Memòria mapa de patrimoni cultural Castellolí Virgínia ......Tot i que el nucli urbà es troba a...
Transcript of Memòria mapa de patrimoni cultural Castellolí Virgínia ......Tot i que el nucli urbà es troba a...
Castelloliacute
Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez Abril 2018
Memograveria mapa de patrimoni cultural
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
0
Mapa del Patrimoni Cultural de Castelloliacute
Memograveria tegravecnica
Redaccioacute Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez
Febrer 2018
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
1
FITXA TEgraveCNICA
Nom del projecte Mapa de Patrimoni
Poblacioacute i comarca Castelloliacute Anoia
Promocioacute Oficina del Patrimoni Cultural (Diputacioacute de Barcelona)
Coordinacioacute i supervisioacute Pedro Barbado Mariscal (OPC)
Redaccioacute Virgiacutenia Cepero historiadora i arqueograveloga
Dates drsquoexecucioacute maig 2017 - febrer 2018
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
2
SUMARI 1 INTRODUCCIOacute3
2 AGRAIumlMENTS4
3 MARC TERRITORIAL5
31 MEDI FIacuteSIC5
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA9
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA15
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT16
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI18
4 METODOLOGIA20
41 MARC TEOgraveRIC20
42 PROCEacuteS DE TREBALL22
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute22
422 TREBALL DE CAMP23
423 TREBALL DE GABINET24
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI25
51 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS25
52 PATRIMONI IMMOBLE27
53 PATRIMONI MOBLE28
54 PATRIMONI DOCUMENTAL29
55 PATRIMONI IMMATERIAL30
56 PATRIMONI NATURAL31
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS32
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute32
572 TITULARITAT35
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute35
574 CRONOLOGIA36
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA37
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS45
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
3
1 INTRODUCCIOacute LrsquoOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona eacutes un servei especialitzat en la cooperacioacute i promocioacute del patrimoni cultural local que sorganitza a partir de larticulacioacute dun seguit de xarxes sectorials io territorials (Xarxa dArxius Municipals Xarxa de Museus Locals Programa dEstudis del Patrimoni) que posen a labast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a lorganitzacioacute gestioacute conservacioacute tractament difusioacute i comunicacioacute del conjunt de beacutens patrimonials presents en el territori i sobretot als equipaments culturals especialitzats que actuen des de lagravembit municipal
Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les poliacutetiques i estrategravegies dels ajuntaments en relacioacute amb la conservacioacute la recerca la difusioacute i la dinamitzacioacute dels beacutens patrimonials del seu territori El programa preteacuten facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest mitjanccedilant diferents actuacions entre les quals es troba la promocioacute de la realitzacioacute dels Mapes de Patrimoni Cultural Local abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural Lrsquoobjectiu drsquoaquests inventaris eacutes la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dun municipi concret i la seva valoracioacute
Lrsquoajuntament de Castelloliacute interessat en desenvolupar un programa drsquoactuacioacute global per tal de disposar drsquouna eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal va signar lrsquoany 2017 un conveni amb la Diputacioacute de Barcelona per tal drsquoinventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestioacute i conservacioacute la difusioacute als ciutadans la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic lrsquoestabliment de rutes didagravectiques i turiacutestiques la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc
La redaccioacute del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueograveloga Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez sota la supervisioacute tegravecnica de lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a traveacutes del seus serveis tegravecnics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
0
Mapa del Patrimoni Cultural de Castelloliacute
Memograveria tegravecnica
Redaccioacute Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez
Febrer 2018
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
1
FITXA TEgraveCNICA
Nom del projecte Mapa de Patrimoni
Poblacioacute i comarca Castelloliacute Anoia
Promocioacute Oficina del Patrimoni Cultural (Diputacioacute de Barcelona)
Coordinacioacute i supervisioacute Pedro Barbado Mariscal (OPC)
Redaccioacute Virgiacutenia Cepero historiadora i arqueograveloga
Dates drsquoexecucioacute maig 2017 - febrer 2018
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
2
SUMARI 1 INTRODUCCIOacute3
2 AGRAIumlMENTS4
3 MARC TERRITORIAL5
31 MEDI FIacuteSIC5
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA9
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA15
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT16
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI18
4 METODOLOGIA20
41 MARC TEOgraveRIC20
42 PROCEacuteS DE TREBALL22
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute22
422 TREBALL DE CAMP23
423 TREBALL DE GABINET24
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI25
51 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS25
52 PATRIMONI IMMOBLE27
53 PATRIMONI MOBLE28
54 PATRIMONI DOCUMENTAL29
55 PATRIMONI IMMATERIAL30
56 PATRIMONI NATURAL31
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS32
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute32
572 TITULARITAT35
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute35
574 CRONOLOGIA36
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA37
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS45
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
3
1 INTRODUCCIOacute LrsquoOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona eacutes un servei especialitzat en la cooperacioacute i promocioacute del patrimoni cultural local que sorganitza a partir de larticulacioacute dun seguit de xarxes sectorials io territorials (Xarxa dArxius Municipals Xarxa de Museus Locals Programa dEstudis del Patrimoni) que posen a labast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a lorganitzacioacute gestioacute conservacioacute tractament difusioacute i comunicacioacute del conjunt de beacutens patrimonials presents en el territori i sobretot als equipaments culturals especialitzats que actuen des de lagravembit municipal
Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les poliacutetiques i estrategravegies dels ajuntaments en relacioacute amb la conservacioacute la recerca la difusioacute i la dinamitzacioacute dels beacutens patrimonials del seu territori El programa preteacuten facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest mitjanccedilant diferents actuacions entre les quals es troba la promocioacute de la realitzacioacute dels Mapes de Patrimoni Cultural Local abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural Lrsquoobjectiu drsquoaquests inventaris eacutes la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dun municipi concret i la seva valoracioacute
Lrsquoajuntament de Castelloliacute interessat en desenvolupar un programa drsquoactuacioacute global per tal de disposar drsquouna eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal va signar lrsquoany 2017 un conveni amb la Diputacioacute de Barcelona per tal drsquoinventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestioacute i conservacioacute la difusioacute als ciutadans la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic lrsquoestabliment de rutes didagravectiques i turiacutestiques la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc
La redaccioacute del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueograveloga Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez sota la supervisioacute tegravecnica de lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a traveacutes del seus serveis tegravecnics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
1
FITXA TEgraveCNICA
Nom del projecte Mapa de Patrimoni
Poblacioacute i comarca Castelloliacute Anoia
Promocioacute Oficina del Patrimoni Cultural (Diputacioacute de Barcelona)
Coordinacioacute i supervisioacute Pedro Barbado Mariscal (OPC)
Redaccioacute Virgiacutenia Cepero historiadora i arqueograveloga
Dates drsquoexecucioacute maig 2017 - febrer 2018
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
2
SUMARI 1 INTRODUCCIOacute3
2 AGRAIumlMENTS4
3 MARC TERRITORIAL5
31 MEDI FIacuteSIC5
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA9
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA15
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT16
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI18
4 METODOLOGIA20
41 MARC TEOgraveRIC20
42 PROCEacuteS DE TREBALL22
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute22
422 TREBALL DE CAMP23
423 TREBALL DE GABINET24
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI25
51 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS25
52 PATRIMONI IMMOBLE27
53 PATRIMONI MOBLE28
54 PATRIMONI DOCUMENTAL29
55 PATRIMONI IMMATERIAL30
56 PATRIMONI NATURAL31
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS32
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute32
572 TITULARITAT35
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute35
574 CRONOLOGIA36
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA37
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS45
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
3
1 INTRODUCCIOacute LrsquoOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona eacutes un servei especialitzat en la cooperacioacute i promocioacute del patrimoni cultural local que sorganitza a partir de larticulacioacute dun seguit de xarxes sectorials io territorials (Xarxa dArxius Municipals Xarxa de Museus Locals Programa dEstudis del Patrimoni) que posen a labast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a lorganitzacioacute gestioacute conservacioacute tractament difusioacute i comunicacioacute del conjunt de beacutens patrimonials presents en el territori i sobretot als equipaments culturals especialitzats que actuen des de lagravembit municipal
Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les poliacutetiques i estrategravegies dels ajuntaments en relacioacute amb la conservacioacute la recerca la difusioacute i la dinamitzacioacute dels beacutens patrimonials del seu territori El programa preteacuten facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest mitjanccedilant diferents actuacions entre les quals es troba la promocioacute de la realitzacioacute dels Mapes de Patrimoni Cultural Local abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural Lrsquoobjectiu drsquoaquests inventaris eacutes la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dun municipi concret i la seva valoracioacute
Lrsquoajuntament de Castelloliacute interessat en desenvolupar un programa drsquoactuacioacute global per tal de disposar drsquouna eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal va signar lrsquoany 2017 un conveni amb la Diputacioacute de Barcelona per tal drsquoinventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestioacute i conservacioacute la difusioacute als ciutadans la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic lrsquoestabliment de rutes didagravectiques i turiacutestiques la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc
La redaccioacute del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueograveloga Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez sota la supervisioacute tegravecnica de lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a traveacutes del seus serveis tegravecnics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
2
SUMARI 1 INTRODUCCIOacute3
2 AGRAIumlMENTS4
3 MARC TERRITORIAL5
31 MEDI FIacuteSIC5
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA9
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA15
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT16
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI18
4 METODOLOGIA20
41 MARC TEOgraveRIC20
42 PROCEacuteS DE TREBALL22
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute22
422 TREBALL DE CAMP23
423 TREBALL DE GABINET24
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI25
51 ELEMENTS FITXATS I ELEMENTS NO FITXATS25
52 PATRIMONI IMMOBLE27
53 PATRIMONI MOBLE28
54 PATRIMONI DOCUMENTAL29
55 PATRIMONI IMMATERIAL30
56 PATRIMONI NATURAL31
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS32
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute32
572 TITULARITAT35
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute35
574 CRONOLOGIA36
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA37
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS45
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
3
