m i s s è rm i s s è rIL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE LES ILLES BALEARS · ILUSTRE COLEGIO DE ABOGADOS DE BALEARES

Número 73 · abril 2007 WWW. ICAIB.ORG

Mallorca descobreix al món les ‘presons volants’ de la CIA

SUMARI

3

CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Font, Regina Vallés, José Miguel del Campo, Rafael Gil i Martín Aleñar. COORDINACIÓ: Jerusalén Villanueva IL•LUS-TRACIONS I FOTOGRAFIA: Emma Cano. DISSENY I MAQUETACIÓ: Alfredo Corrales. COL·LABORACIONS: José Ignacio Herrero i Jaime Florit(Opinió); Antònia Artigues (Dossier); Felipe Armendáriz (Entrevista); Rafael Gil Mendoza (El Racó de l’Acadèmia) . IMPRESSIÓ: BAHIA Indústria Gràfica.ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: C/ Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, 10. Tel. 971 – 71 42 25 EDITA: Il·lustre Col·legi d’Advocats de les IllesBalears D.L: PM 80/89.

6 Dossier: vols cap a la veritat

32 El Col·legi

40 El racó de l’Acadèmia

Editorial 4

Opinió 14

Operadors jurídics 34

Notícies del món 42

Vènia 49

Notícies 30

46 Jurisprudència

50 Agenda

m i s s è rEntrevista 24

EDITORIALOPINIÓN

4

En anteriors articles editorials m’hereferit al fet que vivim una època d’im-portants canvis i reformes legislativesque afecten la nostra professió.

Continuam aquesta dinàmica. El pas-sat 16 de març es va publicar en el B u t -lletí Oficial de l’Estat (núm. 65) la Llei2/2007, de 15 de març, de societats pro-fessionals. Aquesta Llei regula totes lessocietats, sigui quina sigui la forma jurí-dica triada pels socis, que tinguin com aobjecte social exercir en comú una acti-vitat professional, entenent-se per acti-vitat professional aquella per a l’exerci -ci de la qual es requereix titulacióuniversitària oficial, o titulació profes -sional per a l’exercici de la qual siguinecessari acreditar una titulació uni -versitària oficial, i inscripció en elcol·legi professional corresponent. Evi-dentment, en aquest concepte d’activitatprofessional s’inclou la d’advocat.

Aquesta Llei entrarà en vigor el 15 dejuny de 2007 i estableix un règim tran-sitori d’un any des de l’entrada en vigorper adaptar-hi les societats preexistents,amb sanció de tancament parcial delfull registral per a les que no facinaquesta adaptació en el termini indicat idissolució de ple dret si aquest adapta-ció no s’ha produït als divuit mesos del’entrada en vigor.

Responsabilitat patrimonial, capitalsocial mínim en mans dels socis p r o-fessionals, percentatge mínim de profes-sionals entre els membres de l’òrgand’administració, societats multidiscipli-nàries, exclusivitat de l’objecte social,inscripció obligatòria en el registre mer-cantil d’aquesta classe de societats (ambindependència de quina sigui la sevaforma jurídica, ja que les societats pro-fessionals podran constituir-se d’acordamb qualsevol de les formes societàriesprevistes en les lleis) i en el Registre deSocietats Professionals que el col·legiestà obligat a implementar, creació d’unportal d’Internet sota la responsabilitatde Ministeri de Justícia per fer públiques

totes les actuacions inscriptibles relacio-nades amb aquestes societats, responsa-bilitat disciplinària, separació i exclusióde socis professionals, règim de lestransmissions forçoses i m o r t i s c a u s a,són algunes de les qüestions reguladesen la Llei esmentada.

És un fet que cada vegada més els ad-vocats triam associar-nos entre nosaltresi amb altres professionals per desenvo-lupar la nostra professió. Abaratimentde costs, prestació del màxim de serveisal client i millora de la qualitat d’aquestsserveis són unes quantes de les raonsque fomenten aquest fenomen. Semblaevident que aquesta tendència continua-rà in crescendo en un futur pròxim.

Per això, sigui benvinguda aquestaLlei, que regula, amb més o menys for-tuna, una realitat social i professionalque a tots ens afecta. Us recoman enca-ridament a tots que l’estudieu perquè laincidència que té en el dia a dia de l’e-xercici de la nostra professió és real-ment important.

H O N O R A R I S

La Direcció General de Defensa de laCompetència, dependent del Ministerid’Economia i Hisenda, ha fixat la sevaatenció en els criteris orientadors enmatèria d’honoraris que tenen promul-gats els col·legis d’advocats d’Espanya.Sobre la base de la llibertat de preus i ladefensa absoluta del dret de competèn-cia, la Direcció General pretén abolirtotalment els criteris orientadors esmen-tats, a pesar de la seva naturalesa, comla denominació mateixa indica, de me-rament o r i e n t a d o r a i de cap manerav i n c u l a n t .

És aquesta una mostra més de la mer-cantilització extrema que experimenta lanostra professió, igual que tota la resta.No obstant això, a pesar que ningú nonega que la nostra professió està subjec-ta com qualsevol altra a les lleis delmercat, i així funcionam des de fa molt

de temps, ningú tampoc no pot negarque la nostra és una activitat amb unesconnotacions específiques que la dife-rencien d’altres. Secret professional, rè-gim disciplinari, etc. fan que la nostraprofessió no pugui analitzar-se basant-seen criteris merament econòmics o dem e r c a t .

Fa anys que a les Balears, a l’igualque a la resta del territori nacional, re-geix la més absoluta llibertat en matè-ria d’honoraris, no hi ha límits mínimsni màxims a l’hora de fixar la nostraretribució ni a l’hora de pactar amb elclient el preu dels serveis que li pres-tarem o que li hàgim prestat. Per això,crida l’atenció que la Direcció Generalde Defensa de la Competència s’hagifixat en una matèria que tradicional-ment mai no ha estat una font especialde conflictes.

En aquests moments, la Junta de Go-vern elabora un estudi dels criterisorientadors. Per fer aquest estudi, s’hantingut en compte bàsicament els moltscentenars de dictàmens que ha emès enels darrers anys, de manera que el resul-tat serà una recopilació sistematitzadadels criteris interpretatius que s’han ma-nejat i s’han aplicat des de l’òrgan degovern de l’ICAIB. En alguns casos,després d’una reflexió i d’un debat am-plis, s’ha considerat que el criteri inter-pretatiu mantingut respecte d’algunaqüestió concreta s’havia de canviar peradaptar-lo a la realitat de l’exercici diaride la nostra professió. Igualment, s’a-dapten els criteris econòmics per com-pensar la devaluació derivada del pasdel temps.

Una vegada aprovats, els criteris in-terpretatius que en resultin serviran a laJunta de Govern de guia o referènciaper emetre dictàmens d’honoraris a re-queriment judicial, en compliment deles disposicions de les nostres lleis pro-cessals (que continuen en vigor, tant siagrada com si no a la Direcció Generalde la Competència), i per emetre laudes

EDITORIAL

5

arbitrals en cas que les persones interes-sades s’hi sotmetin.

Perquè, insistesc, no s’ha d’oblidarque en la nostra professió hi ha la mésabsoluta llibertat de pacte amb el clientrespecte de l’import dels nostres ser-veis. I també he d’insistir en la conve-niència, fent ús d’aquesta llibertat depacte, d’acordar amb el client, amb ca-ràcter previ a l’inici del nostre treball,l’import dels nostres honoraris o delscriteris que seguirem per fixar-los. Éssummament aconsellable adoptar elcostum de presentar al client un pressu-post previ i requerir-li que l’accepti perevitar discussions ulteriors i disgustsderivats de la impossibilitat d’acreditarl’acord aconseguit.

En definitiva, els criteris interpreta-tius revisats seran d’utilitat per a la Jun-ta de Govern quan, davant la falta d’a-cord entre el client i el seu advocat, oentre les parts en cas de condemna judi-cial en costes, aquella sigui requeridaper emetre un informe —de naturalesaestrictament pericial i sotmès al criteri ila decisió final del jutjador— sobre lavaloració econòmica que al seu parer li

mereix la labor professional desenvolu-pada per un determinat lletrat en un as-sumpte concret. Ni més ni menys.

COMISSIÓ MIXTA

El passat dia 20 de març es va consti-tuir entre l’Il·lustre Col·legi d’Advocatsde les Illes Balears i el Tribunal Supe-rior de Justícia de les Illes Balears unaComissió Mixta que té com a objecteoptimitzar les relacions entre la magis-tratura i l’advocacia en el dia a dia del’exercici de la professió, mitjançar enels conflictes que es puguin presentarpuntualment entre els membres d’amb-dós col·lectius i unir esforços per millo-rar l’Administració de justícia en lanostra comunitat autònoma.

Des de la Junta de Govern es té laconvicció plena que és imprescindiblela màxima sintonia i la col·laboració en-tre tots els operadors jurídics per acon-seguir un funcionament millor de l’Ad-ministració de justícia. És evident que,des de distintes òptiques i amb perspec-tives funcionals diferents, tots, absolu-tament tots, jutges, magistrats i advo-

cats, navegam en el mateix vaixell. Ique a tots ens toca remar perquè aquestvaixell avanci. No és possible l’Admi-nistració de justícia sense la intervencióde jutges i d’advocats. Per això, des dela Junta de Govern de l’ICAIB, i aixítambé ho ha entès la Sala de Govern delTSJIB, cal unir i coordinar esforços.Fruit d’aquesta convicció són les pautesde col·laboració que s’han signat.

El Tribunal Superior de Justícia hadesignat per formar part de la ComissióMixta el senyor Diego Gómez-Reino,magistrat de la Secció Segona de l’Au-diència Provincial; la senyora CarmenAbrines, magistrada del Jutjat d’Instruc-ció núm. 10 de Palma, i la senyora Mar-tina Mora, jutgessa del Jutjat de PrimeraInstància i Instrucció núm. 2 de Mana-cor. Per la nostra part, la Junta de Go-vern ha designat els companys BernardoGarcías i Raquel Aguiló, ambdós com-panys exercents amb despatx a Palma, iMartín Truyols, company exercent ambdespatx a Manacor. Els desitjam sort.

S a l u t a c i o n s ,

El degà

CONSULTA LA PÀGINA WEB DEL COL·LEGI

www.icaib.org

6

DOSSIER

Els quatre paràgrafs d’adalt són nomésalguns dels extractes de l‘informe recentaprovat el passat mes de febrer i que haelaborat el Parlament Europeu sobre elsvols de la CIA, una esglaiadora històriade presons volants i lliuraments irre-gulars de suposats sospitosos de te-rrorisme, amb indicis de segrests, de-tencions il·legals i tortures

Entre altres qüestions, l’anome-nat informe Fava xifra en almenys1.245 els vols dels serveis secrets nord-americans que sobrevolaren l’espai aerieuropeu, i considera inversemblant queels governs europeus no ho sabessin.Reclama sancions polítiques i exigeix

al Consell d’Europa que reclami als Es-tats membres tota la informació de quèdisposin.

L’autor de l’informe, el socialista italiàClaudio Fava, ho va dir ben clar: «No po-

dem mirar cap a un altre costat com hanfet molts de governs europeus.»

I així és. Com a mínim, a banda deles conseqüències jurídiques que podentenir els processos judicials actualment

en marxa, l’opinió pública s’ha assa-bentat bé de les pràctiques que fan ser-vir els EUA en la lluita contra el terro-r i s m e , i d e l a i n d i f e r è n c i a i e lmenyspreu amb què molts de gover-

nants primer han ocultat i despréshan tractat el tema. Sigui com vul-gui, els Estats membres no podenamagar més el cap sota l’ala, quehauran de donar-ne explicacions iactuar en conseqüència.

Però aquesta revelació d’escala mun-dial ens toca ben de prop. La sortida a lallum d’aquestes pràctiques i la investi-gació periodística i després en l’àmbitjudicial se situen a Mallorca. Els perio-

VOLS CAP A LA VERITATLa revelació i posterior investigació de l’ús de ‘presons volants’ per part de la CIA tenen el seu

origen en la feina que varen dur a terme periodistes i advocats de les Illes Balears

En virtut de les normes internacionals en matèria de drets humans, i deles normes previstes en la Declaració universal de drets humans de lesNacions Unides, en el Pacte internacional de drets civils i polítics, aixícom en els instruments que hi estan relacionats i, en particular, en el Con -veni europeu de drets humans, els estats membres de la Unió Europea te -nen l’obligació de garantir que totes les persones sota la seva jurisdicciógaudiran dels drets fonamentals reconeguts a escala internacional, inclo -sa la prohibició de qualsevol tipus d’entrega quan hi hagi el risc de sofrirtortures o altres tractes o penes cruels, inhumanes i degradants.

S’ha d’admetre, sobre la base de les proves presentades perla Comissió, que, en distints casos, la CIA i altres serveis delsEstats Units han estat directament responsables del rapte, eltrasllat, el segrest i la detenció de sospitosos de terrorisme enels territoris d’estats membres (països en via d’adhesió i candi -dats), així com de l’entrega extraordinària, entre d’altres, deciutadans o residents europeus. Aquestes actuacions contrave -nen els principis del dret internacional i vulneren els principisfonamentals en matèria de drets humans.

I amb tots aquests fets resulta del tot «inversemblant» que els governs eu -ropeus no tinguessin coneixement d’aquestes activitats i «extremadament in -versemblant» que poguessin tenir lloc centenars de vols a través de l’espaiaeri d’uns quants Estats membres així com un nombre d’entrades i de sorti -des dels aeroports europeus sense que en tinguessin coneixement els seusserveis de seguretat o intel·ligència i sense que es plantejassin interrogantsrespecte d’aquests vols i la pràctica d’entregues extraordinàries...

Els treballs fets fins ara pareixen indicar que societats pan -talla de la CIA han utilitzat l’espai aeri i aeroports europeusper eludir les obligacions jurídiques imposades en el Convenide Chicago, cosa que ha permès l’entrega il·legal de perso -nes sospitoses de terrorisme a la custòdia de la CIA, de l’E -xèrcit dels EUA o d’altres països (Egipte, Jordània, Síria iAfganistan) que practiquen tortures.

L’informe Fava xifra en almenys 1.245 els vols dels serveis secrets

nord-americans que sobrevolarenl’espai aeri europeu

Por Antònia Artigues, periodista

7

DOSSIER

distes del Diario de Mallorca Felipe Ar-mendáriz, Marisa Goñi i Matías Vallésconvertiren les pàgines d’un diari localde les Balears, el mes de març de 2005,en l’escenari d’una notícia de transcen-dència internacional: la CIA haviautilitzat l’aeroport de Son Sant Joancom a base d’operacions d’avionsconvertits en presons volants, utilit-zats per segrestar ciutadans sospito-sos de terrorisme internacional i pertraslladar-los posteriorment a ter-cers països per ser interrogats, pos-siblement sota tortures. Les fotografiesde dos d’aquests avions (un Boeing 737amb número de registre N313P (primer)i N4476S (després) i un Gulfstream Vamb el número de registre N379P i lla-vors el N8068, a l’aeroport de Son SantJoan eren un testimoni gràfic que nodeixava lloc a cap dubte.

Els periodistes revelaren les estadesd’aquests avions a Son Sant Joan, ambregistres de les procedències i també deles sortides. Venien d’Alger, Romania,Líbia i Washington i anaven cap a Ma-cedònia, Bagdad, Kabul, Washington,Suècia, Líbia... i Guantánamo. Els volshavien aterrat com a vols privats o aero-taxi. Posteriorment, es comprovarentambé estades a l’aeroport d’Eivissa i aaltres llocs d’Espanya.

Les informacions eren més que sospi-tes. La possible violació de drets hu-mans exigia respostes i dos grups deciutadans de les nostres illes, un deliderat pels advocats illencs IgnasiRibas i Ferran Gomila, i un segongrup integrat per membres de la Co-missió de Drets Humans del Col·le-gi d’Advocats de les Illes Balearsencapçalat per Pilar Barceló s’ani-maren a reclamar-les.

Els uns i els altres varen veure deforma immediata la gravetat i la trans-cendència penal dels fets que denuncia-va des de les seves pàgines el Diario deM a l l o r c a. Una denúncia davant la fisca-lia, una altra als jutjats i posteriormentuna querella conformaren la bateriad’accions d’un grup i de l’altre que per-meteren avançar en la investigació i fersorgir dades de gran rellevància, espe-cialment arran d’un atestat molt completde la Guàrdia Civil que identificava, finsi tot, els tripulants dels avions.

Aquest impuls liderat per advocats deles Balears va fer que les nostres illes

fossin el primer lloc on un jutjat investi-gàs les presons volants de la CIA (tot ique les fiscalies de Munic i Milà investi-gassin també alguns dels segrests). I,sens dubte, són també els artífexs que

avui el Jutjat Central d’Instrucció núme-ro dos de l’Audiència Nacional investi-gui els fets, una vegada produïda la inhi-bició del Jutjat d’Instrucció número 7 dePalma, del qual és titular Antoni Gar-cies, magistrat que, a l’igual que els ad-vocats, tingué clara la transcendènciadels fets.

La causa avança a l’Audiència Nacio-nal, i s’hi han personat, com a acusacióparticular, el grup encapçalat per IgnasiRibas i Ferran Gomila i el grup de laComissió de Drets Humans del Col·legi,que segueix lligat al cas a través, ara, del’Asociación Pro Derechos Humanos deEspaña. A ells s’han sumat, amb poste-rioritat, altres dues associacions: l’Aso-ciación Libre de Abogados i l’Asocia-ción para la Defensa y el Progreso de losIntereses Ciudadanos.

L’acció popular s’exerceix, per decisiódel jutge, de forma coordinada i conjunta

entre tots els personats sota la represen-tació del procurador Roberto Granizo, ennom del grup liderat per Ignasi Ribas, isota la direcció lletrada d’Ignasi Ribas id’altres. La col·laboració i el treball con-junt entre els advocats de les Balears és,i continuarà essent, sens dubte i nova-ment, un motor clar en l’avanç de la in-vestigació d’aquesta causa.

Tot i que l’esperança d’una sentència aEspanya queda un poc enfora, davant laimpossibilitat, almanco per ara, de seurequalcú en el banquet dels acusats, és bencert que la investigació continua, que la

fiscalia ha passat de demanar arxivar elcas (aquí a les Balears) a plantejar pro-ves, i que ja s’ha produït la declaració da-vant el jutge —amb participació en l’in-terrogatori dels advocats mallorquins

Ignasi Ribas i Ferran Gomila— deKhaled El-Masri, el ciutadà libanèsvíctima d’un segrest atribuït a laCIA i que ocupà un de les presonsvolants amb estada acreditada a l’ae-roport de Son Sant Joan.

Les investigacions obertes a Pal-ma han estat transcendents, fins i

tot amb vista a les investigacions que seseguien en altres països: s’han identifi-cat ocupants dels avions presó que ha-vien passat per Son Sant Joan i que eren,a la vegada, sospitosos de dos segrests:el del ciutadà libanès El-Masri (cas in-vestigat per la fiscalia de Munic) i eld’Osama Nasr, anomenat Abu Omar iiman d’una mesquita de Milà (cas inves-tigat per la fiscalia de Milà). Cap dubtequeda tampoc que el segrest d’El-Masries va iniciar des de Son Sant Joan.

Per elaborar l’informe, el ParlamentEuropeu va escoltar tant els periodistesdel Diario de Mallorca, dels quals des-tacà la seva tasca d’investigació, comels advocats de les Illes Balears que pro-piciaren l’inici de les investigacions jaen la seu judicial.

Cadascun dins el seu àmbit, i mante-nint sempre clars quins són els objectiusdels uns i dels altres, els periodistes del

Diario de Mallorca i els advocatsmallorquins han fet pinya, i no caldubtar que les seves profundes con-viccions, la seriositat, la feina, laperseverança i l’esforç han permèsdescobrir i investigar fets de trans-cendència capital.

Els uns i els altres es reconeixenvàlua mútua. Sense el treball de

Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Ma-tías Vallés la societat no hauria conegutaquests episodis greus de violació delsdrets humans tan a prop nostre, ja queforen ells els qui encetaren el cas desde les pàgines del Diario de Mallorca.A la vegada, la convicció dels advocatsi les accions que iniciaren i que apun-ten a la totpoderosa CIA han fet possi-ble obrir la investigació judicial delsdelictes més greus. Una col·laboracióperfecta que no sempre és possible en-tre els professionals del periodisme i del’advocacia.

Les informacions eren més que s o s p i t e s. La possible violació de dretshumans exigia respostes i dos grups

de ciutadans de les nostres illes, liderats per advo c a t s,

s’animaren a reclamar- l e s

A banda de les conseqüències jurídiques que poden tenir els

processos judicials oberts, l’opiniópública s’ha assabentat de les

pràctiques que fan servir els EUA en la lluita contra el terrorisme

8

DOSSIER

Inicialment, no va resultar fàcil per alDiario de Mallorca que l’opinió pública ila resta de mitjans de comunicació assu-missin la gravetat de la notícia que publicàel mes de març del 2005 en què revelaval’ús de Son Sant Joan per part de suposatsavions presó de la CIA. Al principi, pocsmitjans es feren ressò de la notícia i no vaser fins al mes de novembre del 2005 enquè, primer The New York Times i llavorsEl País, recolliren informacions sobre elssegrests de sospitosos de terrorisme i lespresons volants, es va produir l’explosió in-formativa mundial sobre els vols de la CIA.Afortunadament, els advocats mallorquinsliderats per Ignasi Ribas i Ferran Gomila ialtres ciutadans que s’adheriren a la sevainiciativa, així com els advocats membresde la Comissió de Drets Humans delCol·legi d’Advocats, sí que s’havien adonattot d’una de la gravetat dels fets publicatspel Diario de Mallorca, i la seva reacció ésla que aconseguí donar vida al cas.

Felipe Arméndariz, periodista especialit-zat en informació de tribunals, asseguraque tot d’una s’adonaren que les informa-cions que recopilaven ell i els seus com-panys Matías Vallés i Marisa Goñi eren,diu, “peces d’un trencaclosques molt im-p o r t a n t ” .

A poc a poc, gràcies a la mà de la persis-tència i la perseverància en la investigació,a la pista d’una font fiable i a la sort, laqual, en el periodisme, està de la part d’a-quells que la saben treballar i conquistar,les peces encaixaren de forma sorprenent.

