93 419 25 54 • Villarroel 216-218 5º 4ª – Barcelona • mà[email protected]
Rehabilitar dóna molt joc
L’activitat rehabilitadora preveu mantenir un creixement constant
Millorar l’eficiència energètica dels edificis és un dels grans reptes
Els professionals del sector reclamen més ajudes a les administracions
CATALUNYA CONSTRUEIX
MONOGRÀFIC. REHABILITACIÓ
COL·LEGI D´APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
www.catalunyaconstruye.com
S’ESPEREN ANYS DE CREIXEMENT CONSTANT
EL FUTUR S’ENTREVEU AMB MÉS OPTIMISME
AFEGIR VALORPER IMPULSARLA DEMANDA
BBB-CONSTRUMAT, UN NOU SALÓ PER A UN NOU SECTOR
JaumeDomènech
Aquest any, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Tècnics
Industrials de Barcelona (Enginyers BCN) celebra l’any
de les rehabilitacions en instal·lacions i és per aquest motiu
que creiem més oportú que mai participar en aquest Cata-
lunya Construeix dedicat precisament a la rehabilitació. Les
instal·lacions i l’edificació van alhora en aquest camí de recu-
peració que sembla que podrem recórrer durant el 2015 i que
ha de servir per poder entreveure el futur immediat amb una
mica d’optimisme.
És evident que la travessia del desert ha sigut llarga però
el més important de tot és que estem aquí i que continuem
treballant perquè la construcció torni a ser un pilar important
de l’economia, però sense caure en les exageracions de temps
passats.
Els nostres col·legiats, els enginyers tècnics industrials i ara
també els enginyers graduats de l’àmbit industrial, tenen molt
a dir en el món de la rehabilitació, ja que per atribucions i co-
neixements professionals tenen el perfil idoni per desenvolupar
tota classe de projectes d’instal·lacions (baixa tensió, clima-
tització, energies renovables, il·luminació, etcètera), així com
també projectes d’obres, sempre des d’un vessant sostenible
i amb garantia professional.M
E l sector de la construcció cada vegada alberga menys dub-
tes sobre el protagonisme creixent de la rehabilitació en el
seu model de negoci. Els dubtes més persistents són els relatius
a si es podrà mobilitzar prou demanda.
Tot i les ajudes públiques actualment en oferta, l’usuari final
mitjà segueix tenint moltes dificultats per assumir costos d’uns
pocs milers d’euros per vivenda. Els programes d’ajudes són
poc estables i el seu tràmit és complex. Igualment fan falta
fórmules de finançament més a la mida de les comunitats de
propietaris.
També s’hauria de transmetre seguretat al ciutadà que con-
tracta professionals i empreses per rehabilitar en el context d’un
mercat massa agitat. El segell Consta i l’ApTE de l’Itec poden
aportar un extra de garanties que tot aquest esforç econòmic
es traduirà en valor afegit.
Aquesta idea d’afegir valor és crucial per impulsar la demanda.
Per a uns el valor serà el merament monetari de la propietat
com a objecte immobiliari, per a altres potser serà la millora
mediambiental i per a altres, potser la majoria, el valor es ba-
sarà simplement en una millora del confort. La rehabilitació té
potencial per satisfer totes aquestes aspiracions. És el moment
d’explotar aquest potencial.M
Del 19 al 23 de maig, el pavelló 3 del recinte de Gran Via
serà l’escenari d’una nova edició del Saló Internacional de
la Construcció de Fira de Barcelona. Però no es tracta d’una
edició més del tradicional Construmat. Falten 90 dies per obrir
una nova edició d’un certamen que ha experimentat un profund
procés de transformació i reorientació per convertir-se en el nou
Beyond Building Barcelona-Construmat. Esperem que sigui una
reunió útil en què tots els professionals del sector trobin novetats
en tecnologia, materials o processos en un entorn de verdaderes
oportunitats de negoci. I, com diu el seu nom en anglès, perquè
la construcció espanyola vagi més enllà i faci un pas endavant
per sortir de la crisi.
Per aquest motiu, hem optat per un format diferent amb tota
l’oferta articulada al voltant de la innovació, el disseny, la sos-
tenibilitat i la rehabilitació com a grans eixos temàtics i amb
l’organització d’un Fòrum Contract nacional i internacional on les
empreses expositores puguin licitar les seves ofertes en diferents
projectes de construcció. I seguirem donant protagonisme a la
rehabilitació, perquè som conscients que el nostre país encara té
un gran camí per recórrer en aquest àmbit, ja no solament en la
millora estructural dels edificis, sinó també des del punt de vista
de l’eficiència energètica.M
MiquelDarnésDEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS GRADUATS I TÈCNICS INDUSTRIALSDE BARCELONA (ENGINYERS BCN)
D’acord amb les últimes dades oficials, a Ca-
talunya hi ha un total de 2.944.944 vivendes,
de les quals 2.107.142, més del 70%, són anteriors
al 1991, és a dir, tenen més de 25 anys.
