Música i Poble N.172 / 2013

90

description

Revista de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV)

Transcript of Música i Poble N.172 / 2013

Page 1: Música i Poble N.172 / 2013
Page 2: Música i Poble N.172 / 2013
Page 3: Música i Poble N.172 / 2013

MUSICA I POBLELa Revista de la Música ValencianaNúm. 172 / 2013Edita: FSMCV

Comité de redacció:Josep Francesc Almería SerranoErnest Llorens ClimentSalvador Benavent SerenaCristina Quílez Porta (assessora tècnica)

Corresponsals comarcals:Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat)Berta del Río (Camp de Morvedre)José A. García (Foia de Castalla)Begoña Navarro (Hoya de Buñol)Anna López (Horta Sud)Vicent Ruiz (Horta Nord)Francisco Alberola (L’Alacantí)Xavi Pérez (Ribera Alta)Pelaio Máñez (Ribera Baixa)Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida)Salvador Fos (Vall de Càrcer)Rafael Laguna (Vall dels Alcalans)Pedro Hernández (Vega Baja)

Fotografies: Arxiu FSMCV.

Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª.46004 ValènciaE-mail: [email protected]èfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88Imprimeix: Gràfiques BoleaDipòsit legal: V-1.919-1975ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors.

Música i Poble Sumari

Sumari

3

Activitat federal9 La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre esco-

les i societats musicals tornen a Educació i Cultura 11 La Federació demana al director de CulturArts participar

en els projectes que afecten al col·lectiu12 Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record

després de dirigir a la Banda Federal en 201214 El III Congreso General de Sociedades Musicales de la

Comunitat Valenciana: Informe de progreso

Actualitat26 Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de

Horadada, guanyen el certamen provincial29 El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir

una nova edició del CIBM

Opinió52 Sexo sin amor / Amor sin sexo per Pedro Rodríguez, vice-

president de la FSMCV.54 ¿Sin IVA, más semicorcheas? por Luis Vidal, tesorero de

la FSMCV.

Comarques57 a 82 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i

València.

Partitures, discos, llibres…83 Últimes novetats a les editorials musicals.

Convocatòries84 Cursos, concursos, premis…

Agenda88 Concerts per als pròxims mesos.

Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana:Conselleria de Governació

Page 4: Música i Poble N.172 / 2013

CONSOLAT DE MARBenaguasil (València)[email protected]. 962737375RIVERA MÚSICAValè[email protected]. 902 361 892AITANA MÚSICAAlmoradí (Alacant)[email protected]. 966 782 360PALAU ALTEAAltea (Alacant)[email protected]. 966881924AUDITORI DE CASTELLÓCastellówww.culturalcas.com/[email protected]. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCEXàtiva (València)[email protected]. 962281772BOSCOValènciaTel. 963414422INSTITUTOS ODONTOLÓGICOSValè[email protected]. 963517350NOSTRAMÚSICAValènciaTel. [email protected] MUSICALValència i TorrentTel. 963843623

CASA LLUÍSValè[email protected]. 655618615MUSICAL GRANADOSBenaguasil (València)[email protected]. 962738179PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLAPeníscola (Castelló)[email protected]. 964 727533CLEMENTE PIANOSValència i Castelló[email protected]. 963408650TOT PER L’AIREAlmàssera (València)www.totperlaire.comTel/Fax. 961860523MUSICAL CAMPOSSegorbe (Castelló)www.musicalcampos.comTel. 964710052MUNDIMÚSICA GARIJOMadridwww.mundimusica-garijo.comTel. 915481794/50/51ALHAJA VIAJESValenciawww.circuitosculturales.comviajes@circuitosculturales.comTel. 963514151QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIOValenciawww.quiron.esTel. 963690600Fax. 963931706ALVI ASESORESTel. 96 091 36 61 [email protected] www.alviasesores.es

LEVANTE [email protected]. 965200157EDITORIAL PILESValè[email protected]. 963704027VIAJES TRANSVIAValè[email protected]. 963423888RODRIGO MUSICALBurjassot (València)[email protected]. 963639329SANGANXA MUSIC STORECanals (València)[email protected]. 962247010LA FENICE MÚSICAXàtiva (València)[email protected]. 962274537UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLAValè[email protected]. 963473392MUSICAL GUALCOValè[email protected]. 963575926MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 [email protected] www.mapfre.com UMIVALE PrevenciónMª José Boyero [email protected] www.umivale-prevencion.es

Amb la FSMCV, tens més avantatgesSi eres músic d’una societat musical federada, obtin-dràs importants descontes a les següents tendes de música i auditoris:

Page 5: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

5

Breus

Música i Poble Breus

Algemesí inicia els preparatius de la 45 Assemblea General de la FSMCV

La 45 Assemblea General

de la FSMCV se celebrarà

a Algemesí els dies 26 i 27

d’octubre. Aquestes dates s’han

concretat durant la reunió celebra-

da a Algemesí entre el president

de la Federació, Josep Francesc

Almería, al costat del vicepresi-

dent, Pedro Rodríguez i el president provincial, Salvador Benavent amb l’alcalde

d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, i el president de la banda amfitriona, la

Societat Musical d’Algemesí, Joaquim Borràs. Els representants de la Federació

han pogut visitar el Teatre Municipal, on tindrà lloc l’Assemblea, així com les

aules situades en les plantes superiors, zones d’aparcament, accessos a la ciutat

i trajectes fins al centre urbà.

L’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García, ha assenyalat que la ciutat “està pre-

parada per a acollir als representants de les societats musicals valencianes, un

dels moviments culturals més importants de la Comunitat Valenciana que desen-

voluparan les seues activitats en la ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat”.

El Dia de la Música Valenciana recorda al compositor Manuel Palau

Un any més, la commemoració del Dia

de la Música Valenciana organitzada

per la Generalitat Valenciana inclou-

rà la realització de tres concerts en els quals

participaran les bandes guanyadores de la

XXXIV edició del Certamen de Bandes de la

Comunitat Valenciana: Unió Musical de Higue-

ruelas, Societat Musical L’Esperança de Sant

Vicent del Raspeig, Unió Musical La Esmeralda

d’Almassora i Societat Musical La Primitiva de

Rafelbunyol.

El primer concert tindrà lloc el diumenge 28 d’abril a les 11:30 hores en el Palau

de les Arts Reina Sofia de València. Li seguirà altre en l’Auditori de la Diputació

d’Alacant (ADDA) el diumenge 5 de maig i un tercer en l’Auditori Palau de Con-

gressos de Castelló el diumenge 12 de maig.

En els tres concerts, La Primitiva de Rafelbunyol, interpretarà Marcha burlesca de

Manuel Palau, obra escollida per a commemorar el Dia de la Música Valenciana

així com també el 120 aniversari del naixement del compositor (1893-1967).

Josep F. Almería formarà part del consell assessor de CulturArts

CulturArts, el conglomerat que agrupa a les

antigues entitats culturals de la Generali-

tat, comença a organitzar-se. El director

general, Manuel Tomás es recolzarà en sis subdi-

recciones: quatre artístiques (música, teatre i dan-

sa, audiovisual, i restauració i conservació), una

territorial (Castelló) i una de gestió i coordinació.

La consellera María José Català i Manuel Tomás

han decidit ja els noms dels «professionals de

reconegut prestigi» que formaran part del consell

assessor de CulturArts en la seua secció d’arts

escèniques i música. Entre ells està el president de la FSMCV, Josep Almeria, al

que acompanyaran el directora del Teatre Escalante, Vicent Vila, i la ballarina Cla-

ra Barberá. Estaran acompanyats per Tomás, Rafael Ripoll (secretari autonòmic

de Cultura), Català i tres tècnics de CulturArts que aquesta designe.

En la secció d’arts plàstiques i audiovisual, els professionals de prestigi seran

els representants que trien el Consell de Cultura, l’Acadèmia de San Carlos i les

universitats...

El Cor de la Generalitat Valenciana fa una gira de concerts per la Comunitat

El Cor de la Generalitat Valen-

ciana que dirigeix Francesc

Perales va iniciar dimecres

17 d’abril una gira de concerts per

diverses ciutats de la Comunitat Va-

lenciana. La primera cita va ser en

l’Auditori Juan Varea de Borriana a la

qual li va seguir el dia 21 l’Església

de la Sang de Lliria.

Els concerts conclouran el dia 30

d’abril amb una actuació en el Teatre

Capitolio de Godella.

El programa a interpretar en els tres

concerts organitzats per la Genera-

litat Valenciana han estat integrats

per obres de compositors recone-

guts com ara E. Eldgar, M. Lauridsen,

R.V. Williams, B. Britten i altres.

Page 6: Música i Poble N.172 / 2013

6

Música i poble Editorial

Edi

tori

al

Una vez más, el mes de abril nos depara la celebración del Día de la Música Valenciana, con la que se pretende conmemorar la apro-bación unánime de la Ley Valenciana de la Música, en las Cortes

Valencianas, en el año 1998. Son ya 15 años de andadura de lo que se suponía iba a ser el marco legal de referencia para el impulso de las es-cuelas de música y las políticas públicas de promoción de la música en nuestra comunidad autónoma.

Después de estos años de experiencia, en donde hemos podido constatar tanto el desarrollo de estas políticas públicas como la insuficiente dota-ción económica asignada a las mismas, y después del conflicto abierto entre la FSMCV y la Generalitat Valenciana en el año 2010, que tuvo como resultado la desautorización del entonces “Conseller d´Educació” y de la “Consellera de Cultura”, tenemos que alegrarnos, al menos de la exito-sa transición que supuso el nombramiento del “Conseller de Governació” como interlocutor único en materia de sociedades musicales y escuelas de música, en septiembre de 2010, así como del acuerdo alcanzado con este último que ha supuesto la asignación del mayor presupuesto públi-co destinado por la Generalitat Valenciana al colectivo de las sociedades musicales y sus escuelas, así como el reforzamiento conceptual y fáctico de la consideración de las sociedades musicales como la más importante seña de identidad del pueblo valenciano.

De esta forma, después de un periodo de transición y aprovechando la reciente fusión de las consellerías de educación y cultura, parece lógico que se produzca el retorno de nuestras competencias al lugar en don-de siempre han estado y de donde nunca debieron salir, a no ser por la irracional incompetencia y falta absoluta de diálogo de dos “consellers” prepotentes que se ahogaron en su propia soberbia. Es la petición de la

estructura federal de la FSMCV que, reunida en su Consejo Intercomarcal, como máximo órgano de poder entre asambleas generales, y represen-tando a las 30 comarcas de nuestro territorio y a la Junta Directiva de la FSMCV, decidió, por unanimidad, enviar una petición institucional al Pre-sidente de la Generalitat Valenciana par que el Consell estudie el retorno de estas competencias a la “Conselleria d´Educació, Cultura i Esport”, para el ejercicio 2014.

La recién creada estructura de CulturArts Generalitat, que abiertamen-te hemos cuestionado en su diseño inicial, por no responder a ningún planteamiento estratégico, ha decidido nombrar para su Consejo Asesor al presidente de la FSMCV, en representación del sector de la música, a sabiendas de que la posición institucional seguirá siendo crítica aunque totalmente constructiva, como así ha sido siempre la actitud de la FSMCV de cara a las instituciones con las que ha colaborado.

Por otra parte, y ya en el ecuador de la celebración del III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, podemos constatar que han visitado la página web del congreso más de 5.000 personas, de las cuales casi la mitad corresponden a visitas únicas, lo que supera con mucho el nivel de audiencia de un congreso convencional que podría reunir a 500 o 600 participantes. No obstante, el número de participantes registrados en esta web no supera los 200, lo que nos dice que la predisposición a ir un poco más allá de limitarse a mirar no es demasiado acusada.

Tendremos que esperar al final del congreso para poder tener alguna con-clusión más fiable para analizar este comportamiento poco participativo de nuestro colectivo, aunque ya tenemos sobradas muestras de ello en el pasado.

Page 7: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Editorial

7

Una vegada més, el mes d’abril ens ofereix la celebració del Dia de la Música Valenciana, amb la qual es pretén commemorar l’aprovació unànime de la Llei Valenciana de la Música, en les Corts Valencia-

nes, en l’any 1998. Són ja 15 anys de marxa del que se suposava anava a ser el marc legal de referència per a l’impuls de les escoles de música i les polítiques públiques de promoció de la música en la nostra comunitat autònoma.

Després d’aquests anys d’experiència, on hem pogut constatar tant el de-senvolupament d’aquestes polítiques públiques com la insuficient dotació econòmica assignada a les mateixes, i després del conflicte obert entre la FSMCV i la Generalitat Valenciana en l’any 2010, que va tenir com resultat la desautorització del llavors Conseller d´Educació i de la Consellera de Cultura, hem d’alegrar-nos, almenys de la transició que va suposar el no-menament del Conseller de Governació com interlocutor únic en matèria de societats musicals i escoles de música, al setembre de 2010, així com de l’acord arribat amb aquest últim que ha suposat l’assignació del major pressupost públic destinat per la Generalitat Valenciana al col·lectiu de les societats musicals i les seues escoles, així com el reforçament conceptual i fàctic de la consideració de les societats musicals com la més important senyal d’identitat del poble valencià.

D’aquesta forma, després d’un període de transició i aprofitant la re-cent fusió de les conselleries d’educació i cultura, sembla lògic que es produïsca la tornada de les nostres competències al lloc on sempre han estat i d’on mai hagueren d’haver eixit, a no ser per la irracional incom-petència i falta absoluta de diàleg de dos consellers prepotents que es van ofegar en el seu pròpia sobergueria. És la petició de l’estructura federal de la FSMCV que, reunida en el seu Consell Intercomarcal, com a

màxim òrgan de poder entre assemblees generals, i representant a les 30 comarques del nostre territori i a la Junta Directiva de la FSMCV, va decidir, per unanimitat, enviar una petició institucional al President de la Generalitat Valenciana perquè el Consell estudie la tornada d’aques-tes competències a la Conselleria d´Educació, Cultura i Esport, per a l’exercici 2014.

La recent creada estructura de CulturArts Generalitat, que obertament hem qüestionat en el seu disseny inicial, per no respondre a cap plan-tejament estratègic, ha decidit nomenar per al seu Consell Assessor al president de la FSMCV, en representació del sector de la música, sa-bent que la posició institucional seguirà sent crítica encara que totalment constructiva, com així ha estat sempre l’actitud de la FSMCV de cara a les institucions amb les quals ha col·laborat.

Per altra banda, i ja en l’equador de la celebració de l’III Congrés Gene-ral de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, podem constatar que han visitat la pàgina web del congrés més de 5.000 persones, de les quals quasi la meitat corresponen a visites úniques, el que supera de bon tros el nivell d’audiència d’un congrés convencional que podria reunir a 500 o 600 participants. No obstant això, el nombre de partici-pants registrats en aquesta web no supera els 200, el que ens diu que la predisposició a anar un poc més enllà de limitar-se a mirar no és massa acusada.

Caldrà esperar al final del congrés per a poder tenir alguna conclusió més fiable per a analitzar aquest comportament poc participatiu del nostre col·lectiu, encara que ja tenim sobrades mostres d’això en el passat.

Edi

tori

al

Page 8: Música i Poble N.172 / 2013

8

Música i poble Activitat federal

Activitat federal

La FSMCV i la SEM-EE demanen al Consell d’Estat més preséncia de la música en la LOMCE

La Federació de Societats Musicals de la Co-

munitat Valenciana (FSMCV) i la Societat per a

l’Educació Musical de l’Estat Espanyol (SEM-

EE) han aportat investigacions al Consell d’Estat

que defensen, per la seua incidència formativa, una

major presència de la música i dels ensenyaments

artístics en la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat

Educativa (LOMCE) com futur marc legal del sistema

educatiu.

José Manuel Romay Beccaría, president del Consell

d’Estat, ha rebut una sol·licitud d’audiència de Josep

Francesc Almería i Anna Vèrnia, presidents d’ambdu-

es associacions, amb un resum de la documentació

que lliuraran per al tràmit de la LOMCE en el màxim

òrgan consultiu del Govern.

La FSMCV i la SEM-EE pretenen que la llei tinga

en compte les conclusions de nombrosos estudis

d’Espanya, Europa i EE UU que constaten que els

alumnes que segueixen estudis d’educació musical

obtenen millors resultats acadèmics que els seus

companys que no els segueixen, millors notes en un

90.2% dels casos i guanyen en atenció, autoestima,

seguretat, responsabilitat, autodisciplina i compro-

mís en la seua tasca.

Així mateix, destaquen experiències i iniciatives de

prestigioses associacions internacionals que coinci-

deixen en els beneficis educatius de la música com la

Societat Internacional per a l’Educació Musical (ISME)

formada en una conferència convocada en 1953 per

la UNESCO, que destaca l’efectivitat pedagògica de les

matèries artístiques, per a estimular l’educació musi-

cal com part integral de la formació en els cinc conti-

nents. La 30ª conferència, a la qual va assistir la FSM-

CV, celebrada a Tessalònica (Grècia) al juliol passat, va

reunir a 3.000 especialistes de més de 90 països.

La música i els ensenyaments artístics són, en

l’avantprojecte de la LOMCE, assignatures no priori-

tàries que quedarien en mans de les comunitats au-

tònomes i dels centres educatius, situació que no es

dóna en la majoria dels 34 països de l’Organització

per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics

(OCDE).

La Confederació d’Associacions d’Educació Musical

(COAEM) va exposar recentment al Consell d’Estat

en un complet dossier que l’educació musical i artís-

tica és un dret, proposa la seua obligatorietat fins a

La música i els ensenyaments artístics són assignatures no prioritàries que quedarien en mans de les comunitats autònomes i dels centres educatius, situació que no es dóna en la majoria de països de l’OCDE

3er de l’ESO i fomentar la empleabilitat amb el reco-

neixement de diverses professions. A més, aquesta

entitat, membre de la ISME, confirma que els països

que obtenen excel·lents resultats en l’informe PISA

dediquen major nombre d’hores a la música que les

que dedica Espanya.

Anteriorment, COAEM i la FSMCV van fer aportacions

a l’esborrany de la llei i, aquesta última, va reclamar

a José Ignacio Wert, ministre d’Educació, Cultura i

Esport, una major presència i defensa de la música

en el sistema educatiu.

Page 9: Música i Poble N.172 / 2013

9

Música i poble Activitat federal

a la reunió, dels avanços i novetats del Congrés,

animant-los a participar i difondre el treball que

s’està realitzant en aquest fòrum de participació i

opinió. Aquest Congrés servirà per a completar la

fase diagnòstica del seu pla estratègic i generar

innovació social, educativa, cultural i econòmica a

partir del col·lectiu.

La FSMCV elevarà al president de la Gene-

ralitat Valenciana, Alberto Fabra, una petició

perquè s’estudie la tornada de competèn-

cies en matèria d’escoles de música i societats

musicals de la Conselleria de Governació i Justícia

a la d’Educació i Cultura, respectivament, que és el

seu marc natural, com en reiterades ocasions s’ha

afirmat des de la Federació.

És un dels acords als quals es va arribar dissabte

23 de març en el Consell Intercomarcal que l’es-

tructura federal va celebrar a Les Alqueries. En

aquesta reunió, a més, es va signar un conveni

amb CEDRO, aprovat per unanimitat dels presents,

amb la finalitat de sensibilitzar al col·lectiu de les

societats musicals de les seues obligacions amb

les entitats de gestió de drets de propietat intel-

lectual.

Així mateix, es va designar a Lourdes Gavilá com

a membre de la Junta Directiva, cobrint la vacant

de Maite Agulles, que va dimitir recentment. La

proposta de la Junta Directiva va ser aprovada per

la majoria de l’estructura federal. De la mateixa

Així es va acordar en la reunió del Consell Intercomarcal que va tindre lloc el passat 23 de març a la localitat de Les Alqueries.

La FSMCV sol·licitarà que les competències sobre escoles i societats musicals tornen a Educació i Cultura

La Junta Directiva així ho ha decidit d’entre més de 40 candidatures presentades.

Pablo Torrella Sancho és el nou gerent de la

FSMCV després de ser seleccionat per la

Junta Directiva de la Federació

Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de

València, té un Màster en Gestió Cultural en l’espe-

cialitat d’Arts Escèniques per la Universitat Politèc-

nica de València. A més, és Diplomat en música, en

l’especialitat Violoncel.

Ha desenvolupat la seua labor professional com a

manera, Pablo Torrella va ser presentat com el nou

gerent de la FSMCV. Gestor cultural i músic, ha es-

tat triat entre més de 40 candidatures.

Finalment, el director del III Congrés General de

Societats Musicals de la Comunitat Valencia-

na, Pau Rausell, va informar als membres de la

Junta directiva i presidents comarcals assistents

Pablo Torrella és el nou gerent de la FSMCV

gestor cultural en diferents organismes com ara

el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Moder-

nitat (MuVIM), Institut Valencià de la Música (IVM),

Agència Espanyola de Cooperació Internacional

per al Desenvolupament (AECID) i Acció Cultural

Espanyola (AC/E).

Torrella posseïx a més un ampli coneixement del

món de les Societats Musicals, pertanyent a una

d’elles des de fa 20 anys.

Page 10: Música i Poble N.172 / 2013

10

Música i poble Activitat federal

les excepcions del mes d’agost i els diumenges

que coincideixen amb les Festes, alternant la

programació de concerts de la Banda Municipal,

amb uns altres de diferents formacions de la

província.

Per a la FSMCV, “el coneixement d’esta ma·

tèria és beneficiós tant per al desenvolupa·

ment d’activitats pròpies com per a l’asses·

sorament sobre estos assumptes a les societats

musicals”.

En este sentit, CEDRO i la Federació organitzaran

conjuntament accions formatives per tal de sen-

sibilitzar a les societats musicals sobre les seues

obligacions en matèria de propietat intel·lectual.

En elles s’explicaran conceptes bàsics sobre drets

d’autors (definició, objecte, subjecte i contingut del

dret d’autor), es presentarà a CEDRO com a entitat

de gestió d’editors de música impresa i es donaran

solucions legals a les societats musicals per a un

correcte compliment del marc legal ara vigent.

Així mateix, no es descarta arribar en un futur a

un acord econòmic en relació a les llicències de

CEDRO per als socis de la FSMCV.

La FSMCV ha signat un conveni amb esta entitat de gestió amb la finalitat de sensibilitzar el col·lectiu sobre les seus obligacions en esta matèria.

CEDRO assessorarà a les societats musicals en matèria de drets de propietat intel·lectual

Diumenge 14 d’abril començava una nova

edició del cicle “Concerts al Templet” que

des de fa deu any organitzen conjuntament

l’Ajuntament de Castelló i la delegació de la FSMCV

a Castelló.

La temporada, que conclourà en el mes d’octubre,

va estar presentada pel regidor de Cultura de

l’Ajuntament de Castelló, Vicent Sales, el president

provincial de Castelló de la FSMCV, Manuel Esbrí, i

el director de la Banda Municipal de Castelló, José

Vicente Ramón Segarra.

Tal com va explicar Vicent Sales, es tracta “d’una

oferta cultural basada en concerts dominicals de

banda en el Templet del Parc Ribalta i que ha estat

El cicle de concerts en el Templet de Castelló complix una dècada

ampliada des de l’última edició de la campanya

al templet del Moll de Costa del Grau, en l’època

estival”. Manuel Esbrí va destacar que “un total

de 7 municipis representats per les seues bandes

estaran presents en aquesta campanya; de la

resta d’actuacions, 10 concerts s’interpretaran per

la Banda Municipal i 3 corresponen a les Bandes

de Castelló: la Castellonenca i la Unió Musical

del Grau, i a destacar, l’actuació de l’Associació

Musical Castalia que s’incorpora a la campanya

per primera vegada”.

En estreta col·laboració amb la FSMCV s’ha

dissenyat un calendari de 20 concerts, que abasta

des del mes d’abril fins al mes d’octubre, amb

Page 11: Música i Poble N.172 / 2013

11

Música i poble Activitat federal

A açò, cal afegir la forta repercussió de la pujada de

l’IVA i la retallada del 93% del finançament del Mi-

nisteri de Cultura que passa de 2,1 milions en 2011

a 1,7 en 2012 i 120.000 euros en 2013, any en el

qual l’IVM no rep gens. La FSMCV creu que l’IVA en

el sector cultural hauria d’estar en el tipus reduït del

4% com fórmula per a reactivar el sector.

Maria José Català, va afirmar que “el sector cultu·

ral a la Comunitat Valenciana constitueix un sector

estratègic, atès que aporta un 3% al PIB, en el qual

treballen 48.500 persones i aporta 2.322 milions

d’euros anuals a l’economia valenciana”.

La FSMCV espera des de març de 2012 mantenir

una reunió amb Català. Fa dos mesos va sol·licitar

formalment una entrevista que espera es puga por-

tar a terme en breu per a abordar projectes i progra-

mes relacionats amb la seua conselleria.

La FSMCV va sol·licitar a Tomás participar en

la formulació i desenvolupament de projec-

tes socials, educatius i culturals que afecten

al seu col·lectiu. “Aquestes iniciatives serien més

potents, eficaces i eficients si s’estableix un diàleg

rigorós i professional amb els protagonistes o desti·

nataris de les mateixes”, segons la Federació.

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, va

oferir “col·laboració i establir sinèrgies per a cons·

truir des de la planificació i el diàleg una indústria

cultural més forta i cohesionada” des de la qual

abordar el desenvolupament de projectes europeus i

d’internacionalització de les societats musicals.

A més, Almería va manifestar que “la creació d’un

Departament de Mecenatge i Patrocini és una bona

notícia per a una vella demanda de la FSMCV que

espere cristal·litze en una llei que done solucions i

recursos al sector”.

En aquest sentit, la Federació creu que caldria de-

senvolupar una estructura del mecenatge més social

i participativa incloent el micro mecenatge com a

model de suport ciutadà i d’associacionisme i que

s’equipararen les deduccions fiscals al marc euro-

peu. Tot això, sense que l’administració eludisca la

seua responsabilitat en l’estructura cultural.

No obstant això, la rapidesa amb la qual semblava

que s’anava a abordar una nova llei que millorase a

la de 2002 no s’ha concretat per José Ignacio Wert,

ministre d’Educació, Cultura i Esport, a pesar de les

propostes del PP en la Comissió de Cultura en 2011.

La llei actual permet als particulars desgravar un

25% d’IRPF i a les empreses se’ls retorna un 35%

en l’impost de societats. El model a desenvolupar

podria ser l’anglosaxó o l’europeu on el desgrava-

ment arriba des del 50% al 100%.

Tomás va manifestar que pròximament estarà con-

closa l’estructura organitzativa de CulturArts i que

seguiria reunint-se amb tots els sectors implicats

La Federació demana al director de CulturArts participar en els projectes que afecten al col·lectiu

en les àrees artístiques. Almería va assenyalar refe-

rent a això que “a CulturArts li hauria de precedir un

plantejament estratègic” i va reivindicar “el consens

polític en la Llei Valenciana de la Música”.

Retallades i IVA

La situació del sector cultural és molt greu a la Co-

munitat Valenciana, segons un informe del Consell

Valencià de Cultura (CVC), i s’explica amb les brutals

retallades en 2013 a les entitats que s’agrupen en

CulturArts (IVM, Teatres, IVAC i IVACOR) que passen

de 27,2 milions a 16,7 (-38%), les subvencions de

5,6 milions a zero euros, el pressupost per al fo-

ment de la música i del teatre, el sector audiovisual,

promoció dels arts, beques… de 5,6 milions a 3,3

(-40%) i la despesa de personal es redueix un 25%.

El sector cultural va perdre 4.000 llocs de treball en

2010 .

Membres de la FSMCV es van reunir el passat 4 de març amb Manuel Tomás, director de CulturArts, per a abordar la situació després de la creació d’aquest contenidor cultural que agrupa, entre uns al-tres, al desaparegut Institut Valencià de la Música (IVM).