1 INTRODUCCIOacute LrsquoOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona eacutes un servei especialitzat en la cooperacioacute i promocioacute del patrimoni cultural local que sorganitza a partir de larticulacioacute dun seguit de xarxes sectorials io territorials (Xarxa dArxius Municipals Xarxa de Museus Locals Programa dEstudis del Patrimoni) que posen a labast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a lorganitzacioacute gestioacute conservacioacute tractament difusioacute i comunicacioacute del conjunt de beacutens patrimonials presents en el territori i sobretot als equipaments culturals especialitzats que actuen des de lagravembit municipal
Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les poliacutetiques i estrategravegies dels ajuntaments en relacioacute amb la conservacioacute la recerca la difusioacute i la dinamitzacioacute dels beacutens patrimonials del seu territori El programa preteacuten facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest mitjanccedilant diferents actuacions entre les quals es troba la promocioacute de la realitzacioacute dels Mapes de Patrimoni Cultural Local abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural Lrsquoobjectiu drsquoaquests inventaris eacutes la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dun municipi concret i la seva valoracioacute
Lrsquoajuntament de Castelloliacute interessat en desenvolupar un programa drsquoactuacioacute global per tal de disposar drsquouna eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal va signar lrsquoany 2017 un conveni amb la Diputacioacute de Barcelona per tal drsquoinventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestioacute i conservacioacute la difusioacute als ciutadans la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic lrsquoestabliment de rutes didagravectiques i turiacutestiques la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc
La redaccioacute del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueograveloga Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez sota la supervisioacute tegravecnica de lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a traveacutes del seus serveis tegravecnics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
3
1 INTRODUCCIOacute LrsquoOficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona eacutes un servei especialitzat en la cooperacioacute i promocioacute del patrimoni cultural local que sorganitza a partir de larticulacioacute dun seguit de xarxes sectorials io territorials (Xarxa dArxius Municipals Xarxa de Museus Locals Programa dEstudis del Patrimoni) que posen a labast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a lorganitzacioacute gestioacute conservacioacute tractament difusioacute i comunicacioacute del conjunt de beacutens patrimonials presents en el territori i sobretot als equipaments culturals especialitzats que actuen des de lagravembit municipal
Dins del seu programa anomenat Estudis i projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les poliacutetiques i estrategravegies dels ajuntaments en relacioacute amb la conservacioacute la recerca la difusioacute i la dinamitzacioacute dels beacutens patrimonials del seu territori El programa preteacuten facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest mitjanccedilant diferents actuacions entre les quals es troba la promocioacute de la realitzacioacute dels Mapes de Patrimoni Cultural Local abans anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural Lrsquoobjectiu drsquoaquests inventaris eacutes la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural dun municipi concret i la seva valoracioacute
Lrsquoajuntament de Castelloliacute interessat en desenvolupar un programa drsquoactuacioacute global per tal de disposar drsquouna eina de coneixement dels elements patrimonials que es troben en el seu terme municipal va signar lrsquoany 2017 un conveni amb la Diputacioacute de Barcelona per tal drsquoinventariar aquest patrimoni i facilitar la seva gestioacute i conservacioacute la difusioacute als ciutadans la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic lrsquoestabliment de rutes didagravectiques i turiacutestiques la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc
La redaccioacute del projecte ha estat executada per la historiadora i arqueograveloga Virgiacutenia Cepero Gonzaacutelez sota la supervisioacute tegravecnica de lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a traveacutes del seus serveis tegravecnics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
4
2 AGRAIumlMENTS
La realitzacioacute drsquoaquest inventari no hauria estat possible sense la inestimable colmiddotlaboracioacute de diverses persones que des dels seus coneixements i experiegravencies han facilitat la seva documentacioacute i redaccioacute
Agraeixo la colmiddotlaboracioacute de lrsquoAjuntament de Castelloliacute pel seu interegraves i les gestions realitzades Perograve drsquouna manera molt especiacutefica a Mariona Guixagrave que ha posat tots els recursos disponibles per tal de facilitar la feina
Una especial mencioacute al Sr Jaume Casadesuacutes al Sr Josep Llansana i el Sr Ramon Vidal Brugueacutes per les informacions que tan amablement mrsquohan facilitat
Tanmateix les atencions rebudes per part de Josep Manuel Rueda del Museu Arqueologravegic de Catalunya a Marta Vives i Sabateacute de lrsquoArxiu Comarcal drsquoAnoia i a Rosa Maria Junyent Riba del Museu de la Pell drsquoIgualada i Comarcal de lrsquoAnoia
Drsquoaltra banda cal agrair als propietaris de les masies que han obert amablement les portes de casa seva El treball de camp que srsquoha fet per localitzar els elements patrimonials no hauria estat possible sense la memograveria i el coneixement del territori de molta gent del municipi que ha estat entrevistada
A tots ells el meacutes sincer agraiumlment
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
5
3 EL MARC TERRITORIAL
31 EL MEDI FIacuteSIC
Situacioacute geogragravefica
Mapa topogragravefic de Castelloliacute Institut Cartogragravefic de Catalunya E 150000
- Municipi Castelloliacute
- Comarca Anoia
- Coordenades UTM 391782 4606199
- Alccedilada 415 msnm
- Extensioacute 2525 kmsup2
- Poblacioacute 599 h (2017)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
6
Medi fiacutesic
Fotografia autora
Castelloliacute eacutes un municipi de la comarca de lAnoia proviacutencia de Barcelona que ocupa una superfiacutecie de 2528 kmsup2 i compta amb 599 habitants Eacutes un terme de la conca drsquoOgravedena
Estagrave format per diversos nuclis de poblacioacute el poble de Castelloliacute cap de municipi el veiumlnat de Ca nAlzina el Raval de Sant Feliu la urbanitzacioacute dels Pinyerets i un gran nombre de masos disseminats pel territori
Castelloliacute limita al nord i a lrsquoest amb el municipi del Bruc al nord amb el de Castellfollit del Boix a lrsquooest amb el drsquoOgravedena al sud-oest amb el de la Pobla de Claramunt i al sud-est amb el de Piera
Tot i que el nucli urbagrave es troba a una vall a 415 m drsquoalccedilada sobre el nivell del mar el terme municipal es troba envoltat de muntanyes amb desnivells importants El punt meacutes elevat a 740 m es troba a la serra de les Roques Blanques a lextrem sud-est del terme municipal i el punt meacutes baix a 310 m es troba a lrsquoentorn de la riera de Castelloliacute a lrsquoextrem sud-oest
El clima
El clima eacutes mediterrani subhumit de tendegravencia continental caracteritzat per la irregularitat en el ritme anual de temperatures i precipitacions La pluviometria que oscilmiddotla entre 600-650 mm anuals es concentra majoritagraveriament a la tardor i a la primavera
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
7
Els hiverns soacuten freds i els estius calorosos amb grans oscilmiddotlacions tegravermiques entre el dia i la nit especialment a lrsquoestiu que juntament amb les brises marines que arriben a traveacutes de lestret de Capellades suavitzen les temperatures extremes a lrsquoestiu
La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 14 ordmC la temperatura mitjana miacutenima mensual a lrsquohivern al voltant dels 5 ordmC i la mitjana magravexima mensual a lrsquoestiu entre els 33 ordmC i els 37 ordmC
La vegetacioacute
El paisatge vegetal correspon a la regioacute fitogeogragravefica mediterragravenia on predominen els boscos i matollars de fulla perenne amb predomini de lrsquoalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale)
A Castelloliacute el territori potencial de lrsquoalzinar litoral ha estat majoritagraveriament substituiumlt per pinedes mediterragravenies dos dels hagravebitats meacutes abundants del municipi soacuten els boscos de aciculifolis formats per pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp salzmannii) Aquestes pinedes associen un sotabosc tiacutepic mediterrani format per brolles de romaniacute (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum) i bufalaga (Thymelaea tinctoria) calciacutecoles de terra baixa Tot i que les pinedes de pi blanc soacuten majoritagraveries tambeacute es troba una petita superfiacutecie ocupada per pi pinyer (Pinus pinea)
En quant al paisatge agriacutecola que tambeacute eacutes molt present al municipi predominen els conreus herbacis de secagrave els conreus drsquoametllers (Prunus dulcis) i les oliveres (Olea europaea)
Les aiguumles
La xarxa hidrogragravefica del municipi estagrave configurada per la riera de Castelloliacute i una segraverie de torrents afluents del riu Anoia
Castelloliacute es troba al sector de llevant de la Conca drsquoOgravedena en una vall excavada per una segraverie de torrents que davallen de les muntanyes del coll del Bruc a lrsquoest i del puig de lrsquoAguilera a lrsquooest que formen la riera de Castelloliacute Tambeacute drena el terme la capccedilalera del torrent del Forn drsquoen Mouner que aflueix a lrsquoAnoia al terme de la Pobla que srsquoorigina entre el turoacute de la Creu drsquoen Mabres i la
serra de la Monja1
Geologia
La litologia predominant a Castelloliacute estagrave constituiumlda per margues blaves fossiliacuteferes amb limolites vermelles intercalades amb nivells calcaris i gresos bioclagravestics pertanyents al Bartoniagrave Aquesta unitat engloba la formacioacute margues dIgualada i formacioacute margues de Collbagraves
1 AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia
Catalana p 349
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
8
Vies de comunicacioacute
Castelloliacute disposa drsquouna ubicacioacute privilegiada en relacioacute a les infraestructures de comunicacioacute de la zona Teacute acceacutes directe a lrsquoautovia A-2 i connecta amb Igualada i Manresa per les carreteres C-37 i C-15
Drsquoaltra banda en els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important que comunica amb diferents municipis i dona acceacutes a les masies i zones de conreu
Finalment el municipi eacutes travessat pel sender del Cinturoacute de la Conca (PR-C 119) de petit recorregut i pel sender de gran recorregut GR-172
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
9
32 SIacuteNTESI HISTOgraveRICA
La presegravencia humana al municipi de Castelloliacute es documenta des drsquoegravepoca prehistograverica
Les primeres evidegravencies humanes del territori cal cercar-les a les Coves de cal Lluciagrave o de la font del Ferro (fitxa nordm 58) on les restes de ceragravemica recollides al seu interior permeten documentar la seva ocupacioacute durant el neoliacutetic antic post cardial (4200-3800 aC) i al sepulcre de fossa de can Muset (fitxa nordm 55) on es van recollir materials arqueologravegics que formaven part del conjunt funerari que corresponen al neoliacutetic mig-recent (3500-2500 aC)
Drsquoaltra banda els materials arqueologravegics dels jaciments del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54) el de Can Parera (fitxa nordm 56) i el del Trencall del camiacute de les Coves de la font del Ferro (fitxa nordm 60) tambeacute indiquen la presegravencia humana en egravepoca ibegraverica
Lrsquoocupacioacute romana del municipi es troba uacutenicament representada pel jaciment del Camiacute dels Pegravelags (fitxa nordm 54)
Tot i lrsquoexistegravencia drsquoaquests testimonis de poblament en egravepoca antiga lrsquoantiga Conca drsquoOgravedena o sector central de lrsquoAnoia no esdeveacute una demarcacioacute amb prou significacioacute poliacutetica fins a finals del segle VIII i principis dels segle IX En aquests moments era un territori pragravecticament despoblat amb inexistegravencia drsquoorganitzacions territorials circumstagravencia motivada per la descomposicioacute de la societat hispanogoda i les constants irrupcions sarraiumlnes al territori
La monarquia caroliacutengia es va organitzar per tal de defensar-se de les ragravetzies recuperar el territori perdut i establir una frontera amb els sarrains Eacutes probable que el comte Guifreacute el Piloacutes mort lrsquoany 897 fes un acte simbogravelic de possessioacute drsquoaquestes terres perograve que per manca de gent i de recursos no les repobleacutes ni organitzeacutes i aquesta tasca sigui obra del seu fill Sunyer (897-947) i sobretot del seu neacutet Borrell
(947-992) 2
