Memòria d'activitats 2011

Càtedra Alcover-‐Moll-‐Villangómez Memòria d’activitats 2011

2

CÀTEDRA ALCOVER-MOLL-VILLANGÓMEZ MEMÒRIA D’ACTIVITATS, 2011

Edifici Ramon Llull Carretera de Valldemossa, Km 7,5

07122 Palma Telèfon: 971172055

Correu electrònic: [email protected] Web: www.uib.es/catedra/camv


3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 4 1.1. Presentació ................................................................................................................................................... 4 1.2. Objectius ........................................................................................................................................................ 4

2. DESENVOLUPAMENT ...................................................................................................................... 6 2.1. Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama ........................................... 6 2.2. Personal ......................................................................................................................................................... 7

3. PROJECTES .......................................................................................................................................... 8 3.1. Projectes permanents. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears .................................................................................................................................................................... 8 3.2. Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007 ................................................................... 13 3.2.1. Antologia de Textos de les Illes Balears ................................................................................ 13 3.2.2. Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear ......................................................................................................... 14

4. PUBLICACIONS ............................................................................................................................. 17


4

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació

La Càtedra Alcover-Moll-Villangómez fou creada l'any 2003 per mitjà d’un conveni de

col·laboració de, quatre anys de vigència, entre la Universitat de les Illes

Balears, la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, el

Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Consell de Mallorca (ref. 0647).

La Càtedra es posà en funcionament el segon quadrimestre de 2003, a partir

de la contractació del coordinador, prevista en el pla d’actuacions annex al

conveni. Seguidament es constitueixen el consell de direcció i el comitè científic. A

partir del mes de juny de 2003 s’engegaren la majoria d’actuacions previstes.

El maig de 2007 se signà el protocol de manteniment de la Càtedra (ref. 1456) per

un nou període de quatre anys (2007-2010) entre la Universitat de les Illes Balears i

la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Després de la

renovació la represa d’activitats s’inicià durant el mes de juny del mateix any.

Finalment, l’1 de gener de 2011 entrà en vigor el protocol de manteniment de la Càtedra

(ref. 2231) d’un any de durada.

La finalitat de la Càtedra és fomentar programes de recerca i activitats formatives i

de divulgació en els àmbits de la cultura popular i tradicional, la llengua, la història de

la cultura i la literatura catalanes.

1.2. Objectius

• Desenvolupar programes de recerca en els seus àmbits d'actuació.

• Organitzar activitats formatives i de divulgació (congressos, seminaris, cursos, presentacions públiques, etc.).


5

• Promoure la publicació d'estudis sobre temes relacionats amb els seus àmbits d'actuació.

• Reforçar l'actuació de grups de recerca especialitzats en el seu camp

d'actuació i la infraestructura que hi dóna suport.


6

2. DESENVOLUPAMENT

2.1. Constitució dels òrgans de govern i definició de l’organigrama

El conveni de renovació signat entre la Conselleria d’Educació del Govern de les

Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears preveu el manteniment de

l’estructura del Consell de Direcció (òrgan rector de la Càtedra) i la del Comitè

Científic (encarregat de la direcció científica) especificades en el conveni de creació de

la Càtedra (ref. 0647).

Composició del Consell de Direcció:

• president: conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears;

• vicepresident: rector de la Universitat de les Illes Balears;

• deu vocals:

• tres representats de la Conselleria d’Educació i Cultura, proposats pel

conseller d’Educació i Cultura.

• un representant del Consell de Mallorca, proposat per la Consellera de

• Cultura del Consell de Mallorca.

• un representant del Consell d’Eivissa i Formentera, proposat per la Consellera

de Cultura del Consell d’Eivissa i Formentera.

• tres representants de la Universitat de les Illes Balears, proposats pel rector

de la Universitat de les Illes Balears.

• dos representants del Comitè Científic de la càtedra, proposats pel seu

president.

