In^r11Cr,ii CA I Al\ I I I stn N\iuic\i. r,I

titut envers tan eminent naturalista, y jo espero que seguint 1' exem-

ple del mestre finat, trevallar6m tots ab voluntat ferma pera portar

a cap 1' Ilistoria Natural de Catalunya, com 1' homenatje pustum

m6s agradus a qui '1 cnmul de travail li impedi cuidar la malaltia

que tan depressa '1 porta a ]a tomba!

Quan sentim defalliment en nostra tasca '1 contemplar6m aquest

retrato, y que sia ell ]a senyera, que sla ell el talisman que 'ns

enmeni al trevall, que 'ns enmeni al acabament de ]a seua patri6-

tica obra.

Acte seguit pren la paraula ` 1 Sr. Vis-Secretari y llegeix la se-

giient hiografia:

Memorla biogrthca ae plosseq Norbert fool g Saguepe '1 vis-Secretarl D. Robert Ferre &onuis

Ilegida en la sessi6 necrologtca que tingue Iloch el 31 de Maig de 1910

Benvolguts senyors y consocis:

Al acceptar 1' altissim honor de dirigirvos la paraula en aquesta

vetllada necrol6gica, tot hi comprenent que no posseheixo suficients

m6rits per ocuparme d' una personalitat tan notable, baix tots con-

ceptes, com la del nostre malaguanyat conceller y sabi mestre,

Moss6n Norbert Font y Sagu6, m' ha mogut sols el coral afecte y

admiraci6 que vers ell jo sentia, ja que li dech bona part de ma

vida intelectual. Aquesta esta en sa infantesa, per to tant hi ha

d' haver deficiencies en mon treball, pe '1 que vos prego indulgencia.

Poques coses podr6 afegir a les ja dites per tants y tants que

m6s erudits que jo s' han ocupat de biografiar al jamay poch plo-

rat mestre, honrant la seva memoria en diaris y revistes.

La seva vida tots la sabeu: s' hi reflexan en ella dignament

agermanats I' esfors de 1' home de ciencia ab la del virtu6s sacer-

dot, zel6s del seu Sant ministeri.

IIa deixat en nostra terra amor y veneraci6, y en aquesta Insti-

tuci6 un buit dif]cilissim d' omplir: no obstant, seguira vivint ab

nosaltres, donchs tindr6m ab les seves obres la memoria del seu

talent, de la seva virilitat, erudici6 y modestia a] ensemps qu' els

seus sentiments.

6s I'.! I (I) CA I ALAN D'l{i.r''¢in NATURAL

Nostra Ciutat Comtal s' honra en ser bressol d' un home taneminent; vingu6 al mon en 17 de Setembre de 1874 de pares dig-nissims y humils que s` ocuparen tant de la seva instruccie coin dola seva educaci6 moral y relligiosa.

Els po6tichs y intrincats carrers del barri de Santa Maria delAfar Toren teatre de ses proeses infantils; ab tot, poch temps degul+quedarli per dedicarse a ses ignocentes diversions, ja que desde latendrivola edad de 1:3 anys, mogut de la vocaci6 eclesiristica, in-gressa en el Seminari Conciliar de Barcelona. Alli s' hi distingirum it model d' aplicaci6, y en els estudis que feu en el Museo de(lit Centre docent baix la direcciu del allavors catedrdtich d' His-toria Natural I' eminent ge6lech I)r. Almera y Comas 's desperta-ren ses abciuns per la ciencia que havia d' inmortalisar el seu nom,aticions glue s' acentuaren in6s al acompanyar en ses excursions an' el celebre espele6lech frances M. Martel quan en 1S9(; vingue aCatalunya.

Desde aquesta data Moss6n Vont 's dedica ab entussiasuie an' aquesta branca geologica y no dupta en Ilensarse a explorar elsnostres abims sabterranis publicant com i1i c )nsecaencia d' aquetsestudis el Catdlech espeleoldgich de C'atalunya, Un descub, im(ut e . -peleoldgtch (Teoria de la Font d` Ai•mena), E, cursid espelcoldgicud la 13ancd, les 13arbotes y ciagles de 13erti, y els tres notables volumsde Sota terra, 1' ditim dels quips aparegue en 19UU, any en que cantomissa. En I' esglesia de Sant Felip Neri consagra a Deu per prime-rs vegada.

Ja sacerdot, les tasques del seu sagrat ministeri no foren obsta-cle perque continuos els seus treballs cientifichs, publicant en lomateix any Una excursid espeleoldgica d Moncuda.

