Miniprojecte. Com sonen els instruments

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l'educacióPac 2.3

Pràctica d’Avaluació Continuada – PAC 2

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educacióPràctica 2. Activitat 3. Projecte Final

Pilar Gómez PajueloAula: 1

Data de lliurament: 19 de gener de 2012

1


Índex INTRODUCCIÓ....3DISSENY DE L’ACTIVITAT........................................................................................... 4 MAPA CONCEPTUAL....................................................................................................8 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS.......................................................................................... 9 AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT..............................................17 AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY.......................................................... 19 CONCLUSIONS........................................................................................................... 20ANNEX........................................................................................................................... 21

AUTOAVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT. .................................................................. 21AUTOAVALUACIÓ DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA......................................22

BIBLIOGRAFIA I WEBBIOGRAFIA........................................................................... 25Material en paper: ...................................................................................................... 25Material web:.............................................................................................................. 25

2


INTRODUCCIÓ

Aquesta última pràctica gira entorn als “problemes”. A l’aula als estudiants se’ls hi platengen diàriament molts problemes que han de resoldre i a través dels quals ens propossem que aprenguin. Però ens oblidem sovint d’una part essencial: aquests problemes són significatius per a ells? Són problemes que els activin i que els motivin? Normalment no.

Per això des d’aquesta pràctica volem partir d’un problema significatiu dels alumnes, sorgit d’ells mateixos; i a partir d’aquí estructurar una activitat per promoure i desenvolupar un aprenentatge significatiu.

Per a portar a terme aquesta pràctica, ens ajudarem a més de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que s’han introduit en el món educatiu, i han promogut el desenvolupament en els alumnes de noves habilitats, estratègies i formes de pensar; fomentant, així, el desenvolupament d’aprenentatges significatius.

Però què entenem per aprenentatge significatiu? Entenem per aprenentatge significatiu, aquell aprenentatge on els estudiants fan un processament conscient i actiu de la informació; on es construeixen noves idees que s’adapten a coneixements previs; que és col·laboratiu; i, intencional; emmarcat dins d’un procés social, dialògic (conversacional); contextualitzat, dins d’un entorn d’aprenentatge, basat en algun problema; i on els estudiants reflexionen sobre allò après i les decisions preses. Per aprendre significativament es necessari relacionar els nous aprenentatges a partir de les idees previes; el nou coneixement ha d’interactuar amb l’estructura de coneixement existent. Aprenem per la construcció de xarxes de conceptes (mapes de conceptes): a partir del coneixement previ i la nova informació.

El model d’aprenentatge significatiu s’engloba dins la perspectiva constructivista. El constructivisme defensa que el coneixement es construeix, donat que les persones donen sentit al seu món construint representacions mentals d’allò que els envolta; que la realitat, el sentit que construïm del món, es troba a la ment, donat que el coneixement no és una entitat externa; hi així doncs, que hi ha múltiples perspectives del món; que el coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi ambient; per tant, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants, ja que la persona utilitza el context per explicar una idea; per tant, el coneixement no es pot transmetre; sinó que la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber; des d’una perspectiva constructivista, aprendre és un diàleg, un procés de negociació, tant intern com social; per últim, el constructivisme defensa que el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura en què vivim i les eines que utilitzem.

Tenint en compte les premises de l’aprenentatge significatiu i del constructivisme, a través d’activitats com la present, on ens ajudem de les TICs, promourem la creació de models mentals cada vegada més complexos.Tal i com se’ns demana en l’elaboració de l’activitat, a partir de l’exercici busquem aconseguir en l’alumne un canvi conceptual; busquem que l’alumne interioritzi el procés de desenvolupament i el pugui utilitzar en altres contextos.

3


DISSENY DE L’ACTIVITAT

Títol

Com sonen els instruments?

Descripció dels agents

- Aprenents: educació infantil: 24 alumnes de P-4

- Mediadora: mestre de música

Descripció de la tecnologia mediadora

Ordinador, connexió a internet, pàgina web, pissarra digital, altaveus

Descripció del problema

Inicialment partim d'una demanda sorgida dels propis alumnes, arran del concert de Santa Cecília. Els alumnes al concert escolten tot un seguit de cançons dirigides amb instruments de cordes, vent i percussió i entusiasmats demanen a la mestra el nom dels instruments que escolten i com es fan sonar.

Seguint a Jonassen, es tracta d'un problema ben estructurat amb un grup restrictiu d'operadors logístics i amb una disposició previsible d'activitats, que cal exterioritzar i verbalitzar als alumnes.

Donada l'edat dels alumnes, el nombre de variables i d'informació a oferir serà limitada i per tant serà un problema de limitada complexitat: nombre limitat de variables i d'interaccions entre elles, i amb un grau elevat de predicció de les variables utilitzades.

Característiques dels aprenents

És un grup força desatent i inquiet, tot i estar format per a un nombre alt de nenes, al qual costa fer-los estar atents a una activitat durant una estona breu de temps. Tot i així, són col·laboradors i participen activament de les activitats propossades.

Els hi agrada, per tant, les activitats que impliquen moviment i les que són dinàmiques.

Les classes de música impliquen sovint un augment de l'excitació del grup, donada la naturalesa de les activitats proposades, fet que suposa un treball extra a la mestra de música per tal de reconduir i tranquil·litzar al grup.

Els hi encanten les noves activitats, a les quals s'enganxen amb facilitat.

