1

Eduard MasjuanUniversitat Aut�noma de Barcelona

Models urbans, models de ciutat: de lÕurbanismetentacular a lÕurbanisme ecol�gic1

El desequilibri demogr�fic i territorial a Catalunya i Val�ncia

A Catalunya, durant les darreres d�cades del segle XIX, es produeix un creixementdesorbitat de la poblaci� urbana, com a conseq��ncia del transvasament a les ciutats, ala recerca dÕun lloc de treball a les ind�stries, dÕhabitants de les zones rurals pr�pies i,posteriorment, dÕaltres regions de la pen�nsula ib�rica. Aquest fenomen comporta unamodificaci� important dels paisatges urbans i de les seves perif�ries, incideix en laruptura de lÕequilibri ecol�gic i incideix tamb� negativament en la satisfacci� de lesnecessitats biol�giques de lÕindividu.Com a exemple m�s representatiu dÕaquest augment de la poblaci�, podem esmentar elde la ciutat de Barcelona, que va passar de tenir 175.331 habitants el 1850 a tenir-ne537.354 el 1900.Les condicions dÕinstal.laci� dÕaquesta poblaci� addicional, estranya a la pr�pia delcreixement vegetatiu, no es va materialitzar en el cas dels obrers en lÕEixample, sin�que aquests varen ser allotjats al casc antic i als barris de la perif�ria. A lÕEixample sÕhidespla�� lÕaristocr�cia del diner de Barcelona i dÕarreu de Catalunya atreta pel confort iprivilegi de la zona a m�s de lÕaugment de renda que aix� supos�. Per tant lÕEixamplede Barcelona concebut el 1860 per Cerd� en forma dÕuna enorme quadr�cula per motiushigi�nics i com a s�mbol del progr�s t�cnic i industrialitzador desvetll� lÕespeculaci� dels�l i el modern negoci urban�stic.Aquest tipus de planificaci�, va causar greus perjudicis, com la desaparici� dels s�lsagr�coles i forestals que exercien la funci� de fronteres naturals entre la gran ciutat i elspobles adjacents, i tamb� la p�rdua de les fonts dÕaprovisionament dÕaliments i aig�es.El creixement sense mesura de les grans ciutats modernes comport� un flux urban�sticque donar lloc a les primeres �rees metropolitanes amb lÕabsorci� i p�rdua dÕautonomiamunicipal dels petits municipis a 6 km. de la capital. Aix� pobles com Gr�cia, Sants,Horta, Sant Mart� de Proven�als, Sant Andreu de Palomar i Les Corts de Sarri� des de1897 quedaren absorbits per Barcelona i esdevenen suburbis dÕaquesta. Aix� per lapressi� urbanitzadora i per la centralitzaci� i concentraci� obrera, sÕesdevingu� el quepejorativament els urbanistes organicistes com Patrick Geddes denominarenÒconurbaci�Ó.En el cas de Val�ncia el proc�s de metropolitanitzaci� esdev� m�s tard que a Catalunya,per� despr�s de la planificaci� dels primeres eixamples de 1858-1887-1898, claramentinspirats en el de Barcelona, es produeixen tamb� les agregacions entre 1870 i 1877 dePatraix, Beniferri, Russafa, Pinedo, El Palmar, lÕOliveral, Castellar, i la Font de SantLlu�s. De 1877-1887 es produeixen les agregacions de Benimamet, Orriols, iBenimaclet. De 1887-1897 sÕagreguen a la capital Borbot�, Carpesa, Campanar, Poble

1 Pon�ncia llegida a la I Universitat dÕestiu a La Punta. Universitat de Val�ncia, celebrada del 15 al 20 de juliol de 2002.

2

Nou del Mar i Vilanova del Grau. En aquest cas la burgesia agr�ria valenciana apostaclarament per lÕexpansi� cap al sud i comen�a a envair lÕhorta, el model urban�sticburg�s comporta irreversiblement la p�rdua dÕidentitat de tots aquests pobles.En definitiva, els greus desordres que caracteritzen les �rees metropolitanes a principisde segle XX demostraren que els problemes urban�stics no es podien resoldre tan solsamb mesures exclusivament t�cniques o arquitect�niques plantejades, en molts casos,per funcionaris a sou dÕinstitucions controlades, en el fons pels grans propietaris deterrenys, que nom�s pretenien obtenir els m�xims beneficis.Era una situaci� de partida que exigia la recerca dÕun nou tipus de planificaci�territorial. Un dels possibles era el plantejat a lÕobra dels pre-rafaelites brit�nics i elsseus ep�gons. Aquesta opci� va arribar a Catalunya a trav�s de Cebri� de Montoliu im�s endavant va ren�ixer amb els projectes desenvolupats per intel.lectuals anarquistescom lÕenginyer Alfonso Mart�nez Rizo i el ge�leg dÕarrels valencianes Alberto Cars�.