En aquella opoca nasqu6 nostra Institucio, y ell sempre aimantde les Ciencies Naturals acull ab entussiasme I' idea dels joves fun-dadors y ve a engroixir les nostres llistes ab el seu valios nom.I)esde allavors pot dirse que n' lia sigut 1' anima, y seria ]largad' enumerar 1' incansable tasca que hi ha reatisat, donchs si repas-s6m nostres butiletins hi veurem estampada la seva firma gaireb6en tots els nombres.

L' esperit estudi6s de Moss6n Font no descansa en 1' adquisici6de nous coneixements y empron ]a carrera de Ciencies Naturals,que acaba ab 1' exit mes falaguer.

La seva activitat maravellosa multiplica els seus treballs,

INSTITucIO CATALANA U'11111'oR1A NATUH,V.

donchs tot y estant ocupat en els estudis oficials y ab el compliment

dels seus debers sagrats li queda encara temps per escriurer y do-

nar a 1' estampa preuha,les obres . y aixis en 1901 publica L' Excur-

sionisme cb,nt ifich y en els comensos del any segiieut lei Notes sobre

lra constituci6 geolOgica de la Fall de Camprodon.

Al ensemps , mogut el senyor \larqu^s de Comilles per la fama

que MossOn Font gosa ja per sos coneixements d' hidrologfa sub-

terrania, no dupta en comissionarlo per anar a estudiar la Costa

Occidental del Sahara (Rio de Oro) a fi de veure si descubria un

capdal d' aygdes que fes possible la instalaci6 de varies factories

en aquelles terres . Emprenguc el viatje en el mes de Jaliol de 1902,

e<sent el resultat d' aytal expedicio el lluminris dictamen qu'entrega

a la Companyia Trasatlantica.

i)e nou entre nosaltres publica Els Kiokenmodingos de Rao de

Oro y segueix dedicantse de pie als estudis espeleologichs.

Y el , el primer espeleolech d' Espanya , no es avar dels sews

coreixements divulgantlos arreu per medi de publicaciOns y con-

ferencies . Mes creu aquets medis insuticients y dona un curs de

Geologia dinamica y estratigrafica a n' el Centre Excursionista de

Catalunya >., aliont la seva paraula f,icil y convencent to '1 do d' in-

culcar els conceptes geolbgichs fins a n' els menys iniciats a

n' aquesta mena d ' estudis

Els bons resultats obtinguts foren tals qu' els . Estudis Iiniver-

sitaris Catalans , se 'n feren carrech, creantse allavors la Catedra

de Geologia que vingu6 desempenyant durant els cursor successius.

Els sews deixebles anavem a sentir la seva paraula avits de les

sev-es ensenyanses ; els clars conceptes que'ns exposava 's conver-

tian per nosaltres en hermosa realitat, quan el seguiem en aquelles

memorables excursions ab tan bon exit per ell dirigides . Llavores,

be ho sabeu prou , Diossen Font era per nosaltres mCs que un ines-

tre, an amich carinyos , an veritable pare.

No sabia pas com ferho per complaurens . A ii d' auxiliar les

nostres intelligencies publica un tractat de Geologia dindmica y

estratigrd fica aplicada d Catalunya, del que no he de fervos 1' elogi,

donchs be prou que'l coneixeu . Aixis mateix son notables una obra

titolada Lo VallrMs (Circonstancies naturals y historiques que determi-

nen aquesta comarca) y Botdnichs catalans interiors d Linneo.

hies tart aparegu6 1' Historia de, les Cieneies Naturals d Cata-

iunya del s;gle 1K al side A- VIII, obra que fou premiada en un

IN, r1 rc( 16 CA rAT.ANA n'lIc r It IA NATURAL

concurs celebrat per ]a '<Socie,lad economica de Amigos del Pais,y quin merit queda ben demostrat ab el fet de que 'I Jurat califi-cador no sols Ii otorga 'I premi, sino que li aumenta la cantitat fixa-dn ab el if de facilitar la seva publicaciu.

! ormd part de la =Junta Autonoma Municipal de Ciencies Na-turals•, de la que 'n fou nombrat tresorer, y entre `Is molts treballsquo en ella hi ports a cap cal remarcar ]a fundaci6 del Museu Pe-trogrdfich, primer en son genre en el mon, que per si sol bastaria,si altre causa no hi hagues, per inmortalisar el scu nom.

Es digne de tenirse en compte la memorable conferencia que. )bre El Diluvi biblich segons la Geoloyia Bona en el mes de marsde 1909 y que posteriorment publics.

