El setmanari de més difusió de Catalunya

Difusió controlada per O.J.O.

Director: Joan E. Jarque i Jutgiar Impressió: Barcelonesa de Publicacions S.A. Dipòsit legal: 14387

ata I u nya TsTlana

SETMANARI POPULAR DINFORMACIÒ I DE CULTURA RELIGIOSES

"No perdeu la pau per res. Acudiu

a Toracíó. I la pau de Déu, que està molt per damunt de tot

el que podeu pensar, vetllarà, com

un sentinella, tota la vostra vida

interior en Crist Jesús."

(Filipencs 4, 6-7)

Any lll-IM.° 130 Setmana del 21 al 27 de marc del 1982 40 Ptes. Sl^liV'-fï-S. iv 'Jí»{,#i 1 S&t»5*ft"^«.T.í,SS5»t^Íí.--.3rí^ / " ' ^ ï w ^ . i ' .

'1

iCS-" * * 1 ^ * #,

à riMÉÉ^I^H

' 1

1 ^^

J 1 ^ 1 ' • !

La catedral de Barcelona i el Monestir de Montserrat seran eb punts principals de la visita del Papa durant al pròxim mes d'oc­tubre.

Durant la seva estada a Catalunya

Joan Pau II visitarà Montserrat

Afinant

Teleologia El coneixement de "la fina-

Utat" —els savis en diuen la teleoJlpgia— no ha gaudit de massa bona premsa aquests últims temps. Ara sembla que es reviscoli, si no el nom, al­menys la cosa. L'han batejat "la recerca del sentit".

E& miri per on es miri, si es vol arribar al coneixement cert —científic— de qualsevol cosarw hi altre camí que res-

, seguir les causes: Per què talo qual ésser, esdeveniment o fe­nomen existeix o-es produeix? Com està fet? Quins són els elements que el componen o el determinen? En quines cir­cumstàncies?, etc. Fïns.a un cert punt és obvi que les cièn­cies de la naturalesa no es

'plantegin la pregunta sobre "la finalitat", el "per a què". Tanmateix és una. pregunta ben humana. L'home n'exi­geix la resposta per a tot'allò que l'ateny a elL Si bé s'acon­tenta a saber que la Lluna gira al voltant de la Terra, i ho fa en tant de temps, recorrent tants kilòmetres i obeint atals lleis, no s'avindria pas a fer-ho ell sense saber el "per a què".

Joan E. Ja rque i Ju tg iar

Barcelona.— En els mitjans relacionats amb la visita del Papa es considera molt probable la visita de Joan Pau II al Monestir de Montserrat, durant la seva estada a Catalunya. L'eventualitat d*aquesta visita va ser plantejada al Papa pels bisbes catalans durant la seva visita "ab límina".

Referent al programa a Barcelona, sembla que inclourà un acte a la catedral i una missa multitudinària en algun dels espais oberts més amplis de la ciutat.

L'estada a Catalunya serà l'última etapa de l'itinerari papal. Sembla que el Papa pernoctarà a Barcelona l'últim dia de la seva estada a Espanya —com a hoste del cardenal-arquebisbe de Barcelona s'hostatjarà en el Palau Episcopal— i el matí següent sortirà de l'aeroport barceloní de retorn a Roma.

La visita a Montserrat sembla obligada. El Papa no podria venir a Catalunya sense visitar la Verge de Montserrat, segons es desprèn

Del 3 al 6 de maig, a Madrid

Els vicaris de pastoral estudiaran els

ministeris laïcals

tant dels cercles que preparen el viatge del pontífex com del sentirment dels fidels catalans, que no comprendrien que pogués eludir-se aquesta visita.

No obstant, els detalls concrets, la pormenorització del programa encara estan pendents de la definitiva aprovació del Papa.

País Basc.— Per altra part, la visita del Papa al País Basc ha estat el punt més debatut del seu itinerari per Espanya. Sembla que és desig del Papa visitar Euskadi, però en els mitjans governamentals es posaren de relleu, en plantejar-se aquesta eventualitat, algunes objeccions o dificultats al propòsit pontifici.

Referent a això, cal remarcar que en la seva estada recent a Tarragona, el bisbe de San Sebastiàn, monsenyor Setién, assenyalà la gravetat d'aquesta decisió, relativa a la inclusió d'Euskadi —i també Navarra— en l'itinerari papal.

^ A ^ ^ *^* r í -tïSÈgft-t. •/íï'l^·'iStó?^»'^-^

Madrid.— Del 3 al 6 de maig se celebrarà a Majadahonda (Ma­drid) la VIII reimió nacional de Vicaris de Pastoral per estudiar el tema: "Els ministeris laïcals com a canal de corresponsabilitat en la pastoral de l'Església local".

A fi de preparar aquesta reunió, el Secretariat Nacional de la Co­missió Episcopal de Pastoral ha tramès a tots els interessats una reflexió del director del Secreta­riat, Joan Bastard, sobre el tema "Vers una Església local tota ella ministerial en el testimoni, en la comunió, en la celebració i en el servei", així com un article de J. Pere titulat "El ministeri de l'Es­glésia i els ministeris en l'Esglé­sia" i un altre article de J. Losada, titulat "Ministeris i comunitat cristiana".

En aquest ordre de coses, Cata­lunya ha jugat, de sempre, un paper important. Sense anar més lluny, d proper dia 25, solemnitat de 1 Encarnació, el Sr. Cardenal-Arquebisbe presidirà una missa

concelebrada a la parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep (Josepets) en el curs de la qual rebran la coLlació de missió pasto­ral uns laics de la mateixa parròquia Tot aprofitant la festa patrond de l'esmentada parròquia, a les 8 del vespre, començarà la missa so­lemne. Els laics que rebran missió pastoral són els següents: com a responsable del servei de minis­tres extraordinaris de la comunió als malalts i impedits, Gna. Con­cepció Jubenteny, carmelita Ve-druna; als esposos Salvador Gra­nés i M.* Concepció Segret, pel servei d'acolliment i preparació als pares que demanen el Baptis­me per a llurs fills; a Roser Gon-zàlez, vídua Serret, pel servei ar-xiprestal de preparació al matri­moni; a Francesca Roselló i Jo­sefina Via, pel servei de catequesi d'infants: a Joan Bial, pel servei de recapta de recursos econòmics i llur administració; a Salvador Granés i Bayraguet, pel servei de coordinació i potenciació, de l'e­quip de litúrgia.

El dia 23, Sant Josep Oriol El dia 23 celebrarem Sant Josep Oriol. Hem de creure que

Catalunya ha estat, i és encara, "ten·a de sants". El sant s'ha deixat seduir per la Veritat i per l'Amor de Déu. La veritat l'ha fet intelligent, "capaç de llegir a dins" de les realitats, humanes i temporals el sentit últim de l'existència i de la Història; l'amor l'ha fet instrument de la tendresa de Déu. Joan Pau II ha beatificat ja dos sants catalans: Domènec d'Ossó i la Mare Estruch. Esperem que, ben aviat, altres com el doctor Torras i Bages i el doctor Tarrés siguin senyera lluminosa per a totes les comunitats cristianes de Catalunya.

CATALUNYA CRISTIANA arriba a tots els pobles

de Catalunya.

Desi^o subscriure'm / renovar la meva subscripció a:

:€aTalunya =L€rísTíana

Nom i cognoms

Adreça Població ; D.P D Trameto les 2.000 ptes. per gir postal. D Incloc un taló barrat per aquest import. D Prego al Banc / Caixa Agència que se serveixi domiciliar aquest pagament anual, fins a nova ordre, en la meva llibreta / compte n.° Lloc Data

L-Signatura

Remetre aquesta butlleta a: CATALUNYA CRISTIANA, c/. de València, n." 244.

Barcelona-7 iJi

Escriviu dues adreces a les quals peguem enviar un exemplar gratuït de "CATALUNYA CRISTLÀNA"

Nom i cognoms: '• Adreça: ^ Ciutat/Prov: ,

Nom i cognoms: Adreça: Ciutat/Prov:

Envia aquest butlletí:

Nom i cognoms: Adreça: ' Ciutat/Prov:

iJ

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 OPINIÓ pagina

Quaresma i Reconciliació L a pràctica del sagrament de la Confessió

està en crisi. És una afirmació que no necessita estadístiques ni enquestes per a

corroborar-la. Tots en tenim l'experiència direc­ta. Els preveres saben prou bé que confessen molt poc. Els fidels en general —preveres inclo­sos—, saben que no es confessen amb la matei­xa freqüència amb què ho feien "abans". I tots plegats constatem que avui es més aviat rar veure gent confessant-se, per no parlar de les cues d'altre temps als confessionaris que es veuen en ben pocs llocs. És veritat que avui, gràcies a Déu, assistim a un fenomen nou en l'Església: el de la celebració comunitària del sagrament de la Penitència o de la Reconciliació, tal com amb més justesa i bellament s'anomena en el ritual post-conciliar. El fet és complex i mereix una reflexió seriosa i aprofundida que no es pot ni tan sols encetar en un article editorial. En publicacions especialitzades es poden trobar alguns estudis seriosos i tots esperem amb goig el pròxim sínode dels bisbes que amb autoritat i competència estudiarà aquest fenomen del nos­tre catolicisme i escoltarà "el que l'Esperit diu a les Esglésies". Tant de bo, n'estem segurs, en resulti un document pontifici tan dens i clarifica­dor com el que ens ha donat l'últim sínode sobre

la família o com els anteriors sobre la catequesi o l'evangelització. Una altra qüestió és veure quin cas en farem tots plegats.

Aquí i avui, en ple temps quaresmal, voldríem tan sols cridar l'atenció sobre aquest fet que ens preocupa a tots i, probablement, des d'enfoca­ments diferents.

Modestament creiem que ni tot és negre avui ni tot era blanc ahir, sobre la pràctica d'aquest sagrament.

Potser és un dels aspectes de la vida cristiana que necessitaven més una reforma a fons, i la necessiten encara puix que no podem pas dir que haguem ja assolit els objectius que ens hauríem de proposar. La recuperació del sentit comunitari i de celebració —ambdós essencials al cristia­nisme— d'aquest sagrament són, certament, un gran pas endavant. Però molts es pregunten si amb aquest canvi "no hi perdrem algun llençol''.

Algú ha dit que en la confessió individual s'hi apleguen tres valors importants del viure cristià —la reconciliació, la virtut de la penitència i l'orientació espiritual o conversa de fe—, però que rarament es realitzen bé cap d'ells, precisa­ment pel fet de "comprimir-los" en un acte fàcilment banalitzable per les presses, per l'ano­nimat, per la incomoditat del lloc, etc. Sempre es

podran adduir excepcions... que confirmen la regla. El que caldria, ens sembla, fóra no perdre, ensems amb la noció justa de pecat, la necessitat de la veritable reconciliació amb Déu i amb l'Església sempre que malhauradament sigui necessari. Donar un nou vigor al sentit peniten-cial i de conversió, que ha de ser constant en la vida cristiana, aprofitant a fons tots els moments i tots els gestos que ens ofereix la litúrgia—acte penitencial en començar l'Eucaristia, imposició de la cendra, aigua beneita, etc.— sense arraco­nar la confessió privada i celebrant bé la comuni­tària. No defugir d'obrir amb claredat i en esperit de fe la nostra consciència al germà —prevere normalment, però també a d'altres que ens poden ajudar amb llur experiència espiritual—, a fi de sortir eficaçment del nostre pecat i de recuperar la gràcia baptismal. En una paraula, ens cal millorar de debò la nostra pràctica del sagrament de la reconciliació, com sempre, seguint el consell evangèlic, és a dir, traient assenyadament del tresor de la Revelació "coses noves i velles". I no oblidem que una bona penitència quaresmal, en el sentit ple de la paraula, pot ser molt bé una bona confessió individual feta sense presses.

El lector escriu Els abracadabrants misteris del Vaticà

Catequesi i grup d'esplai a Sant Pere de Ribes

Els pares dels nens que asisteixen a les closes de cate­quesi a la Parròquia de Sant Pere de Ribes, vàrem rebre un escrit del seu responsable en què se'ns comunicava la crea­ció d'una missa dedicada als infants, amb participació acti­va de tots ells, i ens demanava la nostre assistència i la dels nostres fills. Em sembla una activitat important i necessà­ria, i crec que la idea deportar a terme una missa per a in­fants mereix un gran aplau­diment. Però ara surt el pro­blema. Els pares a qui tant es prega la participació, no han estat convidats a cap reunió per intentar una coordinació, d'hores i activitats que tenen els nostres filk. I així es dóna el cas que l'hora que ha escollit per la missa, coincideL· de ple amb una activitat d'esplai que des de fa anys porten a terme un grup de joves amb gran entusiasme i dedicació. I ara què fem els pares? Enviem als nostres fills a la missa d'in­fants en perjudici de l'esplai o ho fem a l'inrevés? Es que han de ser incompatibles dues ac­tivitats que tant positivament repercuteixen en la formació, dels nostres fills?

Per posar en marxa una nova activitat, s'ha de mirar

passa a la pàgina 4

C onfesso que m'havia encuriosit en certa ma­nera l'anunci de l"'a-

passlonant" reportatge sobre el Vaticà, que un diari ens havia promès per la seva edició do­minical. Puntualitzaré que era una divertida curiositat, ja que la idea que r"espia" s'hagués vestit de capellà per a "poder penetrar" en els secrets vati­cans em semblava tan arcan-gèlica com que algú es vestís de caporal pera penetrar en els secrets del Pentàgon o de Ca­bo Cafiaveral.

I no diré que el reportatge m'hagi decebut, perquè ja es­perava que fos el que ha estat: aigua calenta amb xerrameca, i . dosis abundants de carrinclo­neria. A banda les seves infini­tes imprecisions i extravia-ments, en tot el reportatge no hi ha ni una notícia que valgui la pena. Sí que hi ha mitja dotzena de fotografies, a la porta de diferents edificis, bessones de les que qualsevol turista pot obtenir, i dues dot­zenes de tòpics que es poden conèixer sense necessitat de visitar a cap cardenal, només parlant amb qualsevol cambrer del cafè de Sant Pere. Jo ma­teix, és veritat, des de la meva cadira i en pijama, podria ex­plicar vuit-centes coses més del Vaticà, que les que aquest famós espia ha pogut descobrir "introduint-se al; Vaticà" ves­tit de capellà. Els periodistes, almenys, ino hauríem de tenir un cert sentit del ridícul?

No vull dedicar ni una ratlla més a aquest malgirbat repor­

tatge, que vol resoldre misteris abracadabrants i només ofe­reix pietoses vulgaritats com a resposta, però si que voldria preguntar-me a mi mateix si els famosos secrets del Vaticà no consistiran en què no en té cap 0 en què, si existeixen, ningú no els coneix, absolutament ningú.

Vint-i-cinc anys de periodis­me més o menys pròxim al Vaticà m'han anat convencent que allí hi ha molt menys ma-quiavelisme del que hom creu. 1 afegiré que això no és per virtud, ni per santedat, sinó per

infinites zones de desordre, de desconcert i fins i tot gosaria afegir, de mediocritat. Els mis­teris que allí poden haver-hi — concretament els referents a l'economia vaticana— els crea, més que una poderosa ment que treballa entre murs de silenci, la troca de com­petències, en la qual ni els mateixos papes han asolit fer-hi llum. I quan la gent imagina complicadíssims plans per a canviar lajerarquia dè tal o qual país, combinacions, permutes desconcertants, jo no acostu­mo gairebé mai a preguntar-

me què estaran pensant al Va­ticà: enri conformaria que pen­sessin quelcom. De fet, la con­clusió: noranta vuit vegades de cada cent és, més que el re­sultat d'una complicada par­tida d'escacs, una solució pera sortir del pas.

Hi ha gent que torna escan­dalitzada pels seus contactes amb. la cúria romana. I és que varen anar-hi com aquest fa­mós espia, amb ulleres d'aug­ment, preguntant-se, per e-xemple, si a les sales vaticanes hi ha espionatge electrònic. A mi. Roma mai no m'ha escan­dalitzat, possiblement perquè mai no he esperat d'ella gran cosa. Els curials mai no em semblaren ni genis del mal rii genis del bé. Més aviat em semblaven uns bons capellans, bastant ingenus i amb una mi­ca de celestial badoqueria. Per a fer-los parlar, no fa falta posar micròfons a cap breviari, dis­fressar-se de capellà o d'imagi­nari rei de les índies. N'hi havia prou asseient-se amb ells a prendre un cafè, amb la seguretat que no explicarien grans coses, per la senzilla raó que no'tenien grans coses per explicar.

Tal vegada per això mai no m'intrigaren els famosos mis­teris del Vaticà. Els veritables misteris de la fe els trobo a l'Evangeli. I per veure lluites de. poder, en tinc prou traient el nas per qualsevol cúria dioce­sana o, més senzillament, al meu propi cor.

J. L. Martín Descalzo

-f^lalunya =L€risTíana

Edita: EDICIONS TERRA NOSTRA S.A. Redacció i administració: c/València, 244 2on. Barcelona-7. Tels. 215/ 27 39

Publicitat: EDICIONS TERRA NOSTRA, S.A. Subscripció: Anual 2.000 ptes. Semestral, 1.000 ptes.

27 84 - 2805

pagina CARTES Setmana del 21 al 27 de març del 1982 • - ' l · · fyL"

ve de la pàgina 3

de no perjudicar-ne cap altre (estem parlant d'un poble pe­tit, en què els infants que par­ticipen en aquest actes són els mateixos), si és que no hi ha cap motiuparticular de fer-ho.

El que és cert, és que amb actuacions d'aquest tipus no es construeix, sinó que es des-fà. . Cerquem solucions tots junts, no creem més problemes que ja n'hi ha prou: No seria factible la missa d'infants a les nou del matí, hora que també serveix per la festa de cloenda de final de catequesi, de Pri­mera Comunió, hora a la qual assisteixen i poden assistir bastants pares i així tots con­tents?/ R. Mitjans.

Besar el sòl El papa Joan Pau II, en

aquest viatge a l'Africa, ha donat una nova mostra del seu gran sentit de la comunicació. La gent d'aquests pobles, en la majoria, caminen descalços; no solament pel seu poc de­senvolupament industrial, si­nó també influenciats, en molts casos, per la religió mu­sulmana.

Davant d'ells, que trepitgen el sòl amb llurs peus, Joan

Pau II va calçat, sí, però s'a­genolla, toca el sòl amb les seves mans i el besa. Un bell signe de comunicació, a través del sòl comú, amb tots els homes!/Victòria J iménez.

El santuari de Núria, pregària i esplai

El secular Santuari de Nú­ria és una mostra clarejadora d'un desig fet real. litat de mol­tes generacions que veieren la Vall com a seu i diadema de la Verge i ensems copsaren, amb un bon ull, com a lloc de recés i d'esbarjo per tal de desemmet-zinar-nos d'un viure del tot desgavellat i massa groller.

El patrimoni heretat dels nostres avantpassats hauria d'esser l'esca d'un continuat esforç i d'una personal delera vers el seguiment d'aquells ideals de treball i de merescut esplai que ara nosaltres po­dem gaudir mitjançant a-quests bens naturals que sense la voluntat de l'home mai no haguesin estat al nostre abast.

Espletant en el tema de la pregària val a dir que si sem­pre i arreu podem els cristians adreçar-la al Cel, aquesta se­rà molt més ben escoltada i .

El lector escriu

millor feta si emprem la pau i la serenor que com en aquest Santuari hom pot fruir.

Els catalans fidels ala fe i tradicions dels nostres avis hauríem de copsar aquest lloc com a l'enze més valuós d'una profitosa oració i com l'ave­rany més encertat d'un plàcid sejorn, amb tot, si el cristià necessita del recolze i ajut d'aquesta pau i també de la tranquila pregària, cal a dir que l'home intet.ligent tampoc pot refugir de l'esplai i del esbarjo que ens ofereix aques­ta beneita vall.

Emprant el nostre seny i bandejant els nostres petits egoismes personals hauríem entre tots depuixançar la pro­moció i la seguretat en l'esport i així com la natura ens dona amb plètora i abundor aquests mitjans d'esplai, nosaltres amb seny i voluntat hauríem d'adreçar aquest heretatge amb curosa i ferma seguretat i pensar que tres moris succeï­

des només en el decurs de dos mesos son masses morts. Res més lluny que un tarannà de crítica derrocadora, amb tot, son fets tristos pels quals s'haurien de demanar res­ponsabilitats i airejar els ne­cessaris esbrinaments. Per descomptat que la Verge i Rei­na de Núria haurà acollit aquestes truncades vides però també haurem de creure que la dissort i la malastrugància omplen de tristor i de dol una vall assadollada degaubanca i de pau./ Elies Reverter.

Agraïment al senyor Albert Pera

És de doldre que hi hagi qui adreci cartes anònimes, com és ara al senyor Albert Pera, el qual se'n queixa.

Jo vull aprofitar aquesta ocasió per a solidaritzar-me amb el senyor Pera i animar-lo a continuar, ja que la feina que fa, com la de tots els qui es dediquen a col·laborar en pu­blicacions periòdiques a favor del llenguatge, és molt profito­sa. I de passada vull donar-li les gràcies, ja que unes cir-'cumstàncies especials no em permeteren, de mostrar-li a temps el meu agraïment, per la resposta i el valuós aclariment que va fer per mitjà de CATA­

LUNYA CRISTIANA, sobre les nespres i les nesples.

Hi arribo tard, però em sem­bla que val més així

Maten sense disparar

He llegit fa poc en una cone­guda revistaun article sobre la recent "Campanya contra la fam". Portava una foto d'ar­maments i explosius moder-níssims sense estrenar i al peu, posava: "Per a sobreviure, manquen diners. Per a matar, en sobren". Tpt aL·ò, m'ha fet reflexionar. Es veritat.

Molts opinen que val la pe­na fabricar armes, bombes i municions, però dic que no principalmentper aque siguin usades, sinó que la seva exis­tència i possessió faci por i freni els possibles enemics. Afegeixen que no les fabriquen per a ser disparades o explo-sionades i per tant les esmen­tades armes no maten a ningú.

És fals, aquestes bombes i municions, en la seva quietud maten a molts, a tots aqueUs que es moren de fam o per manca d'atencions mèdiques 0 d'un altre tipus, encara que sigui en un continent llunyà. Els diners que per a l'alimen­tació o sanitat van faltar,, s'han gastat en construir aquest armament Aquestes armes van matar abans d'és­ser fabricades. / Julio Lozano.

PETITS ANUNCIS

S'ofereix senyora, amb referències, per a ma­trimoni o senyora sola.

Trucar a CATALUNYA CRISTIANA. Tel. 217 39 50 ó 215 37 50

i^Talunya =L€risTiana

De totes les esglésies cristianes només una pot ser la veritable: la que fou fundada pel propi Jesucrist.

Llegeixi el llibre, que ACABA DE PUBLICAR-SE, titulat

''^Cuàl es la Iglesia verdadera?'' per

Josep M". Ciurana Fernandez

Demani'l a "Oistribuidora Balmes", carrer Duran i Bas n." 11 (Barcelona)

PETITS ANUNCIS Si voleu anunciar, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIO a base d'una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula, i envieu-ho, junt amb un taló nominatiy de l'import total del vostre anunci.

a CATALUNYA CRISTIANA, carrer València, 244, 2on Barcelona-7

NOM

PREU L Í N I A

50 ptes.

100 ptes.

150 ptes.

200 ptes.

250 ptes.

300 ptes.

350 ptes.

ADREÇA

POBLACIÓ Tel.

-

*

T n: 1 1 Si voleu que el vostre anunci sigui publicat durant alguns dies, especifiqueu el mes i remarqueu amb una creu els dies elegits. Calculeu l'import que haureu d'abonar, multiplicant el preu de l'anunci pel nombre de dies.

Mes dies Adjunteu un taló o gir postal a nom de CATALUNYA CRISTIANA, carrer València, 244, 2on. Barcelona

7, amb 48 hores d'antelació.

(A.P.1.5

B Apartado de Coireos 35

VENDA DE XALETS I APAR­TAMENTS en els millors in­drets de L'Escala (Costa Brava). Preus interessants. FINQUES GUANTER (A.P.I.) Avinguda Ave Mana, 7. Tel. (972) 77 02 72

D E M A N D E S

XOFER, mecànic o muntador de quadres elèctrics.

ADVOCAT d'empreses. Assessora­ment Mercantil, Financer, Laboral, Contractual, etc.

AUXILIAR comptable, facturació, caixa, auxiliar administratiu.

ADJUNTA a gerència o direcció comercial.

LLICENCIAT en lleis per a treball de taula, expert en administratiu i civil.

AUXILIAR administrativa fins a 6 tarda.

SENYORA jove, polifacètica, apta per a llocs de responsabilitat, pre­feriblement comercials. AUXILIAR administrativa amb expe-" riència i coneixement d'informàti­ca.

Lluita antlalcohòlica

Doctor Viscarri Informació: Dilluns,

dimecres i divendres, de 4 a 8 hores

Teiègon: 247 50 97

Lluita antidroga

Equip doctor Viscarri

Informació: Dilluns, dimecres i divendres,

de 4 a 8 hores Telèfon: 247 50 97 —

Residència Geriàtrica a Horta pròxima inauguració, torre, jardí, ascensor, tracte humà,. control sanitari (últimes pla­ces). Tel. 255 02 66 de 8 a 10. de 15 a17 i de 20 a 22.

ADVOCAT i organitzador per a sec­tor Immobiliari. ADMINISTRATIVA només matins, horari parcial.

ENCARREGAT de fabricació a labo­ratori farmacèutic.

OFICINISTA i tracte amb públic.

ADMINISTRATIU.

AUXILIAR administratiu, cambrer o altre treball.

Interessats telefonar ei senyor Craven, tel. 213 95 00. i 213 69 44. hores d'oficina.

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 HA ESTAT NOTICIA pagina

l^as^^y**^ " ' * * * * * *

PontV M de Suei t / ^

Fbblade Segur >

1 rCONC* ) BARBERi^

MULLARS SOBIRÀ

^ ^ ^ \

pLaSeu 15^ 1 rd'Urgell jr J

« -i V /sOtSONt

^L>-> Solsona

Mlontblanc^^-^*'^

'" ^ •

- •

/.onas recibcn

PortJjouY

V-—vCadaquí^^

J^i^StaCotoma líí\Sïí¥í!ítr de Farners

^(Èíïi'l^i'ÍA yT J'^ SELVA

en las que no se imàgencs por L'HK

Zonas en Us que se captuqy cun niucha diricultad

Aquest és el mapa, publicat per "El Correo Çatalàn' Catalunya sense UHF.

de la

25 facultats de Canadà ÍEUA ensenyen català

Els estudis catalans a Nord-amèrica, que van començar fa més de trenta anys a la Universi­tat de Chicago a través del filòleg Joan Coromines, formen part dels cursos de vint-i-cinc universitats, segons Albert Porqueras-Mayo, vice-president de la NACiS (North American Catalan Socie-ty).

Els nuclis centrals d'aquests estudis són actualment les univer­sitats d'Indiana, Illinois i Toron­to. Precisament en aquesta ciutat canadenca se celebrarà, del 15 al 17 d'abril, el HI Col·loqui de la NACS, que enguany serà dedicat especialment a la generació lite­rària dels 70.

Els estudis de català a les uni­versitats nord-americanes són un dels complements més importants dels estudis hispànics, i la llengua peninsular més considerada des­prés del castellà.

Protestes contra l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de la LOAPA

Les primeres xifres donades per la policia municipal de Barce­lona, modificades al doble poques hores després, referents a la mani­festació contra la LOAPA cele­brada a Barcelona, han estat mo­tiu de nombroses protestes. Ja anteriorment les entitats convo-cants es queixaven que "les justi­ficacions donades pel Municipi per abstenir-se contradiuen acti­tuds anteriors del mateix Ajunta­ment adoptades en altres casos, com ha ocorregut en altres convo­catòries —per exemple, el Dia de les Forces Armades, la defensa de la Constitució, etcètera— les quals foren defensades per l'A­juntament, adherint-se als actes programats. Per tant els argu­ments esgrimits aquesta vegada

' per a no participar no ens conven­cen i creiem que donen motiu a Ser interpretats molt negativament".

Es prepara la visita del Papa a Catalunya

El conseller adjimt a la Presi- • dència de la Generalitat, senyor Coll i Alentom, es traslladà a Tarragona per a entrevistar-se

amb l'arquebisbe doctor Pont i Gol.

En l'entrevista es va parlar de la visita del Papa a Catalunya i de la possibilitat d'organitzar una missa pontifical, el vinent 12 de setembre a Ripoll, amb la partici­pació de tots els bisbes de Cata­lunya, im dia després d'haver-se inaugurat, en aquella localitat, el nou sepulcre de Jofre el Pilós.

Foment denuncia la baixa participació de Catalunya en les inversions de l'Estat

La patronal catalana Foment del Treball Nacional ha publicat un comunicat en el qual denuncia la baixa participació de Catalu­nya en les inversions de l'Estat i desmenteix la xifra que va donar a conèixer el vice-president segon del govern Juan Antonio Garcia Díez, en la seva visita efectuada recentment a Barcelona, on digué que aquesta participació era del 8'8 per cent.

Foment manifesta que la xifra real és del 5,3 per cent, la qual s'apropa a la que va donar a conèixer el conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Ra­mon Trias Fargas, en unes re­cents declaracions.

ESPANYA Cinc policies, ferits per militants de Fuerza Nueva

MADRID.— Cinc policies van resultar ferits a conseqüència d'haver fet cara a un grup d'ultra-dretans, militants de Fuerza Nue­va, a la barriada madrilenya de Parla.

Els fets, que segons tetimonis presencials van acabar en una batalla campal, es varen desenca­denar quan, després d'una reunió celebrada al matí al local de Fuerza Nueva, un grup de mili­tants d'aquest partit i del Frente de la Juventud .es van dirigir a l'Ajuntament.

Les forces de seguretat de l'Es­tat van impedir que els ultradre-tans, que anaven armats amb bar­res de ferro, entressin a l'edifici. Durant la topada van resultar fe­rits aquests cinc policies, que ja han estat donats d'alta. Poste­riorment tres militants de Fuerza Nueva van ser detinguts a la seu d'aquest partit a Parla.

El centrista Antuna, president d'Astúries

Agustín Antuna Alonso, can­didat centrista, va ser elegit presi­dent de la Junta General d'Astú­ries després de vuit votacions, quatre de les quals es varen fer dilluns.

El primer president autonò­mic asturià havia estat fins ara president de la Diputació provin­cial i va obtenir 27 vots davant dels 24 del candidat socialista, Marcelo Palacios i els 7 del co­munista Manuel Zapico Zapico.

U^

Èxit electoral DC a Alemanya

El partit socialdemòcrata que. dirigeix el canceller de la Repú­blica Federal Alemanya, Hel-munt Schmidt, ha estat derrotat a les eleccions municipals de l'Es­tat de Schleswig-Holstein, on els cristiano-democràtes han acon­seguit la majoria dels vots eme­sos.

Els cristiano-democràtes, que controlen ja el govern d'aquest Estat, han aconseguit un cinquan­ta per cent dels vots, mentre que els socialdemocràtes i els seus aliats liberals obtenien el 34,6 per cent dels vots.

Polònia: Solament 15 presos accepten l'oferiment d'expatriar-se

VARSÒVIA.- Solament 15 persones, de les 4.000 que segons les autoritats es troben internades en camps de concentració des de la llei marcial (13 de desembre), han acceptat "l'oportunitat" d'e­migrar a l'estranger. La setmana passada, el Govern militar anun­cià que es concedirien passaports als presos que ho demanessin. Aquesta mesura s'interpretà com una fórmula per a desfer-se d'a­quelles persones que poden supo­sar una amenaça per l'actual rè­gim.

CENTENARI DE SANT FRANCESC D'ASSIS

Peregrineu als l locs franciscans. Sortides especials per a grups, visitant:

Assís, Gubio, La Verna, Peruggia, Roma i Florència. Condic ions especials per a Parròquies, Col· legis

i Grups de Joventut . Informes i inscripcions:

Viatges Internacional Express Departament Religiós

Rambla de Catalunya, 10, - tels. 317 33 3 2 - 3 1 7 48 82 Barcelona - 7

Punt de vista

. ^

Protesta endreçada

D iumenge proppassat, Barcelona, com a capital de. Catalunya, va ésser el centre d'una protesta important: ordenadament, sense esgarips però amb decisió, una part important del poble català

féu públic el desacord amb el projecte de Llei d'Harmonització del Procés Autonòmic. Fou una protesta important per la quantitat de participació i més important encara pel grau de civisme que la presidí. Fou, exemplar­ment, una protesta endreçada.