Diario de Mallorca va tenir clar des delprimer moment que els fets descoberts perVallés, Goñi i Armendáriz eren de sumaimportància, i va apostar fermament per se-guir la investigació i la publicació de novesnotícies, tot i que els altres mitjans no s’hisumassin. Ha estat una lliçó per als «gransdiaris» i una prova que la seriositat i la in-vestigació de temes «importants» no s’es-criuen només en titulars de les capçaleresnacionals i internacionals.

Després, segons explica Armendáriz, les

notícies ja tingueren ressò internacional.«Aquesta nova situació —i el nou escenariinformatiu que obre Internet— va provocarun intercanvi de dades ràpid i quasi auto-màtic. Mitjans de distints països es posarena investigar i varen sortir centenars devols», indica.

Armendáriz destaca la gran importànciaque les notícies que publicava Diario deM a l l o r c a el mes de març del 2005 sí tin-guessin, en canvi, ressò en el col·lectiu de

ciutadans, encapçalat pels advocats, i en elsmembres de la Comissió de Drets Humansdel Col·legi. «Sense la valentia d’aquestsciutadans el cas podria haver mort. Les se-ves denúncies varen fer possible elaborarl’atestat de la Guàrdia Civil, el qual va fersorgir dades que els periodistes no teníem.»

El periodista assegura que els advocatsreaccionaren molt ràpid. «Varen veure totd’una la transcendència i la rellevància pe-nal dels fets que es descrivien en les infor-macions», repeteix Armendáriz.

Segons el periodista, la denúncia delsfets, primer a les pàgines del Diario de Ma -l l o r c a i llavors davant la justícia, ha eviden-ciat el bon resultat de la investigació perio-dística i de les actuacions dels denunciants,«persistents i valents», destaca.

Armendáriz afirma que la conjunció dela feina dels dos col·lectius denunciants haestat «brillant» i molt efectiva. «Em constaque hi ha màxima col·laboració i que fanfeina conjuntament», insisteix el periodista.

Tot i així, i encara que té ben clara laimportància que en aquest cas ha tingutla col·laboració o la conjunció d’esforçosentre periodisme i advocacia, Armendá-riz assegura que «la divisió de funcionsentre els periodistes i els juristes ha deser nítida i radical. Això no obsta lacol·laboració. però cada un conscient del’abast i dels objectius de la seva funció»,puntualitza Armendáriz.

I és que el periodista no té com a objec-tiu la recerca de la veritat processal, sinó ladenúncia davant l’opinió pública d’uns fetsque vulneren els drets humans.

Per aquest periodista, home sensible iconscienciat, avui per avui el més impor-tant és que, passi el que passi en els tribu-nals, els fets s’hagin pogut denunciar judi-cialment, políticament i davant la opinióp ú b l i c a .

Armendáriz no oblida el fort impacteque li causà veure El-Masri —un dels se-grestats i que va ser traslladat en un volque sortí des de Sant Joan— a l’Audièn-cia Nacional. «Va estar cinc mesos se-grestat i era totalment innocent. Em vaimpressionar, no vaig poder deixar depensar en el seu sofriment i en el d’a-quells que no el poden contar.»

A poc a poc, gràcies a la mà de la perseverància en lainvestigació, a la pista d’una font fiable i a la sort les

peces encaixaren de forma sorprenent

Les informacions sobre les presons volants demostraren quela investigació de temes «importants» no s’escriuen només en

titulars de les capçaleres nacionals i internacionals

La ràpida reacció «lletrada» a la investigació periodística

D’esquerra a dreta Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i Mat,ias Vallés.

9

DOSSIER

Les iniciatives dels «onze valents»«Els onze valents». D’aquesta manera

Felipe Armendáriz, Marisa Goñi i MatíasVallés anomenen en el seu llibre C I AA i r l i n e s el grup de ciutadans que, en co-nèixer els fets publicats pel Diario deM a l l o r c a el 12 de març de 2005, va deci-dir de forma immediata, davant la trans-cendència penal que tenien, presentar unadenúncia davant la fiscalia del TribunalSuperior de Justícia de les Balears.

L’advocat Ignasi Ribas es va posar alcapdavant de la iniciativa. Els fets afecta-ven les seves profundes conviccions.Veia clar que s’havien d’investigar, queestàvem davant una possible violaciódels drets humans. Li va costar poc con-vèncer els altres perquè se sumassin a lainiciativa. Un altre advocat del Col·legid’Advocats de les Illes Balears, FerranGomila, va assumir juntament amb Ribasel pes de la direcció lletrada d’una accióciutadana que es va aixecar per denunciarun fets que col·locaven les nostres illesen la ruta de la lluita il·legal dels EUAcontra el terrorisme. Completaven la llis-ta de denunciants José María i Jaime Car-bonero Malbertí, metge i arquitecte res-pectivament; Antoni Maria Thomàs,dramaturg i periodista; Salvador Bastida,catedràtic; Gabriel Sevilla, geògraf; Ma-nuel Cabellos; Rafael Ortiz, advocat; Al-fredo García, psiquiatra, i el professorBernat Riutort.

La experiència, la claredat, la contun-dència i les profundes conviccions en ladefensa universal dels drets humans dedos advocats com Ribas i Gomila sónaspectes clau en l’avanç de la investiga-ció, i avui duen la direcció lletrada del’acusació popular que el seu grup —eldels onze valents— exerceix juntamentamb altres associacions que s’han perso-nat en la causa que se segueix a l’Au-diència Nacional.

Segons ens expliquen els advocats, lesinformacions del Diario de Mallorcaque apuntaven Son Sant Joan com a ba-se de vols que podien traslladar pre-sumptes sospitosos de terrorisme a pre-s o n s s e c r e t e s d e p a ï s o s o n n o e srespecten els drets humans i, per tant,amb sospita de ser torturats o sotmesos atractes inhumans i degradants, junta-

ment amb proves que la tripulació d’a-quests avions havia fins i tot estat allot-jada en hotels d’aquí, ens obligaven adenunciar els fets davant la fiscalia.

I tot i que la fiscalia de les Balears vaacabar arxivant el cas, el fet cert és quela denúncia que es va formular va origi-nar que s’obrissin diligències informati-ves, en el marc de les quals el fiscal encap va demanar a la Guàrdia Civil unatestat sobre els fets denunciats, que fi-nalment ha estat essencial perquè la in-vestigació avançàs.

«Aquest atestat donava moltes dadesrespecte que els fets denunciats eren

certs; hi havia indicis racionals que s’ha-vien produït... Taulers de vols, procedèn-cies, sortides a països on hi havia presonssecretes, aterratges, tripulació..., a mésd’elements indiciaris, com ara un excésd’alimentació per a una tripulació reduïdao quantitats de gel exagerades...»

Evidentment, els advocats considera-ven que hi havia prou elements perapuntar la presumpta comissió de delic-tes. Però la fiscalia va arxivar el cas. Enaquesta situació, «i amb elements tansòlids», varen decidir que recollir infor-mació era utilitzable com a base perexercitar l’acció penal mitjançant unaquerella.

10

DOSSIER

I tiraren endavant. No estaven dispo-sats que els fets no recorreguessin tot elcamí necessari davant la justícia. Laquerella es va acumular al Jutjat d’Ins-trucció número 7 de Palma, del qual éstitular el magistrat Antoni Garcías, per-què el jutjat ja coneixia de la denúnciaque, sobre els mateixos fets, havia pre-sentat poc abans el col·lectiu d’advocatsde la Comissió de Drets Humans delCol·legi d’Advocats.

«Nosaltres ja dèiem a la querella que,un cop practicades les primeres diligèn-cies, el Jutjat s’havia d’inhibir a favordels jutjats centrals de l’Audiència Na-cional perquè els fets eren competèncias e v a . »

En aquest sentit, asseguren que elsfets, «a més de ser sancionables pel Co-di penal, són infraccions greus que me-reixen una sanció del dret penal interna-cional en virtut dels convenis i tractatsratificats per Espanya».

Són fets, afegeixen, que vulneren elCodi penal espanyol i la Convenció de1984 ratificada per Espanya contra latortura i els tractes inhumans i degra-dants, tant si es cometen aquí com al’estranger.

I en aquest cas, tot i que segons elslletrats hi havia també «el punt de con-nexió» territorial amb l’Estat espanyol

(ja superat, indiquen, per la més recentjurisprudència), ja que la utilització delsaeroports com a base dels vols pot serpart de l’ iter criminis , els fets erenigualment perseguibles, fins i tot sensecap acte al territori espanyol. Per da-munt d’aquesta discussió, hi ha la viaque aclareix perfectament l’article 23.4de la Llei orgànica del poder judicial,sostenen.

L’article 23.4 estableix que la juris-dicció espanyola és competent per co-nèixer dels fets comesos per espanyols oestrangers fora del territori nacional sus-ceptibles de tipificar-se, segons la lleipenal espanyola, com algun dels delictessegüents: genocidi, terrorisme, pirateria,falsificació de moneda estrangera, delic-tes sobre prostitució i corrupció de me-nors i qualsevol altre que segons elstractats o els convenis internacionals ha-gi de ser perseguit per Espanya.

Els advocats alaben l’actuació del jut-ge d’instrucció de Palma, tant davant lavaloració de la gravetat dels fets comperquè es va regir prioritàriament pelprincipi de tutela judicial efectiva. Des-taquen la fiança assumible que va impo-sar perquè l’acció popular es poguésexercir i com l’Audiència Provincial vadonar suport als seus arguments en favorque el cas fos assumit per l’AudiènciaNacional.

Ribas i Gomila ressalten que amb elcas a l’Audiència Nacional s’ha produïtun canvi positiu de la fiscalia, que de-mana les proves i els dóna suport, comla important declaració d’un dels segres-tats, El-Masri, que ja s’ha produït. En elcas d’El-Masri està demostrat que el diaen què va ser traslladat a Kabul, amb es-cala a Iraq, un dels avions havia sortitd’aquí amb aquest recorregut.

Els advocats insisteixen que l’informede la Guardia Civil ha donat dades quehan tingut una gran transcendència i quehan permès, entre altres qüestions, iden-tificar suposats espies que, a la vegada,han facilitat altres investigacions (ober-tes a les fiscalies de Munic i Itàlia) sobreels vols i els segrests.

Quant al futur processal del cas, elsadvocats no oculten cert escepticisme,que no negativisme. «El problema ésque a Espanya no es pot obrir judici enrebel·lia i que EUA no entregarà aques-tes persones a Espanya.» «Ara bé» —iaquí queda clar que mai res no està per-dut— «a Itàlia sí que es pot obrir i ja s’-ha obert el judici en rebel·lia. Si hi hasentències de condemna i els condem-nats trepitgen sòl europeu, seran detin-guts . Va passar amb Pinochet , i enaquest cas passaria amb més raó perquèestarien condemnats».

Tot i així, emfatitzen, la denúncia delsfets ha sortit a la llum. El Parlament Eu-ropeu ha posat en evidència la complici-tat dels governs europeus, que han miratcap a l’altre costat. Tot això ha de serviralmenys perquè fets com aquests no estornin a repetir.

Finalment, com a advocats de les Ba-lears —assenyalen—, tenim l’honor d’-haver obert en els nostres jutjats el pri-mer procés penal judicial per uns fetstan greus, i les iniciatives posteriors —per exemple la del Consell General del’Advocacia Europea a Brussel·les, ambassistència de Ferran Gomila i Ignasi Ri-bas— demostren un compromís seriósde l’advocacia amb la protecció delsdrets humans.

I, evidentment, puntualitzen «sensel’esforç i la feina seriosa dels periodistesFelipe Armendáriz, Marisa Goñi i Ma-ties Vallés no hauríem pogut exercirl’acció penal».

Ignasi Ribas i Ferran Gomila alaben l’actuació del jutged’instrucció de Palma, tant davant la valoració de la

gravetat dels fets com perquè es va regir prioritàriamentpel principi de tutela judicial efectiva

11

DOSSIER

Realment, als advocats de la Comissióde Drets Humans del Col·legi d’Advo-cats de les Illes Balears que denunciarenla utilització de l’aeroport de Son SantJoan com a base dels vols dels avionspresó de la CIA la notícia del Diario deM a l l o r c a no els va sorprendre, però vaser per a ells un revulsiu.

Pilar Barceló Durán, una advocadacompromesa en la defensa dels més des-favorits, com el col·lectiu de presos; Jai-

me Bueno, un laboralista convençut illuitador; Agustín Víctor Hayles, un ad-vocat amb grans coneixements de la cul-tura americana; José Javier García Oli-ve r ; l a l ab ora l i s t a G l o r i a O l mos ,l’advocada Elisa Martín Peré, i la pro-fessora universitària Margarita Tarabini,varen tenir ben clar d’immediat que eraimprescindible actuar. Per les seves pro-fundes conviccions en la defensa delsdrets humans i per ser membres de la

Comissió de Drets Humans, se sentienobligats a denunciar un fets que, al seuparer, la justícia espanyola podia perse-guir.

Des dels atemptats de l’11-S, assegu-ren, era evident que les coses haviencanviat i que les detencions extraordinà-ries eren un fet. Amb preocupació, lacomissió feia un seguiment constant detot el que passava. La resolució conjuntadel Senat i la Cambra de Representants

del mes de setembre de 2001 en què au-toritzaven Bush a utilitzar totes les for-ces i mesures per impedir nous atemp-tats; l’ordre de detenció de responsablesde terrorisme; la intervenció militar aAfganistan, amb ofertes de recompensaper entregues de terroristes; Guantána-mo…, tot això evidenciava una progres-siva deriva en la protecció dels drets fo-namentals, en la qual les detencionsil·legals i els trasllats de presos es confi-

guraven com una política deliberada iorquestrada.

A més a més, també a Espanya, en elsegon govern de José María Aznar, as-seguren, es dictaren una sèrie de lleis enmatèria penal que eren restrictives endrets i llibertats i de marcat caràcter pu-nitiu…

És en aquest context en què esclata lanotícia del Diario de Mallorca de lespresons volants. «En aquesta situació de

deriva dels drets fonamentals apareixenl e s i n f o r m a c i o n s d e l D i a r i o d eM a l l o r c a, en què es reflectien uns fetsque no podia desconèixer el Govern dela nació. Era una passa més en aquestaderiva i vàrem creure que era imprescin-dible que hi hagués una iniciativa ciuta-dana que posàs de manifest que no totval en la guerra global contra el terroris-me i que reclamàs respostes en defensadels principis de l’ Estat de dret”, indicaPilar Barceló.

«Vàrem veure clarament que hi haviaindicis de delicte per iniciar una investi-gació penal», expliquen. I al seu parer,el camí adequat no era la fiscalia. Consi-deren que, pel fet que depèn del Govern,

La defensa dels drets humans, front al “tot val” de la lluita contra el terrorisme

Per als advocats de la Secció de Drets Humans, les informacions sobre els vols de la CIA i altres fets anteriors

venien a confirmar l’existència d’una progressiva deriva en la protecció dels drets fonamentals, en la qual les

detencions il·legals i els trasllats de presos es configuravencom una política deliberada

12

DOSSIER

la fiscalia no els donava, en un cas comaquest, garanties que s’investigàs, i de-cidiren plantejar la denúncia. «En un as-sumpte així, només podia continuar en-davant la investigació si es plantejavadavant els tribunals de justícia indepen-dents», expliquen. I així fou com el casarribà a mans del titular del Jutjat d’Ins-trucció número 7 de Palma, al qual pocdesprés se sumà també la querella delgrup d’advocats liderats per Ignasi Ri-bas i Ferran Gomila, i així és com s’obreen un jutjat la primera causa sobre elsvols de la CIA.

En el moment en què el jutge es va in-hibir a favor de l’Audiència Nacional,els advocats es posaren en contacte ambl’Asociación Pro Derechos Humanos deEspaña, a través de la qual fan el segui-ment del cas a l’Audiència Nacional,

conjuntament amb el grup de Ribas i

Gomila. L’Associació Pro Derechos Hu-

manos de España està representada pel

prestigiós advocat Manel Ollé, que ha

defensat, entre d’altres, el cas de Rigo-

berta Menchú.

Els advocats denunciants asseguren

que les dades que oferien les informa-

cions del Diario de Mallorca i, poste-

riorment, l’atestat de la Guàrdia Civil,

evidenciaven els delictes comesos.

Al seu parer, una part de l’iter crimi -

n i s s’havia desenvolupat al territori es-

panyol, tot i que, a banda d’això, el prin-

cipi de justícia universal feia que la

justícia pogués perseguir els fets.

Tot i que són conscients que a Espan-

ya es difícil que aquesta investigació

acabi en un judici, estan satisfets de com

ha avançat el tema, ja que la finalitat dela seva acció era intentar frenar aquestaderiva voraginosa dels drets fonamentalsi dels principis de l’Estat de dret sotal’empara de la lluita global contra el te-rrorisme. «Aquesta investigació ha tin-gut repercussions», asseguren.

Queda molt per fer. I la situació delspresos de Guantánamo és una de les pre-ocupacions dels advocats. Tot i així,Agustí Víctor Hayles destaca que els ad-vocats dels EUA fan un gran esforç en ladefensa dels drets humans i que en algu-nes resolucions de procediments ordina-ris en què es reclama el dret a l’h a b e a scorpus per als detinguts a Guantánamo hiha hagut ja alguns vots favorables, tot ique després les resolucions han estat re-vocades en les instàncies superiors.

Els tribunals federals han creat la fic-ció jurídica que allà no tenen jurisdicciói moltes persones estan allà retingudessense les mínimes garanties, en unsllimbs jurídics dels quals no poden sor-tir, adverteixen.

No és un mal punt per recordar que hiha almenys un vol directe d’un dels su-posats avions presó des de Son Sant Jo-an fins a Guantánamo.

Finalment, els advocats de la Comissióde Drets Humans ressalten la gran feinafeta pels periodistes del Diario de Ma -l l o r c a i recorden que també és feina delsinformadors fer pedagogia sobre els dretshumans per garantir la llibertat i l’Estatde dret, «el qual no es pot trepitjar ambl’excusa de la seguretat», emfatitzen.

La seriositat del treball periodístic so-bre els vols de la CIA a Son Sant Joan és,per els advocats, la clau que va permetreobrir la porta a la investigació judicial.

Al seu parer, una part de l’iter criminis s ’ h av i a

d e s e n volupat al territorie s p a nyol, tot i que, a bandad’això, el principi de justíciau n i versal feia que la justícia

pogués perseguir els fets

14

OPINIÓ

Por José Ignacio Herrero Cereceda, colegiado 2.865

La posibilidad del abogado de aconsejaral detenido con respecto al derecho

constitucional a guardar silencio

Existe lo que en mi opinión es unamala praxis policial consistente en im-pedir, en el momento de la lectura dederechos al detenido, que la decisiónsobre guardar silencio pueda ser con-sultada al letrado, haciendo una inter-pretación restrictiva del contenido delartículo 520.6 de la Lecrim. Con ellose provoca que el justiciable declaresin conocer con exactitud la trascen-dencia de su declaración.

Una breve exégesis del artículo 520de la Ley de Enjuiciamiento Criminal,regulador de la actuación que debe re-alizar un letrado en la asistencia al de-tenido, desmiente la reiterada afirma-ción policial en tanto no es cierto queel artículo 520 de la Lecrim diga queel cometido del letrado es “asistir endicha declaración y no aconsejarleantes de la toma de declaración”.

Conforme a los argumentos que des-pués se dirán, la asistencia letrada per-mite y obliga al letrado a aconsejar, se-gún su juicio, que el detenido declare ono ante la autoridad policial, siendoirrelevante la opinión de los funciona-rios actuantes sobre tal extremo. Y ellono sólo con carácter previo a la totaldeclaración, sino, incluso, a alguna oninguna de las preguntas que se le for-mulen. Decisión delicada y espinosa,dado que la confesión en ese momentopuede constituir una valiosa atenuante.

En apoyo de la anterior afirmaciónpueden darse los siguientes argumen-tos:

1.- Argumento lógico-gramatical:

La palabra asistencia no significaúnicamente “estar presente”, pues el

mismo diccionario de la RAE ante elsignificado de asistencia da, entre otrasmuchas, la siguiente acepción: “ A c c i ó nde prestar socorro, favor o ayuda”.“Acción de estar o hallarse presen -t e ” . . . “... jurídica: Servicio que losabogados prestan a las personas queprecisan de sus conocimientos jurídi -cos para defender sus derechos”.

Es evidente que, del mismo modoque el médico que asiste no se limita a“estar presente”, tampoco el letradoque realiza una asistencia se limita aello. Y es obvio que con la simplecondición de “estar presente”, no secumplen las mínimas exigencias quela anterior definición dispone, siendotal interpretación una coacción en símisma y una vulneración del artículo24.2 de la Constitución, por cuanto seinterpreta de forma despreciativa unanorma restrictiva de derechos (STC20/1981).

El letrado debe velar por que seancomprendidos los derechos del justi-ciable y por tanto debe aclarar losmismos ante las parcas y automatiza-das explicaciones policiales (habi-tualmente hechas mediante la lecturade un impreso), pudiendo explicarcuestiones tales como que aunque nodeclare tendrá derecho a la entrevistareservada posterior; que su declara-

ción puede producir indirectamente la“validación” de pruebas obtenidas deforma ilícita o irregular; o que la au-sencia de declaración no supone -teó-ricamente- un alargamiento de la si-tuación de detención.

2.- Argumentos de lege data:

Aparte de que el artículo 24.2 dela Constitución establezca el derechoa no declarar y teniendo en cuentaque tal artículo debe inspirar la exé-gesis de la Ley de EnjuiciamientoCriminal en relación con el tema ob-jeto de debate, se puede afirmar, singénero de dudas, que en ningún mo-mento el artículo 520 expresa que elletrado no pueda comunicar a su de-fendido su consejo en relación con lad e c l a r a c i ó n .

El artículo 520.6, cuando expresael contenido de la asistencia letradano está diciendo que tal actuaciónsea un “numerus clausus”, sino que,más bien al contrario, enumera elcontenido mínimo de la asistencia,cuyos puntos serán observados porlos letrados en su actuación si esta serealiza con la mínima diligencia.

No existe ninguna norma que impi-da a los letrados aconsejar que un in-dividuo se acoja a su derecho a nodeclarar, aunque, eso sí, no podrá ha-cerlo reservadamente.

