llibreria - Inici - Fundació Josep Irla · teresa Montagut, Vicenç Navarro, Eulàlia Solé, Joan...
3
Una anàlisi ambiciosa de Catalunya com a societat, com a regió econòmi- ca i com a subjecte polític, a càrrec d’una trentena d’acadèmics especia- listes en diferents disciplines entre els quals Germà Bel, Josep M. Co- lomer, Josep Fontana, Josep Gifreu, Teresa Montagut, Vicenç Navarro, Eulàlia Solé, Joan Subirats, Marina Subirats i Joan Manuel Tresserras. Salvador Giner i Oriol Homs diri- geixen l’obra i hi contribueixen amb una visió de conjunt de la societat catalana, oferint una mirada crítica del moment històric que viu Catalun- ya a la segona dècada del segle XXI. Raó de Catalunya Salvador Giner i Oriol Homs (dir.) Institut d’Estudis Catalans — Enciclopèdia Catalana Barcelona, 2016 La importància d’una memòria comu- na és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del ma- teix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspecti- va dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. També s’hi recullen estudis que fan referèn- cia a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria. Una memòria compartida Enric Pujol i Queralt Solé (eds.) Afers Catarroja, 2016 llibreria 150 | eines 27 | desembre 2016
Transcript of llibreria - Inici - Fundació Josep Irla · teresa Montagut, Vicenç Navarro, Eulàlia Solé, Joan...
una anàlisi ambiciosa de Catalunya com a societat, com a regió econòmi-ca i com a subjecte polític, a càrrec d’una trentena d’acadèmics especia-listes en diferents disciplines entre els quals Germà Bel, Josep M. Co-lomer, Josep Fontana, Josep Gifreu, teresa Montagut, Vicenç Navarro, Eulàlia Solé, Joan Subirats, Marina Subirats i Joan Manuel tresserras. Salvador Giner i Oriol Homs diri-geixen l’obra i hi contribueixen amb una visió de conjunt de la societat catalana, oferint una mirada crítica del moment històric que viu Catalun-ya a la segona dècada del segle XXI.
Raó de CatalunyaSalvador Giner i Oriol Homs (dir.) Institut d’Estudis Catalans —
Enciclopèdia Catalana
Barcelona, 2016
La importància d’una memòria comu-na és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del ma-teix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspecti-va dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. també s’hi recullen estudis que fan referèn-cia a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.
Una memòria compartidaEnric Pujol i Queralt Solé (eds.) Afers
Catarroja, 2016
llibreria
Síntesi de més de dues dècades d’innovadora investigació sobre la criança dels fi lls en les noves formes de família: les de mares lesbianes, les de pares gais, les liderades per dones sense parella o les formades mitjançant tècniques de reproducció assistida… Golombok desmunta els mites i les suposicions populars so-bre les conseqüències psicològiques i socials que tenen els infants que es crien en aquestes noves famílies, alhora que refuta categòricament les teories que defensen la supremacia de la família tradicional.
Els errors dels serveis d’intel·ligència sobre la invasió d’Iraq demostren la necessitat de desenvolupar siste-mes de ponderació de l’opinió dels experts. Aquesta obra presenta els resultats de més de 20 anys de re-cerca centrada en els 82.000 pronòs-tics fets per 284 experts, identifi cant per què sovint les prediccions dels experts són defi cients. En aquest sentit, una de les crítiques de l’assaig és la manca de sistemes de rendi-ció de comptes, per la qual cosa, el mercat de les idees no elimina els mals experts.
