MÚSICA Acords 3 - Santillana · 2019. 9. 2. · 1 Troba els instruments de corda i encercla’ls...

La guia de MÚSICA Acords per a 3r de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En l’elaboració i l’edició ha participat l’equip següent: TEXTOSMaría Larumbe MartínInés Reyes Ferrero

IL·LUSTRACIÓJosé Labari Ilundain

EDICIÓLluïsa March SolerJuan José Castro DíazNeus Nadal LlonguerasSabina Sánchez de Enciso Defarge EDICIÓ EXECUTIVAEva Herrero GonzálezM. Àngels Andrés Casamiquela DIRECCIÓ DEL PROJECTEMercedes Rubio Cordovés

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIALMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

3Primària

MÚSICA AcordsGUIA DEL PROFESSORAT

Índex

Així és... el material de Música per a primària 4

L’àrea de Música i…

I. La neurociència 6

II. Les intel·ligències múltiples 8

III. L’educació emocional 10

Avaluació inicial 13

Notes didàctiques i recursos

Trimestre 1 17

Trimestre 2 59

Trimestre 3 95

Solucionaris 137

1 Notes sense fi 20

2 Les figures musicals 24

3 El matí 27

4 L’accent en el compàs 29

5 El twist de l’esquelet 32

6 En un mercat persa 35

7 Simama kaa 38

8 L’àngel i els pastors 41

Recordem 43

Ja ho sabem 45

Avaluació del primer trimestre 47

Fitxes de reforç 49

Representació teatral 54

TRIMESTRE

1

19 Joan Sense Ritme 62

10 Supercalifragilístic 66

11 Samba de redona 69

12 Papageno i Papagena 71

13 La dansa dels set salts 74

14 Oh, when the saints 77

15 El poll i la puça 79

16 El ball dels arquets 81

Recordem 83

Ja ho sabem 85

Avaluació del segon trimestre 87


17 Dues escoles molt diferents 98

18 Eram, sam, sam 102

19 Canviant la intensitat 104

20 Pere i el llop 107

21 L’intèrpret 110

22 Vals de les flors 112

23 Shabadabaduba 114

24 Simfonia del Nou Món 116

Recordem 118

Ja ho sabem 120

Avaluació del tercer trimestre 122


Representació teatral 130

TRIMESTRE

2

TRIMESTRE

3

Així és…

El material de Música per a PrimàriaLlibre• 8 sessions per trimestre. Els continguts

es presenten d’una manera amena i atractiva a partir d’una narració, una cançó, una dansa o una audició activa, seguida d’activitats pràctiques. En la secció Aprenem se sintetitzen els continguts teòrics de cada sessió.

• La secció Recordem conté propostes per a repassar el que s’ha aprés durant el trimestre.

• La secció Ja ho sabem està concebuda perquè l’alumnat faça una autoavaluació dels continguts apresos durant el trimestre.

• El Mètode de flauta permet avançar en la pràctica d’aquest instrument al ritme que marque el docent. Inclou exercicis preparatoris per a cada peça i un repertori tant tradicional com clàssic i actual.

• El llibre inclou un quadern de pentagrames per a les activitats de llenguatge musical i un faristol per a aguantar-lo.

Quadern• 1 pàgina per sessió. Les activitats es poden

fer en grup o individualment.

Material audiovisual • Per a l’alumnat: selecció de les audicions

del curs en format descarregable des de www.santillana.es.

• Per al professorat: disponibles totes les propostes musicals del curs, vídeos d’instruments, explicacions visuals de les danses i dels jocs, i també fragments de pel·lícules per a treballar-los a l’aula. En el llibre s’inclouen referències a aquests materials mitjançant icones d’àudio o de vídeo, davall de les quals s’indica la carpeta del trimestre i el número d’arxiu corresponent.

Vals de les flors1 Balleu lliurement mentre sona el solo de l’arpa i després seguiu els passos següents.

Quan isca bé, graveu un vídeo amb el resultat.

3.5

3.17

4 vegades 4 vegades

Repetiu A i B.

Feu quatre passos cap a l’interior del rogle i quatre més cap a fora.

Camineu fins a formar un rogle.

Moveu els braços d’un costat a l’altre.

Feu una volta.

2 vegades

Feu tres salts cap a la dreta. Piqueu de mans. Feu tres salts cap a l’esquerra. Piqueu de mans.

B

A

< 54 >

2 Quina relació tenen aquestes imatges amb el Vals de les flors? Investiga i explica.

3q

Txaikovski El trencanousarpacompàs de tres temps

4 Indica en quin ordre sonen. A quina família pertany cada instrument?

3.19

™™Es t s- - - -son no t s que co noz co yo: do, so , si, , so , mi, re, do.

& œ œ œ œ œ œ œ œ œœ ˙ œ œ œœ œ œ œ œ ˙

4œa a l fa,llalas

mf

3 Interpreta de primer a l’uníson i després en cànon.

3.18

1 2

Aprenem

3.6

arpa

orquestra

Sessió 22

A - cí tens les no-tes que co-nec ja jo: do, sol, si, la, sol, fa, mi, re, do.

< 55 >

< 6 >

Mira-la! És la nota la

Es fa així

Per a tocar la nota la tapa els dos primers forats i el forat de darrere.

1 Practica.

3 Interpreta amb la mestra o el mestre.

4.5 i 4.6mestra o mestrealumnes

1 2™™& œ Œ œœœ2œ ™™& ˙ œœ œ Ó3œ

2 Interpreta en parella.

1

pregunta resposta

2

™™& œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ4œ

™™& œœœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ4œ

™™&## œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœœ3œAllegro

Sessió 22Vals de les flors1 Troba els instruments de corda i encercla’ls

amb el color que s’indica.

3 Completa amb figures o silencis.

2 Escriu V si és verdader o F si és fals.

A l’orquestra hi ha instruments de corda, de vent i de percussió, a més del director o directora.

Les veus blanques són les veus d’adults que hi ha en un cor.

El ritme és una sèrie de sons amb una durada i una altura determinades.

L’òpera és una obra teatral interpretada per cantants i una orquestra.

La trompeta, el trombó, la trompa i l’arpa són instruments de vent.

es polsen les cordes

es toca amb arquet

es polsen les tecles

A R H U D S O K V E

V I O L Í T F O Z C

I Q U L O B O E A O

O A R E L M U G R N

L P I N Ú E Ñ U Z T

O W E V L I T I S R

N S L I A F O T E A

C I L O R A X A J B

E Y Ó L É R A R U A

L K M A S P V R E I

H U I D I A R A C X

R S P I A N O Z Ú S

4 temps

2

tem

ps 3

tem

ps

11 temps

3 temps

iq𝄽𝄽h𝄼𝄼𝄖𝄖e

w

5

tem

ps

𝄾𝄾q

7

tem

ps

< 27 >

< 4 >

Guia didàctica• Contribució de la neuroeducació, el

treball amb les intel·ligències múltiples i l’educació emocional a l’àrea de Música.

• Avaluació inicial del curs en format imprimible i fotocopiable.

• Índex de continguts del trimestre.

• Reproducció de les pàgines del llibre.

• Desenvolupament didàctic de les activitats del llibre amb les solucions dels exercicis i tot el material necessari per a fer-los: partitures, transcripcions de les narracions, etc.