Existe, además una regla que haquedado olvidada ante su continuainaplicación y nuestra pasividad: elartículo 523 Lecrim. Esta norma per-mite que tanto el letrado, el médico,los familiares, el ministro de su reli-

La situación del detenido no es apta para que el sujeto

pueda sentirse con lasuficiente calma paraadoptar decisiones de

relevancia para su propiadefensa

15

OPINIÓ

gión, así como las personasque puedan darle consejo,pueden visitar al preso o de-tenido, salvo que el sumarioesté declarado secreto. E sevidente que si pueden visi-tarlo pueden hablar con él,pues cualquier conclusióncontraria resultaría absurda.

Ni que decirse tiene que,en el momento de la deten-ción, salvo supuestos excep-cionales con diligencias ju-d i c i a l e s a n t e r i o r e s a l amisma, no existirá auto de-clarando secreto el sumario,pero aunque así fuera, éstedebe ser notificado formal-mente con carácter previopor la au tor idad judicial ,única competente para ello.

El razonamiento policial esun vestigio de un derecho pe-nal inquisitivo puro en el quese pretende la obtención deuna confesión a toda costa.Nuestro sis tema debemosconsiderarlo acusatorio, mix-to cuando menos. Sin embar-go el elemento que puedellevar a confusión es el hechode que el 520.6 C) estableceque después de realizada ladiligencia el detenido podráentrevistarse reservadamente con sul e t r a d o . Reservadamente implica quecon carácter previo el letrado no pue-de entrevistarse reservadamente, perono que mientras tanto quede mudo,por lo que sí le podrá aconsejar de for-ma abierta y frente al funcionario ac-tuante en relación con los derechosque asisten al detenido.

3.- Argumentos de lege ferenda:

La ley de menores en su artículo 22establece: “Desde el mismo momentode la incoación del expediente el me -nor tendrá derecho: B) Designar abo -gado que le defienda o a que le seadesignado de oficio y entrevistarse re -servadamente con él incluso antes deprestar declaración.”.

4.- Argumentos Jurisprudenciales:

Es contundente el TRIBUNALCONSTITUCIONAL en la sentenciaque se transcribe: (1997/56 TC 2ª, S10-02-1997, núm. 21/1997, FechaB O E 20-02-1997. Pte: GonzálezCampos, Julio Diego) “Y ello se hareiterado por este Tribunal respectoa la asistencia letrada en las prime -ras diligencias policiales, diferen -ciándola de la que se presta en unproceso penal, al declarar que, deacuerdo con lo dispuesto en el art.520 LECr., aquélla responde a la fi -nalidad de asegurar con su presenciapersonal, que los derechos constitu -cionales del detenido sean respeta -dos, que no sufra coacción o trato in -c o m p a t i b l e c o n s u d i g n i d a d ylibertad de declaración y que tendrá

el debido asesoramiento técnico so -bre la conducta a observar en los in -terrogatorios, incluida la de guardarsilencio, así como sobre su derecho acomprobar, una vez realizados y con -cluidos con la presencia activa delLetrado, la fidelidad de lo transcritoen el Acta de declaración que se lepresenta a la firma” (STC 196/1987,f . j . 5 º y , e n e l m i s m o s e n t i d o ,2 5 2 / 1 9 9 4 ) .

En la STC 197/1995, de 21 de di-ciembre (RTC 1995, 197), dictadapor el Pleno del Alto Tribunal , se se-ñala en su fundamento jurídico 6 quelos derechos a no declarar contra símismo y a no confesarse culpable«son garantías o derechos instrumen -tales del genérico derecho de defen -sa, al que prestan cobertura en su

16

OPINIÓ

manifestación pasiva, esto es, la quese ejerce precisamente con la inactivi -dad del sujeto sobre el que recae opuede recaer una imputación, quien,en consecuencia, puede optar por de -fenderse en el proceso en la forma queestime más conveniente para sus inte -reses, sin que en ningún caso puedaser forzado o inducido, bajo constric -ción o compulsión alguna, a declararcontra sí mismo o a confesarse culpa -ble (SSTC 36/1983 [RTC 1983, 36],fundamento jurídico 2º; 127/1992[RTC 1992, 127], fundamento jurídico2º)».

Del mismo modo el TEDH, S 08-02-1996, núm. 0593/1996 (In the caseof John Murray v. the United King -d o m: “En principio, el art. 6 requiereque desde la fase del interrogatoriopolicial se permita al acusado a c c e d e ra un abogado. Este derecho sólo pue -de ser restringido por una causa justi -ficada”. En este caso, el demandantese enfrentaba al dilema de que tanto susilencio, como su declaración en el in-terrogatorio podían acarrearle perjui-cios. Bajo tales condiciones, el con-cepto de equidad contenido en el art.6. requería que el acusado se benefi-ciase de la asistencia legal durante elinterrogatorio policial. La denegaciónde dicha asistencia durante las prime-ras 48 horas de su detención, constitu-yó, en opinión del Tribunal (12 votosa 7), una violación del art. 6.1 en con-junción con el 6.3 c).

5.- Argumentos doctrinales:

QUERALT JIMÉNEZ, J.J. Asisten-cia letrada al detenido, 2ª ed., Colegiode Abogados del Señorío de Bizkaia,1995: podemos entresacar opinionesanálogas a las manifestadas anterior-mente. De tal forma, en su página 25,segundo párrafo in fine, leemos: “ E lletrado asistente al detenido no es

ningún convidado de piedra”.

También en la página 37 de la mis-ma obra citada: “Tal como está con -feccionado el artículo 520.6 a) de laLECr, es el letrado, en cuanto direc -tor técnico jurídico de la defensa deldetenido, a quien corresponde verifi -car, de acuerdo a su leal saber y en -tender, si y cómo se han cumplido porla policía judicial los derechos del de -tenido, sea cual fuere la voluntad deéste. De tal suerte, se pretende garan -tizar la incolumnidad de tales dere -chos y sustraer al detenido a la posi -ble presión que puede sentir por elmismo hecho de la detención, sin queello implique prejuzgar si los agenteshan ejercido presión o apremio sobreel ciudadano privado cautelarmentede libertad. La situación del detenidono es, fácil es suponerlo, una situa -ción ni agradable ni en la que el suje -to pueda sentirse con la suficiente cal -ma de espíritu como para adoptar unaserie de decisiones de relevancia parasu propia defensa. Por lo tanto, ellodepende de un tercero, técnicamentepreparado, como es el abogado, y ensus manos queda la verificación de lacuestión”.

Del mismo modo en la página 45,haciendo referencia a la declaracióndel detenido: “(*)para responder alas preguntas el detenido podrá ser -virse de notas y, en principio, será élmismo -o su letrado- quien dicte lasrespuestas;”.

Realmente nadie discute que el le-trado pueda realizar las preguntas queconsidere necesarias, ni que tendrá de-recho al atestado previamente a la de-claración -aunque también la ignoran-cia lo deniegue-, y sin embargo noestá escrito en ningún precepto de laLey de Enjuiciamiento Criminal. Estátotalmente claro que ello, junto al con-sejo relativo a su derecho a no decla-

rar, son elementos inherentes al dere-

cho de defensa, cuyo contenido que-

daría mermado si la interpretación que

se da policialmente fuera correcta.

6.- Argumentos de derecho compa-

rado

Es expresiva la adaptación de la Ley

de menores al contenido del artículo 6

del Convenio de Roma de 4 de no-

viembre de 1950 y al artículo 14.3.d)

del Pacto Internacional de Nueva

York, estableciendo de forma clara y

contundente que la asistencia letrada

empezará antes de cualquier diligen-

cia, como así lo establece la Ley Ri-

tuaria alemana y francesa, habiendo

procedido ésta última a tal modifica-

ción en el año 2001 a fin de adaptar su

legislación a los citados convenios.

Las referencias a países cuyo siste-

ma es el “rule of law” las considero

innecesarias, pues en dicho sistema el

protagonismo del letrado es incluso

mayor y ha sido cinematográficamen-

te divulgado hasta el hastío (entrevista

reservada previa, llamada telefónica,

etc., todo ello siempre en un buen en-

tendido ejercicio del derecho de de-

fensa).

Es evidente que del mismo modo que el médico no selimita “ a estar presente”, tampoco lo hace el letrado que

realiza una asistencia

Nota:

Otra bibliografía de interés:GARBERÍ LLOBREGAT, José.

«Garantías ante la privación de liber-

tad», en El mandato constitucional a

las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad

(IX Seminario Duque de Ahumada),

Madrid 1997, págs. 19 y ss.GARCÍA MORILLO, Joaquín.

«Algunas consideraciones sobre la

detención policial y los derechos deldetenido», en Estudios de Derecho

Público. Homenaje a Juan José Ruiz-

Rico, Madrid 1997.GIMENO SENDRA, Vicente.

Constitución y Proceso, Madrid 1988

17

OPINIÓ

Por Jaime Florit, abogado

La caída de Fouquet

Algunos historiadores se preguntan siLuis XIV moldeó a Colbert, o si fueColbert quien moldeó a Luis XIV. Des-de el momento en que se conocieron,cada uno de ellos advirtió al instante lavalía del otro. Colbert, antiguo servidorde Mazarino, se había prestado a lasturbias maquinaciones del cardenal. Alservicio de Luis XIV, gozará del favorreal por su integridad, su intransigen-cia, su interés por el bien público y surechazo de cualquier beneficio que noproceda directamente del Rey.

Al advenimiento de Luis XIV el Te-soro está –como por casualidad- vacío.Reponer los fondos resulta difícil. ElSuperintendente de Finanzas, NicolásFouquet, hábil administrador, recibe delos banqueros como simple particular,

elevadas sumas a título de préstamoofreciendo como garantía su propio pa-trimonio. Pero cuando ha conseguidorestablecer la situación se consideracon derecho a ser bien retribuido, porlo que no duda en presentar elevadasfacturas al erario público. Y para en-mascarar las irregularidades que cons-tan en las escrituras públicas, complicade tal modo el sistema de control, quepronto resultará imposible -al menos,es lo que él cree- cualquier comproba-ción posterior. Al frente de un grupo deturbios personajes, organiza el desor-den de la Hacienda Pública.

Desconocedor del carácter de LuisXIV, Fouquet está convencido de queel joven soberano se cansará pronto degobernar “por sí mismo”. En lo que ye-

rra por completo: ansioso de poder, eljoven monarca se complace en los de-beres de su “delicioso oficio de rey”, ysólo al final de su vida se confesarávencido por tan ardua labor. El propioLuis XIV, en sus memorias, se queja dela forma en que los empleados de Fou-quet administraban los fondos destina-dos a la Casa Real.

Como albacea testamentario de Ma-zarino, Colbert cumplió escrupulosa-mente sus últimas voluntades. Si el di-funto Cardenal dejaba una parte de susbienes y colecciones a l Rey –entreellas, los célebres diamantes conocidoscomo Los dieciocho Mazarinos, cuyov a l o r s e e s t i m a b a e n t o n c e s e n1.900.000 libras-, no olvidó a su fami-lia, compuesta por su sobrino el Duque

18

OPINIÓ

de Mazarino y sus cuatro hermanas, lasManzini, con quienes Colbert mantuvosiempre una estrecha relación.

Terminado el reparto de la herencia,Colbert entregó al Rey la fortuna queel cardenal le había legado en secreto,varios millones de libras que Mazarinohabía escondido en Vincennes. El di-nero, recibido con gratitud, supuso elmaná para el joven soberano, ávido delos placeres de la vida, ansioso de ase-gurar su gloria y pasar a la posteridad.Pero para ello era necesario acabar conFouquet y obligarle a devolver lo quehabía defraudado. El rey, conociendola discreción, la lealtad y la eficacia deColbert, lo designó como miembro delConsejo de Finanzas, encargándole quecomprobara las cuentas de Fouquet,pero con la misión secreta de acabarcon él.

La ambición de Fouquet era bien co-nocida, y ya Colbert había prevenido aMazarino contra él, sin el menor resul-tado. Fouquet, que se mantenía distan-te, organizó el l7 de Agosto de 1661,una fiesta fastuosa en su castillo deVaux en honor de Luis XIV, recién ca-sado entonces con María Teresa deAustria, hija de Felipe IV de España.Fouquet está perdido, pero no sospechanada. Para colmo de imprudencia, havendido su cargo de Fiscal General delParlamento, situación que le hacía casiinvulnerable. Además, ha tenido la osa-día de cortejar a la dulce Luisa de laVallière, la joven amiga del rey.

En el palacio del Superintendente,hasta el menor detalle de los festejos hasido calculado para cautivar a los asis-t e n t e s .

En el pequeño teatro, se representa lacomedia de Molière Los Importunos;la obra es una delicia, pero Luis XIVaprieta los dientes. El festín es esplén-dido. El rey está tan alterado por tan in-audito despliegue de ostentación, quesin la intervención de la Reina Madre yde Colbert, hubiera ordenado el inme-diato arresto de Fouquet, cuyo procedersólo podía acelerar e l curso de losa c o n t e c i m i e n t o s .

Dos semanas después de la fiesta de

Vaux, el Rey se dispone a presidir elConsejo de los Estados Generales enBretaña. Fouquet forma parte del corte-jo. El l de septiembre, la Corte llega aNantes. Presa de sombríos presenti-mientos, Fouquet podría refugiarse ensu dominio fortificado de Belle-Isle-en-Mer, pero tal actitud supondría una de-claración de culpabilidad, por lo quedecide quedar junto al Rey. El 5 deseptiembre, terminado el Consejo y enel instante en que Fouquet sale del cas-tillo de Nantes, es arrestado por D’Ar-tagnan, Capitán de los MosqueterosG r i s e s .

Bien custodiado, Fouquet es conduci-do a la Bastilla. Inmediatamente, elRey promulga una Real Orden –debida-mente confeccionada por Colbert- porla que modifica totalmente la adminis-tración de la Hacienda Pública y supri-me el cargo de Superintendente, queserá asumido personalmente por elRey, asistido por un Consejo de hom-bres íntegros y eficientes.

La noticia causó estupor en todaFrancia. Se acusaba a Fouquet de “ha-ber trazado por su mano un verdaderoplan de guerra civil, haber prestado alRey supuestas cantidades, haber obli-gado a los agricultores y ganaderos aentregarle 362.000 libras, haber com-prado a bajo precio créditos a plazo,cargándolos al contado en el TesoroPúblico”, tal era el resultado de la mi-nuciosa investigación llevada a cabopor Colbert. Los palacios y los castillosde Fouquet en París, en Saint-Mandé yen Vaux, fueron precintados y puestosbajo custodia.

Al mismo tiempo, son detenidos trestesoreros y varios intendentes. Todoslos contables y recaudadores de im-puestos se ven obligados a presentar uninventario de sus bienes con justifica-ción de origen. Gran número de finan-cieros quedan consternados: unos seránencarcelados, otros conseguirán esca-par a tiempo.

El Presidente del Parlamento de Pa-rís. Lamoignon, hombre culto y de pro-bada integridad, fue encargado de lainstrucción. Luis XIV quería que Fou-

quet fuese condenado a muerte, peroéste tenía numerosos partidarios y ami-gos entre los intelectuales. Sin embar-go, el pueblo llano no le perdonaba susabusos y exacciones y en su camino ala Bastilla, fue injuriado y apedreado y,de no haber ido fuertemente custodia-do, sin duda la plebe lo habría despeda-z a d o .

En cambio, entre los que lamentabansu caída se encontraban Madame deSévigné, La Fontaine, los Duques deBorbón y de Richelieu y Cateau deBorguesse, dama de honor de la ReinaAna de Austria.

El Tribunal quedó constituido en di-ciembre de 1661. A principios de 1662,el cargo de Fiscal General fue confiadoa Omer Talon, abogado general delParlamento de París. Era conocido porhaber mostrado cierta hostilidad haciael acusado, y Colbert esperaba que “suseveridad natural sería admirable en es-ta ocasión”. El Presidente era el viejocanciller Séguier, secundado por Pus-sat, tío carnal de Colbert; ambos se en-cargaron de transmitir a la Cámara losdeseos del Rey. La labor de la instruc-ción fue encomendada a Olivier Lefè-vre d’Ormesson.

El total de las malversaciones atri-buidas a Fouquet se hallaba contenidoen 96 actas de acusación, que Lefèvred’Ormesson redujo a diez, y que podrí-an clasificarse en tres categorías:

- Haber sustraído cantidades proce-dentes de los importes de los arrenda-mientos anuales, recibidos por Fouquetde los granjeros (alrededor de 500.000l i b r a s ) .

- La adquisición fraudulenta de dere-chos por cuenta del Rey, y su participa-ción igualmente fraudulenta en las con-cesiones reales.

- Haber prestado al Rey mediantetestaferros, sumas considerables de lasque una buena parte eran ficticias.

La acusación de lesa-majestad sefundaba en un manuscrito de Fouquet,descubierto en Saint-Mandé. En el do-cumento, redactado en 1657 y comple-tado en 1658, el Superintendente des-

19

OPINIÓ

arrollaba un vasto plan de agitación po-lítica en todo el país, que la acusaciónesgrimió como una incitación al levan-tamiento general, destinado a provocaruna nueva Fronda. Se trataba en verdadde un auténtico plan de guerra. Fou-quet tenía intención de reunir a sus par-tidarios en la ciudad fortificada de Be-l l e - I s l e - e n - M e r , e n d o n d e s e r í aapoyado por la marina británica.

Hay que tener en cuenta, en lo refe-rente a las acusaciones de especulación,que todos los responsables de la Ha-cienda Pública del Antiguo Régimen,habían actuado del mismo modo. En laépoca de Enrique IV, el “honesto”Sully, de humilde origen, se había jubi-lado fabulosamente rico. Lo mismo sepodía decir de las colosales fortunas deRichelieu, humilde obispo de Lucon, yde su protegido Mazarino, hijo del ma-yordomo del Príncipe Colonna, enri-quecidos a costa de la Hacienda Públi-c a . C i e r t o que to dos e l lo s hab íanprestado grandes servicios a la nación yal rey, pero se habían resarcido muyg e n e r o s a m e n t e .

Según el acta de acusación, Fouquethabía recibido de los agricultores y ga-naderos 362.000 libras, “a cambio defavorecerles en la valoración de las tie-rras”. Era el nefasto resultado del siste-ma de las granjas, creado por los Valoisen el siglo anterior. Utilizando a veceslos servicios de hombres honrados, pe-ro a veces también de bribones declara-dos, el rey se hacía cada vez más impo-pular a los ojos de un pueblo que sólodeseaba venerarlo.

En cualquiera de los cargos de laacusación, había materia suficiente pa-ra condenar a cualquier hombre, porpoderoso que fuera. Pero los magistra-dos no ignoraban que Fouquet había si-do el Ministro de Hacienda elegido yprotegido por Mazarino, y que tanto elcardenal como el ministro habían sidocómplices de los mismos delitos.

Ahora bien, Luis XIV, ahijado deMazarino, y Colbert, su protegido, nodeseaban en modo alguno que la me-moria del hombre a quien tanto debían,quedara manchada con semejantes acu-

saciones. Con gran habilidad, los hom-bres del rey suprimieron y destruyerondel expediente Fouquet todos los docu-mentos que podían dañar la imagen deldifunto cardenal.

La instrucción duró tres años. Losjueces favorables a Fouquet hicieron loposible para retrasar el procedimiento,mientras los amigos del detenido se es-forzaban en influir sobre la opinión pú-blica en su favor. Fouquet, que sabíaque su vida corría peligro, se defendíacon el valor de la desesperación, y enmás de una ocasión puso a los juecesen situaciones verdaderamente embara-z o s a s .

La facción de los “devotos”, hostil aColbert, a quien consideraban un cris-tiano tibio, los jansenistas, los antiguosmiembros de la Fronda, muchos gran-des señores que se sentían en deudacon el acusado y que no hubieran teni-do inconveniente en casar a sus hijascon hijos de granjeros, no tenían reparoen hacer frente a Luis XIV, cuya alti-vez imponía a los nobles, sometidos só-lo en apariencia a un rey cuya juventudinsolente y ante la desolación de la Rei-na Madre, sólo mostraba una devociónaparente y una debilidad enfermiza porel bello sexo.

El rey y Colbert coincidían en que elproceso debía terminar cuanto antes.Por otra parte, los jueces recibían pre-siones de todo tipo, pero resistían. Elinstructor, Olivier Lefèvre d’Ormesson,mostraba frente al poder real una inde-pendencia de criterio que le honraba.

Luis XIV efectuó una maniobra: sus-tituyó al Presidente de la Cámara La-moignon por el Canciller Séguier, total-m en t e s o m e t i d o a s u v o l u n t ad , yreemplazó al Fiscal General Omer Ta-lon por Chamillart, un simple cortesa-no. A partir de entonces, el final erap r e v i s i b l e .

Chamillart formuló su acusación:“En nombre del Rey, acuso a NicolásFouquet como culpable de los delitosde malversación y especulación men -cionados en el expediente, para cuyareparación debe ser ahorcado hastamorir, en un cadalso que a tal efecto

será levantado en el patio del Palacio,así como a devolver y restituir en pro -vecho del Rey todas las cantidades queha sustraído, por sí mismo o medianteterceros, en la época de su administra -ción. Todos sus bienes quedan afectosa dicha devolución y se deberá descon -tar, en concepto de multa, la suma de80.000 libras en favor de la Corona” .

Durante los dos meses que transcu-rrieron entre la acusación y la senten-cia, el pueblo siguió los debates congran in te rés . E l 9 de d ic iembre de1664, el instructor comenzó a presentarsus conclusiones. Durante cinco días, arazón de varias horas diarias, analizócon minuciosa equidad todo el expe-diente. Hizo referencia a “la ligerezade las pruebas, la irregularidad deciertos procedimientos, las lagunas enel orden de la instrucción, sin hablarde testigos dudosos o de las falsifica -ciones de documentos” Luego entró enel fondo del asunto. En lo referente a laapropiación indebida, la rechazó en fa-vor de la especulación y malversación,destacando “las negligencias e irregu -laridades de la administración – r e f e r i-das más a la forma que al fondo- q u eFouquet había tolerado, tanto como losimpuestos abusivos y los beneficios in -d e b i d o s” .