No pot dir-se el mateix de les estimacions de la participació que feren la Guàrdia Urbana i el Govern Civil de Barcelona: llur coincident exageració restrictiva, però, les desqualificà d'entrada i les deixà sense la menor possibil i tat d'acceptació. Si a la manifestació dominà el civisme, en l 'actuació dels dos aprenents de comptable esmentats, hi dominà o la manca de civisme o la ineficàcia, dues coses igualment blasmables. Foren, però, to t i la rellevància que han de tenir est imacions fetes des de llocs oficials i, per tant, al servei de tots els ciutadans, l'anècdota del dia. El que comptà i ha de continuar comptant fou la manifestació.

Cal subratllar, en contrast amb experiències anteriors, que no fou una manifestació unitària, car no tenia el suport de socialistes i centristes, però aquestes absències, doloroses pel trencament que representen, serveixen per a valorar encara més l'abast de la protesta. Aquesta, en el grau i l'extensió que aconseguí, representa una condemna clara del projecte de llei esmentat.

Aquesta condemna pot ésser llegida d'aquesta manera: 1) A Catalunya, hi ha una oposició majoritària i destacada a fer marxa

enrera en l'autonomia aconseguida. 2) El projecte de la LOAPA és considerat, pels integrants d'aquella

oposició majoritària i destacada, un atac frontal a l 'autonomia dis­senyada per la Constitució i l 'Estatut.

3) L'aprovació de l'actual projecte suposaria, a Catalunya, a causa de la presència d'aquella esmentada oposició, una frustració en la via de l'autonomia i, per tant, de la mateixa democràcia.

La protesta de diumenge proppassat, però, precisament perquè fou tan endreçada, no pot oblidar que, sense menystenir la força de manifestacions d'aquesta mena, e l camí normal de la democràcia no és el del carrer, sinó el de les cambres representatives. Feta sentir amb força la veu, doncs, pel poble, la paraula és en poder, ara, dels seus representants. La manifestació pot ésser una censura, però la rect i f ica­ció del vot d'ahir només pot fer-se mitjançant el de demà. Aquesta és la servitud de la protesta democràtica, però és el que la fa realment democràtica i. per tant, endreçada.

Josep Faulí

REPRESENTACIONS 7-14-21 i 28 de Març 4-9 (Divendres Sant) - 18 i 25 d'Abril 1-2 maig. Sessió matinal única, de las deu i quart del matía les dues de la tarda.

LOCALITATS OLESA DE MONTSERRAT: Del dimarts al dissabte, de sis a vuit de la tarda al telèfon (SS)' 778 05 90 (Sr. E. Soler). BARCELONA: Magatzems Jorba Preciados. Avinguda Portal de l'Angel Tel. 317 ÒO 00 - Dimecres i divendres, de les deu del matía la una del migdia. Centre de localitats: Rambla de Catalunya: 2. Tel. 317 43 89.

Una ttadieló pofütlar esdevitif^da» avui, eii un «$l»6€taele teatral ilule.

pagina L'ESGLESIA, MARE I MESTRA Setmana del 21 al 27 de març del 1982 ISseélSm

El doctor Torrella Cascante comissionat pel Papa

Convergències entre catòlics i anglicans

En el curs de l'actual mes serà publicat un important informe de la comissió mixta internacional pel diàleg entre l'Església catòlica i la comimió anglicana. Simultà­niament des de Canterbury i Ro ma s'enviarà, respectivament a les esglésies anglicanes d'arreu del món i a les conferències epis­copals catòliques. En aquest mo­ment s'obrirà el que podem ano­menar una nova fase d'estudi i debat sobre les substancials con­vergències explicitades en l'in-forme, que s'articula en tres temes centi'als: Eucaristia, ministeri i autoritat a l'Església. No hem d'oblidar que el de la comissió mixta és un diàleg teològic, on s'hi han produït alguns "avanços, progrés real", però que' exigeix temps lents" de maduració de

les convergències. Per exemple la comunitat anglicana no es defini­ria sobre ella mateixa fins el 1988, quan se celebri la conferèn­cia de Lambeth;

La preocupació ecumènica ha adquirit, a la vista del viatge apos­tòlic de Joan Pau II a Gran Bre­tanya, una especial sensibilitat. Efectivament, estem vivint esde­veniments de caràcter històric en la via de la unitat entre ambdues Esglésies. El diàleg ha pres ca­mins profunds i intensos. Exis­teix, igual en la comunitat angli­cana com en l'Església catòlica, una gran expectativa per la mútua actitud de consens, que ve a ser el fruit d'un període de diàleg de més de dotze anys.

La Comissió Mixta ha treba-Uat— En aquest diàleg la comis­sió mixta ha estat pedra angular. La seva tasca ha esat sintetitzada en una informació, el contingut de la qual ja fou presentada al Papa i per l'altra a 1 arquebisbe de Can­

terbury. Ambdós hi han fet refe-" rència. Joan Pau II s'hi referí en í'homília de la missa celebrada a la basílica de Sant Pau Extramiu°s el darrer 25 de gener. Va anunciar la seva existència i el qualificà d'important informe.

Per la seva banda, l'arquebisbe de Canterbury, doctor Robert Runcey, declarà no fa gaire: "Crec que la comissió mixta ha fet progressos reals en l'aclari­ment i reconciliació de les dues tradicions."

Un bisbe català delegat del Papa.— Emmarcats en els prepa­ratius del viatge del Papa a Gran Bretanya, cal remarcar, abans de res, la visita que el professor Hen-ry Chadwick féu al Vaticà en començar l'any com a enviat per­sonal de l'arquebisbe de Canter­bury, doctor Robert Runcey. Joan Pau II el rebé en audiència priva­da i al terme de la mateixa el convidà a dinar amb ell. La visita ha estat tomada. El Papa ha en­viat amb tal missió a Londres al vice-president del Secretariat per a la Unió dels Cristians, el bisbe català, monsenyor Torrella-Cas-cente, que acaba de tomar de Gran Bretanya.

El professor Henry Chadwick, teòleg del Magdalene CoUege de Cambridge i membre anglicà de la comissió mixta ha dit de l'infor-me: "No és només un acord que deixa a cada u en les seves pròpies posicions, sinó un acord real." Segons el teòleg, el papat arribarà a ésser el focus de la comunió eucarística de totes les Esglésies.

Segons sembla que alguns fil­tracions de l'important informe de la comissió mixta han donat pas a sensacionalismes i coníusioiïs, sobretot a Gran Bretanya. Filtra­cions tendents, en la majoria dels

casos, a provocar reaccions ne-. gatives en els sectors anglicans d'oposició a la unitat amb els catòlics. Ha contribuït a la confu­sió el fet de que alguns han presen­tat l'esmentat informe "com a conclusió final" de la comissió mixta, interpretant malament el terme "final report", en el sentit de darreres conclusions. Ja hem explicat abans que aquest informe és un punt i a part per a obrir una nova fase d'estudi i de debat i en cap dels casos dóna definicions últimes.

Si bé és cert que ofereix fórmu­les de convergència que efectiva­ment són un avanç vers la unitat Un fet que plau tan a la Santa Seu com a Canterbury. Mes al seu degut temps els caps d'ambdues Esglésies hauran de pronunciar-se.

El Papa ests à present en un "servei ecumènic"

En aquest clima ecumènic ca-tòlic-anglicà sorgeix com fita his­tòrica el que Joan Pau II hagi acceptant participar en el "servei ecumènic" alhora amb l'arque­bisbe de Canterbury, primattle la comunió anglicana. L'acte es farà a la catedral de Canterbury el matí del 29 de maig, a l'endemà del començament de la seva visita apostòlica a Gran Bretanya. Per l'arquebisbe de Canterbury, l'ac­ceptació del Papa "és un episodi sense precedents en la història de l'Església a Occident. Es just su-bratílar la gran aportació ecumè­nica del primat anglicà.

M.G.

Crònica de Roma

Nova missió de la Companyia ROMA (Del nostre corresponsal).— Ningú

posa en dubte que al papa Joan Pau II no li agradaven com marxaven les coses a la Com­panyia de Jesús. Altrament no hauria pres la decisió de nomenar un delegat personal que en nom seu regís la Companyia, i hagués permès que les coses, després de la malaltia del Prepò-sit General, pare Arrupe, seguissin llur pròpia dinàmica. Tampoc li agradava a Pau VI la marxa post-conciliar dels jesuïtes, però en la corba final del seu pontificat, ja molt cansat ben poc pogué fer-hi, exceptuant algun gest mode­rador, en funció d'evitar una excessiva democra­tització intema de la Companyia. En canvi, Joan >Pau I I , acaba pràcticament de prendre unes mesures marcar unes premisses de veritable eficàcia i que probablement hauran de determi­nar el pas de la Companyia de Jesús en els propers anys.

El Papa.està content, sens dubte, de com van .les coses. I no ho amaga. Durant un sopar amb el seu delegat P. Dezza, amb el pare Pittau, essent-hi present el Secretari d'Estat, va mostrar-se conscient de que la seva decisió podia suscitar reaccions clamoroses, molt més sorolloses que els gests aïllats i correctes de desacord que s'han donat per individus i grups, a voltes molt autoritzats, de la Companyia. Segons el Sant Pare és un signe de salut de que els jesuïtes són fonamentalment sans el fet que els quasi 27.000 que han passat per la recent crisi-reduint el

nombre en més d'uns 7.000— estiguin dispo­sats a acceptar, sense cap mena de discussió, una nova missió. Una nova missió que aquests dies han estat perfilant a Villa Cavalletti, un antic casal patrici dels ravals de Roma, prop de Castelgandolfp, en el mejor secret. He intentat de fer parlar a diversos amics de la Companyia i m'he donat compte responsabilitat del moment els empeny

. a la discreció, principalment en el que respecta als programes. L'objecte de la reunió consisteix en comunicar a la Companyia de Jesús, a través dels provincials els desigs del Papa que els afecten i "estudiar la manera com la Companyia haurà de respondre a aquests desigs. Els "tals desigs" són cinc: la formació a la Companyia, la disciplina interior, la fidelitat al magisteri, el compromís per la justícia i les tendències secu-laritzants.

El que entre ells han tractat fins ara ha estat rigorosament reservat. Caldrà esperar que sigui la mateixa Companyia la que doni un informe objectiu de tot el que s'ha discutit i estudiat.

L'assemblea no ha estat convocada per a prendre decisions, sinó per a reflexionar respec­te als punts anteriors i pensar en la manera de dur-los amb eficàcia a là base. D'altra banda no sembla imminent una Congregació general que elegeixi ei successor del pare Arrupe.

Enric Planas

UEsglésia anglicana, ahir i avui

L'anglicanisme és la doctrina dels cristians que viuen en comunió amb la seu de Canterbury. Tenen un sistema ideològic diferent tant del de l'Església de Roma com del dç les esglésies protestants.

L'anglicanisme prové del temps de Enric VIII

El terme d'Església Anglicana designava primitivament l'església anglicana, però actualment enclou les esglésies de diversos països de Bretanya i àdhuc d'altres països com, pér exemple; l'església Episcopaliana dels EUA. En tant que església estructurada, prové del temps que Enric VIU declarà l'església d'Anglaterra independent de la Santa Seu i se'n féu cap (vers 1533) sense tocar a penes la doctrina. Per contra, Thomas Cranmer hi feu reformes radicals, que revelen ima marcada influència luterana.

Durant el regnat d'Isabel I aparegué una via media o línia de pensament entre el calvinisme i el catolicisme: el cisme anglicà quedava així fixat.

La doctrina anglicana en l'actualitat

Doctrinalment, l'anglicanisme és pluralista. Els qui posen l'accent sobre l'eclesiologia i els sagraments s'anomenen o bé catòlics, alguns dels quals, a més, són papistes i admeten la totalitat de la doctrina catòlica romana (fins i tot la concepció immaculada i l'assumpció de la Mare de Déu), i uns altres són anglocatòlics i segueixen la doctrina dels Pares de l'Església o, creient-se continuadors de l'Església d'abans de la Reforma, professen una doctrina globalment catòlica. D'altres anglicans es basen fonamentalment en la Bíblia i en la presència de Crist en l'ànima, i formen el p dels evangèlics; d'altres, finalment, són bàsicament racionalistes i formen el gmp liberal.

Sagraments i litúrgia

Quant als sagraments, els anglicans consideren que dos sagraments són evangèlics (baptisme i cena), i que el reste són ministeris. L'ofici o pregària litúrgica anglicana comporta l'acció de matines i vespres.

El sobirà no exerceix prerrogatives ni papal ni sacerdotal

Malgrat que Enric VIII es proclamà cap de l'església, el sobirà, que nomena bisbes, convoca reunions eclesiàstiques i manté l'ordre, mai no exerceix cap prerrogativa papal ni sacerdotal. Sembla que l'església anglicana, sintonitzant amb els metodistes, tendeix actualment a separar-se de la Corona.

Estadística

L'església anglicana té de 40 a 50 milions de fidels entre Anglaterra, el reste de les Illes Britàniques, EUA, Pakistan, índia, Birmània, Ceilan, Canadà, Amèrica central, Austràlia, Àfrica del Sud i Occidental, Japó i Nova Zelanda. Només Anglaterra està imida a la Corona. Els anglicans dels EUA s'anomenen episcopalians.

Succesió

Malgrat que Ueó XIII declarà invàlides les ordenacions anglicanes, ells creuen haver recuperat la successió apostòlica durant el regnat de Carles I, ratificada, encara després de Lleó XIII, i reconeguda sempre per les esglésies orientals.

Ecumenisme

Del sector anglicà han sortit moltes iniciatives amb la intenció de federar totes les esglésies protestants per tal de fer que tinguin de nou la successió apostòlica i una doctrina més catòlica que la que tenen. L'anglicanisme manté missions i en el seu si, durant els darrers cent cinquanta anys, hi han aparegut un centenai: de congregacions religioses. La Comunió Anglicana és, més que una església, üna fraternitat d'esglésies íntimament vinculades entre elles.

Las últimes notícies són esperançadores

La comissió mixta catòlica-anglicana, formada per nou teòlegs de cada una de les dues Esglésies, sembla que ha arribat a un cert acord positiu, després de llargs anys d'estudi, i que serà manifestat durant aquestes setmanes prèvies del viatge de Papa a Anglaterra. Cert que hi ha encara obstacles importants a salvar, però d'altres estan molt avançats. Per exemple, els anglicans han arribat a un acord amb els catòlics i en la pràctica sembla que serà reconeguda la primacia espiritual del Sant Pare. "El Papa —escriu un dels millors teòlegs anglicans, Henry Chadwick— hauria d'ésser el centre de la comunió eucarística de totes les esglésies".

E.C.

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 L'ESGLESIA MARE I MESTRA pagina

Vaticà dia a dia

No hi haurà Comissió Vaticana a Nicaragua

L'arquebisbe de Managua, mon­senyor Obando, en una entrevista al diari "La Prensa", ha renove­llat les acusacions de l'Església a Nicaragua contra el govern dels sandinistes. Ja un temps abans de la Conferència Episcopal Nica-ragüense havia retret al govern la violació dels drets humans en re­lació amb el trasllat d'uns 8.000 indis misquites des de la costa Atlàntica a la frontera amb Hon­dures.

L'arquebisbe de Managua, su­bratllà a la vegada que les rela­

cions entre l'Església i el govern sandinista podrien ser tractades amb el Nunci Apostòlic a Nicara­gua, monsenyor Cordero Lanza, més no amb una comissió del Vaticà. El govern de Nicaragua, havia sol·licitat que els hi fos enviada una comissió vaticana a Nicaragua en relació amb el trac­te dels indis. Contra això va de­clarar l'arquebisbe Obando que la Conferència Episcopal de Nica­ragua "sap prendre decisions equilibrades i contesta, un cop fet una serena reflexió i proves del seu judici".

Simposi de bisbes europeus Amb motiu del viatge a Es­

panya de Joan Pau II el Simposi de bisbes europeus convocat pels dies 11/15 d'octubre ha estat canviat de dates. Es farà als Sa-lesians de Roma, els dies 4 al 8 d'octubre.

Per part espanyola hi assistiran

unes set o vuit persones, bisbes o consultors.

Vuitanta bisbes d'Europa estu­diaran el tema "responsabilitat col·legial dels bisbesi de les con­ferències episcopals en l'evange-lització d'Europa", L'últim Sim­posi (1979) va estudiar el tema "els joves i la fe"

Els Franciscans promouen una campanya de dejunis per la pau

Els Fr^ciscans de Califòrnia —igual religiosos com religioses i els membres dels Tercers Or­des seglars^ estan promocionant una campanya de dejuni pels dies compresos entre el 7 de juny i el 9 de juliol, període de la segona sessió especial de les Nacions Unides sobre el desarmament.

Aquest dejuni internacional per la pau forma part dels actes com­memoratius del Vni centenari del naixement de sant Francesc d'As-

sís, i ha merescut l'aplaudiment del Papa Joan Pau II.

El franciscà P. Richard, coor-, dinador de la campanya, ha dit que aquesta crida al dejuni "pale­sa la necessitat de penediment per la injusta situació del món, de la qual n'obtenen beneficis els paï­sos rics; un suport als que treba­llen per la pau i la justícia interna­cional, per un nou ordre interna­cional i pel desarmament nuclear; i experimentar tots la nostra im­potència i dependència dels dons de Déu: saviesa, justícia i pau".

Uns religiosos llancen una crida al Papa

La comissió salvadorenya de solidaritat cristíana, ha llançat, dimarts, a San José, una crida "abrandant i plena d'angoixa" al papa Joan Pau II perquè ell "faci prevaldré públicament la seva in­fluència i la seva autoritat moral condemnant el genocidi de que són víctimes els cristians del Sal­vador".

"Nosaltres demanem al Sant Pare les seves pregàries i uns mots de coratge i de protecció pels cristians del Salvador i de Gua­temala, on, en el decurs dels tres darrers anys han estat assassinats 26 sacerdots, 5 religioses, 463

catequistes i profanats 8 santua­ris", ha declarat el pare Benito Tovar, membre d'aquesta comis­sió constituïda de religiosos sal-vadorenys que s'esforcen a pro-mocionar la solidaritat interna­cional entorn dels cristians del Salvador. "En el Salvador d'avui, l'Esglé­sia, poble de Déu", viu llur fe clandestinament, de forma sub­terrània, talment com en les cata­cumbes dels primers segles del cristianisme, quan es duia a terme la persecució romana sota els em­peradors Neró i Dioclecià", ha afirmat el sacerdot.

PEDRÓ ROVIRA GRANDES VINOS Y BRANDY

El Papa, a la parròquia de l'Ambaixada espanyola

a Roma El diumenge 28 de febrer el

Papa realitzà una visita pastoral a la parròquia de sant Andreu delle Fratte, en el territori de la qual, hi ha l'històric Palau d'Espanya, seu de l'Ambaixada d'Espanya prop de la Santa Seu.

A la missa que el Pontífex digué a la basílica hi assistí en primer rengle l'ambaixador, José Joaquin Puig de la Bellacasa y Urdampületa, acompanyat de la seva muller, fills i fijncionaris de l'Ambaixada.

A l'homilia, el Papa recordà que, en aquesta mateixa església

del centre de Roma, la Verge s'hi aparegué el 20 de gener del 1842, al jueu Alfonso Ratísbonne, que llavors es convertí al catolicisme i que el franciscà polonès Maximi-lià Kolbe (mort en un camp de concentració nazi i la canonitza­ció del qual és imminent) va cele­brar allí la seva primera missa el 29 d'abril de 1919. Acabada la missa, el Papa s'acostà a l'ambai­xador espanyol per a saludar-lo i també saludà als feligresos, anib els quals va dialogar.

A la foto el Papa abraça un nen de la parròquia.

Visites del Papa a Àvila A la darrera reunió de la Junta

Nacional del Centenari de santa Teresa s'establí el programa de la clausura del centenari a la que el Papa hi assistirà.

El dia 15 d'octubre, el Papa presidirà els actes que es faran ,a Àvila i visitarà els llocs teresians de la ciutat. Oficiarà una missa a l'esplanada tocant a les muralles.

A les quatre de la tarda el Papa arribarà a Alba de Tormes. En

dues hores visitarà el sepulcre de la santa, el convent de l'Anuncia­ció i adreçarà la paraula a la gent d'Alba de Tormes.

El Pontífex després anirà vers Salamanca, a ben segur en heli-. còpter, per a presidir un acte mas-siu a la plaça Major, i més tard es traslladarà a les universitats, on tindrà un encontre amb els homes de la cultura.

En estudi una ràdio catòlica a Àfrica

El President del Comitè Pana-fricà per a la comunicació social, monsenyor Paul Khoarai, bisbe de Lerib (Lesotho), ha declarat que li sembla de prioritat absoluta la creació d'una ràdio catòUca a

Àfrica, segons l'Agència d'In­formació de Kènia. Els bisbes africans estan en pla d'estudiar la qüestió i aviat prendre una decisió pertocant això.

El Vaticà desqualifica un reportatge de "Diario 16*

El vice-director de la sala de premsa de la Santa Seu, Pierfi-an-co Pastore, donà als periodistes espanyols acreditats im comuni­cat escrit, on qualifica de "pura fantasia", de "muntatge mancat del mínim fonament" el contingut de l'article publicat en el diari madrileny el diumenge 14 de fe­brer i que signa Luis Gonzàlez Matasr

El comunicat vaticà diu així exactament: "Tot el que es narra •a l'article "Un cigne al Vaticà", publicat al diari espanyol "Dia-rio-i 6", és fruit de pura fantasia". Afegeix que es tracta "d'un mun­tatge, sense cap base, mancat fins i tot d'aqueixa astúcia que habi­tualment caracteritza els articles d'aquest gènere".

Documents

La "Religió del poble"

Potser el camp de la pietat popular és un dels que ha degut suportar més excessos, des­prés del Concili, i precisament a títol de renovació conciliar.

La forta crisi que, en els segles anteriors, havia afectat el culte i la vida litúrgica, si desvitalitzava, subjectivament, la Sagrada Litúrgia, per una banda, per l'altra, aÍFavoria el proliferar del "devocionisme", les anomenades "pràctiques de pietat", que aprovables i apro­vades degudament en llur pre­sentació conceptual fàcilment es deterioraven en llur execu­ció.

Hom ha volgut fer-ne una escombrada implacable. íÉs que era tot dolent el bagatge religiós dels Rosaris i Via-cru-cis i Novenes, i processons i Festes Majors...? IQVLQ no era del tot pur? òQui ho nega? Tanmateix s'hi havien abeurat generacions senceres de bons cristians, a nivell popular. Ai­xò ni ho ha entès tothom ni ho aprova tothom. El Papa tam­poc.

Ara ha volgut parlar-ne amb els bisbes d'Andalusia, aneu a saber si, potser, perquè en aquelles diòcesis seves certes formes de religiositat popular han arrelat més o s'han mani­festat amb vitalitat més ufano­sa.

Els digué, doncs el Papa: "Teniu uns pobles que en­

fonsen les arrels en l'àntlga tradició apostòlica. Més tard van rebre nombroses in­fluències culturals, que els han donat unes característi­ques pròpies. N'ha resultat una religiositat popular fruit de la presència fonamental de la fe catòlica, amb una experiència pròpia del sa­grat, que a vegades comporta l'exaltació ritualista dels moments solemnes de la vida de l'home, una tendència de-vocional i una dimensió molt festiva, factors, que merei­xen tots la vostra atenció continuada, respecte i cura... i també vigilància incessant a fi que els elements menys perfectes vagin progressi­vament purincant-se i els fi­dels puguin pervenir a una fe autèntica i a una plenitud de vida en Crist".

Molt particularment heu de fomentar i canalitzar les tres devocions peculiars, que han estat, des de fa segles, i continuen essent encara ob­jecte de predilecció en la re­ligiositat de la vostra gent Vull referir-me a la devoció a Jesucrist en el misteri de la seva passió; també en el Sa­grament de l'Eucaristia, i també a la devoció a la seva Mare Santíssima en els mis­teris de dolor, de goig i de glòria", (v. L'Osservatore Romano 31-1-82).

Ara, fixeu-vos en la consig-na"ponü'ficia. En primer terme adonar-se de la presència fo­namental de la fe catòlica en l'entranya de les manifesta­cions de religiositat popular. Segonament descobrir totes aquelles impureses, que amb el rodar dels temps i la poca cura de la gent, s'han adherit a un funcionament potser massa mecanitzat d'aquelles pràcti­ques.

V.N.

pagina 8 DE CATALUNYA Setmana del 21 al 27 de març del 1982 i & 0 ^ &

Quatre monitores d'una Colònia d'Estiu, reposant del treball de la jornada. Malgrat l'energia de la joventut sens dubte que resulta cansat estar tot el dia i part de la nit al servei dels infants.

Amb una casa pròpia a Oix a Banyoles

Ja porten 20 anys de Colònies d'Estiu

GIRONA.— Les parròquies de Banyoles són les que poden oferir una de les experiències més llargues quant a organització de Colònies d'Estiu per a infants. Ja fa una vintena d'anys que la parròquia de Santa Maria inicià aquestes activitats, utilitzant en principi la rectoria vella de Castanyet, la casa diocesana d'Els Arcs de Santa Pau, etc, que havien de compartir amb altres grups. Després, i d'això ja fa deu anys, es va signar un conveni amb el Bisbat per a utüitzar en exclusiva la rectoria d'Oix, lloc certament molt apropiat per aquest tipus de trobades.

Ha calgut ads^tar l'edifici a les necessitats de les Colònies, fent-hi obres importants. A fi d'obtenir un rendiment màxim, la casa s'ofereix també a altres grups perquè la facin servir amb contracte de lloguer. Això ha fet que en alguna ocasió la casa restiltés petita degut al nombre d'infants que l'habi­taven.

' De fet, en els últims cinc anys s'ha passat de 65 nens i nenes que hi acudiren el 1977 a 143 e l l 981, només de les dues parròquies de Banyoles. Cal recordar que al principi les tandes es feien de nens i nenes per separat i des de 1976 es fan ja mixtes. L'estiu passat es feren tres tandes i molts infants no pogueren matricular-se per manca d'espai. ,

Un dels personatges més importants en les Colò­nies d'Estiu sol ésser la cuinera. En el cas de .les Colònies fetes a Oix, la cuinera té un nom ben conegut: l'Antònia. És una senyora del mateix poble que des del pruner moment s'oteri per a aquest servei i l'ha realitzat amb veritable satisfac­ció per a tots. Els seus "menús" són celebrats dia darrera dia pels assistents a les tandes de Colònies.

Uns altres personatges importants són els moni­tors, nois i noies que es presenten voluntaris per a dirigir les activitats de Colònies. També ells han anat augmentat en aquest anys, passant de 13 el 1977 a 26 l'any passat. En total, durant els últims cinc anys han fet de monitors una cinquentena de joves banyolins. La majoria d'ells són estudiants que procuren fer coincidir tandes amb les seves vacances. Treballen en equip i es preparen fent

cursets especials, que organitza el Servei de Colò­nies del Bisbat.

Per últim, queden els pares i el consiliari que vetllen .per a la bona marxa de les activitats. Es reuneixen cada dos mesos durant tot l'any a fi de tener cura de la conservació de la casa, de la seva administració, de l'organització de les tendes, etc. Els pares han elegit una Junta que és la que els representa en aquestes reunions. L'estiu passat la Junta va tancar la temporada de Colònies, oferint un sopar a tots els pares i monitors i entregant a aquests una placa d'agraïment.

Activitats del servei de colònies

El Servei de Colònies de Vacances del Bisbat de Girona ha publicat un nou número del seu Butlletí Informatiu en el qual explica les activitats portades a terme en els últims mesos. Una de les més recents i importants ha estat el Curs de Monitors celebrat a finals de gener amb una assistència molt noinbrosa de joves d'ambdós sexes i que fou organitzat per l'Escola de l'Esplai.

També s'anuncia un nou Curs de Formació de Monitors i de Caps per a finals del proper mes d'abril a Can Costa, de Taialà. Els temes seran els següents: pels Monitors l'educació per a l'amor i l'afectivitat, presentat pel Secretariat de Pastoral Familiar; pels Caps: La Pastoral de Jovent en el nostre Bisbat, el Paper del Servei de Casals i Colònies, coordinat per la Delegació Diocesana de la Pastoral de Jovent.

Aquest Curset és indispensable per obtenir el títol de cap i monitor.

Per últim, el Servei de Colònies anuncia la reedició d'un cançoner apropiat per a animar les veülades infantils, titolat 'Cantem" el qual sortí al carrer per primer^ vegada l'any 1974. Vist l'èxit del cançoner que es troba pràcticament esgotat, es tomarà a publicar abans de l'estiu, acompanyat de la corresponent cassette. La Comissió que hi treba­lla preveu que per la propera Pasqua, ja estarà acabat

TARRAGONA Josep Sabaté

Comença la campanya contra l'atur

Ajudar les famílies i crear llocs de treball

TARRAGONA.— L'Arxidiòcesi de Tarragona ha endegat una campanya contra l'atur amb l'objectiu de denunciar la greu situació actual i les seves causes, sensibilitzar l'opinió pública sobre el problema i establir un fons de solidaritat per a ajudar les famílies més necessitades i crear llocs de treball.

L'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència episcopal tarraconense. Doctor Josep Pont i Gol, ha adreçat un document a tota la diòcesi titulat "Les angoixes de l'atur, un missatge per a la nostra Quaresma". El Sr. Arquebisbe ha invitat a escoltar el clam d angoixa dels aturats que, a les comarques de Tarragona arriben ja prop de 20.000.

Solidaritat El Doctor Pont i Gol remarca que "aquest clam exigeix una

resposta decidida de solidaritat No solament una resposta individuahnent solidària, sinó que cal ima resposta comunità­ria de l'Església de Jesús que porta com a signe distintiu el de portar la bona nova als desvalguts i la llibertat als oprimits".

L'Arquebisbe de Tarragona palesa la seva confiança en que els diocesans faran seva aquesta campanya mitjançant Ca-ritas, "entenent les finalitats, aportant suggeriments per donar-li sentit evangèlic i obrint-nos a la pregària, l'acció i la generositat". Puntualitza també que cal coratge per a portar endavant la campanya, donat que el problema és molt més ampli i profund que el simple fet d'atendre a les necessitats del

, moment o percebre el subsidi de l'atur. Així, "cal sensibilitzar tots els ressorts ciutadans per a tal de

cercar remeis, perquè es creïn llocs de treball, i convèncer-nos que el problema no és fnut només d'imes circimistàncies passatgeres del moment, shió que cal anar a la recerca de fórmules de canvi a nivell d'estructures".

El Doctor Pont i Gol efectua també una anàlisi de la situació socio-econòmica. "Quan s'ha trobat una fórmula viable en el camp socio-poUtic, es considera que és perfecta i vàlida per a sempre. En aquest món no hi res perfecte cap solució que duri cent anys. Els sistemes econòmics que a,vui dominen el món s'han fet vells maldat els lloables pedaços que 's'hi fan. Els seus fundadors ja nó els coneixerien. Són ja ideologies; Fins i tot són dogmes, i el resultat ja el veiem..."

Tanmateix, remarca que "aquesta és la veritable arrel del problema. Cal que l'economia tingui rostre humà i que la justícia i la llibertat hi siguin suficientment salvades. L home té la primacia. L'economia i l'Estat han d'estar al seu servei".

L'arquebisbe acaba el document encoratjant els diocesans a col.laborar en aquesta campanya. "Mans, doncs, a la feina. Els nostres dejunis i abstinències seran quelcom més que un símbol. L'únic dejuni que aprecio és el de compartir el pa amb el qui té fam".

La campanya contra l'atur contempla una sèrie d'accions, havent-se demanat a tots els cristians l'aportació del cinc per cent dels ingressos per al fons comunitari de solidaritat mitjançant el qual s'atendran les necessitats més urgents i es proposarà alhora la creació de llocs de treball, com cooperati­ves o societats anònimes laborals.

