Moren Sícoris i Hernández Pijuan - · PDF filenatural de Pueblo Nuevo...

la PalancaGENER 2006 Núm. 284 Preu 2,50

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

La nevada del segle

50 anys depessebres

Moren Sícoris iHernández Pijuan

52 pàgines

------

4 pàgines a

color

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALAny d’aniversaris

NOTICIARIBreus. Marató de TV3 2005. El president Maragallvisita Montsonís. Tallen els lledoners del forcaired’Alentorn. Els Reis d’Orient 2006

MUNICIPISHomenatge a Martí Galceran

LA NOGUERA

ESPORTSResultats de bàsquet i futbol. Pujada del pessebre aSant Mamet. Festa dels bitllaires de Gàrzola

PERSONATGESAntoni Mas, quelcom més que un forner

PARLEN LES ENTITATSActe infantil de la llum de la pauUn pessebre d’il·lusió

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSAny nou... Neu nova!

TEMA DEL MES50 anys de pessebres

REPORTATGELa nevada del segle

IN MEMORIAMComiat inesperat: En record de Rossend Marsol“Sícoris”. El cor partit: A l’Advocat dels Pobres, elmeu pare estimat. El nostre amic Rossend Marsol.Arturo Francesca i Brescó. Mor el pintor JoanHernández Pijuan

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... S’ha d’anar a la fontLes “no obres” de l’actual Equip de Govern

PSICOLOGIA DE CADA DIAResponsabilitat compartidaCARTES A LA REDACCIÓVolem una altra farmàcia

MÚSICA, MESTRE!L’escola de Vilanova canta a Montserrat. Concert deNadal. Concert a Ger

PROGRAMA DE CARNAVAL A ARTESA

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’AlcaldiaLES REGIDORIES INFORMENPrevencions de drogaadiccions i conductes sexualsde risc

PALANC-OCI

BBC. COSES QUE PASSEN

IMATGES D’AHIRLa Primera Comunió. 1944

50 anys de pessebresGuanyadors de la darrera edició: germansEstrada i germans AlàsFotos: Josep M. Espinal

Moren Sícoris i Hernández Pijuan

La nevada del segleFoto: Miquel Regué

4

5

6

19

25

41

40

26 48

15

37

45

50

32

16

23 46

13

3049

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 4: Edna Boliart i López, filla de Xavier i M. Àngelsdia 21: Sergi Blasi i Gabandé, fill de Jaume i Eva M.dia 23: Laia Farré i Pujol, filla d’Agustí i Gemma

Defuncions:dia 10: Josep Bertran i Brescó (87 anys),

natural d’Anyadia 11: Antoni Porta i Serentill (76 anys),

natural de Mollerussadia 25: Manuel Tena i Lòpez (66 anys),

natural de Pueblo Nuevo (Córdoba)dia 28: Antoni Mallol i Solé (86 anys),

natural de Collfred

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 26: Josep Eroles i Farré (69 anys),

natural de Vilanova de Meià

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes:1,5°Temperatura màxima: 12° (dies 3, 4 i 5)Temperatura mínima: -7° (dia 29)Amplitud tèrmica màxima: 14° (dia 1: màx. 10° i mín. -4º)Amplitud tèrmica mínima: 1° (dia 14: màx. 1 i mín. 0)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 9 mm (dia 2)Total precipitacions: 15 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 1 (dia 2: 13 mm)

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fins al 10 de març:Presentació d’obres al 17è Premi de Narrativa Breud’Artesa de Segre a la Biblioteca Municipal JoanMaluquer i Viladot. Organitza: Àrea de Cultura iEnsenyament de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

4 de febrer:Festa de Santa Àgueda: 20h, missa; 22h, sopar ala Dàlia Blanca i ball amb Joan Carbonell.Organitzat per les Artesenques Actives

5 de febrer:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les18:30h, Ball de tarda gratuït amb el músic OnliAnthony

19 de febrer:Durant el matí, sortida a la Cova del Gel,organitzada pel Club de Lleure Altis

11 i 12 de febrer:Teatre a la Dàlia Blanca a càrrec del Grup de Teatred’Artesa, amb l’obra Vapors. Organitzat per lesArtesenques Actives. Dissabte dia 11, a les 22h.Diumenge dia 12, a les 18h

25 i 26 de febrer:Festes de Carnaval a Artesa (veure programa a lapàg. 45)

4 de març:Durant tot el dia, sortida al Matagalls, organitzadapel Club de Lleure Altis


Temperatura mitjana del mes:0,4°Temperatura màxima: 13,2° (dia 4)Temperatura mínima: -9,3° (dia 23)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 15,2 mm (dia 2)Total precipitacions: 15,6 mm

NOVEMBRE


Temperatura mitjana del mes:7,3°Temperatura màxima: 20,4° (dia 3)Temperatura mínima: -3,7° (dia 28)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 13,8 mm (dia 13)Total precipitacions: 41,2 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Any d’aniversarisAl contrari que ens passa algunes vegades, que ens costa trobar alguntema interessant per l’editorial (sigui local o general), en aquestnúmero podíem triar sobradament perquè les darreres setmanes handonat molt de si i trobaríem molts temes sobre els quals opinar ireflexionar. Ara bé, aprofitant que es tracta de la primera revista del 2006, jafa dies que ens havíem proposat parlar d’aquest any com de l’anydels aniversaris. I així ho hem fet. Enguany celebrem els 250 anys del naixement d’un dels gransgenis de la història de la música: Mozart. En un termini més curt detemps, fa 20 anys que l’Estat espanyol va entrar a formar part de laUnió Europea (aleshores CEE). A nivell de mitjans de comunicació,sabem que mentre La Vanguardia celebra els seus 125 anys, l’esportiuMundo Deportivo compleix un segle de vida. Centrem-nos, però, a nivell local. El concurs de pessebres d’Artesade Segre (a cavall entre l’any 2005 i el 2006) ha arribat a la sevacinquantena edició, la qual cosa ha estat motiu per a què dediquemel tema del mes a aquesta efemèride. A més, aquest 2006 celebrarem els 50 anys del Club de Lectures,una entitat que en els seus millors anys va ser la punta de llança de lacultura en general i del foment de la lectura, en particular. Avui dia,disposa d’un bon arxiu, sobretot fotogràfic, on es guarda bona partde la història d’Artesa. La cosa no s’acaba aquí, perquè l’antiga colònia tèxtil que hi haprop del Pont d’Alentorn, tancada el 1967 i que tots coneixemsimplement com La Fàbrica, va néixer justament fa un segle. Sabemque l’Associació Cultural la Colònia ja està preparant la celebraciód’aquest centenari. Ja per acabar, a risc de deixar-nos algun aniversari de relleu,parlarem de nosaltres, de La Palanca. Això sí, modestament, perquèels 25 anys que complirem el proper mes de desembre, queden llunyd’altres aniversaris abans esmentats. És clar que des d’aquelldesembre de 1981, quan va sortir publicat el núm. 0 de la revista, lasituació ha canviat molt. Només cal comparar un número d’aquellaèpoca i un d’actual. Són moltes les persones que han contribuït a consolidar la nostrarevista i el suport dels subscriptors i lectors ha resultat fonamental.Permeteu-nos, però, una menció al nostre company Bartomeu, l’únicsupervivent d’aquella aventura que va començar pocs anys desprésde la restauració de la democràcia i que avui s’ha consolidat comuna revista de tots i totes. Malgrat la costa de gener, els boicots a productes catalans, elsproblemes de l’Estatut... preferim començar l’any amb alegria ipensar que és un any de celebracions que, malgrat tot, ens portaràbons records i ens farà viure moments feliços. O sigui que... permolts anys!

Col·laboradors/es del mes: Pere Santacreu, Gimnàs Altis, GuillemOrpinell, Ramon I. Canyelles, Eva Maza, Carme Barril, Mercè Parés,Susanna de Vilanova, Oriol Llera, Jordi Regué, Ramon Cotonat,CUDOS, Josep Argerich, Josep Solsona, Junta Veïnal de Tudela,Sícoris, Noemí Farré, Dolors Puigcernau, Ester Ros, Joan Valls, JordiAlins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban, Josep Amigó

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Els futbolistes d’Artesa es “despiloten”

Seguint el model que ja es va posar de moda fa uns anys, els com-ponents de l’equip de futbol del CE Artesa de Segre han posat nusper a la confecció d’un calendari del 2006, la qual cosa permetrà alclub uns ingressos extraordinaris que els aniran ben bé. Per altrabanda, aquesta temporada el club ha encetat una interessant pàginaweb: www.ceartesa.tk.

Artesa aprova el POUMEn el Ple extraordinari que va tenir lloc el passat 27 de desembre,els 11 membres del Consistori artesenc van aprovar per unanimitatel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, redactat per l’equip tèc-nic de l’arquitecta M. Àngels Espar. Es tracta de l’aprovació inici-al del projecte, la qual cosa significa que cal seguir diferents fasesadministratives, fins arribar a l’aprovació definitiva, que perme-tran la presentació d’al·legacions per part d’aquelles persones queho creguin convenient. Tot i així, durant els mesos anteriors, l’Ajun-tament havia convocat diverses sessions informatives, per sectors,amb la intenció de recollir l’opinió popular. Malgrat el vot unàni-me de tots els grups polítics, alguns van expressar petites discre-pàncies, tot i el suport global al projecte. Cal recordar que aviatfarà tres anys que l’anterior Equip de Govern municipal va veurerebutjada la proposta d’aprovació del POUM amb el vot en contrade tots els grups de l’oposició.

Elisenda Roca s’estrena com a directora teatralLa periodista Elisenda Roca (amb vincles familiars a Montsonís)dirigeix l’obra teatral “Misteriós assassinat a Manhattan”, que esva estrenar el passat 12 de gener al teatre Tívoli de Barcelona.Roca debuta en la direcció professional en una obra original deWoody Allen i amb actors de primer nivell com Montse Guallar,Àlex Casanovas i Pep Ferrer. Elisenda Roca té una àmplia experi-ència en el teatre amateur i unes influències decisives com són elsseus pares Joan Roca i Montse Palet, actuals directors del Grup deTeatre d’Artesa.

Alexan doblarà la producció de pinsoL’empresa Alexan Artesa SL, dedicada a la fabricació i comercia-lització d’aliments per animals domèstics, té previst invertir 2 mi-lions d’euros per duplicar la producció actual. L’empresa fabrica2500 tones de pinso mensuals i les seves instal·lacions treballen al75% de la seva capacitat. Alexan vol ampliar la fàbrica i augmen-

tar l’oferta de productes, creant també noves líni-es d’envasos. L’empresa ha endegat un projected’investigació nutricional en conveni amb les fa-cultats veterinàries de Barcelona i Saragossa.Alexan va facturar prop de 6 milions d’euros du-rant el 2005, exportant gairebé la meitat de la pro-ducció a països com França, Grècia i Portugal.(Segre, 20-01-05)

Detingut per robar en una sabateriaUn veí de la Seu d’Urgell va ser detingut com apresumpte autor d’un robatori a la sabateria “Tre-pitja” d’Artesa de Segre, on va accedir forçant laporta d’entrada. El fet va succeir la nit del 24 degener i l’autor va ser sorprès per un testimoni men-tre sortia de la tenda carregat de sabates. El lla-dre, que va fugir en un vehicle robat, va ser atra-pat pels Mossos d’Esquadra al terme municipalde Bassella, a la carretera C-26. (La Mañana, 26-01-06)

Un exprofessor d’Els Planells, a 1aEl lleidatà Juan Carlos Oliva (que havia estat pro-fessor d’educació física al centre educatiu Els Pla-nells d’Artesa a principis dels anys 1990) és elnou entrenador de l’equip de futbol de 1a divisióAlabès de Vitoria. Oliva té el títol d’entrenadornacional des de fa anys i havia dirigit amb èxitequips com el Balaguer i el Fraga; a principisd’aquesta temporada va ser fitxat per formar partdel cos tècnic del club basc. Davant els mals re-sultats obtinguts durant la primera volta, el presi-dent del club Dimitri Piterman va cessar el tècnic“Chuchi” Cos i el va substituït per Oliva.

Guardonat el jutge de pau Joan NoguésEncara que amb una mica de retard, ens fem res-sò que l’Associació Catalana en Pro de la Justíciava atorgar, el passat 26 de novembre, les distinci-ons que anualment lliura a entitats i persones quehan destacat en defensa de la figura dels jutges depau. En un acte presidit per Joan Turró, secretarigeneral del Departament de Justícia, un dels guar-donats va ser Joan Nogués i Sirvan, jutge de paud’Artesa de Segre, pels seus 23 anys de dedicacióa aquest càrrec.

Artesa arriba a 3.754 habitantsSegons les dades del padró municipal d’Artesa, a1 de gener de 2006 ja eren 3.754 els habitantsempadronats, dels quals 2.880 ho estarien a la po-blació d’Artesa i la resta en els diferents nuclisque conformen el municipi. Cal destacar que lapoblació estrangera és de 744 persones. A 1 degener de l’any anterior, mentre el padró contem-plava 3.720 habitants, els estrangers eren 669.Aquestes dades, però, s’han de validar i és possi-

7

la P

alan

ca


ble que calgui donar de baixa algunes persones que ja no residei-xen al municipi.

Èxit del Parc de Nadal d’Artesa

Són moltes les activitats que s’organitzen al voltant de les fes-tes nadalenques. Deixant de banda les tradicionals cavalcadesde Reis, que mereixen un capítol a part pel que tenen de màgi-ques, cal destacar el Parc de Nadal d’Artesa com una iniciativacomençada fa uns 12 anys i que poc a poc s’ha anat consoli-dant amb força. La implicació de diferents entitats ha resultatun factor decisiu per a donar un bon impuls a aquesta iniciativade l’Ajuntament.

Cubells projecta un polígon industrialEl municipi de Cubells projecta la construcciód’un polígon industrial vora la carretera C-13 di-recció Artesa. La superfície industrial tindrà unes3 Ha. i 6 empreses ja s’han interessat per instal·-lar-s’hi. Amb aquest projecte, l’Ajuntament pre-sidit per Josep Roig pretén revitalitzar l’econo-mia de la localitat cubellesa.

Festa de Sant Sebastià

Són bastants les poblacions que tenen a SantSebastià com a patró, entre elles Artesa. Un anymés, el passat divendres 20 de gener, la German-dat de Sant Sebastià va celebrar aquesta festivi-tat. Després de la processó i de la missa, unes 75persones van reunir-se en un dinar de germanor.

