Fo.Ca. Marina-Gemma Montoro Ortuo

Curs 2013/14

Agrupament Escolta i Guia Itaca

Sector IV Barcelons

ndex

1. Presentaci.........................................................................................................pgina 1

1.1 La memria....................................................................................................pgina 1

1.2 presentaci personal.................................................................................pgina 2

2. Descripci clara i breu del context de lactivitat educativa...................................pgina 3

2.1 El barri/poble...........................................................................................pgina 3

2.2 LAgrupament, i el seu projecte educatiu...................................................pgina 5

2.3 La unitat....................................................................................................pgina 8

2.3.1 Descripci de la Unitat.......................................................................pgina 8

2.3.2 Descripci de lequip de caps.............................................................pgina 11

2.4 com a cap.......................................................................................pgina 13

3. Desenvolupament del curs/ tasca educativa.....................................................pgina 15

3.1 Anlisi del plantejament............................................................................pgina 15

3.2 Anlisi dactivitats.....................................................................................pgina 24

3.3 Anlisi del desenvolupament del perode de prctiques............................ pgina 31

4. Paper desenvolupat pel cap..............................................................................pgina 33

5. Conclusions.....................................................................................................pgina 35

1

1. Presentaci:

1.1 La memria

Al llarg daquest treball es presenta la memria de la Formaci de Caps 2013/14, referent al

mateix curs de la branca de llops i daines de lAgrupament Escolta i Guia Itaca.

Aquest document pretn donar un significat a tot el contingut educatiu, teric i prctic Escolta

i Guia, extret de lexperincia de ser cap duna unitat, guiant el seu coneixement i alhora dels

coneixements extrets de la Formaci de Cap.

Hi trobareu una conjugaci de les conferncies, reflexions i textos de la formaci que posen

nom al treball realitzat per els caps.

Aix, hi trobareu informaci de lagrupament, de la unitat de nens i nenes i dels caps que

formem part de la unitat.

2

1.2 presentaci personal

Em dic Marina-Gemma Montoro Ortuo i tinc 19 anys. Sc cap de primer any a la unitat de

llops i daines. He pujat de Truc 2 i portava 6 anys al cau, tot i que havia faltat bastant, tant els

dissabtes com en alguns campaments i sortides.

Quan vaig acabar Truc 2 vaig decidir que volia ser cap perqu trobava molt important

leducaci en valors la qual sest perdent progressivament. A travs de la publicitat de la

televisi o dels carrers, a lescola repressiva, a travs daltres adults que es prenen com a

model, els infants i joves reben per totes bandes estmuls a favor dels interessos de lEstat i el

capital que els impulsen a encaixar amb un model de persona que perpetua un sistema basat

en la violncia i en les relacions de poder. A la ciutat i amb la forma de vida normativa, les

persones esdevenen cada cop ms dependents del sistema, individualistes i ms manipulables.

Crec que el cau s una eina on poder contrarestar aquests estmuls. El cau s un espai

alternatiu que genera esperit crtic, relacions igualitries, autonomia i solidaritat. Genera amor

i convivncia, sentiment de que tots i totes pertanyem al mateix mn i propaga la idea que els

problemes dels altres no haurien de ser-nos aliens, donant, a ms, la oportunitat dincidir amb

conscincia sobre all que ens genera inquietud.

s per aix que vaig voler ser cap de lAgrupament Escolta i Guia Itaca, per aportar el meu

petit granet de sorra en la lluita per un mn millor per a tothom.

3

2. Descripci clara i breu del context de

lactivitat educativa:

2.1 El barri/poble.

L'agrupament escolta Itaca pertany al Sector IV i a la demarcaci del barcelons. Est situat a

Barcelona, al barri de l'Eixample a la part esquerra, al carrer Mallorca N 106. L'Agrupament

est dins de l'escola Aur, que ens cedeix el local per fer els caus, i, en cas de que el

necessitem algun altre dia concret, no hi ha problema, tamb ens el deixen. El material el

guardem al Centre Excursionista lliga, on tamb hi fem els Consells.

Dins del barri i a prop del cau hi ha un centre social, lesplai Il de fonts, l'escola Industrial,

lescola IPSI, lAvinguda de Roma, una biblioteca amb un parc per a nens a sota d'aquesta, la

pres Model i tamb estem relativament a prop del Parc de l'Escorxador.

A nivell socioeconmic, la majoria dels infants de la unitat sn del barri o, si ms no, duna

situaci ms o menys similar. El barri de la Nova Esquerra de lEixample s un barri on hi

trobem un context socioeconmic bastant heterogeni. Agrupa les famlies de tota la vida,

generalment de classe mitjana, que ha tingut loportunitat de formar-se i actualment treballa,

amb part ms adinerada del collectiu homosexual. En aquest aspecte, el barri s bastant

tranquil i no fa visible tant com daltres la situaci de desigualtat que comena a afectar cada

cop ms part de la poblaci de Barcelona. No obstant aix, aquest barri queda a prop de la

zona de Sant Antoni i Poble Sec, on el gruix dimmigraci s ms alt i hi ha ms visibilitat de les

dificultats econmiques de molts ciutadans i ciutadanes.

Aquest context pot afectar a la unitat de cara a la manca de conscincia del desequilibri social

que hi ha actualment, i aleshores, una visi acomodada dels que posteriorment seran els joves

de lagrupament.

4

A ms, degut al suficient benestar econmic de la major part de les famlies de la unitat, alguns

dels infants han establert en el seu dia a dia una forma doci individualista, alienant i en mans

de la era de la tecnologia, com ho sn els mbils i les consoles dltima generaci.

5

2.2 LAgrupament, i el seu projecte educatiu

Una mica dhistria

L'Itaca va ser fundat com a esplai al curs 1981-82 a la Parrquia Sant Lloren. L'any segent va

modificar els estatuts per tal de passar a formar part de MEGSJC. s clar que en aquesta poca

l'agrupament estava fortament vinculat a la Parrquia. Van passar aix molts anys fins que l'any

1993 es va crear un nou Equip d'Agrupament format per joves, enlloc de pares com havia estat

fins llavors.

Aix va revolucionar els mtodes i la manera de pensar de l'Agrupament. A ms, el canvi de

mossn a la Parrquia Sant Lloren va provocar un distanciament respecte l'Agrupament, i

durant anys la relaci va ser cordial per sense gaireb contacte. L'any 2006, un nou canvi de

mossn va accentuar encara ms aquest distanciament, i aix juntament amb la dinmica

social que portaven molts agrupaments en veure's obligats a marxar dels seus locals vinculats a

l'Esglsia, va fer que al 2008 l'agrupament es veis forat a buscar un nou local. L'Escola Aur

ens va acollir, aquest nou local est situat a prop de la Parrquia de san Lloren, noms a un

quart dhora caminat.

Lorganitzaci actual de lAgrupament

Lagrupament del que parlem s LAEiG Itaca, que estructura les seves unitats en Castors i

Lldrigues (6-7 anys), Llops i Daines (8-10 anys), Rngers i Noies Guia (11-13 anys), Pioners i

Caravelles (14-17 anys) i Trucs (17-18 anys).

