MEMÒRIA I NORMATIVA...En data 25 de març de 2010 es va aprovar inicialment la Modificació Puntual...
Transcript of MEMÒRIA I NORMATIVA...En data 25 de març de 2010 es va aprovar inicialment la Modificació Puntual...
MEMÒRIA I NORMATIVA
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ AL SECTOR DE SANT JAUME-MAS MARTÍ PER LA SUPRESSIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS JUNY 2013
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.1
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ AL
SECTOR DE SANT JAUME-MAS MARTÍ PER LA SUPRESSIÓ DE
L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.2
ÍNDEX
1. 1.1. JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA 1.2. ANTECEDENTS
2. MARC NORMATIU
3. DOCUMENTACIÓ QUE INTEGRA LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I EL PROCEDIMENT D’APROVACIÓ
4. ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ
5. PLANEJAMENT VIGENT
6. PROPOSTA DE LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT
7. LLISTAT DE PLÀNOLS
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.3
1. JUSTIFICACIÓ, Justificació de la proposta La revisió del Pla General de Tordera es va aprovar definitivament per la C.T.U.B. el quinze d’octubre de 2003. La revisió del Pla General recollia el planejament derivat vigent i definia nous sectors, l’aplicació diària del present planejament ha anat concretant dia a dia un seguit de punts que cal modificar per tal de poder gestionar un desenvolupament del municipi ajustat a les necessitats reals. A instancies de la regidora del Departament de Territori i Sostenibilitat es promou aquesta modificació, donat que actualment no es troben en el mercat promotors disposats a desenvolupar promocions immobiliàries. Així dons la modificació proposada té per objecte la modificació puntual de la normativa en l’àmbit de Sant Jaume – Mas Martí, per tal de flexibilitzar les condicions que imposa la normativa per desenvolupar les edificacions unifamiliars als petits propietaris.
D’altra banda cal assenyalar que la modificació proposada no implica cap variació dels paràmetres urbanístics ni cap canvi en la distribució de la superfície dels sistemes urbanístics ni d’equipament comunitaris de titularitat pública.
1.2. ANTECEDENTS La modificació proposa actua sobre el sector de Sant Jaume Mas Martí, el Pla Parcial va ser elaborat per l’Institut Català del Sòl, que es va aprovar definitivament per la CTUB el 21 de juliol de 1999. Anteriorment, sobre aquest sector s’ha desenvolupat dues modificacions, la primera modificació va tenir lloc duran l’any 2005 amb l’objectiu principal d’augmentar la densitat edificatòria (sense incrementar l’edificabilitat) per donar sortida a la demanda d’habitatge protegit. Aquesta modificació es va aprovar definitivament en data 20 d’octubre de 2005. En data 15 de desembre de 2011 es va aprovar definitivament la Modificació Puntual del Pla General per possibilitar l’ampliació de l’equipament que acull els mòduls prefabricats escolars. En data 27 de juliol de 2012, es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla General per l’ordenació per la reubicació dels sistemes d’equipament i zona verda al Sector Sant Jaume- Mas Marti, Carretera de Fogars i zona urbana de l’esplai, per possibilitar l’ampliació de l’equipament destina a acollir un nou centre escolar.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.4
2. MARC NORMATIU La legislació urbanística d’aplicació és: - llei 3/2012 del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya. - Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. - Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, art. art. 53.1.s). - Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.5
3. DOCUMENTACIÓ QUE INTEGRA LA MODIFICACIÓ PUNTUAL I EL PROCEDIMENT D’APROVACIÓ D’acord amb els arts. 96 Modificació de les figures de planejament urbanísti c i 97 Justificació de la modificació de les figures del planejament urban ístic, del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), i 118 Determinacions i documentació de les modificacions dels instruments de planejament urban ístic del seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol), les modificacions de plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la seva finalitat, contingut i abast.
- Memòria Justificativa. - Document normatiu amb identificació dels preceptes de les Normes Urbanístiques - Plànols.
En relació amb aquesta documentació que integra la present Modificació puntual, donat que aquesta no representa cap canvi de classificació del sòl, no comporta cap canvi respecte dels paràmetres urbanístics ni dels sòls de cessió del equipament inicialment definit pel planejament, i tampoc no representa cap increment de sostre d’ús residencial ni altres usos. Si no que te per objecte flexibilitzar la normativa del planejament, aquesta modificació està integrada per la següent documentació:
a) No s’incorpora una Agenda d’Execució perquè la proposta de Modificació puntual no requereix un desenvolupament, ja que es una modificació puntual de la normativa.
b) No s’incorpora una avaluació econòmica i financera ja que la present Modificació puntual no comporta un cost o despesa econòmica més enllà de la seva pròpia redacció, en la mesura en què no requereixi d’obres de construcció o urbanització.
c) No s’incorpora un informe ambiental ja que no s’ha sotmès dita modificació a avaluació ambiental donat que la modificació no planteja una transformació del usos del sòl.