Dissabte 11 de febrer a les 22hDiumenge 12 de febrer a les 18h

Entrades anticipadesDia 11 a Cal MateoDia 12 a Perruqueria Enriqueta

Preus: 5 euros menors de 12 anys 8 euros adults

Teatrea la

Dàlia Blanca


8

la P

alan

ca

Marató de TV3 2005urant el passat mes de desembre,moltes poblacions d’arreu de

Catalunya van organitzar actes pera recollir fons a favor de la Maratóde TV3. En aquesta catorzena edició, la Ma-rató estava dedicada a les malalties delcervell, entre les quals destaquenl’Alzheimer, el Parkinson, l’Esclerosimúltiple i l’Ictus. En espera de les da-des definitives, ja sabem que s’han re-collit més 7 milions d’euros. Mentre l’associació de dones laComa de Meià, amb la col·laboració del’ajuntament de Vilanova de Meià, vaorganitzar un sopar (rifa inclosa) a pri-mers de desembre amb l’assistènciad’un centenar de persones; una altraassociació de dones, en aquest cas Ma-reselva de Cubells –també amb la col·-laboració de l’ajuntament– va organit-zar una xerrada a càrrec del doctor JoanBargés. Els diners recaptats en ambdóscasos van ser destinats a la Marató. Pel que fa a Artesa de Segre, unavegada més, el Gimnàs Altis va orga-nitzar un festival a la Dàlia Blanca elmateix diumenge 18 de desembre du-rant el qual va tenir lloc la celebració

televisiva de l’esdeveniment. Els par-ticipants més petits tenien 3 anys i, amés dels grups infantils, adolescents iadults, també hi va haver actuació degent gran. El festival va constar d’ex-hibicions d’aeròbic, taekwondo, gim-nàstica rítmica, acrosport, glim-or,batuka... Mentre l’assistència va ron-

D

dar les 500 persones, la recaptació to-tal va ser de 1.839,42•. A més del’Ajuntament, l’acte va comptar amb lacol·laboració de diverses entitats i par-ticulars. Respecte a la Marató de 2004, dedi-cada a la lluita contra el càncer, el Pa-tronat de la Fundació La Marató de TV3va aprovar els comptes, degudamentauditats, en la reunió del passat 25 d’oc-tubre. El total d’ingressos, entre dona-tius, patrocini i altres, va ser de9.022.033,86 euros (rècord absolut derecaptació de totes les edicions).D’aquests diners, un 4,70% van serdestinats a despeses d’administració iel 95,30% restant a activitats de sensi-bilització i difusió (9,62%) i a ajuts pera projectes de recerca en càncer(85,68%). Podeu consultar el webwww.fundaciomaratotv3.org, on hi tro-bareu informació de totes les edicionsanteriors.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Pere Santacreu i Gimnàs Altis

Durant el 2006, les parelles que es casin o tin-guin un fill o una filla rebran la revista de formagratuïta fins a final d’any, prèvia comunicacióde l’esdeveniment.

Revista la PalancaEdifici Escoles Velles s/nApartat de Correus 3025730 Artesa de Segre

9

la P

alan

ca


El president Maragall visita Montsonísl president de la Generalitat deCatalunya Pasqual Maragall,

acompanyat pel conseller d’Agricul-tura Antoni Siurana, va visitar elpoble de Montsonís el passat 14 degener. Aquesta visita tenia per finalitat co-nèixer la realitat del turisme rural-cul-tural a casa nostra i, més concretament,les activitats que du a terme la Funda-ció Castells Culturals de Catalunya,presidida pel baró Carlos de Montoliui amb seu a Montsonís. La visita era de caire privat, però elpresident també va aprofitar per conèi-xer les inquietuds i necessitats de lazona. Ara fa uns mesos l’esposa deMaragall, Diana Garrigosa, ja va visi-tar Montsonís i es va comprometre afer venir el seu marit tant aviat compogués. Carlos de Montoliu i Ramon Orpinell(director-gerent de la Fundació) van serels amfitrions i van explicar als il·lustresvisitants les activitats que duen a termei la importància dels castells per al des-envolupament i dinamisme turístic deles zones rurals. Els castells exerceixende reclam i generen un atractiu que re-percuteix en l’economia de les zonesd’interior (allotjaments, botigues, res-taurants, etc.). Com a exemple, cal dirque el Castell de Montsonís va rebreun total de vint mil visitants durantl’any 2005. Maragall i Siurana es vanmostrar molt interessats en aquestesactivitats i van disfrutar de les vistes il’arquitectura del poble. La visita es vacloure amb un dinar suculent al restau-rant Celler de l’Arnau.

La Palanca

E

Dia 11 de febrer a les 22hDia 12 de febrer a les 18h

Entrades anticipadesDia 11 a Cal MateoDia 12 a Perruqueria Enriqueta

Preus: 5 euros menors de 12 anys 8 euros adults

Teatrea la

Dàlia Blanca

11

la P

alan

ca


Tallen els lledoners del forcaire d’Alentornecsa-Endesa va tallar 110 lledo-ners que Casimir Brescó, el

forcaire d’Alentorn, havia estat cui-dant i modelant durant els últimsanys. Aquesta tala tan incomprensible comsalvatge la va realitzar una brigada detreballadors subcontractats per l’empre-sa elèctrica. La finalitat era netejar lesrodalies de la línia d’alta tensió quepassa per l’indret de la partida de lesComes d’Alentorn (coneguda tambécom del Calvari), on Casimir Brescótenia aquests lledoners, que pràctica-ment eren els únics que cuidava i es-porgava. El forcaire havia centrat el seu tre-ball en aquests arbres, donada la sevaavançada edat (84 anys) i que eren elsque quedaven més a prop de casa seva.La tala significa que Brescó s’ha que-dat sense la seva principal font de ma-tèria primera per elaborar forques, ambl’agreujant que un lledoner triga entre8 i 10 anys per tenir les branques pre-parades per fer aquests estris artesanals.Els lledoners tallats presentaven unesbranques a punt per convertir-se en for-ques de 8, 10 i 12 pollegons; a més elsarbres no els van tallar d’un sol cop,sinó que els van trossejar, amb la im-possibilitat d’aprofitar-ne res. Casimir Brescó s’ha endut un disgust

majúscul, donat que eren els lledonersque estava modelant en la que podríemdir la darrera fornada de la seva vida. Amés, la tala es va fer sense avisar-lo, enuna finca de la seva propietat i sensecap tipus de compensació econòmica. El diari “Segre” es va fer ressòd’aquest fet i l’alcalde d’Artesa va ex-plicar que emprendrien les accionsoportunes per compensar aquestsdanys, irreparables des d’un punt devista sentimental. La companyia Fecsa-Endesa va comunicar al forcaire que li

pagaria 300 euros, una quantitat eco-nòmica rídicula, per no dir insultant.L’elèctrica va explicar que es tractavad’uns arbustos sense importància i queells no es dedicaven a tallar arbres. Si el futur d’aquest ofici artesanalestava en perill, donat que Brescó eral’únic forcaire en actiu de Catalunya(per no dir del món), aquesta tala sig-nifica un fort revés per a la continuïtatde l’ofici de forcaire.

La Palanca

F


12

la P

alan

ca

Alentorn Cubells

Baldomar Vilanova de Meià

Artesa de Segre Artesa de Segre

Els Reis d’Orient 2006n any més, durant el vespre del5 de gener, aquests tres màgics

personatges i tot el seu seguici es vanescampar per tota la geografia delpaís.

De manera omnipresent –com no-més ho poden fer ells–, repartint il·lu-sions entre grans i petits. En les següents imatges tenim unapetita mostra de com va tenir lloc

aquest esdeveniment, que no per habi-tual és menys esperat, a algunes de lesnostres poblacions.

La Palanca

Foto: JME Foto: JME

Foto: Eva Maza Foto cedida per Mercè Parés

Foto: Carme Barril Foto: Susanna

U

13

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Homenatge a Martí Galceranl passat dia 10 de desembre esva organitzar una cerimònia a

Alòs de Balaguer en memòria delMartí Galceran, exalcalde del poble,desaparegut fa dos anys. La celebració va començar amb unamissa solemne i, tot seguit, els assis-tents es van reunir a la plaça de l’Es-glésia, just davant de la casa del Martí,per veure posar una placa que es vacol·locar en un monòlit, fer-hi una ofre-na floral i escoltar unes paraulesd’enyorança de companys, amics i fa-mília. El monòlit, col·locat en una zona ele-vada de la plaça, es va plantar sobreallò que tant estimava, la seva terra,extreta d’una finca del Martí, i simbo-litza el posat ferm i alhora humil queel caracteritzava, mentre vigila ambl’esguard que no creixin herbes al campi que de la font en segueixi brollant ai-gua. En la placa, l’esment dels tres va-lors que poden resumir la seva manerade fer, tant en la vida com al front del’Ajuntament d’Alòs: Dedicació, Com-promís, Honradesa. Les tres paraulesque feien del Martí un exemple a se-guir per aquells a qui va deixar enrera. Finalment, com és costum, el cente-nar de persones presents es van quedaruna estona a xerrar mentre gaudiend’un berenar amb coca i xocolata. Aprofitant l’avinentesa, alguns assis-tents van poder visitar les noves ins-tal·lacions de l’edifici social, dins delqual es va habilitar una sala, annexa alconsultori, on la gent del poble pot anara fer un cafè i trobar-se per jugar a car-tes. L’ampliació, que ha tingut bona aco-llida durant les setmanes que ha estatoberta, va ser subvencionada per la Di-putació de Lleida i per la Fundació “la

Caixa”, amb un pressupost d’uns25.000 euros. Van assistir a la inaugu-ració: Josep Roig, president del Con-sell Comarcal de la Noguera; AntoniBalasch, diputat provincial, i Emili

Castan, director de l’oficina de la Cai-xa a Artesa de Segre.

Oriol Llera i Soldevila

E

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Pla d’immigració comarcalEl Consell Comarcal de la Noguera ha posat en funciona-ment el pla d’immigració comarcal contractant una educa-dora social que serà l’encarregada de desenvolupar-lo. Per afer-ho, el consell s’ha acollit a la subvenció que el Departa-ment de Benestar i Família atorga per aquest fi. El pla es vacrear fa cinc mesos en diferents comarques per tal que aques-tes poguessin donar resposta a l’afluència d’immigrants delsúltims anys.

Demolicions al Centre Històric de BalaguerL’Ajuntament de Balaguer té previst durant els pròximsmesos l’enderrocament de més de deu finques del CentreHistòric de Balaguer. Aquesta actuació permetrà que el car-rer Teixidors sigui més ample i millorarà la comunicacióamb el carrer Miracle i Barri Nou.Aquest enderrocament no s’inclou dins del projecte de reha-bilitació integra de la Llei de Barris de la Generalitat, però síque està inclòs en la urbanització del 2006.

Un país de llegendaEl 4 de gener, al ConsellComarcal de la Noguera, esva presentar la col·lecció de16 llibres Un país de llegen-da de Joan Bellmunt iFigueras. De la col·lecció,dos llibres parlen de la co-marca de la Noguera, sentun recull de les llegendes,tradicions i costums de la

comarca. Joan Bellmunt és autor de vuitanta llibres de te-màtica diversa, fruit de 23 anys d’entrevistar i recórrer elspobles de la nostra geografia i d’haver pres anotacions men-tre participava en diferents manifestacions religioses, cultu-rals, gastronòmiques i festives, gran riquesa de la culturapopular.

Cicle Líders de CatalunyaEl divendres 27 de gener Jordi Pujol va inaugurar el cicleLíders de Catalunya. Aquest cicle de conferències està or-ganitzat per una tribuna que ha creat el Cercle de PromocióEconòmica d’Iniciatives de Balaguer i comarca, anomena-da Balaguer: Tribuna de Ponent. Per aquesta tribuna hi pas-saran personatges que han tingut o tenen un paper rellevanten la política catalana.

La nevada del segle

A tota la comarca de la Noguera, com a la major part decomarques catalanes, es va produir la més gran nevada delsúltims 40 anys. El nivell de la neu va ser una mica inferior ala part sud de la comarca, però la nevada del diumenge 29de febrer va sorprendre tothom, no solament per la quanti-tat, sinó perquè després de la petita nevada del dissabte,s’esperava que vinguessin les pluges. Entre les moltes imatgesque es van recollir aquell cap de setmana, us oferim aquestadel riu Segre al seu pas per Camarasa (autors: germans Gessé).

Ajuts per abastaments d’aiguaA principis del mes de gener la Diputació de Lleida va apro-var la concessió de diferents subvencions als ajuntamentsde Camarasa i Albesa per atendre les necessitats d’abasta-ment d’aigua sorgides en aquestes poblacions durant e 2005,i per tal d’evitar el subministrament d’aigua potable a travésde camions cisterna. A Camarasa l’ajut servirà per a ins-tal·lar una nova xarxa d’aigua potable al municipi deFiguerola de Meià, mentre que a Albesa es refarà la canona-da de connexió al dipòsit d’aigua municipal.

Anna M. Vilanova

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET

CENGDel 27-11-05 al 15-01-06

Resultats de bàsquet i futbol

JuvenilCE Artesa S. - Guissona 1 - 3AEM - CE Artesa S. 10 - 0CE Artesa S. - Baix Segrià 3 - 1At. Segre - CE Artesa S. 7 - 0Borges - CE Artesa S. 2 - 1

CadetAndorra - EFAP 11 - 0EFAP - Bordeta 1 - 4EFAP - Tàrrega 1 - 4EFAP - Borges 1 - 3Tremp - EFAP 5 - 0EFAP - Baix Segrià 0 - 8At. Segre - EFAP 8 - 0EFAP - Almacelles 3 - 0

InfantilEFAP - Cervera 0 - 4Linyola - EFAP 3 - 4Agramunt - EFAP 7 - 0EFAP - Arbeca 1 - 3Guissona - EFAP 3 - 0

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 03-12-05 al 22-01-06

Aleví

Guissona - EFAP 3 - 0EFAP - Cervera 3 - 0EFAP - Agramunt 2 - 1Balaguer - EFAP 10 - 1EFAP - Cervera 1 - 2

Benjamí AUE Lleida - EFAP 12 - 0Balaguer - EFAP 8 - 0EFAP - Baix Segrià 0 - 5

Benjamí BGuissona - EFAP 4 - 1EFAP - Balaguer 9 - 1Orgèl·lia - EFAP 5 - 2

PrebenjamíEFAP - AEM 0 - 9Guissona - EFAP 5 - 9EFAP - Balaguer 20 - 0Tàrrega - EFAP 5 - 2

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 15 (08-01-06) a la jornada 18 (29-01-06)

Borges Blanques - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Cervera 0 - 2Bellpuig - CE Artesa S. 1 - 0Pobla Segur - CE Artesa S. ajornat

Classificació de l’equipPartits guanyats: 6 Empatats: 5 Perduts: 6Gols a favor: 27 Gols en contra: 211r: Guissona (32 punts). 8è: CE Artesa (23 punts).