Això suposa que la majoria d’aquests edificis,
no només necessiten una renovació per corregir
l’efecte del desgast propi del pas del temps i de
l’ús, sinó que a més necessiten adaptar-se a les no-
ves tecnologies, a les noves exigències de confort,
a les noves normatives en matèria d’accessibilitat
de les persones i d’eficiència energètica. En aquest
context, és fàcil pronosticar que al sector de la
rehabilitació l’esperen uns anys de creixement
constant.
No obstant, amb l’objectiu de poder consolidar
aquest creixement és necessari crear una sèrie de
condicions que permetin complir aquests pronòs-
tics: l’establiment d’una fiscalitat clara, amb tipus
impositius reduïts que facin aflorar bona part de
l’economia submergida avui existent, la intro-
ducció de mecanismes que donin transparència
al mercat, facilitant la contractació d’empreses
especialitzades, com el registre Consta, creant
FranciscoDiéguezDIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA (ITEC)
DIRECTORDE BEYOND BUILDING BARCELONA-CONSTRUMAT
JoaquimLlansóPRESIDENT DE LA CAMBRA OFICIAL DE CONTRACTISTES D’OBRES DE CATALUNYA (CCOC)
Les tribunes. Els experts opinenb
La primera cosa que hem de considerar és
que el sòl és un bé escàs i no renovable,
i això vol dir que rehabilitar suposa un estalvi
del seu consum. Les ciutats estan subjectes
a constants transformacions, creixen ràpida-
ment, es construeixen zones cada vegada
més perifèriques, però al mateix temps es
porten a terme intervencions en zones amb
un traçat antic. En ocasions fins i tot aquestes
zones tendeixen a una disposició espacial
amb formes poc privilegiades per la seva po-
sició en una nova trama urbana.
La rehabilitació d’edificis, vivendes i barris
sencers contribueix a una regeneració urbana
atractiva per a una població jove que actua
protegint i dinamitzant l’entorn i evitant una
degradació arquitectònica, social i econòmica
més profunda.
La mesura del grau de rehabilitació de vi-
vendes antigues en una ciutat és una forma
indirecta d’avaluar el nivell d’aprofitament
del sòl com a recurs. En aquest sentit, la
restauració d’edificis en mal estat i la seva
REHABILITAR SUPOSA UN ESTALVI DE SÒL
LluísMarsàPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS DE BARCELONA (APCE)
mecanismes que facilitin el finançament de les
comunitats de propietaris mitjançant productes
bancaris i mecanismes d’aval, adoptant mesures
de promoció fiscal de la rehabilitació combinant
incentius indirectes, com les desgravacions fiscals,
amb incentius directes consistents en polítiques
específiques de subvencions als col·lectius amb
menys recursos, i l’elaboració per part dels poders
públics de programes plurianuals de rehabilitació
dels edificis públics, així com dels seus parcs de
vivendes públiques.
El sector de la rehabilitació incideix directament
en la societat, millorant les condicions de vida dels
seus ciutadans, i indirectament, mitjançant la crea-
ció d’ocupació i riquesa ael territori. No ens podem
permetre el luxe d’oblidar-ho.M
transformació en noves vivendes suposa una
revalorització d’aquests espais i un estalvi im-
portant de sòl.
Així doncs, la rehabilitació és una alternati-
va real. No podem oblidar que el nostre parc
de vivendes té un percentatge d’unitats que
necessiten adequar-se als nous estàndards
de qualitat, però per fer-la a gran escala és
necessària la complicitat de les administra-
cions, a més de ser una activitat intensiva en
finançament-capital.M
COL·LEGI D´APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
Ampliatel termini per a la sol·licitud d’ajudesJ. M. II MONOGRÀFICS
E l Consorci de l’Habitatge de
Barcelona ha prorrogat per al
2015 la convocatòria d’ajudes
per a la rehabilitació d’edificis, atenent
a l’increment d’expedients presentats
el 2014 i l’interès dels ciutadans i el
sector de la rehabilitació. Presenta no-
vetats importants per millorar i ampliar
els programes d’ajudes, com la simpli-
ficació de tràmits o la unificació i aug-
ment de percentatges de subvencions.
Les obres de rehabilitació que es poden
acollir a aquesta convocatòria són totes
aquelles que afectin l’edifici. El percen-
tatge de la subvenció inclou el pres-
supost declarat en la llicència d’obres,
estudis, treballs tècnics, taxes i tributs.
Les ajudes es poden sol·licitar i tra-
mitar a través del president de la co-
munitat de propietaris, l’administrador
o propietari de l’edifici, i les Oficines
de la Vivenda de Barcelona on es dó-
na assessorament i suport tècnic per
facilitar el procés. Per a professionals,
a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà
i la Qualitat de Vida.