El cargo más grave, el de lesa-majes-tad, quedó excluido de la acusación,pues “el proyecto Saint-Mandé, aunquemuy mal intencionado, al no haber te -nido el menor inicio de ejecución, no sepuede sostener frente al acusado un de -lito que no ha cometido” .

Concluía considerando que “p r o c e d edeclarar al acusado culpable de abusosy malversaciones, aprovechándose desu condición de Superintendente de Fi -nanzas, para cuya reparación, así co -mo la de otros delitos, será desterradodel reino a perpetuidad, bajo pena dela vida si incumpliera dicho destierro.El producto de la venta de sus bienesconfiscados servirá para pagar las su -mas distraídas, de las que se desconta -rá la cantidad de cien mil libras, de lasque la mitad serán destinadas al rey yla otra mitad a obras pías” .

Nueve jueces votaron la pena demuerte, trece jueces eligieron el destie-rro perpetuo, en aquel 22 de diciembrede 1664 que veía el final del célebreproceso. Pero si la sentencia, más bienmoderada, fue recibida con júbilo porlos amigos del acusado, no lo fue tantopor el rey. Herido en lo más vivo por laindependencia de que habían hecho ga-la los jueces, Luis XIV –hecho sin pre-cedentes- hizo uso de su derecho degracia pero a la inversa y transformó lasentencia en prisión perpetua. Fouquetfue conducido al castillo de Pignerol,sombría fortaleza perdida cerca de losAlpes y que custodiaba la frontera delPiamonte, en donde permaneció hasta1680, fecha de su muerte.

Con gran dignidad, el financiero ex-piará sus faltas. Enseñará latín y quími-ca a sus sirvientes. Con la ayuda del

Diccionario de Rimas, compondrá poe-sías piadosas. Investiga las fórmulas dealgunas medicinas. Louvois, sucesor deColbert, no tendrá reparo en pedirle unremedio para sus ojos.

¿Era Fouquet realmente culpable?Seguramente, sí. Había amasado, enuna época de espantosa miseria, unafortuna escandalosa. Su nivel de vidaera semejante al que mantenía el rey,sus dádivas y prebendas a sus familia-res, amigos, gentes de mundo, artistas ypoetas, habían resultado muy caros aun país empobrecido por las guerras,interiores y exteriores. Pero Fouquetpodía argumentar que el ejemplo veníade más arriba, remontándose a la épocade Mazarino. Cierto que el cardenal,con la regente Ana de Austria, habíansalvado a Francia durante el turbulentoperíodo de la Fronda, pero sus serviciosse habían pagado muy caros.

Por otra parte, Fouquet conocía de-masiados secretos de Estado para quese le permitiese marchar al extranjero.Su exilio en cualquier país de Europahubiera resultado demasiado peligroso.

No es menos cierto que la agravaciónde la pena por Luis XIV, aparece comoun clamoroso abuso de poder. Si elpueblo llano y los enemigos de Fouquetaplaudieron la decisión del monarca,sus numerosos amigos se indignaron.

En 1680, el condenado no suponíaciertamente el mismo peligro que enotro tiempo. Luis XIV estaba a puntode conceder a la familia del ex finan-ciero autorización para visitarle, cuan-do éste falleció.

La esposa de Fouquet, que poseíauna gran fortuna de su propia familia,pudo recuperar el castillo de Vaux. Suhijo, que a la muerte de su madre en-contró el caudal hereditario muy mer-mado, tuvo que venderlo a bajo precio.Luis XIV se había atribuido una partede las colecciones del superintendente.Varias estatuas de Versalles procedendel castillo de Vaux, en donde las nin-fas, según expresión de La Fontaine,amigo valeroso y leal, lloran todavía alque fue poderoso mecenas protector deartistas y poetas.

OPINIÓ

20

El instructor, Olivier Lefèvre d’Ormesson,

mostraba frente al poderreal una independencia de

criterio que le honraba

22

REPORTATGE

Un carrer amb el nom de Lluís Pascual González

A una obra de Lord Byron titulada “The two Foscari”- coneguda, a més, entreels musicòlegs per haver inspirat una deles primeres òperes de Verdi, “I due Fos-cari”-, es diu el queno estima la seva te -rra no pot es t imarres. Idò bé, avui s´hainaugurat un carrer–i, en definitiva, s´hadonat un homenatgeciutadà- a un homeque va estimar la se-va terra, perquè tam-bé va estimar –i ensva fer estimar a no-saltres- un dels mésimportants signes dis-tintius de la nostra te-rra i de la nostra gent,com es el nostre Dret.

En una conferènciaque vaig donar a laseu de l´Acadèmia deJurisprudència i Le-gislació, a la inaugu-ració del curs 2003-2 0 0 4 , v a i g t e n i rocasió de referir-me ala riquesa del nostreordenament jurídicprivat. Tenim la sort –vaig dir- de regir-nos per un Dret culte; un Dret que derivadels grans textes del Corpus Iuris Civilis,que han admirat el llarg dels segles per laseva profunditat i saviesa i per la diversitatde maneres que ens mostren com es des-tria sempre una clara llum per poder resol-dre els difícils supòsits pràctics que elsconflictes d’interessos anaven presentant.

Però com deia el poeta Sext Properci ales seves Elegies, la fortuna ajuda als es -forçats. És veritat que ens vàrem trobaramb un Dret culte i vigorós, però també hoés que l´hem sabut conservar. I aquí és ones mostra el mèrit extraordinari de LluísPascual González. Ell va ser l´home provi-dencial per a la conservació del nostreDret a una època en que certament estavaen perill. La dispersió de les normes queregien les nostres institucions dintre delstextes romans, i la dificultat per trobar-hila regla adequada, contrastava amb la sis-

tematització de l’ordenament jurídic privatque ja havia realitzat el Codi civil. Era mésfàcil, efectivament, consultar el seu indexque investigar el règim aplicable a unes

institucions a través de les antigues dis-posicions del C o d e x, les N o v e l e s, o novesconstitucions dictades per Justinià, els su-pòsits pràctics magistralment resolts en elD i g e s t i les lliçons d´ensenyament delDret que es contenien a les I n s t i t u t a.

I permeteu-me – ja que és inevitableel record del món romà- que vos citi unaltre poeta llatí. En aquest cas el divíVirgili que ens diu a la seva Eneida queel destí trobarà sempre el seu camí . Iefectivament, la tasca de conservar ytransmetre a les actuals i futures genera-cions el nostre ric i culte Dret va fer elseu camí a través de Lluís Pascual Gon-zález i la seva obra “Derecho civil deMallorca”. Per a tots els estudiosos delnos tre Dret que ja tenim e ls cabel l sblancs –o, el que és més trist, ja no en te-nim de cap casta- aquest llibre va ser unmolt valuós punt de partida per conèixeri estimar el nostre Dret.

És mèrit d´aquesta obra de Lluís Pas-cual González el fet de no trobar-hi enella res gratuït i que responguí a simplesopinions de l´autor. Ben al contrari, tot el

que s´hi afirma estàfonamentat en la co-rresponent referènciahistòrica, moltes ve-gades el texte romà.D´aquesta manera, el“De rec ho c iv i l deMallorca” de LluísPascual González vaconstituir una síntesiordenada i sistema-t i t za d a d e l n o s t r eDret, que feia fàcil iagradable la seva re-cerca. Així s´ha po-gut conservar aquellf ins arribar a la si-tuació actual –ventu-rosament tant dife-rent de la que no famolts d´anys vàremconèixer- en que jahi ha un orgue legis-latiu –el nostre Par-lament- que té la tas-c a d e c o n s e r v a r ,modificar i desenvo-

lupar el Dret civil balear, ja es fa el seudetallat estudi a la Universitat de les IllesBalears i ja es diu a l´article 87 del re-centment aprovat Estatut d´Autonomíaque el Dret propi de les Illes és aplicableen el seu territori amb preferència a qual-sevol altre en matèria de competènciesexclusives de la Comunitat Autònoma,dins les quals, per descomptat, hi ha elnostre Dret civil.

Si com diu la dita popular es de biennacidos ser agradecidos, aquesta placaque dona a un important carrer de la nos-tra Ciutat el nom de Lluís Pascual Gon-zález és una demostració del deute degratitud que la nostra terra té amb ell i unrecord per a les generacions futures de l’-home que va fer especialment possible laconservació d´un dels signes distintiusmés importants de la nostra societat, comés el Dret civil propi.

Palma de Mallorca a 22 de març de 2007

Por Miquel Masot Miquel

El president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Balears, Eduardo Martínez Piñeiro, iel degà del Col·legi Juan Font, assistiren el passat 22 de març a la inauguració del carrer que, enatenció a la sol·licitud cursada en el seu dia per l’Acadèmia de Jurisprudència, va dedicar l’Ajunta -ment de Palma al jurista Luis Pascual González. El vial té entrada per la plaça de Llaç Blau i sorti -da al carrer de Joan Ripoll i Trobat, de la zona de Son Dameto.

Luis Pascual González nasqué a Alaior el 1904 i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona.Col·legiat a les Illes Balears exercí l’advocacia des del 1931 fins a la seva mort. Va escriure dife -rents publicacions sobre el Dret Civil propi de les Illes, entre les quals destaquen “Derecho Foralde Baleares. Ensayo acerca de las instituciones relativas al régimen económico matrimonial” i “Ladefinición. Institución de derecho sucesorio contractual”, amb els quals va obtenir el Premi Ciutatde Palma Pere Ripoll Palou els anys 1959 i 1960 i que foren obres de gran importància per a la de -fensa del dret propi de les Illes.

23

REPORTATGE

Tercer grau ‘insalubre’ La Secció de Drets Humans denuncia les males condicions de les dependències de l’antiga presó de Pa l m a

Manca de salubritat dels sanitaris, pi-ques embossades i que s’utilitzen per fernets els utensilis de menjar o per afaitar-se, deixalles just devora el menjador,humitat, finestres rompudes amb l’únicaprotecció d’un paper de diari... Aquestessón algunes de les condicions en quèhan de viure els presos que gaudeixendel tercer grau i que la Secció de DretsHumans del Col·legi d’Advocats denun-

cià, fotografies en mà i davant la Dele-gació del Govern a les Illes Balears, elpassat 6 de febrer.

A més de denunciar la situació, el res-ponsable de la secció col·legial esmenta-da, Francisco Riera, que assistí a la reu-nió acompanyat d’altres tres membresde la secció col·legial, Antoni Vicens,

José J. García i Pilar Barceló, reclamàmesures per solucionar l’estat d’unesinstal·lacions que qualificà, com a mí-nim, d’obsoletes.

Aquestes dependències estan ocupa-des actualment per una cinquantena dereclusos. Riera explicà que el Col·legid’Advocats tenia constància de l’estatde les dependències des de feia temps,però que no ha estat fins ara que n’han

obtingut les proves fotogràfiques quemostraren al delegat i que foren fetes deforma clandestina pels reclusos.

Tot i així, cal recordar que no ha estataquesta la primera vegada que es posende manifest les males condicions de lesinstal·lacions, ja que la Secció de DretsHumans del Col·legi presenta anualment

un informe sobre la situació penitencià-

ria a les Illes en el qual es detallen les

mancances i els problemes detectats.

UN CENTRE EN CONDICIONS

El fet cert és que la denúncia de la

Secció de Drets Humans no caigué en

sac foradat, ja que pocs dies després, en

ocasió d’una visita a Palma de la direc-

tora general d’Institucions Penitencià-

ries, Mercedes Gallizo, aquesta institu-

c i ó a nu n c i à q ue l e s I l l e s B a l ea r s

disposaran d’un nou centre d’inserció

social en el termini d’un any, cosa que,

va dir, permetrà resoldre la situació

«precària» en què, reconegué, viuen ac-

tualment els reclusos en règim obert i

que «realment, no és la més adequada».

L’estat de les instal·lacions previstes

per acollir els presos de tercer grau «no

és el més desitjable», va dir Gallizo,

motiu pel qual la intenció és accelerar al

màxim la construcció d’un nou centre

que acollirà tant reclusos en règim de

tercer grau com recluses amb fills.

24

ENTREVISTA

Ladislao Roig“El apoyo de la sociedad a los corruptos es unobstáculo en la lucha contra la corrupción”

Ladislao Roig Bustos lleva cerca de 30 añostrabajando como fiscal en Mallorca. Ahora, ydesde el 21 de septiembre del 1995, es tenien -te fiscal del Tribunal Superior de Justicia deBaleares. Es miembro, desde sus comienzos,de la Unión Progresista de Fiscales, asocia -ción en la que ha ocupado puestos relevantes,y fue impulsor, hace años, de la Asociaciónde Juristas de las Islas Baleares. Un foro queaglutinó a jueces, abogados, fiscales, secreta -rios, procuradores y otros sectores vincula -dos al Derecho y que sirvió de impulso paraintroducir importantes debates en la sociedadsobre materias jurídicas poco analizadas ymenos divulgadas, así como para denunciarabusos y tropelías de distinta índole.Ladislao Roig ha sido, y es, maestro demuchos jóvenes fiscales que han recalado porBaleares y ha desarrollado una importantelabor para extender la tutela del ministeriopúblico a sectores desvalidos de la sociedad,como los ancianos, los presos o las personasincapaces. Es uno de los mayores especialis -tas de España en materia de internamientos ytratamientos para pacientes psiquiátricos dic -tados por una autoridad judicial y ha escritovarios libros y estudios sobre la incapacidadlegal. Roig ha sido durante años presidentede la Comisión de Asistencia JurídicaGratuita de Mallorca, puesto que ha dejadorecientemente, entre otros motivos, paradejar paso a generaciones más jóvenes conganas y energías para realizar esta importan -te labor social de garantizar el derecho dedefensa a todo el mundo, con independenciade sus medios de fortuna. Roig ya denuncióen el año 2003 que esta Comisión estaba “alborde del colapso”. Tres años después lasaturación de este filtro se ha multiplicadoexponencialmente y, por el contrario, no sehan puesto los medios personales adecuadospara paliarla.

Por Felipe Armendáriz, periodista

Teniente Fiscal del Tribunal Superior de Justicia de Baleares

25

ENTREVISTA

-¿Qué ha supuestopara la fiscalía mallor-quina disponer de unanueva sede?

- En primer lugar, unaclara dignificación denuestro trabajo. Hemospasado de ser la peorfiscalía de España enmedios materiales a serla mejor. Quizás hemosperdido algo de humani-dad, porque antes, en elpoco espacio del quedisponíamos, siempreestábamos trabajandojuntos. Ahora, cada unocon su despacho, nues-tro trabajo es más eficazy mucho más cómodo.

-¿Cuál es la situa-ción de medios en elresto de destacamen-tos o sedes de la fisca-lía de Baleares?

- En Menorca se haalquilado un piso paraque trabaje la fiscalíacon amplitud y comodi-dad. En Manacor e Ibizala situación es decorosa.Por primera vez en mu-chos años la fiscalía deBaleares dispone de me-d ios ma te r i a l es pa raejercer su trabajo.

- A nivel de perso-nal, ¿Cómo está la si-tuación? ¿Se ha corregido el déficittradicional de fiscales destinadosen las islas?

- Ahora tenemos un déficit muyfuerte en un doble ámbito: en materiade funcionarios y de fiscales. No dis-ponemos de funcionarios suficientespara despachar de forma adecuada to-dos los asuntos. Por otro lado, se bus-ca la especialización en la fiscalía, seaumenta la plantilla de fiscales espe-cializados, pero no se aumenta de ma-nera paralela el número de fiscales.También en los últimos años se hancreado nuevos órganos judiciales sin

que en la carrera fiscal se lleve apare-jado un incremento similar para aten-derlos. En algunas materias no esta-mos cubriendo los fiscales todos losservicios. No podemos los fiscales deincapacidades estar en todos los jui-cios de incapaces, ni podemos, porejemplo, controlar todas las residen-cias de ancianos por falta de medios.

-¿Cuántos fiscales especializadostienen dedicación exclusiva?

En estos momentos sólo los de me-nores y los de anticorrupción, de losque en Baleares únicamente existe una

plaza, ocupada por JuanCarrau, pero que el res-to de fiscales ha decidi-do ampliar con un com-pañero de apoyo, PedroHorrach. Los demás,por ejemplo, en vigilan-cia penitenciaria, segu-ridad o siniestralidad la-b o r a l , i n c a p a c e s ,c o n t e n c i o s o - a d m i n i s t r a-tivo, delitos contra elmedio ambiente, etcéte-ra, no tienen dedicaciónexclusiva y han de aten-der los asuntos propiosde su especialidad juntoal res to de casos , lasguardias, los juicios ysus correspondientesjuzgados.

-¿Qué consecuenciastiene esta falta de per-sonal?

- El problema grave lotenemos en los servicios,más que en el papel (tra-mitación de escritos ocalificaciones). Quierenque estemos en todas laspartes y hay peticionesde presencia de la fisca-lía en múltiples ámbitos.Ahora se quiere que losfiscales estén presentesen todas las declaracio-nes de menores y en losjuzgados de menores sehacen continuos señala-

mientos. Es muy difícil compatibilizarla labor de la fiscalía con este ritmo delos juzgados. No llegamos para cubrirestos servicios de fiscales en Menores,Hospital Psiquiátrico, Prisión, Familia,etc. No llegamos.

- ¿Cómo son las relaciones entrelos abogados y los fiscales de las is-las?

- Sin ningún empacho, puedo decirque son magníficas. En los 27 años deejercicio tengo que decir que los pro-blemas de la fiscalía con abogadoshan sido puntuales y al revés también.

“No puedo criticar que un fiscal general delEstado desarrolle relaciones institucionales.

Tengo la suficiente confianza en el señor CondePumpido y en el señor Matas para saber que esa

fue una reunión institucional”

No dudo que ha habido incidentes, pe-ro puntuales. Un buen indicador deque las relaciones son francamentebuenas es que las quejas ante el Cole-gio de Abogados por actuaciones defiscales, o ante la Fiscalía por actua-ciones de abogados han sido inexis-tentes. Es un dato objetivo.

- La Asociación de Juristas de lasIslas Baleares (AJIB) está práctica-mente inactiva desde hace algunosaños. ¿Cuál es su futuro?

- Desgraciadamente está moribunday, salvo un milagro, se halla en vías deextinción. La AJIB tuvo un momentoálgido, en el que era necesaria. Luegosu hueco fue cubierto por otras entida-des o instituciones como el Colegio deAbogados. Cuando la AJIB nació elColegio de Abogados no hacía tantosactos, seminarios o conferencias comoahora, y la asociación vino a cubrirquizás ese hueco. También se produceun problema de cansancio en una do-ble perspectiva. No se ha producidorenovación y estamos las mismas per-sonas que desde el principio. Existe uncansancio personal de puertas paraadentro y también de puertas paraafuera. No queremos que la gente di-ga: ya están los mismos de siempre.No se ha producido renovación, hayparálisis y quizás se disuelva la aso-ciación.

-¿Se ha producido un aumento delos juicios de conformidad? ¿Quéopina de este sistema?

- Sí, han aumentado. Hay dos tiposde pactos o de situaciones donde sepuede propiciar una conformidad. Porun lado está la conformidad en los jui-cios rápidos, que, en mi opinión, equi-vale casi a una rebaja por pronto pago.En el mismo juzgado de guardia elacusado se conforma dentro del siste-ma de juicios rápidos. No me gustanestas conformidades, pienso que sedebería dar al imputado un plazo ma-yor de tiempo para poder reflexionar.Quizás 48 horas. En el resto de con-formidades sí que soy partidario. Para-fraseando el dicho: más vale un mal

26

ENTREVISTA

27

apaño que un buen pleito. Las razonesde una conformidad son diversas yobedecen a una multitud de circuns-tancias. ¿Por qué se da una conformi-dad?. Por un problema de prueba, porsentido común, por equidad, por mu-chas circunstancias. Hablar de las con-formidades daría para una entrevistamonográfica y no seríasuficiente. Repito, soypa r t ida r io d e un ma lacuerdo antes que de unbuen pleito.

¿A qué se debe quedos destacados miem-bros de la Unión Pro-gresista de Fiscales ocu-pen actualmente altos cargos en elGobierno? La UPF está en el podercon Mariano Fernández Bermejo,ministro de Justicia y con AntonioCamacho, número dos del ministeriode Interior.

- Me parece lógico que cuando llegaun determinado partido al poder elijapara altos cargos de responsabilidadgente que comparta la ideología propia.No tendría ningún sentido que el Parti-do Popular eligiera como Fiscal Gene-ral del Estado a Cándido Conde Pum-pido, o que e l Par t ido Socia l i s ta

hubiera mantenido cuando llegó al Go-bierno al anterior fiscal general del Es-tado, Jesús Cardenal. También para de-terminados puestos y cargos se ha deelegir a gente idónea y que sea especia-lista en temas de Justicia. Para mandaren materias de seguridad o jurídicas noresulta lógico elegir a un médico y jue-

ces y fiscales son especialistas. Lasasociaciones judiciales hacen políticajudicial y en su seno hay gente máscomprometida que puede acabar ocu-pando funciones políticas.

- El nuevo ministro de Justicia¿Es tan fiero como lo pintan?

-¡Qué va! Los que dicen que es unultraradical es que no lo conocen. Fer-nández Bermejo es una persona impul-siva y vehemente, una persona muyconcienciada de sus propias ideas. Loha demostrado a lo largo de su vida

profesional. No es un ogro, es un granjurista con unas ideas muy arraigadas yque quiere defenderlas con pasión.

En julio se renovará o mantendrála plaza de fiscal jefe del TribunalSuperior de Justicia de Baleares.¿Piensa postularse para el puesto?

- No me voy a postular de manera ta-jante. Ni quiero, ni pue-do. No me gustan lasfunciones de fiscal jefe,ni puedo por la relaciónpersonal que tengo con

Rosa Cosmelli (tambiénfiscal y su pareja). Tene-mos un muy buen fiscaljefe con Bartolomé Bar-celó. Y lo mejor que nos

puede pasar es que “virgencita nos que -demos como estamos”.

-¿Cómo ha sido su paso por lapresidencia de la Comisión de Justi-cia Gratuita de Mallorca?

