Memòria Institut Català de la Salut - Hospital De Viladecans · 2012. 8. 6. · Catalunya Central...

Memòria Institut Català de la Salut

MEMO ICS amb vincles 2.qxp:ICS 02/08/12 12:18 Página 1

Per primer cop des que vaig assumir el càrrec de director gerent de l’Institut Català de laSalut, tinc la satisfacció de presentar-vos la Memòria d’activitats de l’any 2011. Dotze mesosque ben segur recordarem per la complexitat del context econòmic i per l’esforç dut a termeper assolir una reducció del 10% de la despesa i complir d’aquesta manera amb el pressupostaprovat pel Parlament de Catalunya.

Durant el 2011 hem pres decisions difícils. Decisions conjunturals encaminades a assolir elcompliment pressupostari i també decisions estructurals que tenien per objectiu millorarl’eficiència i la sostenibilitat de l’organització a llarg termini.

Algunes de les accions d’especial rellevància que es van dur a terme l’any passat van ser lareordenació de l’atenció continuada, la potenciació de l’atenció ambulatòria especialitzada,la reducció de l’estada mitjana dels pacients in gressats, un canvi d’estratègia en la compra

d’energia elèctrica i altres subministraments, la disminució de la despesa de farmàcia, la racionalització de lesproves complementàries i els acords amb proveïdors per a la reducció de preus en la compra de material. Laconsolidació d’aquestes mesures de caire estratègic ens permet afrontar amb garanties l’exercici 2012, que tambéserà molt complicat.

L’any 2011 també hem fet els primers passos per avançar cap a un nou model de governança que ha de permetre queaquesta institució es desenvolupi com una veritable empresa pública de serveis de salut plenament adaptada almodel sanitari català.

La nostra voluntat és que l’ICS evolucioni i es configuri com una empresa pública molt més àgil, plenament descen-tralitzada, eficient, sostenible, competitiva, adaptable als canvis i propera a les necessitats assistencials de lapoblació. Una empresa pública, en definitiva, que disposi dels mateixos instruments de gestió que la resta d’entitatspúbliques del sector i que, com ja ha fet durant gairebé tres dècades, pugui continuar liderant l’assistència, ladocència i la recerca biomèdica feta al nostre país.

Ara, doncs, us faig a mans el recull de tota l’activitat feta durant l’any 2011, amb la voluntat de ser transparents dinsles nostres actuacions i, alhora, deixar palesa la feina duta a terme per tots els treballadors i treballadores de l’ICSque, tot i les dificultats, desenvolupen la seva tasca diària com a excel·lents professionals per garantir un sistemasanitari públic de la màxima qualitat.

Joaquim Casanovas LaxDirector gerent de l’ICS

Consell d’Administració

I N S T I T U T C A T A L À D E L A S A L U T

Assistència Docència Recerca

Ciutadania

Centre Corporatiu Logaritme

Líni

esd’

acti

vita

tEs

truc

tura

terr

itor

ial

Estr

uctu

raco

rpor

ativ

aÒ

rgan

de

gov

ern

• Atenció Primària Catalunya Central

• Atenció Primària Camp de Tarragona

• Hospital Universitari Joan XXIII

de Tarragona

• Atenció Primària Terres de l’Ebre

• Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

• Atenció Primària Lleida

• Hospital Universitari Arnau de Vilanova

de Lleida

• Atenció Primària Alt Pirineu i Aran

• Atenció Primària Barcelona

• Hospital Universitari Vall d’Hebron

• Atenció Primària Costa de Ponent

• Hospital Universitari de Bellvitge

• Hospital de Viladecans

• Atenció Primària Metropolitana Nord

• Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol

• Atenció Primària Girona

• Hospital Universitari de Girona

Dr. Josep Trueta


Amb un pressupost executat per a l’any 2011 de 2.783milions d’euros i una plantilla de 39.500 professionals,l’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública deserveis de salut més gran de Catalunya i presta atenciósanitària a gairebé sis milions d’usuaris, xifra que suposael 75,1 % del total d’assegurats a Catalunya.

Actualment, l’ICS gestiona 8 hospitals de referència dinsla xarxa hospitalària d’utilització pública; 288 equipsd’atenció primària, 3 dels quals són fruit d’aliances es-tratègiques; 33 centres d’especialitats extrahospitalàries;20 unitats territorials d’atenció continuada i urgènciesd’atenció primària (ACUT), que presten atenció mitjançant165 dispositius; 26 serveis d’atenció a la salut sexual ireproductiva; 13 serveis de laboratori clínic, 4 dels qualsestan integrats en dispositius territorials amb l’hospitalde referència; 33 serveis de diagnòstic per la imatge; 19unitats de rehabilitació extrahospitalària; 14 unitatsPADES; 8 serveis de salut mental, 2 de les quals són d’a-tenció infantil i juvenil i 2 més d’atenció i seguiment deles drogodependències; 3 serveis de salut laboral, i 9unitats de salut internacional.

A més de l’activitat assistencial, l’ICS desenvolupa unagran activitat científica a través dels set instituts derecerca integrats als centres hospitalaris i d’atenció pri-mària. Des de l’any 2008, tres d’aquests instituts –elVall d’Hebron Institut de Recerca, l’Institut d’InvestigacióBiomèdica de Bellvitge i l’Institut d’Investigació en Cièn-cies de la Salut Germans Trias i Pujol– estan acreditatsper l’Instituto de Salud Carlos III. Aquest reconeixementcom a centres d’excel·lència els situa en una posiciócapdavantera a tot l’Estat en l’àmbit de la recerca bio-mèdica.

En el camp de la docència, l’ICS forma en els seus cen -tres 2.400 residents de 50 especialitats diferents enciències de la salut. També acull més de 5.000 alumnesde pregrau de medicina, infermeria, odontologia i altresensenyaments. A més d’això, porta a terme una intensaactivitat en formació continuada per a tots els col·lectiusprofessionals.

Recursos humans1

Atenció primària Facultatius 6.399 Infermeria i altres professionals sanitaris 7.249 Residents 705 Gestió i serveis 5.528

Hospitals Facultatius 3.247 Infermeria i altres professionals sanitaris 10.214 Residents 1.567 Gestió i serveis 4.252

Centre corporatiu 364

Total professionals 39.525

1. Plantilla equivalent a jornada completa de l’any 2011. Incorpora personalfix, interí i eventual.

■ 8 hospitals

■ 288 equips d’atenció primària (EAP), 3 dels quals sónfruit d’aliances estratègiques

■ 20 unitats d’atenció continuada i urgències de baseterritorial (ACUT), amb 165 dispositius:• 13 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)• 135 punts d’atenció continuada (PAC)• 17 dispositius aïllats / muntanya

■ 26 serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

■ 19 serveis de rehabilitació

■ 13 serveis de laboratori clínic

■ 33 serveis de diagnòstic per la imatge

■ 33 centres d’especialitats extrahospitalàries

■ 14 unitats del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES)

■ 8 serveis de salut mental

■ 3 serveis de salut laboral

■ 9 unitats de salut internacional

A tot Catalunya

Institut Català de la Salut 2011 3


Recursos estructurals

4 Institut Català de la Salut 2011

Camp de Tarragona■ Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

■ 20 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori territorial


■ 2 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP)8 punts d’atenció continuada (PAC)




■ 1 servei de salut laboral

Alt Pirineu i Aran■ 6 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 unitat d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)10 dispositius aïllats / muntanya2 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 1 servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

Lleida■ Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida



■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)13 punts d’atenció continuada (PAC)4 dispositius aïllats / muntanya


■ 1 unitat de salut internacional

Terres de l’Ebre■ Hospital de Tortosa Verge de la Cinta



■ 1 servei de diagnòstic per la imatge

■ 1 unitat d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)14 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 1 centre d’especialitats extrahospitalàries


■ 1 servei de rehabilitació




Girona■ Hospital Universitari de Girona

Doctor Josep Trueta



■ 1 servei de diagnòstic per la imatge

■ 3 unitats d’atenció continuada iurgències de base territorial (ACUT)22 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 3 centres d’especialitatsextrahospitalàries


■ 1 unitat del Programa d’atenciódomiciliària i equips de suport (PADES)



Metropolitana Nord■ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol


■ 2 serveis de laboratori


■ 5 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)2 centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) 23 punts d’atenció continuada (PAC)



■ 5 unitats del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES)




Barcelona ■ Hospital Universitari Vall d’Hebron


■ 2 equips d’atenció primària (EAP)gestionats pel Consorci d’AtencióPrimària de Salut de l’Eixample (ICS - Hospital Clínic)



■ 2 centres d’urgències d’atencióprimària (CUAP) 8 punts d’atenció continuada (PAC)



■ 1 unitat del Programa d’atenciódomiciliària i equips de suport(PADES)




Catalunya Central■ 32 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori


■ 3 unitats d’atenció continuada i urgènciesde base territorial (ACUT)1 centre d’urgències d’atenció primària (CUAP)22 punts d’atenció continuada (PAC)3 dispositius aïllats / muntanya



■ 2 unitats del Programa d’atenciódomiciliària i equips de suport (PADES)


Metropolitana Sud■ Hospital Universitari de Bellvitge

■ Hospital de Viladecans


■ 1 equip d’atenció primària (EAP)gestionat pel Consorci CastelldefelsAgents de Salut (ICS - Ajuntament deCastelldefels)



■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)4 centres d’urgències d’atencióprimària (CUAP), 1 dels quals gestionatpel Consorci Castelldefels Agents deSalut (ICS - Ajuntament deCastelldefels)21 punts d’atenció continuada (PAC)



■ 5 unitats del Programa d’atenciódomiciliària i equips de suport (PADES)

■ 1 servei de salut mental






Activitat assistencial

Pacients amb Despesa en dos o més Població Despesa farmàcia (euros ingressosCRG assignada atesa1 en farmàcia per persona) urgents

1. Sans 1.431.721 37,0% 50.145.079 4,5% 35,02 3.491 11,5%

2. Malaltia aguda 27.688 0,7% 1.966.517 0,2% 71,02 347 1,2%

3. Malaltia crònica menor 497.881 12,9% 44.803.312 4,1% 89,99 1.039 3,4%

4. Múltiples malalties cròniques menors 192.385 5,0% 40.813.750 3,7% 212,15 463 1,5%

5. Malaltia crònica dominant 910.381 23,5% 285.903.041 25,9% 314,05 5.096 16,8%

6. Dues malalties cròniques dominants 723.098 18,7% 558.692.703 50,5% 772,64 13.280 43,8%

7. Tres malalties cròniques dominants 52.356 1,4% 84.881.462 7,7% 1.621,24 4.073 13,4%

8. Neoplàsies 24.483 0,6% 26.127.760 2,4% 1.067,18 2.023 6,7%

9. Malalties catastròfiques 7.982 0,2% 12.114.263 1,1% 1.517,70 493 1,6%

Total 3.867.975 100,0% 1.105.447.887 100,0% 30.305 100,0%

1. La població considerada és la població assignada atesa que ha estat visitada almenys una vegada durant l’any als serveis de medicina de família, pediatria oinfermeria.

Els grups de risc clínic (Clinical Risk Groups [CRG]) sónun sistema de classificació de pacients que permetassignar cada pacient atès a un conjunt de grups homo-genis a partir d’informació bàsica com l’edat, el sexe, elsdiagnòstics i els procediments practicats.

Els CRG constitueixen una eina que permet classificarels pacients en categories de morbiditat úniques, mú-tuament excloents, basades en patrons de morbiditat. Ifins i tot, fixant la comorbiditat, els CRG determinen di-ferents nivells de gravetat.

Així doncs, els CRG resulten més concrets i aclaridorsque les categories tradicionals d’edat i sexe a l’hora d’in-

tentar explicar les variacions en la càrrega de morbiditato de consum de recursos (visites o despesa en farmàcia)entre dues o més poblacions de pacients.

Cal destacar que els grups 5, 6 i 7, que corresponen alsmalalts crònics, representen gairebé el 44% de la poblacióassignada atesa a l’atenció primària de l’ICS durant el2011. Aquest percentatge de població genera el 84% dela despesa de farmàcia i, en general, és el que fa més úsdels recursos sanitaris. Per això, i d’acord amb el Pla desalut de Catalunya 2011-2015, l’atenció primària de l’ICSha posat especial èmfasi en el seguiment d’aquests pa-cients.

Font: ECAP i CatSalut.

Estratificació de la població assignada atesa als equips d’atenció primària de l’ICS durant l’any 2011

CRG 1 37,0%

CRG 2 0,7%

CRG 3 12,9%CRG 4 5,0%

CRG 5 23,5%

CRG 6 18,7%

CRG 7 1,4%

CRG 8 0,6%

CRG 9 0,2%

CRG 1 11,5%

CRG 2 1,2%CRG 3 3,4%

CRG 4 1,5%

CRG 5 16,8%

CRG 6 43,8%

CRG 7 13,4%

CRG 8 6,7%

CRG 9 1,6%

Població assignada atesa Despesa en farmàcia Pacients amb dos o més ingressos urgents

CRG 1 4,5%CRG 2 0,2%

CRG 3 4,1%

CRG 4 3,7%

CRG 5 25,9%

CRG 6 50,5%

CRG 7 7,7%

CRG 8 2,4%

CRG 9 1,1%



Activitat d’atenció primària% variació

Total 2011/2010

Visites EAP 36.585.949 -4,7

Medicina de família 19.260.739 -5,0

Al centre 18.943.474 -5,0

A domicili 317.265 -7,0

Consultes telefòniques1 1.520.288 90,4

Pediatria 3.803.133 -1,3

Al centre 3.801.943 -1,3

A domicili 1.190 -8,1

Consultes telefòniques1 139.976 23,8

Infermeria 12.184.313 -5,3

Al centre 11.473.486 -5,6

A domicili 710.827 -0,2


Odontologia 1.036.846 -4,3

Treball social 300.918 1,2

Al centre 281.949 1,6

A domicili 18.969 -4,2


% variació Total 2011/2010

Visites atenció continuada i urgent 2.536.399 -0,0

Al centre 2.413.868 -0,3

A domicili 122.531 5,9


Visites ASSIR 1.322.314 5,8

Primeres visites 243.923 -4,7

Visites successives 1.078.391 8,9


Visites salut mental 32.005 1,3

Primeres visites 3.568 20,9

Visites successives 28.437 -0,7

Visites PADES 63.242 2,6

Gabinets2 379.217 19,29

Font: SIAP.

1. Les consultes telefòniques estan incloses en les visites al centre.

2. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies,electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames,electroencefalogrames, audiometries i impedanciometries, espirometries,ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames ielectroretinogrames, entre altres.

Prevalença de les malalties cròniques importants per edat i sexe

La prevalença de les malalties cròni-ques augmenta amb l’edat i és alta-ment freqüent, tant en homes comen dones, en edats avançades. A més,hi ha una elevada prevalença de mul-timorbiditat crònica, és a dir, de per-sones que tenen més d’una malaltiacrònica simultàniament.

Com es mostra al gràfic, més del 80%de la població de 70 anys o més atesaals centres de l’ICS pateix alguna ma-laltia crònica important, com ara dia-betis, hipertensió, asma, MPOC o in-suficiència cardíaca. En aquesta po-blació és més freqüent patir dues omés malalties cròniques simultània-ment que no pas una.

80% 60% 40% 20% 0 20% 40% 60% 80% 100%100%

0 a 4 anys

5 a 9 anys

10 a 14 anys

15 a 19 anys

20 a 24 anys

25 a 29 anys

30 a 34 anys

35 a 39 anys

40 a 44 anys

45 a 49 anys

50 a 54 anys

55 a 59 anys

60 a 64 anys

65 a 69 anys

70 a 74 anys

75 a 79 anys

80 a 84 anys

85 a 89 anys

90 anys o més

Homes

CRG 5. Malaltia crònica dominant

Dones

CRG 6. Dues malalties cròniques dominants

CRG 7. Tres malalties cròniques dominantsFont: ECAP.



Activitat assistencial

Casos resolts % sobre el % variaciócorrectament total de casos 2011/2010

Control de patologies cròniques

Control de TA acceptable en HTA o patologies de risc 844.197 61,79% 6,11%

DM tipus 2 < 80 anys amb control acceptable de HbA1C 159.933 62,41% 0,62%

AVC amb tractament antiagregant 73.272 92,78% 8,93%

AVC amb control LDL-colesterol acceptable 37.591 47,60% 12,22%

Cardiopatia isquèmica amb betablocadors 70.706 62,72% 6,58%

Cardiopatia isquèmica amb tractament antiagregant 106.218 94,23% 2,64%

Cardiopatia isquèmica amb control LDL acceptable 63.053 55,94% 4,90%

ACxFA amb adequació de tractament antiagregant/anticoagulant 62.268 80,89% 9,38%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb IECA/ARA II 36.413 75,48% 6,03%

Insuficiència cardíaca amb tractament amb betablocadors 24.143 50,05% 14,57%

Activitats preventives

Vacunació sistèmica infantil 693.718 88,55% 1,40%

Vacunació antigripal > 59 anys 612.239 53,75% -2,00%

Vacunació antigripal 15-59 anys amb factors de risc 65.363 23,48% 19,87%

Vacuanció antigripal < 15 anys amb factors de risc 12.502 28,83% -0,70%

Vacunació antitetànica de l’adult 2.367.907 58,90% 3,75%

Cribratge d’hàbits tòxics en adolescents 32.416 71,90% 3,38%

Cribratge de consum d’alcohol (15-79 anys) 1.757.734 47,13% 2,20%

Cessaments de tabac en els darrers 12 mesos 56.278 7,32% 10,20%

Font: SISAP.