Les condicions que s’han de complir
per rebre aquestes ajudes són: que els
edificis siguin anteriors al 1981, desti-
nats majoritàriament a vivenda; que hi
hagi acord de la comunitat de propieta-
ris; no iniciar les obres abans de reco-
llir l’informe tècnic inicial que s’entrega
amb posterioritat a la formalització
de la sol·licitud; aportar el comunicat
d’inici d’obres o llicència d’obres; co-
mençar-les al cap de tres mesos des
de l’emissió de l’informe tècnic inicial.
Els programes prioritaris establerts
poden arribar a tenir una subvenció
de fins al 50% (màxim 60.000 euros)
i són els següents: rehabilitació ener-
gètica; façanes, cobertes, mitgeres i
celoberts; terrats verds; instal·lació
d’aigua calenta sanitària mitjançant
energia solar; posada en marxa de
plaques solars obsoletes; aigua directa
sanitària; centralització d’instal·lacions
i substitució de serveis de subminis-
trament per altres de més eficients;
accessibilitat (instal·lació d’ascensors
en edificis que no tinguin i supressió
de barreres arquitectòniques en esca-
les i vestíbuls); patologies estructurals;
rehabilitació arquitectònica d’elements
comuns.M
Renovació. Obres de rehabilitació en un edifici del passeig de Gràcia de Barcelona.
J. M. II MONOGRÀFICS
És evident que la rehabilitació
té un clar impacte social, per
la millora de les condicions
de vida tant dels edificis com
dels barris, i ambiental, al contribuir
a la sostenibilitat energètica. Malgrat
estar lluny encara del 42% del total de
l’activitat constructora que representa
en el conjunt de la Unió Europea, la re-
habilitació a Espanya segueix guanyant
protagonisme.
Segons l’informe d’hivern del grup
Euroconstruct, després d’entrar en xi-
fres positives el 2014, la rehabilitació
mantindrà uns nivells d’activitat sos-
tinguda d’un 1,4% en els pròxims dos
anys. Són dades modestes, és cert,
però indiquen que la rehabilitació ha
resistit millor l’impacte de la crisi i que
en surt a velocitat de creuer.
Ja el 2013, l’Informe Construmat va
posar en relleu l’impacte de l’activitat
rehabi l i tadora en l’economia. En
aquell moment, per cada euro invertit
en rehabilitació, es generava un 85%
d’activitat econòmica addicional i per
cada cent euros que l’Administració
destinava a finançar actuacions de mi-
llora als edificis, aquesta en recuperava
111 a través dels impostos.
Conscients de la importància de la
rehabilitació, des del punt de vista de
l’eficiència energètica, la UE ha decidit
destinar el 20% dels seus fons a impul-
sar aquesta activitat amb l’objectiu de
reduir els consums d’energia.
I a Espanya, on prop d’un milió
d’edificis estan en un deficient estat de
conservació, gairebé 5,5 milions tenen
problemes d’accessibilitat, i un 60% de
les vivendes van ser construïdes abans
de 1980, moment en què no existia
l’actual normativa, representa una gran
oportunitat de negoci per a les empre-
ses del sector.
GRAN EIX TEMÀTIC. Per això,
en aquesta nova etapa, Beyond Buil-
ding Barcelona-Construmat torna a
comptar amb la rehabilitació com un
dels seus grans eixos temàtics. Així,
el certamen, que tindrà lloc del 19 al
23 de maig al pavelló 3 del recinte de
Gran Via, donarà protagonisme a tots
els agents implicats en aquest àmbit
des de la rehabilitació integral fins a
la regeneració urbana sense oblidar
la rehabilitació energètica. En aquest
sentit, BBB-Construmat comptarà amb
escenari-edifici en què es faran demos-
tracions in situ on els expositors mos-
traran com s’apliquen els seus produc-
tes o com es reparen determinades
patologies, entre altres actuacions.
Els continguts d’aquesta zona es
complementen amb diverses jorna-
des de debat i reflexió i accions de
sensibilització per a la ciutadania. Per
això, divendres, dia 22, i dissabte, dia
23, la zona de rehabilitació de Beyond
Building Barcelona-Construmat estarà
oberta al públic en general perquè
aquest pugui trobar assessorament
tècnic i solucions professionals així
com vies de finançament públiques i
privades per resoldre els seus casos.