d) No s’incorpora un estudi d’avaluació de la mobilitat generada pel fet que la present Modificació puntual no es troba en els supòsit de l’art. 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Ja que la Modificació proposada no comporta una nova classificació de sòl urbà o urbanitzable, tot i que els usos a que es destinen són existents.. Els tràmits als quals s’ha de sotmetre la present modificació són els següents: - Donat que la present modificació no afecta sòl no urbanitzable, aquesta no ha de ser objecte
d'avaluació ambiental. - Aprovació inicial per part de l’Ajuntament de Tordera (art.85 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme). - Sotmetre la modificació a informació pública per termini d’un mes (art. 85.4 del Text Refós de la Llei
d’Urbanisme). - Aprovació provisional per part de l’Ajuntament de Tordera - Aprovació definitiva per part del Conseller de Política Territorial, amb informe previ favorable de la
comissió d’urbanisme competent i de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.6
4. ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ L’àmbit del qual es modifica la normativa correspon a les zones qualificades com a Zona RU15 T1 H23 (Residencial I Unifamiliar arrenglerada) i Zona RU15 T1 H24 (Residencial II Unifamiliar arrenglerada).
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.7
5. PLANEJAMENT VIGENT
El sòl on s’ubica l’àmbit a modificar estava classificat com a sòl urbanitzable, sector “Sant Jaume –Mas Martí ”. El sector va desenvolupar el procés de transformació fins arribar a ser sòl urbà. El corresponent Pla Parcial es va aprovar definitivament per la CTUB en data de 21 de juliol de 2009. En data 15 d’octubre de 2003, es va aprovar definitivament per acord de la C.U.B, la revisió del Pla General de Tordera i va ser publicada en el D.O.G.C. el 23 de gener de 2004. Posteriorment en data 20 d’octubre de 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar la modificació puntual del Pla General i del Pla Parcial en l’àmbit de Sant Jaume Mas Martí, amb l’objecte de augmentar la densitat de l’ús residencial, sense increment de l’edificabilitat. Donat que aquest augment no densitat es destinava a habitatges de protecció pública i no l’ultrapassava el nombre d’habitatges que resulta d’aplicar el mòdul de 70m2 al sostre amb aquesta destinació, d’acord amb l’article 94.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004 de 24 de desembre, no es va haver de preveure una reserva complementaria de terrenys per a sistemes d’espais lliures i equipaments. En data 25 de març de 2010 es va aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General per possibilitar l’ampliació de l’equipament que acull els mòduls prefabricats escolars. Aquest document actualment està pendent de l’aprovació definitiva per part de la CTUB.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.8
5.1. QUADRE DE PARÀMETRES URBANÍSTICS DELS SECTOR S ANT JAUME-MAS MARTÍ
Segons la modificació puntual del Pla General per l’ordenació per la reubicació dels
sistemes d’equipament i zona verda al Sector Sant Jaume- Mas Marti, Carretera de
Fogars i zona urbana de l’esplai, per possibilitar l’ampliació de l’equipament destina a
acollir un nou centre escolar, aprovada definitivament en data 27 de juliol de 2012, el
QUADRE DE PARÀMETRES urbanístics vigent dels sector Sant Jaume Mas Martí es
el següent:
Art. 636.- Paràmetres urbanístics d’aplicació a la totalitat del sector V RU15
Superfície: 118.748 m²
SISTEMES % sup. del sector
Sist. de Parcs i jardins V RU15 00 P03 SGP 12.977 m² 10,93% sectorEquipaments V RU15 T4 E18 SLE 5.320 m² 4,48% sectorViari V RU15 00 S10 26.934 22,68% sectorSist. de Parcs i jardins V RU15 00 P03 SLP 4.784 m² 4,03% sectorEquipaments V RU15 T4 E17 SLE 16.333 m² 13,75% sectorEquipaments V RU15 T4 E18 SLE 7.486 m² 6,30% sector
62,18% sector
SÒL PRIVATResidencial I V RU15 T1 H23 12.000 m² 10,11% sectorResidencial II V RU15 T1 H24 5.464 m² 4,60% sectorResidencial III V RU15 T1 H25 27.449 m² 23,12% sector
TOTAL SOSTRE EDIFICABLE 64.123,92 m²
DENSITAT HABITATGE PER HECTÀREA 44 hab/ HaÍNDEX D’EDIFICABILITAT DEL SECTOR: 0,54 m²/m² (sostre /sòl)
m² solar
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.9
5.2. NORMATIVA VIGENT DEL SECTOR DE SANT JAUME MAS MARTÍ
Normativa del Sector Sant Jaume Mas Martí segons modificació puntual aprovada
definitivament per la CTUB en data 20 d’octubre de 2005.
DISPOSICIONS GENERALS DEL SECTOR VRU15
Art. 637.- Àmbit d'aplicació
Aquestes ordenances son d'aplicació a la totalitat de l'àmbit del Pla parcial Sant Jaume de Tordera,
segons queda delimitat a tots els plànols que l'integren i que s'acompanyen.
Art. 638.- Marc legal de referència
Aquestes ordenances desenvolupen, dins l'àmbit definit a l'article anterior, el Pla General d'Ordenació
de Tordera.