• Avaluació final del trimestre en format imprimible i fotocopiable.

• Fitxes de reforç en format imprimible i fotocopiable per a refermar els continguts treballats al llarg del trimestre.

• Representació teatral de caràcter col·laboratiu per a posar en pràctica les habilitats i els coneixements adquirits en l’àmbit de l’Educació artística.

• Solucionari del quadern d’activitats i de les avaluacions.

LàminesEn gran format per a penjar a l’aula.• Instruments de vent.• Instruments de corda.• Instruments de percussió.• Digitació de flauta.• La banda de rock.• L’orquestra simfònica.

Sessió 23 Sessió 23

Desenvolupament didàctic1 Reproduïu la cançó i demaneu a

l’alumnat que seguisca la melodia en la partitura. Després, interpreteu-la amb el nom de les notes en eco mestre o mestra-alumnes. Quan tots ho puguen fer amb fluïdesa, interpreteu-la cantant sobre l’enregistrament.

Les respostes a les preguntes són:

• En un compàs de quatre temps. La peça té 36 compassos, comptant la repetició.

• Hi ha totes les notes de do greu a do agut, i figures i silencis de corxera, negra i blanca.

• Hi ha un signe de repetició al final de la partitura.

• La velocitat és allegro, o siga, ràpida.

2 Abans de fer la interpretació instrumental, recordeu als xiquets i les xiquetes la manera com han d’agafar les baquetes i indiqueu-los que cal tocar fluix durant tota la peça.

Per a la segona activitat, dividiu la classe en quatre grups i demaneu que cada un trie un instrument de percussió. Deixeu uns minuts perquè cada grup desenvolupe la seua creació rítmica.

Un exemple d’ostinato podria ser aquest:

™™4/ ‰ œj ‰ œj Ó œ œ Ó œ œœ

3 Han utilitzat un instrument de percussió d’altura determinada, en concret un de làmines, que els permet interpretar notes i, per tant, melodies. A més, els instruments de làmines permeten tocar dues notes alhora. Amb un instrument de percussió d’altura indeterminada no és possible tocar les notes de la partitura, només ritmes.

4 L’ordre dels instruments és:

1. Pandereta; altura indeterminada.

2. Xilòfon; altura determinada.

3. Bastons; altura indeterminada.

4. Güiro; altura indeterminada.

5. Carilló; altura determinada.

6. Maraques; altura indeterminada.

7. Cascavells; altura indeterminada.

8. Metal·lòfon; altura determinada.

9. Pandero; altura indeterminada.

10. Triangle; altura indeterminada.

Son os Pi c- pie- dr ,- mi- - que te_ r- re ír.- De _E d d- de

Pie dr- vie nen- p r _- cer- is to- ri _- quí.- V mos- to dos- un tos- p se r.-

Pe dro- nos in vi- t _- dis - t r- con os Pi c- pie- dr- y su

™™

y - d- - dú,- y - d- - dú,- y , tú te di ver- ti- r s.-

&

&

&

&

œ œ‰ œ œ

jœ œ

‰ œ œjœ œ œ œ œ œ ˙ Ó œ œ

‰ œ œj

œ œ‰ œ œ

jœ œ œ œ œ œ ˙

Ó œ œ ‰ œ œJœ œ œ œ œ Œ

œ œ‰ œ œ

jœ œ œ œ œ Œ

Œ

œ œ‰ œ œ

jœ œ

‰ œ œj

œ œ œ œ œ œ‰ œ

j œ œ œ œ‰ œ

j œ œ œ œ œÓ

4œ

a a la alal á

á

l

lia ha

ha ha a a aj a aa

a

a a a aaba ba ba ba

afru aaa

aa

fa

Shabadabaduba1 Interpreta. Després, respon.

3.20 i 3.21

• En quin tipus de compàs està escrita aquesta peça? Quants compassos té en total?

• Quines notes, figures i silencis hi ha?

• Hi ha algun signe de repetició?

• Quina és la velocitat de la música?

Allegro

Són els Pi – ca – pe - dra, de l’e - dat de pe-dra, els més mo - derns. Són de Ro – ca – _

du - ra i els seus fets a tots ens sor-pren - dran. Vi - ne, i co - néi - xer-los po-dràs._

Mi - ra’ls: són els més o – ri – gi - nals. Amb els Pi – ca – pe - dra, «sha – ba –

da – ba – da – ba - du - ba sha–ba – ba – du - ba», molt bé t’ho pas - sa - ràs!

< 56 >

ES0000000101592 964953_TRIMESTRE_03 Vlnc_85924.indd 56 19/03/2019 16:29:07

3 Quin instrument de percussió has utilitzat per a interpretar la partitura anterior? Per què?

4 Indica en quin ordre sonen aquests instruments. Són d’altura determinada o indeterminada?

3.22

&

&

˙̇ ˙̇ ˙̇ ˙̇ ˙̇ œœ œœ ˙̇ ˙̇

˙̇ ˙̇ ˙̇ ˙̇ ˙̇ œœ œœ ˙̇Ó

4œ

2 Acompanya l’inici d’Els Picapedra amb un instrument de percussió. Després, crea un ritme per a acompanyar la resta de la cançó.

3.20 Aprenem

Els instruments de percussió poden ser:• D’altura determinada,

si hi podem interpretar notes musicals i, per tant, melodies. Per exemple, el carilló o el xilòfon.

• D’altura indeterminada, si només hi podem interpretar ritmes. Per exemple, el triangle, els cascavells o el pandero.

Sessió 23

< 57 >


< 115 >

1

TRIM

ESTR

E

4 Segueix les pistes i completa.

5 Ajuda Màrius a completar la redacció que ha fet.

M’agrada molt cantar, per això he decidit unir-me

a un i interpretar cançons juntament

amb altres xiquets i xiquetes. Les nostres

veus infantils també es coneixen com

a veus i tenen un

so molt especial.

El de la veu canvia

a mesura que ens fem grans. Algun dia

m’agradaria ser i

interpretar les meues pròpies cançons.

& œ œ œ œ œ œ

AL FINAL, POSA-HI LA NOTA MÉS AGUDA QUE CONEIXES, I UN SILENCI

DE NEGRA. TOTA LA MÚSICA ES REPETEIX.

EL COMPÀS DE LA MÚSICA ÉS DE

DOS TEMPS I ES TOCA RÀPID.

EN EL PRIMER TEMPS DE CADA COMPÀS HI HA

UN ACCENT.

EN EL SEGON COMPÀS HI HA

QUATRE NOTES LA.

El violí toca un do greu al començament i al final.

2 Escriu el nom de cada figura i marca’n les parts.

1 Què toca cada instrument? Relaciona.

La trompeta toca un do agut al començament.

El xilòfon toca un do agut al final.

cap

plica

ganxo

3 Completa les partitures amb silencis.

3/ œ ˙œ œj 4/ ˙ œœœ

2& œœœ 2& œ œœ

œ œœ œj‰œ 2& œ

œœ

q h e cap

plica

ganxo

cap

plica

ganxo

1

TRIM

ESTR

E

< 48 > < 49 >

Nom: Data:

Fitxa de reforç

Material fotocopiable © 2019 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Material fotocopiable © 2019 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

1

TRIM

ESTR

E

3

TRIM

ESTR

E

Representació teatralManel, Llúcia i Maria Melodia

En acabar aquest tercer curs, l’alumnat ha treballat, entre moltes altres coses, els conceptes de ritme i melodia. La representació teatral que es proposa ajudarà a reforçar aquests conceptes, i també els de pulsació i compàs.

