Maig 2015

11•

Ar� cleEl dilema de Europa: entre la economía y la polí� ca

Ester Baiget (MBA, 1a edició):«L’MBA em va servir per a obrir les portes a un món no tècnic».

La globalització del coneixementEntrevista a Ester Baiget

Networking MBALa revista de la Comunitat MBA de la Universitat Rovira i Virgili

Anem per feinaAnalí� ca Digital

EinesLlibres

Projecte SolidariAbsa Cape Epic

ALUMNISopar Alumni

EDITORIAL 3

LA GLOBALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT 4Entrevista a Ester Baiget Arnau,MBA-URV 1a edició

ACTUALITAT 6

ARTICLE 7El dilema de Europa, per F. Xavier Ponce

ALUMNI 9

ANEM PER FEINA 11Analí� ca Digitalper Noemí Ribal (MBA, 12a edició)

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI 17Absa Cape Epic

EINES 21Llibres

DADES D’INTERÈS 23Quin perfi l tenen els estudiantsde la 20a edició de l’MBA - URV?

A qui va dirigit l’MBA de la URV?

Publicació del Màster en Direcció i Ges� ó d’Empreses (MBA) de la Universitat Rovira i VirgiliFundació URVCentre de Transferència de Tecnologia i Innovació (CTTi)Avinguda dels Països Catalans, 1843007 TarragonaTel. 977 55 86 02www.mba.urv.catnetworking@fundacio.urv.cat

Equip direc� u Networking MBANoemí AymamíPere Marc Franquet

RedaccióNoemí AymamíPere Marc FranquetManolo de Noguera

Realització:Pere Marc FranquetManolo de Noguera

Disseny:Manolo de Noguera

AgraïmentsEster BaigetFrancesc Xavier PonceNoemí RibalRubén Folgado

Fotografi es i gràfi csEster BaigetSportografAbsa Cape EpicNoemí AymamíFernando de NogueraArxiu MBA

Networking MBA

SUMARI

Networking MBA2

Gràcies

L’any 2010 després d’acabar la nostra promoció (13a edició), el nostre company Jordi Queralt fou el principal mo� vador d’engegar aquesta inicia� va de la revista Networking MBA. Ja han passat 4 anys i 11 números publicats. Pot semblar poc, o pot semblar molt, però de ben segur que hem gaudit i après molt fent aques-ta publicació.

El que us podem assegurar és que «no hi ha un pa que no cos� una coca» i que compaginar fer la revista amb les pròpies dedicacions perso-nals i professionals no ha estat fàcil.

És per això que en Jordi con� nuarà essent la essència de la revista i col·laborant en la edició d’aquesta, però ara en un segon terme degut als importants reptes professionals que té per davant.

Tot i que con� nuem el camí junts, no volia deixar d’aprofi tar la ocasió per donar les grà-cies al Jordi per aquests anys construint la re-vista i ajudant a què l’entorn MBA URV sigui cada dia més sòlid i reconegut.

Gràcies Jordi.

networking@fundacio.urv.cat

PERE MARC FRANQUET(MBA 13a edició)

networking@fundacio.urv.cat

EDITORIAL

Networking MBA3

Ester Baiget

43 ANYS, NASCUDA A REUSLLICENCIADA EN QUÍMIQUES, ESPECIALITAT EN QUÍMICA INDUSTRIAL MBA PER LA URV, 1a EDICIÓEMEA COMMERCIAL DIRECTOR FOR DOW ELASTOMERS, ELECTRICAL & TELECOMMUNICATIONS

PRESENTACIÓ PERSONAL

Ester Baiget és la directora comercial de la regió EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica) de DOW Elastòmers, Pro-ductes Elèctrics i de Telecomunicacions. S’encarrega de ges� onar les relacions d’organització comercial, de màrque� ng i de l’ús fi nal dels clients de la cartera de negocis a la regió. També és membre de la Junta de MEGlobal.

Baiget es va unir a Dow el 1995 com a enginyer per al LLDPE (Lineal de Baixa Densitat Polie� lè), planta solu-ció a Tarragona.

L’any 2000, es va unir al Europe Polyolefi ns Technical Service and Development (TS&D) i es va conver� r en un «Cinturó Negre Six Sigma», portant a terme gran varie-tat de projectes de desenvolupament.

El 2003, Baiget es va traslladar Dow Fibers Solu� ons Group, on es va establir i va consolidar el Centre Global per al Desenvolupament de Tèx� ls, i al 2006 es va con-ver� r la líder dels serveis tècnics per a Europe/MEAF Plas� cs, Elastomers and Rubber Customer Technical Su-pport Center. A con� nuació, al 2008, va ser nomenada Senior TS&D Leader for Basic Plas� cs.

El 2009, Ester va ser nomenada Directora Global de Desenvolupament Estratègic i va treballar directament amb l’ofi cina DOW (Midland, USA) del president i CEO per donar suport i executar les ac� vitats de desenvolu-pament de l’estratègia corpora� va. Després d’això, al 2011, va ser nomenada directora global pels negocis de ethylene oxide/ethylene glycol (EO/EG) / e� lè (EO / ethylene oxide/ethylene glycol (EO/EG) / e� lè (EO / ethylene oxide/ethylene glycolEG). Més tard, ampliant les seves responsabilitats per incloure la defensa de l’envoltant de derivats del OE.

Va assumir el seu càrrec actual el 2012 a Suïssa. L’any 2014 va ampliar les seves responsabilitats conver� nt-se en un membre de la Junta de MEGlobal, joint ventureentre The Dow Chemical Company i PIC.The Dow Chemical Company i PIC.The Dow Chemical Company

SITUACIÓ I MOTIVACIÓ PER ANAR A L’ESTRANGER

A quina edat vas marxar?Als 38 anys.

Quin fou el mo� u?El mo� u principal fou la oportunitat que la meva com-panyia em va donar per con� nuar el meu pla de carrera a nivell internacional.

Un dels altres mo� us fou el meu caràcter emprene-dor, que va veure en la oportunitat una nova etapa d’aprenentatge i creixement personal i professional.

Vas escollir tu el des� ? No, el va decidir la companyia.

Quin país va ser el teu des� ? Primerament EUA, on vaig estar un etapa de 2’5 anys, i actualment es� c a Suïssa des del 2012.

Coincidia amb una nova etapa professional.Sí, el desplaçament implicava assumir més responsabi-litat, en un àmbit completament diferent. Vaig passar d’ una feina de lideratge en un grup tècnic a directora global d’estratègia, treballant directament pels vice-presidents execu� us de DOW Chemical.

Actualment et trobes a l’estranger?Sí, estem a Suïssa.

RELATIU A L’MBA I PROFESSIONAL

L’MBA va ser anterior o posterior al desplaçament?Molt anterior, vaig ser part de la primera edició de l’MBA (1998).

El coneixement de l’idioma va ser decisiu o simple-ment un entrebanc a superar a curt termini? El coneixement de l’idioma és impera� u, no pel des-plaçament en si, sinó per la feina de dia a dia de qualsevol

LA GLOBALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT

4 Networking MBA

mul� nacional. El coneixement de l’idioma ja l’havia de tenir quan treballava a la planta de Tarragona.