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

Sènior masculí. 3a catalanaASFE St. Fruitós B - CENG Coop. Artesa 70 - 71CENG Coop. Artesa - Sedis 72 - 66BAC Agramunt - CENG Coop. Artesa 61 - 63CENG Coop. Artesa - CB Esparreguera 69 - 49

Sènior masculí. TerritorialCB Torà - CENG Aquí Natura 46 - 52CENG Aquí Natura - CB Juneda 59 - 482a fase:CENG Aquí Natura - JA Arbeca 53 - 59CB Sant Guim - CENG Aquí Natura 63 - 47CENG Aquí Natura - CB Sort-P. Sobirà 52 - 66

Júnior masculíCB Cervera - CENG Calvet 84 - 402a fase:CENG Calvet – P. Fragatina 33 - 100CENG Calvet - CB Borges 69 - 54CENG Calvet - CB Bell-lloc 70 - 60

Cadet masculíAlta Ribagorça - CENG Jubete 34 - 55

Infantil masculíCB Ponts - CENG Miró 72 - 222a fase:CENG Miró - CB Balaguer B 62 - 12

Mini MasculíCN Tàrrega A - CENG Miró 71 - 20Sedis - CENG Miró 67 - 27

Sènior femeníCENG Jack’s - CB Palau d’Anglesola 51 - 59CB Balaguer - CENG Jack’s 53 - 49EF Urgell - CENG Jack’s 87 - 54CENG Jack’s - NO Mollerussa 29 - 75

Júnior femeníCENG Altis - Maristes Montserrat 42 - 40CB Torregrossa - CENG Altis 65 - 33CB Bellvís - CENG Altis 59 - 35

Infantil femeníCEP Vallfogona - CENG Masters 92 - 57CENG Masters- CB Bellvís 67 - 18

Mini FemeníCN Tàrrega - CENG Olis Macià 71 - 59Sedis - CENG Olis Macià 64 - 14

16

la P

alan

ca

www.ceartesa.tk

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Pujada del pessebre a St. Mametl passat 11 de desembre, com jave sent tradicional, el club

esportista CUDOS va organitzar lapujada del pessebre a St. Mamet. De mica en mica aquesta sortida s’haanat consolidant, arreplegant-nos unes50 persones en cadascuna de lesúltimes edicions. Alguns arribats en bicicleta, altrescorrent i uns altres caminant. Gentd’Artesa i rodalies, petits i grans. Benmatinerets perquè a les 11h ésl’esmorzar (torrades, arengades, pica-pica... un bon got de vi... mmmm... quèn’és de bo tot després de l’esforç!). Idesprés a tornar-hi: cap a vall que fabaixada. El club també vol agrair lacol·laboració que tant l’Ajuntamentd’Artesa com el d’Alòs ens ofereixenper dur a terme aquesta fita, així comla dels voluntaris que, matiners també,

ens pugen la vianda i ens preparen elfoc. Si encara no has vingut cap any,anima’t. Tapa’t bé, per això, que enaquells dies sempre fa mes aviat fred... Altres activitats on el club haparticipat durant l’any 2005 han estat:- Mitja Marató de Granollers 2/05

- Mitja Marató de Balaguer- Pedalada de la Lluna Plena aGuissona 8/05- Cursa de muntanya dels Carros de Foc9/05- Sortida en bici de Guissona aMontserrat 10/05

CUDOS

E

Festa dels bitllaires de Gàrzola

Per tal de celebrar el seu bon moment esportiu, els membres del Club de Bitlles Gàrzola van organitzar una festa berenarel dissabte 14 de gener. Cal recordar que en la primera edició de la Copa de la Generalitat (celebrada a Viladecans l’any2004) es van proclamar campions enfront el CB Miralcamp. (Fotos: Josep Argerich)

19

la P

alan

ca

Antoni Mas, quelcom més que un fornerAntoni Mas Claverol és unapersona molt singular. Des-

prés de la guerra, amb la seva fa-mília van arrendar 10 anys el forndel núm. 24 de la carreterad’Agramunt. Per motius professionals, per am-pliar horitzons, fa 55 anys es van des-plaçar a viure a Lleida, on avui téobertes 2 pastisseries. A més, al llargdels darrers 20 anys ha estat el pre-sident del Gremi de Forners de lesTerres de Lleida, càrrec que va dei-xar el 31 de desembre del 2005. Migen broma deia: “No deixa de ser cu-riós, que amb tants forners que hi haa Lleida, hagi hagut de venir un depoble a dirigir-los”. El de poble,d’Artesa, és ell. Va néixer a Llimiana (Pallars Jus-sà) el 1931. Se sent artesenc peradopció de tota la vida. Va venir quantenia 8 anys. Va anar al col·legi delmestre Vila a les escoles nacionals i,després, a l’Acadèmia Balmes, dirigi-da pel professor Lluís Xandri. Als 9 anys, va entrar d’escolà ambmossèn Lluís Domènech, el qual teniala mania de tenir 12 escolans, com els12 apòstols. Entre altres, recorda l’Es-pinal, el Gaspar, el Jordi Escolà, el sas-

tre Roca, el Vicenç Roca i el Magina. Com que els escolans sempre en te-nien una per fer, ens explica una anèc-dota curiosa. Van pujar al campanar adonar corda al rellotge, de manera quequan la corda havia arribat al punt mà-xim, van continuar fins que la van tren-car i el pes del rellotge, que pesava 50quilos, va caure amb tota la seva forçaal lloc on guardaven les escombres.Sols feia uns segons que Mn. Lluís ha-via enretirat una escombra i no el vanmatar de miracle. De l’espant, es va aposar a cridar dient-los que se n’anes-sin a casa, que no els volia veure més.Al cap d’una setmana va tornar a cri-dar-los a tots.

Sr. Mas, digui’ns el nom de la gentde la família.Els meus pares, Antoni i Montserrat.Actualment, la família són la meva es-posa Carme, els meus fills Antoni iMercè, la meva germana Consol, lameva néta Maria –que és la alegria dela casa –, la meva jove Sofia i el meugendre Bernardo.

El primers contactes fora d’Artesa...Quan vàrem venir a viure a Lleida, emvaig trobar molt desplaçat i em vaigsentir molt sol. De veritat que trobavaa faltar els meus amics artesencs i les

meves balladores, que eren les me-ves amigues. La meva vàlvulad’escapament era el cinema,molt assíduament anava a veure lespel·lícules de les cartelleres; això sí,quasi sempre hi anava amb la mevagermana Consol, que es trobavaigual que jo. També amb bastant fre-qüència anava a un saló de billars quees deia el Rialto i allí va ser que poca poc vaig conèixer els primersamics.

Com eren els balls, les festesd’aquells anys?En aquell temps, durant l’estiu el balles feia al mig de la carretera, enfrontde ca la Petit, sort que el trànsit devehicles era molt escàs. De totes ma-neres, quan venia un cotxe, s’espe-rava a que s’acabés la peça que esta-

ven ballant per a passar. Del ball a lacarretera en guardo molt bons records.Per la Festa Major, el ball es feia a l’en-velat.

Com era Artesa llavors?Llavors era un poble sense problemes.Tothom ens coneixíem i quan a algunacasa hi havia una desgràcia, tot el po-ble ho sentia i es condolia. En una oca-sió un camió va atropellar un nen quecorria darrere una pilota, causant-li lamort. Aquell dia ningú del poble vasopar.

Com es divertien els amics?

L’

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

20

la P

alan

ca

Ens divertíem molt de manera molt sen-zilla. El Manel del Calderer, el JordiEscolà i jo formàvem un trio singularque sempre anàvem junts. A l’estiu anà-vem a caçar granotes al Senill i, senseque ho sabessin a casa, ens anàvem abanyar al riu. El lloc preferit era l’ano-menada “Tolla del Víctor”, que enaquell temps deien que era el lloc mésperillós del riu, ja que les aigües feienremolí i se n’hi havia ofegat més d’un.També anàvem a esgarrar nius i mésd’una nit sortíem a espiar les parelles.Les nostres escapades no tenien fi, enfèiem de tots colors. Un es torna a sen-tir nen quan recorda el passat. De fet,quan es viu fora, s’enyora Artesa.

Alguna anècdota curiosa dels amicsd’Artesa?Quan encara era escolà, vaig cauremalalt i el metge del poble, pensant queera un empatx, em va receptar que empurguessin, la qual cosa em va provo-car una peritonitis. Quan el doctor esva adonar de la gravetat de la malaltia,va dir que m’havien de traslladar im-mediatament a Lleida per a ser operat.L’únic cotxe que feia de taxi no teniabenzina i, com que es tractava d’un casgreu, el meu pare es posà en contacteamb el director de La Fàbrica, que te-nia cotxe. No tenia pneumà-tics perquè els estava esperantde racionament, però li va dirque de benzina sí que en te-nia. Així, amb el cotxe de l’uni la benzina de l’altre vaig po-der ser traslladat a la clínicade Lleida. L’operació va ser avida o mort, vaig estar moltsdies sense esperança de salva-ció. Els escolans i mossèn Llu-ís varen fer una novena pre-gant per mi. De totes maneres,com que el mossèn també es

pensava que no em salvaria, jatenia el meu enterrament orga-nitzat. Em va dir que ell hauriaanat al dol amb la família i hau-rien oficiat l’enterrament variscapellans de les localitats veïnes.També tenia pensat que els es-colans portarien la caixa a les es-patlles. En aquesta ocasió, lanovena va fer efecte i no em vaigmorir.

Malgrat l’enyorament dels primersanys, la feina de forner em feia passarel temps molt de pressa. El pa estavaracionat i cada client, quan venia a bus-car la barreta de pa “moreno” que litocava, havia d’entregar un tiquet (but-lleta) de la seva targeta de racionament.Cada dia havíem d’entregar les butlle-tes rebudes en unes fulles per a portar-les a la “Comisaría de Abastos”, a mésdel “parte” corresponent de la farinaelaborada i del pa venut. El tema eramolt complicat, però entre la meva ger-mana Consol i jo ens n’anàvem sortint.Com a dada històrica per a la gent queno ho va viure, val a dir que la raciód’un dia era de 150 grams per a les per-sones més humils. Per als que se’ls con-siderava més ben situats, la ració erade 100 grams; mentre que per als con-siderats rics, era de 80 grams per per-sona/dia. A les mares embarassadesse’ls hi donava una altra ració a més dela que els tocava de 80 grams.

Com era l’ofici de forner?Si us he de dir la veritat, de 30 anyscap aquesta part ha sofert una grantransformació. Antigament era moltpesat i l’esforç físic considerable. Ac-tualment no es pateix tant, però el quesí té és que és molt obligat. Hem de tre-

ballar per la nit per a oferir un bon paartesà i de qualitat quan obrim la boti-ga al matí. D’aquesta tasca se n’encar-rega l’esposa del forner. El forner queno té una gran senyora per esposa, estàcondemnat al desastre.

De forner a empresari de pastisse-ria...Degut a la davallada del consum de pa,els forners ens hem hagut de dedicarde ple a la pastisseria, sense oblidar-nos de la nostra condició de forner.

Com va ser obrir-se camí en un am-bient nou?Tota gent vinguda dels pobles, perobrir-se camí a la capital ho ha de fertreballant molt, esforçant-se al màximen tots els aspectes i demostrant que lagent del poble estem més preparats queels de la capital. Aquesta és la formad’obrir-se camí i escalar els llocs queens mereixem.

Com va trobar el Gremi deForners en entrar com amembre de la Junta?L’any 1966 vaig entrar a for-mar part de la Junta, o siguique, treballant pels fornersagremiats hi porto 39 anys, es-calant llocs. Ja fa 20 anys queem van nomenar president delGremi. El Gremi fa 39 anysque tenia molts problemes,però tots originats per les cir-cumstàncies del moment, no


21

la P

alan

ca

per les persones que integraven les jun-tes, que en tot moment s’han sacrificatper a fer el que ha calgut. No ens obli-dem que en aquells moments els for-ners estàvem molt controlats.

Com està organitzat el Gremi avui?El Gremi de Forners de les terres deLleida aglutina tots els forners de Lleidai província. Al mateix temps estem in-tegrats dintre de la Federació Catalanade gremis forners. També el nostre Gre-mi està dins la xarxa de gremis de totl’estat anomenat CEOPAN, el presi-dent actual del qual és alhora presidentde la Panaderia Mundial. O sigui queel nostre Gremi està federat a nivell deCatalunya, a nivell de tot l’Estat espa-nyol i a nivell mundial.

Les seves experiències a la CreuRoja...Des del dia que vàrem arribar a Lleida,es dóna la circumstància que el nostreforn els hi subministrava el pa, per tanta mi em veien tots els dies. Molt aviatvaig formar part del seu voluntariat,col·laborant en tots els terrenys. En va-ries ocasions em van venir a buscar denit al forn per a conduir una ambulàn-cia perquè el xofer s’havia posat ma-lalt.

A més de treballar i fer casa, quinesaltres aficions té?La pesca, la cacera i el tir olímpic. Desde fa molts anys pertanyo al Club deTir Lleida, participant en competicionsd’arma curta. També m’agrada moltanar a buscar bolets.

Com a president hàbil, sempre ha tin-gut bones relacions amb les institu-cions...La meva tàctica envers les institucions(Diputació, Ajuntament, Departamentde Treball, Sanitat, Comerç i Indústria,etc.) sempre ha estat no anar-los a can-sar massa. Per això, quan he trucat a laseva porta, sempre m’han atès al mà-xim. Els agraeixo a tots l’ajuda dispen-sada en les diferents ocasions que m’hafet falta. Sense la seva ajuda i col·la-boració, no hauria pogut desenvoluparla tasca de president tants anys.

En 20 anys de president, li han pas-

Nomenaments del Sr. Antoni Mas

- Mestre Artesà nomenat per la Generalitat deCatalunya- Medalla de Francesc Macià, imposada pel Pre-sident Jordi Pujol- La Medalla de Bronze de la Creu Roja deLleida, per la seva col·laboració durant 25 anysamb la Institució- Medalla d’Or i Brillants, imposada pel Gremide Forners de Lleida per haver creat la primeraEscola de Forners i Pastissers de la província deLleida- Medalla d’Or i Brillants, atorgada per la Mutu-al Flequera de Catalunya per la tasca desenvolu-pada com a flequer- L’alcalde Ros de Lleida li va donar el símbolde la ciutat, una espasa que s’atorga a les perso-nes rellevants al servei dels ciutadans de Lleida

sat moltes històries?Doncs sí, com a president me n’hanpassat de tots colors. He passat estones

molt bones, però també de molt amar-gues. Una de les més doloroses per ami va ser quan en una ocasió vaig ha-ver de cridar l’atenció de forma moltenèrgica a cinc forners de la meva jun-ta, per haver incomplert un acord moltimportant. Acte seguit, els 5 van pre-sentar la dimissió. Això em va suposarun gran disgust, ja que tots ells erencompanys meus. També he tingut ho-menatges i felicitacions que m’hanomplert de satisfacció.

Té contactes avui amb Artesa?No mantinc contactes amb Artesa, peròaquesta localitat i el bon record que entinc perduraran sempre en el meu cor.Mai oblidaré la meva benvolgudaArtesa.

El dia 31 de desembre de 2005 es varetirar de president. El dia que esretiri de forner, no s’avorrirà molt?Anem per parts. A primers de l’any pas-sat ja vaig comunicar a la Junta que, talcom deien els Estatuts gremials, toca-va fer eleccions per a elegir Junta i pre-sident del Gremi a partir de l’1 de ge-ner de 2006. Al mateix temps també elsvaig comunicar, per a què constés enacta, que per motius personals jo no empresentaria. Aquests motius personalseren que així m’ho havia demanat lameva esposa. Crec que té raó: amb elslligams que té ostentar la presidència,

ens vèiem impossibilitats de fer algunsviatges que ara sí que podrem realitzar. Quant a retirar-me de forner, ja és unaltre cantar. Tinc els fills que continu-en en l’ofici i jo em sento atrapat a lafeina. Dintre de les meves possibilitats,col·laboro en les tasques de l’ofici i hofaig tan a gust que crec que aquestaactivitat és lo que em fa sentir tan bé desalut. Els meus amics i/o clients empregunten quan deixaré la feina de for-ner. Fins ara els hi deia que quan veies-sin al diari l’esquela de la meva mort,però ara he canviat de pensament. Comque sóc un enamorat de l’ofici, al celvull continuar fent pa. I si tornés a lavida, demanaria tres coses: tenir la donaque tinc per esposa, ser forner i tenirels mateixos amics que tinc i que vaigtenir quan estava a Artesa de Segre.