Aquesta reorganitzacioacute territorial que es va iniciar entre els segles X i XI es vincula a lrsquoaparicioacute del feudalisme un nou ordre social i econogravemic que va substituir definitivament les estructures de la tardoantiguitat La nova reorganitzacioacute territorial es troba definida per lrsquoencastellament i la parroquialitzacioacute dels nous termes
Lrsquoencastellament lrsquoaparicioacute drsquoun conjunt de fortificacions termenades va respondre tant a la voluntat defensiva contra lrsquoenemic exterior els musulmans com al poder i control sobre la poblacioacute del territori que dominaven El terme del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) semblant al de lrsquoactual municipi es degueacute establir al final del segle IX Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
2CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p31
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
10
Castell de Castelloliacute Fotografia autora
En quant a la parroquialitzacioacute del terme es va bastir lrsquoesgleacutesia parroquial de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 84) que seguia els cagravenons drsquoun nou ordre arquitectogravenic comuacute a lrsquoEuropa occidental el romagravenic amb un territori (parrogravequia) adscrit sobre el que tenia el dret de cobrar impostos el delme una desena part de la collita
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esglegravesia primitiva Fotografia autora
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
11
Les primeres referegravencies documentals del castro Audelino o Odelino soacuten de mitjans segle X quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes Es esmentat en un document de lrsquoany 961 quan Gomensind i la seva muller Escolagravestica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino Lrsquoany 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats entre les quals es trobava el castell de Maians que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino
Lrsquoany 1003 el castell de Castelloliacute va ser atacat pel fill drsquoAlmansor Abd al-Malik durant la seva ragravetzia als comtats catalans on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals de la parrogravequia de Sant Vicenccedil corresponen a la primera meitat del segle XI on consta com a parrogravequia de Castel Oduli en sengles llistes de parrogravequies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050
Les primeres notiacutecies expliacutecites sobre el senyor del castell de Castelloliacute corresponen a lrsquoany 1139 quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana a Reverter vescomte de Barcelona diversos castells entre els quals figurava el de Castelloliacute Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la famiacutelia Bell-lloc Castelloliacute figurava a la primera meitat del segle XIII com a propietat feudal del monestir de Sant Cugat
Els Bell-lloc van vendre lrsquoany 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba que en va ser el senyor fins que despreacutes de la seva mort entre 1189 i 1195 va passar a mans la seva neacuteta Gueralda juntament amb el castell drsquoOgravedena Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona pel que van passar a formar part ambdoacutes castells a la casa dels Cardona
El domini directe del castell era exercit pels seus castlans que van prendre el nom de Castelloliacute Lrsquoany 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona Ramon Folc que lliureacutes a Pere Sabata batlle de Montblanc la potestat del castell de Castelloliacute entre ambdoacutes contendents
La jurisdiccioacute civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer drsquoIgualada fins a lrsquoany 1375 quan el rei Pere el Cerimonioacutes va atribuir al comtat de Cardona la jurisdiccioacute civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat entre els quals es trobava Castelloliacute i es va heretar tambeacute lrsquoantagonisme existent entre els Ogravedena i la vila drsquoIgualada
En aquests moments la vila drsquoIgualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona Quan el rei Pere el Cerimonioacutes va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila drsquoIgualada els jurats de la vila es van queixar drsquoaquesta donacioacute a les corts de Perpinyagrave lrsquoany 1350 i a les de Montsoacute lrsquoany 1388 degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca drsquoOgravedena Entre aquestes hi havia la usurpacioacute del castell de Castelloliacute quan al extingir-se la seva branca castlana el comte Hug de Cardona va prendre possessioacute dels drets dels castlans en comptes de passar a mans del rei
A la segona meitat del segle XIV el creixement demogragravefic es va aturar a causa de la Pesta Negra que va afectar a tota Europa A la parrogravequia de Castelloliacute es comptabilitzen vint-i-vuit masos abandonats la majoria dels quals soacuten qualificats de
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
12
rogravenecs Aquest despoblament podria haver estat agreujat per lrsquoegravexode de pagesos que fugien del jou senyorial i srsquoinstalmiddotlaven a la vilmiddotla drsquoIgualada on podien gaudir dels
avantatges laborals i fiscals que els oferien els seus consellers3
La segona meitat del segle XV es caracteritza per un conjunt de circumstagravencies crisi de lrsquoagricultura epidegravemies i la gran pressioacute dels senyors feudals sobre els pagesos que provocaven un gran descontentament en la poblacioacute
Entre els anys 1462 i 1472 va esclatar la primera Guerra dels Remences protagonitzada per la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar labolicioacute dels ldquomals usosrdquo Es va entrelligar amb una guerra civil que va enfrontar el rei Joan II que tenia el suport del comte de Cardona amb la Generalitat de Catalunya a la que li feia costat la ciutat drsquoIgualada Les tropes reialistes de Joan II recolzades pels francesos van entrar al paiacutes intentant dominar les institucions catalanes A finals de lrsquoany 1472 les Capitulacions de Pedralbes van posar fi a la guerra civil amb la victograveria de la monarquia Perograve aquest fet no va resoldre els problemes dels remences i va acabar esclatant la segona Guerra dels Remences (1484-1485) En aquests moments el castell de Castelloliacute en mans de castlans i capitans va recuperar de nou la seva importagravencia Finalment el 21 dabril de lrsquoany 1486 el rei Ferran II dAragoacute va dictar la Sentegravencia Arbitral de Guadalupe que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors Els pagesos es convertien aixiacute en els amos uacutetils drsquoaquestes propietats pagant un cens fix anual i uns drets drsquoentrada
Un cop superades les greus sequumleles del segle XV es va iniciar un creixement lent perograve progressiu de la poblacioacute i de lrsquoeconomia durant els segles XVI i XVII Castelloliacute encetava aquesta nova etapa amb un conjunt de trets histograverics consolidats com eren la dependegravencia senyorial territorial i jurisdiccional vers els Cardona lrsquoextensioacute del terme municipal la xarxa de camins la dispersioacute de lrsquohagravebitat o una economia basada
en lrsquoexplotacioacute dels recursos agriacutecoles ramaders i forestals4
Durant el segle XVII les dificultats econogravemiques i poliacutetiques de la monarquia espanyola van portar el regnat a la bancarrota Felip IV i el comte-duc drsquoOlivares van idear la Unioacute drsquoarmes amb la finalitat drsquoaconseguir homes per engruixir el seu exegravercit que lluitava a la Guerra dels Trenta Anys Els nobles es van veure obligats a participar a la guerra aportant homes amb les despeses al seu cagraverrec Els pagesos es van veure afectats per lrsquoaugment de les tropes i per lrsquoobligatorietat drsquoallotjar als soldats El 7 de juny de lrsquoany 1640 es va produir lrsquoanomenat Corpus de Sang a Barcelona un avalot protagonitzat per un grup pagesos pel descontentament pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) Aquestes revoltes populars es van estendre a moltes zones de Catalunya entre elles a la Conca drsquoOgravedena
3 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p11 4 Ibid p17
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
13
El Corpus de Sang va significar el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc Olivares i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1659) Durant la Guerra del Segadors el castell de Castelloliacute va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes
La situacioacute de clima begravelmiddotlic va continuar a inicis del segle XVIII amb la guerra de Successioacute a la corona espanyola (1701-14) en el marc drsquoun conflicte internacional drsquoabast europeu
Al segle XVIII al camp es va anar imposant lrsquoestabliment drsquoun contracte drsquoexplotacioacute anomenat emfiteusi Era un contracte indefinit on el masover podia explotar lliurement la terra a canvi de fer uns pagaments fixos a lrsquoamo de la terra Aquesta situacioacute va afavorir la estabilitat social que unida a lrsquoexpansioacute econogravemica va provocar un augment de la poblacioacute
Aixiacute doncs un cop superada la greu crisis econogravemica i social del segle anterior i coincidint amb la represa del progressiu augment de la poblacioacute al segle XVIII una bona part de les cases i masies del terme van ser reformades o ampliades
Tot i que la situacioacute econogravemica havia millorat en general i la propera vila drsquoIgualada experimentava un fort proceacutes drsquoindustrialitzacioacute els pagesos de Castelloliacute encara seguien sotmesos a la jurisdiccioacute feudal dels Cardona que recaptaven forts impostos del terme
Eacutes durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbagrave de Castelloliacute en variar la ruta del camiacute ral deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc El poble es va anar agrupant a redoacutes del camiacute formant lrsquoallargassat nucli actual Es van habilitar dos hostals el de can Parera de lrsquoHostal que era a la banda de ponent i el de can Lluciagrave de les Parres a lrsquoaltre extrem que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castelloliacute podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures beguda blat i civada sense cap mena de restriccioacute ni taxa
especial 5
Els primers edificis documentats del nucli urbagrave es remunten al darrer terccedil del segle XVIII construiumlts en una peccedila de terra del mas Francoliacute de la Pujada Entre el anys 1778 i 1779 Vicenccedil Francoliacute va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que srsquohi construiumlssin habitatges adossats lrsquoany 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peccedila de terra a favor de Jaume Atzet i de Valentiacute Oller Dos anys meacutes tard el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenccedil Les parcelmiddotles oscilmiddotlaven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada que cedia el dret drsquouacutes als emfiteutes perquegrave hi construiumlssin els seus habitatges A canvi aquests havien de pagar lrsquoentrada el lloguer anual un cens perpetu de 6 diners per la llicegravencia de construccioacute al duc de Medinaceli que era el senyor directe i el valor corresponent a lrsquoimpost del Reial Cadastre Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala Llopis i Aguilera propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castelloliacute va establir tretze parcelmiddotles per a construir-hi cases adossades en una peccedila de terra erma del mas Parera del
Perelloner situades entre la carretera i el torrent6
5 MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona
Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute p64 6 Ibid p 93-95
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
14
Lrsquoany 1834 Castelloliacute va passar a formar part del tot just nounat Partit Judicial drsquoIgualada
Fins a mitjans del segle XIX es va veure reforccedilat lrsquoaugment de poblacioacute al terme lrsquoany 1830 arribava als 358 habitants lrsquoany 1842 als 370 habitants i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants
A Castelloliacute com a la resta de la Conca drsquoOgravedena es va produir un important creixement del conreu de la vinya Els propietaris dels camps van fer contractes amb els pagesos pel sistema de la ldquorabassa mortardquo eacutes a dir que mentre visqueren els ceps els pagesos podrien treballar la vinya perograve si es morien els ceps el propietari podria contractar drsquoaltres pagesos
Aquest periacuteode de bonanccedila es va veure reflectit lrsquoany 1856 quan un grup de propietaris benestants va fundar ldquoLa Brillanterdquo una societat recreativa Tanmateix aquesta creixenccedila era motivada per diversos factors pel periacuteode de pau que es vivia el tragravefec de compra-venda que originava el pas de la carretera i pel beneficis dels vinyaters gragravecies al baix cost de produccioacute del vi en relacioacute amb el preu de venda
Perograve a partir de mitjans del segle XIX es va produir un important descens de poblacioacute per les constants migracions del camp a la ciutat o a les zones industrialitzades Tanmateix aquesta disminucioacute de la poblacioacute es va veure afavorida per les consequumlegravencies dels diversos conflictes begravelmiddotlics com la Guerra del Francegraves a principis de segle i les tres guerres carlines a les degravecades dels anys 30 40 i 70
