SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Gener / 2 0 11 - núm. 367

O C B de Sant Joan Gener / 2011 - n ú m . 3 6 7•Mel i Sucre

mel i sucre

2

Editorial REDACCIÓ

Notícies locals REDACCIÓ

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Soldats santjoaners ala guerra de Cuba FRANCESC CANUTO

Fotos PEP GAYÀ

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Excursions JOSEP BAUÇÀ “DES SAIG”

Esports JOAN JORDÀ

Frases fetes JOAN SASTRE

Passatemps ARNAU MORATINOS

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ

mel i sucreGener 2011. Núm. 367Revista d’informació general

EditaAssociació Mel i Sucre Sant Joan

Local socialCarrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,

Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà

Col·laboradors 2010Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell,Amador de sa Plaça, Amador Passol, Pep Gayà, Josep Roig,Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplarsDipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume FalconerIdea i muntatge de la coberta i contracoberta

Mateu Sastre / Joan FontCoberta

Homenatge a la Sibil·la (foto de Joan Font) i retall del diari britànic The Guardian.

ContracobertaMorena en plena activitat aqua (foto de Pep Gayà).

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per laREDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una seccióde CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquinles següents condicions:• L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.• Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel367 19/1/11 12:07 Página 2

mel i sucre

connecta’t ahttp://www.melisucre.cat/vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

3

1 Sant Joan ha estat notícia arreudel món durant uns quants dies,arran de la publicació del calenda-ri del Davallament 2011, il·lustratamb fotografies fetes per JaumeRamis, de molts dels homes jovesque prenen part en la represen-tació. Hi apareixen sense roba,però tapant-se els genitals amb lesmans o amb diversos objectes,com la creu o els cascs dels ro-mans. El calendari s’havia anatvenent amb normalitat, amb lafinalitat de recaptar fons per alDavallament, fins que va ser notí-cia a la premsa de Mallorca, queva reproduir la imatge correspo-nent al mes de juny, en què es

veuen els actors que representenJesús i els dos lladres, aquestsamb una corda i aquell amb lacorona d’espines, tapant-se ambel travesser de la creu. La premsava demanar l’opinió del coordina-dor Josep Mas, que va explicarque s’havia fet el calendari percelebrar els 20 anys del davalla-ment. El rector, Joan Martí Gan-dia, va preferir no fer comentarisja que “ells ja són grandets i sabenel que fan i el que significa tot”.Per la seva banda, el batle Magrova dir que trobava el calendarimolt original, les fotos artístiquesi que els models “mostraven elque tenien”. Va dir que no havien

editorial

L’Assemblea per Sant Joan va fer l’habitual fogueró, de cada any més fre-qüentat pels veïnats.

L’Ajuntament de Sant Joan hacomençat a cobrar fa poc contribu-cions per les revisions cadastrals, tanturbana com rústica, que es dugueren aterme durant aquests anys passats, comés el seu dret. La sorpresa desagrada-ble ha estat que s’ha cobrat l’any 2010i els quatre anys anteriors, tot d’unavegada. Hem sentit casos de gent queha hagut de manllevar doblers i tot perfer front al pagament o que ha hagut denegociar amb els recaptadors perpoder pagar a terminis.

No és la primera vegada quel’Ajuntament pren decisions d’aquesttipus. Ja va estar anys sense passar re-buts d’aigua que corresponguessin alconsum real i després va haver decobrar endarreriments durant anys.

Si podem tenir dubtes sobre si estàbé cobrar per conceptes que voluntà-riament no es varen gravar en el seumoment (i, podem afegir, sovint a par-tir de valoracions diferents de les quetenien els béns aleshores), no dubtamgens ni mica de la inconveniència decobrar cinc anys d’una vegada. La gentja té prou sobresalts perquè encaravéngui l’Ajuntament a pegar-li unacinglada sense contemplacions.

Ben segur que s’hauria pogut tro-bar una manera perquè aquest afanyrecaptador municipal fos més suporta-ble per als ciutadans, per exemple, ferels cobraments en un parell de tonga-des al llarg de l’any. Les finances del’Ajuntament no se n’haurien ressentitmassa i els contribuents ho haurientengut més bo d’emprendre.

No hem de creure, tanmateix, queaquest govern sigui molt més dolentque els altres i els que bravejaven detenir la pressió fiscal més baixa deMallorca fossin molt més bons.D’aquelles alegries insensates d’altretemps deriven en molta part les penesd’ara.

mel367 19/1/11 12:07 Página 3

celebrar el vintè aniversari del’entitat del poble de Sant Joan, elBisbat vol mostrar la seva repro-vació al contingut del calendari”.La nota afegia que “banalitza te-mes de la Setmana Santa” i la-mentava que no s’haguessin “tin-gut prou en compte els sentimentsreligiosos dels catòlics d’aquestailla, a més de la manca de respec-te amb relació a la utilització designes cristians, en particular, elsde la Setmana Santa”.

De la premsa local la notíciava saltar a les xarxes socials, dia-ris i cadenes de televisió illenquesi estatals i fins i tot la premsainternacional, com el diari TheGuardian, de Londres, i TheWashington Post.

Davant la volada que haviaagafat la qüestió, l’Associació delDavallament de Sant Joan vaemetre una nota de premsa perliquidar el tema i “deixar de sentirdesbarats i falses acusacions”. Ala nota afirmaven que no havienvolgut insultar no ferir la sensibi-litat de les persones de religiócatòlica ni de cap altra, encaraque si qualcú s’havia sentit ofès lidemanaven disculpes.

1 Un dimarts del mes de desem-bre el noticiari del migdia d’IB3 vatreure una notícia sobre el Bancd’Aliments, que recull menjar pera les persones necessitades. Percasualitat s’hi veia la furgoneta dela tercera edat de Sant Joan... que

mel i sucre

volgut ferir la sensibilitat deningú i que la cosa s’havia d’aga-far amb humor. Un dels membresde l’Associació, Antoni Com-pany “Mena”, digué que havienfet el calendari perquè la majoriaeren joves i volien fer algunacosa nova.

La publicació de la notícia a lapremsa va provocar molt de renoua Sant Joan, aparentment amb lamajoria d’opinions a favor. Elsorganitzadors varen recordarmolts d’altres calendaris que hanaparegut els darrers anys amb uncontingut similar.

El Bisbat de Mallorca va dir enuna nota de premsa que “davant lapublicació d’un calendari del’Associació del Davallament per

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)Tel: 971 52 63 24

Tots els productes per a ca vostra

4

Les corals de Sant Joan i Son Servera feren un concert a l’església parroquial per les passades festes de Nadal.

mel367 19/1/11 12:07 Página 4

mel i sucre

se’n duia menjar cap a Sant Joan.Se suposa que el president de l’As-sociació va aprofitar algun contac-te per aconseguir aliments per almenjador, per a unes persones queevidentment no responen en abso-lut al perfil de “persones necessita-des”. Tal com estan les coses, no hiha dubte que l’ajuda del Bancd’Aliments pot tenir beneficiarismolt més adequats que la majoriadels vells de Sant Joan.

1 Els Quintos 90 varen comen-çar a actuar el 28 de desembre,dia dels Innocents. El dematívaren aparèixer cossiols queimpedien el trànsit al carrer dePalma (entre la plaça i l’església,

“Els quintos 90 declaren el carrerpeatonal per Reial Decret 1990”),palla escampada davant l’Ajunta-ment, tanques que barraven el pasa diversos punts, una retxa grogaa un bon tram del carrer de Petra(no el pogueren pintar de cap acap perquè acabaren la pintura) idetergent al brollador de la plaçadel Pes dels Porcs. Les brigadesmunicipals i el mateix batle hovaren arreglar tot ràpidament.

1 El segon dia de l’any nou vaentrar en vigor la nova llei antita-bac, que prohibeix fumar en totsels llocs públics tancats, inclososels bars i els restaurants. A tots elscafès de Sant Joan es va respectar

la norma i, per primera vegada ensegles, s’hi va poder respirar apler. Davant cada bar es podiaveure algú que havia sortit deforaper espassar-se la gola de fum.

1 El dijous 30 de desembre hi vahaver una important avaria a laxarxa d’aigua potable de Sant Joan.A la part de dalt del carrer Uniósortia un bram d’aigua d’unescupetes, cosa que va obligar a tallarel subministrament, que no es varestituir fins el darrer dia de l’any.

1 El cant de la Sibil·la ha tengutun protagonisme especial aques-tes festes, a més de ser cantada lanit de Nadal, en el decurs de lesMatines. El dia de la segona festa,dia 26, la Coral de Sant Joan, con-juntament amb la de Son Servera,va oferir un concert a l’església,una de les peces del qual era ElCant de la Sibil·la acompanyatdels Interludis d’Antoni RieraEstarelles. El dia 8 de gener,l’Associació Coral de Sant Joan il’Obra Cultural Balear varen or-ganitzar “La Sibil·la a Sant Joan”.L’acte es va encetar amb una con-ferència del musicòleg AmadeuCorbera, estudiós del tema i coau-tor del DVD La Sibil·la & lesMatines a Mallorca. A continua-ció, es va interpretar el cant, alter-nant el recitat (Guillem Companyi Catalina Barceló, exsibil·lers),un cor de veus blanques (RaquelMenasalvas, Francisca Julià, An-tònia Puigròs, Maria Mora, An-

supermerca tp r ò x i m

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

Un cor de veus blanques interpretà la tornada del cant de la sibil·la: "Lo jorndel judici..." durant l’homenatge a la sibil·la que organitzà la Coral de SantJoan i l’Obra Cultural Balear de Sant Joan. Guillem Company i CatalinaBarceló foren els intèrprets d’aquest espectacle sibil·ler.

mel367 19/1/11 12:07 Página 5

mel i sucre

6

Recull d’enllaços d’internet fet per Joan Bauzà, “Paloni”.

mel367 19/1/11 12:07 Página 6

mel i sucre

drea Verde, Núria Morey, MariaRoig, Pere Font, Bàrbara Bauzà iAntoni Karmany), la Coral deSant Joan i l’orgue (Joan Bauçà).Tot plegat estava dirigit per JoanaEstelrich. L’acte es va cloure ambel reconeixement a totes les per-sones vives que han interpretat laSibil·la, des d’alguna que la cantàfa més de vuitanta anys fins a lad’ara mateix.

1 Ja estan enllestides les obresde l’accés a peu a la residència dela Tercera Edat. Com ja sospitavatothom, la vorera s’interromp endret de la creu d’en Revull, justa-ment el punt més delicat. La culpaés de la caseta que està aferrada alrevolt de la carretera.

1 Tots els partits polítics ambrepresentació a l’Ajuntament de

Sant Joan han enviat felicitacionsnadalenques. El PSOE ha aprofitatla felicitació per enviar una cartadel seu regidor, Frederic Febrer. Al’escrit explica la renúncia alcàrrec de Joan Mesquida, per“motius personals”. S’informa queel partit ha cercat el consens entemes com la revisió de lesNormes Subsidiàries, amb l’elimi-nació de nous sòls urbanitzables

7

mel367 19/1/11 12:07 Página 7

mel i sucre

“innecessaris” i la protecció de leszones altes del nucli urbà. Per alque resta de legislatura, el partittendrà una actitud de col·laboracióamb les mesures de l’equip degovern “que millorin la qualitat devida i el benestar dels habitants deSant Joan, especialment pel que faals col·lectius més necessitats, peròtambé de ferma i rigorosa oposicióa les mesures contràries als princi-pis d’igualtat, de participació, detransparència i d’eficàcia en lagestió dels fons públics”.