Creus compara� vament que la preparació rebuda aquí a l’MBA té un bon nivell respecte l’entorn inter-nacional on vas treballar?Jo vaig ser part de la primera promoció del MBA, des de llavors he seguit reciclant-me i complementant els meus coneixements, amb un especial focus en fi nan-ces. L’MBA em va servir per a obrir les portes a un món no tècnic, però el nivell assolit al fi nal d’un MBA no és sufi cient en el món compe� � u en el que estem i s’ha de seguir treballant en la preparació i formació con� nua.

CONDICIONS

En quines condicions vas marxar?

El repte professional fou molt encoratjador. Lacompanyia ens facilità una bona integració. Tenim

3 fi lls, tant ells com el meu marit van gaudir molt de l’experiència de viure a USA. Va ser una vivència molt enriquidora tant des del punt de vista personal per a tots nosaltres com professional.

I, actualment, quina és la vostra situació?Des de l’agost de 2012 estem vivint a Suïssa, gaudint d’aquest nou repte i amb l’aprenentatge a l’esquena de començar de nou en un país nou!

BALANÇ

Quin és el balanç que en fas d’aquestes experiències?Molt posi� u. Ho tornaria a fer, de fet ho estem tornant a fer. Ho recomano a tothom. Crec que és important com a part del desenvolupament de cadascú de nosaltres passar una etapa de la nostra vida a l’estranger. T’obre la ment, et fa veure altres maneres d’interpretar la ma-teixa realitat i et fa ser millor persona i millor professional.

LA GLOBALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT

5 Networking MBA

Àlex Sánchez rebent el premi al millor expedient de la 17a edicio de l’MBA de mans d’en Ruben Folgado, de Messer Iberica de Gases.

Joan R. Alabart, director de l’MBA de la URV, lliurant el premi al millor projecte de la 17a edició a Josep M. Bases i Glòria Bellmunt.

Alberto Tocco en un moment de la seva exposició.

Incorporació de dos nous «partners» a l’MBA-URV

Premis al millor expedient i millor projecte de la 17a edició

En el marc de la conferència inaugural de la 20a edició de l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili, es va fer un reconeixement al millor expedient i al millor projecte empresarial dels alumnes de la 17a edicio.

Pel que fa al premi al millor expedient acadèmic, patro-

cinat per l’empresa Messer Iberica de Gases, SAU, va ser per l’alumne Àlex Sánchez. En la categoria de millor projecte empresarial el premi va ser pel projecte Ro-sec Wall, promogut pels alumnes Josep Maria Bases i Glòria Bellmunt.

Moltes felicitats a tots ells!

Dos nous partners s’han incorporat aquest curs a l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili: a fi nals del 2014 es va afegir Lear Corpora� on i a principis del 2015 ho ha fet ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellós II).

L’MBA ha acordat una seguit de col·laboracions tant amb LEAR com amb ANAV, així com la incorporació d’un representant de les mateixes al Consell Assessor de l’MBA de la URV.

Des de la direcció de l’MBA es remarca la bona predis-posició que han mostrar les dues organitzacions a l’hora de buscar punts de trobada on poder col·laborar.

Col·laboracions realitzades amb Lear Corpora� on

Lear Corpora� on ja ha començat la seva col·laboració amb l’MBA durant aquest inici de 2015:

Alberto Tocco, Regional Quality & CI Director Europe & Africa – Electrical Division (Lear Corpora� on), va impar-� r l’MBA Seminar «La calidad: el camino hacia la exce-lencia», el passat 25 de març.

Tocco va fer una gran master class explicant com apliquen a la seva empresa les diferents eines que s’ensenyen en un MBA (visió, missió, KPI, Core Values, polí� ques de qualitat, processos de negoci, etc.), per assolir l’excel·lència en el treball diari. I, també, de qui-na forma impacten i ajuden a l’obtenció dels resultats.

Tanmateix va explicar com desenvolupen la seva fi lo-sofi a de qualitat en tots els seus processos de negoci i quins benefi cis obtenen de la u� lització de l’estàndard de qualitat ISO / TS i els seus paral·lelismes amb el mo-del EFQM.

Finalment ens va exposar com implementen el progra-ma de Leadership. I, com a través dels seus core valuesmantenen l’equilibri amb els seus clients, els seus ac-cionistes i la comunitat a la que pertanyen.

ACTUALITAT

6 Networking MBA

Xavier Ponce a l’MBASeminar que va impar� r.

El dilema de Europa: entre la economía y la polí� caFrancesc Xavier PonceProfessor d’Economia, MBA-URV

Desde hace unos años se dice que estamos viviendo el declive de Europa, que nuestra generación será tes� go del fi nal del dominio

de Occidente y que el siglo XXI estará dominado por Asia. En realidad, esto simplemente supondría volver a lo que ha sido habitual durante la mayor parte del úl� mo milenio. Lo anómalo ha sido el do-minio de Occidente durante los úl� mos 200 años.

¿Cuáles son las razones de la decadencia de Eu-ropa? Durante los años 90 se extendió el discur-so que era fruto de nuestro generoso Estado del bienestar, que implicaba unos costes que nos im-pedían ser compe� � vos en los mercados globales. Pero desde 2008 se le achaca parte de la culpa al euro, una moneda creada para dotarnos de una mayor estabilidad fi nanciera pero que ha acaba-do convir� éndose en nuestra pesadilla. Sea como sea, lo más preocupante de la crisis actual es que ha puesto en entredicho el modelo social europeo. Y ese es un legado que tardamos varios siglos en construir.

Conver� rnos en ciudadanos con unos derechos civiles, polí� cos y sociales no fue una tarea fácil. Durante miles de años, emperadores, reyes y no-bles tuvieron un poder ilimitado sobre la vida y la muerte. Algunos de ellos creían que eran dioses y otros que eran incluso superiores a los dioses. Pero con la Revolución Francesa de 1789, con su proclamación de libertad y de igualdad entre los hombres, se inició un nuevo período de la Histo-ria. Nacía así el concepto de ciudadanía, asociado a unos derechos civiles como la libertad de pensa-miento, de expresión, de culto,… fruto de la reac-ción de la Ilustración contra el absolu� smo.

Los derechos polí� cos, esa capacidad de elegir y de ser elegido como representante polí� co, se

alcanzaron a fi nales del siglo XIX. Fue durante la Belle Epoque, una época de prosperidad que nos permi� ó pasar de la luz de gas a la electricidad, del caballo a los vehículos de motor, del correo al te-légrafo y a la radio,… Y en aras de mantener la paz social se concedió el derecho de voto a los hom-bres y, posteriormente, a las mujeres.

