Molts dels noms de les vies pMolts dels noms de les vies púúbliques dels pobles i ciutats del nostre pabliques dels pobles i ciutats del nostre paíís tenen un s tenen un sentit local i ssentit local i sóón una refern una referèència de la identitat dncia de la identitat d’’aquell territori. Noms de aquell territori. Noms de personatges, de llocs, de valors, de fets històrics, etc., ajudepersonatges, de llocs, de valors, de fets històrics, etc., ajuden a diferenciar uns n a diferenciar uns municipis dels altres i a saber on ens estem. Això tambmunicipis dels altres i a saber on ens estem. Això tambéé serveix per reforserveix per reforççar el ar el sentiment de pertinensentiment de pertinençça a aquella comunitat per part de les persones que hi a a aquella comunitat per part de les persones que hi viuen. viuen.

ÉÉs un aspecte cultural que ds un aspecte cultural que dóóna personalitat a cada territori et. Un fet diferencial na personalitat a cada territori et. Un fet diferencial que ens fa entendre aquell lloc, que trenca la uniformitat i fa que ens fa entendre aquell lloc, que trenca la uniformitat i fa que els pobles no que els pobles no siguin tots iguals. Tot i que hi ha molts noms que ssiguin tots iguals. Tot i que hi ha molts noms que sóón comuns a molts llocs, potser la n comuns a molts llocs, potser la majoria per un sentit mmajoria per un sentit méés de pas de paíís, altres donen aquest caire local a comunitats s, altres donen aquest caire local a comunitats mméés petites com ss petites com sóón els pobles i ciutats. n els pobles i ciutats.

En el cas dels noms de persones, es pretEn el cas dels noms de persones, es pretéén retre homenatge a aquells que han n retre homenatge a aquells que han estat importants, per algun motiu, en el municipi en qestat importants, per algun motiu, en el municipi en qüüestiestióó. Els ciutadans poden . Els ciutadans poden conconèèixer part de la història de la seva comunitat, en bona part grixer part de la història de la seva comunitat, en bona part grààcies a les cies a les persones que figuren en el nomenclpersones que figuren en el nomenclààtor de la trama urbana del seu lloc de tor de la trama urbana del seu lloc de residresidèència.ncia.

El terme municipal de Vallirana ocupa una superfície de 23,93 km2 dels quals 10,19 són zona urbana, cosa que representa el 42,65%. Aquesta està cosida per una xarxa viària de carrers, places i parcs amb un total de 285 vials. I aquests s’escampen al llarg d’una longitud total d’uns 110 km.

Vallirana té pocs noms dels seus personatges en els carrers. D’aquests 285 vials públics, només tretze porten el nom de persones naturals o relacionades amb el municipi. Això representa tan sols el 4,5% del total. D’aquests, dotze en són homes i només hi ha una dona.

En concret, hi ha vuit carrers, dues places, un passatge, unes escales i un parc urbà. La majoria, nou, són al nucli urbà i quatre als barris residencials.

De les persones distingides amb aquest reconeixement, quatre són empresaris, tres (dos carrers) docents, dos polítics, un metge, un bisbe, un dibuixant, un arquitecte i un poeta.

Un altre element propi dels carrers d’un municipi és el disseny de les plaques que els anomenen. En el cas de Vallirana, des dels anys noranta, estan dedicades a la col·lecció ”Flora de les muntanyes de Vallirana” amb el dibuix i els noms en llatí i català d’espècies locals.

