93 419 25 54 • Villarroel 216-218 5º 4ª – Barcelona • màrqueting@somhiconstruccions.com

Rehabilitar dóna molt joc

L’activitat rehabilitadora preveu mantenir un creixement constant

Millorar l’eficiència energètica dels edificis és un dels grans reptes

Els professionals del sector reclamen més ajudes a les administracions

CATALUNYA CONSTRUEIX

MONOGRÀFIC. REHABILITACIÓ

COL·LEGI D´APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

www.catalunyaconstruye.com

S’ESPEREN ANYS DE CREIXEMENT CONSTANT

EL FUTUR S’ENTREVEU AMB MÉS OPTIMISME

AFEGIR VALORPER IMPULSARLA DEMANDA

BBB-CONSTRUMAT, UN NOU SALÓ PER A UN NOU SECTOR

JaumeDomènech

Aquest any, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Tècnics

Industrials de Barcelona (Enginyers BCN) celebra l’any

de les rehabilitacions en instal·lacions i és per aquest motiu

que creiem més oportú que mai participar en aquest Cata-

lunya Construeix dedicat precisament a la rehabilitació. Les

instal·lacions i l’edificació van alhora en aquest camí de recu-

peració que sembla que podrem recórrer durant el 2015 i que

ha de servir per poder entreveure el futur immediat amb una

mica d’optimisme.

És evident que la travessia del desert ha sigut llarga però

el més important de tot és que estem aquí i que continuem

treballant perquè la construcció torni a ser un pilar important

de l’economia, però sense caure en les exageracions de temps

passats.

Els nostres col·legiats, els enginyers tècnics industrials i ara

també els enginyers graduats de l’àmbit industrial, tenen molt

a dir en el món de la rehabilitació, ja que per atribucions i co-

neixements professionals tenen el perfil idoni per desenvolupar

tota classe de projectes d’instal·lacions (baixa tensió, clima-

tització, energies renovables, il·luminació, etcètera), així com

també projectes d’obres, sempre des d’un vessant sostenible

i amb garantia professional.M

E l sector de la construcció cada vegada alberga menys dub-

tes sobre el protagonisme creixent de la rehabilitació en el

seu model de negoci. Els dubtes més persistents són els relatius

a si es podrà mobilitzar prou demanda.

Tot i les ajudes públiques actualment en oferta, l’usuari final

mitjà segueix tenint moltes dificultats per assumir costos d’uns

pocs milers d’euros per vivenda. Els programes d’ajudes són

poc estables i el seu tràmit és complex. Igualment fan falta

fórmules de finançament més a la mida de les comunitats de

propietaris.

També s’hauria de transmetre seguretat al ciutadà que con-

tracta professionals i empreses per rehabilitar en el context d’un

mercat massa agitat. El segell Consta i l’ApTE de l’Itec poden

aportar un extra de garanties que tot aquest esforç econòmic

es traduirà en valor afegit.

Aquesta idea d’afegir valor és crucial per impulsar la demanda.

Per a uns el valor serà el merament monetari de la propietat

com a objecte immobiliari, per a altres potser serà la millora

mediambiental i per a altres, potser la majoria, el valor es ba-

sarà simplement en una millora del confort. La rehabilitació té

potencial per satisfer totes aquestes aspiracions. És el moment

d’explotar aquest potencial.M

Del 19 al 23 de maig, el pavelló 3 del recinte de Gran Via

serà l’escenari d’una nova edició del Saló Internacional de

la Construcció de Fira de Barcelona. Però no es tracta d’una

edició més del tradicional Construmat. Falten 90 dies per obrir

una nova edició d’un certamen que ha experimentat un profund

procés de transformació i reorientació per convertir-se en el nou

Beyond Building Barcelona-Construmat. Esperem que sigui una

reunió útil en què tots els professionals del sector trobin novetats

en tecnologia, materials o processos en un entorn de verdaderes

oportunitats de negoci. I, com diu el seu nom en anglès, perquè

la construcció espanyola vagi més enllà i faci un pas endavant

per sortir de la crisi.

Per aquest motiu, hem optat per un format diferent amb tota

l’oferta articulada al voltant de la innovació, el disseny, la sos-

tenibilitat i la rehabilitació com a grans eixos temàtics i amb

l’organització d’un Fòrum Contract nacional i internacional on les

empreses expositores puguin licitar les seves ofertes en diferents

projectes de construcció. I seguirem donant protagonisme a la

rehabilitació, perquè som conscients que el nostre país encara té

un gran camí per recórrer en aquest àmbit, ja no solament en la

millora estructural dels edificis, sinó també des del punt de vista

de l’eficiència energètica.M

MiquelDarnésDEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS GRADUATS I TÈCNICS INDUSTRIALSDE BARCELONA (ENGINYERS BCN)

D’acord amb les últimes dades oficials, a Ca-

talunya hi ha un total de 2.944.944 vivendes,

de les quals 2.107.142, més del 70%, són anteriors

al 1991, és a dir, tenen més de 25 anys.