Lrsquoany 1879 va arribar la plaga de la filmiddotloxera a Catalunya i a la comarca drsquoIgualada a partir de lrsquoany 1882 A El daltabaix es reflecteix en xifres de poblacioacute dels 780 habitants lrsquoany 1857 es passa a 457 habitants lrsquoany 1900
A principis del segle XX els partits poliacutetics a tota lrsquoEuropa occidental canalitzaven puacuteblicament les diferents tendegravencies poliacutetiques les quals eren la forma aparent que agafaven les tendegravencies socials dominants dretes i esquerres A la societat la Brillant que havia esdevingut el casino de senyors lrsquohi sortia ara la
competegravencia el Centre Fraternal lrsquoany 19157
Als anys trenta hi havia dues germandats de pagesos la de la Sala i la de cal Betes
Lrsquoany 1936 despreacutes del cop drsquoEstat del 18 de juliol amb lrsquoAlzamiento Nacional els partits fidels a la Repuacuteblica varen formar les Miliacutecies Antifeixistes encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes Aquestes miliacutecies perseguien persones de dretes de moviments catogravelics i missaires gent dordre tant rics com o pobres i en alguns casos tambeacute catalanistes votants de Unioacute Democragravetica
Lrsquoany 1936 van ser incendiada i arrasada lrsquoantiga parrogravequia de Sant Vicenccedil segons alguns testimonis per gent drsquoEsparraguera i destruiumlt el seu arxiu parroquial
7 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p
103
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
15
El desenllaccedil final de la Guerra Civil va suposar la ruptura de les formes tradicionals de convivegravencia presents a molts pobles de la Catalunya interior on la correlacioacute de forces havia estat dominada pels estaments tradicionals
El periacuteode de la postguerra caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econogravemics no va suposar una gran dificultat a una poblacioacute en bona part dedicada a les activitats agriacutecoles
33 INTRODUCCIOacute TOPONIacuteMICA LrsquoESCUT MUNICIPAL I LA BANDERA
Toponiacutemia
El topogravenim de Castelloliacute estagrave format pel mot del llatiacute vulgar Castellu ldquocastellrdquo i de lrsquoantropogravenim germagravenic Odelin ldquoOdeliacuterdquo Es te constagravencia documental de lrsquoexistegravencia poques degravecades abans de lrsquoany 1000 drsquoun personatge anomenat Eulinus que va fer edificar el castell per a defensar-se de les escomeses dels sarraiumlns
Les primeres referegravencies documentals on srsquoesmenten les formes meacutes antigues del topogravenim soacuten en llatiacute Kastro Odolino (lrsquoany 989) Castrum Audelino (lrsquoany 990) Kastrum Audelini (lrsquoany 1004) Castrum Odolino (lrsquoany 1046) Chastel Auduli (lrsquoany 1077)
Chastrum Olini (lrsquoany 1260)8
El seu gentilici eacutes castelloliencs i castellolinenques
Escut i bandera
8 CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament p 27
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
16
Lrsquoescut del municipi eacutes un element identificador i tambeacute esdeveacute un signe drsquoidentitat clau per a la poblacioacute Tanmateix Castelloliacute encara no gaudeix drsquoun escut municipal
reconegut per la Generalitat9
34 LA POBLACIOacute I LA SEVA ACTIVITAT
Poblacioacute La superfiacutecie del terme municipal de Castelloliacute eacutes de 2528 Kmsup2 amb una poblacioacute segons el cens de lrsquoany 2017 de 599 habitants Per tant la seva densitat demogragravefica eacutes de 2369 habitants per Kmsup2
Les estadiacutestiques poblacionals de Castelloliacute drsquoabans de mitjan segle XIX soacuten nomeacutes indicatives A la fi del segle XIV la poblacioacute era de 27 focs xifra que va disminuir de 16 i a 20 als segles XV i XVI Al segle XVII el terme parroquial de Castelloliacute tenia 13 cases i la sufragagravenia de Sant Feliu de la Vall en tenia 9 El cens del segle XVIII es va mantenir baix (156 habitants lrsquoany 1719 i 223 habitants lrsquoany 1787) i va assolir un magravexim poblacional lrsquoany 1857 amb 780 habitants Des drsquoaleshores la poblacioacute va iniciar un descens accentuat per la crisi de la filmiddotloxera (457
habitants lrsquoany 1900) 10
Evolucioacute demogragravefica al segle XX
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute
Aquest descens poblacional va ser compensat fins a la degravecada dels anys cinquanta del segle passat (556 habitants lrsquoany 1950) A partir drsquoaquest moment es va tornar a iniciar
9Pot consultar-se a la pagravegina web de la Generalitat on es relacionen els escuts i banderes oficials i la
legislacioacute vigent per a dur a terme les solmiddotlicituds corresponents wwwmunicatgencatcatmunicat
10AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
0
100
200
300
400
500
600
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
17
novament un lleuger descens (528 habitants lrsquoany 1960 439 habitants lrsquoany 1970 452 habitants lrsquoany 1981 i 435 habitants lrsquoany 1991)
Des de principis del segle XXI srsquoestagrave produint un cert increment poblacional (427 habitants lrsquoany 2000 519 habitants lrsquoany 2010 i 599 habitants lrsquoany 2017)
Activitat econogravemica
Font Idescat Estadiacutestica de poblacioacute 2015
Castelloliacute eacutes un municipi bagravesicament residencial i la major part de la poblacioacute activa que hi viu treballa fora del terme municipal principalment als centres industrials i de serveis de la comarca de lrsquoAnoia i de lrsquoagraverea metropolitana de Barcelona
El sector econogravemic meacutes considerable eacutes el sector serveis seguit per la induacutestria per lrsquoagricultura i per la construccioacute que ha patit una enorme davallada degut al context de crisis econogravemica
En quant al sector serveis cal fer esment de lrsquoimpuls que representa el Parcmotor Castelloliacute per al desenvolupament econogravemic del terme Tanmateix el municipi acull lrsquouacutenic abocador de residus perillosos de Catalunya
El nombre drsquoactivitats industrials al municipi es basa en empreses del sector tegravextil que junt amb una induacutestria de cartonatges una induacutestria quiacutemica i un escorxador de conills soacuten les empreses meacutes representatives11 En destaca el Poliacutegon Industrial Can Parera
Pel que fa al sector primari predomina lrsquoactivitat agriacutecola per sobre de lrsquoactivitat ramadera Pel que fa a la ramaderia no teacute cap pes en lrsquoeconomia del municipi
11AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona
Enciclopegravedia Catalana p 350
6
11
6
77
AGRICULTURA
INDUacuteSTRIA
CONSTRUCCIOacute
SERVEIS
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
18
En quant a lrsquoagricultura els principals conreus soacuten els cereals (ordi blat civada) per damunt drsquoaltres conreus com poden ser la vinya i ja en proporcions molt menors les hortalisses i els ametllers
35 EQUIPAMENTS I ACTIVITATS SOBRE EL PATRIMONI
Castelloliacute compta amb una segraverie drsquoequipaments patrimonials de caragravecter puacuteblic
LrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm 171) Des de lrsquoany 1992 lrsquoOficina del PatrimoniCultural (OPC) de la Diputacioacute de Barcelona desenvolupa un programa desuport als arxius municipals de la proviacutencia de Barcelona Lrsquoarxiu de Castelloliacuteforma part de la Xarxa drsquoArxius de la Diputacioacute de Barcelona Srsquohi conserva ladocumentacioacute generada per la progravepia administracioacute local
Local Municipal El Centre Espai polivalent que funciona drsquoalberg per a acollirels pelegrins que fan el camiacute de Sant Jaume Tambeacute es lloga per a particulars
Local Municipal la Cooperativa (fitxa nuacutem 20) Eacutes un espai drsquoestudi i lectura itambeacute luacutedic destinat a tots els veiumlns de Castelloliacute
Sala Polivalent la Brillante (fitxa nuacutem 19) Eacutes un espai multifuncional on srsquohicelebren tot tipus drsquoactes relacionats amb la festa major teatre concerts ballscarnestoltes actes nadalencs etc
Bibliobuacutes Montserrat Eacutes una biblioteca mogravebil que disposa dels mateixosserveis i teacute el mateix tipus de fons que una biblioteca estable Eacutes un serveipensat per a la cultura la informacioacute i el lleure obert a tothom i els serveis queofereix soacuten gratuiumlts Estagrave informatitzat i en connexioacute amb la Xarxa deBiblioteques Municipals de la Diputacioacute de Barcelona de la qual forma part
Tanmateix cal fer esment del paper difusor que fa la revista LrsquoInformatiu de Castelloliacute des de lrsquoany 2008
Drsquoaltra banda el municipi compta amb diversos itineraris senyalitzats per a fer-hi senderisme
Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro
Ruta Lila ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Ruta Verda ldquoLes Fonts de Castelloliacuterdquo
Itinerari Blau ldquoLes barraques de pedra seca Cal Tardagraverdquo
Itinerari Vermell ldquoLes barraques de pedra seca Els Margesrdquo
Camiacute de Sant Jaume
Camiacute Ignasiagrave
Sender GR-172
Sender PR-C119
El municipi de Castelloliacute forma part de Natura Local projecte global integrador drsquoeines
tecnologravegiques tendegravencies en difusioacute i treball de camp per a promocionar el patrimoni
natural local Es tracta drsquouna aplicacioacute mogravebil que permet utilitzar el mogravebil com a
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
19
navegador per a guiar i conegraveixer les singularitats de les rutes autoguiades dels
diversos municipis que hi participen (www naturalocalnet)
Finalment Castelloliacute compta amb diverses associacions entitats i grups culturals
Comissioacute de Reis
Coral drsquoAuliacute
Comissioacute de Festes
Grup de teatre La Brillante
AMPA CEIP Castelloliacute Consell Parroquial Societat de Caccediladors de Castelloliacute ADF Castelloliacute Fuacutetbol AMPA Castelloliacute Penya Blaugrana Castelloliacute Seccioacute Motociclista de Castelloliacute Amics Ciclistes de Castelloliacute Salta Marges La Falmiddotlera Teatre Auliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
20
4 METODOLOGIA
41 MARC TEOgraveRIC Aquest inventari ha estat realitzat per encagraverrec de lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona a peticioacute i en colmiddotlaboracioacute amb lAjuntament de Castelloliacute per a realitzar un recull del patrimoni local drsquoaquest municipi Lrsquoobjectiu drsquoaquest treball eacutes la recopilacioacute exhaustiva de tots els elements susceptibles drsquoeacutesser reconeguts com a rellevants o singulars pels seus valors histograverics artiacutestics simbogravelics o identitaris seguint els criteris establerts per la citada Oficina De cada beacute cultural srsquoha redactat una fitxa amb totes les dades que srsquohan pogut recopilar Els elements han estat agrupats per ens patrimonials i dins dels mateixos ordenats en grups tipologravegics en base a un treball previ de documentacioacute bibliogragravefica drsquoarxius o drsquoinformacioacute oral un treball exhaustiu sobre el terreny i un posterior treball de gabinet Cal considerar el Mapa de Patrimoni Local com una eina dinagravemica i activa un element viu on srsquohi poden afegir nous beacutens perquegrave es consideri oportuacute o apareguin elements desconeguts en el moment de la realitzacioacute del treball o sersquon poden haver de treure per motius diversos com la seva desaparicioacute o els canvis de criteris Srsquoha drsquoentendre com una font drsquoinformacioacute bagravesica que permet la recollida sistemagravetica drsquoaquells elements que srsquohan preservat del passat o srsquohan incorporat recentment i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannagrave i el territori drsquouna comunitat Aixiacute no tan sols es recullen aquells beacutens patrimonials immobles (edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics o jaciments arqueologravegics) o mobles (elements urbans objectes colmiddotleccions) o del patrimoni documental (fons drsquoimatges fonts documentals i fons bibliogragravefics) o del natural (zones drsquointeregraves natural i espegravecimens botagravenics singulars) sinoacute que tambeacute srsquohan inclograves tots aquells elements del patrimoni immaterial (manifestacions festives tegravecniques artesanals tradicioacute oral i muacutesica i dansa) meacutes subjectes a les variacions culturals Es tracta drsquoun instrument de coneixement de la globalitat del patrimoni local que ha de permetre tant la realitzacioacute de tasques drsquoinvestigacioacute i proteccioacute (histograverica etnologravegica natural) com lrsquoestabliment de mesures per a la seva proteccioacute i conservacioacute i ha de facilitar el seu acceacutes puacuteblic aixiacute com la planificacioacute de la seva rendibilitzacioacute social lrsquoelaboracioacute de programes de difusioacute (rutes didagravectiques io turiacutestiques publicacions jornades de debat conferegravencies) la presa de decisions en el planejament urbaniacutestic la planificacioacute de la senyalitzacioacute etc La redaccioacute de les fitxes de lrsquoinventari es fa drsquoacord amb la base de dades facilitada per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona i correspon a la seguumlent tipologia 1 Patrimoni immoble