1.1.-- Carrer del Poeta Carrer del Poeta LLóópezpez--PicPicóó2.2.-- Passatge de Piera Passatge de Piera 3.3.-- Carrer del Bisbe Carrer del Bisbe StrauchStrauch4.4.-- PlaPlaçça de Joan Serra a de Joan Serra 5.5.-- Carrer de Miquel Batlle Carrer de Miquel Batlle 6.6.-- Carrer del Doctor Carrer del Doctor CuatrecasasCuatrecasas7.7.-- Carrer de Carrer de ll’’ArquitecteArquitecte BaldrichBaldrich8.8.-- Escales Escales dd’’EmiliEmili FreixasFreixas9.9.-- PlaPlaçça dels Germans Molins Ribot a dels Germans Molins Ribot 10.10.-- Carrer dels Mestres Carrer dels Mestres EsquEsquéé i Arti Artóó11.11.-- Carrer de Carles Carrer de Carles MarsellMarsell12.12.-- Parc UrbParc Urbàà Bosc Bosc FFèèlixlix AlsinaAlsina13.13.-- Carrer de la Senyoreta AssumpciCarrer de la Senyoreta Assumpcióó Mitjans Mitjans

12

13

3 

4

6

7 

9 

10

1112

ÀREA CENTRAL

CASC URBÀ

5

8

Aquest carrer va, en tres trams, des de la plaça del Dr. Fleming fins al carrer de Lluís Companys. El que contacta amb aquest i el central havien tingut els noms de c. Venus i c. Victòria fins que es van unificar. S’hi va començar a construir els anys cinquanta.

Al voltant dels anys cinquanta van començar a arribar els primers estiuejants. Un d’aquests va ser el poeta i editor Josep M. López-Picó, (Barcelona, 1886-1959) que venia a una casa del carrer Major.

Va ser a Vallirana on el poeta es va inspirar per a algunes de les seves millors obres i on és enterrat des de l’any 1965 juntament amb la seva esposa.

Es va llicenciar en lletres a la Universitat de Barcelona, i va ser funcionari de la Diputació de Barcelona. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba. El 1933 va ingressar a l’Institut d’EstudisCatalans. L’any 1973 també es va posar el nom de l’escriptor a la biblioteca local.

Aquest passatge Aquest passatge éés un vial curt i sense sortida que s un vial curt i sense sortida que acull les torres del mateix estil que van ser acull les torres del mateix estil que van ser promogudes per Vicenpromogudes per Vicençç Piera.Piera.Aquestes donen al Passeig de les Flors, on sAquestes donen al Passeig de les Flors, on s’’inicia, i inicia, i al Passeig de la Muntanya, a la urbanitzacial Passeig de la Muntanya, a la urbanitzacióó de de CanCan Rovira. Rovira. Aquesta urbanitzaciAquesta urbanitzacióó va ser una de les primeres de va ser una de les primeres de Vallirana, i seVallirana, i se’’n va aprovar i el pla parcial ln va aprovar i el pla parcial l’’any any 1948.1948.

VicenVicençç Piera i Piera i SantacanaSantacana, (Barcelona 1919, (Barcelona 1919--2006) va ser un2006) va ser unempresari que va estiuejar a Vallirana els anys 50 i 60 del empresari que va estiuejar a Vallirana els anys 50 i 60 del segle segle XXXX. Va ser un dels promotors de la piscina municipal . Va ser un dels promotors de la piscina municipal ll’’any 1952.any 1952.

Ramon Ramon StrauchStrauch i Vidali Vidal (Tarragona 1760 (Tarragona 1760 –– Vallirana 1823). Bisbe de Vic,Vallirana 1823). Bisbe de Vic,el dia 15 del dia 15 d’’abril de 1823, quan era traslladat de la Ciutadella de abril de 1823, quan era traslladat de la Ciutadella de Barcelona cap a Tarragona, a lBarcelona cap a Tarragona, a l’’alalççada del pont dels Tres Arcs, va ser ada del pont dels Tres Arcs, va ser afusellat juntament amb el seu criat. Lafusellat juntament amb el seu criat. L’’assassinat va ser obra dels assassinat va ser obra dels liberals, a causa de la vinculaciliberals, a causa de la vinculacióó del bisbe amb el rdel bisbe amb el rèègim absolutista. gim absolutista.