Es presenten els indicadors clínics més representatiusdels 62 que inclou l’Estàndard de qualitat assistencial(EQA) de l’ICS, una eina que s’utilitza per avaluar els re-sultats de la qualitat de l’atenció als pacients en elsequips d’atenció primària de l’organització. La taula

inclou la descripció de la patologia amb el nombre decasos resolts amb èxit, el percentatge que representasobre el total de pacients amb la condició clínica descrita,i la diferència respecte a l’any anterior en termes de per-centatge de variació de casos resolts correctament.

Indicadors d’avaluació de l’Estàndard de qualitat assistencial



Activitat hospitalària% variació

Total 2011/2010

Llits 3.651 -8,30

Altes 193.305 -7,82

Altes convencionals 156.133 -6,54

Altes de CMA 37.172 -12,85

Altes totals + urgències de més de 24 hores 200.357 -8,28

Pes mitjà de les altes 1,965 2,1

Ingressos 156.048 -7,11

Ingressos urgents 103.701 -3,94

Ingressos programats 52.347 -12,83

Estades 1.105.826 -8,20

Hospitalització domiciliària 5.231 -0,27

Cirurgia 166.915 -4,42

Intervencions amb ingrés programades 41.687 -14,58

Intervencions amb ingrés urgents 19.143 -0,16

Intervencions sense ingrés de CMA 35.951 -12,75

Cirurgia menor ambulatòria 70.134 7,16

Urgències 716.556 -5,25

Urgències sense hospitalització 621.050 -5,60

Urgències amb hospitalització 95.506 -2,91

% variació Total 2011/2010

Consultes externes 2.757.755 -3,15

Consultes externes hospitalàries 2.004.135 -4,58Primeres visites 565.201 -6,26Visites successives 1.438.934 -3,90

Consultes externes d’atenció primària 753.620 0,87Primeres visites 390.909 0,95Visites successives 362.711 0,79

Telemedicina (visites) 58.737 102,26

Sessions hospital de dia 212.074 9,27

Gabinets1 770.386 13,65

Indicadors % variació Total 2011/2010

Estada mitjana (altes convencionals) (dies) 7,08 -1,78

Índex d’ocupació (%) 83,68 0,37

Ingressos urgents (%) 66,45 3,42

Urgències/dia 1.963,17 -5,25

Índex de reiteració 1,88 0,47

Índex de substitució de CMA 84,66 2,45

Font: SAP-BI.

1. Inclou densitometries, colonoscòpies i fibrogastroscòpies, electromiogrames, potencials evocats, electrocardiogrames, electroencefalogrames,audiometries i impedanciometries, espirometries, ergometries i holters cardíacs, biòpsies i citologies, electrooculogrames i electroretinogrames, entre altres.



GRD mèdics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

373 Part vaginal sense complicacions 5.895 0,58

541 Pneumònia simple i altres trastorns respiratoris, excepte bronquitis i asma, amb complicacions majors 5.792 2,34

372 Part vaginal amb complicacions 3.226 0,70

544 Insuficiència cardíaca congestiva i arítmia cardíaca amb complicacions majors 2.981 3,42

127 Insuficiència cardíaca i xoc 2.946 1,42

187 Extraccions i reposicions dentals 2.389 0,75

629 Nounat, pes superior a 2.499 g, sense intervencions significatives 2.246 0,24

088 Malaltia pulmonar obstructiva crònica 1.870 1,15

014 Ictus amb infart 1.727 1,88

533 Altres trastorns del sistema nerviós, excepte atac isquèmic transitori, convulsions i cefalea, amb complicacions majors 1.375 4,43

557 Trastorns hepatobiliars i de pàncrees, amb complicacions majors 1.346 3,77

243 Problemes mèdics de l’esquena 1.315 0,79

589 Bronquitis i asma, menors de 18 anys, amb complicacions majors 1.248 1,74

569 Trastorns de ronyó i tracte urinari, excepte insuficiència renal, amb complicacions majors 1.241 1,74

125 Trastorns circulatoris excepte IAM, amb cateterisme, sense diagnòstic complicat 1.225 0,88

GRD quirúrgics més freqüentsGRD Descripció Altes 2011 Pes GRD

039 Procediment sobre cristal·lí amb o sense vitrectomia 7.991 0,92

359 Procediments sobre úter i annexos per carcinoma in situ i malalties no malignes, sense complicacions 1.975 1,10

371 Cesària, sense complicacions 1.718 0,87

266 Empelt de pell o desbridament, excepte per úlcera cutània/cel·lulitis, sense complicacions 1.552 1,43

042 Procediments intraoculars, excepte retina, iris i cristal·lí 1.550 1,07

381 Avortament amb dilatació, raspat, aspiració o histerotomia 1.543 0,59

055 Procediments miscel·lanis sobre oïda, nas, boca i gola 1.518 0,76

116 Altres implantacions de marcapassos cardíac permanent 1.361 3,59

808 Procediments cardiovasculars percutanis amb IAM, parada cardíaca o xoc 1.350 2,70

311 Procediments transuretrals, sense complicacions 1.305 0,80

040 Procediments extraoculars excepte òrbita, majors de 17 anys 1.259 0,82

158 Procediments sobre anus i enterostomia, sense complicacions 1.196 0,66

818 Substitució de maluc excepte per complicacions 1.170 3,61

229 Procediments sobre mà o canell, excepte procediments majors sobre articulació, sense complicacions 1.162 0,88

162 Procediments sobre hèrnia inguinal i femoral, majors de 17 anys, sense complicacions 1.122 0,74

Font: CMBD-HA.

Activitat assistencialCasuística

Els vuit hospitals de l’ICS formen part de la xarxa hospi-talària d’utilització pública (XHUP). Aquests centresactuen com a hospitals generals bàsics i de referènciaper a la població de la seva àrea d’influència. Es tractad’hospitals que disposen de serveis d’alta tecnologia iuna expertesa professional molt elevada amb la finalitatde poder atendre aquells problemes de salut que reque-

reixen recursos tecnològics d’alt nivell i una pràctica es-pecialitzada. Els hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge i Ger-mans Trias també estan acreditats com a hospitals detercer nivell. Durant el 2011, tots els hospitals de l’orga-nització han mantingut el volum d’activitat terciària(taula GRD més complexos).



GRD més complexos1

GRD Descripció Altes 2010 Altes 2011 Pes GRD

877 Oxigenació extracorpòria de membrana o traqueostomia amb ventilació mecànica més de 96 hores 471 540 48,41

103 Trasplantament cardíac o implantació de sistema d’assistència cardíaca 20 29 37,91

606 Nounat, pes en néixer 1.000-1.499 g, amb procediment quirúrgic significatiu 30 29 34,04

795 Trasplantament de pulmó 64 48 34,04

480 Trasplantament hepàtic i/o trasplantament intestinal 82 111 31,82

604 Nounat, pes en néixer 750-999 g, alta amb vida 73 69 31,16

878 Traqueostomia amb ventilació mecànica més de 96 hores o sense diagnòstic principal de traqueotomia 263 268 29,82

803 Trasplantament de medul·la òssia al·logènic 47 55 23,65

609 Nounat, pes en néixer 1.500-1.999 g, amb procediment quirúrgic significatiu, amb múltiples problemes majors 19 14 18,99

615 Nounat, pes en néixer 2.000-2.499 g, amb procediment quirúrgic significatiu,amb múltiples problemes majors 18 11 17,66

605 Nounat, pes en néixer 750-999 g, èxitus 6 11 16,64

804 Trasplantament de medul·la òssia autòleg 65 63 15,32

545 Procediment valvular cardíac amb complicacions majors 432 366 14,13

547 Altres procediments cardiotoràcics, amb complicacions majors 45 37 12,73

622 Nounat, pes en néixer > 2.499 g, amb procediment quirúrgic significatiu, amb múltiples problemes majors 84 71 11,09

530 Craneotomia amb complicacions majors 305 323 11,00

850 Implant de desfibril·lador amb cateterisme cardíac, sense IAM 27 15 10,93

881 Diagnòstic de sistema respiratori amb ventilació mecànica 166 150 10,75

793 Procediment per trauma múltiple significatiu excepte craneotomia amb complicacions majors 75 90 10,43

302 Trasplantament renal 185 297 10,34

549 Procediments cardiovasculars majors amb complicacions majors 424 408 10,07

851 Implant de desfibril·lador sense cateterisme cardíac 83 100 9,47

546 Bypass coronari amb complicacions majors 188 123 9,24

579 Procediments per a limfoma, leucèmia i trastorns mieloproliferatius 112 96 9,23

104 Procedimients sobre vàlvules cardíaques i altres procediments cardiotoràcics majors 74 43 8,73

879 Craneotomia amb implant de dispositiu o substància antineoplàsica 171 180 8,63

759 Implants coclears multicanal 17 11 8,12

555 Procediments de pàncrees, fetge i via biliar amb complicacions majors 247 242 7,95

Font: CMBD-HA.

1. Com a criteri de selecció de terciarisme s’han inclòs les altes amb un pes GRD igual o superior a 7,95. Un pes GRD superior indica la necessitat de mésrecursos assistencials en els malalts. Es mostren els GRD més complexos amb un mínim de 10 altes realitzades.



CiutadaniaLa satisfacció és un sentiment subjectiu de la personareceptora del servei que té un gran valor per a la gestió.Quantificar-la permet avaluar l'acceptabilitat dels esforçosde planificació i de provisió de serveis, i complementarels aspectes d'eficiència i efectivitat. Per a l’InstitutCatalà de la Salut conèixer el nivell de satisfacció de lespersones ateses cada dia és fonamental, ja que elsresultats de les enquestes permeten identificar puntsde millora i incorporar-los com a objectius estratègicsde l’organització.

L’opinió i la satisfacció dels usuaris dels hospitals del’ICS formen part del Pla d’enquestes de satisfacció d’as-segurats del CatSalut - PLAENSA© 2011 per a les líniesde servei d’atenció urgent hospitalària i atenció espe-cialitzada ambulatòria. En el cas de l’atenció urgenthospitalària, les enquestes s’han fet a persones majorsde 15 anys que han estat usuàries del servei d’urgènciesdels diferents hospitals de l’ICS. Pel que fa a l’atencióespecialitzada ambulatòria, les enquestes s’han fet apersones majors de 15 anys que n’han estat usuàriestant als centres d’atenció primària com als hospitals del’ICS.

La comparació dels resultats que han obtingut el 2011els hospitals de l’ICS en relació amb les darreres dadesde satisfacció, del 2008, per a la línia de servei d’urgènciespermet observar que la tendència general és positiva: 4dels 8 centres presenten valoracions més positives res-pecte al 2008, 3 es mantenen en els mateixos nivells i 1presenta valoracions menys positives.

Fent la mateixa comparativa per a la línia de serveis deconsultes externes, s’obté que 6 dels 8 hospitals tenenpuntuacions més elevades respecte els seus propis re-sultats al 2008 i 2 mostren puntuacions menys positivesamb relació al 2008.

Si es comparen els resultats dels hospitals amb la mitjanaglobal de satisfacció de Catalunya al 2011 per a la líniad’urgències s’obté que 4 dels 8 hospitals mostren valora-cions més positives respecte a la mitjana de Catalunyadel 2011, 1 manté el nivell similar i 3 presenten valoracionsmenys positives respecte de Catalunya. De la mateixamanera, per a la línia de consultes externes, 5 dels 8hospitals obtenen puntuacions per sobre de la mitjanade satisfacció de Catalunya dal 2011, 1 d’ells se situa en unvalor molt similar i 2 més se situen per sota la mitjana.

Indicadors de satisfacció en l’atenció especialitzada ambulatòriaHospital Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital

Germans de Vall Arnau de Doctor Hospital Verge de Hospital de Trias i Pujol Bellvitge d’Hebron Vilanova Josep Trueta Joan XXIII la Cinta Viladecans

Comoditat (%) 63,8 86,3 73,3 69,0 74,4 57,6 78,5 64,3

Continuïtat assistencial (%) 72,3 81,1 75,0 71,2 76,3 64,7 70,1 66,7

Fidelitat (%) 93,8 87,6 86,4 90,8 89,0 81,4 81,3 77,1

Satisfacció 8,3 8,3 8,0 8,3 8,5 7,8 7,7 7,2

Indicadors de satisfacció en l’atenció hospitalària urgentHospital Hospital Hospital Hospital Hospital Hospital

Germans de Vall Arnau de Doctor Hospital Verge de Hospital de Trias i Pujol Bellvitge d’Hebron Vilanova Josep Trueta Joan XXIII la Cinta Viladecans

Comoditat (%) 59,7 65,5 53,5 58,6 62,0 73,1 53,8 64,7

Informació (%) 75,6 77,8 81,0 75,6 75,6 78,6 74,4 71,4

Continuïtat assistencial (%) 72,5 77,6 82,1 68,6 69,5 70,4 67,3 71,7

Fidelitat (%) 91,5 90,4 80,7 84,0 94,1 83,1 82,7 75,0

Satisfacció 7,8 7,6 7,4 7,9 7,9 7,4 7,8 7,2



Els vuit hospitals de l’ICS ja disposen d’un sistemad’informació pioner per a lagestió de les cures infermeres

Els vuit hospitals de l’ICS han com-pletat amb èxit la implantació d’unaestació de treball informatitzada quefacilita el registre de la valoració il’evolució dels pacients hospitalitzats,alhora que dóna suport al procés deprestació de cures infermeres i al’administració de medicaments, enel marc del projecte Argos d’infor-matització de la història clínica.

Aquesta plataforma suposa una mi-llora important de la disponibilitatde la informació sobre la prestacióde cures per part de les infermeres iauxiliars d’infermeria de l’ICS i, so-bretot, representa un pas decisiucap a una atenció infermera integrali individualitzada als pacients. Així,contribueix a la prevenció del dete-riorament de l’estat de la salut, lapromoció de l’autocura, la milloradel benestar i del control de símp-tomes, la prevenció i la detecció pre-coç de complicacions infeccioses,

nutricionals, crítiques i psicoemo-cionals, entre d’altres.

Totes les unitats d’hospitalització decurta estada i d’alta complexitat, lesunitats de cures intermèdies i les uni-tats d’hospitalització a domicili delscentres hospitalaris de l’ICS ja estanemprant aquesta plataforma de treball,que facilita la col·laboració entre pro-fessionals, pacients i familiars, alhoraque afavoreix l’assoliment d’uns millorsresultats en la salut dels pacients.

L’ICS completa la digitalització de totes les proves de diagnòstic per la imatge

El procés d’incorporació a la històriaclínica informatitzada de totes lesimatges de radiodiagnòstic es va ini-ciar l’any 2008 a l’Hospital GermansTrias i ha finalitzat el mes de juny de2011 als centres d’atenció primàriade Barcelona Ciutat i la CatalunyaCentral.

Per implementar aquest pla de digi-talització, l’ICS ha fet una inversiótecnològica a les més de 700 sales

diagnòstiques dels 8 hospitals i 48CAP que disposen de servei de dia-gnòstic per la imatge, i el 2011 s’handigitalitzat i compartit cada dia mésde 7.500 radiografies, ecografies,TAC i altres proves diagnòstiques si-milars.

Amb aquest avenç tecnològic s’a-consegueix una accessibilitat millora la informació dels pacients des dequalsevol hospital o centre d’atencióprimària de l’ICS, i se’n beneficia laqualitat assistencial, la millora de lagestió, l’eficiència econòmica i lasostenibilitat.

Es publica la primera guiafarmacoterapèutica de l’ICS

Amb l’objectiu de millorar la qualitatde la prescripció dels professionalssanitaris que desenvolupen la sevatasca a la institució, l’ICS ha publicatla primera guia farmacoterapèutica(GFT), comuna a l’atenció primària il’especialitzada. Es tracta d’un do-cument de consens que recull unarelació de medicaments recomanatsque facilita la presa de decisions.

Innovació i millores assistencials


Aquesta eina, que neix amb la voluntatde compartir criteris de prescripcióentre nivells assistencials, inclou unaselecció de medicaments escollitscom a més adequats a partir de lacomparació de l’eficàcia, la seguretat,la conveniència i el cost-efectivitatde diversos fàrmacs utilitzats per aun mateix problema de salut.

Es tracta d’un estàndard d’ús creatamb l’objectiu de millorar la qualitatde la prescripció dels professionals ipromoure l’ús de la millor opció pos-sible per a la persona, davant l’àmpliaoferta de medicaments existents almercat i la gran quantitat d’infor-mació científica que es publica ac-tualment.

Aquesta guia és el producte deltreball que duen a terme des de2008 la Comissió Farmacoterapèuticade l’ICS i de l’Institut Català d’On-cologia (ICO), un espai multidisci-plinari format per 35 membres –entredirectius i professionals de medicinade família, farmàcia i farmacologia–de les dues institucions.