11 Edificis
12 Conjunts arquitectogravenics
13 Elements arquitectogravenics
14 Jaciments arqueologravegics
15 Obra civil
2 Patrimoni moble
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
21
21 Elements urbans
22 Objectes
23 Colmiddotleccions
3 Patrimoni documental
31 Fons drsquoimatges
32 Fons documental
33 Fons bibliogragravefic
4 Patrimoni immaterial
41 Manifestacions festives
42 Tegravecniques artesanals
43 Tradicioacute oral
44 Muacutesica i dansa
45 Costumari
5 Patrimoni natural
51 Zones drsquointeregraves natural
52 Espegravecimens botagravenics singulars
Srsquoha utilitzat el model de fitxa facilitat per lrsquoOficina del Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona que conteacute les seguumlents informacions Codi Nuacutemero de Fitxa Agravembit Denominacioacute LlocAdreccedila Titularitat Nom del propietari Tipologia Uacutes Actual Descripcioacute Observacions Estat de conservacioacute Autor EstilEgravepoca Any Segle Emplaccedilament Longitud Latitud Altitud Acceacutes Nuacutemero de negatiu Altres Historia Bibliografia Proteccioacute Inventari Autor de la fitxa Data de registre Data de modificacioacute i fins a un magravexim de tres fotografies Srsquohan intentat establir uns criteris de seleccioacute prioritzant els elements que shan considerat rellevants pel seu valor material colmiddotlectiu o natural que soacuten testimoni de lrsquoocupacioacute humana drsquoun territori i que permeten tant obtenir un panorama complert de lrsquoassentament rural com de la realitat patrimonial del poble Drsquoaltra banda srsquoha evitat valorar els elements nomeacutes per la seva antiguitat i srsquohan tingut en compte altres aspectes meacutes especiacutefics i individuals Com a materials inventariables en primer lloc srsquohan inclograves tots aquells elements documentats per altres institucions i recollits en els seguumlents organismes
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Elements urbans i mobles Generalitat de Catalunya
- Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya Carta Arqueologravegica Generalitat de Catalunya
- Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal Ajuntament de Castelloliacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
22
42 PROCEacuteS DE TREBALL
Lrsquoodre de les fases de treball recomanat per lrsquoOficina de Patrimoni Cultural de la Diputacioacute de Barcelona srsquoinicia amb el buidat bibliogragravefic seguit del treball de camp i finalment lrsquoelaboracioacute de les fitxes i la redaccioacute de lrsquoinforme Tot i aixiacute un cop feta la recerca bibliogragravefica i degut a les dificultats de la progravepia naturalesa del treball de camp (edificis tancats dificultat per a trobar els propietaris o llogaters i lentitud a la hora de realitzar les entrevistes) es va optar per intercalar el treball de camp amb lrsquoelaboracioacute de les fitxes Finalment es va dur a terme la redaccioacute de la present memograveria
421 FASE PREgraveVIA DE DOCUMENTACIOacute La primera fase preteacuten donar una base documental al projecte a partir del buidatge de diversos arxius histograverics fons i biblioteques La recerca bibliogragravefica es va centrar en el fons de la Biblioteca de Catalunya i els de la xarxa de biblioteques puacutebliques de la Diputacioacute de Barcelona i el Catagraveleg Colmiddotlectiu de les Universitats Catalanes Srsquohan consultat una segraverie drsquoobres bibliogragravefiques algunes de caragravecter general com la Catalunya Romagravenica o el Costumari de Joan Amades perograve drsquoaltres ben concretes com els llibres de CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria i el de MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Tambeacute es van obtenir algunes referegravencies isolades de la histograveria local de la zona Aquestes consultes van permetre obtenir importants referegravencies que van aportar valuosa informacioacute a la recerca Biblioteques consultades
- Biblioteca de Catalunya - Biblioteca drsquoHumanitats de la Universitat Autogravenoma de Barcelona - Biblioteca de Filosofia Geografia i Histograveria de la Universitat de Barcelona - Biblioteca Central drsquoIgualada - Biblioteca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya - Biblioteca de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya
Centres i institucions consultats
- Museu Arqueologravegic de Catalunya
- Museu Geologravegic del Seminari de Barcelona
- Museu drsquoHistograveria de Sabadell
- Museu de la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia
- Consell Comarcal de lrsquoAnoia
- Centre Excursionista de Catalunya
- Institut Cartogragravefic de Catalunya
- Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya
- Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya
- Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
23
Arxius consultats - Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia - Arxiu Municipal de Castelloliacute - Arxiu General de la Diputacioacute de Barcelona - Arxiu Nacional de Catalunya - Arxiu de la Corona drsquoAragoacute - Arxiu Episcopal de Vic
Arxius fotogragravefics
- Fons documental Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local de la Diputacioacute de Barcelona SPAL
- Institut Cartogragravefic de Catalunya Cartoteca - Fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) - Arxiu fotogragravefic de Catalunya Institut drsquoEstudis Fotogragravefics de Catalunya - Arxiu fotogragravefic del Centre Excursionista de Catalunya
Inventaris consultats
- Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (IPA) - Inventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya (CCAA) - Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC) - Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal
Ajuntament de Castelloliacute - Catagraveleg de masies i cases rurals de Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
Cal incloure tanmateix els seguumlents inventaris que srsquohan consultat via telemagravetica
- Mapa de municipis amb camins ramaders web amb indicacioacute dels camins classificats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya httpwww20gencatcatportalsiteDAR
- Arbres monumentals de Catalunya inventari dels arbres monumentals de Catalunya i els arbres dinteregraves local i comarcal
www20gencatcatportalsiteparcsnaturalsmenuitem - Mapa dels Espais inclosos en el PEIN i les seves dades de lrsquoaprovacioacute
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Xarxa natura 2000 xarxa europea despais naturals protegits
www20gencatcatportalsitemediambientmenuitem - Inventari drsquoespais drsquointeregraves geologravegic de Catalunya
httpwww20gencatcatportalsitemediambient Pel que fa a la planimetria emprada srsquohan utilitzat els mapes virtuals de lrsquoInstitut Cartogragravefic de Catalunya del municipi de Castelloliacute topogragravefic de 125000 topogragravefic de 15000 ortofotoimatge de 15000 ortofotoimatge de 125000
422 TREBALL DE CAMP Per tal drsquoorganitzar i facilitar el treball de camp es va decidir dividir el terme en diferents zones i es va procedir a fer les visites de tots els elements escollits durant la fase pregravevia de documentacioacute Les diverses reunions amb persones coneixedores del municipi amb afeccionats a la histograveria local i al patrimoni natural i amb propietaris o masovers de finques van servir per establir les bases del que havia de ser la recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
24
A continuacioacute es van dur a terme les visites que no havien resultat profitoses en el decurs de la primera ronda i es van anar completant les fitxes de la resta de beacutens Alguns elements no es van poder localitzar degut al seu estat ruiumlnoacutes per trobar-se emboscades o amagades per la vegetacioacute o beacute dins de finques on no va ser possible lrsquoacceacutes Durant el treball de camp es van fotografiar en format digital els elements fitxats Tot i aixiacute de forma excepcional no es van poder obtenir fotografies drsquoalguns elements per tractar-se drsquoesdeveniments organitzats durant el curs de lrsquoany i srsquohan utilitzat les fotografies facilitades per lrsquoajuntament de Castelloliacute Tanmateix es necessari puntualitzar que algunes masies es van haver de fotografiar de lluny per trobar-se dins drsquouna propietat tancada amb presegravencia de gossos i no trobar a cap dels propietaris en aquell moment
423 TREBALL DE GABINET El treball de gabinet srsquoha intercalat amb el treball de camp redactant les fitxes segons anagravevem obtenint les dades i paralmiddotlelament cercant informacioacute sobre legislacioacute proteccioacute legal dades econogravemiques i socials del municipi plans estrategravegics i de sostenibilitat boscos biodiversitat cartografia El treball de gabinet ha consistit en
Consulta de la informacioacute bibliogragravefica i dobres de caire general Ex Gran Geografia Comarcal de Catalunya Catalunya Romagravenica Gran Enciclopegravedia Catalana)
Recerca drsquoinformacioacute de caire general del municipi (histograveria local dades del medi fiacutesic econogravemiques etc)
Consulta de centres de documentacioacute i informacioacute Ex Agraverea de Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Arxiu Comarcal de lrsquoAnoia etc
Estudi de la planimetria de Castelloliacute per tal de dur a terme un primer acostament geogragravefic al municipi
Elaboracioacute de la primera seleccioacute dels elements
Organitzacioacute de les visites del treball de camp
Processament de la informacioacute obtinguda en el decurs del treball de camp
Proceacutes de consultes personals
Seleccioacute i tractament de les fotografies
Redaccioacute de les fitxes de la base de dades
Redaccioacute de la present memograveria tegravecnica
Repagraves de les fitxes elaborades
Gravacioacute del fitxer de la base de dades Les fitxes de cada element de lrsquoinventari srsquohan elaborat amb la informacioacute documental i la informacioacute obtinguda del treball de camp tant gragravefica com escrita o oral i srsquoha dut a terme una anagravelisi i un diagnogravestic concret sobre la rellevagravencia potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Castelloliacute La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memograveria amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
25
5 RESULTATS DE LrsquoESTUDI
51 ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Srsquohan fitxat un total de 195 elements del patrimoni cultural i natural de Castelloliacute amb una gran diversitat de categories
AgravembitsTipologies Codi Nombre Agravembits
Nombre Tipologies
PATRIMONI IMMOBLE Edificis 11 Conjunts arquitectogravenics 12 Elements arquitectogravenics 13 Jaciments arqueologravegics 14 Obra civil 15
135 6923
94 4820 2 102 22 1137 9 461 8 410
PATRIMONI MOBLE Elements urbans 21 Objectes 22 Colmiddotleccions 23
12 615
3 154 2 102 7 359
PATRIMONI DOCUMENTAL Fons drsquoimatges 31 Fons documentals 32 Fons bibliogragravefics 33
11 564
4 205 7 359 0 000
PATRIMONI IMMATERIAL Manifestacions festives 41 Tegravecniques artesanals 42 Tradicioacute oral 43 Muacutesica i dansa 44 Costumari 45
11 564
5 256 0 000 2 102 4 205 0 000
PATRIMONI NATURAL Zones drsquointeregraves 51 Espegravecimens botagravenics 52
26 1333
24 1230 2 102
TOTALS
195 100
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
26
Tipologia dels elements inventariats
Srsquoobserva per la quantitat de fitxes una preeminegravencia dels elements de patrimoni immoble especialment els edificis sobre la resta El volum del patrimoni immoble amb un 6923 esdeveacute tan significatiu pel fet que compregraven edificis conjunts arquitectogravenics elements arquitectogravenics jaciments arqueologravegics i obra civil Lrsquoelement tipologravegic meacutes representats eacutes lrsquoedifici (4820) seguit de les zones drsquointeregraves (1230) i de lrsquoelement arquitectogravenic (1137) Els seguumlents elements tipologravegics meacutes representats soacuten els els jaciments arqueologravegics (461) lrsquoobra civil (410) i les colmiddotleccions i els fons documentals representant cada un drsquoells un 359 del total Tambeacute destacen el nombre de manifestacions festives (256) seguit per la muacutesica i dansa i els fons drsquoimatges que representen la mateixa proporcioacute (205) El segueixen els elements urbans (154) En les darreres posicions es troben els conjunts arquitectogravenics els objectes la tradicioacute oral i els espegravecimens botagravenics representant cada un drsquoells lrsquo102 del total
48
1
11
5
4 1
1
4
2
4
2
1 3
12
1 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
Element urbagrave
Objecte
Colmiddotleccioacute
Fons dimatges
Fons documental
Manifestacions festives
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Zones dinteregraves
Espegravecimen botagravenic
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
27