Els or�gens de lÕurbanisme ecol�gic o ÒorganicistaÓ

La idea de la Ciutat Jard� cap al final del segle XIX sorgeix com una respostaurban�stica al model de ciutat engendrat per la Revoluci� Industrial. LÕimpuls inicialsorg� de les propostes idealistes de John Ruskin (1819-1900) i de William Morris (1834-1896), dels seus pressup�sits est�tics i �tics neorom�ntics i socialistes, per� foudesenvolupat dÕuna manera menys m�stica i m�s pr�ctica per Ebenezer Howard (1850-1928) i Patrick Geddes (1854-1932), que tamb� posse�en uns coneixements m�s t�cnics.Especialment important �s lÕaportaci� de Patrick Geddes, el qual recull en els seusestudis de planificaci� urbana i regional (basats en an�lisis geogr�fiques, biol�giques,antropol�giques, econ�miques i hist�riques del ge�graf social Elis�e Reclus), mentreque pel que fa al model dÕorganitzaci� social parteix de les teories del seu amic PiotrKropotkin. La conjugaci� dÕaquests diversos eixos, englobats en una nova forma deplanificaci� urban�stica que ell anomena Ci�ncia C�vica o Civies, troba actualment unequivalent a la denominada ecologia humana i social.Els quatre personatges esmentats coincideixen en el rebuig de lÕoposici� entre societat inaturalesa, imposada pel sistema capitalista modern, i cerquen una s�ntesi equilibradaentre la ciutat i el camp, amb un urbanisme que se supediti al territori i que respecti launitat org�nica entre la ciutat i la regi�, es salvaguardi la identitat dels petits nuclis depoblaci� i la conservaci� dels cinturons agr�coles... En resum, un urbanisme de tipusecol�gic, organicista, regionalista i antimetropolit�.La projecci� pr�ctica dÕaquests ideals es desenvolupa a partir de dues propostesparal.leles: una la de lÕaustr�ac Camillo Sitte (1843-1903), exposada al seu llibre delÕany 1889 Construcci� de ciutats segons principis art�stics, que tindr� els seus fruitstardans a diversos pa�sos centreuropeus, i una altra la de lÕangl�s Ebenezer Howard,expressada al llibre Ciutats Jard� del futur, publicat lÕany 1902, per� concebut el 1880,que amb lÕexecuci� de lÕarquitecte Raymond Unwin (1863-1940), es concreta aLetchworth, Anglaterra, lÕany 1903 i a Welwyn, el 1919.La idea inicial, per�, no hauria pogut resistir la cr�tica dels qui creien que el progr�st�cnic pot regenerar les ciutats de creixement il.limitat, per� lÕaportaci� del soci�leg ibi�leg escoc�s Patrick Geddes, va dotar la teoria dÕuna eina fonamental per bastir unplanejament urban�stic i ecol�gic com �s el sistema que anomena Ci�ncia C�vica. Al seullibre Ciutats en evoluci�, de lÕany 1915, preveu, a partir de lÕan�lisi dels fluxosdÕenergia i de materials no renovables que utilitza el sistema industrial del

3

comen�ament del segle XX, que les aglomeracions urbanes que configuren la ciutatentesa com a for�a productiva han arribat a la seva fi i que ser� inevitable una novaetapa a la qual la utilitzaci� racional dÕenergies renovables i la conservaci� irehabilitaci� territorial conduiran cap a unes formes dÕestabliments urbans en qu� lescaracter�stiques del camp i de la ciutat coexistiran equilibradament.