Vista l’experiència, quin consell do-naria a les generacions continuado-res?Que no es desanimin mai davant delsproblemes que en el dia a dia es vanpresentant, perquè de problemes sem-pre n’hi ha hagut i sempre hi seran, isolament es resolen amb valentia, fer-mesa i bones intencions.

Per raons de veïnatge i amistat, val adir que el pare del nostre entrevistat vafer de padrí de bateig de l’autor del re-portatge.

Bartomeu Jové i Serra


23

la P

alan

ca

Acte infantil de la Llum de la Pauren tres quarts de quatre de latarda del divendres 23 de desem-

bre de 2005. El nostre autocar arran-cava puntual des de la plaça SantCristòfol de Ponts i es dirigia cap alCol·legi Maristes Montserrat deLleida, però primer havia de passarper Artesa de Segre i Agramunt, pertal de recollir la resta de participantsde l’expedició. El nostre grup tenia una missió moltespecial i extravagant: anar a buscaramb fanalets i llànties la Llum de la Paude Betlem i portar-la fins als nostrespobles. Que bonic poder anar junts elsnens i nenes de les tres poblacions abuscar una llum per la pau al nostremón. Pel camí, els catequistes van expli-car que aquesta Llum, any rera any,l’anaven a encendre a Betlem un grupd’escoltes i guies d’Àustria, i que hofeien perquè justament al país on havianascut i viscut Jesús des de fa moltsanys estan en conflicte. Quines ironiesté la vida! Per mitjà d’aquesta Llumvolen arribar al cor de totes les perso-nes del món, especialment al de les ne-nes i nens, perquè quan siguin granslluitin per construir un món millor. Peraixò, un cop a Àustria, en una celebra-ció ecumènica, escoltes i guies de totel món la van a buscar perquè pugui

arribar la nit de Nadal al màxim d’in-drets i de persones possible. Aquest any, en representació de totel moviment escolta de l’Estat Espanyol(MSC, Movimento Scout Católico) i detota Catalunya (MEGSJC, Minyons

Escoltes i Guies Sant Jordi deCatalunya), van anar a buscar-la elsminyons escoltes i guies de les nostresterres, de la demarcació Lleida/Solsona/Urgell. Ells també organitzaven la fes-ta infantil a Lleida per tal que tots elsnens i nenes dels nostres caus, grups iparròquies la poguessin anar a recollir. També van explicar que el nen queva viatjar a Betlem per encendre l’es-pelma amb els escoltes i guies austría-ques va ser un nen que es diu JürgenLengauer. Aquest nen d’onze anys, na-tural de la ciutat austríaca de Linz, vasalvar de morir ofegat el seu cosinet.Segurament van escollir aquest nenperquè per lluitar per la pau a voltess’ha de ser molt valent.

Un cop ens van haver explicat comseria la festa, vam parlar del que signi-ficava el Nadal i la pau, de com Jesúsera un bri d’esperança per a la pau delmón. Vam fer cançons i vam contem-plar com el gebre d’aquests dies anavapintant de blanc i fred el paisatge. Un cop allí ens vam trobar nens inenes de molts llocs. Llàstima que quanvam arribar ja havien fet una dinàmicaon les nenes i nens havien escrit i di-buixat les Llums i les Ombres delNadal. Però no passa res, perquè vamarribar a temps pels jocs. Ens ho vampassar tan bé! Després dels jocs, vam anar tots a laSala d’Actes. Allí, després d’aprendrejunts una cançó de Pau, ens van expli-car un conte. Va ser bonic i ens va aju-dar a entendre que aquella espelma queestàvem a punt d’encendre, que haviaviatjat des de tant lluny sense apagar-se mai, tindria el valor que li volgués-sim donar. Sense el nostre esforç ellasola no podria aconseguir mai la tantdesitjada Pau. Després de recollir la Llum, vam tor-nar molt contents cap als nostres po-bles, tot vigilant que aquella senzillallum no se’ns apagués pel camí. Tot unsímbol de la nostra vida i de la nostrallum interior. Per això vam cantar na-dales i vam explicar acudits. Però elmés important de tot és que ens vamfer una mica més amics. Vam anar a buscar la Llum de la Paua la festa infantil de Lleida: Agnès Reig,Clara Pelegrina, Gabriel Piqué, JoanColl, Ma. Lourdes Pujol, Óscar Ramos,Rosa Sala i Tènia Serra.

Josep Solsona i FlotatsCatequista i Animador de la Fe

de la Demarcació L/S/U de MEGSJC

E

Rebuda i encesa de la Llum de la Pau a la parrò-quia d’Artesa de Segre

Grup de nens i nenes de Ponts i Artesa a la festa infantil

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

24

la P

alan

ca

Un pessebre d’il·lusióurant tot aquest passat Nadal, elpoble de Tudela de Segre i totes

les persones que l’han visitat, han po-gut gaudir de l’extraordinària repre-sentació d’un pessebre de grans di-mensions, grans no tan sols a nivellfísic sinó també grans per l’enormeil·lusió i esforç que s’hi ha esmerçat. A partir d’una proposta embrionàriasorgida en el si de la Junta Veïnal i del’Associació de Veïns, i de les estonesde feina de molts d’altres (des dels pe-tits fins als més grans) que van fer-hi laresta, es va aconseguir bastir una es-pectacular escenificació nadalenca. Aprofitant l’espai físic que propor-ciona una placeta del poble, així comla petita cova natural que hi ha en undels seus laterals, es va construir unarepresentació pessebrística plenad’imatges curioses, estampes típiquesi tocs tradicionals que conformaven unavisió costumista d’aquesta tradició na-dalenca tan nostrada. A partir de materials com el“forespan” que es retallava i despréspintava segons cada figura, es vanconstruir les representacions humanesi animals que en formaven part: SantJosep, el Nen Jesús, la Verge Maria,l’àngel, els pastors, la dona que feia labugada, el caganer, la castanyera, el boui la mula, el corderets, porcs, camells,gat, conill, gall, etc. També es va mun-tar un gran riu que sorgia d’una grancascada i que creuava tota la plaça.L’aportació de vestits, eines típiques,plantes, etc. per part de la gent, va aju-dar a bastir adequadament tot l’entorn:olles, roba per l’avi (lo Paco) i la casta-nyera, entre d’altres. Òbviament lespedres, la molsa, algun arbre i la pallaper l’establia i el corral dels animalstampoc no hi van faltar. Així es va acon-seguir una decoració molt acurada, finsal detall. Fins i tot el fred intens i elglaç d’aquells dies es van confabularper a contribuir gratuïtament a disse-nyar un paisatge absolutament blanc,de postal vaja, amb els arbres i molsacoberta de gebre. A més, durant la nittot estava il·luminat permanentment peruns potents focus instal·lats expressa-ment per l’ocasió.

Us parlàvem en el títol que encapça-la aquest article de “un pessebred’il.lusió”. Sí, i molta!!! Perquè ésmolta il·lusió i el “carinyo” amb el quales va fer. Van ser moltes les hores defeina i fred(i alguna de son, segurament) que s’hivan invertir. Tot per a què tots (veïns,amics i visitants) ho poguéssim gaudiren unes festes tan assenyalades. En re-sum, un pessebre per recordar i per re-

petir el proper Nadal.

Nota:La Junta Veïnal vol agraïr al poble deTudela la feina feta en el muntatge delPessebre. Gràcies a la col.laboraciódesinteressada del tudelencs aquestaactivitat s’ha pogut dur a terme ambmolta satisfacció. Moltes gràcies !!!

Junta Veïnal de Tudela de Segre

D

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

25

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Any nou... Neu nova!ot i empenyent el carro de la vida,hem arribat a una nova fita anu-

al simbolitzada, aquesta, pel jove itendre 2006, que ha fet ja la seva en-trada triomfal per la porta del tempsi de la història. Al conjur d’aquestanova etapa que iniciem, després dedirigir un esguard vers l’anyada queacaba de morir emprenem, de bellnou, la caminada disposats a esme-nar vells errors i aplicar noves expe-riències, sota la consigna eterna de:Any nou, vida nova! Malauradament i mal-grat aquesta ferma vo-luntat de corregir anteri-ors defectes en nostrecomportament, tot i do-nant un nou cop de timóal rumb de nostra vida,esperonats per l’afanyd’assolir una nova trajec-tòria en nostra manerad’ésser i d’obrar, en lamajoria de les ocasions,els dits projectes no so-len passar de la potència a l’acte, i conti-nuem fent via pels senders de la nostraexistència sotmesos als mateixos errors ia les mateixes febleses de sempre. Però els humans som així i en virtutd’aquesta mena d’atavisme personal icol·lectiu, la nit de Sant Silvestre, ladarrera de l’anyada, fou celebrada ar-reu de l’ample món, amb tota l’eufòriai amb tot l’entusiasme. Mentre les dot-ze campanades de la mitjanit, desgra-nant-se lentament, assenyalaven el tras-pàs d’una any a l’altre, enmig un rera-fons de brindis i gatzara, l’adduït clamde “Any nou, vida nova!” sonava i res-sonava per tots els àmbits de la Terra. I a l’endemà, el sol va tornar a eixircom si res hagués passat. El brogir dela lluita diària de la vida i per la vidaens ha tornat a imposar el seu ritme.Noves fórmules, nous dictats i novesimposicions faran acte de presènciasobre l’escena del Gran Teatre del Món,perquè una de les més irrebatibles ve-ritats que han gravitat, enmig el cursde la història, sobre la consciència col·-lectiva dels humans, ha vingut signifi-cada per una demencial fal·lera de re-

tallar la llibertat dels homes, proscri-vint i penalitzant nombroses formes deprocedir que, fins al moment de la pro-mulgació de les noves disposicions pro-hibitives, havien gaudit de la més ple-na consideració de legalitat. És evident, doncs, que cada nova llei,cada nova disposició, cada nou regla-ment, representa i significa, en el fons,una minva a la llibertat humana. Comsia que aquesta mania prohibitiva ar-renca ja amb els albors de la prehistò-ria, en els inicis del tercer mil·leni de la

humanitat són tants els tabús existents,que malgrat parar molta cura i atencióen nostres actes i comportament, en elmoment menys impensat ja has caigut ala ratera de la transgressió, amb la subsidià-ria obligació de satisfer la corresponentsanció pecuniària.... Paga que és gata! Com a cloenda direm que, en els ini-cis d’aquest Any del Senyor 2006, se-guint el fil del deliri prohibitiu, la nom-brosa legió fumadora del País delsPirineus, roman inquieta i alarmada alconstatar que en les veïnes contradesde l’Estat espanyol ja ha fet acte de pre-sència la nova llei reguladora de l’úsdel tabac que limita i restringeix, bennotòriament, aquest secular hàbit im-portat de terres americanes, pels con-queridors espanyols. Com sia que en un popular refranyens indica que: “Quan la barba del teuveí vegis afaitar, posa la teva a remu-

llar”, els addictes al tabac de casa nos-tra, no els toca la pell a sobre per latemença que, els nostres pares de lapàtria, empesos per mimètics afanysengiponin, d’aquí quatre dies, una lleianàloga a l’espanyola, i la restricció del’ús de l’hàbit del fumar, s’imposi en aquestpaís que, fins dates ben recents, havia fetdel cultiu, fabricació i contraban del tabacun important suport de la seva economianacional... Paradoxes de la vida. Però, a desgrat de limitacions taba-queres, de tel·lúrics desastres, de guer-

res, de fams, i de conti-nuar esperant, vana-ment, la promulgaciód’una llei suprema quedigui: “Prohibit el pro-hibir”, els humans, inas-sequibles al desànim,hem celebrat l’arribadadel tendre 2006, amb totail·lusió, i amb la més fer-ma confiança que, l’anynou vingut, sigui una anya-da venturosa i positiva, pel

nostre cada dia més atribolat món. De moment, la cosa sembla tenir uncomençament fortament esperançador,doncs la nova anyada ens ha portat unaimpressionant nevada, abillant ambblanc vestit tota la terra andorrana aug-mentant, ben considerablement, les re-serves d’or blanc, atresorades en lesregions dels cims i, a casa nostra, la neués font de vida... “Any Nou, neunova!!!” clamem joiosos.

Sícoris

Nota del Consell de RedaccióAquest és el darrer article rebut a laredacció de La Palanca del nostreincansable col·laborador RossendMarsol i Clua “Sícoris”, que des delsinicis de la revista (que enguany ce-lebra el 25è aniversari) hi ha aportatel seu gra d’arena amb els seus vari-ats articles, les seves cròniques i elsseus poemes. Pocs dies després re-bíem la trista notícia de la seva mort.Serveixi, doncs, la publicació de l’ar-ticle com a homenatge pòstum a laseva persona.

T

Panoràmica del Cercle de Pessons

“Neu més blanca que la farina blanca,pedra tan ferma com el mateix acer...Aigua tan verda com els pins de la muntanyai el vent, tallant ta cara, et mormola falaguer [...]”Fragment del poema Cercle de Pessons del llibreLa terra dels Valires de Sícoris

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

50 anys de pessebresPer les passades festesde Nadal, es va cele-brar la 50a edició delConcurs de Pessebresd’Artesa de Segre.L’any 1956 la Parrò-quia, amb Mn. Sabaté

al capdavant, organitzà aquest cer-tamen que s’ha convertit en un clàs-sic de les festes nadalenques.

Els inicisQuan Mn. Francisco Sabaté substituíMn. Lluís a mitjans dels anys 50, im-pulsà una sèrie d’iniciatives com elConcurs de Pessebres o la construcciódel monument al Sagrat Cor. El Nadal de 1956, la Parròquia, ambl’afany de fomentar els cristians i tra-dicionals costums nadalencs a la ciutatd’Artesa i sota el lema “El pessebre ésimant i centre de la vida familiar: Cons-truïm-lo a casa nostra!”, creava el Con-curs de Pessebres. El jurat era format per Mn. Sabaté,l’alcalde d’Artesa Josep Espinal, el di-rector de les Escoles Daniel Infante, elnotari Carlos Gargallo, el delegat de “laCaixa de Pensions” Ramon Ferré iVicent Roca pel Club de Lectures. Aquests insignes personatges van serels encarregats d’afilerar aquell primerconcurs, establint dues categories, la decasolans i la d’ingenus. El jurat teniaen compte la fidelitat històrica i el gustartístic i no pas el tamany o l’extensió.Per casolans s’entenia aquells pessebresque estaven construïts de forma tradi-cional amb fusta, llenya, suro, pedres,molsa, sense altres materials d’elabo-ració prèvia. Els ingenus eren aquellsque construïts amb materials tradicio-nals eren d’una ingenuïtat constructivamanifesta. Durant les seves deliberaci-ons i davant de l’originalitat d’algunspessebres, el jurat decidí crear la cate-goria de pessebres artístics, que erenaquells construïts principalment ambguix. Així el 1956 hi hagué dos premisoficials (casolans i ingenus) i un creata última hora (artístics). En la primera edició foren 18 elsparticipants, resultant guanyadors JosepRos Tarragona (casolans) i Josep M.