La rehabilitació surt de la crisi a velocitat de creuer
Diversos informes assenyalen la necessitat d’apostar per la sostenibilitat
b Beyond Building Barcelona-Construmat donarà protagonisme a una activitat clau
b
En aquesta edició, la cita aposta per
“un format diferent al voltant de la
innovació, el disseny, la sostenibi-
litat i la rehabilitació com a grans
eixos temàtics i amb l’organització
d’un Fòrum Contract nacional i in-
ternacional perquè les empreses
expositores puguin licitar les seves
ofertes en projectes de construc-
ció que s’estan desenvolupant en
diverses comunitats autònomes i
en països emergents, especialment
d’Amèrica Llatina”, destaca Jaume
Domènech, director de BBB-Constru-
mat. El principal repte del certamen és
altre “afavorir que els professionals
del sector de la construcció trobin
al saló novetats en tecnologia, ma-
terials o processos en un entorn
d’oportunitats de negoci per a les
empreses que hi participen”, subrat-
lla Domènech.M
bGairebé un milió d’edifi cis a Espanya estan en mal estat de conservació
MESURES
bAquesta situació representa una gran oportunitat per a les empreses del sector
Empreses participants: Amb la col·laboració de:
ANY DE LA REHABILITACIÓ EN INSTAL·LACIONS
www.enginyersbcn.cat/anyrehabilitacio
Alberto González II MONOGRÀFICS
Tots volem que el conjunt
d’elements que conformen
la nostra vida quotidiana
funcionin correctament en
tot moment. Que no ens provoquin
maldecaps. Però perquè tot vagi
suau com la seda en les instal·lacions
que ens envolten és imprescindible
un treball de manteniment i rehabili-
tació, que garanteixi no només el seu
correcte funcionament, sinó també la
seva eficàcia i eficiència. És per això
que el Col·legi d’Enginyers Graduats i
Enginyers Tècnics Industrials de Bar-
celona (Enginyers BCN) ha batejat el
2015 com a Any de la rehabilitació
en instal·lacions. Pere Rodríguez
s’encarrega de la seva coordinació.
-¿Quin tipus d’activitats con-
formen l’agenda d’aquest any te-
màtic?
-Hi haurà 17 o 18 activitats que
s’aniran celebrant durant tot l’any.
Per un costat, una sèrie de jornades
tècniques de dues hores de dura-
da, patrocinades per empreses,
que exposaran nous serveis, mate-
rials i productes que aporten millo-
res en l’àmbit de la rehabilitació. De
fet, ja s’han portata a terme dues
d’aquestes jornades i dilluns que ve
tindrà lloc la tercera. Paral·lelament,
hem programat cinc debats tècnics
d’un matí de durada, dividits en dues
sessions. Per últim, el 19 de març
hi haurà un curs de tot un dia, en
què diverses companyies realitzaran
ponències tècniques d’un interès
molt elevat, enfocades, per exemple,
en les noves tecnologies i els progra-
mes de gestió per fer la rehabilitació
més senzilla i econòmica.
-¿Podria avançar algun dels te-
mes que es tractaran en aquestes
sessions?
- E l G r e m i d ’ I n s t a l · l a d o r s
d’Ascensors de Catalunya hi anirà,
amb l’empresa Zardoya Otis, per
explicar les millores en eficiència
energètica que proporcionen les
noves tecnologies en el camp dels
elevadors, davant els sistemes ob-
solets antics.
Per una altra part, el debat tèc-
nic sobre i l · luminació plantejarà
el que pot representar –en termes
d’estalvi– la correcta il·luminació tant
de l’interior dels edificis com també
dels carrers i places. En aquest sen-
tit, crec que a Barcelona estem en la
via de les smart cities.
I un ú l t im exemple : e l g remi
d’instal·ladors detallarà com millo-
rar les instal·lacions d’aigua, amb
la utilització de nous materials o la
instal·lació de sistemes intel·ligents
que, per exemple en centres espor-
tius, garantirien la quantitat i tempe-
ratura de l’aigua necessària en cada
moment, minimitzant els consums
desaprofitats.
-¿Quin és el paper de l’enginyer
tècnic industrial en aquest camp?
-És molt ampli. Per ser ben mantin-
guda, qualsevol instal·lació ha d’estar
ben dissenyada des d’un principi, a
més de ser accessible. Quan s’està
fent el disseny d’una nova instal·lació,
és imprescindible que tots els esta-
ments involucrats (els enginyers, els
instal·ladors i els encarregats del seu
manteniment) aportin la seva expe-
riència perquè una futura acció de re-
habilitació no es trobi amb dificultats
que l’encareixin. Aquesta avaluació
inicial ha de servir, així mateix, per
analitzar els aspectes relacionats
amb l’estalvi energètic i de costos,
amb el respecte mediambiental, amb
la seguretat (tant la personal com la
de les instal·lacions) i, en definitiva,
amb la millora de la qualitat de vida
dels usuaris finals. A més, cada dia
hi ha més normatives, que exigeixen
que fem les coses d’una manera de-
terminada. I és necessari tenir una
base de coneixement molt àmplia,
que és la que proporciona l’enginyer.
-¿Es beneficia el sector de la re-
habilitació de la falta d’inversions
en obra nova?
-És evident que la rehabi l i ta-
ció cobra força en l’actual context
d’austeritat. Es calcula que, única-
ment la rehabilitació energètica, po-
dria generar més de 150.000 llocs
de treball directes fins al 2050. Això
significa que moltes companyies que
fins ara es dedicaven només a l’obra
nova s’estan orientant cap a aquest
subsector, alhora que es creen noves
empreses especialitzades.
-Ara fa falta desenvolupar una
cultura del manteniment més gran...