TEMPORITZACIÓ

El projecte es pot dur a terme en unes 9 sessions.

Dramatització (3 sessions)

Sessió 1

Llegiu l’obra de teatre en veu alta una vegada perquè els xiquets i les xiquetes en coneguen l’argument. Plantegeu-los preguntes com ara: Com us pareix que ha d’anar vestit i ha de parlar el rei del Bosc?, I el senyor Ritme, per què està tan trist? Com us pareix que s’han de moure? Després, feu una anàlisi breu de l’obra amb preguntes com aquestes: Per què la senyora Melodia vol les corxeres en sol? Les corxeres poden estar en qualsevol nota? Per què us pareix que Pulsació i Compàs són fills del senyor Ritme?

Repartiu els personatges de l’obra, els sis músics (que canten i toquen els diferents instruments de percussió) i el del tècnic de so (que ha de reproduir la música) entre l’alumnat. Cada alumne o alumna escriurà la seua intervenció en la llibreta per poder-la assajar a casa.

Per acabar, feu una lectura col·lectiva del text amb els papers assignats.

Sessions 2 i 3

Assageu a l’aula diverses vegades, distribuint els alumnes i les alumnes al lloc que han d’ocupar. És important treballar l’articulació, les expressions oral i corporal, i l’entonació.

Assajos musicals (2 sessions)

Sessions 4 i 5

Assageu amb tota la classe la cançó La lluna, la pruna (vore la partitura de la pàgina 137), que interpretarà tot el grup classe a l’ESCENA 3 i a l’ESCENA FINAL. La música ambiental sonarà a les ESCENES 1 i 2.

Vestuari i attrezzo (2 sessions)

Sessions 6 i 7

Entre tots, feu els decorats i les disfresses dels personatges prenent com a referència les il·lustracions de la pàgina següent.

Assaig general (2 sessions)

Sessions 8 i 9

L’assaig s’ha de fer amb tots els elements de vestuari, attrezzo, decorats, i amb les peces musicals, tant la cantada com l’ambiental.

Previsió de recursosPer als decorats i l’attrezzo:• Paper d’embalar per a pintar el decorat

del poble del So i del bosc del Soroll.• Cartó gran per a dibuixar l’arbre

on es recolza el senyor Solfa i on hi ha la porta retallada per on entren els tres germans.

• Cadires xicotetes folrades amb paper que simule un pont.

• Branca gruixuda o tronc de l’arbre on s’asseuen les fades de les Gotes.

• Paper arrissat de colors per fer el nenúfar on seu el Donyet del Riu i la flor on seu la Nimfa de la Brúixola.

Suggeriment de decorat:El poble del So pot tindre figures musicals i notes eixint dels fumerals, dels horts, penjades dels arbres, etc.

Hi ha d’haver la parada del senyor Ritme. El bosc del Soroll pot tindre arbres, ocells nocturns a les branques, un riu a terra amb un pont, pedres i plantes, figures musicals penjades dels arbres i eixint de terra, etc.

Per al vestuari:• Cartolines i paper arrissat

per als vestits.• Dos bastons, un per al rei del Bosc

i un altre pel senyor Solfa.• Cartolina blanca i retolador negre

gruixut per dibuixar el ritme.• Tres motxilles i tres llanternes

per a cada germà.

Per a la música:• Instrument de xicoteta percussió.

3

TRIM

ESTR

E

Personatges

Donyet del Riu

Senyora Melodia

Senyor Melodia

Germans Melodia Senyor Ritme

Senyor Solfa

Fades de les GotesNimfa de

la BrúixolaRei del Bosc

Senyora Música Pulsació Compàs

< 130 > < 131 > < 130 > < 131 >

3

TRIM

ESTR

E

Instruments de corda

Corda percudida

1 piano

Corda pinçada

1 bandúrria2 guitarra3 arpa4 ukelele

1

1 2 3 4

1

Corda fregada

1 violí2 viola3 violoncel4 contrabaix

2

3 4

2/6

< 5 >

L’àrea de Música i…

I. La neurociènciaContribucions de la neuroeducació Les investigacions més recents sobre el cervell humà ens continuen sorprenent davant de l’enorme plasticitat i complexitat d’un òrgan que ens diferencia com a espècie i que, al seu torn, fa que cada individu siga únic.

En l’àmbit educatiu, les neurociències han comprovat el que molts docents ja hem constatat en el nostre dia a dia a les aules: que la motivació, l’atenció i la memòria són mecanismes bàsics en els processos d’aprenentatge. També han aportat informacions molt valuoses sobre la manera com s’activen aquests mecanismes. Per a començar, estableixen que estem exposats a tantes percepcions i a tants estímuls que el cervell construeix patrons per a organitzar la informació d’una manera més eficient. És a dir, que el coneixement consisteix a construir representacions selectives sobre el món. I que només aprenem el que el cervell considera rellevant.

En aquest sentit, els científics parlen de tres ingredients essencials perquè el cervell considere important una informació determinada.

• La sorpresa. La nostra atenció s’activa davant d’allò que és inesperat, tant si es tracta d’una cosa agradable com desagradable. I, com més imprevist siga l’estímul, més intensa és l’activitat de les neurones que provoquen l’excitació i l’atenció del receptor. Per això el factor sorpresa és un element clau per a deixar una petjada profunda en el cervell.

• L’emoció. És un element essencial tant per a qui ensenya com per a qui aprén. I és que el sistema límbic o cervell emocional és el que rep primer la informació captada pels sentits i la transmet a l’escorça cerebral, encarregada dels processos cognitius. En el sistema límbic hi ha l’amígdala, una de les parts més primitives del cervell, que s’activa davant de situacions que considera importants per a la supervivència. Per això, el filtre emocional determina la rellevància d’un aprenentatge i contribueix a fer que es consolide amb eficiència.

• El moviment. El cervell necessita activitat física per a funcionar correctament. El moviment dels músculs, d’una banda, facilita la circulació de l’oxigen i de la sang i, de l’altra, genera unes proteïnes determinades que afavoreixen la plasticitat del cervell (és a dir, la producció de noves connexions i circuits neuronals). A més, les activitats cardiovasculars posen en funcionament la producció d’endorfines, que activen les neurones relacionades amb la sensació de benestar i plaer, necessàries per a la concentració i l’atenció en el moment de l’aprenentatge.

Potser el moviment i l’expressió corporal són alguns dels aspectes que l’educació tradicional ha cuidat menys, tot i que són crucials per al desenvolupament infantil. Per això és urgent incorporar-los sistemàticament a l’aprenentatge de qualsevol disciplina. En l’àrea de Música, el ball proporciona una bona oportunitat d’incloure’ls-hi.

< 6 >

El cervell musicalLes últimes aportacions de la neurociència han revelat la importància de la Música en el currículum d’educació primària. Qui no es mou, canta o fa música d’alguna manera quan està de bon humor? En quin acte o celebració col·lectiva no està present la música?