Los derechos sociales, en cambio, no se generali-zaron hasta después de la 2.ª Guerra Mundial. Mi-llones de personas murieron durante las guerras mundiales y muchas de las que sobrevivieron es-taban arruinadas por la gran depresión económica de los años 30. Unos hechos que aumentaron el descontento y la desconfi anza hacia las democra-cias liberales y sus economías de mercado. Fue entonces cuando se logró un nuevo contrato so-cial entre ricos y pobres, por el cual el Estado se comprome� a a garan� zar un determinado bienes-tar a las personas desde la cuna hasta la tumba, a garan� zar una vida digna a los enfermos, a los parados, a los jubilados, etc. Una red de seguridadque en EE.UU. recibió el nombre de New Deal y, New Deal y, New Dealen Europa, de Estado del bienestar. Y se creo así el pegamento que durante años reconcilio el capi-talismo con el bienestar de sus ciudadanos. Una his-

ARTICLE

77 NNetworkinetworking g MBAMBA

Netics ofereix serveis i solucions especialitzades de xarxes i telecomunica-cions per a empreses.

Apostem per l’especialització en solucions i serveis que assegurin l’èxit dels projectes de tecnologies de la informació i de la comunicació.

Netics es diferencia per aportar serveis especialitzats des de la proximitat i l’efi cència tècnica i de gestió.

Oferim serveis de:

Consultoria de xarxes i telecomunicacions (NCS)Serveis d’instal·lació (NIS)Serveis de manteniment (NLS)

Servim tot el cicle de vida de la xarxa, per tal d’abordar totes les necessitats en matèria de xarxes i telecomunicacions corporatives.

Netics és partner especialitzat de Cisco® i disposa de14 anys d’experiència ® i disposa de14 anys d’experiència ®

en aquest fabricant i de les certifi cacioms que acreditem la solvència tècni-ca.

Serveis i Solucions de Xarxes i Telecomunicacions

902 876 619comercial@netics.cat

www.netics.catwww.netics.es

5 anys i més de 200 projectes TIC ens avalen

Netics Comunicacions ofereix proximitat, especialització i efi ciència tècnica i organitzativa.

Netics disposa de Tècnics certifi cats per Cisco, CCNA, CCNP i CCIE.

historia de éxito que, en dis� ntas versiones, se acabó extendiendo por muchos países. Y que aca-bó llevando a que las relaciones económicas inter-nacionales se intensifi caran, que las economías se globalizaran y que el mundo se hiciera plano. Un proceso que sacó de la pobreza a millones de per-sonas en China, en la India, en Brasil y en muchos otros países, que por fi n tenían acceso a la educa-ción, a la sanidad, a las nuevas tecnologías de la sociedad de la información,… Y sin embargo, este desarrollo generó también una mayor competen-cia que ha llevado a Europa al borde de la depre-sión: estancamiento económico, paro, defl ación, endeudamiento, ...

Para saber qué nos pasa es necesario saber cómo somos. Y hay tres cifras que nos defi nen como eu-ropeos: 7%, 25% y 50%.

• Somos el 7% de la población mundial. ¿Es mu-cho o es poco? Depende de cómo se mire. Hace 50 años una de cada 5 personas en el mundo eran europeas, pero de aquí 50 años las previsiones in-dican que sólo seremos una de cada 20.

• El 25% es nuestro peso en la economía mundial. Y eso es mucho, porque nos convierte en la zona más rica del mundo. El problema es que, desde

hace ya algunos años, somos una economía estan-cada con 26 millones de parados. Y las perspec� -vas no son especialmente posi� vas.

• El 50% indica que la mitad del gasto social que se realiza a nivel mundial lo hacemos en Europa. El Estado del bienestar nos proporciona un grado de inclusión social que es una parte esencial de nues-tra iden� dad.

La actual crisis económica ha puesto en entredicho nuestro modelo económico y social. Si vamos hacia un mundo donde los europeos cada vez seremos menos, más viejos y más pobres… ¿es sostenible nuestra economía del bienestar? ¿Debemos recor-tar el gasto social y fl exibilizar la economía para ganar compe� � vidad y generar riqueza? ¿O debe-mos redoblar la apuesta por las polí� cas sociales y educa� vas, que nos permitan sentar las bases para un crecimiento a largo plazo?

Estamos en una encrucijada donde todo está por hacer y todo es posible. Pero necesitamos refl exio-nar qué queremos ser y qué estamos dispuestos a hacer para conseguirlo. Y este es el debate ineludi-ble que algún día tendremos que abordar los euro-peos. Hasta entonces no eliminaremos la sospecha de la duda que recae sobre las economías europeas.

ARTICLE

8 Networking MBA

Josep Maria Montseny, professor i Joan Ramon Alabart, director de l’MBA-URV.

En Vicenç Ferré ens va parlar del seu projecte vinícola.

Cristina Subirana ens va animar a par� cipar a les ac� vitats de l’Alumni.

Canvis en la Junta Direc� vaEn l’assemblea general 2014 de l’Associació d’Exalumnes i Amics de l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili, que va tenir lloc el 13 de desembre, es van aprovar els se-güents canvis en la Junta Direc� va i en les Comissions:

• Baixes de la Junta:Pere Marc FranquetJordi QueraltXavier Vallverdú

• Altes de la Junta:Víctor MolinaJosé María RoblesLadislau Sebas� à

• Canvi de Tresorer:Josep Maria Pàmies subs� tueix a Xavier Vallverdú.

• Canvis responsables comissions:Ladislau Sebas� à subs� tueix a Ramon Ollé com a responsable de la Comissió de Festes.

L’assemblea va tenir lloc a Cerveses La Gardènia, SL a Alcover (on es fabrica la Rosita) i va comptar amb nom-brosos membres de la comunitat Alumni que varen aprofi tar per a fer networking i gaudir d’un tast de cer-veses dirigit per Ramon Ollé. Des de l’associació agraïm al Ramon la seva hospitalitat.

Nova edició del sopar dels Alumni MBA-URV

Com ja és tradició, el passat novembre va tenir lloc el sopar anual dels Alumni de l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest any es va celebrar al restaurant Les Fonts de Can Sala (Tarragona) i va comptar amb la presència d’una seixantena de persones entre exalum-nes i professors.

Joan Ramon Alabart, director de l’MBA-URV, va cele-brar que el programa hagi complert 20 anys i que pu-guem con� nuar reunint-nos per compar� r experiències i, sobre tot, gaudir d’una bona estona plegats. Cris� na Subirana, presidenta de l’Alumni MBA-URV, va fer una crida a la par� cipació de la comunitat a les comissions i

a les ac� vitats de l’associació, per tal que aquesta con-� nuï gaudint de bona salut.

Durant el sopar, vam poder gaudir dels vins del Celler Mas Vicenç, propietat d’en Vicenç Ferré, alumne de la 20a edició, qui ens va descriure els vins que es servirien durant el sopar. Per acabar, vam tenir una bona estona de tertúlia amb els companys i companyes, esperant que aquest any arribi una nova edició.

ALUMNI

9 Networking MBA

Comissions de l’Alumni MBA-URV

COMISSIÓ DE FESTES

La fi nalitat d’aquesta comissió és la d’organitzar ac� vitats lúdiques, que facili� n que els exalumnes es coneguin entre ells, relacionant oci, família i networking.

Hi pot par� cipar tota aquella gent que � ngui inquietuds es-por� ves, gastronòmiques, enològiques, culturals i, sobre tot, ganes de passar-s’ho molt bé!