Activitats catequístiques Sant Martí de Maldà.— Organitzat per l'arxiprestat de

Sant Martí de Maldà, s'han celebrat un curset de formació per a catequistes a la Biblioteca i Fonoteca Municipal de Belianes, i que ha anat a càrrec de Josep Maria, Maideu, del Secretariat Interdiocesà de Catequesi. . Alhora, l'arxiprestat està celebrant unes trobades a dife­rents poblacions, que varen començar al Monestir de Vallbona de les Monges, amb la intervenció d'Armand Puig que parlà sobre "Marc, entre la fe i l'acció". També a Arbeca, Jacint Duran féu una xerrada sobre "Francesc D'Assís, avui".

El 21 de febrer, a Belianes, Josep Lligades parlà sobre "Quaresma-Pasqua", el 25 d'abril, a Guimerà, el grup del Tercer Món de Lleida exposarà la seva experiència missionera a l'Alt Volta. Per últim, el 6 de juny, a Vallbona de les Monges, se celebrarà l'aplec de l'arxiprestat de sant Martí de Maldà.

EDITORIAL REGINA

Edicions Litúrgiques Agendes, dietaris i articles de pell

VENDA A LUBRERIES I PAPERERIES

Mallorca, 87-89 • Barcelona 29

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 DE CATALUNYA pagina 9

Cardenal Jubany;

"La juventut és el reflex del món en el qual

99 Vivim

Barcelona.— "La joventut d'avui és difícil de qualificar-la. Crec que senzillament respon a les circunstàncies d'un món, què viu un dels moments més delicats de la història", escriu el Cardenal Jubany en la darrera Glossa Do­minical.

Després d'esmentar que la jo­ventut té indubtables i grans va­lors, afegeix, sens dubte; "Potser el fet més lamentable d'avui és que molts joves han caigut en el famós "passotisme"; que equival a desmenjament,- passivitat, de­sinterès. Llavors la intel·ligència es conforma amb la vulgaritat i la superficialitat i el cor no aspira a un amor noble i digne de la perso­na humana. El camí a la droga sembla que està obert per a molts joves i la realitat negra de l'atur juvenil acaba aombrant l'horitzó de la vida."

Joan Pau II —que segueix fre-nèticament aplaudit per milers de joves de tot el món— el Cardenal diu als joves que siguin apòstols. És pregunta "^Apòstols de què? De Crist que és avui i sempre el camí que porta a la veritat i a la vida... (.Apòstols per a què? Per a construir la civilització de l'amor", respon.

Per a tots ells —acaba— un requisit ineludible es: proclamar la fe amb fets i paraules, amb paraules fermes i penetrants i amb fets que siguin conducta coherent amb la fe que es profesa".

Pujol: "Tinc f^ en la joventut catalana"

"JORESCO 82", a Terrassa Terrassa.— El president de la Generalitat,

Jordi Pujol, pronuncià un discurs en el transcurs de la "JORESCO 82", celebrada recentment a Terrassa on esmentà entre d'altres coses què "l'objectiu de la Generalitat, sigui quin sigui el seu govern, i el nostre objectiu col.lectiu, ha d'ésser construir un país amb esperit de convi­vència i ambició de progrés".

Aquesta jornada, batejada amb el nom de "JORESCO 82", va estar organitzada pel "Servei de Colònies de Vacances", organisme dependent de Càritas Diocesana, i tingué com objectiu principal la coordinació dels diferents, "centres d'esplai" que organitzan colònies d'es­tiu i dels cursets de formació de monitors.

Jordi Pujol expressà davant els cinc-cents joves que participaven a la jornada que "Catalu­nya té molts recursos morals, moltes fidelitats, més força espiritual de la que sembla, per tant tinc fe a Catalunya i a la seva joventut". Digué referint-se expressament als monitors: Digué als vostres joves i als vostres nens que hem de treballar per a superar, per Déu, per la Pàtria, pel proïsme, per la justícia, per la dignitat dé tots nosaltres. Digueu-los que els pobles no s'aguanten per l'astúcia política o mercantil ni per l'acció administrativa, sinó per valors ètics i

per la densitat i la força del seu teixit social". Referent al desenvolupament de la jornada, en

el seu transcurs es treballaren diferents ponèn­cies al voltant de la planificació de "centres d'esplai", alternat-se amb diversos parlaments i actuacions de grups musicals,

A l'acte de cloenda, celebrat en el Centre Cultural, intervingueren, entre altres, Eduard Mercadé, president del "Servei de Colònies de Vacances"; el bisbe auxiliar Josep M.« Gujx, i Enric Puig, director general de la Joventut. • ' Eduard Mercadé senyalà que la jornada s'ha­

via caracteritzat per l'àmplia participació, i va afirmar que "l'Església pot comptar amb nosal­tres com a una força al servei de la pastoral de nens i joves". El bisbe Josep M.» Guix, deimanà als monitors que tinguin present tres elements en el seu treball: educació integral (i particular­ment atenció als nens disminuïts), fidelitat al país i dimensió cristiana. Afirmà també que la diòcesi de Barcelona viu actualment un bon moment en el seu treball cara a la joventut.

Finalment, el director general de la Joventut de la Generalitat de Catalunya, Enric Puig, va felicitar als organitzadors "per aquest treball de consolidació, que ha de portar-vos sumant es­forços a fer uns "centres d'esplai" sòlids i coherents amb els seus projectes educatius".

Per Antics alumnes

Santa Teresa, recordada a Vilanova i la

Geltrú Vilanova i la Geltrú.— El de­

sig de celebrar aquest ufanós es­deveniment teresià, ha reunit a un nombrós grup d'Antics i Antigues Alumnes, del coLlegi de santa Teresa de Jesús de Vilanova i la Geltrú.

Un matí migplujós i fred —14 de febrer— no va impedir que des de diversos punts de Catalunya, s'anessin concentrant joves i ma­jors, vells i fins i tot persones delicades, per. a celebrar aquest encontre tan autèntic de sabor teresià.

Començaren els actes, amb les ' paraules profundes i sentides de la germanaM. Teresa Visus, S.Y.J., tot enaltínt la figura de la Santa, des de les diverses etapes de la seva vida: el seu despertar a Déu, el seu procés d'interiorització pel camí de l'oració, la seva experièn­cia mística, la seva alegoria del Castell Interior, fets tots, que dei­xaren jjrofunda enjprenta als qui vàrem poder-la escoltar.

Mossèn Arcadi Llagostera, Antic alumne del Col.legi, cele­brà l'Eucaristia. També en la seva homilia, glossà aspectes impor­tants de la vida de la Santa.

La Coral de Vilanova i el grup de joves cantaires, posaren en tot moment la seva nota d'unció i alegria.

Aquestes hores d'encontre amistós i frantemal, s'allargaren fins ben arribada la tarda.

La presència d'aquestes cinc-centes antigues alumnes, ha estat espressió una vegada més de que l'esperit de santa Teresa de Jesús no ha passat, està viu després de quatre segles, el qual segueix es­sent notícia i estímul pels homes d'avui.

Mossèn Pere Llumà i les noies La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

de Virtèlia comptà des d'un principi amb les dues seccions, masculina i femenina. Mossèn Pere Llumà, de fet, no repetí l'experiència de la Federació de Joves Cristians de Catalunya comptant només amb els joves. La realitat que l'envoltava, i en concret de les Escoles Virtèlia, li féu veure com també havia d'atendre a les noies. Es veritat que ell se sentia més vocacional per als nois, però la seva responsabilitat pasto­ral, viscuda sempre al servei de tots, l'animà a fer una obra de caràcter mixt. Per a aquesta dedica­ció trobà la col.laboració d'altres sacerdots, primerament a mossèn Ignasi Cases, i després als doctors Narcís Jubany i Antoni Briva.

De fet, les noies tingueren en moltes ocasions el protagonisme de la Confraria. Numèricament fins i tot eren més. Duien en el pes, per exemple, de tota l'acció caritativa, especialment la visita als malalts a l'Hospital de Sant Pau, on tots els diumenges hi passaven el matí, acompanyant-los, servint-los i alegrant-los. Així mateix, l'or­ganització de l'anomenat "Nadal del pobre" i les visites a les famílies necessitades, que també feien els nois, queia sobra les seves espatiles. I juntament amb els nois, es responsabilitzaren del catecisme a Can Guineueta. Foren unes accions, aquestes, davant les quals sempre s'hi trobà mossèn Llumà. Per altra ba'nda,'cal remar­car la vitalitat dels cercles d'estudis en els quals hi intervingueren fonamentalment els sacerdots esmentats, però sense que ell se'n quedés al marge.

Un altre aspecte a destacar de l'orientació donada per mossèn Llumà, fou el possibilitar la relació entre nois i noies. Pel que s'estilava en

aquella època (sobretot en les institucions de l'Església), de mantenir separades les activitats d'un i altre sexe, a la Confraria, gràcies a ell, s'organitzaren freqüentment una pila d'actes (la missa mensual, les sardanes, les excursions i altres actes recreatius) en què tots hi participa­ven. Així, les noies (i els nois) no visqueren •marginades. Tots plegats formàvem una gran família. Un fruit d'aquesta relació en foren, en casar-se els confrares (moltes parelles nasque­ren allà), els equips de matrimonis.

Les ara antigues confrares, Montserrat Kirch-ner (pràcticament sempre confrare major, amb veritable esperit de servei), Maria Martineíl (tan activa en fer possible una bona formació). Neus Arboix, Carme Roca, Núria Andreu, Glòria Florensa, Rosalia Kirchner, Isabel Bayó, Roser Capell, Elisa Fàbregas, Mercè Artigas, Antònia Juan, per a dir alguns noms, saben molt bé com mossè Llumà fou present en llur camí cristià i treballà amb elles per a tirar endavant amb eficà­cia i optimisme la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia. Convé, però, que siguin elles que diguin millor tot el que d'ell en reberen.

Voldria afegir, per acabar, tot i que això mereix un altre article, com mossèn Llumà en la seva relació amb el món femení cultivà per a l'Església una colla de vocacions religioses, i que el seu zel com a confessor de monges fou ben remarcable. En són testimoni d'agraïment les múltiples cartes i visites que rebé durant el seu retir i malaltia.

Lluís Bonet i Armengol

pagina 10 DE CATALUNYA Setmana del 21 al 27 de març del 1982

El Dr. Moncadas, a Torà: ( ( D una pastoral conservadora

a una altra de missionera ^ Torà.— Tingué lloc a Torà ima reunió, presi­

dida pel bisbe de la diòcesi, a fi de revisar la visita pastoral que tingué lloc l'any passat Hi assisti­ren, a més dels bisbes i el vicari general de pastoral, 20 laics, representants de totes les parròquies i els 6 capellans que serveixen l'arxi­prestat

A l'esmentada reunió es parlà dels objectius generals de la visita pastoral que va realitzar el bisbe a l'arxiprestat de Torà. Én destaquem: les relacions bísbe-poble, la situació de vida i treball dels preveres i la pastoral parroquial i arxipres-tal, concretament pel que fa a la catequesi, a la pastoral de joventut i a la pastoral vocacionaJ.

Després de veure els aspectes positius i nega­tius de la visita pastoral i de les ntes aconsegui­des, el bisbe de la diòcesi, monsenyor Monca-das, adreçà unes paraules als assistents, exhor­tant-los a la creació del Consell de Pastoral, tan parroquial com arxiprestal. "Els temps actuals —afirma— ens demanen una sèrie de canvis i sobretot el canvi d'un cristianisme individua­lista a un altre de més comunitari." Igualment, i referint-se a la pastoral, digué que s'ha de passar també d'un plantejament individualista de parròquia a un de més comimitari o de conjimt, a nivell arxiprestal. Més endavant digué que "l'arxiprestat de Torà porta una pastoral conservadora, en un doble sentit: un de posi­tiu, ja que hi ha coses tradicionals que s'han de conservar, i un altre de negatiu. iNo s'hauria de fer —pregunta— un pas per a sortir d'una pastoral conservadora a una altra de missionera, sobretot a nivell de pastoral de joventut?" Concretament esmentà la importàn­cia de la catequesi en el jovent i la pastoral dels diferents moviments de joventut Per últim, el bisbe, que aquests dies està fent la visita pastoral a Berga, exhortà a renovar l'economia arxipres­tal, com a eina al servei de la pastoral.

Exercicis espirituals per a religioses

Tindran lloc a la Casa d'Espiritualitat del Miracle (Solsonès) des del dia 3 d'abril a la tarda fins al dia 10, després de la Vetlla Pasqual. Dirigirà aquesta tanda mossèn Ignasi Montrave-ta, delegat de religioses del bisbat de Solsona. Per a inscripcions, s'ha de telefonar al Santuari

del Miracle (93) 811 00 45. La tanda és oberta també a religioses de fora el bisbat i cal portar la Bíblia (Antic i Nou Testament), com també el llibre de la Litúrgia de les Hores.

10 anys de Tassemblea conjunta Entre els dies 3 al 8 d'abril es compliran deu

anys de 1'" Assemblea conjunta Bisbe-Sacerdots de la Diòcesi de Solsona", celebrada a la capital del bisbat sota la presidència episcopal del Dr. Josep Bascufiana i López, al del sigui. Fou aquell un esdeveniment molt important en la història de la nostra església solsonina; una experiència que va marcar profundament els clergues (|ue hi participaren; una prova de fe, d'obediència i de caritat difícilment obUdable; un signe de madu­resa; una alenada d'esperança; una gràcia del Senyor. Potser fóra bo, en una tal avientesa, de rellegir les conclusions de les cinc ponències aleshores aprovades i, com aquell que fa exa­men de consciència, veure quines s'han portat a la pràctica i quines no, i com, i perquè, etc. Es simplement una suggerència. Coni sigui, aquella data, situada en un moment àlgid del post-concili i en un moment crític però esperançat de la nostra estimada església solsonina no pot pas arrencar-se del calendari així com així. És ja història. Però és vida?

Programa d'esipiritualitat per a religioses

El programa de formació i espúitualitat que segueixen durant aquest curs les religioses del nostre bisbat, ja es troba força avançat S'han proposat d'estudiar "el Pare Nostre i el seu missatge espiritual" en unes sessions mensuals que se celebren a Gironella, a Cardona i a Tàrrega en dissabtes a la tarda. Així mateix, es reuneixen en recessos trimestrals el darrer dels quals, a celebrar el 16 de maig, serà dúigit per Móns. Miquel Moncadas; els dos anteriors ho foren per Mn. Ramon Alsina i pel pare Miquel Estradé. Tenen també programades dues tandes d'Exercicis Espirituals per als dies 3-10 d'abril i 3-10 de juUol, diri^des per mossèn Ignasi Mon-traveta. Recessos i Exercicis tindran lloc a la Casa d'Espiritualitat del Miracle. Cal dir, fïnal-metít, que tot aquest programa de formació i espiritualitat resta obert també a les religioses de fora bisbat

Avisos i comunicats Barcelona

VIA-CRUCIS DE LA CONFRARIA DE SANT MAGÍ.— La Confraria de St. Magí integrada pels tarragonins resi­dents a Barcelona, celebrarà el proper diumenge, dia 28, a un quart de set de la tarda, a la Basítica de Santa Maria del Mar, el seu tradicio,nal Via-crucis, amb sermó de Passió a càrrec del P. Joan Coll de Carrera, O.C. A aquest'acte anual de Quaresma que celebra la Confraria a Barcelona hi són invitats tots els seus confrares i familiars.

PREOICACIÒ QUARESMAL A LA CATEDRAL DE BARCELONA.— Set­mana del 22 al 26 de març: El Rvd. P. Gratiniano Turifio O.C, a les 7 de la tarda, parlarà sobre el tema central: "La conversió a la llum de Sta. Teresa", seguint el següent esquema: Dilluns, dia 22, "Influència d'una família exem­plar"; dimarts, dia 23, "Pels camins de la conversió"; dirnecres, 24, "L'oració, diàleg entre amics"; dijous, dia 25, "Jesús de Teresa, Teresa de Jesús"; divendres, dia 26, "Per fi moro fil la de l'Església".

MOVIMENT SACERDOTAL MA­RIÀ.— El dilluns, dia 22, a l'església parroquial de St. Cugat del Rec, c/. Princesa, 2 1 , hi haurà el cenacle r^en-sual de 4 a 6 de la tarda. La primera hora, exclusiva per a sacerdots, hi predicarà el P. Josep M." Solé i Romà, claretià. En la Missa concelebrada de les 5, l'homilia a càrrec de Mn. Jesús M.* Bistué. Hi ha notícies que Don Stefano Gobbi, promotor de M.S.M., vindrà a Barcelona a finals de setembre i visitarà algunes ciutats espanyoles fins el 10 d'octubre. Serà com una preparació mariana al viatge del Papa.

CONFERÈNCIES QUARESMALS A L'ORATORI DE GRÀCIA.— Les donarà, enguany, el P. Bonaventura Gibert C.D. Commemorant el IV Cente­nari de la mort de Sta. Teresa, seran d'inspiració teresiana. Lloc, c/. Sol, 8. Hora, a 2/4 de 9 del vespre. Dies, del 29 de març al 2 d'abril.

COMUNITAT CRISTIANA DE POMPEIA.— VIII Centenari del Nai­xement de St. Francesc. Seguint les "Reflexions sobre la Fe a la llum del Santd'Assís", dijous, dia 25 de març, a les 10,15 de la nit cinquena sessió sobre el tema: "L'harmonia entre la llibertat i l'estructura, que sapigué fer Francesc d'Assís". Exposa el tema el P. Ramon Vidal, caputxí. Aquestes reflexions són obertes a tothom. Tenen lloc al c/. Riera de St. Miquel, I bis. Locals de Pompeia-Grups.

LASULTIMASNOVEDADESCON TODA GARANTIA

SÚPER RADIO 2 BANDAS (a pilas y corriente)

Precioso aparato de radio de 2 ban-das (AM y FM), de gran tamano (ZSx*? ) V cafidad excepcional. Tiene la ventaja de que puede ir con pilas V se puede enchufar a la cornente.

Rfa 304 3 . 3 0 0 , - P t a s

UNAS MARAVILLOSAS Posea unas uRas bonitas, fuertes y eiegantes, utüízando nuestros tó-nicos. Con unas ligeras apücaciones serà la envidia de sus annigas y cau­sarà la adnniración de todos. Tónico alarga uAas Rfa. 1.176

350,—Ptas. Tónico endurecador Rfa. 1.176

3 5 0 , — Ptas. Los dos tònicos Rfa. 2.292 600,—Ptas.

SOPORTE MURAL PLANCHA Adaptable a todo tipo de ptanchas, es una accesorío que no debe fal­tar en ningún ho-1 gar. Es ideat para | plancha caliente, I pues p e r m i t e t guardaria stn es-J perar a que se en- que •< fríe. Miies de pie- como autèntica zas vendidas en novedad. toc)o el mundo Rfa. 200 avalan la utílidad o c n n de este articulo, OOU,—Ptas.

ESTANTERIA RINCONERA Precioso y practi­co modelo, ideal para decorar con elegància aquel rincón de su casa (comedores, ha-bitaciones de ni-nos, cuartos de bano y también para cocínas). De fàcil montaje y color madera. Rfa. 2.044 650 ,— Ptas.

GRAN RELOJ DESOBREMESA Gran Reloj dç bellísimo disefio clà-sico. Para combinar con cualquier tipo de decoración. Maquinaria de importación de gran calidad y fa-bricado en metal noble acabado en. bronce antíguo, darà una nota de dtstinción a su hogar. Articulo Ideal para hacer un regalo para quedar muybien. Rfa. 2.256 2 .850 ,— Ptas.

RELOJ DIGITAL CABALLERO Con caja y cade­na de acero inox , contiene 5 funcio­nes: Horas, mi- / 1 nutos. segundos, mes, dia del mes y luz para lecturas nocturnas. Bello V elegants diseno. Rfa. 2.052 1.150, -Ptas

ESTANTERIA RECTANGULAR De fàcil montaje, es ideal para de­corar cualquier lugar de su hogar, lo que le darà un caràcter de ele­gància y distin-ción. Para come­dores. habitació-nes. coc inas , cuartos de baflo. e tc) . Color ma­dera. Rfa. 2.220 8 5 0 , - P t a s .

395-

RELOT DIGITAL SENORITA Precfoso y ele-gante reloj digital de 5 funciones (horas, minutos, segundos, mes y dia del mes y luz para lectura noc­turna). Cajaypul-sera de acero inoxidable. Rfa. 2.053 1 .150 , -Pta .

AUTENTICO RELOJ DE CUCO Procedente de ta Selva Negra, este autentico Reloj de Cuco le propor­cionaré siempre la hora exacta, graclas a su equilibrada maquinaria. Està construido con la mejor ma­dera V està tallado y decorado a mano. Canta cada cuarto de hora. Medidas: 23 x 17 cms. (sin contar el pèndulol. Rfa. 2.258 3 .750,— Ptas.

r C U P O N DE PEDIDO A PRUEBA -

A R B O L Ï Ï T L A V I D A Para formar el àrbol genealògico de su família, poniendo las fotos de todos los seres queridos. Rfa. 2.208 3 fotos 3 5 0 , — Ptas.

4 5 0 , — Ptas.

5 5 0 , — Ptas.

Rfa. 2.209 4 fotos

Rfa. 2.210 6 fotos

SI EN EL PLAZO DE 8 DIAS, NUESTROS ARTICULOS NO LE SATISFACEN PLENAMENTE, LE GARANTIZAMOS LA OEVOLUCION OE SU OINERO.

PAGO REEM80LS0

BIUETBftA tattAT/S

GASTOS DE ENVIO IMPORTE TOTAL

3aí

Pfnuinna

Edad

Dto Postal

B.MYRVI Apartado 24 013 Barcelona

RECÉS DE QUARESMA PER A MATRIMONIS.— Del 26 al 28 de març, a la Casa d'Exercicis de St. Ignasi, c/. Carrasco i Formiguera, 32, dirigit pel P. Pere Sufier, S.J. Per informació: Tel. 203 88 62.

CONFERÈNCIES QUARESMALS A LA PARRÒQUIA DE STA. AG­NÈS.— Per a senyores, del 22 al 26, de 5 a 7 de la tarda. Per a viudes, del 29 de març al 2 d'abril, de 5 a 7 de la tarda. El tema serà: "Anem cap a la Pasqua pels camins de la pau i de la convivència cristianes". Les donarà Mn. Jaume Armengol. Conferències per a matri­monis, del 29 de març al 2 d'abril, sobre el tema: "La família, escola de pau i de convivència cristianes". Les donarà el mateix conferenciant.

COMUNITAT CRISTIANA DE ST. GREGORI TAUMATURG.— EXERCI­CIS ESPIRITUALS. Trobades de refle­xió i Pregària. Dies: 22, 23, 24 i 25 de març. Hora: De les 10 a les 11,30 de la nit. Dirigirà el Rvd. Dr. Joan E. Jarque, Delegat Episcopal de l'Apostolat Se-glar i Director de "CATALUNYA CRIS­TIANA".

ESGLÉSIA DE MONTALEGRE.— Conferències quareçmals: Per a mares de família: dies 22, 23 i 24 de març, de 10 a 13,30 del matí. Pera empleades de la llar: Dies 29, 30 i 3 1 , de 5,30 a 7 de la tarda. Per a tots els fidels: Dies 29, 30 i 31 de març, de 7 a8 ,30de la'tarda.

CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA.— Se celebrarà, d in­tre de la celebració de l'Eucaristia, el dimecres, dia 24 de març, a les 5 de la tarda, a l'església de l'Oratori de St. Felip Neri. Organitza l'acte el Movi­ment de D. d'acció catòlica.

RECÉS PER A RELIGIOSES.— Se celebrarà el diumenge, dia 28 de març, a la Casa d'Exercicis de St. Ignasi de Sarrià, c/. Carrasco i Formiguera, 32. Dirigirà el P. Josep M." Rambla S.J. Per informació: Tel. 203 88 62.

INSTITUT DE TEOLOGIA I HU­MANISME. ESCOLA DE CATEQUE­SI BÍBLICA.— Dies: 23, 24, 25 i 26 de març (de dimarts a divendres), el professor Gerardo Sànchez Mielgo, O.P. parlarà, com a. preparació a la Pasqua, sobre el tema: "Relats de la Passió-Resurrecció segons St. Lluc". Lloc: Sala Penyafort, c/. Bailén, 10. Hora: De 7,30 a 9 de la tarda. Per informació: Tel. 246 33 00.

El dia 27 de març, dissabte, a les 5 de la tarda, recés mensual pera religioses. Tema de reflexió: "Sortosos els lliures de cor perquè ells estaran sempre amb comunió amb Déu i amb els germans". Dirigirà el P. Gerardo Sénchez. S'aca­barà amb l'Eucaristia.

Tarragona

PARRÒQUIA DE ST. FRANCESC— Del 29 de març al 2 d'abril, a 1 /4 de 9 del vespre, predicació extraordinària qua-resmal a càrrec del P. Antoni Sospedra, C.P. El dia 28, recés extraordinari de t'Obra d'Exercicis que esfarà al Santua­ri de Loreto; començarà a les 10 del matí i acabarà a les 6 de la tarda. En el mateix Santuari de Loreto, del 5 a l'11 d'abril, se celebrarà una tanda d'Exer­cicis Espirituals que dirigirà el P. Anto­ni Sospedra. Per informació: Tel. 202 880.

VIC

RADIO MANRESA.— Retransmet, tots els dissabte^ a les 19,45, un programa religiós que dura tota la Quaresma; és a càrrec de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de la Diòcesi de Vic.

RE'S DE VESPRES A MANRESA.— Les esglésies de Manresa, desitjoses de fer arribar a tots els seus fbligresos l'ocasió de poder participar en aquesta pregària tan ecleslal i pròpia del poble cristià, ofereix els següents llocs de participació: Parròquia de Santa Maria de La Seu: Tots els dissabtes, a les 20,30. Parròquia de Crist Rei: Durant la Quaresma i l'Advent, tots els diumen­ges, a les 8 del vespre. Convent de Germanes Caputxines:.Cada dia, a les 19,15. Els dimecres, a les 19 i a continuació se celebra l'Eucaristia.

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 DE CATALUNYA pagi na .1 I

Publicat a Manresa: ''Canten-li lloança per sempre''

Un nou llibre molt útil per a la litúrgia

MANRESA,— Acaba d'apa­rèixer "Canteu-li lloances per sempre", un llibre de 252 pàgs. que aplega tots els salms respon-sorials —amb les corresponents antífones— dels cicles litúrgics dominicals i els d'algunes festivi­tats dels sants i de la Mare de Déu, així com també els salms responsorials i d'acció de gràcies dels rituals sa^amentals: Baptis­me, Confirmació, Matrimoni, Re­conciliació i celebracions peni-tencials. Unció i visita dels ma­lalts i celebracions exequials. A més hi ha ^teuns càntics de l'An­tic i el Nou Testament i les antífo­nes de la Mare de Déu de la Litúrgia de les Hores.

El llibre ha estat preparat per mossèn Ramon Tuneu i Vila, ac­tualment rector de St. Martí de Torruella. L'acolorida coberta és obra del conegut artista Domènec Fita. Hi ha una presentació del bisbe de Vic i unes notes ben aclaridores, per cert, d'Hilari Ra-guer, monjo de Montserrat sobre Pregar amb els Salms" i conté

un Apèndix amb fragnients melò­dics en diverses tonalitats, per a cantar els salms i que han estat

bn

SI VOlS U PAU, TREBAUA PER

lA JUSTÍCIA

Col·labora amb JUSTÍCIA I PAU

Ryvadeneira, 6, 10.°

Barcelona-2 - T. 317 61 77

compostos per Odiló Planas, tam­bé de Montserrat.

La utilitat primera que se li ha donat, és que els assistents a les celebracions hi puguin participar recitant o cantant el salm respon-sorial, tal com preveu que es pot fer r"Ordo Lectionum Missae" en la seva edició de l'any passat Diu el bisbe Ramon Masnou en la presentació: "No seria bo que el poble s'avesés a creure que el salm responsorial és com un en­treteniment bo per a esperar la lectura següent, a fi de treure monotonia. No és pas així, sinó que el salm responsorial és una pregària plena de contingut, treta de la Paraula de Déu, més o menys relacionada amb la lectura o la festa. Podríem dir, que és com la lectura convertida en pregària. Tanmateix no és pas igual escol­tar el lector que llegeix el salm, sentir que el repeteixen alguns fidels, o bé recitar-los o cantar-los conjuntament amb els altres ger­mans: sempre és possible algun destorb d'audició o d'altra mena. En canvi, si els fidels poden seguir —resant o cantant— aquestes pregàries, tenint a mà aquest lli­bre, podran unir-se a la recitació comunitària, al ritme i sintonia

dels altres, amb cabna, seguretat i devoció".

Continua el bisbe: "Hi ha qui es queixa de la fredor d'algunes ce­lebracions de l'Eucaristia: hi vol­drien més caliu, més participació i més vida; troben la missa massa "pobra". I prou vegades deuen dir-ho amb raó. Heus açí doncs, un element valuós i autoritzat que ajudarà a treure passivitat i assolir ima bona empenta de dinamisme piadós i agradable."

Els salms estan ordenats en el llibre segons la numeració de la Vulgata i darrera iii ha uns índex que els col·loquen segons el ca­lendari litúrgic i les celebracions sagramentals. Una altra llista per ordre de lletres, ens ajuda a trobar les diferents antífones que conté el llibre.

Cal dir que la publicació té el seu origen en l'experiència duta a terme a la Parròquia de St. Vicenç de Castellet de l'Advent de l'any 1978, fms al setembre del 1981, quan mossèn Tuneu hi era com a rector. El llibre, però no serveix només per a les celebracions co­munitàries, sinó que, aquest llibre de pregària de l'Església que són els Salms, ha d'enriquir la pre­gària personal i familiar de tots els critíans, fent més viva la comunió eclesial a través de la pregària de l'Església. En aquest sentit diu també el bisbe de Vic: "Els salms són fórmules de pregària bona i bella. Els fa servir la litúrgia i els pot fer servir qualsevol forma de pregària en grup. I són aptes tam­bé per a la pregària individual, tant si hom resa salms sencers, com si solament escull fragments breus a tall de jaculatòries".

El cost del llibre és de 225 ptes. fent-se descomptes del 25% a partir de la compra de 50 exem­plars en endavant. Els distribueix el "Centre de material catequè-tic" del carrer Verdaguer, 2-4 Tel. (93)873 05 13 de Manresa.

Josep Maria Mas i Busqué

Almenar, il·lusionat per PAngel

del campanar

L'Església d'Almenar s'alça en la part dominant del poble, en el punt més alt, i mentre per davant té façana a la Plaça Major on hi ha també l'Ajunta­ment per darrera dóna sobre l'horta, constituint un mirador meravellós, presidit pel seu campanar. En aquest campanar hi hagué abans un Àngel, de forta tradició i simbolisme que presidia la Comarca, al que els avis de la vila recorden amb gran recança, encimbellat damunt de dues esferes.

Fa poc l'Església i el campanar han estat decla­rats monuments històric-artístíc i la Generalitat de Catalunya s!ha fet càrrec de la seva restauració.

Amb aquest motiu Almenar tot en pes viu una gran il.lusió. Des del més petit fms del gran, entitats culturals. Sindicats, Cooperatives, CoLlegis, insti­tuts. Parròquia i Ajuntament, tots de comú acord, volem veure altre cop l'escultura de l'Àngel al cim del campanar de l'Església.

La Generalitat paga les despeses de la restaura­ció del conjunt arquitectònic, però la imatge de l'Àngel corre a càrrec del poble. Per aquest motiu s'ha creat un patronat que porti l'obra a terme, el que ha fet ja una Assemblea General de tot el poble i ha tingut en compte tots els suggeriments.