Al grup hi ha un alumne amb nee que es mostra hiperestimulat per tot allò

4


relacionat amb la música, amb la qual es concentra i participa activament, no interferint en la dinàmica de l'aula.

Competències específiques ha assolir per l'aprenent

Tot i que les competències bàsiques no s'inclouen dins del currículum d'infantil, podem considerar que, a través d'aquesta activitat fomentem la:

- Competència metodològica.

- Aprendre a aprendre. Consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixemente des d'un sentiment de competència o eficàcia personal.

- Competència comunicativa.

- Competència artística i cultural: conèixer i comprendre les diferents manifestacions artístiques, gaudir i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

- Competències personals.

- Competència d'autonomia i iniciativa personal. Vinculada en aquest cas com la capacitat de demorar la satisfacció immediata i d'aprendre dels errors.

Altres objectius a assolir:

- Expressar idees i opinions de forma clara i entenedora

- Reconèixer i identificar instruments de vent, cordes i percussió.

- Saber classificar els diferents instruments en: vent, cordes o percussió

- Treballar de forma constructiva i en equip.

- Ser conscients del procés d'aprenentatge realitzat.

- Familiaritzar-se amb eines i recursos TIC.

Continguts

Els continguts els podem diferenciar en:

• Continguts conceptuals:o Instruments musicals: 3 de la família de corda, 3 de la família de

vent i 3 de la família de percussió.o Eines i recursos TIC

• Continguts procedimentals:o Utilització de les eines informàtiques correctament.

5


o Diferenciació dels diferents instruments musicals i classificació en la família pertinent.

o Verbalització del procés d'aprenentatge.• Continguts actitudinals:

o Atenció i escolta activa de l'explicació de la mestra envers l'activitat proposada.

o Col·laboració amb els companys durant la sessió i les tasques proposades.

o Saber adaptar-se als recursos emprats.o Respecte per les eines i materials emprats així com cap als

companys.

Previsió de la seqüència d'activitats

L'activitat la dividirem en 3 sessions:

• Sessió 1: o Presentació de l'activitats als nens.o Búsqueda d'imatges per internet per valorar la quantitat

d'instruments coneguts. Els nens aniran dient en veu alta el nom dels instruments que van apareixen a la pissarra digital i si en saben alguna característica.

[Treballem les TIC mostrant la utilitat de la eina internet]

o Presentem la pàgina “Tot música”: http://www.xtec.es/~dmarchan/instru/instru.htm

o Escollirem els instruments a treballar entre tots.

• Sessió 2: o Continuarem treballant amb la pàgina “Tot música”:

http://www.xtec.es/~dmarchan/instru/instru.htm

Els alumnes manipularan la pàgina fent sonar els instruments i començarem el treball de relacionar i classificar els instruments escollits.

[Parlarem dels recursos que podem trobar a la xarxa per ajudar-nos a treballar i divertir-nos].

o Manipulació directa dels instruments de l'escola

o• Sessió 3:

o Explicació de la fitxa a realitzaro Elaboració de la fitxa per part dels nenso Posada en comú

o Comprobació amb l'ajuda de la pàgina“Tot música”:

6





Fonamentació psicopedagògica

Seguint la perspectiva de l'aprenentatge significatiu (percepció constructivista), el coneixement es construeix a partir de l'experimentació directa i de l'experiència. A través d'aquestes activitats buscarem crear en els alumnes un canvi significatiu mitjançant la manipulació, la reflexió i el descobriment.

Per aconseguir-ho, l'aprenentatge haurà de ser: funcional, a partir de programes i eines presents a la xarxa, investigant activament (tocant) aquells instruments disponibles al centre. Aquest aprenentatge també ha de ser col·laboratiu, un aprenentatge construït entre tots, alumnes i mestra, ja que entre tots buscarem els instruments, els escoltarem, els manipularem, els classificarem,... A més a més, ha de promoure la motivació de l'alumne, per tal que s'impliqui i tingui una participació activa. Per últim, ha de ser contextualitzat, emmarcant-lo dins de l'assignatura i el temari de música.

Procediments i criteris d'avaluació

Com totes les activitats plantejades a educació infantil, es realitzarà una avaluació continuada i qualitativa durant tot el projecte.

Finalitzarà amb la realització d'un exercici final (que no tindrà nota puntuable).

Paral·lelament, es valorarà si l'alumne:

- és capaç de seguir les instruccions donades per la mestra en la realització de les diverses tasques.

- és capaç de treballar en equip durant les sessions.

- és capaç d'estar atent durant les sessions.

- és capaç de realitzar amb èxit l'exercici final de manera autònoma.

- participa activament durant les sessions.

Els procediments a emprar seran:

- l'observació durant les sessions.

- realització de l'exercici final

Temporalització

El projecte es portarà a terme en tres sessions d'uns 45 minuts aproximadament.

7



L’activitat elaborada, seguint a Jonassen (1997)⁽¹⁾ representa un problema ben estructurat, que requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles, així com l’estudi de principis en una situació problemàtica restrictiva.També se’ls anomena problemes de transformació, que consisteixen en un estat inicial ben definit, un objectiu conegut i un grup restrictiu d’operadors lògics. Els problemes ben estructurats presenten tots els elements del problema; requereixen un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible; posseeixen respostes correctes i convergents,i tenen un procés de solució presentat i prescrit (Jonassen, 1997).És un problema de baixa complexitat, donat que els components es representen de manera explícita dins el problema, amb nombre baix d’interaccions i amb una altra predictibilitat.