En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances o sigui de
dubtosa interpretació, s'estarà al que determini l'esmentat Pla General.
Art. 639.- Definició de conceptes
Sempre que no quedin expressament definits en aquestes ordenances, els conceptes que s'hi
empren son els definits a la normativa del Pla General d'Ordenació i, per tant, no serà admesa cap
altra interpretació.
Art. 640.- Desenvolupament del pla
Per al desenvolupament del present Pla parcial podran redactar-se Estudis de detall, projectes de
parcel·lació i projectes d'urbanització, els quals respectaran, en tot cas, eles determinacions del Pla
parcial i del Pla general.
Art. 641.- Estudis de detall
Els estudis de detall es podran redactar amb l'exclusiva finalitat de:
- Adaptar o reajustar les alineacions i rasants, d'acord amb l'article 65.3 del Reglament de
planejament.
- Ordenar volums, d'acord amb l'article 65.4 del Reglament de planejament.
La tramitació i les determinacions dels Estudis de detall seran les especificades al Text refós de la
legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística 1/1990, de 12 de juliol.
Art. 642.- Projecte d'urbanització
1. El projecte d'urbanització es referirà a la totalitat de cada polígon. També s'hi podrà
incloure el disseny d'elements urbans amb prou significació i importància.
2. El Projecte d'Urbanització no podrà modificar les previsions d'aquest pla, sense perjudici
que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants establertes es podran modificar si és
per millorar l'adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.10
3. Els projectes d'urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla parcial s'hauran
d'ajustar al que disposen els articles 67, 68, 69 i 70 del reglament de planejament i a d'altres
condicions que li siguin d'aplicació.
Art. 643.- Projectes de parcel·lació
D'acord amb els articles 139 a 144 de la refosa dels Textos Legals Vigent a Catalunya en Matèria
Urbanística, no caldrà la redacció del Projecte de parcel·lació per a obtenir la corresponent llicència
atès que la parcel·lació establerta al plànol núm.6 del present Pla parcial reuneix tots els requisits
necessaris per a considerar-se com a definitiva. No obstant, cas que es vulgui variar, podran
redactar-se projectes de parcel·lació adaptats a les noves necessitats.
Qualsevol modificació de la parcel·lació establerta al plànol núm.6 que suposi una variació superior al
3% de la superfície de la parcel·la, comportarà l'obligatorietat de redactar un projecte de parcel·lació
de la part modificada per a obtenir la corresponent llicència.
En qualsevol cas, l'Institut Català del Sòl facilitarà a l'Ajuntament un cop finalitzades les obres
d'urbanització, el plànol parcel·lari resultant, amb la superfície i cotes de totes les parcel·les de
l'actuació.
Art. 644.- Densitat
La densitat màxima establerta pel Pla no podrà, en cap cas, augmentar-se.
Es podrà, justificadament, acumular o transvasar la densitat d'una parcel·la a una altra, sense
augmentar, però, la suma de les densitats inicials de les parcel·les afectades.
Així mateix, si una parcel·la ja consolidada no esgota la densitat màxima permesa pel planejament,
es podrà transvasar l'excés de densitat a una altra parcel·la del mateix sector, sense augmentar la
suma de les densitats inicials de les parcel·les afectades.
Art. 645.- Modificacions
No seran supòsit de modificació els ajustos d'alineacions i rasants, realitzats mitjançant estudis de
detall, que no suposin distorsions de forma en l'estructura general del sector ni modificacions en la
superfície de les illes superior al 3%. Tampoc ho seran les petites variacions de les alineacions
ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d'urbanització, que no suposin
modificacions en la superfície i, per tant, en l'edificabilitat de les illes superiors al 3%.
Art. 646.- Qualificació del sòl
El sòl comprès en l'àmbit d'aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes.
S'entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions del present Pla parcial, es
poden exercir els drets relatius a l'edificació.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.11
S'entén per sistema els terrenys que en virtut de l'aplicació dels articles 25 i 121 de la refosa dels
Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria Urbanística, constitueixen l'estructura del sector i son
de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament de Tordera.
Art. 647.- Zones
Es defineixen les zones següents:
- Residencial I (unifamiliar arrenglerat PB+1)
- Residencial II (unifamiliar arrenglerat PB+2)
- Residencial III (plurifamiliar en bloc PB+2/PB+3)
- Residencial III (habitatge protegit plurifamiliar en bloc PB+2/PB+3/ PB+4)
- Equipament privat
Art. 648.- Sistemes
Es defineixen els següents sistemes locals:
- sistema de vialitat
- sistema de parcs i jardins
- sistema d'equipaments
Art. 649.- Definició de conceptes
1. Alineació de vial
Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l'espai privat.
2. Alineació de l'edificació o línia de façana
Línia sobre la qual s'ha d'alçar obligatòriament la façana davantera de l'edificació. Pot coincidir o no
amb l'alineació de vial.
3. Volumetria específica
És un tipus d'ordenació de l'edificació que es regula mitjançant l'assignació d'un sostre màxim per a
cada illa o parcel·la, i mitjançant la fixació d'unes determinades alineacions vinculants, així com a la
fixació d'una alçada reguladora màxima i un nombre màxim de plantes.