Un moment de la reunió mantinguda amb el nou director de CulturArts.

Page 12: Música i Poble N.172 / 2013

12

Música i poble Activitat federal

Garcés va rebre en 2006 el primer rècord Guinness

a la carrera més llarga com director de bandes civils

(1939-2006). Eixe mateix any va dirigir com convidat

la Banda Municipal de Castelló en l’Auditori d’aques-

ta localitat.

En l’any 2011 va dirigir a la Banda Municipal de

València en el Palau de la Música, revalidant així el

rècord.

Joan Garcés Queralt (1914, Benifairó de les

Valls, València) ha obtingut el certificat que

acredita el seu “sorprenent” tercer Guinness

World Record després de dirigir a la Jove Banda

Sinfònica de la Federació de Societats Musicals de

la Comunitat Valenciana (FSMCV) en el Palau de la

Música de València el 14 d’octubre passat.

Garcés va complir 99 anys el passat 18 d’abril, com

el director més longeu del món amb 73 anys en ac-

tiu. En aquest concert va batre el seu propi rècord

del que la Federació va recopilar tota la informació

gràfica, audiovisual i mediàtica que va documentar

aquesta fita. Mitjans de comunicació de tot el món

es van fer eco d’un concert que el músic segueix

recordant emocionat.

Garcés pensa que podria batre, una vegada més, el

seu rècord perquè il·lusió no li falta i estaria encan-

tat d’intentar-ho amb una excel·lent formació com la

qual va dirigir i en la qual van confluir joves valors i

la seua dilatada experiència professional.

La FSMCV publicarà la biografia de Garcés en la qual

el seu autor, Sergi Arrando, relata la història d’una

vida dedicada a la música dirigint formacions tan

destacades com la Unió Musical de Llíria, les Bandes

Municipals de València i Castelló, Orquestra Simfòni-

ca del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Sa-

guntina i l’Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil.

En aquest treball, amb pròleg del professor d’Història

de la Música en el Conservatori Superior de Música

de València José Pascual Hernández Farinós, que

veurà la llum després d’estiu, es fa una aproximació

a la trajectòria vital d’aquest personatge de la vida

musical valenciana.

El director, fill de músics de la Societat Artistico

Musical de Faura, va ser alumne de Manuel Palau

i premi fi de carrera en el Conservatori Superior de

València en l’any 1936. Quan es preparava per a

estudiar amb José Iturbi va esclatar la guerra civil,

ampliant estudis de piano amb Leopoldo Querol al

Joan Garcés obté el seu tercer Guiness World Record després de dirigir a la Banda Federal en 2012

llarg del conflicte. En acabar la guerra civil, va dirigir

les bandes de Faura i Quartell, iniciant així una car-

rera professional lligada a la direcció de bandes de

música amb gran reconeixement de la crítica.

Va acabar la seua carrera professional dirigint a la

Banda Municipal de València però en cap moment es

va desvincular del món de les societats musicals de

moltes de les quals és director honorari.

La FSMCV publicarà la biografia de Garcés, el director més longeu del món amb 73 anys en actiu, per la seua dilatada i excepcional trajectòria musical

Page 13: Música i Poble N.172 / 2013

13

Música i poble Activitat federal

Músics de la Banda Federal ofereixen un concert a Burdeos amb l’Orquestra de la xarxa ERY

Un concert a la Sala Roja de Teatres del Canal

de Madrid serà el punt d’inici de la tempo-

rada que ara enceta la Jove Banda Simfòni-

ca de la FSMCV. Serà el diumenge 5 de maig a les

12:30 hores del matí baix la batuta del mestre Rafa

Garrigós, que assumeix la direcció artística en este

nou exercici.

Per a preparar el concert, els 100 músics valencians

faran un encontre de treball a la localitat de Navajas

(Castelló), on prepararan el programa triat per Gar-

rigós per a este primer concert de 2013. Un progra-

ma integrat per composicions d’autors nascuts a la

Comunitat Valenciana o amb molta relació, com és

el cas de Miguel Asins Arbó qui, a pesar de nàixer

a Catalunya, està plenament integrat en la tradició

musical valenciana.

Així doncs, iniciarà el concert les Invenciones para

banda d’Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) per

continuar amb Per la flor del lliri blau del mestre sa-

guntí Joaquín Rodrigo Vidre (1901-1999).

En la segona part, la formació federal interpretarà

dos obres de Juan Manuel Molina Millá (1940), el

pasdoble Rocío i Portillo andaluz. Esta segona part

inclourà també l’obra Los Madriles de Miguel Asins

Arbó (1918 -1996).

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV oferirà un concert a Teatros del Canal de MadridSerà el diumenge 5 de maig a les 12:30 hores del matí. Amb esta actuació, baix la direcció del mestre Rafa Garrigós, l’agrupació enceta la nova temporada de concerts de 2013.

rells i Eduardo Betes Ribes (20 anys, clarinet) de la

Banda Primitiva de Paiporta.

Aquest és el segon any consecutiu en el qual la FSM-

CV col·labora amb l’IVAJ-GVA Jove en aquest projec-

te. En 2012 altres sis músics de la Banda Federal van

participar en la iniciativa, que va ser valorada molt

positivament per ambdues entitats, per la qual cosa

s’ha tornat a col·laborar.

Quatre músics de la Jove Banda Simfònica de

la FSMCV participaran en un concert amb la

Jove Orquestra de la xarxa ERY (European

Regions for Youth, Regions d’Europa per a la Joven-

tut) que agrupa a deu regions, per a celebrar el Dia

d’Europa davant representants del govern de la regió

de Aquitaine i de la Comissió del Parlament Europeu

en Burdeos (França) entre els dies 22 i 26 d’abril.

Els músics, seleccionats pel seu alt nivell tècnic i in-

terpretatiu, pertanyen a la plantilla de la Jove Banda

Simfònica de la FSMCV.

Es tracta de José Antonio Marco Almira (19 anys,

trombó baix) de la Nova Unió Musical de La Granja de

Rocamora, Alfredo Cabo Carbonell (20 anys, trompa)

de la Societat Musical d’Alboraia, Carolina Tomás Pla

(19 anys, oboè) de la Unió Musical d’Albalat dels So-

Page 14: Música i Poble N.172 / 2013

14

Música i poble Activitat federal

masa social del asociacionismo musical; b) posibi-

litar el mayor grado de participación del mundo de

las bandas, y c) articular procesos y metodologías

que activen el pensamiento y la discusión y faciliten

el dialogo.

La lógica básica que subyace al Congreso es que un

conjunto de experiencias y perspectivas, en formato

de pequeñas propuestas audiovisuales, estructu-

radas alrededor de 7 grandes epígrafes, activen y

canalicen la discusión y permitan, junto con las en-

cuestas planteadas, posicionarse a los ciudadanos

relacionados con el asociacionismo musical, sobre

lo que deben hacer las sociedades musicales para

mantener su competitividad en el futuro, promovien-

do sus ideas fundacionales de fomento de la música,

la cultura y la interacción social.

Si nos atenemos a los resultados en este momento a

mitad del recorrido, podemos decir que nos sentimos

moderadamente satisfechos. Entre el 26 de enero de

2013 y el 23 de abril, se ha visitado la página 4270

veces de las cuáles 2120 son visitas únicas. Es decir,

más de 2100 personas distintas han echado un vis-

tazo a los contenidos del III Congreso, circunstancia

que ya de alguna manera supera el nivel de atención

o la audiencia objetiva de los congresos anteriores

que podrían reunir finalmente a unas 500 o 600 per-

El III Congreso de Sociedades de la Comuni-

dad Valenciana lleva la mitad de su recorrido

en marcha y quizás sea la hora de realizar

un balance de progreso. Primero aclarar a grandes

rasgos las características y los objetivos del III Con-

greso, destinado a aquellos lectores que aún no ha-

yan oído hablar del mismo. El Congreso es el tercero

de una serie que comenzó a principios de los años

90 del siglo pasado y que se celebra aproximada-

mente cada década. Así pasamos del congreso de

1991, cuyo lema era “Las Bandas de música hacia

el año 2000”, al de finales de 2001, sin ningún título

oficial, para alcanzar a éste de 2013 cuyo lema es

“De la memoria a la innovación”. El objetivo de estos

congresos generales es establecer un marco para

el debate y la prospectiva, evaluando los modelos

de funcionamiento del asociacionismo musical, tra-

tando de anticiparse a las nuevas realidades contex-

tuales y facilitando interpretaciones y acciones que

sirvan para adaptarse y mejorar la competitividad

socioeconómica del movimiento musical.

También en esta introducción cabe destacar, que,

coherentemente con el lema del congreso, quería-

mos proponer una fórmula de interacción que por

una parte fuera capaz de recoger esa dimensión de

la memoria y por otra articulara una espacio de inte-

racción innovador y que ampliara la frontera de posi-

bilidades de la comunicación. Es por ello que decidi-

mos, en cómplice connivencia con la Junta Directiva

de la FSMCV, desparramar el III congreso, tanto en el

tiempo -6 meses de finales de Enero a finales de Ju-

nio de 2013- como en el espacio de las redes socia-

les y así nos hemos dedicado a marcar con nuestra

presencia una impactante página web, y hemos de-

cidido transitar, sin complejos por Twitter, Facebook,

Pinterest, Vimeo, Blogs, Mapas de Google… con tres

objetivos básicos: a) acceder a aquellos potenciales

pensadores que con una ingente cantidad de capital

humano tenemos constancia de que son parte de la

El III Congreso General de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana: Informe de progresoPor Pau Rausell Köster. Coordinador Académico del III Congreso General de Sociedades Musica-les de la Comunitat Valenciana: De la memoria a la innovación.

Page 15: Música i Poble N.172 / 2013

15

Música i poble Activitat federal

considerar algunos participantes que debían retirar-

se por mezclar a las bandas con la política.

También las encuestas nos van proporcionando in-

formación relevante y muy significativa y nos ani-

man a plantear nuevas cuestiones y preguntas que

seguiremos formulando. Así, en conjunto, podemos

constatar que el objetivo se va cumpliendo y se va

articulando un corpus de discusión de nivel y en-

vergadura. Otro dato positivo interesante es que los

usuarios registrados muestran una notable disper-

sión geográfica y en estos momentos prácticamente

no hay ninguna comarca que no esté representada

en el conjunto de los usuarios inscritos, lo que de-

nota una adecuada capilarización del mensaje del III

Congreso que ha llegado a todos los territorios.

A pesar de los análisis anteriores no nos sentimos

del todo satisfechos ya que el número de usuarios

registrados (150), es decir aquellos que van más

allá de limitarse a mirar y se muestran en principio

predispuestos a participar, nos parece una cifra es-

casa dada la dimensión del movimiento asociativo

musical.

Es cierto que el modelo propuesto de congreso corre

el riesgo de convertirse en una plataforma excesiva-

mente fría para la interacción, especialmente para

aquellas generaciones menos propensas a las redes

sociales virtuales y pensamos que efectivamen-

te hay que hacer caso a “la voz de la experiencia”

en la magnífica aportación de Angel Asunción que

nos recuerda que las sociedades musicales “no son

robots”. Es por ello que, junto con la FSMCV esta-

mos intensificando el esfuerzo de la comunicación

con estrategias que van desde la edición de carteles

físicos –que ya se han distribuido entre las Socieda-

des Musicales-, la participación física en reuniones

comarcales (como ya hemos hecho en l’Horta Nord

i Sud) y en la elaboración de una estrategia de co-

nexión directa con los usuarios registrados para que

nos ayuden a la difusión a través de técnicas de

“mancha de aceite”. Nos encontramos a mitad de

camino y nuestro propósito es acelerar el proceso

para alcanzar objetivos que en estos momentos se

cifran en al menos superar los 600 inscritos y que de

éstos al menos el 10% participen de manera activa

y comprometida y aporten contenidos de valor aña-

dido al debate.

A ello nos conjuramos a partir de ahora. Es por ello

que apelamos a la implicación del conjunto de las

personas relacionadas con el asociacionismo musi-

cal y queremos resaltar que es el momento de pen-

sar, hablar y prepararse para un futuro con muchas

incertidumbres pero también contenedor de nume-

rosas esperanzas. Es el momento de elegir el futuro

que podemos construir colectivamente para el aso-

ciacionismo musical

¡¡Regístrate, participa y seamos cómplices en el di-

seño del futuro de las sociedades musicales del siglo

XXI¡¡

sonas como máximo. Según los datos con los que

contamos la duración media de la visita es de 7 mi-

nutos y medio, cifra bastante elevada para la mayo-

ría de las páginas, lo que permite aproximadamente

visualizar un par de videos. También la proporción

de rebotes (usuarios que abandonan la página antes

de los 10 segundos) es bastante baja para el pro-

medio habitual –sólo el 10%- , lo que indica es que

la gente que entra es mayoritariamente consciente

de las características del contenido. El 40% de los

visitantes nos llega tecleando directamente la URL

del congreso que es www.congresocietatsmusicals.

eu, mientras que más de un 50% lo hace derivado

de terceras fuentes. La principal fuente en la gene-

ración de visitantes es la página web de la FSMCV

(35% del total del tráfico de referencia), seguida por

la plataforma social Facebook (25%) y Twitter (15%).

Desde el punto de vista del origen de los visitantes,

lógicamente la mayoría provienen de España, pero

la web cuenta con unas decenas de entradas de

países como Gran Bretaña, Estados Unidos, Méjico,

Bélgica. Contamos incluso con algunas visitas de si-

tios un poco más exóticos como Hungría y Egipto.

Hay que destacar que el III Congreso ha realizado un

enorme esfuerzo en proveer todos los contenidos en

castellano, valenciano e inglés, conscientes que de

lo que tratamos aquí es relevante no sólo para las

Sociedades Musicales sino también para el conjunto

de la sociedad valenciana y es también significativo

para Europa en cuanto al tratamiento, utilización e

impacto de los fenómenos culturales y la producción

simbólica.

Y hemos podido comprobar que algunos de los vi-

deos relacionados con la innovación, como el que

relata la experiencia de la propuesta de SOLFABOX o

el de la gestión en “la nube” de las escuelas de mú-

sica, han generado una notable curiosidad, liderando

el número de reproducciones con más de 500 entre

las dos. También la experiencia de la recuperación

del cine por parte de la Unión Musical de Llíria alcan-

za las 200 reproducciones o 160 las aportaciones

sobre el modelo de gestión contable del profesor de

Economía Financiera de la Universidad de Valencia y

directivo de la Sociedad Musical de Godella, Vicente

Sanchís. Otros videos, como el de la conexión de las

Sociedades Musicales con los movimientos sociales,

por el contrario, han generado alguna polémica al

Page 16: Música i Poble N.172 / 2013

16

Música i poble Activitat federal

brarà a València i dels procediments per a concloure

el projecte: enquestes, manual i informe final.

Posteriorment les delegacions van visitar el mau-

soleu de Mustafa Kemal Atatürk, oficial de l’exèrcit

turc i cèlebre estadista, així com el fundador i primer

president de la moderna República de Turquia. Des-

prés van visitar la mesquita Aslanhane per a acabar

el matí en el castell d’Ankara.

Per la vesprada els representants europeus van po-

der fer compres en el basar d’Ankara, després de les

quals es van desplaçar amb avió a Istanbul.

En la històrica ciutat van gaudir d’una visita cultural

a Panaroma-1453, on es commemora la presa turca

de la ciutat d’Istanbul, visitant també el Centre de

Ciència i Civilització de l’Islam per a acabar visitant

la Gran Mesquita Blava d’Istanbul.

Després de la trobada a Turquia, València es prepara

per a acollir l’última reunió del projecte europeu.

La delegació de la Federació de Societats Mu-

sicals de la Comunitat Valenciana estava in-

tegrada per 10 persones, encapçalades pel

president la FSMCV, Josep F. Almería Serrano i el di-

rectiu responsable del projecte José Manuel Fernán-

dez Socuéllamos. Així mateix, i com en les ocasions

anteriors, es va convidar a la Confederació Europea

de Músics Jubilats i de la Tercera Edat, en repre-

sentació de la qual va assistir el seu secretari David

Abarca Ipas. El grup ho va completar la formació de

música de cambra Quartet de Majors de València.

En aquesta ocasió els amfitrions turcs van dissenyar

una agenda repleta d’activitats que va començar el

dia 11 a Ankara on totes les delegacions van tenir

la primera sessió de treball. Després de valorar la

proposta d’activitats dels socis turcs d’ICANO, per la

vesprada els socis del projecte LLLE van ser rebuts

pel sotsgovernador de la ciutat d’Ankara, qui els va

explicar un programa d’atenció a les persones ma-

jors per al seu seguiment amb tecnologia avançada.

Després van poder visitar l’associació Kecmek i el

Centre Yonca Living, on els socis del projecte LLLE

van poder conèixer les activitats que allí es realitza-

ven, entre elles les pintures a l’aigua o la confecció

de diferents teixits artesanals.

També va haver temps per a visitar l’aquari d’Anka-

ra, per a acabar la jornada en el col·legi privat Ca-

gri. Allí el Quartet de Majors València, integrat pels

clarinets del Casino Musical de Godella José Vicente

Casar Rovira de 61 anys, Eduard Galindo Llorens de

62 anys, Julio Rausell Bru, de 67 anys i el clarinet

baix del Centre Eslava d’Albuixec, Antonio Jurado

Soriano de 64 anys, tots ells integrants de l’Agrupa-

ció Musical de Majors de L’Horta Nord, van oferir el

concert que estava programat per a aquesta trobada.

Un concert en el qual va participar també un grup de

majors de musical tradicional turca.

En la sessió de treball del dia 12 es van repassar els

detalls de l’última reunió del projecte, que se cele-

La FSMCV participa a Turquia en la quarta trobada del projecte europeu LLLE Les ciutats d’Ankara i Istanbul han acollit del 10 al 14 d’abril les jornades de treball del projecte Lear-ning in Later Life – Europe (LLLE), en el qual participen socis de França, Turquia, Polònia i Espanya.

Page 17: Música i Poble N.172 / 2013

17

Música i poble Activitat federal

Glòria Major de 2011 per les precipitacions) en el

qual es marca què fer en els actes que participen

aquestes bandes en cas de pluja.

Al protocol també s’indiquen recomanacions per a

saber com actuar en els actes en els quals actuen

totes les bandes federades en les festes alcoianes

en cas de temps desfavorable. A més, haurà una

comissió formada per quatre membres de l’Asso-

ciació de Sant Jordi i altres quatre de la FSMCV que

decidirà com solucionar aquestes circumstàncies.

En aquest sentit, Ernest Llorens, vocal portaveu de

la FSMCV, va explicar que els membres d’aquesta

delegació “seran els que davant les contingències

del que puga sorgir, es reuniran les vegades que

faça falta i seran els quals aportaran la seua infor·

mació i “consells” sobre el quins es deu fer per a

intentar pal·liar o solucionar el que vaja ocorrent”.

Aquest protocol és un document obert que serà

revisat cada dos anys.

Maribel Vicedo

El president de la FSMCV Josep F. Almería i el

seu homòleg de l’Associació de Sant Jordi

Rafael Tortosa van signar el document en la

sala d’assemblees del Casal de Sant Jordi el pas-

sat 6 d’abril. Allí, Tortosa va indicar que “és per a

l’entitat que presidisc un dia de satisfacció per la

signatura d’aquest protocol d’actuació entre la Fe·

deració de bandes i l’Associació de Sant Jordi”, a

més “unim, més si és possible, els llaços entre les

dues entitats demostrant, una vegada més, que no

hi ha festa sense música”. El president va agrair

als representants de la FSMCV “per la seua col·

laboració i treball. Ha estat un plaer treballar amb

vostès, aquesta és la seua casa, sempre estarà

oberta a la cultura i, per tant, al món de la música”.

Per la seua banda, el president de la Federació de

Societats Musicals, va explicar que en el protocol

fer referència a “fomentar, incrementar, cuidar i

difondre el patrimoni musical” relacionat amb les

festes de Moros i Cristians.

Almería també va explicar que es tracta “d’una

declaració de voluntats que no resten sobirania a

les entitats implicades” com són les bandes i les

filaes. La signatura de l’esmentat document “no

L’Associació de Sant Jordi i la FSMCV van signar a Alcoi el protocol sobre la participació de les soci-etats musicals associades a la FSMCV en les Festa de Moros i Cristians d’Alcoi.

FSMCV i Associació Sant Jordi d’Alcoi col·laboren en regular la presència de la música en la festa

és el final, sinó el principi d’una mica més gran

del que havia”.

Aquest document naix després del protocol que es

va signar fa un any entre les societats musicals

d’Alcoi, l’Associació de Sant Jordi i l’Ajuntament

d’Alcoi (arran dels esdeveniments viscuts en la

Page 18: Música i Poble N.172 / 2013

18

Música i poble Activitat federal

xarxa de sales amb un total de 7 concert des del 5

d’octubre al 30 de novembre de 2013. Les actuaci-

ons estaran a càrrec de Flehe Brass Quintet, Cham-

ber Brass Llevant, Vent a Tempo, Octect Marina Jazz

Band, Segorbrass Quintet & Drums, Ensemble Lauro-

Donaz i Púrpura Pansa.

La Federació de Societats Musicals de la Co-

munitat Valenciana (FSMCV) va presentar, en

el Museu d’Etnologia de València, el projecte

Circuit Concerts que promociona grups de cambra i

instrumentals en diversos auditoris de la Comunitat

Valenciana i la resta de Espanya. Amb aquesta ini-

ciativa, els músics amateurs de societats musicals

tenen l’oportunitat de formar part d’un circuit en el

qual podran mostrar la qualitat que atresoren en

conjunts de xicotet format.

La jornada de presentació a més d’un concert, eixa

mateixa vesprada, va estar a càrrec de Pedro Rodrí-

guez, vicepresident de la FSMCV, Joan Seguí, direc-

tor del Museu d’Etnologia, José Manuel Fernández,

director de Circuit Concerts, i els grups Quartet DSK,

Flehe Brass Quintet i Llevant Chamber Brass.

Les formacions seleccionades per a la present tem-

porada de Circuit Concerts són 11: 5 de València, 4

de Castelló i 2 de la província d’Alacant. Concreta-

ment es tracta de Llevant Chamber Brass; Púrpura

Pansa; Quartet de Llevant; Ensemble Lauro-Donax;

Flehe Brass; Vents a tempo; Segorbass; Somtresons;

Quartet DSK; Octet Marina Jazz Band i Orquestra de

Plectre i Pua.

Hi ha 33 espais previstos per als concerts entre els

quals es troben: Mustang Art Gallery de la Funda-

ció Ros Aguilar d’Elx, Palau Altea, Club Información i

Auditori Municipal de Coix en la província d’Alacant

i el Auditori de Rafelbunyol, Club Diario Levante, Au-

ditori de l’ONCE, Museu d’Etnologia, Teatre Micalet,

Consolat de Mar i Casa de la Cultura de Puçol en la

de València, amb els quals mitjançant un conveni de

col·laboració s’emmarca el projecte. A més a més,

formaran part d’aquest circuit els auditoris i recin-

tes de les societats musicals que s’adherisquen a

la iniciativa.

Circuit Concerts va iniciar la seua andadura en la

Mustang Art Gallery (MAG) d’Elx amb un amb un con-

El Circuit Concerts es presenta al Museu Valencià d’Etnologia, que acollirà diversos concerts

cert de Flehe Brass Quintet el 25 de gener. Quartet

DSK va actuar en aquesta mateixa sala el dia 28 de

febrer i el 21 de març ho va fer Segorbrass Quintet

& Drums.

Saló Alfons el Magnànim

El Museu d’Etnologia de València s’incorpora a la

Encara que els concerts del Circuit van començar setmanes abans, el passat 27 de febrer es va presentar oficialment este iniciativa en el Saló Alfons el Magnànim del Museu Valencià d’Etnologia, lloc que a partir de la tardor serà escenari d’alguns dels concerts de la temporada.

Page 19: Música i Poble N.172 / 2013

19

Música i poble Activitat federal

títol Els grans fites del repertori bandístic valencià.

Un mes després, el 7 de març, es parlava en eixe

mateix espai sobre els reptes de l’associacionisme

bandístic.

Una taula redona molt interessant moderada per

l’historiador Frederic Oriola que va tindre com a con-

tertulis al president de la FSMCV, Josep F. Almeria;

Francesc Cabanyes, en representació del Museu, i al

director Rafa García Vidal.

Les xarrades continuaren l’11 d’abril amb la presèn-

cia dels compositors valencians Ferrer Ferran, An-

drés Valero-Castells i Luis Serrano Alarcón.

El cicle es completa el 8 de maig amb una confe-

rència de José Rafael Pascual Vilaplana al voltant de

la música festera dels moros i cristians i el dia 5 de

juny amb una aproximació al jazz i les bandes de

música de la mà de Francisco Blanco Latino i Je-

sús Santandreu, en una taula moderada per Jorge

García.

Des del passat mes de febrer, l’agenda musi-

cal de la ciutat de València s’amplia amb el

calendari de concerts de música de banda

programats al Saló Alfons el Magnànim del Centre

Cultural La Beneficència.

Es tracta d’una sèrie d’actuacions, emmarcades

en la campanya Retrobem la Nostra Música de la

Diputació Provincial de València, que venen a com-

plementar l’exposició Arriben Bandes que el Museu

Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de no-

vembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i

que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny.

La Societat Musical Poblats Marítims i la Societat

Musical La Unió de Tres Forques van ser les encar-

regades d’iniciar este cicle els dies 2 i 3 de febrer,

respectivament.

De moment ja han passat per aquest escenari en fe-

brer la Societat Instructiu Musical del Palmar (9), So-

cietat Musical Amics de la Música de Benifaraig (10),

Unió Musical Santa Cecília de Castellar-Oliveral (16),

Centre de Música i Dansa Natzaret (17), Agrupació

Musical de Massarrojos (23) i Associació Musical

Banda Els Doctors (24).

Per la seua banda, en el mes de març les protagonis-

tes han sigut l’Agrupació Musical Santa Cecília del

Grau (2), Banda Musical de Campanar (3), Associació

Musical La Torre (9), Associació Música Jove de Va-

lència (10), Agrupació Musical San José de Pignatelli

(23) i Agrupació Musical Gayano Lluch (24).

Els concerts continuen durant el mes d’abril amb

les actuacions de les bandes de l’Associació Cultu-

ral Falla General Barroso, CIM Banda Parroquial de

Torrefiel, Centre Instructiu Musical Tendetes, Centre

Instructiu Musical de Castellar-Oliveral, Agrupació

Musical Patraix i Societat Instructiva de l’Obrer Agrí-

cola i Musical de Benimamet.

Ja en el mes de maig serà el torn del Centre Ins-

tructiu Musical de Benimaclet (4), Agrupació Carrera

El Saló Alfons el Magnànim continua acollint actuacions de bandes de música de València

Font de Sant Lluís (5), Agrupació Musical de Benica-

lap (25) i Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí (26).

El cicle es tancarà en el mes de juny amb sis con-

certs més: Associació Cultural Allegro (1), Societat

Musical Unió de Pescadors (2), Societat Musical de

Malilla (8), Societat Ateneu Musical del Port (9), So-

cietat Musical dels Orriols (15) i Agrupació Musical

San Isidre (16).

Precissament coincidint amb la finalització de l’ex-

posició Arriben bandes.

Tant els concerts com la mostra etnològica sobre el

món i el fenòmen de les societats musicals estan

sent un èxit.

Xerrades al voltant de les bandes

A més a més, i per a donar encara més contingut a

l’exposició, des del Museu s’han organitzat una sèrie

de xarrades al voltant del món de les bandes de mú-

sica que es van iniciar el dijous 7 de febrer amb una

conferència del director belga Frank de Vuyst baix el

Com a complement a l’exposició Arriben Bandes que el Museu Valencià d’Etnologia va inaugurar el passat 22 de novembre de 2012 amb la col·laboració de la FSMCV i que es podrà visitar fins el pròxim mes de juny.