Seguint la tipologia de Jonassen, l’activitat elaborada la inclouríem dins de els “problemas que usen regles”, ja que l’exercici representa un procés procedimental restringit per normes; on s’han d’aplicar les regles per a produir respostes.

Per tal de tenir una bona fonamentació científica, he buscat a la base de dades KITE exemples o casos que poguessin ajudar-me en l’elaboració de l’activitat.Lamentablement no he trobat cap cas que faci referència a alumnes de P.4 EI i que empri les noves tecnologies per treballar els instruments musicals. No obstant, sí he trobat casos on es parlava de l’ús de les TICs i el desenvolupament de coneixements teòrics musicals.

MAPA CONCEPTUAL

El següent mapa conceptual mostra d’una manera gràfica on situaríem l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.

8

Case Number CASE ≠: 3157-1

Grade level Students Grade 4; grade 5Subjecte Music

A teacher uses various types of music software with fourth and fifth graders to introduce them to music theory and so they can compose their own songs.


DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

Durant el mes de novembre es van celebrar unes jornades relacionades amb la música, en honor a Santa Cecília, patrona de la música, donat que el día 22 de novembre, dia del seu naixement, es considera el Dia de la Música.

En un dels actes celebrats aquests dies, va tenir lloc un petit concert instrumental portat a terme per nois i noies d’una Escola de Música propera a la nostra escola. En aquest concert s’escoltaven tot tipus d’instruments: violoncel, viola, guitarra, flauta, etc.

9


Quan els alumnes de P-4 EI van assistir al concert van quedar entusiasmats i a l’arribar a la classe, van demanar expressament a la tutora com es deien els instruments que havien escoltat, tot fent els sons d’aquests.

Arran l’alt interés manifestat per alumnes, es va decidir portar a terme una activitat que permetés treballar, d’una manera activa, els instruments musicals.

El treball que ens ocupa, per tant, el situem a l’àrea de música, i així, a les sessions de música, que es porten a terme els dimarts de 15.00h a 16.000h.Donat que la demanda sorgeix directament dels alumnes, l’activitat proposada és altament motivadora per a ells, i ràpidament, va captar la seva atenció i el seu interés.

PRIMERA SESSIÓ.

A la primera sessió ens situem a l’aula ordinària del grup de P-4 EI. Cada aula de l’escola diposa d’un ordinador amb connexió a internet i d’una pantalla digital tàctil amb la qual els nens estan acostumats a treballar diàriament.

Iniciem l’activitat fent un recordatori del dia de Santa Cecília i del concert que vam veure. Ràpidament els alumnes recorden el concert, tot començant a fer els sons dels diferents instruments que vam poder escoltar i, novament de manera totalment personal, els alumnes tornen a demanar pel nom d’aquells instruments.

Aquesta reacció dels alumnes ens facilita i ens serveix, per introduir l’activitat.

Seqüenciem la sessió en:

o Presentació de l'activitats als nens.o Búsqueda d'imatges per internet per valorar la quantitat

d'instruments coneguts. Els nens aniran dient en veu alta el nom dels instruments que van apareixent a la pissarra digital i si en saben alguna característica.

[Treballem les TIC mostrant la utilitat de la eina internet]

o Presentem la pàgina “Tot música”: http://www.xtec.es/~dmarchan/instru/instru.htm

o Escollirem els instruments a treballar entre tots.

Presentem l’activitat als nens, i comencem preguntant als alumnes quins instruments coneixen. Cada nen va dient aquells instruments que coneix. Molts d’ells desconeixen la forma de l’instrument que el company està dient, i per aquesta raó es decideix introduir la búsqueda d’imatges en internet, tot incident en la importància i ajuda que ens pode oferir les noves tecnologies en la nostra recerca d’informació. D’aquesta manera començarem a treballar la relació imatge -nom de l’instrument. La búsqueda la realitzarà la mestra de música, mentre els alumnes miren la pantalla digital.

El nombre d’instruments buscats s’amplia als anometas pels nens per tal de fer una primera “pluja d’instruments” més completa.

10



De cada imatge, els alumnes van dient en veu alta el nom dels instruments que van apareixent a la pissarra digital i si en saben alguna característica.

Finalment, presentem la pàgina escollida per a treballar els instruments, anomenada:


Fent ús de la pissarra digital, treballem i presentem la pàgina. És una pàgina amb una estructura fàcil de treball, donat que els instruments et venen agrupats en cinc grans blocs: els instruments de corda, de vent metall, de vent fusta, percussió i amb mecanisme de tecla.

No obstant, donada l’edat dels alumnes i del temps del qual disposem, es decideix treballar amb tres famílies: corda, vent (metall) i percurssió.

11



Seran els propis alumnes qui, a partir de la pissarra digital-tàctil, i guiats per la mestra, vagin obrint els diferents grups, tot observant els instruments que apareixen, observant la seva forma, com sonen i qui so tenen.

En la última part de la sessió, i sota la guia de la mestra, es decideix quins són els instruments amb els quals es treballarà. La mestra diu el nom d’un instrument i els nens, a mà alçada, decideix si volen treballar amb ell o no.