- He sido presidente desde 1996 y hasido una función muy distinta a la pro-pia de la fiscalía. Una cosa me ha lla-mado profundamente la atención y escómo hay gente capaz de sobrevivircon lo poco que está ganando, con esosmenguados ingresos. Se está haciendouna buena labor con esta comisión, pe-

“ D e s g r a c i a d a m e n t e, la Asociación de Ju r i s t a sde las Islas Baleares está moribunda y, salvo

algún milagro, se halla en peligro de ex t i n c i ó n ”

“ Por primera vez en muchos años la Fiscalía deBaleares dispone de medios materiales para

hacer su trabajo”

ENTREVISTA

28

ENTREVISTA

ro ya en 2003, con 6.000expedientes, avisé de unposible colapso. El añopasado se cerró con unos12.000 expedientes ennúmeros redondos. En 2003 había dosfuncionarios tramitando estos expe-dientes y ahora hay dos y medio, untercero a tiempo parcial. El colapso noes en la toma de decisiones, que eso selleva al día. Es en la ejecución de lasmismas. El aviso de posible colapso secomunicó a la Fiscalía General del Es-tado y al ministerio de Justicia. La asis-tencia jurídica gratuita es un elementofundamental. Todos los ciudadanos tie-nen que tener derecho a un abogado yel retraso en la comisión puede devenirineficaz dicho principio.

- ¿Existen dificultades para inves-tigar y depurar los casos de corrup-ción? ¿Cuáles son?

- Existe una primera dificultad, ya su-perada, y que consiste en la necesidadde la especialización. Se necesitan jue-ces, fiscales, policías especializados eninvestigar estos casos y que conozcanlos mecanismos que dan lugar a estosdelitos. Son delitos muy especiales yque requieren de unas técnicas especia-les. No se puede luchar contra la co-rrupción con un bolígrafo BIC. El se-gundo obstáculo es el apoyo social quetienen los corruptos. Loscorruptos son personas amenudo socialmente al-tas, que tienen a su alre-dedor personas podero-sas. Esos sectores de la sociedad, en vezde marginar a los corruptos, los apoyany tratan de marginar al investigador.

- ¿Cómo sufren las críticas a sulabor de investigación?

- Las críticas las acepto a las mil ma-ravillas. Todos los fiscales sabemosque el 80% de nuestra profesión con-siste en decir algo que, inmediatamen-te, va a ser puesto en telade juicio por otra perso-na, el abogado. Despuésdecidirá otra persona, eljuez. Aceptar las críticas

es algo propio de la naturaleza de nues-tro trabajo. Bienvenidas sean todas lascríticas. Es algo tremendamente positi-vo. Lo difícil es aguantar el insulto.Cuando se dice, o se insinúa, que no seestá actuando conforme a derecho, sino conforme a un criterio político, seestá diciendo a un fiscal que es un de-lincuente. En esa tesitura no se te ocu-rra defenderte, por que dirán: ¿Quién es

ese fiscal? ¿Qué sec ree? . N o se l l evabien esta situación. Selleva con resignacióncristiana. No se puede

entrar en según qué batallas mediáticas.Ponen en tela de juicio no ya tu laborprofesional, sino tu honestidad. Estoocurre no sólo en Baleares, si no en to-da España, por ejemplo, cuando se po-ne en tela de juicio la labor instructoradel juez Del Olmo.

-¿Cómo ha reaccionado la fiscalíaen relación a las críticas recibidaspor los fiscales anticorrupción deBaleares Juan Carrau y Pedro Ho-rrach?

- La fiscalía ha reaccionado con so-lidaridad y amistad. Todos sus compo-nentes son amigos. Todos somos ami-gos y no es una frase hecha. A lascomidas y cenas colectivas que se sue-len organizar en la fiscalía asisten to-dos los compañeros, con independen-cia de su ideología. Existe una uniónabsoluta y un apoyo incondicional aesos fiscales. Saben que cuentan connuestro apoyo.

- La entrevista el pasado diciem-bre, en pleno estallido del caso An-dratx, entre el fiscal general del Es-tado y el presidente Jaume Matas

ha suscitado numerosascríticas ¿Cuál es su opi-nión?

- Personalmente suelorecibir a todo el mundo.

Mi puerta siempre ha estado abiertaa toda la sociedad. Desde esa ópticano puedo criticar que el fiscal gene-ral del Estado haya recibido al presi-dente del Govern. No puedo criticarque un fiscal general del Estado des-arrolle relaciones institucionales.Tengo la suficiente confianza en elseñor Conde Pumpido y en el señorMatas para saber que esa fue una

reunión institucional enla que no se produjoningún acuerdo ajenoal mundo de las rela-ciones institucionales.

“Puedo decir sin ningún empacho que lasrelaciones entre abogados y fiscales son

m a g n í fi c a s ”

“Carrau y Horrach saben que cuentan con eltotal apoyo de toda la fi s c a l í a ”

“Aceptar las críticas es algo propio de lanaturaleza de nuestro trabajo y tremendamente

p o s i t i vo. Lo difícil es aguantar el insulto”

29

30

NOTÍCIES

La societat tecnològica del Con-sel l General de l’Advocacia IT-CGAE ha arribat a un acord ambl’operador de telefonia Orange envirtut del qual els advocats podranbeneficiar-se de les ofertes comer-cials exclusives en telefonia de veu,dades i Internet durant els propersquatre anys.

L’acord permet que els advocatsaccedeixin a una tarifa sense compe-tència en el mercat, ja sigui directa-ment com a col·legiats (autònoms omutualistes), ja sigui com a empre-ses a través dels despatxos professio-nals respectius.

IT CGAE ha dissenyat amb Oran-ge les característiques de l’oferta pera advocats amb vista a adaptar-la ales necessitats específiques que pre-senta la professió. Aquestes caracte-rístiques són les següents:

• Terminals de darrera generaciósense cost (0 €) .

• Descomptes del 80% sobre la ta-rifa en telefonades a mòbils Oran-ge que s’apuntin a aquesta oferta.

La tarifa final és de 0,03 ¤/min,sense compromís d’alt consum.

• Descomptes del 40% en SMS,MMS, telefonades a fixos i mò-

bils d’altres operadors nacionals.

• Correu electrònic en mobilitat: através de solucions Movilmail,Windows Mobile o Blackberry esproporcionen als advocats ques’acullin a aquesta oferta termi-nals especials sense cost que in-clouen les funcionalitats d’agen-da, SMS, navegador web i correuelectrònic, amb tarifes d’entre 3 ¤i 15 € al mes.

• Tarifa plana de connexió a Inter-net: per facilitar la feina des decasa i/o en PC portàtil, Orangeofereix banda ampla mòbil ambBusiness Everywhere.

Cal indicar que l’oferta no estàdisponible a les botigues, de maneraque es contracta de manera exclusi-va a través d’Internet o per telèfon.Si es contracta per Internet, noméss’ha de pitjar en el bàner d’Orange

que apareix a la part superior del por-tal RedAbogacia i emplenar un for-mulari. Si es contracta per telèfon, espot telefonar a contractacions al 9 0 2013 675

El passat 13 de febrer es vapublicar el Reial decret 84/2007,de 26 de gener, sobre la implan-tació a l’Administració de justí-cia del sistema informàtic detelecomunicacions Lexnet perpresentar escrits i documents,traslladar còpies i dur a terme actes de comunicació proces-sal per mitjans telemàtics.

L’aprovació d’aquesta norma suposa una passa moltimportant per als professionals del dret, ja que la implan-tació de Lexnet en els òrgans jurisdiccionals permetrà des-envolupar una part important de l’activitat professional através d’Internet i sense moure’s del despatx.

Cal indicar que la integraciód’aquest sistema amb el progra-ma Redabogacia permet oferirals advocats serveis especialscom ara els avisos al telèfonmòbil quan es rep qualsevolmissatge des de Lexnet o la

possibilitat d’emmagatzemar i custodiar les notificacionselectròniques dels jutjats en la bústia privada de cadacol·legiat.

Per poder utilitzar aquests serveis n’hi ha prou de dis-posar del certificat digital ACA, entrar a la zona privadacorresponent al Col·legi o des de <www.redabogacia.org>i accedir al servei Lexnet.

Via lliure per a LexnetLa implantació de Lexnet en elsòrgans jurisdiccionals permetrà

d e s e n volupar una part important del’activitat professional a trav é s

d’Internet i sense moure’s del despatx

Acord entre IT-CGAE i Orange per potenciar l’ús de les telecomunicacions

entre els advocats

31

REPORTATGE

Estadística de delictes a les Illes Balears

2 0 0 5 2 0 0 6 V a r i a c i ó

Delictes contra el patrimoni 3 3 . 0 7 8 3 1 . 9 0 2 - 3 , 5 6 %

- Robatoris amb força en coses 1 1 . 4 8 9 1 1 . 6 2 9 + 1 , 2 2 %

- Robatoris amb violència/intimidació 1 . 9 0 1 1 . 6 9 2 - 1 0 , 9 9 %

- Sostracció en/de vehicles 9 . 6 4 6 8 . 1 3 4 - 1 5 , 6 7 %

- Furts 7 . 1 0 4 7 . 4 9 8 + 5 , 5 5 %

- Altres 2 . 9 3 8 2 . 9 4 9 + 0,37%

Delictes contra les persones 4 . 0 1 7 4 . 5 6 2 + 1 5 , 5 7 %

- Intents d’homicidi 51 4 8 - 5 , 8 8 %

- Homicidis 8 4 - 5 0 %

- Lesions 4 3 3 5 4 4 + 2 5 , 6 4 %

- Maltractaments 2 . 3 1 1 2 . 6 3 2 + 1 3 , 8 9 %

- Altres 1 . 2 2 2 1 . 3 3 4 + 9 , 1 7 %

Contra la llibertat sexual 3 4 8 4 3 0 + 2 3 , 5 6 %

Tràfic d’estupefaents 2 7 4 3 3 7 + 2 2 , 9 9 %

Altres delictes 3 . 5 4 7 3 . 5 8 5 + 1 , 0 7 %

Les Illes Balears són, amb 78,8 infraccions penals per cadamil habitants, la comunitat autònoma amb la taxa de delictesmés elevada de tot l’Estat. No obstant això, la taxa de crimi-nalitat registrada a les Illes durant el 2006, amb 73.459 delic-tes i faltes, disminuí un 1,32% en relació amb el 2005, baixa-da més important encara si es té en compte l’augmentpoblacional registrat en els darrers anys a la comunitat autò-noma, o els milions de turistes que rep anualment l’arxipèlag.

Dels 40.816 delictes comptabilitzats l’any passat, 31.902,el 75% foren contra el patrimoni. Cresqueren un 13% en eldecurs del 2006 els delictes contra les persones, dels quals esregistraren 4.652, majoritàriament relacionats amb maltracta-ments dins l’àmbit familiar, amb 2.632 casos computats.

Segons les dades que ha proporcionat el Ministeri de l’In-terior i la Delegació del Govern, els delictes contra la lliber-tat sexual (430) cresqueren un 23,5%, increment similar alque han experimentat els casos relacionats amb el tràfic d’es-t u p e f a e n t s .

D’altra banda, els estudis del Ministeri de Justícia i delConsell General del Poder Judicial han arribat a la conclusióque les Illes Balears és la comunitat on més es pledeja, amb

una taxa rècord de 205 plets per cada 1.000 habitants el2 0 0 5 .

Una taxa que supera en 30,6 litigis la mitjana estatal, xifra-da en 175,11 plets per cada 1.000 habitants. Atesos els ni-vells de criminalitat, a les Illes Balears la jurisdicció que téun major índex de litigiositat és la penal, amb 162,98 pletsper cada 1.000 habitants, quan la mitjana nacional se situa enels 132,87. També la taxa registrada en la jurisdicció civil,amb 34’92 plets per cada 1.000 habitants, supera la mitjananacional, establerta en 29,54. Pel contrari, les jurisdiccionscontenciosa i social presenten a les Illes uns índexs de litigio-sitat molt més moderats, amb 3,08 i 4,74 plets per cada milhabitants respectivament.

Amb comparació de la resta de comunitats autònomes, lesIlles Balears serien la segona comunitat autònoma en litigio-sitat en la jurisdicció penal, només superada per Andalusia, ila tercera en matèria civil, en aquest cas superada per les ta-xes registrades a les Canàries i Cantàbria. En canvi, és laquepresenten la taxa de litigiositat més baixa de tot l’Estat en lajurisdicció social i la penúltima quant a ràtio de litigis per ha-bitant en els jutjats contenciosos.

Les Illes Balears, líders en litigiositat i criminalitat

32

EL COL·LEGI

La Junta de Govern, en la sessió fetael passat dia 12 de febrer, va acordarreestructurar les comissions i les sec-cions que integren el col·legi, ambvista, bàsicament, a aclarir les sevesfuncions i a animar els companys aintegrar-se en la vida col·legial a travésde les seccions.

En total, el Col·legi està integrat per13 comissions i 10 seccions en les qualsmés de cent companys fan feina deforma directa o indirecta per millorar,entre tots, l’exercici de la professió. Sónles següents:

-Comissió de Relacions Institucionalsi amb els Col·legiats (Juan Font i CeliaPita): s’encarrega de les relacions ambl’Administració de justícia; ambl’Administració; amb altres col·legisprofessionals; així com de la concessióde vènies i de les mediacions en matèriadeontològica i mediacions prèvies a l’e-xercici d’accions contra advocats.

-Comissió del Torn d’Ofici i del’Assistència Lletrada al Detingut(Javier Capelástegui i Álvaro Blanco):les funcions que té assignades aquestacomissió són el Servei d’OrientacióJurídica; els torns generals, i els torns dedret penitenciari, menors, estrangeria,discapacitats i violència de gènere.

-Comissió Deontològica ( B r u n aNegre i José Miguel del Campo): s’en-carrega de les informacions prèvies idels expedients disciplinaris, comtambé de les consultes en matèria ded e o n t o l o g i a .

-Comissió d’Honoraris ( J a v i e rMassanet i Catalina Rigo): manté entreles seves funcions la gestió dels dictà-mens d’honoraris i sobre insostenibili-tats, la revisió dels criteris d’honoraris iles consultes en aquesta matèria.

-Comissió d’Ordenació Professional(Celia Pita i Manuel Alcaide). Té assig-nades, entre d’altres, la revisió delsEstatuts col·legials, la publicitat, l’intru-sisme, l’anàlisi de casos de competèn-cia deslleial i d’incompatibilitats; elsaspectes relacionats amb la Llei orgàni-ca de protecció de dades; els registresde despatxos col·lectius, de societatsprofessionals i de comunicacions d’in-tervenció professional, la pòlissa d’as-segurança col·lectiva i de responsabili-tat professional; les altes i les baixescol·legials; i la gestió de les llistes d’ad-vocats perits, comptadors, etc.

-Comissió de Formació. FundacióEscola de Pràctica Jurídica ( M a r t í nAleñar i Bruna Negre). Aquesta comis-sió s’encarrega de l’Escola de PràcticaJurídica; d’organitzar jornades, semina-ris i conferències, com també de laRevista Jurídica de les Illes Balears.

-Comissió d’Arbitratges (José Migueldel Campo i Javier Massanet). ElReglament d’arbitratges, l’administraciód’arbitratges institucionals, el seguimentdel conveni amb la Cambra de Comerç iles tasques de creació de la Cort arbitralde les Balears són les responsabilitatsassignades a aquesta comissió.

-Comissió de Personal ( F r a n c i s c oRiera i Javier Capelástegui). La gestióde tots els assumptes relacionats amb elpersonal del Col·legi és la funció princi-pal d’aquesta comissió.

-T r e s o r e r i a (Rafael Gil): aquestaComissió té assignades, entre d’altresfuncions, l’elaboració i l’execució delspressuposts col·legials, la contractacióamb tercers i l’ajuda social.

-Comissió de Noves Tecnologies(Rafael Gil i Álvaro Blanco). LaComissió de Noves Tecnologies s’en-carrega de l’execució del programa

SIGA, de la gestió del lloc web i de la

borsa de treball telemàtica.

-Comissió de Projecció Social i

C o m u n i c a c i ó (Regina Vallés i Pedro

Monjo). Totes les funcions relacionades

amb la revista Missèr, la publicitat ins-

titucional, la imatge corporativa, els

programes de ràdio i TV i el protocol

són les responsabilitats principals inclo-

ses en aquesta comissió.

-Comissió de Cultura i Oci ( M a r t í n

Aleñar i Catalina Rigo). L’organització

de les festes col·legials i de les activitats

esportives i culturals són les seves fun-

c i o n s .

-Biblioteca i publicacions ( R e g i n a

V a l l é s ) .

-S e c r e t a r i a (Francisco Riera).

-Secció de Drets Humans ( F r a n c i s c o

R i e r a ) .

-Secció de Normalització Lingüística

(Francisco Riera).

-Secció de Família i Mediació

(Regina Vallés i Bruna Negre)

-Secció de Dret de Circulació,

Responsabilitat Civil i Assegurances

(Celia Pita i Álvaro Blanco).

-Secció de Dret Administratiu

(Manuel Alcaide).

-Secció de Dret Penal ( J a v i e r

C a p e l á s t e g u i ) .

-Secció de Dret Mercantil, Concursal,

Entitats Financeres i Empresa ( J o s é

Miguel del Campo i Javier Massanet).

-Secció de Dret Tributari ( R a f a e l

G i l ) .

-Secció d’Advocats Estrangers i Dret

C o m u n i t a r i (Catalina Rigo i Pedro

M o n j o ) .

-Agrupació de Joves Advocats

(Francisco López o qui en sigui presi-

dent en cada moment).

Reestructuració de les comissions i seccions col·legials

33

EL COL·LEGI

El passat 30 de gener prenguerenpossessió dels seus càrrecs els nousmembres de la Junta de Govern delCol·legi que foren proclamats demanera directa el mes de desembre,una vegada que es va confirmar quel’única candidatura presentada fou ladel degà, Juan Font.

Com sabeu, tant el degà com labibliotecària comptadora, ReginaVallés, i els diputats 3, 5 i 6, JoséMiguel del Campo, Martín Aleñar iManuel Alcaide, respectivament, repe-teixen mandat. Altres dos nous mem-bres de la Junta, en concret, Pedro

Monjo, diputat número 7, i CatalinaRigo, diputada 8, s’incorporen per pri-mera vegada a l’òrgan de governcol·legial. Tots ells, juntament amb laresta de diputats el càrrec dels quals nose sotmeté a renovació (Celia Pita,Rafael Gil March, Francesc Riera,Javier Massanet, Javier Capelástegui,Bruna Negre i Álvaro Blanco) regiranel col·legi durant els propers cinc anys,un lustre que, segons les intencions deldegà, serviran, no tan sols per consoli-dar les accions ja posades en marxa,sinó també per activar i afrontar nousreptes.

Així, la participació dels lletrats enla vida col·legial, la projecció socialde l’advocacia i del Col·legi, la for-mació i l’expansió de les noves tecno-logies tornaran a ser actuacions prio-ritàries de la Junta de Govern, propos-tes que es mesclaran amb altres demés noves com la intenció de crear lacort arbitral de les Balears o les ques’han duit a terme amb vista a aconse-guir una participació col·legial mésque activa en el procés de traspàs a lacomunitat autònoma de les competèn-cies en matèria d’Administració dej u s t í c i a .

Nou govern col·legial

El mateix dia que els nous membresde la Junta prenien possessió dels seuscàrrecs, es lliuraven els premis delconcurs Degà Miguel Frontera en cas-tellà. El primer premi fou per a SusanaRodríguez Escanciano, professoratitular de dret laboral de la Universitatde Lleó, pel seu treball «La violenciade género sobre la mujer trabajadora:problemas jurídicos pendientes desolución». Maria Teresa CuadrosGrau, col·legiada de l’ICAIB, guanyàl’accèssit amb el treball «Nombres dedominio: un negocio emergente».

Lliurament del premi Degà Miguel Frontera en castellà

34

EL COL·LEGI

Acabar amb el desconeixement dela Llei de protecció de dades quemanifesten tant els professionals comel públic en general va ser l’objectiuprincipal de les jornades que organit-zà el Col·legi els passats 25 i 26 degener per informar de diferents aspec-tes relacionats amb aquesta normativa.

En la presentació prèvia de les jorna-des, el degà Juan Font indicà que pre-cisament aquest desconeixement moti-va l’obertura diària d’expedients san-cionadors, motiu pel qual, considerà,és important donar-la a conèixer.

Tant el degà com Juan José Talens,coordinador de les jornades, indicarencom un fet bastant probable que la gentno conegui que determinades pràctiques, com la venda debases de dades sense el consentiment de la persona interes-sada, o tirar als fems arxius antics o papers amb dades per-sonals, no s’ajusten a dret i poden ser sancionades amb mul-tes importants. Per això, varen ressaltar, és molt importantorganitzar iniciatives per tal de difondre, entre els professio-nals i la societat, els principis d’una llei “d’abast universal”.

Una altra de les iniciatives formatives organitzades, enaquest cas per la Secció de Drets Humans del Col·legi, va serla Conferència “Drets humans i reforma del codi defamília al Marroc” en què intervingueren com a ponentsSaadi Mohamed, professor de dret públic de la UniversitatMohamed I, i Dounia Mbarka, professora de dret privat de lamateixa universitat.

La quota mensual per a l’any 2007del Conveni d’assistència sanitàriaamb la Seguretat Social serà de 87,34euros mensuals, cosa que suposa queno augmenta respecte de l’any passat.La Mutualitat de l’Advocacia té for-malitzat aquest concert amb laSeguretat Social per tal de facilitarl’assistència sanitària per malaltiacomuna, accident no laboral i materni-tat als mutualistes i pensionistes de laMutualitat. Les prestacions objecte deconcert són estrictament sanitàries itindran un contingut anàleg al de lesdel Règim General de la SeguretatSocial.

Convenid’assistència

sanitària

La Llei de protecció de dades i els dretshumans al Marroc inauguren l’activitat

formativa del 2007

Exposició de pintura

“Perfecta simplicidad” és el nom de l’exposició de pintura de les obres de XiscoLópez que acollí el Col·legi el passat mes de febrer.

Agrupació col·legial de teatre.L’agrupació col·legial de teatre prepa-ra la famosa obra La venganza de DonM e n d o per representar-la en els prò-xims mesos. Atès que es tracta d’unaobra coral, amb un elenc ampli, usanimam a tots els qui tingueu ganes depassar una bona estona que hi partici-peu. Els interessats poden posar-se encontacte amb la companya Gema Pe-guero al telèfon 971 716 347.

Suport psicològic per a menors enel procés judicial.