1 La Carnisseria de Ca na Mi-quelona ha canviat de mans. Lamadona ha arribat a l’edat de jubi-lació i ha decidit deixar d’explotarel negoci. A partir d’ara se’n cui-daran dues filles de la casa, n’An-tònia i na Maria, que han aprofitatper reformar el local. S’ha canviat

l’orientació del taulell (ara és per-pendicular al carrer) i s’ha mogutla cambra frigorífica, de maneraque ara hi ha més espai per des-patxar i s’ofereix una major varie-tat: juntament amb la carn i elsembotits tradicionals, es venenproductes elaborats.

1 Any nou desastres vells. LaCooperativa de Sant Joan va rebrela visita d’uns lladregots a ple sol(a migdia, devers les 14:30 h).Varen entrar per la porta principali se’n dugueren una petita quanti-tat de doblers de la caixa del dia.Ràpidament varen aparèixer al-guns membres de la seguretat pri-vada que tenen contractada i laGuàrdia Civil que va obrir lesdiligències pertinents.

1 Alguns foguerons de Sant

Antoni (com el de l’Assembleaper Sant Joan, els Quintos i pre-quintos i qualcun més) es varenencendre el dissabte 15 i altres eldia 16. Sant Antoni, el Dimoni,acompanyats pels xeremiers i lacomitiva municipal feren voltaels dos dies visitant el fogueronsque hi havia escampats per totala vila. El temps, amb un antici-cló pertinaç i temperatures pri-maverals, va fer que les torradesfossin molt agradables. Enguanyel dia de Sant Antoni no ha estatfesta a Sant Joan (l’Ajuntamentha triat com a festes locals SantJoan Baptista i Sant JoanDegollat). També va ser dia defeina a l’escola, que va fer laseva torrada el divendres 21 degener. El diumenge 16 tambévaren tenir lloc les beneïdes d’a-nimals i carrosses.

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant JoanTel: 971 52 65 33

8

mel367 19/1/11 12:07 Página 8

mel i sucre

9

mel367 19/1/11 12:07 Página 9

Solien arreplegar de vint-ui-cinc atrenta gerres de llet i en tempora-da alta augmentaven fins a més decinquanta.

Cada dia sortien amb l’ase i elcarro, i en Joan i na Margalidaamb bicicleta, tot i que a la darre-ria ja empraven la moto Guzzi.Feien el recorregut següent: canCambuix, can Moliner, s’Hortd’Hortella, can Mola, can Pan-cuit, Hortella Vell, Son Ramon,can Horrac, Son Deixopta, ca

l’amo Antoni Roig, can Biel Rot-get, Son Bages, can Magí, canCrosseta, Mianetes, Son Casta-nyer de Baix, Son Comelles desFrares, Son Vaquer, can Caparrot,can Galiana, can Llofriu, Mianes,es Coll de sa Grava, ca madòPereta, can Niu, sa Pleta de SonComelles, can Calussa, s’Hort desa Pleta, es Molinot, can FrancescDalmau, can Melià, can Jordà deCugulutx... i potser en deixemqualcun.

En Tòfol Rumbet

Cristòfol Mayol Gelabert,Rumbet, casat amb na CatalinaBauzà Ferriol, Beina, habitarenuna vintena d’anys a les cases deCugulutx. Allà hi havia sis o setvaques i també engreixaven al-guns vedells per carn. Duien lesgerres de llet a can Horrac, queeren veïnats, i per allà passava enSebastià Bonjesús a recollir-la.

En Tòfol, un dia va menar unavaca al brau de l’hort de SonComelles, que així mateix es vaencamellar però amb dificultats; al’hora de pagar el servei, el boverli va dir: “Ja pagaràs quan se co-

mel i sucre

En Sebastià Bonjesús

Sebastià Llaneras Sansó, Bon-jesús, casat amb na MargalidaLlull Llull, Fornera, tenien un filli una filla, en Joan i na Margalida;vivien a la finca que tenien aHortella.

Aquesta família durant més devint anys foren els encarregatsd’arreplegar la llet que produïenles vaques d’aquella contrada;concentraven les gerres a tresparades diferents: una al portellde s’Hostalet, una altra al portellde Son Castanyer i la darrera da-munt la costa de Son Comelles, iamb un camió de Manacor latransportaven a Ciutat, a la fàbri-ca Lactel, que estava a les Avin-gudes; més tard, aquesta fàbricas’ajuntà amb una altra i fundarenILMA, amb seu al Coll d’enRabassa.

En general, els que entregavenllet eren casolans de dues o tresvaques i alguns ne tenien quatre ocinc, però n’hi havia molt pocsque arribassin a les deu vaques.Cada dia feien una arreplegada idurant els mesos d’estiu dues, unade bon matí i l’altra al capvespre.

converses amb elsamics

AGRICULTURA I RAMADERIA AL SEGLE XX (X)

Bous i vaquesANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

Margalida Llull Llull, Fornera,Sebastià Llaneras Sansó, Bonjesús, iel seu nét, en Pepet.

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

10

mel367 19/1/11 12:07 Página 10

mel i sucre

neixerà que és plena.” Al capd’una temporada, en Tòfol, quetenia vena de glosador, va anar al’hort de Son Comelles i va dir albover aquesta cançó:

Te recordes aquell diaque sa vaca et vaig menar?La turiren a sullài ella ja no ho volia,i crec que plena ho serà.Ara ja te puc pagares vint duros que et devia.

En Cosme de Son Burixó

Cosme Mas Bauzà, de SonBurixó, es casà amb na MariaGelabert Matas. Els pares d’enCosme havien comprat una fincade sis quartons de l’amo en Joandes Pujol, just darrere les cases deSon Burixó. Al voltant del 1975,on abans hi havia una casetavella, en Cosme hi va edificar unaboveria, que comptava amb llocper a vint-i-cinc bous i una sollper engreixar porcs, a més demagatzem per palla i farratge.També hi cabia un tractor amb elremolc i tota l’altra maquinàriaagrícola que en aquella època enCosme tenia, ja que es dedicavaexclusivament a l’agricultura.

Durant quatre o cinc anys, dinsla boveria sempre hi havia unsvint-i-cinc bous per carn, quecomercialitzava amb l’abastidorMiquel Pons, qui es queixava queels hi entregava massa grossos, ja

Joan Llaneras Sansó, Bonjesús, i la seva esposa, na Coloma, Antoni LlanerasSansó i el seu fill Joan.

11

mel367 19/1/11 12:07 Página 11

per a setze caps de bestiar.Fou l’any 1975 quan en Cos-

me i na Magdalena foren substi-tuïts per la família d’en SebastiàJaume Amengual i na Maria PouAmengual, i els seus fills, queabans havien estat uns dotze anysa sa Torre de Llucmajor. Va serdes de sa Torre que dugueren des-

set vaques cap a Son Gil almateix temps que partiren aampliar i modernitzar les vaque-ries i les dotaren de munyidoresmecàniques. Arribaren a tenir 33vaques de llet, que donaven unamitjana de 600 litres diaris idurant la temporada alta passavenels 900 litres.

mel i sucre

que n’hi havia que pesaven elsquatre-cents quilos de canal.

En Cosme va deixar anar elsforaviles quan a l’empresa d’au-tocars d’en Florit li oferiren unaplaça de conductor per passejarturistes. Més tard va aconseguiruna parada de taxi per Ciutat.

Les vaqueries de Son Gil

Després de la mort de GabrielCamps Oliver, de Son Gual, lescases de Son Gil i unes 140 quar-terades del seu voltant passaren aser propietat del seu nebot,Montserrat Truyols Camps. Enaquells anys, els amitgers de SonGil eren el matrimoni format peren Cosme Morey Ferragut, Bo-verrí, i na Magdalena Sorell Bar-celó, des Forn, i les seves duesfilles. Aleshores, a Son Gil jacomptaven amb unes vaqueries

12

Joan Morlà Gelabert, Mola. Bernadí Font Miralles, de Son Dei-xopta.

Cristòfol Mayol Gelabert, Rumbet.

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

Joana Maria Gayà Barceló, de SonVent.

Francesc Dalmau Font.

mel367 19/1/11 12:07 Página 12

mel i sucre

Durant aquells anys, la produc-ció de llet a Mallorca havia aug-mentat tant que fins i tot se n’ex-portava a la península. Aquestaugment de producció va provocarque les centrals lleteres de cada diaexigissin més qualitat i, si no com-plies amb tots els requisits, moltaviat els inspectors de la fàbricatrobaven excusa per deixar derebre la llet durant alguns temps oaltre tipus de sancions, sempre enperjudici del productor.

En aquells mateixos anys vasortir la llei de l’impost de l’IVA,que suposava haver de dur un lli-bre de comptabilitat amb entradesi sortides de l’explotació i guardarles factures a efectes de les decla-racions per a Hisenda. En principi,el sistema de l’IVA va causar uncert recel entre els petits produc-tors, sobretot entre la gent de mésedat ja que per la pagesia estàvemacostumats que els tractes en gene-ral es feien de paraula i normal-ment es complien sense haver deguardar massa paperassa.

Segons pareix, entre la pocarendibilitat de la llet i els proble-mes que cada dia anaven sortint,tot plegat fou la causa que a SonGil es desfessin de les vaques i almateix temps augmentassin fins amés de 400 la guarda d’ovellesque l’amo en Sebastià va cuidarfins l’any 1999, quan li arribà lajubilació.El matrimoni d’en Sebastià Jaume i na Maria Pou, estadants de Son Gil des de

l’any 1975 fins a 1999.

Sobrassada pagesafeta amb porcs matancers

de Sant JoanCarrer de la pau, 20 Sant Joan

sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30horari de venda de 7 a 15 h

13

mel367 19/1/11 12:07 Página 13

mel i sucre

14

L’any 1998 es va commemo-rar el centenari de la guerrade Cuba i Filipines. Aquell

any s’editaren alguns llibres i arti-cles sobre el conflicte bèl·lic i elssoldats mallorquins que hi partici-paren. La guerra de Cuba (1895-1898) va tenir una forta incidència aMallorca, per mor de les greus pèr-dues econòmiques que va generar,així com pel gran nombre de morts imalalts entre els soldats mobilitzatsque hi varen prendre part.

Amb el propòsit de conèixer elssoldats santjoaners que hi varenparticipar, vàrem iniciar un treballde recerca, a les acaballes de ladècada del 1990. El material reco-llit, tot i que no és gaire extens, ésel que ens plau oferir-vos a conti-nuació.