La música és un element comú a totes les cultures i el seu desenvolupament està íntimament lligat al de la nostra evolució com a espècie. Els estudis de neuroimatge mostren que no existeix pràcticament cap regió del cervell que no hi estiga involucrada quan escoltem o interpretem música. De fet, té una importància cabdal en el desenvolupament integral de l’ésser humà, ja que hi contribueix en totes les facetes d’aquest procés.

• Habilitats psicomotrius. Tot el nostre cos percep la música i hi respon amb moviments d’un tipus o un altre. El nostre sentit del ritme està fortament vinculat al moviment, per això tant l’escolta com la pràctica musicals estimulen les habilitats visuoespacials i motores, i afavoreixen la propiocepció, la coordinació i el control sobre el cos. Al seu torn, el ball potencia el desenvolupament muscular, l’equilibri i l’estimulació multisensorial. Des dels sis anys, hi ha una progressió en el cant afinat i es va percebent millor la música tonal.

• Capacitats afectivosocials. La música comunica i cohesiona. S’acostuma a remarcar que existeixen cultures sense escriptura, però no sense música. I, de fet, diversos estudis sobre l’evolució

humana suggereixen que féiem música fins i tot abans de parlar. Allò que és musical té un component emocional tan potent que no tan sols és molt valuós en l’àmbit terapèutic, sinó també en l’educatiu, ja que permet comunicar estats emocionals amb una precisió que difícilment pot igualar qualsevol altre tipus de llenguatge. A més, interpretar música en conjunt afavoreix l’autoestima, l’empatia i l’altruisme.

• Capacitats perceptivocognitives. La música, en tant que estimula el desenvolupament dels sentits, afavoreix les capacitats perceptivocognitives i tendeix a millorar les capacitats físiques i psíquiques; és per això que s’utilitza en l’àmbit terapèutic. A més, les regions cerebrals involucrades en l’activitat musical coincideixen en gran mesura amb les del llenguatge. I és que, gràcies a la musicalitat del llenguatge, és a dir, a l’entonació, aprenem a parlar i a expressar-nos correctament. Els avantatges de la música a nivell cognitiu són innombrables: afavoreix l’atenció, la concentració i la memòria, i facilita el pensament abstracte i la capacitat de resolució de problemes, entre altres destreses.

De cara a l’adquisició de les habilitats i les capacitats esmentades més amunt, un programa educatiu musical ben dirigit ha de combinar adequadament activitats de producció musical, a través del cant, l’expressió corporal o la interpretació instrumental, amb activitats de percepció sensorial, d’audició activa i de discriminació de veus i instruments.

< 7 >

MusicalEs vincula amb el desenvolupament d’algunes àrees cerebrals específiques, com ara el lòbul temporal dret, relacionat particularment amb la percepció, l’audició i la sensibilitat auditiva.

Les activitats de discriminació de sons amb diferents timbres i qualitats, l’escolta activa de peces de diferents estils i agrupacions, i la interpretació de cançons i peces instrumentals incideixen directament en el desenvolupament d’aquesta intel·ligència.

El docent del segle xxi s’enfronta a un repte important: connectar amb la manera d’aprendre dels seus alumnes. Les últimes investigacions en neurologia, psicologia i educació fan evident que no existeix una única manera d’aprendre, perquè la intel·ligència humana no es redueix a un sol tipus de raonament, sinó que té múltiples facetes. Algunes han passat desapercebudes o no han estat prou valorades en l’àmbit educatiu tradicional. Amb tot, hui sabem que són essencials en el desenvolupament de cada individu i en la manera de deseixir-se’n davant del món.

El psicòleg i investigador nord-americà Howard Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat per a resoldre problemes diversos i fer productes valorats per una societat, i insisteix en la diversitat de formes en les quals aquesta capacitat es manifesta en cada cultura i individu. En aquest context, la

seua teoria sobre les intel·ligències múltiples constitueix un marc de referència excel·lent per a l’observació i l’avaluació de les capacitats cognitives infantils. La comprensió dels diferents tipus d’intel·ligència o de maneres d’aprendre ofereix al docent l’oportunitat de detectar les capacitats més desenvolupades en cada alumne, reforçar la seua autoconfiança i, finalment, ajudar-lo a bastir ponts cap a aquells coneixements que li comporten més dificultat. I és que en el moment en què un individu s’arribe a expressar d’acord amb les seues intel·ligències, se senta valorat per les seues aportacions i siga capaç d’ampliar els seus àmbits d’aprenentatge, llavors, estarà en disposició de crear lliurement.

Aquestes són algunes de les implicacions de l’aprenentatge de la música en el desenvolupament de cada tipus d’intel·ligència i com es treballen concretament en el nostre material.

L’àrea de Música i...

II. Les intel·ligències múltiples

LingüisticoverbalEl desenvolupament d’aquesta intel·ligència es relaciona amb l’àrea de Broca, de Wernicke i la regió frontal del cervell, que són les principals responsables de la comprensió lingüística, l’elaboració gramatical i el llenguatge.

Les cançons, les rimes i les tirallongues ajuden a ampliar el vocabulari de l’alumnat, mentre que la comunicació no verbal es treballa amb la interpretació d’acompanyaments gestuals, danses i dramatitzacions.

< 8 >

CinesicocorporalEl moviment es localitza a l’escorça motora, els ganglis basals i el cerebel. El desenvolupament d’aquesta intel·ligència és especialment rellevant en aquesta etapa de creixement.

Els jocs de percussió corporal i de dits, així com la interpretació de coreografies senzilles, ajuden l’alumnat a controlar els seus moviments i a coordinar-los amb els de la resta de la classe.

IntrapersonalEstà relacionada amb els lòbuls frontals, on es localitza el pensament reflexiu.

La música és un excel·lent vehicle per a l’expressió i el reconeixement dels propis sentiments. A més, la creació i la interpretació vocal i instrumental afavoreixen el desenvolupament de la concentració, l’autoconeixement i l’autoestima.

NaturalistaÉs un tipus d’intel·ligència relacionada amb la sensibilitat per a observar i gaudir de la natura.

L’apreciació dels sons de l’entorn natural i la presa de consciència sobre la contaminació acústica desenvolupen aquesta sensibilitat.

LogicomatemàticaAquesta intel·ligència està vinculada amb algunes àrees del lòbul parietal esquerre i de l’escorça frontal, que potencien el raonament inductiu i deductiu.

L’ús dels primers signes del llenguatge musical, el reconeixement d’estructures musicals senzilles i la interpretació de seqüències rítmiques permeten identificar patrons, fer càlculs i analitzar idees abstractes.

InterpersonalEs localitza en el lòbul frontal, del qual depenen la capacitat per a controlar les relacions humanes i la sensibilitat per a reconéixer les necessitats, les motivacions i les emocions alienes.

Les activitats de treball en equip i d’interpretació i creació col·lectives són especialment indicades en aquest sentit.

Espacial i visualAquesta intel·ligència es basa en l’habilitat d’observar el món i els objectes des de diferents perspectives, i es relaciona amb l’hemisferi dret, el lòbul occipital i els receptors sensorials.