Figueras (ingenus). El jurat va lliurarquatre diplomes d’honor als pessebresqualificats a última hora com artístics(Martí Fortuny, Pau Solans, Escolansde la Parròquia i J. M. Solé). I feu unamenció especial als pessebres deAntonio Pérez Payans i PedroGonzález.

La consolidacióEn els anys següents el nombre de par-ticipants augmentà i la repercussió delconcurs començà a ser important. Esvan donar diplomes i premis econòmicsals guanyadors (250 pessetes als pri-mers), sota el patrocini de “la Caixa”, ies van crear noves categories. Així, l’any 1960 es creà la categoriad’aparadors, per premiar aquells comer-ciants que engalanaven les seves boti-gues amb el pessebre. L’any 1961 s’eli-minà la categoria d’ingenus. El 1962s’incorporà la categoria de fantasia quenomés durà aquell any. El 1963 es creàla categoria d’originals, que desapare-gué l’any 1970. Durant aquells temps, el jurat eraformat pel rector de la parròquia (Mn.Alòs rellevà Mn. Sabaté a mitjans dels60), l’alcalde (l’any 1958 Marcel·lí Ri-bes substituí com alcalde Josep Espi-nal, i l’any 1963 Joan Macià rellevàRibes en el càrrec i també en el juratdels pessebres), un representant de “laCaixa” i altres artesencs de les entitats

del poble (Josep Fontanet, Àngel Guiu,Josep Sans, Amat Bernaus, EugenioEgea, etc.). El jurat visitava els pessebres el diade Sant Esteve i el dia 29 o 30 de de-sembre publicava els guanyadors al fullparroquial. El lliurament de premiss’efectuava el dia de Reixos, al finald’una missa solemne. Una tradició queencara avui es conserva. En alguns concursos dels anys 60,l’organització preparà viatges amb au-tocar a Barcelona, Tarragona o Lleida,per visitar diversos indrets (inclosospessebres d’aquelles localitats); els gua-nyadors tenien el viatge i el dinar pa-gat.

L’evolució del ConcursMn. Feixa agafà el relleu de Mn. Alòsal davant de la Parròquia d’Artesa i delConcurs l’any 1979. Als anys 80 elConcurs s’obria a la comarca d’Artesa(pobles del municipi i municipis veïns)i el nombre de participants oscil·lavaentre els 20 i els 40. Mn. Feixa, en motiu de la 25a edi-ció, explicava que: “Tots els grups hu-mans es mostren orgullosos de les se-ves tradicions, siguin aquestes religio-ses, culturals, artístiques o folklòriques.Una de les seculars tradicions del po-ble cristià és la d’escenificar el naixe-ment de Jesús amb els Pessebres. A fi iefecte que aquesta tradició prengui no-

Jurat del Concurs de Pessebres de 1962, a la cra. de Tremp un dia de neu . D’esquerra a dreta, Mn. Sabaté,l’alcalde Ribes, el mestre Infante, Antoni Rusiñol de “la Caixa”, Àngel Guiu i Mn. Llorenç Utgés.

27

la P

alan

ca


ves forces entre nosaltres, des de fabastants anys a Artesa se celebra elConcurs de Pessebres. Hem celebrat lesnoces d’argent d’aquesta nostra efemè-ride, amb la participació de 44 pesse-bristes. L’entusiasme i col·laboració delPatronat, Ajuntament, Parròquia, enti-tats bancàries i d’assegurances, Club deLectures i alguns particulars fan possi-ble la seva organització”. Mn. Roc, Mn. Salvador i Mn. Antoni,amb la inestimable col·laboració de di-versos artesencs (Antonio PérezPayans, Jaume Canes, Rosa Comabella,Vicent Roca, Josep Fontanet, MarianoBernaus i un llarg etcètera) han donatcontinuïtat al Concurs, que a desgrat detothom, ha vist com any rera any la par-ticipació de pessebres al certamen dis-minuïa de forma considerable. Aquestsdarrers anys la categoria d’aparadors ha

No disposem dels guanyadors de l’any 1965 i tampoc dels anys que van de 1967 a 1977 (en casolans, el Sr. Josep Ros ens ha explicat que ell el vaguanyar diversos anys en aquesta dècada). Tampoc tenim informació dels guanyadors de l’any 1994. El palmarès ha estat elaborat a partir de les actesque es conserven a la Parròquia, de l’arxiu de La Palanca i de fonts orals. Agraïríem que qualsevol lector ens pogués donar aquesta informació que ensmanca, per tal de poder deixar constància escrita del palmarès al complet

Guanyadors del Concurs de Pessebres (1956 - 2005)

desaparegut i només han quedat les decasolans i artístics.

Els pessebristesDestacar pessebristes és una tasca difí-cil, ja que es corre el perill de descui-dar-se’n més d’un que s’ho mereix.Tanmateix, hi ha una sèrie de personesi entitats que han destacat per la sevaconstància i originalitat en la creacióde pessebres i que, per desgràcia, ja nosón entre nosaltres. Parlem de JosepSolans (també conegut com el Pauet)que va ser un fidel participant en el con-curs d’aparadors (va guanyar el primerpremi en diverses ocasions). D’AntonioPérez Payans, pessebrista artístic degran mèrit (feia miniatures i va construirmaquetes del Castellot o Salgar ambpessebres dins). O de les GermanesDominiques (constants en les seves

participacions i que l’any 1981 van or-ganitzar un pessebre vivent al col·legi). Dels pessebristes “històrics”, queencara continuen participant o que for-men part del jurat, podem mencionarMariano Bernaus (especialista en apa-radors i pessebres fets amb pa), JaumeCanes (pessebrista artístic, recreadordel Pla, el Castellot, Vernet, etc.), lafamília Estrada (incansable en la cons-trucció de pessebres de tota mena i mi-des), el germans Alàs Cercós (artísticsde gran originalitat), Francesc VidalEspinosa (creador de pessebres caso-lans immensos) i Josep Ros Tarragona“Don Juanito”, que durant les primeresedicions va copar la majoria de premisen la categoria de casolans.

La Palanca

28

la P

alan

ca


Pessebre casolà de Josep Ros Tarragona (anys 70) Jaume Estrada en plena construcció d’un pessebre (anys 80)

Pessebre del Pla (Jaume i Sara Canes) Pessebre d’aparador de Josep Solans “Pauet”

Pessebre dels germans Estrada Pessebre artístic dels germans Alàs Cercós

50 a

nys d

e pe

sseb

res

29

la P

alan

ca


Pessebre casolà de Josep Ros Tarragona Pessebre d’aparador (Castellot amb pa) de Mariano Bernaus

Pessebre casolà de Francesc Vidal

Pessebre del Castellot de Jaume CanesPessebre artístic de Jaume CanesPessebre artístic de Mariano Bernaus

Cartell del primer Concurs Membres del Jurat al pessebre del Castellot (2004)

RRRRReeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

30

la P

alan

ca

Montsonís

Cubells

La nevada del seglea quantitat de fotos que hem fet o rebut de les nevades dels dies 28 i 29 de gener ens ha obligat a triar-ne una petitamostra. Si algú té curiositat, pot consultar el nostre web (www.lapalanca.org), on posarem la resta a partir del 13 de febrer.L

Artesa de Segre Foto: Francesc Aymerich Els nous artesencs ens oferiren aquest original ninot de neu Foto: Eva Ortiz

Amb esquís dalt del Castellot Foto: Gns. Aldavó

Foto: Jaume Regué

Foto: Miquel Regué

31

la P

alan

ca

RRRRReeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

Alentorn

Baldomar

Alòs de Balaguer

Foradada

Santa Maria de Meià Vernet

Foto: Ajuntament de Foradada Foto: Carme Barril

Foto: Miquel ReguéFoto: Mar Eroles

Foto: Eva Maza Foto: Josep Riasol

32

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Comiat inesperat. En record de Rossend Marsol “Sícoris”empre ens sorprèn la mort imés quan de sobte desapareix

un amic, un company amb quisempre s’hi podia comptar, a lesverdes i a les madures. El Bepetasempre s’havia sentit artesenc,portava el seu poble com un senti-ment més pregon en el fons del seupensament, de la seva ànima i enfeia blasó. Empès pels vents de la vida, ha-via escollit Andorra com a país in-dependent i lliure, tal com ell sem-pre se sentia, per a desenvolupar laseva tasca social i professional. Allís’havia guanyat a pols el títol “D’ad-vocat dels pobres”, nominació popu-lar que l’honorava, l’omplia d’orgull,perquè li havia estat concedida perla gent senzilla. En certa forma, eraconsiderat “la veu dels que no tenenveu”. Andorra, a més, era l’únic país delmón on el català, la seva parla que tanestimava, era i és idioma oficial, pel queés d’ensenyament obligatori a les es-coles i eina imprescindible per accedira llocs de treball qualificats. Com emdit, ell era fidel als seus amics, al seupoble, a la seva llengua, a la cultura itradicions catalanes, a la seva pàtriaCatalunya, al seu partit de tota la vida,ERC, a les seves idees de pedra pica-da. Tot era fruit d’un sentiment únic iconseqüent. Res no li era forçat, res nose li podia imposar. Tot fruïa natural ilògic. Gran lector i devorador de llibres,era un comunicador nat. Ell no podia parar, tant de paraulacom en els seus escrits, ell necessitavacomunicar, expressar-se constantmentamb la gent. Des de la “plataforma-au-ditori” de qualsevol bar, de qualsevolbotiga, a través de la premsa escrita, desdels seus llibres, sigui en prosa o envers, ell havia d’explicar el curull d’ide-es que elaborava cada dia, que li porta-ven a altres pensaments que desenrot-llaria en el futur. Era una persona bensingular, un homenàs com diria ell. Amb el seu verb i simpatia perso-nal, era capaç de fer-se amic delGuardia Civil i de l’estraperlista, del rici del immigrat recent arribat, dels com-

panys polítics i dels adversaris, delmetge i del manobre. I tenia un truc: sipodia a tots els hi feia un favor. Com un Quixot modern, es baralla-va contra els molins de vent de la in-comprensió, traduïts en dictadura, delspolítics dretans carpetobetònics i cata-lans. Sempre en defensa dels seus prin-cipis, tenia les seves picabaralles legalsi dialèctiques, amb algun governador,algun censor de premsa escrita i algunalcalde dretà d’Artesa. En època fran-quista, algun poder establert li censu-rava que escrivia massa en català, cosaque llavors en època de la llengua per-seguida, era gairebé considerat un de-licte. Com que en certa forma era con-siderat una nota discordant per algú,sempre li feien alguna trastadeta. Erael recurs dels que no tenen gaires re-cursos, gaires llums. A Artesa era considerat un personat-ge molt popular, domòtic com li agra-dava dir a ell. Els diumenges al matí, siel volies trobar, sols havies d’anar a laCarretera, i des de Cal Jubete, fins a cal’Apetit, passant pel Sícoris, per la bo-tiga del Clotet, era la seva àrea d’ac-ció. Amb la seva mitja Fària, la sevarialleta, les seves històries i la seva màoberta, sempre estava disposat a fer-lapetar. Aquell bocí de Carretera queda-rà més buit els diumenges al matí... Tenia una dèria especial per les Ca-ramelles i els caramellaires. Els matins

de Pasqua els acompanyava en el seurecorregut pels carrers del poble. Pera ell, el cantar a la Pasqua a la pri-mavera era un sentiment, era quel-com sorgit de les arrels del pobleplaner. Durant molts anys va sortiral balcó de l’Ajuntament, amb laseva parla abrandada d’esperit cata-là i de conservar les tradicions delseu poble i parlava en nom de les ca-ramelles. Deia en vers:

“Caramellaires d’Artesasi no hi sóc, canteu igual,que ha tornat la primaverai el cel s’ha tenyit de blau.”

“Caramellaires d’Artesasi no hi sóc, canteu igual,

que heu omplert l’ànima mevade melangia amb vostres cants.”

Va néixer a Artesa de Segre el 22d’octubre de 1922. Entre moltes altresocupacions, havia fet de secretari i demestre substitut a Vall-llebrera. Va col-laborar amb el Metge Ignasi, el seuamic entranyable, va estudiar dret, i ala postguerra va viure una època dau-rada de la seva joventut a Artesa, onhavia fet de manobre i de paleta al cos-tat del seu germà. Als Bepetes aquestofici els venia de família. Lluitador incansable per Catalunya,es va fer fonedís just el dia en que els“papers de Salamanca” van sortir delseu cau, que li van fer una mantejada al’Ibarra, la barra de l’Ibarra deia ell, iels dies en que l’aprovació de l’Estatutentrava en la fase final. Ho va deixartot a punt.

Col·laborador periodístic de “LAMAÑANA” durant més de 50 anys, devagades recordàvem mig en broma un

S

BIBLIOGRAFIA POÈTICA

Cel i MuntanyaLa Ciutat del Tres CastellsFesta MajorLa Terra dels ValiresTemps de Lluita i Esperança

33

la P

alan

ca


El cor partit. A l’Advocat dels Pobres, el meu pare estimatAvui que ja no hi sou (sempre vaig trac-tar-lo de vos) sento que el meu cor s’hapartit en dos meitats; una d’elles és ple-na d’enyorança, de tristesa, de dolor. Em costa tant pensar que ja no po-dré abraçar-vos, estimar-vos, tocar-vos,sentir la vostra veu. Em manca tant lavostra tendresa, el vostre afecte, el vos-tre sentit de l’humor. Rèiem tant! Em costa igualment no poder agafarel telèfon després d’un partit del Barça,no parlar amb passió de Catalunya, delseu Estatut, dels “papers” que ja hanarribat, del futur d’Andorra, dels vos-

tres projectes que encara eren farcits devitalitat. Quant us troba a faltar aquesta partdel meu cor! Com se m’ha esquinçataquest tros de l’ànima! L’altra meitat que m’acompanya, éstanmateix plena, rica, immensa, per totel que em vàreu donar, per tot el queem vàreu deixar. És tant el que vaig re-bre i us estic tan agraïda; tants valors,tanta noblesa d’esperit, tan afany delluita per cercar un món més just, igua-litari i lliure, tanta fidelitat, tanta con-vicció, tant altruisme, tanta dignitat, tant

d’amor, tant de tant! Copsar l’estima que us tenia la gentforana, aquella que no vivia al vostrecostat, però de la que també en formà-veu part, m’omple d’orgull i de joia iem reconforta d’una manera que maim’hauria pogut arribar a imaginar. Sento i sé que aquests dos senti-ments, ambivalents i contraris i com-plementaris alhora, seran amb mi per-manentment, fins al final, fins que elmeu camí s’aturi, fins al meu darrer alè. I l’empremta restarà...