Page 20: Música i Poble N.172 / 2013

20

Música i poble Activitat federal

alertava per la repetició de peces en actes fallers,

com l’Ofrena, en la qual la majoria de les formaci-

ons, des del Micalet a la Plaça de la Verge, inter-

preten repetidament el pasdoble València.

En aquest sentit, la FSMCV creu que el conveni de

col·laboració signat amb la Unió Nacional d’Enti-

tats Festeres (UNDEF), una federació integrada per

68 associacions festeres d’àmbit estatal, podria

ser un model a seguir perquè ha vingut a poten-

ciar i enriquir la festa de Moros i Cristians en tota

Espanya i dignificar la seua música, intèrprets i

compositors.

A més a més, acaba de signar estos dies un altre

conveni amb l’Associació de Sant Jordi, una entitat

amb 10.000 socis, responsable de l’organització

d’aquesta festa a Alcoi en la qual les filaes dedi-

quen entre un 15% i un 20% a la música.

La qualitat que exhibeixen les societats musicals

en concerts i certàmens nacionals i internacionals

contrasta amb el que es pot oferir en els diferents

actes de les Falles, una festa reconeguda mun-

dialment que persegueix ser declarada Patrimoni

Cultural Immaterial de la Humanitat.

Unesco

Els experts aconsellen remarcar davant la Unes-

co “el sentit d’identitat” de la festa i “a tot i tots

els quals l’han fet, la fan i la faran possible”. Joan

Seguí, director del Museu d’Etnologia de València

creu que “les Falles no poden entendre’s sense la

música o sense els artistes fallers” i recalca que

“des del punt de vista patrimonial i cultural formen

part del mateix cos”. No obstant això, no havia un

apartat dedicat a la música en la resolució de la

Conselleria de Turisme, Cultura i Esport en la qual

s’incoava l’expedient de declaració de Bé d’Interés

Cultural Immaterial de les Falles de València.

Cal recordar que la FSMCV va recolçar la candida-

tura de “l’Espai cultural de les festes de les Falles

valencianes”, per a la seua declaració i ingrés en

la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Im-

material de la Humanitat de la Unesco que conta

amb més de 11.000 suports fins a ara i defensa un

tipus d’IVA reduït per a aquestes festes que s’han

vist seriosament perjudicades pel seu augment

fins al 21%.

La FSMCV estima que les bandes de música

només suposen una inversió de l’1,45% del

cost total de les Falles en 2013. Les forma-

cions que han desfilat durant les festes del mes de

març per la capital i nombroses poblacions d’Ala-

cant, Castellón i València són cada vegada més re-

duïdes el que compromet seriosament la qualitat

de la música.

Moltes bandes de música estan compostes per 10

o 12 músics que veuen més difícil, any rere any,

oferir una interpretació digna en els actes en els

quals encara resisteix la presència de la música

perquè, en alguns d’ells, es prescindeix d’ella per

a rebaixar la factura total per aquest capítol.

Un músic pot cobrar en aquests dies entre 400 i

500 euros segons el nombre d’actes fallers con-

tractats que tenen preus distints segons siga una

cercavila, arreplegada de premis o l’ofrena. El preu

per músic i acte està al voltant de 40 euros però

en el cas de la despertà pot quedar en 20 euros.

La FSMCV obté les dades d’una enquesta i a partir

d’un estudi econòmic de la Interagrupació de Fa-

lles de València.

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV,

creu que “les sinèrgies entre les Falles i les so·

cietats musicals, una senya d’identitat d’aquest

poble, aportarien més valor a la festa” i manifesta

que “ planeja la imatge d’una comissió acompa·

nyada per música d’un radiocassette en un carro

de supermercat que no prestigiaria a les Falles”,

encara que les comissions falleres de la Comuni-

tat Valenciana opten majoritàriament per bandes

de música amb una participació total estimada de

10.000 músics.

La Federació es posarà en contacte amb la Junta

Central Fallera aquest any després d’obrir un debat

en 2011 entorn del repertori, promoció i creació de

música fallera que aportara valor afegit a la festa i

Josep Francesc Almería, president de la FSMCV, creu que “les sinèrgies entre les Falles i les societats musicals, una senyal d’identitat d’aquest poble, aportarien més valor a la festa”

Les bandes de música només suposen una inversió de l’1,45% del cost total de les Falles

Page 21: Música i Poble N.172 / 2013

21

Música i poble Activitat federal

Un total de 24 bandes de música de la Comu-

nitat Valenciana participen en el segon cicle

d’actuacions de les Bandes a les Arts en el

Palau de les Arts Reina Sofia que tindrà lloc durant

els mesos d’abril i maig.

El concert inaugural va tindre lloc el dissabte 20

d’abril i en ell participaren l’Ateneu Musical i d’En-

senyament Banda Primitiva de Llíria i la Unió Musical

de Llíria.

En aquest cicle d’actuacions participen bandes de

música de Faura, Alaquàs, Xàtiva, Moncada, Siete

Aguas, Calp, La Vall d’Uixó, Altea, Benlloch, Alfafar,

Tibi, Quart de Poblet, Benimeli, València, Serra, Cas-

tellnovo, Benisanó, Castellar-Oliveral, Sella, Senyera,

Geldo i Teresa.

Per a determinar la participació de les bandes en

aquest cicle d’actuacions del Palau dels Arts s’ha

Un total de 24 bandes federades participen en el segon cicle de Les bandes a les Arts

realitzat un sorteig en el qual va estar present un

membre de la FSMCV, atenent a la distribució en

funció del nombre de bandes que tenen fins a 60

músics; les que tenen entre 60 i 90 músics i les de

més de 90.

De les 24 bandes de música seleccionades 14 ban-

des tenen menys de 60 components i actuaran en la

Sala Martín i Soler; la resta, amb més de 60 compo-

nents, actuaran en la Sala L´Auditori.

Hi haurà un total de 12 concerts, en cadascun dels

quals actuaran dues bandes de música. L’entrada als

concerts serà de 3 euros.

El Palau de les Arts va obrir les seues portes a la

música de banda l’any passat. Es tracta d’una vella

reivindicació de la FSMCV que finalment es va fer

realitat gràcies a l’acord entre la Conselleria de Go-

vernació i el Palau de les Arts Reina Sofia.

Calendari d’actuacions:

Sala L’Auditori del Palau de Les Arts:

Dissabte 20 d’abril

Banda primitiva de Lliria

Unió Musical de Lliria

Diumenge 21 d’abril

Societat Juventut Musical de Faura

Unió Musical d’Alaquàs

Diumenge 5 de maig

Soc Musical La Primitiva Setabense de Xátiva

Centro Artístico Musical de Moncada

Dissabte 11 de maig

Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas

Sociedad Musical de Calp

Diumenge 12 de maig

CIAC de La Vall d’ Uixó

Societat Filarmònica Alteanense de Altea

Sala Martín i Soler del Palau de Les Arts:

Dissabte 27 d’abril

Unión Musical Amor al arte de Benlloch

Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar

Dissabte 4 de maig

Sociedad La Magdalena de Tibi

Asociación Barrio del Cristo de Quart de Poblet

Diumenge 5 de maig

Agrupación La Rectoría de Benimeli

Centro Musical Tendetes de Valencia

Dissabte 11 de maig

Societat Musical La Primitiva de Serra

Sociedad Artístico Musical de Castellnovo

Diumenge 12 de maig

Sociedad ‘La Familiar’ de Benisanó

Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Oliveral

Dissabte 25 de maig

Unión Musical L’Aurora de Sella

Agrupació Musical de Senyera

Diumenge 26 de maig

Sociedad Musical de Geldo

Unió Musical Santa Cecilia de Teresa

Els concerts es perllongaran fins a finals del mes de maig i tindran lloc en l’Auditori i la Sala Martín i Soler del Palau de les Arts Rei-na Sofia. L’entrada serà de 3 euros.

Page 22: Música i Poble N.172 / 2013

22

Música i poble Activitat federal

La tesi doctoral destaca que el finançament ha

passat del 70% en els seus inicis a un 15% en

2010 i que la seua sostenibilitat depèn de les so-

cietats musicals, les famílies i, en menor mesura,

l’administració autonòmica, municipal i estatal.

Aquesta paulatina rebaixa llastra el projecte edu-

catiu dels 591 centres de la Comunitat Valenciana

(342 escoles de música i 249 escoles d’educands)

que percebran 4,75 milions d’euros en 2013, un

60% menys que els 11,8 milions que va sol·licitar

la FSMCV en 2009 en unes esmenes que va recol-

zar l’oposició i la majoria parlamentària del PP va

rebutjar. La Federació va ajornar aquesta reivindi-

cació per la situació econòmica fins a 2014.

Educació musical

Morant remarca que l’educació musical reporta

“grans beneficis educatius, el que fa indispensa·

ble la col·laboració entre tots els nivells formatius”

i aporta prestigiosos estudis que constaten que els

ensenyaments musicals i artístiques aporten als

estudiants seguretat, responsabilitat, confiança,

autodisciplina i compromís en la seua tasca.

Les conclusions d’aquests treballs són que els

alumnes que segueixen estudis d’educació musi-

cal obtenen millors resultats acadèmics en anglès,

llengua, matemàtiques, història i ciència, que els

seus companys que no els segueixen, millors no-

tes en un 90.2% dels casos i guanyen en atenció,

percepció i autoestima.

La investigació posa en valor el treball de sensi-

bilització de la FSMCV en els mitjans, estaments

polítics i fòrums nacionals i internacionals que

precedeix a diverses iniciatives a la Comunitat Va-

lenciana que observen la música com una eficaç

eina en el rendiment educatiu i en la lluita contra

el fracàs i l’abandament escolar.

Les escoles de música són, des del segle XIX,

una fita històrica per la seua labor social,

cultural i educativa en centenars de milers

d’alumnes que han passat per elles durant més

d’un segle, segons la tesi doctoral “Perspectives

docents de les escoles de música de les societats

musicals valencianes: història, present i futur” de

Remigi Morant, professor de la Universitat de Va-

lència, doctor per la Universitat Jaume I de Castelló

i assessor educatiu de la Federació de Societats

Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).

La hipòtesi de partida plantejava “l’errònia i gene·

ralitzada tendència a reproduir els plantejaments

dels conservatoris elementals de música”. L’ob-

jectiu d’aquesta investigació era fer un estudi pro-

fund d’aquests centres educatius no reglats des

d’una perspectiva docent i atendre a les carac-

terístiques, problemàtica, proposades de millora i

modernització del model de la Comunitat Valencia-

na, diferent a altres de la resta d’Espanya, Europa

i Iberoamèrica.

Morant proposa unes escoles de música amb un

“projecte educatiu propi i diferenciat dels con·

servatoris”, d’ensenyament sense límit d’edat i

de formació, renovació pedagògica i investigació

contínua recolzada amb un finançament adequat

de l’administració que en algunes comunitats

autònomes d’Espanya els sustenta al 100%. No

obstant això, a la Comunitat Valenciana estan ads-

crites a societats musicals, entitats sense ànim de

lucre, que perceben només un 23% en concepte

d’ajudes. Aquests centres educatius van suposar,

des d’una perspectiva social, el que molts pobles

sense possibilitats accediren a una formació, en

competència amb els conservatoris de les ciutats

i amb les classes particulars que rebia una elit

burgesa, que va motivar la democratització de la

música.

El doctor de la Universitat Jaume I de Castelló proposa un “projecte educatiu propi i diferent dels con-servatoris”, de formació, renovació i investigació contínua i un finançament adequat.

Las escuelas de música son un hito histórico por su labor en miles de alumnos desde el siglo XIX

Page 23: Música i Poble N.172 / 2013

23

Música i poble Activitat federal

L’Institut Interuniversitari de Desenvolupa-

ment Local de València va acollir la segona

edició del curs “Com relacionar-se amb els

altres de forma adequada: interacció personal i as-

sertiva”, organitzat des del Centre d’Estudis de la

FSMCV. Els 20 alumnes que assistiren a les classes

impartides per José Luis Lozano Pérez, consultor

i expert en formació d’empreses en l’àmbit de la

Comunitat Valenciana, tots ells directius, gerents,

directors, professors i músics de societats musci-

cals de societats musicals, s’havien matriculat per

a la primera edició però no van poder realitzar-lo a

causa de la falta de places.

A hores d’ara el Centre d’Estudis treballa en nous

cursos encaminats a millorar la gestió de les so-

cietats musicals a través de la formació de les

persones que formen part del col·lectiu: directius,

músics, professors, etc.

El passat mes d’abril ha tingut lloc una nova edició del curs d’habilitats socials en el qual van parti-cipar 20 alumnes que s’havien quedat fora de la primera convocatòria

El Centre d’Estudis treballa en oferir nous cursos de formació per als membres de les societats musicals

Incoherències legislatives

La legislació i les normatives derivades tenen di-

verses incoherències: exposen la necessitat que

l’administració facilite la simultaneïtat dels estudis

de música i l’ensenyament obligatori i, no obstant

això, no s’ha apostat pels centres integrats com

una possibilitat educativa i en les convocatòries

d’ajudes es valoren els cursos i activitats de for-

mació però una ordre els excloïa com beneficiaris

fins a fa poc. Tampoc sembla lògic regular a l’hora

les escoles de música, pel seu pes específic, i les

de dansa.

A més, un decret assenyala la importància de les

tutories, la coordinació entre centres educatius i

facilitar la simultaneïtat d’estudis i possibles con-

validacions que en l’educació primària no es con-

templen.

Enquestes

La investigació és el fruit del treball de quatre

anys en els quals Morant ha realitzat nombroses

enquestes entre directors i responsables que han

servit per a identificar les problemàtiques econò-

miques, educatives i de formació del professorat

degudes a la “històrica discriminació d’aquests

centres educatius per impartir estudis no reglats

i no considerar·se com una eixida professional”.

Més del 90% dels enquestats considera necessà-

ria una nova reglamentació del model, plantegen el

reconeixement com centres educatius de ple dret

i la majoria considera insuficient la formació rebu-

da però menys d’un 10% ha participat en algun

programa d’innovació educativa. L’edat mitja del

professorat és de 32 anys, el 68% són homes i el

32% dones.

Així mateix, el nivell de contacte o de col·laboració

del seu professorat amb els col·legues de conser-

vatoris, Educació Primària o Secundària de la zona

és molt baix i en un 80% dels casos el programa

d’estudis impartit és el mateix que el conservatori

de referència. El tipus de música predominant en

les classes és la música clàssica (97%) molt per

damunt de gèneres com la folklòrica (56%), jazz

(31%) o antiga (22%), per la gran tradició clàssica

o la falta de bibliografia moderna.

La tesi doctoral ha estat dirigida per les professo-

res Mª Empar Porta i Mª Reina Ferrández de la Uni-

versitat Jaume I de Castelló. El prestigiós tribunal,

format per Román de la Calle, catedràtic d’Estètica

i Teoria de les Arts; Ricard Huerta, doctor en Be-

lles Arts, llicenciat en música i director de l’Institut

d’Investigació en Creativitat i Innovacions Educati-

ves de la Universitat de València; i Maravillas Díaz,

Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i pro-

fessora titular de l’àrea de Didàctica de l’Expressió

Musical de la Universitat del País Basc i un referent

en educació musical; va qualificar el treball amb la

menció “cum laude”.

Page 24: Música i Poble N.172 / 2013

24

Música i poble Activitat federal

El I Festival Música y Familia se celebró en el

auditorio del Teatro Municipal de Torrevieja

gracias a un convenio entre la Diputación de

Alicante y la Federación de Sociedades Musicales

de la Comunidad Valenciana, con la colaboración

del Ayuntamiento de Torrevieja y la Unión Musical

Torrevejense, siendo la sede esta primera vez la

comarca Vega Baja y Baix Vinalopó.

Al mismo asistieron la directora territorial de Go-

bernación de Alicante, Araceli Martínez Márquez;

el alcalde de Torrevieja Eduardo Dolón; el conce-

jal de Hacienda y diputado provincial de Turismo,

Joaquín Albadalejo; la Coordinadora del CEFIRE,

Susana Miralles; el presidente provincial de la

FSMCV, Miguel Lozano y el presidente comarcal

de la FSMCV Vega Baja y Baix Vinalopó, Ramón

Mas; así como los presidentes de las bandas par-

ticipantes: la Banda Joven de la Sociedad Unión

Musical de Almoradí; Banda Juvenil de la Unión

Musical de Benejúzar; la Banda de Educandos de

la Asociación Músico Cultural Santa Cecilia de Elda

y la Banda de la Academia de Música de la Unión

Musical Torrevejense. Todas ellas ofrecieron unas

actuaciones que merecieron el largo aplauso del

público asistente.

El objetivo principal del I Festival Música y Familia

fue acercar la música clásica y el mundo de las

bandas, a todos los niños/as que están estudiando

primaria y secundaria, y concretamente en este

primer festival, compartirlo con los mayores que

llenaban las casi setecientas butacas del teatro. El

fin de fiesta fue, en opinión del público asistente

“espectacular”.

Juan Rafael Muñoz Muñoz, vicedecano y profesor

de Magisterio Musical de la Universidad de Almería

dirigió a una selección de músicos de las bandas

participantes de Elda, Almoradí, Benejuzar y To-

rrevieja. Y no conforme con ello, también dirigió

al público haciendo que cantaran, bailaran e inte-

La FSMCV y la Diputación de Alicante han hecho posible esta actividad, con el apoyo del Ayunta-miento de Torrevieja y la Unión Musical Torrevejense.

La música une a las familias en el I Festival de Música y Familia celebrado en Torrevieja

ractuaran con la banda. Juan Rafael, autor de las

letras y música que se cantaba en ese momento,

intentó enseñar las coreografías de las canciones

entre risas y aplausos del público que se dejó guiar

por las explicaciones del director.

El I Festival de Música y Familia finalizó al ritmo

de la conocida canción Color Esperanza de Diego

Torres, seguido por más de ochocientas personas,

entre público y músicos, dirigidos por Juan Rafael

Muñoz Muñoz. Toda una fiesta “en familia” que na-

die olvidará gracias a la música.

Encarna H. Torregrosa

Page 25: Música i Poble N.172 / 2013

25

Música i poble Activitat federal

Amb l’aforament al complet, l’Auditori Mu-

nicipal d’Almoradí va acollir el divendres

22 de febrer, el concert oferit per la Banda

Sinfònica Municipal d’Alacant amb motiu de l’ho-

menatge que li va retre la FSMCV a iniciativa de les

societats de la comarca Vega Baixa i Baix Vinalopó

en el centenari de la seua fundació.

A aquest concert van assistir a més de l’alcalde

d’Almoradí Antonio Angel Hurtado i membres de

la seua corporació municipal, el regidor de cultura

de l’Ajuntament d’Alacant Miguel Valor, l’assessor

cultural de presidència de la Diputació d’Alacant

Joaquín Santo Matas, el president de la FSMCV

Josep F. Almería, el president provincial d’aquesta

Federació Miguel Lozano, així com alcaldes i mem-

bres de corporacions municipals de 14 poblacions

de la comarca que es van unir a les 39 societats

musicals federades que, amb el seu president co-

marcal Ramón Mas, van organitzar juntament amb

l’Ajuntament d’Almoradí i la Unión Musical Almo-

radí aquest acte. També van estar presents moltes

personalitats de l’àmbit musical com el Director de

la Unitat de Música del Comandament General de

Tot i que l’acte va ser tot un èxit, l’ombra de les retallades pressupostàries que afecten esta formació depenent de l’Ajuntament d’Alacant, va estar present durant el concert.

El públic recolça a Almoradí l’homenatge de la FSMCV a la Banda Municipal d’Alacant

l’Exèrcit de l’Aire a Madrid, Tinent Coronel Manu-

el Ruiz, Joaquín Grau, Tinent Coronel i Director de

l’Escola de Músiques Militars d’Espanya, Armando

Bernabeu, Comandant de la Unitat de Música de

l’Acadèmia General de l’Aire entre uns altres.

El concert va ser intensament aplaudit per tots els

assistents, intervenint abans de la seua finalitza-

ció els representants de les institucions presents,

acabant l’acte protocol·lari amb les paraules de

l’alcalde d’Almoradí, qui a més d’agrair la presèn-

cia de la Banda Municipal en el seu poble, i als

organitzadors d’aquest acte per la seua aposta per

Almoradí com ciutat amfitriona, va recordar al re-

gidor Valor la necessitat de seguir apostant per la

seua Banda Municipal, amb la finalitat de que es

puguen ja cobrir les vacants que estan pendents,

i que són necessàries per al bon funcionament de

l’entitat, intervenció que va ser intensament aplau-

dida per tots els assistents inclosos els professors

de la Banda Municipal.

El concert va acabar amb la interpretació com bis

del pasdoble Nuestra Banda Musical i Himne a la

Comunitat Valenciana.

Un concert marcat per les retallades

El concert d’aquesta formació musical professio-

nal, fundada en 1912, que depèn de l’Ajuntament

d’Alacant va estar marcat per la greu situació que

travessa ja que des de 2008 no conta amb pres-

supost pel que no pot adquirir partitures i instru-

ments. La plantilla ha passat de 56 a 46 profes-

sionals (–17,85%) des de 2011 per jubilacions no

cobertes, al que cal sumar una baixa de llarga du-

ració sense suplir que deixa en 45 els integrants,

el que impedeix interpretar moltes obres. El com-

promís de renovar les vacants en 2012 no s’ha

complit i els concerts i les celebracions de la Ban-

da Simfònica Municipal d’Alacant s’encaren amb

desànim pels músics que veuen molt minvades la

seua qualitat i possibilitats artístiques, posant en

joc el prestigi guanyat en cent anys. Al març de

2011 els seus integrants van difondre un manifest

per a evitar la reducció de la plantilla que va rebre

milers de suports, entre els quals estava el de la

FSMCV i en el qual es convidava a l’Ajuntament

d’Alacant a “reconsiderar la seua postura, pel bé

de la cultura musical”.

Page 26: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

26

Almoradí, La Aurora de Albatera, Beniarbeg i Unió de Horadada, guanyen el certamen provincial

Actualitat

Un any més, el XLII Certamen Provincial de

Bandes convocat per la Diputació d’Alacant

va inaugurar els certàmens de les tres dipu-

tacions. Les audicions van començar el primer cap

de setmana del mes de març en l’Auditori Antonio

Ibáñez Serrano de Redován amb les bandes de la

secció segona.

La Unión Musical “L’Aurora” d’Albatera va aconse-

guir el primer premi i Menció d’Honor a l’arribar a

350 punts dirigida per Santiago Quinto Serna. També

va arribar el primer premi amb 340 punts el Centre

Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, dirigida

per José Vicente Algado Climent 322 punts i la Unión

Musical del Fondó de les Neus, dirigida per Emilio

José Alpera Alted.

A continuació tres bandes van arribar el segon premi:

la Societat Musical “La Pau” de Sant Joan, dirigida

per Juan Antonio Espinosa Zaragoza (284,5 punts),

L’Harmonia Societat Musical d’Alacant, dirigida per

José Tomás Moñinos Baeza (283,5 punts) i l’Agru-

pació Musical de la Societat Cultural i Esportiva Ca-

rolines d’Alacant, dirigida per Jaume Pascual Sirera

(280 punts).

Almoradí va guanyar la secció primera

Per la seua banda, la Unión Musical Almoradí va

aconseguir la Menció d’Honor en l’Auditori de Cox,

on es van realitzar les audicions de les bandes par-

ticipants en la primera secció del XLII Certamen

Provincial. La Unión Musical Almoradí, dirigida per

Ángel Crespo García va arribar als 361 punts. També

la Societat Arte Musical “La Filarmónica” de Callosa

de Segura, dirigida per Gabriel García Gutiérrez va

aconseguir el primer premi amb 340 punts.

Les altres dues agrupacions participants en aquesta

categoria van arribar el segon premi: la Societat Unió

Les quatre agrupacions s’han imposat en el XLII Certamen Provincial de Bandes d’Alacant que en-guany s’ha celebrat a Cox, Redován, Ondara i Los Montesinos.

Musical i Artística de Sax, dirigida per Pedro Lara

Navarrrete (317 punts) i la Unió Musical de Muro

d’Alcoi, dirigida per Rafael García Vidal (309,5 punts).

Va tancar l’acte la Societat Musical L’Harmònica de

Cox que sota la direcció de Gonzalo Berná Pic van

interpretar el pasdoble Música i Poble de F. Ferrán,

Caràcters de Dondeye i Cantus Laetus de Gillingham.

El Certamen continuà a Los Montesinos i Ondara

Set dies després, el dissabte 9 de març, tenia lloc a

Los Montesinos, l’audició de les bandes participants

en la quarta secció del XLII Certamen Provincial.

La Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada,

va aconseguir el primer premi i menció d’honor a

l’arribar a 341 punts. També va obtenir el primer

premi amb 340,5 punts la Societat Musical “La Lira”

de Monforte. El segon premi va ser per a la Societat

Nova Unió Musical de La Granja de Rocamora (283

punts) i per a l’Associació Musical Santiago Apòstol

d’Albatera (272 punts).

Per altra banda, Ondara va acollir el diumenge 10 les

audicions de la tercera categoria en la qual el primer

premi i menció d’honor va recaure a la Unió Musical

Beniarbeig amb 337 punts. La Unió Musical de Be-

niarrés també va arribar el primer premi a l’obtenir

335,5 punts.

Per la seua banda la Unió Musical de Dolores (313

punts) i la Unió Musical Sant Fulgenci (285,5 punts)

van aconseguir el segon premi, mentre que la Soci-

etat Recreativa Musical d’Altea La Vella es va dur el

tercer amb 258 punts.

Unió Musical d’Almoradí. Unió Musical L’Aurora d’Albatera.

Unió Musical de Beniarrés. Unió Musical Horadada de Pilar de la Foradada.

Page 27: Música i Poble N.172 / 2013

27

Música i poble Actualitat

El calendari d’actuacions dels certàmens provincials continua a l’Auditori de Castelló

El 36 Certamen Provincial de Bandes de Músi-

ca organitzat per la Diputació de Castelló serà

el pròxim dins del calendari de competicions

provincials. Tindrà lloc els dies 27 i 28 d’abril a l’Au-

ditori i Palau de Congressos de Castelló.

Les actuacions començaran dissabte 27 d’abril a

les 16 hores amb la quarta secció, en la qual només

competeix enguany la banda de la Unió Musical Va-

llduxense de la Vall d’Uixó.

Eixe mateix dissabte es podran escoltar les agrupa-

cions inscrites en la tercera secció. La primera en

actuar serà la Banda Santa Cecilia de Sant Mateu,

a la qual seguiran l’Associació Musical Filharmònia

Rossellana de Rossell, la Societat Unión Musical

Alqueriense de Les Alqueries i Unión Musical Santa

Cecilia de Xilxes.

El Certamen continuarà diumenge pel matí, a les

9:00 hores. Serà l’hora en que pujen a l’escenari les

formacions que enguany prenen part en la segona

secció del certamen. Obrirà l’audició l’Agrupació

Musical Vila de Càlig, i a continuació ho faran la Unió

Musical de Betxí, Societat Artístico Musical de Cas-

tellnovo, Societat Musical Santa Cecília de La Jana

i Agrupació Musical Artística Santa Cecilia de la Vi-

lavella.

Esta edició de 2013 acabarà el diumenge per la ves-

prada amb les bandes de la primera categoria.

Des de les 16:30 hores es podran escoltar a dos

agrupacions: la Societat Musical de Segorbe i l’Agru-

pació Musical Borrianenca de Borriana.

El certamen de València tancarà en el mes de maig la ronda de competicions provincials

Un total de setze bandes participaran en el

XXXVII Certamen de Bandes de Música de la

Diputació Provincial de València que se ce-

lebrarà els dies 18 i 19 de maig i amb el qual es

tancarà la ronda de certàmens convocades per les

tres diputacions.