A la unitat de caps hi ha alguns que formen lEquip dAgrupament, on hi ha dos Caps

dAgrupament, un Tresorer i dos Responsables Pedaggics. LEquip dAgrupament s qui

sencarrega de preparar els punts que shan de parlar al Consell, qui va a trobades amb sector

com la RATATA, entre daltres. Tamb hi ha un secretari de lagrupament i un cap de material,

que no formen part de lEquip dAgrupament.

Per parlar els temes que impliquen tot lAgrupament ens reunim en consell quinzenalment.

6

El conjunt de caps actual s molt nou. Fa un parell d'anys molts caps van deixar l'Agrupament.

Aquets eren d'una mateixa generaci i a ms a ms portaven molt de temps i com a

conseqncia l'Agrupament va partir un buidatge de caps amb experincia, per suplir aquesta

falta de caps van entrar molt voluntaris de fora, es a dir, noi i noies que no havien format part

de l'Itaca amb anterioritat. Aix va provocar que la dinmica de l'Agrupament se'n veies

afectada.

El projecte educatiu

L'actual Projecte Educatiu de l'AEiG Itaca va ser escrit al curs 2004-2005, basant-se en un

projecte educatiu anterior. Va ser revisat ms tard al 2007-2008, per tal de fer-ne una versi

reduda per a presentar als possibles nous locals, quan en buscaven, per no s'hi van fer

gaireb modificacions.

Aquest any sha tornat a revisar i de moment shan modificat les lnies educatives, i a ms cada

any es fa una dinmica a principi de curs per a que els caps anteriors el recordin i tinguin

present, i sobretot per a que els caps que s'incorporen nous a l'Agrupament coneguin les lnies

educatives i s'adaptin millor al funcionament.

Aquest projecte educatiu presenta la situaci de l'Agrupament, una petita histria, ideari,

funcionament de rgim intern, i presentaci de MEG. El captol principal, per aix, presenta les

lnies educatives de l'Agrupament, que reflecteixen la nostra manera de treballar i el model de

persona que volem educar. Aquestes estan desglossades i adaptades per als diversos grups

d'edat.

Tot seguit en faig un petit resum:

Comproms: Amb aquest mbit intentem que els nois/es aprenguin a prendre compromisos,

assolir-los i valorar el que aquest fet comporta en la societat. Algun d'aquests compromisos es

pot exterioritzar davant la unitat o tot l'agrupament, realitzant aix la promesa".

Higiene: Pretenem que el noi/a adquireixi i es responsabilitzi dels seus hbits. Distingim tres

vessants: la relaci amb un mateix, envers els altres i respecte l'entorn fsic que ens rodeja.

7

Excursionisme: Volem tenir cura i coneixement del medi i protegir la natura basant-nos en

l'educaci mediambiental. Pretenem que els/les nois/es aprecin els valors, percepcions i

vivncies que l'excursionisme porta associats.

Relaci exterior/interior: Aprendre a relacionar-se amb altres persones de forma civilitzada,

afectiva i respectuosament. Inclou tant la relaci amb els seus companys de l'agrupament, com

en general amb la societat.

Espai de Reflexi: Aspirem a una societat formada per persones amb esperit crtic, trobant el

perqu de tot plegat i exposant les seves raons quan calgui. Facilitem els espais per a que els

nens/es puguin realitzar aquestes reflexions.

Servei: Treballem per a ensenyar als nens/es la realitat social, i per tal que aprenguin a ser

altruistes, en la mesura que ells puguin, amb la societat, sempre adaptant-nos al nivell de cada

grup d'edat.

8

2.3 La unitat.

2.3.1 Descripci de la Unitat.

Composici de la unitat

Parlem de la unitat de Llops i Daines del 2013-14 de lAEIG Itaca. Sn disset infants, en total

nou nens i vuit nenes. Nhi ha tres que han pujat des de la unitat de Castors, i en total quatre

de primer any. De segon any en sn deu i de tercer any en sn tres. Dels vint Llops i Daines, set

sn nous al cau.

Relaci entre els nens de la unitat

A la unitat de LL/D, al principi hi faltava cohesi de grup ja que hi ha molts nens nous i alguns

que han pujat de C/LL i per tant les relacions damistat entre molts dells encara no estaven

constitudes.

Durant el primer trimestre es van formar petits grups bastant definits dintre de la unitat,

especialment entre els nens ms que entre les nenes.

Hi havia un grup de 4 nens que no volien participar a les activitats, i distorsionaven amb una

actitud negativa i aportacions no constructives. Sovint faltaven el respecte als companys

dunitats i alguna vegada havien arribat alguna baralla. Aquests quatre, que eren els lders del

grup, arrossegaven cap a la seva actitud altres nens que tamb acabaven distorsionant. Tot i

aix, en activitats molt especfiques que despertaven el seu inters si que arribaven a

participar amb la resta de companys i sho passaven molt b.

Hi havia un nen que es va sentir especialment malament pel grup que distorsionava i li faltava

el respecte a ell i els altres companys. s un nen que estava molt motivat al principi. Li

agradava cridar latenci i per integrar-se feia bromes que no van acabar dagradar als

companys del grup de distorsionadors per la qual cosa en algun moment van centrar les seves

faltes de respecte ms cap a ell. Aquest nen finalment va decidir deixar el cau tot i els esforos

dels caps per evitar les situacions que el feien sentir malament i per treballar la seva seguretat.

9

La resta de la unitat, especialment les nenes, des del principi es relacionava ms o menys b

amb tothom i estava prou motivada i seguia les activitats amb actitud positiva, tot i que algun

cop shavien frustrat amb lactitud del grup que distorsionava.

En funci d'aquesta situaci durant el primer trimestre vam voler treballar molt la cohesi i el

respecte per ens resultava molt difcil ja que la poca motivaci d'alguns dels nens i la distorsi

era bastant constant. A partir d'aqu, grcies a ajuda externa d'excaps, caps d'agrupament i

pares, vam decidir potenciar l's d'eines com el petit grup i la comunicaci amb els pares,

especialment els dels nens ms conflictius, per treballar d'una manera conjunta la seva

educaci.

Des de que vam prendre aquesta decisi hem vist com la situaci de la unitat ha millorat

bastant ja que grcies al petit grup ha sigut molt ms fcil la relaci entre els membres de la

unitat i ara estan molt ms motivats i bastant ms cohesionats.

En quant al tema de les faltes de respecte han disminut en gran mesura per que la baixa del

nen que es sentia pitjor ha marcat un punt d'inflexi i els ha fet veure que els seus actes tenen

conseqncies. Shan conscienciat de la gravetat de l'assumpte i els caps hem aprofitat per

treballar l'empatia.

Relaci entre nens i caps

Les relacions entre els infants i els caps generalment s bastant bona en quan a confiana. A

campaments de Nadal, les valoracions dels nens sempre van ser molt positives. Tot i aix,

durant el primer trimestre vam tenir molts problemes ja que els nens i nenes es resistien molt

a lautoritat dels caps i no feien gaire cas, especialment per part dels nens que tenien ms

tendncia a distorsionar a les activitats. Actualment aix ha millorat degut a l'augment de

confiana i de la motivaci dels nens cap al cau.