La lectura de musicogrames i de tota mena de notacions convencionals potencia aquest tipus d’aprenentatge.

< 9 >

L’afectivitat impregna tota la nostra vida, fins al punt que és determinant en els diferents processos cognitius, com ara l’aprenentatge i la memòria. Al cap i a la fi, entenem el món des de les nostres emocions: l’alegria, la por o el fàstic ens impulsen o ens paren, si percebem alguna cosa com a perillosa o desagradable. I és que els fenòmens afectius ens alerten i ens marquen una direcció, molt abans que entre en joc el nostre coneixement.

L’ésser humà necessita un llarg període de maduració (el més llarg de totes les espècies) fins que adquireix els coneixements i les habilitats necessaris per a viure amb autonomia. Inicialment, l’instint ajuda a fer front a situacions vitals, però ben prompte deixa de ser suficient i entren en joc l’educació i els processos de socialització. En aquest sentit, les emocions tenen un impacte directe en cada individu.

Des del principi de la dècada de 1990, el neurocientífic António Damásio s’ha dedicat a investigar els ingredients que configuren les bases neurològiques de la ment humana. Entre altres descobertes, ha demostrat que les emocions són presents en els processos de regulació de la vida de quasi totes les espècies animals i que la particularitat dels éssers humans és que connectem aquests processos emocionals amb d’altres d’intel·lectuals, de manera que creem un món nou al voltant nostre.

A mesura que anem creixent, podem identificar en nosaltres uns afectes que perduren en el temps (com ara l’estat d’ànim, els sentiments o el nostre caràcter)

i uns altres de passatgers, i sovint involuntaris, que acostumem a anomenar emocions. Aquest procés d’autoconsciència sobre els nostres estats emocionals és crucial en el nostre desenvolupament.

El psicòleg Daniel Goleman va popularitzar fa més de dues dècades l’expressió intel·ligència emocional per a referir-se al conjunt d’habilitats que ens permeten estar en contacte amb nosaltres mateixos i ser conscients dels nostres estats emocionals amb la finalitat de gestionar-los adequadament. Aquest tipus d’intel·ligència està directament relacionat amb la nostra capacitat d’entendre el que sentim, d’orientar-nos cap a les nostres metes, de connectar-nos i de comunicar-nos amb els altres. I és que les persones que saben reconéixer i gestionar les seues emocions i les dels qui els envolten estan més ben equipades per a enfrontar-se a les dificultats de la vida i tenen més facilitat per a connectar i empatitzar amb els altres. En definitiva, són persones amb més possibilitats de ser felices i de viure en harmonia amb els altres.

Aquestes habilitats, fonamentals per al desenvolupament d’un individu sa, s’adquireixen i s’exerciten al llarg de tota la vida, tot i que és especialment important treballar-les durant la infantesa. Malgrat això, en el currículum acadèmic encara continuen sent una assignatura pendent. Ensenyar els alumnes a gestionar les seues emocions, especialment aquelles que són pertorbadores i negatives i que dificulten els processos d’aprenentatge, comporta combatre de soca-rel els problemes de violència, integració i abandonament escolar presents en el nostre sistema

L’àrea de Música i...

III. L’educació emocional

< 10 >

educatiu. En aquest sentit, àrees artístiques com ara la Música són molt eficaces.

En pàgines anteriors ja hem referit les excepcionals qualitats del llenguatge musical per a expressar emocions. Gràcies a aquestes, és possible treballar a l’aula les quatre dimensions bàsiques de la intel·ligència emocional:

• L’alumnat aprén a prendre consciència de l’estat emocional a què l’indueix la peça que escolta, interpreta o balla.

• La interpretació vocal i instrumental i la dansa posen en funcionament l’autoregulació emocional, ja que no és possible expressar-nos musicalment si ens deixem portar plenament per l’emoció i deixem de parar atenció, per exemple, a certs aspectes tècnics que requereix l’execució d’una peça.

• Interpretar música en conjunt afavoreix la creació de vincles amb els altres i l’empatia.

• La interpretació col·lectiva, tant en conjunts de cambra com en grans agrupacions, requereix del treball cooperatiu, en el qual l’acompliment individual es posa al servei d’un objectiu comú. En aquest sentit, la música és un mitjà immillorable per a aprendre a comunicar d’una manera respectuosa i positiva.

Per això, cal que el nostre sistema educatiu considere el valor de l’àrea de Música com a vehicle per a l’educació emocional, no només si pretén formar millors estudiants, sinó, sobretot, si aspira a formar individus sans i equilibrats en harmonia amb la societat.

< 11 >

Avaluació inicial

Material fotocopiable © 2019 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

Avaluació inicialNom: Data:

1 Observa aquesta partitura i respon.

2 Numera de més lent a més ràpid.

andante allegro adagio

• La velocitat de la música és normal.• El tipus de compàs és de tres temps.• Els dos últims compassos són un eco dels dos primers.• Els dos primers compassos sonen fort i els dos últims, fluix.

3 Completa la partitura segons les indicacions.

3& Óœœ ˙ œ ˙ œ ˙

œœ ˙ œ ˙ œ˙Œœ

• Quina és la nota més aguda que conté?

• Quantes notes do hi ha?

• Quants compassos té? Quant duren?

• Quin és el silenci més llarg que hi ha?

& œœ œ œ œ œ œ œ œ

< 14 >

Material fotocopiable © 2019 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

4 Completa aquests mots encreuats.

5 Escriu el nom dels instruments de l’activitat anterior a la taula.

1

5 3

4

6

2

7

8

corda vent percussió

trompeta

violí

5

7

8

6

12 3 4

< 15 >

Primer trimestre

1TR

IMES

TRE

SessióLlenguatge i cultura musical

1 Notes sense fi La nota do agut en el pentagrama. La tessitura.

2 Les figures musicals La corxera i el silenci de corxera. Parts de les figures musicals:

cap, plica i ganxo.

3 El matí Qualitats del so: el timbre. L’oboè.

4 L’accent en el compàs L’accent en els compassos de dos, tres i quatre temps.

5 El twist de l’esquelet Instruments electròfons: la guitarra elèctrica.

6 En un mercat persa L’orquestra.

7 Simama kaa Signes de repetició: doble barra amb dos punts.

8 L’àngel i els pastors Cor i solista. Tipus de veus: veus blanques.

Recordem Repàs dels continguts del trimestre.

Ja ho sabem Autoavaluació del primer trimestre.

< 18 >

Continguts

Pràctica musical Repertori

Sonorització d’un conte. Discriminació auditiva d’instruments i tessitures. Interpretació vocal i instrumental. Creació rítmica.

Conte Notes sense fi, M. Larumbe.

Interpretació vocal. Acompanyament amb instruments de xicoteta percussió. Creació i interpretació de partitures i musicogrames.

Les figures musicals, M. Á. de la Ossa.

Audició activa amb lectura de musicograma. Acompanyament amb instruments de xicoteta percussió. Expressió d’emocions relacionades amb la música.

El matí de Peer Gynt, E. Grieg.

Moviment i expressió corporal. Discriminació auditiva de tipus de compàs

i d’instruments de vent. Interpretació de ritmes amb percussió corporal.

L’accent en el compàs, M. Á. de la Ossa.