Brigid Marsol Riart

director d’aquest diari, el Sr. Caballero,que en el anys difícils per la llengua,ens deia: “Per cada 3 articles en caste-llà, us en deixaré publicar un en cata-là”. Escrivia també al NoticieroUniversal, ”el Ciero”, a la premsa an-dorrana, al”Correu Català”, en revistes,i com no, al “Castellot” i a “La Palan-ca” d’Artesa. Escrivia al “Diarid’Andorra”, i havia col·laborat en pro-grames de Ràdio Andorra, Ràdio Valirai Ràdio Artesa. Ho diem de memòria, arisc de oblidar-ne algun. Era l’interlocutor ideal pels debatspúblics. Encara hi ha qui recorda la pre-sentació de la “Jove Cambra d’Artesa”al Coliseum amb ell de moderador. LaFesta de les Pubilles d’Artesa, amb l’al-calde Macià i ell de presentador. Teniauna memòria fotogràfica, fruit del’amor i de l’interès que posava en elsesdeveniments. Des dels principis dels anys 40, alsprogrames de la Festa Major, mai no hihavien faltat ni les seves poesies ni lesseves històries. La gent esperava el seu“Glossari de la vella Artesa” on comunes pàgines viscudes íntimes rememo-rava amb exacta claredat esdevenimentsde la guerra i la postguerra, amb nomsde gent del poble que companys de laseva generació havien oblidat. Glossa-ri que seria considerat un estudi socio-lògic descriptiu de l’Artesa de la post-guerra. Autor de llibres i opuscles més pe-tits, narrava històries com els noms irenoms de les cases d’Artesa, algunaanècdota peculiar, dels carrers i de la

gent d’Artesa. Va escriure un poemarid’Artesa: “La ciutat dels tres castells” ia més de altres aventures editorials, ésautor de la lletra de“L’himne d’Artesa de Segre”, ambmúsica de Jaume Gaset. Per diferentsmotius, aquest Himne no és massa co-

negut entre la gent del poble. A la revista local, ironitzava sobreels diferents atacs de la “gentede Madrit” contra Catalunya amb unllenguatge incisiu i punyent, que ridi-culitzava amb eloqüència i inspiracióels intents d’atac de la gent dretana. Ésun dir, però si tinguessin sensibilitat i

ho llegissin, podrien avergonyir-se delsfets puntuals de la manera que ell hodescrivia. Afectat el fatídic 2005 per la mortaccidental del seu nét Arnau, a qui ellestimava de manera especial, i del seugermà “el Bepeta Gran”, tenia molt pre-sents els 2 luctuosos fets. Sense anarmés lluny, quan va fer 83 anys, a l’oc-tubre passat ho va celebrar amb la sevafamília a l’Hostal Muntanya”, on vamcoincidir. Em va convidar a una copade cava i jo amb les seves paraules livaig escriure uns versets: “Avui fa 83 anys l’incombustible Bepeta, que ja són anys, ja són panys, escriptor, ferm català, bon amic i gran poeta.” Val a dir que li van agradar molt.Aquell dia estava molt content, moltvital, com sempre. El trobarem a faltar a les pàginesd’aquesta revista, a les converses infor-mals de “quan s’esqueia”, a la carrete-ra com hem dit, i a les tertúlies que or-ganitzava “La Palanca”. Sempre entenia una d’original i actual per a dir. Adéu Rossend. Deixes un buit en elsteus amics, en la gent d’Artesa que t’hatingut com a company. Com a comiat,manllevem unes paraules del Raimon:“Ara diguem. Ens mantindrem fidelsper sempre més, al servei d’aquest po-ble”. Diuen que l’esperit de la gent quese’n va, no es mor mai del tot en la gentque queda al darrere.Per la Conxita i família

Bartomeu Jové

35

la P

alan

ca


Nota d’agraïmentLa família Francesca-Brecó vol agrair a tothom les mostres de condol iestima que hem rebut per la pèrdua del nostre estimat padrí Arturo. Aixímateix, manifestem el nostre agraïment vers tot el personal sanitari d’Artesade Segre, durant tot el temps que ha estat necessari.

Gràcies a tothom.

El nostre amic Rossend MarsolArtesenc de tota la vida, de jove es va casar i va anar a viure a Andorra. Allà lideien el “Sícoris”, l’advocat dels pobres. El dia de Pasqua Florida, els carame-llaires el trobarem a faltar. Sempre deia: “Caramellaires d’Artesa, si no hi sóc,canteu igual; que ha arribat la primavera i el cel s’ha tenyit de blau”. Et recordarem!!!

Maria JovellPresidenta de les Caramelles de la Dàlia Blanca

36

la P

alan

ca


Mor el pintor Joan Hernández Pijuanartista de Folquer JoanHernández Pijuan va morir el

passat 28 de desembre, als 74 anysd’edat, després d’una llarga ma-laltia. El pintor estava consideratun dels creadors plàstics més sò-lids de l’Estat espanyol i passavallargues temporades a la “CasaGran” de Folquer, on pintava i tro-bava en la seva tranquil·litat i pai-satges una font inesgotable d’ins-piració. Pijuan era un pintor i gravador denivell, havia estat guardonat amb elspremis més prestigiosos (Creu deSant Jordi, Premi Nacional d’ArtsPlàstiques i d’Art Gràfic, Premi Ciu-tat de Barcelona, etc.) i havia expo-sat i venut les seves obres a desenesde països (USA, Japó, Alemanya,França, Suïssa, etc.). Havia estat degàde la Facultat de Belles Arts de la Uni-versitat de Barcelona i era membre del’Acadèmia de Bellas Artes SanFernando. Tot i que alguns crítics el qualifica-ven com un pintor abstracte, ell consi-derava que les seves obres partien dela realitat i expressaven un sentimentproduït per l’observació del paisatge.

La seva obra havia evolucionat des del’expressionisme inicial a una figura-ció geomètrica. També va destacar coma gravador. Hernández Pijuan va néixer aBarcelona el 1931, fill de pare arago-nès i mare segarrenca; de ben jove jaes va decantar per les arts plàstiques iva estudiar a l’Escola de Belles ArtsSant Jordi. Va viure 2 anys a París i

després va tornar a Catalunya. Escasà amb Elvira Maluquer, de la nis-saga dels Maluquer d’Alentorn, ambqui tingué tres fills i una filla. Moltscaps de setmana es podia veure la sevafigura esvelta i el seu caminar deci-dit per la carretera d’Artesa, on bai-xava de Folquer per comprar o, sen-zillament, per fer-la petar amb al-guns veïns del nostre poble. Havia col·laborat altruistamentamb “La Palanca” en diverses oca-sions: pel vintè aniversari de la nos-tra publicació va realitzar una pintu-ra commemorativa per la portada; il’any 1997 va col·laborar i inaugu-rar l’exposició “Art-esenc”, que re-uní algunes obres de pintors localsdurant la Festa Major d’Artesa. La seva mort va omplir nombro-

ses pàgines de diaris com “LaVanguardia”, “El País” o “El Periódico”i personalitats com el mateix presidentMaragall (amb qui l’unia una bonaamistat) van lamentar la seva pèrdua.Les cendres de l’artista reposaran aFolquer. Descansi en pau.

Miquel Regué i Gili

L’

37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... S’ha d’anar a la fontesulta curiós que algunes cosesque ens van dient pel carrer ens

les puguem creure tan alegrement,sense mirar de corroborar la infor-mació. A mi mateix se’m posa en conversesdient “que el Mero no deixa fer això, ono autoritza allò, o que obliga a fer aixòaltre”. Tant de bo tingués tanta forçaper poder fer i desfer! Donada la mevasituació a l’Ajuntament, amb tant solsun regidor i a l’oposició (tot i la res-ponsabilitat en l’Àrea dels Pobles), nopuc fer res més que pressionar, insistiro intentar influir, cosa que sí que acon-segueixo algun cop; però habitualmentmoltes coses que demanes o voldrieses queden per fer. Des d’aquestes rat-lles recomano a tothom que tingui undubte vers un acte o decisió meva, quevagi a la font; és a dir, que ho corroboriparlant amb mi, i ben a gust li explicarési és o no cert, i el perquè de la qüestió. A la fi s’ha aprovat inicialment el Plad’Ordenació Urbanística Municipal,que afecta a Artesa i tots els pobles.Entre el primer esbós abans de la parti-cipació (que ha estat molt correcta) i elrefondre totes les aportacions desprésde la participació, es porta un any deretràs. Tampoc no queda molt clar capon es vol anar en un sentit global (noes concreten el tema Senill, tema Gran-

ja, zona comercial, càmping, edificispúblics sense resoldre el seu ús, poccompromís amb el medi, vigilànciad’ofici pel compliment de la normati-va, si no s’edifica què?, carrers perobrir, comunicacions, etc.). Però bé,tothom l’hem aprovat i ara ja n’està. Calque mireu si les coses estan correctesara que les normes han entrat en la fased’exposició pública. Hi hauran plànolsa Artesa i a cada poble. El passat 24 de novembre, des de lasectorial d’agricultura del partit a lesterres de Lleida, en Josep Pau, secreta-ri general del DARP, acompanyat perJosep Maria Batlle, membre de la co-missió d’agricultura del senat, i per

Mònica Lafuente, secretària d’organit-zació, ens van fer una xerrada de leslínies marcades pel Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya i per intentardonar resposta a les inquietuds del sec-tor, el qual estava força representat. Ara també, des que l’1 de desembrevaig ser nomenat conseller comarcal dela Noguera, accepto el repte d’anar afer comarca.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

R

39

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Les “no obres” de l’actual Equip de GovernZona d’esbarjo paralitzada (La Palanca)

L’any 2002, l’anticEquip de Govern(ERC) va portar lallum a la zona d’es-barjo de La Palan-ca. Al 2003 hi vancomençar unesobres consistentsen realitzar un poude captació d’aigua

i uns sortidors per fer-ne ús i uns lavabos. L’actual Equip de Govern, només entrar a l’Ajuntament,van paralitzar les obres que estaven previstes de finalitzarl’estiu del 2003.

El grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya del’Ajuntament ha demanatany rere any que es fessinles obres. Ja han passat 3estius i les obres encara es-tan paralitzades. Esperemque aquest estiu del 2006estiguin fetes.

Obres al Museu del Montsec

Al 2003, l’anterior Equip de Govern (ERC) va adjudicar lesobres d’ampliació del Museu, ja que anys abans l’Ajunta-ment havia comprat 2 cases al costat en molt mal estat i lesva enderrocar per a utilitzar el solar. Les obres estaven pres-supostades i contractades al 2003 i fins al novembre de 2005no s’han començat. Aquestes obres consisteixen en l’execu-ció de l’estructura per a poder ampliar la superfície del Mu-seu.

Obres al carrer Prat de la Riba i aparcament a lacarretera de BaldomarAl final s’han fet les obres del carrer Prat de la Riba, que

formaven part del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) del’any 2002 i que l’Equip de Govern anterior d’Esquerra Re-publicana de Catalunya havia sol·licitat, pressupostat i con-tractat. L’obra s’ha acabat a finals del 2005 (ja tocava).

Obres a les Sitges (antic edifici de servei del blat)

A finals de 2002, l’edifici de les Sitges va ser cedit a l’Ajun-tament per uns anys, per si se’n volia fer ús. En aquell mo-ment, l’Equip de Govern d’Esquerra Republicana deCatalunya va consultar amb l’Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla (el Cau) per tal de saber què li sembla-va aquest espai per a ubicar-hi la seva seu. Quan tot estava apunt per anar-hi, es va observar que a les bigues de la teula-da hi havia aluminosi. L’actual Equip de Govern, arran de les nostres constantsdemandes i després de molt temps d’insistir-los, ens ha in-format que les obres estaran acabades durant el 2006 i que, amés del Cau, s’hi ubicarà també el Club d’Arquers delMontsec. Des del Grup Municipal d’ERC, desitgem que totsells aviat puguin gaudir d’aquestes instal·lacions.

Grup Municipal d’ERCAjuntament d’Artesa de Segre

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Responsabilitat compartidaagressivitat és un instint lligat al’ésser humà i la violència (psi-

cològica o física). Apareix com el mit-jà més ràpid per aconseguir el queens proposem. Sembla ser que les acti-tuds violentes arrelen cadavegada amb més facilitat ala nostra societat, competi-tiva i individualista. On iquan trobarem l’aturador?Cada dia se’ns posen els pèlsde punta en sentir als mitjansde comunicació nous fetsviolents: adolescents quematen pel plaer de viure una experièn-cia macabra, persones que agredeixenper una mínima discussió de trànsit,parelles que s’autodestrueixen, jovesque es barallen a la discoteca per fetsinsignificants, etc. Però on rau el pro-blema? Hem creat, sense ser-ne cons-cients, la cultura de la violència? Perquè perdem els nervis a la mínima decanvi? Segurament caldrà que donemun cop d’ull a l’educació que rebem ohem rebut per trobar-ne la causa i, sensdubte, la culpa estarà ben repartida. Tant la família, com l’escola i la so-cietat en sí ha d’abordar el tema amb laseriositat i la responsabilitat que reque-reix. Les línies que haurien d’inspirarla pedagogia de la tolerància, la convi-vència pacífica i el respecte, parteixenno només d’una ètica de convivència id’educació per a la socialització, sinó

també del bon seny i de l’educació pera la frustració. És a dir, el nen de benpetit ha de saber i sentir que hi ha pau-tes i límits al seu voltant, que no és pos-sible complir tots els seus capricis i que

algunes necessitats hauran d’esperar untemps per a ser satisfetes o fins i totd’altres que no podrà aconseguir mai.Haurem d’ensenyar-los que els béns esreparteixen amb altres nens i que aixòels causarà una decepció, per la qualtambé se’ls ha d’educar! El nen ha desaber, que, tant en l’àmbit familiar comen l’escolar o el social tot no pot ser!Han d’aprendre a acceptar el no, acom-panyat sempre d’una resposta raonadaque els adults hem d’oferir. Als inicis de l’adolescència, els noisbusquen identificar-se com a individusi refermar-se com a membres d’un grup.La necessitat d’acceptació pel grup potinduir a un comportament antisocial:davant la desorientació, sentir-se partdel grup és el més important. Per a unadolescent en plena època de rebel·lia,que es comunica mitjançant conductes

reprovables, les seves accions són pa-raules no dites, és la seva opinió da-vant l’estat de les coses. Darrere del seucomportament s’amaga la necessitatd’expressar sentiments: està incòmode,

es colpeja amb una vida queno entén i emet senyals per-què l’ajudem o l’atenguem.Per això, el pitjor és el silen-ci o fer els ulls grossos. Cal que tots plegats edu-quem amb valors de socia-lització basats en actitudscom la tolerància a la frus-tració, compartint les coses,

respectant la diversitat de les personesi no satisfent de seguida les necessitatsi els desitjos dels més joves. Per tot plegat, resulta imprescindi-ble que l’escola compti amb el suportgairebé incondicional dels pares, la pri-mera actitud dels quals serà no desau-toritzar els mestres davant els fills, en-cara que no comparteixin algunes de lesseves decisions o estils pedagògics. Alsdocents els convindria comptar amb elsuport institucional necessari perquè lesseves decisions davant d’actituds anti-socials fossin recolzades pels pares i perl’autoritat educativa. La responsabilitat personal suposaque cadascú respongui dels seus actessense llançar la culpa sistemàticamentals altres.