Necessitats i potencialitats de la unitat

Com ja sha vist reflectit anteriorment, aquest grup t com a necessitat principal la cohesi de

grup, empatia i respecte. Aquestes necessitats van molts lligades ja que s la manca de

relacions damistat entre si que provoca a vegades una manca dempatia i respecte entre ells.

Una altre necessitat a destacar s el contacte amb la natura, ja que hi ha nens i nenes que no

han vingut a lexcursi del primer trimestre ni a campaments de Nadal. Ja que hi ha nens nous,

10

que mai havien estat al cau, hi ha tamb la necessitat de conixer millor la dinmica de cau i el

moviment escolta en general i motivar-shi.

A nivell de potencialitats, aquest grup s molt comunicatiu. Generalment, els Llops i Daines

saben dir-se el que pensen sense vergonya, tant a les activitats de reflexi com per,

simplement, les seves relacions interpersonals i amb els caps. Mai es queden sense energia per

fer coses que els motiven.

NECESSITAT/SITUACI DE LA UNITAT OBJECTIUS

Faltes de respecte entre companys i distorsi a

les activitats

Treballar el respecte cap a les activitats i

entre els copanys i companyes dunitat.

La relaci entre els nens i nens s poc

cohesionada, no sn gaire amics.

Fomentar la cohesi de grup.

Motivaci amb el cau. Fomentar la motivaci dels infants amb el

cau.

No hi ha hagut massa contacte amb la natura. Propiciar el contacte amb la natura.

11

2.3.2 Descripci de lequip de caps.

Sc cocap amb la Maria, la Rita i lAlberto.

LAlberto t dos anys dexperincia com a cap, un dels quals amb aquesta branca. Ha cursat la

Formaci de Caps i actualment est fent Formiga. Va entrar al cau com a llop i vam arribar a

compartir unitat. Ell s el tresorer de la unitat i de lAgrupament des de lany passat.

La Rita s cap de segon any. Va entrar al cau directament com a cap i no t experincia escolta

anterior. Ha cursat la Formaci de Caps. s la secretaria de la unitat i responsable pedaggica

de lAgrupament des daquest any.

La Maria tamb s cap de segon any, igual que la Rita, va entrar directament com a cap i no t

experincia escolta prvia. T la Formaci de Caps cursada. Comparteix crrec de cap de

material de la unitat amb mi.

La nostra relaci s bastant bona. Tenim confiana i una bona comunicaci, ms entre les

noies ja que per motius personals lAlberto ha faltat en alguns moments. Acceptem b les

crtiques entre nosaltres i tenim una actitud molt positiva per intentar millorar.

Sovint, per, tenim problemes per poder quedar tots junts per preparar cau o fer dossier de

campaments, ja que tenim uns horaris complicats tots quatre. Per preparar cau generalment

quedem un parell dhores i desprs ens repartim la feina a fer pel cau o quedem abans del cau

per fer-ho totes juntes.

Alguna vegada sens escapaven certs temes organitzatius que repercutien en el directe de les

activitats. A mesura que ha anat passant el temps, per, ho hem millorat repartint-nos la

dinamitzaci i preparaci de cada activitat abans de cada cau.

Tamb hem tingut problemes a lhora de comunicar-nos amb les famlies sobretot durant el

primer trimestre. Delegvem aquesta responsabilitat especialment a la Rita com a

conseqncia de la seva tasca com a secretria, i aix va fer que no hi hagus prou relaci amb

12

aquestes. A partir del segon trimestre els altres caps vam comenar a agafar conscincia de la

importncia daquesta tasca i cada cop ms ens hi hem anat implicant.

NECESSITAT/SITUACI DE LEQUIP DE CAPS OBJECTIUS

A vegades no estem prou organitzats a lhora de fer les

activitats.

Organizar-nos millor repartint-

nos les tasques prviament.

Delegaci de la responsabilitat de parlar amb les famlies a

la secretria, la qual hauria de ser de tots.

Responsabilitzar-nos per igual

de la tasca de parlar amb les

famlies.

A vegades s difcil coordinar els nostres horaris quan la

feina s ms intensa, s a dir, per fer dossier, i aleshores no

aconseguim estar-hi mai els quatre.

Proposta:

Mostrar bona voluntat per part

dels cap per quadrar horaris.

Ser ms flexibles amb les

agendes dels dems

Planificar-nos el temps

Gestionar millor la nostre

disponibilitat horria.

13

2.4 com a cap:

Respecte el meu paper de cap a la unitat amb els nens i nenes, cal a dir que des del principi de

curs em costava bastant apropar-me per mi sola als infants. Tinc un carcter molt reflexiu i

racional, i aix fa que a vegades em manqui una espontanetat necessria especialment en les

branques petites. A mesura que ha anat avanant el curs he pogut anar-me deixant anar de

mica en mica i he descobert facetes de mi que desconeixia. Cada cop em costa menys apropar-

mhi, i mho passo molt b. He anat agafant la confiana i seguretat que necessitava i els nens

han respost agafant tamb confiana amb mi.

Amb els meus cocaps la relaci s molt bona. Amb ells he tingut menys dificultats com a cap

que amb els nens. Des del principi he tingut bastanta imaginaci i confiana a lhora de

proposar idees quan preparvem cau tots junts. En general, les meves propostes eren

escoltades i rebudes amb entusiasme sense importar massa el fet de ser de primer any.

Amb el Consell mhi sento i mhi he sentit prou cmode des del principi de curs. No em sento

cohibida a lhora dexpressar la meva opini i no la infravaloren pas pel fet de ser de primer

any. Si que hi ha certs temes que encara no controlo del tot i en els quals la meva veu se sent

poc, per s una qesti dexperincia. Tots els meus dubtes sn resolts per qualsevol

membre del Consell sempre que faig preguntes. A vegades, per, sc poc puntual i aleshores

em perdo algun punt quan fem Consell.

De cara a les famlies vaig comenar amb molta timidesa. Procurava delegar totes aquestes

responsabilitats a la secretria de la unitat. Des del segon trimestre, per, vaig decidir

comenar a fer un esfor per apropar-mhi, especialment quan cal aprofundir ms en el

context dalgun nen o nena com a conseqncia de necessitats educatives especials.

NECESSITAT/SITUACI PERSONAL COM A

CAP

OBJECTIUS

Timidesa a lhora de comunicar-me amb les

famlies, i per tant, delegaci automtica

daquesta tasca a la secretaria dunitat.

Guanyar confiana per parlar amb les

famlies.

14

Em costa deixar-me anar amb els nens en les

activitats ms ldiques o el temps lliure.

Treballar la meva confiana i espontanetat

per jugar i passar-mho b amb els nens i

nenes.

Arribo tard al consell i em perdo algun punt.

A vegades tamb he arribat tard a les

reunions amb lequip de caps i mhan hagut

desperar.

Ser puntual al consell i a les reunions amb

lequip de caps.

15

3. Desenvolupament del curs/ tasca

educativa

3.1 Anlisi del plantejament

Per tal de dur a terme lanlisi del plantejament, cal fer unes aclaracions prvies. Els caps de

llops i daines de lItaca hem procurat adaptar la metodologia escolta a les necessitats de la

nostra unitat a lagrupament. Aix com vam comenar amb la clara intenci de fer s de la

pedagogia del projecte, i un cop havent escollit i realitzat un projecte durant el primer

trimestre, vam veure que urgia centrar la nostra atenci en unes necessitats molt concretes

encara que aix modifiqus el rumb habitual duna unitat.