En total s’havien inscrit 27 bandes. Després del sor-

teig, van ser seleccionades 16 que prendran part en

les quatre seccions establides en les bases: primera

(fins a 85 places), segona (65 places), tercera (45

places) i quarta (40 places).

En la primera secció participaran la Unió Protectora

Musical de Vallada, Societat Musical La Armónica de

San Antonio i Unió Musical Santa Cecilia d’Énguera.

En la segona ho faran l’Associació Música Jove de

València, Societat Musical Eslava d’Albuixec, Casino

Musical de Godella, Unió Musical de Quartell i Unió

Musical de Catarroja.

L’Associació Musical Daimusense de Daimús, Unió

Musical de Massamagrell, Societat Protectora Musi-

cal d’Antella, Societat Musical Unió de Pescadors de

València i Unió Musical de Jalance participaran en la

tercera secció.

La quarta categoria la completaran l’Associació Ar-

tístic Musical Sant Blai Potries, Unió Musical Santa

Cecilia d’Alqueria de la Comtessa i Societat Musical

La Primitiva de Serra.

Un any més, el certamen tindrà lloc al Palau de la

Música de València en sessions de matí i vesprada,

una fantàstica oportunitat per tal d’escoltar a agru-

pacions de la província que des de fa mesos tre-

ballen de debò per tal d’oferir el millor de la seua

música a l’escenari del Palau.

L’últim cap de setmana d’abril és la cita per als amants de la música de vent que vullgen escoltar a les bandes de la província.

El Certamen se celebrarà un any més al Palau de la Música de València en audicions de matí i ves-prada, els dies 18 i 19 de maig.

Page 28: Música i Poble N.172 / 2013

28

Música i poble Actualitat

Diumenge 7 d’abril es va celebrar en l’Auditori

Municipal la LXVI edició del Certamen Nacio-

nal de Bandes de Música “Ciutat de Cullera”.

El tribunal qualificador format per Pablo Sánchez

Torrella com a President del mateix i Enrique Gar-

cía Asensio i Francisco Moral Ferri com vocals, van

atorgar per unanimitat el primer premi a la Societat

Musical Santa Cecilia de Requena amb 189 punts.

El segon lloc va ser per a la banda de l’Associació

Músic Cultural de Madrigueras amb 156 punts i el

tercer per a la Associació Unió Musical de Bocairent,

amb 147 punts.

Així mateix, Francisco Javier Artés Beltrán, director

de l’Associació Músic Cultural de Madrigueras, va

ser guardonat amb el premi honorífic al millor direc-

tor del Certamen i la banda de Bocairent va rebre el

Premi a la Millor Desfilada amb 25 punts.

Obres interpretades

A més de l’obra obligada del certamen, Sicania, de

Rafael Talens, els músics de Bocairent van interpre-

tar com obra lliure Marea negra, d’Antón Alcalde,

i el pasdoble Tercio de quites, també de l’autor de

Cullera.

Per la seua banda, la Societat Musical Santa Cecilia

de Requena que dirigia Sergio Navarro Bonaviña va

triar la Simfonia en si bemol de Paul Hindemith i Tra-

ner de Talens Pelló.

Finalment, l’Associació Músico Cultural de Madri-

gueras va posar en el faristol, sota la batuta de Fran-

cisco Javier Artés Beltrán, El misteri de foc de Ferrer

Ferran i A Yolanda Sánchez de Rafael Talens.

Com és habitual, les dos bandes de Cullera van oferir

un concert com a tancament del certamen.

La ciutat de la Ribera Baixa prepara ja el certamen de bandes de música de cinema.

La Societat Musical Santa Cecilia de Requena, primer premi al certamen de bandes de Cullera

La Unió Musical de Crevillent i La Armónica de Cox guanyen el certamen de bandes de La Sénia

Les bandes valencianes han tornat a brillar en

el Certamen de Bandes de La Sénia que s’ha

celebrat els dies 13 i 14 d’abril a la Casa de la

Cultura de la ciutat tarraconenca.

En la primera secció, en les quals les tres agrupaci-

ons participants eren de la Comunitat, es va imposar

la Unió Musical de Crevillent, que va obtenir el primer

premi i menció. Les altres dues bandes d’aquesta

secció, l’Ateneu Musical de La Vila Joiosa i la Unió

Musical Santa Cecilia d’Onda van rebre, ambdues el

segon premi.

Quant a la segona secció, el primer premi i menció

va ser per a la Societat Musical La Armònica de Cox.

El Centre Musical Instructiu Santa Cecilia de Puçol va

obtenir el segon premi i la Banda Unió Filarmónica de

El Prat de Llobregat, el tercer.

Jurat internacional

Com cada any, l’organització ha continuat apostant

per un jurat de caire internacional. Enguany hi van

formar part André Waignein (Bèlgica), Tim Reynish

(Anglaterra) i Óscar Navarro (Espanya). Tots tres

valoraren aspectes tècnics i interpretatius d’acord

a les obres que interpretaren cadascuna de les for-

macions.

Com sempre, hi ha hagut una obra lliure, elegida

per la pròpia banda, i un altra d’obligada. En aques-

ta setena edició l’obra obligada de segona secció

ha digut Caractères, de Desiré Dondeyne. Per a la

primera secció, la peça obligada va ser Bacchus on

Blue Ridge, de Joseph Horovitz.

Page 29: Música i Poble N.172 / 2013

29

Música i poble Actualitat

da Simfònica Unió Musical de Llíria. En ella es podrà

escoltar com obra obligada la Simfonia nº 3 de José

Suñer Oriola que porta per títol Phobos.

El Palau de la Música acull la 127 edició del

Certamen Internacional de Bandes de Música

Ciutat de València, que se celebrarà del 18 al

21 de juliol.

El Certamen començarà el dijous 18 de juliol amb

l’audició de les bandes de secció tercera, en la qual

s’interpretarà com obra obligada El agua prodigiosa

de Martínez Gallego. Les agrupacions participants

seran The Philharmonic Winds de Singapur, l’Agrupa-

ció Musical Santa Cecilia d’Ador, la Societat Musical

L’Armonia de Montroi, la Sinfonisches Blasorchester

Retz d’Àustria, la Unión Musical Villamayorense de

Villamayor de Santiago de Cuenca, i la Societat Mu-

sical Unió de Pescadors de València.

El divendres serà el torn de les bandes de secció se-

gona, en la qual figuren l’Agrupació Musical Amics

de la Música de Mancha Real de Jaén, la Nova Banda

de Vilatuxe de Pontevedra, la Banda Sinfònica Estu-

diantil de Música Institució Educativa “San Francisco

de Paula” Chinchiná – Caldas de Colòmbia, la Cor-

poració Musical de la Pobla de Vallbona, la Societat

Musical “L’Amistat” de Villafranqueza d’Alacant i la

Societat Musical Nova Artística d’Anna. A més del

pasdoble de presentació i l’obra lliure, totes elles in-

terpretaran com peça obligada Caucasian Epode del

compositor holandès Alexander Comitas.

En la secció primera, que tindrà lloc el dissabte 20

en sessions de matí i vesprada participaran l’Agru-

pació Musical “L’Amistat” de Quart de Poblet, el

Centre Instructiu Musical de Mislata, la Filarmónica

Beethoven de Campo de Criptana de Ciudad Real, la

Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo i

la Banda Simfònica de la Unió Musical d’Alaquás. To-

tes elles interpretaran com obra obligada Variacions

iròniques de Francisco Bort Ramón.

Finalment, en la Secció d’Honor, totes societats de

música valencianes, estaran la Societat Instructiva

Unió Musical de Tavernes de la Valldigna, la Societat

Unió Musical d’Alberic, la Banda Simfònica Societat

Musical d’Alzira, la Unió Musical de Torrent i la Ban-

Un total de 22 bandes participaran en esta edició del 18 al 21 de juliol.

El Palau de la Música ultima els preparatius per acollir una nova edició del CIBM

El Teatre Castelar de la ciutat serà un any més

l’escenari triat per a acollir la vint-i-huitena

edició del tradicional Certamen de Música de

Moros i Cristians que tindrà lloc el pròxim 4 de maig.

Una de les novetats destacades en el present any

al·ludeix a la dotació econòmica dels premis ja que, a

pesar que el muntant es manté en els 9.000 euros, el

primer premi ascendeix a 5.000 euros, mentre el se-

gon i tercer descendeix en 500 euros, sent de 1.500

euros i 2.500 euros respectivament.

El certamen es durà a terme el pròxim 4 de maig a

partir de les 18:00, hora en que les bandes parti-

cipants començaran el passacarrer que les portarà

des de l’Ajuntament d’Elda fins el Teatre Castelar,

lloc on es realitzaran les audicions del certamen.

La primera en actuar serà la Societat Ateneu Musical

de Cocentaina, a la qual seguiran l’Ateneu Musical

de Rafelguaraf i la Unió Musical “Ciudad de Asís”

d’Alacant.

La peça obligada en el present any serà una mar-

xa cristiana realitzada pel compositor, Miguel Ángel

Mas Mataix, autor del pasdoble que la comparsa de

Pirates va dedicar a Pepe Abellán a Elda.

La marxa, sota el nom de Cristians de plata pretén

enaltir el guardó que amb el mateix nom lliura la

Junta Central de Comparses.

El Teatre Castelar d’Elda acull una nova edició del certamen moros i cristiansTindrà lloc el diumenge 4 de maig i participen tres bandes de música.

Page 30: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

30

Javier Martínez Campos, nominat als Hollywood In Media Awards 2013

El jove compositor i violoncelista valencià Javi-

er Martínez Campos ha estat nominat al pres-

tigiós guardó “Hollywood in Media Awards

2013”, que es lliurarà a Los Àngeles (EEUU) a la fi

d’enguany. Javier competirà amb els altres nominats

en la categoria de Contemporary Orchestral/Instru-

mental Music amb la seua obra Commemoració,

peça finalista en el I Concurs Internacional de Com-

posició “25 Aniversari de l’Orquestra Simfònica del

Vallès” 2012, estrenada per aquesta orquestra en el

Palau de la Música Catalana al maig de 2012.

Javier, de 23 anys, resideix actualment en Düssel-

dorf (Alemanya), on realitza un Màster of Music en

l’especialitat de violoncel en la Robert Schumann

Hochschule amb el professor Gregor Horsch (solis-

ta de la Royal Concertgebouw Orchestra d’Ámster-

dam). A més, és membre de l’European Union Youth

Orchestra (EUYO), amb la qual actuarà en el Palau de

la Música de València el 17 d’abril sota la batuta del

famós pianista i director Vladimir Ashkenazy, sent la

primera vegada en 15 anys que l’orquestra realitza

una gira de concerts per Espanya.

El passat 17 de febrer es va celebrar en el CC

het SPOOR de Harelbeke (Bèlgica) el concert

corresponent a la Final del International Wind

Ensemble Band Composition Contest 2011-2012 de

Harelbeke. L’objectiu d’aquest concurs de composi-

ció d’obres originals per a banda, és el promoure la

música contemporània en l’entorn de les bandes de

música, alhora de contribuir a la notorietat internaci-

onal dels compositors i executants.

El concert va estar a càrrec de la banda belga Konin-

klijk Harmonieorkest Vooruit Harelbeke, dirigida per

Geert Verschaeve. En el concert es van escoltar pel

següent ordre les tres obres finalistes: …after, the

long silence of nothingness de Francisco Zacarés,

Amplitude del compositor britànic Nima Gousheh, i

Secreta del compositor belga Erik Desimpelaere.

Després de la deliberació del jurat, a Francisco Za-

carés, se li va atorgar per la seua obra …after, the

long silence of nothingness, el segon premi d’aquest

concurs internacional. Els altres dos guardons van

recaure en Erik Desimpelaere (primer premi), jove

compositor nascut en Harelbeke i membre de la ban-

da que va interpretar les obres finalistes del concurs,

i Nima Gousheh (tercer premi) de Gran Bretanya.

En aquesta edició de l’International Wind Ensemble

Band Composition Contest 2011-2012 de Harelbeke,

entre una gran quantitat d’obres aspirants enviades

des de 25 paises d’Europa, Amèrica i Àsia, s’han ad-

mès a la fase preliminar del concurs, 52 partitures,

i el jurat ha estat constituït per Lucas Vis (Holanda),

Robert Lemay (Canadà), Luc van Hove (Bégica), An-

dré Laporte (Bégica) i Roland Coryn (Bégica).

Finalment, cal assenyalar una altra bona notícia per

al compositor valencià, i és que l’obra premiada …

after, the long silence of nothingness, ha estat triada

per la banda belga Koninklijk Harmonieorkest Vooruit

Harelbeke, dirigida per Geert Verschaeve, com obra

de lliure elecció per al World Music Contest 2013

de Kerkrade (Holanda), en el qual participaran en la

Concert Division.

Per segona vegada consecutiva el valencià és reconegut a Bélgica.

Francisco Zacarés, premiat en el Concurs Internacional de Composició de Harelbeke

Page 31: Música i Poble N.172 / 2013

31

Música i poble Actualitat

Iñaki Lecumberri i Albert Gonzálvez, nous directors assistents de la Jove Orquestra de la Generalitat

Iñaki Lecumberri Camps i Albert Gonzálvez Cardós

són els nous directors assistents de la Jove Or-

questra de la Generalitat després de superar l’úl-

tima fase de les audicions convocades per CulturArts

per a aquest fi i celebrades en el Palau de les Arts

Reina Sofia en el transcurs de la primera trobada

d’aquesta formació de 2013.

Ambdós s’incorporaran a l’activitat de l’orquestra en

la segona trobada, previst per al pròxim estiu, i les

seues funcions en els dos pròxims anys seran auxili-

ar en la primera fase de cada trobada als professors

docents en els treballs de conjunt, realitzar lectures

de repertori simfònic, preparar els assajos parcials,

dirigir formacions i grups de cambra de la JOGV, així

com substituir al director titular, el mestre Manuel

Galduf, en aquells concerts que decidisca la Unitat

de Música de CulturArts.

Un total de vint-i-un aspirants d’entre 24 i 34 anys,

tots ells estudiants de direcció nascuts o residents a

la Comunitat Valenciana, nascuts després de l’1 de

gener de 1979 i en l’última fase d’estudi de direcció

d’orquestra, van presentar la sol·licitud pertinent en

el seu moment. D’acord amb les bases, d’entre ells,

el tribunal qualificador va seleccionar a deu després

d’estudiar els seus expedients acadèmics i artístics i

de visionar el DVD que se’ls havia sol·licitat.

Els deu preseleccionats van realitzar una primera

prova davant dos pianos amb l’obra La consagración

de la primavera d’Igor Stravinski.

En una segona fase, els quatre finalistes van parti-

cipar en una altra consistent en dirigir a la JOGV en

una de les peces que actualment assaja la formació

durant la seua primera trobada anual: Un americano

en París.

El valenciano Francisco Coll recibe encargos de la London Sinfonietta y la Royal Opera House

El compositor valenciano Francisco Coll con-

tinúa trabajando a un ritmo vertiginoso en

Londres, donde en estos momentos prepara

dos interesantes proyectos. El primero de ellos es un

encargo de la London Sinfonietta para viola y ens-

emble. La obra será estrenada por Paul Silverthorne,

un solista de renombre sobre todo en la interpreta-

ción de música contemporánea.

La obra se estrenará en otoño en el Queen Elisabeth

Hall de Londres y a continuación hay previstos otros

conciertos fuera del reino Unido. Este encargo surgió

tras el estreno en Europa que hicieron de la obra Pie-

dras, que se había estrenado en Los Angeles bajo la

batuta de Thomas Adès. Como cuenta Francisco “los

músicos tuvieron una reacción fantástica y decidie-

ron encargarle una obra original escrita para ellos.

La obra se llama Ad Marginem, y es para viola solista

y ensemble”.

El segundo proyecto es un co-encargo por parte de

tres instituciones: la Royal Opera House de Londres,

el Festival de Aldeburgh y la Opera North de Leeds.

Las tres entidades le han encargado una ópera de

cámara para la temporada 2013/2014. La obra está

basada en algunos textos del escritor checo Franz

Kafka y la libretista será la escritora australiana Me-

redith Oakes.

Francisco Coll (Valencia, 1985) estudió en los Con-

servatorios Superiores de Valencia y de Madrid,

donde obtuvo el Premio de Honor de Fin de Carre-

ra. En 2008 empieza un Máster de composición en

la Guildhall School of Music and Drama (Londres),

consiguiendo el Ian Horsburgh Memorial Prize por

la mejor obra de posgrado. Paralelamente estudia

composición con Thomas Adès.

Su música ha sido interpretada por la Orquesta Sin-

fónica de Londres, Orquesta Fílarmónica de Nueva

York, Orquesta Fílarmónica de Los Angeles, London

Sinfonietta, entre otros...

Así mismo ha recibido encargos de la Orquesta Fi-

larmónica de Los Angeles, Orquesta Sinfónica de

Londres, Orquesta Nacional de España, City of Lon-

don Festival, Festival de Aix-en Provence (Francia),

Festival de Verbier (Suiza), IVM, etc... y ha ganado

diversos concursos internacionales de composición.

Coll en un ensayo de la JOGV en 2013 en Torrevieja.

Page 32: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

32

L’Associació Espanyola de Tubes i Bombardins

(AETYB), és una entitat que vol promocionar,

donar a conèixer i incentivar la pràctica instru-

mental de la tuba i el bombardí a Espanya.

AETYB pretén ser una associació integradora, que

done cabuda a tots els músics que practiquen

aquests instruments en el nostre país, difonent l’ac-

tivitat musical relacionada amb la tuba i el bombardí

a Espanya i afavorint els avanços pedagògics rela-

cionats amb l’ensenyament d’aquests instruments.

Així mateix, des de l’associació es va a fomentar l’in-

tercanvi de coneixements tècnics i musicals entre

els intèrprets, les relacions artístiques, formatives i

humanes entre els socis, la promoció dels intèrprets

espanyols, la creació de música per a aquests ins-

truments i la promoció del repertori original existent

a Espanya.

Per a això, AETYB ha creat una pàgina web en la qual

informarà de totes les seues activitats, entre elles

conferències, concerts i cursos de formació, i des de

la qual es publicaran treballs pedagògics relacionats

amb la matèria, entrevistes i articles d’interès, etc

Des de l’Associació Espanyola de Tubas i Bombar-

dins es convida a tots aquells músics que toquen

Naix l’Associació Espanyola de tubes i bombardins (AETYB)

primer concert de la gira va celebrar-se en l’Audi-

tori de la Ràdio Nacional d’Algèria el 18 de març.

Interpretaren música simfònica algeriana (Ahmed

Wahbi i Sid-Ahmed Belli), alacantina (Vicent Egea) i

la Tercera Simfonia (Eroica) de Beethoven.

L’OSNA és una de les orquestres simfòniques naci-

onals emergents en el món. Va ser creada en 1992

pel ministeri de Cultura d’Algèria, i la seua missió és

promoure, difondre i fer descobrir la música clàssica

universal en tot el territori nacional algerià, així com

donar a conèixer el seu repertori simfònic.

El passat 25 de març el director de Muro, José

R. Pascual Vilaplana, va actuar com director

convidat de la Slovenian Armed Forces Band

(SAF), la Banda de les Forces Armades d’Eslovènia,

en un concert extraordinari que va tindre lloc en

l’Auditori del Carcajev dom (cultural and congress

center) de Ljubljana, la capital eslovena. En el mateix

s’interpretaren obres de M. Camphouse, V. Valencia

i D. Gillingham.

La SAF és una de les formacions professionals ban-

dístiques més importants d’Europa, la qual sol treba-

llar cada any amb diferents directors internacionals

en un concert extraordinari de primavera. Enguany

ha segut Pascual Vilaplana l’encarregat d’oferir

aquest concert.

García Vidal, amb l’orquestra d’Algèria

D’altra banda, els dies 22 i 23 de març l’Orchestre

Symphonique National Algerienne va realitzar la pri-

mera gira de la seua història a Espanya, i al capda-

vant es va situar un dels joves directors d’orquestra

espanyols de major rellevància. En els últims dos

anys Ignacio García Vidal ha collit importantísims

èxits dirigint com a convidat aquesta orquestra, amb

la qual ha afrontat un variat repertori (des de gran

simfonisme a música de compositors algerians pas-

sant per repertori espanyol) i a la qual ha imprès una

personal manera de treball. Els positius resultats ob-

tinguts pel director espanyol han calat profundament

en els músics, el públic, els mitjans de comunicació

i els gestors culturals algerians, qui han valorat la

seua sòlida preparació, la seua qualitat com director

i les seues altes capacitats creatives i de gestió.

Els concerts a Espanya van tindre lloc amb motiu de

la inauguració del nou espai de Casa “Mediterrani”

a Alacant (23 de març), i en l’Auditori “El Teular”

de Cocentaina (22 de març, en dues sessions: un

concert per a xiquets i un concert de gala), si bé el

Pascual Vilaplana dirigeix a Eslovènia

aquests instruments a formar part d’ella.

Més informació: http://www.aetyb.org/

José Rafael Pascual-Vilaplana. José Ignacio García Vidal.

Page 33: Música i Poble N.172 / 2013

33

Música i poble Actualitat

Després d’una llarga malaltia, el passat 12 de

març va morir el director d’orquestra José

María Cervera Collado (Buñol, 1945). Les

seues restes mortals van ser incinerades en el cre-

matori del Cementiri Municipal de València. Un últim

adeu en el qual el mestre valencià va rebre un home-

natge per part dels familiars, amics, músics i sobre

tot, admiradors que van voler reconèixer amb la seua

preséncia la seua tasca en favor de la música.

Trajectòria imparable

Naix a Bunyol, (València). És fill adoptiu d’Alboraig.

Estudia en el Conservatori Superior de València i

amb F. Ferrara en l’Acadèmia Musical Chigiana en

Siena, on obté el Premi d’Honor. Entre 1976-1979 és

director titular de l’Orquestra Municipal de València

i director musical del Festival de Montepulciano (Ità-

lia), i entre el 1985 i 1990 és Generalmusikdirektor

de l’òpera de Karlsruhe. En 1984 dirigeix l’ONE en el

Festival de Granada.

Ha dirigit orquestres com: Wienner Philharmonikeer,

München Symphoniker, Salzburg Mozarteum, Lon-

don Philharmonia, Bayerishe Rundfunk Orchestra,

Berliner Philharmoniker, Hamburg Radie Symphony

Orchestra, Royal Philharmonic, Donen Haag Resi-

dentie Orchestra, Rotterdam Philharmonic, Hilver-

sum Radie, National de France, Vancuver Symphony,

Québec Budapest Ràdio, Sinfonica Nazionalle della

RAI de Milà, English Chamber Orchestra, Donen Nor-

Mor el director d’orquestra José Mª Cervera Collado

she Operes Orkester, Sinfònica de Tenerife, Filarmó-

nica de Gran Canària, ONE, sinfòniques de Madrid,

RTVE, Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, del Liceu

de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de

la Comunitat de Madrid, orquestres de Granada, Va-

lència, Filarmónica de Màlaga, Còrdova, Orquestra

del Teatre Bolshoi de Moscou, del Teatre Mariinski

de Sant Petersburg, Filarmónica Nacional de Lituà-

nia, d’Estònia, NHK de Tòquio, New Yersey Orchestra.

Ha col·laborat amb solistes com M. Maisky, B. Belkin,

N. Yepes, J. Achúcarro, D. Bashkirov, I. Bronfman, C.

Zacharias, G. Saham, A. Wats, H. Schiff, K. Jalkowitz,

M. Robles…

Com director d’òpera ha dirigit en els festivals i te-

atres d’òpera més importants del món. Ha treballat

amb cantants de la talla de M. Caballé, J.Aragall, P.

Domingo, J. Carreras, J. Pons, P. Cappuccilli, I. Con-

trubas, I. Gruberova, B. Hendricks i R. Kollo.

Pere Sanz Alcover guanya el IV Concurs de Marxes Processionals de San Pedro de Pinatar

El passat 15 de març va tenir lloc la fase final

del IV Concurs Nacional de Marxes Procesio-

nals de San Pedro del Pinatar. En aquesta edi-

ció del concurs, el primer premi va ser per al com-

positor de Meliana (València) Pere Sanz Alcover, amb

l’obra presentada sota el lema Providència.

En aquesta IV edició del concurs, el jurat ha rebut

prop de mig centenar de composicions d’autors de

tota Espanya, de les quals han seleccionat cinc te-

mes finalistes que van ser interpretats en concert

públic per la Unión Musical de San Pedro del Pinatar.

El jurat del concurs va estar presidit per la directora

titular de la Unión Musical San Pedro, Isabel María

Rubio, i compost per Joaquín Grau, Armando Berna-

béu, Francisco Martínez i José Ibáñez.

Amb aquest premi, el compositor i director Pere

Sanz, obté un nou reconeixement en la seua carrera

com compositor.

Page 34: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

34

par el atril con el Preludio y Allegro en el estilo de

Paganini (nada más apropiado, pues está por medio

el violín). Kreisler, que se desenvolvía muy a gusto

en su oficio, supo dejar en buen lugar al genovés, lo

mismo que Rachmaninov con su Rapsodia sobre un

tema de Paganini. Opus 43, para piano y orquesta.

Luego una composición titulada Minstrels y no Mins-

trel, como se leía ne el programa de mano, fue in-

terpretada también por Ferriz. El autor de la misma

era Claude-Achille Debussy. Es la última del primer

cuaderno de los Preludios, que dio a conocer entre

1910 y 1913. Especie de “álter ego” del Impresionis-

mo Musical galo, puso en el pentagrama las notas

que representaban a un payaso negro cantando en

una función de variedades.

Con alguna connotación del título anterior de la pie-

za de Debussy, Kreisler crea una serenata a la que

da el título de Polichinela. Aquí, pensamos, que el

autor trata de compaginar lo festivo con lo grotes-

co; igualmente fue ocurrencia de Stravinsky con la

Pulchinela, en forma de ballet, interpretado en París

el año 1920.

Nació en Algemesí (Valencia), el 26 de mayo

de 1913. Su innegable vocación por la mú-

sica determinó en él cursar los estudios de

Violín con D. José Marnuel Izquierdo; Solfeo y Armo-

nía con D. Pedro Sosa y Composición con D. Manuel

Palau.

Inteligente, capaz de afrontar cursos y reválidas, con

el prurito de llegar hasta el final, obtuvo por unani-

midad el premio de Primera Clase de Violín que le

otorgó el Conservatorio de Valencia, en cuyas aulas

también se preparó de las asignaturas complemen-

tarias: Historia de la Música, Estética y Piano. No fue

en balde, pues, como “recompensa”, consiguió en

1935 una beca para ampliación de estudios de Violín

en París con André Tourret.

Una de las actuaciones de José Ferriz –que vamos

a glosar- ocupará, en su primera parte, todo nues-

tro trabajo en la revista Música i Poble. Tuvo lugar el

29 de junio de 1936, a las 22:30 horas, en Valencia,

en cuyo Conservatorio iba a comenzar un Recital de

Violín dividido en tres partes. Ferriz, artista pensiona-

do por el Monte de Piedad, tuvo como colaborador, al

piano, a D. Enrique Belenguer Estela.

PRIMERA PARTE.- Se escuchó la Sonata nº 8 en Sol

Mayor, Op. 30. Núm. 3, de Ludwig van Beethoven.

Los movimientos de la misma son los siguientes:

Allegro assai, Tempo de Minuetto y Allegro Vivace.

En alguna época fue la más interpretada después de

la Op. 47 –dedicada al compositor y violinista fran-

cés Rodolphe Kreutzer; el Op. 30, Núm, 2 y el Op. 24

en Fa Mayor “La Primavera”.

La Folia, de Arcangelo Corelli, que forma parte del

Op. 5, para Violín y Clave toma el nombre de una de

las doce sonatas que compuso este autor italiano.

