Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell

Ana Herrero Guillén Fons de Desenvolupament Sostenible Víctor Franquet Marcillas Projecte de recerca: Calafell

1

Memòria del projecte de recerca. Part de Territori del projecte:

1. Identificació dels descriptors geogràfics, demogràfics, econòmics i socials.

Calafell és un municipi de la província de Tarragona, situat al Baix Penedès. La seva superfície és de 20,4 km2 repartida entre tres nuclis urbans i 28 urbanitzacions. La població censada ha experimentat un creixement molt important en els darrers vint anys passant de 7.396 habitants a 24.423 habitants al 2010, aquesta xifra arriba al voltant dels 60.000 habitants a l’estiu. El nucli que concentra més població és Segur de Calafell amb 8.523 habitants seguit del nucli antic amb 7.094 habitants. La densitat de població és de 1,197,21 habitants/ km ², tres vegades i mitja superior a la mitjana comarcal i cinc vegades més que la mitjana de Catalunya. El 72% de la població està en la franja d’edat compresa entre els 15 i 64 anys.

L’economia tradicional es basava en l’agricultura de secà i la pesca i durant anys s’ha sustentat en la construcció. Actualment, el sector turístic és la font d’ ingressos principal del municipi. El PIB per habitant és de 17.500€, un 64% del PIB per habitant mig de Catalunya. Les dades en quant a IRPF per l’any 2008 són de 4.435€ per habitant, un 81% de l’ IRPF per habitant de Catalunya.

La població activa és de 6.519 persones i la població inactiva és de 6.979 habitants. Si ens fixem en les dades d’ocupació, treballen 5.831 persones i estan desocupades 688. Al 2010, segons el departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, la comarca del Baix Penedès presentava la taxa d’atur més alta de tot Catalunya amb un 25,2%.

El parc de vehicles està format per 14.313 unitats. Els turismes representen un 72% del parc. Si fem una comparació amb la resta de la comarca, el Baix Penedès té un 2% menys de turismes i a nivell català un descens d’un 6%. Aquesta variació indica la dependència de l’automòbil al municipi.

Respecte als habitatges, al 2009 es van iniciar 33 obres de construcció de vivenda a Calafell, 207 obres a la comarca i 13.523 a Catalunya. La caiguda de la bombolla immobiliària dels darrers anys ha fet que la construcció a Catalunya sigui 8 vegades inferior a la del 2005.


2

2. Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys.

L’any 2000 la població estrangera era del 5,37%, al Baix Penedès d’ un 4.3% i a Catalunya els estrangers representaven el 2,9%. Actualment a Calafell un 18’87% de la població resident és estrangera i al Baix Penedès i a Catalunya un 15%.

L’allargament de l’ esperança de vida al municipi fa que es produeixi un envelliment de la població del municipi, alhora les franges d’edat més joves tendeixen a minvar. La situació demostra la inviabilitat del model de creixement a llarg termini per la dificultat d’assumir les despeses creixents que aquesta situació comporta.

El model de municipi que proposa el nou POUM de Calafell és el d'una ciutat compacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenible econòmica i ambientalment..

Calafell és una ciutat relativament continua però poc estructurada amb problemes per posar en relació els diferents nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell. Això és en bona part causat per les barreres de les infraestructures, la C-32, la C-31 i la via del tren.

Problemàtiques municipals a resoldre:

Calafell vol realitzar una transició de poble turístic a ciutat metropolitana,.

Corregir la dualitat entre Segur de Calafell i Calafell.

Existència d’un model de baixa intensitat i dispers.

Municipi poc estructurat.

Model de segona residència i estiueig.

Urbanitzacions envellides.

Manca d’equipaments de gran tamany.

Front marítim massificat.

Model econòmic basat en la construcció.

Poca diversificació econòmica.

7.600 persones treballen fora del municipi.

Objectius generals del POUM:

Mantenir i millorar la qualitat de vida dels residents.


3

Equipar el municipi per donar servei a la població de primera residència actual i futura.

Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica.

Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques.

A partir de les dades proporcionades pel Cens de població de l’INE observem que des de l’any 1981 fins al 2001 els habitatges principals passen de 1.322 habitatges fins als 5.418 actuals. Tanmateix s’observa com són els habitatges secundaris els majoritaris ja que actualment representen 3 vegades més habitatges que els principals, ara bé, a l’any 1981 aquesta xifra era 7 vegades superior, per tant, s’observa com el municipi s’ha anat transformant en un municipi amb habitants que hi resideixen tot l’any.