2. COMUNICACIONS ORALS IFONTS DOCUMENTALS

Les fonts orals no han aportatgaire notícies sobre les vicissitudsdels santjoaners que hi participareni és natural que així sigui, ja que unrecull d’aquestes característiquess’hauria d’haver efectuat molts mésanys enrere. Les persones entrevis-tades, d’edat avançada i actualmentja traspassades, ens lliuraren notí-cies d’una manera rònega i impre-cisa, tot i així, la seva aportació vaser molt valuosa, ja que seguint lesseves indicacions i actuant d’unamanera quasi detectivesca hempogut, a través dels expedients dequintes i dels padrons de població,identificar un bon nombre de santjo-aners i sobretot les seves famílies.1

Ha estat fonamental acudir alsdiaris que s’editaven a Palmaaquells anys (Última Hora, la Al-mudaina, el Àncora, la Correspon-dencia...) així com també al BolletíOficial Balear. En aquestes publica-cions es localitzaven moltes notí-cies de la guerra, i sobretot, les llis-

tes dels soldats mobilitzats, lesdefuncions i les arribades, al mollde Palma, dels vapors amb els repa-triats, principalment de l’any 1899,ja a les acaballes de la guerra. Ere-rant convenientment aquestes re-lacions de llinatges i amb l’ajut delsexpedients de quintes custodiats al’Arxiu Municipal de Sant Joan iles fonts orals, hem confeccionataquesta relació de soldats sant-joaners.

La consulta al llibre Mallorqui-nes, menorquines y pitiusos en laguerra de Cuba,2 ha estat de granutilitat per tal de conèixer moltsd’aspectes de la guerra (organit-zació, combats, condecoracions,repatriació, índex onomàstic, etc.) ide les vicissituds d’alguns soldatssantjoaners que destacaren en aque-lla guerra colonial.

3. LA RELACIÓ DELS SOL-DATS SANTJOANERS

La majoria són de la quinta del1894 i 1895, amb vuit i sis soldatsrespectivament. També aportarensoldats, en menor nombre, les quin-tes de l’any 1892, 1893, 1896 i1897. La quinta de l’any 1873 re-gistrà un soldat i un altre la de1889. Quasi tots els santjoanersvaren servir al Batalló Provisionalde Cuba i la immensa majoria erensoldats d’infanteria. N’eren excep-cions el tinent de segona LluísBauçà de Cas Notari, militar decarrera, i el sergent Miquel Floritde s’Hostalet.

Alguns d’ells moriren en com-bat i d’altres de malaltia (disenteria,febre groga, paludisme, tuberculo-si). Cal dir que la causa principal dela mortalitat dels soldats mallor-quins, no era el combat, sinó lesmalalties, especialment la febregroga. Les tropes estaven mal equi-pades, mal vestides i sobretot malalimentades.3 Per acabar de com-

pletar l’elenc, les condicions derepatriació foren penoses, molts desoldats moriren pel camí i els quearribaren malalts es torbaren molt arecuperar-se.

Vet aquí doncs, ordenada alfa-bèticament, la relació –no exhausti-va– dels soldats santjoaners mobi-litzats:

1. AMENGUAL GAYÀ, PEREJOAN (n. 1876) DE SA PUNTA OXORIGUER

Fill de Guillem Amengual Susa-ma (n. 1830) Punta i Miquela GayàHuguet (n. 1833). Estaven domici-liats el 1875 al quarter 1, núm. 43,sa Punta.

Va néixer el 5 de gener de 1876al lloquet de sa Punta, actualmentdins el terme municipal de Vilafran-ca. Matrimonià amb MontserradaGarí Nicolau (n. 1872). El 1909estaven domiciliats al lloquet de saPunta i tenien dues filles MariaAmengual Garí (n. 1905) i Marga-lida Amengual Garí (n. 1907).

Quinta del 1895. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. El febrer de 1898 estava a lainfermeria de Alquizar. Fou repa-triat el 1899 (Ultima Hora, 7 febrer,1899).

Comunicació oral de SebastiàSec: “L’amo en Pere de sa Punta, vaanar a la guerra de Cuba, compratper 100 duros; el meu padrí LlorençMestre Font Sec, ho comprà pel seufill Tomeu de sa Punta (pare delnostre informador). Era casat ambuna germana d’en Toni Sopa, pos-teriorment enviudà i es va tornarcasar altre pic.”

2. BARCELÓ BOU, JAUME(1877-1968) CAMINER D’ORTA

Fill de Jaume Barceló Roig(1855-1940) Caminer d’Orta iMargalida Bou Mayol (1852-1899)Comelles.

investigacióSoldats santjoaners a la guerra de Cuba

FRANCESC CANUTO BAUÇÀ

mel367 19/1/11 12:07 Página 14

mel i sucre

Va néixer el 31 de gener de1877. Matrimonià amb MagdalenaMartí Sastre (n. 1879) Betlem i es-taven domiciliats el 1903 al carrerMiranda núm. 2. Tengueren tresfills: 1) Jaume Barceló Martí(1902-1980) d’Orta, fadrí. 2) Mar-galida Barceló Martí (n.1912)Betlem, casada amb Miquel BordoyBauçà (n. 1909) de Can Toni de saCosta, de Montuïri. 3) MagdalenaBarceló Martí (n. 1916) Betlem,casada amb Jaume Rotger Bonet (n.1911) Parrec.

Quinta del 1896. No l’hem loca-litzat a cap relació de repatriats.Una conversa que tenguérem ambla seva néta Francisca BordoyBarceló (m. 2006) Bordoi, ens con-firmà que el seu padrí havia anat ala guerra de Cuba i ens revelà ende-més la forta amistat que va teniramb un company d’armes, (no varecordar el nom) de Vilafranca, delmateix batalló.

Comunicació oral de Rafel deSon Garrover: “En Jaume d’Ortatenia una pesseta de paga cada dia,per haver anat a Cuba, vivia an escarreró d’en Pirris.”

3. BAUÇÀ GAYÀ, LLUÍS (1871-1931) DE CAS NOTARI

Fill de Josep Bauçà Pujol(1833-1895) notari i Antònia BauçàGayà (1835-1895) de Solanda. Es-taven domiciliats el 1891 al carrerde sa Plaça núm. 2.

Militar de carrera, partí el no-vembre de 1895, per substituir aJulio Feliu Arbona i fou repatriat elnovembre de 1898. Formà part delBatalló Provisional de Cuba, des del’1 de maig de 1896 amb la gradua-

ció de segon tinent de la terceracompanyia, aleshores estava desta-cat a Ceiba del Agua, amb un capo-ral i 52 soldats. Fou condecorat el1896 per mor d’un combat a SanAntonio Alegre (La Habana): “De-bido al valor y al éxito de este com-bate, por los méritos contraidos enel encuentro tenido con el enemigoen San Antonio Alegre (La Haba-na) (...) se concede al segundoteniente Luís Bauzá Gayá la Cruzde Primera Clase del Mérito Militarcon distintivo rojo (...). El 1896 fouascendit a primer tinent: “El 12 seha firmado la Real Orden por la quees ascendido a primer teniente,según propuesta y declaración co-mo apto para el ascenso en elDiario Oficial 166 de 28 de julio.”Combat el 15 de gener de 1897:“Este mismo dia 15, después dehaber participado con sus hombresen un tiroteo llevado a cabo en elpotrero Sosa, el primer tenienteLuis Bauzà Gayá sale para el inge-nio Fajardo, donde ocupará el cargode jefe del destacamento.”

El 1897 es reorganitzà el Bata-lló Provisional de Cuba: La prime-ra compayia estava formada pelcapità Jaume Vidal Villalonga, pri-mer tinent Lluís Bauzà Gayà i elssegons tinents Juan Colomo Ruiz,Pablo Tinajero Arroyo i SebastiánExpósito Garcia. El 1898 participaen altre combat: “El dia 11 de juliouna fuerza del batallón Provisionalde Baleares al mando del tenientecoronel Emiliano Gòmez, ataca porsorpresa un campamento enemigoen la finca La Estrella. En dichoataque participan los capitanes JoséPalou de Comasema y Francisco

Nogales Tudurí, así como los pri-meros tenientes Miguel AntichVeny y Luis Bauzà Gayá.” El 6 denovembre de 1898 es repatriat: “El6 de noviembre embarcan en elvapor francés Les Andes el capitánFrancisco Nogales Tudurí y los pri-meros tenientes Miguel AntichVeny y Luis Bauzá Gayá, que lle-gan a Barcelona el 26 del mismomes.” (Mallorquines, menorqui-nes..., pàgines 121, 131, 134, 193,234, 263 i 267).

El prevere Cosme Bauzà Adro-ver, natural de Felanitx i d’ascen-dència santjoanera, va fer aquestasemblança de Lluís Bauçà de CasNotari: “Hijo de don José y doñaAntonia, nació 1870. Ingresó en laacademia de Toledo donde terminósus estudios con notas altamenterecomendables, saliendo a los tresaños con su promoción de Alferezo 2º teniente, destinado a la vecinaIsla de Mahón. Cuando la guerra deCuba pasó a las Antillas donde ob-tuvo los grados de capitán i coman-dante. De regreso a Europa sirvióen Vitora, Jaca y otros puntos de lapenínsula ascendiendo a tenientecoronel y pasando a ocupar el des-tino en la zona de reclutamiento dePalma. En este consiguió la catego-ria de coronel. Óbito en la calle deSan Felio en la capital isleña aureo-lado de gloria.”4

4. BAUÇÀ SUREDA, MIQUEL(n. 1858) FAT

Natural de Vilafranca. Matrimo-nià amb Antònia Mestre Mayol (n.1849) Fata, nascuda al terme muni-cipal de Sant Joan. Estaven domici-liats el 1903 al quarter 1, núm. 17,

15

mel367 19/1/11 12:07 Página 15

Quinta del 1894. No l’hem loca-litzat a cap relació de baixes.

9. GAYÀ MATAS, GUILLEM (n.1873) CAMBUIX

Fill de Miquel Gayà Mayol(1844-1914) i Margalida MatasBauçà (n. 1848) Burixona. Estavendomiciliats el 1875 al carrer Majornúm. 39 (devora Can Perauba).

Va néixer el 12 de desembre de1873. Matrimonià amb CatalinaMayol Bou (n. 1883) Boverrina.Estaven domiciliats el 1903 alcarrer Nou núm. 18. Tengueren dosfills i quatre filles, una d’ellesMargalida Gayà Mayol (n. 1903)Cambuixa o Boverrina, matrimoniàamb Mateu Bonet Barceló (1896-1973) Foc o de sa Pleta i estavenl’any 1940 per amitgers a sa Pletad’en Monjo.

Quinta del 1892. Soldat de se-gona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el novembre de 1895 i fou repatriat el desembrede 1898.

10. GUAL BONET, MIQUEL (n.1878) DE SOLANDA

Fill de Gabriel Gual Fiol (1822-1890) de Solanda i MagdalenaBonet Gayà (n. 1839) Sàtxera.Estaven domiciliats el 1875 alcarrer Antigua Càrcel (carrer Tort)núm. 17.