En 19 arxiprestats

330 sacerdots a la diòcesi VIC— Com s'acostuma a fer

anualment el n.° 1 del Butlletí Oficial del Bisbat per al present any 1982 pubUca la Guia de l'Es­glésia Diocesana, que és ima es­tadística dels sacerdots, parrò­quies i comunitats religioses al servei del poble de Déu. D'aques­ta guia és d'on hem tret les dades i xifres següents, que poden ser no sols objecte de bona curiositat, sinó també motiu de reflexió. El bisbat es divideix en 19 arxipres­tats, amb un total de 242 par­ròquies, 19 filials i 307.000. ha­bitants en una superfície de 3.964 km2. Tenen cura de l'atenció pas­toral dels fidels, 279 sacerdots, que, juntament amb els 51 sacer­dots diocesans que resideixen fo­ra del bisbat dóna la xifra de 3 30 sacerdots que pot oferir la diòcesi de Vic. També hi ha 5 sacerdots extradiocesans residents al bisbat i 6 reli^osos amb càrrec parro­quial. Quant als religiosos, se'n compten 22 comimitats masculi­nes, amb 97 religiosos, i 99 co­munitats femenines, amb 1.101 religioses, que fan un total de 1.198 religiosos/es. A més a més, la Guia inclou xma completa in­formació sobre els membres, adreces i telèfons que correspo­nen a les oficines del bisbat, del^ gacions, comissions, vicaria de pastoral, catedral i seminari. I també les adreces de totes les parròquies i famílies religioses. Es una bona eina per al qui vulgui estar assabentat de la situació numèrica i de persones de la diòcesi de Vic.

Festes de la llum

Amb el XXXVII Concurs de colles sardanistes celebrat diumenge passat dia 28 de febrer, es cloïen lestípiques festes man-resanes de la misteriosa Llum, que han durat tot el mes de febrer propassat

L'acte que recorda més plena­ment els orígens religiosos de la festa, és la solemne concelebració eucarística que té lloc a l'església del Carme, on segons la tradició va tenir lloc el misteriós fenomen lluminós, que va donar la raó al poble i al progrés. La diada del 21 de febrer, pròpiament el dia de la festa, va aplegar molts manresans que omplien de gom a gom l'es-^ésia per donar gràcies a Déu per tants dons que des de l'arribada de l'aigua, ara fa 637 anys, hem anat disfrutant

A aquest acte hi han acompa­nyat altres de tot tipus, organit­zats per diferents entitats manre-sanes i sobretot pels administra­dors de les festes d'enguany: l'A­grupació cultural del Bages, dedi­cada a promocionar la nostia cul­tura especialment el nostre folklo­re.

Destaquem la inauguració, per part del president de la Generali­tat, de l'Exposició "Llibres cata­lans per a tothom", que després de la nostra ciutat, visitarà tot Catalunya. També, i encara dins el camp cultural, cal ressenyar el Concert a càrrec de la Cobla "La Principal de la Bisbal" i la Coral St Jordi. Dels molts actes esportius, assenyalem, pel seu abast, el XVIII Cross internacional Ciutat de Manresa, el Campionat d'Es­panya de Ciclo-Cross i la Cursa Popular, a l'estil del que es fa a moltes localitats catalanes. Tam­bé amb motiu de les festes de la Llimi s'ha reinstal.lat el retaule gòtic de la Santíssima Trinitat a la seva capella de la Seu i s'han reinstàurat els Cavallets, figures ja antany tradicionals en el fol­klore mainresà. Simultàniament a tots els actes, ha vingut funcio­nant .una emissora de Freqüència modulada anomenada"Festes de la Llum 82".

Tot plegat ve a demostrar l'im­pacte que uns fets del segle XTV van deixar en el poble mamesà.

URGELL

A-Mitahat:

L'economia, preocupació dels organismes diocesans

LA SEU D'URGELL.— El tema de l'economia és a la primera pàgina de les reunions dels organismes diocesans, sobretot aquests primers mesos de l'any.

De cara a un redreçament en els afers administratius s'han pres diverses i importants decisions. Primerament, totes les delegacions diocesanes hauran d'aportar obligatòriament llur coLlaboració a l'economia diocesana. La Casa del bisbat ofereix uns serveis, que cal pagar entre tots els qui la usen.

Per a assolir una ínillor gestió dels bens immobles —rústecs i urbans— els organismes rectors han nomenat preveres respon­sables en les diferents comarques. La proximitat i el coneixement més directe de la realitat facilitaran una gestió més eficaç. Els responsables són els següents:

Mn. Ròssend Roca: Cerdanya i Vall de Ribes; Mn. Roc Pallarès: Andorra; Mn. Antoni Vidal: Urgell Mitjà, Segarra, Pla d'Urgell i

Noguera: Mn. Josep Llorenç: Pallars i Aran, i. Just Llahí: Alt Urgell.

Oliana: Un cíam de lloança i de protesta

Ferit en les fibres més sensibles; per la profanació del dia 23 de febrer, el poble d'Oliana, el diumenge següent dia 28, participà massivament en la processó eucarística. Hi eren tots: els nens, els ancians, els cristians practicants i els allunyats... Tots. pels carrers de la vila ressonà un clam de silenci i de pregària, que ofegava la indignació d'una ofensa. Un No decidit als fets esdevinguts a la capella de la Patrona, la Mare de Déu dels Àngels, i un Sí rotund a la fe i a la llibertat dels pobles.

A. Mirabet

A finals del segle dinou, la desorientació era general a Catalunya. La manca d'una cultura ben arrelada i d'una sòlida formació integral ho feien anar tot a mal borràs.

Calia reaccionar. Des del punt de vista cristià només hi havia un camí a seguir: lluitar en el camp de l'exemple de les obres. Per això, van néixer els

Centres Catòlics com el de Sant Pere Apòstol, que enguany celebra el 90 aniversari.

La idea fundacional fou procurar unj cultural per als joves i adolescents del ] i per tant impossibilitats d'acudir a 1L Avui dia es vol mantenir el mateix es als temps actuals. Mitjançant les Sec Muntanya, Escoltisme, Ping-Pong, T donar formació humana als més de

90 anys del "Centre de Sant Pe

•X^

^

»>-

A les acaballes del segle di­nou, Catalunya bullia amb no­ves idees socials, politíques i religioses. La forta empenta de la industrialització havia creat importants empreses fabrils, amb molta mà d'obra i per tant amb molts problemes socials. Per altra part, sota l'impuls de poetes com Verdaguer, Guime­rà, Collell, Milà i Fontanals, Alcover, Mistral i d'altres, i d'homes que com Duran i Bas, Puig i Cadafalch, Verdaguer i Callis, Durant i Ventosa, Prat de la Riba, que unien a la seva personalitat tècnica, científica o jurídica l'esperit d'una catalani­tat ancestral, naixien a Catalu­nya idees politíques amb un deix nostàlgic 1 de reivindicació cata­lana. I dins del camp religiós, hi havia una forta controvèrsia en­tre els integristes, els lliberals i I diversos corrents socials dins I dels catòlics després de la "Re-rum Novarum" de Lleó XIIL Homes com Balmes, Torras i Bages, Sardà i Salvany procura­ren obrir camí cap a xm nou horitzó de futur, cal esmentar d'una manera primordial, l'im­mensa tasca del Dr. Torras i Bages, en la "Tradició Catala­na ' , encara avui ben actual.

La desorientació era general, la manca d'una cultura ben arre­lada i d'ima sòlida formació in­tegral ho feien anar tot a mal borràs. Barcelona era un cau d'idees anarquistes, marxistes i anticlericals. S'havia de treba­llar fort per a fer possible un retrobament d'un camí just, equitatiu, que fes minvar l'odi, formant consciències d'una fer­ma moral en tots els estaments.,

Com calia reaccionar? Des del punt de vista cristià només hi havia ima forma positiva: lluitar en el camp.de l'exemple, de les obres i treballant perquè la ve­ritat i la justícia s'imposessin per arpeu.

Per això, van néixer els Cen­tres Catòlics. Amb pocs anys de diferència, van sorgir els de Gràcia, Sant Andreu, Sant Martí, Hostafrancs, Horta, i, evidentment, el de Sant Pere Apòstol.

Els Centres acoUien els in­fants que es preparaven en la catequesi de la primera comu­nió, i amb ells començaven llur tasca. Després els socis cate­quistes visitaven els pares i els feien l'invitació en nom del "Centre". El resultat, quan hi havia sort, era aconseguit des­prés de molta i pacient insistèn­cia. Altres vegades el catequista havia de sortir menyspreat, si no insultat. No oblidem que els Centres es travaven en barris i3entres.es trobaven en barris saturats d'havitatges sense con­dicions mínimes, no ja de como­ditat, sinó, àhuc, de la més ele­mental higiene.

La tasca cateiquètica seguia

mitjantçant la Congregació a la qual pertanyien els adolescents, fins a l'edat de poder fer-se so­cis, amb una sèrie d'actes reli­giosos, culturals i d'esbarjo, que pràcticament omplien les jorna­des festives dels congregants. Les congregacions van ésser, doncs, seccions molt importants per a la formació mòrai i reli­giosa dels joves.

La categoria de soci s'adqui­ria ja per ésser admès al "Cen­tre" en edat pròpia de la cate­goria o bé per haver-hi accedit per mitjà del pas del jove per la Congregació. Ara bé, què feien els socis del Centre? El soci havia d'ésser realment actiu. Calia militar en la catequesi, en la formació de congregants o en les seccions recreatives o cul­turals de l'Entitat. I sobretot, sentir profundament el desig de millorament que, entre altres actes, s'aconseguia assistint als actes de pietat de cada diumen­ge, als exercicis espirituals de Quaresma i a la missa mensual dels socis.

Qui integrava el Centre de Sant Pere Apòstol?

Es pot dir que, els nuclis més influents o de més personalitat estaven formats per la més va­riada capa social. Des del de­pendent de comerç a l'indus­trial, des de l'executiu a les professions lliberals, des de l'm-tel.lectual a l'administratiu o comptable. El "Centre" no fou mai ni de l'aristrocràcia de la sang, ni de la dels diners: fou sempre de l'aristocràcia de l'es­perit. I així, enginyers, compta­bles, estudiants, advocats, ge­rents d'empresa, catedràtics; dependents, es transformaven en entrar al "Centre", solament en socis, en amics, en compa­nys, perquè l'espiritualitat del

"Centre" era, a la vegada, molt ignasiana i molt franciscana, molt exigent i molt fraterna.

Però no es pot deixar de par­lar d'algunes persones que foren socis del "Centre" i que excel·li­ren en les lletres o en la música. Així el poeta ïosep Mas i Ca­sanovas, en Broquetas —el po­pular Guillem d'Oloró de "En Patufet"— home d'extensissi-ma cultura i incansable ironia, o els músics Amadeu Vives i el mestre Joan Llongueras.

En la vida interior del Centre sobresortiren uns homes de gran talla inteLlectual i humana, cris­tians abnegats, amb un lliura­ment total a la tasca de l'Apos­

tolat de l'Església. Dins de les seves diverses facetes, esmen­tarem els Caballeria, Mora, To­relló, Cullell, Padrosa, Barber, Galí entre moltes dotzenes que mereixerien ésser citats, però que farien llarguíssima la llista.

En vehicle que ajudà molt la integració al "Centre" fou el butlletí, que començà a publi­car-se l'any 1911 fins al juliol del 1936. També tingué gran

' eufòria una publicació juvenil anomenada "L'Estel".

Mitjançant les escoles diür­nes per a nois, i les nocturnes, pràcticament gratuïtes, per a jo­ves, el "Centre" també portava a cap la seva tasca, i molts dels joves assistents a les Escoles, s'acoUien més tard com a socis.

Personalitat del seu fundador i primer director

El Centre de Sant Pere Apòs­tol va ésser fundat l'any 1892, i el seu primer local fou el número 14 del carrer d'en Mònach; més tard es traslladà al carrer de Traf^gar número 40 (més tard 48), i finalment, per manca d'espai, l'any 1925 al seu local social que encara conserva avui: el carrer més Alt de Sant Pere, 25.

El "Centre de Sant Pere Apòstol el va fundar el doctor Francesc de P. Codina i Ser| sacerdot d'un zel profundíssiír d'una intel.ligència poc correoL d'una pietat molt arrelada \ d'una gran exigència amb si m^ teix i amb els seus col.labora-i dors. Havia nascut a Barcelona^ l'any 1863, fill d'una família benestant, on rebé una sòlid formació cristiana. Ell fou l'ànt ma del Centre, i se sabé rodej^ d'un gran equip de coLlabor^ dors senars i sacerdotals, con mossèn Brichs i mossèn Bal( celis.

Ordenat sacerdot l'any 1889, exercí primerament la carrera parroquial fins que, a causa del seu estat precari de salut, quedà com a beneficiat a la parròquia de Sant Pere de les PueLles. Coneixedor de les necessitats de l'Apostolat popular, fundà les Escoles Catòliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada per a noies i el "Centre de Sant Pere Apòstol" per a joves. Demés,

Una de les representacions teatrals que es fan a l'entitat.

21 de març del 1981 Diumenge IV de Quaresma Cicle B I Color m,orat

liaTalunya =L€risTíana D iumenge

A cura d'Alexandre Olivar O.S.B. i monjo de Montserrat

Ena anem CLCOstant a la Setmana Santa. El misteri de la creu ens refulgirà cada dia més: "Fulget crucis myaterium". El nostre Crist és, certament, el Senyor ressuscitat, no Jesús mort; però cal que exercitem el record en el misteri de la mort de Jesús i que pensem que, de fet, cada dia (iCor. 15,31), des del baptisme, participem de la mort de Jesucrist (Ronu 6,4; Coloss. 2,12), és a dir, anem morint alpecat i ressuscitant amb Crist a una vida nova, difícil i lenta d'anar afermant, fins que arribi el dia definitiu. Les imatges que solem

.JESUCmST, SALVADOR DEL MÓN. dir "majestats catalanes", del nostre art medieval, sintetitzen bellament la idea teològica de Jesucrist vidg. nostra: és un Crist crucificat, però no representat com a m.ort (algunes vegades fins i tot somriu); enlairat en la ignomínia de la creu, va vestit amb vestidures reials i no porta una corona d'espines, sinó la d'un reu Així és el nostre Crist, la nostra vida: amb ell estem com clavats a la creu, i per ell som. fills de la Ibim i de l'esperança.

ADEUUDOLLA PERDRE EL SEUPOBLE I EL LLOC ON RESIDIA

Aquestapàgina resumeix perfectament la gran lliçó que ens dóna la història del poble de Déu de l'antiga aliança: fou un poble que no parà de reincidir en l'oblit de Déu; un poble que era conscient de la seva elecció, però que es deixava seduir per coses que l'apartaven de Déu; un poble que no feia cas dels enviats extraordinaris de Déu i els escarmia; unpoble a qui Déu hagué depunir amb càstigs suprems perquè recapacités en el repòs de l'exUi. Des de il'exili Déu reintentà una reconstrucció, i encara en això Déu hagué de servir-se d'una iniciativa humana que no procedia del mateix poble. L'home és difícil en la seva relació amb Déu, i quines coses no obliga a fer a l'omnq)Otència divina!

lectura del segon llibre de les Cròniques 2 Cr 36: 14-16, 19-23

En aquells dies, tots els caps de Judà, els sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor Déu dels seus pares, els enviava cada dia missat­gers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra ei seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus, i destruireu tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s 'h» vien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fií^ií dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins a haver complert setanta anys. -

Però l'any primer, de -Cir, rei de Pèrsia,* el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un ddicte que deia: "Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha encoma­nat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi".

SALM RESPONSORIAL Elsalmresponaorialés, naturalment, el 136, el cant

dels exiliats. Calgué queDéuéesterrés el seupoble, perquè aquest aprengués a estimar veritablement allò que ja rm tenia: Jeruscdem i el seu temple.

136: 1-2, 3, 4-5, 6 (R.: 5a-6a)

Vora els rius de Babilònia ens assèiem tot plorant d'enyorança de Sió Teníem penjades les lires als salzes que hi ha a la ciutat.

R. Si mai t'oblidava, Jerusalem que se m'encasti la llengua al paladar.

Quan veuen que -cantéssim els qui ens havien deportat, quan demanaven cants alegres els qui ens havien entristit,

. i ens deien: "Canteu-nos algun càntic de Sió". R.

iCom podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? Si mai t'oblidava, Jerusalem, que se'm paralitzi la mà dreta. R.

Que se m'encasti la llengua al paladar, si deixés d'anomenar-te, si deixés d'evocar el teu record, per motivar els ràeus cants de festa. R.

LA SALVACIÓ ES ]UN DO GRATUÏT DE DEU

Heus ací una pàgina més que important: cabdal. De si l'entenem o de com l'entenguem depèn la nostra disposició envers Déu. De si acceptem que la salvació no sigui cosa nostra, depèn la nostra actitud amb Déu. De fet, si presumeixes salvar-te tu mateix, no seràs salvat. Si creus que la salvació és un dó gratuït de Déu, en el qual tu col·labores per la mateixa gràcia de Déu, tot tu et convertiràs en amor. Déu ens ha creat en Jesucrist i en ell ens ha rediïnit. Fins les bones obres aquè hem de dedicar-nos han estat preparades per ell (ell ens hi prepara). Què hi ha de bo en nosaltres que no sigui d'éll?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes Ef 2: 4-10

Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a ngsaltres que érem morts per les nostres culpes. Es per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. Som obra seva: EU ens ha creat en Jesucrist, per dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

RESPOSTA AL SALM

• Si rrei t oblidava Jenjafiian,

' — • - • » - # * > «» que se in 'ercast i l a llenç]Li<iaJ. paladar

PER QUE DUBTAR ENTRE LA FOSCOR I LA LLUM?

El verb "enlairar", com tantes altres expressions empra­des per l'evahgelistaJoan, és volgudament ambivalent; Joan l'usa en doble sentit: Jesús serà enlairat en la creu per ser enlairat en la glòria del Pare. Així també en Joan 12, 32-33, allíonJesús diu: "Quan seré enlairat de terra, atreure tothom cap ami". Laserp de bronze que Moisès va fer posar sobre una perxa, per tal que tothom qui lamirés fos guqrit de les picades de les serps verinoses del desert (Nombres 21, 8-9), era figura de la creu de Jesús, el qual per això va ser enviat pel Pare: per salvar, no per condemnar. Jesús no condemrm, és l'home mateix qui es condemna; el seu delicte consisteix a no voler acceptar la Uum, no ano veure-la (la llum prou brilla enmig de les tenebres: Joan 1, 5), sinó a no acceptar-la o acollir-la (Joan 1, 11). L'acolliment és fet per la fe, però la fe ve condicionada per les obres: hi ha obres o comportaments que odien la llum, perquè estan renyits amb la llum. L'acceptació de Jesucrist ens fa viure segons la veritat, segons Déu; ens fa fills de la llum (Joan 12, 36). (El tema de L· llum aplicat a Jesús i al seu testimoniatge és una figura estimada de Joan; compareu els llocs ja citats amb Joan 8, 12-20; 11, 9-10; 12, 37-50, on els versets 44 i següents repeteixen les idees i fins moltes de les paraules de l'EvangeU d'avui i ajuden a entendre'l.

Evangeli segons sant Joan -Jo 3: 14-21

En aquell temps, digué Jesús a Nícodem: "Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat con­demnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobrirà com són les seves obries. Però els qui viuen d'acord amb la veritat, sí que busquen la plena Uum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu".

PUNTS DE REFLEXIÓ 1 . — De què ens salvarà Jesucrist? Dels pecats (Mat. 1,21), o sigui, de la nostra relació desordenada amb Déu; de les desgràcies i de qualsevol mena d'infelicitat (Apoc. 7,17; 21,4) ; de la ignorància, de la qual procedeix la por i la inseguretat; de mi mateix i dels perills que comporto per a mi i per als altres, i del temor de no saber estimar i de no ser estimat; de la por de no ser salvat...

2 .— Tot això, però, sembla bastant negatiu. Si considerem la salvació com un deslliurement, un cop deslliurats de tot, què ens quedarà? La salvació és Jesucrist mateix: ell és el salvador i la salvació. Amb ell morim per ser enlairats amb ell. Per ell i amb ell participem de la vida íntima de Déu, la del Pare, Fill i Esperit Sant.

3.— Per tant, menys m'importa allò de què seré deslliurat, que allò que obtindré o que ja tinc. Em falta dur a terme, a bon terme, la meva vocació a la veritat i a i a llum, i esperar amb bones obres la manifestació dels fills de Déu (Rom. 8, 19).

CANT D'ENTRADA

I pàgina 14 * " Qada dia és festa 51 Calendari

Diumenge, 21 de març. IV de Quaresma. Sant Filemó, màrtir i santa Fabiola, matro-na romana.

El sol surt a les 5,53 i es pon a les 6,4 h. (hora solar).

Dilluns, 22 de març. Sant Deogràcies i sant Benvingut, bisbes; sant Octavià, màrtir i santa Lea, vídua.

Dimarts, 23 de març. Sant Josep Oriol, prevere; sant To-ribi de Mogrovejo, arquebisbe i sant Aquil.la, màrtir.

Dimecres, 24 de març. Sant Agapit i sant Llatí, bis­bes; sant Simeó, nen màrtir.

Festa major a Montblanc.

Dijous, 25 de març, L'Anunciació de la Mare de Déu. Sant Humbert, abat.

Festa major a Borgonyà, Torà de Riubregós i Tortosa.

Fira a l'Escala.

Divendres, 26 de març. Sant Brauli, bisbe i santa'Mà-xima, màrtir.

Dissabte, 27 de març. Sant Rupert, bisbe; sant Joan, ermi­tà i santa Lídia', mare màrtir.

L'Església

celebra

21 de març, diumenge IV de Quaresma. Lectures: pri­mera, 2 Cr 36,14-16.19-23, S 136, segona, Éf 2,4-10, terce­ra. Jo 3,14-21.

22 de març, dilluns de la IV setmana de Quaresma. Lectu­res; primera, Is 65,17-21, S 29, segona. Jo 4,43-54.

23 de març, dimarts de la rV setmana de Quaresma. Lectures; primera Ez 47,1-9. 12, S 45, segona. Jo 5,l-3a5-16.

24 de març, dimecres de la rV setmana de Quaresma. Lectures; primera. Is 49,8-15, S 144, segona. Jo 5, 17-30!

25 de març, dijous de la IV setmana de Quaresma.. Anun­ciació del Senyor. Lectures; primera. Is 7,10-14, S 39, se­gona. He 10,4-10, tercera Lc 1,26-38.

26 de març, divendres de la IV setmana de Quaresma. Lectures; Saa,l.« 12-22, S33, segona. Jo 7.1-2.10.25-30.

• 27 de març, dissabte de la IV setmana de Quaresma. Lectures; primera, Jr 11,18-20, S 7, segona, Jo 7,40-53.

Matí Temps i camins

Un grinyol mut esquerda amb un raig violent roig i potent de vida la grisor material d'aquell matí anònim. Gebrada verge, claredat per tot. Cap petja forana fins al moment de l'esgarip ha ermuat la gorja d'aquell mati incipient.

Ara, de llum l'alba es filtra en les llars entendrides per la nit passada un poc com una mare que desperta la filla natura. Revincle tot amb força fins i tot massa depresa en aquell matí conegut. Matí anònim, incipient conegut sempre matí seràs i cada dia com de costura • no podràs evitar la cursa indefugible del sol. Però aquell encís de les coses per estrenar però aquell voler començar de nou cada dia ningú t'ho prendrà, matí i potser t'estimo per això. Haig de reconèixer la simple i poderosa nova d'aquell parèntesi a tu destinada temps ha m'ha colpit a fons.

No puc esperar més, no et moris encara deixa que el dia venidor entri a ma cambra i em digui lleva't i consirós ho faci talment a desgrat.

Has mort i el record tomarà demà. Ací t'espero; que el vent s'emporti el comiat a tu adreçat per mi amb un estrany i sincer dol.

Jordi Farrando i Canals

Ètica cristiana

Lsi conducta humana, d'un temps ençà, respon a unes di­rectrius agressives que no es­tan gaire d'acord amb la mane­ra dels que ens diem cristians. Potser aquesta forma de com­portament obeeix a una sèrie de circumstàncies prí^ies de la nostra època o més ben dit, a la conflictivitat generacional tan acusada, en molts aspec­tes.

I amb tot, el vertader cristià hauria d'actuar d'una, manera digna, donant sempre suport al. més dèbil, al més necessitat i a l'indíifens.

Aquesta convindria que fos l'ètica cristiana, l'autèntica conducta moral vers el proïs­me, plena de caritat i donació. Reaccionem així tots nosal­tres? Si mirem amb ulls impar­cials el nostre voltant, diria que no massa; s'observa una mena d'egolatria soterrada que ho acapara tot, des dels seients de l'autobús quan hi puja una persona d'edat avan­çada a les empentes barroeres que tiren endavant sigui com sigui.

La caritat llimiinosa de sant Francesc d'Assís, tan bo amb els homes com amb els ani­mals i la natura, sembla una llegenda utòpica, quan tots voldríem que fos una palpable realitat. La germanor, la pau del Crist, que ens donem a les celebracions eucarístiques, convindria que fos més viva, més autèntica, més demostra­tiva, pobres cristians que creiem i no creiem, que fem i que no fem.

Pietat Campmajó

Formes externes de pregar En les actuals formes de pregar

va accentuada la tendència al col.lectíu. No és que es marginin les formes individuals de pregar, sinó que, per molt més conegu­des, s'ha preferit fer lloc a aques­tes altres maneres, també vàlides, de fer oració.

Oració eh petit grup (set o deu persones)

No és precís que el grup el constitueixin persones afins; in-clüs l'heterogeneïtat d'edats, de procedències, de cultura, pot do­nar més gran riquesa i comple-mentarietaL El que es fa impres­cindible és que el motiu de reunir-se sigui el desig de posar en comú la súplica, l'acció de gràcies, la lloança. És bo ambientar la reu­nió d'alguna manera: cant comu­nitari, fons musical inicial, lectura d'alguna notícia que centri l'inte­rès.

La posada en comú del que cada persona aporta és el mitjà a través del qual tot el grup tracta de comunicar-se amb Déu; és con­venient que les aportacions siguin breus.

S'acaba amb una invocació a Déu (súplica de caràcter general o particular, himne, etc).

Oració bíblico-evangèlica (en petits grups)

És la Paraula de Déu el que aquí atrau, convoca i ambienta la reunió. Es tracta de posar en comú el "ressò" de la Paraula de Déu que un o altre del grup hagin rebut, a fi que tot el grup a partir d'aquí es posi en comunicació amb Déu.

Es convenient que, per enda­vant, se sàpiga el passatge de la Bíblia que s'utiUtzarà, i que, d'al­guna manera, precedeixi a la reu­nió un esclariment exegètic dels continguts dels texts.

Les intervencions es realitza­ran sense presses i a mesura que es vagi percevent la relació perso-. nal amb la Paraula.

Festa, gest, cant (grups bastant nombrosos)

El sentit religiós de la festa és quelcom que no s'ha descobert. La mateixa Eucaristia, a més d'a­liança, sacrifici i convit, és una festa de vida i de resurrecció en Jesucrist. Si a més se sap acom­panyar dignament amb gestos i cants, és indubtable que estem davant d'un mitjà pel qual pot suscitair-se la comunicació amb Déu.

Convé tenir en compte aquests elements:

Una certa duració en el temps, l'assistència de força gent en una­nimitat de posició, algima acti­vitat poètica o lírica, un àpat de germanor com a final. I que tot ell porti a manifestacions espontà­nies d'oració.

Quedem-nos amb el millor Una "forma" d'oració no és

més que un mitjà inicial pel qual s'intenta la comunicació personal amb Déu. Sapiguem posar en pràc­tica tot allò que ens ajudi a trobar Déu en la nostra intimitat; tin­guem l'audàcia, com diu santPau, d'examinar-ho tot i quedem-nos amb el que veritablement sigui camí per assolir-ho.

Daniel M>. Agacino

La Costa de Llevant Però no tot eren devocions... ex-vots... o pronnetences. N'hi havia

més d'un I... més de dos que tot i desafiant els elements desafiava la justícia humana i la divina. Posaven tan delit en enriquir-se i botxinejaven tan d'en Hitler als camps de concentració.

Però la Mare de Déu, amagada en la penombra de les ermites, no s'oblida ni del negrerni de les seves víctimes. Malgratquenol iarr ivin ex-vots ni prometences... no oblida. No pot. És massa mare. I Déu, proper i llunyà, calla i espera el moment de perdonar percomençar de nou, com si fos el primer dia.

La vulcanologia és la ciència que estudia els volcans. Un volcà no és més que un forat que s'ha obert a la crosta exterior de la terra i a través del qual s'escapen masses de roques foses. D'això s'en diu "magma". Aquests mag­mes sorgeixen des de profundi­tats que van de quatre a seixanta quilòmetres i estan a temperatu­res molt altes, de més de mil graus.

A aquesta temperatura les ro­ques es fonen com un formatge sobre un foc de llenya. La super­fície de la terra és com sí fos la tapadora d'una olla: comprimeix els gasos produïts per l'escalfor de l'interior de la terra i els impedeix de sortir a l'exterior. Però n'hi ha prou amb què es fac una escletxa perquè la pressió dels gasos acumulats empenyin grans masses de roques foses fins a fer-l·.-s aparèixer a la super­fície.

Aquesta massa que surt em­pesa pels gasos és la seva, que

ques", que poden arribar a pesar unes dues tonelades.

En certes zones properes a volcans en • activitat ocorren extranys fenòmens: bro­llador^ d'aigua bullent que sorgeixen a intervals regulars ("geisers"); fonts ter­mals, o d'aigua calenta; uns petitsfumsque hom anomena "fumaroles".

Cal saber que la crosta de la terra està formada per sis grans plaques que suren sobre el "Magma" com si fossin uns rais immensos. Les zones de volcans (i les de terratrèmols) se situen prop d'aquestes plaques. Les regions volcàniques acostu­men a tenir un sòl mòlt fèrtil.

Això fa que estiguin molt poblades, i que calgui mantenir una vigilància constant per evitar les catàstrofes que poden provocar els volcans i els terratrèmols.

flueix i llisca fins que la tempera­tura exterior la va refredant i solidificant. Així" la lava es va acumulant al vol del forat i va fem una pila cada vegada més gran que és el con volcànic; aquesta muntanya foradada característi­ca que ens assenyala l'existència d'un volcà.

Quan un volcà entra en activi­tat ho pot fer de dues maneres. La que els vulcanistes anomenen "efusiva", que es caracteritza per una sortida lenta de lava, i la que en diuen "explosiva", que es pro­dueix quan la pressió dels gasos és molt forta en la xemeneia del volcà i la lava ha fet com un tap en la seva boca. Aleshores aquesta lava surt disparada a l'aire, on es solidifica, i cau en forma de les anomenades "bombes volcàni-

--l·g gg?

Perquè rumiïs una mica En aquest dibuix hi són representats diferents pobles de la Terra: Japonès, zulú (Sud-Àfrica), Tuareg (Sàhara), mongol, durs (Síria), aymaré (Perú), hindú i siux (Nord-Amèrica). Sabries dir quin ninot correspon a cada un?

•.fe

Quin d'aquests tros­sos pertany a l'escut d'aquest viking?

D

Cregui'm senyor, l'atenem en qüestió de pocs minuts.

Jm^•m^^la·um

L ES AVENTURES DEL ROBOT PI /^«' • ^^^5k-6- /^ í$< l íJ^

[ 7 6 f KOi.ó'UA " ^ ( T ^ I T É - D E T O T : ^ ACA&A-r Això D'ex- CC^D'.O.RH&OóT, & / » .

. PLORAT^ A P H U p e u DE6ERT...

I / E L M I L L O R . oeTOT' \ ] r r 7 ó r , ARA i o ^ ^ ^

se: Li Ke6i sre:i-Ki

.# ^

* i ' e#iJ icwi I en wmmi

ANY II SUPLEMENT INFANTIL DE "CATALUNYA CRISTIANA" 91

ii

El doctor

Pa i Aigua 99

^Mare , qüi ho diu que una persona és "santa"?

—El Sant Pare. —I, com ho sap? —Mira, hi intervenen moltes

persones del país on va néixer i treballar; es fa un recull de tot el que va escriure o va dir; dels fets més importants de la seva vida; es parla amb aquells que el van conèixer, amb el grups cristians del seu país queja l'estimen com una persona extraordinària i després de molt temps... el Sant Pare declara que aquella perso­na era "santa". Però, a què ve ara aquesta pregunta?

—Es que, a la catequesi, mossèn Josep ens parlà d'un "sant" barceloní, sant Josep Oriol. Li deien el "Dr. Pa i Aigua". Es veu que menjava molt poc. Ho donava tot. Visita­va els malalts, i estimava tant Nostre Senyor, que en parlava amb tothom.

—Doncs, apa, a veure si t'ani­mes. .,

—Sí, però, a mi m'agrada molt la xocolata i la nata amb maduixes. I, és clar, si m'han de dir el doctor "nata i maduixes", no queda gaire bé.