-És ev ident. També esperem
que hi contribueixin les ajudes pú-
bliques, com les que està atorgant
l’Ajuntament de Barcelona i que són
molt importants en quantia. De fet,
crec que és un bon moment perquè
les comunitats de propietaris es plan-
tegin aquelles reformes que tenen
pendents a les seves finques i edifi-
cis. Gràcies a aquestes subvencions,
aquestes intervencions ara són més
fàcils.M
“No s’ha de tenir por d’innovar”Enginyers BCN celebra ponències i jornades tècniques sobre el camp de la rehabilitació en instal·lacions
b Aquests professionals desenvolupen un paper clau en l’apartat de la planificació de les intervencions
b
L’OPINIÓ
“Per poder-seconservar bé, qualsevol instal·lació ha d’estar ben dissenyada des del principi”
Pere RODRÍGUEZCOORDINADOR DE L’ANY DE LA REHABILITACIÓ EN INSTAL·LACIONS
“Cada dia hi ha més normatives que exigeixen fer les coses d’una manera determinada””
L’entrevistat. El col·legiat Pere Rodríguez, a la seu d’Enginyers BCN.
MARTA JORDI
Eduard Palomares II MONOGRÀFICS
Hi ha alguns indicis que in-
diquen que el sector de la
construcció ha deixat de
caure i que es podria pro-
duir el 2015 un lleuger repunt. ¿Qui-
nes són les seves expectatives?
-Les expectatives són de creixement
entre un 15% i un 20% en el negoci de
la rehabilitació i les reformes, i també
es produirà un increment en cons-
trucció. Però sobretot hem notat un
important creixement en la demanda
de pressupostos per a la rehabilitació
de façanes, millores en comunitats de
propietaris i reformes de pisos.
-Fa temps que s’assenyala la re-
habilitació com el camí a seguir per
dinamitzar la indústria constructora,
encara que fins ara no ha sigut així.
¿Creu que ha arribat l’hora?
-Això esperem. En altres països
europeus com Alemanya, França o
Anglaterra es destina entre el 70% o
el 80% del pressupost total dirigit a
la construcció a treballs relacionats
amb la rehabilitació, mentre que aquí
a Espanya és només del 20%. Com-
prar una vivenda nova en els pròxims
temps seguirà sent una cosa cara i als
bancs els seguirà costant donar crèdit,
així que la rehabilitació de vivendes
serà una bona opció. A això s’hi uneix
la rehabilitació de les façanes d’edificis
de vivendes amb nous materials que
aïllen del fred i de la calor, una línia
que ens ofereix una bona perspectiva
de línia de negoci.
-Segons ha publicat recentment
EL PERIÓDICO, només el 25% dels
edificis antics de Barcelona estan
capacitats per superar la inspecció
tècnica d’edificis (ITE). ¿Significa
això que les empreses especialistes
en rehabilitació tindran molta feina
a fer en un futur pròxim?
-LA ITE és obligatòria, però encara
estem en un període d’adaptació fins
al 2017. I per un altre costat, la majoria
de comunitats de propietaris encara
no tenen els fons necessaris per fer
obres com les d’aïllament de façanes,
renovació d’instal·lacions antigues,
accessibilitat, adaptació dels locals…
Segurament s’esperarà fins a l’últim
moment per posar en marxa aquest
tipus de projectes. I pel que fa a les
ajudes públiques, l’Ajuntament de Bar-
celona ha augmentat les subvencions
amb un pressupost que ha passat dels
12 als 18 milions d’euros. Encara que
aquestes ajudes triguen a arribar un
any, i moltes comunitats es troben que
no tenen prou caixa per cobrir el cost i
s’alenteix tot el procés, de tal manera
que molts dels pressupostos que fem
queden a l’espera.
-¿Quines millores a nivell de sos-
tenibilitat es poden aconseguir grà-
cies a la rehabilitació d’un edifici o
a la reforma d’una vivenda?
-N’hi ha de diversos tipus, les que
fan referència a les instal·lacions i
les que s’aconsegueixen a través de
l’arquitectura. En el primer cas, podem
usar l’energia solar per aconseguir
aigua calenta sanitària i alimentar la
calefacció, que és el més habitual. A
més es poden instal·lar plaques fo-
tovoltaiques, encara que s’usa poc
en reformes interiors. També la cli-
matització amb equips de bomba de
calor eficients energèticament, amb,
per exemple, calderes estanques que
reaprofiten el vapor d’aigua generada.
-¿I a nivell arquitectònic?
-El més senzill és el control del sol,
amb solucions bàsiques com persia-
nes orientables i tendals per aconse-
guir un factor més elevat d’ombra. Una
cosa fàcil que et permet estalviar en
energia. I el mateix a l’hivern, però a
la inversa. També hi ha qüestions més
complexes com l’ús d’extradossats
interiors per millorar l’aïllament tèr-
mic de la façana, que et permet do-
blar la protecció amb un envà interior
aconseguint millorar la conductivitat
tèrmica. En la mateixa línia, s’ha de
tenir en compte que si una finestra no
està ben segellada o una fusteria no
està ben solucionada, es produeix una
pèrdua de calor o fred. Per això s’han
d’evitar els ponts tèrmics, per acon-
seguir que no es produeixi un trans-
vasament entre l’interior i l’exterior. I
l’aïllament també es podria aplicar al
terra i al sostre.