De la Ciutat Jard� al suburbi jard�

El debat sobre el tamany de la ciutats que es produ� just en el moment que es q�estionala seva sostenibilitat pel que fa als abasteixements dÕenergia, aliments, salubritat iaig�es de 1910 fins a 1920 contemplava per sobre de tot lÕigualitarisme social, i lasolidaritat. Es tractava dÕevitar la depend�ncia i lÕintercanvi desigual que les gran ciutatsporten per s� mateixes al �sser inevitablement organismes insostenibles. Evitar doncs elnegoci immobiliari i propiciar la propietat comunal del s�l eren les q�estionsfonamentals per aconseguir les ciutats de tamany limitat.El debat entre els partidaris de la gran ciutat basada en el poder del diner i el partidarisde la limitaci� preestablerta es produeix quan encara la major part de ciutats deCatalunya comptaven amb unes condicions excepcionals per poder preservar en els seuscascs existents els espais naturals i de conreus que les envoltaven i fixar-ne els l�mits decreixement; expectatives que es veuran definitivament frustrades a partir de 1917, que�s quan sÕaprova el Pla general urban�stic, amb la conseq�ent especulaci� de terrenysper urbanitzar en els quals invertir els beneficis industrials obtinguts durant el per�odede neutralitat de la Primera Guerra Mundial.Malgrat que la teoria urban�stica de la ciutat jard� fou extensament difosa i defensadacom soluci� antimetropolitana a principis de segle, a Catalunya aquesta va sertergiversada i utilitzada de manera oportuna per aquells propietaris i institucions que laplasmaren en el suburbi jard� i com a reclam per a futures expansions urban�stiques enforma de ciutat difosa.DÕaquesta manera a Catalunya no existeix cap pl�nol formal de ciutat jard� completa nitampoc cap estudi de planificaci� territorial en aquells anys que reculli els principis dela Ci�ncia C�vica. Els seus te�rics i els actors socials implicats toparen en el problemade la propietat del s�l, tant pel que fa a solucions urban�stiques alternatives com deCiutat Jard� o de Ciutat Lineal.DÕaquesta manera sÕerig� com a �nica teoria urban�stica possible la ciutat de tamanyil.limitat, basada en lÕoptimisme tecnol�gic, lÕintercanvi desigual i la l�gica capitalistade devastar la naturalesa en nom del progr�s.

La interpretaci� anarquista de la ciutat capitalista

Als anys trenta el desequilibri del territori catal� �s ja una clara evid�ncia. Si ens atenema lÕany 1936, Barcelona ciutat t� una poblaci� de 1.062.157 habitants i aix� representael 36% del total de la poblaci� catalana.

4

Les condicions dÕhabitatge a la ciutat per a les classes humils a nivell higi�nic s�n moltdeficients, i han donat a lloc a districtes s�perpoblats.En arribar la Segona Rep�blica, en un context de crisi econ�mica i pel to �nicamentreformista dÕaquesta, la soluci� pol�tica republicana es mostra completament inefica�per a la grau problem�tica urbana i socioecon�mica de Barcelona.El rebuig popular a les condicions de vida de la metr�poli es tradueixen en un movimentpopular encaminat al naturisme, lÕexcursionisme popular, o el nudisme, que sÕarticulades de els centres obrers, ateneus o associacions vegetarianes diverses. A tall dÕexemplea Val�ncia sÕedita des de 1916 la revista naturista m�s important de lÕEstat des de 1916com �s Helios, altres son Gimnos, Generaci�n Consciente, Estudios, Orto, o ElNaturista de Carlet.�s evident que aquests moviments socioecol�gics sorgeixen com a reacci� a lescondicions de vida artificiosa i insalubre de les metr�polis i en tots els casos per lÕintentde portar una vida digna i lliure en equilibri amb la natura. Aquestes s�n les condicionssocioecol�giques que permetran el retorn de la teoria urban�stica de la Ciutat Jard�,complementada amb les teories anarquistes del municipi o comuna lliure, aix� com elretorn a lÕesperan�a de la desconnexi� metropolitana.En el marc de les expectatives de transformaci� social dels anys trenta, i tretze anysdespr�s de lÕestancament de la difusi� de la Ciutat Jard�, els anarquistes tornen aplantejar-la com a realitzable, complementant-la en els aspectes econ�mico-socials i denova conviv�ncia, que s�n els que inicialment havien impedit la seva consecuci�.Aix� ho f�u, a trav�s dÕun estudi urban�stic molt rigor�s2, lÕenginyer anarquista AlfonsoMart�nez Rizo (1877-1951).Aquest parteix de lÕan�lisi de la situaci� urban�stica de les dues principals metr�polisdÕaleshores, Madrid i Barcelona. En aquestes dues ciutats els intents de reforma urbanahan fracassat, aix� com els motius que en lÕactual r�gim capitalista han impeditqualsevol altre model urban�stic que no sigui el de concentraci� i centralitzaci�.Per a Mart�nez Rizo no hi ha alternativa reformista al model urb� capitalista, perqu� elprincipal negoci dÕaquest sistema econ�mic es fonamenta, precisament, mitjan�ant eltransvasament de poblaci� del camp a la ciutat, en el creixement il.limitat de les urbs.Aix� ho expressa: ÒEl inter�s de la burgues�a es que la ciudad crezca, y la pol�tica poneen juego todos sus resortes para conseguirloÓ, ja que est� demostrat, referint-se a lapol�tica socialdem�crata dÕaleshores de cases barates i les lleis urban�stiques, quepodrien impedir lÕespeculaci� de terrenys, que Òel Gobierno pudiera evitarlo, pero nolo hace nunca, porque los capitalistas pueden ,m�s que �l y tiene que limitarse a ser suprotectorÓ3