Això suposa que la majoria d’aquests edificis,

no només necessiten una renovació per corregir

l’efecte del desgast propi del pas del temps i de

l’ús, sinó que a més necessiten adaptar-se a les no-

ves tecnologies, a les noves exigències de confort,

a les noves normatives en matèria d’accessibilitat

de les persones i d’eficiència energètica. En aquest

context, és fàcil pronosticar que al sector de la

rehabilitació l’esperen uns anys de creixement

constant.

No obstant, amb l’objectiu de poder consolidar

aquest creixement és necessari crear una sèrie de

condicions que permetin complir aquests pronòs-

tics: l’establiment d’una fiscalitat clara, amb tipus

impositius reduïts que facin aflorar bona part de

l’economia submergida avui existent, la intro-

ducció de mecanismes que donin transparència

al mercat, facilitant la contractació d’empreses

especialitzades, com el registre Consta, creant

FranciscoDiéguezDIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA (ITEC)

DIRECTORDE BEYOND BUILDING BARCELONA-CONSTRUMAT

JoaquimLlansóPRESIDENT DE LA CAMBRA OFICIAL DE CONTRACTISTES D’OBRES DE CATALUNYA (CCOC)

Les tribunes. Els experts opinenb

La primera cosa que hem de considerar és

que el sòl és un bé escàs i no renovable,

i això vol dir que rehabilitar suposa un estalvi

del seu consum. Les ciutats estan subjectes

a constants transformacions, creixen ràpida-

ment, es construeixen zones cada vegada

més perifèriques, però al mateix temps es

porten a terme intervencions en zones amb

un traçat antic. En ocasions fins i tot aquestes

zones tendeixen a una disposició espacial

amb formes poc privilegiades per la seva po-

sició en una nova trama urbana.

La rehabilitació d’edificis, vivendes i barris

sencers contribueix a una regeneració urbana

atractiva per a una població jove que actua

protegint i dinamitzant l’entorn i evitant una

degradació arquitectònica, social i econòmica

més profunda.

La mesura del grau de rehabilitació de vi-

vendes antigues en una ciutat és una forma

indirecta d’avaluar el nivell d’aprofitament

del sòl com a recurs. En aquest sentit, la

restauració d’edificis en mal estat i la seva

REHABILITAR SUPOSA UN ESTALVI DE SÒL

LluísMarsàPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS DE BARCELONA (APCE)

mecanismes que facilitin el finançament de les

comunitats de propietaris mitjançant productes

bancaris i mecanismes d’aval, adoptant mesures

de promoció fiscal de la rehabilitació combinant

incentius indirectes, com les desgravacions fiscals,

amb incentius directes consistents en polítiques

específiques de subvencions als col·lectius amb

menys recursos, i l’elaboració per part dels poders

públics de programes plurianuals de rehabilitació

dels edificis públics, així com dels seus parcs de

vivendes públiques.

El sector de la rehabilitació incideix directament

en la societat, millorant les condicions de vida dels

seus ciutadans, i indirectament, mitjançant la crea-

ció d’ocupació i riquesa ael territori. No ens podem

permetre el luxe d’oblidar-ho.M

transformació en noves vivendes suposa una

revalorització d’aquests espais i un estalvi im-

portant de sòl.

Així doncs, la rehabilitació és una alternati-

va real. No podem oblidar que el nostre parc

de vivendes té un percentatge d’unitats que

necessiten adequar-se als nous estàndards

de qualitat, però per fer-la a gran escala és

necessària la complicitat de les administra-

cions, a més de ser una activitat intensiva en

finançament-capital.M

COL·LEGI D´APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

Ampliatel termini per a la sol·licitud d’ajudesJ. M. II MONOGRÀFICS

E l Consorci de l’Habitatge de

Barcelona ha prorrogat per al

2015 la convocatòria d’ajudes

per a la rehabilitació d’edificis, atenent

a l’increment d’expedients presentats

el 2014 i l’interès dels ciutadans i el

sector de la rehabilitació. Presenta no-

vetats importants per millorar i ampliar

els programes d’ajudes, com la simpli-

ficació de tràmits o la unificació i aug-

ment de percentatges de subvencions.

Les obres de rehabilitació que es poden

acollir a aquesta convocatòria són totes

aquelles que afectin l’edifici. El percen-

tatge de la subvenció inclou el pres-

supost declarat en la llicència d’obres,

estudis, treballs tècnics, taxes i tributs.

Les ajudes es poden sol·licitar i tra-

mitar a través del president de la co-

munitat de propietaris, l’administrador

o propietari de l’edifici, i les Oficines

de la Vivenda de Barcelona on es dó-

na assessorament i suport tècnic per

facilitar el procés. Per a professionals,

a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà

i la Qualitat de Vida.