Dansa i expressió corporal. Creació de lletres i interpretació vocal. Discriminació auditiva de tipus de compàs.

El twist de l’esquelet, Ó. Arriagada i R. Calderón.

Audició activa i dramatització. Interpretació vocal i instrumental. Discriminació auditiva d’instruments.

Conte per a En un mercat persa d’A. W. Ketèlbey, M. Larumbe

Cada dia ens alcem amb el sol, A. W. Ketèlbey amb lletra de M. Larumbe.

Interpretació vocal amb acompanyament de percussió corporal.

Discriminació auditiva del tempo i canvis de tempo. Simama kaa, popular de Tanzània.

Interpretació vocal. Acompanyament amb instruments de xicoteta percussió. Discriminació auditiva de cor i solista, i de diferents

agrupacions musicals.

L’àngel i els pastors, popular.

Joc musical.

< 19 >

Sessió 1

TRIMESTRE

Notes sense fi1

1 Escolta i descobreix la teua tessitura.

1.2 i 1.3

I TU, SAPS QUINA TESSITURA TENS?

LA TESSITURA ÉS EL CONJUNT DE NOTES QUE POT

INTERPRETAR UN INSTRUMENT, DES DE LA NOTA MÉS GREU

FINS A LA MÉS AGUDA.

< 4 >


3 Interpreta.

4 Inventa un ritme en compàs de tres temps i interpreta amb aquest ritme una sèrie de notes ascendent i descendent.

2 Escolta i respon.

1.4

ascendentdescendent i ascendentdescendent

ascendent i descendent

1

2

• Quin d’aquests instruments té una tessitura més àmplia?• Quina sèrie de notes interpreta cada un?

1 2 3 4

2& œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œœ œ œ ˙

4& œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œ Œ œ œŒ˙

œ

Aprenem

El do agut s’escriu en el tercer espai del pentagrama.

& œ

< 5 >

Sessió 1


Sessió 1

Desenvolupament didàctic1 Els sons del conte són aquests.

1. Xilòfon:

24& œ œ œ œ œ œ œ Œ

2. Xilòfon:

24&

&

&

œ œŒœœ

Œ œœŒ œœŒ œœŒ

œœ Œ œœ Œ œJœœJ œ

jœœjœjœœj

œjœ œ

jœjœ œ

jœjœ œ

jœŒ

3. Xilòfon:

24& œ Œ

4. Xilòfon:

24& œ œ

œ

5. Xilòfon:

24& œœœœœ

œœœ

œœœ

œœœ

œ

6. Xilòfon:

24&gliss.

˙˙

gliss.

˙˙ ™™

7. Clarinet interpretant una sèrie de notes ascendent i descendent.

8. Courante de la Suite núm. 1 en sol major, de J. S. Bach.

9. Violoncel interpretant una sèrie de notes ascendent i descendent.

10. Estudi núm. 12 en do menor, de F. Chopin.

11. Piano interpretant una sèrie de notes ascendent.

12. Piano interpretant una sèrie de notes descendent.

Després d’escoltar el conte, repartiu instruments de làmines i dividiu l’alumnat en dos grups. Un grup interpretarà els sis primers sons del relat, mentre que l’altre dramatitzarà la història i farà de narrador.

Per tal que els alumnes coneguen la seua tessitura, interpreteu seqüències en forma d’eco mestre o mestra-alumnes i ascendiu i descendiu cromàticament i progressivament. Eviteu que forcen la veu. Per exemple:

™™ ™™ ™™24& ∑ ∑œœœœ ˙ œ# œ# œ# œ ˙#

Comenteu que hi ha sons imperceptibles per a l’orella humana però que altres animals sí que poden escoltar. És el cas d’alguns ultrasons (sons molt aguts que poden produir i captar els ratpenats i els dofins) i els infrasons (sons molt greus que detecten les balenes i els elefants, entre d’altres).

2 Les respostes a les preguntes plantejades són:• El piano.• Piano: descendent i ascendent; clarinet:

descendent; violoncel: ascendent; xilòfon: ascendent i descendent.

4 Quan l’alumnat haja creat els ritmes, marqueu la pulsació amb un instrument de percussió per a guiar-ne la interpretació.

< 21 >

NARRADOR/A: Xilòfon i Baquetes feien l’equip perfecte. A Xilòfon li encantava com Baqueta Dreta i Baqueta Esquerra rebotaven suaument, ara l’una ara l’altra, sobre les seues làmines. Entre els tres aconseguien tocar totes les notes! [So 1: escala ascendent en un xilòfon.]

Baqueta Dreta i Baqueta Esquerra eren molt juganeres i es divertien d’allò més inventant ritmes amb les notes de l’escala [So 2: ritme en un xilòfon]. Un bon dia, mentre Xilòfon dormia, Baqueta Dreta va dir a Baqueta Esquerra…

BAQUETA DRETA: Germaneta, has vist que Xilòfon té més làmines on jugar?

BAQUETA ESQUERRA: És veritat!

NARRADOR/A: Les dues germanes es van quedar mirant fixament Xilòfon que, en sentir-se observat, es va despertar i va dir…

XILÒFON: Per què em mireu així? Què esteu tramant?

BAQUETA DRETA: Acabem d’adonar-nos que hi ha làmines que no hem tocat mai. Mira aquesta! [So 3: nota do agut en un xilòfon.]

BAQUETA ESQUERRA: També és un do, però sona més agut. Escolta! [So 4: notes do greu i do agut en un xilòfon].

BAQUETA DRETA: I n’hi ha moltes més! Escolta! [So 5: seqüència de notes greus i agudes en un xilòfon.]

BAQUETA ESQUERRA: Que divertit! [So 6: glissandos ascendents i descendents en un xilòfon.]

CLARINET: Ep! Baquetes, veniu! Això no és res...

NARRADOR/A: Va interrompre la veu dolça i fluida de Clarinet.

CLARINET: Jo puc tocar un muntó de notes [So 7: sèrie de notes ascendent i descendent en un clarinet]. La meua tessitura és molt àmplia.

BAQUETA DRETA I BAQUETA ESQUERRA: Tessitura? Què és això de la tessitura?

CLARINET: La tessitura és el conjunt de notes que pot interpretar un instrument, des de la nota més greu fins a la més aguda. Xilòfon, t’importa si les baquetes venen amb mi un moment? Vull que vegen una cosa.

NARRADOR/A: Xilòfon, que va intuir què els volia ensenyar Clarinet, va dir que sí [So 8: Courante de la Suite núm. 1 en sol major, de J. S. Bach].

CLARINET: Mireu, aquest és el meu amic Violoncel i la seua tessitura és encara més àmplia que la meua.

VIOLONCEL: Bé, la veritat és que no està gens malament, la voleu sentir?

BAQUETA DRETA I BAQUETA ESQUERRA: Sí, per favor [So 9: sèrie de notes ascendent i descendent en un violoncel].

NARRADOR/A: Era sorprenent! Les notes s’encadenaven l’una darrere de l’altra. A vegades formaven escales ascendents; altres vegades eren descendents... La veritat és que Violoncel tenia una gran tessitura [So 10: Estudi núm. 12 en do menor, de F Chopin]. Aleshores Piano va interrompre la conversa.