4. pla de referència
Pla horitzontal teòric, a partir del qual se situarà la cota de la planta baixa i s'amidarà l'alçada
reguladora màxima. Aquest pla és únic i específic per a cada tram d'edificació, la qual cosa permet
graonar un rengle si el pendent ho demana.
5. alçada reguladora màxima
És l'alçada que poden assolir les edificacions. S'amidarà des de la cota del paviment de la planta o
plantes que en cada punt tingui la consideració de planta baixa fins el punt d'arrencada de la coberta.
Per sobre de l'alçada reguladora màxima solament es permetran els elements de formació dels
pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal·lacions dels edificis.
6. Rengles
Agrupació contínua d'habitatges.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.12
7. Tram
Agrupació contínua d'habitatges arrenglerats el ràfec dels quals està a la mateixa cota o nivell.
8. Nombre màxim de plantes
És el nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. Cal respectar aquestes dues
constants: alçada i nombre de plantes.
9. Planta baixa
És la planta o part de planta que es situarà dins del marge, per sobre i per dessota del pla de
referència, que aquestes ordenances estableixen per a cada zona.
10. Planta pis
S'entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa.
11. Planta soterrani
S'entendrà per planta soterrani tota aquella situada per dessota de la planta baixa, tingui o no
obertures en qualsevol dels fronts d'edificació.
12. Fondària edificable
És la distància màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s'ha d'inscriure
l'edificació. La línia que la defineix no pot ser ultrapassada per la façana posterior.
En alguns supòsits aquesta distància defineix una línia que té el caràcter d'alineació obligatòria de
l'edificació per la seva part posterior.
13. Gàlib edificatori
Perímetre màxim dins del qual s'ha d'inscriure obligatòriament l'edificació; la línia que la defineix no
pot ser ultrapassada, en cap cas, per l'edificació.
14. Ocupació de parcel·la
És el percentatges que amida la màxima ocupació de la parcel·la en planta baixa per l'edificació.
15. Reculades de l'edificació
Es defineixen dos tipus de reculada
- La reculada del cos d'edificació que es dóna quan tot l'edifici, o la totalitat o part d'una planta,
s'enretira respecte de la línia definida per l'aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no
esgotar aquesta.
- la reculada per motius compositius, que es dóna quant part de les façanes dels edificis un màxim de
0,30 m de l'alineació d'edificació.
16. Cossos sortints
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.13
Son les parts ocupables de l'edificació que sobresurten de la línia d'edificació o de la línia definida per
l'aplicació de la fondària edificable màxima o del gàlib màxim.
Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent no mòbil per
damunt de l'ampit, que tindrà una alçada màxima d'1,10 m, comptada des del paviment.
Es defineixen com a cossos sortints tancats els que tenen, en algun dels seus paraments, alguna
mena de tancament massís, no vidrat, per damunt de l'ampit.
17. Pla límit de vol
És un pla teòric paral·lel al pla de façana o mitgera, que es troba situat a una determinada distància
d'aquest, fins al qual poden arribar però a no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana.
18. Alçada lliure o útil
L'alçada lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre a l'interior d'un local construït.
19. Ràfec
És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l'acció directa
de la pluja.
20. Verd privat
Es defineix com a verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions i la
titularitat del qual és privada.
Determinacions comuns per a les zones i sistemes
Art. 650.- Agrupació de parcel·les
Es permet l'agrupament de parcel·les. L'edificació sobre la nova parcel·la es regularà segons les
ordenances que corresponguin a la superfície que en resulti.
Art. 651.- Reculades de l'edificació
El tipus de reculada definit com de cos de l'edificació solament es permet a les façanes posteriors,
amb un màxim de 5,00 m comptats des del pla que resulta d'aplicar la fondària edificable màxima.
El tipus e reculada per motius compositius es permet a totes les façanes.
Els porxos d'entrada no es consideren com a reculada de l'edificació.
Art. 652.- Alçàries útils
- Planta baixa: mínim 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc, de 2,80 m en el cas
d'oficines i comerços menors de 80,00 m2 i de 2,55 m en el cas d'habitatges.
- Planta pis: mínim 2,55 m en general i 2,20 m a corredors, distribuïdors, serveis higiènics, rentador,
cambres d'emmagatzematge i un 30% de la superfície a qualsevol altra peça dels habitatges.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.14
- Planta soterrani i entresolats: mínims 2,20 m per a les ordenances unifamiliars i 2,20 m per a les
plurifamiliars.
Art. 653.- Planta soterrani
Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge o magatzem, que podrà tenir una ocupació
igual a la resta de plantes, amb la possibilitat d’incrementar-la en 2,00m a la zona del jardí privat
poster9iro en tota l’amplada de la parcel·la.
Art. 654.- Coberta
Les cobertes podran ser planes, inclinades o bé mixtes, segons s'especifiquen a cadascuna de les
zones.
Per al cas de coberta inclinada aquesta podrà ser a una o a dues vessants, de teula vermella amb
pendent màxim de 30%.