Les condicions que s’han de complir

per rebre aquestes ajudes són: que els

edificis siguin anteriors al 1981, desti-

nats majoritàriament a vivenda; que hi

hagi acord de la comunitat de propieta-

ris; no iniciar les obres abans de reco-

llir l’informe tècnic inicial que s’entrega

amb posterioritat a la formalització

de la sol·licitud; aportar el comunicat

d’inici d’obres o llicència d’obres; co-

mençar-les al cap de tres mesos des

de l’emissió de l’informe tècnic inicial.

Els programes prioritaris establerts

poden arribar a tenir una subvenció

de fins al 50% (màxim 60.000 euros)

i són els següents: rehabilitació ener-

gètica; façanes, cobertes, mitgeres i

celoberts; terrats verds; instal·lació

d’aigua calenta sanitària mitjançant

energia solar; posada en marxa de

plaques solars obsoletes; aigua directa

sanitària; centralització d’instal·lacions

i substitució de serveis de subminis-

trament per altres de més eficients;

accessibilitat (instal·lació d’ascensors

en edificis que no tinguin i supressió

de barreres arquitectòniques en esca-

les i vestíbuls); patologies estructurals;

rehabilitació arquitectònica d’elements

comuns.M

Renovació. Obres de rehabilitació en un edifici del passeig de Gràcia de Barcelona.

J. M. II MONOGRÀFICS

És evident que la rehabilitació

té un clar impacte social, per

la millora de les condicions

de vida tant dels edificis com

dels barris, i ambiental, al contribuir

a la sostenibilitat energètica. Malgrat

estar lluny encara del 42% del total de

l’activitat constructora que representa

en el conjunt de la Unió Europea, la re-

habilitació a Espanya segueix guanyant

protagonisme.

Segons l’informe d’hivern del grup

Euroconstruct, després d’entrar en xi-

fres positives el 2014, la rehabilitació

mantindrà uns nivells d’activitat sos-

tinguda d’un 1,4% en els pròxims dos

anys. Són dades modestes, és cert,

però indiquen que la rehabilitació ha

resistit millor l’impacte de la crisi i que

en surt a velocitat de creuer.

Ja el 2013, l’Informe Construmat va

posar en relleu l’impacte de l’activitat

rehabi l i tadora en l’economia. En

aquell moment, per cada euro invertit

en rehabilitació, es generava un 85%

d’activitat econòmica addicional i per

cada cent euros que l’Administració

destinava a finançar actuacions de mi-

llora als edificis, aquesta en recuperava

111 a través dels impostos.

Conscients de la importància de la

rehabilitació, des del punt de vista de

l’eficiència energètica, la UE ha decidit

destinar el 20% dels seus fons a impul-

sar aquesta activitat amb l’objectiu de

reduir els consums d’energia.

I a Espanya, on prop d’un milió

d’edificis estan en un deficient estat de

conservació, gairebé 5,5 milions tenen

problemes d’accessibilitat, i un 60% de

les vivendes van ser construïdes abans

de 1980, moment en què no existia

l’actual normativa, representa una gran

oportunitat de negoci per a les empre-

ses del sector.

GRAN EIX TEMÀTIC. Per això,

en aquesta nova etapa, Beyond Buil-

ding Barcelona-Construmat torna a

comptar amb la rehabilitació com un

dels seus grans eixos temàtics. Així,

el certamen, que tindrà lloc del 19 al

23 de maig al pavelló 3 del recinte de

Gran Via, donarà protagonisme a tots

els agents implicats en aquest àmbit

des de la rehabilitació integral fins a

la regeneració urbana sense oblidar

la rehabilitació energètica. En aquest

sentit, BBB-Construmat comptarà amb

escenari-edifici en què es faran demos-

tracions in situ on els expositors mos-

traran com s’apliquen els seus produc-

tes o com es reparen determinades

patologies, entre altres actuacions.

Els continguts d’aquesta zona es

complementen amb diverses jorna-

des de debat i reflexió i accions de

sensibilització per a la ciutadania. Per

això, divendres, dia 22, i dissabte, dia

23, la zona de rehabilitació de Beyond

Building Barcelona-Construmat estarà

oberta al públic en general perquè

aquest pugui trobar assessorament

tècnic i solucions professionals així

com vies de finançament públiques i

privades per resoldre els seus casos.

La rehabilitació surt de la crisi a velocitat de creuer

Diversos informes assenyalen la necessitat d’apostar per la sostenibilitat

b Beyond Building Barcelona-Construmat donarà protagonisme a una activitat clau

b

En aquesta edició, la cita aposta per

“un format diferent al voltant de la

innovació, el disseny, la sostenibi-

litat i la rehabilitació com a grans

eixos temàtics i amb l’organització

d’un Fòrum Contract nacional i in-

ternacional perquè les empreses

expositores puguin licitar les seves

ofertes en projectes de construc-

ció que s’estan desenvolupant en

diverses comunitats autònomes i

en països emergents, especialment

d’Amèrica Llatina”, destaca Jaume

Domènech, director de BBB-Constru-

mat. El principal repte del certamen és

altre “afavorir que els professionals

del sector de la construcció trobin

al saló novetats en tecnologia, ma-

terials o processos en un entorn

d’oportunitats de negoci per a les

empreses que hi participen”, subrat-

lla Domènech.M

bGairebé un milió d’edifi cis a Espanya estan en mal estat de conservació

MESURES

bAquesta situació representa una gran oportunitat per a les empreses del sector

Empreses participants: Amb la col·laboració de:

ANY DE LA REHABILITACIÓ EN INSTAL·LACIONS

www.enginyersbcn.cat/anyrehabilitacio

Alberto González II MONOGRÀFICS

Tots volem que el conjunt

d’elements que conformen

la nostra vida quotidiana

funcionin correctament en

tot moment. Que no ens provoquin

maldecaps. Però perquè tot vagi

suau com la seda en les instal·lacions

que ens envolten és imprescindible

un treball de manteniment i rehabili-

tació, que garanteixi no només el seu

correcte funcionament, sinó també la

seva eficàcia i eficiència. És per això

que el Col·legi d’Enginyers Graduats i

Enginyers Tècnics Industrials de Bar-

celona (Enginyers BCN) ha batejat el

2015 com a Any de la rehabilitació

en instal·lacions. Pere Rodríguez

s’encarrega de la seva coordinació.

-¿Quin tipus d’activitats con-

formen l’agenda d’aquest any te-

màtic?

-Hi haurà 17 o 18 activitats que

s’aniran celebrant durant tot l’any.

Per un costat, una sèrie de jornades

tècniques de dues hores de dura-

da, patrocinades per empreses,

que exposaran nous serveis, mate-

rials i productes que aporten millo-

res en l’àmbit de la rehabilitació. De

fet, ja s’han portata a terme dues

d’aquestes jornades i dilluns que ve

tindrà lloc la tercera. Paral·lelament,

hem programat cinc debats tècnics

d’un matí de durada, dividits en dues

sessions. Per últim, el 19 de març

hi haurà un curs de tot un dia, en

què diverses companyies realitzaran

ponències tècniques d’un interès

molt elevat, enfocades, per exemple,

en les noves tecnologies i els progra-

mes de gestió per fer la rehabilitació

més senzilla i econòmica.

-¿Podria avançar algun dels te-

mes que es tractaran en aquestes

sessions?

- E l G r e m i d ’ I n s t a l · l a d o r s

d’Ascensors de Catalunya hi anirà,

amb l’empresa Zardoya Otis, per

explicar les millores en eficiència

energètica que proporcionen les

noves tecnologies en el camp dels

elevadors, davant els sistemes ob-

solets antics.

Per una altra part, el debat tèc-

nic sobre i l · luminació plantejarà

el que pot representar –en termes

d’estalvi– la correcta il·luminació tant

de l’interior dels edificis com també

dels carrers i places. En aquest sen-

tit, crec que a Barcelona estem en la

via de les smart cities.

I un ú l t im exemple : e l g remi

d’instal·ladors detallarà com millo-

rar les instal·lacions d’aigua, amb

la utilització de nous materials o la

instal·lació de sistemes intel·ligents

que, per exemple en centres espor-

tius, garantirien la quantitat i tempe-

ratura de l’aigua necessària en cada

moment, minimitzant els consums

desaprofitats.

-¿Quin és el paper de l’enginyer

tècnic industrial en aquest camp?

-És molt ampli. Per ser ben mantin-

guda, qualsevol instal·lació ha d’estar

ben dissenyada des d’un principi, a

més de ser accessible. Quan s’està

fent el disseny d’una nova instal·lació,

és imprescindible que tots els esta-

ments involucrats (els enginyers, els

instal·ladors i els encarregats del seu

manteniment) aportin la seva expe-

riència perquè una futura acció de re-

habilitació no es trobi amb dificultats

que l’encareixin. Aquesta avaluació

inicial ha de servir, així mateix, per

analitzar els aspectes relacionats

amb l’estalvi energètic i de costos,

amb el respecte mediambiental, amb

la seguretat (tant la personal com la

de les instal·lacions) i, en definitiva,

amb la millora de la qualitat de vida

dels usuaris finals. A més, cada dia

hi ha més normatives, que exigeixen

que fem les coses d’una manera de-

terminada. I és necessari tenir una

base de coneixement molt àmplia,

que és la que proporciona l’enginyer.

-¿Es beneficia el sector de la re-

habilitació de la falta d’inversions

en obra nova?

-És evident que la rehabi l i ta-

ció cobra força en l’actual context

d’austeritat. Es calcula que, única-

ment la rehabilitació energètica, po-

dria generar més de 150.000 llocs

de treball directes fins al 2050. Això

significa que moltes companyies que

fins ara es dedicaven només a l’obra

nova s’estan orientant cap a aquest

subsector, alhora que es creen noves

empreses especialitzades.

-Ara fa falta desenvolupar una

cultura del manteniment més gran...