PIANO: Xarradors... Si es tracta de tessitura, jo soc el rei. Recorrent el meu teclat puc arribar fins als núvols i volar amb els ocellets

M. Larumbe

Notes sense fi

Sessió 1

< 22 >

[So 11: sèrie de notes ascendent en un piano] o baixar fins als pous més profunds [So 12: sèrie de notes descendent en un piano].

NARRADOR/A: Just en aquell moment va arribar Xilòfon. De tots era el que menys tessitura tenia, però en sabia molt, del tema. Per això se’ls va acostar per explicar-los...

XILÒFON: Amics, el que Piano potser no sap és que encara n’hi ha més: cada

instrument i cada veu tenen una tessitura limitada, però els sons poden arribar a ser tan aguts o tan greus com ens vulguem imaginar, encara que no els puguem sentir amb l’oïda.

TOTS: Ohhhhh!

NARRADOR/A: I tu, saps quina tessitura tens?

Sessió 1

< 23 >

Segon trimestre

SessióLlenguatge i cultura musical

19 Joan Sense Ritme Ritme i melodia.

10 Supercalifragilístic Respiració i articulació en el cant.

11 Samba de redona La redona i el seu silenci.

12 Papageno i Papagena L’òpera. Veus: baix, tenor, contralt i soprano.

13 La dansa dels set salts Trompeta, trombó, trompa i tuba.

14 Oh, when the saints La banda.

15 El poll i la puça El tempo.

16 El ball dels arquets La dolçaina i el tabalet.

Recordem Repàs dels continguts del trimestre.

Ja ho sabem Autoavaluació del segon trimestre.

2TR

IMES

TRE

< 60 >

Continguts

Pràctica musical Repertori

Dramatització d’un conte. Identificació de les funcions de la música.

Conte Joan Sense Ritme, M. Larumbe.

Interpretació vocal i instrumental. Pràctica de la respiració i de l’articulació. Discriminació auditiva d’instruments i velocitats.

Supercalifragilisticospialidosus de la BSO de Mary Poppins, R. M. Sherman i R. B. Sherman.

Interpretació vocal. Acompanyament amb percussió corporal.

Samba de redona, M. Á. de la Ossa.

Interpretació vocal. Moviment i expressió corporal. Discriminació auditiva de tipus de veus.

Papageno! Papagena! de La flauta màgica, W. A. Mozart.

Dansa i moviment. Discriminació auditiva d’instruments de vent,

de fragments musicals i de tipus de veus.

La dansa dels set salts, popular de Dinamarca.

Audició activa amb lectura de musicograma. Discriminació auditiva d’instruments de vent. Creació d’una lletra per a una melodia.

Oh, when the saints, popular dels Estats Units.

Interpretació d’una cançó amb acompanyament de percussió corporal.

Discriminació auditiva de velocitats i agrupacions. Creació de fragments melòdics i rítmics. Interpretació vocal i instrumental.

El poll i la puça, popular.

Dansa i moviment. Dictat rítmic.

El ball dels arquets, popular.

Joc musical.

< 61 >

Sessió 9

TRIMESTRE

Joan Sense Ritme2

1 Escolta i interpreta.

2.1 i 2.2

LA CORXERA I EL SEU SILENCI?

QUÈ ÉS AIXÒ?

ES PROHIBEIX QUALSEVOL MANIFESTACIÓ MUSICAL

A VILA MELODIA.

< 24 >


< 25 >

Sessió 92 Indica l’altura i la durada de cada nota.

3 Interpreta. Quin és un ritme? I una melodia? Com ho saps?

4 Indica en quin ordre sonen. Per a què s’usa la música en cada cas?

2.3

1

2

Aprenem

Un ritme és una sèrie de sons amb una durada determinada.

Una melodia és una sèrie de sons amb una altura i una durada determinades.

1

& ˙2

& œ3

& ˙ 4

& œ5

& œj

/ œ œœœœ œ œ ‰ œjœ œœœœ ˙ Œ3œ

& œ œœœœ œ œ ‰ œj œ œœœœ ˙ Œ3œ


Sessió 9

Desenvolupament didàctic1 Després d’escoltar el conte una

primera vegada, els alumnes i les alumnes en dramatitzaran la història. Per a fer-ho, dividiu-los en dos grups i assigneu a cada un els papers del conte. Després d’assajar uns quants minuts, cada grup presentarà la seua obra.

Els sons del conte són:

1 1. Joan Sense Ritme cantant Plou i fa sol, afinada però sense ritme.

12. Joan Sense Ritme intentant cantar El tio Pep.

1 3. Música de rock and roll i rialletes.

14. Cançó Aniversari feliç.

1 5. Mareta, mareta, cançó de bressol popular.

16. Plors de bebés desconsolats.

1 7. Aplaudiments sense ganes.

18. Marxa nupcial de R. Wagner.

19. Brasil, Brasil de Carlinhos Brown.

10. Les figures musicals de M. Á. de la Ossa.

11. Mi corxera amb flauta dolça o de bec.

12. Mi blanca amb flauta dolça o de bec.

2 La solució és:

1. La blanca.

2. Sol negra.

3. Do agut blanca.

4. Mi negra.

5. Fa corxera.

Una vegada que s’haja fet l’exercici, demaneu a l’alumnat que interprete les notes, siga instrumentalment o vocal.

3 Abans de fer aquesta activitat, expliqueu la diferència entre ritme i melodia. Destaqueu que les notes musicals tenen dues funcions: especificar l’altura del so, segons la posició que ocupen en el pentagrama (do, re, mi, fa, sol, la i si) i determinar-ne la durada, segons les figures musicals amb què es presenten.

La resposta a l’activitat és:

1. Ritme. Perquè només el formen figures musicals sense altura determinada.

2. Melodia. Perquè està formada per notes musicals amb una durada i una altura determinades.

4 La resposta és:

1. Música per a relaxar-se (xica fent ioga): Cant d’inici de ioga ashtanga, anònim.

2. Música per a ballar (xiquet i xiqueta ballant): Rock the joint, Billy Halley & His Comets.

3. Música per a treballar (llaurador): Cançó de batre, Al Tall.

4. Música per a jugar (xiquets jugant): La sabata de Nin-nin, popular.

< 63 >

NARRADOR/A: Joan Sense Ritme era l’alcalde de Vila Melodia, un poblet de la serra de les Set Notes. Joan Sense Ritme era un bon alcalde i, a més, sabia fer de tot: tan prompte arreglava el pont del poble, com ajudava els agricultors amb les collites, col·laborava en el part d’una egua o pintava les engrunsadores del pati de l’escola. Tot el món l’apreciava. Però Joan Sense Ritme, tal com indicaven els seus cognoms, no tenia ritme. No és que no sabera cantar... És que ho feia sense ritme! [So 1: Joan cantant Plou i fa sol, afinat però sense ritme].

JOAN SENSE RITME: A vore, a vore... Una altra! [So 2: Joan provant de cantar El tio Pep].

NARRADOR/A: I li passava el mateix si intentava ballar: era incapaç de fer-ho al ritme de la música. Tant feia si era un vals o un rock-and-roll: sempre anava descompassat. Alguns veïns i veïnes se’n reien d’amagat [So 3: música de rock-and-roll i rialletes]. Li feia una ràbia!