Finalment es decideix treballar:

Família corda: guitarra, violí i arpa Família percussió: bateria, pandereta i triangle Família vent (metall): trompeta, tuba i trompa

La sessió finalitza en aquest punt. Tots els nens estan desitjant tornar a treballar amb els instruments i la pàgina escollida i així ho verbalitzen.

12


SEGONA SESSIÓ.

La segona sessió, es porta a terme a l’aula ordinària, novament ajudant-nos de l’ordinador, internet i la pantalla digital.

Seqüenciem la sessió en:

o Treball a partir de la pàgina “Tot música”: http://www.xtec.es/~dmarchan/instru/instru.htm

Els alumnes manipularan la pàgina fent sonar els instruments i començarem el treball de relacionar i classificar els instruments escollits.

[Parlarem dels recursos que podem trobar a la xarxa per ajudar-nos a treballar i divertir-nos].

o Manipulació directa dels instruments de l'escola

Continuem el treball amb la pàgina “Tot música”, escoltant els instruments que apareixen, i prestant especial interés en els instruments escollits en la darrera sessió.

Els alumnes manipulen la pàgina, fent sonar els instruments. Comencem a treballar més a fons com sonen els instruments: aire, percussió, cordes,... i quin so fan. Dins d’aquesta sessió presentem, per tal de fer la classe més distesa, diferents activitats com: els alumnes tanquen els ulls i escolten l’instrument, tot indicant quin instrument han escoltat, de quina família i per tant, com el fem sonar. Aquest treball es fa especialment a partir dels instruments escollits anteriorment.

13



Parlem dels recursos que podem trobar a la xarxa i amb els quals poden interactuar i jugar amb l’ajuda dels pares:

Kids Mozart. http://kidsmozart.com/learn-instruments.html Instruments de l’orquestra. http://www.fsspx-brasil.com.br/mjcb/downloads/Orquestra_sinfonica.swf

Per consolidar l’aprenentatge, fem servir la manipulació directa dels intruments que tenim a l’escola. Els alumnes agafen els instruments i els fan sonar, tot provant de fer una melodia conjunta.

Els intruments amb els quals es treballa són: guitarra, piano, trompeta, triangle, pandereta i timbal.

En aquest punt finalitza la sessió. Els nens estan entusiasmats i contínuament van fent els sons dels diferents instruments treballats.

TERCERA SESSIÓ.

La darrera sessió l’estructurem en:

o Explicació de la fitxa a realitzaro Elaboració de la fitxa per part dels nenso Posada en comú

14

http://www.fsspx-brasil.com.br/mjcb/downloads/Orquestra_sinfonica.swf

http://kidsmozart.com/learn-instruments.html


Comprobació amb l'ajuda de la pàgina“Tot música”: http://www.xtec.es/~dmarchan/instru/instru.htm

Arriva la última sessió de treball dels instruments. En aquesta última sessió la feina es trasllada per uns moments de la pissarra digital al paper i llapis.

La mestra fa un explicació detallada de la fitxa que els alumnes hauran de realitzar individualment, per fer una petita valoració dels aprenentatges aconseguits. La fitxa és molt simple, i consisteix en relacionar els diferents instruments escollits a la primera sessió amb la seva família.

15



Tots els alumnes van poder fer la tasca encomanada ràpidament i sovint, durant la realització d’aquesta, s’escoltaven verbalitzacions de tipus: “què fàcil”, “això ho hem vist”, “això ho hem tocat”, ... que ens fan pensar en la importància del treball interactiu, manipulatiu i real entre allò que volem ensenyar i els nens.

Un cop tots van finalitzar la fitxa (no hi havia un marxa clar de temps per a poder-la fer), vam fer la posada en comú. La mestra, amb l’ajuda de la pissarra digital, va fer sortir a diferents nens a resoldre l’activitat. Sortia un nen i relacionava un instrument amb la família de la qual pensava que formava part, i després la resta de nens deien si estaven d’acord o no amb l’elecció que havia fet; així, d’un en un, tots els instruments. Mentre ho feien verbalitzaven en veu alta què estaven fent, perquè classificaven l'instrument en aquella família, etc.

16


Per donar totalment per finalitzada l’activitat, es va comprobar si tots els instruments estaven correctament distribuits a les seves famílies, ajudant-nos novament de la pàgina “Tot música”. En aquest punt, diversos alumnes van sortir a la pissarra digital i van buscar l’instrument a la família de la qual pensaven que formava part i el feien sonar. Cada cop que encertaven, tots els alumnes es posaven a cridar i a aplaudir de l’emoció.

AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT

Com totes les activitats plantejades a educació infantil, es realitzarà una avaluació continuada i qualitativa durant tot el projecte, i no únicament una avaluació final, ja que ens interessa, per damunt dels resultats finals, observar i valorar el procés de construcció de l’aprenentatge que van fent els nostres alumnes.

És a dir, ens interessa més poder desenvolupar en els nostres alumnes un coneixement del procés portat a terme per aprendre, que no pas desenvolupar un simple coneixement conceptual.

Per tant, a partir d’un neguit sorgit dels propis alumnes, buscàvem desenvolupar un aprenentatge significatiu, ja que teníem moltes variables al nostre favor: l’interés dels nostres alumnes envers la tasca, la motivació, ...