Buchenwald, Dachau, Bergen-Belsen... El descobriment dels camps d’exter-mini nazis als ulls del món es va anar produint a mesura que les tropes alia-des anaven alliberant territoris entre l’abril i el maig de 1945. Entre els primers testimonis hi trobem l’escrip-tor i periodista nord-americà Meyer Levin i el fotoperiodista francès Éric Schwab, personatges que serveixen Wieviorka, una de les principals auto-ritats sobre l’Holocaust, per mostrar la perplexitat davant la magnitud dels crims, la incomprensió, la lenta presa de consciència dels primers testimonis i el repte mediàtic que van suposar els camps d’extermini. p
Famílias modernasSusan Golombok Siglo XXI
Madrid, 2016
El juicio político de los expertosPhilip E. TetlockCapitán Swing
Madrid, 2016
1945. Cómo el mundo descubrió el horrorAnnette Wieviorka tauros
Madrid, 2016
150 | eines 27 | desembre 2016
eines27_tripa.indd 150 3/2/17 13:38
una anàlisi ambiciosa de Catalunya com a societat, com a regió econòmi-ca i com a subjecte polític, a càrrec d’una trentena d’acadèmics especia-listes en diferents disciplines entre els quals Germà Bel, Josep M. Co-lomer, Josep Fontana, Josep Gifreu, teresa Montagut, Vicenç Navarro, Eulàlia Solé, Joan Subirats, Marina Subirats i Joan Manuel tresserras. Salvador Giner i Oriol Homs diri-geixen l’obra i hi contribueixen amb una visió de conjunt de la societat catalana, oferint una mirada crítica del moment històric que viu Catalun-ya a la segona dècada del segle XXI.
Raó de CatalunyaSalvador Giner i Oriol Homs (dir.) Institut d’Estudis Catalans —
Enciclopèdia Catalana
Barcelona, 2016
La importància d’una memòria comu-na és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. El llibre aplega estudis molt útils per a l’anàlisi d’una temàtica indefugible per als catalans. S’hi parteix del ma-teix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d’una perspecti-va dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l’exili. també s’hi recullen estudis que fan referèn-cia a la transmissió d’idees, a l’art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria.
Una memòria compartidaEnric Pujol i Queralt Solé (eds.) Afers
Catarroja, 2016
llibreria
Síntesi de més de dues dècades d’innovadora investigació sobre la criança dels fi lls en les noves formes de família: les de mares lesbianes, les de pares gais, les liderades per dones sense parella o les formades mitjançant tècniques de reproducció assistida… Golombok desmunta els mites i les suposicions populars so-bre les conseqüències psicològiques i socials que tenen els infants que es crien en aquestes noves famílies, alhora que refuta categòricament les teories que defensen la supremacia de la família tradicional.
Els errors dels serveis d’intel·ligència sobre la invasió d’Iraq demostren la necessitat de desenvolupar siste-mes de ponderació de l’opinió dels experts. Aquesta obra presenta els resultats de més de 20 anys de re-cerca centrada en els 82.000 pronòs-tics fets per 284 experts, identifi cant per què sovint les prediccions dels experts són defi cients. En aquest sentit, una de les crítiques de l’assaig és la manca de sistemes de rendi-ció de comptes, per la qual cosa, el mercat de les idees no elimina els mals experts.
Buchenwald, Dachau, Bergen-Belsen... El descobriment dels camps d’exter-mini nazis als ulls del món es va anar produint a mesura que les tropes alia-des anaven alliberant territoris entre l’abril i el maig de 1945. Entre els primers testimonis hi trobem l’escrip-tor i periodista nord-americà Meyer Levin i el fotoperiodista francès Éric Schwab, personatges que serveixen Wieviorka, una de les principals auto-ritats sobre l’Holocaust, per mostrar la perplexitat davant la magnitud dels crims, la incomprensió, la lenta presa de consciència dels primers testimonis i el repte mediàtic que van suposar els camps d’extermini. p
Famílias modernasSusan Golombok Siglo XXI
Madrid, 2016
El juicio político de los expertosPhilip E. TetlockCapitán Swing
Madrid, 2016
1945. Cómo el mundo descubrió el horrorAnnette Wieviorka tauros
Madrid, 2016
desembre 2016 | eines 27 | 151
eines27_tripa.indd 151 3/2/17 13:38
eines27_tripa.indd 152 3/2/17 13:38