Prop dProp d’’allallàà, amb motiu del centenari de la seva, amb motiu del centenari de la sevamort, lmort, l’’any 1923 es va aixecar un obelisc. El seuany 1923 es va aixecar un obelisc. El seucapitell de coronacicapitell de coronacióó es va arrancar i va estar es va arrancar i va estar Al seu peu durant dAl seu peu durant dèècades. Ara es pot veure a cades. Ara es pot veure a La Masia MolLa Masia Molíí de de CanCan Batlle.Batlle.

Vallirana té el carrer dedicat a aquest personatge històric situat entre la plaça de Sant Domènec (enfront de l’entrada del convent-col·legi Verge del Roser) i el carrer Major, i és, tal vegada, el carrer més curt de Vallirana. Té cases unifamiliars a cada banda.

Ubicada a la part alta de la Ubicada a la part alta de la SoleiaSoleia, , separa els dos trams del c. separa els dos trams del c. BonavistaBonavista, el, elque va a la part baixa i el que comunica que va a la part baixa i el que comunica amb la Solana a travamb la Solana a travéés del c. Venes del c. Veneççuela.uela.

Joan Serra i Musons va comprar part de la finca de Campderrós a una de les filles del propietari, Eduvigis Estapà Vidal, cap a l’any 1950 i una part de la finca de la Llibra. Va ser el promotor de la urbanització la Soleia. L’any 1958 se n’aprova el pla parcial que va continuar el fill, Lluís Serra i Guillamot.

Inicialment, el carrer de Sant Mateu, que va paralInicialment, el carrer de Sant Mateu, que va paral··lel al de lel al de ll’’EsglEsgléésiasia, tenia el nom de Miquel Batlle fins que, en, tenia el nom de Miquel Batlle fins que, eninstalinstal··larlar--se la dictadura lse la dictadura l’’any 1939, se li va posar el nom actual de Sant Mateu. Es va repaany 1939, se li va posar el nom actual de Sant Mateu. Es va reparar aquestrar aquestmenyscabament en la dmenyscabament en la dèècada dels anys seixanta posant el nom dcada dels anys seixanta posant el nom d’’aquest aquest exalcaldeexalcalde al nou vial que es va al nou vial que es va obrir.obrir.

EstEstàà en una de les zones men una de les zones méés cs cèèntriques del nucli urbntriques del nucli urbàà. . ComenComençça al c. Major i arriba fins al c. de a al c. Major i arriba fins al c. de ll’’EsglEsgléésiasia, , creuant els de Pau Casals, Carles creuant els de Pau Casals, Carles MarsellMarsell, i Sant Mateu. , i Sant Mateu. Els anys cinquanta es va construir la Piscina, el taller Els anys cinquanta es va construir la Piscina, el taller metalmetal··llúúrgic i el Casino. Posteriorment, lrgic i el Casino. Posteriorment, l’’any 1967, el any 1967, el gran bloc dgran bloc d’’apartaments, i al llarg dels anys seixanta esapartaments, i al llarg dels anys seixanta esva continuar aquest carrer a mesura que sva continuar aquest carrer a mesura que s’’hi anaven hi anaven fent cases. fent cases.

L’any 1968, en aquest carrer s’hi van construir una quarantena de pisos, coneguts com els de la cooperativa Amigos de Emilio Fernández, que es va crear en memòria d’un company dels promotors que va morir en accident de treball a la fàbrica de ciment La Catalana. Aquests pisos es van fer sota l’empara de la llei de 15 de juny de 1954 del Ministerio de la Vivienda, que contemplava els habitatges socials.Miquel Batlle va ser alcalde de Vallirana en sis ocasions diferents durant la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX. En aquells anys, els alcaldes eren nomenats pel bisbe de Barcelona. Això va durar fins a l’any 1826, quan es va segregar l’alcaldia de Vallirana de la de Cervelló i ja no es va dependre del bisbe.