Com ja sexposa a lapartat de lanlisi de la unitat, durant el primer trimistre hi ha hagut

moltes faltes de respecte i molta distorsi especialment per part de tres nens de la unitat, que

van afectar a tota la resta fins al punt que un company va marxar del cau.

Va caler, aleshores, un punt dinflexi. No podem permetre que una unitat dun agrupament

escolta fos perillosa per al benestar dels propis nens. Qu havem fet i qu no durant el primer

trimestre per arribar a aquest punt? Qu havem fet malament els caps? Qu es el que feia que

els nens actussin aix? Com podem intervenir? Quines eren les nostres prioritats?

Durant el primer trimestre havem seguit el procs habitual. Vam comenar amb activitats de

coneixena, desprs pluja didees, vam escollir entre tots els projecte i el vam realitzar. Ho

havem fet, per, com si segussim una recepta de cuina on els ingredients sn sempre els

mateixos. No vam parar-nos a pensar que la unitat sempre s diferent i que en aquest cas era

molt nova. Vam arribar a la conclusi que el que havia passat era que no havem centrat prou

atenci en la fase de coneixena. Hi ha qui en dos dies es coneix i agafa confiana i hi ha qui

necessita bastant ms temps. s per aix, que un cop havem patit tots els conflictes de

16

convivncia i ens havem posat les piles per veure que s el que fallava, a partir del segon

trimestre, vam voler tornar a reconstitur el grup, comenar de nou amb la coneixena deixant

de banda el model habitual de projecte.

Actualment ens trobem en el final de la segona vegada que hem passat per la fase de

coneixena. Podem observar que les faltes de respecte ja quasi no es perceben i que els infants

sajuden i es valoren entre si ja que entenen una mica ms lessncia de cada persona i hi

empatitzen millor.

Fase de coneixena o fase de trobada:

Per descobrir les motivacions dels nens i nenes de la branca, vam fer algunes activitats bastant

senzilles a linici de curs. Aix ens va dur a escollir un projecte. No obstant aix, vam tenir

molts problemes en quan al respecte i la cohesi de la unitat durant el principi de curs, i va ser

aleshores quan vam veure que era bsic prioritzar la coneixena i la confiana entre ells i elles.

No podem dur a terme un projecte i beneficiar-nos del que aprenem amb aquest si no erem

capaos de conviure com a unitat duna manera satisfactria per a tothom. Un cop realitzat el

projecte que ja havem escollit per al primer trimestre i a partir daquest plantejament, vam

tornar a comenar. Com si fos principi de curs, vam voler tornar a fer activitats de coneixena

de les motivacions dels nens i nenes i prendrens-ho amb calma. En base a lexperincia del

primer trimestre, erem conscients que aix podia durar ms que de costum. Com sexposa en

lanlisi de la unitat, hi ha molts llops i daines nous, que mai havien estat a un cau. Tamb

alguns sn especialment tmids i sensibles, que tenen dificultats a lhora dobrir-se en el gran

grup. Per aix, aquesta fase havia de ser duta a terme de nou i, considerant aquestes

premisses dels components de la unitat, calia fer-la b, amb pacincia i dedicaci.

Al principi de curs, les activitats que vam dur a terme amb els infants de la unitat per tal de

fomentar la coneixena i descobrir les seves motivacions van ser bastant simples. Vam

comenar pel pistoler, jocs de preguntes sobre ells mateixos, i una activitat sobre dibuixar el

que els agrada i el que no, com a prvia a la pluja didees.

Aquestes activitats van fomentar la coneixena dels infants de la unitat duna manera

insuficient. Si la unitat no hagus estat tant nova, potser si que haguessin funcionat, per s

comprensible que si quasi la meitat dels infants sn nous a la unitat, amb un parell o tres de

17

caus que reuneixen com a molt 3 o 4 activitats els infants no es coneixeran prou, i menys

encara si nhi ha bastants que sn tmids i insegurs.

Un cop finalitzat el projecte del primer trimestre i havent volgut tornar a comenar amb

aquesta fase, la forma de realitzar aquesta coneixena va canviar completament. Vam decidir

implicar els nens i nenes directament en les motivacions dels companys, ja que, com va dir

Confuci,All que escolto, ho oblido. All que veig, ho recordo. All que faig ho entenc. .

Primer, vam fer una activitat a un cau, en la qual sels explicava un conte sobre els somnis i

desprs amb una msica relaxant sels deixava reflexionar una estona individualment fins que

cadascun escrivia quin era el seu somni (o un dels seus somnis). Els somnis eren un reflex de

les seves motivacions. A partir daquests somnis escollits per ells de forma individual, el petit

grup (la sisena) decidia com realitzar-los a travs del cau, i, amb lajuda dels caps, ho

organitzava per tal que tota la unitat pogus complir els somnis de tots i totes.

Si en una activitat de preguntes ens deien les motivacions dun munt de nens que acabvem

de coneixer, ens noblidvem. Per si, en canvi, ens implicvem activament en les motivacions

de cadascun dells, podrem recordar-les i entendre-les. Podrem, a ms, veure que tots som

diferents i que ens ho podem passar b conjuntament fent un munt de coses, a vegades ms o

a vegades menys properes a les nostres motivacions habituals. Ens permetrem gaudir de la

diversitat del grup duent a terme gran varietat dactivitats sobre els somnis de cada persona. I

a mesura que coneixem a alg, entenem el perqu s com s, i lempatia resulta ms fcil. A

ms, si decidim nosaltres part de les activitats que realitzarem podem comprovar la nostra

incidncia en un grup, aix com la de cadascun dels altres components, ens sentim pertinents i

els sentim als altres, valorem la composici del grup. Descobrim que si un grup s com s, s

perqu cada persona s important per formar un conjunt, s a dir, tothom s trascendent, aix

ens aporta seguretat i estima, i lesfor per respectar-nos i conviure, resulta ms natural i

gratificant quan observem aix.

Durant aquesta fase, sha volgut donar a tots els infants el seu moment de protagonisme. Tots

han pogut realitzar alguna activitat relacionada amb el que seria el seu somni i durant aquest

espai eren ells mateixos qui assolien papers de ms responsabilitat. A ms, el fet dhaver-ho

escollit ells mateixos de cara a tothom, ja els feia sentir-se una part important del grup,

escoltats i recolzats.

18

El paper dels caps ha sigut especialment el de dur a terme la logstica de les activitats

escollides pels infants. Els llops i daines decidien el que i els caps el quan i una part del

com.

Es poden explicar un parell de casos de dos somnis per tal dexemplificar i entendre millor el

que provo dexplicar:

El somni de dues daines era volar i van decidir realitzar-los anant a tirar-nos amb tirolines. Els

caps vam decidir qu ho farem anant al bosc vertical urb, en el qual hi ha tirolines durant el

recorregut, i vam decidir fer-ho en un cau matinal.

En un altre cas en qu dos llops somiven amb ser del FBI, ells mateixos van decidir que volien

muntar un circuit que simuls proves per a laccs a aquest cos policial. A ms, van decidir la

majoria de proves del recorregut, i, un cop els caps les havien muntat, ells secarregeven

dexplicar-les als companys de la unitat.

