La Pica d'Estats s el cim ms alt de Catalunya. La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobir i el departament d'Arieja, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el ms alt (3.143,1 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarr (3.115 m), que s el vrtex geodsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i Frana, amb una orientaci general que va de nord, nord-oest a sud-est.

El Pic Carlit es troba al sud dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya ms alta de tota la Cerdanya (i de Catalunya Nord). El pic en qesti forma part d'un masss ms o menys allat que, per la vessant occidental forma part de la sub-conca del riu d'Arav, afluent del riu Segre, mentre que la vessant oriental constitueix part del circ glacial on s'origina el riu Tet.

El Puigmal (anomenat tamb Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) s una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,6 msnm) situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripolls i possiblement una de les ms emblemtiques de Catalunya.Rodeja la vall de Nria. s un pic ample i arrodonit i la seva ascensi s senzilla si les condicions climtiques no sn molt adverses. Al seu cim hi ha una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossn Cinto Verdaguer:De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima tota la terra que el meu cor estima des d'ac es veu en serres oneja

El Canig s una muntanya del Pirineu, entre les comarques del Conflent, el Rossell i el Vallespir.El cim, la pica del Canig, t 2.784 m. Malgrat la seva alada moderada, fou considerada la muntanya ms alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rossell, fent-la ms impressionant que altres muntanyes ms engorjades i situades entre valls ja ms altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensi al rei Pere el Gran, l'any 1285.

La Serra del Cad o el Cad s una serra del nord de Catalunya, exactament a les comarques de l'Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Bergued, que s'esten de oest a est al llarg de 40 quilmetres, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, separa la Vall de la Vansa i l'alt Bergued de l'Urgellet i el Barid, b que popularment hom estn el nom de Cad fins al Moixer, la Tosa d'Alp fins al Pedraforca.La totalitat del Cad forma part del Parc Natural del Cad-Moixer, juntament amb la Serra de Moixer, el masss del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllanada.

El Comabona s una muntanya de 2.547 metres situada a la Serra del Cad entre les comarques del Bergued i la Baixa Cerdanya.

El Pedraforca s una de les muntanyes ms emblemtiques de Catalunya, situada al Bergued.

El Puigllanada s una muntanya de 2.409 metres que es troba al municipi de Bag a la comarca del Bergued.Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 283082001).A la seva cara nord s'hi situa el sector de Torrent Negre de l'estaci d'esqu de la Molina