Noemí Farré Cortadelles

Per què perdem els nervis a la mínimade canvi? Segurament caldrà que donemun cop d’ull a l’educació que rebem ohem rebut per trobar-ne la causa i, sensdubte, la culpa estarà ben repartida

Volem una altra farmàciaN’estic tipa d’anar a la farmàciad’Artesa a comprar un medicament re-ceptat i que em diguin que no el tenen.Sempre diuen que s’ha acabat i que eltindran a la tarda o demà al matí. I quanels dic que el necessito urgentment emcontesten que puc anar a Ponts oAgramunt. Quina barra! Això ja m’hapassat cinc cops. A més no tinc carnet

de conduir i m’he de fer acompanyar afora per algun familiar.Vull tenir l’opció de decidir a quinafarmàcia comprar els medicaments aArtesa, ja que aquesta no em serveixcom desitjo.

Amalia Ruiz Nogales

L’

40

la P

alan

ca

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’escola de Vilanova canta a Montserratquest curs els nens i nenes de l’es-cola de Vilanova de Meià van

participar en el concurs de NadalesCantem el Nadal. Es tracta d’un concurs organitzat perl’Acció Escolar del Congrés de Cultu-ra Catalana, dins la campanya “el paísa l’escola”. El CEIP Mare de Déu del Puig deMeià va quedar finalista i el dia 17 dedesembre va anar a cantar al Santuaride la Basílica de Montserrat, juntament

amb la resta de finalistes de totCatalunya. Van interpretar unes nada-les acompanyats i dirigits pel mestre demúsica Antoni Castell. Allà es van repartir els premis de lesdiferents categories participants i vanobtenir el 3r premi del Bloc I, del con-curs Cantem el Nadal, corresponent alcurs 2005-2006.

Dolors Puigcernau

AA

42

la P

alan

ca


Concert de Nadall passat dia de Nadal, l’OrfeóArtesenc, la Coral Infantil Brots

d’Il·lusió i l’Aula Municipal de Mú-sica van oferir el tradicional Concertde Nadal, que va comptar novamentamb una gran afluència de públic queva tornar a fer petita l’Església Par-roquial d’Artesa. Com ens explicava Janette Solsonaen la presentació, aquest concert ja for-ma part de la nostra cultura artesenca:reunir-nos a l’església el dia de Nadal.Fa 33 anys que l’Orfeó Artesenc vaprendre aquesta iniciativa. Poc després,el 1974, s’hi va ajuntar la Coral Brotsd’Il·lusió, i a finals de la dècada dels90 l’Aula Municipal de Música, en in-tegrar-se la coral infantil en l’estructu-ra curricular d’aquesta. Des de llavorsfins ara, aquest concert s’ha convertit,no tant en un acte cultural, sinó en unanecessitat artesenca per celebrar, bencelebrat, el dia de Nadal. Preparant el concert des de bon co-mençament de curs, i amb ganes dedesitjar un bon Nadal i un bon comen-çament d’any a tots, el concert va co-mençar passats dos quarts de vuit delvespre. Sota la direcció de Janette Solsona,els petits de la coral infantil (5 a 7 anys)van iniciar el concert amb tres nadales:una de tradicional catalana, Els Pasto-rets, Cançó de bressol de W.A. Mozart(que per cert el 2006 es commemora el250è aniversari del naixement d’aquestgeni de la música, concretament el 27de gener) i El trineu, tradicional nord-americana (les dues darreres amb unaadaptació catalana de Maria Martorell). En acabar els més petits, l’OrfeóArtesenc va entrar des del fons de l’Es-glésia cantant Allà en un pessebre, na-dala nord-americana. Seguidament,Jesús Martí, en nom de tots els mem-bres de l’Orfeó, ens feia reflexionarsobre els veritables valors del Nadal:“Tots sabem que arriba Nadal, ens po-sem els millors vestits, hem tornat apreparar plats d’allò més bons, els cen-tres comercials amb la decoració nada-lenca, els anuncis explicant-nos quinessón les coses que podem adquirir i ensfaran més feliços tots plegats... Malgrat

això, hem de tenir ben clar i hem detransmetre ben clar que el Nadal és moltmés. Nadal ha de ser una exaltació devalors: amor, pau, companyonia, gene-rositat, amistat... A l’Orfeó hi cantem.Hi cantem perquè ens agrada cantar. Hicantem perquè ens sentim comprome-sos amb el nostre entorn i ens agradatambé participar d’aquelles activitatsque ens apropen a les altres persones ique fan festa. Volem ser família de tot-hom i ser presents de la forma que ensagrada fer-ho: cantant. Volem viure elNadal amb optimisme i volem trencarla fredor de l’hivern amb els nostrescants”. Amb aquest missatge van con-tinuar amb Wimoweh, que va agradarmolt a tothom, on Montse Malet i

E

Xavier Gilabert feien de solistes. Vanestrenar l’harmonització d’una melodiade Montclar, Manyaguet de la Mare,d’un jove compositor, FrancescGuzman, que tot i ser jove, la partituraera força complexa. I van acabar ambuna coneguda nadala nord-americana,amb un missatge molt apropiat enaquestes dates. Finalitzaren aquesta primera part delconcert, el grup de mitjans i grans ambcançons, Desperteu-vos, de Kódaly, iCantata de Nadal de Shulz, dues pecesforça complicades, la segona d’elles atres veus, que comptaren amb l’acom-panyament de Sergi Valls i NarcísCercós al piano (al igual que el grup depetits i l’Orfeó Artesenc).

43

la P

alan

ca


Finalment, l’hora del cant comú, ontots els cantaires van oferir quatre na-dales al nombrós públic que omplial’Església Parroquial i que durant tot elconcert va mantenir un respectuós si-lenci corresponent a l’esforç i la dedi-cació dels darrers mesos de tots els can-taires preparant-lo. Fora de programa,Sergi Valls va ensenyar una cançó deJordi Domingo Mombiela, Fa Fred!, atothom, que va ser un bon punt i final aun bon concert de Nadal.

Text: Sergi VallsFotos: Ester Ros i J.M. Espinal

Concert a GerOrfeó Artesenc va oferir unconcert de fi d’any a l’Església

Parroquial de Santa Coloma de Ger(Cerdanya) el passat 31 de desembrea les 5 de la tarda, en una iniciativade l’Ajuntament d’aquesta vilapirinenca. L’any 2005 ha tornat a ser un anyple de concerts en solitari i amb altrescorals i orfeons arreu de Catalunya.L’Orfeó ha cantat a l’EsglésiaParroquial d’Artesa de Segre en quatreocasions (missa de la Festivitat deSanta Àgata, concert de la IVPrimavera Coral, missa de la FestaMajor i Concert de Nadal), la Parròquiade Sant Jaume de Lleida, l’Església deSant Andreu d’Oliana, l’Església deSant Esteve de Castellar del Vallès, alMonestir de Santa Maria de Refet, CalNiño de Sant Boi de Llobregat,l’Església de la Central de la Torre deCabdella, l’Església de la Pobleta deBellveí i l’Església Parroquial deLinyola (a la pàgina web de l’Orfeó espoden veure imatges de totes aquestessortides). Com a colofó d’aquest any ple deconcerts, l’Ajuntament de Ger vacontractar l’Orfeó Artesenc per realitzarun concert el passat 31 de desembre al’Església Parroquial de Santa Colomad’aquesta vila. El concert va iniciar-sepassades les 5 de la tarda i va comptar

amb dues parts. En la primera, nadalesd’arreu. Després, un intermedi musicalamb dues obres per a piano d’AntoniTolmos i Josep Lluís Guzman(interpretades per Narcís Cercós i SergiValls respectivament) i una segona partamb cançó tradicional i d’autor. Unconcert d’una hora de durada que vafinalitzar amb una sardana: Juntes lesMans. Musicalment parlant, i malgratque sempre hi ha coses per millorar, elconcert va anar d’allò més bé i va tornara deixar ben alt el nom d’Artesa de

L’

Segre. Com es pot observar en lafotografia, els homes van estrenar nouuniforme. Va ser una manera diferent d’acabaraquest any tant ple d’actuacions. Pel2006 ja estant preparant nou repertori(una missa d’E. Butler, dues obres d’enRaimon...) que podrem escoltar a Artesala propera primavera, i també aMontcada i Reixac i Organyà.

Text: Sergi VallsFotos: Joan Valls

45

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de Carama de Carama de Carama de Carama de Carnananananavvvvval a al a al a al a al a ArArArArArtesatesatesatesatesa

Carnestoltes 2006Dissabte, 25 de febrer

18:30h - CONCENTRACIÓ DECOMPARSES i COMPARSITES ales SitgesLa inscripció cal fer-la del 6 al 20 defebrer, a les oficines de l’Ajuntament(horari de 9h a 14h) o telefonar en elmateix horari al 973400013.Seguidament, amb el Rei Carnestol-tes, ens traslladarem cap a la Pl.Ajuntament on Sa MajestatSALTASEKLES XIVè ens farà el jatradicional pregó des del balcó del’Ajuntament.A continuació, RUA DE COMPAR-SES i COMPARSITES pels carrersd’Artesa encapçalada per enSALTASEKLES XIVè.En finalitzar la RUA hi haurà gratuïta-ment SOPAR DE CARNESTOLTESal PAVELLÓ D’ESPORTS per a to-tes les COMPARSES iCOMPARSITES que s’hagin inscrit.Després del SOPAR, SESSIÓ DEBALL DE CARNESTOLTESMitja part01:30h - SESSIÓ DE MARXA

Diumenge 26 de febrer

17:00h - TROBADA DE DISFRES-SES al pavelló d’esports17:30h - GRAN DESFILADA DE DIS-FRESSESA continuació de la Desfilada, BERE-NAR POPULAR i FESTA INFANTIL

Dimarts, 28 de febrer

MATANÇA DEL PORC

Informacions d’interès

COMPARSES i COMPARSITES:- La Rua d’aquest CARNESTOLTESestarà formada per COMPARSES(grups de més de 8 persones) iCOMPARSITES (grups de 2 a 7 per-sones).- Durant els matins podeu recollir unfull informatiu a l’oficina de l’Ajunta-ment i apuntar-vos.- Enguany, les COMPARSES iCOMPARSITES es concentraran a lesSitges.- Els vehicles de les comparses s’hau-ran d’aparcar a l’Av. Maria Anzizu (da-vant del solar de l’antiga caserna) i anara peu cap a les Sitges. Allí ens recolliràel Rei Carnestoltes.- Mentrestant, per anar fent ambient,caldrà que cada COMPARSA iCOMPARSITA dugueu alguna cosa (jasigui beguda, ja siguin altres elementsrelacionats amb la vostra disfressa, etc.)per poder convidar i compartir amb laresta (tingueu present que a la rua deCarnestoltes també hi ha nens/es).- Caldrà que cada COMPARSA iCOMPARSITA porteu música o ele-ments que facin soroll.- Recordar-vos que mentre elSALTASEKLES XIV realitzi el seudiscurs des del balcó de l’ajuntament,

caldrà que els vehicles tinguin el mo-tor apagat i la música també.- L’itinerari establert per la rua és elsegüent: Sitges, Pl. Ajuntament, Av.Maria Anzizu, Prat de la Riba, Ctra.Agramunt, Escoles, Ctra. Montsonís iPavelló (Es prega la col·laboració delsveïns en no deixar vehicles ni obsta-cles en aquests carrers).- Tant les comparses com lescomparsites podran assistir gratuïta-ment, al sopar que tindrà lloc al Pave-lló.- Les comparses seran obsequiades ambun valuós i energètic premi.

BALLS:Tots els dies l’entrada és gratuïta.

DESFILADA INFANTIL:- La desfilada té caràcter local restrin-git a Artesa i la seva comarca.- Cal apuntar-se a l’Ajuntament finsel 24 de febrer (en horari d’oficina).- El Jurat de la Desfilada valorarà l’ori-ginalitat, l’elaboració, els complements,la fantasia, la desfilada consonant, lagràcia, els més aplaudits.- Tots els participants rebran un petitobsequi.

L’organització es reserva el dretd’alterar el programa.

Volem agrair la col·laboració detotes les entitats i persones

que fan possible la realitzaciód’aquests actes

Si tens ganes de passar-t’ho bé i demos-trar les teves qualitats artístiques, vine idesfila!!!Apunta’t abans del 24 de febrer a l’ajun-tament (en horari d’oficina). Les disfres-ses no inscrites podran desfilar, però notindran dret a menció.

Gran desfilada dedisfresses al pavelló

- 17:00h - Trobada de disfresses- 17:30h - Gran desfilada

Obsequi per a tothom.

Organitza: Comissió de Carnaval

46

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de desembreSESSIÓ DE PLE

Ple ordinari: 01-12-05

S’aprova, per unanimitat, l’actaordinària de 6-10-05 i les extraordinà-ries de 13-09-05, 23-10-05 i 9-11-05.

S’aprova, per unanimitat, el Re-glament que ha de regular el serveiMunicipal d’abastament d’Aigua pota-ble en l’àmbit territorial del municipid’Artesa de Segre.

S’aprova la proposta de mociósobre la col·lecció artística de l’anticmuseu diocesà, per 9 vots a favor (5CIU i 4 ERC) i 1 en contra (PSC).

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació número 2, per import de22.664,81 euros, corresponent a l’obra“Rehabilitació d’edifici existent peragrupament de jovent a Artesa deSegre.”- Certificació número 2, per import de42.444,99 euros, corresponent a l’obra“Urbanització sector industrial polígonel Pla. (Obres pendents)”

Ple extraordinari: 27-12-05

S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació d’obra número 1, per importde 9.588,62 euros, corresponent al’obra “Arranjament de cobertes i inte-riors de l’església de Folquer”.

S’aprova, per 5 vots a favor(CIU) i 4 abstencions (3 ERC i 1 PSC)desestimar íntegrament el recurs de re-posició interposat en data 24 d’octubrede 2005, registre d’entrada número2291, contra la resolució adoptada pelPle municipal de data 1 de setembre de2005 i confirmar aquella resolució entots els seus extrems.

S’aprova, per unanimitat, el Plade Millora Urbana del sector entre elscarrers Jesús Santacreu, Sants Cosme iDamià i Marcel·lí Farré d’Artesa deSegre.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar l’ajut econòmic de 67.720,98 eurosque el Departament d’Agricultura, Ra-maderia i Pesca ha concedit a l’Ajun-tament d’Artesa de Segre, destinats alcobriment metàl·lic del dipòsit de Cluai a la Prospecció i la captació d’aiguaal nucli de Comiols.

S’aprova, per unanimitat, l’orde-nança municipal reguladora de la pri-mera ocupació dels edificis al munici-pi d’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, el Plad’Ordenació Urbanística Municipal delMunicipi d’Artesa de Segre (aprovacióinicial).