3. Anàlisi d’evolució de la població i del poblament dels darrers 20 anys.

Les grans infrastructures i equipaments ubicats al municipi i que tenen un grau afectació en la ciutadania són l’autopista Pau Casals (C-32), la C-31, la via de tren, Port Esportiu, depuradora d’aigües residuals i, indirectament, és veu afectat pel CIM Baix Penedès. Calafell rep un impacte indirecte respecte la possible construcció del Centre Integral de Mercaderies del Baix Penedès, a partir d’ara CIM, que es preveu ser construït per CIMALSA, és a dir, la Generalitat de Catalunya.

La PNFC (Plataforma NO Fem el CIM) té, en bona part, característiques dels moviments NIMBY (‘Not In My Back Yard’), en tant i quant és contrari a la localització del LOGIS al BaixPenedès, si bé no planteja un desacord profund en la localització d’àrees logístiques en altres llocs del país.

A banda d’aquest projecte, hem de fer especial menció al futur desenvolupament del POUM local amb la rehabilitació, reforma i integració de les diferents infraestructures del municipi. Entre elles destaca la conversió de la C-31 en una Rambla, realitzar diferents passos a les vies del tren per accedir al litoral, construcció del centre comercial i d’oci Mas de la Mel, construcció d’un teatre i auditori municipal i un palau de congressos.

4. Avaluació del cicle de l’aigua al municipi.

L’empresa SOREA, filial del grup Agbar, s’encarrega de la xarxa d’abastament a tot el municipi de Calafell així com dels municipis pròxims de Cubells i Cunit, gestionant comunament les necessitats hídriques de la zona.


4

El consum d’aigua entre els anys 2006 i 2009 a Catalunya, el Camp de Tarragona i la comarca del Baix Penedès queda reflectit a la taula següent:

Consum Consumdomèstic indústria

i serveis2005Baix Penedès 8.900,50 858,5 9.759,10Camp de Tarragona 41.396,30 8.691,40 50.087,70Catalunya 410.370,20 116.211,90 526.582,102006Baix Penedès 9.179,20 936 10.115,20Camp de Tarragona 43.059,80 9.432,90 52.492,70Catalunya 410.081,20 118.438,90 528.520,202007Baix Penedès 9.578,40 1.308,30 10.886,70Camp de Tarragona 43.122,50 10.293,90 53.416,40Catalunya 410.941,10 123.603,50 534.544,602008Baix Penedès 9.093,00 1.783,00 10.876,00Camp de Tarragona 43.320,20 10.867,70 54.187,90Catalunya 398.653,50 117.889,60 516.543,102009Baix Penedès 9.576,80 1.442,20 11.018,90Camp de Tarragona 43.594,10 10.184,90 53.779,00Catalunya 400.917,30 114.541,70 515.459,00

Consum d'aigua. Facturació (1). Comarques, àmbits i províncies

Unitats: Milers de m3.(1) Facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua.

Total

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge A la xarxa d’aigua a Calafell, s’observen diferències entre els trimestres. Pels anys 2007 i 2008 les xifres van ser les següents:

Font: ACA

Respecte a la caracterització i ús actual, la mitjana d’habitants censats dividit pel nombre de llars principals era de 2,46 habitants/Llar. Al mateix any hi ha 16.478 habitants secundaris i 2001 buits que sumats composen la població estacional, 40.536. Sumats als 22.939 habitants censats al 2008, permet avaluar la població del municipi de Calafell en el moment de màxima ocupació teòrica, obtenint una xifra de 63.475 habitants.