-És ev ident. També esperem

que hi contribueixin les ajudes pú-

bliques, com les que està atorgant

l’Ajuntament de Barcelona i que són

molt importants en quantia. De fet,

crec que és un bon moment perquè

les comunitats de propietaris es plan-

tegin aquelles reformes que tenen

pendents a les seves finques i edifi-

cis. Gràcies a aquestes subvencions,

aquestes intervencions ara són més

fàcils.M

“No s’ha de tenir por d’innovar”Enginyers BCN celebra ponències i jornades tècniques sobre el camp de la rehabilitació en instal·lacions

b Aquests professionals desenvolupen un paper clau en l’apartat de la planificació de les intervencions

b

L’OPINIÓ

“Per poder-seconservar bé, qualsevol instal·lació ha d’estar ben dissenyada des del principi”

Pere RODRÍGUEZCOORDINADOR DE L’ANY DE LA REHABILITACIÓ EN INSTAL·LACIONS

“Cada dia hi ha més normatives que exigeixen fer les coses d’una manera determinada””

L’entrevistat. El col·legiat Pere Rodríguez, a la seu d’Enginyers BCN.

MARTA JORDI

Eduard Palomares II MONOGRÀFICS

Hi ha alguns indicis que in-

diquen que el sector de la

construcció ha deixat de

caure i que es podria pro-

duir el 2015 un lleuger repunt. ¿Qui-

nes són les seves expectatives?

-Les expectatives són de creixement

entre un 15% i un 20% en el negoci de

la rehabilitació i les reformes, i també

es produirà un increment en cons-

trucció. Però sobretot hem notat un

important creixement en la demanda

de pressupostos per a la rehabilitació

de façanes, millores en comunitats de

propietaris i reformes de pisos.

-Fa temps que s’assenyala la re-

habilitació com el camí a seguir per

dinamitzar la indústria constructora,

encara que fins ara no ha sigut així.

¿Creu que ha arribat l’hora?

-Això esperem. En altres països

europeus com Alemanya, França o

Anglaterra es destina entre el 70% o

el 80% del pressupost total dirigit a

la construcció a treballs relacionats

amb la rehabilitació, mentre que aquí

a Espanya és només del 20%. Com-

prar una vivenda nova en els pròxims

temps seguirà sent una cosa cara i als

bancs els seguirà costant donar crèdit,

així que la rehabilitació de vivendes

serà una bona opció. A això s’hi uneix

la rehabilitació de les façanes d’edificis

de vivendes amb nous materials que

aïllen del fred i de la calor, una línia

que ens ofereix una bona perspectiva

de línia de negoci.

-Segons ha publicat recentment

EL PERIÓDICO, només el 25% dels

edificis antics de Barcelona estan

capacitats per superar la inspecció

tècnica d’edificis (ITE). ¿Significa

això que les empreses especialistes

en rehabilitació tindran molta feina

a fer en un futur pròxim?

-LA ITE és obligatòria, però encara

estem en un període d’adaptació fins

al 2017. I per un altre costat, la majoria

de comunitats de propietaris encara

no tenen els fons necessaris per fer

obres com les d’aïllament de façanes,

renovació d’instal·lacions antigues,

accessibilitat, adaptació dels locals…

Segurament s’esperarà fins a l’últim

moment per posar en marxa aquest

tipus de projectes. I pel que fa a les

ajudes públiques, l’Ajuntament de Bar-

celona ha augmentat les subvencions

amb un pressupost que ha passat dels

12 als 18 milions d’euros. Encara que

aquestes ajudes triguen a arribar un

any, i moltes comunitats es troben que

no tenen prou caixa per cobrir el cost i

s’alenteix tot el procés, de tal manera

que molts dels pressupostos que fem

queden a l’espera.

-¿Quines millores a nivell de sos-

tenibilitat es poden aconseguir grà-

cies a la rehabilitació d’un edifici o

a la reforma d’una vivenda?

-N’hi ha de diversos tipus, les que

fan referència a les instal·lacions i

les que s’aconsegueixen a través de

l’arquitectura. En el primer cas, podem

usar l’energia solar per aconseguir

aigua calenta sanitària i alimentar la

calefacció, que és el més habitual. A

més es poden instal·lar plaques fo-

tovoltaiques, encara que s’usa poc

en reformes interiors. També la cli-

matització amb equips de bomba de

calor eficients energèticament, amb,

per exemple, calderes estanques que

reaprofiten el vapor d’aigua generada.

-¿I a nivell arquitectònic?

-El més senzill és el control del sol,

amb solucions bàsiques com persia-

nes orientables i tendals per aconse-

guir un factor més elevat d’ombra. Una

cosa fàcil que et permet estalviar en

energia. I el mateix a l’hivern, però a

la inversa. També hi ha qüestions més

complexes com l’ús d’extradossats

interiors per millorar l’aïllament tèr-

mic de la façana, que et permet do-

blar la protecció amb un envà interior

aconseguint millorar la conductivitat

tèrmica. En la mateixa línia, s’ha de

tenir en compte que si una finestra no

està ben segellada o una fusteria no

està ben solucionada, es produeix una

pèrdua de calor o fred. Per això s’han

d’evitar els ponts tèrmics, per acon-

seguir que no es produeixi un trans-

vasament entre l’interior i l’exterior. I

l’aïllament també es podria aplicar al

terra i al sostre.