Més d’un miler de pacientsparticipen en el ProgramaPacient Expert ICS

El Programa Pacient Expert InstitutCatalà de la Salut (PPE-ICS), que ja facinc anys que es va posar en marxa,ha assolit la xifra de 1.162 participants,dels quals 108 són pacients experts.A més, durant el 2011, l’ICS ha obertnoves línies d’actuació impulsantgrups de pacients experts en la ma-laltia de Chagas en fase crònica, des-habituació tabàquica, fibromiàlgia iansietat. Tot el projecte gira al voltantde la figura d’un pacient expert, unapersona que pateix una malaltia crò-nica i és capaç de responsabilitzar-sede la seva patologia i autocuidar-se.

L’avaluació científica del programareflecteix la seva efectivitat. El 85%dels pacients que hi han pres part te-nen més coneixements sobre la seva

malaltia. El mateix percentatge reco-neix tenir més nocions per a l’autocurai nota una millora en la seva qualitatde vida. Una altra dada positiva, de-tectada en participants de grups dedeterminades patologies, és la dis-minució de les visites als centres d’a-tenció primària i als serveis d’urgèn-cies, i en els ingressos hospitalaris.

L’ICS participa en un fòrumtècnic d’intercanvi deconeixement entre Catalunyai Euskadi per afrontar el reptede la cronicitat

El Departament de Salut, l’InstitutCatalà de la Salut i l’Osakidetza hanformalitzat la creació del fòrum tècnicde col·laboració entre els serveis desalut de les dues comunitats autò-nomes per a l’intercanvi continu d’ex-periències en l’abordatge de la cro-nicitat i el desenvolupament de lesseves respectives estratègies. S’hacreat un equip de treball conjunt, fo-namentalment tècnic, per al desen-volupament de projectes i estratègiesper a l’abordatge del principal reptefutur de tots els sistemes sanitaris,

el repte de la cronicitat, en tres àmbitsconcrets: la integració sanitària i so-ciosanitària, l’estratificació de la po-blació i la promoció del pacient ex-pert/actiu. En l’acte de formalitzaciódel conveni de col·laboració es vanestablir un calendari de reunions fu-tures i una agenda de treball per alproper any amb l’objectiu que elfòrum pugui reunir-se presencialmentcom a mínim en tres ocasions, si bées mantindrà el contacte permanenta través de plataformes digitals.

Neix RedICS, una base dedades clíniques, de farmàcia i de laboratori

RedICS és una base de dades anoni-mitzada elaborada el 2011 amb l’ob-jectiu de recollir informació procedentde les 21 bases de dades de l’estacióclínica d’atenció primària (ECAP), delaboratori i de la facturació de far-màcia, per al seu ús en investigació igestió. A més de contenir informacióaddicional de grups de risc clínic(CRG), es preveu que més endavantincorpori informació provinent delshospitals.





Pel que fa a la investigació, és undels bancs de dades clíniques mésgrans que hi ha actualment amb in-formació clínica de prop de sis milionsde persones. La informació és degran valor perquè combina les dadessobre prescripció amb altres dadescom problemes de salut, resultatsde laboratori, valors de variables clí-niques (tensió arterial, consum detabac, etc.) i resultats de proves diag -nòstiques. En aquesta base de dadesestan dissociades les dades identifi-catives dels pacients de les dadesclíniques, però existeix la possibilitatd’identificar la població d’estudi final,així com enviar avisos al servei demedicina o d’infermeria que té elpacient assignat.

RedICS és una eina d’ús intern perals serveis d’informació corporatiusque treballen en l’anàlisi i la combi-nació d’indicadors i envien els re-sultats als professionals sanitaris pera la millora dels seus diagnòstics.

Es consolida el modeld’atenció continuada i urgent

L’any 2006 l’ICS va fer una apostaper millorar l’atenció continuada iurgent que es va concretar en unareforma substancial que establia unnou model: l’atenció continuada iurgent de base territorial (ACUT),que preveia la creació de nous dis-positius assistencials més resolutiusorientats a les necessitats territorials.El paradigma d’aquests dispositiussón els centres d’urgències d’atencióprimària (CUAP). Al llarg d’aquestsanys el model s’ha anat implantant is’han anat creant més dispositius.

En un any especialment difícil comel 2011, s’ha aconseguit consolidarencara més l’estructura territorialdels ACUT i el model ha guanyat re-coneixement. Així, els 13 CUAP enfuncionament en diferents indretsde la geografia han demostrat laseva efectivitat, ja que han contribuït

a disminuir les urgències hospitalàriesi s’han posicionat com a dispositiusassistencials clau en l’estratègia delCatSalut per a l’atenció continuadai urgent del sistema sanitari català.

Un dels pilars fonamentals per al’èxit d’aquests dispositius és el treballen xarxa i col·laboratiu amb altresrecursos, com els equips d’atencióprimària, el SEM i els serveis hospi-talaris. Els dispositius d’atenció urgentpresten una atenció de qualitat, re-solutiva i molt propera a la ciutadania,que contribueix a reduir de manerasignificativa l’afluència a les urgèncieshospitalàries per patologies de baixacomplexitat, de manera que es ga-ranteix un alt nivell en la resolucióde les malalties agudes i de les des-compensacions de les cròniques.

S’inaugura la nova Unitat de Cures IntensivesPediàtriques de l’HospitalVall d’Hebron

El mes de juliol de 2011 l’HospitalUniversitari Vall d’Hebron va obrirla nova Unitat de Cures IntensivesPediàtriques (UCIP), que ha doblatla seva superfície i ocupa 1.170 m2.L’estructura i organització de la novaUCIP s’ha adequat pensant en elsinfants i en les seves famílies. S’hainvertit la ràtio de llits individuals i

punts assistencials: actualment no-més hi ha 4 llocs assistencials i 12àmplies habitacions individuals de20 m2, 4 de les quals poden conver-tir-se en dobles; s’ha dotat les habi-tacions de televisió i connexió mp3;s’ha creat una sala de descans per apares i mares, amb nevera, microonesi dutxa, i se’ls permet que puguinestar amb l’infant en tot moment.

Actualment és la UCIP tecnològica-ment més avançada d’Europa: dis-posa de monitoratge centralitzat,cada llit incorpora una càmera perpoder visualitzar els pacients, disposad’una central de bombes d’infusiócontínua programables, cada puntassistencial disposa d’ordinador itorre tecnològica, totes les habita-cions disposen de pressió negativai a tots els punts assistencials espot fer hemodiàlisi.

La nova UCIP està preparada perafrontar l’increment de la complexitati de les necessitats tecnològiquesdels pacients ingressats, tenint encompte que l’Hospital Vall d’Hebronés un dels cinc hospitals espanyolsque fan trasplantament cardíac, iun dels tres que fan trasplantamenthepàtic i pulmonar. S’utilitzen dis-positius d’assistència ventricular id’oxigenació amb membrana extra-corpòria (ECMO), que substitueixla funció cardíaca i pulmonar.


Especialistes de l’HospitalVall d’Hebron operen unfetus afectat d’espina bífidaamb una tècnica pionera al món

Un equip de cirurgians pediàtrics iobstetres del Programa de cirurgiafetal de l’HUVH, amb la col·laboracióde la Unitat d’Espina Bífida, han ope-rat un fetus de 24 setmanes afectatd’espina bífida. La intervenció hacon sistit a obrir l’úter com si fos unacesària exposant l’esquena del fetusper corregir el defecte fetal i despréstornar a tancar l’úter.

El mielomeningocele o espina bífidaés un desordre congènit que afectael sistema nerviós central i que, envida, produeix paràlisi de les extre-mitats inferiors amb dificultat o in-capacitat per caminar, així com in-continència d’esfínters. El tractamentclàssic és el tancament postnatal(al poc temps de néixer) del defecte,però el problema és que el mal jaestà fet perquè els nervis s’han de-teriorat i ja no funcionen. La inter-venció que han portat a terme elsespecialistes de l’Hospital Vall d’He-bron és pionera a Catalunya i a méss’ha realitzat utilitzant una nova tèc-nica, ideada i desenvolupada pelGrup de Bioenginyeria, Ortopèdia iCirurgia Pediàtriques del Vall d’He-bron Institut de Recerca, que redueixel temps de manipulació sobre elfetus i és menys agressiva. La tècnicaés fruit d’anys d’experimentació dela cirurgia en models animals.

L’Hospital Germans Triasincorpora a l’assistència unnou marcador en pacientsamb insuficiència cardíaca

Professionals dels serveis de Cardio-logia i Bioquímica utilitzen en l’as-sistència un nou marcador que de-tecta, mitjançant una anàlisi com-plexa, la concentració en sang d’una

proteïna anomenada ST2, que es pro-dueix en altes quantitats quan elmúscul cardíac està patint. Sumat ales eines ja existents, el marcadorpermet identificar amb més fiabilitatels malalts amb alt risc de mort, iaixí poder intensificar el seguimenti el tractament de manera més adient.La proteïna ST2, identificada fa menysd’una dècada, ha estat estudiada perinvestigadors de l’Hospital i l’InstitutGermans Trias, que han conclòs queés útil per identificar els malalts ambinsuficiència cardíaca que tenen unrisc de mort alt. Ara de la recercas’ha pogut passar a l’aplicació clínicai els professionals de l’Hospital Ger-mans Trias utilitzen per primera ve-gada al món el marcador de l’ST2 enla pràctica assistencial diària.

S’obre una consulta a l’Hospital Vall d’Hebron per atendre les disfuncionsdel sòl pelvià postpart

L’Hospital Universitari Vall d’Hebronha posat en marxa una consulta mo-nogràfica de sòl pelvià on treballendiferents especialistes relacionatsamb les disfuncions del sòl pelvià(des del diagnòstic fins a la rehabili-tació). S’ha establert un circuit co-ordinat amb l’atenció primària pertal que les dones que hagin tingutparts complicats es puguin visitaren aquesta consulta passades sis

setmanes del part. Les principals dis-funcions del sòl pelvià són inconti-nència urinària, prolapse genital (des-cens de l’úter, bufeta d’orina i rectea través de la vagina) i incontinènciafecal. Després del part vaginal, es-pecialment si s’han usat fòrceps, laincidència d’aquestes lesions potaugmentar fins al 65-90%. Per aquestmotiu, la clau d’aquesta consulta ra-dica en el diagnòstic precoç i la pre-venció de futures lesions.

L’Hospital de Bellvitgeutilitza per primera vegada al món un videojoc interactiucom a eina terapèutica

El videojoc, anomenat Islands, ha es -tat desenvolupat entre els anys 2007i 2010 pel Consorci Playmancer, for-mat per científics i tècnics de sispaï sos europeus, en el marc d’unprojecte finançat per la Unió Europeai l’Instituto de Salud Carlos III.

Tant els trastorns de l’alimentaciócom l’addicció al joc són manifesta-cions en què hi ha un importantcontingut impulsiu. Així, el principalobjectiu d’aquesta nova eina és quel’usuari aprengui a controlar els seusimpulsos i a reaccionar amb auto-control i serenitat davant de situa-cions d’estrès i frustració. El videojocté com a línia argumental l’objectiude sortir d’una illa. A través delsbiosensors, detecta les expressions





facials i de veu i les reaccions fisio-lògiques de la persona que l’estàutilitzant. Això permet que les reac -cions emocionals del pacient influ-eixin en el desenvolupament del joc.L’usuari només aconsegueix avançarcap a l’objectiu de sortir de l’illa sireacciona amb autocontrol a les si-tuacions plantejades.

Un estudi preliminar de la seva fun-cionalitat en 60 persones ha demos-trat, tal com els científics esperaven,que produeix més reacció fisiològicai expressió emocional en pacientsdiagnosticats d’aquests trastorns.

El Germans Trias utilitza una nova tecnologia amb gelde plaquetes per restituir el volum de la mama

Professionals de cirurgia de l’HospitalUniversitari Germans Trias i Pujol ide l’Institut Germans Trias, i de me-dicina de família del Banc de Sang iTeixits, estan usant amb èxit un trac-tament experimental a base de gelde plaquetes per restituir el volumde la mama en el moment mateixde l’extracció d’un tumor. El tracta-ment és una nova tecnologia aplicadaa la cirurgia que no requereix re-construccions posteriors ni la col·lo-cació de pròtesis mamàries per pal·liarel defecte del teixit extret.

La peculiaritat de la utilització degel de plaquetes és que s’aplica justen el moment de l’operació per treureel tumor i sense utilitzar teixits dela pacient, la qual cosa evita reinter-vencions a curt o mitjà termini ialleuja les conseqüències psicosocialsque comporta una deformitat al pitper a la dona. Des que al final del2008 es va començar a practicar,aquest nou tractament quirúrgic s’haprovat en una cinquantena de donesamb resultats molt bons en la pràcticatotalitat dels casos, ja que entre un idos anys després la mama ha man-tingut la seva forma i volum. Els ci-rurgians investigadors apunten lapossibilitat que a mitjà termini la

nova tecnologia permeti disminuirla taxa de mastectomies i augmentarla de tumorectomies per càncer demama.

La nova tecnologia s’ha patentat pera l’aplicació de reomplir els defectesque deixen les extirpacions dels tu-mors a la mama, i també per reomplirles altres regions del cos humà. Latecnologia ha rebut fons per a laseva revaloració i ajuda a la comer-cialització a través de l’ajut VALORconcedit per ACC1Ó. A més, el trac-tament experimental de restituciódel volum de la mama mitjançantgel de plaquetes va ser guardonat el2010 amb el Premi Corachán de laSocietat Catalana de Cirurgia.

Bellvitge es posiciona com undels referents de la robòticaginecològica europea

La línia d’innovació iniciada a l’Hos-pital Universitari de Bellvitge l’oc-tubre de 2009 amb la posada enmarxa del sistema quirúrgic Da Vinciha avançat el 2011 amb la continuïtatdels programes de cirurgia robòticaurològica, ginecològica i de càncerrectal, i les primeres intervencionsen patologia oncològica d’otorino-laringologia i aplicacions gàstriquesper laparoscòpia, de caràcter pionera Espanya i al món, respectivament.


Els excel·lents resultats aconseguitspels professionals de l’Hospital enl’aplicació de la cirurgia robòtica enla realització de la limfadenectomiaaorticocava alta van quedar reflectitsen el III Congrés de la Societat Eu-ropea de Robòtica Ginecològica(SERGS). La presència del respon-sable d’aquest grup de professionalsen el Comitè de Direcció de laSERGS els converteix en referentsde docència i desenvolupament dela cirurgia robòtica amb Da Vinci, iels obre les portes a col·laborar i li-derar noves aplicacions en un equipde treball multidisciplinari d’abastinternacional.

El Trueta realitza la primeraoperació de cervell amb el pacient despert

És la primera vegada que s’utilitzaaquesta innovadora tècnica (mappingcerebral) a la demarcació de Girona.El procediment consisteix en la loca-lització, durant la intervenció d’untumor cerebral, de les zones delcervell amb funcions vitals (llenguatge,mobilitat, visió, memòria, etc.) perevitar danyar-les i poder extreure eltumor amb el mínim risc de seqüeles.Per això, abans d’extreure el tumores fa parlar el pacient mentre se liestimulen zones cerebrals per evitardanyar funcions com la comprensióo la parla. La intervenció, de gairebévuit hores de durada, la va portar aterme un equip multidisciplinari for-mat per neurocirurgians, neuroanes-tesistes, neuropsicòlegs i infermersde l’Hospital de Girona Dr. JosepTrueta , que havien rebut una formacióespecífica prèvia i havien fet estadesa centres pioners arreu del món.

Neix la Unitat de ContinuïtatAssistencial de l’ICS a Girona

Amb la voluntat de potenciar encaramés la continuïtat assistencial entrel’Hospital Trueta i l’atenció primària

de l’ICS a Girona, al juny ha nascutla Unitat de Continuïtat Assistencial(UCA), a la qual s’han incorporat laUnitat Funcional InterdisciplinàriaSociosanitària (UFISS), el Projected’atenció i suport a l’alta (PiSA) deles patologies cròniques –insufi-ciència cardíaca i patologia respi-ratòria crònica–, la Unitat de TreballSocial, la infermera estomoterapeutai, finalment, els darrers dies de de-sembre s’hi ha sumat el Programad’atenció domiciliària i equips desuport (PADES). En aquests sis pri-mers mesos de posada en marxade l’UCA s’han atès 1.185 pacients,el 66,37% dels quals han retornat aldomicili.

En aquest context i pel que fa a l’a-tenció primària, l’EAP Girona-2 hadesenvolupat de manera pilot el mo-del de gestió de casos amb la ins-tauració de la figura de la infermeragestora de casos (IGC), que preténgarantir la continuïtat assistencialdels pacients d’alta condició de com-plexitat i fragilitat, i la figura de lainfermera gestora clínica (IGCL), quedesenvolupa funcions d’abordatgede la patologia crònica (gestió depatologia) i cures agudes complexes.

A la vegada, ha començat la reorde-nació del model organitzatiu en l’a-tenció primària amb l’estratificacióde la població i la identificació delpacient fràgil.