Precisamente es la última y está en la tonalidad de

“en Re menor”. Mencionamos aquí que con el ape-

llido Corelli figura el nombre e ídem de quien realizó

la transcripción de La Folia. Se trata de Fritz Kreisler

(1875-1962).

SEGUNDA PARTE.- Sólo una obra; y lo insólito del

“caso” era que en el programa de mano no mencio-

naba el nombre de la correspondiente orquesta. Se

leía: Concierto en si menor y el apellido del autor, que

es Saint-Saëns.

Es el Núm. 3 para Violín. Op. 61 y data del año 1880.

Saint-Saëns se lo dedicó a Pablo Sarasate, que lo

estrenó con el mejor acierto posible. Por eso, José

Ferriz procuró estar a la altura de las circunstancias

que demandaban los tres tiempos de que consta di-

cho Concierto: Allegro non troppo, Andantino quasi

Allegretto y Molto moderato e Maestoso encadenán-

dose éste con el Allegro non troppo final.

De Jacinto Ruiz Manzanares, nacido en Corella (Lo-

groño) (1), el 23 de marzo de 1872 y fallecido en

Valencia el 15 de noviembre de 1937 (2), figuraba

en primer lugar abriendo la TERCERA PARTE, con

su obra titulada Recitado y Aria, para violín y piano,

encuadrada en lo que se ha llamado “Música pro-

fana”. La crítica musical califica las composiciones

pianísticas de Ruiz Manzanares como “…un eco de

Schumann y Chopin” ¿o quizá todavía más? Tampo-

co hay que desdeñar o mostrar indiferencia ante sus

canciones inspiradas en el canto popular castellano,

pues estuvo bastantes (?) años en Valladolid, donde

ejerció la docencia, llegando a ser Director de la Es-

cuela de Música.

En el Ateneo de Pucela organizó las veladas relativas

al arte del que nos ocupamos, rememorando igual-

mente la sagaz crítica que ejerció Ruiz Manzanares

y su condición de ensayista en cuestiones que afec-

taban a su labor cultural.

La Canción y Pavana de Luis XIII es una obra de

François Couperin “El Grande”, que Kreisler adaptó

para violín… Versos musicados y la danza de carác-

ter cortesano, ésta procedente de Padua, nos sitúan

en la Francia a caballo entre los siglos XVII y XVIII.

Referente al baile italiano, Felipe Pedrell discrepa en

cuanto a su origen, indicando que es de procedencia

española.

Kreisler “al modo de Ferriz”, volvía, otra vez, a ocu-

El centenario del maestro-director D. José Ferriz Llorens (1)Por Francisco Díaz Ferrer.

Page 35: Música i Poble N.172 / 2013

35

Música i poble Actualitat

En algunos “pasajes musicales” se encuentran

melodías de Pergolesi (1710-1736), dando un aire

neoclásico al mismo. ¡Naturalmente, Ferriz no entra-

ba en esas elucubraciones!

Aquel Recital de Violín, tan lejano en el tiempo,

concluyó con La vida breve, de nuestro ínclito Ma-

nuel de Falla –versión, esta vez, de Kreisler-, una

ópera en dos actos con libreto de Carlos Fernández

Shaw.

La vida breve fue para el gaditano un espaldarazo a

su creación musical, pues en 1904 obtuvo el primer

premio en un concurso que convocó la Real Acade-

mia de San Fernando.

Los agradables sonidos del violín realzaban la tarea

de Kreisler y José Ferriz, de principio a fin, deleitó al

público que presenció el aludido acto.

Notas:

(1) Actualmente la Comunidad Autónoma de La Rioja.

(2) Fue profesor del Conservatorio de la capital del

Turia.

Alhaja Viajes organiza un año más y este ya es

el octavo, su Encuentro de Bandas de Música,

que en esta edición tendrá lugar los días 3, 4

y 5 de mayo en las instalaciones castellonenses de

Marina D’Or, en Oropesa del Mar.

La música y la diversión son las grandes protagonis-

tas del Encuentro, gracias a todos los músicos que

participan cada año, incluso en repetidas ocasiones,

ofreciendo a todos unas actuaciones siempre ma-

ravillosas. Por ello, desde la empresa organizadora

han querido premiar este esfuerzo con un programa

más extenso a un precio aún más reducido, con el

objetivo de “contar con todos vosotros para disfrutar

del mar, de la noche, de la música y de los buenos

amigos”.

Más información e inscripciones a través del teléfo-

no 96.351.41.51, en el correo electrónico viajes@

circuitosculturales.com o en la web:

www.circuitosculturales.com.

Marina d’Or acogerá el mes de mayo un nuevo encuentro de bandas de música

José Ferriz con el maestro Tomás Ridaura. Fuente: Ateneo Musical del Puerto.

Page 36: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

36

La utilización de las TIC como complemento

al trabajo desarrollado en el aula y también

como herramienta que nos va a permitir pre-

parar actividades y materiales para el aula, suele

estar ligada a los programas informáticos.

Formatos de distribución

Estos programas pueden ser encontrados en distin-

tos formatos:

• Shareware: Representa la modalidad

más abundante en distribución de programas; se

trata de programas gratuitos de prueba (Demo), li-

mitados en el tiempo de utilización o en alguna de

sus potencialidades. Con el tiempo habrá que pagar

para continuar utilizándolo o poder usar todas sus

herramientas.

•Freeware:Se tratadeprogramasgra-

tuitos, por tiempo ilimitado y de libre distribución.

•Softwarecomercial:Programasquepo-

demos adquirir mediante el pago de unos derechos

para su utilización.

•Software libre:Programasconcódigo

abierto, de libre distribución y de uso gratuito. Se

permite su uso, copia, estudio, modificación y redis-

tribución libre.

También los podremos encontrar en diferentes mo-

La incorporación de las TIC en las escuelas de música. Internet (II): Tipología, función y localización de programas

dalidades, según sea su utilidad:

•Editoresdepartituras:Permitenlaedi-

ción, reproducción y obtención/impresión de parti-

cellas. Pueden guardar en formatos compatibles con

otros editores (Music XML), formatos de intercambio

con instrumentos electrónicos (MIDI) o, simplemente

como pdf.

•Editoresdeaudio:Permiten la edición

de audio mediante superposición de pistas, la repro-

ducción y la importación/exportación a los formatos

comprimidos más habituales.

•SecuenciadoresMIDI:Se tratadeedi-

tores MIDI que también admiten pistas de audio y

trabajan con una amplia paleta de instrumentos

electrónicos y de bases de sonido.

• Programas de tutorización y entrena-

miento: Programas para el aprendizaje musical y

también para el entrenamiento para la música.

• Otros programas: metrónomos, afina-

dores, editores de video, capturadores de audio/

vídeo, karaokes, grabadores de CD/DVD, sintetizado-

res, fuentes de sonido, scanner…

Finalmente, existen diferentes sistemas operativos y,

consecuentemente, encontraremos programas para

cada uno de ellos, e incluso algunos que funcionan

en varios sistemas.

En Internet encontraremos distintas webs en las que

localizar todo este material, algunas son repositorios

de programas y otras son entidades oficiales o fun-

daciones que ofrecen este material gratuitamente.

La web más conocida por su capacidad recopilatoria

y organizativa es Shareware Music Machine, ahora

conocida como Hitsquad Music Software:

http://www.hitsquad.com/smm/

En la misma, encontraremos casi 8000 aplicaciones

para sistemas operativos tan variados como Win-

dows, Mac, Linux, iPhone y Android.

Paquetes de programas

Otra opción a la hora de procurarnos herramientas

para el aula, es la de conseguir un paquete completo

de programas. Suelen pertenecer al sistema ope-

rativo Linux y se trata de distribuciones completas

dedicadas a la música:

•Ubuntu Studio: Distribución de Ubuntu

dedicada al entorno multimedia que contiene una

completa colección de programas para la música, la

imagen y los gráficos. Desde hace años es la mejor

en su segmento. En la Comunidad Valenciana existe

una distribución denominada Lliurex Música basada

en este paquete de programas.

http://ubuntustudio.org/

h t t p : / / a r x i u . l l i u r e x . n e t / i n d e x .

php?lang=es&ver=12.06

•Musix: Resultado del trabajo colabora-

tivo de una comunidad de músicos, programadores

y desarrolladores, 100% libre y que cuenta con un

amplio catálogo de programas para la música, la

imagen y los gráficos. Es multilenguaje, soportando

el castellano, catalán, euskera y gallego.

http://musix.org.ar/

• 64 Studio: Otra distribución Linux dedi-

cada al programario para la música.

http://www.64studio.com/

Por Remigi Morant Navasquillo. Universitat de València

Noteflight.

Page 37: Música i Poble N.172 / 2013

37

Música i poble Actualitat

Resumen de programas recomendados

Los programas que proponemos son interesantes

por su coste nulo, buenas prestaciones y mejora

continua:

Edición de partituras:

Musescore

http://musescore.org/es

Windows, Mac y Linux

Edición de audio:

Audacity

http://audacity.sourceforge.net/?lang=es

Windows, Mac y Linux

Secuenciación:

Rosegarden

http://www.rosegardenmusic.com/

Linux

LMMS (Linux Multimedia Studio)

http://lmms.sourceforge.net/

Linux, Windows

Edición de video lineal:

Avidemux

http://fixounet.free.fr/avidemux/

Windows, Mac y Linux

Pitivi

http://www.pitivi.org/

Linux

Edición de video no lineal:

Open Shot

http://www.openshotvideo.com/

Linux

Kdenlive

http://www.kdenlive.org/

Linux

Windows Movie Maker (Incluido en el pa-

quete Windows, no es libre)

http://windows.microsoft.com/es-ES/

windows-live/movie-maker-get-started

Windows

Programas para ripear DVDs

DVD Shrink

http://www.dvdshrink.org/

Windows

Handbrake

http://handbrake.fr/

Windows, Mac, Linux

Programas para ripear CDs

dBpoweramp Music Converter

http://www.dbpoweramp.com/dmc.htm

Windows

Sound Juicer

https://live.gnome.org/SoundJuicer

Linux

Programas para convertir formatos y capturar:

aTube Catcher

http://atubecatcher.es/

Windows

Programas que funcionan on line:

Estas propuestas tienen la ventaja de que, dado que

funcionan on line, no necesitan instalación y son

funcionales en cualquier sistema operativo, siem-

pre que contemos con acceso a Internet. Además,

permiten compartir los archivos creados con otros

usuarios:

•Noteflight

Editor de partituras on line con total fun-

cionalidad, que permite insertar la partitura con su

reproductor en una web o blog y cuenta con una am-

plia base de datos de partituras.

http://www.noteflight.com/login

•Soundation Studio

Editor de audio on line. Permite compartir

los archivos.

http://soundation.com/studio

•iNudge

Secuenciador Midi on line. Permite com-

partir los archivos.

http://www.inudge.net/

• Incredibox

Aplicación on line que permite jugar

creando de propuestas beatbox me

diante diferentes combinaciones de

loops de audio creados por el artista

francés Incredible Polo.

http://www.incredibox.com/en/#/application

•On line Convert

Conversor on line de muchos tipos de for

matos

http://www.online-convert.com/es?fl=es

•Clip Converter

Conversor on line de audio y vídeo.

http://www.clipconverter.cc/es/

Musescore.

Incredibox.

Rosegarden.

Page 38: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

38

Por José Mª Valls Satorres.

De fonógrafos, gramófonos y bandas de música

En una era en la que el mundo del sonido dis-

pone de nuevos y más perfeccionados sopor-

tes, parece un tema vano hablar del fonógrafo

y el gramófono, dos inventos producidos en el siglo

XIX. Echar la vista atrás y analizar cómo se configuró

allá por el tramo final del novecento, cuya invención

se convirtió en un suceso de primera magnitud para

la música -Debussy afirmó que estos aparatos ase-

gurarían a la música “Una inmortalidad completa y

meticulosa”- y, una excusa para liberar del olvido y

hacer revivir sus evocadores registros sonoros, más

cuando en un mundo en el que es algo cotidiano el

portar en el bolsillo un pequeño dispositivo o instru-

mento como un teléfono móvil en el que se guardan

y se pueden reproducir horas y horas de música, el

intercambio a través de la redes de Internet de enor-

mes cantidades de música grabada, el mundo del

disco puede estar más que superado.

Thomas Alva Edison (1847-1931) fue el primero en

fabricar, en 1878, una máquina bautizada con el

nombre de Fonógrafo, pero el principio de la graba-

ción sonora, se debe al poeta y físico francés Charles

Cros (1842-1888), el 30 de abril de 1877, se anti-

cipó a Edison quien lo patentó el 19 de diciembre

de 1877.

El Gramófono fue concebido por Emil Berliner (1851-

1929) en 1889, se registró en una fábrica de jugue-

tes. Un aparato provisto de una especie de embudo

y una manivela para darle vueltas. En 1909 la “Gra-

mophone Company” de Londres elige como marca

el cuadro del perro escuchando, “La Voz de su Amo”,

diseñado por el pintor Francis Barraud.

Referente a este descubrimiento y las bandas de

música hay que señalar que tuvieron una amplia

representación en los primitivos registros sonoros;

su vigorosa sonoridad, brillante, de poder, venia muy

bien a las primarias maneras de grabación.

En los primeros cilindros y discos, había marchas,

pasodobles, polcas valses, romanzas, música po-

pular, canciones, etc., la limitación en tecnología

obligaba a grabar piezas de poca duración. Llama

poderosamente la atención que para una grabación

de cilindros o fonograma, una banda podía recoger

sus sonidos por diez grabadoras de cilindro provisto

de grandes bocinas de latón en forma de corneta,

por este procedimiento a lo largo de tres horas la

formación bandística habría tocado treinta veces la

misma pieza; en aquel momento se dispondría de

trescientos cilindros dispuestos para la venta. Esta

antigua manera de grabar requería mucho empeño

y buen aguante para continuar repitiendo la misma

pieza. El triunfo del gramófono de Berliner, sobre el

fonógrafo de Edison, se apoya en un sistema para

crear una matriz en metal a partir del original en

cera, con lo que se podían hacer duplicaciones. El

éxito de la duplicación fue una de las causas del

predominio de los discos sobre los cilindros.

A mediados de junio de 1895 se lleva a cabo en el

Círculo Industrial de Alcoy una grabación para el

fonógrafo de cilindros. Realmente eran unas fun-

ciones fonográficas donde el público podía asistir

a las grabaciones y, aprovechando la aparición de

algunos artistas, adquirir directamente una pieza

musical y conseguir una grabación propia. En una

de esas funciones la música Nova d’Alcoi, entonces

Nueva del Iris, graba bajo la dirección de Julio Lapor-

ta Hellín, el pasodoble de El tambor de granaderos

de Chapí, perteneciente a la zarzuela del mismo

nombre, estrenada en el teatro Eslava de Madrid el

16 de noviembre de 1894, y otro pasodoble titula-

do ¡Viva Alcoy! del propio director. El diario local El

Serpis (18 VI 1895) destaca: “...fueron ejecutados

admirablemente ambos pasodobles por la Nueva del

Iris”. Hemos buscado afanosamente estos registros,

Page 39: Música i Poble N.172 / 2013

39

Música i poble Actualitat

lamentablemente no tenemos noticias de su destino,

debido en parte, a que los organizadores de estas

funciones viajaban continuamente de sitio en sitio

con el invento como una atracción itinerante, tam-

bién a que los fonógrafos eran aparatos con unos

precios elevados, por lo que muy pocos particulares

podían permitirse un antojo tan costoso.

Para el catálogo de fonogramas de Hijos de Blas

Cuesta de la calle del Mercado nº 71 de Valencia,

aparecen grabaciones de pasodobles, marchas y

otras piezas, por la banda de música del Regimiento

Vizcaya de guarnición en Alcoy. Otra muestra de la

fonografía la encontramos en un registro de la banda

de música del Regimiento de Guadalajara destacado

en Valencia, que se puede escuchar en el excelente

disco compacto “Primeras Grabaciones Fonográfi-

cas en Aragón 1898-1903”, se trata de un vals-jota

titulado Olé! que fue grabado para los cilindros Puer-

to y Novella de Valencia a principios del siglo XX. Un

probado documento musical de hace más de una

centuria, recuperado y pasado a soporte digital, un

testimonio sonoro que nos hace viajar a una época

lejana de nuestras bandas.

Hace unos años, en una de mis visitas a una tien-

da de discos de segunda mano, en busca de vinilos

agotados o descatalogados, me encontré en una

zona del local con un importante número de cajas

precintadas, en las que, en su interior se guardaban

discos de pizarra de 78 rpm, había una caja que aun

no estaba cerrada, en aquel momento me fui al due-

ño y le dije: ¿Pepe, puedo ojear esa caja de discos

antiguos que está abierta? El me contestó: ¡puedes

hacerlo!, pero tienes que saber que todo el contenido

de esas cajas, está reservado para una productora

de cine; quieren rodar una escena donde una masa

de discos ha de ser esparcida por el suelo y luego

apisonada. Me impresionó la explicación que me dio,

me produjo espanto pensar que todas aquellas le-

janas grabaciones de cantantes, solistas, orquestas,

etc., de un alto valor histórico y una fuente impor-

tante de información sobre la cultura musical de un

tiempo, iban a ser destruidos por la simpleza de un

guión o el capricho de un director de cine. Me puse a

revisar los discos y, el primer ejemplar que me vino

a las manos, fue una sorpresa, estaba grabado por la

Banda Municipal de Valencia, un disco, que visto el

interés y la disposición que mostré en adquirirlo, el

dueño de la tienda tuvo el grato detalle de regalarme.

Los registros gramofónicos de esta centenaria for-

mación se remontan más menos a 1910-1911,

según hemos podido comprobar en una revista de

Blanco y Negro (28-V-1911). La cita tomada de la

sección de “Anuncios por Palabras” dice: “La Banda

Municipal de Valencia, la del Real Cuerpo de Alabar-

deros, la de Figueras, la Municipal de Barcelona, la

de Milán, la de Londres, y casi todas las de Europa

y América han impresionado discos para los gramó-

fonos de Ureña”.

Del mismo modo hay que señalar que en el catálogo

general “Discos Gramophone” de agosto de 1910,

en su apartado de bandas de música, aun no figura

ningún registro de esta formación, si bien, se puede

apreciar que la numeración de algunas grabaciones

publicadas en dicho medio, son cercanas a la asig-

nada a este disco; sin confirmar la fecha y el entorno

en que fue editado, parecen muestras notables de

uno de los primeros registros sonoros de la banda

valenciana.

Descubrir de pronto en uno de estos viejos y pesados

discos de pizarra, música de un compositor valen-

ciano, grabado en los primeros años del siglo XX, fue

una fantástica maravilla, además cuando se daba

por hecho de que los primeros discos impresos por

la Banda Municipal de Valencia, con Luis Ayllón de

director, se empiezan a editar hacia 1928. El disco,

que en su etiqueta de color verde oscuro, aparece el

distintivo “Monarch Record Gramophone” contiene

por su única cara el “Andante de la Rapsodia Espa-

ñola” de Salvador Giner, no figura el nombre del di-

rector, cosa algo frecuente en aquellos años, aunque

es posible, sin afirmar nada, que se tratase de Emilio

Vega Manzano, ya que este maestro estuvo de titular

en esta formación hasta principios de 1911, y en su

repertorio habitual figuraba esta obra.

Concluyendo: Un disco, un documento sonoro, his-

toria viva ante nosotros de una banda de música a

poco de crearse, no hay duda que aporta emoción.

Nos pone en pie. ¿Para qué más?

José Mª Valls Satorres. Madrid, enero de 2013

Page 40: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

40

Normalmente las grietas suelen producirse en la

parte superior. Debes indicar a tu cliente que te ha

confiado su instrumento que debe quitar la humedad

en periodos cortos. Aunque parezca una exageración

ayuda a prevenir las roturas.

En otras ocasiones hemos hablado del aceite de

nuez del árbol de tung. Si periódicamente utilizamos

este aceite conseguiremos que la madera perma-

nezca endurecida e impida las roturas. Este aceite

es un poco caro pero por su calidad merece la pena

el empleo regular de éste.

Veamos cómo procedemos para poder cerrar con

seguridad y efectividad la grieta en la madera.

Lo primero que debemos hacer será desmontar las

llaves del cuerpo superior si fuera necesario para

trabajar con comodidad y seguridad. Una vez ten-

gamos la pieza desmontada, deberemos humedecer

la zona afectada con un paño húmedo que colocare-

mos en el interior del tubo del clarinete.

Una vez colocado el paño que podemos utilizar inclu-

so como el de secado, colocamos la pieza humede-

cida en una zona ventilada para que realice un seca-

do natural. Lo que conseguimos con esta operación

es abrir un poco más la grieta ya que realmente lo

que vemos en la superficie del clarinete no es más

que una mínima parte de la apertura de la madera.

Cuando esté completamente seco el paño lo retirare-

mos observando que realmente la madera ha abierto

un poco más, y es entonces cuando debemos actuar.

Cuando la pieza esté completamente seca debere-

mos limpiar la zona agrietada intentando sacar al-

guna piececita de madera que pudiera estar suelta

en el interior. Este trabajo se debe realizar con una

cuchilla muy fina.

Una vez limpia la totalidad de la grieta o fisura, de-

bemos aplicar con un inyector en la zona agrietada

pegamento de cianocrilato especial. Hay un produc-

to en el mercado que favorece un pegado especial-

mente duro. Es importante realizar unas pequeñas

deposiciones para que penetre con facilidad en el

interior y conseguir que el pegado sea lo más pro-

Este apartado tiene una gran importancia pues

se trata de un tema especialmente delicado

y su reparación debe ser realizada con gran

profesionalidad. Vamos a tratar de aprender a solu-

cionar este problema tan frecuente.

Debemos saber que el cambio brusco de tempe-

raturas deriva o puede derivar en un agrietamiento

de la madera. Los cambios estacionales son uno de

los factores que implican este fatídico problema. A

veces también depende en gran medida por la cu-

ración que posea la madera. Una madera no tratada

adecuadamente puede dar lugar a roturas. Una ma-

dera talada tempranamente es susceptible de rotura

ya que el duramen no es suficientemente compacto.

Por tal motivo, se está poniendo y cuestionando la

producción de los nuevos clarinetes fabricados con

granadilla o ébano mezclado con resina Epoxy, ya

que la estructura de estos no se altera aunque se les

exponga a cambios bruscos de temperatura.

Cómo reparar las grietas en la madera del clarinete

fundo posible.

Si es así, conseguiremos una mejor obturación de

la madera. Posteriormente seguiremos colocando

cianocrilato hasta que quede una pequeña duna de

pegamento y polvo de ébano que aplicaremos al fi-

nalizar el pegado.

Pegado y colocación de polvo de ébano

Una vez colocado el material dejaremos que seque

durante unas horas para que el pegado sea muy

compacto, debiendo posteriormente trabajar y mol-

dear la madera.

Para retirar el material sobrante, utilizaremos con

mucha destreza un limatón de diente de corte medio

debiendo ejecutar la manipulación mediante giros de

muñeca con energía y con la protección necesaria

para no dañar elementos anexos al clarinete.

Una vez retirada la parte más abrupta, procederemos

a moldear la zona de la grieta con una lija de uñas

muy fina. A continuación colocaremos grasa de litio

por encima de la grieta, y un poco de polvo de éba-

no que también depositaremos en la superficie de la

madera. Posteriormente lijaremos toda la zona hasta

conseguir igualar en color y forma toda la madera.

Después retiraremos el material colocado en la ma-

dera y con el transverso de la lija fina (que pode-

mos ver que tiene unas características muy blandas

parecidas a la goma), frotaremos la madera hasta

conseguir un brillo espejo perfecto.

Una vez acabado el trabajo es conveniente expan-

dir una pequeña cantidad de cera de abeja sobre la

madera un par de horas y más tarde aplicaremos en

todo el cuerpo superior o inferior del clarinete una

impregnación de aceite de nuez del árbol de tung,

para que endurezca la madera y se realice una com-

pactación del material. Este aceite lo dejaremos ac-

tuar unas dos horas y posteriormente retiraremos el

sobrante con un paño para dejar la madera limpia y

lista para su montaje.

Más información:

[email protected]

www.marventclarinets.com

Reparación de grietas del clarinetePor Manuel Martín Ventura. Técnico-reparador de instrumentos musicales.Profesor del Conservatorio Superior de Música de Valencia.

Page 41: Música i Poble N.172 / 2013

41

Música i poble Actualitat

Aunque para la mayoría representa “lo sonoro”

del impresionismo, a Debussy le desagra-

daba que le llamaran impresionista: no se

identificaba tanto con los pintores de esa filiación

como con el simbolismo literario. Aprovechamos el

150 aniversario del nacimiento del francés para co-

mentar su música de inspiración hispana, manifiesta

en Iberia y en las pianísticas Soirée dans Grenade,

La Puerta del Vino y Lindaraja; esta última, para dos

pianos.

Iberia es la parte más conocida de Images, obra ésta

algo descriptiva que como postales de viaje mues-

tra aspectos de Escocia (Gigues), España (Iberia) y

Francia (Rondes de Printemps). En este tríptico fo-

lklórico la imaginación venida a menos del composi-

tor habría tenido que recurrir a temas de inspiración

popular para en definitiva seguir en la brecha. En su

momento fue acusado de academicismo, compa-

rándose desventajosamente estas piezas con otras

precedentes como La Mer.

Su creación sorprende en Debussy, no muy partida-

rio de apoyarse en el folklore a la hora de componer.

A decir verdad, tal procedimiento era frecuente en la

Francia de entonces en el entorno de Vincent d’Indy

y la Schola Cantorum. Debussy pensaba que las

melodías populares no se avenían a los desarrollos

sinfónicos. No era bueno, decía, endomingar figuras

campesinas hasta más no poder para justificar su

presencia en la “fiesta sinfónica”, pues se sentirían

torpes en tal sociedad.

En Iberia lo español se define por la elección de ins-

trumentos como la pandereta y las castañuelas. Di-

versas secuencias rítmicas e inflexiones melódicas,

por otra parte, están tomadas del folklore. Se puede

decir de esto lo que Debussy mismo decía de Albé-

La España de Claude DebussyPor Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda

niz: “Sin retomar exactamente los temas populares,

es alguien que abrevó en ellos, los oyó y los pasó

a su música, sin que pueda percibirse la línea de

demarcación”.

Pierre Boulez considera que el segundo movimiento

‘Parfums de la nuit’ es de los más imaginativos de

Debussy, no tanto por los temas como por la manera

de hacer evolucionar la sonoridad orquestal y por el

refinamiento de las transiciones. Resulta particular-

mente sensible la existente entre el segundo y el ter-

cer movimiento: los ‘Parfums de la nuit’ se reabsor-

ben progresivamente mientras van precisándose los

elementos sobre todo rítmicos de ‘Matin d’un jour de

fête’. El autor mismo se mostraba particularmente

satisfecho de este sutil tránsito de la sombra a la luz.

Debussy nunca viajó a Granada; de hecho sólo pasó

una tarde en España, viendo una corrida de toros en

San Sebastián. A partir de la imagen en una revista

de la Alhambra crea Lindaraja, pieza que a ritmo de

habanera evoca todo el exotismo de la España mu-

sulmana. De la misma manera, el Preludio La Puerta

del Vino lo compuso con la sola contemplación de

una postal que le envió Manuel de Falla. Redondea

su fijación por la ciudad andaluza con Soirée dans

Grenade, segunda pieza de Estampes.

A su muerte Manuel de Falla compone Homenaje por

la muerte de Debussy para guitarra sola, conocida

como ‘Habanera fúnebre’. El término ‘Homenaje’

hace referencia a una composición elegíaca cuyos

antecedentes se remontan al Barroco. Federico

Sopeña estima trascendental la carta del eminente

guitarrista Andrés Segovia reproducida en parte al

comienzo de este escrito. Pues dice Sopeña que la

guitarra del “Homenaje a Debussy” representa, in-

cluso para Segovia, ni más ni menos que el comien-

zo de la música contemporánea.