El Col·legi Oficial de Psicòlegs deles Illes Balears ha sol·licitat a l’I-CAIB que comuniqui que hi ha un

Programa d’assessorament i suportpsicològic a menors durant el procésjudicial. Al Programa s’accedeix du-rant les 24 hores telefonant al 617 0710 7 2 . M é s i n f o r m a c i ó a l w e b<www.copib.es>.

Atenció de la mutualitat de l’Ad-vocacia.

Tots els dilluns, a la seu del Col·le-gi, i de les 12.00 a les 14.00 hores, usatendrà la delegada de la Mutualitat, lasenyora Nieves Aleñar Feliu, perquèpugueu fer consultes relacionades ambla Mutualitat de l’Advocacia (tel. 971714 225, ext. 210).

Normes de repartiment de l’Au-diència Provincial.

A la reunió dels magistrats de l’ordrejurisdiccional civil de l’Audiència Pro-vincial de Palma feta el 18 de gener de2007, es varen prendre els acords quef i g u r e n e n e l w e b d e l C o l · l e g i(www.icaib.org) a l’apartat «Informaciód’interès».

Despatxos i sales de juntes a lesseus col·legials.

Us recordam que estan a disposicióde tots els col·legiats alguns despatxosi sales de juntes habilitats per a reu-nions. Per a més informació, podeu te-lefonar al 971 714 225, ext. 204.

35

EL COL·LEGI

El Col·legi d’Advocats i la Jefatura

Superior de Policia de Palma hanarribat a un acord de col·laboraciópel qual, a partir del primer dia fe-

brer de 2007, els alumnes de l’Escolade Pràctica Jurídica de l’ICAIB po-den acompanyar als lletrats de guàr-dia d’assistència lletrada al detingut

en les diligències policials que es

practiquin en relació amb els detin-

guts que s’assisteixin en les depen-dències policials, amb l’ordre que es-tableixi l’ICAIB, en un nombre no

superior a dos alumnes per lletrat, isempre que no s’hi oposi el detinguto que no es tracti de diligències queexigeixin una especial reserva. Els

alumnes hauran de presentar el seu

carnet de lletrat en pràctiques de laFEPJ-ICAIB al control policial, jun-tament amb el lletrat que vagi a rea-litzar l’assistència.

Els lletrats que estiguin disposats aser acompanyats per alumnes podencomunicar-ho a Pedro Cañellas a l’o-ficina de l’ICAIB de Via Alemania,telèfon 971727675.

Acord amb la Jefatura Superior de Policia

TAULER D’ANUNCIS

S’ha renovat el conveni de col·laboració per mitjà delqual els col·legiats poden accedir de manera gratuïta alsdiferents serveis que Paraula els ofereix:

Cursos presencials, de dues sessions setmanals d’una ho-ra i mitja de durada durant quatre mesos, i cursos semipre-sencials, amb material per aprendre des de casa i sessionspresencials per resoldre dubtes i fer activitats de repàs. A/e:sec@paraula.cat.

Centre d’Autoaprenentatge de Llengua, en el qual us dissen-yaran un programa d’aprenentatge personalitzat per a qualsevolnivell de català i amb un horari flexible. A/e: sac@paraula.cat.

Servei de correcció de textos en català i de traducció cas-tellà-català i viceversa. Es garanteix plena confidencialitatsobre el contingut dels arxius que hi envieu. El termini delliurament de la feina dependrà de la urgència i de l’exten-sió del document. A/e: sal@paraula.cat.

Si en voleu més informació, telefonau al 971 761 301 oal 971 761 318, o enviau un correu a les adreces electròni-ques que figuren a dalt. També podeu passar a informar-vos-en al carrer del Pare Bartomeu Pou, núm. 31, baixos,de Palma.

Conveni amb paraula. Centre de serveis lingüístics

36

EL COL·LEGI

La Junta de Govern del Col·legi ha sol·li-citat formalment a la Sala de Govern delsjutjats de primera instància de Palma quereconsideri una de les seves normes de re-partiment que limita a un horari de les 9.00a les 13.00 la possibilitat de presentar es-crits, i amplia només fins a les 15.00 horesl’horari esmentat si es tracta d’assumptesurgents o d’altres que estiguin subjectes atermini de prescripció o caducitat. En con-cret la norma assenyala que «Los asuntosque tengan que someterse a reparto seránpresentados entre las 9.00 horas y las 13.00horas, sin perjuicio de poder presentarsehasta las 15,00 horas los asuntos urgentes ylos sujetos a plazo de prescripción o caduci-dad, siempre y cuando el día de presenta-ción coincida con el día de vencimiento, de-biendo hacerse constar dicha circunstanciaexpresamente en el escrito presentado.»

El Col·legi considera, en canvi, que s’-hauria de cercar una solució perquè les de-mandes es puguin interposar fins a les24.00 hores, cosa que, es diu en l’escritcol·legial remès als jutjats, ja es permetia ala seu de l’extinta Audiència Territorial,que disposava d’una bústia per rebre elsescrits, i posteriorment al jutjat de guàrdia.

«Ara, en el segle XXI, amb fax i correuelectrònic que donen certesa del dia i l’horade la recepció dels documents emesos —in-dica el Col·legi— no pareix gaire encertatque no puguin presentar-se demandes fins ales 24.00 hores, ja que hi ha un principi ju-rídic incontestable que assenyala que “elsdrets estan per exercir-se”, i si la llei esta-bleix que els terminis es computen per dies,és evident que qualsevol diaté 24 hores, i no 15”.»

La Junta col·legial afe-geix que si, d’acord ambl’article 135.1 de la LEC unescrit simple de tràmit potpresentar-se fins a les 15hores del dia hàbil següental del venciment del termi-ni, «amb més raó, qualsevolacció que estigui subjecta aprescripció o caducitat s’-hauria de poder presentarfins a les 24 hores».

I encara s’afegeix que sies fa una interpretació ex-tensiva d’allò que estableixl’article 135.5 de la LECque, en definitiva, “autorit-

za que quan els tribunals i les persones queintervenen en un procés tenen mitjans tèc-nics que permeten la remissió i la normalrecepció d’escrits i de documents - de talforma que estigui garantida l’autenticitatde la comunicació i quedi constància de laremissió i de la recepció íntegres així comde la data en què es varen fer-, aquest po-dran remetre’s, pels mitjans esmentats”.

A més els advocats consideren que nocal distingir, com ho fa la norma de repar-timent qüestionada, dos tipus d’assumptes.«El fet que uns estiguin subjectes a terminide prescripció o caducitat i els altres nosuposa, des del punt de vista jurídic, quese’ls hagi de donar diferent tractament d’-horari, ja que —es diu— una persona tédret a presentar un assumpte (en aquest casfins a les 15.00 hores), tant si està subjectea termini de prescripció o caducitat com sino hi està.»

El Col·legi tampoc no comparteix el fetque s’hagi de fer constar expressament lacircumstància que l’assumpte en qüestióestigui subjecte a termini de caducitat oprescripció, una obligació que, segons laJunta de Govern del Col·legi, podria anar,fins i tot, contra el justiciable, «ja que tantla prescripció com la caducitat són qües-tions que han de ser apreciades, en tot cas,pel jutjador i a través de sentència». Peraquest motiu, s’afegeix, “creim que no ésni apropiat ni oportú obligar un professio-nal del dret a fer constar que el dia quepresenta l’assumpte sigui el darrer, ja quequalsevol còmput de terminis pot ser erro-ni, i constatar la circumstància dita des del

moment en què es presenta és cridar l’a-tenció sobre un fet que la llei no obliga aespecificar».

Per tots aquests motius, indica finalmentel degà en representació de la Junta col·le-gial, el Col·legi demana que es reconsiderila norma de repartiment esmentada i quese cerqui una solució que permeti interpo-sar una demanda fins a les 24.00 hores.

LEXNET, el sistema adient

La resposta del deganat dels jutjats dePalma a la petició col·legial arribà el mesde febrer de 2007. Es diu a l’escrit queefectivament, la possibilitat de poder in-gressar una demanda dins a les 24 horesexisteix i que radica en el sistema LEX-NET per a comunicació informàtica entrejutjats i procuradors, sistema que, assenya-la el Magistrat Jutge Degà, “encara que noestigui implantant efectivament, fou en elseu dia objecte de diverses proves amb re-sultat satisfactori”.

Tot i que el resultat de les proves fou po-sitiu, afegeix l’escrit del deganat, la infor-mació és que no es produí una implicacióefectiva per part del col·lectiu de procura-dors, al parer, i segons les manifestacionsd’aquest col·lectiu, per una carència de lesinstal·lacions adients.

El Magistrat Jutge Degà considera en elseu escrit que l’eina informàtica esmenta-da “és una de les claus en les quals se sus-tentarà l’operativitat de la nova Oficina Ju-d i c i a l ” , i a f e g e i x q u e e n t o t s c a s ,

l’estament de secretaris i jut-ges, al qual hi representa,considera que la implanta-ció del sistema s’ha de fer atots els efectes, és a dir, nonomés per possibilitar lapresentació d’escrits i de-mandes per via telemàtica aqualsevol hora, sinó, al ma-teix temps, per notificar d’i-gual manera als procuradorsles resolucions judicials.

Finalment, el Jutge Degàmanifesta la seva voluntat decol·laborar per tal de consen-suar amb els advocats i elcol·lectiu de procuradors, “laimplantació efectiva del sis-tema en tots els seus àmbits”.

El Col·legi reclama l’ampliació de l’horariper presentar accions en els jutjats de

Primera Instància de Palma

Presentació d’escrits en els jutjatscontenciosos administratius

El Jutjat Degà ens ha sol·licitat que comuniquem a tots els col·le -giats que, quan es presenti a l’Oficina de Registre un escrit que s’hagide repartir entre els jutjats contenciosos administratius, es faci cons -tar de manera notòria, visible a la part superior de l’escrit, si es trac -ta d’un procediment ordinari o d’un procediment abreujat, ja que ésuna dada imprescindible per poder classificar i repartir l’assumpte deconformitat amb les noves normes de repartiment que va acordar laJunta de Jutges Contenciosos Administratius, de 18 de gener de 2007,i que va aprovar la Sala de Govern el 24 de gener de 2007.

La Junta també va acordar que en els escrits d’interposició de re -curs que es presentin es fixi mitjançant un altressí la quantia i s’a -porti una còpia de l’actuació administrativa impugnada.

37

EL COL·LEGI

Administración de JusticiaTribunales-Colegio de Abogados

Tanto la Constitución, como las leyesOrgánica del Poder Judicial y de ColegiosProfesionales (estatal y autonómica), el Es-tatuto General de la Abogacía, los estatutosde cada Colegio y el Código Deontológico,establecen normas de obligada observanciapara Tribunales y Abogados, con, incluso,facultades disciplinarias de cada instituciónpara quienes la integran, y de la específicasancionadora que tienen los Tribunales so-bre los Abogados, en los casos que enumerala L.O.P.J.

Juzgados y Abogados están, en términocoloquial, condenados a entenderse. Porqueambos no hacen más que servir a la mismaConstitución y al Estado de Derecho, quepropugna entre los valores superiores de suordenamiento jurídico, el de la Justicia; y,por ende, su administración. No es que esténcondenados a entenderse, sino que, en apli-cación estricta de su función constitucionaly legal, se necesitan entre sí y están obliga-dos a colaborar.

Si en ocasiones ha habido roces o malen-tendidos felizmente desaparecidos, hay queevitar su repetición. Nadie ha de ir blandien-do leyes y normas “defensivas” de conduc-tas o derechos, porque, simplemente, no hade haber “ataques” que puedan justificar-las; aun cuando siempre se haya debido ofundamentado en interés de los justiciables,o en interpretaciones diversas de una mismacosa. Recordemos aquellos principios con-trapuestos y válidos a la vez: “dura lex, sedlex”; “summum ius, summa iniuria”; “jus -ticia dulcore misericordiae temperata” .

Somos dados a criticar, decir, pensar, pe-ro pocas veces pensamos, decimos o critica-mos en positivo; y, además, lo hacemos en

tertulia y esgrimiendo de-rechos e invocando su-puestas infracciones. Tan-to entre Abogados comoentre Jueces, o entre am-bos a la vez; y en la mayo-ría de casos, ni el interesa-do o afectado se entera. Ytodo queda igual. Porquemonologamos, en vez ded i a l o g a r .

No ha de ser así. Y poreso, no sólo pensando enJueces y Abogados sinoen los justiciables y enque se administre Justiciacomo es debido, el pasadodía 20 de marzo 2007, sususcribió, entre el Tribu-nal Superior de Justicia yel Colegio de Abogados,un Convenio de Colabora-ción, conocido ya por to-dos, mediante el cual que-d ó c o n s t i t u i d a u n aComisión Mixta, formadapor tres Jueces y tres Abo-gados, que servirá de nexo entre las dos ins-tituciones, para recoger propuestas, quejas yproblemas de ambas; que en su momento, yde ser posible, serían resueltas por la Salade Gobierno del TSJ y por la Junta de Go-bierno del ICAIB, en el ámbito de sus res-pectivas competencias.

Esa colaboración, necesita también la detodos los colegiados, no solo en relación aposibles retrasos, falta de puntualidad (a laque aludió precisamente el Presidente de laAudiencia, D. Carlos Gomez, en el parla-

mento que siguió a la fir-ma del convenio) u otrosepisodios anecdóticos(prepotencia, falta de asis-tencia a juicio, vestuarioinadecuado, móvil inopor-tuno, interrogatorios im-procedentes, grabaciones,etc.), sino a otros temas demás enjundia objetiva, co-mo unificación de criteriosen fijación de cuantías,alegaciones en juicios ver-

bales, ratificación de informes periciales, su-ficiencia de apoderamientos, etc.; para, contodo ello, poder intentar un servicio mejor alciudadano que acude a la Justicia, y una me-nor inseguridad jurídica.

La Comisión mixta creada, en la que seintegran tres Jueces (Diego Gomez-Reino,Magistrado de la Sala 2ª de la AudienciaProvincial, Carmen Abrines titular del Juz-gado de Instrucción 10 de Palma, y MartinaMora titular del Juzgado de Primera Instan-cia e Instrucción número 2 de Manacor) ytres Abogados (Bernardo Garcías, RaquelAguiló y Martín Truyols), está a disposiciónde todos los Jueces y colegiados, para reci-bir cualquier tipo de sugerencias que puedansignificar una mejora en todo lo relacionadocon la Administración de Justicia; con elcompromiso de trasladarlas a los órganosrectores respectivos, para su resolución.

Esperemos tener éxito en el cometido, ylogremos una total y cordial cooperación,para mejorar nuestra imagen en nuestro pro-pio beneficio. Y, sobre todo, en el del justi-c i a b l e .

El TSJB i el Col·legi creen una comissió mixta per facilitar i millorar

la comunicació entre la Judicatura i els advocats

Facilitar la comunicació i el diàleg fluid entre els mem -bres de la judicatura i els de l’advocacia i intensificar lacol·laboració d’ambdós col·lectius per tal de propiciar, a lavegada, un millor funcionament de l’Administració de Justí -cia a la Comunitat Autònoma, és l’objectiu primer de l’a -cord de col·laboració signat el passat 20 de març, a la seudel Tribunal Superior de Justícia de les Balears, pel presi -dent d’aquesta institució, Antoni Terrasa García, i el degàdel Col·legi d’advocats, Juan Font Servera.

Entre les seves primeres tasques, la Comissió haurà d’ela -borar el reglament de funcionament intern que, entre d’al -tres qüestions, haurà de fixar la periodicitat de les reunionsde la comissió, els requisits de convocatòria de les mateixesi tots aquells aspectes que es consideri necessari regular-ne.

A la vegada, la Comissió haurà d’elevar als òrgans deGovern tant del TSJB com de l’ICAIB, com a mínim una ve -gada per trimestre i sempre que ho consideri convenient, uninforme en el qual es recolliran els problemes i els suggeri -ments que els jutges i els advocats hagin posat de manifest, ion es proposaran, a més, les possibles soluciones a les qües -tions plantejades.

Por Bernardo Garcías

38

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

La llamada hipoteca inversa es unamodalidad hipotecaria reciente queha sido definida de forma descriptivacomo “uno de los medios que tienenlos propietarios de viviendas ya pa -gadas para transformar el valor lí -quido de las mismas en dinero efecti -v o .” Por este medio los propietariosobtienen fondos en dinero durante unplazo, mediante la entrega de una su-ma global o periódica que realiza elprestamista, asegurando la devolu-ción de lo prestado, de sus interesesy demás gastos, en su caso, con elvalor en venta del inmueble en elmomento del fallecimiento del acre-d i t a d o .

Algunos la denominan hipoteca depensión y también de endeudamientoya que a medida que el prestamistaproporciona al acreditado cantidadesde dinero, se va reduciendo el valorlíquido del inmueble, teniendo encuenta, además, que los intereses sevan acumulando y, a menos que serevalorice dicho inmueble ( que sesuele estimar en un 3% anual), ladeuda podría, al menos teóricamente,llegar a ser superior a su valor. Alcontrario ocurre con las hipotecas detráfico donde se obtiene el capital alformalizarse el préstamo por lo que amedida que se va amortizando la deu-da va aumentando el valor de la fincah i p o t e c a d a .

Se ha dicho que este producto vadirigido a los propietarios pobres decasas en distritos ricos, o sea a pensio-nistas propietarios con pensiones ba-jas. El concejal socialista José Contre-ras informaba que en el distrito delbarrio de Salamanca el 13% de los re-sidentes vive por debajo del umbral de

la pobreza y que un 26,44% son per-sonas que viven solas y tienen más de65 años. De ellas un amplio porcentajeson propietarios de sus viviendas.

Antecedentes históricos, p r á c-tica y legislación española

La hipoteca inversa empezó a comer-cializarse en Gran Bretaña en 1965. Pe-ro en ese país no ha tenido mucho éxi-to, quizá por el sistema, frecuente en elReino Unido, de la propiedad temporal.En 2004 se firmaron 26.000 operacio-nes. En Estados Unidos se empezó aofrecer en 1989 y en 2005 se realizaroncasi 40.000 operaciones.

En España la hipoteca inversa care-ce hasta la fecha de regulación legal.A pesar de la ello, ha sido ofrecidapor algunos bancos tales como CaixaTerrasa, Ibercaja, Caja Navarra, Cai-xa de Sabadell, Caixa Galicia y otros.Su régimen es pues totalmente nego-cial. En general se acuerda por un pe-riodo de tiempo limitado - entre 10 y15 años- y se exige para el prestatariola edad mínima de 70 años.

Con fecha 27 de octubre de 2006 seaprobó el Anteproyecto de Ley deModernización del Mercado Hipoteca-rio y de regulación de las hipotecas in-versas y del seguro de dependencia.La Disposición Adicional primera re-gula la hipoteca inversa. Este antepro-yecto ha sido redactado por la Direc-ción del Tesoro y Política Financieradel Ministerio de Economía, sin que laComisión de Codificación del Minis-terio de Justicia haya intervenido paranada. Y se nota.

Posteriormente, en fecha tres demarzo el Consejo de Ministros apro-

bó el Proyecto de ley de regulaciónde las hipotecas inversas.

Naturaleza jurídicaEn general se trata de una hipoteca

en garantía de una pensión o rentaperiódica que la parte prestamista seobliga a satisfacer a la prestatariamientras viva o durante un plazo de-terminado. Como tal hipoteca se inte-gra en el grupo de las hipotecas encuenta corriente y de máximo.

Se considera un mecanismo útil pa-ra la obtención de sumas de dinero du-rante un plazo determinado por quie-nes no tienen recursos periódicos oson estos insuficientes y ello sin nece-sidad de tener que desprenderse de lapropiedad de la vivienda, ya que laentidad acreedora no exige al acredita-do solvencia, sino solamente que seatitular de la vivienda que hipoteca yque es la única garantía económicaque tiene, constituida por el valor enventa, voluntaria o forzosa, que el in-mueble tenga al tiempo de la devolu-ción del préstamo, que será al falleci-miento del prestatario. La garantíaqueda limitada al bien hipotecado y noexiste responsabilidad personal ni delhipotecante ni de sus herederos.

Elementos personalesLo son el p r e s t a t a r i o (que el ante-

proyecto denomina solicitante) y elprestamista. En cuanto al prestatariopuede ser cualquier persona mayor deuna edad determinada que sea propie-tario de una vivienda libre de cargasy totalmente pagada.

En la práctica algunas entidadesbancarias fijan esta edad en 70 años,

Esquema informativo sobre la hipoteca inversa

Por Rafael Gil Mendoza

39

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

aunque la tendencia es rebajarla a los65 años, y la edad límite para accedera este tipo de préstamo se fija en 90años. En el anteproyecto, la edad mí-nima para la solicitud se establece enlos 65 años. En cualquier caso la ma-yor o menor edad y la duración delplazo determinarán una renta de cuan-tía mayor o menor. También puedecontratarse por una pareja y estable-cerse que la duración será hasta el fa-llecimiento del último que sobreviva.Si la solicitante es una mujer, para uninmueble de igual valor, la renta men-sual suele ser más baja que la de unhombre, puesto que, según las estadís-ticas, existe para las mujeres una espe-ranza de vida mayor. Algunas entida-des de crédito “recomiendan” que ladecisión de contratar esta hipoteca sea“compartida” por las personas mayo-res y sus hijos o familiares más direc-tos. Incluso aconsejan que algún fami-liar concurra al otorgamiento de laescritura pública. No se sabe bien cuales la finalidad de esta “recomenda-ción” ya que los herederos no respon-derán nunca de la deuda, pero supon-go que será para evitar eventualesconflictos sobre la capacidad y librediscernimiento, condiciones de la hi-poteca, compromisos de pago, infor-maciones periódicas, etc. Obviamenteesta comparecencia no es requisito dela operación.