S’inauguren els noushospitals de diaOncohematològic i Polivalentde l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Es tracta de la primera fase de la re-modelació de la planta baixa de l’e-difici d’hospitalització de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova deLleida, on s’han invertit més de 2milions d’euros per millorar i refor-mar un espai total de 1.115 m2. Elnou Hospital de Dia Oncohemato-lògic, que ofereix un espai més amplii ben condicionat per als pacientsoncològics, ocupa una superfície de293 m2 en els quals s’han habilitat 4boxs tancats i 16 punts de tractament.L’Arnau administra 10.000 tracta-ments oncohematològics anuals auns 1.000 pacients. L’Hospital deDia Polivalent, que permetrà estalviarpart dels ingressos per a tractamentsmèdics i quirúrgics que fins ara no





disposaven d’una estructura prouadequada, disposa de 522 m2, 4 boxstancats i 21 punts de tractament.L’Arnau fa uns 14.000 tractamentsd’aquest tipus cada any.

Els nous hospitals de dia de l’Arnaude Vilanova són fruit de l’avaluacióde les necessitats assistencials delsprofessionals i usuaris del centre,que van quedar plasmades en el Plafuncional elaborat l’any 2009. Enaquest Pla es va identificar la ne-cessitat de separar per raons mèdi-ques els circuits de pacients onco-hematològics (amb probables situa-cions d’immunosupressió) dels pa-cients amb altres tractaments mèdicso quirúrgics. És per aquest motiuque es van definir arquitectònica-ment dues àrees funcionals: un hos-pital de dia oncohematològic i unhospital de dia polivalent. Tots dostenen circuits d’accés i controls d’in-fermeria diferents. Els espais tècnicssón comuns i compartits també perla Unitat Ambulatòria d’Hospitalit-zació a Domicili.

L’Hospital Trueta de Gironaacull el FatBank, el primerbiobanc especialitzat enteixit adipós d’Espanya

El 2011 s’ha inaugurat el primer bancbiològic especialitzat en teixit adipósd’Espanya, la plataforma tecnològicaBiobancs-FatBank, ubicada a l’Hos-pital de Girona Josep Trueta. Aquestprojecte ha estat dissenyat pel Centred’Investigació Biomèdica en Xarxa -Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nu-trició (CIBERobn) i s’integrarà en laseva estructura com a unitat tècnicade suport a la investigació traslacio-nal. El FatBank neix amb vocació deservei públic i està especialitzat enla recol·lecció de mostres adiposesamb les dades clíniques associadesnecessàries per a l’estudi, prevenciói tractament de malalties de granprevalença com l’obesitat o la dia-

betis. Concebut com una unitat tèc-nica d’excel·lència científica, el Fat-Bank disposa de personal especia-litzat, amb procediments i protocolsestandarditzats que, juntament ambavançades aplicacions TIC de gestió,garanteixen la traçabilitat de les mos-tres.

A través de la plataforma tecnològicaBiobancs-FatBank s’obtindrà unacol·lecció de teixit adipós única enel panorama científic nacional i in-ternacional, que permetrà el desen-volupament d’investigacions d’ex -cel·lència, fet que situa el CIBERobnen una posició de lideratge en l’àmbitmundial.

L’Hospital Joan XXIII arribaals 150 trasplantaments de moll d’os

L’Hospital Universitari Joan XXIII haarribat als 150 trasplantaments demoll d’os i l’Organització Catalanade Trasplantaments (OCATT) ha re-novat l’acreditació del Servei d’He-matologia d’aquest centre sanitari.L’hospital tarragoní fa entre 15 i 20trasplantaments cada any i és l’únichospital acreditat de tota la provínciade Tarragona per fer aquest tracta-ment en els malalts hematològics.

El tractament consisteix a recollirles cèl·lules progenitores i conser-var-les congelades fins al momentdel trasplantament, i permet que elsmalalts que reben una quimioteràpiamolt intensiva puguin aguantar-la.

El Joan XXIII aplica unatècnica no invasiva perdrenar hematomes del cap

El Servei de Neurocirurgia de l’Hos-pital Universitari Joan XXIII aplicauna tècnica única a Tarragona pertractar l’hematoma subsural crònic,és a dir, extreure hematomes a pa-cients que hagin patit un trauma-tisme al cap. La tècnica consisteix a

fer una incisió al cap de 5 mil·límetresper introduir un drenatge de 3 mil·lí-metres per on s’extreu el líquid. Laintervenció es fa amb anestèsia locali el malalt està despert i es pot co-municar amb els metges, que podencomprovar els efectes de la inter-venció immediatament, ja que elpacient comença a recuperar les ha-bilitats que havia perdut a causa dela compressió de l’hematoma. Aquestproblema es pot identificar precoç-ment amb una TC cerebral.

Aquest tipus de cirurgia és menysagressiu perquè no es toca el cervelli, per tant, les complicacions sónmenors. A més, el postoperatori ésmenor i el pacient pot marxar a casael dia següent de l’operació, desprésd’una TC de control i de treure eldrenatge.

El Joan XXIII és referent a la provínciade Tarragona per a aquest tipus d’in-tervencions i fa aproximadamentuns 50 casos l’any, amb tendència aaugmentar per l’envelliment de lapoblació. L’equip de neurocirurgiaha publicat els resultats d’aquestatècnica a la revista oficial de la So-cietat Europea de Neurocirurgia, ActaNeurochirurgica.

La primera unitatd’insuficiència cardíacamultidisciplinària de l’Estatcompleix deu anys

L’Hospital Universitari Germans Triasi Pujol ha commemorat la primeradècada de vida de la Unitat d’Insufi-ciència Cardíaca del centre, conce-buda l’any 2001 com una unitat mul-tidisciplinària, cosa que la va convertiren pionera a l’Estat. Professionalsde diverses especialitats (cardiologia,medicina interna, psiquiatria, reha-bilitació, geriatria, treball social, in-fermeria) atenen el pacient i inci-deixen en el vessant educatiu, cosaque ha reduït fins a menys de la mei-tat els reingressos. Més coneixement


bit.ly/NCUk9M

de la malaltia i qualitat de vida perals pacients, millor tractament imenys ingressos hospitalaris són elsprincipals beneficis de la unitat. Lafigura de la infermera educadora ésclau, ja que a més de facilitar infor-mació al malalt, el visita regularmenti està a la seva disposició per resoldrequalsevol dubte o malestar, senseesperar a trobar-se malament i anara les urgències de l’Hospital.

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca delGermans Trias ha atès més de 1.300pacients en deu anys, als quals hafet més de 22.000 visites d’infermeriai unes 17.000 visites mèdiques. Tambéha dut a terme una intensa activitatinvestigadora i de divulgació.

L’Hospital Germans Triasamplia la seva ofertaassistencial en complexitat i alta tecnologia

L’Hospital Germans Trias ofereixatenció d’alta tecnologia i complexitatals habitants del Barcelonès Nord iel Maresme i, en determinades pa-tologies, també als de Girona i elVallès. El 2011, a l’Àrea del Cor, s’haobert una sala d’electrofisiologia car-díaca i d’electroestimulació dedicadaa les arítmies, amb la qual el GermansTrias se situa a l’avantguarda de Ca-talunya en aquest àmbit. Per la sevabanda, la Unitat de TrasplantamentRenal i Pancreàtic ha acabat el 2011amb xifres rècord (ha doblat l’activitatdel 2010), amb la qual cosa ha con-tribuït, al costat de la resta d’hospitals,a aconseguir el nombre més alt detrasplantaments de la història deCatalunya. A Neurociències, el paperde l’Hospital com a centre terciarien l’atenció als ictus ha quedat re-afirmat amb els 179 neurointerven-cionismes que s’han registrat el 2011i amb el foment continu de les alian-ces estratègiques amb els altres cen-tres sanitaris de l’àrea MetropolitanaNord.

El 2011 l’Hospital Germans Trias haposat en marxa la primera Unitat deNeurofibromatosi tipus 2 de l’Estat,dedicada a l’atenció integral dels pa-cients que tenen aquesta patologia,que afecta el desenvolupament delsteixits nerviosos. La unitat agrupadiverses especialitats i s’ha convertiten referència per al diagnòstic i trac-tament de les facomatosis, un grupde malalties entre les quals hi ha laneurofibromatosi tipus 2.

La ressonància magnèticaoberta de l’Hospital de Viladecans fa proves les 24 hores del dia

Des del 12 de desembre, la resso-nància magnètica oberta de l’Hospitalde Viladecans ha passat a funcionarles 24 hores del dia de dilluns a di-vendres, en el marc d’un projecte dela Gerència Territorial MetropolitanaSud per optimitzar els recursos i dis-minuir les llistes d’espera. Es tractad’una ressonància de baix camp ioberta, indicada per a pacients ambclaustrofòbia o obesitat mòrbida ique permet realitzar, principalment,exploracions de l’aparell musculoes-quelètic i de neurologia. Fins a aquestmoment, durant el seu horari diürnja atenia, a més de les exploracionsde l’Hospital de Viladecans i de l’a-

tenció primària del territori, un de-terminat nombre d’exploracions de-rivades des de l’Hospital Universitaride Bellvitge. Amb l’ampliació a l’horarinocturn, se li ha pogut assignar lamajor part de l’activitat que fins aral’Hospital Universitari de Bellvitgehavia de contractar a institucionsexternes, en el marc de l’optimitzacióde recursos i la disminució de costosa escala territorial. Aquest aparellde diagnòstic per la imatge es vainau gurar el juliol de 2009 a l’Hospitalde Viladecans, que es va convertiren el primer centre públic de Cata-lunya dotat d’un equipament d’a-questes característiques. A més desuposar una alternativa per a aquellspacients que no poden utilitzar elsequips tradicionals tancats, com arales persones claustrofòbiques o ambobesitat mòrbida, també representaun avantatge per als infants, ja queno requereix sedació.

S’implanta amb èxit el modelpredictiu del pacient fràgil icomplex a les Terres de l’Ebre

Durant el 2011 s’ha implantat el modelpredictiu del pacient fràgil i complexcom a instrument de millora tant del’atenció als pacients com de la gestiódels recursos sanitaris. L’objectiu delmodel és tenir una visió global i acu-





rada d’aquests pacients que permetiavançar-se a la situació i actuar demanera proactiva en lloc de reactiva.

Professionals dels diferents nivellsassistencials disposen d’ei nes per aldesenvolupament del model, comara la gestió clínica (priorització, testde fragilitat...), la petició de sistemad’alertes (ECAP i SAP), el monitoratged’indicadors i la millora dels algoris-mes.

El 2011 a les Terres de l’Ebre s’hanatès 839 pacients fràgils i complexos,dels quals 758 eren actius el 31 dedesembre, 75 van ser èxitus i 6 esvan traslladar al domicili. El perfild’aquest tipus de pacient és d’unhome (58% del casos) d’una edatmitjana de 67,2 anys.

Hospitals de l’ICS formalitzenaliances estratègiques ambaltres entitats per reforçarl’assistència sanitària i la recerca

El calendari de trobades dels equipsdirectius i professionals de l’HospitalUniversitari de Bellvitge amb els delsseus homòlegs dels dispositius hos-pitalaris de la seva àrea d’influència,

iniciat el 2010, ha continuat el 2011amb noves reunions i acords ambels hospitals Sant Joan de Reus, JoanXXIII, Verge de la Cinta, ConsorciSanitari del Garraf, Hospital d’Igua-lada, Hospital Sant Joan de Déu iConsorci Sanitari Integral. Aquestsacords garanteixen la coordinació ila col·laboració en diferents processosassistencials i estableixen fluxos depacients i professionals, de maneraque l’Hospital Universitari de Bell-vitge es consolida com el centre re-ferent en terciarisme.

D’altra banda, s’ha refermat l’aliançaestratègica entre l’Hospital GermansTrias i l’Hospital de l’Esperit Sant deSanta Coloma de Gramenet per al’atenció pediàtrica neonatal, que harevertit en un increment espectaculardel nombre de parts a l’Hospital del’Esperit Sant, que han passat deprop de 700 l’any 2005 a 1.323 l’any2011. Entre els dos hospitals, neixenmés de 3.000 nadons cada any. L’a-liança suposa, per damunt de tot,una adequada resposta a les neces-sitats actuals d’atenció pediàtricaneonatal hospitalària del territori,amb uns fluxos de derivació neonatalcap al centre de tercer nivell, on es

pot donar a tots els nounats que horequereixin una assistència mèdicade la més alta qualitat.

L’Hospital Universitari Arnau de Vi-lanova de Lleida ha signat un conveniamb l’Hospital Clínic de Barcelonadins l’àmbit de l’electrofisiologia,amb l’objectiu de definir els termesde la col·laboració entre tots doshospitals en el programa d’accionsespecífiques en l’àmbit de la patologiacardiològica. Per mantenir els dis-positius assistencials d’electrofisio-logia en marxa a l’Arnau i aconseguirel màxim nivell d’excel·lència clínicaamb la correcta optimització delsrecursos, es va realitzar l’activitatd’implants de dispositius, ablacionsi seguiment dels pacients amb pa-tologia arítmica. D’altra banda, con-tinua el conveni de col·laboracióentre l’Hospital de Sant Joan de Déui l’Arnau de Vilanova per participaren una xarxa de telemedicina oftàl-mica del nen prematur.

L’Hospital Vall d’Hebron i el Valld’Hebron Institut de Recerca han sig-nat diverses aliances amb empreses.En l’àmbit de l’R+D+i hi ha un convenide col·laboració amb Telstar per des-envolupar projectes conjunts de re-cerca i innovació en els àmbits de laciència i la tecnologia aplicades alsector sanitari i la recerca biomèdica.La col·laboració amb Roche Diagnos-tics S.L. es materialitzarà amb el pro-jecte “Estudi de quasiespècies delsvirus de l’hepatitis B i C (VHB i VHC)de poliformismes genòmics associatsa resposta al tractament antiviral perpiroseqüenciació”. Amb Cedars Sinaies volen aconseguir col·laboracionsen àrees de transferència tecnològica,recerca i innovació, i per promourela generació i l’intercanvi de conei-xement a través de projectes de re-cerca i altres activitats.

L’Hospital Universitari Joan XXIII deTarragona té importants aliances es-tablertes i ampliades durant el 2011amb dos hospitals del Camp de Tar-



ragona i amb l’empresa GiPSS, quegestiona el Sociosanitari Francolí alParc Sanitari Joan XXIII. Amb l’Hos-pital Sant Joan de Reus comparteixla gestió de la Unitat d’Hemodinà-mica Cardíaca, que és de referènciaper a les deu comarques de la pro-víncia de Tarragona, i amb el PiusHospital de Valls ha integrat el seulaboratori en el Laboratori Clínic ICSCamp de Tarragona. També amb elPius, l’Hospital Joan XXIII col·laboraamb els serveis de Cardiologia, Reu-matologia, Hematologia, Urologia,Anatomia Patològica i Nefrologia.Amb GiPSS es comparteixen serveiscom l’hospital d’aguts, hospitalitzacióa domicili, diagnòstic per la imatge,farmàcia i altres de no assistencials.

Per la seva banda, el Laboratori ter-ritorial de l’Hospital de Tortosa Vergede la Cinta col·labora amb l’HospitalComarcal d’Amposta en la realitzacióde les determinacions generades pelsespecialistes d'Amposta i altres provescomplementàries. També l’Hospitalde la Santa Creu de Jesús col·laboraamb l'UFISS i el PADES per coordinarles altes en l’atenció primària i lesderivacions de l’Hospital Verge de laCinta al centre sociosanitari a travésde la gestora de casos.

L’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta manté les aliances ambl’Hospital de Campdevànol i l’HospitalSanta Caterina de Salt. Aquests treshospital comparteixen el laboratoriclínic, que de manera coordinadadóna resposta a les necessitats delstres centres. D’altra banda, l'HospitalDr. Josep Trueta i l'Hospital de SantaCaterina de Salt comparteixen, tambécoordinadament, els serveis d'Uro-logia i Cirurgia Plàstica.

El CASAP amplia la sevagestió de serveis sanitaris

El Consorci Castelldefels Agents deSalut (CASAP) ha guanyat el concurspúblic per a la gestió de serveis sa-nitaris d’atenció primària de l’ABSCastelldefels 2, que inclou l’EAP CanBou i el CUAP Castelldefels.

D’altra banda, el 2011 s’ha obert alpúblic el CUAP Castelldefels, que haestat plantejat com un dispositiud’alta resolució integrat a l’ACUT icom a servei que doni resposta ademandes urgents de la ciutat deCastelldefels i la població d’àreesbàsiques de salut veïnes. Disposade radiologia simple, làmpada de fe-nedura i d’analitzadors de bioquímica

i hematologia que carreguen resultatssobre l’estació clínica d’atenció pri-mària (ECAP).

Els equips d’atenció primàriade Barcelona Ciutat millorenla seva capacitat diagnòstica i resolutiva

Com a tècniques que milloren la re-solució, l’Àmbit d’Atenció Primàriade Barcelona Ciutat ha posat enmarxa la consulta de crioteràpia que,en un any, ja ha atès 3.310 pacientsque no han hagut de ser derivats al’especialista. Una altra tècnica in-novadora que s’ha començat a usarha estat la càmera no midiàtrica.Durant el 2011 s’han realitzat mésde 10.000 imatges del fons d’ull apersones diabètiques de Barcelona,amb la qual cosa s’ha evitat el 40%de derivacions a les consultes d’of-talmologia de l’atenció especialit-zada. Pel que fa a les proves diag -nòstiques que també milloren la re-solució, cal destacar la posada enmarxa de les consultes de monito-ratge ambulatori de la pressió arterial(MAPA): se n’han fet 720 en un anyi 940 Doppler vascular a les consultesd’infermeria.




