Millora de la xarxa de transport públic urbà de Sabadell

Sabadell, 8 d’abril de 2014

10a Jornada AMTU10a Jornada AMTU

Millora de la xarxa de transport Millora de la xarxa de transport públicpúblic urbà de Sabadellurbà de Sabadell

Transports Urbans de Sabadell Transports Urbans de Sabadell 32 anys al servei de la ciutat32 anys al servei de la ciutat

ÍndexÍndex

� 1. Situació inicial.

� 2. Estudis previs.

� 3. Primeres actuacions.

� 4. Cas teòric.

� 5. Model d’èxit.

� 6. Millora de la xarxa.

� 7. Conclusions.


1. Situació inicial1. Situació inicial

� Els darrers 20 anys, Sabadell ha experimentat una transformació important:

� Nous equipaments (educatius, culturals, sanitaris, esportius...).

� Creixement urbanístic (Can Llong, Castellarnau, Can Gambús, Sant Pau de

Riu-sec...).

� Ampliació dels FGC prevista pels propers anys.

� Nous hàbits de mobilitat.

� Paral·lelament, la xarxa de transport públic també ha anat creixent satisfent les

noves necessitats de mobilitat que es generen.

� Aquest desenvolupament, provoca que a l’any 2008, l’Ajuntament de Sabadell i

TUS planifiquen una sèrie d’estudis per comprovar l’eficàcia de la xarxa i

plantejar millores puntuals o estructurals per adaptar la xarxa als reptes del

propers anys.


2. Estudis previs2. Estudis previs

� TUS realitza amb recursos propis dos

estudis que permeten analitzar la

mobilitat dels ciutadans de Sabadell i

els desplaçaments dels usuaris en els

autobusos urbans de la ciutat:

� Enquesta de Mobilitat (d’abril a

juny de l’any 2008).

� Estudi Origen – Destinació (de

febrer a juny de l’any 2010).

� Paral·lelament, l’Ajuntament de Sabadell realitza i desenvolupa el Pla de Mobilitat

Urbana que planteja les directrius bàsiques de mobilitat.


2. Estudis previs 2. Estudis previs –– Enquesta de MobilitatEnquesta de Mobilitat

� Enquestes realitzades:

� Sabadell: 2.800 enquestes.

� Sant Quirze del Vallès: 320

enquestes.

� La principal conclusió de l’enquesta de

mobilitat és que la demanda de

mobilitat és radial i es concentra en

tres eixos:

� Nord – Sud (Eix longitudinal).

� Nord-oest – Sud-est (Eix

diagonal).

� Est – Oest (Eix transversal).

Nord

Sud

EstOest


2. Estudis previs 2. Estudis previs –– Estudi Origen Estudi Origen -- DestinacióDestinació

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Parades

Càr

rega

Pugen

Baixen

Càrrega

Grup de barris 1 Grup de barris 2Centre Ciutat

Model simplificat d’una línia

� Desplaçaments analitzats: 53.800

� Les línies amb més afluència segueixen la mateixa estructura (doble càrrega i

descàrrega d’usuaris):

� Grup de barris 1 – Centre Ciutat – Grup de barris 2

� En determinades zones, es detecten disfuncions entre l’oferta i demanda (entre

càrrega d’usuaris i freqüència de les línies).

Usu

aris

Parades


3. Primeres actuacions3. Primeres actuacions

� Analitzant els resultats obtinguts als diferents estudis es comencen a realitzar les

primeres actuacions:

� Modificació del recorregut de la línia L7 a la zona nord (setembre 2010).

� La línia L12 (Sabadell – Sant Quirze del Vallès) s’incorpora a la xarxa urbana

de Sabadell (gener 2011).

� Modificació del recorregut de les línies L2, L8 i L11 a la zona sud (setembre

2011).

� Es modifica la xarxa de festius generant un servei totalment coordinat amb

un intercanviador al centre de la ciutat (gener 2012).