Per apuntar-se a la Comissió de Festes, cal fer arribar un co-rreu electrònic a: festes@alumnimbaurv.cat

Responsable: Ladislau Sebas� à

COMISSIÓ DE FORMACIÓ

L’objec� u de la comissió és donar resposta a les necessitats de reciclatge personal i professional dels Alumni de l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili. Per tant, és molt important que ens feu arribar les vostres necessitats i suggeriments.

Per apuntar-se a la Comissió de Formació, cal que us adreceu a: formacio@alumnimbaurv.cat

Responsable: José María Robles

COMISSIÓ DE NETWORKING

Aquesta comissió té com a objec� u crear una xarxa de con-tactes professionals efec� va dins del col·lec� u d’Alumni de l’MBA URV.

Hi són benvingudes totes les persones que considerin que el networking és important per la seva carrera professional, ja que una bona xarxa de contactes és sempre un bon ac� u per al desenvolupament professional.

L’úl� ma ac� vitat de la Comissió de Networking va tenir lloc al Castell de Milmanda, de Bodegas Torres, un lloc magnífi c a la Vall de Poblet. En aquesta ac� vitat els assistents van poder gaudir d’una visita guiada al castell, una degustació de vins i fi nalment d’una xerrada distesa per presentar a cadascun dels assistents.

A part de la realització de reunions per crear contactes, la Comissió de Networking també treballa en la creació d’un Directori de l’Alumni, en la ges� ó d’un perfi l de Linkedin de l’Alumni i en crear una borsa de treball per als associats.

Si voleu més informació sobre les ac� vitats i tasques de la co-missió, o si voleu aportar noves idees i suggeriments, podeu posar-vos en contacte amb ells a través de l’adreça electroni-ca networking@alumnimbaurv.cat

Responsable: Alejandro Ramírez

COMISSIÓ D’START-UPS I EMPRENEDORIASTART-UPS I EMPRENEDORIASTART-UPS

Durant aquest primer any de funcionament, aquesta comis-sió ha acordat que pretén ser o fer el següent:

• Visió: Esser l’en� tat de referencia per al col·lec� u em-

prenedor local.

• Missió: Fomentar l’emprenedoria a les comarques de Tarragona. Com ho aconseguirem això?

- Ajudant a futurs emprenedors a decidir-se i � rar enda-vant les seves idees amb sessions de recolzament i orien-tació per part d’experts.

- Ajudant també a validar idees de negocis amb sessions de presentació de projectes per tal d’oferir feedback i pro-feedback i pro-feedbackporcionar una visió externa a l’equip.

- Ajudant als emprenedors a buscar els talents i professio-nals que necessiten per � rar la idea endavant a través de la base de dades d’exalumnes de l’MBA i establint conve-nis amb universitats i altres en� tats professionals.

- Facilitant l’accés a fi nançament (públic o privat) con-tactant amb xarxes privades d’inversors, plataformes de crowdfunding o a través de convenis amb ACCIÓ10, etc.

Com podeu veure, ara per ara les propostes estan escrites en condicional però poc a poc esperem poder conver� r-les en realitat.

Tothom que es� gui interessat en aquesta comissió, es pot posar en contacte amb nosaltres escrivint-nos a: startups@alumnimbaurv.cat

Responsable: Àngel Lozano

JUNY

Data: Dissabte, 13 de junyHora: 11 h

Adreça: Camí del Mig s/n, 43500 TORTOSA

Ac� vitat: Visita a Plás� cos Castellà, empresa familiar, líder en injecció de plàs� c, fundada el 1974.

Dedicada a desenvolupar nous envasos de packaging de plàs� c injectat, estan especialitzats en la fabricació d’envasos de paret fi na amb e� queta IML, tapes i taps per a línies de producció ràpida, encara que el seu de-partament de disseny pot desenvolupar qualsevol en-vàs que li sol·lici� n.

Desenvolupen tot el projecte, des de la primera idea d’un envàs, el disseny i construcció del motlle d’injecció de plàs� c i automa� smes, i la injecció i decoració dels envasos.

El director tècnic és Joan Castellà, exalumne de la 16a edició de l’MBA-URV.

Més informació a: h� p://www.plas� coscastella.com

Inscripcions: info@alumnimbaurv.cat

CALENDARI D’ACTIVITATS

ALUMNI

10 Networking MBA

Analí� ca Digital

NOEMÍ RIBALCONSULTORA DE NEGOCIS ONLINE, ANALISTA DIGITAL I MBA PER LA URV, 12a EDICIÓ

«ELS ANALISTES DIGITALS HEM DE CONVERTIR LES DADES EN CONEIXEMENT PER TAL D’AJUDAR LES EMPRESES A PRENDRE DECISIONS I PASSAR A L’ACCIÓ».

Penso que qui ha estudiat un MBA ja és una per-sona emprenedora, amb neguits i moltes ganes d’aprendre, una ac� tud que sens dubte és molt necessària per seguir millorant cada dia com a persona i com a professional.

A mi m’ha donat forces per fer un canvi de pro-fessió, de conèixer-me millor i saber potenciar les meves fortaleses en aquest nou camí que m’apassiona: l’Analí� ca Digital.

Si analitzem les dades de l’úl� m estudi sobre el comerç electrònic, podem veure que l’evolució cap a les vendes online va molt ràpida i tot indica que no és una moda passatgera.

«El comerç electrònic a Espanya ha crescut un 22,5% en el darrer any i el 32% de les perso-nes que fan compres a Espanya ja ho fan a través d’Internet. La mitja europea es situa

en el 47%».

«Entre 2014 i 2016 el número de compra-dors via ecommerce a Espanya creixerà un 13,37%, per damunt de països com Rússia,

EUA, França, Alemanya o el Regne Unit».

Estudi OBS «El Comercio Electrónico 2014»

En els úl� ms anys ha canviat molt la forma en que les empreses i les marques arribem al nostre pú-

blic objec� u. Ja no val llançar un anunci de forma unidireccional, ara hem d’estar presents en tots els canals on esta el nostre client, és per això que hem de pensar en una estratègia mul� canal.

La relació del client amb la marca no és «amor a primera vista». Hi ha un procés que explica les di-ferents etapes per les que passa un possible client des que ens coneix fi ns que ens compra.

En el màrque� ng online es representa amb el se-güent embut:güent embut:

Embut de conversió de Tristán Elósegui

ANEM PER FEINA

11 Networking MBA

En cadascuna de les etapes de l’embut l’usuari es troba en una situació diferent respecte a la marca i consumeix diferents con� nguts o busca diferents coses.

Per aquest mo� u no podem dirigir el mateix mis-satge a una persona que ens acaba de conèixer (awareness), que a una altra persona que està a punt de comprar (ac� on) o bé ja ens ha comprat i el que volem és fi delitzar-lo (advocacy).

Per tant, hem de decidir com atraurem als clients a les nostres propietats digitals (mitjançant publi-citat, un bloc, les xarxes socials), per estudiar què passa al nostre canal principal de venda (web, APP) i aconseguir de forma efi cient que els usuaris compleixin el nostre objec� u (venda, subscripció, contacte).

En defi ni� va, hem de tenir una estratègia.

En què ens pot ajudar l’Analí� ca Digital?