Per a Mart�nez Rizo lÕurbanisme capitalista basat en el creixement il.limitat est�condicionat i determinat per ser possible en els mitjans de locomoci� i els edificiselevats: ÒLos medios r�pidos y econ�micos de transporte son un arma poderosa que seha apresurado a utilizar la burgues�a para llevar m�s lejos su fabuloso negociofundamentado en la supervaloraci�n del sueloÓ4 Element que comporta lÕexpansi�suburbial de la metr�poli i la supervaloritzaci� dÕaquests terrenys, els quals, fins que noarriben els plans dÕurbanitzaci�, romanen en lÕactual r�gim de propietat en estatsemblant a un camp de batalla sembrat de ru�nes5. Per aquest motiu anticipa la finalitatque tindran els projectes dÕautopistes que aleshores es comencen a estudiar, ja que s�n:

2 MARTêNEZ RIZO, A., La urban�stica del Porvenir. Edit. Estudios, Cuadernos de Cultura, Val�ncia,1932.3 Ibid., pp.6-7.4 Ibid., p.23.5 La cursiva es meva.

5

(....) caminos especiales constru�dos para el automovilismo, con el mejor trazado dealineaciones, rampas y pendientes y con los menos cruces posibles para permitir unamarcha automovil�stica sumamente r�pida. La base del negocio que tales autopistastratan de establecer est� en la expropiaci�n a precio corriente de tierra de labor de dosamplias fajas laterales que, con la facilidad de comunicaciones, se tranformar�an ensolares edificablesÓ6.La interpretaci� de lÕautom�bil privat com a agent que promou inevitablement lasuburbialitazi�, a trav�s de Mart�nez Rizo, en el 1932 �s una clara anticipaci� a laproblem�tica contempor�nia del creixement urb� en forma de taca dÕoli.LÕaltre element que Mart�nez Rizo enumera com a indispensable per a lÕobtenci� de lam�xima rendibilitat de lÕespai urb� per part dels propietaris �s el de la Casa Bloc: per aell aquest tipus dÕedificaci� �s la concreci� m�s t�pica del capitalisme, el qual qualificadÕartifici�s perqu� en ell sÕha de rec�rrer a la ventilaci� i lÕenllumenat artificials, tamb�inhum� i antisocial donat que sÕhi produeix una aglomeraci� humana insostenible,econ�micament i ecol�gicament, que a m�s a m�s sÕempla�a al mig de nombrosesoficines, restaurants, caf�s, cinemes, etc. Tota aquesta concentraci� amb la finalitat Ò(...)que los altos precios alcanzados por el suelo puedan dar redimientoÓ 7. Tamb� anuncialÕaltre afecte negatiu que comporta la Casa Bloc, el de la congesti� del tr�nsit. Aix�doncs per a Mart�nez Rizo la gran ciutat es antihigi�nica, antisocial i antiecon�mica, pelque fa als abastiments i serveis que precisa, que cada vegada han de venir m�s lluny.Per tant, lÕaugment dÕhabitants que precisen aquests serveis no �s proporcional al majorcost que suposen.

La proposta anarquista de la Ciutat Jard�

La proposta urban�stica i social encaminada a la ciutat futura de dimensi� limitada esbasa fonamentalment en que Ò(...) las grandes ciudades deben cesar en su crecimientopor concreci�n exterior y, en cambio, para alojar al aluvi�n de nuevos ciudadanos quelas hacen crecer continuadamente, deben proceder a construir n�cleos ciudadanosseparados del casco por determinada distancia que permita una f�cil comunicaci�n,pero que deje campos libres necesarios para la salud y la higiene socialesÓ8. SÕhadÕobservar que aquesta constitueix una proposta id�ntica a la de Cebri� de Montoliu aCatalunya, uns anys abans, quan parlava dels l�mits del desenvolupament urb� des de laperspectiva de la Ciutat Jard�. Si aquest model dÕurbanisme ja era de per si revolucionariperqu�, en impedir la conurbaci� frenava parcialment lÕespeculaci� urban�stica, araplantejada, de nou pels anarquistes, cobrava un impuls doblement revolucionari.Mart�nez Rizo pos� �mfasi en que la materialitzaci� de la Ciutat Jard� passa perdelimitar el problema de la propietat del s�l, ja que Ò(...) los poseedores de los solaresque habr�an de transformarse en zona libre constituyen en el r�gimen capitalista unafuerza que est� demostrado pr�cticamente que es invencible...Ó9

Cal recordar el que deia Cebri� de Montoliu al respecte i que ens mostra el grau desintonia dÕambd�s te�rics:Ó(...) la Ciudad Jard�n debe, en lo administrativo y lo