La guitarra concentra en sí los timbres de diversos instrumentos, como se concentra en un pequeño fras-co la fragancia de un jardín. También Falla atesoraba infinitos matices para expresar el puro fluir de

su vida, la religión de su arte (tan viva en su corazón) y sus sentimientos cristianos. Y confió a la guita-rra su “Homenaje”: adiós conmovido que desde el limpio cielo de su alma envió a la mirada supra

terrena de su entrañable amigo, Claude Debussy.” (Andrés Segovia)

Page 42: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

42

Per Ernest Llorens.

Euterpe, manzana de discordia (II)Crònica del polèmic certamen d’Alacant de l’any 1889

A l’any 1889 se celebra a la ciutat d’Alacant el

IV Centenario de la Santa Faz, amb un progra-

ma d’actes, religiosos, civils, culturals i popu-

lars, des del 30 de maig fins el 6 de juny. L’important

esdeveniment religiós i social gaudeix de la protec-

ció de S.M. la Reina Regent Maria Cristina, A.R. la

Infanta Isabel, autoritats superiors civils i militars,

diputació provincial, senadors, diputats a corts per la

província i fills il·lustres alacantins.

“La comisión compuesta de los señores marqués de

Molíns, Navarro Rodrigo y Arroyo, D.Enrique, estuvo

ayer en Palacio a invitar a S.M. a las fiestas con que

se celebrará en Alicante el centenario de la aparición

de la Santa Faz..”(1)

“S.M. la reina regente se ha servido contribuir con

la cantidad de 1.500 pesetas a la celebración del

cuarto centenario de la Santísima Faz, que se prepa-

ra en Alicante, y con 500 S.A. la infanta doña María

Isabel.” (2)

La premsa d’Alacant i Alcoi, en les corresponents

seccions d’informacions locals i regionals, publiquen

també la notícia de l’esponsorització reial i, a més,

comenten que l’ajuntament de la ciutat ha concedit

1.500 pessetes per a l’esdeveniment, i que tot el

recaptat, fins el moment, per la Junta de Señoras

del Centenario de la Santísima Faz fa un montant de

1.600 pessetes. (3) (4) (5)

La junta organitzadora, presidida per José Pons, Abat

de la Colegiata de San Nicolás, decideix incloure un

certamen musical, consistent amb un concurs pro-

vincial de bandes de música civils i un altre de com-

posició d’un himne per al esdeveniment, així com un

certamen literari.

“Los actos.

Al frente del municipio capitalino hallábase Rafael

Terol Maluenda, quien con la aurora de 1889, dio po-

sesión -6 de enero- a la Junta Organizadora del IVº

Centenario de la Epifanía de la Santa Faz.

La constituyeron los Presidentes Honorarios Obispo

de Orihuela, Marqués de Molíns, Carlos Navarro Ro-

drigo, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Gobernador Ci-

vil de la Provincia, Alcalde de Alicante, Presidente de

la Audiencia, Presidente de la Diputación Provincial,

Marqués de Río-Florido y Enrique Arroyo Rodríguez y

los Vicepresidentes Honorarios Matías Torres y Vice-

presidente de la Diputación Provincial.

La Junta efectiva quedó integrada como sigue: pre-

sidente, Abad de la Colegiata de San Nicolás; vice-

presidentes, Adolfo Navarrete y Joaquín de Rojas;

tesorero, Alejandro Harmsen; secretarios, Manuel

Gironés Puerto y Luís de Loma Galiana; vocales,

Francisco Mingot Valls, Marqués del Bosch de Arés,

Barón viudo de Petrés, Antonio de P. Ibáñez, Mariano

Urios, Juan Leach Giró, Rodolfo P. Dalhander, Eduar-

do Campos Vassallo, Guillermo Campos Carreras,

Miguel Pascual de Bonanza, Juan Bautista Garri-

ga, José Soler Sánchez, Pedro García Andreu, José

García Soler, Rafael Beltrán, Luís Caturla, Fernando

Barreto, Rafael Pascual del Pobil, Antonio Guillén Ló-

pez, Carmelo Calvo Rodríguez, Victorino Nuño Beato,

Pedro Deltell, Miguel Llorente de las Casas, Pascual

Orozco, Luís Simó, José Ferrer Arnau y Francisco

Mongino.

Se decidió que las fiestas se celebraran entre el 30

de mayo y el 6 de junio, a cuyo fin se convocaron

–febrero- un certamen literario y otro musical, de-

signándose sus respectivos jurados.” (6)

L’organització no repara en esforços i nomena un

jurat de molta volada, presidit, ni més ni menys,

per l’il·lustre músic de Villena, Ruperto Chapí, que

se desplaça a Alacant des de Madrid, on resideix, a

propòsit per a l’esdeveniment.

“Ha quedado constituido el jurado que ha de juzgar

en el concurso provincial de bandas de música que

se verificará en Alicante en Mayo próximo con mo-

tivo del 4º centenario de la Santa Faz, en la forma

siguiente:

Presidente, Sr. D. Ruperto Chapí.

Vocales, Sr. D. José Altamira, señor don Luís Pujol,

Sr. D. José García Soler, señor D. Francisco Senante

Llaudes.- Secretario Sr. D. Luís Cánovas.

El programa de dicho concurso se publicará en esta

semana.” (7) (8)

S’encarrega una missa al músic alacantí Francisco

Senante Llaudes, per a ser cantada en les funcions

religioses de la celebració.

L’encàrrec és per a orquestra completa, amb 50

músics i 30 veus, però, sense obstacles, per part de

l’organització per tal de poder contractar més mú-

sics o més cantants, si fos necessari.

“La Junta encargada de la celebración del centena-La Junta encargada de la celebración del centena-

rio de la Santa Faz, sigue con entusiasmo sus traba-

jos que van obteniendo tan satisfactorios resultados

(…) Uno de los últimos acuerdos de dicha Junta ha

sido invitar al aventajado compositor y maestro D.

Francisco Senante, para que escriba una misa a toda

orquesta destinada a cantarse en las funciones reli-

giosas del centenario… Según nuestras noticias la

obra se escribe para orquesta completa en la que

tomarán parte cincuenta profesores y treinta voces,

habiendo manifestado el Presidente de la misma

Junta que no sirva de obstáculo la falta de algún ele-

mento en nuestra ciudad que fuera necesario, pues

si así sucediera se proporcionaría de fuera.( …)” (9)

Es fa pública la convocatòria del certamen i els peri-

òdics d’Alacant i Alcoi, abans esmentats, de data 10

i 11 d’abril, respectivament, editen les bases, i fins i

tot, la lletra, en llatí de l’himne a la Santísima Faz, per

als interessats a participar al concurs de composició.

Per tal de donar facilitats als possibles compositors

aspirants al premi, es publica posteriorment una tra-

ducció del llatí al castellà:

Page 43: Música i Poble N.172 / 2013

43

Música i poble Actualitat

“La Junta organizadora del Cuarto Centenario de la

Santísima Faz, deseosa de dar el mayor esplendor y

realce a tan solemnes fiestas, en las que se ha de re-

flejar el entusiasmo y fervoroso celo que en Alicante

despierta la Santa reliquia, ha dispuesto la celebra-

ción de un Certàmen Musical que se verificará en la

tarde del 31 de Mayo próximo en la Plaza de Toros

de esta capital, con arreglo a las condiciones que se

estipulan en el siguiente cartel .

1.º El Certámen constará de dos partes: la primera

consistirá en un concurso de bandas de música y la

segunda, en presentar una partitura para orquesta y

voces, sobre la letra de un himno religioso. 2.º Serán

condiciones de la primera parte:

a. Al Certámen musical solo podrán concurrir las

bandas civiles de la provincia. b. Las bandas que

se propongan tomar parte en el Certámen se inscri-

birán con antelación, dirigiéndose con tal objeto al

Presidente de la Junta organizadora antes del día 20

del próximo mes de Mayo. c. Las bandas deberán

ejecutar en el acto de la oposición á los premios, dos

obras:

1.º la overtura Cleopatra de Mancinelli (arreglada

para banda por D.Leopoldo Martín, Director de la

banda de Alabarderos) y 2º Una fantasía sobre mo-

tivos de ópera ó zarzuela, de libre elección. d. Los

premios se adjudicarán al mérito relativo, y consis-

tirán: El primero en 2.500 pesetas. El segundo en

1.000 pesetas. El tercera en 500 pesetas. Habrá

además un accésit puramente honorífico.

e. Las bandas que resulten premiadas quedan in-ulten premiadas quedan in-

vitadas á tomar parte, si gustan, en algunos de los

actos en que la Junta organizadora crea necesaria

su presencia para mayor esplendor. f. Los Directores

de las bandas, se presentarán al Jurado á las doce

de la mañana del 29 de Mayo en el domicilio del

Presidente de la Junta Organizadora, tanto para veri-

ficar el sorteo que ha de resolver el orden en que han

de ejecutar las obras musicales, como para acordar

otros detalles de menos importancia. 3.º Serán con-

diciones de la segunda parte: a. Se adjudicará un

premio consistente en una medalla de oro, conme-

morativa del centenario, al autor de la mejor partitura

para orquesta y voces, sobre el himno religioso que

va impreso al final de los carteles. b. Los que opten

á este premio, deberán dirigirse sus trabajos,

en pliego cerrado y con lema, al Presidente de la

Junta organizadora, antes del 15 de Mayo próximo

acompañando á dicho pliego un sobre cerrado y con

lema idéntico que contenga el nombre del autor. El

día 16 de Mayo próximo, á las cuatro de la tarde y

en el domicilio del M.I. señor Abad de la Colegiata,

Presidente de la Junta organizadora, se constituirá el

Jurado para publicar su fallo, abrir el pliego del lema

de la composición que resulte premiada é inutilizar

los restantes.

Este acto será público. d. A ser posible, el himno

premiado se ejecutará en las fiestas religiosas del

centenario. e. La partitura premiada quedará de

propiedad del M.I.Cabildo colegial de esta ciudad.

f. En el acta de la adjudicación de los premios del

certámen literario, se entregarán también los de este

concurso.

El Jurado encargado de juzgar las obras y adjudicar

los premios, lo componen los señores siguientes:

Presidente.-D.Ruperto Chapí..- Vocales.-D.José Alta-

mira, D.Luís Pujol, don José García Soler, D.Francisco

Senante Llaudes.- Secretario, D.Luís Cánovas. Ali-

cante, 3 de Abril de 1889.- El Presidente de la Junta,

D.José Pons, Abad.- El Presidente de la Comisión del

Certámen José García Soler.- El Secretario de la Jun-

ta Luís de Loma Galiana.- El Secretario de la Junta,

Manuel Gironés Puerto.”(10) (11) (12)

El Eco de Alcoy, tot i fent resó de la premsa d’Ala-

cant, recomana als directors de les bandes de la

ciutat la Primitiva i la Novísima, que tenen intenció

d’assistir al certamen, llegir la següent notificació,

publicada a la capital:

“Con objeto de evitar, por cuantos medios sean po-

sibles, reclamaciones posteriores, el Jurado nom-

brado para el certàmen musical, ha acordado como

adicción al cartel de condiciones ya publicado, la

siguiente:

Las bandas que se suscriban para el certámen, de-

berán presentar en el acto de la inscripción, certifi-

cado del Alcalde en que conste el número de plazas

de que se compone de cada uno de los músicos. ”

(13)

Diumenge 12 de maig El Alicantino publica en pri-

mera plana el programa de tots els actes religiosos,

civils i socials del IV Centenario de la Santísima Faz,

certamen de bandes civils, de composició de l’himne

a la celebració i certamen literari, inclosos:

“Ayuntamiento Constitucional de Alicante = La muy

Ilustre, siempre Fiel y Heróica ciudad de Alicante, y

en su nombre el Excmo Ayuntamiento, deseando dar

público testimonio de veneración y respeto á sus

católicas tradiciones, de acuerdo con el Cabildo Co-

legial de San Nicolás y Junta organizadora, ha dispu-

esto solemnizar con la debida pompa el Cuarto Cen-

tenario de la posesión del Sagrado Lienzo donde el

Redentor del mundo dejó impreso su Divino Rostro.

A este fin se ha solicitado y obtenido la protección de

Banda Primitiva de Alcoy. Director: D. Rafael Pascual Pascual. 1889. Arxiu Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

Page 44: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

44

S.M. la Reina Regente y A.R. la Infanta doña Isabel;

así como también la de las Autoridades superiores

civiles y militares, Diputación provincial, Senadores y

Diputados á Cortes por esta provincia é hijos ilustres

de la misma. Como esta Municipalidad conoce la de-

voción de todo el que haya visto la luz primera bajo

el hermoso cielo de Alicante á su predilecta Reliquia

de la Santa Faz, cree inútil su ruego para que todo los

habitantes se asocien á este acontecimiento, á fin de

que la realización de las fiestas con que hemos de

celebrarle corresponda á los preciados timbres del

pueblo en cuyo nombre se verifican….

PROGRAMA DE DICHAS FIESTAS, QUE SE CELE-

BRARÁN LOS DÍAS 30 Y 31 DE MAYO Y 1, 2, 3, 4, 5 Y

6 DE JUNIO DE 1889.

... Día 31.- A las diez de este día la Junta Organi-

zadora de estos Festejos repartirá á los pobres, en

el atrio del Palacio Municipal, mil raciones de pan y

arroz. A las doce, las bandas militares y civiles con-

tratadas y las que habiendo acudido á tomar parte en

el Certamen deseen verificarlo, recorrerán las calles

de la población. A las tres de la tarde, Certamen

musical de bandas civiles de esta provincia, en el

que se adjudicarán premios de 2.500 pesetas, 1.000

y 500, formando parte del Jurado encargado de juz-

gar las obras, los Sres. D.Ruperto Chapí, D.José Al-

tamira, D.Luís Pujol, D.José García Soler, D.Francisco

Senante Llandes y D.Luís Cánovas. ...

Al terminar dicho Certámen que se celebrará en la

Plaza de toros de esta capital, las bandas que hubi-

eran tomado parte en él, media hora después de su

terminación y por el orden en que hubieran ejecu-

tado las obras, harán su desfile desde dicho puesto

hasta los jardines de la Explanada, mediando entre la

salida de una banda y otra banda el espacio de tiem-

po necesario para que no se confundan sus acordes.

Por la noche a las nueve Gran Verbena en los jardi-

nes de la Explanada, que aparecerán profusamente

iluminados con luces de gas y faroles á la veneciana.

Varias bandas de música amenizarán dicho acto, y la

terraza del edificio de la Sociedad Casino y los cafés,

lucirán también magníficas iluminaciones (…)” (14)

Moltes bandes de música de la província demostren

interès per participar, però entropessen amb un in-

convenient molt seriós: les quantioses despeses del

desplaçament a Alacant. Sol·liciten a l’organització

del concurs que s’encarregue de la contractació

de llocs dignes d’allotjament per als músics per tal

d’evitar que s’els estafe:

“De algunos pueblos, cuyas bandas desean tomar

parte en el certamen musical que ha de celebrarse

en esta ciudad durante las fiestas del centenario, nos

escriben indicándonos llamemos la atención de la

Junta organizadora del mismo, sobre la convenien-

cia de que se contraten casas de alojamiento, donde

puedan hospedarse los indivíduos de las músicas, á

fín de no ser de última hora explotados, y exponerse

á no encontrar donde alojarse dado el número relati-

vamente crecido de los que han de venir.

Nos parece muy atendible la indicación y recorda-

mos que en Valencia se hizo así. Esperamos, pues,

que la Junta tendrá presente este detalle. “ (15)

Tot just han passat uns dies de la publicació de les

bases del concurs provincial i ja apareix la polèmi-

ca: s’estén la remor que a la ciutat d’Alacant i amb

l’objecte d’aconseguir, coste el que coste, el màxim

guardó en el concurs musical, s’està configurant una

banda de música a propòsit per a participar, que han

inscrit amb el nom de “banda de Alicante”, integrada

per músics procedents de les altres bandes de mú-

sica de la capital, especialment de la banda Primitiva

i de La Lira, així com d’altres bandes musicals de la

ciutat ja desaparegudes.

Curiosamente la persona que figura com director de

la “banda de Alicante” es el celebrat músic alacantí

Pablo Gorjé, director titular de la banda La Lira, de

tant predicament a la capital. La premsa alcoiana

manifesta dubtes i disconformitats vers la nova ban-

da de música alacantina:

“Ecos locales y regionales. Certámen Musical. Des-

pués de algunas vacilaciones y dificultades que

ofrecía la premura de tiempo, por fin vencidas, es ya

un hecho la concurrencia de la música “Novísima”

al Certámen que debe tener lugar en Alicante con

motivo de las fiestas que dicha ciudad dedica a la

Santísima Faz. … Pero una duda se nos ocurre: ¿con

los elementos propios que cuentan las dos referidas

bandas podrán luchar con probabilidades de buen

éxito con las que concurran de otros puntos á fin de

obtener el primer premio? Desde luego se puede

afirmar que nó, á ser cierto lo que la voz pública pre-

gona ya, es decir, que en la capital de la Provincia, de

dos bandas que allí existían se han refundido en una

y llenado además sus filas con elementos extraños

á fin de oponer juntas á las bandas de esta ciudad,

otra banda numerosa y de antemano prevenida para

el acto del Certámen, banda que no vacilamos en

llamar cosmopolita atendidos los elementos de que

se compone.

Y esto no pasará de ser una infracción manifiesta

del Programa de las fiestas, que sin duda, para co-

nocer los adelantos y estados de las músicas de la

Provincia, exige y circunscribe que al certámen solo

puedan concurrir estas; es decir, con elementos pro-

pios de la localidad.

Ahora bien, si la amalgama de las bandas de Alicante

es cierta como también que otras bandas imitando á

aquellas han fortalecido las suyas con indivíduos de

otras corporaciones agenas á la localidad, al intento

solo de concurrir al certámen musical con condicio-

nes momentáneas que las pone en estado de luchar

con probabilidades de buen éxito, creemos que el

jurado compuesto de personas íntegras é ilustradas,

significará a las expresadas bandas la imposibilidad

en que se encuentran de tomar parte en el certá-

men por haber defraudado en su formación, la idea,

el pensamiento del Programa que tienen desnatu-

ralizado, con el hecho de presentarse á la lid con

Rafael Pascual Pascual. Arxiu Corp. Mus.Primitiva d’Alcoi.

Page 45: Música i Poble N.172 / 2013

45

Música i poble Actualitat

elementos buscados de fuera de la localidad.

De no proceder así el Jurado, las bandas que hayan

cumplido fielmente con lo expuesto en el programa

tendrán y estarán en su perfecto derecho de pro-

testar contra semejante infracción, por que en este

caso, no son las músicas de la Provincia las que lu-

chan en el certámen sino sus aditamentos buscados

ex profeso por medio de un reclutamiento general de

artistas de diferentes puntos.

Nuestras bandas no lo dudamos se lanzarán a luchar

con fé y con elementos propios y no debe embar-

garles sus facultades los artificios de los demás que

pretendan vencerlas; tras el jurado estará la opinión

pública que hará justicia al certámen.” (16)

Aviat, des d’Alacant, El Constitucional Dinástico i El

Alicantino, surten al pas i intenten aclarir la situació,

però sembla ser que sense massa èxit, doncs les ex-

plicacions publicades a la premsa de la capital es

contradiuen amb les informacions que han arribat a

varis pobles de la província.

“Cabos sueltos...E n efecto, es cierto que reciente-

mente se ha organizado una banda de música en

esta ciudad, pero sus indivíduos no son los que com-

ponían dos bandas distintas, sino que proceden de

diferentes bandas que han existido en años anterio-

res sin que pueda decirse que se hayan confabulado

para que ninguna otra banda pueda disputarles el

premio...

...Creemos, pues, que sin temor alguno deben

concursar todas las bandas de la provincia que se

encuentren en condiciones para ello, despreciando

hablillas y especies infundadas que han corrido,

echadas á volar quizás por aquéllos que son más

amigos de las gangas que del arte.” (17)

Repliquen de seguida des d’El Eco de Alcoy no mas-

sa contents amb les explicacions que es fan públi-

ques mitjançant la premsa alacantina:

“Nuestro apreciable colega de Alicante El Constitu-

cional Dinástico se ha extrañado de que dijésemos

en días anteriores que dos bandas de música de la

capital, se habían refundido en una, al objeto de dis-

putar en mejores condiciones el primer premio, á las

que tomen parte en el certamen que ha de celebrar-

se. Por distintos conductos se nos hizo saber así; y

con insistencia circularon esos rumores por nuestra

ciudad, y de ahí, el nosotros prevenir a las bandas

de esta que han de concurrir al certamen. Ahora

bien, nosotros jamás dudaremos de la imparcialidad

y delicadeza de las ilustradas y peritas personas que

han de formar el Jurado y en su rectitud y correcto

proceder fiamos...

Mejor informado que nosotros debe estar tan apre-

ciable colega, y agradeceriamosle, para satisfacción

de dichas bandas, el que nos dijera si efectivamente

hubo tal, ó solo ha sido una presunción desprovista

de todo fundamento, pues nosotros nos hemos ate-

nido á lo que se ha dicho. “ (18)

La sospitosa incògnita sobre aquesta banda de mú-

sica desconeguda d’Alacant no s’aclareix. Des d’Al-

coi s’aporten noves i explícites dades que poden ser

concloents:

“Ecos locales y regionales. No ha mucho dimos la

noticia de haberse refundido en una, dos bandas de

música de Alicante con objeto de en más aceptables

condiciones y con mejores elementos, disputar á las

demás que concurran al certámen, el primer premio.

A nosotros habían llegado insistentemente rumores,

desconocíamos el fundamento que pudiesen tener y

dudamos de la certeza de la noticia, en tanto no ob-

tuviese confirmación. Pero hoy, podemos sin temor

alguno prevenir á las bandas de esta ciudad “Primiti-

va” y “Novísima”, que es un hecho el que elementos

heterogéneos dispersos y de distintas corporaciones

se ha formado una banda de música que ha de con-

currir al certámen.

Bajo la dirección del renombrado profesor D.Pablo

Gorjé, y con la denominación de “Alicante” se ha

organizado dicha banda compuesta de 84 indiví-

duos; de ellos proceden 33 de la “Primitiva”, 35 de

la “Lira”, 12 desconocidos y el resto de la orquesta

de aquella capital. En nuestro poder obra una carta

en que se nos dan otros detalles referentes al asun-

to, de que hacemos abstracción por no considerar

indispensable su publicación.” (19)

Des d’Asp també sol·liciten els aclariments perti-

nents, mitjançant la premsa provincial, amb idèntica

preocupació a la suscitada a Alcoi:

“Primera plana. Accediendo á los ruegos de su autor,

publicamos el siguiente comunicado, del que supri-

mimos el último párrafo, por razones que á nuestro

amigo fácilmente se le alcanzarán. Nosotros hemos

ya hablado sobre este asunto según nuestro leal

saber y entender, y creemos que no hay motivo de

abrigar temores.

EL CERTAMEN MUSICAL EN ALICANTE

...Me consta que algunos señores directores de ban-

da en los pueblos se disponían á tomar parte en el

expresado certamen ensayando al efecto la pieza

designada para este titulada “Cleopatra” pero pa-

rece haberse entibiado algo este deseo al saberse

que los elementos dispersos de varias bandas que

existieron en la capital en número de de setenta

indivíduos se asegura que han convenido fundirse

con el propósito deliberado de luchar en frente de

las bandas de los pueblos de esta provincia que

concurran al expresado certamen cuyas bandas

compuestas en su mayoría de hijos del trabajo que

con la abnegación del mártir, dejan por la noche la

herramienta con que cavaran sus labores , sustitu-

yéndola con el instrumento musical apartándose por

medio tan digno como moral, de los vicios y malas

costumbres que abundan en todas partes..

... El Eco de Alcoy se ha ocupado en sus columnas de

este particular y El Alicantino al copiar los párrafos

más culminantes y comentarios nos asegura la rec-

titud de las personas que han de componer el jurado

musical circunstancia que nadie se atreverá á poner

en duda, pero tampoco á nadie se oculta lo difícil

que sería pretender que un jilguero luchara con un

gavilán.

Gregorio García. Aspe 17 de Mayo 1889” (20)

Malgrat no estar satisfets amb les explicacions do-

nades per a justificar la participació al certamen de

la nova banda de música alacantina, sembla que ja

no es fan públics més comentaris, al menys mitjan-

çant la premsa, probablement confiant amb el bon

criteri del jurat.

Pel que fa al concurs per a la composició musical

d’un himne a la Santa Faz, es presenten sis compo-

sicions, sota els següents lemes:

1.º Domus dei et porta coeli. 2.º Salve sancta facies,

Nostri Redemptoris 3.º Salve santa facies. 4.º Fides

nostra. 5.º Salve sancta facies.6.º La prueba de amor

Page 46: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

46

y veneración al divino rostro del Señor.

El màxim guardó, medalla d’or, se li atorga al compo-

sitor alcoià Camilo Pérez Laporta, en aquell moment

molt vinculat a la Novísima d’Alcoi i que, com ja em

comentat abans, s’encontra inscrita per a concórrer

al certamen.

“Ecos locales y regionales. “Ha recibido tan honrosa

distinción y señalado triunfo, la partitura cuyo cuyo

lema es “Domus dei et porta coeli” de que es au-

tor nuestro apreciable paisano el inteligente músico

D.Camilo Pérez Laporta que pertenece á la banda

“Novísima”.

Reciba nuestra más entusiasta felicitación tanto él

como la corporación que se honra contándole en su

seno, y sirva de estímulo al Sr.Pérez, para acometer

mayores empresas, el feliz éxito que acaba de ob-

tener.” (21)

Polèmica, dubtes, reticències i sospites a banda,

huit corporacions musicals de la província decidei-

xen presentar-se al Certamen del IV Centenario de

la Santa Faz d’Alacant: la d’Agost, dirigida per Juan

Carrasco García, la de Crevillent, per José Mas Llo-

pis, Torrevella sota la batuta d’Antonio Gil, La Pri-

mitiva d’Alcoi que dirigeix Rafael Pascual Pascual,

la d’Asp, dirigida per Pablo Gutiérrez, La Novísima

d’Alcoi, que dirigeix Rafael Pérez Jordá i la polèmi-

ca banda d’Alacant, sota la direcció de Pablo Gorjé

Soler.

Es publiquen els noms de les bandes de música i

dels seus directors en diversos periòdics de la capi-

tal i la província. Curiosament des d’Oriola, amb cer-

ta ironia, es lamenten que la seua banda de música

no prenga part en el concurs musical alacantí:

“Sueltos y Noticias. Anteayer se inscribieron ocho

bandas de música para tomar parte en el certamen

que se verificará en Alicante el día 31 del actual.”

(22)

“Sueltos y noticias. Las bandas de música inscri-

tas hasta las doce de la noche del día 19 de Mayo

para tomar parte en el Certámen musical del cuarto

Centenario de la Santa Faz en Alicante, son las si-

guientes:

1ª Banda de Agost, su director, D. Juan Carrasco

García.

2ª Banda de Crevillente, su director, don José Más

Llopis.

3ª Banda de Torrevieja, su director, don Antonio Gil.

4ª Banda de Alcoy, música “Primitiva”, su director, D.

Rafael Pascual Pascual.

5ª Banda de Aspe, su director, D. Pablo Gutierez.

6ª Banda de Alcoy, “La Novísima”, su director, D. Ra-

fael Pérez Jordá.

7ª Banda de Alicante, su director, D. Pablo Gorjé So-

ler.

¿Y la de Orihuela?” (23)

Conegudes les bandes de música participants, aug-

menta l’interès i l’expectació. Molta gent dels pobles

de la província i a conseqüència de les dificultats de

desplaçament a la capital, se les hi enginyen, com

poden, per a no perdre’s el certamen.