Composició del Comitè Científic:

• director: director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística

General de la

• Universitat de les Illes Balears;

• un secretari nomenat pel director;


7

• dotze vocals:

− dos representants del Departament de Filologia Catalana i Lingüística

General de la UIB;

− un vocal representant de l’Institut d’Estudis Catalans, nomenat entre els

seus membres d’origen balear;

− un representant de l’Institut Menorquí d’Estudis;

− un representant de l’Institut d’Estudis Eivissencs;

− un representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics;

− sis vocals nomenats pel Consell de Direcció.

Pel que fa al funcionament de la Càtedra dins l’estructura de la universitat, el

director del Comitè Científic actua de responsable acadèmic, mentre la gestió diària

va a càrrec d’un coordinador contractat a l’efecte.

2.2. Personal

Personal contractat (tècnics superiors contractats a temps complet per part de la

Universitat de les Illes Balears):

Coordinació de la Càtedra: Miquel Gomila Garcies

Projecte Becari

Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears

Ignasi Serra Nicolau

Antologia de textos de les Illes Balears

Hugo Britos Bauzà

Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear

Anthony Daniel Litrenta


8

3. PROJECTES

3.1. Projectes permanents. Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes

Balears

3.1.1. Creació i finalitat

El conveni de creació de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez, signat l’any 2003 per la

Universitat de les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears i els consells insulars de

Mallorca i d’Eivissa i Formentera, va permetre, d’acord amb els objectius generals

d’aquest conveni, la posada en funcionament del Centre de Documentació en

Sociolingüística (CDSIB), el qual va iniciar les activitats durant el 2004.

Els objectius del CDSIB són:

• Oferir informació actualitzada sobre bibliografia i informació documental

relativa a legislació lingüística, política i planificació lingüístiques, lingüística

aplicada i matèries afins.

• Donar suport documental en recerca lingüística i sociolingüística a les

organitzacions públiques i privades de la planificació lingüística, als

investigadors universitaris, a gabinets d’estudi, recercadors individuals,

professors de llengua i literatura i al públic en general.

• Difondre productes de valor afegit (bibliografies, reculls d’articles, novetats,

etc.).

• Fomentar l’elaboració de treball i estudis sobre la situació sociolingüística de les

Illes Balears.

Amb aquesta finalitat adquireix documentació diversa (bibliografia, estudis inèdits,

notícies de premsa, publicacions diverses...) generada sobre la situació de la llengua

catalana, especialment a les Illes Balears, i els principals estudis i assaigs de

sociolingüística general, per posar-los a disposició d’investigadors, grups de recerca,

responsables de la planificació lingüística, estudiants i, en general, de totes les persones

que estiguin interessats a disposar d’aquesta informació.

3.1.2. Actuacions duites a terme des de la seva creació

1. Conveni de col·laboració amb el Centre de Documentació en Sociolingüística de

Catalunya.


9

Des dels primers moments es va donar prioritat a les gestions per establir un conveni

entre la Universitat de les Illes Balears i l’Administració de la Generalitat de Catalunya

amb l’objectiu que el CDS de Catalunya i el CDSIB col·laborassin en el

desenvolupament dels fons documental, en la formació i en l’intercanvi d’informació.

El conveni es va signar el 30 de novembre de 2004. D’aquesta manera, el CDS de

Balears passava a poder accedir al fons documental que posseeix el CDS de Catalunya,

el primer de l’Estat espanyol i un dels més importants d’Europa en aquesta matèria, i a

disposar dels dossiers temàtics que periòdicament elabora. Qualsevol usuari de les Illes

Balears, mitjançant el CDSIB, pot accedir al fons documental del centre de la

Generalitat amb les mateixes condicions que els de Catalunya.

A més, els dos centres comparteixen la base de dades de premsa, que ja recull més de

80.000 notícies i articles periodístics. Des de l’1 de gener del 2005, el CDSIB alimenta

de manera regular la base de dades amb els articles i notícies que apareixen a la premsa

de les Illes Balears.