L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes habitables. Les obertures de ventilació i
il·luminació s'adaptaran als pendents de la coberta.
La coberta podrà volar una distància determinada del pla de façana o, si existeix, dels tancaments del
cos sortint en balcó o en galeria. Aquesta distància, el vol de ràfec, serà de 0,50 m com màxim. En
cas que existeixin vols, el ràfec podrà volar 0,15 m més que els balcons o les galeries a tot el llarg de
la façana, sempre que el canal de recollida d'aigües s'amagui en la coberta o ràfec.
El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix.
Per sobre del pla de coberta solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions
puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes els de dimensió
i volum més important com dipòsits d'aigua, acumulats, maquinària.
En el cas d'habitatges arrenglerats o aparellats, el tipus de coberta escollit serà unitari per a tot el
rengle.
Art. 655.- Cossos sortints
Queda prohibit tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats a totes les plantes,
excepte quan expressament s'indiqui el contrari.
La superfície en planta dels cossos sortints en galeria es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat
net i de la superfície de sostre edificable. Els cossos sortints oberts computaran el 50% de la seva
superfície fins a un màxim d'un 10% de la superfície útil interior.
Art. 656.- Tanques
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.15
Les tanques als carrers, espais públics i entre veïns al jardí davanter, fins a la línia de façana, podran
ser calades o bé mixtes fins a una alçada màxima d'1,20 m amidats a la rasant de la vorera al punt
mig del rengle o bloc.
S'admetran puntualment alçades superiors, fins a un màxim d'1,80, per tal d'inserir elements tècnics.
Cada zona especificarà en detall les característiques de la tanca.
Al jardí del darrera les tanques entre veïns tindran 1,80 m d'alçada màxima sobre el nivell de jardí.
Seran fetes igualment amb material massís fins a una alçada màxima de 0,90 m i es completaran
amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m.
Es prohibeixen les gelosies i balustrades prefabricades de ceràmica i formigó.
Art. 657.- Aparcaments
En general és obligatòria la dotació d'una plaça d'aparcament per habitatge, coberta o a l'aire lliure,
dins de l'àmbit del sòl privat, a no ser que les determinacions específiques indiquin el contrari.
Art. 658.- Jardins privats
Es prohibeix qualsevol tipus d'edificació auxiliar a les àrees reservades per a jardins de caràcter
privat. Aquests espais s'hauran d'enjardinar convenientment. Els projectes dels quals s'hauran de
presentar conjuntament amb el de l'edificació.
Art. 659.- Projectes unitaris
Quan el projecte unitari d'un rengle d'habitatges en filera, de cada dos habitatges aparellats o de cada
habitatge aïllat o plurifamiliar sigui únic, es podran variar o ajustar, sempre que sigui degudament
justificat, algunes de les determinacions particulars de cada zona, respectant sempre, però,
l'ocupació, l'alçada, l'edificabilitat i la densitat màxima prevista. Aquestes modificacions hauran de
comptar amb l'aprovació explícita dels serveis Tècnics de l'Ajuntament i l'informe favorable del servei
de patrimoni de l'institut català del Sòl.
DISPOSICIONS GENERALS PER LA ZONA V RU15 T1 H23 (residencial I Unifamiliar
arrenglerada)
Art. 660.- Parcel·lació
S'estableix la crugia mínima de la parcel·la en 5,60 m amidats al centre del cos d'edificació principal.
En cas que sigui necessari efectuar una nova parcel·lació, caldrà remetre's al que especifiqui l'art 7
de la present normativa.
En les parcel·les finals de cada rengle, els habitatges podran ampliar la crugia fins a 3,00 m del límit
de la parcel·la.
Art. 661.- Tipus d'ordenació de l'edificació
ordenació en edificació arrenglerada segons alineació de vial, tal com es defineix en el plànol núm.6
"Parcel·lació i ordenació de l'edificació"
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.16
Art. 662.- Tipus edificatori
Habitatges unifamiliars desenvolupats en planta baixa més una planta pis i un sota coberta que es
podrà ocupar en un 30% de la superfície de la planta tipus.
Art. 663.- Del projecte de les edificacions
El projecte de les edificacions de cada rengle de parcel·les serà unitari.
En el cas que un rengle de parcel·les tingui dos o més propietaris, serà obligatòria la presentació,
conjuntament amb el projecte d'edificació, d'un esquema ordenador de la façana de la totalitat del
rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de
les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i
baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana.
Art. 664.- Alineació de l'edificació
Vindrà definida per una línia paral·lela de vial, situada a 4,00 o 8,00 m d'aquesta, segons indica el
plànol normatiu amb les profunditats edificables. Les façanes davanteres de les edificacions
coincidiran obligatòriament amb aquesta.
Art. 665.- Pla de referència
Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.
Art. 666.- Esglaonat de l'edificació
Cadascuna dels rengles s'organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec
unitari.
En el cas que hagi d’esglaonar-se i que es tracti de més d'un propietari en el mateix rengle, aquest
esglaonament s'haurà de definir mitjançant la redacció d'un estudi de detall o en el mateix esquema
ordenador de la façana.