—L'important és estimar de debò Nostre Senyor i els altres, saps? L'important és ser bo. Fer el bé. Ser bon fill, bon company i bon amic.

—Sí, però, a mi m'agrada molt la nata amb maduixes.

—Bé, home, això no hi fa res. —Demà, doncs, per postres,

menajrem nata amb maduixes? —Ai, fill meu, ara per ara, ets

més pillo que "sant".

L ' E I X E R I T

' D Ï MECRE'? / G O Al TA' L TTÜ •. • EU- i ^ EU SEU ESTPU... PCJT-

-"éeRcspoeTE LA facÀs ^Ai : AR. ^ AqiuEÓTA AAAMIA.e^^ ?MA.| jA,»>y

DiUOÜS / / O O O O H . ..AVLÍPl —•••—j^yy&STJT D E e^LA'

r AB.A peR,QÜ& KO^ET PO&es DOS "ROLQS'ALES, ORSU-E-S r HA,HA.^tA;yy.^ . - ^ _ ^ ^ I /HÒ ACRi£AR-é.

^ \ iTARP. í)

\ l

• - V 1

^ VL.

Rondalla de Mossèn Cinto Verdaguer

El camí fangós

En temps d'hivern, i després d'unes pluges molt fortes, una ve­gada es trobaren al mig del camí ral un jove que pujava de la plana, emprenent un llarg viatge, i un velí que l'acabava, baixant de la mun­tanya i a prop de la posada.

—Déu vos guard, bon home— digué el jove vell, em diríeu, si us plau, si hi ha gaire fang per aquest camí cap amunt?

El vell se'l mirà de cap a peus, com prenent-li la mida d'un cop d'ull, i després li respongué amb aquestes paraules:

—Em dius si hi ha gaire fang? Per als vells fins a genoll; per als joves fins al coll.

El jove, que esperava una lloan­ça de la seva bona cama, almenys una resposta més falaguera, es quedà en dejú del seu significat. I • creient que el bon ancià es volia

riure d'ell, si és que no estava trastocat, se n'anà camí amunt tot barbotejant: "Ara veieu quina res­posta de donar a un jove dispost i lleuger com jo, un vell que se'n va del món! És que ho voldria dir al revés: "Per als joves, fins a genoll; per als vells fins àl coll".

El jove, delitós, a pas de convi­dat, emprengué el camí, i a les quatre passes ja s'havia oblidat de la sentenciosa dita del bon vell i, camina que caminaràs, com més anava més fang trobava. Per sorte­jar-lo, com que els anys no li pesaven gaire, saltava d'ací d'allà, de pedra en pedra i de vora de camí ral a l'altra. Tot saltant i gambe-jant, refiat de la seva lleugeresa, una vegada posà el peu sobre una pedra girella, i quan menys s'ho pensava se n'anà de costelles al; bell mig i en el més tou i espès de la

fanguera, d'on sortí enfangat fins el coll i encara amb prous feines.

Llavors començà a entendre i a capir, l'estrany enigma del vell entenimentat, més que més en re­cordar que aquest, a la seva edat i venint d'un llarg viatge, no s'havia enfangat sinó fins a les genolleres.

De fang n'hi ha de moltes menes i de viaranys Uotosos n'hi ha més del que sembla i,per tot arreu. Si voleu que us ho digui clar i català, ho són tots els que s'aparten del camí de la netedat i de la dretura, que és el camí de l'Evangeli.

Si el jove que tot just enfila el camí de la vida, trobant-lo tal vegada empedregat, bonic i sem­brat de flors, demanés als vells, que ja l'acaben, si hi ha gaire fang, tots farien la mateixa resposta: "Per als vells, fins a genoll; per als joves, fins al coU".

f * :

^

L'Evangeli del diumenge Jesús ens parla

Un dia, Jesús, tingué una llarga conversa amb un jueu important que es deia Nicodem i volia saber com es realitzaria la salvació dels homes. Jesús li digué: Mira, Déu estima tant el món que li ha donat el seu Fill. El Fill estima tant els homes que morirà en creu per

salvar-los a tots. Tots els qui creu­ran en Ell tindran Vida eterna.

Déu estima els homes i no vol que se'n perdi cap d'aquells que s'esforcen per ser bons, i per això ha enviat el seu Fill. És com una gran llum que il·lumina el camí de la vida. Els qui volen obrar el bé no tenen por de la llum, i, guiats per ella, arribaran a la Vida eterna. Però, els qui volen ser dolents, no la volen la llum, perquè no es vegin les dolenteries que fan. Aquests, però, a les fosques, no aniran en­lloc.

1. Déu estima tothom, i vol que tothom pugui viure i ser feliç per sempre.

2. Però els qui s'entossudeixen a' no estimar Déu, i <a;fer el mal, si ho canvien... malament rai!

El ntossèh

mboúèúè mestre Jan

^dU-t: ó'kadi-dwf.

P^xb ò> un cmaÇ ;irníóma • M'xò

6<i>t<x el toido. \)otpi' Va i re ia .

k\a |3<VtPçit amb saW^oU.'òa. Ma jatxtP ciV ornh ÒOÍS^OL

Ça pcttet \è. \MMK <^^eta ?«, Ipu Let t e u-vict òiauit-dUí.

ÍK ^Eines de treball. pagina jíi Per una catequesi sobre roràcíó(III) A les dues catequesis que

han precedit aquesta hem con­siderat el fonament natural i el sobrenatural de l'oració i de la seva possibilitat. El nostre contacte íntim amb Déu com a creador és el fonament natu­ral; la nostra unió amb ell per la gràcia com a fills de Déu és el sobrenatural. Hem observat que ambdós contactes són per­sonals: per part meva, com a persona que sóc, comunicable, i per part de Déu, personal també, que es comunica i que és capaç d'escoltar-nos. Així,. doncs, és possible la pregària, per la qual entenem l'adreça-ment personal a Déu. Val la pena de remarcar-ho contra una opinió, expressada més d'una vegada en els nostres dies, segons la qual portar-se bé i estimar Déu ja és pregar. Estar bé amb Déu i portar una vida honesta amb mi mateix i amb els altres no és encara oració ni pot substituir-la. Tampoc ho és el sol fet de tenir consciència de la presència de Déu. Falta només una cosa per convertir aquesta conscièn­cia en pregària: que al Déu que saps present almenys li diguis "hola!". Naturalment, no és indispensable que li ho diguis d'una manera vocal, perquè Déu sap allò que hi ha a l'in­terior de l'home (Joan 2, 25; Rom. 8, 27). Però fàcilment t'adonaràs que en tot adreça-ment la "paraula", almenys interna, és essencial, com ho és en la intimitat de Déu, que és Pare, Verb i Esperit Sant. Ja sé que hi ha molts experts en les coses de la vida espiritual que diuen que l'home pot arri­bar, en l'oració, a un estat en què hom se sent dominat per un intens sentiment d'admira­ció i de fnüció, que pot fer perdre la noció de les coses i fins la consciència de si ma­teix. D'aquest estat en diuen èxtasi. Però no parlem ara d'aquest fenòmens extraordi­naris, sinó de l'oració ordinà­ria, de la nosti-a conversa habi­tual amb Déu, conversa que quan a un cristià no li és natu­ral, vol dir que en ell falla quelcom d'essencial. Ara, l'o­ració no serà natural si no la convertim en habitual i fàcil, és a dir, en virtut. L'oració com a virtut, com a hàbit, i les formes en què pot exercir-se, són un tema que hem de deixar per a una altra ocasió, perquè no pot ésser exposat amb po­ques paraules.

Alexandre Olivar Monjo de Montserrat

RUBÍ E L E C T R O D O M E S T I C O S I

BAJA DE SAN PEDRÓ. 80 Tal. 319 14 43 BARCELONA

TRAVESERA DE DALT. 50 Tt l .219 66 58 BARCELONA

VÍDEO HI-FI

:Cafalunya =L€risTiana

SEMÀNARIO POPULAR

La Bíblia a Vahast

La terapèutica de Jahveh

E ls darrers temps del regne de Judà son com una me­na de teixit de drames

desencadenats pel .que avui en diríem les tensions socio-poUti-qu^ del món. El petit Estat jueu va pendulant entrela sort i la ruïna d'assiris, babilonis i egipcis. Tot això dóna pas a la corrupció inte­rior i a tota mena d'ingrigues i desafortunats cops d'Estat, fins que la gran potència de tom, Babi-lònia, acabarà imposant la seva força victoriosa i esborrarà del mapa polític l'Estat de Judà, con­vertint-lo en una simple regió del bast imperi babilònic. Una vega­da més la història crua dels pobles ens ofereix la lUçó terrible de com hi ha moments de desorientació general en la vida de les col·lecti­vitats que fa molt difícil de poder encertar el camí més idoni per a escapar-se del desastre. Són ho­res tèrboles, plenes de sordideses humanes, en les quals un cop d'audàcia o una simple passa a dreta o esquerra poden portar a la salvació o a la ruïna. No n'hi ha prou del seny, de la perícia, o de la bona fe. Es camina a ulls clucs i cal tenir l'oïda del cor ben oberta per a poder cop§ar el remor de la veu salvadora. Es llavors que cal aphcar sobretot la benaurança dels nets de cor. Únicament els qui tinguin els ulls, les orelles, el cor, ben nets, sabran veure Déu i la seva providència en el batibull de la confusió.

L'amor de Jahveh i rendurlment del poble

Això és el que passà a Judà, al final del que podríem dir-ne l'eta­pa dels descendents de David. Es el mateix que havia passat feia un

(2 Cro 36: 14-16. 19-23)

segle al regne del nord, Israel. Prou que els profetes, els altaveus de Jahveh, feien ressonar la pa­raula comminadora de Déu. Però el poble de la terra era més incli­nat a deixar-se seduir per les veus enganyoses dels pactes polítics, dels ambicionats aventatges que els oferien els falsos profetes. El final fou l'ensulsiada total (w. 19-20). Els historiador, els polítics, els economistes, els sociòlegs, ens diran les seves opinions sobre el desastre de Judà. Serà la veu de la ciència que jugarà amb hipòtesis científiques. El text del Cronista, que avui llegim, ens diu la seva visió teològica del drama de Judà. Hi ha una mena de lluita entre l'amor de Jahveh i l'enduriment del poble. Sembla talment que el

pecat de tots els estaments del poble —tots els caps de Judà, els sacerdots i el poble (v. 14)— arribi a ofegar la força de Déu. Jahveh aguanta pacientment i fa tot el que és possible per tal que el poble obris els ulls i s'apartés dels seus camins d'impietat, perquè li dolia de perdre el seu poble í el lloc on residia (v. 15). Però arri­ba el moment que la cosa ja no té remei pel camí de la paciència i convé fer entrar el bisturi-fins a la carn viva. Que el poble senti la fiblada del mal i, desvetllant-se del seu mal son, cerqui el remei. La teologia del Cronista ens diu que al fons de la història dels poderosos i del poble de Judà hi ha el verf mortal del pecat. Lla­vors ve el càstig de Jdiveh.

Havien perdut la seva identitat peculiar

Déu castiga, però, amb visió guaridora. El càstig de Déu no és mai la revenja del poderós desfú-tat. És sempre la terapèutica del qui està sobretot interessat en la salut del malalt. La foUia del poble i dels seus dirigents els havia portat a la ruïna. Sobretot, el menyspreu i fins l'escami que feien del. repòs del dissabte, pres­cindint del capteniment que l'A­liança contreta amb Jahveh els obligava a observar. Amb aquesta actitud havien perdut la se va iden­titat peculiar de poble de Déu. Ara el desastre els serà una oca­sió propícia a la reflexió. Ells, que no volien observar el repòs sabà­tic, ara durant tots els anys a l'exili deixaran reposar el país dels seus crims i pecats. Així s'acaba una època de la història del poble de Déu per a donar pas al començament d'ima nova etapa de més puresa i humilitat. Ende­rrocats tots els títols del seu orgull geogràfic i nacional, hauran d'a­prendre a confiar en la força sal­vadora de Jahveh, que no té cap necessitat ni de territori, ni de temple, ni de país, per a salvar la humam'tat entera.

La lectura no vol acabar amb aquesta visió pessimista del poble deportat i pagant el seu pecat, i inclou al text els dos versets que anuncien la fi de la captivitat Perquè l'objectiu del càstig no era ni molt menys l'extermini del po­ble, sinó la seva rehabilitació plena.

Josep M. Aragonès

Catequesi dels signes

^ DIMENSIÓ PENH

de la Quaresma DURANT ELTEMPS DE aUARES^AA CAL QUE ELS FIDELS DIMENSIÓ PENITENCIAL: L'ascesis tant privada com ES DONIN MÉS INTENSAMENT A LA PREGÀRIA I A comunitària, és molt pròpia del temps de quaresma. '•cr·CM TAR LA PARAULA DE DÉU PER A CELEBRAR EL Igualment les celebracions penitencial, que cal potenciar

.ófeTriT P fL RECORD (0 PREPA- durant aquest temps de perdó i de salvació. - - - 1 nQ\ Aquesta penitència litúrgica celebra la misericòrdia de

^„a l3 conversió. • ' - Jo tota celebracií

DURANT EL TEMPS D t uu«..v.w ES DONIN MÉS INTENSAMENT A LA P R E G A M I M . ^

ESCOLTAR LA PARAULA DE DÉU PER A CELEBRAR EL

MISTERI PASQUAL SOBRETOT PEL RECORD (0 PREPA­

RACIÓ) DEL BAPTISME 1 PER LA PENITÈNCIA. (SC n.° 109).

Tant la celebració com la catequesi litúrgica quaresmal,

ens presenten una doble dimensió: BAPTISMAL - PENITENCIAL

DIMENSIÓ BAPTISMAL: La quaresma vol desvetllar, als cristians, la consciència que són batejats. A les nostres comunitats en les que gairebé tothom és batejat des de la infància, la catequesi quaresmal més que catecumenal serà mistagògica, i ens farà créixer en la gràcia divina que

pel baptisme rebérem: a) Recordem el nostre baptisme com a moment de

salvació. b) Fem un camí de perdó per a retrobar la gràcia

baptismal. c) Durant la quaresma recordem i caminem vers la font

baptismal, però no celebrem el baptisme fins a la nit de pascua en la qual ens identifiquem en la joia i la vida del Senyor ressuscitat.

d) La litúrgia quaresmal del cicle A, ens presenta més clarament els elements baptismals del catecumenat. En el cicle B, que és el d'enguany, hi trobem també aquests elements baptismals principalment en les lectures bíbli­ques dels diumenges 1-4-5.

DIMENSIÓ PENI 1 c iN^.^ - . __ comunitària, és molt pròpia del temps ae mia,^ Igualment les celebracions penitencial, que cal potenciar

durant aquest temps de perdó i de salvació.

Aquesta penitència litúrgica celebra la misericòrdia de

Déu que provoca la conversió. La Paraula de Déu, element bàsic de tota celebració

penitencial, ens convida a la Conversió a la renovació de vida a l'alliberament del mal i del pecat.

- LES CELEBRACIONS PENITENCIALS ens han d'ajudar a revitalitzar l'esperit de. penitència que ha de tenir tota comunitat cristiana. També a pendre consciència del pecat en la nostra vida humana i de l'alliberament que Jesús ens ha fet d'aquest pecat.

Els cristians sóm,cridats a viure units al Senyor formant un sol esperit amb Ell (I Cor 6, 17), per tant constantment tenim necessitat de conversió. I la quaresma és temps de CONVERSIÓ, de PERDÓ i de SALVACIÓ.

Tot això ha de culminar en la CELEBRACIÓ DEL SA­GRAMENT DE LA PENITÈNCIA com a "moment fort" de la nostra conversió i amistat amb Déu.

L'Església a través del RITUAL DE LA PENITÈNCIA ofereix diverses maneres de celebrar el perdó de Déu, de manera que cada comunitat, acabat el camí quaresmal i abans de celebrar el misteri pasqual de la mort i resurrecció de Jesús, pugui celebrar el sagrament del perdó reconciliant-se amb Déu i amb els germans a través de l'Església.

F. XavVer Parés

I pagina 20 * " -^ Q uaresma n ^c:^^:^?^:^^^::^- • « 1 *

Actitud de ruptura S obre el tema de l'exili, que trobem en la litúrgia

d'aquest diumenge, és formen dos corrents espirituals: el primer l'evapora, l'esfiíma, dient

que en aquest món no hi ha una terra privilegiada; en tot lloc Déu pot ésser adorat, i els cristians han d'estimar el proïsme. El segon l'acull i li dóna un sentit que supera els límits del món visible per projectar la seva esperan­ça en el cor del Déu invisible. L'autor de la carta a Diognet (S.II) expressa l'equilibri d'aquesta doble sensibilitat escrivint sobre els cristians el següent:

"Tota terra estrangera és per a ells una pàtria, tota pàüia una terra estrangera".

Les tenebres són, en la Bíblia, el regne del mal, del pecat, de la mort. L^ llum és el domini del bé, de Déu mateix. La llum que emana de Déu vol envair les tenebres i aquestes llimis són les manifestacions salví-fiques de Déu. Crist no es limita a portar la llum, sinó que Ell mateixes la llum, perquè en Ell està plenament realitzada l'harmonia total entre l'home i Déu, autor del regne de la llum. Per caminar en la llum de Crist, cal estar units a Ell amb la fe i la caritat. Esdevingut llum, l'home la irradiarà al seu entorn fins al dia en què Crist llum tomarà per vèncer definitivament les tenebres del mai.

En el caminar vers l'edat adulta, els joves paren | l'atenció, sobretot avui, al problema de la llibertat' personal i religiosa, al diàleg, a l'obertura vers els valors universals. Són sensibles a ladignitatde l'home i ambicionen participar en les responsabilitats del món

: social. Estimen molt els valors del cos, de l'amistat i de l'amor; comprenen el sentit del servei i aprecien i persegueixen la recerca de la justícia i de la pau en el món. El Concili ha expressat aquestes capacitats en un "missatge" que val la pena de recordar: "I és en nom de

Déu i del seu fill Jesús que us exhortem a dilatar els vostres cors a les dimensions del món, per escoltar la crida dels vostres germans i a posar cora^osament al seu servei les vostres joves energies. Lluitar contra tot egoisme: rebutjar de donar Uiure curs als instints de violència i d'odi que provoquen les guerres i els seus seguicis de misèria. Sigueu generosos, purs, respectuo­sos, sincers. I construïu en l'entusiasme, un món millor que el dels vostres avantpassats".

(Missatge del Concili als Joves)

L'actitud fonamental del jove es presenta principal­ment com una "actitud de ruptura". Es més, voldríem dir que la mateixa actitud ve sovint encoratjada, sense ésser suficientment motivada, com el signe infal.lible í

^substituiljle d'una evolució necessàna. t^ue pot sig­nificar "ruptura"? Un nus desfet, un pont trencat, una porta tancada i barrada? Un esforç i ima tensió poden arribar a punts de ruptura. L'amic amb qui érem "un sol cor i una sola ànima", ara ha esdevingut indiferent? L'amistat,i'amor, la fe han esdevingut impossibles? La ruptura en un grup és sinònim d'aïllament, disgregació.

Alguna vegada trencar també vol dir alliberàr-se dels lligams que retenen les nostres embranzides. El jove trenca, dia rera dia, els sosteniments que el tenen lligat amb els seus propis pares. Hi ha, però, ruptures que són sinònim de "creixement". Moltes ruptures que, de moment, semblen una mort, finalment es revelen ésser un guany vital. "Ruptura" evoca, en el profund de nosaltres mateixos, l'estat de desequilibri d'aquell que vol guiar el seu destí i no deixar-se portar pels esdeveniments segons les seves necessitats o els con­formismes de la societat. Si res de gran no es pot fer sense,passió, res d'autèntic no es pot fer sense ruptura.

Un poble d'exiliats "ha trencat" contra els costums d'una vida que s'havia refet a Babilònia, s'ha posat en camí i cada dia cantava: "Demà a Jerusalem!". Crist-llum es posa en "trencament, en ruptura" contra aquells que prefereixen les tenebres.

El Pare llança un desafiament a les mesquinesa de l'home amb un acte d'amor que "trenca" qualsevol dubte o desconfiança sobre l'interès de Déu per l'home.

"Déu ha estimat tant el món fins al pimt de donar el seu Fill unigènit, perquè tot aquell que cregui en Ell no mori, sinó que tingui la vida etenia". Jo he de creure en un Déu que no ha creat un món com un objecte finit, que ha de quedar sempre tal com està. Déu no vol que hi hagi, com ara hi ha, pobres o rics, instruïts o ignorants, explotats i explotadoirs. He de creure en un Déu que desitja la contestació i la transformació de totes les situacions.

La història de cada un de nos altres és com un esboç dissenyadon està per esdevenir un retrat, però encara no és el rostre d'una persona. La vida que jo portaré més endavant, depèn d'això que estic fent ara, i jo he de preparar-la començant des d'ara. Tots nosaltres estem cridats a "trencar" per viure: "Déu ric en misericòrdia, pel gran amor amb què ens ha estimat, de morts que érem pels pecats, ens ha fet reviure amb Crist" (Ef., 2, 4). Déu ens estima i nosaltres l'hem de descobrir dia rera dia. El projecte del Pare de renovar el món es realitza, en primer Hoc, en cada un de nosaltres. Els joves han de demostrar la seva personalitat perquè cada un té un Hoc únic en el món i nungú no els el pot prendre.

"t" Maur Esteva Abat de Poblet

"• ^ ' , <^ '•^' - ' ^ '· t'ei

Quaresma, entrenar-se a estimar

Q uatre són els temes quaresmals apuntats fins ara en aquestes pà­gines: el desert, el coníbat contra el mal, la conversió, la lectura orant de la Sagrada Escriptura.

Amb els dos temes d'avui voldriem com­pletar la nostra petita intrducçió espiritual sobre el significat del nostre pere^na^e eclesial cap a la Pasqua.

Sobrietat de vida i dejuni del superflu

Al costat deia pregària i de l'almoina, el dejimi constitueix un dels elements que la tradició bíbUca i litúi·gjca ha retingut sem­pre com a peculiars en els moments forts de conversió. No resulta gens còmode parlar avui de mortificació, de renúncia, de dejanL A la nostra mentalitat pragmàti­ca i immediatista li resulta difícil d'assumir la riquesa simbòlica i la torça pedagògica del dejuni. També és veritat que en alguns cercles cristians es nota avui una recupe­ració de la pràctica del dejuni, qüestionats tal vegada per la tradició sapiencial de les grans religions i dels moviments espiri­tuals en els quals es valora moltissim el dejuni en el procés de purificació interior.

En el cristianisme, el dejuni, i en gene­ral totes les pràctiques ascètiques tenen un abast molt relatiu, tenen valor de signes; el que compta és allò que volen expressar. I amb tot, quan són acomplerts en un clima de pregària i en connexió amb les necessitats dels més pobres, és a dir, quan són acomplerts d'una"manera senzi­lla i sense ostentíicions són ima manera ben concretà de traduir la nostra entrada en l'èxode de penitència i de salvació, en seguiment del Crist, al qual ens intiva la festa de Pasqua. El dejuní, per exemple,

ipuix que agafa la totalitat de l'home, inseparable del penediment i de la com-punció, té una gran força pedagò^ca de ' cara a viure la realitat de la Creu i esdeve-: nir disponible i lUure amb vista a la caritat

fi-atema. Dinem queia sobrietat de vida i el dejuni del superflu són un magnífic tonificant de l'ànima, i bendisposen a aquella llibertat del cor tan necessària p«r a la pregària meditativa i per a mantenir-se atent al pas del Senyor. En el dejuni, doncs, i en l'abstinència de tantes coses inútils a les quals estem aferrats els homes d'avui —comoditats que afluixen l'espe­rit,, servituds del beure, del fumar, del cinema— no pretenen expressar-hi res més que el nostre desig de conversió.

D'altra banda, per poc crítics que si­guem respecte ^s avenços de la tecno­logia, prou ens adonarem de l'alt preu que ham hagut de pagar a la modernitat desa­rrelament de 1 home de la seva comunitat de vida, pèrdua d'identitat i massifica-ció, ruptura del sentit unitari de l'existèn­cia. La recuperació de la capacitat de sacrifici i del sentit de la renúncia poden ser aleshores mitjà per a redescobrir la identitat mancada. Bé prou que ens ho ensenya l'experiència. La sobrietat en l'ús dels béns dPaquesta terra no solament obre camins d'intercanvi i de comunió, sinó que també permet aquell "distan­ciament critic" respecte del món, sense el qual la vida cristiana perd el seu mordent i es toma insulsa.

El temps de Quaresma podria ser una bona oportunitat per a imà.vida més senzilla i fi-atemal, una alternativa ben concreta enfront l'home consumens de la publicitat, amb necessitats cada cop més sofisticades. iO deixarem potser que les tècniques refinades de la pubücitat vagin adormint la nostra consciència i anul.lin la nostra llibertat? Un tarannà senzill, una fhigalitat de vida poden ser un primer pas de cara a rompre l'espiral diabòlica del consumisme, on el superflu esdevé còmo­de, el còmode necessari, el necessari indispensable. I això justament en un món sobre el qual plana l'espectre de la pobre­sa i de la guerra, resultats clarissims de les desigualtats socials entre els homes i entre

els pobles. Altrament, si l'únic motiu de la nostra actuació és el profit, l'única norma ètica l'eficàcia, l'únic objectiu l'obsessió d'ai^mentar riqueses, que acaba per re­duir les persones a mer objecte, de segur que ha no és l'Evangeli de Jesús allò que inspira la nostra vida. En proposar-nos el coratge de ser persones en profunditat, la Quaresma ens posa a l'aguait per tal que no siguem atrapats per l'engany social que identifica llibertat amb ús il·limitat de béns, desenvolupament amb rendabiütat. És l'engany que enfonsa l'home en la neurosi del tenir, en la insatisfacció per­manent, en l'enveja, en la por de no tenir més que l'altre. En unà vida senziUa i sò­bria, en canvi, ino retrobaríem potser el testimoniatge capaç de sacsejar amb vio­lència im món mancat de tendresa?

Compartir amb els més desvalguts

"Diu el Senyor: l'únic dejuni que jo aprecio és aquest: deixa anar els qui has empresonat, allibera els oprimits, com­parteix el teu pa amb els que passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo, no els defiígis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la claror de migdia". Aquestes paraules colpidores d'Isaïes ens adverteixen que, de res no serviria cobrir-se el cap amb cendra i dejimar, de res no valdria la pregària i la mortificació, com expressió de penedi­ment, si no ens decidíem, humilment, sense ostentació, a partir el pa amb els desvalguts. Un dejuni que no es traduís en comunicació de béns, en intercanvi fi-ater-nal, fins podria ser im esplai egoista. L'ascesi evangèlica és sempre deseixi­ment i oblit de si mateix per tal d'anar a

• l'encontre de l'altre. Mostrar l'exigència redical del mana­

ment evangèlic de l'amor en un món de

solituds espontoses i d'opressions into­lerables pot revestir múltiples expressions: acolliment, capacitat d'escoltar, gestos d'amistat, eSpais d'humanitat i bellesa, aculturació, xarxes de serveis especials per als més marginats, solidaritats socials profundes. Són moltps les coses que po­dem compartir: el temps, la cultura, la joia, l'esperança, el treball, les vacances, èls ideals, Jesucrist Tot invitant-nos al compartir fraternal desinteressat, audaç, creatiu, la Quaresma és un repte a ser ferment d'un món més humà, més just, menys egoista i menys insolidari, menys delerós de posseir i més sensible a la germanor. I no oblidem que, entre desigs múltiples i contradictoris, mai no del tot satisfets, els homes d'avui, àdhuc sense saber-ho, és sobretot de Déu que estan assedegats, és de veritable amor i de llibertat autèntica que estan famolencs. Tant de bo fossin atrets a la Font d'aigua viva, perquè hi pouin amb nosaltres, i se sentin convidats a seure a taula, a compar­tir fi-atemalment el Pa eucarístic que el pare de família no cessa de llescar fins a la vida eterna. L'Evangeli és sempre un ferment revolucionari, explosiu. Hem d'introduir-lo en el teixit de la nostra experiència social.

Conclusió

D'aquesta manera, la Quaresma d'en­guany no serà en va. Si la vivim amb sin­ceritat transfigurarà la nostra vida cris­tiana, ens anirà introduint en les profun­ditats del Misteri de Crist, a través del sagraments. La nit santa de Pasqua, amb la cinquantena joiosa que ella inaugura, deixarà fmits de gràcia en nosaltres en la mesura que hàgirn estat fidels en el camí cap a la muntanya de Déu. En efecte, camí cap a la Pasqua, la Quaresma ens fa comprendre que,jper al cristià, l'essencial és entrar en la Gran Joia de la Resur­recció.

. adequada fonnació religiosa i >arri, forçats a treballar en edats de 11112 anys, s escoles normals. )erít fundacional amb la lògica adequació cions de Coral, Sardanes, Esbart, satre i Grups de Formació, el Centre procura 00 socis que formen la seva massa social.

•fi;

li

re Apòstol

—«a»^'

•v í i

Capella actual, en estil romànic.

impulsà obres com l'Hospitali­tat de Nostra Senj^ra de Lour­des i la Junta Superior Catequís-tica, i suggerida per ell fou crea­da la càtedra de pedagogia cate-quístíca en el Seminari.

El doctor Codina tractava i coneixia personalment tots els socis del Centre, dels quals era conseller espiritual. No empe­nyia ningú cap a l'estat religiós; però sembrava constantment perquè la llavor fruites més tard. Sota la seva direcció el "Cen­tre" fou una Entitat de fonnació popular com poques, i fins l'any 1936, s'hi emmirallaven moltes activitats diocesanes d'aposto­lat.

Exiliat durant els anys de la guerra espanyola, morí a Sant Sebastià, com un sant, el 20 de març del 1938.

El "Centre", avui

Com diu el nostre poeta Ver­daguer "qui alça o enfonsa els pobles és Déu que els ha creat". Després del 1939 el "Centre" tomà a reviure; però un director de la talla del doctor Codina era difícil de susbtituir. El millor record d'aquella segona època és durant el temps que en fou director el pare Torrent, de Sant Felip Neri, el qual deixà un solc d'afecte i estima en tothom que el va conèixer. El pare Alemany

• í .

Esteva fou, també, d'ima altura digna del millor record. Després es van anar succeint altres direc­tors de molt zel que van fer possible que el "Centre" retor­nés a l'altura de l'apostolat po­pular que el va fe néixer.

Els temps han canviat, quant a l'estratègia, encara que el fi és elmateix. D'altra banda després

• del Concili Vaticà II, l'Església ha tingut la valentia d'afrontar els problemes dels temps ac­tuals, procurant viure l'Evangeli amb sinceritat, amb una fraterna visió del món i dels homes. La llibertat, la riquesa, la igualtat en les oportunitats humanes de la cultura, el respecte del criteris humans; en tot plegat hi ha hagut una exaltació evangèlica, certa­ment necessària per a la imatge real de l'Església. El "Centre" també viu, avui.aquestmoment. Cal, doncs, pregar i treballar tenint fe en la nova gent.

Els barris necessiten com mai dels Centres. El de Sant Pere Apòstol amb les seves seccions de Sardanes, Coral, Esbart, Muntanya, Escoltisme, Teatre, Esbarjo, Cultura, etc, té el ma­teix esperit d'abans. Que pensin sempre éls socis que el "Cen­tre", anagrama, té una Tiara, Montserrat i les claus de Sant Pere, significant les seves fideli­tats a l'Església, a Catalunya i al barrí que li ha donat el nom.

LL. P.

í-NiX^

Els llibres religiosos interessen el públic

M algrat que els temps no semblen massa propicis, ha aumentat el nom­bre de persones que s'interessa per la

temàtica religiosa. El llibre religiós es ven molt més ara que deu anys enrera. Sortosa­ment, i malgrat la competència de la ràdio i la televisió, no es perd del tot el bon costum de Uegir. Aquestes afirmacions, que poden sem­blar a algú excessivament optimistes, les for­mulen en base a les consultes que hem fet a diversos editors, que són els que coneixen bé el transvasament d'edicions i vendes.

Es un error força generalitzat creure que el llibre religiós ya adreçat a una minoria, o sia als capellans i a les religioses. Cal pensar que cada vegada hi ha més gent preocupada per aquest temàtica. Aquest tipus de lectures contribueix a la formació de la persona, li dóna unes pautes de reflexió, al revés de la literatura consimiista i d'evasió.