Buscant una defi nició curta podríem dir que «és el resultat d’analitzar l’ac� vitat d’una propietat digital amb l’objec� u d’enfocar les accions cap a resultats».

És una eina de negoci que ens permet prendre de-cisions en base a dades. La feina de l’analista di-gital és conver� r aquestes dades en coneixement, per tal de poder emprendre accions. Les dades per si soles no ens aporten res, les hem de posar en context per obtenir-ne la informació necessària.

El primer pas que cal fer és alinear els objec� us de l’empresa amb els objec� us digitals. Els objec� us ens indiquen el rumb a seguir i ens permeten sa-ber si anem per bon camí o no.

L’estratègia de medició es suporta en quatre pilars que estan totalment relacionats amb les fases de l’embut de conversió de màrque� ng.

Aquests pilars són: la captació, l’ac� vació, la con-versió i la retenció.

La captació fa referència a les visites que arriben a la nostra web i d’on vénen. Correspon a la fase de l’embut de conversió de màrque� ng de donar-nos a conèixer (awareness) i ens ajuda a valorar si els esforços que estem fent en publicitat i relacions públiques ens aporten un ROI (1) posi� u o no i si estem arribant al públic que ens interessa.

L’ac� vació ens ajuda a entendre què fan les visi-tes un cop són a la nostra web. Com funcionen les nostres pàgines d’aterratge i les nostres crides a l’acció. Si el con� ngut i el disseny agraden i si és fà-cil d’usar. Es correspon amb la fase de consideració del nostre producte (considera� on). El que volem mesurar és l’efec� vitat de la nostra oferta, ara que el client ja ens coneix.

La conversió serveix per mesurar el rendiment del nostre canal online i determinar on podem actuar per aconseguir més conversions i augmentar el be-nefi ci. És la fase de l’acció (ac� on). Ens enfoquem a assolir els nostres objec� us i també a detectar oportunitats.

La retenció s’ocupa d’enregistrar tot allò que té a veure amb el client i mesura els nostres esforços en fi delització i recomanació (advocacy). Tots sa-bem que és més barat mantenir un client que cap-tar-ne un de nou.

ANEM PER FEINA

12 Networking MBA

Com conver� m les Dades en Coneixement? Ve-gem-ho amb un exemple.

Què hem de fer?

Decidir quines accions emprenem per arribar a l’objec� u.

Per on comencem?

Fem una anàlisi de les fi txes dels productes A, B i C segons les vendes aconseguides de cada un d’ells en l’úl� m any. Hem venut respec� vament 50, 50 i 35 unitats. Sembla que els productes A i B són mi-llors, cert? Doncs encara no ho podem afi rmar…

Això sol són DADES, però encara no ens aporten informació. Hem d’anar més enllà.

Seguim analitzant els embuts de conversió (3) de cada producte, que haurem confi gurat prèviament a la nostra eina analí� ca, per exemple Google Analy� cs, i els punts de fuga dels possibles clients, que tenim en cada producte. Per això ens serà ú� l calcular la taxa d’abandonament (4) de cada pas. Veiem els embuts de conversió de cadascun dels productes.

L’embut ens aporta INFORMACIÓ. Podrem comprovar que no és el mateix perdre un client en el primer pas de l’embut, en la captació, que més endavant en el moment de la conversió. Analitzem producte a producte.

ANEM PER FEINA

13 Networking MBA

Amb aquest cas d’exemple he intentat explicar quina és la feina d’un analista digital i el coneixement que pot aportar a l’empresa per tal que es puguin prendre decisions en base a les dades que extraiem de les nostres propietats digitals, ja sigui una web corpora� va, una bo� ga online o una APP.

Ser analista digital és una professió de futur, tal com ha quedat refl ec� t en un estudi recent publicat per Ines-di i Adigital al «Vademécum de las profesiones digitales 2014». En aquest estudi, entre d’altres coses, trobem un resum dels 25 perfi ls de les professions digitals més demandades avui per les empreses.

(1) ROI = Return of Investment (retorn de la inversió)(2) Taxa de conversió % = (Visites/compres)/100(3) Embut de conversió o funnel: són les passes que un usuari ha de seguir des que arriba a la web fi ns que assoleix l’objec� u (compra, subscripció)(4) Taxa d’abandonament % = és el tant per cent de les persones que abandonen en passar d’una etapa a la se- güent en l’embut de conversió

Fonts consultades:

· Estudio Online Business School (OBS) «El comercio electrónico 2014»· «Vademécum de las profesiones digitales 2014» de Inesdi i Adigital· Web El Arte de Medir

Després del procés d’Anàlisi de la Informació, pasem al CONEIXEMENT.

ANEM PER FEINA

14 NNetworkinetworking MBAMBA

MBASeminar

15 Networking MBA

RUBÉN FOLGADO GIRÓNMBA, 15.ª EDICIÓNDIRECTOR TÉCNICO DE MESSER IBÉRICA DE GASES, S.A.U.

RUBÉN NOS CUENTA EL PROYECTO SOLIDARIO QUE HA PUESTO EN MARCHA Y CÓMO ESTÁ VIVENDO ESTA EXPERIENCIA, VINCULADA A UNA DE SUS PA-SIONES: EL DEPORTE.

Queridos colegas,

Aprovecho esta ocasión que me ofrece nuestra revista Networking para explica-ros una gran experiencia. Una de aquellas que se viven pocas veces en la vida y que te marcan para siempre. Se trata de una inicia� va que � ene un poco de todo, causa solidaria, superación, deporte, aventura, reto personal, amistad, trabajo en equipo y mucha ilusión para llevarla a cabo. En principio cualquier proyecto que se cocine con estos ingredientes � ene muchas po-sibilidades de éxito, pero en este caso ha sido fundamental la infl uencia del concep-to de Liderazgo que descubrí en toda su amplitud cursando nuestro MBA. Aprove-cho también esta oportunidad para hacer un reconocimiento al excelente trabajo de Joan Ramon para hacernos entender la empresa y, por extensión, la vida de una forma tan especial.

¿Cómo nace el proyecto?

El inicio de esta historia se remonta a unos meses después de acabar el MBA. Está claro que los MBA estamos hechos de otra pasta. Volver a las aulas en uno de los momentos de mayores problemas, res-ponsabilidades e incer� dumbres de tu vida es algo que nos � ene que hacer sen� r diferentes. Dedicar tanto esfuerzo, recursos y horas con el fi n de no conformarse con nuestra ru� na y seguir creciendo es muy meritorio. Pero al acabar, supongo que to-dos nosotros hemos experimentado una especie de vacío interior después de presentar el proyecto integrado. Piensas que el � empo que recuperas para tu familia, amigos, afi ciones, trabajo o para � mismo va a ser infi nito pero rápidamente te das cuenta cómo se te escapa de las manos y que fá-cil es derrochar el recurso más valioso que dispo-nemos. Así que enseguida entendí que no había � empo para relajarse y debía poner en marcha de forma inmediata un plan de crecimiento personal. Iden� fi qué el deporte como uno de los factores claves de éxito que me podían aportar mayor be-nefi cio y felicidad. Y por lo tanto lo prioricé como el primer obje� vo Hoshin en mi plan estratégico.