L’ICS potencia la sevapresència a les xarxes socials

Durant el 2011, l’ICS ha augmentatla seva presència a les xarxes socialsamb la posada en marxa d’un comptede Twitter (@icscat) i l’obertura delsrepositoris de Youtube per a vídeosi Slideshare per a presentacions.Aquests nous canals s’afegeixen alFacebook corporatiu que es va in-augurar el desembre de 2010. Alhora,centres i serveis de tot l’ICS hanmostrat el seu interès per ser pre-sents a les xarxes socials, amb perfilstant temàtics com territorials, desd’on oferir informació de servei decaire més concret, local i proper.

Amb vista a aquesta activitat creixenta les xarxes socials, l’ICS ha elaboratla Guia d’usos i recomanacions, quebeu de les fonts de la Guia d’usos iestil a les xarxes socials de la Genera-litat de Catalunya i que, a més de re-collir els principis inspiradors i elsobjectius a assolir i fer un ampli des-plegament de cada canal amb lesseves especificitats, estableix quinés el plantejament estratègic del’ICS per gestionar els comptes quevolen obrir els centres i serveis, qui-

nes són les pautes de comunicacióque cal seguir i com cal gestionarels continguts, propis i aliens, aixícom els comentaris de simpatitzantsi seguidors, per a un bon funciona-ment del perfil institucional.

El 2011, la presència de l’ICS a lesxarxes socials es tradueix en cinc per-fils de Facebook i Twitter: ICS (Fb iTw), Biblioteca Vall d’Hebron (Fb iTw), ICS Catalunya Central (Fb i Tw),SAP Badalona (Fb i Tw) i CAP RamblaFerran (Fb i Tw); cinc blocs territorialsi de serveis (EAP Alt Berguedà, Jornadad’Intercanvi d’Experiències, SAP Ba-dalona, Nutrició Badalona-Sant Andrià,CAP Rambla Ferran); un canal de You-tube, i un d’Slideshare corporatius.

La programació de visitescontinua sent la pàgina mésvisitada del web de l’ICS

El web de l’ICS, amb un total de4.086.561 visites, n’ha tingut migmilió més que l’any passat. La pro-gramació de visites per als serveisde medicina de família, pediatria,infermeria, odontologia i treball so-cial és la pàgina més visitada delweb i es va consolidant com una de

les vies més utilitzades per demanarcita mèdica a l’atenció primària.L’any 2011, 1.756.853 visites han estatprogramades per aquest mitjà, xifraque representa un 45% més quel’any anterior. D’altra banda, 2.241usuaris han canviat de centre d’a-tenció primària per internet (un 12%més respecte de 2010) i 9.927 per-sones han canviat d’equip d’atencióprimària dins del mateix centre (un9% menys que el 2010). A continua-ció, les pàgines de la borsa de treballi de l’accés a places de l’ICS són lesque han tingut més visualitzacions.

La Gerència TerritorialMetropolitana Nord crea elPrograma Salut 2.0

Durant l’any 2011 s’ha iniciat la im-plementació del Programa Salut 2.0a la Gerència Territorial Metropoli-tana Nord amb el suport de l’Agènciad’Informació, Avaluació i Qualitaten Salut i la Fundació TicSalut.

Aquest Programa Salut 2.0 buscatenir presència a les xarxes socials ialtres eines 2.0 com a canals d’in-formació i comunicació amb els usua-ris, i contribuir a la difusió sobrepromoció de la salut. També es pre-tén crear comunitats de pràctica(CoP) virtuals per compartir infor-mació i coneixement entre profes-sionals en un entorn web col·labo-ratiu. L’any 2011 s’han iniciat i con-solidat l’ECOPIH, l’e-Professionals(CoP adreçat al personal del SAPBadalona-Sant Adrià per tractar te-mes no clínics) i el CoP dels profes-sionals del Laboratori BarcelonèsNord i Vallès Oriental, i de la UnitatDocent dels MIR de Medicina Fami-liar i Comunitària de la MetropolitanaNord. La creació de serveis de con-sultes en línia adreçats a pacientscom a eina de comunicació addicionalamb els seus professionals sanitarisde referència és un altre dels objec-tius del Programa.

Salut 2.0


http://www.gencat.cat/web/meugencat/documents/guia_usos_xarxa.pdf

http://www.facebook.com/icscat

http://twitter.com/icscat

http://www.facebook.com/BibliotecaHUVH

http://twitter.com/BibliotecaHUVH

http://www.facebook.com/icscatcentral

http://twitter.com/icscatcentral

http://www.facebook.com/sapbadalona

http://twitter.com/sapbadalona

http://www.facebook.com/capramblaferran

http://twitter.com/capramblaferran

http://altbergueda.wordpress.com/

http://jornadaintercanviics.wordpress.com/

http://jornadaintercanviics.wordpress.com/

http://sapbadalonaics.wordpress.com/

http://sapbadalonaics.wordpress.com/

http://nutriciosantadriaics.wordpress.com/

http://capramblaferranics.wordpress.com/

http://www.youtube.com/icscat

http://www.youtube.com/icscat

http://www.slideshare.net/icscat

http://www.gencat.cat/ics/

https://www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm

https://www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm


Salut 2.0En aquest context, l’ECOPIH ha ar-ribat a vuit centres de salut. Aquestacomunitat virtual, destinada a re-soldre casos clínics i a compartir co-neixement, permet augmentar la re-solució de casos des de l’atencióprimària, millorar la comunicacióentre els nivells assistencials i, finsi tot, disminuir les derivacions a l’a-tenció especialitzada.

Des que a l’inici de 2010 l’ECOPIHes començava a engegar al CAP LaSalut fins al març de 2011, l’eina s’haampliat a vuit centres més, ja hi par-ticipen més especialistes i s’han fetgairebé dues mil consultes a la basede dades, amb casos clínics de fins a18 especialitats diferents. A més, s’hihan consultat més d’una setantenade casos clínics, dels quals el 65%han obtingut resposta dels especia-listes abans de dos dies.

L’EndoDiab s’afegeix a les comunitats virtualsd’intercanvi de coneixementssobre pneumologia i nutrició

Professionals de l’ICS a Lleida con-tinuen desenvolupant diverses einesde comunicació en xarxa per pro-moure l’intercanvi de coneixementsentre professionals i usuaris.

Posat en marxa el 2011, l’EndoDiabés un nou entorn virtual col·laboratiupensat per a les persones que tenendiabetis mellitus 1 i està dinamitzatper professionals del Servei d’Endo-crinologia i Nutrició de l’Arnau deVilanova. A més d’informació sobrela malaltia, l’eina promou l’autocurai el coneixement i, per exemple, ofe-reix una aplicació mòbil que permetanotar la ingesta d’hidrats de carbonii les dosis d’insulina necessàries cadadia. És a dir, una llibreta virtual decontrol que es pot consultar en totmoment. Al final del 2011 una sei-xantena de pacients utilitzaven l’En-doDiab per compartir experiències iconeixements sobre la seva malaltia.

L’EndoDiab s’afegeix a les comunitatsvirtuals que ja estaven en marxa:l’Endobloc i el Pneumobloc.

Comencen experiènciesnoves en telemedicinad’endocrinologia a Girona

Durant aquest 2011 s’han iniciat lesconsultes sense pacient amb facul-tatius d’hospital i d’atenció primàriaa l’especialitat d’endocrinologia, ide manera pilot amb les ABS de Salti Sant Feliu de Guíxols. Els facultatiusdels dos àmbits fan la sessió clínicaconnectats telemàticament i ambdues pantalles: en una visualitzenl’historial clínic del pacient a l’hospitali en l’altra el de primària. Les sessionsvan començar el mes de setembre ise’n va realitzar una al mes a cadaABS. L’objectiu del projecte és ges-tionar millor el temps dels profes-sionals perquè guanyin temps per al’assistència, i alhora evitar despla-çaments innecessaris als pacients.

Es posa en marxa la visitavirtual de cardiologia,endocrinologia i pediatria a les Terres de l’Ebre

Amb l’objectiu de millorar la coor-dinació entre nivells assistencials ales Terres de l’Ebre, s’ha posat enmarxa la visita i consulta virtual,mitjançant avenços tecnològics comla història clínica informatitzada ila digitalització de les proves diag -nòstiques. Així, gràcies a un contactepermanent entre l’atenció primàriai l’especialitzada, qualsevol profes-sional de medicina de família, enlloc de derivar el pacient per a unavisita o una prova, pot consultarabans l’especialista de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta. Aquest,que té accés a tota la informacióclínica del pacient, valora la consulta,els problemes que li planteja i emetun informe adreçat al professionalsol·licitant.

Els serveis que ja han implantat lavisita no presencial són Cardiologia,Endocrinologia i Pediatria, tot i queestà previst estendre-la progressi-vament a altres serveis i unitats,com ara Oftalmologia o Dermato-logia.

L’ICS estén la teledermatologia a tots els seus CAP al Bages

L’ICS ha estès a tots els seus centresd’atenció primària del Bages el serveide teledermatologia després de com-provar l’èxit de l’experiència al CAPPlaça Catalunya de Manresa. L’ob-jectiu és que els usuaris, davant deproblemes lleus de caràcter derma-tològic, puguin ser atesos d’una ma-nera ràpida i eficient des del seumateix centre, amb el suport d’unespecialista. Hi ha algunes patologies,com la psoriasi, l’acne o altres, quesón ateses de manera presencial,com fins ara, pel dermatòleg. La te-ledermatologia és possible gràciesa l’avanç de les tecnologies de lacomunicació i a la bona coordinacióentre professionals de l’atenció pri-mària i l’atenció especialitzada. L’ex-



periència del CAP Plaça Catalunyademostra que es poden evitar fins aun 60% les derivacions al metge es-pecialista i que el nivell de satisfacciódel pacient és elevat.

El CAPSE posa en marxa un nou web

El 2011 ha estat un any de consoli-dació de projectes iniciats anterior-ment, com el de patologia agudad’infermeria, l’ús de pantalles coma mitjà de comunicació amb la po-blació de referència o la consolidaciódel projecte territorial (Àrea Integralde Salut - Barcelona Esquerra, AIS-BE) vinculat a l’atenció especialitzada.També s’ha treballat en nous pro-jectes per reforçar tant la comuni-cació externa com interna; en aques-ta línia, cal destacar el disseny d’unanova pàgina web i d’una intranet.

L’HUVH aplica amb èxit la telemedicina a la diàlisi

Gràcies a aquest sistema, que es vaconsolidar l’any 2011, des de l’HospitalVall d’Hebron es pot fer el seguimenta distància de pacients amb insufi-ciència renal crònica que viuen forade Barcelona, de manera que nos’han de desplaçar. Mitjançant unavideoconferència el professional potfer la visita al pacient, atendre lesseves consultes i canviar-li el trac-tament. Se’n poden beneficiar un30% dels pacients que cada dia s’hande fer diàlisi peritoneal. Fins ara,aquests pacients, molts amb difi-cultats de mobilitat, s’havien de des-plaçar a l’Hospital per dur a termeles revisions rutinàries, però actu-alment mitjançant una agenda deconsultes programades i un progra-mari de gestió de pacients, el malaltpot fer la visita des de casa. El dia il’hora programada, l’Hospital esta-bleix una trucada des d’un ordinadoral sistema de videoconferència ubicatal domicili del pacient. En el transcurs

de la teleconsulta, el professionalpot importar remotament els resul-tats de les diàlisis realitzades pelpacient que es troben emmagatze-mades en un dispositiu magnètic ala màquina cicladora. Aquests re-sultats es guar den en una base dedades ubicada a l’Hospital des d’onels professionals els poden analitzari també poden canviar la programacióde la cicladora, que administra ladiàlisi, a través de la línia telefònica.

La telemedicina també éspresent al Camp de Tarragona

Els EAP de l’Alt Camp i la Conca deBarberà compten amb la col·laboraciódel Servei de Dermatologia del PiusHospital de Valls per resoldre dubtesi rebre orientació diagnòstica i/o te-rapèutica sobre aquesta especialitat,a través de l’enviament d’imatgesdes dels seus serveis de medicinade família.

Per la seva banda, el Servei d’Oftal-mologia de l’Hospital Sant Joan deReus comparteix una plataforma vir-tual de treball amb els professionals

d’atenció primària de l’ICS a Reus-Altebrat amb l’objectiu de millorarel servei de cribratge ocular –reti-nografia, tonometria i agudesa vi-sual– adreçat als pacients del terri-tori.

Impuls de la teleoftalmologiaal Berguedà

Les noves tecnologies han permèsinstaurar al Centre d’Atenció PrimàriaBerga, des d’on es dóna cobertura atota la comarca, un sistema de cri-bratge per detectar precoçment laretinopatia diabètica, una malaltiaocular freqüent entre les personesamb diabetis i que és la causa méshabitual de ceguesa als països des-envolupats. Quatre metges del CAPBerga valoren els resultats de lesproves amb la supervisió de l’espe-cialista oftalmòleg de l’Hospital deBerga. Els resultats obtinguts enaquesta primera experiència indiquenque els metges de família, amb elsuport dels oftalmòlegs, poden as-sumir amb plenes garanties el cri-bratge de la retinopatia diabètica.


http://www.eapcapse.cat/


Els EAP de l’ICS autoavaluenla seva qualitat assistencial

L’any 2011 tots els EAP de l’ICS s’hanautoavaluat en qualitat assistencialamb l’objectiu d’incorporar a la pràc-tica diària el concepte de millora con-tínua i seguretat del pacient, i com aexercici previ a l’acreditació dels EAPque està preparant el Departamentde Salut. Els EAP s’han pogut avaluaramb dues eines diferents: la de l’ICSo bé el Model d’acreditació del De-partament de Salut per a l’atencióprimària (MADS). Totes dues einesd’avaluació estan inspirades en elmodel de qualitat EFQM (EuropeanFoundation for Quality Management),i també en alguns aspectes de laJoint Comission, i avaluen nou criteris:lideratge, política i estratègia, gestióde les persones de l’EAP, aliances irecursos, processos, resultats en laciutadania, resultats en les personesde l’EAP, resultats en la societat i re-sultats clau.

L’autoavaluació ha format part de l’A-cord de gestió de tots els EAP el 2011.No obstant, s’ha diferenciat el resultatque havien d’assolir els equips en au-tonomia de gestió de la resta. Mentreque la majoria d’equips havien d’ob-tenir un resultat global superior o

igual al 40%, als equips en autonomiade gestió se’ls ha demanat un resultatglobal del 60% i que cadascun delsnou criteris avaluats superés el 40%.

Per tal de contribuir a l’assolimentdels estàndards de l’autoavaluació,des de la Comissió de Qualitat i Se-guretat del Pacient de l’ICS s’hantreballat un total de 26 documents,que són producte del benchmark en-tre els diferents àmbits territorials.

L’EAP Vinyets obté la millorpuntuació de l’Estàndard dequalitat assistencial

Aquest any, l’EAP que ha obtingutuna puntuació més alta de l’Estàndardde qualitat assistencial (EQA) haestat l’EAP Vinyets, amb un total de893 punts dels 1.000 possibles. Elsegueixen l’EAP Camps Blancs (878),l’EAP Viladecans-2 (877), l’EAP Fondo(846), l’EAP Gorg (836), l’EAP TrinitatNova/Chafarinas (827), l’EAP SantaRosa (823), l’EAP La Mina (821), l’EAPNord (820) i l’EAP El Serral (814).

L’ICS assoleix dues novescertificacions de qualitat ISO

El 2011 s’han acreditat la Unitat d’He-patologia de l’Hospital Universitari

Germans Trias i Pujol, en l’estudi delfetge, i l’Institut d’Investigació enAtenció Primària, IDIAP Jordi Gol,en la gestió de la qualitat per lesseves activitats d’assessorament isuport en la gestió de projectes d’in-vestigació en atenció primària i salutcomunitària. Aquestes acreditacionsincrementen el nombre de certifi-cacions de qualitat ISO que fan del’ICS l’empresa proveïdora de serveissanitaris que disposa de més certifi-cacions, tant en atenció primàriacom hospitalària, en totes les líniesd’activitat de serveis sanitaris, comara laboratoris clínics, radiologia/ser-veis de diagnòstic per la imatge, ra-dioteràpia, anatomia patològica, far-màcia, unitats d’atenció a la ciuta-dania i recerca, entre d’altres.

Els hospitals de Bellvitge i Arnau de Vilanova esposicionen entre els TOP 20

Dels 41 hospitals guardonats el 2011pel Programa TOP 20, 18 han estatcentres sanitaris catalans. Els centresde l’ICS que han rebut el TOP 20 del2011 han estat, en la categoria deGrans hospitals de referència regionali nacional, l’Hospital Universitari deBellvitge (2 guardons, en l’Àrea de

Qualitat



Respiratori i en Gestió Hospitalària)i en la categoria d’Hospitals amb es-pecialitats de referència, l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova deLleida (en Gestió Hospitalària).