Situat al llarg de la Solana II. ComenSituat al llarg de la Solana II. Començça a la a l’’avinguda de la Selva Negra, prop de la rotonda deavinguda de la Selva Negra, prop de la rotonda dell’’olivera i acaba a la part superior en la via dolivera i acaba a la part superior en la via d’’accaccéés al Mas de les Fonts. Les primeres casess al Mas de les Fonts. Les primeres casesdd’’aquest carrer costerut daten dels anys setanta.aquest carrer costerut daten dels anys setanta.

ManuelManuel CuatrecasasCuatrecasas ArumArumíí va nva nééixer a Camprodon el 12 dixer a Camprodon el 12 d’’agost de 1908 i vaagost de 1908 i vamorir als 88 anys, el 20 de juny de 1997. Va ser el metge titulmorir als 88 anys, el 20 de juny de 1997. Va ser el metge titular de Vallirana desar de Vallirana des

dd’’abans de la guerra fins a principis dels 70; abans de la guerra fins a principis dels 70; éés a dir, durant uns quaranta anys. s a dir, durant uns quaranta anys. Eren uns temps en quEren uns temps en quèè ll’ú’únic metge havia de cobrir totes les especialitats. Feianic metge havia de cobrir totes les especialitats. Feiales visites domicililes visites domiciliààries amb el seu conegut ries amb el seu conegut RenaultRenault 4/4.4/4.

Va ser nomenat fill adoptiu de Vallirana per l’Ajuntament el dia 20 de desembre de 1978, i en la primera legislatura democràtica es va posar el seu nom a aquest carrer.

Tenia el local de les consultes al seu domicili del c. Major, 502, una casa de dos casals que va comprar a l’amo de can Juliàquan aquest ja no hi vivia. Actualment, aquest edifici d’estil modernista està catalogat com a bé del patrimoni històric local.

El planejament urbanEl planejament urbaníístic de Vallirana, de lstic de Vallirana, de l’’any 1949, delany 1949, delmateix mateix BaldrichBaldrich, contemplava aquesta urbanitzaci, contemplava aquesta urbanitzacióó que,que,desprdespréés s delPladelPla Parcial de 1954, es va aprovar el 1974.Parcial de 1954, es va aprovar el 1974.BaldrichBaldrich va projectar obres tan emblemva projectar obres tan emblemààtiques com eltiques com elcampanar i la piscina.campanar i la piscina.

El dia 22 de maig de 1966 Manel El dia 22 de maig de 1966 Manel BaldrichBaldrich va morir a Barcelona.va morir a Barcelona.Durant 27 anys va exercir dDurant 27 anys va exercir d’’arquitecte municipal de Vallirana, i arquitecte municipal de Vallirana, i el dia 10 de juliol del mateix any va ser nomenat Cel dia 10 de juliol del mateix any va ser nomenat Cèèsar sar MartinellMartinell TaxoneraTaxonera com a nou arquitecte. com a nou arquitecte.

Pel mateix motiu, Pel mateix motiu, BaldrichBaldrich tambtambéé te una plate una plaçça a Cervella a Cervellóó. .

Situat a la urbanització de Can Batlle, de la qual és el carrer més llarg. Ocupa la part superior al llarg de la carena i continua en paral·lel per sota. Es va obrir en fer-se aquest urbanització per recordar el que va ser arquitecte municipal de Vallirana entre els anys 1939 i 1966 i de la Diputació de Barcelona, Manel Baldrich i Tibau.

SSóón dos trams dn dos trams d’’escales que connecten la escales que connecten la plaplaçça a dd’’EspanyaEspanya (abans pl. Diputaci(abans pl. Diputacióó) ) amb el c. Sant Antoni per una banda i amb el c. Sant Antoni per una banda i amb el c. Lluamb el c. Lluíís Companys per ls Companys per l’’altra.altra.Anteriorment tenien el nom Anteriorment tenien el nom dd’’EscalesEscales de de Sant Antoni i de Sant Joan respectivament. Sant Antoni i de Sant Joan respectivament.