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de resolució de rectificació d’ad-judicació de parcel·la núm. 24 del Po-lígon Industrial el Pla.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 15 i 22 de desembre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Repsol Gas, SA., per realitzar l’en-creuament d’una canonada de gas a lacruïlla del c/ Jesús Santacreu amb el c/Monges.- A Prefabricats Lleida, SL., per a l’ar-ranjament de nau de 150 m2, situada ales instal·lacions de la Ctra. C-14,d’Artesa de Segre.- A Jordi París Peralba, per canviar teu-les de l’eixida, situada a l’edifici ubi-

cat al c/ de Baix, 1 de Baldomar.- A Antoni Solé Riera, per canviar por-ta de cobert, situada al polígon 12,parcel·la 177 de Collfred.- A Mercedes Pont Sanvicens, per can-viar teules del cobert situat al c/ SantPonç, 6 de Vall-llebrera.- A Josep Pijuan Boliart, per instal·lartanca amb malla i col·locar tubs a lacuneta per accedir a la finca, situada alpolígon 4, parcel·la 128 i 139 aBaldomar.- A Blai Baró Novau i Elisenda PanielloVelasco, CB., per a la legalització il’ampliació d’explotació avícola de pro-ducció de pollastres, situada al polígon21, parcel·la 94.- A Alexan Artesa, SL., per a l’amplia-ció de la fàbrica de pinsos extrusionats,situada al c/ Francesc Macià, 4 del Po-lígon Industrial el Pla.- A Joan Agramunt Oliva, per realitzarl’activitat destinada a treballs d’engui-xador i petites feines de constructor, adesenvolupar a la comarca de la No-guera.- A Eva M. Otín Vilanova, per a lainstal·lació i l’obertura de l’activitatdestinada a establiment comercial d’ali-mentació, a desenvolupar a la Ctra.d’Agramunt, 92 baixos.- A Fades SCP, per a la instal·lació il’obertura de l’activitat destinada a co-merç al detall de llenceria i roba interi-or, a desenvolupar al c/ Balmes, 14,baixos.- A Isabel Rovira Vila, llicència ambi-ental per a la legalització d’una explo-tació porcina d’engreix, situada al po-lígon 3, parcel·la 251.- A Alexan, SL, llicència ambiental pera la instal·lació d’una fabrica de pinsosextrusionats, a situar a les parcel·les 2a 10 del Polígon Industrial el Pla.- A Jaume Mora Aubets, per a l’arran-jament de les façanes i canviar els sa-nitaris de l’edifici ubicat a la Crta.d’Agramunt, 64.- A Salvador Santacreu Rius, per fer unaplataforma de formigó per ús provisio-nal de femer de 30 x 15m. a la fincasituada al polígon 14, parcel·la 353.- A Miguel Hernández Sánchez, percanviar la canonada del clavegueram al

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

garatge de l’edifici de la Ctra. de Ponts,50.- A Promocions Porta Buñol SL, per ales obres d’instal·lació de nou submi-nistrament de línia subterrània de bai-xa tensió a l’edifici situat al c/ AnselmClavé, 4-6.- A Gemma Pérez Garcia i Jordi FitéPerella per a la construcció d’un habi-tatge unifamiliar entre mitgeres, a situ-ar al c/ Calvari, 5.- A Meritxell Solé Serés, per a la reha-bilitació d’un habitatge unifamiliar, si-tuat al c/ Bonaire de Collfred.- A Conspromar, SL, per a la construc-ció d’un edifici d’habitatges, local sen-se distribuir i garatge, a situar al c/Maria Anzizu, 31-33.- A Farré Serés, SCP, per a la legalitza-

ció i la construcció d’una explotacióporcina a situar al polígon 11, parcel·la251.- A Farré Serés, SCP, llicència ambientalper a la construcció i la legalització d’unaexplotació porcina d’engreix, a desenvo-lupar al polígon 11, parcel·la 251.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Director del Servei Territori-al de Benestar i Família va visitar laLlar Residència Municipal. Va manifes-tar l’aposta de Benestar i Família perpotenciar l’actual Residència, la qualté espai al costat per poder créixer.

En la reunió amb els tècnics delDepartament d’Indústria i els màximsresponsables d’Endesa a Lleida, es vaparlar de la problemàtica existent en elsubministrament d’energia elèctrica.

Carme Barril i Brescó

Les RLes RLes RLes RLes Reeeeegidories Infgidories Infgidories Infgidories Infgidories Infororororormenmenmenmenmen

Prevencions de drogoaddiccions i conductes sexuals de riscImpulsat per la regidoria d’ensenya-ment i cultura, més concretament perla seva regidora Carme Barril, el dime-cres dia 11 i el divendres dia 13 de ge-ner, es va dur a terme les 1es Xerradesde Prevencions de Drogoaddiccionsi Conductes Sexuals de Risc, amb unaidea molt clara, com és la fer arribarels perills que comporten les droguesper elles mateixes. A més a més, barre-jades amb el sexe, poden suposar un“còctel” fatal. L’associació Antisida deles terres de Ponent va ser la designadaper fer aquestes xerrades. Una vegada detectat aquest proble-ma dins la nostra societat, l’Ajuntamentd’Artesa de Segre i més concretamentel seu alcalde Domènec Paris va veureamb molts bons ulls la proposta de laregidora Carme Barril: amb la col·-laboració del Consell Comarcal de LaNoguera, dins el programa TDIC jove,hi havia la voluntat de poder fer arribaral municipi els riscos que comportenles drogues i la millor manera era ferdues xerrades enfocades a dos ciclesmolt marcats. És a dir, una primera xer-rada per a pares i adults enfocada a ladetecció i a la comprensió d’aquest pro-blema social, i una segona xerrada en-

focada cap a la gent jove, duta a termeper mitjà d’exemples pràctics i casosreals, que qualsevol d’ells pot haverexperimentat, i que són molt significa-tius de la realitat quotidiana. Aquestamanera tan didàctica, va comportar queels nombrosos joves que hi van assistirparticipessin molt activament en aques-ta xerrada.

Segons la regidora Carme Barril“aquesta primera experiència ens feiauna mica de por per la resposta quepodria tenir, però estem molt contentsperquè creiem que ha estat un èxit tande participació com de satisfacció mos-trada, principalment pels joves”.

Regidoria de Cultura

48

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Saps quelcom de l’amic Joan?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Croissant

La ciutat de Viena va ser durant elssegles XVI i XVII un baluard de lacristiandat, atacat diverses vegadespels turcs fins que els vienesos els vanfer fora definitivament l’any 1689.Aleshores, algun pastisser de la ciutat,per celebrar la victòria, va elaborar unapasta que representava l’emblema delsvençuts: la mitja lluna (croissant, enfrancès). La tradició de menjar-se’lamb el cafè o el cafè amb llet del matíes va anar estenent per França,Espanya, Itàlia...

Horitzontals1. Especialista en ortopèdia.- 2. Ciutat olímpica. En números romans, mil.-3. Així sigui. Plural, cabdell de fil.- 4. Nom de diferents peces que formenpart del folre de certes barques. Deu desenes. L’altre costat de la cara.- 5.Consonant vibrant. Ajuntat. Al revés, norma feta pel Parlament.- 6. Femení,que transporta, que condueix. Nota musical o article.- 7. Símbol de l’argó.Recurs que consisteix a dir el contrari d’allò que es pensa per crear uncontrast. Símbol del nitrogen.- 8. Va deformar un cos per acció d’unaforça al voltant d’un eix. Consonant velar. Tros de fusta.- 9. Greix d’origenvegetal que ha fet famosa una comarca. La vuitena lletra de l’abecedari.Pronom de tercera persona, i amb accent, verb. Síl·laba inicial d’unaprovíncia catalana.- 10. Consonant vibrant. Símbol de l’or o exclamació.Faré ostentació d’algun objecte.- 11. Plural, el nom d’un perifèric del’ordinador.

Verticals1. Lloc des d’on s’estudien les estrelles.- 2. Matèria primera per elaborar

el vi. Tros de terra on se sembra algun llegum o hortalissa. Deu centenes.- 3. Arma de foc que acaba amb la boca del canódilatada. Al revés, digerir.- 4. Mascle de l’oca. Relatiu o pertanyent a l’ésser. El nom d’una antiga ciutat-estat.- 5. Conseqüènciade la força de la gravetat. Al revés, personatge amb ganes de donar la vida. Est.- 6.Element de l’àtom. Consonants alveolars.- 7.Antigament, senyor. Personatges que van fer famós l’imperi bizantí perquè no els trobaven el sexe.- 8. Començament. Vocaltancada. Al revés i plural, allò que, per prudència, no es pot posar al mateix cistell.- 9. Classe d’espasa. Individu que excel·leixen un esport. Terminació d’infinitiu.- 10. Consonant dental. Al revés, el rei de la selva. Monstre gegantí.- 11. Plural, vehicle usatper transportar malalts.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Ortopedista.- 2. Barcelona. M.- 3. Sia. seniboB.- 4. Embó. C. Creu.- 5. R. Unit.ieLL.- 6. Vectora. La.- 7. Ar. Ironia. N.- 8. Torcé. G. Soc.- 9. Oli. H. Es.(És). Gi(rona).- 10. R. Au.Lluiré.- 11. Impres-sores.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficRes de res.Problema d’escacs1- Th7+, Dxh7 (si Rxh7: 2- Dg7++); 2- Dg5++

0 D 0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

49

la P

alan

ca

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

El dia 8 de gener van complir 50 anys. I aixíd’eixerides són.

Per molts anys, Carme i Lourdes!

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nosarribar una foto i un text ben graciosos i us ho publicarem. Només cal ser subs-criptor de la Palanca

Coses que passenCoses que passenCoses que passenCoses que passenCoses que passen

ParenostreSiurana nostre que estàs al Celdel Departament d’Agricultura,fes la teua voluntataquí a la terrai perdona les nostres culpesaixí com nosaltres perdonemels teus errors.Lo gas-oil nostrede cada dia, dóna-mol avui ino deixis que no puguem treballarles nostres terres illiura-nos de tots els impostosque seran la mort i final de l’agricultura.Amén.

BenaventurancesBenaventurats los jubilatsi els que cobren el sou baseperquè aviat veuran a Déu.

OracióOh! Consellera Turanostra peringlita de vaca sagradaque estàs al Cel de l’Interioranul·la els malvats que mos estanfent la vida impossible i ajuda’nsa omplir nostres pobres arquesaixí com nosaltres et donem els nostresvots perquè pugis al Cel.Pels segles dels segles,Amén.

Antoni Amigó, “Ogima”

Durant el 2006, les parelles que es casin o tin-guin un fill o una filla rebran la revista de formagratuïta fins a final d’any, prèvia comunicacióde l’esdeveniment.

Revista la PalancaEdifici Escoles Velles s/nApartat de Correus 3025730 Artesa de Segre

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La Primera Comunió. 1944s una foto amb gentheterogènia, de di-

versa procedència. L’es-glésia, amb façana de pe-dra molt treballada, és laMare de Déu del Rosaride la Fàbrica del Pont,en uns anys que la indús-tria tenia un gran es-plendor. Bàsicament hihavia gent d’Artesa,però també de Vilves,d’Alentorn, de Vall-lle-brera i treballadors deLa Fàbrica. A més de Mn. Lluís,hem identificat els dos es-colans. El Vicent Roca,que més endavant seria al-calde, i el Gaspar Martí,paleta. El nen assegut aterra era l’Antoni Mas. Hem identificat també altres perso-nes. Tocant a Mn. Lluís, la primera al’esquerra no sabem qui és, però la se-gona és la Sílvia de cal Carboner. Acontinuació, la Nati del Castellana, laNuri del Badia (casada amb un nebotde Mn. Lluís), Pedro “el Curronaire”(encarregat de les corretges de La Fà-brica) i la Reyes de l’Herbolari, que lla-vors vivia a Vilves. A la dreta sols hemcregut reconèixer la senyora de la“manteleta”. Diuen que era la mare delSisco del Mora. Al darrere, una germa-na del sastre Sangrà. Tot era en un context i en una èpocaben diferent d’avui. Si la memòria noens enganya, era un temps de pa negrei racionament d’alguns aliments. A lacasa que avui és cal Claudio ho repar-tien. També de la “Fiscalía de Tasas”,que era una mena de policia que con-trolava els preus de les mercaderies,prèviament taxades per tal d’evitar abu-sos en els preus. L’Església, perseguida per la guerra,vivia el moment de màxim esplendor ipoder. Es deia durant dècades que elcapellà manava més que l’alcalde. Mn.Lluís era un capellà molt dur i molt rec-te en qüestions de fe, i tenia com a moltassumit el seu status. Vivia a la recto-ria, a cal Farrús de la carretera de Ponts,

i quan anava a passeig amb els seus 12escolans (tots nens), l’acompanyavena casa i tots havien de besar-li la mà enacomiadar-se. A l’església, les dones nopodien portar pantalons ni màniga cur-ta, i s’havien de cobrir el cap amb unamantellina. En algunes cases i a les es-coles es resava el Rosari, en honor a laMare de Déu. Era el temps de “tres jueves hay enel año que relucen más que el sol...”.Probablement el Nadal i la SetmanaSanta eren les festes litúrgiques mésimportants de l’any, en un sentit moltdiferent al d’avui. Per la Quaresma, elsdivendres es feia dejuni i abstinència,de manera molt rigorosa. Per Setmana Santa, el Dijous Sant,el jovent vetllava, mitja hora cada un iagenollat, el Sant Crist. Si et tocava ala nit i el teu relleu s’adormia, t’haviesd’estar una hora de genolls. Amb elscarraus i picant als bancs, hi havia unmoment de la cerimònia que la gentespantava els dimonis. “Matar jueus”,en deien, tal com estava passant enaquells anys als camps d’exterminid’Europa. El diumenge arribava la Pasqua,temps de glòria i resurrecció, ben dife-rent de la tenebror de la Setmana San-ta, amb els aplecs de Salgar i del Pla,amb xerinola, la mona i el cava.

A Artesa, com a punt estratègic, hihavia aquarterament de soldats, “el con-trol”, a ca l’Enric Baster (carretera dePonts-Tremp) i a La Granja. Per tal deprevenir possibles atacs dels maquis,ens deien. Una anècdota descriptiva del’època la trobem en una processó deSetmana Santa. Mn. Lluís, sota tàlem iamb soldats armats a banda i banda; aldarrere, l’alcalde Cirilo Castellana i lesautoritats. Hi havia pràcticament tot elpoble. De sobte es va posar a ploure abots i barrals, la gent s’escapolia per lesentrades i com podien. El capità delssoldats va cridar: “A Cristo no se leabandona!”. Resultat: els soldats, elcapità, els escolans i les autoritats vanarribar amb Mn. Lluís ben xops a l’es-glésia. La història no es pot canviar,eren els anys del triomf del nacional-catolicisme del Règim. Vista amb laperspectiva d’avui, la mirada seria méssuau. Després vindrien la pel·lícula“Bienvenido, Mr. Marshall” delBerlanga (1952) i els barrils de llet enpols dels americans, que es repartienper les escoles de Catalunya (1955);però això ja seria una altra història.

Bartomeu Jové i Serra

É

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

El president Maragall, el conseller Siurana i el baró de l’Albi, amb les seves respectives esposes, passejant pels carrersde Montsonís el passat dissabte 14 de gener, després d’haver visitat el castell. (Foto: Guillem Orpinell)

Moren Sícoris i Hernández Pijuan - · PDF filenatural de Pueblo Nuevo...

Documents

Transcript of Moren Sícoris i Hernández Pijuan - · PDF filenatural de Pueblo Nuevo...