Arrivats a aquest punt, podríem valorar si s’han donat realment els principis de l’aprenentatge signficatiu i per tant, si aquest ha tingut lloc: els nostres alumnes han pres un paper actiu en el desenvolupament de les sessions, no han estat mers espectadors; col·laboraven amb la resta del grup i amb la mestra en l’elaboració del coneixement; els alumnes buscàven aconseguir un objectiu cognitiu (conèixer els instruments) de manera activa i intencional; ho feien a través del diàleg i de la interacció (conversacional); els alumnes anaven construint coneixement, adaptant

17


els seus coneixements previs a la nova informació que rebien; reflexionaven sobre els passos que anaven fent i les decissions que prenien; i estaven dins d’un entorn d’aprenentatge contextualitzat, on l’aprenentatge estava basat en la resolució d’una pregunta o problema plantejat real per a ells.

Per interioritzar un aprenentatge, és important manipular-ho i verbalitzar-ho, i sobretot, ser-ne plenament conscient. D’aquesta manera l’alumne serà capaç d’assimilar i acomodar el coneixement i aquest podrà esdevenir significatiu.

És difícil poder valorar realment si aquest s’ha donat, ja que no podem plantejar la tasca d’elaborar un mapa conceptual; però sí hem pogut realitzar una tasca de relacionar els conceptes apresos, i podem afirmar que en la totalitat de l’aula (exceptuant un alumne amb nee), la resolució de la tasca ha resultat molt exitosa. A més, com hem dit, l’avaluació de l’aprenentatge ha esta qualitatiu i al llarg de tot el procés, i podem afirmar que estem molt contentes del resultat final aconseguit.

A partir de les diverses activitats (i com a objectius d’avaluació plantejats inicialment) hem valorat que:

Els alumnes van ser capaços de seguir les instruccions donades per la mestra en la realització de les tasques.

Van ser capaços de treballar de manera col·laborativa durant les sessions, esperant el seu torn d’intervenció i recolzant les actuacions dels companys, escollint els instruments a treballar entre tots, ...

Durant la posada en comú de l'activitat final van ser capaços de classificar els instruments, i verbalitzar per què formaven part d'una o altra família; i de corregir algun dels companys que estaven errats.

Van ser capaços de verbalitzar allò que havien après i plasmar-ho a través de la fitxa i la posada en comú.

Tot i ser un grup força desatent, van estar molt atents durant la realització de les sessions, demostrant així, que si partim d’un interés propi dels alumnes, la seva atenció es veu notablement millorada.

Van ser capaços de realitzar l’exercici final amb èxit de manera autònoma.

Tots, van participar de manera activa durant la realització de les sessions, mostrant-se molt motivats i amb ganes de treballar.

Van ser capaços d’interactuar correctament amb els recursos TICs presentats a l’activitat.

Els procediments emprats per realitzar aquestes valoracions han estat:

l'observació durant les sessions. realització de l'exercici final

Els nostres alumnes han partit del seu model mental previ (del coneixement previ que tenien dels instruments) i l’han ampliat, gràcies a l’experimentació i a la reflexió duta a terma; provocant així l’elaboració d’un nou model mental, ara més complexe.

18


AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY

Aquesta és la primera activitat dissenyada que he hagut de portar realment a la pràctica en el món escolar. Haig de dir que estic molt satisfeta dels resultats obtinguts, tot i que, com sempre, hi ha matissos que es poden millorar.

En general, l’elecció del problema va ser fàcil (un cop situada en què era un problema i que no, i quin problema podria desenvolupar més fàcilment un aprenentatge significatiu i quin no), ja que els alumnes van posar a l’aire una pregunta, un neguit que els hi motivava i els interessava i el vaig aprofitar.

L’elaboració inicial del programa o disseny de l’activitat va ser dura, ja que no tenia uns referents clars de com i què treballar. No obstant, penso que és indispensable tenir un bon disseny de l’activitat, per poder tenir clars els punts més importants a treballar, que permeti establir objectius, planificar les sessions i fins i tot, tenir alternatives en el cas que s’hagin de modificar o reconduir.

Al diposar l’escola d’ordinadors, connexió a internet i pantalles digitals a totes les aules, l’ús de l’espai no va ser un problema i es va poder portar a terme a l’aula ordinària. Únicament, vam haver de canviar d’espai per poder manipular els instruments, que es trobaven a l’aula de música.

Les eines TICs emprades (tal i com es va indicar al disseny inicial) van ser: Ordinador, connexió a internet, pàgina web, pissarra digital i altaveus.Els alumnes ja coneixen prèviament aquestes eines, ja que són un recurs diari emprat pels professors de l’escola, cosa que va facilitar la posada en marxa de l’activitat. Cal destacar l’element motivador i potenciador de l’atenció i l’interés que suposen les TICs per als alumnes, ja que tot es torna molt més vivencial i ells poden formar part de manera més activa de l’aprenentatge, i per tant, ,fer-lo més significatiu.

L’activitat ha estat molt motivadora i atractiva, això ho demostra l’entusiasme amb la que l’han realitzat els alumnes; així com molt profitosa, tant per a ells com a per nosaltres. Com hem comentat anteriorment, ells han aprés (el seu model mental ha canviat, el seu mapa conceptual s’ha tornat més complex) però nosaltres també hem patit l’evolució del nostre mapa mental.