Emili Emili FreixasFreixas ArangurenAranguren (Barcelona 1899(Barcelona 1899--1976) va ser un dibuixant i1976) va ser un dibuixant ipedagog de la ilpedagog de la il··lustracilustracióó, amb prestigi a nivell nacional i , amb prestigi a nivell nacional i considerat pioner de la historieta en aquest paconsiderat pioner de la historieta en aquest paíís. Va estiuejar a s. Va estiuejar a Vallirana, prop del lloc on hi ha aquestes escales.Vallirana, prop del lloc on hi ha aquestes escales.

Per aquest motiu, els vePer aquest motiu, els veïïns de la zona en van demanar ans de la zona en van demanar all’’AjuntamentAjuntament, en la primera legislatura democr, en la primera legislatura democrààtica, el tica, el reconeixement, posant el seu nom a aquestes escales. reconeixement, posant el seu nom a aquestes escales.

Es va construir cap a lEs va construir cap a l’’any 1956 per ferany 1956 per fer--hi els habitatges pels hi els habitatges pels treballadors de ltreballadors de l’’empresa Ciments Molins SA, que tempresa Ciments Molins SA, que téé una deuna deles pedreres a Vallirana. les pedreres a Vallirana. Aquestes cases es van acollir als beneficis de la llei de 15 de Aquestes cases es van acollir als beneficis de la llei de 15 de juny de 1954 del juny de 1954 del MinisterioMinisterio de la de la ViviendaVivienda, que contemplava , que contemplava aquests habitatges socials. Encara saquests habitatges socials. Encara s’’hi pot veure la placahi pot veure la placaamb el jou i les fletxes.amb el jou i les fletxes.Se li va posar aquest nom durant el primer ajuntamentSe li va posar aquest nom durant el primer ajuntamentdemocrdemocrààtic.tic.

Casimir Molins RibotCasimir Molins Ribot (1920(1920-- ) i ) i Joan Molins RibotJoan Molins Ribot (1911(1911--1986) s1986) sóón la terceran la tercerageneracigeneracióó de directius dde directius d’’aquesta empresa dedicada a laquesta empresa dedicada a l’’extracciextraccióó dd’à’àrids i al rids i al ciment, que va ser fundada lciment, que va ser fundada l’’any 1928 per part de lany 1928 per part de l’’avi, i que va tenir elsavi, i que va tenir elsseus orseus oríígens a les pedreres de Vallirana. gens a les pedreres de Vallirana.

Casimir Molins, lCasimir Molins, l’’any 2012, va rebre la Creu de Sant Jordi.any 2012, va rebre la Creu de Sant Jordi.

Casimir Molins Ribot

És una plaça allargada i desordenada que està situada entre les Casetes Muntané i les Casetes Julià, sobre el pont del doble revolt dit de Cal Patusca o Cal Torrillo, nom aquest de la casa centenària originària. Urbanísticament pertany a un sector del polígon industrial.

ÉÉs el vial que es va obrir per accedir a s el vial que es va obrir per accedir a ll’’InstitutInstitut de de secundsecundàària IES Vall ria IES Vall dd’’ArArúúss, al barri de la , al barri de la LlibraLlibra, que , que es va inaugurar les va inaugurar l’’any 1993. Aquest carrer comenany 1993. Aquest carrer començçaaal c. Major i acaba a la plaal c. Major i acaba a la plaçça de la Casa Nova quea de la Casa Nova queconnecta amb el camconnecta amb el camíí de de CampderrCampderróóss i el carreri el carrerque porta a Cervellque porta a Cervellóó..A un costat tA un costat téé ll’’institutinstitut i la fi la fààbrica de xocolata que esbrica de xocolata que esva cremar el setembre de 2007, i a lva cremar el setembre de 2007, i a l’’altre la riera i laaltre la riera i lafont de La font de La LlibraLlibra..