-¿Quin percentatge de vivendes

compten amb aquestes mesures

d’eficiència actualment?

-Només el 20%, que són les que

corresponen a la vivenda nova cons-

truïda en els últims 10 anys. Així que

hi ha molta feina a fer, encara que

només amb una intervenció senzilla

pots aconseguir una millora important

de l’eficiència energètica de la viven-

da. Una cosa que pot semblar molt

simple, com controlar l’assolellament,

t’oferirà molt bons resultats.

-Som-hi Construccions es va fun-

dar el 2014, després d’anys de cai-

gudes de l’activitat constructora a

causa de la crisi. ¿Per què van con-

siderar que era el moment adequat

per posar en marxa una empresa

dintre d’un sector molt tocat?

-Tots e ls que formem par t de

l’empresa procedim del sector i hem

passat per diferents constructores i

promotores. En el meu cas, vaig con-

siderar que havia arribat l’hora de crear

la meva pròpia empresa i vaig decidir

envoltar-me de gent que havia treballat

anteriorment amb mi, formant un equip

de quatre arquitectes, dos aparelladors

i una interiorista. Fa 20 anys que treba-

llo en aquest sector, així que he pogut

veure els seus errors i virtuts.

-Precisament, ¿quins errors s’han

d’evitar i quines virtuts realçar?

-Evidentment, un excés de com-

pra de sòl per part de les promotores

(nosaltres no ho som) i l’inici d’obres

quan no estava venut ni el 50% de les

vivendes. El que volem és aprofitar el

repunt del sector amb les nostres tres

línies de negoci: rehabilitació, reforma

de supermercats o hotels i projectes

per a inversors. Moltes empreses han

tingut una estructura sobredimensiona-

da, mentre que nosaltres fem una ges-

tió integral per part de cada arquitecte,

sense departaments aliens.

-Quan es parla de reformar un

edifici o una vivenda, la gent sol

associar-ho a problemes amb el

pressupost, els temps d’obra, la

brutícia… ¿Com es guanya la con-

fiança del client?

-Nosaltres volem fer les obres de la

manera més eficaç possible i també

amb el temps mínim possible. Garan-

tim el termini d’execució i el compli-

ment del pressupost, i fins i tot ofe-

rim el lloguer d’una altra vivenda o un

hotel mentre duren les obres. També

per evitar imprevistos, intentem fer una

cala de l’edifici i les parets per veure el

seu estat abans de redactar el pressu-

post. I a l’hora de definir el projecte,

assessorem el client tant per part d’un

arquitecte com d’un interiorista, per

veure quines idees es poden portar a

la pràctica i quines no i com aprofitar

l’espai al màxim.M

MANEL REALFUNDADOR I DIRECTOR EXECUTIU DE SOM-HI CONSTRUCCIONS

“Treballem en cada projecte de la manera més eficaç i en el temps mínim possible””

EXPECTATIVES

“Les previsions són que aquest any es produirà un increment del 20% en la demanda d’obres de reforma”

“Han augmentat les ajudes, però triguen a arribar, per això moltes comunitats no poden cobrir els pressupostos”

“Una intervenció senzilla permet una millora en l’eficiència d’una vivenda”

“Mitjançant la millora de l’aïllament i amb el control de l’assolellament es pot estalviar energia”

b “A Europa, la rehabilitació ocupa entre el 70% i el 80% del total; aquí només és el 20%”

b

MARTA JORDI

Disciplinat. Manel Real posa per a EL PERIÓDICO a la seu corporativa de Som-hi Construccions.

Alberto González II MONOGRÀFICS

És un mater ia l f ràg i l , que

s’assequi depèn de les condi-

cions climàtiques adequades,

i s’ha de treballar en fases,

esperant que estigui completament

sec –i de forma natural– per ser pintat

o utilitzat. Aquests són els principals

condicionants que dificulten treballar

amb el guix, matèria primera de Deco-

resc, negoci familiar fundat per Mario

i Montserrat Moreno, la mare i l’oncle

de la Neus, el 1974. En els orígens, es

dedicaven únicament a la fabricació de

plaques i motllures d’escaiola a Vilade-

cans i Manresa.

-Però la cosa va a més…

-En els anys 90, gràcies a la deman-

da de més productes, vam ampliar

les nostres instal·lacions a la zona de

l’Hospitalet i després a Sant Boi de

Llobregat. A causa d’aquests trasllats,

vam deixar de ser únicament fabricants

per dedicar-nos també a la comercia-

lització de tota classe de decoració

en escaiola. La confiança dels nostres

proveïdors –ubicats a tot Espanya– i el

prestigi que hem obtingut ens han fet

arribar fins on som ara.

-¿On són?

-Gràcies a la nostra web (www.deco-

resc.com), actualment treballem a totes

les comunitats autònomes espanyoles.