Art. 667.- Ràfec
El ràfec de cada tram serà unitari.
La cota superior del ràfec de coberta de la façana principal vindrà definida per l'alçada reguladora
màxima (8,50 m), i se situarà a un màxim de 60 cm del pla superior del forjat del sostre de la planta
primera.
Art. 668.- Fondària edificable màxima
La fondària edificable màxima des de l'alineació de façana serà de 12,00 m.
Art. 669.- Alçada reguladora màxima
Es fixa en 8,50 m corresponents a planta baixa, planta pis i planta sobre coberta, amidats fins a
l'arrencada de la coberta des del pla de referència, en el punt mig de cada tram.
Art. 670.- Alçàries útils mínimes
Les alçàries útils mínimes per aquesta zona, són les següents:
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.17
- per a habitatge: 2,55 m
- per a soterrani: 2,20 m
Art. 671.- Planta sota coberta
La planta sota coberta ocuparà com a màxim el 50% de la superfície d'ocupació en planta baixa.
Art. 672.- Planta Baixa
La cota de paviment de la planta baixa es podrà situar entre dos plans situats a 1,50 m per sobre i
0,60 m per dessota del pla de referència.
Art. 673.- Planta soterrani
Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge que podrà tenir una ocupació igual a la resta de
plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 2,00 m a la zona del jardí privat posterior en tota
l'amplada de la parcel·la. Així mateix, podrà situar-se a 1,5 m per sobre del pla de referència (veure
esquema adjunt).
Art. 674.- Sostre edificable màxim
És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances.
Art. 675.- Cossos sortints
Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes.
Els cossos sortints en galeria es permetran tan sols a les façanes posteriors, els oberts es permetran
a la façana davantera, sempre que es respectin els plans límits de vol.
Art. 676.- Pla límit de vol
Es fixa en 0,80 m.
Art. 677.- Garatges
Hi ha dues opcions possibles: que el garatge sigui amb un únic accés comunitari per a tot el rengle, o
individualitzat per a cada parcel·la.
En el primer cas, el garatge serà comú per a tots el propietaris d'un mateix rengle. Se situarà a la
planta semisoterrani o soterrani i l'ocupació serà la mateixa que la de la planta baixa més 2,00 m
(veure esquema adjunt), amb un únic accés per a tot el rengle mitjançant una rampa. Aquest es
produirà per l'espai de separació entre rengles.
En el segon cas, el garatge serà individualitzat per a cada parcel·la i se situarà en semisoterrani.
L'accés es produirà mitjançant una rampa individual per habitatge. El nivell de la cota de la planta
baixa se situarà tal i com queda definit en aquesta normativa, a 1,50 m per sobre del pla de
referència. En aquest cas, les rampes aniran aparellades.
Art. 678.- Coberta
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.18
La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus de coberta serà unitari per a tot
el rengle, amb les característiques especificades en el punt de cobertes de les determinacions
comuns per a zones i sistemes d'aquestes ordenances. En el cas que en el rengle hi hagin dos o més
propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle.
En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a dos vessants, de teula vermella, amb un pendent
màxim del 30%.
L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes. Les obertures de ventilació il·luminació
s'adaptaran als pendents de la coberta.
La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m respecte del pla de façana, sempre que el canal de
recollida d'aigües s'amagui en la coberta i ràfec.
El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix.
Al vessant del jardí es podran inserir terrasses en la coberta, sense superar, però, el 30% de la
superfície total d'aquesta part de la coberta. Aquestes terrasses es trobaran dins del gàlib màxim
permès i no s'admetrà cap tipus de barana o element sobresortint del pla de coberta, a excepció
d'elements d'instal·lacions comuns de l'edifici. Se separaran 0,60 m dels veïns i 1,20 m del pla de
façana.
Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tècnics de les
instal·lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc quedant amagats a les golfes
els de dimensions i volum més important com dipòsits d'aigua, acumuladors, maquinària.
Art. 679.- Tanques
La tanca als carrers i veïns situades al jardí davanter podrà ser calada metàl·lica o bé mixta. En
aquest cas la part massissa serà feta amb el mateix tipus d'obra que les façanes de l'edificació, amb
una alçada màxima de 60 cm, la resta fins a 1,20 m, ha de ser fet de material calat, tipus reixa
metàl·lica. Puntualment, i en cas que s'hagin d'incorporar els comptadors de diferents serveis a la
tanca, podrà massissar, podent-se sobrepassar l'alçada màxima fixada en un màxim d'1,50 m i
sempre que no superi una llargada d'1,20 m.
La porta d'accés a la parcel·la serà metàl·lica de la mateixa alçada que la tanca.
Les tanques entre veïns al jardí del darrera que no tenen façana a vial tindran, sobre el nivell natural
de terres, per fora de la tanca, 1,80 m d'alçada màxima. Seran fetes amb material massís fins a una
alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m.
No s'admetran gelosies ceràmiques o de formigó a cap dels límits.