Era germà, entre d’altres, delpopular Gabriel Gual Bonet (1863-1945) de Solanda, i de CatalinaGual Bonet (1869-1952) de Solan-da, casada amb Miquel Joan MierasBauçà (n. 1863) Feleu. Matrimoniàamb Maria Gayà Jaume (n. 1878)Gorfes i tengueren una filla de nomMagdalena, la qual morí a l’edat desis anys, ofegada dins un pou de sesAlgorfes. La viuda Maria Gorfes,es va tornar a casar dues vegadesmés, la segona amb Gabriel MartíBauçà (1880-1907) Fuiana, amb elqual va tenir una filla, Maria MartíGayà (1905-1998) Gorfes, casadaamb Gabriel Bauçà Gual (1892-1969) Arnavet, i la tercera amb elviudo Joan Barceló Oliver (n.1874) Margoi.

Quinta del 1897. El diari l’Al-mudaina de l’any 1897 registrà un

Comunicació oral de SebastiàSec: “En Guiem de Son Morei vaanar a la guerra de Cuba, era casatamb madò Collet.”

7. GAYÀ BARCELÓ, JOAN (n.1878) DE SA PENYA

Fill de Guillem Gayà Bauçà (n.1849) de sa Penya i Margalida Bar-celó Barceló (n. 1854). Estavendomiciliats el 1875 al quarter 4,núm. 62, lloquet de sa Penya.

Va néixer el 5 de juliol de 1878.Era germà de Margalida Gayà Bar-celó (n. 1888) de sa Penya, casadaamb Joan Company Garí (1884-1946) Caminer Mena, domiciliatsal carrer Major núm. 82. Matrimo-nià amb Catalina Jaume Mestre (n.1888) Saig, de Vilafranca. El 1909estaven domiciliats al carrer delNord núm. 7 (Vilafranca) i tenien 4fills: Guillem Gayà Jaume (n. 1903),Margalida Gayà Jaume (n. 1905),Llorenç Gayà Jaume (n. 1907) iCatalina Gayà Jaume (n. 1909).

Quinta del 1897. No l’hem loca-litzat a cap relació de repatriats.

Comunicació oral de SebastiàSec: “Fou conegut com l’amo enJoan de sa Penya. Es va casar ambuna germana d’en Jaume JaumeSaig, de Vilafranca. Estava domici-liat a la barriada des Molí Nou.Tengué 3 filles mudes, que les deienses Mudes, una altra mitja muda i unfill, en Llorenç. Alguns dels seusdescendents habiten al carrer deSant Martí, de Vilafranca.”

8. GAYÀ OLIVER, FRANCESC(n. 1875) SOLANDER

Fill de Miquel Gayà Bauçà(1826-1909) Solander i AntòniaOliver Nicolau (1837-1909) de saMudaina. Estaven domiciliats el1875 al carrer de Palma núm. 22(Can Primater).

Va néixer el 8 de gener de 1875.Era germà de Miquel Gayà Oliver(n. 1863) des Pujol; de Joana AinaGayà Oliver (1877-1950), casadaamb Antoni Bauçà Florit (1865-1955) Capità; d’Antoni Gayà Oli-ver (1873-1954) Duran i de MariaGayà Oliver (1880-1955) casadaamb Josep Mayol Bauçà (1876-1951) de Son Rabassa.

Son Pastor. No tengueren descen-dència.

Comunicació oral de SebastiàSec: “Es va casar amb una tia seva,que havia enviudat. Va viure a SonPastor fins que va morir. Era concode la mare de n’Andreu Fat, de Vi-lafranca. Cobrava d’unes creus...”

5. FLORIT MUNAR, MIQUEL(1874-1958) DE S’HOSTALET

Natural de Llorito. Matrimoniàamb Antònia Niell Jaume (n.c.1875) Niella, també de Llorito.Vengueren l’any 1911 a Sant Joancom a arrendadors de la possessióde s’Hostalet. Quan es va establir lapossessió, la dècada del 1940 lafamília va adquirir les cases i 28quarterades de terra. Els fills d’a-quest matrimoni s’establiren a SantJoan, perpetuant el llinatge i elmalnom de s’Hostalet, que encaraperdura.

Quinta del 1893. Va fer el serveimilitar a Maó ascendint a caporal el1895. El novembre de 1895 fouembarcat al vapor San Ignacio deLoyola i enviat a Cuba, formantpart del Batalló Provisional deCuba. El mes d’agost de 1896 fouascendit a sergent. Sabem, per unareestructuració feta al batalló, l’any1897, que estava a la Plana Major ipassà el 1898 a la setena compa-nyia, a les ordres del capità JosepPalou de Comasema Moragues.L’any 1898 fou condecorat amb lacreu de plata del mèrit militar pelcombat de Nueva Esperanza. Fourepatriat el desembre de 1898.5

6. GARÍ MAYOL, GUILLEM (n.1875) DE SON MOREI

Fill de Guillem Garí Gual (n.1835) i Margalida Mayol Barceló(n. 1845). Estaven domiciliats el1875 al quarter 1, núm. 51, SonMorei.

Va néixer el 10 de novembre de1875 al lloquet de Son Morei.Matrimonià amb una vilafranquerade malnom Collet.

Quinta del 1894. El trobam auna relació de soldats de les quintesde 1894 i 1895, destinades a Cubaper cobrir les baixes (Mallorquines,menorquines...., pàg. 157).

mel i sucre

16

mel367 19/1/11 12:07 Página 16

mel i sucre

17

Miquel Gual a un contingent desoldats enviats a Cuba. Les fontsorals apunten que hi va anar persubstituir un soldat, cobrant unacompensació econòmica.6 Nol’hem localitzat a cap relació debaixes, ni al llibre Mallorquines,menorquines... Estava casat quanpartí cap a Cuba, la seva viuda con-tava que el dia que va partir, varenpassar a recollir-lo amb un carro alRevolt d’en Pago.

11. GUAL BARCELÓ, GUI-LLEM (n. 1854) JORDÀ O DESON PERICÀS

Fill de Miquel Gual Company(n. 1808) i Francina Aina BarcelóBou (n. 1828). Estaven domiciliatsel 1875 al carrer Ermità núm. 2.

Matrimonià amb Margalida Ni-gorra Barceló (n. 1869) Garrovera.No varen tenir descendència. Vis-queren a la casa pairal del carrerErmità núm. 2, però el 1909 esta-ven domiciliats al carrer de Petranúm. 45. A conseqüència d’unaferida de guerra –li amputaren unacama– fou conegut popularmentcom es coix de Son Pericàs.

Quinta del 1873. No l’hem loca-litzat a cap relació de repatriats.Comunicació oral de Rafel de SonGarrover: “En Guiem de Son Peri-càs no tenia paga. Va ser ferit quanes retiraven de Cuba, li tallaren unacama i la duia de fusta.”

12. JUAN GELABERT, ANTO-NI (n. 1874) PICO

Fill de Jaume Juan Florit (n.

1832) teixidor d’ofici i Maria Gela-bert Bou (n. 1844) Pallardina. Es-taven domiciliats el 1875 al carrerAmistat (fra Lluís Jaume) núm. 3.

Va néixer l’1 de novembre de1874.

Quinta del 1893. No l’hem loca-litzat a cap relació de repatriats ni alllibre Mallorquines, menorquines ipitiusos en la guerra de Cuba.

Comunicació oral d’AndreuMaiolí: “Era germà del meu padríJoan Joan Gelabert Pico. Va arribarmalalt, menjaven tronxos d’herbabullits, estaven mal menjats.”

13. JUAN FONT, JUAN (n. 1876)MATARINO O BUSQUES

Fill de Llorenç Juan Jaume (n.1844 ) Matarino i Maria Font Ni-vorra (n. 1839). Estaven domici-liats el 1875 al carrer de sa Llunanúm. 11.

Quinta de 1895. S’incorporà elnovembre de 1895 i fou repatriat eldesembre de 1898. Soldat de sego-na del Batalló Provisional de Cuba.Fou condecorat: “Recompensa alsoldado Joan Juan Font del Bata-llón Provisional de Cuba.” (La Al-mudaina, 17 de gener de 1897).

Matrimonià amb Antònia Bar-celó Barceló (n.?) Parissa. El 1905emigrà a l’Argentina deixant a SantJoan la seva esposa i un fill petit, enLlorenç, els quals posteriorment, el1910 s’embarcaren al vapor InfantaIsabel de Borbón i anaren a reunir-se amb ell. S’establí a Rosario deSanta Fe i amb un carro i un cavalles va dedicar al transport de merca-

deries. Posteriorment adquirí uncamió i entre el 1926-1930 va crearla seva pròpia empresa adquirintuna situació econòmica notable.Allà són els seus descendents.7

14. JUAN BARCELÓ, BARTO-MEU (1876-1942) TIXADOR

Fill de Mateu Juan Barceló (n.1852) Tixador i Francina MariaBarceló (n. 1859) madò Tixadora.Estaven domiciliats el 1875 alcarrer Zorro (actualment Sínia)núm. 2. Va néixer el 21 d’abril de1876. Matrimonià amb FranciscaMieras Gual (n. ?) Feleu.

Quinta del 1895. Repatriat el1899 (Última Hora, 7 febrer 1899),posteriorment ingressà al cos de laguàrdia civil. Fou conegut a SantJoan com es guàrdia Tixador. Moríel 26 d’octubre de 1942, als 66anys, a conseqüència de les feridesocasionades per un accident do-mèstic.

15. LLULL MIQUEL, LLO-RENÇ (n. 1876) FORNERLLULL

Casat amb Maria Llull Font (n.1881), ambdós eren de Manacor.Forner d’ofici, als pocs anys de lli-cenciat de l’exèrcit, no sabem perquins motius, s’establí a Sant Joan.El 1903 tenia el forn al carrer Majornúm. 33 (Devora Ca ses Fernández).El padró de l’any 1908 registra quehavia traslladat el forn al carrerMajor núm. 41 (Can Perauba).8

Quinta del 1895. Fou soldat desegona del Batalló Provisional de

mel367 19/1/11 12:07 Página 17

mel i sucre

18

1838) natural de Porreres i MariaBarceló Barceló (n. 1842) de SantJoan. Estaven domiciliats el 1903 alquarter 3, núm. 28, Can Garrover(Ortella Vell).

Va néixer el 5 de desembre de1875. Era germà de Pere JosepMorlà Barceló (n. 1873) Morlà,casat amb Aina Veny Barceló (n.1875) Bajoca i de Guillem MorlàBarceló (1877-1938) Garrover,casat amb Catalina Bover Bauçà (n.1884) Paula.

Matrimonià amb MagdalenaVeny Gelabert (n. 1875) Mola i ten-gueren cinc fills: Maria (n. 1902),Catalina (n. 1903), Magdalena (n.1905), Francisca (n. 1907) i Joan(n. 1909).

Quinta del 1894. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el setembre de1896 i fou repatriat el febrer de1899 (Última Hora, 7 de febrer de1899).

Comunicació oral de GuillemMorlà: “Era un conco meu. Eracasat amb una Mola. Néts seus són:na Magdalena Mola de Ca na Ma-tes i en Joan Mola d’Ortella Vell.”

21. NICOLAU GAYÀ, LLO-RENÇ (1875-1951) COSMENET

Fill de Cosme Nicolau Mas (n.1850) Cosmenet i de Catalina GayàGual (n. 1854) madò Cosmeneta.Estaven domiciliats el 1875 alcarrer de Bons Aires núm. 1.