Fase de constituci o fase de contracte:

A lhora de realitzar el projecte del primer trimestre no hi va haver massa conflicte dinteressos

per escollir-lo tot i que si que nhi van haver molts en quan a nivell de relacions. Precisament,

ens trobvem en aquesta fase quan la unitat encara no nestava prou preparada. Tot i que vam

voler treballar el respecte i la confiana, els caps vam veure que la cosa se nanava de les

nostres mans. Una combinaci de nens tmids, nens inquiets, nens insegurs... la confiana no

era possible sense un treball molt ms profund i el respecte havia de sorgir daquesta.

Quan un nen hiperactiu s molt sensible i insegur davant el gran grup, salia amb els ms

dominants per tal de sentir-se protegit. No ha tingut la oportunitat descollir amb qui

relacionar-se, i tota la seva energia el desborda. Aquest nen falta el respecte perqu est a la

defensiva, necessita trepitjar per estar tranquil que no el trepitjaran. Daqu van sorgir

principalment les faltes de respecte a la unitat. Si hi hagus hagut una suficient coneixena i

confiana, el nen hiperactiu no hagus necessitat atacar per sentir-se segur, i els nens amb un

carcter ms dominant shagussin sentit ms sols i no legitimitzats en aquest comportament.

19

Els conflictes durant el primer trimestre, aleshores, shavien centrat en la pertinena a una

jerarquia que shavien imaginat aquests nens. I, com en totes les jerarquies, les relacions sn

de poder, amb dominants i dominats. El motor de la dinmica del grup durant aquesta fase al

primer trimestre era aquest, frut de la por i la desconeixena.

Calia doncs trencar amb aix. El motor no podia ser aquest en un Agrupament Escolta. Les

relacions, els conflictes, haven de generar igualtat i no pas el contrari com ho estaven fent.

Al segon trimestre, un cop havem potenciat el treball en petit grup per tal de separar els nens

que retroalimentaven el seu comportament dominant i per tal de generar espais on la

confiana i la seguretat fos ms fcil dassolir, un cop havem implicat activament els infants en

la coneixena dels altres membres de la unitat i havem potenciat el sentiment de pertinena

al grup, realment vam observar un canvi en el motor relacional de la unitat.

El nen que era hiperactiu, seguia tenint una energia explosiva en comparaci amb la resta de

components, per cada cop ms la canalitzava cap altres bandes que no eren les faltes de

respecte. Vam poder observar que, al conixer i agafar confiana amb el seu petit grup, va

tenir ms possibilitats descollir amb qui relacionar-se i sentir-se segur, i va deixar danar amb

un dels nens que era dominant per tal danar amb un nen que tamb era bastant tmid i

sensible, tot i ser-ho duna manera diferent a ell ja que aquest no era hiperactiu sin racional i

reflexiu. Van empatitzar lun amb laltre i es van ajudar mtuament, reconduint els dos la seva

inseguretat cap a una amistat en la que sajudaven complementant-se.

Els altres nens que a vegades senganxaven a la distorsi del grup de dominants, al haver-se

dissolt el grupet inicial dominant, van deixar denganxar-shi, i els nens que tenien aquesta

tendncia a dominar i tenir poca empatia, van deixar de faltar el respecte ja que van deixar de

sentir-se recolzats en aquesta actitud.

Podrem resumir que els caps vam cometre errors que van dur el grup a una constituci en

base a conflictes de poder per vam saber tirar enrere i reconstitur-lo per tal que les relacions

sorgissin de la confiana i el respecte.

Afegir per acabar de parlar sobre aquesta fase que els caps no noms vam reconstitur el

grup repetint la fase de coneixena sin que simultniament tamb vam anar fent activitats de

20

reflexi sobre la resoluci de conflictes, lempatia, el respecte, el progrs personal,... duna

manera ms explcita.

Fase de realitzaci o de plena activitat:

Durant la realitzaci del projecte del primer trimestre, el tnel del terror, la nostra atenci

durant la realitzaci va estar centrada en aconseguir-lo complir, deixant escapar un

aprofundiment sobre les accions que eren necessries per a assolir els objectius plantejats. Tot

i decidir explcitament que les necessitats de la unitat eren la cohesi del grup i el respecte

principalment, no vam avaluar prou rpidament leficcia de les accions fins que les

conseqncies van ser tangibles.

En realitat, els objectius que estavem tenint ms presents eren els de conixer i treballar les

pors, ja que sorgia del projecte que va monopolitzar les nostres prioritats. En aquest sentit, si

que vam aconseguir un progrs en els infants. Mentre que al principi els feia vergonya parlar

de les seves pors, o, fins i tot negaven tenir-ne, van arribar a obrir-se i compartir-les. Per a

arribar a aquest punt vam fer diverses activitats de reflexi i debat, en general, donant lloc a

que la espontanetat dels mateixos nens i nenes i el seu conjunt de diverses experincies, els

condus a conflur en un sentit com amb lacompanyament dels caps.

A partir del segon trimestre, els caps si que vam centrar la nostra atenci en les necessitats

dels infants molt ms que en el projecte en si, o, en tot cas, i a diferncia del que havia passat

al primer trimestre, vam utilitzar el projecte de la realitzaci dels somnis de cada infant com a

eina per assolir els objectius que ens havem plantejat.

Els objectius seguien sent principalment el respecte, la empatia i la cohesi de grup i vam fer

s dels dinamismes per aconseguir-ho. El que ens va servir de ms ajuda va ser el dinamisme

del petit grup, el qual va generar uns espais de confiana especialment facilitadors dempatia

amb els altres components, i permetia dur a terme e projecte amb un ambient molt ms

positiu que el que hi havia hagut fins aleshores.

Les fases del projecte ens van ser tils als caps per organitzar-nos, per no van ser explcites de

cara els nens i nenes. Alguns amb prou feines sabien el que era un projecte i ho haven danar

21

aprenent des de ms enll que una explicaci, ho haven de viure per entendre-ho, per aix no

vam voler saturar-los amb masses indicacions teriques sino que vam deixar que ho anssin

veient sobre la marxa.

El fet de tenir una unitat amb tants components nous a lescoltisme, ha estat en part una

limitaci a lhora de realitzar els projectes, tant pel fet de que la seva desconeixena generava

una mica de dispersi i lentitud com pel fet de no conixer els companys i necessitar molt ms

treball per la formaci del grup.

El paper de lequip de caps ha hagut de ser bastant actiu perqu els projectes arribssin a

funcionar, ja que, a ms, hi havia poca constana en lassistncia per part duns quants dels

nens i nenes. A part dacompanyar, els caps hem hagut de fer tamb un guiatge com a

conseqncia de la seva inexperincia, i aix ha provocat, en part, que els fssin menys propis

els projectes en general. No obstant aix, creiem que tamb hem intentat respectar la lnia en

la volien anar tirant els llops i daines, i que la nostra decisi ha estat la justa i necessria

perque no saturs tot i puguessin conixer de que va aix dels projectes i del cau.