6 Ibid., pp.22-23.7 Ibid., p.23.8 Ibid., pp. 24-25.9 Ibid., p. 25.

6

econ�mico, estar sujeta a un plan previo que asegure la permanencia de lasprecedentes ventajas, sea reserv�ndose la comunidad la propiedad colectiva del suelo,sea bajo otras condiciones que eviten los efectos de la especulaci�n de terrenos o lahagan redundar en su exclusivo provechoÓ10 .La proposta urban�stica de les noves Ciutats Jardins la concreta Mart�nez Rizo en:a) Desconnexi� de les actuals �rees metropolitanes mitjan�ant un proc�s transitori de

reubicaci� poblacional dÕacord amb les necessitats i anhels de vida humana i detreball.

b) Nova planificaci� territorial dÕacord amb lÕestudi del medi i les seves possibilitatsbiol�giques, que ser� lÕelement que determinar� la dimensi� convenient de la ciutat.DÕaquesta manera sÕevitaran les soldadures amb altres poblacions i es crearan nousnuclis aut�noms de ciutats que tindran pr�viament establertes les lleis per a la sevaestabilitat.

c) Ser� una premissa essencial per a les noves ciutats la preservaci� dels espais lliuressense edificar que les han dÕenvoltar. Aquestes zones tindran el paper de reserveshigi�niques i de lleure i alhora seran destinades a conreus per a lÕabastament deproductes frescos per a la ciutat.

d) Organitzar la ciutat per tal de tenir el m�nim tr�nsit possible i per zonificar-laperfectament dÕacord amb les condicions naturals i meteorol�giques.

La proposta anarquista de la futura ciutat a nivell socioecon�mic parteix del comunismellibertari:a) Desaparici� del negoci urban�stic i de la propietat del s�l.b ) Despoblament de les metr�polis per pr�pia iniciativa dels seus habitants en

desapar�ixer les forces congregants que les han fet cr�ixer, i per lÕaparici� de novesformes de conviv�ncia i producci� en altres llocs, que actuaran com a forcesdescongestionadores de les grans ciutats.

c) Durant aquest per�ode xifrat el 1932 en deu anys de descongesti� Mart�nez Rizoindica que progressivament sÕhaur� de procedir a la demolici� dels edificis insans.Segons el mateix autor, a Barcelona i Madrid poden representar el 80% del totaledificat.

d ) Nova distribuci� municipal del pa�s en base a municipis aut�noms sense capsuperestructura pol�tica que, exceptuant algunes capitals, haurien de tenir un volumaproximat als 2.000 habitants.

Aquest �s, en resum, el m�s substanci�s de la proposta urban�stica anarquista, passantper la planta de les ciutats futures, els habitatges, lÕal�ada, els materials de construcci� ila decoraci� dels edificis, que en alguns casos el temps ha convertit en obsoletes.Com es pot veure, la teoria de la Ciutat Jard� formulada pels anarquistes aut�ctons cobr�una enorme import�ncia, fins al punt que la converteixen en una genu�na aportaci� en elterreny del que avui coneixem per ecologia humana aplicada al territori i les persones.El pensament territorial anarquista durant els anys trenta f�u una aportaci� decisiva, queprov� b�sicament del federalisme revolucionari de Pi Margall, del socialismerevolucionari de la primera internacional i del pensament col.lectivista de JoaquimCosta els quals des de la segona meitat del s.XIX sÕoposaren decididament a la p�rduadÕautonomia i agregaci� dels municipis del pla de Barcelona. De manera coherentJoaquim Costa per exemple, recull lÕesmentada tradici� del recolzament mutu delspobles ib�rics, que donar� les bases per a un nou marc de conviv�ncia, conegut des deels anys trenta com a comunisme llibertari.En la nova estructura de model organitzatiu, el municipi, que es podr� dir lliure perqu�ser� la unitat de nova conviv�ncia per als seus te�rics posar� fi a una abstracci� com �s 10 MONTOLIU, C., La Ciudad Jard�n, p. 29.

7

lÕEstat. Cal dir que els anarquistes formulen aquesta teoria en un moment en qu� estanconven�uts que tots els sistemes governamentals ha estat assajats i han fracassat.Per als anarquistes, el municipi lliure es basar� en el plebiscit vers les necessitats de lacol.lectivitat, i no en el sufragi. Aquesta ser� la manera en qu� el vot directe sobre elsserveis necessaris que precisa la poblaci� es podr� fer efectiu. �s a dir, les decisionssobre els serveis que precisa la comunitat seran preses i dutes a terme per la totalitat dela poblaci�. Per tant, lÕAjuntament quedar� redu�t exclusivament a una oficinadÕestad�stica i de regulaci� del tr�nsit11. El municipi sÕintegrar� lliurement a laFederaci� Regional de Municipis, fins a conformar una futura Associaci� Internacionalde Municipis.Aquesta fou la proposta que, a grans trets, fou aprovada en el Congr�s extraordinari delmes de maig de 1936, celebrat a Saragossa per la CNT.En aquest Congr�s, i en vista del proc�s revolucionari imminent, sÕacord�, precisamenten el dictamen em�s per la pon�ncia sobre el concepte confederal del comunismellibertari, que fins que es produ�s la descentralitzaci� urbana es constitu�s en lesmetr�polis existents una Federaci� de Comunes Aut�nomes.