5

El municipi de Calafell disposa de dues infraestructures d’aigua: el Consorci d’aigües de Tarragona(CAT) i La Mina Gran Aqüeducte. La segona d’aigua dels pous de l’Ajuntament, però des de setembre de 1995 el municipi va deixar de comprar aquesta aigua. Calafell depèn de les aportacions d’aigua externes. Actualment, la provisió més important d’aigua és la que arriba per una canonada des del riu Ebre gestionada pel CAT. Calafell també rep aigua de petits pous alimentats per l’aqüífer del Garraf i que estan regulats per l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA). La concessió del CAT al 2010 va ser de 4.032.000 m3 anuals amb una dotació de reserva de 303.000 m3 anuals. L’ACA controla 19 pous de captació d’aigües subterrània al terme municipal de Calafell, destinats a l’abastament, el reg o a usos industrials. La concessió total d’aquestes captacions és de 865.450m3 anuals: -abastament urbà, 771.700;-usos industrials, 53480 ;- reg, 40270 15 hectàrees de conreus. L’Ajuntament és el màxim concessionari amb 587.600 m3 anuals. Hi ha un total de 15 dipòsits que capten l’aigua de la canonada del CAT i la distribueixen en alta de manera que no cal bombejament. Excepte estació de bombejament CAT EB-15. La xarxa piezomètrica té quatre punts de control, que han mantingut uns nivells estables des de les primeres dades de l’any 1985/86. Hi ha una massa d’aigua a l’Àrea de la depressió del Penedès. És l’aqüífer protegit del Baix Penedès. Aquest aqüífer s’ha delimitat mitjançant una línia amb el traçat (decret 328/1988). Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua són els aqüífers detrítics neògens i quaternaris del Penedès i l’aqüífer de les sorres de Santa Oliva. Al Pla Director d’Abastament de Calafell s’analitzen les pressions de la xarxa i els impactes. Aquests paràmetres queden reflectits a les taules següents:

PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Pressions difuses

Agricultura i Dejecccions ramaderes Alta

ramaderia Agricultura intensiva:

Adobs i trataments Sense pressió

Fitosanitaris


6

Aplicació llots depuradora Moderada

Retorns reg i recàrrega

Artificial Moderada

Clavegueram i filtracions i fuites

col·lectors urbans des de zones urbanes Moderada

industrials i industrials

Activitat industrial Abocaments, lixiviats

i fuites Moderada

Pressions puntuals

Activitat industrial Abocaments industrials Baixa

Sòls contaminats Alta

Dipòsits de residus

Gestió de residus industrials,urbans Sense pressió

i especials

Activitat minera Runams salins Sense pressió

Depuradores aigües Abocaments aigües

residuals Depurades Alta

Extraccions àrids Afeccions a la qualitat Sense pressió

Piezometria

Extracció d'aigua a

zones costaneres Provoca intrussió salina Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC ALTA PRESSIONS SOBRE L’ESTAT QUANTITATIU FONTS PRESSIONS MAGNITUD Extracció Captacions d'aigua aigua

Alta


7

Subterrània Afeccions Sense Extr. Àrids Piezometria Pressió i qualitat Intensiva Sense Agricultura de vivers Pressió i freatòfils PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU ALT

IMPACTES

SOBRE L'ESTAT QUÍMIC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Impacte potencial Pressió total (pressió total*vulneravilitat)

Impacte comprovat Pres. Total = impacte

potencial

Impacte comprovat

Moderat Alt Alta Baix Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ACA.

El terme municipal de Calafell està travessat per la riera de l’Estany i diferents torrents: la Grallera i Montpaó ( afluents de la riera), el de la Casa Vella i el de la Casa Nova. Les principals zones inundables són la Riera de l’Estany, el Torrent de la Grallera i el Torrent de Montpaó. El tram més conflictiu es troba a la desembocadura del mar perquè conflueixen la màxima pressió urbana i les condicions geomorfològiques més adverses. Lla distribució d’aigua d’aquests dipòsits és en alta, no calen bombes. A part, el municipi disposa de l’estació de bombejament CAT EB-15 i de tres més del Servei Municipal: Estació d’elevació Les Brises, E. d’elevació Bellamar i E. d’elevació Bonanova.


8

Font: ACA El club de golf La Graiera va decidir reutilitzar les aigües residuals de la depuradora urbana de Calafell. La propietat i SOREA van construir una planta de tractament d’aigües sota criteris de sostenibilitat. La planta es va posar en funcionament el juny del 2004.

5. Identificació i avaluació dels agents de la sostenibilitat al municipi.

Hi ha una regidoria dedicada al medi ambient i la sostenibilitat inclosa dintre de l’Àrea d’Obres Públiques, Manteniment i medi Ambient, encapçalada pel regidor Rafel Solé Miró i com a responsable de Medi Ambient i Serveis Contractats el regidor José Antonio Jiménez Entrena. Des de l'Àrea de medi ambient, serveis contractats i activitats, es realitza el seguiment dels diferents serveis públics com l'enllumenat, la recollida i gestió dels residus municipals, la neteja viària, el servei d'abastament d'aigua potable i clavegueram, la depuració de les aigües, la gestió del cementiri municipal, el manteniment dels parcs i espais enjardinats així com l'arbrat viari. Es tramiten autoritzacions de les quals han de disposar els establiments comercials per exercir l'activitat. Es gestionen les platges i es mantenen els sistemes de gestió mediambiental implantats. Es té cura dels animals abandonats, se censen els animals domèstics i es controlen les diferents colònies de fauna periurbana. Existeixen diferentes reglaments específics orientats a millorar la sostenibilitat, començant per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental presentat al punt 7 del POUM i un conjunt d’ordenances munícipals.