El projecte del primer trimestre va ser quelcom ms convencional, encarat a seguir la

pedagogia del projecte, mentre que el segon trimestre el que hem fet per projecte sallunya

del ms habitual pel fet de no ser una nica realitzaci escollida entre tota la unitat sino ser

diverses realitzacions cadascuna decidida, en part, per cada infant que en sumen una en

general, la de complir tots els somnis. El fet dallunyar-nos dels projectes normals ens ha

aportat lavantatge de poder treballar les necessitats del grup i dels infants duna manera molt

ms profunda, i, ja que la majoria daquestes necessitats individuals tenien a veure amb la

relaci i reacci davant del gran grup, la convivncia de la unitat se nha vist directament

beneficiada.

Crec que lescoltisme treballa per projectes ja que realment sn una eina molt til per

aprendre moltes coses i treballar-ne daltres, especialment en grup. Avui en dia i cada cop ms,

el model de vida de ciutat en la societat capitalista noms ensenya a actuar a la gent des de

lindividualisme i sense un esperit crtic, des dels interessos que ens sn aliens, donats pels

professors a lescola, pels caps a la feina, pels empresaris en la publicitat o pels pares a la

famlia. La pedagogia del projecte permet als infants i joves a trobar els seus propis interessos

amb una perspectiva crtica i una mirada ms aviat collectiva. Ajuda a prendre conscincia que

el mn va molt ms enll del que ens ensenyen a la televisi o a lescola. El mn el podem

22

descobrir, i fins i tot, podem incidir-hi per transformar-lo. Amb la pedagogia del projecte es pot

descobrir que el mn est format per persones i descobrir que hi ha moltes persones,

perspectives i necessitats diferents. Es pot descobrir, a ms, la necessitat dincidir-hi i tamb la

manera com fer-ho. Permet viure en primera persona la bellesa i satisfacci de treballar en

collectiu per un objectiu com.

No obstant aix, per utilitzar la pedagogia del projecte tal i com est plantejada, calen unes

certes aptituds personals en el grup i, bsicament, un grup mnimament format ja que sense

grup no hi poden haver objectius comuns del grup, que s un element essencial de la

pedagogia del projecte. En el cas de la unitat de llops i daines que he portat durant aquest

curs, alguns dels infants tenien problemes per a la seva integraci sana en el gran grup i al ser

tant nous hi havia certs aspectes de les seves aptituds poc treballats, moltes situacions noves

per ells que els eren ms difcils dafrontar que si hagussin estat ja viscudes. s per aix que la

meva unitat no estava del tot preparada per a la pedagogia del projecte convencional i ens en

vam haver dallunyar per, en un futur, reprendre-la amb ms xit.

Fase de cloenda o comiat:

Lequip de caps hem plantejar que el comiat del curs el durem a terme a campaments destiu

realitzant lltim projecte escollit pels caps ja que per falta de caus no lhan pogut escollir els

infants. Faran unes barques amb material reciclat amb les quals hi jugaran als gorgs un cop

construdes. Tenim una unitat que el que tenen tots en com s que sn bastant creatius i el

fet de construr ens han demostrat diverses vegades que els interessa, i ms si la construcci

els servir desprs per jugar. s per aquest motiu que els caps hem cregut que era una bona

manera per acabar.

El grup ja est bastant ms cohesionat i la millor manera de celebrar-ho ser divertint-nos tots

i totes juntes. Els caps li donarem un mfasi especial de comiat quan acabin les barques. A

ms, durant aquest curs hem observat molt progrs personal per part dalguns nens i nenes de

la unitat, i la promesa a campaments ser tamb una eina per valorar-ho i donar-li encara ms

importncia a aquest fet.

23

La revisi del curs i la vetlla de la ltima nit de campaments tamb seran dos elements molt

importants de tancament, i els caps prepararem un bonic record per a cadascun dels infants de

la unitat.

24

3.2 Anlisi dactivitats

DIA 1r cau

OBJECTIU (equip de caps i/o

unitat)

Conixer les motivacions dels

infants.

COM SHA PREPARAT? Lhem preparat els caps en una

reuni prvia al cau

TEMPORALITZACI 30 minuts

MATERIAL fulls de paper, retoladors, llapis

de colors, paper dembalar.

DESCRIPCI (breu) DE

LACTIVITAT (no s una fitxa

dactivitats)

Els infants es dibuixen i pinten a

si mateixos i reflecteixen al

dibuix el que els agrada i el que

no, i desprs fan una posada en

com escrivint el que els agrada

tots en un mateix tros de paper

dembalar.

VALORACI GENERAL Lactivitat va anar b a lhora de

que lEquip de caps pugui tenir

en compte les motivacions dels

infants, per no perque els nens

i nenes es coneguin i sagafin

confiana entre si, ja que no hi

ha gaire contacte entre ells i en

la posada en com no hi van

mostrar gaire inters i alguns no

escoltaven i fins i tot

distorsionaven.

PROPOSTES DE MILLORA (en

funci de com ha anat

25

lactivitat, com plantegem la

propera)

DE LACTIVITAT DE LEQUIP DE CAPS DE LA MEVA ACTUACI

Caldria plantejar lactivitat

duna forma ms ldica i

participativa per tal de

despertar linters dels llops i

les daines, per exemple, fent un

dibuix conjunt per petits grups i

aix sinventin un personatge a

partir de les motivacions de

cadasc.

Lactivitat donava poc peu a la

participaci i motivaci de

lequip de caps per tal

dengrescar la resta de la unitat.

Amb un altre plantejament,

lequip de caps hauria de jugar

un paper ms actiu i ldic durant

lactivitat.

Al ser principi de curs,

vaig fer poc ms que

repartir els fulls i els

retoladors als infants de

la unitat. Podria haver

tingut un paper ms

actiu en reclamar

respecte per lactivitat

quan hi havia distorisi a

la posada en com, i no

delegar-ho tant als meus

cocaps.

DIA Primer cau del segon

trimestre.

OBJECTIU (equip de caps i/o unitat) Fomentar la cohesi de grup.

Fomentar lagilitat mental.

COM SHA PREPARAT? Lhem preparat els caps en

diverses reunions prvies al cau.

TEMPORALITZACI 2 hores

MATERIAL Pgines de diaris, anell, forquilla,

covert xins, papers petits amb

proves escrites, full amb

empremptes, full amb retrat

robot, 4 informes policials del

cas retallats en trossos, carta del

cientfic boig, fulls petits amb

pistes.

DESCRIPCI (breu) DE LACTIVITAT Gimcana de detectius en la qual,

26

(no s una fitxa dactivitats) per petits grups de quatre, han

danar fent proves (algunes de

cohesi) per aconseguir pistes i

resoldre el cas del robatori de la

mquina dels somnis a un

cientfic boig.

VALORACI GENERAL Lactivitat ha anat ms o menys

b. Alguns infants shan motivat

molt, implicant-se i descobrint el

misteri. Alguns altres no tant, ja

que el seu petit grup no ha

funcionat prou.

PROPOSTES DE MILLORA (en funci

de com ha anat lactivitat, com

plantegem la propera)

DE LACTIVITAT DE LEQUIP DE CAPS DE LA MEVA

ACTUACI

Podria millorar-se lactivitat fent a

ms a ms altres tipus de proves que

motivessin els que no shan acabat de

motivar del tot. Caldria pensar millor

els grups per tal que estguessin

equilibrats i alhora fossin motivadors.