-¿Quin percentatge de vivendes
compten amb aquestes mesures
d’eficiència actualment?
-Només el 20%, que són les que
corresponen a la vivenda nova cons-
truïda en els últims 10 anys. Així que
hi ha molta feina a fer, encara que
només amb una intervenció senzilla
pots aconseguir una millora important
de l’eficiència energètica de la viven-
da. Una cosa que pot semblar molt
simple, com controlar l’assolellament,
t’oferirà molt bons resultats.
-Som-hi Construccions es va fun-
dar el 2014, després d’anys de cai-
gudes de l’activitat constructora a
causa de la crisi. ¿Per què van con-
siderar que era el moment adequat
per posar en marxa una empresa
dintre d’un sector molt tocat?
-Tots e ls que formem par t de
l’empresa procedim del sector i hem
passat per diferents constructores i
promotores. En el meu cas, vaig con-
siderar que havia arribat l’hora de crear
la meva pròpia empresa i vaig decidir
envoltar-me de gent que havia treballat
anteriorment amb mi, formant un equip
de quatre arquitectes, dos aparelladors
i una interiorista. Fa 20 anys que treba-
llo en aquest sector, així que he pogut
veure els seus errors i virtuts.
-Precisament, ¿quins errors s’han
d’evitar i quines virtuts realçar?
-Evidentment, un excés de com-
pra de sòl per part de les promotores
(nosaltres no ho som) i l’inici d’obres
quan no estava venut ni el 50% de les
vivendes. El que volem és aprofitar el
repunt del sector amb les nostres tres
línies de negoci: rehabilitació, reforma
de supermercats o hotels i projectes
per a inversors. Moltes empreses han
tingut una estructura sobredimensiona-
da, mentre que nosaltres fem una ges-
tió integral per part de cada arquitecte,
sense departaments aliens.
-Quan es parla de reformar un
edifici o una vivenda, la gent sol
associar-ho a problemes amb el
pressupost, els temps d’obra, la
brutícia… ¿Com es guanya la con-
fiança del client?
-Nosaltres volem fer les obres de la
manera més eficaç possible i també
amb el temps mínim possible. Garan-
tim el termini d’execució i el compli-
ment del pressupost, i fins i tot ofe-
rim el lloguer d’una altra vivenda o un
hotel mentre duren les obres. També
per evitar imprevistos, intentem fer una
cala de l’edifici i les parets per veure el
seu estat abans de redactar el pressu-
post. I a l’hora de definir el projecte,
assessorem el client tant per part d’un
arquitecte com d’un interiorista, per
veure quines idees es poden portar a
la pràctica i quines no i com aprofitar
l’espai al màxim.M
MANEL REALFUNDADOR I DIRECTOR EXECUTIU DE SOM-HI CONSTRUCCIONS
“Treballem en cada projecte de la manera més eficaç i en el temps mínim possible””
EXPECTATIVES
“Les previsions són que aquest any es produirà un increment del 20% en la demanda d’obres de reforma”
“Han augmentat les ajudes, però triguen a arribar, per això moltes comunitats no poden cobrir els pressupostos”
“Una intervenció senzilla permet una millora en l’eficiència d’una vivenda”
“Mitjançant la millora de l’aïllament i amb el control de l’assolellament es pot estalviar energia”
b “A Europa, la rehabilitació ocupa entre el 70% i el 80% del total; aquí només és el 20%”
b
MARTA JORDI
Disciplinat. Manel Real posa per a EL PERIÓDICO a la seu corporativa de Som-hi Construccions.
Alberto González II MONOGRÀFICS
És un mater ia l f ràg i l , que
s’assequi depèn de les condi-
cions climàtiques adequades,
i s’ha de treballar en fases,
esperant que estigui completament
sec –i de forma natural– per ser pintat
o utilitzat. Aquests són els principals
condicionants que dificulten treballar
amb el guix, matèria primera de Deco-
resc, negoci familiar fundat per Mario
i Montserrat Moreno, la mare i l’oncle
de la Neus, el 1974. En els orígens, es
dedicaven únicament a la fabricació de
plaques i motllures d’escaiola a Vilade-
cans i Manresa.
-Però la cosa va a més…
-En els anys 90, gràcies a la deman-
da de més productes, vam ampliar
les nostres instal·lacions a la zona de
l’Hospitalet i després a Sant Boi de
Llobregat. A causa d’aquests trasllats,
vam deixar de ser únicament fabricants
per dedicar-nos també a la comercia-
lització de tota classe de decoració
en escaiola. La confiança dels nostres
proveïdors –ubicats a tot Espanya– i el
prestigi que hem obtingut ens han fet
arribar fins on som ara.
-¿On són?
-Gràcies a la nostra web (www.deco-
resc.com), actualment treballem a totes
les comunitats autònomes espanyoles.