2. Convocatòria d’una beca

El CDSIB disposa d’un beca destinada a persones llicenciades i està dotada a partir dels

recursos econòmics de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez.

Durant l’any 2011 la beca ha estat ocupada del mes del març al mes d'octubre pel

senyor Ignasi Serra, llicenciat en Filologia Catalana.

El becari desenvolupa de manera regular les tasques següents:

• Ampliació i actualització parcial de la base de dades de premsa que aplega

notícies, articles d’opinió, editorials i entrevistes periodístiques publicats a les

Illes Balears.

• Atenció de les consultes del CDSIB.

• Comanda i gestió de les novetats documentals que s’incorporen al fons.

3. Base de dades de premsa

A partir de l’1 de gener del 2005 s’incorporen a la base de dades de premsa de manera

sistemàtica les notícies i articles de sociolingüística que apareixen als diaris de les Illes

Balears. Els diaris utilitzats són: El Mundo-El Dia de Baleares, Diari de Balears,


10

Diario de Mallorca i Última Hora. Durant l’any 2010, amb la col·laboració dels serveis

lingüístics del Consell de Menorca i el Consell Insular d’Eivissa, s’ha pogut accedir a

les notícies del Menorca i el Diario de Ibiza. Des del 2010, s’hi han incorporat també

notícies i articles d'edicions digitals.

En total, hi ha més de 12.000 entrades referides a les Balears, de les quals 1.196

corresponen a l’any 2005; 2.603, corresponen a l’any 2006; 1.745 corresponen a l’any

2007; 1.975 corresponen a l’any 2008; 1.491 són les de l’any 2009; 1.702 les de 2010, i

1.328 les incorporades fins l’octubre de 2011, les quals podem veure representades en el

següent gràfic. Les notícies anteriors al 2005 no han estat buidades de la premsa de

manera sistemàtica.

Les consultes a la base de dades de premsa, que en total té més 78.000 entrades, es

poden realitzar directament al Centre o bé per Internet. A part de tenir accés als títols i a

la informació sobre l’entrada , també se’n pot tenir la notícia completa en format PDF.

Les notícies són consultables per diferents camps (autor, matèria, referència territorial,

data de publicació, mitjà...).

4. Pàgina web del CDSIB

Durant el 2011 s’ha continuat amb el manteniment i l’ampliació de les dades de la

pàgina web del Centre (http://www.uib.es/catedra/camv/CDSIB/index.html).

Les seccions i serveis que ofereix són els següents:

• presentació: objectius, temes d’especialitat i destinataris.

• serveis: atenció personalitzada, préstec personal, préstec interbibliotecari.


11

• accés i horari.

• fons i base de dades de premsa: fons del centre i base de dades informatitzada.

• documents: legislació lingüística, dossiers i bibliografies.

• dossiers temàtics: reculls de notícies de premsa sobre temes d’actualitat

relacionats amb la llengua.

• campanyes de normalització lingüística: material audiovisual i gràfic de diverses

campanyes de normalització lingüística realitzades per la Generalitat de

Catalunya o el Govern de les Illes Balears.

• dades estadístiques de les Illes Balears: població, ús del català a la selectivitat,

censos...

• enllaços: a diversos tipus de pàgines de contingut lingüístic.

• activitats realitzades.

5. Assessorament

Es dóna resposta a les consultes que hi han arribat de part de les organitzacions i

persones relacionades amb la recerca o difusió de dades sociolingüístiques (professors,

alumnes, investigadors externs...) i qualsevol altra persona que hi estigui interessada.