Alguns caps sabien ms unes

dinmiques i alguns unes altres,

per tant, el que shauria de

millorar s que tots ho sabessim

tot completament per aix no

dependre tant dun nic cap per

resoldre els dubtes dels nens.

Podria haver estat

ms atenta per

ajudar i motivar

els nens o grups

que no acabaven

de motivar-se.

DIA Segon cau del segon

trimestre.

OBJECTIU (equip de caps i/o

unitat)

Fomentar el respecte a la unitat

COM SHA PREPARAT? Lhem preparat els caps en una reuni

prvia al cau

TEMPORALITZACI 45 minuts

27

MATERIAL Vdeo Por cuatro esquinitas de nada,

ordinador porttil, post-its, retoladors,

paper dembalar.

DESCRIPCI (breu) DE

LACTIVITAT (no s una fitxa

dactivitats)

Els infants veuen conjuntament el video

Por cuatro esquinitas de nada i

desprs en post-its escriuen sentiments

o idees que els ha transms i les

enganxem amb post-its al paper

dembalar. Parlem del que hi veiem als

post-its i del que ha passat a la unitat

fins al moment.

VALORACI GENERAL Lactivitat va anar molt b ja que els

nens i nenes de la unitat van identificar

el video la situaci viscuda amb el

company que va deixar el cau. A ms, el

video els ajuda a obrir-se

emocionalment i la reflexi en com s

un xit ja que li donen importncia i es

concentren molt.

PROPOSTES DE MILLORA (en

funci de com ha anat

lactivitat, com plantegem la

propera)

DE LACTIVITAT DE LEQUIP DE CAPS DE LA MEVA

ACTUACI

Tot i lxit de lactivitat,

podriem posar algun altre

video sobre el tema ms llarg

o ms directe per treure

encara ms suc de la reflexi.

En general ha anat molt b. Pot ser

hauriem de tenir ms clar entre els caps

fins on els volem deixar anar fent sols i

fins on els volem guiar.

Pot ser hauria

dhaver participat

ms a la reflexi

amb els nens ja

que sc bastant de

deixar fer.

28

DIA Campaments de Setmana Santa

OBJECTIU (equip de caps i/o unitat) Aprendre sobre la resoluci de

conflictes.

COM SHA PREPARAT? Lhem preparat els caps en una

reuni prvia al cau

TEMPORALITZACI 30 minuts

MATERIAL Cartulines amb els passos per la

resoluci dun conflicte (cada

pas retallat, cada pas 3 vegades

en 3 colors diferents), post-its

amb afirmacions falses o certes

sobre els conflictes, una

cartulina per cada grup dun

color diferent per posar i

ordenar els passos i posar els

post-its certs, blue-tack.

DESCRIPCI (breu) DE LACTIVITAT (no s

una fitxa dactivitats)

Hi ha tres grups i cada grup ha

daconseguir els passos per la

resoluci dun conflicte del

color que li toca, els quals

estaran amagats per la sala. Els

han dordenar i enganxar tamb

els post-its que trobin i creguin

certs sobre els conflictes.

VALORACI GENERAL Lactivitat va anar bastant b

per a alguns infants per alguns

tenen ms agilitat mental que

els altres i els que en tenien

menys es quedaven una mica

fora a lhora de valorar lordre

en el qual volen ordenar els

passos.

PROPOSTES DE MILLORA (en funci de

com ha anat lactivitat, com plantegem la

29

propera)

DE LACTIVITAT DE LEQUIP DE CAPS DE LA MEVA

ACTUACI

Els vam plantejar lactivitat com una

carrera entre els tres grups, cosa que va

ser un error ja que feia que la pressa

deixs alguns nens amb menys temps per

pensar. Caldria fer grups ms o menys amb

components igualats en velocitat mental

per tal que puguessin participar millor i

donar-los ms temps i una motivaci

diferent a acabar primer. Hauriem dhaver

fet una posada en com per treure ms

suc a laprenentatge.

Hagus ajudat als grups que

cadascun hagus tingut un cap

assignat per ajudar-los en

comptes de tots els caps

dispersos per lespai ja que aix

els feia no concentrar-se tant.

El mateix que

dic el que

opino sobre

lequip de

caps en

general.

DIA Campaments de

Setmana Santa

OBJECTIU (equip de caps i/o

unitat)

Relativitzar les coses / els problemes

Respecte entre companys.

COM SHA PREPARAT? Lhem preparat els caps en una reuni prvia al

cau

TEMPORALITZACI Una hora

MATERIAL Paper dembalar, pintura de dits, gots i plats de

plstic, pinzells, tmperes, retoladors, llapissos,

espelmes, msica relaxant, altaveus.

DESCRIPCI (breu) DE

LACTIVITAT (no s una fitxa

dactivitats)

Els infants entren dun en un en una sala amb

msica relaxant, poca llum i espelmes on hi ha

molt paper dembalar i divers material per

pintar preparat. Van entrant i es posen a pintar

en un espai, deixant-ne als altres, el que els

vingui de gust i en silenci.

VALORACI GENERAL Lactivitat va anar molt b. A la majoria de nens

30

i nenes els va agradar molt, es van relaxar i es

va crear un espai molt ntim de tots i totes.

Viem que finc i tot els ms inquiets estaven

concentrats i respectaven molt lespai i lestat

tranquil dels altres companys i companyes.

PROPOSTES DE MILLORA (en

funci de com ha anat

lactivitat, com plantegem la

propera)

DE LACTIVITAT DE LEQUIP DE CAPS DE LA

MEVA

ACTUACI

Crec que lactivitat va anar molt b i no cal cap millora.

31

3.3 Anlisi del desenvolupament del perode de

prctiques. Respon aquestes preguntes:

La meva valoraci del curs fins al moment s molt positiva. Tot i no haver fet un projecte amb

massa pes, crec que el progrs del grup ha sigut extraordinari. Vam comenar malament i sens

en va anar una mica de les mans, per els caps vam saber marcar un punt dinflexi i des de

aleshores tot ha anat cap a millor, cada cop el grup ha estat ms cohesionat i les faltes de

respecte i la distorsi sn imperceptibles en comparaci amb abans. Ens hem sabut guanyar

lestima dels nens i nenes.

De lequip de caps tamb en faig una valoraci molt positiva tot i que no hi ha hagut tant

progrs. Des del principi vam comenar molt b, tenem molt bona comunicaci i lnic que

ens mancava era una mica dorganitzaci, per a poc a poc ho hem anat millorant repartint-

nos les tasques prviament.

Li diria que tenen una unitat de nens i nenes fantstics, per alguns una mica sensibles i alguns

altres bastant inquiets. Que per tal que la unitat pugui avanar b han destar molt atents a les

necessitats dels nens i nenes, ms fins i tot que en altres grups, ja que si ens despistem la

combinaci de totes aquestes personalitats pot arribar a ser una mica desbordant. Si estan all

i no baixen la gurdia, per, descobriran la mgia que t cadascun i gaudiran ms que mai.

Els diria tamb, que es preocupessin danar mostrant que s lescoltisme, ja que alguns encara

en saben bastant poc perqu sn nous i no han vingut a tots els caus.