Conclusions

Es pot constatar com al llarg de m�s de un segle dÕurbanitzaci� expansiva hi hagut undebat entre els partidaris dÕaquest, front als qui defensen la ciutat de tamany limitat enequilibri amb la naturalesa.LÕaportaci� hist�rica dels anarquistes i de personatges a�llats com Cebri� de Montoliu ala ci�ncia urban�stica, fins a la seva teoria completa, ha estat molt valuosa.Malauradament, aquesta aportaci� al pensament territorial i urban�stic no tingu�continu�tat a casa nostra despr�s de 1939 a excepci� feta de les propostes de Ciutat Jard�fetes espor�dicament a Catalunya a la fi dels anys 50 per lÕurbanista Gaston Bardet.Contr�riament, al EE.UU. hi ha hagut continuadors de Patrick Geddes, com ara LewisMumford; a It�lia personalitats rellevats de lÕurbanisme com Carlo Doglio han est�s icomplementat lÕurbanisme de la Ciutat Jard� a escala humana, que avui em podr�em direcol�gic, i els ha estat possible fer-ho des de les mateixes escoles dÕurbanisme i elscentres socials. Avui en dia, per exemple, arquitectes de renom internacional comGiancarlo de Carlo es mostren decididament partidaris del model te�ric de Ciutat Jard�,quan anteriorment consideraven la ciutat compacte com el model menys agressiu de lanaturalesa. El consum de territori per mitj� de lÕexpansi� automobil�stica �s el quedefinitivament ha fet modificar les seves propostes en favor de la Ciutat Jard�12.Recentment el contingut ecologista de lÕurbanisme Òorg�nicÓ de la Ciutat Jard� (1998fou el Centenari de lÕobra de Howard) est� sent reconegut i revaloritzat en molts llocs,contra aquesta corrent dÕurbanisme expansiu que durant tants anys, independenment delÕideologia pol�tica, sÕha dut a terme invariablement. Per exemple a Anglaterra personescom Hildebrant Frey (1999), que estudien la ecologia urbana i nous dissenys de ciutatalternatius al de la ciutat de tamany il.limitat, conclouen que els models de te�rics deplanificaci� regional de Howard i Geddes son els que reuneixen les caracter�stiquesid�nies per les ciutats ecol�giques sustentables del futur. Amb elles sÕevitaran lesconurbacions i lÕexpansi� il.limitada dÕaquestes. 11 PUENTE, I., El Comunismo Libertario, Ateneo del Porvenir, Igualada, s.a.12 Entrevista amb Giancarlo de Carlo. Milano, Abril de 2001.