Porta el nom de dos docents de lPorta el nom de dos docents de l’’escola de nens de Vallirana, per bescola de nens de Vallirana, per béé que que dd’è’èpoques i escoles ben diferents, ja que el primer era del temps dpoques i escoles ben diferents, ja que el primer era del temps de lae laRepRepúública i el segon del franquisme.blica i el segon del franquisme.Tots dos, però, van ensenyar a lTots dos, però, van ensenyar a l’’aula que estava a laula que estava a l’’edifici de edifici de ll’’AjuntamentAjuntament,,que data de lque data de l’’any 1934, on ara hi ha la sala de plens. any 1934, on ara hi ha la sala de plens. Joan Joan EsquEsquéé va exercir dels anys trenta fins al 1939, a la fi de la guerra,va exercir dels anys trenta fins al 1939, a la fi de la guerra, quan quan va ser denunciat per republicva ser denunciat per republicàà i va haver de fugir.i va haver de fugir.LluLluíís Arts Artóó FerrerFerrer va ocupar el cva ocupar el cààrrec els vintrrec els vint--ii--cinc anys que van de 1946 a cinc anys que van de 1946 a 1971. A m1971. A méés de mestre, ls de mestre, l’’altra gran aficialtra gran aficióó a qua quèè es va dedicar va ser la dees va dedicar va ser la demmúúsic, fins al punt de formar el seu propi conjunt orquestral quesic, fins al punt de formar el seu propi conjunt orquestral que vavaactuar els anys cinquanta.actuar els anys cinquanta.

Joan Esqué Lluís Artó

Aquest carrer va ser obert lAquest carrer va ser obert l’’any 1998 per comunicar els any 1998 per comunicar els carrers Major i Miquel Batlle. Ocupa el lloc on hi havia carrers Major i Miquel Batlle. Ocupa el lloc on hi havia la propietat de la famla propietat de la famíília lia MarsellMarsell amb la primera amb la primera ffààbrica serradora i la casa, una de les mbrica serradora i la casa, una de les méés grans de s grans de Vallirana. Vallirana. Tenia una gran bassa que sTenia una gran bassa que s’’alimentava de lalimentava de l’’aigua de aigua de la font la font dd’’ArmenaArmena i, alhora, la portava a la de i, alhora, la portava a la de cancanBatlle. Batlle. ÉÉs molt recordada la barca que permetia fers molt recordada la barca que permetia fer--hi hi passejades. passejades.

La resta de la finca ara estLa resta de la finca ara estàà ocupada per la Rambla de la Sobirania, amb la presocupada per la Rambla de la Sobirania, amb la presèència ncia de la vella xemeneia conservada, i la roda recuperada de fer encde la vella xemeneia conservada, i la roda recuperada de fer encenalls de fusta. enalls de fusta. Aquest parc, que cobreix el gran aparcament subterrani, es va inAquest parc, que cobreix el gran aparcament subterrani, es va inaugurar el dia 24 de augurar el dia 24 de gener de 2010.gener de 2010.Anteriorment, lAnteriorment, l’’any 1996, en aquest espai sany 1996, en aquest espai s’’hi va instalhi va instal··lar aquesta roda lar aquesta roda -- mmààquina, quina, enginyada i patentada lenginyada i patentada l’’any 1904 pel propi any 1904 pel propi MarsellMarsell, en forma de monument mig , en forma de monument mig soterrat i dsoterrat i d’’uns 4 metres de diuns 4 metres de diààmetremetre.. La patent del La patent del MinisterioMinisterio de Fomentode Fomento va ser amb va ser amb data de 26 de maig de 1904. data de 26 de maig de 1904. Aquests encenalls eren destinats a lAquests encenalls eren destinats a l’’embalatge i substituembalatge i substituïïen la palla o el paper de diari en la palla o el paper de diari utilitzats fins llavors. Lutilitzats fins llavors. L’’enginy va funcionar a la fenginy va funcionar a la fààbrica amb molt dbrica amb molt d’è’èxit i a ple rendiment xit i a ple rendiment fins anys desprfins anys despréés de la seva mort.s de la seva mort.Carles Carles MarsellMarsell i i CondeminesCondemines tambtambéé va ser alcalde de Vallirana entre els anys 1881 i va ser alcalde de Vallirana entre els anys 1881 i 1883, i de 1894 a 1895. A principis del segle XX va repetir en e1883, i de 1894 a 1895. A principis del segle XX va repetir en el cl cààrrec entre 1906 i 1911. rrec entre 1906 i 1911.

