Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60

Assignatura: Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana

RESUM DE L’ARTICLE:

La literatura infantil catalana de los 60 per Teresa Mañà, dins de l’apartat ESTUDIO del

número 65 de la revista CLIJ

1 Universitat de València Montse Morales Payà Grau de Filologia Catalana

http://www.uv.es/lluchg/cat/LlibPers.wiki

http://www.uv.es/lluchg/cat/LlibPers.wiki

http://www.revistaclij.com/

Situem la publicació...1

• Revista mensual especialitzada en la literatura infantil i juvenil

• Des de 1988

• Doble finalitat:

- dignificar la literatura infantil

-defensar la importància cultural de la lectura des de la infantesa

1. Informació del web www.revistasculturales.com


http://www.revistasculturales.com/





Autora de l’article


Teresa Mañà és “professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, i especialista en literatura infantil i juvenil.” (Pàg. 14 de l’article)


• INTRODUCCIÓ

Aquest article focalitza la situació concreta que es visqué a Catalunya, distinta de la d’Espanya per motius com ara: -la llengua -el gran nivell literari i artístic del llibre en català abans de la Guerra Civil (1936). En els 60, la literatura infantil catalana inicia les primeres passes del camí cap a la normalització perduda.


• ETAPES

Situació de preguerra (dues dècades abans de 1936)

FACTORS QUE POSSIBILITEN LA PRODUCCIÓ DE LITERATURA EN CATALÀ: influència moviments modernista i noucentista suport d’institucions polítiques com la Mancomunitat iniciativa privada en període de la Dictadura extensió de l’ensenyament obligatori creació de biblioteques RESULTATS D’AQUESTA PRODUCCIÓ: Publicació de: revistes infantils, manuals escolars, traduccions de clàssics per a joves, novel·les i contes dels millors autors i il·lustradors...

Precarietat de postguerra


-Prohibició de la llengua catalana -L’edició es manté de manera precària i amb caràcter resistencial Canvi d’orientació l’any 1945 Es permet la publicació d’alguns autors i títols, però amb límits. Situació similar per als llibres infantils, però amb el greuge que els infants escolaritzats en les dècades dels 40 i 50 tenen el castellà com a llengua de lectura. De manera que el públic potencial per als editors són els adults formats abans de la guerra


Precarietat de postguerra Primers llibres infantils permesos en la postguerra són reedicions de l’època anterior: títols de la Biblioteca Patufet de Folch i Torres (1946); Sis Joans de C. Riba (1951)... col·lecció Rondalles de l’editorial Ariel, publicada en quatre volums (1951-

54) Àlbums de Babar (1957) traduïts per Riba, que són la introducció dels

llibres moderns amb imatges per a xiquets. col·lecció Sant Jordi (1958-63) de l’editorial Arimany, la primera de

novel·la per a joves que serveix com a plataforma per a nous autors.


Precarietat de postguerra

També hi ha altres iniciatives de caire més popular: col·lecció de Contes i Rondalles (1954), editorial Artigas,

amb adaptacions i sèries a partir de personatges populars com Patufet, amb textos i il·lustracions poc exigents.

El Querubí Blau (1955), de la mateixa editorial i mateixa tipologia.

Haurem d’esperar els canvis polítics i econòmics del país en els anys 60 perquè el panorama editorial en català per a adults aspire a la normalitat i, seguint la mateixa evolució, també augmente en quantitat i qualitat la producció per al públic infantil i juvenil.


Normalització

CAUSES Creació de les escoles actives, impulsores de la renovació

pedagògica, que inicien l’ensenyament en català (més o menys permès). Augment dels permisos per a l’edició en català d’autors propis i de traduccions. La necessitat de materials per a l’escola i l’existència de públic format en català plasmaran dues iniciatives singulars: 1. L’aparició de la revista mensual Cavall Fort (1961) aconsegueix una

presència més àmplia amb la captació de subscriptors ha aconseguit ser la base d’aprenentatge del català de molts lectors i una plataforma per a donar a conèixer els nous autors i il·lustradors.

2. El naixement de l’editorial La Galera (1963).


Normalització

-L’editorial La Galera naix amb la renovació pedagògica (responen a les necessitats didàctiques ja que incorporen vocabulari, preguntes de comprensió i activitats). En són representatius títols com: Tres avions amics i Una cullereta a l’escola d’Àngels Ollé (pedagoga). -La Galera d’Or és la primera col·lecció d’aquesta editorial amb un format d’àlbum, tapes dures, dibuixos a color i textos adequats a la capacitat i els interessos dels lectors.

Montse Morales Payà Grau de Filologia Catalana

11 Universitat de València

Durant els anys seixanta, La Galera incrementarà la seua presència per: augment de les tirades –de 26.000 exemplars en

1963 a 161.000 l’any 1970- . l’ampliació d’oferta –dotze col·leccions distintes fins

l’any 1970.

Normalització

-Mereixen ser destacades: Desplega Vela (1965-1969), de composició curiosa per

ser desplegable, en què es presenten per primera vegada aspectes de la societat que ens envolta: el món del treball, els emigrants, la vida al camp i a la mar, els deficients...


Normalització

-Línia d’intenció didàctica dues col·leccions singulars: Els llibres de colors (1968-1972) amb una

presentació gràfica atractiva a càrrec de la il·lustradora Lluïsa Jover.