Elements no fitxats En la realitzacioacute de lrsquoinventari srsquohan descartat els elements de patrimoni poc representatius dels valors originals drsquoun estil o una egravepoca concreta beacute per formar part drsquoun conjunt indeterminat dins del volum construiumlt beacute perquegrave ha perdut en el decurs de la histograveria aquells trets caracteriacutestics que el feien rellevant o beacute perquegrave srsquohan destruiumlt Tambeacute srsquohan descartat alguns elements que no srsquohan pogut localitzar Drsquoaltra banda i pel que fa al patrimoni documental srsquohan descartat elements dels que eacutes desconeix la seva ubicacioacute i dels que no es disposa de la suficient informacioacute per a redactar la corresponent fitxa En quant a les manifestacions festives srsquohan descartat aquelles que soacuten molt similars a les que es celebren a drsquoaltres poblacions i que no tenen cap tret distintiu o caracteriacutestic
52 PATRIMONI IMMOBLE
En la seleccioacute dels elements fitxats de patrimoni immoble srsquoha partit bagravesicament del Catagraveleg de beacutens a protegir del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal de Castelloliacute Tambeacute srsquoha utilitzat lrsquoInventari de Patrimoni Arquitectogravenic del Departament de Cultura de la Generalitat Edificis Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 94 elements Srsquohan inclograves el castell de Castelloliacute (fitxa nordm 17) el balneari de la Puda de Francoliacute (fitxa nordm 1) i els principals llocs de culte Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella (fitxa nordm 25) Sant Pere i Sant Feliu de la Vall drsquoAguilera (nordm 24) i el santuari de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 22) Al municipi resten moltes masies escampades arreu del territori entre les que destaquen cal Parera (fitxa nordm 14) cal Muset (fitxa nordm 13) ca nrsquoAguilera (fitxa nordm 2) cal Francoliacute de Sant Feliu (fitxa nordm 5) cal Lluciagrave de les Parres (fitxa nordm 12) cal Tardagrave (fitxa nordm 11) i cal Jaume Brugeacutes (fitxa nordm 6) entre moltes drsquoaltres
70
1
16
7 6 Edificis
Conjunts arquitectogravenics
Elements arquitectogravenics
Jaciments arqueologravegics
Obra civil
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
28
Tanmateix en destaca el gran nombre de barraques de pedra seca esteses per tots els indrets del terme municipal En soacuten exemples les de la Vinya del Rei Gran (fitxa nordm 136) la Vinya del Maurici (fitxa nordm 133) ca la Marieta Gran (fitxa nordm 91) o la dels Marges Gran (fitxa nordm 151) Conjunts arquitectogravenics Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inclograves nomeacutes 2 elements les cases de lrsquoAvinguda de la Unioacute (fitxa nordm 29) i el Parcmotor Castelloliacute (fitxa nordm 30) Elements arquitectogravenics Srsquohan inventariat 22 elements Es tracta drsquouna banda de mostres del passat agriacutecola del poble majoritagraveriament ubicats a lrsquoentorn de les diferents masies i de lrsquoaltra drsquoalguns elements arquitectogravenics que formen part drsquoun altre element o edifici Jaciments Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 9 elements El patrimoni arqueologravegic de Castelloliacute planteja encara forccedila meacutes interrogants que no pas certeses Malgrat aquestes circumstagravencies lrsquoantiguitat del poblament del municipi permet inferir que es tracta drsquoun territori amb un subsogravel patrimonialment ric Obra civil Dins drsquoaquesta tipologia srsquohan inventariat 8 elements Es tracta majoritagraveriament dels diferents camins que recorren el terme
53 PATRIMONI MOBLE
Dins drsquoaquest agravembit srsquohan inventariat 12 elements que srsquoadapten a les tres tipologies de patrimoni moble elements urbans objectes i colmiddotleccions Tot i que els beacutens mobles inclosos en aquest inventari soacuten escassos eacutes evident que existeixen molts meacutes dels que srsquohan inventariat No srsquoha pogut accedir a lrsquointerior de moltes cases i en algun casos no srsquoha donat permiacutes per documentar determinats beacutens
25
17
58
Elements urbans
Objectes
Colmiddotleccions
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
29
Pel que fa als elements urbans srsquohan documentat sobretot els monuments commemoratius repartits pel nucli urbagrave i les fonts urbanes En quant a les colmiddotleccions srsquohan documentat els gegants i els materials custodiats als museus Nomeacutes srsquohan documentat 3 objectes
54 PATRIMONI DOCUMENTAL
El fons documental conservat eacutes escagraves i es va seleccionar tot el que es va poder localitzar En quant a fons fotogragravefics srsquohan inclograves lrsquoArxiu fotogragravefic de Castelloliacute (fitxa nordm 188) i les fotografies de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoi (fitxa nordm 167) a la Memograveria Digital de Catalunya (fitxa nordm168) i al fons de Montserrat Sagarra i Zacarini (fitxa nordm 169) tots aquests de titularitat puacuteblica En quant a fons documentals es troben els puacuteblics que soacuten lrsquoArxiu Municipal (fitxa nordm171) i els fons de Castelloliacute a lrsquoArxiu Comarcal de lrsquoAnoia (fitxa nordm 173) a lrsquoArxiu Nacional de Catalunya (fitxa nordm 174) i a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (fitxa nordm 81) i els privats entre els que es troben lrsquoArxiu Episcopal de Vic (fitxa nordm48) i el Llibre de les Set Sivelles (fitxa nordm 161) Eacutes possible que existeixi documentacioacute histograverica i imatges fotogragravefiques que estan en mans de particulars que ja no viuen al municipi io sense classificar en diversos arxius Tanmateix aquest tipus de documentacioacute resulta summament delicada de tractar ja que quan es tracta de fons particulars els seus titulars acostumen a no voler publicitat Per uacuteltim esmentar que no hi ha cap element inventariat com a fons bibliogragravefic
36
64
0
Fons dimatges
Fons documentals
Fons bibliogragravefics
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
30
55 PATRIMONI IMMATERIAL
Entre els elements de patrimoni immaterial destaquen els relacionats amb la tradicioacute oral i les manifestacions festives
Srsquohan inventariat 2 llegendes En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus (fitxa nordm 159) i la del castell de Castelloliacute (fitxa nordm 158) En quant a manifestacions festives srsquohan inventariat 5 elements la Caminada Castelloliacute- Montserrat (fitxa nordm 176) la Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera (fitxa nordm 68) la Festa Major drsquohivern (fitxa nordm 70) la Festa de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 60) i la Tuga Trail Castelloliacute (fitxa nordm 71) Pel que fa als elements relacionats amb la muacutesica i la dansa srsquohan inclograves els diversos goigs que srsquohan pogut documentar Soacuten els de la Mare de Deacuteu del Remei (fitxa nordm 67) i els de Sant Vicenccedil (fitxa nordm 130) Tambeacute la Canccediloacute de Captiri (fitxa nordm 177) i Caramelles de Castelloliacute (fitxa nordm 66) Finalment no srsquohan recollit ni tegravecniques artesanals ni cap element del costumari Els elements relacionats amb el cicle festiu amb la muacutesica i la dansa i amb el costumari soacuten el resultat drsquoun teixit social dinagravemic i desenvolupat que srsquoadhereixen en una segraverie drsquoentitats culturals i veiumlnals Alguns drsquoells soacuten relativament moderns i drsquoaltres soacuten compartits amb el costumari catalagrave (llegendes sardanes canccedilons etc) per la qual cosa no srsquohan inventariat En aquesta tipologia sovint es fa difiacutecil triar el que eacutes propi drsquoun municipi del que eacutes meacutes genegraveric a nivell comarcal o estatal
41
0
17
42
0
Manifestacions festives
Tegravecniques artesanals
Tradicioacute oral
Muacutesica i dansa
Costumari
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
31
56 PATRIMONI NATURAL
Els elements inventariats dins del Patrimoni Natural soacuten 26 diferenciats entre els espegravecimens botagravenics i les zones drsquointeregraves natural En un municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal shi documenten diversos indrets naturals i llocs dinteregraves paisatgiacutestic com la Vall de Sant Feliu (fitxa nordm 182) els Pegravelags (fitxa nordm 165) o el Torrent dels Alguumlells (fitxa nordm 183) i els diversos jaciments paleontologravegics presents a tot el terme com el de cal Marbres (fitxa nordm 51) el de Castelloliacute (fitxa nordm 80) el de Puig Aguilera (fitxa nordm 50) i el del Bruc (fitxa nordm 166) Tambeacute en destaquen espais que tenen un significat histograveric com les fosses comunes de la guerra civil a la Casella de can Soteres (fitxa nordm 78) i a la Fembra Morta (fitxa nordm 77) Hi ha 24 elements inventariats com a zona drsquointeregraves natural i uacutenicament 2 espegravecimens botagravenics singulars amb un alt interegraves botagravenic
57 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS
571 ESTAT LEGAL DE PROTECCIOacute
92
8
Zones dinteregraves
Espegravecimens botagravenics
31
59
5 5
Inexistent
Legal
Fiacutesica
Legal i fiacutesica
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
32
Meacutes de la meitat dels beacutens inclosos al present Mapa de Patrimoni Cultural es troben protegits legalment De lrsquoaltra meitat la major part drsquoelements no gaudeixen de cap tipus de proteccioacute i en la mateixa proporcioacute una petita part es troben protegits fiacutesicament i lrsquoaltra legal i fiacutesicament Elements protegits per normativa general Les figures de proteccioacute del patrimoni cultural establertes per la Llei 91993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Catalagrave (DOGC nordm 1807 11 drsquooctubre de 1993) soacuten tres
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Nacional (BCIN) declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya
o Beacute Cultural drsquoInteregraves Local (BCIL) objecte de proteccioacute i catalogacioacute per part dels municipis
o La resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural catalagrave (BIPCC)
Pel que fa als BCIN val a dir que es corresponen amb els BIC (Beacute drsquoInteregraves Cultural) categoria establerta per la Llei 161985 de 25 de juny del Patrimoni Histograveric Espanyol En ambdoacutes casos es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 drsquoabril de 1949 (o ldquodecret dels castellsrdquo) el qual menciona que tots els castells drsquoEspanya sigui quin sigui el seu estat de ruiumlna queden sota la proteccioacute de lrsquoEstat prenent la categoria de Beacute drsquoInteregraves Cultural Despreacutes drsquoun inventari inicial el 1968 sersquon va fer un de nou que incloiumla un nombre forccedila alt drsquoelements Tot i aixograve a mitjans dels anys 80 del segle passat la Generalitat de Catalunya va refer el llistat de beacutens catalans inclosos als inventaris El Ministeri va donar drsquoalta 1501 registres drsquoaquesta nova relacioacute amb la categoria de BIC (a Catalunya a partir de 1993 passaren a ser BCIN) Dins del terme municipal de Castelloliacute hi ha un element catalogat com a BCIN Castell de Castelloliacute (RI) - 51 - 0005365 ndash 00000 Pel que fa a la categoria BCIL srsquoha de tenir en compte que ho soacuten tots aquells elements inclosos dins drsquoun catagraveleg municipal redactat abans de la Llei 91993 de Patrimoni Cultural Catalagrave o beacute tots aquells ja inclosos en Catagravelegs de proteccioacute aprovats Pel que fa a aquesta categoria Castelloliacute eacutes un municipi amb menys de 5000 habitants fet pel qual eacutes competegravencia del Consell Comarcal de lrsquoAnoia la declaracioacute dels beacutens amb aquesta proteccioacute Actualment hi ha 2 elements protegits com a BCIL
Sant Vicenccedil de Castelloliacute segona esgleacutesia parroquial
Esgleacutesia de Sant Feliu de la Vall o Sant Pere i Sant Feliu de la Vall dAguilera Elements protegits per normativa local La redaccioacute del Pla drsquoOrdenacioacute Urbaniacutestica Municipal (POUM) de Castelloliacute srsquoexecutagrave lrsquoany 2014 Un dels aspectes relacionats amb el patrimoni cultural del que srsquoencarrega el POUM eacutes la regulacioacute i proteccioacute dels elements drsquointeregraves histograveric arquitectogravenic artiacutestic i paisatgiacutestic del terme mitjanccedilant lrsquoelaboracioacute drsquoun Catagraveleg de Beacutens a Protegir
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
33
Els beacutens objectes de proteccioacute es classifiquen en les tipologies seguumlents a) Patrimoni construiumlt
Habitatge
Edifici cultural
Edifici industrial
Element
Balneari
Esgleacutesia
Element arquitectogravenic
Pedra seca b) Camiacute c) Fonts d) Beacutens drsquoInteregraves Natural
Balma
Cova
Arbres
Indret
Turoacute
Jaciment geologravegic
Relacioacute drsquoelements protegits segons el Catagraveleg de Beacutens a protegir del POUM (2014)
Can Pere Jan (can Junyent)
La Cooperativa
La Fagravebrica
La Brillante
Cal Soteras poble
Cal Parera
Cartell nitrato de Chile
Balneari de la Puda de Francoliacute
Capella de Sant Feliu
Capella de la Concepcioacute Cal Tardagrave
La torre dels Moros
Castell de Castelloliacute
Esgleacutesia de Sant Vicenccedil
Cova de cal Tarddagrave
Cova del Sostre
Torrent drsquoAuguumlells des de les passeres el Xuclador
Cova de lrsquoIsidre Serra
Els Pegravelags
El camiacute de cal Muset al pla dels cireres
El caminet drsquoacceacutes al castell
Coves de cal Lluciagrave
Les Pinasses de la font del Ferro
La vall de Sant Feliu
La muntanya de la Mel a la Puda
La Roca Cagadora
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls) de ca la Rosagraveria