Actualment ab la cooperacio de la cSeccio de Geologia y Geo-grafia fisicav del .Centre Excursionista de Catalunya^ estudiavaIn Plana de Vich coin s preludi de la meritoria obra que volia por-tar a cap sobre la higienisacio de Catalunya.

l"inalment per compte de 1' 'lnstitut d` Estudis Catalans., sos-tiuguts per la Exma. Diputacio provincial de Barcelona, dirigia lesexcavations d' una estacio prehistorica recentment descoberta aCapellades, quan la wort ab sa implacable dalla li talk `1 fil de lavida sens havernos deixat fruir del tot els fruits de sa darrera in-vcstigacio cientifica.

Aquesta es a grans gambades ]a descripciO de la seva vida coina home de ciencia. Ses publications impreses en llengua catalanahan enriquit considerablement 1` escss catslech d' obres cientifiquesescrites en nostra parla, per la que sentia un atnor inmens coin agran patrici qu' era; venen a corroborarho el si,u Estudi sobreRegionalisme, El cardeter del poble catald y altres publications nomenys patriotiques.

l'.s sabut de tots que la ciencia el tenia corpres y a n' ella haviadedicat tots els seus afanys; mes ab tot necessitava explayar elseu esperit y d` aqui la producci6 de les obres histOriques y litera-ries de que es autor. Aquestes son: Historia de Catalunya y Com-pendi de la literatura catalana.

En els Quadrets del Sahara se'ns mostra coin a artista, donchs enles fantasioses descriptions que `ns en fa talment sembla que grati-cament estCm contemplant aquelles ermes terres. T es que MossenFont sentia, sentia la bellesa y per lo tart ]a necessitat de alternarab la fredor de ]a ciencia els conceptes enlairats de la poesia que en

Iv<r^rr^u- CAI'AL ANA 1"] []-1 ,, in NAIr!RA 11:,

alguna ocasio li valguereu premi del Consistori dels Joclis I'lorals.Ales no solsaiuent era 1' art literari el qui endolsava la sZ-va exis-

tencia, lino que sentia especial predileccio per 1'art pldstich , donantespontaniament a n' els seus condeixebles , quan encara era semina-rista, explications dels coneixements arqueologichs que ell possehia.

Y taut s' arriba a enamorar del art, que absorbeix son pensa-

ment fins anant pe'ls carrers de nostra ciutat, ahont aquesta forsa

emotiva el porta a estudiar les gargoles de liars edificis, sent el

fruit d' aquestes investigacions artistiques la publicacio de Les

grdrgoles ti Barcelon't.

No debia tampoch abandonar aquesta idea tot anant d' excur-

sio pe'ls afores, per quant dona a 11um un follet titolat: Estudi so-

bre les crests de pedrtt, y mes tart, sempre fidel a n' aquestesafie ions,

publica les Votes arqueolOgiques, Lo Palau episcopal de Ii!trcelona

y El Castel1 de Recasens.

La seva activitat fou portentosa, cant portentosa com la hondatdel seu cor, quina caritat inmensa el feya preocupar de la sortdelsdesgraciats . il3c'ns ho diuhen prou les llagrimes de les pobretesassilades de la Casa de Misericordia , d' ahont n' era zelos adminis-trador! Al abandonarnos Mossen Font per sempre m(s el dia 19 delprop passat Abril perderen el pare carinyos que les t.conhortava enlfur desgracia.

Aquet es 1' home sabi y virtuos que sal; ent revestir tots els seas

antes d' una simplicitat admirable 's feya acreedor de totes les vo-

luntats. Catalunya Ii deu molt: la fundacio de 1' Institut de eul-

tura y biblioteca popular pera la Bona n' es, ademes de lo ja des-

crit, una bona prova , y no solsament treballa per nostra terra en

1' ordre intern popularisant la Geologia y denies branques del sa-

ber a que 's dedica, sino que tambo fora d' ella en la reunio que

tinguC en 1907 la Societat Geologica de Fransa posts 'I nom de 'aseva patria en un lloch molt enlairat.

lPloremlo, ja que jamay tornarom a sentir la seva veu entre

nosaltres ! Pero fern quelcom mos que plorar: treballem per assolir

els ideals que ell perseguia, seguim ses petjades, fem que fructifiqui

la flavor per ell sembrada y aconhortemnos pensant que atestigua-ran el pas per aquesta terra d' un home de gran valia, adem6s deses obres , 1' inesborrable retort que guardarCm d' ell els so2is de

aquesta Institucio, a la que pertenesquo ab tota sa anima y ab tot

son saber y de la que en fou son incomparable president.

31 de Maig de 1!110. He (fit.