Saps com es fa? (1966-1969), quaderns de manualitats.

-La col·lecció més veterana i emblemàtica és Els Grumets de La Galera (1966) que s’inicia amb El zoo d’en Pitus, de Sorribas, guanyador del Premi Folch i Torres 1965. -Cal dir que els títols d’aquesta editorial també es publiquen en castellà.


Àlbums il·lustrats

-Edicions 62 publica (1963-64) la traducció de tres àlbums il·lustrats i, posteriorment, crea la col·lecció juvenil El Trapezi (1965-1975). Aquesta responia totalment a les necessitats dels temps –èpoques de contestació universitària...- però no pogué captar el públic juvenil encara no habituat a la lectura en català. El seu èxit arribarà als anys 1980. -L’editorial Lumen realitza l’aportació més innovadora pels seus textos, que mostren en alguns casos una visió una mica agra de la vida i, també, pel tractament gràfic realitzat a base de dibuixos ploma i sense color (pàg. 11).

14

Àlbums il·lustrats

-Unes altres editorials busquen tenir sort amb l’edició de novel·les juvenils, però de les iniciades en la dècada dels 60, tan sols tindrà continuïtat la col·lecció El Nus (Estela), que s’inaugura amb la publicació Trampa sota les aigües, de Josep Vallverdú, novel·la guanyadora de la primera convocatòria Premi Joaquim Ruyra 1963.

Universitat de València Montse Morales Payà Grau de Filologia Catalana

15

Llibres de coneixements

Universitat de València

-Els llibres que han de servir de reforç per als aprenentatges escolars són inexistents en els primers anys d’aquest període i, en general, escassos si els comparem amb l’oferta d’imaginació ens els últims anys de la dècada dels 60.

-Els primers títols són els de la col·lecció infantil de llibres de tema històric Avui Sabreu (1964) de Teide. Amb aquests llibres l’editorial inicia la penetració en el mercat de l’ensenyament en català.

-L’oferta més arriscada és la que ofereix la col·lecció El Món que ens Volta (Ariel), dedicada a temes científics, però que es limitarà a tres títols.


16 Universitat de València

Llibres de coneixements


-Els llibres de no ficció amb una presència considerable són aquells que tracten de temes religiosos, ja que no tenien gaire dificultats per a l’edició d’aquests en llengua catalana, per exemple hi ha: Àlbums Bíblics (Estela), fins i tot els àlbums de format gran d’Aymà, o les adaptacions il·lustrades de la Bíblia. -Capítol a banda requereixen les edicions catalanes de còmic en aquests anys, però es “limitem a citar” l’aparició de Tintin (Juventut) en 1965, com l’aportació més important per a la creació de lectors i consumidors de llibres en català.


Recuperació del mercat

-En un primer moment, aquesta etapa es distingeix pel seu caràcter testimonial, i a partir del moment en què hi ha canals de difusió i cobertura legal la literatura tindrà com a finalitat educar i fer país. -La manca de formació i de plataformes limiten la producció d’originals, sobretot en els primers anys, fins l’assentament d’iniciatives editorials com La Galera, o la publicació de Cavall Fort.

-La creació del Premi Folch i Torres, i del Joaquim Ruyra seran també dues vies idònies per al descobriment de nous autors.



-Els autors catalans publicats en aquests anys es poden agrupar segons dues tipologies: escriptors de la generació anterior, aquells que havien publicat abans

de la guerra i dels quals se reediten textos (Folch i Torres, Soldevila, Anglada...), o se’n publiquen de nous.

autors del moment de procedència molt heterogènia: religiosa,

autors per a públic adult, il·lustradors... La gran majoria d’autors de contes, a partir de la demanda procedent de les escoles, seran creadors –tant escriptors com il·lustradors- dedicats a la docència.


-Novel·listes: cal destacar a... o Sebastià Sorribas que, amb El Zoo d’en Pitus, inaugura els llibres de

colla; o Joaquim Vallverdú que, amb Trampa sota les aigües (1963)

incorpora el relat d’aventures; o Maria Novell que, amb Les presoneres de Tabriz (1966), introdueix

la narració amb fons històric que tindrà un bon nombre de seguidors en els anys següents;

o Emili Teixidor, que passa de la denúncia social en Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1968) a l’intriga de Les rates malaltes (1968).


Montse Morales Payà 20

Montse Morales Payà Grau de Filologia Catalana Universitat de València

-Quant als gèneres, la producció en català es caracteritza per la preeminència total de la narrativa i, concretament, de contes per als que s’inicien en la lectura. -Existeix, en canvi, una total absència de poesia, i de teatre tan sols hi ha la col·lecció de La Galera Teatre, Joc d’Equip fins l’any 1970.


21

Montse Morales Payà Grau de Filologia Catalana Universitat de València


-En aquest balanç, deuríem afegir als problemes característics de l’edició la poca difusió que les novetats infantils podien tenir en els circuits culturals catalans, tant als espais comercials com en els promocionals de la premsa periòdica, quasi inexistents. -La literatura infantil catalana es recuperarà lentament, a mesura que augmente el coneixement de la llengua catalana i les possibilitats del mercat editorial, fins a remuntar després del restabliment de la democràcia.

Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60

Education

Transcript of Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60