Fogravessils numulitis (llenties del Pla dels Ninots
Esculls eocegravenics de Castelloliacute
Els ldquoesterrersrdquo (badlans o xaragalls de cal Francoliacute de la Pujada
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
34
La font de cal Francoliacute
La font de can Tardagrave
La font de ca nrsquoAlzina i entorn
La font del Ferro
La font de la Puda
Les Fontetes
La font de lrsquohort de la Cova
La font dels Masets
La Creueta
Les barraques de pedra seca
Els Marges
Cal afegir que un bon nombre drsquoelements inventariats del municipi es troben pregraveviament inclosos dins drsquoun inventari LrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya Estagrave gestionat per la Seccioacute drsquoInventari del Patrimoni Cultural Immoble de lrsquoAgraverea de Coneixement i Recerca de la Direccioacute General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Iniciat lrsquoany 1982 i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors aquest inventari inclou els beacutens integrants en les tres categories de proteccioacute que estableix la Llei 91993 beacutens culturals drsquointeregraves nacional (BCIN) beacutens culturals drsquointeregraves local (BCIL) i la resta de beacutens integrants de lrsquoampli patrimoni cultural que defineix la llei A lrsquoInventari del Patrimoni Arquitectogravenic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements de Castelloliacute
Baneari de la Puda
Can Muset
Can Parera
Can Pere Jan
Castell
Fagravebrica tegravextil
Les Moreres
Mare de Deacuteu del Remei
Mausoleu de Francesc Aguilera
Sant Feliu de la Vall
Sant Vicenccedil segona esgleacutesia
Sant Vicenccedil
Teuleria de cal Muset
Torre dels Moros LrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat Fou iniciat lrsquoany 1982 i recull la informacioacute per comarques mitjanccedilant la realitzacioacute de les Cartes Arqueologravegiques Des de lrsquoany 2001 aquest inventari inclou tambeacute els jaciments paleontologravegics i les intervencions arqueologravegiques negatives A lrsquoinventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de la Generalitat es documenten els seguumlents elements
A prop del castell de Castelloliacute
Camiacute de can Soteres
Camiacute dels Pegravelags
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
35
Can Muset
Can Parera
Can Tardagrave
Coves de la font del Ferro
Serrat dels Moros
Trencall del camiacute de la font del Ferro
Cal Marbres
Jaciment paleontologravegic de Castelloliacute
Jaciment paleontologravegic del Puig Aguilera
Jaciment paleontologravegic del Bruc
572 TITULARITAT
La titularitat dels beacutens fitxats majoritagraveriament eacutes privada Tot i que el percentatge eacutes menor la quantitat de beacutens puacuteblics eacutes prou significativa
573 ESTAT DE CONSERVACIOacute
17
83
Puacuteblica
Privada
72
23
5
Bo
Dolent
Regular
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
36
Lrsquoestat de conservacioacute dels elements inventariats eacutes en general bastant bo Pel que fa al patrimoni immoble aquest manteacute un bon grau de conservacioacute a excepcioacute del que resta en desuacutes i abandonat La utilitzacioacute constant eacutes la seva empara essencial Diversos elements arquitectogravenics i drsquoobra civil es troben en una situacioacute precagraveria degut a lrsquoabandoacute ocasionat per la pegraverdua de la utilitat per a la que foren construiumlts En quant al patrimoni moble els objectes es troben tambeacute a nivell general en un bon estat El patrimoni documental manteacute un bon estat de conservacioacute tot i que seria necessari adoptar mesures de catalogacioacute i conservacioacute preventiva En el cas dels elements en mans de particulars hi ha un risc meacutes gran de pegraverdua o deteriorament Pel que fa al patrimoni immaterial aquest gaudeix drsquouna bona salut ja que eacutes un element viu i dinagravemic que configura un dels caragravecters identitaris meacutes forts El patrimoni natural gaudeix drsquoun bon estat de conservacioacute ja que es tracta drsquoun municipi que teacute una gran part del seu territori dins de zona forestal amb una gran biodiversitat
574 CRONOLOGIA
Pel que fa a la cronologia dels elements patrimonials la major part corresponen al periacuteode contemporani seguit de la egravepoca moderna El periacuteode medieval teacute una significacioacute menor que el modern perograve tambeacute cal considerar que en alguns casos es doacutena una cronologia compartida Cal fer referegravencia a una gran part del patrimoni immoble corresponent sobretot a elements arquitectogravenics i a obra civil als quals no sha pogut atribuir un marc cronologravegic especiacutefic per desconeixement del mateix
6 2 2 7
14
69
Prehistograveric
Ibegraveric
Romagrave
Medieval
Modern
Contemporani
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
37
6 BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- AADD (1973) Els castells catalans vol V Barcelona Rafael Dalmau Editor p 229-234
- AADD (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu La Vall (Castelloliacute) Castelloliacute Publicacioacute [sl sn]
- AADD (1984) Itineraris per la comarca de lAnoia Ogravedena - El Bruc - Castelloliacute - Collbatoacute Igualada Ajuntament dIgualada
- AADD (1992) Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol VI ldquoOsona i el Ripollegravesrdquo Barcelona Enciclopegravedia Catalana p 349-351
- AADD (1992) Catalunya Romagravenica vol XIX El Penedegraves i lrsquoAnoia Barcelona
Ed Gran Enciclopegravedia Catalana p 413-415
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari blau Cal Tardagrave (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute Rutes de les barraques de pedra seca Itinerari vermell Els Marges (fulletoacute informatiu) Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- ALCOVER A M MOLL F DE B (1956-1968) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear vol III Palma de Mallorca Moll
- ALMAGRO M SERRA JC COLOMINAS J (1945) Carta Arqueoloacutegica de Espantildea Provincia de Barcelona Madrid Centro Superior de Investigaciones Cientiacuteficas
- AacuteLVAREZ MAacuteRQUEZ MC (1990) La baronia de la Conca drsquoOgravedena Barcelona Fundacioacute Noguera
- AacuteLVAREZ G (1993) Cnidaris fogravessils de la conca drsquoIgualada Tesi doctoral Barcelona Universitat de Barcelona (UB)
- AMADES J (1982) Costumari Catalagrave Barcelona Salvat editores Edicions 62
- AMADES J (1982) Folklore de Catalunya Barcelona Selecta
- ANADOacuteN MONZOacuteN P (1978) ldquoDeslizamientos gravitacionales y depoacutesitos
asociados en el Eoceno marino del borde oriental de la Cuenta del Ebro (Sector de Igualadardquo) Acta Geoloacutegica Hispaacutenica t XIII nordm 2 Barcelona Universidad de Barcelona p 47-53
- AUMA SL (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BALCELLS A (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca drsquoOgravedena Treball de 2n
de batxillerat (inegravedit)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
38
- BARTOLIacute i ROMEU (dir) (1989) La Tradicioacute remeiera a lAnoia infusions
unguumlents creences i tabuacutes estudi del fons tradicional a lAnoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del colmiddotlegi Abat Oliba Igualada Ogravemnium Cultural
- BATALLER i CALATAYUD J R (1949) ldquoLa Paleontologia en Igualadardquo
Miscellanea Aqualatensia nordm1 Igualada Centre dEstudis Comarcals
dIgualada p 68-71
- BENET i CLARAgrave A ldquoUna incursioacute sarraiumlna contra la Catalunya Centralrdquo
Dovella nordm 23 Manresa Centre dEstudis del Bages p 5-9
- BERTRAN I BROS Pau (1909) El rondallari catalagrave Barcelona R Miquel i Planas
- BISBAL Mordf A MIRET T MONCUNILL C (2001) Els Goigs a la comarca de
lAnoia Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 2001
- BORRAS i QUADRES A (1956) ldquoComunicacioacute de la VIII Reunioacuten de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueoloacutegicas de Barcelona celebrada en Badalona el 23 de octubre de 1955rdquo Extret de Informes y Memorias Madrid [sn] p 167-169
- BOSCH GIMPERA P (1919) Prehistograveria Catalana edats de la pedra i dels metalls colonitzacioacute grega etnografia Barcelona Editorial Catalana
- BRUGUEacuteS M FERRAN N CASADESUacuteS J BRUGUEacuteSG (2008) ldquoAccions
de preservacioacute i difusioacute al voltant de les barraques de vinya de Castelloliacute
(Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariatrdquo IV Jornada drsquoEstudi per
a la Preservacioacute del Patrimoni en Pedra Seca als Paiumlsos Catalans 2007
Sitges ed Drac Verd p141
- BRUGUEacuteS MEacuteNDEZ A (2011) Sistema dinformacioacute geogragravefica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castelloliacute Treball final de carrera Barcelona Escola Politegravecnica Superior dEdificacioacute de Barcelona - E T de Topografia
- CASAS ENRICH C (2012) Rehabilitacioacute de masia Mas Boixeda a Castelloliacute (Anoia) Treball final de carrera Barcelona Universitat Ramon Llull Escola Tegravecnica i Superior dArquitectura La Salle
- CASTELLAgrave i RAICH G -pseudogravenim ldquoIgnotusrdquo- (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute Amics de Castelloliacute Ajuntament
- CIURANA i PRAST J (2012) Pragravectiques i rituals funeraris a Tagraverraco i el seu ager (segles II aC-IIIIV dC) memograveria del projecte Barcelona Agegravencia de Gestioacute dAjuts Universitaris i de Recerca
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
39
- CODINA MAS S (2014) ldquoMarcelmiddotliacute Carner i Montaner pintor i daurador desgleacutesies i altars (un ofici artiacutestic dels volts del 1900)rdquo Estudis altafullencs nordm 38 Altafulla Centre dEstudis dAltafulla p 59-76
- COMELLAS i BENIacuteTEZ J (dir) (1994) Castells de frontera funcioacute i evolucioacute
(X-XV) [enregistrament viacutedeo] Igualada Velvet Films Viacutedeo Vallegraves Centre
dEstudis Comarcals dIgualada
- COROMINES J (1995) Onomasticon Cataloniae Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana vol III Barcelona Curial edicions catalanes p 322-323
- CUADRADO J VILARRUBIAS S (2015) Guia de les fonts de Castelloliacute Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- BERTRAN LUENGO J [et al] (2001) LAnoia terra de castells La Marca (3ordf
ed) Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- CABRUJA VALLEgraveS E (2014) ldquoInestabilitat i conflictes socials La baronia de la Conca drsquoOgravedena en el transcurs dels segles modernsrdquo Pedralbes revista dhistograveria moderna nordm 28 (2) Actes del VI Congreacutes drsquoHistograveria Moderna de Catalunya La Catalunya diversa (15-19 de desembre de 2008) Barcelona Departament dHistograveria Moderna de la Universitat de Barcelona p 505-520
- CASTELLAgrave RAICH G (1935) ldquoCastelloliacuterdquo Butlletiacute de lrsquoAgrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada nordm 38 Igualada Agrupacioacute Fotogragravefica drsquoIgualada p 54-55
- CASTELLAR-GASSOL J (1989) Castelloliacute Mil anys drsquohistograveria Castelloliacute
Amics de Castelloliacute
- Des de les runes del castell de Castelloliacute (revista) (1981-1984) Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de beacutens protegits POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- DOMINGO i CLOTA M [et al] (2014) Catagraveleg de masies i cases rurals POUM Castelloliacute Ajuntament de Castelloliacute
- LrsquoInformatiu de Castelloliacute (2008-2017) Castelloliacute Publicacions Anoia ajuntament de Castelloliacute
- ESTRADA I PLANELL G (2009) ldquoEl Dietari sobre la Guerra del Francegraves de Ramon Brugueacutes de Can Lluciagrave de les Parres (Castelloliacute)rdquo Miscellanea aqualatensia nordm 13 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 159-182
- FARREacuteS R SERRA J (1991) Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de lAnoia Estrat revista darqueologia prehistograveria i histograveria antiga nordm 4 Igualada Seccioacute drsquoArqueologia del CECI p83-86
- GAVIacuteN J M (1984) Inventari drsquoesgleacutesies Anoia - Conca de Barberagrave vol 16 Ed Arxiu Gaviacuten Valldoreix
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
40
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986)
Inventari del Patrimoni Arqueologravegic i Paleontologravegic de Catalunya (Castelloliacute)
- GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE CULTURA (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectogravenic de Catalunya (Castelloliacute)
- GOacuteMEZ J (1989) Decagravepodes fogravessils dEspanya (Decapoda Cretaci-Plistocegrave) conservats al Museu de Geologia de Barcelona Catagraveleg de colmiddotleccions 1 Barcelona Museu de Geologia
- GUAL i VILAgrave V JORBA I SERRA X (2013) ldquoConflictivitat rural a la Catalunya Nova (Conca DrsquoOgravedena i Senyoria de Poblet) a lrsquoegravepoca modernardquo Estudis dhistograveria agragraveria nordm 25 Barcelona Universitat de Barcelona p 99-124
- GUIXAgrave MABRAS P (2009) Nosaltres els que vagraverem perdre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2010) Abans que me noblidi Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2012) Calaix de sastre Barcelona Marreacute
- GUIXAgrave MABRAS P (2015) Fent memograveria amb un vell republicagrave Barcelona Marreacute