Va néixer el 23 març de 1875.Matrimonià amb Francina AinaMartí Jaume (n. 1873) Betlem. Va-ren tenir una filla, Catalina NicolauMartí (1900-1943) Betlem, casadaamb Josep Bauçà Nicolau (1900-1981) Reimoro.

Quinta del 1894. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el setembre de1896 i fou repatriat el desembre de1898.

22. OLIVER NOGUERA, MI-QUEL (n. 1874) DE SON GUALO D’ALBOCÀSSER

Fill de Jaume Oliver Ferragut(1839-1910) de Son Gual i Fran-cina Aina Noguera Ginard (n.1841).

Quinta del 1894. Soldat de sego-na del Batalló Provisional de Cuba.S’incorporà el novembre de 1895 ifou repatriat el novembre de 1896.

18. MATAS MATAS, JOSEP (n.1876) DE SON SANTOS

Fill d’Antoni Matas Roig (n.1843) de Son Santos i Francina AinaMatas Matas (n. 1853) de sa Bas-tida. Estaven domiciliats el 1875 alquarter 4, núm. 4, Son Santos.

Va néixer el 4 de maig de 1876.Era germà, entre d’altres, de Fran-cesc Matas Matas (n. 1884) de SonSantos, casat amb Maria BauçàGual (n. 1887) Calderera.

Quinta del 1895. Va morir aCuba de malaltia.

Comunicació oral de MagdalenaJordaneta: “Aquell dia fou molt tristal carrer de Petra, ja que també vamorir un germà des Curret casatamb na Cocou, que també era a Cu-ba. La mare d’en Josep de Son San-tos es va disgustar amb una germanaseva perquè no li va voler deixar elsdoblers per comprar una permuta.”

19. MESTRE FONT, GUILLEM(n. 1875) RABASSA

Fill de Guillem Mestre Bauçà(n. 1850) Rabassa i Antònia FontBauçà (n. 1856). Estaven domici-liats el 1875 al carrer Zorro (actual-ment Sínia) núm. 9. En realitat elmalnom era de Son Rabassa, permor que un avantpassat d’aquestafamília havia adquirit una porció deles cases de Son Rabassa (d’en So-brassada) quan es va establir total-ment la possessió.

Va néixer el 6 de desembre de1875. Era germà de Joana AinaMestre Font (1898-2000) Rabassao Garamany.

Quinta del 1894. No l’hem lo-calitzat a cap relació de repatriats nial llibre Mallorquines, menorqui-nes..., no tenim més notícies que lesque ens va lliurar madò Garamany,la germana centenària, la qual ensrevelà que el seu germà havia anata la guerra de Cuba.

20. MORLÀ BARCELÓ, JOAN(n. 1875) MORLÀ

Fill de Joan Morlà Martorell (n.

Cuba. S’incorporà el setembre de1896 i fou repatriat el desembre de1898.

16. MAS FLORIT, GABRIEL(1875-1943) BELOS

Fill de Rafel Mas Gayà (n.1843) Belos i Maria Florit (n.1852). Estaven domiciliats el 1875al carrer Bonavista núm. 19.9

Va néixer el 14 de febrer de1875. El padró de 1903 registra queestava casat amb Maria Antic Matas(n. 1878) Balaguera. El padró del’any 1913 consigna que tenien unfill, Rafel Mas Antic, de 2 anys.

Quinta del 1894. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el novembre de1895 i fou repatriat el desembre de1898. Condecorat. Fou hospita-litzat el mes de febrer de 1896 al’hospital militar de l’Havana.

Comunicació oral de RafelBelos: “Mon pare morí als 68 anysel 1943. El sortejaren tres vegades.Era fill únic, però tenia germanas-tres per part de pare. Can Belosactualment és el núm. 10 del carrerMirador. Na Tonina Aina GualFlorit (n. 1882) sa Mariana quevivia al carrer Tort era cosina demon pare, era casada de primeresamb en Jaume Clenxí i en segonesamb mestre Arnau Pico.”

17. MATAS BAUÇÀ, MIQUEL(n. 1875) DE CARRUTXA

Fill de Bernadí Matas Matas (n.1843) i Margalida Bauçà Nicolau(1846-1890). Estaven domiciliatsel 1875 al quarter 2, núm. 18, esSerral de Son Font. Aquesta famíliahavia estat d’arrendadors a la pos-sessió de Carrutxa, d’aquí el mal-nom. Posteriorment passaren a lapossessió de sa Bastida, ja que lamare Margalida Bauçà, morí el1890 en aquella possessió.

Va néixer el 26 de setembre de1875. Germans seus foren, entred’altres, Antoni Matas Bauçà(1869-1956) des Serral, casat ambMiquela Barceló Gayà (n. 1872) deSon Ramonet i Bernadí MatasBauçà (1882-1902) des Serral,casat amb Catalina Barceló Nicolau(n. 1882) de Son Barceló.

mel367 19/1/11 12:07 Página 18

mel i sucre

Va néixer el 14 de gener de1874. Els seus pares estaven peramos a la possessió d’Albocàsser(Manacor). S’establí a Manacor ifou batle d’aquella ciutat el 1903.

Quinta del 1893. De famíliad’arrendadors els seus pares pogue-ren pagar la permuta. Fou substituïtper Mateu Ferrer Sabater, pica-pedrer, de Palma (Mallorquines,menorquines..., pàg. 157).

23. REAL MATAS, ANTONI (n.1875)

Fill de Bartomeu Real Gelabert(n. 1850) de Sineu? i Apol·lòniaMatas Barceló (n. 1853) Xisqueta.Estaven domiciliats el 1875 alcarrer de sa Lluna núm. 2.

Va néixer el 16 de maig de1875. La seva mare era germanad’Antoni Matas Barceló (n. 1840)Xisquet, moliner d’ofici, domici-liat al carrer Unió núm. 7. Quan vatornar de Cuba sembla que s’esta-blí a Sineu, ja que no l’hem loca-litzat a cap padró de població deSant Joan.

Quinta del 1894. Fou repatriatel 1899: “En el vapor correo Uniónregresó ayer a esta ciudad proce-dente de Cuba, Antonio Real Ma-tas, natural del pueblo de San Juan.En dicho buque también llegarontreinta individuos de marina proce-dentes de Cartagena y pasan a suscasas con licencia.” (El Àncora, 25de gener de 1899).

24. RIUTORT BONET, JOAN(n. 1877)

Fill de Miquel Riutort Ramis(1847-1906) de Sineu i AntoninaAina Bonet Mayol (n. 1852) Sàt-xera. Estaven domiciliats el 1875 alcarrer Major núm. 14. El 1906 laviuda Antonina Aina habitava alcarrer Amistat núm. 46.

Va néixer el 7 de novembre de1877. La seva mare era germana deJaume Bonet Mayol (1849-1901)Maneta, moliner d’ofici, propietaridel molí des Saig. Quan va tornarde Cuba, matrimonià amb Marga-lida Fornés Sorell (n. 1885). El1903 estaven domiciliats, junta-ment amb la mare, al carrer Amistat(Fra Lluís Jaume) núm. 46, però al

mateix padró consta que s’havientraslladat a viure a Ciutat.

Quinta del 1896. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el novembre de1896. Fou repatriat el 1899 (ÚltimaHora, 7 de febrer de 1899).

25. SASTRE COMPANY, GUI-LLEM (n. 1876) CURRET

Fill de Joan Sastre Borràs(1828-1913) Curro i Antonina AinaCompany Bauçà (n. 1838) Guera-vina. Estaven domiciliats el 1875 alcarrer de Petra núm. 12.

Va néixer el 13 de juny de 1876.Era germà, entre d’altres, de Mi-quel Sastre Company (n. 1875)Curret, casat amb Antònia RossellóMolinas (n. 1878) Cocou.

Quinta del 1895.Comunicació oral de Magdale-

na Jordaneta: “Era germà desCurret casat amb na Cocou. Aquelldia fou molt trist al carrer de Petra,ja que també en va morir un de SonSantos.”

26. SASTRE GARÍ, RAFEL (n.1871) MESTRE RAFEL DESCURRO

Fill de Miquel Sastre Borràs (n.1835) Curro i Catalina Garí Bauçà(n. 1836). Estaven domiciliats el1875 al carrer des Camp núm. 13.

Picapedrer d’ofici, era germàentre d’altres, de Joan Sastre Garí(1867-1948) Rei Herodes. Matrimo-nià amb Catalina Bauçà Bauçà (n.1880) de Can Ginart. Filla d’amb-dós fou Catalina Sastre Bauçà (n.1908) Curra, casada amb MiquelGayà Florit (n. 1905) Perdut. Es-taven domiciliats el 1903 al carrerdes Camp núm. 13.

Quinta del 1889. No l’hem loca-litzat a cap relació de repatriats.

Comunicació oral de JoanMarc: “El padrí Rafel havia anat ala guerra de Cuba.”

27. SASTRE PAYERAS, JOAN(n. 1873) SASTRE

Fill d’Antoni Sastre Borràs (n.1838) Curro i Maria Payeras Bar-celó ( 1843-1915). Estaven domici-liats el 1875 al carrer de la Princesanúm. 7.

Va néixer el 26 de febrer de1873. Era germà, entre d’altres, delfamós Llorenç Sastre Payeras (n.1873) Sastre i d’Antonina AinaSastre Payeras (n. 1881) Sastre,casada amb Antoni Bauçà Ferriol(n. 1883) Maiolí.

Quinta del 1892. Soldat desegona del Batalló Provisional deCuba. S’incorporà el novembre de1895.

Notes

1.Vet aquí el seu nom, cognom, any denaixença i malnom: 1. Sebastià MestreBauçà (n.1910) Sec, de Vilafranca. 2. JoanFiol Galmés (1930-2006) Marc. 3.Francisca Bordoy Barceló (m. 2006)Bordoi. 4. Rafel Barceló Nigorra (1909-2006) de Son Garrover. 5. Andreu BauçàJuan (m. 2008) Maiolí. 6. Rafel Mas Antic(m. 2004) Belos. 7. Magdalena JaumeNicolau (1907-2007) Jordaneta. 8. JoanaAina Mestre Font (1898-2000) Rabassa oGaramany. 9. Guillem Morlà Bover (n.1920) Morlà o Garrover.

2. Juan José Negreira i José Luis deMesa (1998): “Mallorquines, menorquinesy pitiusos en la guerra de Cuba (1895-1898).” Col·lecció La Foradada. EditorialJosé J. De Olañeta. Palma.

3. Les fonts orals constaten aquest fet,la majoria dels soldats repatriats contavenque passaven fam. És alliçonador el cas dedos soldats vilafranquers, els germans Rafeli Melcion Tomàs, de Ca mestre SionSabater, els quals varen morir al seu poble,de tant de menjar, segons ens comunicàSebastià Mestre Sec.

4. Bauzà Adrover, Cosme (1940):“Fragmentos històricos de la villa de SanJuan.” Pàg. 42v.

5. Informació extreta de: Miquel FloritHuguet (1981): “Llinatges i malnoms deSant Joan.” Col·lecció Els Castellots núm.1. Sant Joan. Pàg. 97-98.

– Florit Huguet, Miquel (1998):“Santjoaners a la guerra de Cuba.” ADamunt Damunt, núm. 86. Sant Joan. Pàg.12-13.