Visualitzo el que queda de curs, s a dir, campaments destiu, duna manera molt intensa. Se

que hi ha nens que mai han estat tants dies sense els seus pares i aix potser els posa ms

sensibles que el que ho sn per costum. Crec, per aix, que caldr estar molt pendents del que

32

necessiten en cada moment i ajudar-los a superar lenyorana creant un clima de bona

convivncia, amor i diversi entre tota la unitat. No tot ser perfecte per crec que si que ser

una gran experincia que unir molt a tota la unitat, ja que els campaments de setmana santa

sens van fer curts a tots i totes i vam tornar molt units.

33

4. Paper desenvolupat pel cap

Els objectius plantejats sobre com a cap al inici de curs (i que es poden veure en

laparat 2.4), crec que han estat prou assolits.

La meva relaci amb les famlies ha millorat considerablement. A la reuni de campaments

destiu vaig parlar molt amb quasi tots els pares i mares no em sentia gens cohibida per fer-ho.

Amb el temps i la prctica els he anat agafant confiana i he anat veient els lmits i les

distncies adequades per a aquesta comunicaci, que, inconscientment, era el que ms em

tirava enrere al principi.

Amb el consell i lequip de caps el meu principal problema era la meva manca de puntualitat a

les reunions. Aix encara ho podria seguir millorant, per si que observo un progrs. Si abans

era capa darribar mitja hora tard, ara el mxim en serien uns deu minuts, ja que en general

tinc una mala percepci temporal. Crec que si no baixo la gurdia i mhi segueixo esforant,

cada cop ho anir fent millor fins que al final aconseguir ser del tot puntual.

Amb els nens i nenes ja estic ms relaxada. Els tinc ms confiana, els conec ms a cadascun i

aix majuda a lhora dactuar sense pors. Quan estic molt de temps sense veurels per algun

motiu, al principi si que estic una mica cohibida per de seguida que estic una estona amb ells

torno a sentir-me del tot cmode i noto que ells ho perceben i es senten b amb mi, la qual

cosa em fa estar encara millor.

He pres el rol de la cap que deixa fer. Sc bastant potent per preparar activitats i bastant ferma

quan se que una cosa sha de fer duna manera determinada i puc estar all per ajudar als nens

i nenes, per si s alguna cosa lliure, els deixo fer amb la mxima llibertat possible. No

magrada dir als nens el que han de fer o com han de pensar si es fora del que hem parlat

prviament amb lequip de caps i ho hem pogut reflexionar b. No magrada incidir en el seu

temps lliure ni en qualsevol aspecte que puguin treballar la seva creativitat a partir de la seva

espontanetat, no per mandra sino perque crec que tenir els seus espais tamb els aporta

altres coses positives que amb els caps no poden viure de la mateixa manera.

34

El proper curs mel plantejo amb ilusi i una prioritat per sobre de tot: estar alerta de les

necessitats de tots els nens i nenes. A partir daqu, magradaria tamb poder fer moltes ms

descobertes i servei, i tamb magradaria fer un projecte ms convencional, per aix

dependr del grup de la unitat, que ser el que estar per sobre de tot en tot moment, ja que,

si els nens i nenes no estan b a la unitat, la unitat tampoc podr funcionar.

Ser cap a lAgrupament Escolta i Guia Itaca aquest any ha suposat per mi una de les

experincies ms enriquidores de tota la meva vida. Crec que el fet de ser cap, a part de pels

nens i per la societat, aporta uns beneficis individuals que mai mhagus imaginat. Crec que el

fet de ser cap s una mena de projecte en com amb els cocaps o amb lagrupament o fins i

tot Minyons, i la pedagogia del projecte tamb la puc trobar aqu. s molt desfor i molt de

temps que sinverteix, per el que se nhi guanya en satisfacci i aprenentatge ns

proporcional. Aix suposu que tamb s degut a les fantstiques cocaps que he tingut i que

ens hem anat acompanyant durant el curs, i a la mgia de descobrir com pot ajudar el cau als

nens, i com un grup amb relacions destructives, amb una mica datenci i perseverncia, es pot

convertir en un grup extraordinari que omple els cors damor als caps que tenen la sort

dacompanyar-lo.

35

7. Conclusions

La Fo.Ca. ha sigut realment un element molt til i motivador per a desenvolupar les prctiques.

El fet daprendre tot el contingut teric de manera vivencial, a partir de dinmiques a ms a

ms de les ponncies, s donar exemple del tipus deducaci que treballa lescoltisme, i he

pogut observar amb els meus propis ulls i viure all que s el que he de fer al cau.

A part daix, el contingut de la formaci era realment molt necessari per poder dur a terme la

tasca de cap i la metodologia escolta. Des de la perspectiva dun altre cap que no ha fet el curs

potser no es nota tant la diferncia, per jo he notat que les meves accions cobraven un sentit

molt ms clar i una lgica que em permetia tenir molta ms seguretat per valorar com ho havia

de fer. Des de lmbit ms logstic o legal fins als temes una mica ms subjectius, tot ho he

pogut aplicar en un moment o altre, moments els quals potser no hagus sabut resoldre de la

mateixa manera sense la formaci.

s molt positiu, a ms, el fet de rebre-la conjuntament amb altres caps daltres caus ja que

aix et fa veure que el que ests aprenent va molt ms enll de la teva unitat sino que s una

cosa global, s tot un moviment que entre tots i totes tirem endavant. A ms, tamb he pogut

veure per aquest fet que tot i ser un mateix moviment cada cau t la seva essncia, la seva

manera de treballar i que totes les maneres poden tenir les seves coses positives sense arribar

a ser millors unes que les altres.

A ms a ms, fer la memria escrita del meu primer any com a cap tamb ha sigut un element

molt important per al meu aprenentatge. A lhaver danalitzar les meves prpies necessitats

com a cap, aix com les del meu equip de caps (a part de les dels nens) i marcar-me uns

objectius a linici del curs he hagut de a fer una anlisis inicial que potser no hagus fet duna

manera tant conscient i marcar-me uns objectius en conseqncia mha ajudat molt durant

aquest curs.

De la memria escrita tamb vull destacar que mha sigut una molt bona eina daprenentatge

ja que a lhaver danalitzar en perspectiva el plantejament de la unitat i relacionar-lo amb les

36

fases dun grup mha perms prendre una conscincia molt ms clara i estructurada sobre el

que ha anat passant durant lany amb la unitat i veure que les coses van com van amb un

sentit que s complex per no s impossible de comprendre, i si el descobrim s molt ms fcil

dincidir en el rumb de la unitat i fer un millor acompanyament dels nens i nenes que la

formen.

Tamb crec que realitzar una memria dun curs sencer s un bon complement per a una

formaci com la Fo.Ca. s una manera de revisar i integrar ms tericament, a partir de les

bases apreses en la formaci vivencial, tots els coneixements obtinguts a partir de

lexperincia viscuda en les prctiques com a cap dun agrupament.

Finalment, conclour dient que la formaci de caps Fo.Ca., incloent-hi la memria escrita, s

quasi imprescindible per a millorar com a cap tot el que ens sigui possible, s una eina que

aporta qualitat a lescoltisme i una experincia fantstica per a aquells que tenen loportunitat

de dur-la a terme.