Claude Monet: Sol ixent. Impressió

Fitxa tècnica

Títol: Sol ixent. Impressió.Autor: Claude

Monet(París, 1840 - Giverny, 1926).

Cronologia : 1872 .Tècnica: oli sobre tela.Dimensions: 48 x 63 cm.Estil: impressionista.Tema: paisatge.Localització: Musée

Marmottant (París).

Obres del mateix autor:

L’estació de Saint-Lazare (1877).

Nínfees (1915)

Biografia de l’autor

Claude Monet va ser el pintor més representatiu de l’Impressionisme. Després d’uns inicis com a caricaturista a Le Havre, al 1859 marxà a París, on va tenir contacte amb Pisarro, Renoir, Sisley i, sobretot, Bazille. Després d’uns inicis desafortunats, l’any 1870 va fer un viatge a Londres. Allà, les particularitats del clima del país, així com l’estudi de l’obra de John Constable i William Turner li van donar una altra visió del tractament pictòric de la llum.

De tornada a França l’any 1871, Monet es va establir a Argenteuil fins al 1878, període en el qual va pintar els quadres més famosos i característics del moviment impressionista. En aquestes obres centra l’atenció en els reflexos de la llum a la superfície de l’aigua i l’atmosfera que crea aquest efecte. Pissarro: El jardí de Pontoise

(1877)Bazille: Pêcheur a l’épervier (1868)Turner: Naufragi (1810)Constable: El carro de fenc (1821)

The Seine at Argenteuil (875)

Novament a París, la fama del pintor francès va augmentar, i a partir de 1890 es va concentrar en sèries de quadres en què pintava un mateix tema a diferents hores del dia per tal de representar les variacions de les tonalitats d’un mateix cos segons la manera com hi incideix la llum. Va arribar a pintar més de tres mil quadres, la majoria dels quals són escenes fluvials, paisatges o marines que resumeixen una nova manera de representar una realitat sempre canviant.

Catedral de Rouen (1890-1894)

Descripció formal

Sobre un fons nebulós, en el qual a penes s’endevinen els pals dels grans vaixells mercants i les xemeneies fumejants de les factories del port, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, s’obre pas il·lumina les tranquil·les aigües marines, on, apropant-se a l’espectador, naveguen tres petites embarcacions de rem.

En aquest quadre Monet prescindeix dels criteris de representació convencionals, de manera que, obeint només les emocions suscitades per la representació directa dels elements naturals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot el que apareix a la tela és fruit d’un conjunt de pinzellades, brillants i dinàmiques, que només insinuen i aconsegueixen amb això una sorprenent sensació d’esbós.

Pel que fa als colors, hi domina el to blau grisenc de la tènue boirina amb la qual el pintor ha embolcallat tota l’obra. En paral·lel, contrasta fortament l’ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. L’elecció dels dos colors complementaris no ha estat casual, sinó que respon al fet que el pintor coneix la llei del contrast simultani, descoberta l’any 1839 pel químic francès Eugène Chevreul. Segons aquesta llei, la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

Temàtica

Sol ixent. Impressió mostra una vista plàcida del port de Le Havre, on Monet va passar la joventut. En aquesta obra recorre a un dels temes preferits de l’època: la representació dels reflexos de la llum damunt l’aigua. S’hi pot observar també l’interés que suscita en el pintor francès la voluntat de captar la presència i la influència de l’atmosfera en la natura. Això fa, per exemple, que no es puguin distingir clarament les formes de les embarcacions del fons.Aquesta obra, presentada en la primera exposició impressionista, l’any 1874, va donar nom al moviment arran de les dures paraules que va publicar a la revista satírica Le Charivari el crític d’art Louis Leroy, que basant-se en el quadre de Monet, va titular la seva crítica “Exposició dels impressionistes”. Aquest enunciat al·ludia al caràcter poc definit del quadre, i va arribar a afirmar que “el paper d’empaperar en estat embrionari és fet amb molta més cura que aquesta pintura”.

Models i influències

L’obra de Monet no es pot entendre sense l'experiència pictòrica de l’escola de Barbizon i la influència del paisatgista anglès William Turner. Dels primers, va heretar la defensa que, a mitjan dècada del 1840, va fer un grup de paisatgistes francesos de la pintura a l’aire lliure (à plein air). De l’artista anglès, les pintures del qual va poder estudiar durant un viatge a Londres (1870-1871). Monet va recollir l’intent de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, un interès tradicional que va esdevenir l’eix principal de la seva obra.

Camille Corot: El pont de Mantes (1868-1870).

Monet va aportat a l’art un element clar de trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional i, malgrat que va continuar mostrant una actitud eminentment naturalista, la seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avantguardistes posteriors. William Turner: L’incendi del

Parlament(1835).

Jackson Pollock: Cavall de fusta: Numero 10 A (1948)