Però el nostre gran mercat, on distri-
buïm el 80% dels nostres productes,
és Catalunya. També hem exportat a
França, Romania, Xile, Uruguai, Argen-
tina, Guinea, Angola… Intentem obrir
mercat a l’estranger.
-¿Quin percentatge del seu negoci
està dirigit a la rehabilitació?
-L’aposta de Decoresc per la refor-
ma o la rehabilitació és absoluta. Ens
agrada veure com una cosa que està en
no gaire bon estat es converteix en una
obra única i personalitzada a gust del
client. No ens aventurem per les grans
obres noves impersonals.
-¿Quins són els treballs de rehabi-
litació que més porten a terme?
-S’estan rehabil i tant i reformant
molts pisos de l’Eixample barceloní i
se sol·liciten, sobretot, cornises i mot-
llures de principis del segle XX. A més a
més s’utilitzen plaques de guix laminat
(col·loquialment conegut com a pladur)
per sanejar parets o sostres i crear no-
ves divisions.
Realitzem una àmplia gamma de tre-
balls: si se sent el veí, tenim plaques
acústiques; si l’obra té humitats, tenim
plaques antihumitat; si hi ha nens (en
guarderies o escoles), se subministren
plaques d’alta duresa. Per a cada ne-
cessitat hi ha una solució.
-¿Tenen més sortida els elements
decoratius o els dirigits a la rehabi-
litació?
-Són dues coses compatibles. Pots
rehabilitar un local musical de moda
amb plaques de guix laminat, abaixar
sostres, i al seu torn donar un toc molt
sofisticat afegint-hi uns florons deco-
ratius a la paret com si fossin quadros,
unes columnes com a peu de taula…
Fins i tot instal·lar un frontal de llar de
foc per donar calidesa. Tenim, per
exemple, un client que ha rehabilitat un
xalet modernista al peu del parc Güell
i li ha donat moltíssima importància a
llindes, frisos, motllures i columnes. ¡Ha
quedat espectacular!
-¿També fan treballs a mida o per-
sonalitzats?
-Per descomptat. Tenim taller propi
i podem fer còpies de qualsevol peça,
ja sigui d’interior o fins i tot d’exterior
(en aquest últim cas treballem amb fi-
bres i ciments). Quan fem el disseny
d’una obra i hi ha elements decoratius
ja existents, parlem amb el client i ofe-
rim les dues opcions: feina de taller o
amb peces prefabricades.
-¿On es fabriquen els seus pro-
ductes?
-Tenim fabricants i proveïdors a tot el
territori espanyol. La nostra trajectòria
com a especialistes en la decoració en
escaiola ens ha permès obtenir acords
importants i d’exclusivitat amb diverses
firmes a Andalusia, el País Valencià, Ma-
drid, la zona nord, etcètera.
-¿Quin paper té la innovació tec-
nològica en el seu treball?
-Realment en aquest món afecta
poc. Per fabricar peces bàsicament
necessitem motllos de silicona o cau-
txú, escaiola i aigua. És un sector pu-
rament artesanal, i per això necessita
poca tecnologia i sí embrutar-te molt
les mans, com passava abans. Aquí
es treballa amb amor i dedicació. No
volem dir amb això que no existeixin
fabricacions en sèrie, però en cap cas
veurem fàbriques robotitzades fent ma-
terial i persones controlant des d’una
oficina amb una bata blanca.M
“És compatible fer una rehabilitació amb la introducció d’elements decoratius”
“La innovació tecnològica afecta poc en un món tan artesanal”
L’ACTIVITAT
“Tenim taller propi i podem fer còpies de qualsevol peça”
NEUS JOVERSÒCIA DE DECORESC
“La nostra trajectòria ens ha permès obtenir acords en exclusiva amb fabricants de tot Espanya””
En plena jornada. Carretó elèctric al taller de Sant Boi de Llobregat.
Decorem la seva llar perquè cada estada sigui única
Avinguda Marina, 72 08830 Sant Boi de Llobregat Tel. 93 630 92 74 www.decoresc.com
MARTA JORDI
Especialització. Una professional de C. Casadevall-Estucs 1881 restaura l’esgrafiat d’un edifici.
Julio Maya II MONOGRÀFICS
Fundada fa 120 anys, C. Casa-
devall-Estucs 1881 és un con-
sumat especialista a recuperar
i tornar tota la seva esplendor
a edificis emblemàtics i històrics. Per
a això desenvolupa diferents tècniques
com els estucs tradicionals, esgrafiats,
relleus, revestiments amb calç, planxats
al foc o la recuperació i restauració de
vells estucs, pintures o pedra. Recupe-
rar, consolidar i protegir al màxim pos-
sible les edificacions amb garanties de
durabilitat és l’objectiu primordial de la
restauració. “En el nostre cas tractem
esgrafiats, estucs, elements arquitec-
tònics, pintures, frescos, etcètera.
No es tracta de repicar i tirar, sinó
d’utilitzar procediments no invasius
amb l’objectiu de restaurar de forma
respectuosa el nostre patrimoni ar-
quitectònic”, expliquen els responsa-
bles de l’empresa catalana.