En cuanto al p r e s t a m i s t a se piensaque ha de ser una entidad bancaria ode crédito. El anteproyecto exige quesea una de las entidades de crédito re-feridas en el articulo 2º de la Ley delMercado Hipotecario (bancos, cajasde ahorro, cooperativas de crédito yestablecimientos financieros de crédi-to). Según decíamos, algunas entida-des bancarias ya vienen formalizandohipotecas inversas aunque no existaregulación legal. La cuestión es si lahipoteca inversa podría ser pactadaentre particulares. Se puede pensar enpersonas jóvenes que tienen capacidadeconómica para pagar una pensión orenta al propietario, combinándose ono con una posible convivencia retri-buida o no, y preparar así un acceso a

la propiedad como medio asequiblepara conseguir una vivienda al falleci-miento del propietario. No parece quetenga que existir impedimento legalalguno aunque esta posibilidad queda-ría fuera del ámbito de la futura regu-lación legal, según el anteproyecto, yse regiría por la autonomía de la vo-luntad de las partes y por la legisla-ción civil e hipotecaria común.

Elementos reales- Finca hipotecada: el objeto lo

constituye una vivienda cuyo precioestá pagado totalmente. El antepro-yecto exige que sea vivienda habi-tual, pero no parece necesario de quese trate de la vivienda habitual delprestatario ni obliga a éste a vivirpermanentemente en esta vivienda, nile impide vivir con familiares, cam-biar de vivienda o ingresar en una re-sidencia. Parece que sólo se exigeque se trate de una finca urbana des-tinada a vivienda habitualmente, yaque la previsión está en función deese 82% de mayores de 65 años queson propietarios de su vivienda comocasi único bien. Pero ¿Habría algúnproblema en hipotecar otros bienesdel patrimonio del prestatario? En-tiendo que no encajaría en la norma-tiva proyectada, pero nada impediríauna regulación basada en el principiode la autonomía de la voluntad.

- P l a z o: el pago de la pensión pue-de estipularse por un plazo determi-nado, que en la práctica bancaria sue-le ser de 10 ó 15 años, o durante todala vida del prestatario. En cualquiercaso la hipoteca no vence hasta el fa-llecimiento del prestatario.

En el primer caso el banco o presta-mista paga la pensión hasta la fechaprevista y una vez vencido el plazo sedeja de pagar aunque la deuda contraí-da sigue devengando sus intereses quese cobrarán, junto con el capital adeu-dado y otros posibles gastos (por ejem-plo los gastos de constitución si han si-do absorbidos por el préstamo) alfallecimiento del prestatario, bien porpago por sus herederos, bien por venta

voluntaria o forzosa del inmueble.

En el segundo caso la renta se sa-tisfará hasta el fallecimiento del acre-ditado, pero como la tasación de lafinca es posible que no sea suficientegarantía para el banco, en el caso deque la vida del pensionista se extien-da más allá de las previsiones esta-dísticas, se pacta un seguro que, aun-que teór icamente es vo luntar io ,constituye condición inexcusable pa-ra la banca, en virtud del cual se ase-gura el cobro de la pensión por eltiempo que reste. Esto determinará unaumento de costos considerable puesa los gastos de constitución de la hi-poteca (comisiones bancarias, nota-ría, Impuesto de Actos Jurídicos Do-cumentados, inscripción, tasación delinmueble, etc.) habrá que sumar losde la contratación del seguro.

- P e n s i ó n: lo normal es que se con-venga el pago de una pensión o rentaperiódica, pero también se puede pac-tar una línea de crédito, una cantidaden el momento de la concesión o cual-quier combinación con un sólo límite:el precio o tasación de la vivienda.

I n t e r e s e s: obviamente se pactanunos intereses que es el beneficio delbanco prestamista. Parece que este ti-po de interés ha de ser fijo, pero nadaimpide pensar que se pueda pactar va-riable, lo cual es un riesgo posible-mente insoportable para el prestatario.

Elementos formalesLa forma está constituida por el

otorgamiento de la escritura anteN o t a r i o. Esta formalización, como entoda hipoteca, tiene carácter constitu-tivo. La hipoteca será, como he di-cho, una hipoteca en garantía decuenta corriente, de máximo y conresponsabilidad limitada a la finca hi-potecada. En esta cuenta corrientebancaria se integran el capital, los in-tereses y los demás gastos de la cons-titución si hubieran sido asumidospor el banco. El acreedor no puedeactuar contra otros bienes del deudory menos de sus herederos quienes, al

40

EL RACÓ DE L’ACADÈMIA

fallecimiento del prestatario, puedenpagar la deuda o dejar ejecutar la hi-poteca, pero que en ningún caso res-ponden de la deuda del causante.

G a s t o sEn principio los gastos pueden ser

elevados. En primer lugar los gastosbancarios (comisiones de apertura,tasación de las fincas), aranceles no-tariales, luego está el Impuesto deA.J. Documentados que en algunasCC.AA supera el 1% y, finalmente,la inscripción registral, la gestión, y,en su caso, los gastos del seguro sise pacta la pensión por la vida delprestatario. Es probable que dichoprestatario, generalmente personascon bajas pensiones- la media espa-ñola es de 720 euros al mes- no pue-dan pagar estos gastos, por lo que esposible que el banco los asuma y losañada a la cantidad a reembolsar alfinal del contrato. En el anteproyectose prevé una rebaja considerable del

arancel notarial, pero nada dice deA.J.D, ya que este Impuesto estátransferido a las CC.AA. La comuni-dad catalana ha propuesto eliminarloy reducir un 95% los aranceles nota-riales. Las ventajas fiscales de estaoperación son que no hay que decla-rar IRPF y que el crédito consumidose deduce del valor de la vivienda enlos impuestos sobre el Patrimonio yS u c e s i o n e s .

C o n t e n i d oPor parte del prestamista sus obli-

gaciones son realizar puntualmentelos pagos de las pensiones concerta-das, lo cual se hará normalmente me-diante abonos en la cuenta corriente ypor el plazo convenido.

En cuanto al prestatario sus obliga-ciones son las propias de un propieta-rio con finca hipotecada. Como talpropietario atenderá todos los gastosque afecten al inmueble tales como el

IBI, gastos de comunidad, etc.y realizará las reparacionesnecesarias para el manteni-miento del valor de la fincahipotecada. Es frecuente, sinembargo, pactar que el bancose hará cargo de los gastos deconservación. El hipotecantees en todo momento propieta-rio de la misma y, por lo tan-to, podría venderla antes delplazo previsto. Si el acreedorle ha autorizado para ello, di-ce el anteproyecto que podráactuar contra otros bienes delpatrimonio del deudor. Peroesta autorización, que supon-dría una excepción a la res-ponsabilidad hipotecaria limi-tada, será extraña. Más biense pactará que en caso de ven-ta vencerá la obligación y sedeberá reembolsar al presta-mista de la totalidad de sucrédito. Si tal venta no produ-jera estos efectos la hipotecasubsistirá en los términos pre-vistos y al fallecimiento del

prestario se producirá el vencimientocon los efectos antes indicados y en-tiendo que el eventual comprador ten-drá una posición parecida, pero peor ala de un tercer poseedor de finca hipo-teca con la responsabilidad limitada aesta finca y sin reclamación posiblecontra otros bienes del deudor ni desus herederos, que, aunque acepten laherencia pura y simplemente, nuncaresponderán de esta deuda. Por tal mo-tivo algún autor propone que la deudase considere como obligación p r o p t e rr e m , de modo que el deudor de la obli-gación sea el que resulte dueño del in-mueble al cierre de la cuenta de crédi-to, por lo que dicho titular podríaoptar entre pagar la deuda o permitirla ejecución que quedaría limitada a lapropia finca hipotecada.

¿Qué pasa si el titular fallece an-tes de que venza el plazo fijado en elcontrato? Si se ha firmado un contratode seguro de rentas para cubrir el posi-ble periodo entre el cumplimiento delplazo y la muerte del prestatario, losherederos recibirán el importe propor-cional de las primas pagadas. Si no seha contratado este seguro y sólo se haconcertado un plazo, los herederosúnicamente atenderán la deuda contra-ída en función del número de años enlos que el titular se haya beneficiado.En caso contrario se podrá proceder ala ejecución hipotecaria, que supondráque con la demanda se presenten losdocumentos de los que resulte el saldode la cuenta.

E x t i n c i ó nAl fallecimiento del propietario de

la vivienda hipotecada se extingue lahipoteca y suele concederse un plazopara que los herederos, si lo desean,procedan al reembolso de la deuda ya la cancelación hipotecaria. En casocontrario se procederá a la ejecucióny venta para el cobro de las sumasadeudadas por todos conceptos. Elresto del precio, si lo hubiera, corres-pondería a los herederos del hipote-cante.

ESPECIALISTAS EN VIAJES DE EMPRESA

RESERVAS DE AVION, BARCO, TREN, COCHES DEALQUILER, HOTELES.

VIAJES COMBINADOS

OFICINAS:

Plaza Weyler, 1 Telf.: 971 21 41 58 Fax: 971 71 7084

07001 Palma de Mallorca

C/.Eucaliptus, 6 L.6 – Telf.971 68 72 12 Fax: 97168 79 06

07160 Peguera – Calvià

C/.Isaac Peral, 13 – Telf.:971 23 86 16 Fax: 971 2386 17

07157 Pto.Andratx – Andratx

Centro Comercial Mercadona – Telf.:971 13 45 69- Fax 971 68 31 03

07181 Son Caliu

41

NOTÍCIES DEL MÓN

42

La Xina, Vietnam, Síria, Tunísia,Líbia, Iran i Egipte mantenen presosindividus per expressar a través d’In-ternet opinions polítiques, religioseso d’altre tipus contràries en tots elscasos a les que volen imposar les au-toritats d’aquests països. Tot i així,la llista de països obsessionats pelcontrol absolut de la xarxa és moltmés àmplia i es localitzen, sobretot, isegons indiquen diverses entitats dedefensa des drets humans, a Àfrica iÀsia, i de forma molt especial a l’À-sia central i a l’Orient Mitjà.

Reporters sense Fronteres, Amnis-tia Internacional i la Xarxa Àrab pera la Informació sobre els Drets Hu-mans elaboren informes periòdics enels quals es posa de manifest el te-mor d’Internet que evidencien les au-toritats de la majoria de països decaire autoritari i en elsquals queden palesos elssistemes que aquests es-tats ideen per mantenir-ne el control.

Així, indiquen els res-ponsables de Reporters Sense Fron-teres, mentre les democràcies «esmouen a poc a poc cap a una vigilàn-cia” certament més moderada, els rè-gims autoritaris reforcen els seus do-minis sobre la xarxa i combinenmesures de caire normatiu i tecnolò-gic per establir el que podria deno-minar-se la batalla contra la c i b e r d i s -s i d è n c i a.

Els sistemes de control, censura irepressió varien molt d’uns païsosals altres, i van des dels molt sofisti-cats, com els ut il i tzats a la Xina,Aràbia Saudita o Iran, als més rudi-mentaris de Cuba o Corea del Nord.

La repressió i la vigilància delsque podrien anomenar-se c i b e r d i s s i -d e n t s adquireixen una major dimen-

sió a la Xina, país en el qual el con-trol de la xarxa compta amb un equiphumà i material molt sofisticat quetalla d’arrel qualsevol intent, no ja dedissidència, sinó de discrepància vir-tual amb les opinions i les idees ema-nades des del règim governamental.

De fet, la Xina fou una de les pri-meres nacions que es va adonar del«perill» d’Internet, i tot d’una s’a-venturà a destinar importants mitjanseconòmics, materials i personals acontrolar les comunicacions, censu-rar els llocs subversius i reprimir du-rament els primers internautes «ago-sarats». Un sistema que combinamesures de tota casta i que ha acon-seguit desanimar la població a ex-pressar opinions «arriscades».

La sofisticació del sistema permet,només per posar-ne un exemple, re-

emplaçar per espais en blanc parau-les com «democràcia», «Dalai La-ma», «drets humans» i altres voca-b l e s s i m i l a r s d e s u p o s a t p e r i l le x t r e m .

Manté en almenys 20 provínciesbrigades policials especialitzades enla persecució dels articles «antico-munistes» publicats en la xarxa iobliga a tots els usuaris a registrar-seen la seva comissaria en els 30 diessegüents d’haver obert un compte.Mesures de control que es reforçarenel 2005 amb l’emissió d’un arsenallegislatiu ple de normes restrictivesper als responsables de les publica-cions digitals.

En aquestes circumstàncies, el paísha aconseguit fins i tot que les prin-cipals multinacionals telemàtiquescom Microsoft o Yahoo hagin accep-

tat filtrar els seus con-tinguts i eliminar delsseus portals xinesos pa-raules i expressions con-siderades sensibles.

B i r m à n i a no quedaenrere i ja disposa d’un sistema defiltratge que permet que cada cincminuts els ordinadors dels cibercafèsfacin captures de pantalla amb l’ob-jectiu de vigilar l’activitat dels seusc l i e n t s .

Poca cosa té Aràbia Saudita p e renvejar a la Xina quant a sofisticaciódel control. Aquest és l’únic país queha reconegut oficialment haver duit aterme el bloqueig de més de 400.000pàgines web «subversives» en lesquals es qüestionava la informacióoficial o en què s’atemptava contraels valors islàmics.

De fe t , indica Repor ters senseFronteres, Aràbia Saudita ha creat undels sistemes de filtratge més impor-tants, l’Internet Services Unit, que

Xarx@ sota controlEl països amb règim autoritari es llancen a la guerra contra la discrepància virtual

Irrepressible.info és el nom de lacampanya activada el mes demaig de 2006 per AmnistiaInternacional amb vista a denun -ciar l’augment de la censura en laxarxa i l’existència de presos deconsciència tancats pel fet d’ex -pressar-se lliurement en Internet.La campanya permet emetrecorreus electrònics als diferentsgoverns, donar suport a la peticióen línia d’amnistia i difondre lacampanya publicant fragments dematerial censurat que es podenrecollir en la base de dades enlínia de l’organització.

Irrepressible.info

Birmània disposa d’un sistema de filtratge quepermet que cada cinc minuts els ordinadors delscibercafès capturin pantalles amb l’objectiu de

vigilar l’activitat dels seus clients

NOTÍCIES DEL MÓN

43

s’encarrega de mantenir el sis-tema de censura i gestiona lapassarel·la que utilitzenel conjunt dels proveï-dors d’accessos locals,d e m a n e r a q u e , e n l apràctica, l’agència potcontrolar la totalitat delsintercanvis de dades quecirculen per la xarxa. Ila l lista de les expres-sions prohibides, objec-te, per tant, de bloqueigés molt àmplia i variada,i afecta no tan sols llocspolítics, sinó també elsrelacionats amb movi-ments islàmics no reco-neguts , passant per lasexualitat i els drets dela dona, que només potconsultar pàgines abso-lutament expurgades dequalsevol referència a laseva salut i intimitat.

Molt sofisticada és també laxarxa de vigilància d’Internetestablerta a I r a n, segons eldiari El País un dels païsosamb major nombre de blogs per càpi-ta. Informació generalitzada que, ai-xò no obstant, no suposa que hi hagillibertat d’expressió, com ho mostraque ara fa 3 anys s’instal·làs un filtreper bloquejar els accessos «sensi-bles» o que hi hagi c i b e r d i s s i d e n t sdetinguts. Iran comparteix amb Arà-bia Saudita la prohibició de referèn-cies virtuals als drets de la dona iamplia cada any la seva llista negra.

Amb matisos i diferències entrepaïsos, allò cert és que, segons l’as-sociació Hrinfo, la major part delsestats àrabs ideen estratègies per per-seguir els activistes de la xarxa. Uncontrol, indica l’associació, relativa-ment fàcil, perquè, diuen, l’accés aInternet en aquests països es fa, ma-joritàriament, a través d’empreses es-tatals de control monopolista.I és que, s’afegeix, els meca-nismes de repressió augmen-ten en la mateixa proporció

que ho fan els usuaris.

A diferència d’Aràbia Saudita od’Iran, a P a l e s t i n a el sistema, sem-pre segons Hrinfo, és més indirecte,però també efectiu. Així, tot i que lesautoritats palestines disposen d’unacompanyia pròpia per accedir a In-ternet, aquesta ha de comprar el ser-vei a Israel, lloc des del qual es reen-via el senyal. Això encareix de formaconsiderable l’accés a Internet, deforma que el fa inaccessible per a bo-na part de la població i possibilita uncontrol indirecte de la xarxa per partd ’ I s r a e l .

L’Observatori de la Societat de laInformació deixa en evidència que elcontrol és també freqüent a O m a n,Emirats Àrabs Units, B a h r a i n, Q a-t a r i K u w a i t, i a S í r i a, L í b i a i S u d-

a n, tres països en què l’ús d’In-ternet es limita només a llocs

públics d’accés.

El darrer país que s’hasumat a la repressió delsc i b e r o p i n a d o r s ha estatEgipte, que ha condem-nat A.S. a quatre anys depresó per les critiquesobertes que va fer aquesta través d’un blog contrala Universitat d’Al Az-har on estudia Dret.

Enfront de la sofistica-c i ó d e l s c o n t r o l s e naquests països, hi ha elsmètodes més rudimenta-ris d’altres estats, comC u b a o Corea del Nord.Aquest darrer país és,sempre segons Reportessense Fronteres, l’únicEstat del món on no hiha Internet, mentre que a

Cuba l’accés a la xarxa és cosaprohibida per a la immensamajor ia de la poblac ió. Enaquest estat, es necessita l’au-

torització del partit per comprar unordenador, des del qual, a més, no espot accedir a llocs virtuals que no es-tiguin prèviament homologats pel Go-vern. Però a Corea del Nord l’absurdarriba al seu màxim exponent: la pro-hibició del correu electrònic en el paísobliga a remetre les informacions a unintermediari a Pequín que després lesposa en un CD i les hi remet per co-rreu ordinari.

El rosari de despropòsits en els rè-gims autoritaris és pràcticament in-abastable, cosa que no l leva queaquestes organitzacions de drets hu-mans al ertin també de la situaciód’alguns països democràtics que, toti no arribar, ni de lluny, als sistemesde censura esmentats, sí que, sotaobjectius lloables com la lluita con-

tra el terrorisme o la pedofília,comencen a justificar mesuresde cert risc per a la l l iber tatd ’ e x p r e s s i ó .

La repressió desanima els ciutadansa expressar opinions «arriscades»

Aràbia Saudita ha reconegut oficialment haver bloquejat més de400.000 pàgines web «subversives»

Corea del Nord és l’únic estat delmón on no hi ha Internet

44

Parece que por fin hemos encontrado un tema relacionado con la Abogacía que, pese a tener un matiznegativo, parece no afectar al abogado joven. Aunque dicho lo dicho, no sé si sería mejor reír o llorar;no sé si sería mejor ser víctima de ese tema que no nos afecta: la corrupción urbanística. Y me permitobromear sobre el recurrido y actual tema jurídico-mediático porque hasta lo positivo de la exclusión noshace a los abogados jóvenes poner los pies en el suelo: ni al abogado joven le llegan como clientes esos“presuntos corruptos” que dejen jugosas minutas ni, por ello, gozan de capacidad económica para poderser, cuanto menos, “presuntos” infractores. Bromas aparte, como abogado joven estoy muy contento ysatisfecho con la actuación de la Judicatura y, muy especialmente, con la actuación de nuestro Fiscal estre-lla, el señor Juan Carrau, en el caso de moda del ayuntamiento andritxol. Un poco de orden, de vez encuando, nunca viene mal.

Tomando café en la barra de un bar con un Juez amigo de todos, pero sobre todo amigo de sus amigos,me decía, más que me contaba, que con las cantidades que se barajan hoy en día en los temas urbanísti-cos parece lógico que los abogados intervengan de alguna manera en actuaciones no del todo regulares.No tengo del todo claro si mi interlocutor se refería a que los abogados podemos convertirnos en ocasio-nes en accidentales testigos de la comisión de delitos cuando sospechamos que uno de nuestros clientesha podido “pagar una comisión” para la concesión de una licencia. No pude más que replicarle en tonochistoso: “Querido señor: no creo que un juez sea capaz de venderse por elevada que sea la cuantía eimportancia del procedimiento sobre el que conozca, pero menos aún creo que lo propio suceda con unabogado, ya que por todos es sabido que los buenos abogados ganamos más que los jueces. El criterioeconómico no me vale.” A la réplica le siguió una sonrisa de resignación.

Pero lo cierto es que el tema en cuestión cambia cuando se relaciona con la labor profesional que a losabogados nos ocupa el día a día y, por ello, las últimas actuaciones contra la corrupción urbanística noshacen a los abogados un doble favor. Por una parte, como ciudadanos, vemos restablecidos nuestros dere-chos sociales quebrantados. Y, por otra parte, como profesionales, el favor viene dado por la erradicacióndel “delito socialmente tolerado”, ese que viene dado por aquellas situaciones que nos podrían obligar aparticipar en operaciones urbanísticas de dudosa calificación o en las que nos hemos convertido en acci-dentales testigos de la comisión del delito. Porque hay cosas que todos sabemos y que todos tenemosclaro, o quizá no: si un cliente me cuenta que ha sobornado a un alcalde para conseguir una licencia deobra, ¿Tengo que denunciarlo o está bajo el secreto profesional?

Sea cual sea la respuesta, lo cierto es que la Abogacía avanza con los tiempos, o mejor dicho, laAbogacía hace avanzar a la sociedad llevándola por caminos mejor pavimentados, más civilizados. Lasnuevas generaciones de abogados, quizá debido a una posición social privilegiada, consecuencia de la dig-nificación profesional conseguida en los últimos años después de décadas de buen hacer de sus mentores,son portadoras de valores y principios sociales sustentados en firmes compromisos personales, resultadode una profunda conciencia democrática en su formación. El cliente que quiere defraudar a su vecino yano acude al abogado (hasta que le pillan) porque sabe que no va a ser bienvenido y que no va a ser ase-sorado para defraudar mejor. Aunque yo, personalmente, guiado por una propensión un tanto peliculera,tengo que admitir que estoy deseando que entre a mi despacho un cliente con similares intenciones parapoder decirle “¡Fuera de mi despacho!”, y así tener una batallita que contar a mis compañeros de guardiamientras que comparto con ellos un fin de semana soleado en los juzgados de Vía Alemania.

Francisco J. López HinojosaPresidente de la Agrupación de Jóvenes Abogados

P O S I T I V O• El Colegio pone en marcha un ser-vicio de información remitida perió-dicamente a los colegiados con unresumen de novedades jurídicas pu-blicadas en los boletines oficiales.