S’anuncien possibles descomptes i preus econòmics

de les companyies de ferrocarrils de Madrid, Sara-

gossa i Alacant durant els dies de la celebració del IV

Centenario de la Santísima Faz

“Ecos locales y regionales. El día 30 del actual co-

menzarán en Alicante, los brillantes festejos con que

ha de conmemorarse el centenario de la Santísima

Faz. Las compañías de ferrocarriles de Madrid, Zara-

goza y Alicante es posible establezcan un nuevo ser-

vicio de ida y vuelta, que á precios económicos, per-

mita visitar nuestra capital en esos días en que tan

considerable número de forasteros acudirá.” (24)

“Ecos locales y regionales. Con la facilidad de poder

ir y regresar de Alicante en un mismo día, son mu-

chas las personas de la localidad, que se disponen a

presenciar el certamen musical. Otras muchas han

contratado carruajes particulares con el expresado

objeto, en la imposibilidad de hallar asientos en los

coches diligencias.” (25)

La banda de Torrevella recapta fons per tal de sufra-

gar el seu viatge al certamen i estrena nous unifor-

mes (de mariner, diu la premsa d’Oriola) i estendard

de la corporació per a lluir-lo en la plaça de bous el

dia del certamen:

“Sueltos y noticias. Con el fin de hallarse recursos

para hacer el viaje á Alicante al certámen musical

del centenario de la Santa Faz la banda de música de

Torrevieja por la escasez de aquellos, el domingo en

la noche se celebró una velada en el teatro de aque-

lla población por los indivíduos que componen dicha

banda y bajo la dirección de D. Antonio Gil, director

de la misma, estrenando en dicho acto unos bonitos

uniformes de marineros.

El estandarte que llevará la banda á Alicante, ha sido

bordado y regalado por varias señoritas de la pobla-

ción, discípulas de Dña. Dolores Rovira, maestra de

Instrucción pública y bajo su dirección.” (26)

La banda Primitiva d’Alcoi sol·licita a l’Ajuntament

autorització per a poder incloure l’escut oficial de la

ciutat en la bandera de la corporació que lluirà en el

certamen alacantí:

“Libro de Actas de Sesiones del ayuntamiento de

Alcoy.

Sesión ordinaria del 22 de mayo de 1889,10 horas.

Preside D.Rafael Julio Pérez Jordà (Alcalde)

Uso del escudo de Armas: Accediendo a lo solicitado

por Don Rafael Pascual Pascual, Director de la Mú-

sica Primitiva de esta ciudad, vino en autorizársele

para el escudo de la Ciudad en el estandarte que ha

de presidir a la citada Corporación en el certamen

musical de la Capital de la Provincia en que ha de

tomar parte.” (27)

Les entitats musicals inscrites comencen a despla-

çar-se a la capital. Alguna d’elles, com és el cas de la

Novísima d’Alcoi, es lamenta per no haver disposat

de més temps per a assajar, donada la dificultat tèc-

nica de l’obra obligada.

“Ecos locales y regionales. La banda de música “No-

vísima” terminó ayer los ensayos de los números

que ha de ejecutar en el Certámen que tendrá lugar

en Alicante el día 31 del actual.

A juicio de los profesores, la interpretación es ma-

ravillosa y cual cumple á la fama de que goza esta

corporación”.

“Esta noche sale para Alicante la música “Novísima”

con el objeto de tomar parte en el Certámen del que

ya se lleva hecho mérito en otras ocasiones; la “Pri-

mitiva” lo efectuará mañana.

Contraido compromiso, forzoso es cumplirle; pero el

natural interés que deben inspirar á todo alcoyano

Page 47: Música i Poble N.172 / 2013

47

Música i poble Actualitat

las dos bandas de la localidad, hace que se lamente

el corto tiempo de que han podido disponer para los

ensayos de las difíciles piezas, que deben ejecutarse

y en particular la “Novísima”, que á última hora re-

solvió concurrir al Certámen musical por cuyo motivo

apenas había tenido tiempo para fijar su atención en

los muchísimos detalles de que está cuajada la sin-

fonía Cleopatra, pieza más adecuada para orquesta

que para banda.

Cuantas músicas concurren al Certámen deben to-

das llevarle la ventaja en ensayos y en particular la

de Alicante, que según se dice arrastra ya, por lo me-

nos, dos meses de academia, cuando la “Novísima”

tan solo ha tenido tiempo para disponer diez o doce

ensayos de las dos piezas de precepto; no obstante

lo expuesto, se tiene la convicción de que, se la oirá

con gusto por la valentía y decisión con que ejecuta

las piezas que se le han oído ensayar, lo cual de-

muestra inteligencia, oído y actitud especial en sus

indivíduos, hijos todos del trabajo, para abordar las

mayores dificultades en el divino arte de la música.

La banda “Primitiva” que ha tenido la suerte de dis-

poner de mas tiempo para prepararse, dejará en el

Certámen bien sentado su pabellón”. (28)

S’augura un gran èxit. El certamen provincial de

bandes civils ha convocat a moltíssima gent. La pla-

ça de bous d’Alacant sembla ser que estarà fins la

bandera.

“Cabos sueltos. Están casi vendidas todas las locali-

dades para el certámen musical que tendrá lugar en

la plaza de Toros el viernes próximo.

Este espectáculo promete ser sumamente brillante

y animado.” (29)

“Sueltos y noticias. Dicen de Alicante:“Ayer estaban

vendidas casi todas las localidades para el certámen

musical que tendrá lugar en la plaza de Toros el vier-

nes próximo.” (30)

I per fi arriba el gran dia: es celebra el sorteig per a

establir l’ordre de l’actuació.

A les 3 de la vesprada comença el certamen. Totes

les bandes han d’interpretar com obra obligada una

arranjament de D. L. Martín per a banda de l’obertura

de Cleopatra de L. Mancinelli.

La primera a actuar és la banda Primitiva d’Alcoi,

seguint-li les d’Agost, Torrevella, Novísima d’Alcoi,

Alacant, Crevillent i conclou l’acte la banda d’Asp.

A les nou de la nit es fa públic el veredicte del ju-

rat, que com hem comentat anteriorment presideix

l’insigne mestre Chapí. Podem llegir als periòdics

d’Alcoi i Alacant:

“Ayer dieron principio en Alicante las suntuosas fies-

tas organizadas para solemnizar el centenario de la

Santísima Faz. Esta tarde tendrá lugar el certamen

musical. Celebrado el sorteo de turno, han resulta-

do elegidas las bandas por este órden:

1ª Primtiva de Alcoy. 2ª Banda de Agost. 3ª Id. Torre-

vieja. 4ª Novísima de Alcoy. 5ª Banda de Alicante. 6ª

Id. de Crevillente 7ª Id. de Aspe.

Las cuales empezarán como primera parte con la

overtura de “Cleopatra” de L.Mancinelli, arreglada

por D.L.Martín.

Segunda parte.- Fantasía sobre motivos de la ópera

“Roberto el Diablo”, por la banda Primitiva de Alcoy.-

Roig.

2º Fantasía sobre motivos de zarzuela de Chapí, por

Page 48: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

48

la banda de Agost.- Chapí.

3º Fantasía sobre motivos de la ópera “Bocaccio”,

por la banda de Torrevieja.- Milpager.

4º Fantasía sobre motivos de la ópera “La Favorita”,

por la banda de Crevillente.

5º Fantasía sobre motivos de las zarzuelas de Barbi-

eri, por la banda de Alicante.- Gabaldó.

6º Fantasía sobre motivos de la ópera “Fausto”, por

la banda “Novísima”, de Alcoy.- R.Pérez.

7º Fantasía sobre motivos de “La Odalisca de Urge-

llés”, por la banda de Aspe.- L.Martín.” (31)

“primera plana. Crónica del Centenario... Día 31.- La

Junta organizadora repartió, según rezaba el pro-

grama, mil raciones de pan y otras tantas de arroz.

Multitud de forasteros transitaban desde las prime-

ras horas de la mañana ávidos de asistir al certámen

musical que había de celebrarse por la tarde. Siete

fueron las bandas militares que tomaron parte: las

de Alicante, Torrevieja, Aspe, Crevillente, Agost y dos

de Alcoy. En la primera parte ejecutaron con gran

maestría todas ellas la overtura de Cleopatra; nutri-

dos aplausos dados por un público en su mayor par-

te inteligente fué la señal más palmaria de que todos

habían cumplido como buenos artistas. Hemos de

hacer aquí una honrosa escepción de las bandas de

Aspe, Crevillente y Agost. Estas músicas compuestas

de pobres jornaleros y artesanos que después de

pasar el día consagrados á rudos trabajos cultivan

con verdadero amor el arte, no han desmerecido de

las demás, ni han hecho un papel desairado en un

certámen de las proporciones del que reseñamos

y por ello deben estar orgullosos los pueblos á que

pertenecen.

Por nuestra parte les enviamos sincera felicitación y

hacemos nuestra la idea apuntada por un periódico

local, de gratificar á las que no han obtenido premio

alguno, si para ello cuenta con medios la Junta or-

ganizadora.” (32)

Se li atorga el primer premi a la banda Primitiva d’Al-

coi, el segón la banda d’Alacant, el tercer és per a

Torrevella i el quart premi per a Crevillent. La banda

d’Asp i la Novísima d’Alcoi no aconsegueixen cap

guardó.

Ecos locales y regionales. “Ayer tarde tuvo lugar en

Alicante el certámen musical, en que tomaron parte

siete bandas pertenecientes á distintos pueblos de

la provincia.

El concurso artístico resultó brillantísimo y severo.”

“El Jurado presidido por el eminente compositor

Sr.Chapí, autor de “La Tempestad” y “La Bruja”, ins-

pirándose en los principios de la más estricta justi-

cia, ha emitido su fallo, con la imparcialidad que era

de esperar de personas dignísimas, de vasta ilustra-

ción y delicadeza y ha adjudicado los tres premios

por el orden siguiente:

1.º “Primitiva” de Alcoy.

2.º “Alicante” de Alicante.

3.º “Torrevieja” de Torrevieja.

La rectitud del Jurado es digna de alabanza pues le

honra y enaltece. Ha conseguido, pues, señalado y

glorioso triunfo, la banda “Primitiva” de nuestra ciu-

dad; los indivíduos de esa Corporación deben sentir

legítimo orgullo y sin igual satisfacción su director,

el aventajado y notable profesor D.Rafael Pascual.

A todos enviamos nuestra modesta y sincera feli-

El Alicantino, Alacant, 1 de juny de 1889.

Page 49: Música i Poble N.172 / 2013

49

Música i poble Actualitat

citación, parabién merecido y conquistado en la lid

artística á que concurrieron fiados en sus propias

fuerzas.” (33)

“Últimas noticias. Parece ser que en el certámen

musical que ha tenido lugar en Alicante, ha sido con-

cedido el primer premio a la música “Primitiva” de

Alcoy; y él segundo á la de Alicante.” (34)

“Las bandas agraciadas han sido: Primer premio,

“La Primitiva” de Alcoy; segundo premio, la de Ali-

cante; tercer premio, la de Torrevieja, cuarto premio,

la de Crevillente.

Con sorpresa supimos que el viernes en la noche

hubo un conato de manifestación contra determi-

nados indivíduos del jurado. Nosotros solo dire-

mos que los que tal hicieron, no son, no pueden ser

alicantinos; pues los hijos de Alicante son los que

aplauden en nuestro coliseo las inspiradas notas

de la Tempestad y de El Milagro de la Virgen, y los

que saludaron el sábado con nutridos aplausos a

“La Primitiva” de Alcoy, por haber obtenido el primer

premio. Sirvan estas cortas líneas de protesta á he-

chos que lamentamos y de defensa al buen nombre

de esta ciudad que ha querido comprometer algunos

mal aconsejados.” (35)

Una vegada conegut el veredicte del jurat s’arma la

“marimorena”: el músics alacantins, encapçalats pel

seu director, Pablo Gorjé, s’entrevisten amb Senante,

al que l’organització del IV Centenario de la Santa Faz

li havia encarregat una missa per al esdeveniment, a

mes de ser membre del tribunal del certamen, amb

el propòsit de convèncer-lo perquè fera front comú

amb ells per tal de protestar el veredicte del jurat.

Senante no transigeix i els músics de la banda, que

també toquen a l’orquestra, es neguen a estrenar-li

la missa al dia següent a la Colegiata de San Nicolás

en un dels actes mes importants de la celebració del

IV centenari.

Tot seguit, molt enfadats i contrariats, organitzen

una manifestació fins el domicili de José García So-

ler, vocal del certamen, on s’allotja el mestre Chapí,

president del jurat.

Allí s’increpa l’insigne músic de Villena, es creuen

insults i desqualificacions i la cosa acaba com “el

rosari de l’aurora”, intervenint l’alcalde, regidors,

guàrdia civil i jutjat.

“Ecos locales y regionales” Leemos en nuestro co-

lega La Tarde: “LA MANIFESTACIÓN DE ANOCHE” A

las nueve de la misma fué del dominio público la

noticia sobre el veredicto del Jurado que calificó en

el certamen musical, siendo acojido con desagrado

por ser contrario á la opinión. Cuando á las nueve,

los directores de las bandas fueron enterados del

veredicto, el Sr. Gorjé, director de la banda de esta,

se dirigió en busca de sus compañeros á la iglesia

de San Nicolás, donde se encontraban la mayor

parte empezando á ensayar la misa del Sr. Senan-

te para que como miembro del Jurado, protestase,

pero como no se encontrase propicio á semejante

cosa, los músicos se retiraron no consintiendo ser

dirigidos por quien creían cometía una injusticia, y

acordaron no ejecutar hoy, como así lo han hecho, la

misa del Sr.Senante.

Unidos estos indivíduos con los demás compañeros

en el café de Lozano, acordaron protestar del acuer-

do del Jurado dirigiéndose por escrito y al mismo

tiempo ceder el dinero del premio á los pobres.

Nombrada una comisión, pasó á casa de D. José

García Soler donde se hospeda el ilustre compositor

D. Ruperto Chapí; que salió impresionado desagra-

dablemente de las frases cruzadas, atribuyéndole

palabras que nos resistimos á creer, y que al hacerse

públicas causaron gran impresión, y dejándose llevar

del arrebato, un gran grupo de gente, aumentado por

curiosos y chiquillos, llegó á la calle se San Fernan-

do, donde silbaron al Jurado y su presidente.

Las primeras autoridades que se presentaron en

el lugar del suceso, fueron los señores Mauricio,

Mandado y Gironés, que dirigieron sus esfuerzos

á calmar los ánimos. Poco después llegaron el Sr.

Ballesteros, gobernador Civil interino y el alcalde D.

Rafael Terol, que lograron disolver á los manifestan-

tes, con palabras levantadas y de atención á la Santa

Reliquia.

Cuando todo parecía calmado, se produjo la mani-

festación con más fuerza, presentándose de nuevo

las antes citadas autoridades y los Sres. Barroeta,

presidente de la Audiencia, Jefes de la Guardia Civil y

Juez de Instrucción acompañado del actuario Sr. Cal-

pena. A las doce y cinco, hora que nos retirábamos

del lugar del suceso, aún quedaban algunos grupos

de curiosos.

El distinguido maestro Sr. Chapí, fue visitado por to-

das las autoridades y gran número de amigos que se

enteraron de lo ocurrido, oyendo de labios de todos

protestas por tal incidente.

El Sr. Valdés, Juez de Instrucción, y el actuario se di-

rigieron al Juzgado; al mismo tiempo que nosotros

á descansar.

Con nosotros todo el pueblo que no se deja llevar de

la primera impresión, deseamos, dirigiendo la vista á

nuestra venerada reliquia, y respetando estos solem-

nes días en que celebramos las fiestas en su honor

que nos revistamos de mucha prudencia y contribu-

yamos á dar más brillantez á las fiestas en honor á

la Santísima Faz.

Desde las columnas del periódico, protestamos del

arrebato que se dejó llevar alguna gente al dirigirse

al distinguido compositor honra de España entera.”

(36)

Des d’Alcoi lamenten el succeït contra el jurat del

certamen i la banda Primitiva. Agraeixen les mostres

de reconeixement, admiració i desgreuge rebudes de

la premsa i de gran part de la societat alacantina.

Fins i tot, “distinguidas señoritas” estan bordant un

estendard per a regalar-lo a la banda i perpetuar el

record del triomf al certamen del centenari.

“Apuntes locales y regionales. En Alicante ocurrió un

ligero disgusto con motivo del veredicto del Jurado

encargado de adjudicar los premios del Certámen

musical, que se ha celebrado en aquella ciudad.

Contra la poco culta manifestación que se produ-

jo, ha protestado la prensa de la capital, y la opi-

nión unánime ha reaccionado, habiendo sido objeto,

después,de manifestaciones de desagravio, tanto

El Alicantino, Alacant, 6 de juny de 1889.

Page 50: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Actualitat

50

el Sr. Chapí como la banda de Música primitiva de

nuestra ciudad, la cual ha sido objeto de significati-

vas muestras de admiración y simpatías, se trata de

perpetuar los lazos de fraternidad y de mútuo apre-

cio entre Alicante y Alcoy, por medio de un estandar-

te que bordarán distinguidas señoritas de la capital y

será regalado á la Música primitiva, como recuerdo

del Centenario de la Santa Faz y del triunfo artístico

en noble y legítima lid conseguido. Mucho celebra-

mos estas noticias y cuente la prensa de Alicante y

el vecindario de la capital todo con nuestro concurso

para todo lo que tienda á la unión, la fraternidad y

la armonía, y con nuestra gratitud por el honor que

conceden al nombre de Alcoy.” (37)

“Las bandas de música “Alicante” y “Torrevieja” que

en el certamen habido en la capital de la provincia

han obtenido el segundo y tercer premio, respecti-

vamente, han renunciado a ellos, y protestado del

veredicto del jurado.” (38)

Al dia següent i amb el ànims encara per serenar,

es procedeix al lliurament del premis: únicament

assisteix la banda Primitiva d’Alcoi, doncs les altres

bandes, disconformes amb el veredicte del jurat, de-

clinen l’assistència, manifestant, fins i tot, la voluntat

de regalar l’import econòmic dels premis aconse-

guits als pobres de la ciutat.

“...La banda “La Primtiva” de Alcoy ejecutó la sinfo-

nía “Cleopatra”, alcanzando unánimes aplausos. Su

director recibió el premio que dicha banda ha ga-

nado en el Certámen. El segundo, tercero y cuarto

premio no fueron entregados á quienes corresponde,

por hallarse ausentes unos, y el segundo por haber

renunciado á él los músicos de Alicante. El acto que

fue brillantísimo, tuvo digno coronamiento con el si-

guiente discurso del sabio sacerdote y Arcediano de

la Catedral de Orihuela D. Rafael Tous que según ya

dijimos presidía en representación del Ilmo.Sr. Obis-

po...” (39)

En l’acte també es lliuren els premis del certamen

literari i de la composició musical d’El Himno del IV

Centenario de la Santa Faz, que com em dit abans, el

guanyador amb tots els mereixements ha estat l’al-

coià Camilo Pérez Laporta.

Des d’Alcoi es proposa organitzar-li a la banda Pri-

mitiva i al seu director Rafael Pascual Pascual, una

extraordinària i més que merescuda rebuda quan

tornen a la ciutat.

Els acaloraments inicials es van refredant, la junta

organitzadora i l’Ajuntament de la ciutat, decideixen

deixar resolt l’assumpte, definitivament, i desagreu-

jar als ofesos, especialment a Chapí i a la Primitiva

d’Alcoi, donant per just i merescut el veredicte del

jurat del certamen.

Sembla ser que torna a regnar la pau i la concòrdia

musical després de l’enfurrunyament dels compo-

nents de les bandes de Torrevella i Alacant, especial-

ment d’aquesta última.

El Casino d’Alacant nomena soci d’honor a Ruperto

Chapí i li prepara un fastuós i multitudinari homenat-

ge. Amenitzen l’acte la banda militar del Regiment de

la Princesa, la Primitiva d’Alcoi i la banda d’Alacant,

la Lira, segons la premsa local.

L’homenatge és emotiu i espectacular. El sopar, si

s’ha de jutjar pel menú que es publica als diaris ala-

cantins, pantagruèlic. Presideixen l’acte, juntament

amb Ruperto Chapí, l’Alcalde de la ciutat, Rafael Te-

rol, el President del Casino, Blas de Loma Corradi, el

Governador Civil, Francisco Ballesteros, el President

i Fiscal de l’Audiència, Ramón Barroeta i Pascual

Ibáñez, respectivament, amb l’assistència de lo més

selecte de la societat alacantina.

El director de la banda militar del Regiment de la

Princesa dirigeix a les tres bandes juntes l’interpre-

tació de l’obra obligada per al certamen, Cleopatra i

El Recluta del mestre alcoià José Espí Ulrich.

La banda de música triomfadora torna al seu poble

on és rebuda gairebé amb els honors d’un empe-

rador. Una manifestació popular i social de reconei-

xement musical sense antecedents fins al moment.

A l’endemà, la banda Primitiva alcoiana ofereix un

concert als seus conciutadans a la plaça de Sant

Agustí, posteriorment plaça de la Constitució i actu-

al plaça d’Espanya, centre neuràlgic de la població,

seu de l’ajuntament de la ciutat i de l’entitat musical

guardonada amb el llorer de la victòria.

Bé, i amb tota aquesta polèmica i tal desplegament

d’honors, greuges i desgreuges va finalitzar un cer-

tamen musical, molt probablement el primer orga-

nitzat per l’Ajuntament de la ciutat d’Alacant i que a

punt va estar de concloure de manera molt dolenta,

però que afortunadament i gràcies al sentit comú i

bon fer dels organitzadors del concurs musical i dels

alacantins, en general, va acabar feliç, brillantment

i amb un encertada decisió per a arrodonir la clo-

enda: la junta organitzadora havia acordat concedir

una ajuda econòmica a les bandes no guanyadores.

Epíleg inesperat i que de ben segur van agrair les

bandes de música participants que no s’havien vist

afavorides amb cap dels premis.

Es tanca el programa dels actes commemoratius del

IV Centenario de la Santa Faz d’Alacant, certamen

provincial de bandes de música civils inclòs, amb

la publicació d’una edició especial amb tots els ac-

tes religiosos, civils i artístics celebrats. Tot finalitza,

com ja hem dit, brillantment, fins i tot amb una cu-

Ruperto Chapí. President del jurat del certamen.

El Serpis, Alcoi, juny de 1889.

Page 51: Música i Poble N.172 / 2013

51

Música i poble Actualitat

riosa mostra de bona ciutadania a destacar que pu-

blica la premsa alcoiana i en la que es comenta que

durant els dies de la celebració el jutjat d’Alacant no

ha rebut cap demanda. Així mateix, es publica una

carta pública d’agraïment a la ciutat alacantina del

director de la Primitiva d’Alcoi.

Finalitzem aquesta crònica musical, la informació

de la qual hem extret fonamentalment de la premsa

històrica de la nostra província, amb la referència a

un esdeveniment que es va produir a la capital aquell

mateix any 1889 i que considerem d’obligació res-

senyar: la reforma i estructuració de la Academia

Municipal de Música, que ja venia funcionant des de

feia alguns anys, per tal de convertir-la en la Escuela

Municipal de Música i Declamación, amb una bona

organització, un bon planter de professors, és a dir,

un conservatori de música en tota regla i de debò.

Aquesta Escuela Municipal de Música i Declamación,

segons l’acta del llibre de cabildos de l’ajuntament

d’Alacant on s’aprova la seua creació i Conservato-

rio Municipal de Música i Declamación, segons la

premsa local, nomena president al propi alcalde de

la ciutat, Rafael Terol i com presidents honoraris als

prestigiosos músics Emilio Arrieta i Ruperto Chapi.

La responsabilitat de la direcció recau en el músic

major de banda militar, emèrit, a l’hora director de la

banda de música de la Benifecència d’Alacant, José

Charques Esplá, que des de l’any 1858 dirigia l’anti-

ga acadèmia o institut musical d’Alacant.

Conservatori on per a poder-se matricular s’exigiria,

almenys, saber llegir, escriure i les quatre regles

aritmètiques. Ah! i s’ensenyaria música i declamació

tant a homes com a dones, però en dies i hores dis-

tintes…per si de cas.

Ernest Llorens

El Retiro, Castalla, agost de 2012

(A la memòria d’Ernesto Llorens Juan, músic anònim, que

em deixà orfe el 13 de novembre de 1998, a les 8:35 hores

del matí, la qual cosa mai li perdonaré)

Referències documentals

(1) EL IMPARCIAL, Diario Liberal, Madrid 18 de març,

1889

(2) LA IBERIA, Diario liberal, Madrid 3 d’abril, 1889

(3) EL ALICANTINO, Diario Católico, Alacant 4 d’abril, 1889

(4) EL ECO DE ALCOY, Órgano defensor de los inte-

reses morales y materiales de la población, Alcoi 5

d’abril, 1889

(5) EL ALICANTINO, 17 d’ abril, 1889

(6) SANTA FAZ, CRÓNICA DE CINCO SIGLOS 1489-

1989. Alicante y el IV Centenario. Los actos. Ajun-

tament d’Alacant, 1989. Biblioteca Municipal d’Ala-

cant.

(7) EL ALICANTINO, 31 de març ,1889

(8) EL ECO DE ALCOY, 2 d’abril, 1889

(9) EL ALICANTINO, 30 de març,1889

(10) Ibidem, 10 d’ abril, 1889

(11) Ibidem, 11 d’ abril,1889

(12) Ibidem, 21 d’abril ,1889

(13) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889

(14) EL ALICANTINO, 12 de maig ,1889

(15) Ibidem, 11 de maig ,1889

(16) EL ECO DE ALCOY, 10 de maig, 1889

(17) EL ALICANTINO, 15 de maig ,1889

(18) EL ECO DE ALCOY

(19) Ibidem, 18 de maig, 1889

(20) EL ALICANTINO, 19 de maig, 1889

(21) EL ECO DE ALCOY, 18 de maig, 1889

(22) EL DIARIO DE ORIHUELA, Periódico de noticias e

intereses materiales, Oriola 13 de maig, 1889

(23) Ibidem, 22 de maig, 1889

(24) EL ECO DE ALCOY, 9 de maig, 1889

(25) Ibidem, 24 de maig, 1889

(26) EL DIARIO DE ORIHUELA, 28 de maig, 1889

(27) LLIBRE D’ACTES DE SESSIONS DE L’AJUNTA-

MEN D’ALCOI.

Sessio ordinària del 22 de maig de 1889. Arxiu Mu-

nicipal d’Alcoi.

(28) EL ECO DE ALCOY, 29 de maig, 1889

(29) EL ALICANTINO, 29 de maig,1889

(30) EL DIARIO DE ORIHUELA, 29 de maig, 1889

(31) EL ECO DE ALCOY, 31 de maig, 1889

EL SERPIS, Periódico de la mañana, Alcoi 1 de juny,

1889

(32) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889

(33) EL ECO DE ALCOY, 1 de juny, 1889

(34) EL ORCELITANO, Periódico semanal, Oriola, 2 de

juny, 1889

(35) EL ALICANTINO, 4 de juny, 1889

(36) EL ECO DE ALCOY, 3 de juny, 1889

(37) EL SERPIS, 4 de juny, 1889

(38) ECO DE ALCOY,3 de juny, 1889

(39) EL ALICANTINO, 5 de juny, 1889

Fons documentals

Hemeroteca Digital de Premsa Històrica del Ministeri

de Cultura d’Espanya: El Alicantino, El Diario de Ori-

huela, El Orcelitano

Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espa-

nya: El Imparcial, La Iberia

Hemeroteca Municipal d’Alcoi: El Eco de Alcoy, El

Serpis.

Arxiu Municipal d’Alcoi: Llibre d’Actes de Sessions

de l’Ajuntament d’Alcoi, any 1889.

Arxiu Municipal d’Alacant: Llibre de Cabildos de

l’Ajuntament d’Alacant, any 1889.