No obstant, com en tota activitat, i més si es realitza per primer cop, hi ha aspectes a millorar. El principal és el factor temps. La planificació del temps d’activitat ha estat realment curta. Penso que caldria ampliar el nombre de sessions o el temps d’aquesta per poder fer una passejada molt més acurada per la pàgina presentada, ja que són molts els instruments a treballar. El fet d’escollir-ne solament nou, ens ha facilitat la feina, però alguns dels alumnes, preguntaven, a més a més, pels altres instruments. Tampoc hem pogut treballar amb les altres pàgines presentades(Kids Mozart i Instruments de l’Orquestra) i s’han hagut d’ensenyar com a pàgines a poder visitar a casa.

19


Com tota activitat que volgui partir realment dels coneixements dels alumnes, vam realitzar una avaluació inicial dels coneixements que teníen els alumnes entorn als instruments. Durant tot el procés, tal i com s’ha explicat anteriorment, també s’ha fet una valoració formativa, adaptant i modificant el disseny en funció dels interessos, motivacions, ... dels alumnes (per exemple, afegint l’activitat “els alumnes tanquen els ulls i escolten l’instrument, tot indicant quin instrument han escoltat, de quina família i per tant, com el fem sonar”, com a manera de potenciar l’atenció una de les tardes).Finalment també s’ha portat a terme una avaluació final, qualitativa i quantitativa dels progressos realitzats pels nostres alumnes, tenint en compte la fitxa final realitzada i la implicació dels alumnes durant les sessions.

CONCLUSIONS

L'activitat realitzada ha suposat tot un repte i m'ha fet enfrontar-me, no solament al món de les TICs, ja de per si complex, sinó també a una situació real d'aprenentatge.

La principal conclusió que puc extreure d'aquesta pràctica és la visió valiosa de les eines i recursos TICs com a mediadores per a construir aprenentatge.

Arran de la inclusió de les noves tecnologies en el món educatiu, s'han obert tot un món de possibilitats per a potenciar l'aprenentatge dels nostres alumnes. Planificar una activitat educativa fent ús d'un recurs TIC ja promou en els nostres alumnes, de manera intrínseca un interés i una motivació envers l'activitat proposada. Per tant, tenim una part del camí guanyat.Ara queda que nosaltres, com a professionals de l'educació en fem l'altra part del camí, i siguem capaços d'elaborar i crear activitats, fent servir els recursos TICs; activitats estimulants per als nostres alumnes, a través de les quals en puguin arribar a “construir” coneixement.

Per aquest motiu, penso que seria bo potenciar la formació del professorat envers els entorns TICs.

Potser d'aquesta manera veuren els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació enfocades a l'educació; i l'entendran com una font potenciadora d'aprenentatge i no com un enemic al qual atacar o evitar.

20


ANNEX

AUTOAVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT.

Realitzar aquesta activitat m'ha suposat un gran esforç i la inversó d'una important quantitat de temps, ja que no tinc experiència com a docent ni m'he hagut d'enfrontar mai a la necessitat d'elaborar una activitat educativa; i a més, relacionar aquesta activitat amb l'entorn TICs.

L'activitat elaborada ha estat creativa, he buscat recolzament en les fonts teòriques i altres fonts com la base de dades KITE (tot i que sense resultats). El problema està ben definit i adequat a l'edat dels alumnes, així com a les condicions (recursos) dels que disposa el centre on he realitzat l'activitat. El problema, ha estat una pregunta o demanda realitzada pels propis alumnes, i per tant, podem afirmar que en l'elaboració de l'activitat vam partir d'un problema significatiu per ells. Les Tics ens han facilitat i han generat aprenentatge significatiu, donat que han facilitat el treball actiu, participatiu, comunicatiu, … dels alumnes.

Per tant, per a poder elaborar l'activitat he hagut de promoure tota una sèrie d'habilitats i estratègies, per tal de dissenyar, desenvolupar i portar a la pràctica una activitat pròpiament d'ensenyament-aprenentatge.

Durant l'elaboració de l'activitat vaig estudiar durant uns dies les activitats realitzades per les mestres d'educació infantil, d'aquesta manera sabia com havia de ser l'enunciat de l'activitat, les explicacions, etc Un cop ho vaig tenir clar, em vaig posar a treballar en l'exercici.

Penso, arran dels resultats obtinguts, que el disseny de l'activitat ha estat molt correcte i ha resultat atractiva i motivant per als alumnes. Era una classe molt dispersa i tots els alumnes van seguir l'activitat sense dificultats, participant activament en ella. Sóc conscient que, part de la motivació demana als alumnes ja la tenia, donat que l'activitat es va elaborar a partir d'una demanda sorgida a l'aula.

A l'escollir Educació Infantil, vaig pensar que hauria de fer una gran introducció del que són les noves tecnologies: ordinador, pissarra digital, internet, … però tot al contrari. Els alumnes creixen amb un bagatge força complert del que són les noves tecnologies i les han incorporat en el seu dia a dia. No obstant, sí vaig acotar l'activitat per aconseguir que fos motivadora i que tots els alumnes poguessin accedir a ella; i no que tingués un nivell de dificultat massa elavat, que provoqués un rebuig per part dels alumnes.