Tanmateix, un determinat tipus de llibres van adreçats a una minoria. Són aquells que exposen o aprofurideixen determinats aspec­tes teològics. No obstant, això, en la majoria dels casos la temàtica dels llibres està a l'abast de tothom. Es el cas d'obres com: "L'anome­nat Jesús", de Alain Petit, "Cada dia" de Jesús Renau, o "Jesuset" del Pare Ribera. O podríem citar llibres d'altres pensaments reli­giosos com "El jardiner" de Tagore, o "El Profeta", de Kalil Gibran.

Traduccions

Tot i que s'ha incrementat la tendència a la

producció autòctona, una bona part de les lectures religioses que trobem a les llibreries són traduccions, sobretot d'autors francesos. Aquest tendència és més clara en els llibres d'alta teologia que en els de reflexió, vivències o catequesi.

S'ha de tenir en compte que el país és petit i que és difícil que hi hagi molta producció pròpia. Amb tot, molts dels textos que es fan aquí, tenen ima gran qualitat.

Moltes traduccions es fan només en cas­tellà, perquè el pressupost no dóna per a més i no és rendible editar-les en català. Si es fan — com passa amb d'altres llibres—, les edicions resulten més cares en adreçar-se a un públic més reduït.

Llibres de text religiós

La importància d'aquests textos escolars és cabdal. És des de la infantesa que es va formant i consolidant una consciència cristia­na. S'assenten unes bases per a l^ tur .

En una època en la qual s'intenta aconseguir una normalització del català en tots els àmbits, no deixa de sorprendre que des de segon d'EGB no existeixin llibres de text religiós en català. Els habituals plans del Ministeri han portat a aquesta situació en el curs actual. Hom confia solucionar aviat aquest problema.

Pel que fa als llibres de catequesi, la situació és diferent. Hi ha textos en abundància i ben tractats./ Tomàs Punti. ,

' í t

ï'>.%

ï

pagina 22 D'ESPANYA Setmana del 21 al 27 de marí; del 1982

23-26 de març, a Madrid

Conferència Internacional de la Família

Madrid.— Durant els dies 23 al 26 de març se celebrarà en la Fundació Pau IV, de Madrid, la Conferència Internacional de la Família, els temes a tractar seran: Concepte universal de la família; Missió de la família en el món actual. Presència i projecció so­cial de la família.

Aquests temes seran estudiats en diverses sessions plenàries, en les quals hi participaran experts d'Argentina, Costa Rica, Mèxic, Estats Units, Costa de Marfil, França, Bèlgica, Gran Bretanya, índia, Itàlia, Rússia i el Consell d'Europa.

La Conferència està concebu­da com la culminació i la síntesi de les activitats iniciades en el mes d'octubre del passat any, en­tre les quals es destaca: El Con­grés de Santander, amb taules redones i Jornades especials; l'enquesta sobre la «família i un cicle de conferències a Badajoz; setmana de la família a Linares (Jaén); jornada en Marín; confe­rència a Burgos, Almeria, Pam­plona, Toledo, Coruüa, Badajoz, Osca. A Madrid també s'han or­ganitzat diversos actes.

La Conferència Internacional de Madrid no representarà la clausura defínitiva del congrés.

Familia-Església.— "La si­tuació de la família continua es­sent sòlida entre nosaltres, encara que ja està amenaçada. Es mul­tipliquen les dificultats, els atacs ideolò^gcs i les agressions pràcti­ques. En aquest un moment his­tòric és necessari conèixer la seva sityació", diu Monsenyor Deli-cado Baeza a la carta titulada "Delegació Diocesana de Pasto­ral familiar".

EI Prelat evoca l'Encíclica "Familiaris consortio", sobretot la part quarta: la pastoral familiar, i recorda, amb paraules del Papa, que l'Església - acompanya i la família cristiana en el seu camí.

S'inicia al respecte una experiència a Màlaga

Esqueles noves per a una nova pastoral de difunts

Màlaga.— El Bisbat de Mà­laga ha elaborat un Directori de Pastoral Funerària que entrarà en vigor "ad experimentum" per un trieni definitiu a partir de l'u d'abril. Finalitzat aquest perío­de, el text definitiu s'aprovarà després d'haver-lo consultat a tots els preveres, religiosos i religioses.

El Directori abasta tres am­plis apartats: "Pels qui s'han de celebrar les exèquies", "Exè-quies cristianes per a pàrvuls" i "Orientacions litúrgiques".

El primer dels epígrafs re­cull que l'Església a l'oferir sufragis pels difunts, manifesta el seu amor universal a tots els homes. Qui participa d'elles han de fer-ho, fundamentalment, per motius de fe. Inclús per als no creients o no cristians la cele­bració de l,es exèquies ha de ser un signe de la fe de la comunitat que les celebra.

Per això, hem d'evitar tot el que pu]gui suposar vinculació de l'Eucaristia amb ideologies de tipus polític o estranyes al sentit religiós. En el cas que per cir-cimistàncies excepcionals fos necessari la negació de la cele­bració d'exèquies, s'ha d'actuar amb criteris sumament restric­tius i acudint sempre a l'Ordi-nàri.

Les celebracions han d'ésser dignes i senzilles tenint sempre present el sentit evangelitzador i testimonial que porten en si ma­teixes. Des del moment que en­tra en vigor el Directori la parròquia no percibirà directa­ment de les funeràries la quanti­tat que aquestes abonaven.

En el segon apartat del Di­rectori es recull la necessitat d'instruir els fidels sobre el sen­tit de les exèquies pels infants batejats i morts abans de tenir ús de raó. En el cas dels nens morts abans de rebre el bateig, dema­nat o desitjat pels seus pares, la celebració de les exèquies, in­clús de l'Eucaristia, és mostra de la sol·licitud maternal de

l'Església, que atén la fe dels pares.

Referent a les orientacions litúrgiques el Directori diu que qui presideix la celebració és el ministre sagrat si bé, en el cas de pobles sense sacerdots residents o a grans parròquies ateses per un sol prevere, pot presidir la celebración exequial una diaca, un religiós o un laic (ell o ella) procurant sempre que aquests estiguin ben instruïts en la pas­toral i els ritus funeraris.

S'ha de donar opció a les famílies per a que l'oració prèvia a l'enterrament pugui celebrar-se a casa del difunt o bé al temple, sense que sigui neces­sari fer-ho immediatament abans de tralladar-lo al cemen­tiri.

Com que les processons des de la casa del difunt a la parrò­quia han perdut el seu caràcter religiós, el sacerdot, revestit amb els ornaments litúrgics, re­brà el cadàver a l'entrada del temple, celebrarà les exèquies i l'acomiadarà en el mateix tem­ple.

L'últim punt d'aquest apartat diu que la celebració pública de l'Eucaristia pels cristians no ca­tòlics ha d'ésser sol·licitada sempre pels familiars, amics o súbdits del difunt, tenint en compte el judici de l'ordinari

sobre l'absència d'escàndol pels fidels.

Per altra part, el bisbe de Màlaga ha comunicat aquestes normes litúrgiques a les institu­cions nlercantils dedicades a seryeis funeraris per a que co-neiguin millor la norma actual de l'Església relativa a l'enterra­ment dels cristians. En concret, el bisbe de Màlaga els demana que modifiquin algunes rutines • emprades en les esqueles mor­tuòries les quals no responen a la veritat objectiva, per exem­ple, l'esment de que "el bisbe ha concedit indulgències en la for­ma acostumada", o també la menció generaUtzada, àdhuc en morts per a accident, d'"haver rebut els sants sagraments i la benedicció apostòlica", quan són molts els cristians morts sense rebre els sants sagraments

El bisbe els suggereix uns nous models per a les esqueles mortuòries en el cas de que les famíUes siguin cristianes i de­manin que figuri la dada reli­giosa en la comunicació pública. Afegeix monsenyor Buxarrais que "dins d'aquesta societat plural en la qual vivim no jutgo ni prenc part en casos de que no combreguin amb l'Església ca­tòlica dgunes persones, o no vulguin formular expressament res en relació a la fe".

Estudi ai nivell estatal

Uassistència dominical a examen

Madrid.— L'assistència a l'Eucaristia dominical és una de les preocupacions prioritàries de la Comissió Episcopal de Litiir-gia. Per aquest motiu, ha encargat a l'Oficina d'Estadística i Socio­logia de l'Església (OESI) un es­tudi sobre la pràctica dominical, aprobat per l'Assemblea Plenària de l'Episcopat, celebrada el no­vembre de 1981. Per a portar a cap rOESI ha presentat als Dele­gats diocesans de Litúrgia un pro­jecte el qual compren tot l'estudi sobre la pràctica dominical així com les característiques de la ce­lebració litúrjpca.

Aquest estudi vol ésser "vm termòmetre d'alguns aspectes de la religiositat i un indicador que ajudi a xjrientar les accions pas­torals fins a objectius concrets", així ho diu en el projecte.

El projecte de l'OESI té dues parts: l'estúdi de l'assitència a la celebració eucarística dominical i l'estudi de continguts, caracterís­tiques i circumstàncies de la cele­bració litúrgica.

A l'estudi de la pràctica domi­nical s'establirà el,nombre d'as­sistents i la seva relació amb la població total; í'evaluació nuinè-rica i percentual i el perill dels assistents, segons les seves carac­terístiques personals.

L'àmbit de l'estudi s'extendrà a totes les diòcesis, àdhuc al Vica-riat General Casttense i la reco­llida de dades es farà mitjançant fitxes aplicades de forma exhaus­tiva a tota la població assistent a la missa durant un diumenge de­terminat.

Abans de l'estiu es portarà a terme un recompte previ de tots els assistents a la missa dominical durant un diumenge de maig o

•juny, per a realitzar el cens el novembre.

Teletips

22 milions en segells per a les missions

L'any passat, l'obra del segell Missio­ner recollí 22 milions de segells usats els quals aportaren més de 4.600.000 pesse­tes per a les missions, sobrepassant un 38% la recollida de l'any anterior. Durant el mes de març es realitzà la campanya del Segell Missional que s'acaba el dia 25; festivitat de l'Anunciació.

En aquests darrers anys el Segell Mis­sioner s'ha convertit en un dinàmic centre d'animació missionera que, a més de l'activitat filatèlica permanent, promou conferències i col·loquis missioners, or­ganitza viatges col·lectius a les Missions i realitza reportatges audiovisuals sobre l'activitat missionera de l'Església.

141 sacerdots a Castelló

En el X aniversari de l'ordenació epis­copal i entrada a la diòcesi de Sogorb-Castelló monsenyor Josep Maria Cases, el butlletí oficial de la diòcesis presenta el seu estat actual.

La Diòcesi de Sogorb-Castelló, creada

l'any 1960, abasta els límits de la pro­víncia civil de Castelló, amb 4.356 kms2 i una població de 366.587 habitants.

La diòcesi té 13 arxiprestats, amb 216 parròquies i llocs de culte, atesos per 141 sacerdots dels quals 32 ja estan jubilats.

Màlaga: Secretariat de solidaritat amb els aturats

A la diòcesi de Màlaga es constituirà un Secretariat de Solidaritat amb els aturats, creat per un grup de sacerdots, seglars i militants dels moviments apostòlics com­promesos dins el món obrer i professio­nal.

Aquest nou Secretariat està funcionant actualment en una de les oficines del bisbat. Amb la seva creació es pretén promoure l'acció dels aturats en el terreny de les ajudes als més necessitats i, sobre­tot, en la conscienciació del problema entre els que suporten 1 atur i la societat a fi que s'estructurin formes d'ajut. Aquest Secretariat romandrà en les zones on radiquin les principals nucUs d'aturats com Antequera, Fuengirola i cinc distric­tes de Màlaga capital.

El Papa restitueix oíïcialnient el nom de Teresa de Jesús

Recentment ha estat comunicat al pre­sident de la Conferència Episcopal Es­panyola i al prepòsit general dels carmeli­tes descalços l'acord del Papa de restituir a Santa Teresa, tant en la Utúigia com a les altres denominacions oficials de l'Es­glésia, l'autèntic nom de Teresa de Jesús i no Teresa d'Àvila, de procedència no espanyola, a la santa carmelita. Aquesta decisió del Papa afirma la iniciativa del 1981, de grups de teresianistes. Universi­tats, Rètols Acadèmies, teòlogs, cate­dràtics i diversos convents carmelites en representació de l'Orde.

El Via Crucis , en cassette

Amb el ti'tol "Via Crucis" de la paraula de Déu en la vida de l'home, acaba de publicar-se una cassette, original del pe­riodista i sacerdot dominic José Antonio Martínez Puche.

L'autor va enregistrar fa nou anys el cassette "El Rosari" que va aconseguir la novena edició i la xifra de 50.000 unitats editades.

L'enregistrament ha estat dut a terme per professionals de la ràdio, sobre fons de música polifònica sacra en alguns mo­ments.

Problemàtica de les dones separades

Madrid.— L'Associació catòlica dè Dones separades (A.C.M.S.) ha mani­festat a la Fundació Humanisme i De­mocràcia els problemes més peremptoris de les seves associades. Entre ells la presidenta, Carmen García Castellón, in­dicà que hi havia molts casos de persones de la Tercera Edat, que es troben sense Seguretat Social, ja que, ha dedicat tota la vida a la llar i a la cura dels fills, amb l'agreujant de que moltes d'elles no tenen mitjans econòmics per a pertànyer a so­cietats mèdiques particulars.

Un altre problema greu i angoixant és el fet que moltes dones separades de la Tercera Edat no reben del marit més de 10.(X)0 pessetes mensuals, sense possibi­litat d'actualitzar la pujada del sou mínim base, existint inclús marits que no paguen aquesta pensió per insolvència fraudu­lenta.

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 MON pagina 23

Breus Universitat Catòlica a Uruguai

MONTEVIDEO.— El projec­te de creació d'una Universitat privada s'està estudiant activa­ment promogut per l'Església d'Uruguai i ha suscitatja nombro­sos ressons en l'opinió pública catòlica i nacional. Uruguai és l'únic país sud-americà que no compta amb una Universitat ca­tòlica.

Una comissió de persones sin­gularment vinculades a l'Església ja treballa en la promoció de la Universitat privada a l'Uruguai com a resposta a aquest oferiment Episcopal pretenent aconseguir l'ajut de totes les persones que desitgin adherir-se a aquest pro­jecte, tan important pel desenvo­lupament cultural del pais i de la cultura catòlica.

Bolívia: Reobertura de la Ràdio dels Jesuïtes

• LA P A Z . - Ràdio-Fides, l'e­missora dels jesuïtes bolivians, ha tomat a emetre llurs programes, després d'haver estat saquejada durant el cop d'Estat de 17 de juliol de 1980.

La reobertura ha estat negocia­da pel Nunci Apostòlic, mon­senyor Rapisarda. Ràdio-Fides estarà dirigida pel pare Josep Gramunt de Moragas, que abans del copja n'era el director. Aques­ta reobertura manifesta una dis-

^Jensió en les relacions entre l'Es­glésia i el nou govern de Bolívia.

França: Revista catòlica per a la Tercera Edat

Una nova revista mensual catò­lica "Vermeil", (Edit. Medialo-gue) dedicada especialment als retirats acaba d'aparèixer.

La revista, dirigida pel pare René Berthier, s'ha proposat di­versos objectius: sobretot afavorir una jubilació joiosa fent participar als pensionistes, facilitant que ^juguin mantenir el contacte i alhora "de viure a un ritme més calmós, de disfrutar les coses de la vida", subratlla la redacció eil el primer número.

"Vermeil", revista de 64 pàgi­nes en colors, de presentació agradable, evoca al mateix temps els problemes religiosos que es poden plantejar als avis, tals com el rebuig al baptisme dels seus néts, tema tractat en el primer número.

Quinzena estació: Crist en la glòria de la Resurrecció

PARÍS.— L'arquebisbe de París, monsenyor Jean-Marie Lustiger, ha visitat la galeria Ka-tia Granoff on s'hi exposen quin­ze quadres del camí de la creu pintat per l'escriptor i teòleg Jean Guitton, de l'Acadèmia francesa.

Per Setmana Santa recordeu:

Cereria Subirà Baixada Llibreteila, 7

Tel. 315 26 06

Cardenal Etchegaray:

64 Sols Déu sosté TEsgléísia'' PARIS.— El cardenal Roger

Etchegaray, de Marsella, ha inaugurat a Notre Dame de Pa­ris la nova fórmula de les confe­rències de Quaresma, enguany confiades per monsenyor Joan-Maria Lustiger, arquebisbe de Paris, a sis bisbes i no pas a un mateix predicador, com es venia fent des de 1835.

Eltema escollit pel cardenal Etchegaray ha estat "Beneita sou vós, mare nostra, la Santa Església".

Quan "l'Església s'ha posat a l'opinió de la vergonya pública "el cardenal ha volgut que aquesta predicació" tingui la forma d'una meditació i d'una contemplació, d'un himne i d'una celebració de l'Església.

"L'Església és im misteri, el misteri del designi de Déu al món, el misteri de Déu i de l'home reunits en la persona de Jesucrist", ha declarat el carde­nal. Evidentment, ha reconegut, "el cos de l'Església és ple de cicatrius i de pròtesis.

Ben cert, les orelles de l'Es­glésia estan plenes del cant del gall que va sentir tres cops el pobre Pere... el cristià sempre es sentirà còmodament a l'Esglé­sia si ell s'abilla amb roba ja confeccionada; d'una faisó que ell no busca posar-se a la mida de l'Església carnal, i es trobarà que li penja de totes bandes o li ve estret".

"L'Església respon presen­tant la legió dels seus sants" ha continuat el cardenal, subrat­llant que "l'Església no els té ni

Jean-Marie Lustiger, arquebisbe de París, que ha confiat la predicació quaresmal a sis bisbes diferents, entre ells al cardenal Roger Etchegaray.

al seu servei ni al nostre, només són per a Déu!".

El cardenal Etchegaray ha parlat de les temptacions que no paren de sotjar l'Església: assi­milar l'Evangeli a un manifest de renovació social, i l'Es^ésia a una societat humanitària de beneficència; buscar l'èxit per l'embranzida de la impaciència; en resum "la temptació supre­ma": imaginar-se tenir necessi­tat del favor dels "déus" o dels "dimonis" d'aquest món per a gaudir en pau de la seva fe, estar

dispost a tots els arranjaments,

a tots els repartiments amb els poderosos d aquest món, amb el fi d'assegurar millor l'obra de l'Església".

"Res no fascina tant com l'es­clat del poder, res no aliena més l'espiritual que el clericalisme baix teotes les formes. Però el Crist sempre ha reftisat d'ava-sallar la terra que ell ha de sembrat amb la seva paraula, ell ha vetllat asprement en conser­var pu el seu missatge de qual­sevol aliatge, de la més petita compUcitat", ha afirmat el car-

' denal.

Un tresor documental de primer ordre:

Arxius secrets del

Vaticà PARIS.— S'acaba de cloure

l'any del centenari commemorant la gesta històrica de Lleó XIII, qui posà a la disposició dels espe­cialistes l'immens tresor dels Ar­xius Secrets del Vaticà. L'any del centenari ha estat caracteritzat per una exposició de documents excepcionals, però majorment per la inauguració de nous i molt moderns locals on s'hi arrengle­ren no pas menys d'uns cinquanta quilometres de prestatges.

Obrint els Arxius pels estudis dels especialistes. Lleó XIII ha lliurat un immens servei a la cul­tura i a la veritat, com ho subratlla Joan Pau II en la carta que el 28 de gener adreçà al cardenal Sa-moré. Bibliotecari i Arxiver de la Santa Església Romana: en pocs anys, els Arxius Secrets del Vati­cà han esdevingut el centre de recerques històriques més impor­tant del món, i els estudis que en resulten ultrapassen en qualitat i en quantitat tot el que hom pugui imaginar-se. Més d'on vénen aquests Arxius? L'Anuari Ponti­fici subministra sobre aquest tema extenses informacions.

Des dels temps apostòlics, els Papes conservaven amb tota cura els escrits que es referien a l'exercici de llur activitat, i tot fou conservat en el Scrinium Sanc-tae Romanae Ecclesiae que se­guia als Papes en llur residència. Però la fi-agilitat del Papjnris uti­litzat fins al segle IXè, els tras­passos i els capgiraments polítics van provocar la pèrdua dels do­cuments anteriors al Papa Inno-cenci III (1198-1216). Els "ofi­cis" de la cúria es multipliquen sense parar, els documents foren cada vegada més nombrosos. Al segle XVè, els més preciso^ foren portats al castell del Sant Àngel.

Una emotiva visita de la Mare Teresa

Mare Teresa

Uns cinc dies abans de la seva vinguda rebérem la notícia que vindria desde Bombai, el dia 21, per carretera. Però, unes hores abans de la seva arribada, per telèfon informaren que venia amb tren, a les 10 de la nit. Una vintena de persones anàrem a esperar-la. Un cotxe-jeep de la policia vingué com a escorta. J'arribà. Em saludà atéctuosa-ment. La gent la conegué i corre-gué la veu: és la Mare Teresa! I tot seguit s'aglomeraren entorn seu

algun centenar de persones que li feren difícil arribar al cotxe que era a uns 10 metres a l'entrada de l'estació.

Encara que era tard, visità la muller del Comissari de Policia que fa vuit anys que està al llit, malalta i pogué retirar-se a la casa, en un barri ben pobre, on hi viuen les seves monges.

A dos quarts de set del matí ja era a l'església quasi plena de fidels on assistí amb devoció a la Santa Missa, i a les nou marxava a Variav, a uns 15 kms. on jo la vaig.portar per la ceremònia de la col·locació de la primera pedra per a un hospital de rehabilitació de leprosos i d'altres malalts abandonats. Hi havia una bona gentada. Uns menuts del poble, que és a 1 km., ostentaven unes pancartes, que deien en gujerati, que l'hospital era un perill pel poble. (Sens dubte que els menuts eren emprats per alguns pohtics del poble del partit de l'oposició al govern d'Indira). La mare Teresa els anà a trobar i amb paraules plenes d'amor els desarmà i els convidà a assistir a la ceremònia. I tot anà com una seda. La benei el senyor Bisbe de Barada Ignasi D'Sarza, i el Col·lector, el Bisbe, la mare Teresa, la senyora Trive-di i jo hi posàrem una paletada de ciment La mare Teresa col·locà la primera pedra. (Tots es veuen

en el retall fotogràfic del diari local).

Dinà a la Parròquia amb el clergat i les religioses. I a les tres tingué lloc un acte de rebuda al saló municipal amb capacitat per 700 persones o 800. Però n'hi havia unes 1.500 (jo vaig provar de comptar i fer algun càlcul aproximat; unes 1.000 persones s'hagueren de quedar al defora).

He de dir que fou emocionant. La mare Teresa, ja amb 72 anys al damunt i encorvada d'espatlles parlà d'amor fratern i de Jesucrist Contà coses commovedores com el d'un leprós que, quan el recolli­ren del carrer, la pell quedà en­ganxada a terra la voravia i estava ple de cucs.

El bon home no acusava ningú sinó que ple d'amor i somrient moria uns dies després als seus braços. Digué que érem fills d'amor. Que no matessin els seus fills amb avortaments. I que, si no els volien, que els donessin a ella, que ella els cuidaria a tots amb amor. Els aplaudiments emplena­ren la sala fervorosament i forta­ment Cuidaven de 94.000 lepro­sos i d'altres malalts; ens digué una xifra de centenars de milers. Realment tothom quedà emocio­nat fins i tot les autoritats. Un metge del Concili Municipal se li agenollà al davant i tot plorant U besà les mans. I espontàniament la gent en uns minuts li féu dona­

ció de l'equivalent a un milió de pessetes.

Vingué a la Parròquia a les sis, on tinguérem celebració eucarísti­ca i com un miler de persones de totes les religions la piogueren sa­ludar i obtenir el seu autògraf.

Realment, es mereix el premi Nobel de la pau.

Vàrem parlar força estona. Em digué que tenien una casa a Ma­drid i que aviat n'obriria una a Barcelona. Si és així és una bona nova. Però, indirectament, pot és­ser una vergonya pels barcelonins si tenen necessitat dels seus auxi­lis. Una ciutat com la nostra on es gasta tant amb cotxes, viatges, platxeris i mil i una coses iimeces-sàries, on, si fos ben organitzat tot (i no esperant que ho faci el go­vern), es podria atendre els vells, desvalguts, malalt^ abandonats etc. perfectament com si fóssim en un país del Tercer Món (i el mateix es pot à\x de Madrid) cosa que és una vergonya. Una mica més d'esperit cristià ho podria solucionar. Però és un fet, la indi­gència de les grans ciutats pròspe­res és terrible. Per això la Mare Teresa vindrà a Barcelona. I això serà una gran benedicció pel nos­tre poble.

Ho ha estat per la ciutat de Surat Beneeixo l'hora en la qual l'he coneguda.

Jaume Travesa S.J.

pagina 24 MISCEL·LÀNIA Setmana del 21 al 27 de març del

V Centenari Téiesià a El 15 d*octubre de l'any passat començà el IV Centenari de la mort de la mare

Teresa de Jesús. Quan se celebra una mort vol dir que es creu en la vida. I en el nostre cas, la vida de Teresa de Jesús. Una "vida " que acompleix quatre-cents anys

significa una fecunditat molt pregona. Tan pregona que ultrapassa la pròpia "obra* carmelitana. Hi ha arrels "teresianes"per tot arreu. També a Catalunya.

Celebrar la mort és creure en la vida Santa Teresa ha esdevingut

"patr imoni" universal. És una do­na, és una cristiana i ós una monja capaç de parlar avui —com ho féu en el seu segle— a les nostres dones, als nostres cristians, i a les nostres monges. Perquè va ésser una dona que no es va avergonyir de ser-ho, ans va procurar de treure'n tot el suc possible, per esdevenir no una dona només; perquè les seves manifestacions i vivències cristianes foren per a no quedar-se, tan sols, en cristià només; perquè "inquieta y andariega" — tot i essent monja del segle XVI— es convertí.en una religiosa quel­com més que monja contempla­tiva.

Presència catalana en la seva vida (des de 1567)

Però jo vull parlar dels trets més

iníormatives Setmana teresiana a Lleida

S'està celebrant aquests dies —del 22 al 26 de març— al convent de carmelites descalces i a càrrec del pare Prior dels carmelites d'Oviedo, una setmana teresiana.

El dia 27, dissabte, a les vuit del vespre, el senyor bisbe, Dr. Ramon Malla, presidirà l'Euca­ristia commemorant el naixement de santa Teresa de Jesús que vingué al món el dia 28 de març del 1515.

Ordenació sacerdotal d'un jove carmelita

El dia 1 de maig proper, dissabte, a les once del matí, serà ordenat de prevere e) germà Juli Gonzàlez, carmelita descalç de la comunitat d'Esplugues de Llobregat. Conferirà l'orde sagrat el senyor cardenal de Barcelona, Dr. Narcís Jubany. L'acte solemne se celebrarà en el temple santuari de la Mare de Déu del Carme, dels Carmelites descalços de Barcelona (Avinguda Diagonal).

Amb motiu de la Quaresma

Amb motiu del temps quaresmal, temps "de la determinada determinació" teresiana, s'estan ce­lebrant Vespres dominicals. S'iniciaren en les Carmelites Missioneres, en les Carmelites Tere-sians, en la Companyia de santa Teresa i en el temple dels pares Felipons. Tots aquests llocs a Barcelona.

Commemoració solemne del naixement de santa Teresa

Al Santuari de.la Mare de Déu del Carme de la Diagonal, Barcelona, se celebrarà una solemne Eucaristia per a cornmemorar la diada del naixe­ment de la santa d'Àvila.

Presidirà l'Eucaristia concelebrada el cardenal

doctor Narcís Jubany. Es farà públic un pregó teresià al.lusiu a l'esdeveniment, i les diferents famílies carmelitanes i teresianes de la ciutat i diòcesi, presentaran les seves ofrenes.

Peregrinacions als llocs teresians

Estan previstes diverses peregrinacions als llocs teresians: Valladolid, Salamanca, Alba de Tormes, Àvila, Segòvia, Sòria, Saragossa. S'han fixat les dades: des de Barcelona són de l'11 al 15 d'abril; del 28 de agost al 3 de setembre i del 29 d'agost al 6 de setembre, i les de Lleida, del 13 al 18 d'abril i del 14 al 17 d'abril.

Pasqua jove

S'ha escollit el monestir de "Les Avellanes" (Lleida) per una concentració juvenil els dies de Setmana Santa. Col·laboren en l'organització els Germans Maristes d'aquell monestir i les germa­nes Raquel i Joana, carmelites.

Altres projectes

Es preveu un concurs literari escolar al que podran optar els premis estudiants de set a 17 anys. També una marxa teresiana als monestirs de Lleida, Mpllerusa i Tàrrega, pel 24 de juny. Es pensa en l'organització d'uns Jocs Florals. Fi­nalment es projecta una magna trobada de totes les famílies carmelitano-teresianes a Tarragona.

Centre Vocacional

AcuH a tots aquells joves —nois i noies— que manifesten un interès personal per la vocació carmelitana, com una manera de realitzar-se en la vida i en l'Església. Dirigeixen el Centre els pares carmelites Àngel M.° Brihas i Enric Camps. Per qualsevol informació en aquest sentit, hom pot dirigir-se a la Casa de Formació carmelitana, DJagonal, 424, tel. 217 42 14, Barcelona-37.

importants de santa Teresa de Je­sús a casa nostra, tot i que no hi vingué personalment. Potser va trobar massa feina a altres indrets, com Castella i Andalusia; a més a més, aleshores, la gent no viatjava ni en automòbil, ni amb "Iberia"... La seva vida, doncs, de 1515 a 1582 "(això és, de 67 anys), va transcórrer —certament molt "an­dariega", repeteixo— sense poder arribar mai fins a Catalunya. Però sabia on eren els catalans. Puix el general de l'Orde P. Rubeo li con­cedí fundar frares "contemplati-vos" el 10 d'agost del 1567, des de Barcelona; conegué i aprecià moltíssim el primer català "des-calzo", P. Joan Roca, i en una carta escrita per ella mateixa el 9 de maig del 1576 diu expressament: "Cuanto a lo del Tostado, ahora vino un fraile que le dejó en marzo en Barcelona"

Fundacions a Catalunya (1586-1606)

Amb tot, santa Teresa de Jesús no vingué de deb.ò a Catalunya fins quatre anys després de la seva mort mitjançant els Carmelites descalços i les carmelites. Prim.er els frares, a Barcelona, al convent de sant Josep, a la Rambla, el 25 de gener del 1586. I més tard, les monges, també a Barcelona, al carrer de Canuda, el 14 de juny del 1588. Ambdós representants qua­lificats de santa Teresa van entrarà Catalunya per la porta gran, pel

"Cap i Casal", per Barcelona. Però a Barcelona no s'hi van pas

dormir, perquè vingueren per tots els catalans. Heus ací els convents que fundaren els primers vint anys: Mataró (1588), Tàrrega (1588), Perpinyà (1589), Lleida (1589), Tortosa (1 590), Girona (1 5 9 1 , any de la mort de sant Joan de la Creu), Tamarit de Llitera (1591, al bisbat de Lleida), Tarragona (1 597), Reus i Cardo (Baix Ebre) l'any 1606. L'home que anava al davant tocant la tenora d'aquesta sardana tere­siana era lleidatà: Joan de Jesús Roca, de Sanaüja. S'havia enqua­drat en l'obra teresiana quan aquesta tot just començava a néi­xer. Per tant era un dels primers dei­xebles de santa Teresa. Probable­ment n'hi hauria escrit d'altres. Però d'això en parlarem, en tot cas, un altre dia, perquè ara interessa assenyalar les fites més impor­tants, encara que no siguin totes.

Les fundacions de monestirs de Carmelites descalces no van anar tant de pressa, ja que, feta la de Barcelona —com hem dit— l'any 1 588, fins el 1617 no s'establiren a Mallorca (ciutat), i a Vic en el 1 638. Tot molt més tard. Hi hague­ren dificultats insuperables per a fer una fundació a Manresa cap el 1599. Les monges s'han multipli­cat molt més que els frares, a ho­res d'ara.