- IES PERE VIVES VICH (1972) Llegendes de la comarca dAnoia recopilades pels alumnes de 6egrave curs de lInstitut Pere Vives Vich Igualada [sn]
- IGLEacuteSIAS J (1963) La reconquesta de les valls de lrsquoAnoia i el Gaiagrave Barcelona Editorial Dalmau
- IGLEacuteSIAS J (1972) Evolucioacute demogragravefica de la comarca drsquoIgualada Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada
- LLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada cop
- MACIAgrave i MARTIacute D (1992) ldquoArbres de la comarca dAnoia singulars i monumentalsrdquo Quaderns drsquointroduccioacute a la naturalesa 4 Igualada Consell Comarcal de lAnoia
- MACIAgrave i MARTIacute D (2016) Barraques de pedra seca Anoia (CD-ROM) Igualada lautor
- MADOZ P (1845-1850) Diccionario Geografico-estadiacutestico-histograverico de Espantildea y sus posesiones de Ultramar Tomo XII Articles sobre el Principat de Catalunya Edicioacute facsiacutemil Curial Edicions Catalanes
- MANCOMUNITAT DE LA CONCA DrsquoOgraveDENA Ruta de Les coves de Can Lluciagrave i la Font del Ferro (Castelloliacute)
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1997) Les aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacute (dossier)
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
41
- MARIMON LLUCIAgrave Mordf R (1998) ldquoLes Aiguumles sulfuroses de la Puda de
Castelloliacuterdquo Histograveria de les ciegravencies de la salut a lAnoia [Jornades de les Ciegravencies de la Salut de lAnoia 1996] Barcelona Fundacioacute Uriach 1838 p 125-152
- MARTIacute FIGUERAS J (2011) ldquoEpisodis de la Guerra de la Independegravencia a Catalunya saqueigs i destruccioacute drsquoIgualada pels francesosrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 101-120
- NADAL E BOSCH M (2007) Memograveria Intervencioacute arqueologravegica a Can Parera Castelloliacute (Anoia) Generalitat de Catalunya Arxiu Servei dArqueologia i Paleontologia Mem nuacutem 7261
- MILLAgraveS i CASTELLVIacute C (2015) Aproximacioacute a lrsquoestudi de les migracions histograveriques a escala municipal Olesa de Montserrat 1581-1930 Tesi doctoral Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament de Geografia
- MONCUNILL I TORRES A (1988) Llegendes de la comarca dAnoia Igualada [sn]
- MUNTANEacute MARGARIT J (2013) Vida dun joba [sic] a la guerra Barcelona Marreacute
- MUSET PONS A (2008) El terme i el castell de Castelloliacute a lrsquoegravepoca moderna (segles XVI-XVIII) Barcelona Publicacions de Abadia de Montserrat Ajuntament de Castelloliacute
- NINOT J Mordf [etal] (1999) ldquoFlora del Massiacutes de la Fembra Mortardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 9-82
- NINOT J Mordf [etal] (2009) ldquoVegetacioacute del Massiacutes de la Fembra Morta (Anoia Catalunya Central)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 13 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 11-136
- NUET i BADIA J (1983) ldquoLa vegetacioacute a la muntanya dels Mollons a la comarca dAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm 3 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p15-56
- PASCUAL i DOMEgraveNECH P (1981) ldquoLa Masia autoconsum circulacioacute monetagraveria i exaccioacute fiscal (1833-1847)rdquo Tous mil anys dhistograveria Barcelona Comissions del Milmiddotlenari Publicacions de lAbadia de Montserrat p 265-340
- PASCUAL I DOMEgraveNECH P (2011) ldquoCregravedit hipotecari i acumulacioacute de capital immobiliari Lrsquoexemple del farmacegraveutic i prestador Francesc de Paula Roseacutes (1855-1895)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 14 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 185-289
- PEacuteREZ JIMEacuteNEZ MordfC (1989) Estudi de lactivitat artesana a la comarca de lAnoia Vilanova del Camiacute Ajuntament de Vilanova del Camiacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
42
- REIG ORIOL JMordf (1990) Madreporarios eoceacutenicos de Castelloliacute y de la Sierra de Malvals Hospitalet de Llobregat lrsquoautor
- REIXACHS MERCADER G RODRIacuteGUEZ CARRER J (sd) Estudi de les coves drsquoorigen cagraverstic de Castelloliacute (inegravedit)
- RENZI DE LA FUENTE M (1974) ldquoLeocegraven mariacute de la comarca de lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm2 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 13-28
- RIBA i GABARROacute J (1997) ldquoAspectes finals del regravegim feudal a lAnoiardquo Miscellanea Aqualatensia nordm8 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 143-184
- RIBA i GABARROacute J (1999) ldquoLa Revolta Igualadina de lAny 1899 contra els burots i els consums Lema Els vuit portalsrdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 9 Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualada p 309-362
- RIPOLL I MASFERRER R (2003) ldquoLes Construccions de paret seca a lAnoiardquo Separata de Els Paisatges de la vinya congreacutes Manresa Manresa Centre dEstudis del Bages p171-175
- ROMANIacute I GUERRA A (1921) ldquoPaletnologia de lrsquoAlt Penedegraves Bibliografiardquo Penedegraves Revista Comarcal Ilmiddotlustrada Any III Vilafranca del Penedegraves (Barcelona Impr Verdaguer) p 298-301
- ROMERO i MARSAL J (1997) ldquoEls Foraminiacutefers bentogravenics del Puig Aguilerardquo Miscellanea aqualatensia Igualada vol 8 Igualada Centre de drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada 1949- Nuacutem 8 (1997) p 257-311
- SALES CARBONELL J (1994) ldquoTombes i necrogravepolis isolades a la comarca de lrsquoAnoiardquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 14-15 Universitat de Barcelona Barcelona p 317-336
- SEGURA J Mn (1907) Histograveria drsquoIgualada vol I Barcelona Estampa dEugeni Subirana
- SOLEacute i BARJAU Q (2009) ldquoLes Fosses comunes de la Guerra Civil a lAnoiardquo Revista dIgualada nordm 31 Igualada Associacioacute Revista dIgualada p 30-37
- SOLER BECERRO R VALLS JUNYENT F (2004) ldquoLes memograveries del dissortat Josep Bonastre de Santa Magdalena pagegraves de Masquefa (1787-1815)rdquo Miscellanea Aqualatensia nordm 11 Igualada Centre drsquoEstudis Comarcals drsquoIgualada p 99-128
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1988-1991) Histograveria de les comarques de Catalunya
Anoia vols I i II Manresa Edicions Selectes
- TORRAS i RIBEacute J Mordf (1993) La Comarca de lrsquoAnoia a finals del segle XVIII els quumlestionaris de Francisco de Zamora i altres descripcions (1770-1797) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Monserrat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
43
- ULLASTRE MARTORELL J (1965) El Karst aloacutectono de Castelloliacute Geo y Bio Karst Revista de Espeleologia 8 Barcelona p 2-6
- VIA L (1969) Crustaceos decaacutepodos del eoceno espantildeol Pirineos 91-94 p1-480
- VIDAL L M (1911-12) Abric Romaniacute Estacioacute Agut Cova de lOr o dels Encantats Anuari de lInstitut dEstudis Catalans Vol 4 Barcelona
- VILA J ROCABRUNA A (1996) ldquoAportacioacuten al conocimiento del geacutenero coprinus pers en Cataluntildea Ilrdquo Revista Catalana Micologia nordm 19 Barcelona Societat Catalana de Micologia Institut drsquoEstudis Catalans p73-90
- VILANOVA i MUSET R (2004) Aixecament arquitectogravenic de lrsquoesgleacutesia vella de Sant Vicenccedil de Castelloliacute Treball final de carrera (inegravedit)
- VIRELLA i BLODA A (1984) XI Marxa dorientacioacute per descripcioacute (XXVI marxa social) relat complementari Piera Castelloliacute El Bruc Vilanova i la Geltruacute Agrupacioacute Excursionista Talaia
WEBGRAFIA
- AJUNTAMENT DE CASTELLOLIacute wwwcastellolicat
- ARXIU COMARCAL DE LrsquoANOIA
xacgencatcatcallista_arxius_comarcalsanoia
- ARXIU CORONA DrsquoARAGOacute cawwwmcuesarchivosMCACAindexhtml
- ARXIU DE LA DIPUTACIOacute DE BARCELONA wwwdibacatarxiu
- ASSOCIACIOacute CATALANA DE SENDERISME wwweuro-senderscom
- BIBLIOTECA DE CATALUNYA httpwwwbnccat
- CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA httpceccat
- CONSELL COMARCAL DrsquoANOIA httpwwwanoiacat
- DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARXIUS EN LINIA httpextranetculturagencatcatArxiusEnLinia
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA MUNICIPIS wwwdibacatmunicipis
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL wwwdibacatopc
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA SISTEMA DrsquoINFORMACIOacute TERRITORIAL MUNICIPAL (SITMUN) sitmundibacat
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
44
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DrsquoARXIUS MUNICIPALS wwwdibacateswebopcactuacions_arxius
- DIPUTACIOacute DE BARCELONA XARXA DE PARCS NATURALS wwwdibacatparcsnparcshomeasp
- ENCICLOPEgraveDIA CATALANA wwwenciclopediacat
- FEEC (Federacioacute drsquoEntitats Excursionistes de Catalunya) wwwfeeccat
- FESTACATALUNYA Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya wwwfestacatalunyacat
- FOSSES I REPRESSIOacute GENERALITAT DE CATALUNYA httpfossesirepressiocat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MEDI AMBIENT wwwgencatcattemescatmediambienthtm
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUNICAT municatgencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA CATAgraveLEG DEL PATRIMONI FESTIU
httppatrimonifestiuculturagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA MUSEUS EN LIacuteNIA
httpmuseusenliniagencatcat
- GENERALITAT DE CATALUNYA RECURSOS EN LIacuteNIA PATRIMONI CULTURAL httppatrimonigencatcat
- GOBIERNO DE ESPANtildeA MINISTERIO DE EDUCACIOacuteN CULTURA I DEPORTE wwwmecdgobes
- INSTITUT CARTOGRAgraveFIC DE CATALUNYA wwwicc
- INSTITUT DrsquoESTADIacuteSTICA DE CATALUNYA (IEC) wwwidescates
- MAPA DE COBERTES DEL SOgraveL DE CATALUNYA wwwcreafuabes
- MUSEU GEOLOgraveGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA wwwmgsbes
- PARES PORTAL DE ARCHIVOS ESPANtildeOLES httpparesmcues
- PEDRA SECA A CASTELLOLIacute httpspedrasecastelloliwordpresscom
- SIBHILmiddotLA FONS DrsquoHISTOgraveRIA LOCAL DE CATALUNYA UNIVERSITAT
AUTOgraveNOMA DE BARCELONA wwwdibaesfonshldefaultasp
- WIKIPEDRA CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA httpwikipedracatpaisatgenet
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
45
7 IacuteNDEX DrsquoELEMENTS NO FITXATS
Denominacioacute
Codi
Agravembit
Tipologia
Situacioacute
Motiu
El Centre 11 Edifici Patrimoni immoble
Av de la Unioacute nordm45
No presenta valors patrimonials
Barraca del Camp de cal Monjo
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Pla drsquoAguilera
11 Edifici Patrimoni immoble
Vall de Sant Feliu
Destruiumlda lrsquoany 2012 durant la construccioacute de leix diagonal C-37 (Igualada-Manresa)
Barraca del Bosc dels Marges
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Jaume Destruiumlda
Barraca de la font de cal Bonhome
11 Edifici Patrimoni immoble
Cal Tardagrave La pedra seca i el sostre estan lligats amb ciment fet que li fa perdre el seu antic valor constructiu
Retaule de Sant Vicenccedil a lrsquoAltar Major de lrsquoesgleacutesia vella de Castelloliacute
13 Element arquitectogravenic
Patrimoni immoble
Sant Vicenccedil de Castelloliacute esgleacutesia vella
Destruiumlt
Colmiddotleccioacute de fogravessils drsquoAmadeu i Josep Romero
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
46
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Vicenccedil Guinart
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Colmiddotleccioacute de fogravessils de Zenon Gagravesser Casanoves
23 Colmiddotleccioacute Patrimoni moble
Castelloliacute Consta a ldquoLLANSANA MARCEacute J ROMERO MARSAL J (2016) Guia de camp dels fogravessils de lAnoia invertebrats marins Igualada Centre dEstudis Comarcals dIgualadardquo perograve no srsquoha pogut obtenir informacioacute
Fons del Servei de Patrimoni Arquitectogravenic Local (SPAL)
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Diputacioacute de Barcelona
Nomeacutes disposa de dues fotografia de Castelloliacute
Museu Moliacute Paperer de Capellades
31 Fons drsquoimatges
Patrimoni documental
Capellades Nomeacutes disposa drsquouna fotografia de Castelloliacute
Arxiu Parroquial de Castelloliacute
32 Fons documental
Patrimoni documental
lrsquoArxiu Episcopal de Vic
Destruiumlt durant la Guerra Civil (1936-1939) per un Comitegrave Revolucionari del bagravendol Republicagrave Es van salvar quatre llibres
Aplec de la Mare de Deacuteu del Remei
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
La Puda de Francoliacute
No srsquoha pogut obtenir informacioacute tot i haver contactat amb els seus organitzadors
El Corpus 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebra
MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL CASTELLOLIacute Memograveria Tegravecnica
47
Jocs Florals 41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Concurs de Pessebres
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Revetlla de Sant Joan
41 Manifestacioacute festiva
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Similar a la drsquoaltres poblacions sense cap tret caracteriacutestic
Caramelles de Pasqua
44 Muacutesica i dansa
Patrimoni immaterial
Castelloliacute Ja no es celebren
Alzina de can Soteres
52 Espegravecimen botagravenic singular
Patrimoni natural
Can Soteres Exemplar gran perograve sense valor monumental
Comte drsquoUrgell 187Edici del Rellotge08036 BarcelonaTel 934 022 566Fax 934 022 825opatrimonicdibacatwwwdibacatopc