Art. 680.- Baixants
Els baixants d'aigües pluvials de la coberta del cos principal de l'edificació, si van vistos, transcorreran
per la façana al llarg de la mitgera on no se situen les portes d'accés dels garatges aparellats.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.19
Es podrà col·locar, bé un baixant per a cada parcel·la, bé un per a cada dues. En qualsevol cas, un
cop fixat a la façana no perdran la verticalitat mentre transcorrin vistos.
ESQUEMA REGULADOR RESIDENCIAL I (UNIFAMILIAR ARRENGLERADA PB+1)
Art. 681.- Usos
Solament es permet l'ús residencial a les plantes baixes, pis i sota coberta i l'ús de garatge o
magatzem a la planta soterrani.
DISPOSICIONS GENERALS PER LA ZONA V RU15 T1 H24 (residencial I Unifamiliar
arrenglerada)
Art. 682.- Parcel·lació
S'estableix la crugia mínima de la parcel·la en 5,20 m amidats al centre del cos d'edificació principal.
En cas que sigui necessari efectuar una nova parcel·lació caldrà remetre's que especifiqui l'art 7 de la
present normativa. En les parcel·les finals de cada rengle, els habitatges podran ampliar la crugia fins
a 3 m del límit de la parcel·la.
Tipus d'ordenació de l'edificació
Ordenació en edificació arrenglerada segons alineació de vial, tal com es defineix en el plànol núm.6
"Parcel·lació i ordenació de l'edificació".
Art. 683.- Tipus edificatori
Habitatges unifamiliars desenvolupats en planta baixa més dues plantes pis.
La planta sota coberta no podrà ser ocupada.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.20
Art. 684.- Del projecte de les edificacions
El projecte de les edificacions de cada rengle de parcel·les serà unitari.
En el cas que un rengle de parcel·les tingui dos o més propietaris, serà obligatòria la presentació,
conjuntament amb el projecte d'edificació, d'un esquema ordenador de la façana de la totalitat del
rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de
les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i
baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana.
Art. 685.- Alineació de l'edificació
Vindrà definida per una línia que coincideix amb l'alineació de vial. Les façanes davanteres de les
edificacions coincidiran obligatòriament amb aquesta.
Art. 686.- Pla de referència
Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.
Art. 687.- Esglaonat de l'edificació
Cadascun dels rengles s'organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec
unitari.
En el cas que hagi d’esglaonar-se i que es tracti de més d'un propietari en el mateix rengle, aquest
esglaonament s'haurà de definir mitjançant la redacció d'un estudi de detall o en el mateix esquema
ordenador de la façana.
Art. 688.- Ràfec
El ràfec de cada tram serà unitari
La cota superior del ràfec de coberta de la façana principal vindrà definida per l'alçada reguladora
màxima (10,50 m), i se situarà a un màxim de 40 com del pla superior del forjat del sostre de la planta
segona.
Art. 689.- Fondària edificable màxima
La fondària edificable màxima des de l'alineació de façana serà de 12,00 m.
Art. 690.- Alçada reguladora màxima
Es fixa en 10,50 m corresponents a planta baixa, planta pis, planta segona i planta sobre coberta,
amidats fins a l'arrencada de la coberta des del pla de referència, en el punt mig de cada tram.
Art. 691.- Alçàries útils mínimes
Les alçàries útils mínimes per aquesta zona, són les següents:
- per ha habitatges: 2,55 m
- per a soterrani: 2,20 m
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.21
Art. 692.- Planta sota coberta
La planta sota coberta ocuparà com a màxim el 30% de la superfície d'ocupació en planta baixa.
Art. 693.- Planta baixa
La cota de paviment de la planta baixa es podrà situar entre dos plans situats a 1,50 m per sobre i
0,60 m per dessota del pla de referència.
Art. 694.- Planta soterrani
Es permetrà una planta soterrani destinada a garatge o magatzem, que podrà tenir una ocupació
igual a la de la resta de plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 2,00 m a la zona del jardí
privat posterior, en tota l'amplada de la parcel·la.
Art. 695.- Sostre edificable màxim
És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances.
Art. 696.- Cossos sortints
Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes.
Els cossos sortints en galeria es permetran a la façana davantera, sempre que es respectin els plans
límits de vol.
Art. 697.- Pla límit de vol
Es fixa en 0,80 m.
Art. 698.- Garatges
Hi ha dues possibles: que el garatge sigui amb un únic accés comunitari per a tot el rengle, o
individualitzat per a cada parcel·la.
En el primer cas, el garatge serà comú per a tots els propietaris d'un mateix rengle. Se situarà a la
planta baixa o soterrani, cas que sigui en soterrani, i l'ocupació serà la mateixa que la de la planta
baixa més 2,00 m (veure esquema adjunt), amb un únic accés per a tot el rengle mitjançant una
rampa. Aquest es produirà per l'espai de separació entre rengles.
En el segon cas, el garatge serà individualitzat per a cada parcel·la i se situarà en planta baixa o
soterrani.