Obres impreses a Barcelona (1588-89)

Amb la vinguda dels frares del segle XVI van Hegir, tot seguit, les principals obres escrites per santa Teresa (Vida, Camino de perfec-ción, Moradas...) impreses a Bar­celona (1 588-89), quasi a l'ensems de l'edició príncep a Salamanca (1588). El censor barceloní, P. Joan de Lerma, prior dels benedic­tins de sant Pau, de Barcelona, feia tot un elogi recomanant la seva pu­blicació, "para eterna memòria desta singular muger honra de nuestro siglo, y aun milagro de tales tiempos,-y para común utili-dad de todos los fieles de qual-quier estado y condición que sean...; y que en ello sq lns{é,e^aíf^„^^^^^^_^ ble Servicio a nuestro Seüor, -y a esta insigne Ciudad y principado de Cataluha...". L'any 1606 es féu una altra edició de les obres de santa Teresa a Barcelona.

Per aquests anys hom treballava per aconseguir la beatificació de la fundadora dels frares i monges Carmelites descalços. També hi col·laborà la nostra terra dema­nant-ho al Papa. Llegida una rela­ció del provincial dels Carmelites catalans, l'esmentat P. Roca, el Concili de la tarraconense de 1602 ho va demanar amb lletres postu-latòríes. Com també algunes ciu­tats catalanes.

Festes per la beatificació (1614)

La primera manifestació popular de devoció i homenatge de Cata­lunya a santa Teresa de Jesús fou per a les festes de la seva beati­ficació l'any 1614. Realment es convertí en un esclat de festa ciutadana, especialment en els llocs on hi havia carmelitans. No se'n va fer tanta per a la canonit­zació el 1622. Hi ha un llibre que diu: "Relación de la solemnidad con que se han celebrado en la Ciudad de Barcelona les fiestas a la beatificación de la madre santa Te­resa de Jesús..., por el D. Joseph Dalmau, del Consejo de su Mages-tad, en su Real Chancilleria de Bar­celona... Van ahadidas todas las fiestas de las otras ciudades de Cathaluha... En Barcelona, por Se-bastiàn Matevad, aíio,1615". Són més de 300 pàgines, i encara no diu tot el que es va fer, ja que només parla dels convents més importants. I sabem que també es festejà a Vic i Reus, per exemple..

Seria interessant fer un estudi analític del contingut d'aquestes relacions per a valorar deguda­ment la presència de santa Teresa de Jesús a Catalunya de bon prin­cipi, si més no, des de 1614.

Gabriel Beltran, OCD

JsSg^ Setmana del 21 al 27 de març del 1982 MISCEL·LÀNIA pagina 25

Ckxtalunya I El t e m p s p o t enderrocar edif ic is , però no pot fer cal lar els esper i ts

Teresa de Jesús a Catalunya La inf luència que santa Tere­

sa ha t ingu t i cont inua ten in t avui per t o t arreu és mo l t gran. Catalunya, pob le d'una espir i ­tua l i ta t ferma, ha estat sempre acol l idora davant de la santa. Fixem la nostra atenc ió uns anys enrera, quan l 'esperit d'a­questa dona va començar a escampar-se a les terres cata­lanes, no pas d i rec tament per ella, s inó a través dels seus f i l ls . Entre aquests destaca el pare Joan Roca, una de les co lumnes més sòl ides del Carmel Descalç. Ell va ob ten i r de l rei Felip'M el vist-i-p1au per a instaurar la Reforma Teresia-na a Catalunya. Per a fer-ho, t indrà un bon ajut: Josep Dal­mau, cancel ler, advocat i oïdor de la Cancel ler ia. El Consel l de la c iu tat va aprovar per unani­mi ta t la fundac ió i va cont r i ­buir-h i econòmicament .

L'any 1 5 8 6 fou er igi t el pr i­mer convent de carmel i tans a

~J«s flambles de Barcelona. A l cap de dos anys van arribar a Barcelona les rel ig ioses, amb la mare Caterina de Crist, tan benvo lguda de la Santa, com a super iora.

Els carmels s'anaren exte-nent . La terra catalana s'obrirà per acol l i r amb entus iasme la semença teresiana.

També la pregària, la gran herència teresiana, va f ruct i ­f icar -h i . A l mateix temps que els convents , van anar aparei­xent en deserts, on els rel ig io­sos pod ien retirar-se per a as-

. sabor i r la v ida eremít ica. Ben aviat es van fer famosos a Espanya. A uns 2 0 qu i lòmetres de Tortosa s'hi va instal. lar el del Cardo, envol tant de munta­nyes que invi taven a la con tem­plac ió i a l 'elevació de l 'ànima a Déu. Llàst ima que no hagi po­gut sobreviure al pas dels anys... El t emps pot t irar per terra pedres d"edif ic is, però no pot fer caNar els esper i ts, i ment re els uns desapareixen, hi ha altres l locs pr iv i legiats que s 'obren a*l 'acol l ida.

Teresa ha arrelat a Catalunya com a la resta d'Espanya

Teresa de Jesús va arrelar ben.endins a Catalunya, així es va mani festar jo iosament a la seva beat i f icació: 1614 . En aquel l momen t , hi havia deu convents de carmel i tes descal­ços i un de descalces, a Bar­ce lona, que va ésser aviat la l lavor fecunda d'al tres funda­c ions poster iors que es van escampar per t o t el Principat. A m b aquests convents la de­voc ió a la Santa ja era ben arrelada en el pob le català. La

seva inf luència era mol t gran. I aquesta devoc ió es va concre­tar en una associació: Sant J o ­sep de la Muntanya, fundat el 1 8 6 6 a Barcelona. Nou anys més tard tenia c inc-cents mi l confrares, d istr ibuï ts per to t el m ó n . Fou aquesta associació la que va començar a Barcelona, amb l 'aprovació del Papa, un temp le expiator i a la Sagrada Família que, quan est igui aca­bat, serà un dels monumen ts més notables que la pietat cr is­t iana ha construï t en els ú l t ims temps .

Teresa va arrelar a Catalunya igual que a la seva terra natal i que a la resta d'Espanya. La revolució del 35 no va poder fer-la desaparèixer, i un cop acabada, va créixer amb l'abun­dor i la força de les plantes que tenen arrels pregones en una terra ben fèr t i l . I del t ronc mol t aviat en surten les branques.

Teresa és un esper i t , gegant í per a animar, enfort i r i arribar a les més variades miss ions apostò l iques. A ix í van néixer una col la d'ordres re l ig iosos, els fundadors de les quals van beure a la font de Teresa i es van estendre amarant la terra catalana.

Influència en la literatura catalana

El seu esperi t va arribar tam­bé a la l i teratura. Era lògic que ella, la Santa Doctora, inspirés també la p loma dels nostres l i terats. Sense anar gaire enre­ra en la història c ientí f ica i l i terària de Catalunya, t r obem escriptors de la categoria intel.-lectual de Balmés, Torras i Ba­ges..., que en van escruire grans elogis. D'aquest ú l t im és, potser, el mi l lor estudi que s'ha . fet en els ú l t ims temps sobre el

valor de la vida contempla t iva . També Verdaguer va assimi lar l 'esperit de ls dos gran refor­madors del Carmel. Mi là i Fon­tanals! en el pròleg que va fer dels Idi l is i Cants Míst ics del nostre gran poeta, ho diu amb aquestes paraules: " H a in ten­tat, per d i r lo ab una paraula, seguir humi lment les pet jades de l ' inspirat poeta dels Cantars i dels angél ichs autors de La l lama de Amor i de Las Mora-das" .

En resum, es pot dit que Catalunya és un dels l locs on ha inf luït més l 'esperit de santa Teresa i el que té més inst i tu­c ions que el mantenen viu i po­derós.

Avu i , en la commemorac ió del IV Centenari de la seva mort , gira els uMs envers el la, c o m a expressió d'aquesta sa­ba que cont inua v iv i f icant -nos.

S. T.

Pintures murals al fresc, al mones­tir de les Carmelites Descalces de Mataró, obra de Miquel Farré i Albagés.

Comenta el pare Josep Castellà, provincial dels carmelites reformats

No compta tant el pensar com Testimar Iniciàrem en el número 109 de

CATALUNYA CRISTIANA unes pà­gines centrals sobre el IVCentena-ri de la mort de santa Teresa de Jesús, a Catalunya. Mantinguérem una conversa agradívola amb el pare provincial del Carmel obser­vant, d'on, en definitiva, arranca la gran reforma promoguda per Tere­sa d'Avila. Avui ens trobem en la casa provincial del Carmel Refor­mat de la Diagonal de Barcelona.

Ens rep amablement en el seu des­patx el pare Josep Castellà Sarie-ra, fi l l de Barcelona, 36 anys, i actual responsable de totes les cases de Catalunya.

El tema que obre la nostra con­versa es refereix el que ha aportat de nou la reforma de santa Teresa.

— U n primer element, jo diria, fou el retorn a les fonts. Santa Teresa assenyala l'observança fidel dels consells evangèlics I de la primitiva regla. De sobre és conegut que en aquell temps les grans ordes religioses vivien amb moltes dispenses, privilegis i cert relaxament. Hi ha encara una al­tra innovació, força revolucionà­ria llavors: l'estil de vida fraterna en comunitats reduïdes, de po­ques persones, amb un estil sen­zill, familiar. Això contrestava amb els gran convents i abadies de un número de membres con­siderable.

Llegint santa Teresa, malgrat és­ser una gran mística, s'hi copsa una sensibilitat humana, planera, gairebé popular.

—Certament. Les virtuts hu­manes les considera com un au-

El pare Josep Castellà i Sarrie-ra, provincial dels carmelites calçats de Catalunya.

tèntic camí de pregària. Vol que el convent sigui "un petit col·legi de Crist" , on' es cultivin i visquin aquests valors. Així, per exemple, en la vida de clausura de les rrion-ges carmelites, el lloc de re-crea-ció és fonamental. .Ho és tam-

' bé l'hort, on junt el cult iu de les plantes i f lors, sigui lloc per es-bargiment i de recés a l'ensems.

Aquesta exaltació dels valors humans no resta pas la valorització de la pregària i vida- interior.

—En la reforma del Carmel la pregària està conectada íntima­ment a l'Església i per a l'Esglé­sia. Això he confirma la història. Per posar un exemple, només, santa Teresa de l'Infant Jesús —que va viure sempre en estricta clausura i vida contemplativa— és patrona de les missionsi del Tercer Món , diríem ara. Això per­què vèieu la interrelació de la vida

interior i la vida apostòlica, l a reformadora del Carmel, Teresa,

vol que eisfrares s'encarnin en les realitats de l'època: en el temps i en l'espai. La primera fundació masculina a Duruelo, els carmeli­tes portaven a terme la tasca de la catequesi popular.

L'espiritualitat del Carmel refor­mat té una incidència en el món de les lletres.

— I tant. La presència dels carmelites en 'les universitats d'Alcalà i de Salamanca és un testimoni evident. I encara que la teologia carmelitana és fonamen­talment tomista, en la pràctica, es recolça en una visió agustiniana-franciscana de l'home i del món. Teresa solia dir: " N o conta tant el pensar, com l'estimar mol t " .

El pare provincial parla exten sament del Carmel reformat a Ca­talunya.

—En una de les seves cartes, santa Teresa parla de Barcelona. És el pare Joan Roca —fi l l de Lleida i home de grans coneixe­ments— el qui va dur els carme-Jites a Catalunya. La santa ja era morta, però el seu braç dret en la reforma, sant Joan de la Creu, encara vivia.

Comentem l'estil de vida que porten avui els carmelites refor­mats en el nostre país.

—Torno a dir el que he indicat al principi. Donem a la nostra vida i a les nostres comunitats un sentit i accent de germanor i d'obertura. Es fomenta el tracte amical, l'espontanietat i la vida

senzilla. Tot emmarcat en un con­text de pregària comunitària.

Aquesta vida senzilla, oberta i de pregària, s'ofereix a grups de laics que la vulguin compartir per un dia o unes hores. A Esplugues de Llobregat han obert una casa per aquests afers. La casa no dóna pas per a grups numerosos' ni per un estatge complert. Més aviat és un lloc, on unes persones molt concretes, volen viure aquesta ex­periència de vida interior junt amb els carmelitans.

—Intenta ser un "desert" de la metròpoli moderna.

prop

Avui els oarmelites cooperen en la problemàtica de l'Església local que, a Catalunya, sofreix una man­ca de sacerdots. Regenten parrò­quies, col·legis, institucions de pastoral, sobretot juvenil.

— J o diria que, en aquest úl t im sentit, "elsjoveS'Orienten molt els; als mateixos joves". El futur està escrit amb els seus noms, i això es ricament esperançador. Ho dic perquè en més d'una de les nos­tres cases —penso en Badalona. Barcelona, Lleida, Tarragona, Palma de Mallorca, Palafrugell i altres— les agrupacions juvenils porten una vida exuberant en la pregària I en les tasques cate-quètiques i socials.

Amb un provincial, jove, engres­cat, i que creu en la joventut, el Carmel reformat per santa Teresa, ara farà.quatre-cents anys, té futur en el nostre país.

Francesc G a m i s s a n s

pagina 26 MISCEL·LÀNIA Setmana del 21 al 27 de març del

• W l l "} ' J l.iig-»^m

Primavera

fotogràfica

a Barcelona 1982

D es de finals de febrer fins mit­jans de maig, sota el patrocini

del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a través de la Direcció General d'Activitats Artístiques i Lite­ràries de la Generalitat, s'organitza a Barcelona la "Primavera Fotogràfica".

Es tracta de recollir una àmplia mostra de fotografies i de veure la rica tradició fotogràfica del nostre pafs. El Director General d'Activitats Artísti­ques i Literàries de ta Generalitat, Albert Manent, en el llibre que presen­ta aquesta "Primavera Fotogràfica" diu: "La proposta d'aquesta "Primave­ra", que té precedent en altres grans ciutats europees, com Venècia i París, ens va semblar una ocasió excel·lent per a palesar la nostra voluntat decidi­da d'ajudar un sector que tant prestigi ha donat a Catalunya a l'estranger, mentre que al mateix país es desenvo­lupa amb dificultats".

Converses de fotografia

Com a cloenda d'aquesta "Primave­ra Fotogràfica", s'ha pensat en orga­

nitzar un cicle de converses per tal que els diferents sectors interessats en la temàtica puguin plantejar els proble­mes, llurs solucions i veure el camí a seguir en un futur per a desenvolupar una autèntica política fotogràfica a Catalunya.

Els professionals de la fotografia consideren que, en la majoria dels casos, no s'ha donat la importància que calia a aquesta activitat. Veuen, per tant, la necessitat de plantejar-se el tema seriosament.

Col·laboració de la filmoteca

En el curs de la setmana passada, del 15 al 21 de març, la Filmoteca ha programat una sèrie de films, de caire didàctic, que han il.lustrat l'evolució de la fotografia des dels seus inicis-fins a l'actualitat.

Finalment, diguem que participen i col·laboren en aquesta extraordinària exposició múltiple entitats públiques barcelonines, instituts estrangers, i galeries d'art i fotogràfiques./T.P·P.

Francesc Català Roca, Monument a Colom.Fotografia única per la seva originalitat, malgrat el gran nombre d'imatges que el monument a Colant ha provocat.

Aquesta foto és "Premi Ciutat de Barcelona" i assolí la màxima cotització a subhasta realitzada l'any 1981 a la Galeria Maegth, amb motiu de les "Jornades Catalanes de Fotografia".

\ - t i , v : . ; · ^ i · ^ v . i · A . . s . . ^ ^ . ; i

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 LLAR I LLEURE pagina 27

La sardana i la dansa

Cursets dMnícíació a la dansa catalana L'Esbart Dansaire Sicoris-Ballet Ciutat de

Ueida, ens comunica que porta a terme diferents cursets d'iniciació a la Dansa Catalana per a petits i grans per a un millor coneixement i divulgació de les danses i les nostres costums, als llocs que a continuació esmentem: ler.) L'Es­tatge Cultural del Sicoris Club, al carrer Príncep de Viana, 33 baixos, tots els dimecres i diven­dres de 8 a 9 del vespre. 2on). A Bellvís, tots els dissabtes, desde el dia 30 de gener del 1982. 3er.) Al Col·legi Joan XXIII; dimarts i dijous a les 5 de la tarda.

Per a inscripcions i informació os podeu dirigir als telèfons: de 7 a 9 del vespre, 24.12.49 i 24.66.33. Per tot el matí al telèfon 24.49.56.

"Anella Calongina".— Ja s'han fet públics els guanyadors del guardó juvenil "Anella Ca­longina", instituït enguany per tal de premiar al noi i a la noia que al llarg de l'any s'hagin destacat per la seva tasca en el món de la sardana. El lliurament del guardó es farà a la vila baix empordanesa de Calonge, en el transcurs de l'Aplec de la Sardana que enguany se celebrarà el dia 28 de març.

Pel que fa a la concessió dels guardons d'enguany, el jurat qualificador ens ha fet arribar una nota assabentant-nos que el noi premiat és en Francesc Casas i Bigorra, de la comtal vila de Ripoll. Pel que fa a les noies s'ha cregut oportú de concedir-lo a Caterina Riera i Martí, d'An­glès, al mateix temps que es concedeix un guardó

d'honor a Marta Padró i Gujnovart, de Tarra­gona.

Presència sardanista a la ràdio.— Ràdio Ponent'La Veu del Poble és una nova emissora de ràdio que emet a la vila de Miralcamp, a la comarca d'Urgell i que ha posat en antena dos nous espais sardanistes. Es tracta d"'Espumes de Catalunya", que es difon cada dissabte, de quatre a cinc de la tarda, amb un gran contingut d'informació i entrevistes, així com la ressenya de les activitats sardanistes de Ja setmana.

L'altra audició sardanista de Ràdio Ponent és "La ballada", que s'emet cada diumenge, de tres quarts d'una a dos quarts de dues de la tarda, amb un breu resum informatiu i la difussió de sardanes senceres per a ballar. La realització de les esmentades audicions està a càrrec de l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes.

Per la seva part, l'Agrupació Cultural del Bages també ha iniciat la realització d'un nou espai radiofònic a través de l'emissora Ràdio Manresa; es tractad'"Els catalans i llurs obres", que s'emet cada dissabte, a les sis de la tarda, sota guió de Francesc Soler Mas, el qual també és el responsable de l'espai "Aires de Cata­lunya", que porta 26 anys en antena i s'emet cada dilluns, a les 9 del vespre.

Josep Ventura

Fent pinya Abans d'iniciaj l'anàlisi del què van fer les colles dites de "castells de

set", volem, enguany, detallar els castells grossos intentats per aquestes colles, els quals van representar un esforç que val la pena esmentar. Van sobresortir els Castellers de Sitges, els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i Els Nois de la Torre; essent digne de menció la colla terrassenca per la seva jovenesa i per estar més enllà de l'àrea castellera tradicional.

Els castells assolits foren:

Castellers de Sitges: Quatre de vuit: 2 intents. Torre de set: 4 (dues carregades). Tres de set per sota: 1 intent.

Minyons de Terrassa: Torre de set: 3 (carregades), més 1 intent. Tres de set per sota: 1

Els Bordegassos de Vilanova Quati-e de vuit: 1 intent

Tres de set per soía: 4 (1 carregat), més 3 intents. Els Nois de la Torre

Torre de set: 1 carregada, més 2 intents. Pilar de sis: 3 intents.

Castellers d'Altafulla Torre de set: 3 intents.

Castellers de Vilanova-Colla de Mar Torre de set: 2 intents Pilar de sis per sota: 1 intent

Jove dels Xiquets de Tarragona Tres de set per baix: 4 intents.

Castellers de Terrassa Tres de set per sota: 2 intents.

Nota.- A la crònica de fa un parell de setmanes, hem de precisar que el Quatre de vuit dels Castellers de Barcelona va ser únicament carregat, i que Els Nens del Vendrell van intentar dues vegades el Tres de set aixecat per sota.

Jaume Casanova "Crossa'

r Cuina M* Glòria Muntafiola

La partitura setmanal

Arròs a la cassola amb xampinyons

6 tassetes d'airòs ],/4 Kg. de xampinyons 3 grans d'all 1 tasseta d'oli

1 manat de julivert un raiget de xerès sec una pastilla de brou concentrat

Renteu bé els xampinyons, quan siguin nets, els grossos partiu-los per la meitat i els petits deixeu-los sencers. En una cassola de fang, poseu-hi una tasseta de les de cafè, d'oli, poseu-lo al foc, afegiu-hi els alls i el julivert trinxat, abans de que es rosteixin, afegiu-hi els xampinyons que abans els haureu posat en un pot, a foc suau, per a què deixin anar l'aigua (uns 5 minuts), després ja els podeu escórrer. Deixeu coure els xampinyons amb els alls i el julivert fins que es daurin lleugerament, llavors afegiu-hi els xerès i deixeu-ho coure ims minuts. Prepareu el brou amb 14 tassetes d'aigua i una pastilla de brou concentrat.

Poseu l'arròs a la cassola, doneu-h unes voltes i afegiu-hi l'aigua bullint, rectifiqueu de sal i deixeu-ho coure a foc viu, durant ims 15 minuts, amaniu-lo amb julivert trinxat, pel damimt i fiqueu-lo 5 minuts al forn perquè s'assequi. També el podeu fer, afegint-hi 5 minuts abans d'acabar-se de coure, una ampoUeta de crema de llet, doneu-li unes voltes i serviu-ho escimiós.

Viu

No tardis Jack! "Planiation Soiig" Hà lun. G. Darcy

Adupí. F, fur i 0. Martorell

l ) J a son molt Uuny ela jorns de n o s . t r e j i . mis . t a t .

eU vel ls c o m . p a n y s van d e i . x a r la p l a n . t a . c ío ,

J J J • I . J

i v&n m a r . xar al Pa . is del gran re . pòa. S^

sent les se . ves veus can-tar: No tar . dis Jack! l e s

ba l l . Se sent les se-ves veub cantar: No tar _ dis «Jackl

2) Per liue plorar 8i_el meu cor està content? Per què sofrir s i^lU no poden retornar? J a fa molt temps van emprendre el llarg camí . Se sent les s eves v e u s . . . ^

3 ) On van marxar els amics tan est imats? I^ls seufi petits, que_adormia dolçament? Feliços són! , ben aviat jo_eslare_amb e l l s . S e sent les seves v e u e . . .

pagina 28 LLAR I LLEURE Setmana del 21 al 27 de març del 1982

Costums i tradicions Racó del llenguatge

Llonguets, crema i falles Estic segur que si comen­

cés aquest paper amb la frase: "Per sant Josep, Uonguets", molts lectors es pensarien que repapiejo. Els anys hi són... De totes maneres, ^:àcies a Déu, encara ho faig catúfols i puc explicar la dita.

El dia de sant Josep, mena d'oasi dins la Quaresma, és dia de crema, com abans ho fou de matons i més endarrera, de Uon­guets.

La cosa venia del Gremi dels Fusters. Aquests celebraven la seva festa patronal a la capella pròpia dels claustres de la cate­dral de Barcelona i al final re­partien flors a les senyores i Uonguets a tothom. Les noies casadores hi anaven U.lusiona-des, car era creença que si menr javen d'aquells Uonguets de sant Josep, aviat estarien promeses.

En aquella capella es venera­va im ribot que segons la tradició havia utilitzat el sant, però el bisbe Morgades, considerant irreverent el seu culte va fer-lo retirar.

Els Gremis, tant de Barcelo­na com d'alguna altra població important i tant de fusters com no, per comptes de rebuts per les quotes, donaven, als agremiats, estampes. Els fiísters les soUen posar clavades en taulers a les portes dels obradors. Com més n'hi havia de dotze estampes.

més anys d'antiguitat significa­ven i a vegades, en cas d'empat es discutia quin diai a quinahora s'havien inscrit per veure qui havia arribat primer.

També eren cosa de la diada, les falles, com encara es fan, modificades, a València. Sem­bla que el seu origen és molt antic puix que ja se'n parla çn documents del segle XIV. Es clar que no es tractava de faUes com les d'avui, sinó, simple­ment, fogueres.

L'explicació és la següent per tal de completar les hores de treball, des de sant Miquel de setembre fins a la vigíUa de sant Josep, els fiísters veülaven, com

d'altres oficis, tal com hem ex­plicat altres cops. Per enllume­nat tenien "estais", mena de llistons posats drets, amb uns braços que sostenien gresols o Uums de ganxo. Per a celebrar l'arribada del dia de la festa que marcava l'acabament de les vet-Ues, cremaven "l'estai" al car­rer, juntament amb fustes inser­vibles i algun moble veU.

De mica en mica, les falles o fogueres adquiriren tanta popu­laritat, almenys, com les de sant Joan i sant Pere, i la mainada anava per les cases a demanar trastets pel foc. A València, es­pecialment, el costum arrelà més que aquí. Una cançoneta típica dels xiquets quan anaven a demanar fustots era aquesta:

"Una estoreta veUa per la falla de sant Josep, lo tio Pep; • mes que sia la tapaora del comú número ú."

Després, a les falles s'hi afegi­ren els "ninots" de paper, cartó i palla usats per als' corre-bous" que es solien fer aquests dies en alguns llocs i que els animals embanyaven. Les restes, doncs, coLlocades més o menys engi-nyosament a les pires,foren les antecessores dels "ninots" d'avui.

Esteve Busquets i Molas

Blasmat, em defenso (i 2) Aquestes perles que l'anònim comunicant troba no són com les que jo reporto

setmanalment. A tot estirar són recursos estilístics per a expressar-se amb elegància o matisos d'apreciació. Les que jo presento consisteixen en faltes d'ortografia o sintaxi públiques i notòries de les que dissortadament abunden d'allò més i no m'entretinc amb insignificances.

El cas és que alguns dels blasmes m'afecten directament. M'acusa d'emprar els mots eslògan i xampany, en lloc de frase publicitària i vi escumós. Com que una altra vegada aquest assidu lector ja em va retopar per haver dit còmic i no historieta, vull contestar-li d'una vegada i per a sempre que del cabal de mots del nostre idioma, a part de la majoria que provenen del llatí, n'hi ha de manllevats a altres llengües més pròximes en el temps, admesos als diccionaris com a correctes i incorporats a la parla moderna. Si no fos així no podríem dir mots tan corrents com club, càmping, futbol, clip, dandi, esnob, interviu, jersei, sandvitx, bar, bistec, còctel, film, estàndart, rosbif, túnel, vermut, gànster, etc, de la llengua anglesa. Ni beixamel, biberó, cabaret, carnet, fricandó, garatge, turisme, xalet, cupó, comitè, grip, hotel, xofer, bijuteria, brioix, debut, debut, tirabuixó, derrapar, bufet, menú i tants d'altres, de la llengua francesa. Doncs també valen eslògan i xampany.

Però ara ve la bona. A fi d'eludir el mot eslògan (foraster mai, sempre català, oi, Sr. Pera?), em suggereix aquesta rectificació: "...darrerament se'ls hi ha ocorregut dir", i aquí si que rellueixen dues perles magnífiques, ima d'ortogràfica i una de sintàctica. Correctament és: se'ls ha ocorregut «ükFa com aqueli&^e no tenen paciència per esperar les retolacions oficials en català i rectifiquen les anteriors amb pintura blanca i negra. Però que ho facin bè, perquè n'hi ha cada una! Anant de Mataró a Granollers, l'indicador que deia "Collado de Parpers" va ser rectificat per "Callada de Parpers", i el rectíficador va quedar en evidència per ignorar que collada deriva de coll i, per tant, s'ha d'escriure amb o.

Ija que hi estic posat, avui també em defensaré d'un altre lector anònim, que fa temps va escriure a Catalunya Cristiana aquests mots: "Feu-nos el favor de dir al Sr. Pera, que no faci tanta fantasia amb el nostre idioma quemassa pena tenim que els nostres infants juguin en castellà-i miren la tele." Francament, no sé de què se les heu, i si precisa més l'abast de la seva acusació li respondré gustosament i consideraré aquesta fantasia que, ara inateix, si no me'n diu res més no la veig per enlloc.

Perles ortogràfíques

És necessària la seva presentació al recórrer a les assessories i altres serveis gremials. Ha de dir: En cal la presentació en recórrer... Aquí en teniu tres més, que sumades a les quatre de la setmana passada, ja són set.

Albert Pera

Un llibre

Diccionari

Alemany-català A l'Institut Alemany de Cultu­

ra va ésser presentat el Diccionari Alemany-Gatalà de C. Batlle i G. Haensch editat per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

El 29 de gener del 1971, els senyors Günther Haensch i Óuís BaÜle vàien proposar la redacció d'un diccionari Alemany-Català / Català-Alemany.

Fets els estudis pertinents, s'acceptà la proposta i es comen­çà la realització del diccionari.

L'any 1978, la redacción de la part Alemany-Català quedà defi­nitivament enllestida i revisada, començant, tot seguit, la realitza­ció tècnica de l'obra..

Cal destacar, de tot el complex procés de realització d'una obra d'aquestes característiques, la correcció que es féu de les proves! A més de ser revisades pels autors i els seus col·laboradors ho foren, també, per destacats filòlegs com Tübert D. Stegmarm (professor de laFreie Universitat de Berlin) i Justí Bruguera.

Les característiques de l'obra són: — 55.000 entrades. — 50 pàgines d'introducció gra­matical. — 664 pàgines. — reUigat en cartoné i sobrecu-berta. •r- tiratge: 5.000 exemplars. — preu de venda: 1.300 ptes.

Lluís Columba Batlle, l'altre

Diccionari Alemany Català

autor del diccionari, va pariar de la importància que ha tingut la mtervenció de G. Haensch en la readització d'aquesta obra, i avan­çà que el segon voltmi, de Català-Alemany, serà enllestit a la pri­mavera de l'any vinent. C. Batíle, després dels seus estudis a la Universitat de Munic i de llargs anys d'estada a Alemanya, ha trebaUat dos anys i mig en el primer volum i tres anys i mig en el segon.

El Sr. Casablancas, que inter­vingué per part de la Fundació Enciclopèdia Catalana, explicà la raó d'ésser de la Fundació i l'inte­rès d'aquesta sèrie de diccionaris bilingües com a eines imprescin­dibles per a la consoUdació de la cultura catalana.

Clogué l'acte ei director gene­ral d'Activitats Artístiques i Lite-ranes, Sr. Manen^ que va recordar la forta influència de la cultura alemanya en la cultura catalana.

Música

Restauració d'orgues a Catalunya

Segons informacions con­tingudes al "Llibre blanc del Servei de Música" de la Gene­ralitat de Catalunya, els or­gues de la catedral de Solsona i de l'església de l'Aleixar seran properament objecte de l'aten­ció del Servei de Música, ja 2ue ha encarregat a l'orguener ïabriel Blancafort un estudi

per a la restauració del primer. Cal remarcar també, la col·la­boració a la restauració i repo­sició de l'orgue de Santes Creus.

També està en projecte la restauració dels orgues de Montbrió del Camp, Torroja del Priorat, Sant Llorenç de Morunys, La Pobla de Cérvo-. les, VieUa i Sitges. Col·labora­rà també en la restauració d'un orgue del segle XVIII que serà instal.lat a la seu vella de Lleida, un altre de la mateixa època (recentment adquirit i destinat a la parròquia de san­ta Cecília de Barcelona), i en l'acabament de l'orgue de l'O­ratori de sant Felip Neri de Barcelona, construït per Ga­briel Blancafort, i el de l'es-gtesia de Collbató.

Èxit a París dels Responsorís del Pare

Casanoves PARIS.— Recentment s'han

celebrat a la capital francesa dos concerts (a l'església de Saint Jean Baptiste de Grenelle i al teatre de la Cité Internationale Universitaire), organitzats per les corals À Coeur Joie, de París, dirigits per Oriol Martorell i que van culminar, en ambdues oca-sios, amb sis dels magnífics "Responsoris de Setmana Santa" del monjo montserratí Narcís Ca­sanoves (1747-1799), tres dels quals amb la contralt Montserrat MartoreU com a soüsta i, tots, amb la violoncel.Usta Bàrbara Marcinkowska i l'organista Hu-

guette Camel com a baix continu. Tant a l'església de Grenelle com davant del públic universitari de la Cité, les pàgines de Narcís Casanoves obtin^eren un èxit molt destacat gràcies al'expre'ssi-vitat i càlida veu de Montserrat Martorell, a la preparació i homo­geneïtat dels cors (més de dos-cents cinquanta cantaires de dife­rents corals parisenques), a la segura i sensible direcció d'Oriol MartoreU i —naturalment— a l'emotiva qualitat de la música del compositor setcentista montser­ratí.