L’Ajuntament de Calafell va aprovar el 24 de març de 2006, en una sessió plenària extraordinària, l’Agenda 21 del municipi. El document aprovat s’anomena Pla


9

Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell, i marca les actuacions que es duran a terme al municipi des del punt de vista de la sostenibilitat.

Aquest municipi disposa de diversos associacions veïnals totes vinculades al seus barris o nuclis urbans, per exemple, l’Associació Marinada (ACAUS), l’Associació Calafell Actiu, però no disposa d’ONG locals amb presència pròpia significativa a cercadors com Google excepte la Creu Roja.

A rel de dos projectes urbanístics que contemplaven la construcció d’un camp de Golf a Calafell i del CIM més gran de Catalunya al costat del municipi van fer créixer la indignació entre els habitants que es van organitzar per impedir aquests i altres projectes.

L’únic valor a la sostenibilitat trobat a la destinació existent són les Jornades Gastronòmiques de Calafell, organitzades per l’ajuntament, estan integrades dintre de la guia Slow Food de l’Agència Catalana del Turisme. El segell turístic del municpi és de Destí Turístic Familiar.

6. Avaluació Agenda local 21 i Indicadors de sostenibilitat.

L’elaboració del document és fruit, principalment, de les jornades de debat amb la ciutadania de Calafell, que es van fer en el transcurs de l’any 2005. Han pres part del procés d’elaboració del Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell diversos agents polítics i societat civil i que van tractar sobre el model territorial, el nivell de renda, els recursos ambientals, i la situació social del municipi.

Etapes ICLEI:

Crear un fòrum de medi ambient per establir un marc d’intercanvi d’informació, diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agents locals de Calafell. A partir del debat generat en aquest procés de participació pública s’ha revisat i redactat el Pla d’acció ambiental de Calafell.

Definir la filosofia i visió de futur del municipi sostenible creant un “Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de Calafell”.

Identificar problemes i causes (indicadors). hi consta el compromís d’introduir indicadors de sostenibilitat local i segons aquest indicadors, establir objectius, fer un bon seguiment del progrés i redactar informes sobre les fites assolides. Un conjunt d’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podria facilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a la sostenibilitat.

L’Ajuntament disposa d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat integrador i adaptat al municipi, el qual es retroalimenta de manera continuada per tal de poder fer un seguiment i una valoració de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi.


10

Definició dels objectius generals:

Millora de la qualitat ambiental urbana. Conservació i millora d’espais rurals i naturals. Diversificar l’economia local amb activitats sostenibles. Informació i educació ambiental. Integració de la sostenibilitat en la presa de decisions municipals. Cohesió social de la població. Introduir una gestió sostenible als sectors ambientals clau: aigua, energia i

residus.

Prioritzar problemes (cas de l’aigua). L’any 1981 es consumia un total de 1,81 milions de m3 d’aigua per una població local fixa propera als 5.000 habitants però amb una quantitat de població estacional propera als 100.000 habitants. El consum d’aigua per a l’any 2007 fou de 3’8 milions de m3 d’aigua.

Tot plegat ens porta a valorar la necessitat del municipi d’haver d’incoporar noves fonts de captació d’aigüa, ja que bona part dels aqüífers presentaven problemes de sobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. Per sort, des de l’any 1989 laigua que arriba al municipi prové del riu Ebre.

Identificar opcions i establir objectius específics (cas de l’aigua). Fomentar un ús racional de l’aigua i millorar la depuració de les aigües residuals. Crear programes per abordar objectius (cas de l’aigua). Promoure un ús racional de l’aigua i millorar l’eficiencia del servei d’abastament. Millorar la gestió d’aigües residuals.

Formalitzar un Pla d’acció (cas de l’aigua).

Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a to el sòl urbà. Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània. Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua així com la seva qualitat. Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi

d’aigua. Pla de substitució dels aforaments existents. Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació en

activitats com camps de golf. Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar

l’estalvi. Actualització del Pla de Clavegueram separativa en tots els punts de la

ciutat. Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat. Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa. Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de

desguès de l’emissari submarí. Elaborar un estudi de les possiblitats de reutilització de l’aigua residual

depurada. Transvasament de les aigües pluvials cap a les conques locals.


11

7. Càlcul capacitat de càrrega del municipi.

La densitat de població és de 1.197,21 hab./km² en temporada baixa per els 24.423 habitants censats. En temporada alta per una población total de 59.000 habitants tindrem una densitat de població de 2.892,15 hab./km².

Calafell té una població estacional molt forta, qüestió que provoca una alta càrrega sobre el municipi. La població empadronada al 2008 arriba a duplicar-se durant l’estiu, passant de 33.500 persones a 60.000. La població estacional augmenta en un 55% la població empadronada. Un dels motius de tant elevat increment és l’alt nombre de segones residències al municipi. Dels 26.000 habitatges de Calafell, només una tercera part són habitatges principals, això vol dir que la majoria dels habitatges del municipi són segones residències. L’ increment del consum d’aigua al municipi, a més d’augmentar als mesos d’estiu, com ja hem citat, també ho fa els caps de setmana on el consum pateix increments del 50% al marge del mes de l’any que sigui a causa de l’alt nombre de segones residències a Calafell. Els residus també són elevats a causa de l’estacionalitat, 2,27 Kg/persona/dia. L’emissió de gasos hivernacle és alta, especialment a l’estiu a l’àrea litoral i al centre urbà, pels vehicles. A partir de la pàgina web del Patronat de Turisme de Calafell sabem que el municipi disposa de 5 km de sorra daurada de platges. El Municipi de Calafell gaudeix de tres platges; Platja de Calafell, Platja de l’Estany de Mas Mel i Platja de Segur de Calafell, les tres platges estan vorejades pel passeig marítim. Limiten amb els termes de Cunit i El Vendrell. Platja de Calafell: Amb una superfície aproximada de 100.920 m2. Platja i el Passeig Marítim de L’Estany Mas Mel: Té superfície aproximada de

119.190 m2. Platja de Segur de Calafell i el Passeig marítim de Segur i la Plaça Pública del

Port: té una superfície aproximada de 205.700 m2.

Treballadors per sectors a Calafell. — Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total — 2010 0 190 217 2095 2502 2009 0 202 274 2091 2567 2008 0 219 423 1963 2605 —-------------------------------------------------------------------

--------------

Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació. Institut d'Estadística de Catalunya


12

Calafell, amb setze establiments hotelers i El Vendrell també amb setze són les dues poblacions amb més infraestructura turística d’hotels i pensions del Baix Penedès. El turisme ha estat un dels motors econòmics del desenvolupament del municipi. El sector serveis amb un important pes del turisme, representava al 2.007 un 75,7% del PIB, la construcció el 19,6%, la indústria un 6,2% i el sector primari un 1,6%.

La sorra de les platges de Calafell és famosa per la seva finor. La regeneració del litoral realitzada els anys 1993 i 1994 va recuperar una platja pràcticament desapareguda per l'erosió, tot i l'efecte negatiu de la sorra aportada, d'inferior qualitat. Deu anys després i gràcies a les aportacions efectuades amb sorra dragada de l'antic port de Segur i a les continues atencions, la platja ha recuperat en bona part la seva fesomia i qualitat originals.

Equipaments i infraestructures desenvolupades en clau de donar resposta a l’activitat del turisme, ja siguin públics o privats són la Ciutadella Ibèrica, l’antiga vil·la romana del Vilarenc, les muralles, el Castell Medieval de la Santa Creu, l’esglesiola de Sant Miquel, Museu Casa Barral, les Cases d’Indians, el Monument al Pescador, el Bot Salvavides. No hem d’oblidar el camp de golf de la Graiera.

A més a més, cal destacar coma oferta complementaria el Calafell Slide, el Super Kite Circus, Club Nàutic Segur De Calafell, Escola de Vela de Wind Cat House, Club de Rem “llaguts” de Calafell, Club Esportiu Sant Miquel (Tennis i Padel), Club Esportiu Mescha, diversos equips de futbol base locals, poliesportiu municipalfutbol 11 i futbol sala i el Club Patí Calafell. Destaquem com a oferta d’oci complementaria al municpi el Karting El Vendrell, l’OkTeam del Vendrell (Paintball) i l’hotel Le Meridien Ra Beach Hotel & Spa.