– Florit Huguet, Miquel (1998): “Sant-joaners a la guerra de Cuba.” A DamuntDamunt, núm. 88. Sant Joan. Pàg. 24-25.

6. Comunicació oral de l’amic MiquelEstelrich Mieras.

7. Vegeu: Riutort Barceló, Guillem(1992): “Emigrants. L’altre descobriment”.A Damunt Damunt, núm. 12. Sant Joan.Pàg. 22.

8. Per conèixer amb més detall la des-cendència d’aquesta família vegeu: GayàSastre, Antoni (2004): “Menestrals i boti-guers de Sant Joan.” Monografies santjoa-neres 16. Col·lectiu Teranyines. Pàg. 210.

9. En aquesta època el carrer Miradorencara no existia i algunes de les cases dis-seminades d’aquesta contrada eren censa-des al carrer Bonavista.

19

mel367 19/1/11 12:07 Página 19

mel i sucre

20

mel367 19/1/11 12:07 Página 20

mel i sucre

21

mel367 19/1/11 12:07 Página 21

mel i sucre

Si vos parl d’Ignacio Fernán-dez de Castro Sánchez deCueto, molta de gent no el

coneixerà. Jo tampoc no el conei-xia. Si vos dic que és el pare de naBelén, la cuinera de l’escola, pot-ser ja el pogueu ubicar millor. Elsdarrers anys ha viscut a Madrid iara viu amb la seva filla Mar-garita a Sant Joan. És un homegran, d’edat i d’estatura, ambuna barba grisa ben poblada,amb una mirada penetrant que note deixa indiferent. El que mésm’ha sorprès de les converses quehe tengut amb ell és l’energia queté, la intensitat amb què van bro-llant les idees del seu discurs i lacrítica que fa del sistema actual,gens corrent en una persona de91 anys complits. Ha tengut unavida increïblement activa i com-promesa amb la seva filosofia devida, que ens conta en aquestaentrevista, de la qual vos oferimla primera part aquest mes. Elproper mes ens parlarà de lesseves idees referides a l’educació,al consumisme, a la democràcia,a la creativitat, i de com ha anatevolucionant a partir de la refle-xió i el diàleg constant.

Com transcorren els primersanys de la teva vida?

Vaig néixer l’any 1919, el 31de juliol a Comillas, a Cantàbria;aquest poble és famós pel semina-ri pontifici regit pels jesuïtes i lli-gat a la universitat; era una pobled’aristòcrates, que, com a curio-ritat, no té ferrocarril perquè novolien que hi anàs gent amb pocsmitjans. Era un poble de pesca-dors que es va quedar sense terresper als treballadors, amb gransextensions en mans del Marquèsde Comillas o dels jesuïtes, quepràcticament cobrien la propietatde la majoria del poble. El mar-quès feia caritat, amb un hospitalpels malalts, una fàbrica... Lameva família era una família bur-gesa acomodada que vivia a Bar-celona i estiuejava a Comillas. Elsmeus germans varen néixer a Bar-celona, al barri de Sarrià.

Vaig estudiar a Barcelona, alsjesuïtes, que feien l’educació encastellà i, evidentment, amb uncomponent religiós molt potent.Era un bon estudiant que destaca-va com a líder en la seva tribud’estudiants. La meva famíliaérem catalans hispanoparlants deformació cristiana.

El meu pare era enginyer quetreballava a Cuba i la meva marecuidava la família.

Hi vareu viure molts d’anys aBarcelona?

Abans d’acabar el batxiller, arel de la crisi econòmica d’aquelltemps, ens vàrem traslladar aSantander, perquè no podíemmantenir la casa de Barcelona;això va coincidir amb l’arribadade la república i les idees méslliures que propugnava. Vaig aca-bar el batxiller amb un professorparticular, que era el batle deComillas, i després també internen una escola d’escolapis.

Què va suposar la guerra?Quan va començar la guerra,

per mi els qui tenien la raó erenels de dretes, els “sublevats”, i els“dolents” eren els “legals”, queostentaven el poder. El 18 dejuliol Santander va quedar a lapart republicana, i varen detenir elmeu pare i les meves dues germa-nes i les varen empresonar. Ensvaren mobilitzar i vaig participaren la destrossa del seminari, lacrema de llibres... Me va tocaranar a un batalló de treballadors

entrevistaIgnacio Fernández de Castro

F. XAVIER MORATINOS

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

22

mel367 19/1/11 12:07 Página 22

mel i sucre

per preparar la defensa de San-tander, amb la sort que me vaigestar amb un tinent anarquista,anarquista pur. Era un home queens deixava fer el que volíem, totsérem iguals, podíem escoltar lesnotícies dels fascisosos, i ens deia“pensau el que volgueu, i quansigueu més grans tendreu unesidees pròpies. Jo, deia, respect lesidees de tothom”. Me va impres-sionar, evidentment. Un momentdonat ens varen donar ordres departir cap a Astúries, perquè lestropes sublevades s’acostaven aSantander. Ens va dir: “jo se quemolts de vosaltres sou de l’altrebàndol; per tant, els qui vulguin,poden quedar i passar amb elsaltres”. Jo vaig decidir quedar i

passar al bàndol dels feixistes.Era la primera vegada que podiatriar amb llibertat i va ser la mevaprimera gran equivocació. Mevaig presentar a un batalló derequeters navarros i varem entrara Comillas.

El meu germà gran estudiavad’advocat i es va incorporar almeu batalló. En la primera opera-ció un poc seriosa en què vàremparticipar el varen ferir al cap i ami a la cama.

I acabada la guerra?Acabada la guerra el meu

germà va muntar un bufet d’advo-cats però tenia seqüeles de la feri-da al cap i jo vaig decidir estudiard’advocat per ajudar-li. Jo vaig

fer tota la carrera de dret a Oviedoper lliure i en un sol any. Com acuriositat, un catedràtic me va dir:“jo el suspendré de totes formes,sabi el que sabi; i quan torni elmes de setembre, digui el quedigui, l’aprovaré.” Al cap de poctemps el meu germà va morir ivaig posar un bufet pel meucompte; va coincidir amb larepressió franquista de després dela guerra i me varen tornar amobilitzar; en aquell temps eraAlferes. Com que tenia el títol demisser, me varen encarregar dedefensar casos polítics, en que nopodies demanar un testimoni niparlar casi amb l’acusat... A moltsels condemnaven a mort i els afu-sellaven . Per a mi, que era jove,

23

mel367 19/1/11 12:07 Página 23

mel i sucre

sobre la realitat i sobre el subjecteque fa la revolució al carrer.

Quan vares tornar de l’exili?Després de 9 anys d’exili a

França, i degut a la gran repressióque es patia a Espanya, especial-ment al País Basc, vaig decidirtornar a Espanya, vaig abandonarl’avantguarda i me vaig incorpo-rar al moviment assembleari.Quan vaig arribar a la fronteravaig anunciar a la policia francesaque volia renunciar a l’asil polític;me varen avisar que era una ani-malada, veient el que passava alPaís Basc, però li vaig contestarque jo no podia seguir ignorant elsofriment de la gent sense fer res.La policia espanyola me va inte-rrogar i empresonar en règimd’aïllament. Va resultar, però, ques’havien perdut els papers delmeu procés i me varen alliberar;sabien que hi havia una ordre decerca i captura però havien perdutla causa. Després vaig saber queun advocat amic meu havia acon-seguit que els papers no arribassina l’audiència nacional.

A Madrid me vaig donar debaixa del FLP i vaig incorporar-me al moviment assembleari, queme pareixia més proper al que jocreia. Vaig començar a treballarcom a advocat assembleari i vaigparticipar en la revista “Teoria yPràctica”, que pretenia establiruna relació directa entre els treba-lladors i els seus conflictes.

(continuarà)

amb altres grups antifranquistes,per obrir una proposta alternativaal franquisme renunciant a laviolència. Va passar, però, que elnostre grup, com a radicals,varem posar com a condició la norenúncia a la violència. Com arepresentant del grup vaig decidirdeixar la reunió perquè éreml’única veu discordant de la troba-da. Després de la reunió, així comanaven retornant a Espanya elsdetenien o els expulsaven d’Espa-nya. Jo vaig estar amagat uns diesa Madrid i varem fer gestions ambl’ambaixada d’Uruguay, que meva refugiar a la casa de l’embaixa-dor, no a l’ambaixada. Hi vaigestar una setmana i vaig podersortir cap a París. En aquells mo-ments era secretari general delpartit, i me vaig trobar amb unaescissió del FLP dirigida perCarlos Semprún, el germà deJorge Semprún. No va ser fàcilviure a París, ja que, a rel d’unacord entre el govern francès iespanyol s’expulsava alguns exi-liats espanyols, entre els que m’hitrobava jo. Pel maig de 1968 vaigincorporar-me a la revolta que esduia a terme; va ser el moment enquè vaig adonar-me, gràcies a lesdisputes amb els piquets sindicalsi a la meva participació en elcomitè internacional de forcesimmigrants treballadores, quehavia de repensar la meva posi-ció; dubtava de l’eficàcia revolu-cionària i de la presa del poderper, des del poder, imposar-la

que creia en la justícia, que haviafet la guerra pensant que era albàndol dels salvadors... tot es vaesbucar. Les lectures de Marx mevaren servir per descobrir novesperspectives, coses que abans nopensava. Vaig constatar quem’havia equivocat. Professional-ment vaig organitzar una societatque oferia una assegurança jurídi-ca, amb un projecte patentat, queoferia defensa jurídica a empresesi particulars. A rel d’aquesta so-cietat, el col·legi d’advocats me vaexpulsar perquè va decidir queallò anava en contra de la llibertatprofessional. Els vàrem posar unplet i el vàrem guanyar, però jaens havíem enfonsat econòmica-ment i no me va quedar més remeique vendre-la per recuperar elsdoblers que hi havíem invertit.Després vaig viure una temporadafent de representant de vi i de lli-bres... Finalment el col·legi d’ad-vocats me va readmetre i vaig tor-nar a muntar un bufet laboral,havia publicat algun llibre...

Quan és que entres en polí-tica?

A finals dels anys ‘50 vàremfundar el “Frente de LiberaciónPopular” (FLP) coneguts com elsFELIPES, que ens situàvem al’esquerra del partit comunista,avantguardista, que volia fer larevolució. Durant un temps vaigser el secretari d’aquest petit par-tit. Com a militant del FLP vaigparticipar en la reunió de Munich,

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

24

mel367 19/1/11 12:07 Página 24

mel i sucre

25

ANUNCI HIPER

mel367 19/1/11 12:07 Página 25

mel i sucre

Quan servidor era nin,per aquestes dates –ambels Reis a punt d’arribar–

la pregunta recurrent era: ‘Has fetbonda?’ ‘Has estat bon al·lot?’ So-lien respondre els meus paresdient que sí però donant a enten-dre que si era que no, no passavares: tanmateix no em durien car-bó. Ara que he crescut una micahe sabut que els Reis són els pa-res. Però si volem ho podem con-tinuar negant. Qui ens ha d’obli-gar a dar-nos un bany de realitatquan l’any encara és tan jove? I siens va bé viure enganats? Enga-nats, però per qui deixam que ensengani. Ja m’entenen, no? No éstan mal de fer. Qualsevol denosaltres ha triat una tragèdia ouna comèdia, una novel·la o unconte, o llegir el diari, per entrete-nir-se i tots funcionen en base al’engany, la ficció que cada un denosaltres admetem. Per molt quela realitat superi sempre la fanta-sia, funciona també en clau deconsentiment mutu entre el lectoro l’espectador, l’actor i l’autor.