JOAN SENSE RITME: Les tisores serveixen per a tallar, el pont per a travessar el riu, els metges per a curar, les escales per a pujar, però la música... La música no serveix per a res!

NARRADOR/A: I així, un dia, va decidir fer desaparéixer la música de Vila Melodia.

ORDENANÇA: Per ordre de l’alcalde, es fa saber que, a partir de hui, tenint en compte que no serveix per a res, es prohibeix qualsevol manifestació musical a Vila Melodia, siga cantada, tocada o ballada.

NARRADOR/A: Es van penjar cartells pels carrers del poble perquè tot el món s’assabentara de la nova ordre de l’alcalde.

D’entrada ningú va dir res, però a poc a poc van anar sorgint complicacions...

Que tristos que eren els aniversaris! Quan s’apagaven els llums i apareixia el pastís amb les espelmes, als xiquets i a les xiquetes els queien les llàgrimes perquè no podien cantar la cançó que tots tenien al cap [So 4: cançó Aniversari feliç].

Ara bé, per a llàgrimes, les que eixien tothora dels ulls dels bebés, que no es podien consolar escoltant les veus dolces dels pares i les mares cantant-los a cau d’orella les cançons de bressol de sempre [So 5: Mareta, mareta, cançó de bressol popular]. I com que no es podien adormir, els seus plors se sentien pertot [So 6: plors de bebés desconsolats].

Però no només ploraven els més menuts, les parelles de nóvios també ploraven. Havien canviat tant, els casaments! Després de la cerimònia se sentien alguns aplaudiments [So 7: aplaudiments sense ganes]… Però tots trobaven a faltar la música que, antigament, sonava a l’orgue de l’església [So 8: Marxa nupcial de R. Wagner]. I què en podem dir, del carnaval! La gent no tenia ganes ni de disfressar-se. Si abans tot era ball i festa [So 9: Brasil, Brasil de Carlinhos Brown], ara només se sentia la tonadeta avorrida de sempre...

PRESENTADOR/A: Amb el número u, una disfressa de pallasso; amb el dos, una disfressa de princesa; amb el tres, tenim un vaquer... Hi ha algú més per al concurs de disfresses?

NARRADOR/A: Fins i tot els mestres es queixaven.

M. Larumbe

Joan Sense Ritme

Sessió 9

< 64 >

MESTRA: Joan, és que no és el mateix dir «la corxera i el silenci de corxera duren mig temps» que cantar la cançó [So 10: Les figures musicals de M. Á. de la Ossa]. Quan les xiquetes i els xiquets canten la cançó, ho recorden sempre!

JOAN SENSE RITME: La corxera i el seu silenci? Què és això?

MESTRA: Què vols que siga! Són figures musicals: la corxera, la negra, la blanca... Serveixen per a indicar el ritme.

JOAN SENSE RITME: Què? Jo pensava que en la música només hi havia les notes musicals: [cantant] do, re, mi, fa, sol, la, si.

MESTRA: Això són els noms de les notes, sí, i serveixen per a indicar l’altura del so. Però les notes musicals s’escriuen amb figures, que indiquen quant duren. No és el mateix un mi corxera [So 11:

mi corxera amb flauta dolça o de bec] que un mi blanca [So 12: mi blanca amb flauta dolça o de bec].

JOAN SENSE RITME: És veritat... Jo no em fixe mai en la durada de les notes. Potser per això no tinc ritme!

MESTRA: És molt probable, Joan. La melodia de qualsevol cançó està formada per notes musicals i cada una té una altura i una durada determinades. Queda’t amb nosaltres a la classe de música i t’ho ensenyarem!

NARRADOR/A: Des d’aquell dia, Joan Sense Ritme va ser alumne de la classe de música. Va aprendre les figures musicals i es va adonar que quan s’ajuntaven formaven ritmes, i que també eren part de les notes musicals que creaven les melodies que tant li costaven, a ell, de cantar i de ballar.

Sessió 9

< 65 >

Solucionaris

Sessió 1 1 Tessitura.

2 & œ œ œ œ œ œ œ œ

& œ œ œ œ œ œ œ œ

3 • Re, si, fa, do, la, sol, do agut, mi.

• Do, re, mi i fa. La, si i do agut.

• El do agut.

Sessió 2 1

eplicaganxo

cap

2 e 𝄾 e 𝄾 e 𝄾 e 𝄾3 2

/

/

œj ‰ œ ˙ Œ œ Ó

‰ ‰ œj ‰ œ Œ Ó ˙

œ

4 1

2 E S T R O F A3 N E G R A

S4 P L I C A

T5 D O A G U D O

6 C O R C H E A7 B L A N C A

QuadernSessió 3

1

2 El timbre ens permet reconéixer cada veu o instrument.

3 3&

&

œœœ œ œœ œœ œ œœ œœœ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙Œ

œ

Sessió 4 1 (1) El primer (2) temps de (3) cada

compàs (4) sona més (5) fort que (6) els altres (7) i s’indica (8) amb 𝅻. L’accent.

2 El timbre.

3 RG (Resposta gràfica).

flauta violí oboètravessera

1

2 E S T R O F A3 N E G R A

S

S4 P L I C A

T5 D O A G U T

6 C O R X E R A7 B L A N C A

< 138 >

Solucionaris

Sessió 6 1

2 2& œ œœ œ œœ œœœ ˙

3 1. Té un ganxo: e 2. Té forma de barret: 𝄼𝄖 3. Van ben agafades: iq 4. Té el cap blanc: h 5. En el seu compàs hi caben sis corxeres: q3 6. Calla un temps: 𝄽 7. Es completa amb una blanca: q2 8. Si calles mig temps, trobaràs

el tresor: 𝄾 9. Dibuix del tresor.

Sessió 7 1 1. 2

/

/

‰ œjœ œœ œ ‰ œ

jœ œ œ

Œ œ œ œ œ œ œ œ œ2.

2&

&

œ œ œœ œ œ œ ‰ œj œ œ

œ œ œ‰ œj œ œ œ œ œ

Sessió 5 1 La guitarra elèctrica...

V té cordes.

V sona gràcies a l’energia elèctrica.

F es toca amb un arquet.

V és un instrument electròfon.

V té un timbre diferent al de la guitarra clàssica.

2 RG.

iqe 𝄾q𝄽 𝄼𝄖

h iq

3

Mi r- có mo- i _e- es que- -

Allegro

e to,-

có mo- se me ne- - por com-

p e to.- Si o

quie res- pren- der,- tu_es que- -

e to_ s- de mo ver.- A_es te-

i e- te_ s de_ tre- ver.-

4/

/

/

/

/

/

/

œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ Œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ Ó

Ó

œ œ

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œjœ œ

j

œ

a la l

l

ba

ba ha

a

l

l

l

a

ha

l a

>

>

>

>

>

>

>< 139 >

&

&

&

&

&

&

&

&

&

&

&

Pentagrames

< 149 >

MÚSICA Acords 3 - Santillana · 2019. 9. 2. · 1 Troba els instruments de corda i encercla’ls...

Documents

Transcript of MÚSICA Acords 3 - Santillana · 2019. 9. 2. · 1 Troba els instruments de corda i encercla’ls...