Però el nostre gran mercat, on distri-

buïm el 80% dels nostres productes,

és Catalunya. També hem exportat a

França, Romania, Xile, Uruguai, Argen-

tina, Guinea, Angola… Intentem obrir

mercat a l’estranger.

-¿Quin percentatge del seu negoci

està dirigit a la rehabilitació?

-L’aposta de Decoresc per la refor-

ma o la rehabilitació és absoluta. Ens

agrada veure com una cosa que està en

no gaire bon estat es converteix en una

obra única i personalitzada a gust del

client. No ens aventurem per les grans

obres noves impersonals.

-¿Quins són els treballs de rehabi-

litació que més porten a terme?

-S’estan rehabil i tant i reformant

molts pisos de l’Eixample barceloní i

se sol·liciten, sobretot, cornises i mot-

llures de principis del segle XX. A més a

més s’utilitzen plaques de guix laminat

(col·loquialment conegut com a pladur)

per sanejar parets o sostres i crear no-

ves divisions.

Realitzem una àmplia gamma de tre-

balls: si se sent el veí, tenim plaques

acústiques; si l’obra té humitats, tenim

plaques antihumitat; si hi ha nens (en

guarderies o escoles), se subministren

plaques d’alta duresa. Per a cada ne-

cessitat hi ha una solució.

-¿Tenen més sortida els elements

decoratius o els dirigits a la rehabi-

litació?

-Són dues coses compatibles. Pots

rehabilitar un local musical de moda

amb plaques de guix laminat, abaixar

sostres, i al seu torn donar un toc molt

sofisticat afegint-hi uns florons deco-

ratius a la paret com si fossin quadros,

unes columnes com a peu de taula…

Fins i tot instal·lar un frontal de llar de

foc per donar calidesa. Tenim, per

exemple, un client que ha rehabilitat un

xalet modernista al peu del parc Güell

i li ha donat moltíssima importància a

llindes, frisos, motllures i columnes. ¡Ha

quedat espectacular!

-¿També fan treballs a mida o per-

sonalitzats?

-Per descomptat. Tenim taller propi

i podem fer còpies de qualsevol peça,

ja sigui d’interior o fins i tot d’exterior

(en aquest últim cas treballem amb fi-

bres i ciments). Quan fem el disseny

d’una obra i hi ha elements decoratius

ja existents, parlem amb el client i ofe-

rim les dues opcions: feina de taller o

amb peces prefabricades.

-¿On es fabriquen els seus pro-

ductes?

-Tenim fabricants i proveïdors a tot el

territori espanyol. La nostra trajectòria

com a especialistes en la decoració en

escaiola ens ha permès obtenir acords

importants i d’exclusivitat amb diverses

firmes a Andalusia, el País Valencià, Ma-

drid, la zona nord, etcètera.

-¿Quin paper té la innovació tec-

nològica en el seu treball?

-Realment en aquest món afecta

poc. Per fabricar peces bàsicament

necessitem motllos de silicona o cau-

txú, escaiola i aigua. És un sector pu-

rament artesanal, i per això necessita

poca tecnologia i sí embrutar-te molt

les mans, com passava abans. Aquí

es treballa amb amor i dedicació. No

volem dir amb això que no existeixin

fabricacions en sèrie, però en cap cas

veurem fàbriques robotitzades fent ma-

terial i persones controlant des d’una

oficina amb una bata blanca.M

“És compatible fer una rehabilitació amb la introducció d’elements decoratius”

“La innovació tecnològica afecta poc en un món tan artesanal”

L’ACTIVITAT

“Tenim taller propi i podem fer còpies de qualsevol peça”

NEUS JOVERSÒCIA DE DECORESC

“La nostra trajectòria ens ha permès obtenir acords en exclusiva amb fabricants de tot Espanya””

En plena jornada. Carretó elèctric al taller de Sant Boi de Llobregat.

Decorem la seva llar perquè cada estada sigui única

Avinguda Marina, 72 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93 630 92 74 www.decoresc.com

MARTA JORDI

Especialització. Una professional de C. Casadevall-Estucs 1881 restaura l’esgrafiat d’un edifici.

Julio Maya II MONOGRÀFICS

Fundada fa 120 anys, C. Casa-

devall-Estucs 1881 és un con-

sumat especialista a recuperar

i tornar tota la seva esplendor

a edificis emblemàtics i històrics. Per

a això desenvolupa diferents tècniques

com els estucs tradicionals, esgrafiats,

relleus, revestiments amb calç, planxats

al foc o la recuperació i restauració de

vells estucs, pintures o pedra. Recupe-

rar, consolidar i protegir al màxim pos-

sible les edificacions amb garanties de

durabilitat és l’objectiu primordial de la

restauració. “En el nostre cas tractem

esgrafiats, estucs, elements arquitec-

tònics, pintures, frescos, etcètera.

