Meditacions metafsiques (I-IV)

Ren Descartes

Una aproximaci al seu pensament

Meditaci I:
De les coses que es poden posar en dubte

Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables

Exercici de destrucci de les velles opinions

Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar daquells que ens han enganyat almenys un cop

En els somnis em represento coses semblants a les de lestat de viglia (no puc distingir amb claredat ambds estats)

Meditaci I

Encara que les coses generals puguin ser imaginries, caldr admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen

Aritmtica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5)

Hiptesi del Du enganyador: qui massegura que Du no ha volgut fer que mequivoqui en raonar matemticament?

Du s summament bo i seria contrari a la seva bondat que mhagi creat de manera que sempre menganyi

Meditaci I

Com menys poders sigui el creador, ms probable ser que jo mequivoqui sempre

Tot i que hi ha moltes creences que sospito que sn molt probables, he desforar-me en jutjar-les falses

Hiptesi del geni maligne: escepticisme universal

La seducci de les velles opinions s tan forta que em costa no recaure-hi

Meditaci II: De la naturalesa de la ment humana; i que s ms fcil de conixer que el cos

Suposar que tot el que veig s fals

Jo sc alguna cosa: jo penso, jo sc, primer principi absolutament veritable

La ment no pot tenir les propietats dels cossos

Qu sc? Sc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o ra

Meditaci II

El pensament s un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant

El jo no depn de res material per ser conegut

Sc jo qui dubta, qui entn, qui desitja, qui sent, qui percep

Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un boc de cera no sn les qualitats sensibles, que canvien

Meditaci II

No puc entendre la cera sense una ment humana

Em conec jo mateix amb ms claredat i distinci

Encara que tot el que pensi sigui fals, nhi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)

Diferncia entre percepci sensible i coneixement racional: concebem els cossos noms amb lenteniment

Meditaci III: De lexistncia de Du

Sc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent

Encara que les coses que penso no siguin res, el que s cert s que les penso

Record del Du enganyador, que posava en dubte es veritats matemtiques

Necessitat de demostrar lexistncia de Du abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador

Meditaci III

Divisi dels pensaments: imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions)

Les idees en si no poden ser falses: tant se val que imagini una cabra o una quimera

Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi sn semblants a les coses que hi ha fora de mi)Tipus didees: adventcies (sensibles), factcies (inventades) i innates (que tinc de naixement)

Meditaci III

Les idees sensibles sn involuntries i sassemblen als seus objectes, per hi ha casos en qu sn diferents (el sol lexperimento com a petit per lastronomia diu el contrari)

Fins ara havia cregut en lexistncia de les coses externes per un impuls cec

Les idees que representen substncies contenen ms realitat objectiva que les que representen modes o accidents

Hi ha tanta realitat en la causa com en lefecte

Meditaci III

El ms perfecte no pot dependre del menys perfecte

Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa

Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patr o model

A part de la idea del jo, nhi ha una que representa Du

Meditaci III

Algunes de les idees clares i distintes que tinc poden provenir de mi

La idea dun Du infinit no pot provenir de mi, ats que sc finit

Du: substncia infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora

Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir duna substncia infinita: Du existeix

Meditaci III

Hi ha ms realitat en la substncia infinita que en la finita

Du: idea clara i distinta, amb ms realitat representacional que cap altra, sser amb totes les perfeccions

No comprenc linfinit, per la idea de Du s la ms clara i distinta

Don he rebut lexistncia? Si fos totalment independent, jo seria Du

Meditaci III

Hi ha dhaver una primera causa

La idea de Du s innata, com la marca del meu autor: la meva existncia com un jo implica la de Du

No pot ser enganyador, ja que lengany implica defecte i Du s perfecte

Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipaci de la vida eterna

Meditaci IV: De la veritat i la falsedat

El coneixement del jo i de Du s superior que el de les coses externes

Du no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el mn

Lerror depn de mi, la seva causa no s Du

No sc capa dentendre els designis de Du, que mha creat amb lopci de lerror

Meditaci IV

Cal considerar la totalitat de la creaci com a perfecta, no les criatures particulars

Les causes de lerror sn lenteniment i la voluntat, concretament el fet que no retinc la meva voluntat dins els lmits de lenteniment

Dualisme: no noms existeixo com una cosa que pensa sin que tinc alhora una idea de la naturalesa material

La imperfecci s prpia de lsser hum i del mal s de la llibertat

Meditaci IV

s millor que algunes de les parts de lunivers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual

Du mha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no s clarament si sn veritat

No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement

He aprs el que he devitar per no equivocar-me

La importncia de la ra

La ra s una facultat humana que aplica la lgica per a elaborar judicis.

La irracionalitat contribueix a l'inconcient, les malalties mentals i a la conducta absurda.

El pensament racional permet l'abstracci i l'associaci d'idees.

El dubte metdic

El dubte s un procs que permet esbrinar si hi ha alguna veritat indubtable.

Descartes t en compte tres fonts d'aquest tipus d'informaci:

- DADES SENSORIALS
No sn garantia de veritat.
- ELS SOMNIS I LA VIGILIA
Dificultat entre diferenciar quan estem adormits de quan estem desperts.
- EL GENI MALIGNE
Deu maligne que condiciona els nostres actes.

El jo com a principi del coneixement

L' sser hum pot captar un objecte en tres nivells diferents:

- SENSIBLE:
Capta un objecte mitjanant els sentits.
- CONCEPTUAL:
s el coneixement universal, que es diferencia en el sensible per qu aquest s singular.
- HOLSTIC:
Per intuici.

De l'sser hum brolla el coneixement en totes les seves parts.

Ren Descartes

Autor de la presentaci: Enric Gil Garciawww.enricgil.cat 2010 Collegi Sant Andreu - Badalona