El Trueta aconsegueix unsresultats excel·lents en laprevenció de les bacterièmiesassociades al catèter

El Servei de Medicina Intensiva del’Hospital Universitari de Girona Doc-tor Josep Trueta ha assolit resultatsd’excel·lència en la prevenció de lesbacterièmies associades al catèterdes del 2009 fins a l’actualitat, ambunes taxes de bacterièmia per sotade la mitjana de Catalunya. Així,mentre la mitjana de bacterièmies aCatalunya se situa en les 2,42 percada 1.000 dies de catèter (2,66 aescala estatal), al Trueta aquestaxifra és de 0,51. Aquests bons resultatshan estat reconeguts pel Consell As-sessor de Bacterièmia Zero de Ca-talunya.

Aquests resultats han estat possiblesgràcies a l’esforç per introduir i aplicareines de millora de la seguretat delpacient. Bàsicament, les mesuresque s’han protocol·litzat de maneraestable des que es va iniciar el pro-jecte per reduir les bacterièmies són

sis: higiene de mans estricta, anti-sèpsia cutània amb clorhexidina, pre-caucions de barrera màxima durantla inserció del catèter, punció sub-clàvia evitant la femoral, revisió diàriade la necessitat de catèter i retiradade les vies que es pugui, i maneig hi-giènic dels catèters.

Premi de la Fundació AvedisDonabedian al CAP Bellvitge

En el marc del Concert de Cap d’Anyde la Sanitat celebrat al Palau de laMúsica Catalana, la Fundació AvedisDonabedian ha lliurat al Centre d’A-tenció Primària Bellvitge el premiFAD a l’Excel·lència en Qualitat al’Atenció Primària.

El projecte presentat pel CAP Bellvitgeaborda la simplificació i l’optimitzacióde recursos dins de l’organitzaciócom a instrument fonamental perdesenvolupar una gestió de qualitatòptima. L’organització dels premisha destacat l’excel·lent presentaciódel projecte, aplicat a la gestió delmaterial de suport a les consultes.

L’ICS rep un dels premisBlanquerna Salut

L’Escola Universitària d’Infermeria,Fisioteràpia i Nutrició Blanquerna-Universitat Ramon Llull (EUIFN) ator-

ga cada any el Premi BlanquernaSalut a les institucions que col·laborenamb el centre per potenciar la recercacientífica i la promoció de la salut.Aquest curs, en les diplomaturesd’Infermeria i Fisioteràpia, l’ICS harebut el premi en l’àmbit de l’atencióprimària pels 15 anys de col·laboracióamb l’EUIFN, per l’excel·lent formacióque reben els estudiants i per la sevacol·laboració cabdal en el projectede recerca que s’està duent a termesobre immigració i salut.

L’HUVH rep l’acreditació coma centre formador NIDCAP

L’Hospital Universitari Vall d’Hebronha estat el primer hospital de l’Estata rebre l’acreditació com a centreformador NIDCAP (Neonatal Indivi-dualized Developmental Care andAssessment Program). Aquest reco-neixement li ha arribat per la sevallarga trajectòria en aquest àmbit icom a centre pediàtric de referència,especialment en el tractament delsembarassos d’alt risc obstètric i enl’atenció als nadons prematurs.Aquest programa de formació va di-rigit a professionals d’infermeria,neonatologia i psicologia, entre d’al-tres, que atenen nadons d’alt risc iles seves famílies.


8 projectes de recercad’investigadors de l’ICS sobrelesions medul·lars i cerebralsadquirides es financen ambfons de La Marató 2010

Entre els premiats, l’Institut de Re-cerca Biomèdica de Lleida ha derebre finançament per a un projectedestinat a la prevenció de l’ictus oinfart cerebral. El projecte Predictusté com a finalitat descobrir biomar-cadors que permetin un millor diag -nòstic i pronòstic dels pacients ambisquèmia transitòria.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebronha estat premiat per tres projectes:“Efectivitat del suport psicoemocionalal lesionat medul·lar agut”, “Novaestratègia terapèutica per al danyagut al sistema nerviós central” i, fi-nalment, “Contribució genètica alpronòstic funcional i la discapacitatdesprés de l’ictus”.

L’Hospital Universitari de Bellvitgeha estat guardonat pel projecte “Lesintervencions neurofisiològiques noinvasives precoces en les lesions agu-

des cerebrals i de medul·la espinal”.Respecte a l’IDIBELL, els projectesfinançats han estat “Alteracions dela metilació de l’ADN a nivell genòmicdurant la diferenciació neural decèl·lules mare adultes: implicacionsen medicina regenerativa” i “Protec-ció enfront de l’infart cerebral induïtpel dany neuronal provocat per lainhibició de l’autofàgia”.

Finalment, l’Hospital UniversitariTrias i Pujol ha rebut finançamentper l’“Estudi randomitzat, prospectiui controlat, sobre la repercussió enla qualitat de vida i la cognició delspacients intervinguts de gliomes ce-rebrals d’un programa de telereha-bilitació neurocognitiva”.

L’investigador GeorgeThomas s’uneix a l’IDIBELL

Un dels científics més destacats delmón en l’estudi del càncer i les ma-lalties matabòliques, George Thomas,s’ha incorporat al final de 2011 al’IDIBELL. La investigació del doctorThomas se centra en els processos

metabòlics que es troben rere lesmalalties humanes, la qual cosa l’hadut a realitzar troballes en malaltiesaparentment tan diferents com elcàncer, la diabetis i l’obesitat.

George Thomas ha estat reconegutper la comunitat científica com unlíder innovador en el camp de latransducció de senyals i el controldel creixement cel·lular, a partir delsseus estudis sobre la regulació de laproteïna-cinasa S6 (S6K1). El grup li-derat pel doctor Thomas va descobrirque la S6K1 està regulada per la fos-forilació (l’addició d’un grup químicde fosfat), cosa que va permetre de-mostrar els processos fonamentalsque ocorren dins de la cèl·lula asso-ciada amb la generació d’energia através dels nutrients.

Descobreixen una substànciaque actua contra el “genomafosc” del càncer

Un estudi coordinat per Manel Es-teller, investigador de la InstitucióCatalana de Recerca i Estudis Avan-çats (ICREA) de l’IDIBELL, ha identi-ficat una substància que inhibeix elcreixement del càncer mitjançantl’activació de l’anomenat “genomafosc” (o ADN no-codificant) i de lesmolècules de micro-ARN. L’estudis’ha publicat a la revista científicaProceedings of the National Academyof Sciences (PNAS).

Els investigadors han demostrat quela petita molècula enoxacina, utilit-zada en compostos antibacterians,s’uneix a la proteïna que construeixels micro-ARN i estimula la seva ac-tivitat inhibidora del creixement deltumor. Segons Manel Esteller “éscom si a un cotxe de segona mà liposem un motor acabat de sortir dela fàbrica”. Ho han comprovat tanten cèl·lules de laboratori com en mo-dels experimentals animals i aras’haurà d’estudiar el seu funciona-ment en humans.

Recerca



http://www.pnas.org/content/early/2012/06/05/1120658109.abstract


Science destaca lainvestigació sobre elmicrobioma humà del VHIRcom un dels deu avenços mésimportants de l’any

Investigadors del Vall d’Hebron Ins-titut de Recerca han contribuït aldescobriment de l’existència de tresgrups de poblacions bacterianes queclassifiquen la població mundial se-gons tres tipus de flora intestinal(microbioma humà), quelcom sem-blant al que succeeix amb els grupssanguinis. Aquesta classificació a es-cala mundial permet als investigadorsdelimitar, en la seva recerca, el nom-bre de variables que poden estar im-plicades en determinades malalties,i així apropar més la correlació entrel’estat de la flora intestinal i l’estatde salut de la persona.

Els resultats d’aquesta fase de l’estudies van publicar a la revista Nature, isuposen un avenç important del pro-jecte europeu MetaHIT, en el qualparticipen 13 entitats europees, ambuna dotació de 11,4 milions d’eurosper investigar el microbioma humà.Els investigadors esperaven trobardiferències en el microbioma segonsraces, nacionalitats, entorn o tipusde dieta. En canvi, de manera sor-prenent, aquests resultats han agru-pat els humans en tres grans grupssegons el bacteri dominant. Aquestavenç dóna informació de gran valorals investigadors, ja que caldrà tenirmolt en compte aquests grups al’hora de cercar diferències entre elmicrobioma humà en situació desalut i malaltia, i també es tractad’informació crucial en el momentde plantejar la possibilitat de tras-plantaments d’aquesta flora intesti-nal. També podria orientar altres in-vestigacions que revelessin les dife-rents respostes d’aquests tres grupsa la ingesta de dietes i fàrmacs.D’altra banda, a l’article també esmostren alguns resultats que corre-

lacionen certs marcadors genètics ifuncionals de la flora intestinal ambl’edat, l’índex de massa corporal i elsexe del pacient.

El VHIR lidera un projecteeuropeu per al tractamentprecoç de la ceguesa per diabetis

El Grup de Diabetis i Metabolismedel Vall d’Hebron Institut de Recerca(VHIR) coordinarà un consorci eu-ropeu que investigarà el tractamentprecoç de la retinopatia diabètica(EUROCONDOR), la principal causade ceguesa entre persones amb edatde treballar en els països desenvo-lupats. El projecte consisteix a des-envolupar un assaig clínic controlaten fases II i III que intentarà provarl’efectivitat de la somatostatina, unfàrmac neuroprotector, en els estadisinicials de la malaltia per prevenir-lao endarrerir la seva progressió. Lainvestigació multicèntrica suposaràun pas important en la prevenció dela malaltia i obrirà un nou sistemade cribratge, reduirà el nombre devisites mèdiques i de baixes laboralsi serà motor d’innovació per a nousdesenvolupaments de la indústriafarmacèutica.

L’EUROCONDOR està liderat pelgrup de recerca del VHIR perquè vaser el primer a publicar les claus dela neurodegeneració en l’ull dels dia-bètics i va demostrar l’existència

d’un dèficit de somatostatina en laretina dels pacients diabètics.

En la mateixa línia d’investigació, elVHIR ha descobert les bases mole-culars per les quals el fenofibrat éseficaç contra l’edema macular dia-bètic (EMD). Encara que l’eficàciad’aquest fàrmac en la prevenció dela retinopatia diabètica i en el fre dela seva progressió en etapes prime-renques ja estava provat, mai no sen’havia explicat ni el com ni el perquè.Aquesta descoberta, publicada a larevista Diabetologia, dóna més se-guretat als especialistes a l’hora derecomanar l’ús d’aquest fàrmac, l’únicque s’ha mostrat efectiu, per via oral,per a aquesta patologia.

Una investigació del GermansTrias, el Bang de Sang i elClínic relaciona la psoriasigreu amb característiquesgenètiques

Investigadors del Servei de Derma-tologia de l’Hospital Germans Trias,de l’Institut Germans Trias, del La-boratori d’Immunologia per a la Re-cerca i Aplicacions Diagnòstiques (LI-RAD) del Banc de Sang i Teixits i delServei d’Immunologia de l’HospitalClínic han conclòs que hi ha relacióentre la gravetat de la psoriasi i de-terminades característiques genèti-ques de les persones que en pateixen.A partir de les mostres de sang demés de 200 pacients amb la malaltia,


http://www.sciencemag.org/site/special/btoy2011/

http://www.nature.com/news/2011/110420/full/news.2011.249.html

http://www.springerlink.com/content/757578knx1673518/?MUD=MP

els investigadors han detectat queels qui presenten una psoriasi mésgreu tenen de mitjana més quantitatde còpies del gen CCL4L al seu codigenètic. Aquest gen és el responsablede produir la proteïna CCL4L, unaquimiocina que forma part del sistemaimmunitari del cos humà i que actuaregulant infeccions i processos in-flamatoris, perquè atreu cèl·lules dedefensa a la zona del cos afectada.

La constatació que la genètica i lesquimiocines tenen un paper clau enel procés inflamatori de la psoriasique contribueix a poder predir quinspacients tindran una malaltia mésgreu, i obre portes en la cerca detractaments cada vegada més espe-cífics i personalitzats, ha estat objected’un article publicat a l’edició digitalde la revista amb més prestigi mundialdins l’especialitat de dermatologia,el Journal of Investigative Dermatology.

Investigadors del GermansTrias desenvolupen una novacirurgia que minimitza elsinfarts aplicant greix del corpropi

Investigadors del grup de cardiologiade l’Institut d’Investigació en Ciènciesde la Salut Germans Trias i Pujol(IGTP) han dissenyat un nou tipusd’intervenció quirúrgica que minimitzaels danys al teixit cardíac causats perun infart agut de miocardi. La tècnica,que s’ha constatat efectiva en un es-tudi amb mig centenar de porcs, con-sisteix a desenganxar parcialment elgreix de l’exterior del cor per col·lo-car-lo, a mode de tiretes, directamentsobre el teixit que està deixant derebre irrigació sanguínia. La cirurgiapot ser una nova alternativa de trac-tament dels infarts, a més de les queja existeixen: tractaments per desferels coàguls que taponen les artèriescoronàries (fàrmacs fibrinolítics);col·locació de malles per obrir les ar-tèries mitjançant catèters, i bypass

per reconduir el flux de la sang. Lanova tècnica no requereix una inter-venció a cor obert, sinó arribar a l’òr-gan a través de la part lateral deltòrax, sense que hagi de deixar debategar. L’estudi es va publicar a laversió en línia de la revista científicaCardiovascular Research.

El grup CIBERDEM deTarragona lidera un estudisobre diabetis al territoriespanyol

El grup CIBER de Diabetis i MalaltiesMetabòliques associades (CIBER-DEM), que coordina el Servei d’En-docrinologia de l’Hospital UniversitariJoan XXIII de Tarragona, ha dirigit igestionat un estudi de la prevalençade la diabetis mellitus, l’obesitat, lahipertensió arterial i altres factorsde risc cardiovascular a tot el territoriespanyol.

Aquest estudi té l’objectiu de conèixeramb més precisió el nombre de per-sones amb diabetis mellitus tipus 2,obesitat, hipertensió arterial i altresfactors de risc cardiovascular, in-cloent-hi hàbits de salut i hàbits nu-tricionals. A més, es pretén conèixer

l’associació entre els diferents factorsde risc, especialment els relacionatsamb la diabetis mellitus. Les personesseleccionades van emplenar una en-questa detallada sobre hàbits salu-dables i altres determinants socialsde salut. També es va fer la històriaclínica, una avaluació antropomètricai una extracció sanguínia, que incloïauna sobrecàrrega de glucosa.

El treball confirma l’associació entrediabetis, obesitat i hipertensió arte-rial. També mostra el paper deter-minant del nivell d’estudis, tant pelrisc de ser obès com diabètic o hi-pertens, així com la importància del’activitat física i la presència d’unaproporció significativa de personesamb diabetis que ho desconeixien.L’estudi també aporta informaciósobre el grau d’adherència dels pa-cients als programes de salut i elsaspectes positius sobre la salut deprendre oli d’oliva. El projecte haestat finançat parcialment pel Mi-nisteri de Sanitat en col·laboracióamb la Sociedad Española de Diabetesi la Fundación Española para la Dia-betes i majoritàriament per l’Institutode Salud Carlos III.


Recerca


http://www.nature.com/jid/journal/v131/n9/full/jid2011127a.html

http://cardiovascres.oxfordjournals.org/content/91/4/659.abstract


L’IRBLleida rep tresimportants reconeixements ala recerca

D’una banda, un estudi coordinatper l’IRBLleida i el Medical ResearchCouncil de Londres ha identificatEndoG com una proteïna responsabledel manteniment de la forma i funciódel cor i, per tant, el seu paper fona-mental com a reguladora de la hi-pertròfia cardíaca. Aquesta desco-berta publicada a Nature obre lesportes a la mateixa EndoG com a fu-tura diana terapèutica i com a ele-ment clau en l’anàlisi i el pronòsticd’algunes malalties del cor.

D’altra banda, un estudi del grup denefrologia experimental de l’IRBLleidaque ha permès descobrir l’efecte queté una proteïna per frenar la pro-gressió del deteriorament dels ro-nyons en pacients amb malalties re-nals, ha rebut un premi Íñigo Álvarezde Toledo que atorga la fundaciórenal del mateix nom.

Finalment, el Grup de Patologia On-cològica de l’IRBLleida participa, jun-tament amb cinc grups més, en unprojecte aprovat per l’Associació Es-

panyola contra el Càncer. Es tractad’un estudi que servirà per podertrobar un tractament efectiu per evi-tar la metàstasi. La investigació hade servir per determinar els factorsque provoquen que un 20% dels càn-cers d’endometri resultin mortalsper a les persones afectades. De fet,el càncer d’endometri és el càncerginecològic més freqüent entre lesdones. En línies generals, el gruptracta de determinar i conèixer lesbases moleculars dels tumors i buscarles alteracions genètiques que pro-voquen la metàstasi a l’organisme.

L’Hospital Trueta és un delscapdavanters en qualitat enrecerca

L’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta és un dels capdavantersde l’Estat pel que fa a la qualitat dela seva recerca, segons l’estudi del’any 2011 elaborat per SCImago Ins-titutions Rankings World Report, queha analitzat les 3.042 millors insti-tucions i organitzacions del món.Per fer aquest estudi s’analitzen in-dicadors com l’impacte científic, l’es-

pecialització temàtica, el volum depublicacions o les col·laboracions in-ternacionals. Aquest estudi es publicacada quatre anys i analitza institu-cions relacionades amb la salut, l’e-ducació, agències governamentals icorporacions, entre d’altres.