No es tracta de repicar i tirar, sinó

d’utilitzar procediments no invasius

amb l’objectiu de restaurar de forma

respectuosa el nostre patrimoni ar-

quitectònic”, expliquen els responsa-

bles de l’empresa catalana.

C. Casadevall-Estucs 1881 parteix

d’una premissa irrenunciable: con-

servar abans de restaurar. “És millor

intentar frenar la degradació, exa-

minar al detall els diferents proce-

diments i solucions de recuperació

que agafar el cisell i el martell sense

solta ni volta”, esgrimeixen els espe-

cialistes de la firma. El més assenyat

és “restaurar i rehabilitar amb seny”,

aconsellen.

TRAJECTÒRIA. L’especialització

de l’empresa de restauració comprèn

la conservació de façanes i escales, la

restauració d’estucs, planxats al foc,

esgrafiats, reposició de ceràmiques,

rehabilitació de balcons i ornaments

de pedra natural o artificial, creació de

rèpliques d’escultures o ornaments,

restauració de mosaics, conservació

d’obres d’art i del patrimoni cultural,

reforços estructurals, entre altres ac-

tuacions.

La firma, que compta amb un ampli

equip d’artesans en les diferents bran-

ques constructives per desenvolupar

els seus projectes, també aposta per

les noves tecnologies fent servir un

aparell làser tridimensional que, entre

altres funcions, realitza un seguiment

arqueològic, un aixecament planimètric

o fotografies virtuals, cosa que permet

agilitzar l’obra i reduir costos.

Al llarg de la seva dilatada trajec-

tòria, C. Casadevall-Estucs 1881 ha

desenvolupat projectes de gran valor

arquitectònic, com el Parlament de

Catalunya, la Casa Ametller o el Palau

Marc, a més d’altres actuacions en edi-

ficis emblemàtics de Catalunya, com la

Casa Duran (Cervera), o la Casa Negre

(Sant Joan Despí). L’empresa també ha

realitzat intervencions de rellevància en

centres comercials, com és el cas de

La Roca Village, a la Roca del Vallès.

Altres obres importants són la Casa

dels Velers, la joieria Joaquín Berao,

l’Hotel Florida al Tibidabo o el Palau

de la Justícia de Barcelona.M

Edifici emblemàtic. Façana de la Pia Almoina on treballen els professionals de Groc.

Groc respecta les velles tècniques de restauració amb l’objectiu de mantenir l’esperit de l’obra

Màxima fidelitat a l’aspecte original

J. M. II MONOGRÀFICS

Conservar el patrimoni arqui-

tectònic de les ciutats és el

principal objectiu d’una de

les empreses especialitza-

des en aquest tipus d’actuacions. A

Groc hi treballen “amb la delicadesa i

l’atenció als detalls necessàries per

estar a l’altura del treball original”,

afirmen els seus responsables. La firma

catalana cobreix totes les necessitats

del projecte de restauració tant des del

punt de vista infraestructural com des

de l’aspecte tècnic. “Hem restaurat

multitud d’edificis monumentals

procurant mantenir en tot moment

aquest esperit d’atenció als detalls,

aquest respecte màxim per l’obra

que intentem reviure”, subratllen.

Conscients que “aconseguir els mi-

llors resultats” és la clau en totes les

seves actuacions, Groc sap que per

mantenir en perfecte estat el patrimoni

arquitectònic d’una ciutat o recuperar

un edifici emblemàtic s’ha d’“aplicar

una tècnica depurada i comptar

amb la col·laboració d’un equip de

professionals multidisciplinari que

estudiïn en profunditat la solució

més adequada”.

Una de les senyes d’identitat de

l’empresa és que respecta les velles

tècniques de restauració, aquelles

que es van utilitzar en la construcció

de l’edifici, ja que “hem de ser pru-

dents en l’elecció de les tècniques i

els materials que s’han d’utilitzar en

la restauració de l’obra per ser fidels

al seu aspecte original”, expliquen els

professionals de Groc.

TREBALLS. La capacitat i l’expe-

riència de l’empresa catalana es po-

sen en relleu en els seus nombrosos

treballs, entre els quals destaquen, pel

seu especial significat, la restauració

de la catedral de Barcelona i la recu-

peració de l’antiga plaça de toros de

Les Arenes, reconvertida en centre co-

mercial i d’oci. La majoria de les seves

actuacions es desenvolupen a Barce-

lona, com en els casos de la Fundació

Tàpies, la Casa Vicens de Gaudí, la

Pia Almoina o l’edifici de CaixaForum,

per citar alguns exemples, encara que

Groc també treballa en la rehabilitació

dels edificis tradicionals de la ciutat on

aplica tota la seva experiència i el seu

savoir faire.M

C. Casadevall Estucs 1881 utilitza procediments no invasius amb el propòsit de restaurar de forma respectuosa el patrimoni arquitectònic

Tornar l’esplendor a edificis emblemàtics requereix experiència

bEls professionals de la fi rma estudien a fons la solució més adequadabL’empresa

compta amb un equip d’experts artesans en les diferents branques constructives

ESPECIALITZACIÓ