L’ajuntament de Calafell durant l’any 2003 va decidir implantar un sistema de gestió ambiental a les platges i al passeig marítim conforme a la norma de referència UNE-EN ISO 14001, que ha permès avançar dins d’un marc de millora continua. La Declaració Ambiental de platges de Calafell de l’any 2008 constitueix la quarta edició d’aquesta SGMA i és un pas en la validació de la política ambiental del municipi. Així mateix, aquest document no només mostra els resultats obtinguts per a l’any sinó que també és un document que recull els objectius per a l’any següent.


13

8. Realització d’una aproximació a la diagnosi de sostenibilitat del municipi.

La valoració DAFO del municipi de Calafell indica que les estratègies del municipi de Calafell han d’anar dirigides a diferents aspectes: racionalització del creixement urbanístic, cohesió espacial, protecció paisatgística, protecció del patrimoni històric,augmentar la dotació d’equipaments i serveis a tot el municipi i impuls i diversificació de l’activitat econòmica. Al mateix temps, la valoració posa de manifest les limitacions i dificultats del municipi.

Fortaleses : Zona Geogràfica i clima. Les platges d’arena fina amb bandera blava. Certificació de turisme familiar. El municipi compta amb una tradició turística molt important i amb

infraestructura turística. El Port de Segur de Calafell com a organitzador d’activitats nàutiques, Fires i

per l’oferta gastronòmica i d’oci.


14

Patrimoni cultural coms el Castell i la Ciutat Ibèrica de Calafell. Proximitat als nuclis urbans de Barcelona i Tarragona. Població del municipi rejovenida. Política i sistema de gestió mediambiental i existència d’un POUM. Ajuntament com a agent social.

Debilitats: Manca de liquiditat de l’administració local ni la possibilitat d’obtenir noves

fonts de finançament a curt termini. Existència de dos nuclis urbans principals diferenciats dins del municipi:

Calafell poble i Segur de Calafell, a més de la inconnexió entre altres urbanitzacions.

Model de segona residència i estiueig. Urbanitzacions dels anys 60. Manca d’equipaments grans, especialment a Segur. Front marítim massificat. 7.600 persones es desplacen fora del municipi a treballar. Creixement incontrolat de la població. Elevat percentatge d’atur. No empadronament de tots els residents reals del municipi. Concentració de l’activitat empresarial en el sector terciari (turisme i

construcció). Davallada del nombre d’inversions al municipi des del 2007. Alt risc d’inundacions a les xarxes viàries secundàries i en zones urbanitzades. El tren fa de barrera artificial com a separador/disgregatiu del municipi. Model de baixa densitat i dispers. Municipi poc estructurat. Necessitat d’adequació de la xarxa de conducció d’aigües. Manca d’organitzacions (ONG’s i associacions d’àmbit local a part de les

veïnals).

Oportunitats :

Canvi de poble turístic a ciutat metropolitana. Els bens patrimonials i els valors gastronòmics de la zona poden augmentar el

flux de turistes fora del període estiuenc. Mantenir i millorar l’oferta turística com a base econòmica. Generar un pol d’atracció de noves activitats econòmiques. Recuperació de l’activitat pesquera al Port de Segur de Calafell . El potencial paisatgístic, preservació del paisatge i els corredors ecològics. La transformació constant en primera residència.


15

Desenvolupament integral del POUM. Reforçar l’ús del ferrocarril, millorant les àrees d’aparcament al seu entorn. Apostar per l’autopista com a via de connexió territorial, suprimint peatges i

enllaçant Segur en dos sentits. Articular el municipi al voltant de la C-31, com una gran avinguda urbana i

comarcal. Esponjar el front de mar, introduint estratègies per a l’obtenció de zones

verdes i equipaments.

Amenaces: La estacionalitat del turisme que és la base econòmica del municipi. La realitat física existent, és a dir, la presència dels torrents i el risc d’ inundabilitat. Empobriment de la població i del municipi. Pèrdua de pes turístic a favor d’altres destinacions turístiques. Construcció incontrolada a zones inundables i a primera línia de costa. Incerteses econòmiques futures. No disposar de serveis i infraestructures suficients per abastir les necessitats

futures (sanitat, educació, gestió de residus, depuració d’aigües, neteja de platges).