Segons els resultats de l’estudi, elTrueta és el segon hospital de totl’Estat –darrere del Carlos III–, pelque fa a l’excel·lència investigadora,un ítem que indica el percentatge depublicacions científiques inclòs dinsel 10% d’articles més citats en elsrespectius camps científics. Segonsaquest indicador, el 25,5% de les 556publicacions que va produir el Truetaentre els anys 2005 i 2009 formavenpart del 10% d’articles mundialmentmés citats. Dins la classificació generalde l’estudi, el Trueta se situa en ellloc 424 (el 18è a nivell estatal). Arabé, si es tinguessin en compte nomésles institucions relacionades en elcamp de la salut ocuparia el lloc 207,i seria la 13a a tot l’Estat. L’indicadorde l’excel·lència investigadora posaen relleu que centres petits, com ésel Trueta, poden portar a terme in-vestigacions de primera línia.

L’IDIAP apropa la recerca a l’atenció primària

L’Institut d’Investigació en AtencióPrimària Jordi Gol i Gurina (IDIAP)té actius quasi 190 projectes, 36 delsquals han estat iniciats el 2011. Aques-ta important activitat investigadoraha suposat que durant l’any 2011s’hagin gestionat 10 contractes depersonal amb càrrec als projectes.

En patologies cròniques i en les lleusmolt prevalents, l’atenció primàriaté les condicions ideals per estudiardeterminats aspectes dels medica-ments, per la qual cosa el treball decamp d’aquests estudis és molt mésfàcil amb la col·laboració dels pro-fessionals de l’atenció primària. L’A-gència de Gestió d’Investigació Clí-


http://www.nature.com/nature/journal/v478/n7367/full/nature10490.html

nica en Atenció Primària (AGICAP)s’encarrega específicament de l’or-ganització d’aquesta tasca investi-gadora, a partir d’una xarxa de pro-fessionals de medicina de família iinfermeria especialment preparatsper a la realització d’assajos clínics.L’any 2011 ha tingut en marxa 57 as-sajos clínics, la meitat dels qualsversen sobre temes cardiovasculars,i un 11% són sobre malalties infec-cioses. Ginecologia amb un 9%, res-piratori amb un 7% i reumatologiaamb un 5% són altres àmbits im-portants de la recerca en assajosclínics, mentre que on s’investigamenys és en el camp de la dermato-logia, un 4%, i de les al·lèrgies, ambun 2%. El 2011 s’han llegit un totalde 10 tesis. I com cada any, la voluntatde l’IDIAP per promoure la recercaen el primer nivell assistencial haquedat palesa en la convocatòriad’ajuts a projectes i suport a la re-alització del doctorat per a projectesde recerca desenvolupats en l’àmbitde l’atenció primària.

Si bé la finalitat de l’IDIAP no éssuplir la tasca d’altres agències derecerca finançant directament elsprojectes, atorga diversos ajuts ques’emmarquen en les seves línies detreball. En aquest sentit, destaca el7è Premi de Recerca en Atenció Pri-

mària 2011 de la Regió Sanitària Bar-celona, que ha estat per al projecte“Seguiment als 7 anys d’una cohortde gent gran no institucionalitzada.Validació predictiva d’un instrumentde detecció de fragilitat en l’atencióprimària” de l’Àmbit d’Atenció Pri-mària Barcelona Ciutat. També s’haconcedit un accèssit al projecte “Im-pacte de la implementació d’unaeina de col·laboració clínica en xarxa(ECOPIH) entre professionals d’a-tenció primària i especialitzada enla reducció del nombre de deriva-cions”, del SAP Badalona-Sant Adrià.

La Fundació Hospital de Viladecans es fusiona amb l’IDIBELL

La fundació de recerca de l’Hospitalde Viladecans ha aconseguit la fusiódefinitiva amb l’IDIBELL. Aquestadecisió obre un camí que cal aprofitarper donar un pas més cap a l’excel·lèn-cia de la investigació de la Fundació,fonamentalment necessària per a lapràctica clínica.

Això suposa un gran pas endavantper als grups consolidats –Grup dePatologia Funcional Digestiva i Grupde Serveis Sanitaris i Indicadors deQualitat– amb capacitat d’integrar-se dins de l’estratègia de l’IDIBELL.

S’atorguen els premis a la Trajectòria Investigadoraa l’ICS

La 4a Jornada de Recerca de l’ICS vaser l’escenari del lliurament dels Pre-mis a la Trajectòria Investigadora al’ICS 2011, que tenen com a objectiufomentar i reconèixer la investigaciód’alta qualitat en ciències de la salutdels investigadors i les investigadoresde la xarxa d’atenció primària i delshospitals de l’ICS.

Els guanyadors d’aquest any hanestat el Dr. José Manuel Fernán-dez-Real, de l’IDIBGi, per la sevaintensa tasca investigadora en l’àm-bit de la resistència a la insulina i,en especial, en les malalties endo-crinològiques amb un gran impactesocial actual i de futur, com sónl’obesitat i la diabetis mellitus detipus 2, i el Dr. Ernest Vinyoles, delCAP La Mina, que ha rebut el guardóper les seves investigacions en elcamp de la hipertensió, especial-ment en la mesura clínica de lapressió arterial, i en concret en elmonitoratge ambulatori de la pres-sió arterial, l’electrocardiografia enel pacient hipertens i el risc car-diovascular. Cadascun d’ells ha rebutun premi de 12.000 euros.

Producció científica dels instituts de recerca

Articles publicats Factor d’impacte en revistes indexades total

Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)1 799 3.467,94

Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) 656 3.378,19

Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 545 2.111,14

Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV)2 325 1.407,10

Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) 209 1.017,52

Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGi) 154 640,19

Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP) 257 471,80

Dades proporcionades pels instituts de recerca. Algunes publicacions poden haver estat comptabilitzades per més d’un centre.1. Aquestes xifres són el resultat del sumatori del total d’articles publicats i el factor d’impacte de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i la Fundació

Hospital de Viladecans per a la Recerca i Docència.2. Aquestes xifres són el resultat del sumatori del total d’articles i el factor d’impacte de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que inclou l’Hospital

Universitari Joan XXIII de Tarragona i l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.


Recerca



L’ICS forma cada any 2.400residents de 50 especialitatsdiferents

L’ICS forma cada any 2.400 residentsde 50 especialitats diferents, és a dir,la meitat de tots els residents del sis-

tema sanitari català. Pel que fa a lesplaces de formació sanitària especia-litzada, els hospitals i centres d’atencióprimària de l’ICS disposen d’un totalde 702 acreditades el 2011. Concreta-ment, 436 places d’especialitats hos-pitalàries (el 45% del total) i 266

places d’atenció familiar i comunitària(el 75% del total). Cal destacar queels 8 hospitals de l’ICS i les 8 unitatsdocents d’atenció familiar i comuni-tària estan acreditats per a la formaciósanitària especialitzada.

Un dels indicadors de prestigi delshospitals és la seva capacitat d’a-tracció de residents. L’ICS proveeixde metges especialistes tota la xarxasanitària catalana atès que, per lesseves dimensions, molts d’aquestscentres (en la majoria dels casos,hospitals comarcals) no disposen del’estructura necessària per dur a ter-me aquesta tasca docent. Vall d’He-bron s’ha mantingut en els darrerstres anys entre els tres hospitalspreferits en l’àmbit estatal pels 100primers classificats a l’examen MIR,juntament amb els hospitals de LaPaz i el 12 de Octubre de Madrid. Éstambé un dels centres que atreumés residents de tot Espanya perfer rotacions en àrees específiques,amb més de 300 residents anuals,dels quals el 45% provenen de forade Catalunya.

L’objectiu fonamental dels centresde l’ICS és formar especialistes pre-parats per respondre a bastament ales necessitats de la ciutadania i delsistema sanitari català. Els itinerarisformatius estan dissenyats per in-corporar progressivament les com-petències pròpies de cadascuna deles especialitats, tant des del puntde vista dels coneixements científics,com de les habilitats tècniques oles actituds professionals, en un mo-del d’exercici clínic tutoritzat ambsupervisió decreixent i adquisicióprogressiva de responsabilitats amesura que es van assolint els ob-jectius predefinits. La tasca de lescomissions de docència i dels tutors,elements fonamentals en tot l’en-granatge, està encaminada a oferirla màxima qualitat docent i a acon-seguir una formació excel·lent delsresidents.

Places acreditades i ofertades pels centres de l’ICS el 2011

Places Places Hospitals acreditades ofertades Especialitats

Vall d’Hebron 161 130 46

Bellvitge 97 86 41

Germans Trias 67 60 35

Dr. Josep Trueta 36 35 23

Arnau de Vilanova 34 30 25

Joan XXIII 32 31 21

Verge de la Cinta 8 7 8

Viladecans 1 1 1

Total 436 380

Places Places Atenció primària acreditades ofertades Especialitats

Costa de Ponent 69 58 2

Barcelona Ciutat 60 41 1

Metropolitana Nord 40 36 1

Girona 27 24 2

Camp de Tarragona 23 18 1

Catalunya Central 21 18 1

Lleida 14 13 1

Terres de l’Ebre 12 8 1

Total 266 216

Docència



El Consell d’Administració de l’ICS aprova el nou Plad’ordenació de recursoshumans 2012-2015

El Consell d’Administració ha aprovatel nou Pla d’ordenació de recursoshumans (PORH) de l’ICS per al pe-ríode 2012-2015. El PORH estableixcinc línies d’actuació que configurenel marc en què s’han de centrar lesactuacions de l’ICS en matèria degestió de persones i que permetendeterminar on es focalitzaran els es-forços durant la seva vigència. Aques-tes línies es concreten a millorar elsprocessos i la productivitat, desen-volupar les competències directivesi de gestió clínica, promoure el des-envolupament professional, revisari millorar els sistemes de gestió derecursos humans, i impulsar mesuresrelacionades amb l’aplicació del Plaestratègic de responsabilitat socialcorporativa de l’ICS 2011-2014. Estracta d’una eina de gestió flexibleque podrà incorporar en el seu pe-ríode de vigència nous annexos sobreaquells aspectes que puguin afectarles condicions de treball prèviament

negociats per la Mesa Sectorial deSanitat i també pel Consell d’Admi-nistració. És el cas del perllongamentde l’edat de jubilació, el concurs detrasllats (mobilitat voluntària) o elscriteris generals dels processos deselecció. Es tracta d’una eina degestió flexible que podrà incorporardurant el seu període de vigèncianous annexos prèviament negociatsa la Mesa Sectorial de Sanitat i apro-vats també pel Consell d’Adminis-tració.

Es constitueixen el Consell de Participació dels Professionals i el ConsellGeneral de Participació de l’ICS

El mes de desembre s’ha constituïtel Consell de Participació dels Pro-fessionals, un òrgan que assessorael Consell d’Administració sobre as-sumptes relacionats amb l’exerciciprofessional del personal mèdic i in-fermer de l’organització. Pel que faa la seva composició, està integratper 15 membres, més el presidentdel Consell d’Administració. Cal des-

tacar que, dels 15 membres, 12 sónmembres electes sorgits d’un procéselectoral de les juntes clíniques deprimària i d’hospitals.

En la mateixa sessió també s’ha cons-tituït el Consell General de Partici-pació, un òrgan col·legiat de partici-pació comunitària amb finalitats d’as-sessorament, consultives i de segui-ment i supervisió de l’activitat sani-tària de l’ICS. Està integrat pel pre-sident del Consell d’Administracióde l’ICS i representants de diversesentitats de pacients i usuaris, delmón veïnal, organitzacions sindicalsi empresarials, entitats municipalistes,col·legis professionals sanitaris, elCatSalut, el Departament de Salut,membres del mateix ICS i tres mem-bres de prestigi reconegut dins delmón sanitari.

Se signen els acords de gestiódels hospitals i dels equipsd’atenció primària

Consolidant l’estructura establertadurant els darrers anys, tant en hos-pitals com en atenció primària, elsacords de gestió s’han centrat en

Professionals



tres línies estratègiques: la sosteni-bilitat, l’activitat i qualitat assistenciali la millora organitzativa enfocada ala gestió de la qualitat i la seguretatdel pacient.

En els hospitals, tant la sostenibilitatcom l’activitat assistencial s’han ali-neat amb els objectius marcats en elcontracte programa del CatSalut, is’han incorporat com a elements nousla gestió de la medicació hospitalàriade dispensació ambulatòria (MHDA)i el seguiment de les recomanacionsde la Comissió Farmacoterapèuticade l’ICS, en termes de qualitat de laprescripció externa. D’aquesta maneraes continua fent una aposta per laqualitat i l’eficiència.

Quant als equips d’atenció primària,cal destacar la incorporació en elsacords de gestió, en l’apartat de mi-llora organitzativa, d’un objectiu lligata la implantació d’un sistema d’au-toavaluació de qualitat com a inicide l’estratègia per a la futura acre-ditació oficial de centres d’atencióprimària per part del Departamentde Salut.

Es presenta un nouprocediment d’intervenció encasos d’assetjament laboral

Coincidint amb el Dia Internacionalde la Dona Treballadora, es va pre-sentar l’actualització dels protocolsd’intervenció en casos d’assetjamentlaboral. A més de la incorporació deles actualitzacions legislatives sobreaquesta matèria i d’acord amb elprotocol elaborat per la Direcció Ge-neral de la Funció Pública, aquestdocument inclou com a novetat l’as-setjament per raó de sexe o orientaciósexual i altres discriminacions.

L’ICS ha estat un organisme pionerdins de la Generalitat de Catalunyaen el desenvolupament d’iniciativesper a la intervenció en casos d’as-setjament laboral. L’any 2004 va es-tablir el primer procediment que

marcava les pautes a seguir davantde situacions d’aquest tipus i, desd’aleshores, se n’han fet diverses re-visions.

Es fa una auditoria del sistema de gestió deprevenció de riscos laborals

Durant el 2011 s’ha dut a terme l’au-ditoria legal del sistema de gestióde la prevenció de tots els centresde l’ICS. Per al procés s’han visitatun total de 53 centres d’atenció pri-mària i els vuit hospitals. Al desembres’han presentat els resultats globalsa la direcció i durant el 2012 es pre-sentaran els informes a les gerènciesterritorials i es posaran en marxa lesmesures per corregir les desviacionsdetectades.

Finalitza l’avaluació de riscpsicosocial a tots els centresde l’ICS

L’avaluació del risc psicosocial, quees va iniciar el 2006, pretén identificarles possibles mancances en l’orga-nització del treball que poden tenirefectes negatius per a la salut delsprofessionals. S’ha realitzat emprant

la metodologia CoPsoQ, recomanadapel Departament d’Empresa i Ocu-pació, i ha implicat, entre altres tas-ques, el repartiment d’un qüestionarien mà al personal (s’ha arribat al88%) i s’ha obtingut una taxa de res-posta del 67,4% respecte al nombrede qüestionaris lliurats.

Els resultats valoren de manera globali com a exposicions més problemàti-ques les exigències psicològiques, ladoble presència i les compensacions.Com a exposicions favorables, el tre-ball actiu i les possibilitats de desen-volupament i les relacions socials. Icom a exposicions millorables, el con-trol del temps de treball, la previsi-bilitat i la qualitat de lideratge.

Gairebé 30.000 professionalsde l’ICS han rebut formaciócontinuada

L’any 2011 el 68% dels professionalsde l’ICS han rebut algun tipus deformació. El total d’hores ofertes haestat de gairebé 950.000, xifra quesuposa una mitjana de 25 hores pertreballador.

Pel que fa a la seva distribució peràrees temàtiques, un 49% de leshores s’ha dedicat a l’àrea sanitària i


un 44% a temàtiques transversals,entre les quals destaquen: tecnologiesde la informació (30%), prevencióde riscos laborals (27%), comunicació(15%) i qualitat i millora contínua(8%). Un 7% de les hores de formacióhan estat dedicades a l’àrea de gestiói serveis, amb cursos majoritàriamentsobre processos administratius (54%).

Miquel Vilardell rep el premiMetge de l’Any 2011

El Dr. Miquel Vilardell Tarrés, capdel Servei de Medicina Interna del’Àrea General de l’Hospital Vall d’He-bron i president del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona, ha estat

guardonat amb el premi Metge del’Any 2011 per la seva trajectòria pro-fessional i per la seva tasca en elConsell Assesor del Govern de laGeneralitat en matèria de sanitat.Els Premis Edimsa reconeixen lespersones i les institucions més des-tacades de l’any en l’àmbit de la sa-nitat i la medicina a Espanya.

El Col·legi Oficiald’Infermeria de Barcelonapremia Isabel Pera

El guardó “A prop teu” va ser per ala infermera Isabel Pera i Fàbregas,professional de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron, per la seva aportació

en l’àmbit de la responsabilitat pro-fessional de la pràctica infermera ila contribució en la presa de cons-ciència sobre el rol propi de la infer-mera.