C. Casadevall-Estucs 1881 parteix
d’una premissa irrenunciable: con-
servar abans de restaurar. “És millor
intentar frenar la degradació, exa-
minar al detall els diferents proce-
diments i solucions de recuperació
que agafar el cisell i el martell sense
solta ni volta”, esgrimeixen els espe-
cialistes de la firma. El més assenyat
és “restaurar i rehabilitar amb seny”,
aconsellen.
TRAJECTÒRIA. L’especialització
de l’empresa de restauració comprèn
la conservació de façanes i escales, la
restauració d’estucs, planxats al foc,
esgrafiats, reposició de ceràmiques,
rehabilitació de balcons i ornaments
de pedra natural o artificial, creació de
rèpliques d’escultures o ornaments,
restauració de mosaics, conservació
d’obres d’art i del patrimoni cultural,
reforços estructurals, entre altres ac-
tuacions.
La firma, que compta amb un ampli
equip d’artesans en les diferents bran-
ques constructives per desenvolupar
els seus projectes, també aposta per
les noves tecnologies fent servir un
aparell làser tridimensional que, entre
altres funcions, realitza un seguiment
arqueològic, un aixecament planimètric
o fotografies virtuals, cosa que permet
agilitzar l’obra i reduir costos.
Al llarg de la seva dilatada trajec-
tòria, C. Casadevall-Estucs 1881 ha
desenvolupat projectes de gran valor
arquitectònic, com el Parlament de
Catalunya, la Casa Ametller o el Palau
Marc, a més d’altres actuacions en edi-
ficis emblemàtics de Catalunya, com la
Casa Duran (Cervera), o la Casa Negre
(Sant Joan Despí). L’empresa també ha
realitzat intervencions de rellevància en
centres comercials, com és el cas de
La Roca Village, a la Roca del Vallès.
Altres obres importants són la Casa
dels Velers, la joieria Joaquín Berao,
l’Hotel Florida al Tibidabo o el Palau
de la Justícia de Barcelona.M
Edifici emblemàtic. Façana de la Pia Almoina on treballen els professionals de Groc.
Groc respecta les velles tècniques de restauració amb l’objectiu de mantenir l’esperit de l’obra
Màxima fidelitat a l’aspecte original
J. M. II MONOGRÀFICS
Conservar el patrimoni arqui-
tectònic de les ciutats és el
principal objectiu d’una de
les empreses especialitza-
des en aquest tipus d’actuacions. A
Groc hi treballen “amb la delicadesa i
l’atenció als detalls necessàries per
estar a l’altura del treball original”,
afirmen els seus responsables. La firma
catalana cobreix totes les necessitats
del projecte de restauració tant des del
punt de vista infraestructural com des
de l’aspecte tècnic. “Hem restaurat
multitud d’edificis monumentals
procurant mantenir en tot moment
aquest esperit d’atenció als detalls,
aquest respecte màxim per l’obra
que intentem reviure”, subratllen.
Conscients que “aconseguir els mi-
llors resultats” és la clau en totes les
seves actuacions, Groc sap que per
mantenir en perfecte estat el patrimoni
arquitectònic d’una ciutat o recuperar
un edifici emblemàtic s’ha d’“aplicar
una tècnica depurada i comptar
amb la col·laboració d’un equip de
professionals multidisciplinari que
estudiïn en profunditat la solució
més adequada”.
Una de les senyes d’identitat de
l’empresa és que respecta les velles
tècniques de restauració, aquelles
que es van utilitzar en la construcció
de l’edifici, ja que “hem de ser pru-
dents en l’elecció de les tècniques i
els materials que s’han d’utilitzar en
la restauració de l’obra per ser fidels
al seu aspecte original”, expliquen els
professionals de Groc.
TREBALLS. La capacitat i l’expe-
riència de l’empresa catalana es po-
sen en relleu en els seus nombrosos
treballs, entre els quals destaquen, pel
seu especial significat, la restauració
de la catedral de Barcelona i la recu-
peració de l’antiga plaça de toros de
Les Arenes, reconvertida en centre co-
mercial i d’oci. La majoria de les seves
actuacions es desenvolupen a Barce-
lona, com en els casos de la Fundació
Tàpies, la Casa Vicens de Gaudí, la
Pia Almoina o l’edifici de CaixaForum,
per citar alguns exemples, encara que
Groc també treballa en la rehabilitació
dels edificis tradicionals de la ciutat on
aplica tota la seva experiència i el seu
savoir faire.M
C. Casadevall Estucs 1881 utilitza procediments no invasius amb el propòsit de restaurar de forma respectuosa el patrimoni arquitectònic
Tornar l’esplendor a edificis emblemàtics requereix experiència
bEls professionals de la fi rma estudien a fons la solució més adequadabL’empresa
compta amb un equip d’experts artesans en les diferents branques constructives
ESPECIALITZACIÓ
Top Related