Es va inaugurar el 13 de desembre de 2003, coincidint amb Es va inaugurar el 13 de desembre de 2003, coincidint amb ll’’any del centenari del naixement del personatge, amb el any del centenari del naixement del personatge, amb el descobriment de ldescobriment de l’’escultura. Lescultura. L’’any 2007 sany 2007 s’’hi va ubicar unahi va ubicar unade les escultures, una porta de mde les escultures, una porta de méés de 5 m ds de 5 m d’’alalççada que, ada que, amb altres, el bastiran.amb altres, el bastiran.

Aquest espai vol recordar els valors de la noAquest espai vol recordar els valors de la no--violviolèència. ncia.

Al mes de juliol de 1936, amb lAl mes de juliol de 1936, amb l’’esclat de la Guerra Civil, va aparesclat de la Guerra Civil, va aparèèixer la figura de ixer la figura de FFèèlixlix AlsinaAlsina BoguBoguñàñà, nascut a Vallirana el 24 de gener de 1903. Va destacar per les, nascut a Vallirana el 24 de gener de 1903. Va destacar per lesidees anarcosindicalistes i es va afiliar a la CNT. Es va dedicaidees anarcosindicalistes i es va afiliar a la CNT. Es va dedicar principalment a r principalment a ll’’agricultura i a la venda ambulant. Segons sembla, va morir lagricultura i a la venda ambulant. Segons sembla, va morir l’’any 1939 quan, feritany 1939 quan, feriten el camp de batalla, intentava passar la frontera per exiliaren el camp de batalla, intentava passar la frontera per exiliar--se a Franse a Françça.a.

GrGrààcies al coratge i a la tenacitat de cies al coratge i a la tenacitat de FFèèlixlix AlsinaAlsina i di d’’altres membres del comitaltres membres del comitèèlocal, a Vallirana no slocal, a Vallirana no s’’hi va cometre cap assassinat i els horrors de la guerra no vanhi va cometre cap assassinat i els horrors de la guerra no vanser tan greus com en altres llocs. ser tan greus com en altres llocs.

El Parc Urbà Bosc Fèlix Alsina. Espai per a la no-violència, és un parc natural situat sobre el Centre de Salut, entre el c. Joan Capri, les urbanitzacions de Can Batlle i la Solana i la riera, sota el cementiri per on té una entrada. La principal però, és pel costat del propi ambulatori, on hi ha l’escultura commemorativa amb un mosaic de paraules al·lusives a la no-violència.

AssumpciAssumpcióó Mitjans Mitjans CasasCasas (Vallirana 1893(Vallirana 1893--1974), coneguda com la 1974), coneguda com la Senyoreta AssumpciSenyoreta Assumpcióó, va ser una persona molt popular perqu, va ser una persona molt popular perquèè feia de feia de mestra als nens que, pel fet de ser massa petits, encara no estamestra als nens que, pel fet de ser massa petits, encara no estaven ven escolaritzats a lescolaritzats a l’’escola pescola púública. blica.

Aquesta activitat particular la feia a casa Aquesta activitat particular la feia a casa seva, que ara dseva, que ara dóóna pel darrere a aquest na pel darrere a aquest carrer que en porta el nom. Posteriorment va carrer que en porta el nom. Posteriorment va colcol··laborar a llaborar a l’’escola Verge del Roser. escola Verge del Roser.

Carrer obert l’any 2004 com a resultant de l’edifici de l’aparcament cobert del Parc Central per la seva part superior, entre el passeig dels Horts i la part posterior de les cases del carrer Major. S’hi accedeix des de la banda sud per l’avinguda de la Parellada.