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI

16 Networking MBA

Equipo CANSA Tarraco 2015. FOTO: Sportograf

El problema de este � po de planes es como siem-pre el obje� vo. Hacer deporte para mejorar algu-nos indicadores de rendimiento � sico está bien pero es muy fácil caer en el desánimo y abando-narlo en pocas semanas. Lo que de verdad te pone las pilas y te hace seguir el entrenamiento más exi-gente, es marcar en el calendario un desa� o, un reto personal de envergadura. Con esta premisa, y arrastrado por la creciente moda de las compe� -ciones de bicicletas de montaña, decidí que quería completar la carrera Titan Desert en el desierto del Sahara. Dos buenos amigos, Pablo y Jordi se suma-ron en el camino hacia el obje� vo.

Hasta este punto esta historia no deja de ser muy convencional, pero la cosa se complica durante el periodo de preparación para la prueba. Con 40 años y en plena forma, en una revisión médica preven� va durante las vacaciones de Navidad me diagnos� can un cáncer de riñón. Os aseguro que la situación no es fácil de manejar cuando la no� cia es tan imprevista.

Considero importante compar� r con vosotros las lecciones aprendidas de esta experiencia. En pri-mer lugar, el valor de la prevención. Es determi-nante, una simple ecogra� a puede salvarte la vida. Reaccionar con serenidad. En estos casos no vale de nada lamentarse ni intentar negar la realidad. Solo vale encajar el golpe cuanto antes y luchar con todas tus fuerzas para encontrar la mejor de las salidas. Que tu familia y un par de buenos ami-gos son quienes te darán fuerza para atravesar por la adversidad. Que exteriorizar tu problema hace que otros lo compartan y te ayuden a encontrar la solución. Siempre estaré agradecido a mi compa-ñera Pilar por ponerme en contacto con el Dr. Toño Peña de la clínica Sagrada Familia de Barcelona. Él fue quien realizó la exitosa intervención quirúrgica en mi riñón izquierdo. Y fi nalmente, el valor de una buena condición � sica que es decisiva para una rá-pida recuperación. Aunque en pocos meses hacía una vida completamente normal, evidentemente aquel año no pude completar mi obje� vo depor-� vo.

Aunque afortunadamente esta experiencia que-dó sólo en un contra� empo, todo cambia des-pués de pasar por ella. Vives más rápido, más intenso, más agradecido a la vida por la segunda oportunidad que te brinda. Esta adversidad no hizo más que avivar mí obsesión por completar el plan y conseguir el obje� vo. Y volví a los entre-namientos en cuanto pude y, cómo no, al cabo de doce meses recogía con mis compañeros la roca de fi nisher en la línea de meta de la fi nisher en la línea de meta de la fi nisher Titan Desert. Obje� vo conseguido y ¿ahora qué?

Pues una ac� vidad que te llena tanto y apasiona y que además te carga de energía para afrontar otros retos profesionales y personales se con-vierte en un hábito que deseas conservar. Pero necesitas elegir un nuevo obje� vo para volver a superarte. La nueva vida deja de ser una suma de años para conver� rse en una suma de buenas experiencias.

La carrera del desierto fue muy especial porque era la primera que corría de estas caracterís� -cas, de hecho solo hacía dos años que montaba en bicicleta, y porque fue el reencuentro con un an� guo compañero de fútbol de la adolescencia, Sergio Paz. Sergio es un � po extraordinario, este sí que es un luchador de la vida. Creció en una familia de ocho hermanos, perdió un brazo a los dieciséis años y a sus padres a una temprana edad afectados por cáncer. Él sí que ha conocido la cara amarga de la vida y sin embargo nunca ha dejado de ser una persona op� mista y diver� da.

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI

17 Networking MBA

Joan Ramon y Rubén Folgado. Colaboración con MBA URV.

Para una nueva gran aventura es necesario un gran equipo y Sergio es de esa clase de personas que te transmiten valor y coraje para enfrentar-te a cualquier difi cultad. Él era el aliado perfecto para afrontar el próximo reto. Al poco � empo de regresar de Marruecos ya estábamos buscando entre las mejores carreras del planeta cuál podría ser nuestro próximo obje� vo. Rápidamente des-cubrimos que la prueba por etapas más exigente y de más pres� gio en el mundo se corría en Su-dáfrica y su nombre era Absa Cape Epic, pero era extremadamente complicado conseguir inscrip-ciones. Al explicar nuestro proyecto a dos buenos amigos: Xavier Carnicer y Chris� an Vázquez, que a su vez son dos de los mejores ciclistas de Tarra-gona, no dudaron en unirse a nosotros en esta aventura. El equipo estaba formado. Esta es una de las decisiones más crí� cas de una aventura. Elegir bien a los compañeros de viaje es la clave del éxito o el fracaso de la misión.

Este reto nos mo� vaba de verdad. Inmediatamen-te nos pusimos en contacto con la organización y, en efecto, comprobamos que era prác� camen-te imposible conseguir una plaza. Pero en lugar de desis� r, seguimos insis� endo y enviamos una carta explicando nuestra historia. Esta causó tal impacto, que en menos de 24 horas nos habían contestado ofreciéndonos una invitación para par� cipar en la próxima edición de la Absa Cape Epic representando a la Fundación CANSA (The Cancer Associa� on of South Africa). De esta ma-nera se inició nuestra relación con esta fundación para conver� r la lucha contra el cáncer en nues-tra causa. Os confi eso que ayudar a los demás es una de las mejores formas de encontrar más sen� do a la existencia.

El cáncer es una enfermedad global que afecta a personas en todo el mundo y cada vez a personas más jóvenes. La fundación CANSA � ene como misión liderar la lucha contra el cáncer en África del Sur. El programa de ac� vidades de CANSA esde gran alcance. Incluye ayudas para la detección y seguimiento del cáncer en hospitales, así como facilitar el tratamiento a pacientes de cáncer fue-ra de las áreas metropolitanas. Especialmente, presta apoyo a los niños que se ven afectados por

el cáncer y sus familias (h� p://www.cansa.org.za/).

Desde ese mismo día que confi rmaron nuestra inscripción se inicia un intenso trabajo para dar forma al proyecto. Era como crear una empresa. Acordamos reglas internas para nuestra organi-zación, redactamos documentos de marke� ng para comunicar el proyecto, creamos nuestra propia marca e imagen corpora� va, campañas de comunicación, ges� ón de ventas, ges� ón fi nan-ciera, planifi cación de operaciones y logís� ca del evento, etc. con los pocos recursos que disponía-mos, pero todo a lo grande, como lo hacen los equipos profesionales. Nuestra campaña de reco-gida de fondos para donarlos íntegramente a la fundación CANSA resultó un éxito. Agradecemos el soporte de importantes empresas locales que creyeron en este proyecto, entre ellas el MBA de la Universitat Rovira i Virgili, para reunir cerca de 10.000 € en pocas semanas.

Lo más di� cil ya estaba hecho. Teníamos un obje-� vo, una causa, un plan y un sueño por alcanzar. Aunque el plan de entrenamiento era muy exi-gente, recuerdo como organizaba mi � empo para poder entrenar de madrugada haciendo rodillos en casa o de noche con luz en la bici mientras mi hijo entrenaba a tenis, para completar los 300 ó 400 km que hacíamos cada semana.