Durant l'activitat els alumnes han pogut interaccionar amb les noves tecnologies, alhora que aprenien la seva utilitat en relació als aprenentatges; i penso que això és un gran pasa. Les noves tecnologies no serveixen únicament per jugar, també ens ajuden a aprendre. A banda de la recerca d'informació realitzada a l'escola, examinant i observant les activitats que les mestres de P-4 d'Educació Infantil presentaven als seus alumnes, per tal de poder delimitar el nivell de complexitat i determinar la manera de presentar l'activitat; també he realitzat un treball (documentació) envers com es pot utilitzar la tecnologia per a impulsar l'aprenentatge significatiu en el camp de

21


l'educació. En aquesta recerca m'ha ajudat especialment, la lectura de Jonassen (1).Per aquest motiu, i tal com he exposat anteriorment, no solament els alumnes han fet un aprenentatge; sinó que jo mateixa he fet un aprenentatge.

Com ha psicopedagoga m'he hagut d'enfrontar a l'elaboració d'una activitat com a objectiu final, però com a objectius inicials, he hagut de conèixer la realitat de la qual partíem: els alumnes, el centre (recursos dels que disposa), les dinàmiques de l'aula … així com documentar-me àmpliament envers l'aprenentatge sigificatiu i les TICs. A més de dissenyar l'activitat, he actuat de dinamitzadora de les sessions, i he portat a terme l'activitat amb al recolzament de la professora de música.

En relació pròpiament a l'elaboració de la PAC, he redactat la Pac amb claredat expositiva. El document elaborat està distribuit en funció dels subapartats indicats en la guia de la pac per tal de fer-lo entenidor i el disseny de l'activitat està elaborat a partir d'una graella per fer més fàcil la seva lectura. Els documents gràfics afegits (fotografies) són clarificadors de l'activitat i de la seqüencialitat de les sessions. Paral·lelament, he afegit un índex generat automàticament, que facilita la lectura de la PAC.En relació a la teoria presentada en aquesta activitat, he citat correctament les fonts d'on ha estat extreta. He fet servir els conceptes claus en l'elaboració de l'informe, especialment els vinculats a l'aprenentatge a partir de problemes.(1)

El mapa de conceptes elaborat ha estat adequat al que es demanava. Penso que he inclós i relacionat els principals conceptes a tenir en compte en la seva elaboració, d'acord amb els materials i les activitats realitzades.

Per acabar, crec que he fet una bona avaluació del disseny, objectiva i amb consciència de les errades i futures millores a realitzar en properes sessions. He extret conclusions importants per a la meva futura pràctica psicopedagògica.

AUTOAVALUACIÓ DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA

Si fem una retrospectiva en el temps, observo que realment hi ha hagut un canvi en el meu model mental. Hauria estat una pèrdua de temps important si no fos així. Per què he vingut a aprendre. A l'inici, el primer mapa conceptual era tan simple, tant en conceptes com en nodes, que difícilment podia representar un mapa conceptual real. Ho era, però demostrava la meva manca de coneixements entorn a les TICs, TE, CTS, … Em vaig adonar d'aquest fet especialment, durant la realització del segon mapa conceptual. Aquest el vaig elaborar conjuntament amb una companya de l'assignatura, emprant tecnologies col·laboratives com el google docs o el cmaptools. Aquest fet va suposar, en un primer moment, un entrebanc, doncs desconeixia totalment el funcionament d'ambdues eines; però de mica en mica, i amb l'ajuda de la companya vam poder treballar col·laborativament en l'elaboració del mapa conceptual. Aquest es va ampliar significativament en conceptes, nodes,

22


… de tal manera que ara, havíem d'emprar dues pàgines per a poder incloure la informació seleccionada. La “teranyina” havia crescut.Arran de la PAC2, l'increment del mapa no ha estat en tamany especialment, però sí en qualitat, doncs he pogut afegir d'una manera més selectiva, conceptes i relacions importantíssimes vinculades a la TE, tals com aprenentatge significatiu, problemes significatius, … Els mapes de conceptes penso que és una eina extremadament útil tant per aprendre com especialment per avaluar l'aprenentatge, ja que per a realitzar-los has d'haver entés, assimilat i acomodat allò que vols plasmar al mapa. Impliquen un alt grau de concentració i reflexió en la seva elaboració i una implicació activa en la seva creació. Seguint l'enfocament constructivista, durant tot el semestre ha patit constants conflictes cognitius, a vegades provocats per les lectures, pels companys o pel propi consultor. Ara sé, que per aprendre ha d'haver primer conflicte, ja que per a que es doni aprenentatge, hem de ser èssers actius i no mers receptors de la informació (passius). El mestre (o el consultor en el nostre cas) ha de ser un provocador de situacions d'aprenentatge, on ens faci dubtar i on promogui en nosaltres la necessitat de buscar noves explicacions, nous camins, per satisfer els nostres esquemes. El conflicte sorgeix quan un coneixement es posat en dubte per un nou coneixement, cosa que ens obliga a crear nous esquemes; i és llavors quan es dona l'aprenentatge significatiu. Així, davant d'una situació d'e-a, es busca en l'estudiant (en nosaltres) un compromís conceptual alt, entés com la intencionalitat del canvi conceptual. En aquest nivell, es pensa detingudament en arguments i contraarguments relacionats amb la informació (en això es va centrar especialment el debat, i les pacs). El corrent CTS busca impulsar un alt compromís conceptual en els estudiants emprant les noves tecnologies (per exemple, utilitzant l'ordinador per a construir els seus propis models mentals).