6. Col·laboracions del CDSIB en activitats organitzades per altres organitzacions

a) Col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears

(GRESIB)

La direcció del CDSIB correspon al director del Departament de Filologia

Catalana i Lingüística General, com a responsable de la Càtedra Alcover-Moll-

Villangómez, però, en la gestió tècnica i acadèmica, té la col·laboració i suport

del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB,

creat el 2005 i integrat per diversos professors del Departament.

b) Número 5 de la revista CURS (Coneixements, usos i representacions socials de

la llengua catalana)

CURS és una publicació electrònica coordinada pel GRESIB i destinada a

publicar, en forma de breus articles, els resultats dels treballs més interessants


12

elaborats pels alumnes de magisteri que cursen l'assignatura de Sociolingüística,

d'alumnes de màster o treballs de final de carrera de la Universitat de les Illes

Balears i d'alumnes d’altres universitats del territori lingüístic. Són treballs que

aporten informacions que poden ajudar a millorar el coneixement de la situació

sociolingüística de les Illes Balears i dels altres territoris de parla catalana.

7. Projecte RESOL

El CDSIB continuarà col·laborant en l’explotació de les dades recollides en el projecte

“Els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en contextos

plurilingües” (HUM 2006-05680/FILO), l’investigador principal del qual és el doctor

Francesc X. Vila, de la Universitat de Barcelona, que analitza els efectes en les

representacions i hàbits lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en

contextos plurilingües, mitjançant la realització d’unes enquestes als alumnes de

diferents centres de Mallorca del darrer curs d’educació primària.


13

3.2. Convocatòria d’ajuts a projectes de recerca 2007

Ateses les característiques del darrer conveni signat, la durada del qual era només d’un

any, es decidí prorrogar alguns dels projectes de la convocatòria d’ajuts del l’any 2007,

per tal de seguir la línia de recerca que havien engegat.

3.2.1. Antologia de Textos de les Illes Balears

Investigador principal: Joan Miralles i Montserrat (Universitat de les Illes Balears)

Referència: CAMV 2007/05

Resum de les tasques realitzades

A dia d’avui el projecte de l’Antologia es compon de 615 textos. Separats per segles,

consta de 8 textos del segle XIII, 13 del XIV, 19 del XV, 55 del XVI, 114 del XVII, 82

del XVIII, 43 del XIX i 281 del 1901 a juliol de 1936, data en què acaba l’abast de la

recerca. Durant l’últim període del projecte, que va d’abril a octubre de 2011, s’han

realitzat les següents tasques:

− Buidatge de publicacions periòdiques eivissenques a l’Arxiu Històric d’Eivissa

(AHE).

− Continuació de la recerca de manuscrits a l’AHE.

− Inici de la recerca a l’Arxiu de la Pabordia d’Eivissa (AHPE).

− Primera visita a l’Arxiu Notarial d’Eivissa (APE).

− Recerques puntuals en altres arxius (Biblioteca March, Arxiu del Regne de

Mallorca, Biblioteca de l’Ateneu).

− Finalment, s’han realitzat les tasques de revisió i correcció dels volums VIè i

VIIè de l’Antologia, corresponents als textos mallorquins dels segles XIX i XX.

Properes tasques de la investigació

A partir d’ara s’hauria de refinar la selecció de textos i omplir alguns buits tipològics.

Pels segles anteriors al XIX la recerca de textos s’hauria de centrar en trobar inventaris,


14

testaments, contractes i textos judicials. Del XIX endavant, manquen textos de tipus

literari i religiós, principalment. La següent tasca important és la transcripció dels textos

seleccionats.

El fons de l’hemeroteca de l’AHE s’ha digitalitzat i actualment es pot consultar des

d’internet. També es poden buidar telemàticament els fons d’altres publicacions en

català de fora les Balears i que contenen textos de temàtica o autoria pitiusa.