Què se demana a l’any que co-mença? L’hipòcrita demana per atothom però només espera per aell. El fatu, el cregut, demana quetothom sapi que a ell li duen mésque als altres. El ric, demana perals pobres, però perquè s’ho gas-tin als seus magatzems. El nindemana, esperant que li duguin.El gran espera poder dur el que lidemanaran. El militar demana uncanó que mati més i millor. Elcapellà, un miracle, tal com estanles coses a la seva església. Elpagès que plogui si no plou i queno plogui si plou massa i que les

subvencions no s’aturin. La Llunademana el Sol. La Terra demanaque s’acompleixi el compromísde Kyoto. La batlessa de Palmademana tranquil·litat i bons ali-ments i majoria absoluta en tor-nar-hi. La mare, salut per a tots,primer per als seus. El forofo queguany el seu equip, no que juguibé, que guanyi. El nostre moixque el pinso no s’acabi. El cultu-rista més cultura, avui en dia lagimnàstica és com la magnèsia, imés espectacles de franc on ellpugui lluir la seva enorme bufan-da enroscada al coll... Demanarper demanar, sabates grosses!Però alerta que de vegades el quees demana s’acompleix.

N’hi ha que graten més endins is’embranquen amb un canvi devida, més arreu, que arribi fins aun nou tractament que ha d’afec-tar l’amor o la família o elsamics, aplicant a la seva reflexióde cap d’any filtres delicats coml’angoixa, la por, la incertesa, lagelosia, l’enyorament, la culpa.Alguns altres planifiquen l’espe-rada solució a la seva soledat, a laimpaciència, a la malaltia, a lamanca de feina quan... de sobte,els doblers no es torben a aparèi-xer –prepotents i permanents–com la pedra filosofal i mésenguany que anam més magres iens aboquen a la simplificació, lahumilitat, la flexibilitat i, en moltsde casos, a reivindicar l’humor,més que la ràbia, com a medicinauniversal.

Tots feim nous i bons propòsitsde cara a l’any que ve. Com si fostan senzill llevar-se les cascarru-

lles de l’any que s’ha acabat. Peròels ‘molts d’anys!’ que ens dedi-cam mútuament pel carrer i lasalut que ens desitjam són elsemblemes de la felicitat que esdemana per a l’any que comença.Molt més enllà del propòsitd’amagrir-se o d’aprendre anglès,apareixen a l’horitzó els tènuesdesitjos de ser més bons al·lots. Eltema de la bondat, recurrent mal-grat ja hagin passat els Reis, bon-dat que pot derivar en temes taneteris com mirar de col·laboraramb alguns dels projectes permillorar la salut del planeta i de lagent que l’habita, coses com elcanvi climàtic o el problema de lafam al món. En fi. Wishful thin-king que diuen els anglesos, pen-sament il·lusori, bons desitjos, iqui sap, si poca cosa més.

“No ens enganem, la bondat noven”, diu Laura Ferrero, comen-tant el llibre de A. Phillips i B.Taylor Elogi de la Bondat. Para-frasejant-la, els bons desitjos novenen. La bondat s’assimila mo-dernament a la beneitura, el‘bonisme’, seria la seva vessanthiperbòlica. Però, com assenyalenPhillips i Taylor, el que més ensespanta de nosaltres mateixos ésel plaer que podem arribar a expe-rimentar practicant la bondat,com un plaer prohibit, en eviden-ciar-nos que és el canal necessarique ens obri a tots els demés.Sense ella no hi ha comunicacióvertadera amb ningú. Luter,Hobbes o Rousseau han teoritzaton radicava la bondat i on la sevaperversió –del pecat original finsa la societat, que malavesa elshomes, bons per naturalesa– fins

daltdel turó

Fer bonda o les cascarrulles de l’any passat

CLIMENT PICORNELL

26

mel367 19/1/11 12:07 Página 26

mel i sucre

que arribà Freud i ho posà enentredit, l’home no fou creat percap déu sinó modelat per a la sevasupervivència a través de la se-xualitat. Així, la bondat esdevin-gué un enigma més –qui sap si unestigma– de la psicoanàlisi, enanalitzar l’egoisme dels humans,egoisme que du al foment de lacompetitivitat del món actual ique ens divideix entre guanyadorsi perdedors, bons i dolents. Combé va dir Jacques Lacan: “el ma-nament cristià que diu ‘estima alpròxim com a tu mateix’ s’hauriad’entendre irònicament, ja que totel món s’odia sí mateix”

Per tant, ara ja ho sabem: elsreis són els pares. O no. Vull dirque els pares no són, en aquestcas, més que els actors d’una re-presentació. La vertadera prota-gonista és la ingenuïtat dels ninspetits que són depositaris de lail·lusió. Els reis de l’Orient sóncom qualsevol altre viàtic, unaescenificació de què el regal ésuna eina per a la mútua satisfac-ció, disfressada de bondat. Quedesprés les grans companyies in-ternacionals dels regals entrin perdins aquesta representació, hisembrin i hi recol·lectin per al seupropi benefici no treu, però, queles arrels de tot això siguin salu-dables: premiar als qui han fetbonda, i als qui no n’han fetatanta. De totes les maneres, servi-dor ja ha espatllat sa juguetanova.

El personatge:Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs

4

El món tradicional: el bestiar de cabestre

4

I les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

27

frases fetesTocar el Celamb un dit

JOAN SASTRE JOAN

Experimentar, encara que sigui per uns moments, una sensació desatisfacció absoluta, i de plenitud espiritual.

I es pot experimentar de formes molt distintes, i tant a nivell privatcom col·lectiu. Pot ser pel fet d’haver aconseguit una fita personatquasi inabastable a força de treballar molt, i dedicar-hi molts esforços,però també pot ser per una cosa tan poc treballada personalment comque, a centenars de quilòmetres d’on tu ets, i sense gens d’esforç per-sonal per part teva, el teu equipde futbol hagi donat una pallissade 5 a 0 al seu principal rival. Elfet és que com més desitjada esuna cosa, i com més dificultosasigui, més satisfacció reporta a lapersona o al col·lectiu que ladesitja. És justament per això queles coses que costen poc d’acon-seguir son poc valorades, permolt de valor objectiu que ten-guin. En canvi, una cosa que ha costat un gran esforç aconseguir, cobraun gran valor subjectiu. En la nostra vida quotidiana podem trobarexemples seguit seguit, d’aquests fets: a nivell material, sempre és moltmés valorada una cosa que has hagut de comprar amb doblerets guan-yats teus (com diu la bíblia, amb la suor del teu front), que si t’arribaregalada com a de l’aire del cel. I si parlam d’un nivell més immaterialcom és el de l’esperit i dels sentiments, llavors és quan cobra la sevavertadera dimensió el sentit de la frase.

mel367 19/1/11 12:08 Página 27

mel i sucre

Comentari al mes de desembreEl desembre de 2010 s’ha pre-

sentat més fred que l’any passat.La temperatura mitjana ha baixat,en relació al desembre de 2009,1,4 ºC. Hem continuat, també enaquest mes, amb la tendència, ini-ciada a l’octubre del 2010, detemperatures mitjanes més baixesen comparació amb el 2009.

El gràfic mostra un comporta-ment de la temperatura amb fluc-tuacions al llarg del mes. Els diesmés freds es presentaren a mitjanperíode, els dies 15 i 16, amb mit-janes de 5,1ºC i 5,4 ºC respectiva-ment. El refredament de l’aireprovocà una segona nevada a laSerra de Tramuntana. La primerahi va caure el dia 3, coincidintamb un grup de dies molt freds aprincipis de mes. Finalment el diade Nadal i de la segona festa, eltermòmetre també descendí demanera considerable, dibuixant latercera baixada de temperatures.Aquesta fredor, ens ha duit algunagelada, en els dies en què les tem-peratures han caigut més, ambformació de gel a bassiots i a acu-mulacions petites d’aigua.

Després de Nadal, les tempe-ratures tornaren millorar i vàremtenir una nit de Cap d’Any més bésuau en quant a aquesta variablemeteorològica, amb una mínimaque no baixà dels 8,1 ºC.

No ha estat el desembre unmés massa plujós. Únicaments’han recollit 33,3 mm en frontdels 134,7 mm del desembre del2009. La tardor del 2010 no haestat excessivament humida, comnormalment sol ésser.

La resta de paràmetres ha se-guit la tònica general que corres-pon al mes.

meteorologiaDades de l’estació meteorològica

del CP Son JunyJOSEP ROIG

MES DE DESEMBRE 2010 2009

Temperatura mitjana 10,6 ºC 12 ºCTemperatura més alta 20,8 ºC (dia 8) 20,3 ºC (dia 29)Temperatura més baixa 2,6 ºC (dia 26) 1,7 ºC (dia 18)Pluviometria 33,3 mm 134,7 mmVelocitat mitjana del vent 8,1 Km/h 8,9 Km/hVelocitat màxima del vent 69,2 Km/h (dia 15) 74 Km/h (dia 22)Direcció del vent predominant O-NO SOHumitat mitjana 74,34 % 78,81 %Pressió mitjana 1012,12 mb 1009,88 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2 ml/dia 1,7 ml/dia

28

GENER 2011 (fins a dia 15)Temperatura mitjana 11,8 ºCTemperatura més alta 18,3 ºC (dia 14)Temperatura més baixa 4,8 ºC (dia 4)Pluviometria 4,2 mm (1,2 mm de la boira)Velocitat mitjana del vent 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 45,1Km/h (dia 11)Direcció del vent predominant O-SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,8 ml/dia

mel367 19/1/11 12:08 Página 28

mel i sucre

del temps:– Les temperatures han estat

en general lleugerament més bai-xes que a l’any 2010. Únicamentel febrer i l’abril presentarenvalors mitjans una mica més ele-vats. La temperatura mitjanaanual ha baixat quasi 1 ºC en rela-ció a la del 2009.

– En quant a la pluviometria,hem recollit, en el 2010, uns 110mm menys que al 2009. La plujatotal ha estat de 574,9 mm. La tar-dor no ha estat tant plujosa com ladel 2009. El mes amb la pluvio-metria més elevada fou el maig,seguit de l’octubre

29COMPARACIÓ DE LA TEMPERATURA MITJANA I LA PLUVIOMETRIA. ANYS: 2010, 2009 I 2008.