4. Cas teòric 4. Cas teòric –– Esquema de xarxaEsquema de xarxa

CentreCiutat

Barri1

Barri2

Barri4

Barri5

Barri3

Fq: 30 minFq: 20 min

CentreCiutat

Barri1

Barri2

Barri4

Barri5

Barri3


Barri6

ESCENARI 1 (11 autobusos)

Barri6

Fq: 15 min Fq: 10 min

Fq: 15 min

Fq: 10 min

Fq: 15 min

LB (20 min)LC (30 min)

Coordinades

LA (15 min)LB (30 min)LC (30 min)

Coordinades

LA (20 min)

LD (20 min)LD (30 min)

Fq: 30 min

ESCENARI 2 (10 autobusos)


4. Cas teòric 4. Cas teòric –– Taula de freqüènciesTaula de freqüències

Barri 6

10Barri 5

15 T 1015 T 10Barri 4

15 T 1015 T 1015Barri 3

30 T 1030 T 103030Barri 2

30 T 1030 T 10303030 T 30Barri 1

101015153030Centre

Barri 6Barri 5Barri 4Barri 3Barri 2Barri 1CentreMinuts

Escenari 2 : Flota 10 autobusos (9 connexions amb transbordame nt)

Barri 6

15Barri 5

3020+30 T 15+30Barri 4

20+30 T 15+303020Barri 3

30 T 15+303030 T 20+3030Barri 2

20 T 15+3020 T 15+30202020 T 30Barri 1

15+3015+3020+3020+303020Centre

Barri 6Barri 5Barri 4Barri 3Barri 2Barri 1CentreMinuts

Escenari 1 : Flota 11 autobusos (7 connexions amb transbordame nt)


5. Model d’èxit 5. Model d’èxit –– Eix longitudinal (L1/L2/L3)Eix longitudinal (L1/L2/L3)

Espronceda(Estació Sud)

La Creu de Barberà

La Romànica

Avinguda -Eixample

Centre

Ca n’Oriac

Can Deu

La Creu Alta

La Concòrdia

Can Borgonyó

Fq: 5 min

Fq: 5 min

Fq: 10 min

Fq: 10 min


Fq: 15 min

Fq: 15 min

Fq: 15 min

� Eix longitudinal (nord – sud).

Format per 3 línies que creen un eix amb 5 minuts de freqüència:

� L1: Can Deu – Estació Sud.

� L2: Can Deu – La Creu de Barberà.

� L3: Can Deu – La Romànica.

� Model d’èxit consolidat amb més de 21.000 usuaris/dia en feiner

lectiu.

� Permet donar un diferent nivell de

servei en funció de la càrrega d’usuaris de cada zona.

� La freqüència de 5 minuts dóna

fiabilitat al servei i permet captar

usuaris esporàdics.

L1 (15 min)L2 (15 min)L3 (15 min)

Coordinades


5. Model d’èxit 5. Model d’èxit –– Eix longitudinal (L1/L2/L3)Eix longitudinal (L1/L2/L3)


6. Millora de la xarxa6. Millora de la xarxa

� La millora de la xarxa aplicada el 2 de desembre de 2013 té els següents

objectius:

� Replicar el model d’èxit de l’eix longitudinal (nord – sud) als eixos transversal

(est – oest) i diagonal (nord-oest – sud-est).

� Crear trajectes més ràpids i directes entre els barris i el centre de la ciutat.

� Potenciar la connexió entre els barris exteriors amb la combinació de línies (es

connecten els extrems de dues línies).

� Equilibrar l’oferta de transport públic a la demanda dels usuaris en cadascuna

de les zones de la ciutat, mantenint la cobertura territorial i l’equilibri social.

� Paral·lelament a la posada en marxa de les millores, es va renovar la pàgina web

de TUS i es va crear una aplicació per a dispositius mòbils. Tot això, difós en una

campanya informativa.


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Esquema anterior al canviEsquema anterior al canvi

Les Termes

Nostra Llar de Sant Oleguer

Centre

Can Llong

Via Alexandra La Creu Alta

Cifuentes

Can Rull

La Roureda

L4 (20 min)

Can Roqueta

El Poblenou

Torre-romeu

L5 (14 min)L6 (30 min)L7 (30 min)

Els Merinals

Ca n’Oriac

La Serra d’en Camaró

Can Puiggener

Castellarnau

L9 (20 min)L11 (60 min)

GràciaSant Pau de

Riu-sec

Barris implicats en la modificació de la xarxa


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Esquema posterior al canviEsquema posterior al canvi

Les Termes


Centre

Can Llong

Via Alexandra La Creu Alta

Cifuentes

Can Rull

La Roureda

L4 (30 min)

Can Roqueta

El Poblenou

Torre-romeu

L5 (20 min)L7 (30 min)

Els Merinals

Ca n’Oriac


Can Puiggener

Castellarnau

L11 (30 min)

GràciaSant Pau de

Riu-sec

L44 (30 min)L55 (20 min)Coordinades

Barris implicats en la modificació de la xarxa


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Eix diagonal (L5/L55)Eix diagonal (L5/L55)

Les Termes


Centre

Can Llong

Via Alexandra

La Creu Alta

Can Borgonyó

Fq: 10 min

Cifuentes

Can Rull

La Roureda

Fq: 20 min

Fq: 20 min

Fq: 10 min

Fq: 10 min

L5 (20 min)L55 (20 min)Coordinades

� Eix diagonal (nord-oest – sud-est).