3.2.2. Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a l'ensenyament de la llengua

anglesa a parlants de català balear

Investigador principal:: Joaquín Romero (Universitat Pompeu Fabra)

Membres del projecte: Lucrècia Rallo (Universitat de les Illes Balears)

Referència: CAMV 2007/06

Aquest projecte té un doble objectiu. Com a primer objectiu, pretén omplir un buit

existent en la descripció fonètica del català balear mitjançant la recollida de dades

acústiques d'un nombre significatiu de parlants de diferents zones de l'àrea lingüística

balear. Aquesta tasca permetrà de poder disposar d'una important base de dades

acústiques exhaustiva i sistemàtica sobre les vocals del balear.

El segon objectiu d'aquest projecte proposa aprofitar les característiques diferenciades

d'aquesta varietat lingüística de cara a l'ensenyament de l'anglès com a llengua

estrangera a parlants de català balear. L'anglès, especialment la varietat coneguda com a

'Americà General' presenta un sistema vocàlic amb algunes característiques coincidents

amb el sistema proposat per al català balear. Més concretament, hi ha dos aspectes que

són especialment rellevants. Per una banda, l'anglès americà té un fonema vocàlic

central tònic—que apareix en paraules com ara 'cup'—que té unes característiques

acústiques no gaire llunyanes de l'anomenada vocal neutra tònica catalana. Per altra

banda, aquesta varietat de l'anglès en particular presenta una distinció clara entre vocals

obertes anteriors i posteriors—com ara en les paraules 'hat' i 'hot', respectivament. Com

s'ha esmentat anteriorment, aquesta és una de les possibles reinterpretacions del sistema

vocàlic balear segons les observacions més recents. Aquestes coincidències entre els


15

sistemes vocàlics de les dues llengües resulten extremadament interessants i

engrescadores en l’ensenyament de la pronúncia de l'anglès a parlants nadius de català

balear.

Les tècniques de normalització vocàlica són necessàries en qualsevol estudi

sociofonètic basat en dades acústiques, a causa de la grandària de l’aparell fonador

canvia d’un parlant a un altre, això té com a conseqüència diferències en les freqüències

de ressonància o formants. La normalització vocàlica és especialment útil quan es

comparen les realitzacions vocàliques de diferents parlants a nivell lingúístic o

sociolingüístic. Per tant, l’objectiu de normalitzar dades acústiques és doble:

− Eliminar la variació causada per les diferències fisiològiques entre dos o més

parlants del mateix sexe o de diferents sexes.

− Preservar les diferències dialectals/sociolingüístiques de qualitat vocal.

Una tècnica de normalització és efectiva quan es filtren les diferències fisiològiques

però no afecta les diferències sociolingüístiques. En una fase anterior del projecte, es va

fer una normalització per poder comparar els resultats d’una varietat dialectal amb una

altra. El mètode empleat (Yang, 1996) ens va permetre fer comparacions entre les

varietats d’Inca i Sóller, però l’efectivitat d’aquest mètode no està documentada per

estudis que comparen tres o més dialectes, com és el nostre cas.

Tant el mètode de Lobanov com el de Nearey subsanen les limitacions del mètode de

Yang. Estudis anteriors (Adank 2003, Adank i altres 2004) demostren que tots dos

mètodes van funcionar bé en un estudi sobre les vocals de l’holandès, reduïnt les

diferències fisiològiques i preservant la variació sociolingüística. El nostre ojectiu és

aplicar un d’aquests dos mètodes per normalitzar d’una manera unitària els valors

obtinguts en les anàlisis acústiques dels 32 parlants (4 subdialectes x 8 parlants) que

varen participar en el nostre estudi.

Durant aquests darrer període del projecte el becari de col·laboració ha dut a terme amb

èxit les següents tasques:

• Revisió de dades acústiques de freqüències i eliminar-ne els outliers.

• Completar la normalització de les dades acústiques obtingudes fent servir el

mètode Nearey/Lobanov .