N E G A T I V O• Caos en los Juzgados de Violenciasobre la Mujer. Improvisar nuncafue bueno. El criterio de oportuni-dad política bajo el que se crearonestos juzgados especializados ha si-do un fracaso social y jurídico estre-pitoso. Ni se ha acabado con la vio-lencia de género (peor aún, desdeque se implantaron estos juzgadosparece que los casos han crecido ex-ponencialmente), ni se ha consegui-do una tramitación especializadamás ágil que proteja a las víctimas.Las denuncias ante estos Juzgadosse han convertido en un suplicio pa-ra las víctimas, la tramitación de losprocesos está gobernada por el des-orden y el caos sin que se respetenlas normas procesales y, ante talcaos, bajo el lema “más vale preve-nir que curar”, se establecen medi-das sin las pertinentes garantías jurí-dicas para los perjudicados por lasm i s m a s .Las víctimas de la violencia domés-tica merecían algo mejor. Derogue-mos la norma que inició tanto caos.Bastaría con dar un trato preferen-cial a las causas de este tipo de deli-tos. Ayudemos a las víctimas conservicios sociales y no con inútilesmedidas de protección y desafortu-nadas penas.

• Las colas matutinas en Sa Gerreriapor la gran afluencia de público alRegistro Civil para temas de extran-jería, provocan retrasos en el co-mienzo de los primeros señalamien-tos de los juzgados por no haberpodido las partes pasar a tiempo elcontrol de entrada. ¿Por qué no seabre antes el control de acceso?

• ¿Qué pasa con el bar del Colegio?Perdemos imagen y perdemos ren-tas por su falta de alquiler.

Sa nostra pàgina ¿Qué opinas?

A.J.A.I.B.AG R U PA C I Ó D E JO V E S AD VO C AT S D E L E S IL L E S BA L E A R S

La corrupción urbanística ¡no afecta! a los abogados jóvenes

El pasado 15 de febrero de 2006 el Magistrado Juez D. MiguelArbona Femenía participó, invitado por la AJAIB, en una

cena-tertulia en la que anunció su nueva plaza como Magistradode la Audiencia Provincial de Palma, según Decreto publicado enel BOE el mismo día. La Agrupación de Jóvenes Abogados deBaleares nombró a su invitado Miembro de Honor, recibiendo elhomenajeado una placa acreditativa de tal honor de manos delVicepresidente de la AJAIB, Carlos Gelabert Veny.

CARLOS GELABERT, MIGUEL ARBONA Y DAVID SALVÁ

45

JURISPRUDÈNCIA

46

Los defectos de defectosen el poder otorgadopueden subsanarse

(Sentencia 476, de 7 de noviembrede 2006,, de la Sección 3ª de la Au -diencia Provincial de Palma)

En su sentencia, la Sección 3ª de laAudiencia Provincial de Palma, analizael recurso de apelación interpuesto por

los propietarios de unos aparcamientoscontra la sentencia del Juzgado de Pri-mera Instancia número 2 de Palma quedesestima la demanda por ellos inter-puesta contra una sociedad mercantil.Para sustentar su petición alegan los re-currentes, con carácter principal, in-fracción del artículo 414.2 de la Ley deEnjuiciamiento Civil, al haber permiti-do la jueza de instancia la subsanaciónde la insuficiencia del poder de la pro-curadora de la parte demandada, habili-tada únicamente con un poder general.

En este sentido, los recurrentes rela-tan que el representante de la mercan-til demandada no asistió personalmen-te a la audiencia previa y sí lo hizo suletrado, acompañado de la procurado-ra habilitada con poder general, y con-sideran que ello contraviene el art.414.2 de la LEC. Alegan además queen su opinión no puede subsanarse eldefecto procesal en la audiencia previaotorgando un plazo para la presenta-ción de un nuevo poder, y mantienenque el efecto debería ser el de tener

por no comparecida a la parte y, con-secuentemente –indican- debió dictar-se auto de sobreseimiento del procesoy archivo de las actuaciones, sin admi-tir la proposición de prueba.

En el fundamento segundo, la Au-diencia indica que el motivo principalalegado por los recurrentes no prospe-r a, “por cuanto si bien es cierto que elrepresentante de la mercantil deman-dada no se personó al acto de la vistaprevia, haciéndolo la procuradora por

él nombrada, siendo así que ésta nodisponía de poder especial para renun-ciar, allanarse o transigir, tal y comodetermina el art. 414.2 de la Ley deEnjuiciamiento Civil, no lo es menosque la juzgadora de instancia dio a di-cha demandada un plazo concedido alefecto, sin que en dicho acto se intere-sara por los demandantes la suspen-sión de la audiencia previa hasta lasubsanación del defecto pues sólo sealegó la imposibilidad de subsana-ción, en la que insiste en su recurso”.La Audiencia, sin embargo, no com-parte la tesis, pues, señala, “la audien-cia previa tiene, en primer lugar, unafinalidad conciliatoria de las partes pa-ra que lleguen a un acuerdo o transac-ción que ponga fin al proceso, y, ensegundo lugar, y si dicha conciliaciónno se alcanza, una finalidad sanatoria,es decir la de subsanar cualquier de-fecto procesal que haya podido ser ob-servado, de tal manera que, una vezdeterminado si existe algún impedi-mento procesal para que el juicio secelebre, se proceda a su subsanación si

ello es posible o, en otro caso, se pon-ga fin al proceso, evitando una trami-tación innecesaria y la consiguientesentencia absolutoria en la instancia,con lo que es evidente que dicho trá-mite se ha convertido en un trámitefundamental y no una simple prepara-ción del juicio”. De ahí, añade el Tri-bunal, “que la presencia de las parteso de los profesionales que les repre-senten con poder suficiente para al-canzar un acuerdo, en concreto pa-ra renunciar, allanarse o transigir,resulta necesario con la nueva Leyde Enjuiciamiento Civil, mas ello nopriva que, apreciada en ese acto dela audiencia previa la existencia dealgún defecto en el poder otorgado,pueda perfectamente ser subsanadoel defecto en cuestión acudiendo alas reglazzs generales de subsana-ción contenidas en el artículo 231de la misma Ley y en el artículo11.3 de la Ley Orgánica del PoderJ u d i c i a l, máxime en el presente casoen que los actores, ahora recurrentes,ya habían intentado acto de concilia-ción previo a la demanda instauradoradel presente juicio con la entidad de-mandada que finalizó sin avenenciapor lo que difícilmente se podía alcan-zar en el acto de la audiencia previa,y, por otra parte, ser criterio de estetribunal que dicho defecto procesal essubsanable. Se desestima el motivo”.

El TC ampara la liber-tad de expresión reforza-

da de los letrados(Sentencia de la Sala Segunda del

TC de 11 de diciembre de 2006)

La sentencia de la Sala Segunda delTribunal Constitucional del 11 de di-ciembre de 2006 otorga el amparo s o-licitado por un abogado gallego con-tra una sentencia que desestima surecurso contra una resolución delConsejo General de la Abogacía Ga-llega que le sancionaba con 15 días

“La audiencia previa tiene, en primer lugar, una fi n a l i d a dconciliatoria y, en segundo lugar, y si dicha conciliación nose alcanza, una finalidad sanatoria, es decir la de subsanarcualquier defecto procesal que haya podido ser observa d o ”

“La presencia de las partes o de los profesionales que lesrepresenten con poder suficiente para alcanzar un acuerdoresulta necesario con la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil,mas ello no priva que, apreciada en ese acto de la audienciap r evia la existencia de algún defecto en el poder otorgado,pueda perfectamente ser subsanado el defecto en cuestión

acudiendo a las reglas generales de subsanacióncontenidas en el artículo 231 de la misma Ley ”

47

SENTANDO JUJURISPRUDÈNCIA

de suspensión del ejercicio de la pro-f e s i ó n .

La sanción - que el Consejo galle-go rebajó a 15 días en vez de los cua-tro meses de suspensión inicialmenteaprobados pro la Junta de Gobiernodel Colegio de Abogados de Ferrol-tiene su origen en un escrito en elque el letrado sancionado expresabaen cierto modo dudas sobre la impar-cialidad del dictamen redactado poruna letrada, y posteriormente confir-mado por la junta colegial, respecto ala pretensión de un acusado de obte-ner el beneficio de justicia gratuitaen un proceso en que, además, el le-trado de la parte actora era precisa-mente el entonces decano del Cole-gio de Abogados de Ferrol.

En concreto, el abogado relata quela letrada en que había recaído la de-fensa del acusado mantenía una “re-lación familiar directa con personasestrechamente unidas a la parte acto-ra”, por lo que, añade, “según obser-vaciones de mi mandante” la aboga-da en cuestión “pudo haber incurridoen causa de incompatibilidad”.

Las manifestaciones realizadas poreste abogado le valieron la aperturade un expediente sancionador confir-mado después por la Sala de lo con-tencioso administrativo del TSJ deGalicia en una sentencia en la que seseñala que “no cabe sino considerarofensiva e impropia de la práctica fo-rense, entre compañeros de colegio,la utilización de expresiones descali-ficantes hacia sus colegas, ajenas porcompleto a lo que deben constituirlos meros criterios de defensa de lapretensión de su cliente, y que tien-den a poner en tela de juicio el honory la honradez de aquellos”.

La demanda de amparo aduce, en-tre otras cosas, vulneración del dere-cho a la libertad de expresión en elejercicio del derecho a la defensa yconculcación de su derecho a la pre-

sunción de inocencia y a ser juzgadopor un órgano imparcial, dado que,señala, la Junta de Gobierno de

El Ministerio Fiscal considera que síse ha producido vulneración el dere-cho mencionado, mientras que el Con-sejo de la Abogacía gallega entiendeque no puesto que, asegura, el letradotraspasó los límites configuradores delderecho a la libertad de expresión ypenetró en el campo de la injustificadaofensa a un compañero.

Ante estos hechos, el TC resaltaprimero que para poder apreciar silas correcciones disciplinarias im-puestas a los abogados en el ejerci-cio de su función de defensa sonacordes con el derecho a la libertadde expresión, “debe analizarse pri-mero si las expresiones utilizadas re-sultan justificadas por las exigenciasdel ejercicio del derecho a la defensay , pa ra e l lo , debe rán t ene r se encuenta las circunstancias concurren-tes, pues estas pueden justificar lamayor beligerancia en los argumen-tos, sin más límite que el insulto y ladescalificación innecesaria”.

El TC indica en primer lugar que elescrito en cuestión tenía carácter pro-cesal, ya que en él se exponían las ra-zones por las que el demandante deamparo entendía procedente que el ór-gano judicial plantease cuestión de in-constitucionalidad en relación con losarts. 131 y 132 de la Ley hipotecaria,procedimiento a través del cual se se-guía el proceso judicial en el que esta-ba implicado su defendido.

El Tribunal entiende que en el pasa-je del escrito por el que resulta sancio-nado el letrado, “se realiza una exposi-

ción meramente descriptiva de hechos(relación familiar de la letrada desig-nada de oficio con el entorno de laparte actora e integración de un abo-gado de la parte actora en el órganocolegial que emitió el dictamen de in-sostenibilidad de la pretensión) cuyaveracidad no es discutida por ningunode los afectados”.

“Además – señala el TC- lo ciertoes que el referido texto no contieneninguna expresión que, por lo menosde forma directa, resulte objetivamen-te ofensiva e injuriosa para los letra-dos compañeros del recurrente en rela-ción con el ejercicio de la función dedefensa letrada que tienen encomen-dada y que pueda tacharse claramentede inadecuada e infrecuente en el usoforense para defender los intereses deun cliente”. “Efectivamente, los térmi-nos en que está redactado el escritopretenden únicamente describir lo quese consideran anteriores irregularida-des en la calificación de la pretensiónde su cliente como insostenible, ampa-rándose en consecuencia, en la liber-tad de expresión del letrado que, pre-cisamente por su carácter específico lepermite una mayor beligerancia en losargumentos, dada su conexión con elderecho de defensa de la parte”.

Por estos motivos, finalmente, elTC considera que la sanción im-puesta al letrado vulneró su derechoa la libertad de expresión en rela-ción con el ejercicio del derecho ala defensa, al recaer sobre una con-ducta que se encontraba cubierta porel ejercicio del mencionado derechofundamental, y, en consecuencia es-tima la demanda de amparo y anulala sanción.

“Los términos del escrito pretenden describir lo que seconsideran anteriores irregularidades en la calificación de lapretensión de su cliente como insostenible, amparándose en

consecuencia, en la libertad de expresión del letrado que,precisamente por su carácter específi c o, le permite una

m ayor beligerancia en los argumentos, dada su conexión conel derecho de defensa de la parte”

48

NOTÍCIES

UGT i CCOO recorreran la relació laboral especial

Els advocats de les Illes,entre els que més visiten

el portal del CGAE

Justícia reforçarà la seguretat

dels edificis judicials

Posada en servei del segon Jutjat de Violència de Gènere

Els sindicats UGT i CCOO han presfinalment la decisió de recórrer elReial decret que regula la relació la-boral especial dels advocats, tot justdesprés que

hagi rebut el vistiplau del sector ique el Govern ja hagi enfilat la rectafinal.

Segons informà el diari Cinco Días,els dos sindicats comparteixen la cre-

ença que la norma vulnera el principid’igualtat de tracte, ja que estableixper als advocats una regulació laboraldiferent de la normativa comuna querecull l’Estatut dels treballadors.

Els sindicats creuen que la norma«genera inseguretat jurídica en les re-lacions laborals d’aquests treballa-dors» i estableix una nova causa d’a-comiadament: l’extinció del contracteper voluntat de l’empresari titular del

despatx, per pèrdua de confiança i aun cost reduït, amb l’única finalitatd’abaratir el cost de l’acomiadamentd’aquests professionals.

Els sindicats també impugnen ques’estableixin regles distintes de les ge-nerals per negociar els conveniscol·lectius, «que limiten l’autonomiadels advocats i dels seus representantsen la futura negociació d’un convenicol·lectiu sectorial».

El portal del Consell General de l’Advocacia Espanyola

(w w w . r e d a b o g a c i a . o r g) va registrar en el decurs de l’any 2006més de 63.000 transaccions electròniques fetes per col·legiatsamb firma electrònica.

Dels diversos serveis del portal, el que més han utilitzat elsadvocats ha estat l’emissió de volants telemàtics per visitar els

presos, seguit de les consultes al campus virtual de formació ennoves tecnologies i les fetes al cens general de lletrats.

En conjunt, el portal rebé un total de 265.000 visites, de nouminuts de durada de mitjana. Cal indicar que segons la informa-ció que ha proporcionat el Consell, els advocats de les Illes Ba-

lears, Múrcia, Alacant i Saragossa han estat els més actius; defet, han estat el 30 per cent del total de les visites fetes.

El Consell de Ministres aprovà el passat 23 de fe-brer una inversió superior als 18 milions d’euros percontractar serveis de seguretat privada en els edificisjudicials de 12 comunitats autònomes, entre les qualshi ha les Illes Balears.

El Govern reconeix que aquesta inversió s’adoptacom a resposta a les peticions que han formulat diver-ses comunitats autònomes que han sofert altercats iincidents en dependències judicials en les quals lapresència de membres de les forces i cossos de segu-retat de l’Estat és escassa.

El servei de seguretat privada, que reforçarà el quepresten les forces de seguretat de l’Estat, començarà afuncionar a partir del segon semestre de 2007.

El passat 8 de gener començà a funcionar el segon Jutjatde Violència de Gènere a Palma, un jutjat que, segons es vadir a la presentació del nou òrgan judicial, pot arribar atractar entre 3.000 i 4.000 casos el 2007, a causa de l’incre-ment que s’espera d’aquest tipus de delictes.

En aquest sentit, cal recordar que les Balears és la comu-

nitat autònoma amb la taxa de violència de gènere més ele-

vada i que les estadístiques indiquen que durant els nou pri-

mers mesos del 2006 l’únic jutjat especialitzat registrà una

activitat molt intensa, ja que començava el primer de gener

amb 900 casos no resolts i ingressà 2.106 assumptes nous,

dels qual es resolgueren 1.258.

49

AMB LA VÈNIA

No es podia imaginar un reclús de 27 anys que complia con-demna per robatori a la presó de Ptzen, a la República Txeca,el motiu pel qual les autoritats judicials li atorgarien l’amnistia.Una erecció permanent. L’home, afectat de «priapisme», o tur-

gència persistent del pene en absència d’excitació sexual, fouenviat a ca seva després que se l’intervingués quirúrgicament ique les autoritats considerassin que a ca seva tindria més possi-bilitats de curar-se que no a la presó.

Amnistia per erecció permanent

50

OPINIÓN

B Ú S T I A

D E M A N D E S• Llicenciat en Dret per la Universitat de León, amb conei-

xements d’anglès i nivell avançat d’informàtica, cerca fei-na. Cal demanar per Marco Antonio Luis Santos en el te-lèfon 620 319 774.

• Administrativa amb experiència en tramitació i gestió dedocuments d’estrangeria i de personal, cerca feina. Caldemanar per Luisa Costa en els telèfons 678 258 902 i971 296 003.

O F E R T E S• Sol·licitam advocats acabats de llicenciar que vulguin de-

dicar-se a les disciplines de civil, mercantil o penal. Ofe-rim entre 600€ y 1.000€ mensuals de salari, segons for-mació. Es tracta d’un despatx multidisciplinar que creaespecialistes. Tel: 971 775 245.

• AUSBANC, organització d’implantació nacional, vol se-leccionar un advocat perqué s’incorpori a la delegació del’empresa a les Balears. S’ofereix una remuneració fixa de1 . 2 0 0€ mensuals més incentius. Les persones interessades

poden remetre el seu CV a l’adreça: baleares.ssjj@aus-banc.com i/o al número de fax 971 570 549.

D E S P A T X O S• Es lloga despatx per compartir al passeig del Born. Les

persones interessades us podeu informar al telèfon 600642 969 (referència Alicia).

• S’ofereix en un despatx professional situat al carrer delsOms una dependència per a advocat, amb dret d’ús de lasala de juntes. Preu: 400 euros mensuals. Les persones in-teressades poden telefonar als números 606 316 489 i 971723 336 i demanar per Pedro o David.

• Es lloguen dos despatxos de 14 i 8 metres quadrats en bufetd’advocats al centre de Palma en una situació immillorable.Tercer pis amb elevador. Exterior. Llum natural tot el dia.Tots els serveis. Per més informació us podeu adreçar al’a-dreça electrònica següent: bufetemaura@infomail.es.

D I V E R S O S• Despatx d’advocats i d’assessors fiscals espanyols i ale-

manys cerca despatx per compartir amb companys espan-yols a Palma per establir una col·laboració. Adreça de con-tacte: lopez@artzlopez.com. Tel: 0049 261 94 23 173.

AGENDA

Premis d’Articles Jurídics “Degà Miguel Frontera”La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les

Illes Balears ha acordat convocar el 3er Premi d’Articles Jurí-dics «Degà Miguel Frontera», en llengua catalana i el 2on enllengua castellana, al quals poden concórrer tots els llicenciatsen Dret, espanyols, llevat dels membres de la Junta col·legial.

Els treballs, que podran tenir una extensió màxima de 35 pà-gines a doble espai, poden versar sobre qualsevol tema jurídic ihan de ser originals i inèdits. S’hauran d’enviar, abans del 31d’octubre de 2007, per quintuplicat i sense remitent a la seu del’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a la Rambladels Ducs de Palma de Mallorca, núm. 10, 07003 Palma.

El jurat emetrà la decisió el 20 de novembre de 2007 i elspremis es lliuraran en el curs de la Junta General que es farà elmes de desembre de 2007. Es concedirà al primer premi enllengua catalana 1.500,00 euros i un accèssit de 500,00 euros. Ial primer premi en llengua castellana 750,00 euros i un accèssitde 250,00 euros.

IX Congrés Nacional de l’Advocacia EspanyolaEl IX Congrés Nacional de l’Advocacia Espanyola es durà a

terme del 26 al 28 de setembre a Saragossa i presentarà una sè-rie de novetats, com les intervencions més habituals en els ano-menats congressos científics en els que els especialistes tracta-ran sobre temes d’interès per a la professió, i es potenciaran elsportals o seminaris.

Sota el lema general “Llibertat i seguretat: aspectes bàsics del’Estat de dret”, la primera ponència tractarà sobre temes rela-cionats amb la immigració i l’estrangeria; la Cort Penal Inter-nacional; el torn d’ofici i les darreres reformes del Codi penal.

“La defensa i l’advocacia” serà el marc de la segona ponèn-cia, que tractarà d’assumptes referits a la situació nacional i in-ternacional de l’advocacia, amb especial atenció al debat sobre

la Llei d’Accés, les societats professionals, la regulació de larelació laboral especial i la retribució dels serveis jurídics.

Ja s’ha decidit que es facin portals o seminaris sobre “Disca-pacitat i justícia preventiva”, “Justícia esportiva”; “Habitatge,l’urbanisme i el finançament de les entitats locals”; i “El me-nor, drets i deures”.

Premi Rafael Martínez EmperadorEl Ple del Consell General del Poder Judicial ha acordat con-

vocar el Premi Rafael Martínez Emperador, al qual poden op-tar les persones que presentin un treball sobre el tema «Globa-lització i justícia». Els treballs han de ser originals i inèdits ihan de tenir una extensió mínima de 150 pàgines i màxima de300. S’han de remetre abans del 31 d’octubre d’enguany i percorreu certificat a l’organisme convocant, situat al carrer Mar-qués de la Ensenada 8, 28071 de Madrid. Es podrà concedir unpremi de 18.030 euros o distribuir aquesta quantitat en duesmeitats entre els treballs presentats que es considerin de majoro igual mèrit.

Premi sobre gestió públicaLa Sindicatura de Comptes de les Illes Balears ha sol·licitat a

l’ICAIB que es comuniqui que la revista Auditoría Pública,que ofereix articles, informació i entrevistes sobre auditoria icontrol de la gestió pública, comptabilitat, legalitat i, en gene-ral, sobre tots els aspectes que incideixen en la gestió pública iel seu control, convoca anualment un premi pel qual el ConsellEditorial de la revista elegeix tres articles.

Aquest premi té caràcter anual, i una dotació econòmica de3.600, 1.800 i 600 euros al primer, segon i tercer premi respec-tivament.

La tramesa d’articles ha d’anar adreçada a: Sindicatura deComptes de les Illes Balears, C/ Sant Feliu, 8 A. 07012 Palma.Més informació al telèfon 971 214 800..