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI

18 Networking MBA

Rubén Folgado y Sergio Paz a su llegada a la meta en 2014. FOTO: Absa Cape Epic.

Rubén Folgado durante la compe� ción. FOTO: Sportograf

Los siguientes seis meses pasaron volando. Sólo pensábamos en estar en la línea de salida de la Absa Cape Epic.

La compe� ción

La Absa Cape Epic es una de las pruebas más du-ras y compe� � vas de mountain bike por etapas del planeta donde se reúnen los mejores ciclistas de esta especialidad.

Se celebra en el mes de marzo y consta de 8 etapas, incluyendo un prólogo contra reloj, con un total de 800 km y cerca de 16.000 metros de desnivel posi� vo acumulados en espectaculares parajes de la costa suroeste de Sudáfrica, en las proximidades de Cape Town. La Absa Cape Epic es conocida como el «Tour de France del mountain bike». Se corre en equipos de dos. Cada equipo debe realizar el total del recorrido junto, sin se-pararse un componente del otro. Es, por tanto, un desa� o personal pero también son necesarios otros valores, como el trabajo en equipo, para completar el reto.

Desde la recogida de los dorsales, despertamos mucha atención mediá� ca al correr representan-do a la fundación CANSA, sobre todo Sergio reci-bía con� nuas muestras de respeto por par� cipar en la compe� ción con un solo brazo.

La etapa prólogo contra-reloj tuvo lugar en un una zona de viñedos idílica. Recuerdo los nervios de la salida, pasando los controles de los comisa-rios UCI para entrar en compe� ción y cubrir esos 24 primeros km agónicos con fuertes repechos y con las pulsaciones a tope. Este deporte es muy cruel y ya el primer día te coloca más o menos

en tu si� o. Nuestro equipo, cerca de las prime-ras 200 posiciones y nuestros compañeros Carni y Chris� an, cerca de las 50 primeras plazas de la general.

El trato recibido por parte de los cooperantes de la fundación CANSA durante los días de compe� -ción fue excepcional. Nos sen� mos en todo mo-mento como en nuestra casa. La cena de la tercera etapa fue muy especial. Todos los componentes de los equipos CANSA fuimos invitados a la mesa presidencial para conver� rnos en los protagonis-tas de la cena. Pero el momento más emo� vo fue cuando, como portavoz de mis compañeros, pude dirigir unas palabras para explicar mi experiencia como «cáncer survivor» a los 1.200 par� cipantes de la compe� ción.

Los días pasaban rápido y cada vez se respiraba un aire de triunfo en los par� cipantes al estar tan cerca de la meta. La tarde previa a la úl� ma etapa acompañé a Sergio al doctor de la carrera ya que tenía moles� as en su brazo amputado. En princi-pio el doctor no le dio mucha importancia pero le recetó un an� bió� co por una posible infección de su brazo al recibir tantos impactos de su prótesis. Sergio prefi rió quedarse a descansar en su � enda en lugar de ir a cenar con nosotros. Cuando re-gresé de la cena encontré a Sergio sudando en su � enda y con fi ebre muy alta. No nos lo podíamos creer. Después de lo que habíamos pasado pare-cía que nuestra aventura iba a acabar de forma imprevista.

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI

19 Networking MBA

Pasé toda la noche pendiente de Sergio, preocu-pado por su salud. Cuando persigues un sueño hay que tener claro que no puedes hacerlo a cualquier precio. Tu salud y tu familia están por encima de todo. A las cinco de la mañana, como cada día, nos despertó el sonido de una gaita es-cocesa. Estaba convencido que debíamos acudir a la enfermería nuevamente para atender a Ser-gio y confi rmar nuestra re� rada, sólo a 70 km de la meta. Aún con fi ebre, Sergio volvió a darnos una lección de coraje cuando se incorporó y me dijo que no pensaba luchar por el pódium en esa etapa pero que la iba a correr y acabarla. Una llu-via muy fi na nos acompañó toda esta úl� ma eta-pa que fue ideal para que no le subiera más la temperatura a Sergio. Después de pasar uno de los parques naturales más bellos de toda la ca-rrera, enfi lamos los úl� mos diez kilómetros. Me acuerdo que reducimos la velocidad para disfru-tar de aquel momento. Muy pocas palabras. Cada uno pensando en sus seres más queridos y todo lo que nos había costado llegar hasta allí. Cuando llegamos a la meta, más de 4.000 personas ani-maban desde la gradas en la recta fi nal. A unos cien metros de la línea de meta, Sergio bajó de la bici y se quitó su prótesis. Me la pasó y levantó la bici con su único brazo. Yo hice lo mismo con mi bici y empezamos a caminar en medio de una

ensordecedora ovación del público. Al cruzar la meta recuerdo una felicidad inmensa mientras hablaba de lo grande que era mi compañero a va-rios medios de comunicación que nos entrevista-ban en directo.

Nuestra posición fi nal fue la 264, aunque nuestra victoria fue llegar hasta allí. Detrás de los perio-distas nos esperaban nuestros compañeros Carni y Chris� an. Ellos también tocaron el cielo y de-mostraron su talla como depor� stas de élite. Aca-bar en la posición 35 de la clasifi cación general en esta exigente carrera, está al alcance de muy pocos ciclistas en el mundo.

Como dice Sergio, el proyecto es un éxito si lo dis-frutas antes, durante y después de la carrera.

Y volvimos el 2015

Apenas 6 meses después, al hacer balance de la intensa experiencia vivida y de tantas muestras de afecto y soporte a nuestra causa de todas par-tes (fundación, organización de la carrera, patro-cinadores, medios de prensa, amigos, familiares y anónimos) nos decidimos a volver a par� cipar en la edición del 2015.

Y éste 2015 hemos par� cipado con 4 equipos, mejorando los resultados de la edición anterior:

EQUIPO COMPONENTES CLASIFICACIÓN GENERALCANSA Tarraco 1 Xavier Carnicer

Chris� an Vázquez30

CANSA Tarraco 2 Rubén FolgadoChris Cronje*

143

CANSA Tarraco 3 Ramon FerréJosé Manuel Zubizarreta

374

CANSA Tarraco 4 Luis Alberto CristóbalAlejandro Banchio

No pudieron terminar la carrera.

* En esta edición Sergio Paz no pudo par� cipar fi nalmente por mo� vos de salud.

La experiencia está siendo tan gra� fi cante que con� nuamos con este proyecto y volveremos a la edición 2016 con más experiencia, más ilusión, más fuerza y nuevos compañeros, autén� cos referentes en la lucha y superación del cáncer.

Si estás interesado en par� cipar en nuestro próximo proyecto solidario, puedes colaborar con nosotros contactando con: ruben.folgado@messergroup.com

Salud, pedales y aventuras!

PROJECTE ESPORTIU I SOLIDARI

20 Networking MBA

Llibres Algunes de les recomanacions del apartat Eines són fetes a través del grup MBA URV de LinkedIn.