Art. 699.- Coberta
La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus do coberta serà unitari per a tot
el rengle, amb les característiques especificades en el punt de cobertes de les determinacions
comuns per a zones i sistemes d'aquestes ordenances. En el cas que en el rengle hi hagin dos o més
propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.22
En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a dos vessants, de teula vermella, amb un pendent
màxim del 30%.
L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes. Les obertures de ventilació il·luminació
s'adaptaran als pendents de la coberta.
La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m respecte del pla de façana, sempre que el canal de
recollida d'aigües s'amagui en la coberta i ràfec.
El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m de gruix.
Al vessant del jardí es podran inserir terrasses en la coberta, sense superar, però el 30% de las
superfície total d'aquesta part de la coberta. Aquestes terrasses es troben dins del gàlib màxim
permès i no s'admetrà cap tipus de barana o element sobresortint del pla de coberta, a excepció
d'elements d'instal·lacions comuns de l'edifici. Se separaran 0,60 m dels veïns i 1,20 m del pla de
façana.
Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tècnics de les
instal·lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc. quedant amagats a les golfes
els de dimensió i volum més important com dipòsits d'aigua, acumuladors, maquinària.
Art. 700.- Tanques
La tanca als carrers i veïns situades al jardí davanter podrà ser calada metàl·lica o bé mixta. En
aquest cas la part massissa serà feta amb el mateix tipus d'obra que les façanes de l'edificació, amb
una alçada màxima de 60 cm, la resta fins a 1,20 m, ha de ser fet de material calat, tipus reixa
metàl·lica. Puntualment, i en cas que s'hagin d'incorporar els comptadors de diferents serveis a la
tanca, es podrà massissar, podent-se sobrepassar l'alçada màxima fixada en un màxim d'1,50 m i
sempre que no superi una llargada d'1,20 m.
La porta d'accés a la parcel·la serà metàl·lica de la mateixa alçada que la tanca.
Les tanques entre veïns al jardí del darrera que no tenen façana a vial tindran, sobre el nivell natural
de terres, per fora de la tanca, 1,80 m d'alçada màxima. Seran fetes amb material massís fins a una
alçada màxima de 0,90 m i es completaran amb vegetació d'arbust fins a l'alçada d'1,80 m.
No s'admetran gelosies ceràmiques o de formigó a cap dels límits.
Art. 701.- Usos
Es permet l'ús residencial, comercial o de garatge en PB, l'ús residencial a les plantes primera,
segona i sota coberta i l'ús de garatge o magatzem a la planta soterrani.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.23
6. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ
6.1. OBJECTIU DE LA PROPOSTA La modificació proposada no implica cap variació dels paràmetres urbanístics del sector, ni tampoc cap variació de les determinacions particulars de cada zona, tampoc comporta l’alteració de la superfície destinada a sistemes urbanístics. La modificació proposada pretén deixar sense efecte l’obligatorietat de desenvolupar els sòls residencials destinat a habitatge unifamiliar segons un projecte unitari que de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme de forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana.
La present modificació proposa deixar sense efecte els articles: - art. 659 Projectes unitaris, - art. 663, Del projecte de les edificacions - art. 684 Del projecte de les edificacions
6.2. NORMATIVA PROPOSADA
Es proposa modificar els següents articles quedant definits de la següent manera:
Art. 659.- Projectes
Els projectes s’hauran d’adaptar a les determinacions particular de cada zona.
Art. 663.- Del projecte de les edificacions
El projecte de cada una de les edificacions unifamiliars no estarà obligat a seguir el mateix esquema compositiu en tot el rengle. No obstant això cada un dels projectes haurà de respectar les determinacions particulars de la zona, respectant sempre l’ocupació, l’alçada, l’edificabilitat i la densitat prevista. Mentre la mitgera resultant de l’edificació quedi vista, el seu acabat haurà de tenir tractament de façana.
Art. 684.- Del projecte de les edificacions
El projecte de cada una de les edificacions unifamiliars no estarà obligat a seguir el mateix esquema compositiu en tot el rengle.
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.24
No obstant això cada un dels projectes haurà de respectar les determinacions particulars de la zona, respectant sempre l’ocupació, l’alçada, l’edificabilitat i la densitat prevista. Mentre la mitgera resultant de l’edificació quedi vista, el seu acabat haurà de tenir tractament de façana.
L’arquitecta municipal
Roser Bellera i Aranda Tordera, 17 de juny de 2013
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GE..........................
NERAL D’ORDENACIÓ ................
AL ..
SECTOR DE SANT JAUME.................
-.
MAS MARTÍ ........
PER LA .....
SUPRE.....
S.
SIÓ DE L’OBLIGATORIETAT DE FER PROJECTES UNITARIS EN ELS ................................................
RENGLES D’HABITATGES UNIFAMILIARS...............................
Pàg.25
7. LLISTAT DE PLANOLS 1. PLANOL DE SITUACIÓ E: 1/5.000 2. PLANOL TOPOGRAFIC E: 1/2.000
3. ORTOFOTOMAPA E: 1/2.000
4. PLANOL CADASTRAL E: 1/2.000 5. PLANEJAMENT VIGENT E: 1/2.000