Envelliment de la població. Èxode de la població per manca d’oportunitats laborals.


16

Part econòmica del projecte:

1. Estudi del creixement econòmic del municipi en relació al nombre d’empreses establertes.

En els darrers anys a Calafell i a la comarca s’han desenvolupat activitats relacionades amb el sector terciari. Els serveis suposen tres quartes parts de l’economia del municipi. Destaca el turisme que concentra al voltant de 1800 places d’allotjament entre hotels i aparthotels, ja que el municipi no té càmpings ni d’establiments de turisme rural. El sector de la indústria té poca rellevància per l’economia de Calafell. El sector primari només representa un 1,6% del PIB a l’any 2007. El sector que té més pes en l’economia de Calafell és el turisme amb un pes del 75;3% del PIB al 2007, percentatge que es col·loca per sobre de la mitjana del Baix Penedès (67,9%) i de Catalunya (65,4%). Una empresa important a Calafell és el Port de Segur de Calafell. La seva història passa per diferents etapes des de l’any 1995 que es guanya el concurs per la constitució de una Societat d’Economia Mixta per a la Remodelació, Ampliació i Explotació del Port de Calafell fins el 2005, moment en que s’ inagura oficialment la remodelació i ampliació del Port Segur- Calafell.

2. Estudi de la relació entre les polítiques d’ajust estructural i l’empresa.

Els terrenys (159.162 m2 ) que conformen el domini públic marítim terrestre són de titularitat de l’estat. Els usos, instal⋅lacions i conservació dels terrenys inclosos en el sistema costaner es regulen, sens perjudici de les determinacions previstes pel POUM de Calafell i per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. El règim del sòl és sòl urbà consolidat. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanístic del port de Calafell. Els col·lectors i les instal·lacions de tractament d’aigües hauran de complir les condicions d’ubicació establertes en l’article 44.6 de la Llei de Costes. Es va elaborar un Pla Especial Urbanístic del POUM de Calafell respecte al Port de Calafell. Aquest té per objectiu recollir les determinacions del planejament aprovat definitivament en data de 25 de juny de 2003. A les normes urbanístiques de modificació puntual del Pla general pel que fa al capítol setè de la normativa urbanística, Sistema Costaner Clau C de Calafell, es proposa a l’article 154 que el sistema General Costaner comprèn el litoral del terme municipal i el port, i espigons i amarres que es poden construir en el mateix. L’àmbit del port de Calafell sobre sòl urbà consolidat i es considera d’aprofitament urbanístic. Els usos permesos són els que marqui el Pla especial urbanístic del port marca els seus usos.


17

El Port, a més d’adaptar-se a les diferents normatives, ha de disposar de la llicència municipal que el condiciona a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental dels nuclis urbans, la protecció dels béns naturals i la conservació del paisatge fixades per la legislació en matèria de medi ambient.

3. Anàlisi de la influència entre la fiscalitat ambiental i l’empresa.

L’any 2008 Port Segur- Calafell va obtenir les certificacions EMAS del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el número de registre ÉS-CAT-000281 i ISO 14001: núm. AENOR GA-2008/0480 amb el nombre de registre ÉS-2008/0480. Les llicències ambientals de l’ajuntament són favorables per la benzinera i el pàrquing. El port està registrat com productor de Residus a l’Agència Catalana de Residus amb el codi P-33011. El seu estudi de minimització de residus perillosos és pel període 2008-2012. L’empresa també segueix el Pla de Recepció i Manipulació de Residus de la Direcció General dels Ports. L’ Ajuntament de Calafell dicta una resolució favorable pel permís d’abocament d’aigües residuals. L’ ACA autoritza l’abocament d’aigües pluvials en la resolució 14/8/2009. L’empresa també té control de la dinàmica litoral de les platges adjacents amb estudis bianuals per mig de fotografies aèries de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.

4. Identificació del mètode de valoració ambiental que té l’empresa, i estudi de la relació amb el seus sistema productiu.

El Port Segur- Calafell publica la política mediambiental que és inspiradora de totes les activitats realitzades i que manifesta el compromís públic del Port en aquest àmbit. Se seguiran els següents principis ambientals: Controlar i minimitzar els impactes ambientals generats pel Port. Fer una gestió eficaç dels residus. Promoure la formació i conscienciació ambiental d’aquelles persones

implicades en el desenvolupament de l’activitat del Port( usuaris, treballadors, proveïdors ), amb major incidència en el cas del personal del Port treballant especialment en la seva formació ambiental per aconseguir la seva implicació en el projecte i aconseguir els seus objectius.