8

Avui est� totalment acceptat que lÕurbanisme Òorg�nicÓ fou un urbanisme ecol�gic.DÕaquesta manera, actualment, ja ho subscriuen especialistes en urbanisme com V.Bettini (1998)13, per a qui lÕecologia urbana parteix de Kropotkin, Howard, Geddes iMumford. El mateix autor ens senyala com la ciutat al no ser un ecosistema artificialtancat la seva sostenibilitat est� encara per demostrar i dÕaqu� que el que avui coneixemcom a ciutat sostenible sigui tant sols un reclam perqu� certs planificadors dÕestrat�giesurbanitzadores prossegueixin amb el desenvolupament urban�stic il.limitat que sÕest�nen forma de taca dÕoli. Realment, el model ja caduc de Los Ëngeles �s el que es tractadÕexportar tant per a Barcelona com a Val�ncia perqu� �s el model urban�stic que millorencaixa amb els interessos dels propietaris de terrenys convenientment secundats per lesinstitucions.Aix� doncs, els estudis sobre la sostenibilitat urbana actuals tot just parteixendÕindicadors que afecten els centres urbans o zones privilegiades fortamentrevaloritzades com les fa�anes mar�times, oblidant sovint lÕimpacte en el conjunt de lesmetr�polis en creixement continu. El mecanisme �s uniforme, dels centres urbanstradicionals sÕexpulsa la poblaci� de renda baixa cap a la perif�ria i sovintsÕaconsegueix una major qualitat ambiental en aquests, a canvi tamb�, del despla�amentde les activitats nocives o residus vers els l�mits de lÕ�rea metropolitana. Per aix�, lasostenibilitat urbana �s q�estionable en el conjunt de tota lÕaglomeraci� de Barcelonaper 4Õ5 milions de persones o Val�ncia per 1Õ7 milions.Els plans estrat�gics en aquesta �poca de pol�tiques neoliberals el que fan �sprofunditzar m�s en la desigualtat urbana en forma de p�rdua dÕespais lliures per lespersones i provoquen un augment considerable de la depend�ncia de les ciutats pel quefa a lÕabastiment de productes agraris frescos, aig�es i energia. Tot aix� explica en partprojectes com el Pla Hidrol�gic Nacional, lÕampliaci� dels Ports i Aeroports, per a ferÒsostenibleÓ mitjan�ant els intercanvis desiguals el model de ciutats en creixementperpetu. El cost en tots els casos suposa enormes zones supeditades a aquests (com perexemple les ZAL) el que comporta p�rdues irreempla�ables com la de La Punta delÕHorta de Val�ncia dÕalt valor paisatg�stic i agrari14, lÕaccessibilitat r�pida (laconstrucci� dÕun acc�s nord de lÕautopista A-7 i la prolongaci� de lÕavinguda BlascoIb��ez fins al mar en el cas de Val�ncia, o la de la Diagonal al mar en el cas deBarcelona totes elles enlla�ades per autopistes circulars) des de qualsevol punt de lametr�poli comporta aix� mateix la destrucci� de barris populars i hist�rics com elCaba�al o Malvarrosa.Espai i societat tenen dÕanar junts en la nova planificaci� territorial i fins que aix� nosucceeixi assistirem a drames ambientals i humans com els que tenen lloc a lÕhorta sudde Val�ncia, on literalment sÕha deportat als seus habitants i han estat, per al moment,enderrocades per la for�a bruta de la policia m�s de quaranta alqueries. A hores dÕararesten detinguts alguns dels seus ocupants per haver-se oposat a lÕabandonament de lesvivendes. LÕhorta de Val�ncia com en el seu moment Rio Tinto el 1888, o el PHN,esdevenen hist�ria ambiental i del temps present de lÕespai i la societat.

13 BETTINI, Virginio. Elementos de ecolog�a urbana, Madrid, 1998. Editorial Trotta, S.A.14 En el cas de Barcelona lÕampliaci� de lÕAeroport ha comportat la destrucci� del Delta del Llobregat, i actualment lÕampliaci� del Port de Val�ncia (en realitat el Port de Madrid) comporta convertir una de les hortes m�s belles del m�n amb dip�sit de contenidors, a m�s de lÕexpulsi� dels seus habitants. Malgrat lÕoposici� popular, per mitj� de la policia, sÕest� produint el desallotjament for��s de les Alqueries i barraques, a m�s dÕimpedir per la for�a bruta la continu�tat de la pr�ctica agr�ria, fins i totarribant a traslladar a finques de particulars la capa de terra vegetal de les 70 hect�rees de lÕHorta quegeneraci� rera generaci� han vetllat per la seva fertilitat.

9

DÕaqu� ve la necessitat de discutir els actuals criteris de sostenibilitat parcials i retornaral debat dels l�mits del creixement urban�stic a partir del que coneixem per Òpetjadaecol�gicaÓ que lÕurbanisme org�nic de fa cent anys ja va proposar, encara que no en vanestablir el seu c�lcul com ara ho han fet Rees i Wackernagel15, a partir de quantificar laquantitat de terra productiva que es necessita per a mantenir a cada membre de lasocietat amb la tecnologia actual.Sens dubte, el pensament anarquista sobre la ciutat que es pot recuperar de la hist�ria �suna aportaci� valuosa per al present, davant el fet constatat de la saturaci� que pateixenmundialment les ciutats contempor�nies.Al cap i a la fi, els anarquistes plantejaren una problem�tica urbana que avui sÕha vistagreujada per la magnificaci� dels mateixos inconvenients dÕaleshores. En lÕactualitatles ciutats del Sud pobre creixen imparablement mitjan�ant lÕincrement de poblaci�camperola que es veu for�ada a emigrar a les grans ciutats com a conseq��ncia de ladevaluaci� de la seva producci� agr�ria tradicional.Mentre les ciutats del Nord ric perden habitants per� creixen b�sicament per la pressi�de la riquesa, les dobles resid�ncies allunyades del centre, el lleure, el transport pervehicle privat i la cultura de lÕoci.Per aix�, la teoria de la Ciutat Jard�, la nova planificaci� regional que comporta i la novaorganitzaci� social que requereix, mant� la seva vig�ncia alternativa enfront el modelurban�stic capitalista neoliberal imposat.