Pensant en el treball fet fins ara, penso en el simple que arriba a ser el nostre pensament quan no tenim un coneixement real d'allò que estudiem. Aquest fet es va fer especialment rellevant, durant la realització del debat . Arran del debat vaig ser capaç de veure dues realitats que semblen enfrontades: els sociodeterministes i els tecnodeterministes. Vaig poder apreciar la influència de la tecnologia en l'evolució de la societat mai m'havia aturat a pensar que la societat podia estar tant condicionada per la tecnologia) i de la societat en la tecnologia (amb el meu pensament arcaid que era l'home qui decidia totalment la raó de ser de la tecnologia); amb les seves implicacions, relacions, exclusions, etc. Vaig adonar-me del poder real, que per a mi, te avui dia la tecnologia en la nostra vida però també del fet de com poder extreure benefici d'aquesta, com condicionem els avenços tecnològics per a potenciar el nostre benestar.

El descobriment de les eines emprades durant les Pacs, m'han obert nous camps d'aplicació i m'han servit en la meva professional. Com a exemple, puc citar l'eina de Model d'històries. Al principi no entenia la funcionalitat d'una eina de treball com la base de dades KITE ni dels models d'històries. Però arran de la pac2.1 (i especialment de la PAC 2.3) vaig veure la importància d'aquesta eina tan útil. Com a éssers som capaços de viure a través de les experiències dels altres (per exemple, anem al cinema i podem plorar amb el protagonista), així que també haurà de servir en el cas de l'aprenentatge. No obstant, penso que per que es doni aprenentatge a partir d'aquesta eina, l'experiència ha de ser molt i molt propera a l'estudiant. Arran de les activitats dels companys, el meu bagatge imaginatiu va crèixer enormement i vaig poder llegir històries que fàcilment em poden servir en la meva pràctica diària, ja que oferien noves activitats, punts de vistes diferents, .... És una eina molt útil per a la pràctica psicopedagògica, especialment en l'elaboració activitats d'e-a, tant és així, que l'he utilitzat en l'elaboració de la Pac2.3, buscant històries semblants a l'activitat que volia proposar als estudiants.

23


Un dels focus més importants de l'assignatura ha estat la importància de l'aprenentatge significatiu. Com sempre es diu, la millor manera d'entendre la teoria és transformar-la en pràctica i això és el que vam fer en la darrera Pac (Pac2.3). Realment, va ser una activitat molt interessant, tot i que al principi em va espantar força, donada la meva manca d'experiència. Amb el disseny i posada en pràctica d'activitats d'e-a, és on realment t'has d'enfrontar a la realitat: aula, recursos, … i on la creativitat (o ajudes com la base de dades Kite) juguen un paper important. L'ús de les TIC en el disseny de situacions d'e-a facilita l'activació per part dels estudiants, la seva implicació i motivació, facilitant un aprenentatge significatiu, real. És bo emprar els problemes , ja que els podem donar un ús significatiu: els podem emprar per generar aprenentatge significatiu, objectiu principal de tot aprenentatge, ja que sorgeix directament de l'estudiant. Amb això, guanyem el seu interés i per tant, la seva participació (activa) està gairebé assegurada.A més, jo mateixa vaig aprendre molt durant aquesta activitat, i estic segura que als meus companys també els hi va passar.

A més a més, després de cada Pac, calia fer un exercici metacognitiu on calia autoavaluar-se i prendre consciència del procés realitzat. Ha estat una tasca novedosa i generadora de coneixement, però alhora extremadament difícil. Autoavaluar-se a un mateix és més difícil que avaluar a l'altre. Però penso que és una habilitat necessària per avaluar realment la feina feta des d'una perspectiva objectiva; però pocs ho saben fer.

Per finailtzar, m'agradaria afegir que, que m'ha sembla molt interessant i profitòs conèixer i aprofundir en nous programes, eines i recursos ; i, especialment, en les possibiltats que ofereixen les eines TICs com a mediadores de situacions d'e-a. I que, malgrat el calendari tan apretat d’aquesta assignatura i l’esforç que requereix seguir-la adequadament, n’he obtingut un aprenentatge importantíssim que segura que em servirà en futures ocasions.

24


BIBLIOGRAFIA I WEBBIOGRAFIA

Material en paper:

- Cabero, Julio. (2003) “Educació i tecnologia: fonaments teòrics”. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. - Jonassen, David. (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Bloc 1 “La construcció de models per al canvi conceptual”. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació.

Material web:

- Jonassen, David. (2003) Les TIC i la construcció de coneixement. Mòdul didàctic 2. Cas 2. Argumentació. [en línea]. Barcelona: Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. [Fecha de consulta: 11/2011].

- Jonassen, David. (2003) Les TIC i la construcció de coneixement. Mòdul didàctic 2. Cas 3. Creació de models a classe. [en línia]. Barcelona: Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. [Fecha de consulta: 11/2011].

- Jonassen, David. (2003) Les TIC i la construcció de coneixement. Mòdul didàctic 2. Cas 4. Resolució de problemes. [en línea]. Barcelona: Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. [Fecha de consulta: 11/2011].

- KITE [en línia]. [Missouri, Columbia]. Base de dades. Disponible en: <http://kite.missouri.edu> [Consulta: novembre 2011]

- Caminant entre les NTICEDU [en línea]. Blog, disponible en Plantilla Watermark. Tecnologia Blogger. També disponible en <http://pilar-nticedu.blogspot.com/> [Consulta: novembre 2011]

25

http://kite.missouri.edu/

http://pilar-nticedu.blogspot.com/

Miniprojecte. Com sonen els instruments

Documents

Transcript of Miniprojecte. Com sonen els instruments