Prendre mesures per reduir el consum de recursos naturals com són l’aigua i la energia.


18

Comunicar a l’usuari la feina que s’està realitzant per implicar-los al màxim en millorar el comportament ambiental.

5. Identificació de la visió envers a la gestió empresarial que té l’empresa

La empresa realitza la seva gestió d’acord amb la protecció mediambiental, duent a terme activitats d’informació i formació de treballadors, usuaris i proveïdors, i activitats de gestió. Aquestes últimes van relacionades amb: el manteniment de les instal·lacions, el control del consum d’aigua, la reducció del consum d’electricitat, la gestió i control de residus de l’aigua, la gestió de residus generals i selectius i les mesures de seguretat. Totes les accions esmentades se certifiquen per dues auditories cada any. Una interna realitzada per l’empresa ECOGESA i una auditoria externa realitzada per AENOR (EMAS i ISO 14001).

6. Anàlisi i estudi sobre el SGMA de l’empresa a estudiar El Port implanta un Sistema de Gestió Empresarial que segueix els següents pasos per a la seva construcció i implantació: Diagnòstic inicial. Detecció de deficiències ambientals en la gestió diària

prèvia a la implantació. Planificació. Identificació dels aspectes ambientals que tenen una major

incidència sobre el medi(aspectes ambientals significatius). Per realitzar el SGMA es recullen i analitzen tots els requisits legals que afecten al medi i altres requisits que el Port subscrigui, les auditories internes anuals i els suggeriments de les parts implicades. A partir d’aquí es defineixen els objectius per millorar contínuament el comportament ambiental.

Execució. El Port crea uns procediments operacionals per controlar

periòdicament el compliment dels objectius i de la legislació aplicable, i també vigila per a detectar la presència d’impactes negatius. S’ha desenvolupat una metodologia d’informació, formació i sensibilització pel personal. També un procediment de control d’emergències ambientals per controlar situacions potencials.

Comprovació i revisió. Es realitza per mig d’auditories internes anuals per

comprovar el compliment de la legislació ambiental vigent i anualment, també, revisió del SGMA.


19

7. Estudi final sobre l’ètica empresarial de l’empresa a estudiar. El Port Segur- Calafell es compromet a protegir el medi ambient i a procurar el desenvolupament sostenible en totes les seves activitats. Manifesta la intenció de què tots els seus empleats i usuaris s’involucrin en una protecció activa del medi ambient. La filosofia de l’empresa es basa en la prevenció de la contaminació per assolir una millora ambiental permanent. La revisió de la política i els seus objectius serà periòdica. La contribució del Port per a la millora del medi ambient té com a finalitat el benefici de la societat en general.

8. Conclusions finals sobre l’empresa, quines iniciatives té l’empresa per a un desenvolupament sostenible?

El Port Segur- Calafell és un enclavament natural de la comarca del Baix Penedès. Va ser concessionat l’any 1973, va entrar en funcionament l’any 1977, al 2003 s ’ atorgà la concessió per a la construcció del nou port esportiu i posterior explotació a la societat Port Segur- Calafell, les obres van finalitzar l’any 2005.

El port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes. Aquesta empresa ofereix diferents serveis: serveis a les embarcacions, serveis generals a l’usuari, a Capitania, serveis als amarradors i serveis Mediambientals. El Port Segur- Calafell se’n compromet a la prevenció, protecció i conservació del mediambient en totes les seves activitats. La política mediambiental del Port Segur- Calafell s’inspira en dos principis bàsics: el desenvolupament de la seva activitat respectant l’entorn i el compliment de la legislació ambiental vigent. El Port Segur- Calafell identifica i avalua els aspectes ambientals de les seves activitats i serveis. Té en compte la magnitud, freqüència i severitat de les condicions, i la probabilitat, capacitat i severitat de les emergències. L’empresa ha obtingut els següents certificats: ISO 14001 (Gestió Ambiental), EMAS(Gestió Ambiental Verificada), Bandera Blava des de 2007 i Punt Blau de recollida de residus.


20

Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell

Career

Transcript of Memoria del projecte final de Fons de Desenvolupament Sostenible de Calafell