Ellas decidenGemma CernudaEmpresa Ac� vaGes� ón del conocimiento, 1.ª Edición

Pàgines: 160 Any edició: 2014ISBN: 978-8496627918

Estrategias para lograr llegar a quien � ene el poder de com-pra: La mujer.

Primer libro sobre marke� ng y comunicación en femenino.

Más del 80% de las decisiones de compra del planeta las to-man las mujeres; sin embargo, más del 80% de las decisiones económicas mundiales las toman los hombres. Además, la gran mayoría de empresas de publicidad y directores de mar-ke� ng de las empresas son hombres que no saben comunicar sus productos y servicios a sus principales clientes: las muje-res.

Este ágil y entretenido libro busca concienciar a todo aquel que tenga algo para vender, que aprenda a comunicar en fe-menino, es decir, a ofrecer las cosas con un lenguaje que apele a las emociones y la forma de ser de las mujeres.

Gemma Cernuda Canelles es Máster en Ges� ón de la Comuni-cación por la UB y diplomada por la Columbia Business School de New York. Ha creado marcas líderes en el mercado como la de alimentos congelados “La Sirena”. Vinculada a patronales y fundaciones, es consejera de empresas, columnista sobre branding y contertuliana en programas diversos. Socia-Fun-dadora de Peix & Co, la primera agencia de Comunicación en Femenino en España (2001). Desde su agencia-bou� que «fe-minizan» las marcas para hacerlas más rentables y más ade-cuadas a los gustos, inquietudes, expecta� vas y valores feme-ninos. Con esta forma de comunicar se ha posicionado como la pionera en esta materia.

Font: ellasdeciden.com

L’economia de les desigualtatsThomas Picke� yEdicions 62Llibres a l’abast, 1a Edició

Pàgines: 192Any edició: 2014ISBN: 978-8429773347

La desigualtat és el problema que defi neix els nostres temps i essencialment és la conseqüència de la concentració del capital en unes poques mans. Com es pot establir una re-

distribució de la riquesa més justa i efi caç? L’economia de les desigualtats és una anàlisi brillant, lúcida i rigorosa dels mecanismes socioeconòmics que les provoquen i demostra que l’actual augment de la desigualtat es deu a opcions de polí� ca econòmica i no a factors estructurals.

«La qües� ó de la desigualtat i de la redistribució se situa al centre mateix del debat polí� c... El confl icte dreta-esquerra demostra que els desacords en l’oportunitat i la forma con-creta d’una acció pública de redistribució no es deuen ne-cessàriament a principis oposats de jus� cia social, sinó més aviat a anàlisis contradictòries dels mecanismes econòmics i socials que produeixen les desigualtats... El veritable con-fl icte se situa en la manera més efi caç de fer progressar real-ment les condicions de vida dels més desafavorits i en l’abast dels drets que es poden atorgar a tothom. Només una anàlisi minuciosa dels mecanismes socioeconòmics que produeixen la desigualtat podria donar la seva part de veritat a aquestes dues visions extremes, i potser contribuiria, d’aquesta mane-ra, a l’establiment d’una redistribució més justa i més efi caç. L’objec� u d’aquest llibre és presentar l’estat actual dels co-neixements que permeten progressar en aquesta direcció».

Thomas Pike� y

Font: www.grup62.cat

¡Acabad ya con esta crisis! Paul KrugmanEditorial Crí� ca4.ª Edición

Pàgines: 272Any edició: 2012ISBN: 978-8498922615

Paul Krugman, Premio Nobel de Economía, ha escrito un li-bro realmente extraordinario en que las causas de la actual crisis económica, los mo� vos que conducen a que sigamos sufriendo hoy sus consecuencias y la forma de salir de ella, recuperando los puestos de trabajo y los derechos sociales amenazados por los recortes, se explican con una claridad y sencillez que cualquiera puede, y debería, entender. “Na-ciones ricas en recursos, talento y conocimientos –los ingre-dientes necesarios para alcanzar la prosperidad y un nivel de vida decente para todos- se encuentran en un estado de intenso sufrimiento”. ¿Cómo llegamos a esta situación? Y, sobre todo ¿cómo podemos salir de ella? Krugman plantea estas cues� ones con su habitual lucidez y nos ofrece la evi-dencia de que una pronta recuperación es posible, si nues-tros dirigentes � enen “la claridad intelectual y la voluntad polí� ca” de acabar ya con esta crisis.

Font: www.amazon.es

Recomanat pel professor Francesc Xavier Ponce

EINES

21 Networking MBA

MBASeminar

22 Networking MBA

La 20a edició de l’MBA de la Universitat Rovira i Virgili la conformen un total de 29 alumnes, del quals 24 són homes i 5 dones.

A con� nuació us detallem algunes dades d’interès so-bre el perfi l dels estudiants d’aquesta edició:

Distribució per sectors d’ac� vitat

Mitjana d’edat: 31,9 anys

Experiència laboral mitja: 8,9 anys

L’enginyeria és la formació que

aporta més estudiants, seguit de

les ciències socials.

Distribució per rols

A qui va dirigit l’MBA de la URV?

L’MBA, Màster en Direcció i Ges� ó d’Empreses, de la Universitat Rovira i Virgili és un màster generalista, de desenvolupament de carrera professional, adreçat a persones amb una ex-periència laboral àmplia i signifi ca� va.

L’MBA, que aquest any compleix 20 anys, ini-ciarà la seva 21a edició el proper 1 de setem-bre.

Les mo� vacions de cada alumne per a cursar un MBA són diferents, però la clara vocació que té aquest màster són:

1. Millorar les competències personals i professionals dels seus estudiants, per tal d’assolir llocs de màxima responsabi-litat a les organitzacions.

2. Ajudar els empresaris a millorar la ges� ó de l’empresa i a op� mitzar els re-cursos, adaptant-se al moment actual.

3. Animar als emprenedors i formar-los per tal que puguin portar a la realitat el seu projecte.

Durant tot l’MBA, es fa recalcament en el Lideratge Estratègic i Emprenedor. I la seva orientació és eminentment pràc� ca i profes-sional.

Si estàs interessat en cursar un MBA, et con-videm a assis� r a les properes sessions infor-ma� ves que farem l’11 de juny i el 9 de juliol o adreçar-te a mba@fundacio.urv.cat.

DADES D’INTERÈS

Quin perfi l tenen els estudiants de la 20a edició de l’MBA-URV?

23 Networking MBA

Dijous, 11 de juny de 2015 - 19 horesDijous, 11 de juny de 2015 - 19 hores

Fundació URV – CTTi (Sala d’actes)Fundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 TarragonaAv. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Dijous, 9 de juliol de 2015 - 18.30 horesDijous, 9 de juliol de 2015 - 18.30 hores

Fundació URV – CTTi (Sala d’actes)Fundació URV – CTTi (Sala d’actes)

Av. dels Països Catalans, 18 - 43007 TarragonaAv. dels Països Catalans, 18 - 43007 Tarragona

Si us plau, confi rmeu la vostra assistència a mba@fundacio.urv.cat, Si us plau, confi rmeu la vostra assistència a mba@fundacio.urv.cat,

o bé trucant al telèfon 977 55 86 02

SESSIONS INFORMATIVES21a