claudeMONET

Els altres pintors pinten (...) el pont, la casa, la barca i ja han acabat (...); jo vull pintar l’atmosfera en la qual es troben el pont, la casa i la barca. La bellesa de l’ambient en què es troben i això no és res més que l’impossible.

Claude Monet

L' Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX

El context històric• Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les

classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República. El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.

• La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaren profundament l’art.

• Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada vegada més ràpides i fàcils, la fotografia permet veure coses que l’ull humà no percebia... Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del XIX ofereix dos camins: l' impressionisme i el simbolisme, que per una banda suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de l’art contemporani després dels postimpressionistes.

Característiques de l' impressionisme

• L' Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme.

• Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.

• L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle XIX.

• Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.

Característiques de l' Impressionisme

• Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors primaris i complementaris). L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari.La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen una orla del cromatisme complementari.

• Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear sensació lluminosa.

• Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...

• Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color.

• Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.

• Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.

Alfred Sisley

Berthe Morisot

Edgar Degas

«Société Anonyme des

artistes»

Claude Monet

Auguste Renoir

Camille Pissarro

Paul Cézanne

La història de l’Impressionisme començà a

París, el 15 d’abril de 1874 quan

una colla de joves pintors rebutjats del

Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat

tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-

saló del fotògraf Nadar, en el 3er pis de la

casa 35 del Boulevard dels Capucines.

Degas

Morisot

Sisley

Renoir

Pissarro

Cezanne

P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris

La teoria del color de Chevreul

Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari

Monet• Neix el 14 de novembre del 1840 a París al sí d'una família de comerciants.

• Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l'escola, de la mà de François-Charles Ochard, alumne del pintor neoclàssic Jacques-Louis David.

• Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint una petita fortuna de 2.000 francs

• Quan Monet té 17 anys mor la seva mare, l'única persona amb cert talent artístic de la família.La pèrdua va suposar un dur cop per al jove qui establirà una estreta relació amb la seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya després d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier.

• Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura.

• Perquè la seva formació a París no signifiqui un pes per a l'economia familiar sol·licita en dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre.

• Aquí coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambdós una estreta amistat.

• Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb simpatia per la crítica. Tanmateix, la seva pròxima experiència al Saló serà negativa.

• En 1867 envia Dones al jardí que serà rebutjat i criticat negativament per Manet.

• A aquesta decepció Monet ha d'afegir l'embaràs de Camille, pel que es trasllada a Saint-Adresse per a comunicar-ho a la seva família, que rep la notícia amb disgust -a pesar que el pare del pintor tenia un fill d'una relació amb la seva criada-.

• Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els problemes econòmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868 intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó, però a l'estiu les coses semblen anar millor i es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le Havre.

• A finals de l'any 1873 es funda la "Societé Anonyme Cooperative d´Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveurs" que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874 inauguraven la primera mostra a les sales del fotògraf Nadar, participant, entre altres, Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot.

• L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor després d'una llarga convalescència. Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la llum a diferents hores del dia en un punt determinat.

• La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització.

• A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visió d'un ull.

• En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després, el 19 de maig de 1911. La pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memòria.

• La vista de Monet empitjora des de 1919. Quatre anys més tard serà operat de dues cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua pintant la sèrie dels nenúfars, aïllat gairebé per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies més tard sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat.

• Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en el Institut de France, la més alta institució francesa d'art i ciència.

Pinzellades soltes i lliures

Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta.

Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”.

SOLixent. IMPRESSIÓ

Sol ixent. Impressió

Documentació general:

- Autor: Oscar Claude Monet

- Títol: Sol ixent. Impressió

- Cronologia: 1872

- Localització: Musée Marmottant

(París)

- Estil: Impressionisme

Anàlisi material:

- Dimensions: 48 cm x 63 cm

- Suport: Tela

- Tècnica: Oli

- Tema: tres bots de rems naveguen

pel port de Le Havre, mentre que

al fins entre l’espessor de la boira

matinal i el fum de les fàbriques,

surt el sol.

Negació del dibuix

Pinzellada solta Taques de colorEfectes subtils de llum

Efecte d'esbós

Paisatge de Le Havre pintat l’any

1872

Elements plàstics

Intenses tonalitats deblau, violeta, gris i vermell ataronjat. Predomina foscor

Reflexos van separant-se al’apropar-se a l’espectador

Boira matinal

Instal·lació portuària: vaixells mercants, pals i xemeneies fumejants

Tres bots de rems naveguen per les aigües tranquil·les

Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872

Sol entre la broma de l’albada, color intens

Reflexos del sol a l’aigua

Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar profunditat i trenquen el ritme horitzontal del llenç

Composició

Estil• La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el

color. Ja hem vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Per aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure.

• Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura.

• Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.

Interpretació• La primera exposició dels impressionistes se celebrà, com ja sabem, el 1874, a

l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat.

• Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències.

• Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors.

• El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees literàries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos.

• Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.

FI FIFI

FI

FIFIFI

FIFI

FI

FIFI