Format per 2 línies que creen un eix amb 10 minuts de freqüència:

� L5: Can Rull – Les Termes.

� L55: Can Llong – Les Termes.

� La L5 manté el seu recorregut i es reforça el servei amb la L55 que

realitza pràcticament el mateix

recorregut excepte a la zona nord-oest.

� Es reforça la línia 5 en el 90% del

recorregut, passant de 14 a 10 minuts

de freqüència.

� Es millora la connexió de La Roureda i

Can Llong amb el Centre, passant de 30 a 20 minuts de freqüència.


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Eix diagonal (L5/L55)Eix diagonal (L5/L55)


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Eix transversal (L4/L44)Eix transversal (L4/L44)

Can Roqueta

Centre

El Poblenou

Ca n’OriacFq: 30 min

L4 (30 minuts)

Torre-romeuCan FeuCifuentes Els Merinals

La Roureda

Fq: 15 min Fq: 15 min

Fq: 30 min

Fq: 30 min

Fq: 30 min

Fq: 15 min

L44 (30 minuts)Coordinades

� Eix transversal (est – oest). Format per 2 línies que creen un eix amb 15 minuts de freqüència:� L4: La Roureda – Can Roqueta – El Poblenou.

� L44: Cifuentes – El Poblenou.

� Es reforça la línia 4 en el 80% del recorregut (zones amb més càrrega d’usuaris), passant de 20 a 15 minuts de freqüència.

� Can Roqueta manté un servei directe cada 30 minuts amb el Centre i obté un enllaç amb transbord cada 30 minuts (combinant L4 i L44 amb transbord a Torre-romeu).


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Eix transversal (L4/L44)Eix transversal (L4/L44)


6. Millora de la xarxa 6. Millora de la xarxa –– Línies 7 i 11Línies 7 i 11

Centre

Can LlongLa Creu Alta

Can Rull

L7 (30 min)

Ca n’Oriac


Can Puiggener

Castellarnau

L11 (30 min)GràciaSant Pau de

Riu-sec

� Es modifiquen les línies 7 i 11:� L7: Castellarnau – Can Puiggener.

� L11: Castellarnau – Sant Pau de Riu-sec.

� La L7 permuta el seu recorregut amb la L4 a la zona oest de la ciutat. Permet un temps de recorregut de 5-7 minuts inferior entre Castellarnau i el Centre.

� Les antigues línies 9 i 11 es fusionen en la nova línia 11 que permet uns trajectes més ràpids i s’eliminen els solapaments entre les línies.

� Es connecten les línies 7 i 11 a Castellarnau. (p.e. Els usuaris de Can Rull es poden desplaçar fins Can Llong passant per Castellarnau sense canviar de bus).



� Es modifiquen les línies 10 i 80:

� L10: Sant Julià – Pl. Picasso.

� L80: La Plana del Pintor – Pl. Picasso.

� Es modifica el recorregut de les línies al seu pas pel centre de la ciutat per augmentar la velocitat comercial (creació de d’un carril bus al carrer d’Alfons XIII).

� Es realitzen lleugeres modificacions de recorregut de la línia 10 al nord, i de la línia 80 al sud amb el mateix objectiu.

� Es manté la connexió de les línies 10 i 80 a Espronceda. (p.e. Els usuaris de Les Termes es poden desplaçar fins Gràcia passant per Espronceda i sense canviar de bus).


7. Conclusions7. Conclusions

� S’ha obtingut una xarxa més coordinada i eficient amb la creació dels eixos

transversal i diagonal.

� Millora de la freqüència en els eixos amb més càrrega d’usuaris.

� Ajust de l’oferta de transport públic en funció de la demanda dels ciutadans de

cada zona obtenint una xarxa més jerarquitzada.

� Millora de la velocitat comercial i recorreguts més directes entre els principals

pols generadors de mobilitat.

� Es manté un servei de proximitat al ciutadà, garantint la cobertura territorial i

social a tota la ciutat.


Moltes gràcies per la seva atencióMoltes gràcies per la seva atenció

Xavier Cañadas SalasEnginyer de Camins, Canals i Ports

Resto a la vostra disposició per a qualsevol dubte o aclariment que vulgueu plantejar.

Millora de la xarxa de transport públic urbà de Sabadell

Engineering

Transcript of Millora de la xarxa de transport públic urbà de Sabadell