15 Un resum de les seves idees es troba en lÕarticle ÒIndicadores de sustentabilidadÓ, Ecolog�a Pol�tica,12, 1996.

10

11

Bibliografia b�sica dÕurbanisme ecol�gic

BARDET, Gaston (1964), LÕUrbanisme, Pr�leg i Hist�ria recent de la urban�stica als Pa�sos Catalans per Manuel Ribas i Piera, Barcelona, edicions, 62.BETTINI, Virginio (1998), Elementos de ecolog�a urbana, Madrid, Editorial Trotta.BUNCUGA, Franco (2000), Conversazioni con Giancarlo de Carlo, Milano, Editrice El�uthera.CHOAY, Fran�oise (1970), El Urbanismo. Utop�as y Realidades, Barcelona, edit. Lumen, Colecci�n Palabra en el Tiempo.CHUECA, Fernando (1968), Breve Historia del urbanismo, Madrid, Alianza Editorial.DAVIS, Mike (1996), ÒC�mo el ed�n perdi� su jard�n: la historia pol�tica del paisaje de Los çngelesÓ, Barcelona, Ecolog�a Pol�tica, n¼ 11.DOGLIO, Carlo (1953), LÕEquivoco della Citta-Giardino, Napoli, Edizioni RL.FREY, Hildebrand (1999), Designing the city, London, E&FN Spon.GEDDES, Patrick (1960), Ciudades en Evoluci�n, Buenos Aires, Ediciones Infinito. Biblioteca de Planeamiento Urbano y Vivienda, Vol. 5.GOODMAN, Paul y Percival (1964), Tres Ciudades para el Hombre, t�tol original Communitas, Buenos Aires, Edit. Proyecci�n.KROPOTKINE, Pedro (1972), Campos, F�bricas y Talleres. Bilbao Edit. Zero.JARDI, Enric (1964), ÒCebri� de Montoliu urbanistaÓ. Barcelona, Serra DÕOr, 2» �p, n¼ 4.MARTINEZ ALIER, Joan (1999), Ò100 a�os despu�s de Ebenezer Howard: Econom�a ecol�gica y planificaci�n urbanaÓ Ecolog�a Pol�tica, n¼ 17.MARTINEZ RIZO, Alfonso (1932), La Urban�stica del Porvenir, Valencia, Edit. Estudios. Cuadernos de Cultura, n¼ 61.MASJUAN, Eduard (1993), Urbanismo y ecolog�a en Catalunya. Madrid. Edit. Madre Tierra.MASJUAN, Eduard (1996), ÒEl Urbanismo ecol�gico de Patrick Geddes y Cebri� de MontoliuÓ en Arturo Soria y el urbanismo europeo de su tiempo (1894-1994). Madrid, Fundaci�n Cultural COAM.MASJUAN, Eduard (2000), La ecolog�a humana en el anarquismo ib�rico (Urbanismo Òorg�nicoÓ o ecol�gico, neomalthusianismo y naturismo social) Barcelona, Ic�ria editorial i Fundaci�n de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo. Madrid.MONTOLIU, Cebri� de (1912), La Ciudad Jard�n. Barcelona, Publicaciones de la Sociedad C�vica de la Ciudad Jard�n.MONTOLIU, Cebri� de (1913), Las modernas ciudades y sus Problemas (subt�tol: A la luz de la Exposici�n de Construcci�n C�vica de Berl�n, con un ap�ndice sobre otros cert�menes an�logos etc.) Barcelona. Publicaciones de la Sociedad C�vica de la Ciudad Jard�n.MORRIS, William (1972), Noticias de ninguna parte, Vizcaya. Edit. Zero.MUMFORD, Lewis (1957), La cultura de las ciudades, Buenos Aires. Emec� editores.NAREDO, Jos� Manuel (1994) ÒEl funcionamiento de las ciudades y su incidencia en el territorioÓ, Madrid. Ciudad y Territorio, n¼ 100-101.RECLUS, Eliseo (s.a.), La Monta�a, Valencia. Edit. Estudios.RECLUS, Eliseo (1894), La Geograf�a Universal. Barcelona. T. I.ROSENAU, Helen (1986), La Ciudad Ideal, Madrid. Alianza editorialSITTE, Camilo (1926), Construcci�n de ciudades seg�n principios art�sticos, Barcelona. Edit. Canosa.TOLEDO, V�ctor (1988), ÒLas sociedades rurales hoyÓ, M�xico. El Colegio de

12

Michoacan Conacyt, Jorge Cepeda Paterson editor.UNWIN, Raymond (1916), ÒEl Arte de la Urbanizaci�nÓ, Barcelona. Civitas, n¼ 11-13.WELLS, H.G. (s.a.), Anticipaciones, Barcelona, Guarner y Taberner, editores.