16

A més a més el becari Anthony Daniel Litrenta està aprofitant la base de dades acústica

del projecte per al seu treball fi de màster sobre la palatalització a la varietat dialectal de

Manacor


17

4. PUBLICACIONS

CASADESÚS BORDOY, Alejandro: Negra i mallorquina. Orígens i evolució de la novel·la policíaca a Mallorca. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d’autors mallorquins, de

naixement o d’adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària

el gènere policíac en llengua catalana. L’estudi de les seves obres permet, no només

analitzar el seu llegat literari, sinó també comprendre millor la realitat social i política

mallorquina de les darreres dècades. Es tracta, per tant, d’una obra que pretén apropar el

lector a tota una sèrie d’obres i temàtiques que, certament, són d’interès tant per a tots

els mallorquins interessats en a novel·la policíaca com per aquells que coneguin de

primera mà la realitat insular. L’estudi es completa amb un apèndix amb entrevistes a

quasi tots els autors analitzats, un testimoni valuós que complementa i enriqueix el

treball d’anàlisi.

ALCOVER, Antoni M.: N’Arnau. Edició a cura de Ma. Antònia Gelabert. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 La vida i l'obra d'Antoni M. Alcover han estat àmpliament estudiades al llarg dels anys,

però la seva vida intensíssima i l'obra ingent que ens deixà fan que hi hagi nombrosos

camins per explorar que permeten donar llum a aspectes poc coneguts encara.

El conreu literari de la llengua és un dels aspectes en els quals cal aprofundir pet anar

completant la informació coneguda sobre la figura polifacètica del canonge manacorí.

És ben conegut el gran coneixement i el domini de la llengua catalana que posseïa

Alcover, l'especial cura en l'ús de mots i expressions genuïnes per a la transmissió dels

continguts més diversos. Hem de constatar que la finalitat estètica i literària s'inclou

entre els seus plantejaments com a escriptor.

Alcover fou una persona profundament arrelada i integrada dins les coordenades

socioculturals en les quals va viure i, per això mateix, els seus textos literaris com

breguen amb els trets característics de les produccions de l'època. Sens dubte, el podem

considerar com un dels representants de les lletres illenques dins la globalitat de la

literatura catalana costumista de l’època.

N'Arnau és la peça més emblemàtica dins el conjunt de l'obra literària de l'escriptor

manacorí pel fet de ser l'única novel·la que va escriure. En presentem per primer cop


18

una edició en forma del llibre que en té present el text manuscrit, a cura de M.

Magdalena Gelabert, directora de la Fundació Pública Antoni M. Alcover, de Manacor.

ALOMAR, Gabriel: La columna de foc. Edició a cura de Pere Rosselló Bover. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011

Gabriel Alomar va reunir la major part de la seva obra poètica en el volum La columna

de foc (1911). Malgrat que des de la joventut havia publicat poemes en nombrosos

periòdics i revistes de Catalunya i de Mallorca, la poesia tan sols fou un caire més de la

seva dedicació a la literatura, al costat de l'assaig i la prosa literària. Més que un poeta,

Alomar va ser un intel·lectual que projectava el seu pensament en àmbits molt diversos,

com la política, el periodisme i l'ensenyament. En la conferència El futurisme (1904)

sintetitzà aquest pensament, en el qual s'integren idees molt característiques de la fi de

segle XIX, tant des de l'àmbit social i polític com des del terreny purament estètic.

També el modernisme es palesa en la major part dels poemes de La columna de foc, tot

i que en alguns aspectes -com el classicisme, l'arbitrarisme i el civilisme- coincideixi

amb el noucentisme. Això no obstant, l'obra poètica de l'escriptor mallorquí es va

ressentir del nou context noucentista, així com de la seva dedicació a la política, per la

qual cosa després de 1911 conreà la poesia de manera molt ocasional. Aquesta edició

crítica de La columna de foc reflecteix l'origen del llibre i es complementa amb els

poemes dispersos del nostre poeta que hem pogut localitzar.

Memòria d'activitats 2011

Documents

Transcript of Memòria d'activitats 2011