El Quartet Renaixença actuà a Alemanya

El Quartet Renaixença, format per instrumentistes de flauta, acaba d'efectuar ima estada a la ciutat alemanya d'Iserlhom, on ha ofert un interessant programa de música del Renaixement i barroca juntament amb temes del Cançoner del Duc de Calàbria.

Aquest quartet, que pertany a l'Ateneu Barcelonès, és format per Joan Vives, flauta soprano, Conxita Botet, flauta contralt, Teresa Bobé, flauta tenor, i Jacint Talarn que és flauta b m i direcció.

Cal dir que l'actuació d'aquest grup a l'esmentada ciutat alemanya fou promoguda per l'entitat de què depèn el conserva­tori i lli assoh un considerable ressò.

Setmana del 21 at 27 de març del 1982 PASSATEMPS pagina 29

Trencaclosques

És un personatge important Però, qui és? Si aconseguiu reconstniir la fotografia, envieu-nos-la. Entre totes les respostes encertades sortejarem un premi. El sorteig s'efectuarà cada quinze dies per donar temps a l'en­

viament de les respostes.

Solució ai trenoaclosques del n.° 128: Josep Pla, escriptor.

Respostes encertades rebudes:

Carles Giménez, Barcelona: "Can Cases", Blanes; Angelina Giol, Badalona; Andresa Marti'nez, Girona; Marc i Magda Pagès, Tortellà; Pepita Villamayor, Barcelona; Germana Manté, Mataró; Ventura Guillamet, St. Joan de les Abadesses; Isabel Giralt,. Barcelona;. Immaculada Hernandez, Barcelona; Anna Bullich, Barcelona; Carme Hosta, Breda; M.* des Àngels Xicoy, Barcelona; Mònica Obiols, Barcelona; Carlos Gutiérrez, Barcelona; Ramon Perlacia, Manresa; Joan Roig, Canet de Mar; Patricio Munoz,

. Barcelona; Núria Grifoll, Alforja; Família Guri-Ca'novas, Calella; M." Lourdes Gispert, Barcelona; Mercè Costafreda, Barcelona; Germa­nes Caputxines, Sabadell; Estrada De Moragas, Premià de Mar; Marat Camós, Banyoles; Divina Providència, Mataró; Pere Martí, Banyoles; Josep Colominas, Snata Perpètua de Mogoda; Mercè Onsé, St. Boi de Llobregat; Antònia Mitjavila, Olot; Margarida Serrabassa, Barcelona; Família Segarra-Amenós, Tarragona; Ra­mon Arrufat, Les Borges Blanques; Maria Maner, Badalona; Ramona Pausas, St. Climent de Llobregat; Mariona Comadora, Girona; Montserrat Culla, Badalona; Isabel Roqueta, Barcelona; Josep i Dionís Gabarró, Tarragona; Josep M.* Casals, Barcelona; Montserrat Puigdorfïéiree4>,Vk!; M." Teresa Calvo, El Morell; Família Canellas, Vilassar de Mar; Silvana Marcè, St. Climent de Llobregat; M. ' Glòria Cuartero, Barcelona; Teresa Bautista, Barce­lona; Franciscà Comellas, Terrassa; Lourdes Brujats, Fornells de La Selva; M." Teresa Magro, Barcelona; Francesca Escoda, Valls; Joan Pujol, Torelló; Ramona Puy, Manresa; Jordi Pontaca, Bada­lona; Teresa de Tera, Badalona; Rafaela Pla, Barcelona; Maria Serra, Navarcles; Carme Vilar, Palafrugell; Eduard Boleda, Verdú; Joan Planella, Sitges; Montserrat Giróns, Barcelona; Isabel Come­llas, Terrassa; Isabel Manablay, Barcelona; Montserrat Jordà, Masarac; Montserrat Casanovas, Viladecans; Elena Arbussà, For­nells de La Selva; Sebastiana Cuesta, Lleida; Germans Marcet-Sant, St. Cugat del Vallès; Gertrudis Rovira, La Secuita; Manuel Julià, Lleida; Alexandre Escarrà, Barcelona; Josefina Mestre, Barcelona; Concepció Subirana, Gironella; M.° Queralt Escobet, Berga; Mercè Cisteró, Barcelona; Col.legi del Carme, Puigcerdà.

Realitzat el sorteig ha resultat premiada la resposta de: Ramon Perlacia Barrviol, c/. Nou de Valldaura, n." 45, 5è, 4." Manresa.

Nota de la Redacció: Degut a una fal lença de compos i ­ció e InúmefO 'passBt , - publ icàrem el diagrama dels " E n ­creuats" , equivocat . Avu i , to t demanant excuses als autors i als tectors, el publiquem novament de manera correcta.

Escacs

Diagrama 7 Blanques juguen i guanyen

Es com un homenatge a Henry Bird, nascut ara fa 1 50 anys i que fou a la seva època un gran jugador de torneig.

Fins i tot una obertura porta el seu nom.

Els seus adversaris el deurien tenir per una ocellot malastruc. I si no mireu la posició.

Solució ai Diagrama 6

La seqüència és lineal:

1 ...Th8xh3, 2Rg2xh3 Ce6-f4-f, 3 Ph3-h4 Cf4-g2t, 4 Ph4-g5 Cf6-h7-|-, 5 Rg5-h5 g7-g6 mat.

Al més petit li tocà la feina grossa.

• • m^m

Encreuats per JACOVAZ

8 9 10 11 12 13

HORITZONTALS 1.— Embarcació. Al revés: Usa. 2.— Vocal. Cinquanta. Mil. Vocal. 3.— Abreviatura del radio geomètric. Ciutat d'Occitània (Catalunya francesa). La seva. Tractament donat als gemans d'un convent. 4.— Cent. Al revés: reposar. Estrany. 5.— Punt cardinal. En francès: Cosa que meravella. Al revés: Espai de temps.

6.— Matrícula catalana. Al revés: Poseu els pans en fileres, nacional document d'identi­tat. 7.— Punt cardinal. Relatiu als Andes. Con­tracció. Al revés: Esquerp. 8.— Nitrogen. Radi. Cinquanta. Matrícula de Ueida. 9.— Al revés: Instrument. En castellà: Voravia.

VERTICALS

1.— Natural d'una ciutat catalana. 2.— Vocal. Radi. 3.— Radi. Sorra. Forma d'embenar. 4.— Cent. Al revés: País del Centre d'Àsia.

Sofre. 5.— Nom propi d'home. 6.— Centraleta telefònica de certs edificis. 7.— Al revés: Bastó. 8.— Al revés: Apòcop d'amnèsia. 9.— Pica amb el martell.

10.— Matrícula catalana. Símbol del carboni. 11.— Matrícula andalusa, moneda france­sa. Punt cardinal. 12.— Vocal. En anglès: Curses d'aviació. Radi. 13.— Nom d'alguns pobles de Catalunya, que s'identifiquen per la Comarca on es troben.

Com que estem segurs de que la total i tat dels nostres lectors són persones espavi­lades i que s'esforcen per viure sense perdre el bon hunrrar, us invitem a col.laborar en la nos­tra pàgina d'entreteniments. Podeu enviar mots encreuats, jeroglífics, sopes de lletres etc. Cal enviar també la solu­ció. La presentació ha de ser prou bona perquè sigui repro­duïble. Les col.laboracions han de ser signades. Gràcies.

El setmanari demés difusió

de Catalunya

MES AJUDA AL TERCER MON

OBJÍCIIU clP" UNA UMPANYlt

IDE JUSTICm I PtU

A TOTS ELS CIUTADANS DE CATALUNYA

Necessitem la vostra signatura per a demanar a totes les for­ces polítiques que proposin i aprovin un projecte de llei amb la f i ­nalitat que, a partir del 1983, es destini el 0,7% del Producte Na-c'onal Brut —petició mínima assenyalada per l'ONU als paísos de­senvolupats— a favor dels països més necessitats segons el seu nivell de rendes.

/ "í^ jx'

H I H Menys de300S \ J

V^ , cAy- '

r ^ u 1 Entre 300

^rv^

2000$

ijC-^

V r? «

I

V"'^^—'-.—ï-

jMésde2000S

LA TEVA FIRMA, UN PAS CAP A UN MON MES JUST J U S T Í C I A I P A U - Ryvadeneira, 6, 10.°

BARCELONA-2 - TEL 317 61 77

pagina 30 ESPORTS Setmana del 21 al 27 de març del 1982

ESPANA82

Els equips del Mundial-82

un a un

Argentina Argentina,, actual campiona de la Copa del

Món, sens dubte Intentarà aquest any igualar el rècord d'Itàlia i Brasil, les dues úniques selec­cions que han aconseguit el títol dues vegades seguides en tota la història de la competició.

Davant d'aquest repte, el seu preparador, César Luis Menott i , hi ha posat el coll i, entre altres mesures que aquí semblen menys que insòlites, ha decidit concentrar els seleccionats durant un període de... 3 mesos.

La màxima novetat de l'equip nacional argentí, respecte al que va.vèncer en el darrer mundial

celebrat el 1978 "a casa seva", és el famós Diego Maradona, un centrecarr>pista sense parió en el futbol actual. Malgrat tot, aquest geni de 20 anys té el do de saber acoblar la seva individualitat a la tasca de la resta de l'equip, aconseguint que els seus companys creixin tant en la defensa com èn l'atac.

Sens dubte la selecció argentina serà una de les protagonistes del nostre mundial.

Vesteix samarreta de ratlles blanques i blaves i pantaló negre.

crònica Ja falta menys

Només sis (12 punts) diades resten per al final de la Lliga del Mundial.

Després de la diada del diumen­ge passat amb la mínima victòria blaugrana, sobre un excel·lent Sa­ragossa i de l'empat del Madrid en terreny verdblanc pot ja afirmar-se que el Barcelona només guanyant els punts de casa té el títol a la butxaca.

~ la travessa 1 VAlWOmO-BETIS

2 AT. BIL8AÍKAS PALMAS

3 OSASüNA-filJON

4 ESPANOl-CASTELLON ....

5 VALENCIA-BARCELONA

6 ZARAGOZA-SANTANOER ...

£Ó 7 HERCULES-REAL SOCIEDAD ,

£ 8 StVILU-AT. MADRID .."...

§ 9CaTA-MAlAGA

^ 10 SABADELL-ELCHE

^ 11R.VALLECAN0-SALAMANCA..

. 12 0VIEDO-BURG0S'.

S 13 MURCIA-LEVANTE.

X. 14 LINARES-HUELVA .

inm.

Si aconsegueix arribar al final del campionat sense haver perdut ni un punt a casa el Barca batria el seu propi rècord.

A València amb les falles

Ho té difícil l'equip blaugrana per puntuar a València doncs a més d'enfrontar-se a un equip que puja tindrà en contra un ambient que sempre li ha estat hostil.

Seria bo arrencar algun punt per així confirmar la seva hegemonia.

L'Espanyol, fàcil

No ha de tenir problemes l'És-panyol per a vèncer el Castelló, encara que haurà d'estar alerta ja que l'equip blancnegre acostuma a créixer fora del seu ambient.

Altres esports

Ha d'estar content, aquest any, el senyor Núriez, ja que el seu eslògan "per un Barca triomfant" està a punt de fer-se realitat. Tant a bàsquet com a hoquie sobre patins l'equip blaugrana comanda la clas­sificació amb l'esperança d'acabar així. Amb una mica de sort també a • handbol pot aconseguir-se el triomf./ B.

classificació Barcelona R. Societat R. Madrid València Ath. Bilbao Saragossa Betis ' Racing Osasuna At. Madrid Espanyol Sevilla Cadis Valladolid Las Palmas Hèrcules Sportjng Castelló

Punts

43 +15 38 +10 37 33 31 30 29 28 27 26 26 25 25 25 24 23 23 11

+9 +5 +3 +2 -1

-1 2

-2 -1 -5 -3 -4 -3 -5

-17

Partits 4 G E

19 16 16 15 14 12 12 1.1 12 11 11 10 11 9 9 10 8 3

"Ò E p

O 2 3 1 2 e 2-0 1 2 0 5 3 3 4 2 3 4

I^on E

5 4 4 2 1 0 3 6 2 0 4 0 0 4 2 1 4 1

P

4 6 6

10 la 8 8 8 9

11 8

11 13 10 10 10 9

12

aois F

67 49 46 43 48 39 39 35 36 29 37 33 27 28 3 5 36 29 27

C

24 28 27 37 33 42 33 40 39 30 43 36 38 47 41 44 36 70

Rbla. Catalunya, 15 - Te. 318 54 24 EL MÓN VIST DES D'UNA PERSPECTIVA

CATALANA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ Nom i Cognoms

Carrer N.» ... Pis ...

Tel Població Els prego que em subscriguin al diari AVUI

a partir del dia l.er del mes vinent

Trimestral Semestral

Barcelona-ciutat 2.610.- 5.220.-

Catalunya-Estat espanyol

Anual

10.440.-

Correu normal Correu aeri

2.455.-2.610.-

4.910.-5.220.-

9.820.-10.440.-

DATA I SIGNATURA

Envieu aquest BUTLLETÍ a: Campanya AVUI 2000 Rbla. Catalunya, 15 3.er 2.»

Barcelona-7

CADECA inaugura una nova biblioteca

ai barri de Les Corts Continuant el pla traçat per

CADECA, ajudat per la CAIXA DE BARCELONA s'inaugurà recent­ment una nova biblioteca itinerant, aquesta vegada al barri Sants-Les Corts.

La seu d'aquesta aula de cultura és el local de la coneguda Agrupa-

-ció de Veterans de Catalunya, si­tuat al carrer Comtes de Bell-lloch, al costat de la plaça del Centre, que té uns espais molt ben muntats dedicats a l'esplai i al costat d'a­quests s'han col·locat de manera atractiva i funcional els volums Hiurafs per CADECA, tal com es pot

veure a la fotografia que es publica en aquesta mateixa pàgina.

Transcorregut el període inicial de 3 mesos, l'Agrupació de Vete­rans de Catalunya tornarà a CADE­CA aquest lot de llibres, i al mateix tehnps en rebrà un altre de CADE­CA realitzant-se d'aquesta manera el previst endegament de la idea de solidaritat que en aquest aspec­te cultural pretén portar a terme CADECA; que les Entitats agrupa­des en el nostre Col·lectiu s'inter­canviïn per a llegir-los els llibres que té CADECA.

CADECA

BASQUETBOL

V . Cat. MASCULINA

J . M". Josep-Montseny 80-48 Olesa Nerva-Badalona " B " 68-42 S.E.S.E.-Sta. Eulàlia 73-52 Jac Sants-Congrés 71-66 Basket Aunos-c.n.a. Gaudi 58-26 Badalona N. LL.-Sant Antoni 72-56 Collcerola-C.B. Masnou B 55-64

Classif icació: S.E.S.E. 24 p.; Jac Sants, 32 p.; Sta. Eulàlia, 27 p.: J . M". Josep, 26 p.; C.B Masnou, 24 p.; Badalona N. LI., 22p.; Congrés, 19 p.; Olesa Nerua, 18 p.; Collcerola i Sant Antoni , 14 p.; Mont­seny, 10 p.; Basket Aunos; 8 p.; Badalo­na " B " , 2 p.; C.N. Ant. Gaudi, 0 p.

Classificacions finals dels Campionats de

Femenins

1*. Categoria

At. Terrassa-c.b, J . M". J . C. Moorea-Sant Jordi Inmaco-Sgda. Familia Acis "B"-Fabra Coats Tecla Sala-L. Dr. Esteve

Lliga

58-44 43-23 40-36 58-39 59-23

ClassificBciú: C. Moorea, 32 p. Campió. At. Terrassa, 30 p. Sots-Campió; Acis " B " 26 p.: J . M". J . 24 p.; Sgda. Familia, 18 p.: tnmaco, 13 p.; Fabra CD'ats,f 2 f).; Tecla Sala, 10 p.; Sant Jordi , 9 p.; i Lab. Dr. Esteve, 6 p.

2*. Categoria

Liceu Egara-S. Josep C.P. 37-50 S. J . de Mata-Acis "A" 40 -50 Lamparas Z-ADEDI 1 7-26

Setmana del 21 al 27 de març del 1982 TELEVISIÓ pàgina 31

DIUMENGE 21 MÉÉÉMÉÉÉ üimcmi

« R C U I T ESTATAL

10.00 PARLEM 10.30 SANTA MISSA 11.20 GENT JOVE 12.10 MIRAR UN CUADRE 12.30 TEMPS I MARCA 15.00 NOTICIAS • 15.30 SPORT BILLY 16.05 SESSIÓ DE TARDA: "Como

atrapar a un marido". (1959) 17.45 AUTOMOVILISMO 18.00 EL CIRC D'ANGEL CRISTO 18.45 AUTOMOVIUSMO 19.00 GOL.. I AL MUNDIAL 82 20.00 AVANÇAMENT ESPORTIU 20.10 RASGOS: "Valentina Teresh-

kova". 21.00 NOTICIES 21.15 PRÒXIMAMENT 21.30 D'ARA ENDEVANT 22.00 ELS LUBRES 23.00 ESPORTIU 23.45 COMIAT

CIRCUIT CATALÀ

14.00 MIRAMAR 14.15 EL MÓN EN CATALÀ 14.55 NYIGO-NYIGO

CIRCUIT ESTATAL

15.30 PATINATGE ARTÍSTIC

15.15 ATLETISMO 16.30 AVENTURAS DE SÚPER RATON 17.00 ÜOU GRANT 18.00 MUSICAL EXPRESS 19.00 LA PORTA DEL MISTERI 20.10 FUTBOL 21.00 PRODUCCIÓ ESPANYOLA 22.00 LLARGMETRATGE: "El Don ha

muerto". (1973) 24.00 COMIAT

DILLUNS

CIRCUIT CATALÀ

13.30 ESPORTIU 14.00 TROBADA 14.25 MIRAMAR 17.00 TOT I MÉS

CIRCUIT ESTATAL

15.00 TELE-1 15.35 TEMPS DE SOBRETAUU

16.05 NANNY 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU 18.35 LESTCL BLANC 19X)0 EL UBRO GORDO DE PETETE 19.02 3, 2, 1 CONTACTE 19.30 MATT IJENNY 20.00 DOCUMENTAL 20.30 CONSUM (LA BOSSA I LA

VIDA) 21.00 TELEDIARI 21.35 TEATRE: "La Tetera", de Miguel

Mihura. 23.35 DARRERA EDICIÓ

CIRCUIT CATALÀ

18.30 L'HABITACIÓ DEL FONS 19.00 MUSICA EN VIU 19.35 INFORMATIU

CIRCUIT ESTATAL

19.45 REDACCIÓ OBERTA 20.00 LA ABELLA MAYA 20.30 "ALCORS" (Cultural obert). 21.30 REDACCIÓ OBERTA 21.35 DIÀLEGS DE MATRIMONI 22.05 ELS MEUS TERRORS PREFE­

RITS 23.45 COMIAT

DIMARTS 23

mmm CABENA CIRCUIT CATALÀ 13.30 ARA: TARRAGONA 14.00 TROBADA 14.25 MIRAMAR 17.00 TERENCI A LA FRESCA 17.30 MEMÒRIA POPULAR

CIRCUIT ESTATAL

15.00 TELE-1 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 16.05 NANNY 18.30 AVANÇAMENT INFORMATIU 18.35 LESTEL BLANC 19.00 EL UBRO GORDO DE PETETE 19.30 ELS PALLASOS 20.00 UN MÓN PERA ELLS 20.30 VIURE CADA DIA 21.00 TELEDIARI

12T3S-300 MUJONS 22.35 DALLAS 23.35 DARRERA EDICIÓ

ÜifUCMENA CIRCUIT CATALÀ

18.30 LACUCAFERA 19.00 OBRIR DEBAT 19.35 INFORMATIU

CIRCUIT ESTATAL

19.45 REDACCIÓ OBERTA

20.00 EL CARRO DE LA FARSA 20.30 ANIMALS EN ACCIÓ 21.00 AIXÒ S'ENFONSA 21.30 REDACCIÓ OBERTA . 21.35 RAMON I CAJAL 22.30 REDACCIÓ OBERTA 22.35 LA VIGIUA DEL NOSTRE TEMPS 23.45 COMIAT

DIMECRES 24

CIRCUIT CATALÀ

('13.30 ARA: GIRONA 14.00 TROBADA 14.25 MIRAMAR 17.00 V Í D U A P E R O NO GAIRE

17.30 CONTRAPUNT

CIRCUIT ESTATAL

15.00 TELE-1 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 16.05 NANNY 18.30 AVANÇAMENTINFORMATIU 18.35 L'ESTEL BLANC 19.00 EL LIBRO GORDO DE PETETE 19.02 3, 2, 1... CONTACTE 19.30 MICKY I DONALD 20.00 TELEDIARI 20.25 FUTBOL 22.35 ESTRENOSTV:"Elmuchacho

que llego a la Ciudad" (1972) 23.45 DARRERA EDICIÓ

tmm CADENA CIRCUIT CATALÀ

18.30 DIBUIXOS ANIMATS 18.45 GEOGRAFIA GENERAL 19.00 ELS MUSEUS 19.35 INFORMATIU

CIRCUIT ESTATAL

19.45 REDACCIÓ OBERTA 20.00 ROBINSON 20.30 A DALT'I A BAIX 21.30 .REDACCIÓ OBERTA 21.35 REPORTATGE 22.30 REDACIÓ OBERTA 22.35 REALITZAT PER... 24.00 COMIAT

14.25 MIRAMAR 17.00 OPINIÓ 17.30 VOSTÈ PREGUNTA

CIRCUIT ESTATAL

15.0b TELE-1 15.35 TEMPS DE SOBRETAULA 16.05 MALU, MUJER 18.30 AVANÇAMENTINFORMATIU

.18.35 L'ESTEL BLANC 19.00 EL LIBRO GORDO DE PETETE 19.02 DABADABADA 20.00 ARTE DE VIVIR 21.00 TELEDIARI 21.35 AQUESTA NIT 22.35 LOSGOZOSYLASSOMBRAS 23.35 DARRERA EDICIÓ

CIRCUIT CATALÀ

18.30 XOCOLATA DESFETA 19.00 JUSTA LA FUSTA 19.35 INFORMATIU

CIRCUIT ESTATAL

19.15 REDACCIÓ OBERTA 20.00 DENTRQ DEL UKBERINTO 20.25 BASOUET: Final Copa Europa. 22.25 CINE CLUB: "La vida alrede)

dor " (1959) 24.00 COMIAT

DIVENDRES 26

DIJOUS 25

IIMERA CADENA CIRCUIT CATALÀ

13.30 ARA: LLEIDA 14.00 TROBADA

raiMERA CADEU CIRCUIT CATALÀ

13.30 ART FLASH 14.00 PARLAMENT 14.25 MIRAMAR

CIRCUIT ESTATAL

15.00 TELE-1 15.35 ESPAI XX 16.05 ALTRES COSES 17.40 UN MÓN FELIÇ? 18.10 NOSALTRES 19.00 AVANÇAMENTINFORMATIU 19.03 VEUS SENSE VEU 20.00 DE PELICUU\ 20.30 MÉS VAL PREVENIR 21.00 TELEDIARI 21.35 U MÀSCARA NEGRA 22.35 ESPECIAL MORENO TORROBA 23.35 EN AQUEST PAÍS 24.00 DARRERA EDICIÓ

fftnMCMENA CIRCUIT ESTATAL

18.00 E S Q U Í

19.15 REDACCIÓ OBERTA

19.30 LA CLAVE. (Presentació-Llargmetratge).

22.00 REDACCIÓ OBERTA 22.05 LA C U V E . (Col.loqui). 23.45 COMIAT

DISSABTE 27

nmmamu, CIRCUIT CATALÀ

09.30 LACUCAFERA 10.00 DIBUIXOS ANIMATS 10.15 GEOGRAFIA GENERAL

CIRCUIT ESTATAL

10.30 12.30 13.00 14.00 14.30 15.00 15.35 16.05

17.40 18.00 18.30 19.30 20.00 20.25 22.30 22.45 23.46

01.15

PISTA LLIURE SEUS DEL MUNDIAL ESQUÍ REVISTA DE TOROS PARLAMENT NOTICIES FUTBOL EN ACCIÓ PRIMERA SESSIÓ: "Su majes-tad de los mares del sur". (1953) DIBUIXOS ANIMATS ERA UNA VEGADA LESPAI APLAUSO BLA, BLA, eyA V E R D A D O MENTIRÀ

FUTBOL NOTICIES INFORME SETMANAL LLARGMETRATGE: "Pàjaros de presa". (1973) DARRERES NOTICIES

^m^m-mmi-CIRCUIT CATALÀ

14.00 MIRAMAR 14.15 PENSADORS CATALANS 14.55 BARCELONA TVE

CIRCUIT ESTATAL

15.20 REGATAS: Oxford-Cambridge desde Londres.

16.00 DIARI DE VIATGE D'ANDRÉ MALRAUX

17.00 BÀSQUET: La Salle-ClubOAR 18.30 POPEYE 19.00 POLIDEPORTIVO 20.00 ESTRENES TV: "Desde la na­

da". (1978) 21.55 TEATRO REAL 24.00 COMIAT

Classificació: Acis "A" 26 p. Campió. C.B. Provençals 24 p. Sots-Campió. S. J. de Mata, 18 p.: Sant Pancraç, 15 p.; liceu Egara, 13 p.; Sant Josep C. P. 9 p.; ADEDI, 6 p.; i Lamparas Z, 1 p.

Campionat femení de Copa O.A.R.

Cat. JUVENIL GRUP A

B.A.M.-ADEDI Inmaco-Fabra Coats

37-27 40-48

Classificació: Fabra Coats, 4 p.; B.A.M. Inmaco. 2 p.; Adedi i Safa, 0 p.

GRUP 'B "

N. S. Soletat-Montseny SAFA 82-Esc. Pías 80

39-28 56-8

Classificació: Esc. Pías, 80 i Bon Pastor i N. S. Soletat i Montseny, 2 p. SAFA 82,0 P-

Cat. Infantil GRUP "A"

Sant Pancraç-SAFA S.A. J. M*. Josep-ADEDI ,

48-23 25-21

Classificació: Sant Pancraç, 4 p.; C.N. Ant. Gaudi i J. M'. Josep, 2 p. ADEDI i SAFA, S.A., 0 p.

GRUP "B"

N. S. Soletat-Montseny aplaz. Mas Guinardo-Esc. Pi Mas Guinardo-Esc. Pías 81 31-29

dassif'cació: Mas Guinardo, 4 p.; Esc. Pías, 81,2 p.; Montseny i SAFA 82 i N. S. Soletat, 0 p. ft -

T E N I S DE T A U L A C a m p i o n a t d e L l iga

3'. Cat. Grup "A"

S.M. Provençals-Esparraguera 2-5 Vallvidrera-G.E.C. 1-5 Unamuno-Foment "A" 1-5 A.P.S.I.-A.P. Caixa s/r

Classificació: A. P. Caixa, 28 p.; Esparra-guera, 26 p.; C.E.C., 18 p.; APSI, 16 p.; Vallvidrera i Foment, 12 p.; Unamuno. 12 p.; Mercedes Bentz, 8 p.; S.M. Pro­vençals, 2 p.

3". Cat. GRUP " B "

C.E,C.-Aiguas Barna 2-5 Bancobao-Foment "A" 5-1 Dinamic-Miniwatt 5-0 Vallvidrera-APSI 5-4

Classificació: Dinàmic, 30 p.; Banco-bao, 24 p.; Aguas Barna, 22 p.; APSI i SA 104, 16 p.; Vallvidrera, 12 p.; CEC 8 p.; Foment i Miniwat, 4 p.

9

C O P A O.A.R.

1*. Categoria

GRUP "A"

APSI-T.T. Miniwat 5-4

Grup " B "

C. P. Horta-Esparraguera 5-3

C O P A O.A.R.

2*. Categoria GRUP "A"

Esparraguera-Foment M. 5-2

GRUP "B "

Vallvidrera-Metropolita 5-2

F U T B O L S A L A

C a m p i o n a t de Ll iga

PRIMERA DIVISIÓ

Jesús M". Josep-C.D. Coll 1-4

Cariocas-C. Maritim 3-4 ' Metalúrgica-Sah Jorge • 4-6 SEAT-Gran Via Mar 6-1 Sant Andreu-A.A. Caspe 3-0

Classificació: E. Sant Andreu, 26 p SEAT, 22 p.; Gran Via Mar i San Jorge 18 p.; Bon Pastor, 16 p.; M. Metalurgica, 14 p.;C.D. Coll, 13 p.: Jesús M". Josep C. Maritim, 12 p.; Cariocas, 9 p. i A. A. Caspe, 5 p.

T . CATEGORIA PREFERENT

Grup Sis-Sta. Coloma 2-3 Maphia's-Provenzal 5-3 L Lacer-Catf 77 4-2 Olimpic-Sta. Eulàlia 3-1

Classificació: Sta> Eulàlia, 21 p.; Sta. Coloma, 18 p.; Grup Sis, 18 p.; Pavia i Maphia'siCaff77,14 p.; Provençals i M. D. Sport i C.F. Olimpic, 9 p.; i L. Lacer, 7 p.

^ -TN ' l^^tmadesubscripció •

Desitjo subscríure'tn / renovar la meva subscripció a: |

liatalunya I ^cristiana

Nom i cognoms

Gimnàs York Carrer Ma jor d e Gràcia, 161

Davant Me t ro Fontana Tel. 237 9 4 5 0

Classes mix tes . Obert de 2 / 4 de 8 del ma t í

a 2 / 4 de 10 del vespre. D i l luns, d imecres i d ivendres

Adreça Població D.P D Trameto les 2.000 ptes..per gir postal. D Incloc un taló barrat per aquest import. D Prego al Banc / Caixa Agència que se serveixi domiciliar aquest pagament anual, fins a nova ordre, en la meva llibreta / compte n.° Lloc Data

Signatura

Remetre aquesta butlleta a: I CATALUNYA CRISTIANA, c/. de València, n." 244. I 1 Barcelona-7 j

-- ï^ T^f' a^l:^-'

r

SS-

•>s%.

r«

*£?

p

&'

" i't";- .-«li - V VIATGE CULTURAL

CENTCELLES - TARRAGONA ALTAFULLA 28 de març de 1982

A CENTCELLES visitarem el mausoleu construït sobre les reines d'una gran vila romana de l'alt imperi. És el monument d'art paleocristià més important d'Occident. Se suposa que fou edif icat com a tomba de Constant I I , germà de Constanci, mort a Elna el 350 . Té notables decoracions murals de mosa icamb tessel.les de pedra i vidre. Al· legories de les.quatre estacions, escenes bíbliques i de cacera. Edifici que fou restaurat per l 'Institut Arqueològic Alemany.

A TARRAGONA visitarem la Necròpol is cristiana dels segles l l l - IV, descoberta el 1923. S'hi construí un museu perconservar-hi les peces més valuoses. Gran part del descobriment es conserva in si tu, i està composta de sarcòfags, làpides, mosaics, ceràmica i objectes diversos d'ús comú, del s. I a C. al V. d.C. És una de les necròpolis més importants de la Península.

Si ens queda temps l'aprofitarem visitant el Museu Arqueològic que conté importants col· leccions de restes escultòriques d'edif icis públics de la Tarragona romana.

El dinar el farem al RESTAURANT YOLA, d'ALTAFULLA, població d'un miler d'habitants, situada prop de la desembocadura del Gaià, amb restes interessants d'una gran vila romana.

Preu de l 'v ia tge : 1.500 ptes., comprèn:

— Trasllat en autocar de luxe. -— Dinar al Restaurant YOLA, d'Altafulla, segons el següent menú: Amanida amb incrustacions - Macarrons -

Escalopa - Postres - Pa, v i , aigua - Cafè. •— Preu d'entrada als Museus i Monuments. — Sorteig de ll ibres.

Sort ida: Dia 28 de marc, a les 8 del matí, c/ València, 244 , xamfrà Balmes.

& 1

^

Places l imitades. Formalitzeu la inscripció el més aviat possible. Per informació inscripcions: " C A T A L U ­N Y A C R I S T I A N A " , c/ València, 244 , hores d'oficina, tels. 215 27 39; 21 5 27 84 ; 21 5 28 05. (Sr. Castelló).