Comentari al mes de generL’any 2011 des del punt de

vista climatològic ha començatsuau i amb temperatures superiorsa les habituals per a la primeraquinzena de gener. Les calmes degener, que solen presentar-se amitjan mes, han avançat el seuefecte atmosfèric. Aquestes enshan regalat dies de sol, ambmoments quasi primaverals, a lapart central de la jornada. Lesmínimes no han baixat dels 5 ºC.Els dies més freds foren el 3 i el 4.Tampoc no hem tengut mal temps.Petites pluges, de pocs mm, ambbastants de boirades i rosades. En

conjunt hem sumat 4,2 mm de plu-viometria. Aquesta climatologiamoderada comença a fer tenyir deverd els camps que s’anaren sem-brant durant el desembre. Lahumitat i les temperatures que hemtengut han afavorit la germinacióde les llavors dels cereals. I jaqualque ametler comença a vestir-se de blanc dins els sementers delcamp santjoaner.

Climograma 2010Amb el climograma del 2010,

tenim una mena de radiografia delque ha estat aquest any en quant ales dues variables més destacades

mel367 19/1/11 12:08 Página 29

mel i sucre

30

Sant Joani els

santjoaners

Imatges per al recordAMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Fotografia 1: Arribada dels Reis a Sant Joan, l’any 1960.

Aportació fotogràfica: arxiu d’Amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Fotografia 2: Entrega de juguetes dels Reis a Margalida Bou, enbraços del seu pare, l’amo en Guillem, a principis dels anys sei-xanta.

Aportació fotogràfica: Guillem Bou (E.P.D.).

Fotografia 3: Presentació teatral infantil de “l’Adoració delsReis”, a principis dels anys setanta.

Aportació fotogràfica: Antoni Sastre Gayà “de sa Botigueta”.

mel367 19/1/11 12:08 Página 30

mel i sucre

31

mel367 19/1/11 12:08 Página 31

mel i sucre

32

esports Cròniques del C.E. Sant JoanJOAN JORDÀ CATALÀ

U.E. Boreal Marratxí 0Juvenils C.E. Sant Joan 6

En bon dimecres vespre ensdesplaçàrem fins a ciutat per jugarun partit, contra un dels rivals mésdirectes de la lliga. Però el partit noes va jugar, degut a que l’equiprival no va portar les seves fitxes alpartit i només presentaren tres DNIi per tant, el tres punts van ser pernosaltres i els hi van restar trespunts a ells. No vàrem suar gaireper guanyar!

Juvenils C.E. Sant Joan 5 Alkudi-indoor 5

Diumenge 12 de desembre, a les12:00 ens va tocar jugar contra elscinquens a dos punts darrera nostre.Teniem dues baixes importants,Tomeu Garí i Rafel Roig. Vàremsortir molt adormits en defensa iells, fent una bona presió, van saberaprofitar els nostres errors. Lesdues primeres ocasions que varentenir els rivals van marcar i la cosas’embrutava (0-2). Ens tancàrem aldarrera i sabíem que tendriem algu-na ocasió. D’una bona jugada d’e-quip, Joan Jordà va marcar l’1-2.Vam seguir fluixos en defensa i pocdesprés de marcar nosaltres ensficàren l’1-3 i tot seguit l’1-4. Elpartit ens fogia de les mans.Demanàrem un temps mort, moltnecessari, i el mister (Toni Joan)ens va ordenar pressionar a dalt iaixò férem. Mateu Simó va robaruna pilota i va ficar el 2-4. Poc des-prés, Joan Jordà d’un xut ras i ajus-tat al pal va ficar el tercer, 3-4.Tornàvem estar ficats en el partit,era vital no tenir errors. Així vaacabar la primera part.

Al descans ens vam motivar (elmíster en sap massa de fer aquestescoses) i confiàvem en remuntar. Als

10 minuts, Andreu Joan Bauçà,d’un contraatac molt ràpid vaempatar el partit (4-4). Tot seguitMateu Simó va trobar forat i vaficar el 5-4. L’afició va ser vital peraquesta remuntada. Faltant menysde 5 minuts ens empàtaren el partit(5-5). Estàvem molt cansats. Alfinal, un gol fantasma dels rivalsque l’àrbitre no va donar per bo i alcontraatac ocasió claríssima deJoan Jorda davant el porter (1x1)que acabar de la pitjor manera quepodia acabar, falta del porter nopitada per l’àrbitre i final del partit.Gran remuntada, gràcies afició!

Entreesculturas Montesion 9Juvenils C.E.Sant Joan 0

Dilluns a vespre teniem partit aciutat contra el tercer classificat, anomés dos punts de nosaltres, queanam quarts. Erem concients deque seria un partit dur però hi erem,i hi erem amb ganes. Vam anar-hiamb dues baixes importants, JaumeAmengual i Rafel Roig.

Just arribar ens diven que hemde jugar a l’aire lliure perquè elpavelló està ocupat. El camp en elque varem jugar era tipo és de laPlaça de la Constitució. Abans desortir a jugar, el mister ens va dirque haviem de sortir tancats endefensa i sortir al contraatac.

El partit va començar i els pri-mers deu minuts vam aconseguirque no ens fiquessin cap gol, fins hitot vam tenir una bona ocasió degol però com era de veure va arri-bar el primer, i el segon i el tercer...Vam acabar la primera part 5-0. Ala segona part canviarem de tàctica,envers d’està tancats al darrera, sor-tirem a presionar a dalt. Ens va anarmillor canviar de tàctica, vàremgaudir d’unes quantes ocasions degol però cap va entrar i el partit vaacabar 9-0.

Els tres primers classificatsjuguen la seva lliga entre ells tres,nosaltres tenim la nostra lliga desdeel quarts fins els últims, i seguimquarts!

Juvenils C.E. Sant JoanC.D. Son Oliva

Diumenge 16, a les 12:00, des-prés de tres setmanes sense jugar,va venir el Son Oliva (4t) a jugar.Estàvem motivadíssims i per pri-mera vegada en tota la temporadaerem tot l’equip sencer. El partit vacomençar puntual. Vam sortir a pre-sionar a dalt, cosa que mai havíemfet. Ens va anar bé, als 3 minuts dejoc Tomeu Gari va marcar l’1-0,poc després el van expulsar perdoble tarjeta groga. Jugàvem ambtres homes enmig del camp i ellsamb cinc, ja feien porter-jugador.Vam saber aguantar bé els minutsque ens tocava jugar així però quanja acabaven ens van empatar el par-tit. Poc després van ficar l’1-2.Varem tenir bastantes ocasions cla-res però continuament perdonàvemi va arribar el seu tercer (1-3) i jaacabant la primera part van ficar elquart (1-4).

A la segona part vàrem sortirben igual que la primera, a pressio-nar fort. Vam seguir perdonant lesocasions que teniem. Els partit esva embrutat bastant, tot eren faltesbrutes, insults, empeses... I l’àrbi-tre, que era nefast, no va saber dur-ho com tocava. Van ficar el cin-qué(1-5) i poc després va arribar elsisé(1-6). Ens van xutar cinc doblespenals, dels quals en van ficar un, elporter en va aturar tres i un que vantirar a fora. El seté també va arri-bar(1-7). Ja ens havia fuit de lesmans, quedaven deu minuts i eraimpossible remontar. Al final, LlucFlorit va ficar el 2-7 i aixi va acabarel partit.

mel367 19/1/11 12:08 Página 32

mel i sucre

passatemps Mots enquadrats núm. 16ARNAU MORATINOS BORDOY

33

mel367 19/1/11 12:08 Página 33

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmBledes i espinacs per a guarnició

SACRAMENT FERRER

Després dels excessos culinaris que hem fetdurant les festes de Nadal i Sant Antoni ensconvé menjar bullit i torrat, així com també

verdures. Per això vos present una manera moltfàcil i saborosa de prDparar-les.

Ingredientsa 2 manats de bledesa 2 manats d’espinacsa 2 tomàtigues de ramelleta 2 grellsa 2 allsa Pinyons i pansesa Sal i olia Pebre bord

Preparacióa Netejar les bledes i els espinacs per llevar lesrestes de terra.

a Bullir les bledes i els espinacs durant deu minuts.a Mentrestant, picar els alls i tallar els grells moltpetits.a Treure les verdures de l’aigua i escolar bé.a Damunt una post, tallar les bledes i els espinacsa trossos petits.a Dins una greixonera, posar oli; afegir els grellstallats i els dos alls picats.a Pelar i picar les tomàtigues de ramellet.a Quan són cuits els grells, afegir la tomàtiga, elspinyons i les panses.a Una vegada sofregit, posar una cullerada depebre vermell i sal a gust.a Incorporar les bledes i els espinacs que teníemtallats i quan s’han begut tot el brou està llest perservir.a Serveix per a guarnició de carn o peix a la planxa.

PLANTERS

ORNAMENTALS

NIC

OL

AU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícolese-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

34

mel367 19/1/11 12:08 Página 34

mel i sucre

agenda

Horaris de trenACTUALITZAT (07-2008)

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de Sant Joan)

Sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.Palma - Sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.Manacor - Sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitaridilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPAC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 23 de gen. Sant Joandia 30 Vilafrancadia 6 de feb. Arianydia 13 Montuïridia 20 Petradia 27 Porreresdia 6 de març Sant Joan

el sol

surt es pon

1 febrer 07.56 18.0615 febrer 07.41 18.2328 febrer 07.23 18.3815 març 07.01 18.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 55 00 80Urgències UVI 061PAC (Vilafranca) 971 56 07 50Centre sanitari 971 52 65 08Apotecaria 971 52 62 52Policia Local 630 98 35 92Guàrdia Civil 971 56 00 27Policia Nacional 091Ajuntament 971 52 60 03GESA 971 55 41 11Centre meteor. 971 26 46 10OCB 971 72 32 99

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), beata Francinaina Cirer (27).

El mes

És també un mes fred i humit. Els ametlers treuen flor i elssembrats pinten de verd foravila. Per santa Apol·lònia (9 defebrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que també es po-den trasplantar per aquesta època. Generalment pel febreres poden empeltar, exsecallar o trasplantar els arbres queperden la fulla. És temps de cames roges i de tallar canyes.Durant aquest més se sol acabar de sembrar el gra. La llunanova de febrer és la millor per sembrar patates i la vellaper als alls. Pel febrer els tords davallen de la muntanya capal pla.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a mésd’altres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Febrer de 1991

• El puig de Sant Nofre i el deBonany varen ser inclosos enel Catàleg d’espais naturalsdel Govern Balear.• Es va presentar el catàleg del’Arxiu Parroquial, elaboratper mossèn Josep Estelrich.• El pou que va fer l’Ajunta-ment a la zona del Revellartenia un cabal estimat de50.000 litres/hora.

Febrer de 2001

• Es varen presentar l’himne,la bandera i l’escut de SantJoan, que l’Ajuntament vadeclarar oficials. En el mateixacte, cloenda de la celebraciódel setè centenari de la funda-ció de la vila, es va presentarla Monografia Santjoaneranúmero 11, Sant Joan una vilaset vegades centenària.• La Conselleria d’Educacióva donar llum verda a l’am-pliació de l’escola, que haviaquedat petita arran del desdo-blament de tots els cursos i del’oferta d’educació preescolar.

la lluna

26 gener quart minvant3 febrer nova11 quart creixent18 plena25 quart minvant4 març nova

35

mel367 19/1/11 12:15 Página 35

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Gener / 2 0 11 - núm. 367

O C B de Sant Joan Gener / 2011 - n ú m . 3 6 7•Mel i Sucre