El COMB guardona divuitmetges i metgesses de l’ICS

Divuit professionals a títol individuali dos equips de professionals de l’ICShan rebut el Premi a l’Excel·lènciaProfessional del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona. Els premiatsexerceixen la seva activitat tant al’atenció primària com als hospitalsVall d’Hebron, Bellvitge i GermansTrias, i en la recerca a l’IDIAP JordiGol: Antoni Lluís Andreu Periz, Au-relio Ariza Fernández, José MiguelBaena Díez, Jaume Candell Riera,Joan Córdoba Cardona, Josefa Cor-tadellas Ángel, Enric Esplugas Oli-veras, Josep M. Grinyó Boira, EnricJuncadella Garcia, Maria Leon San-romà, Josep Lloret Roca, Roser Mar-quet Palomer, Manuel Monreal Bosch,Isabel Montaner Gomis, Maria RosaPou Vila, Consuelo I. Simón Muela,Pere Toran Monserrat i ConcepcióViolan Fors. Els equips de professio-nals guardonats han estat l’Equipd’Atenció Primària Ciutat Badia i l’e-quip de la Unitat de Cures Pal·liativesde l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Professionals




Responsabilitat social corporativa

L’ICS estalviarà més de 3 milions d’euros en la factura anual de llumdels seus hospitals

L’import de la factura anual d’energiaelèctrica de l’ICS supera els 25 milionsd’euros, 13 dels quals corresponenals vuit hospitals de l’organització.El consum anual d’electricitat d’a-quests centres se situa en 100 GWh,més de la meitat del consum elèctricglobal de tot l’ICS. Amb l’objectiude fer un pas endavant com a em-presa socialment responsable, l’ICSha fet un canvi d’estratègia en el sis-tema d’adquisició d’electricitat, quedes del mes de juny de 2011 es compraa preu variable al Pool, el mercatmajorista de l’electricitat regit perl’operador Omel. En aquest mercatl’electricitat es compra i es ven dià-riament, fet que suposa que el preude l’electricitat sigui variable hora ahora. Cal destacar també que la ra-cionalització del consum elèctric enles diferents franges horàries i l’esforçorganitzatiu que estan fent els centrespermet que el risc d’aquesta operacióestigui controlat en tot moment.

Fins ara, l’ICS comprava l’electricitata través de concurs públic o subhastaa un preu fix el kWh i per a tot unany. Aquesta estabilitat de preusimplica un cost superior en la facturaglobal anual perquè la comercialit-zadora que gestiona la compra as-sumeix el risc de la volatilitat delmercat elèctric.

Amb aquest nou sistema de comprad’electricitat, que a tot l’Estat nomésapliquen ADIF i Metro de Madrid,l’ICS podrà estalviar més de 3 milionsd’euros en la factura anual de llumdels seus hospitals.

S’aprova el Pla d’igualtat del’Institut Català de la Salut

El Pla d’igualtat de l’ICS, aprovat al’octubre per la Mesa Sectorial de

Negociació de Sanitat amb el consensde totes les organitzacions sindicalsrepresentades, s’estructura en setàrees d’actuació, unes directamentrelacionades amb la política de re-cursos humans i altres vinculadesamb l’estratègia, l’organització in-terna i la comunicació corporativa.

El document conté, per a cada àrea,un conjunt de mesures que s’hanadoptat o que s’hauran d’adoptardesprés d’analitzar i diagnosticar lasituació concreta de la institució desdel punt de vista de gènere i igualtat.A més, estableix uns objectius es-pecífics i defineix les accions neces-sàries per poder aconseguir-los enel marc d’un calendari d’execució.

En matèria de comunicació, l’ICS hapublicat una guia encaminada a pro-moure l’ús d’un llenguatge no dis-criminatori per raó de gènere. LesRecomanacions per a un ús no sexistade la llengua en l’àmbit de la saluts’adrecen a professionals del mónsanitari i tenen per objectiu oferirpautes senzilles de fàcil aplicacióper a la redacció no sexista dels tex-tos, ja siguin cartes, presentacions,impresos, material divulgatiu, etc.

Avançar cap a la consecució d’unaigualtat efectiva i real entre dones ihomes i treballar per impregnar laperspectiva de gènere en tots elsàmbits d’actuació és un dels eixosestratègics de les polítiques de res-ponsabilitat social corporativa de

l’ICS, una organització que té un74% de dones a la seva plantilla.

Gairebé 300 personesparticipen en la divuitenaedició de la Cursa Atlètica de la Sanitat Catalana

Un total de 295 professionals delmón sanitari català van participarel dia 27 de maig en la divuitenaedició de la Cursa Atlètica de la Sa-nitat Catalana, organitzada per l’Hos-pital Universitari Germans Trias iPujol. La cursa va batre un nou rècordd’inscrits, 453, i va repetir vencedorsen les categories absoluta masculinai femenina, que van ser els mateixosque l’any anterior: Elias Pérez i Car-men Auñón, professionals de l’Hos-pital Germans Trias i Pujol i de l’Ins-titut Català d’Oncologia, respecti-vament.

Suport a la cooperacióinternacional

Dins del marc de cooperació inter-nacional inciat el 2005 amb l’Hospitalde Touba, quatre professionals se-negalesos s’han desplaçat a l’HospitalJoan XXIII per treballar la prevenciód’infeccions nocosomials.

Dos professionals de l’Àmbit de Bar-celona Ciutat han participat en tas-ques de cooperació al Txad i Came-run, respectivament.


D’altra banda, dues infermeres i unatreballadora social de la Gerència Ter-ritorial Lleida han marxat a l’Equadori a Costa d’Ivori en el marc de dosprojectes d’atenció sanitària.

Deu professionals de la GerènciaMetropolitana Sud s’han desplaçata l’Índia, el Perú i diversos païsosafricans com a cooperants, gràciesa la col·laboració amb la FundacióVicenç Ferrer i altres ONG. D’altrabanda, a través del programa Bell-vitge Solidari, s’han fet donacionsde material de farmàcia i materialfungible a ONG com ara Solidaritati Comunicació (SICOM), Avôlo AsSalam, Associació Amics del Nepal,CC ONG Ajuda al Desenvolupamenti Quiros Cooperació Quirúrgica.

L’ICS continua amb lesactivitats de voluntariat

Les activitats de voluntariat delsequips d’atenció primària de tot elterritori continuen amb tasques d’a-companyament, xerrades, prestacióde material ortopèdic, exposicions,etc., sovint en col·laboració amb al-tres entitats com ara la Creu Roja,la Fundació ONCE, Càritas o Volun-taris Badalona.

Diverses entitats col·laboren ambl’Hospital Vall d’Hebron amb dona-cions, en activitats lúdiques, d’a-companyament al pacient i familiarsdurant l’estada a l’hospital.

A l’Hospital Germans Trias i Pujol,serveis com la Biblioteca del pacienti la Ciber@ula de la planta de Pedia-tria compten amb la col·laboracióde voluntaris que també visiten elsmalalts hospitalitzats oferint-los con-versa i companyia.

A l’Hospital de Girona Dr. JosepTrueta treballen onze grups de vo-luntariat que han exposat el seu diaa dia al centre hospitalari i han fetdifusió de les seves tasques i pro-jectes a la Setmana del Voluntariat,la primera setmana de maig.

Vuit associacions –entre les qualscal destacar la delegació a Lleida del’Associació Diabètics de Catalunyaper primera vegada– i altres entitats,treballen de manera voluntària al’Hospital Arnau de Vilanova de Llei-da oferint el seu acompanyament acol·lectius de malalts i a les sevesfamílies.

L’Hospital de Viladecans té un con-veni amb la Creu Roja per a tasquesd’acompanyament a pacients ingres-sats o ambulatoris. Dins la mateixaGerència Territorial MetropolitanaSud, l’Hospital Universitari de Bell-vitge té convenis establerts amb as-sociacions, que donen resposta alspacients de l’Hospital en dues di-mensions del voluntariat: el volun-tariat testimonial, que transmet laseva experiència en qualitat de pa-cient o familiar de pacient, i volun-tariat d’acompanyament social.

L’ICS amb La Marató

La Marató 2011, dedicada a la rege-neració i trasplantament de teixits iòrgans, va disposar com cada anyde la col·laboració de l’ICS, tant através d’actes promoguts des de di-versos centres d’atenció primària,com d’intervencions en el programade TV3 amb professionals del Joan

XXIII de Tarragona, el Germans Trias,Bellvitge i Vall d’Hebron, i tambéamb pacients d’alguns d’aquests hos-pitals, ja sigui en format d’entrevista,tertúlia o vídeos enregistrats.

La Fundació Leo Messi signaun conveni per formarmetges de l’Argentina alshospitals Vall d’Hebron, Triasi Pujol i Sant Joan de Déu

La Fundació Leo Messi, juntamentamb l’Hospital Universitari Vall d’He-bron, l’Hospital Universitari Sant Joande Déu i l’Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, amb el suport dela Fundació Ànima, van signar con-venis de col·laboració perquè pedia-tres de l’Hospital Víctor J. Vilela deRosario i de l’Hospital Dr. Garrahande Buenos Aires vinguin a Catalunyaa formar-se com a especialistes. Elsmetges tenen l’oportunitat de seguirla pràctica clínica i adquirir coneixe-ments sobre pediatria oncològica,sobre els trasplantaments de proge-nitors hematopoètics i el maneig delspacients que els requereixen, i tambésobre altres subespecialitats pedià-triques: malalties infeccioses i im-munitàries, endocrinologia, gastroen-terologia, neurologia i errors congènitsdel metabolisme, entre altres.


Responsabilitat social corporativa



Inversions i equipaments

Inversions i equipaments de reposició

• Continuació de l’obra de construc-ció de 19 quiròfans i 56 llits decrítics en les plantes 5a, 4a i 3a del’Àrea General de l’Hospital Valld’Hebron.

• Import inversió: 9.967.256,22 ¤

• Inici de la segona fase del nouedifici del Centre d’Esclerosi Múl-tiple de Catalunya (CEMCAT), ubi-cat a l’Hospital Vall d’Hebron.


• Finalització i posada en marxa del’obra de construcció de la novasala de grups d’emergència de 2 x3.100 KVA, a l’Hospital Vall d’He-bron.


• Continuació de l’obra de la segonafase d’ampliació de l’Hospital deBellvitge.


• Finalització de la primera fase dela reforma del Servei d’Urgènciesde l’Hospital Germans Trias i Pu-jol.


• Obra de construcció del nou apar-cament de l’Hospital Joan XXIII.Ordenació de la urbanització.


• Continuació de l’obra d’ampliaciódel CAP Bages.


• Obra de construcció del nou acce-lerador lineal a l’Hospital Arnaude Vilanova.

• Import inversió: 172.596,79 ¤

Nous equipaments

• Hospital de Dia Oncohematològici Hospital de Dia Polivalent del’Hospital Arnau de Vilanova deLleida

• Unitat de Cures Intensives Pedià-triques de l’Hospital Vall d’Hebron

• Laboratori d’hemodinàmica a l’Hos-pital de Bellvitge

• CUAP Castelldefels

• CAP Gràcia (Sabadell)

• CAP Trinitat Vella

• CAP Comte Borrell

• CAP Palau-solità i Plegamans

• CAP Goretti Badia (Súria)

• CAP Moià

• Consultori Local Bell-lloc d’Urgell

• Consultori Local Vilablareix

• Consultori Local Porqueres

• Consultori Local Mieres

• Consultori Local Magraners

• Consultori Local Solivella

• Cuina per a pacients de l’Hospitalde Viladecans

Obres menors d’adequació d’espais, petits equipaments i instrumental

Atenció Primària Barcelona Ciutat 107.880,83

Hospital Universitari Vall d’Hebron 3.121.673,82

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 186.927,86

Hospital Universitari de Bellvitge 24.469,58

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta 3.229,69

Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida 2.360.303,46

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 4.720,35

Total 5.809.205,59

En euros.


Gestió econòmicaEl pressupost de l’Institut Català de la Salut, entitatinclosa dins dels pressupostos de la Generalitat de Ca-talunya, equilibra els seus ingressos amb les sevesdespeses pressupostàries.

Les principals fonts de finançament de l’ICS provenendel pressupost que el Parlament de Catalunya li atorgacada any a través de la Llei de pressupostos (que incloules transferències del Servei Català de la Salut per a lacompra d’activitat sanitària), dels ingressos per prestacióde serveis sanitaris a tercers obligats al pagament i, demanera molt minoritària, d’altres ingressos de diversaíndole no lligats a actuacions assistencials.

Les dades econòmiques de despesa que es publiquen acontinuació tenen com a font els registres de la compta-bilitat pública, GECAT, classificades per la seva variantorgànica, i corresponen a la tramitació pressupostària acàrrec del pressupost de despeses de l’exercici 2011.

Els imports inclouen la totalitat de la despesa, corrent ide capital, dels diferents programes (atenció primària,atenció especialitzada i administració) i capítols pressu-postaris (1, despeses de personal; 2, despeses en bénscorrents i serveis; 4, transferències corrents, i 6, inversions)en els quals es classifica la despesa pressupostària del’ICS.

Pressupost executat

Institut Català de la Salut

Atenció primària 1.119.704.030,25

Atenció especialitzada 1.580.708.362,75

Centre Corporatiu1 83.481.046,04

Total 2.783.893.439,04

Alt Pirineu i Aran

Total 13.826.034,47

Barcelona

Atenció Primària Barcelona 251.979.284,94

Hospital Universitari Vall d’Hebron 593.546.038,64

Total 845.525.323,58

Camp de Tarragona

Atenció Primària Camp de Tarragona 76.256.960,60

Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona 111.016.029,92

Total 187.272.990,52

Catalunya Central

Total 90.572.302,88

Girona

Atenció Primària Girona 102.682.377,15

Hospital Universitari de GironaDr. Josep Trueta 128.848.495,58

Total 231.530.872,73

Lleida

Atenció Primària Lleida 67.584.700,07

Hospital Universitari Arnau de Vilanovade Lleida 139.235.781,75

Total 206.820.481,82

Metropolitana Nord

Atenció Primària Metropolitana Nord 258.648.027,15

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 209.690.326,20

Total 468.338.353,35

Metropolitana Sud

Atenció Primària Costa de Ponent 221.869.985,45

Hospital de Viladecans 39.079.724,65

Hospital Universitari de Bellvitge 299.559.378,17

Total 560.509.088,27

Terres de l’Ebre

Atenció Primària Terres de l’Ebre 36.284.357,54

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 59.732.587,84

Total 96.016.945,38

En euros.

Font: Direcció Econòmica i d’Organització.

1. Inclou les despeses de personal del Centre Corporatiu (13,4 M¤), lesdespeses de funcionament i manteniment de l’edifici (4,4 M¤) i tambéaltres despeses que afecten tots els centres però que es tramitencentralitzadament des del Centre Corporatiu (65,6 M¤), com ara els serveisinformàtics, la pòlissa de responsabilitat civil o la central de trucades del’atenció primària, entre d’altres.



Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

© Institut Català de la SalutGran Via de les Corts Catalanes, 58708007 BarcelonaTel. 93 482 41 00www.gencat.cat/ics

Coordinació: Gabinet Tècnic i de Comunicació

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser, Clara Bayo, arxiu fotogràfic de l’Institut d’InvestigacióBiomèdica de Bellvitge, arxiu fotogràfic de l’Institut d’Investigació Biomèdica deGirona Dr. Josep Trueta i arxiu fotogràfic de l’Institut Català de la Salut

L’ICS adquireix el 64% de lacompra de material fungible i fàrmacs de manera conjunta

Entre les mesures d’eficiència posadesen marxa per l’ICS, destaca l'incrementaconseguit en el volum de compraconjunta per a tots els centres de lainstitució. La renovació dels sistemesd’informació que es va dur a termeel 2007 i l’establiment d’uns proce-diments de treball conjunts han pos-sibilitat que la compra agregada s’hagipogut incrementar i aplicar de maneramassiva amb l’objectiu d’aconseguiruns preus més econòmics.

Durant l’exercici 2011, l’ICS ha efectuatcompres de material i productes far-macèutics per a tots els seus centresper un import total de 467,5 M¤,dels quals 299,9 (el 64%) corresponena la compra agregada. En concret,amb aquest procediment s’han ad-quirit el 64% dels medicaments, in-cloent-hi els sèrums, i el 58% de lespròtesis en el cas dels materials.

L’impacte econòmic de les adjudi-cacions efectuades el 2011 ha suposatuna reducció mitjana dels preus del’11%.

Logaritme amplia els seus serveis

Logaritme Serveis Logístics, AIE,agrupació d’interès econòmic creadaper l’ICS i el Banc de Sang i Teixits,ha sumat el 2011 com a soci l’HospitalClínic de Barcelona, a més del Con-sorci Castelldefels Agents de Salut(CASAP), que ja ho era des del 2007.

Logaritme disposa d’un magatzemde 15.000 m2 a Sant Sadurní d’Anoia,des d’on proporciona un ampli ventallde serveis logístics de valor afegitper als seus clients: emissió, com-provació i verificació de les ordresde lliurament dels materials als pro-veïdors; recepció i preparació de lescomandes dels centres fins al seutransport i distribució, i gestió delsestocs.

L’any 2011 ha ampliat els seus serveisamb la recollida de residus dels grupsIII i IV, la valisa interna de l’HospitalVall d’Hebron i la gestió del seu ma-gatzem de manteniment i del seuarxiu administratiu.


www.gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la Salut


Memòria Institut Català de la Salut - Hospital De Viladecans · 2012. 8. 6. · Catalunya Central...

Documents

Transcript of Memòria Institut Català de la Salut - Hospital De Viladecans · 2012. 8. 6. · Catalunya Central...