Biblioteca Municipal d’Alacant: Santa Faz, Crónica de

cinco siglos 1489-1989. Alicante y el IV Centenario.

Los actos. Ajuntament d’Alacant, 1989

Page 52: Música i Poble N.172 / 2013

52

Música i poble Opinió

Sexo sin amor

La sociedad católica en la que nos desenvol-

vemos siempre ha considerado pecaminosas

las relaciones de sexo sin amor. Inspirada por

los Mandamientos 6º y 9º (“No cometerás actos im-

puros” y ”No consentirás pensamientos o deseos

impuros”) ha rebatido todas las formas de sexo dife-

rentes a las necesarias entre marido y mujer para la

procreación de sus descendientes. Otras sociedades

como la judía o la ortodoxa han respetado más lo

escrito en el Exodo o en el Duteronomio y se refieren

a un “No cometerás adulterio” o a un “No desearás

la mujer de tu prójimo” en sus leyes propias. Pero

todos, a efectos prácticos, tanto el islam, como ju-

daísmo y cristianismo, consideran el sexo fuera del

matrimonio como pecado. Bajo esta consideración,

“el sexo” por si solo puede constituir algo rechazable

o repudiable, ya que precisa de otros elementos (el

matrimonio) para perfeccionarse.

Muchos son también, quienes no consideran nada

de todo esto. E incluso, en el otro extremo, hay quién

considera el sexo como el único objeto de las rela-

ciones de pareja, o al menos el objeto principal. Po-

dría decirse, en lenguaje de la calle, que “hay quién

está por lo que está”, dando así un valor de “cobro”

o “ingreso” al sexo y utilizándolo como moneda de

cambio para otros quehaceres de las relaciones de

pareja menos “satisfactorios” para la persona que

así piensa. Por último creo que estaremos de acuer-

do en que una pregunta imprescindible a hacer a una

pareja en crisis es “pero… todavía hay sexo entre

vosotros”.

Pero no quería yo hablar de sexo como tal en este

artículo, sino más bien jugar a establecer una elip-

sis que me permitiera no nombrar ciertas cosas que

siendo equiparables, podrían ser también considera-

das como pecado y por extensión, algo rechazable

o repudiable.

Y ahora, tras este introito y entrando ya en materia,

me gustaría comentar una relación entre personas,

solo que en este caso las personas a las que me

refiero son personas jurídicas.

Si el sexo es lo que es para las personas físicas, ca-

bría preguntarse cuál puede ser el equivalente en la

relación de dos personas jurídicas. Vamos a ello.

La relación de la FSMCV con la Consellería de Go-

bernación ha estado marcada desde su inicio en

2010 por un intento de que floreciera el amor. Am-

bas instituciones han expuesto múltiples veces en

sus mesas de trabajo e incluso en público lo que

precisaban para considerarse “amados” por el otro,

pero me temo que no ha podido ser. Y eso a pesar de

los grandes esfuerzos que se han hecho por ambas

partes para “agradar” al otro, para convencerle de

los “encantos” propios, e incluso de la “soledad” que

puede acechar fuera de la relación. Todas las armas

amorosas que con gran saber exponen los novelis-

tas románticos en sus obras han sido utilizadas por

todos para que aquello acabara en boda: palabras

cariñosas, piropos, regalos, hechos, adulación, ce-

los, traiciones… Pero no ha habido “química”. Es un

buen símil decir que la relación se ha quedado solo

en “sexo”, practicado por ambas partes en varias

convocatorias anuales por necesidad, conveniencia

o placer, según los casos.

Sin embargo, y como pasa algunas veces con las

personas físicas, al final es el “sexo” el que consigue

que la relación se mantenga. Pero esa situación no

suele durar mucho porque no satisface plenamente,

y parece que ha llegado el momento de un cambio:

En la pasada Asamblea Intercomarcal de la FSMCV

se tomó el acuerdo unánime de solicitar a la Presi-

dencia de la Generalitat el cambio de competencias

sobre Sociedades Musicales, de forma que estas

pasen a depender de la Consellería de Educación,

Cultura y Deporte.

Opinió

Por Pedro Rodríguez. Vicepresidente 1º de la FSMCV.

Page 53: Música i Poble N.172 / 2013

53

Música i poble Opinió

Amor sin sexo

Todo ello con la mejor consideración y agra-

decimiento de la Federación para los grandes

esfuerzos realizados, como he dicho, por la

Consellería de Gobernación para que la relación fue-

se estable y satisfactoria.

Al final, la historia, los antecedentes, “lo natural y

lógico”, la existencia de un Registro de centros do-

centes, la propia inspección de centros, los progra-

mas de formación del profesorado y los de innova-

ción educativa, los técnicos de cultura, los recursos

culturales gestionados por las instituciones públicas

relacionadas con la cultura, Culturarts -la nueva he-

rramienta para llevar a cabo la nueva política cultural

de la Generaitat-, y la misma unión de educación y

cultura en una Consellería, parecen haber sido razo-

nes más poderosas que las derivadas de la intere-

sada inserción de las Sociedades Musicales en un

departamento del Gobierno de la Generalitat donde

se encontrara “todo lo valenciano”, y que a modo de

“matrimonio de conveniencia” fue bendecido hace

unos años por nuestro dimisionario expresidente

Camps (algún día se sabrá realmente por qué).

Siguiendo con el juego propuesto, si volvemos a la

elipsis inicial, deberemos analizar cómo han sido las

relaciones de la FSMCV y la Consellería de Educa-

ción, Cultura y Deporte en estos últimos meses.

El amor es algo que se muestra a veces intensamen-

te pero también por el detalle más sutil. Si amor es

tener continuamente a la persona amada en tu cabe-

za, vivir por ella, sentirla a todas horas, sufrir y gozar

con su vida más que con la propia incluso, y sobre

todo, compartir proyectos, amor también podría ser

compartir historia, antecedentes, temática, conoci-

miento, preocupaciones y deseos, cuando hablamos

de instituciones. Amor sería incluso discrepar en la

manera de hacer las cosas para conseguir objetivos

muy cercanos.

Desde que las competencias pasaron a Gobernación,

la FSMCV ha mantenido su nexo con educación y

cultura a través del IVM gracias a los pocos puntos

de unión que quedaban. Desaparecido el IVM se ha

seguido alimentando la relación con miradas furtivas

más allá de los certámenes, como por ejemplo con

el programa de música contra el fracaso escolar o

con la participación de la FSMCV y sus asociados

en proyectos europeos dependientes de educación.

También en la comisión para la redacción de un nue-

vo Decreto de Escuelas de Música se ha podido ver

claramente que es más lo que une a estos nuevos

amantes que a aquellos atados por su matrimonio de

conveniencia. Ya últimamente la relación casi que

se ha hecho pública con el nuevo rumbo de CUL-

TURARTS y es un secreto a voces el amor entre las

partes.

Solo falta el nuevo matrimonio para evitar el peca-

do. Y como los sabios autores medievales escribie-

ron en sus obras, resulta imprescindible introducir

un protagonista que facilite esta unión. Y la FSMCV

encomienda la celestina tarea, con su acuerdo de la

pasada Intercomarcal, a quién tan sólo puede llevar-

la a cabo, nuestro Molt Honorable President, Alberto

Fabra.

Con Gobernación faltó el amor, Sr. President, no deje

Vd. que esta nueva relación se agote por falta de

sexo. El amor sin sexo tampoco dura mucho.

Page 54: Música i Poble N.172 / 2013

54

Música i poble Opinió

¿Sin IVA, más semicorcheas?

Los números 144 (http://bit.ly/Y9H9EL) y nú-

mero 145 (http://bit.ly/ZpAKnE) de la revista

Música i Poble (años 2007 y 2008) contienen

sendos artículos cuya pretensión por mi parte no era

otra que aproximar al lector al conocimiento del mar-

co normativo que, en materia de IVA, era aplicable a

las sociedades musicales y cuáles eran las alternati-

vas que se podían plantear.

Y para ello en el primer artículo se explicó que una

banda de música de una sociedad musical cuan-

do actuaba (bien en la calle, bien en un concierto)

a cambio de unos honorarios, estaba prestando un

servicio en el marco del desarrollo de una actividad

económica, lo que suponía en principio una opera-

ción sujeta y no exenta de IVA y por tanto generaba

una serie de obligaciones con Hacienda que debía

cumplir: Alta en el censo, repercusión (cobro) del IVA

al cliente e ingreso al Tesoro Público previa deduc-

ción del IVA soportado (pagado) que fuera deducible

en su caso. Todo ello salvo que la sociedad musical

hubiera solicitado la exención prevista en la Ley del

IVA para las representaciones musicales realizadas,

entre otros, por los establecimientos culturales pri-

vados de carácter social entre los que se encuen-

tran las sociedades musicales. O salvo que lo que

recibiera la sociedad musical fuera una subvención,

concepto no siempre ajustado a la realidad de los

acuerdos suscritos entre la administración y las

SS.MM.

El segundo artículo por su parte se centró en ana-

lizar, mediante ejemplos, el efecto que sobre una

SS.MM. podía tener la solicitud de la citada exención

así como el cambio que suponía una sentencia del

tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas

de 2005 en el impacto que las subvenciones tenían

sobre el cálculo de la prorrata.

La recomendación final pretendía transmitir que no

se puede estar al margen de la Ley, en este caso la

del IVA, y que un planteamiento adecuado a las cir-

cunstancias concretas de cada SS.MM. podía supo-

ner una reducción de costes y por tanto convertirse

en una fuente de financiación.

Muchas cosas han cambiado desde entonces y es

evidente que la realidad que nos toca vivir ahora

es muy diferente de la que vivíamos cuando escribí

aquellos artículos. Sirva como ejemplo que el tipo

general del IVA ha subido dos veces (del 16% al 18%

en junio de 2010 y al 21% en septiembre de 2012)

y además esta última subida ha ido acompañada

de un aumento del IVA del 8% al 21% a las entra-

das a teatros, conciertos, salas cinematográficas y

exposiciones, englobadas junto con otras en lo que

el art. 91.Uno.2.7º de la Ley del IVA definía hasta el

01.09.2012 como manifestaciones de carácter cul-

tural. Y no de simple entretenimiento, zafio argumen-

to esgrimido por Hacienda para justificar la subida.

En el 2013 se ha producido un cambio más en una

de las múltiples reglas de juego que nos afectan en

relación con este impuesto y que paso a explicar:

Como les he recordado, las SS.MM. podían gozar

de la exención prevista en la Ley del IVA para las

representaciones musicales desarrolladas por esta-

blecimientos culturales privados de carácter social

siempre que lo solicitaran y que cumplieran una se-

rie de requisitos. Recordemos también en este punto

que la exención supone no repercutir (no cobrar) el

IVA y por tanto es un beneficio directo para quien nos

contrata. Ese es el motivo por el que por ejemplo la

sanidad y la enseñanza están exentas de IVA.

Pues bien, esta exención, que está recogida en el

artículo 20.Uno.14 dice que estarán exentas las

siguientes prestaciones de servicios que a conti-

nuación se relacionan efectuadas por entidades de

Derecho público o por entidades o establecimientos

culturales privados de carácter social:… Las repre-

sentaciones teatrales, musicales, coreográficas, au-

diovisuales y cinematográficas.

Por tanto, las actuaciones musicales estarán exentas

cuando se realicen por entidades o establecimientos

de carácter social, que son aquéllos en los que con-

curran los siguientes requisitos:

1º Carecer de finalidad lucrativa y dedicar, en su caso,

los beneficios eventualmente obtenidos al desarrollo

de actividades exentas de idéntica naturaleza.

2º Los cargos de presidente, patrono o representante

legal deberán ser gratuitos y carecer de interés en

los resultados económicos de la explotación por sí

mismos o a través de persona interpuesta.

3º Los socios, comuneros o partícipes de las entida-

des o establecimientos y sus cónyuges o parientes

consanguíneos, hasta el segundo grado inclusive, no

podrán ser destinatarios principales de las operacio-

nes exentas ni gozar de condiciones especiales en la

prestación de los servicios.

Las entidades que cumplan estos requisitos pueden

solicitar de la Administración tributaria su califica-

ción como entidades o establecimientos privados de

carácter social.

Desde el 1-1-2013, esta exención de los servicios

prestados por las entidades que cumplan dichos re-

quisitos se aplica con independencia de la obtención

de su calificación como entidades de carácter social.

Esto significa en la práctica que la exención es auto-

mática sin necesidad de solicitarla a la AEAT. Y que

por tanto se aplica a las actuaciones musicales de

las SS.MM. siempre que estas cumplan los requi-

sitos citados. Los cuales, obvia decirlo, los cumplen

todas que yo sepa.

Y ahora surgen unas preguntas que es necesario

contestar:

¿Qué supone este cambio para las SS.MM.? ¿En qué

nos afecta? ¿Qué tenemos que hacer? ¿Y qué efecto

tiene para nuestros “clientes”?

Consecuencia para las sociedades musicales:

1. Contratos con otras entidades privadas:

Que la exención se aplique automáticamente a todas

las actuaciones musicales supone que a la retribu-

ción fijada en el contrato que se firma habitualmente

con las fallas, filaes de moros i cristians, etc no hay

que añadirle el IVA y por tanto no hay que repercutir-

lo en la factura que emita la SS.MM.

En la factura deberá hacerse constar expresamen-

te: Operación exenta por aplicación del artículo

20.Uno.14 Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor

Añadido.

2. Contratos/Convenios con Entidades Públicas:

Por Luis Vidal. Tesorero de la FSMCV.

Page 55: Música i Poble N.172 / 2013

55

Música i poble Opinió

Recordemos antes que nada el concepto de subven-

ción: Entrega dineraria entre las administraciones

públicas o de estas a otras entidades públicas o

privadas o particulares, todas ellas sin contrapartida

directa por parte de los beneficiarios.

Hasta ahora, en la mayoría de los casos, las relacio-

nes con la administración se han regulado a través

de la figura de la subvención pero de tal manera que

esta se percibía en pago de las actuaciones realiza-

das. Y esto sucedía así a iniciativa de la propia admi-

nistración contratante para evitar el pago del IVA, ya

que a las subvenciones no se aplica este impuesto.

El problema estribaba en que en las relaciones con

la administración y reguladas vía subvención, el ele-

mento principal era el pago del importe por la ad-

ministración a cambio de la contrapartida asumida

en forma de actuaciones a realizar. Y por tanto se

planteaban dudas sobre si lo que la SS.MM. recibía

por la/s actuación/es era una subvención o el pago

de un servicio prestado (operación sujeta a IVA).

Por tanto a partir de ahora las relaciones con la ad-

ministración podrán regularse vía subvención si real-

mente es el caso, pero se podrán firmar contratos

que regulen la realidad de las obligaciones para las

dos partes, sin que esto suponga un coste añadido

para la administración en forma de pago del IVA.

3. Efectos económicos.

No repercutir el IVA supone que no podemos deducir

el IVA soportado en las adquisiciones directamente

relacionadas con las actuaciones musicales y por

tanto este se convierte en un coste. Si la SS.MM.

repercute IVA por otros conceptos como por ej. el

alquiler de un local de su propiedad, sí que podrá

deducirse el IVA de los gastos relacionados con di-

cho alquiler. En cualquier caso, es imprescindible

conocer el mecanismo de la regla de prorrata para

aplicar bien el régimen de deducciones.

4. Efectos formales:

Si la SS.MM. no repercute IVA por otros conceptos,

como el alquiler que hemos comentado, desaparece

la obligación de presentación de las liquidaciones

trimestrales y anuales del IVA, lo que supone una

menor carga administrativa. Pero para ello, deberá

presentarse la oportuna modificación censal ( mod.

036) en Hacienda.

5. Efecto sobre el Impuesto sobre Sociedades:

La exención del IVA tiene un efecto claro: Si el IVA

soportado que antes era deducible ya no lo es, pasa

a ser un gasto que es deducible en el impuesto sobre

sociedades. Pero el otro efecto importante es que al

estar exentas de IVA las actuaciones musicales, esto

“facilita” su declaración en el impuesto sobre socie-

dades.

Consecuencias para los clientes:

Tal y como hemos comentado, la exención no es ni

más ni menos que un beneficio para quien utiliza el

bien o servicio exento (recordemos las exenciones

en materia de sanidad, educación o servicios socia-

les) ya que se le exime del pago del IVA. Por tanto, la

exención es un ahorro para el pagador de las actua-

ciones musicales.

Para las entidades festeras, además de dicho aho-

rro, supone que se puedan formalizar las relaciones

cumpliendo todas las obligaciones legales por am-

bas partes sin sobrecoste. Y ello les facilitará por

ejemplo el acceso a subvenciones de las que puedan

ser beneficiarias.

Para las entidades públicas, además del mencionado

ahorro, supone que no tengan necesidad de forzar la

interpretación del concepto de subvención, ya que

podrán firmar contratos de prestación de servicios

sin tener por ello que asumir un sobrecoste en con-

cepto de pago del IVA.

Estos beneficios ya los disfrutaban en el caso de que

la SS.MM. tuviera concedida la exención que ahora

se generaliza.

Vemos por tanto que la aplicación automática de la

exención tiene efectos tanto para las SS.MM. como

para quien las contrata. Y la consecuencia lógica es

que este cambio supone que desaparece un coste

para el cliente y por tanto debería fomentar las rela-

ciones económicas derivadas de actuaciones musi-

cales entre las SS.MM. y sus clientes, tanto si estos

son entidades públicas como privadas. Y desde lue-

go debe ayudar a normalizar dichas relaciones, para

lo cual es necesaria una labor de divulgación de este

cambio normativo.

Como indicaba unas líneas atrás, muchas cosas han

cambiado desde 2008, pero hay muchas otras que

no han cambiado para nuestro colectivo y en con-

creto para el público al que van dirigidos mis artícu-

los y que no son otros que los directivos de nuestras

SSMM. Y si algo no ha cambiado para ellos, para vo-

sotros, es precisamente una idea que en mi opinión

nunca puede olvidarse: No es recomendable formar

parte del órgano de gobierno que dirige una SS.MM.

sin conocer que existe un marco normativo que cam-

bia con demasiada frecuencia ( y casi siempre para

complicarlo) que también le afecta a la entidad y que

esto supone el deber de cumplir unas obligaciones

en muchos casos desconocidas. Ignorar esta premisa

tan básica puede acarrear problemas muy serios que

perjudiquen tanto a la entidad como al directivo. Y

este es el motivo que ha llevado a esta Junta Direc-

tiva a desarrollar acciones formativas, (que yo defino

más bien como divulgativas o de concienciación)

cuya pretensión siempre ha sido la misma: Trasmitir

a los directivos la necesidad de conocer que existe

un terreno de juego y unas reglas de juego que hay

que cumplir. Y que si juegan sin conocerlas, la partida

puede acabar muy mal. Y que por tanto, dado que

ellos no tienen por qué tener esos conocimientos,

es imprescindible destinar unos recursos para que

quien las conozca, les ayude a cumplirlas.

Valencia, abril de 2013

Page 56: Música i Poble N.172 / 2013

56

Música i poble Opinió

El menyspreu cap a les bandes de música

Males notícies per a la cultura musical i ban-

dística a la província de Castelló s’estan

produint últimament. El Comitè Provinci-

al de Castelló de la FSMCV, que porta alguns anys

col·laborant en l’organització d’esdeveniments en la

província per a diferents entitats culturals, està en

perill de finalitzar la seva activitat per una manca de

suport econòmic i moral.

El primer front s’ha produït en Castelló Cultural, amb la

qual des de l’any 2005, s’ha dut a terme una progra-

mació estable de música per a banda que ha convertit

a la nostra província en tot un referent. Tant al Palau de

Congressos i Auditori de Castelló com al de Peníscola,

han estat els escenaris on s’ha pogut vorer aquesta

programació que ha permès seguir una actualitat mu-

sical bandística com mai abans ha estat possible.

Aquesta programació estable ha estat possible grà-

cies a la confiança que fins l’any passat han dipositat

en nosaltres. Tanmateix, ara la confiança de Castelló

Cultural no s’ha renovat en uns terminis acceptables

i no s’acaba de trobar una línia de diàleg que perme-

ta entendre quina és la política cultural bandística

a seguir. La crisi, el primer que va comportar per a

les bandes de música va ser l’endarreriment en el

pagament del conveni: el normal era cobrar als 3 o

4 mesos de realitzar els actes i ara el retard és fins

un any o més; i després, retallades en el “caché” i

un intent de realitzar aquest actes sense cap remu-

neració (gratis) que va provocar una ruptura de les

relacions. El conveni del 2012 a hores d’ara enca-

ra no s’ha cobrat, així i tot, i amb molts problemes,

s’ha pogut signar un nou conveni per al 2013 que

ha comportat la desaparició de la programació en

l’auditori de Castelló i una reducció molts gran en

l’auditori de Peníscola.

El segon front s’ha produït en la Junta de Festes de

Castelló, amb la qual des de l’any 2004, s’ha col-

laborat amb l’organització de la processó de les ga-

iates en les festes de la Magdalena de Castelló.

Davant l’irrevocable decisió de la Junta de Festes

d’enguany de no organitzar la processó i que fora la

Gestora de Gaiates la que s’encarregaria, el Comité

Provincial va decidir contactar amb el President de la

gestora per tal de vore que pretenien fer amb l’acte,

un intent d’ajudar en lo que pogueren ja que lo fàcil

havia segut passar del tema i esperar esdeveniments.

Després d’una primera conversa i passat uns dies la

gestora ens plantejà una proposta amb unes condi-

cions clarament molt desfavorables per a les nostres

bandes de música (500 euros), cosa que provocà que

el Comitè Provincial no col·laborara en l’organització

de l’acte. Així i tot, pensant en els nostres associats,

comunicarem a la gestora d’anar a transmetre les

seves condicions proposades i la nostra postura i si

alguna banda de música estava interessada, que con-

tactara directament amb les gaiates (els nostres as-

sociats son sobirans per fer el que creguen). Insistim

en dir que, sense compartir les condicions, al menys

preteníem que no s’acabara la participació de les

nostres entitats associades en aquest acte.

El seguiment realitzat, no va fer més que mostrar

i confirmar el que nosaltres intuíem que anava a

ocórrer en aquest acte com era perdre en quantitat

i qualitat musical, així com d’un pobre espectacle i

poca vistositat.

Si sota el paper el canvi que anava a produir-se era

clar que convidava al fracàs, la realitat es va mostrar

molt més dura: un acte d’una descoordinació total,

tant abans com durant el mateix, i de tal calibre que

sols potser descrit des del més pur surrealisme, per

a indignació i enfado dels nostres associats.

No és tot organitzar un acte on concorren agrupaci-

ons de diferents àmbits musicals (bandes de músi-

ca, bandes juvenils, xarangues i colles de dolçainers)

pagant a cadascuna un “caché”, quant tots teòrica-

ment van a realitzar la mateixa feina; i si ens fiquem a

comparar la quantitat i qualitat musical, es veien cla-

rament perjudicades les nostres entitats associades.

Aquest context i condicions, estan donant lloc a

l’aparició d’elements de greuge que afonen les dife-

rències històriques prèvies, i que estan suscitant un

profund malestar entre les bandes de música. Ja no

és una qüestió de diners el que està en joc, és la dig-

nitat i el prestigi d’unes entitats, algunes de les quals

porten molts anys participant en aquests actes.

L’esperança no es perd, però amb aquest panorama

no es veu un escenari favorable per continuar tre-

ballant amb aquestes entitats en el marc actual, la

qual cosa pot comportar que posem punt i final a la

col·laboració en aquests esdeveniments.

La nostra única veritat es que som un col·lectiu que

prestem un servei molt valorat per la població, i que

ho fem per vocació i de forma altruista, poca retri-

bució i poca valoració per alguns estaments públics

i privats, excepte la verbal, molt habitual en els dis-

cursos d’autoritats que assumeixen com a propi el

gran servei que prestem qui ens dediquem a aquesta

activitat musical.

Per Manuel Esbrí Forner, President Provincial de Castelló de la FSMCV.

Page 57: Música i Poble N.172 / 2013
Page 58: Música i Poble N.172 / 2013

58

Música i poble Comarques

Plana Baixa Eva Sifre

La Banda Simfònica del Centre Instructiu d’Art

i Cultura (CIAC) de la Vall d’Uixó participarà el

pròxim estiu en la VI Edició del Certamen Inter-

nacional de Bandes de Música “Villa de Dosbarrios”,

localitat de la provincia de Toledo. La CIAC, dirigida

pel mestre José Luis Civera Domínguez, participarà

junt a tres bandes més: Asociación Amigos de la Mú-

sica de Salceda de Caselas (Pontevedra), Asociación

Musical Santa Cecilia de Tomelloso (Ciudad Real) i la

Unión Musical de Torre Pacheco (Múrcia).

La presidenta del CIAC, Carmina Puchol, considera

que es tracta “d’una activitat més que completa la

programació anual de la Banda però alhora és també

un fet extraordinari que ens oferix la possibilitat de

portar la nostra música més enllà de les fronteres

habituals. Serà una nova experiència per als músics

El CIAC participarà en la VI edició del Certamen Internacional de Bandes Villa de Dosbarrios

més joves que encara no han participat en cap cer-

tamen. I a més, ens obliga a treballar intensament

per quedar en bon lloc en una competició a nivell

nacional, on ens medirem a grans bandes de la resta

del país”.

El Certamen se celebra el pròxim 20 de juliol.

Tindrà lloc el dissabte 20 de juliol en la localitat de Toledo.

L’Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall

d’Uixó va presentar el dimecres 3 d’abril una

nova entrega de la seua revista —la número

vint— en un acte celebrat al Palau dels Marquesos

de Vivel.

Aquesta publicació inicià el seu camí l’any 1999 i

prenia el testimoni d’un butlletí que els fundadors

crearen com a suplement al full parroquial de la par-

ròquia de l’Assumpció en els primers anys de vida de

d’aquesta entitat fundada l’any 1955 per don Miguel

Arnau.

La portada d’enguany és una creació de l’artista grà-

fic Vicent Antoni Ortega. El tema proposat està rela-

cionat amb el canvi de seu social que es va produir

el passat mes de setembre.

L’Ateneu Musical de la Schola Cantorum presenta el número 20 de la seua revista

L’autor s’ha imaginat l’entitat Schola Cantorum com

“un elefant, una criatura de grans dimensions, de

moviments pausats però, quan convé, ràpids, i so-

bretot dotada d’una gran intel·ligència i perserve-

rància, que sap arribar a tot arreu on es proposa. El

nostre elefant, la nostra entitat, du la seua càrrega

(la música, la cultura, l’amistat) amunt i avall sense

repòs.”

La presentació, amenitzada musicalment pel quartet

de saxòfons Isax Quartet, que va deleitar el públic

amb la seua interpretació, es realitzà en el marc

d’actes programats per les festes en honor a Sant

Vicent Ferrer i comptà amb la presència de la Regina

i Cort d’Honor, l’alcalde de la Vall i diversos regidors

que no val voler perdre’s l’acte.

En el marc de la programació de les festes en honor a Sant Vicent Ferrer.

Page 59: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

59

Plana Alta

La Unió Musical d’Orpesa ha iniciat la tempo-

rada de concerts aquest any amb un recital

temàtic de pasdobles i marxes militars. La

banda dirigida per Antonio Mena del Valle va oferir

el passat 23 de març un concert a les instal·lacions

d’un Espai Cultural que, per primera vegada en una

actuació de l’associació musical, es va quedar me-

nut.

Els membres de la Unió Musical d’Orpesa van prepa-

rar repertori en el que hi havia obres de tot el territori

espanyol. És el cas de Ia-Zarrak, Recordando a Gali-

cia, Badajoz, Cielo Andaluz, Por Navarras o Teruel. La

coneguda obra que porta per títol Aires Llevantins,

del compositor d’Alaquàs Bernabé Sanchis, va ser la

representació valenciana.

La Unió Musical d’Orpesa dedica un concert al pasdoble

Com en tots els concerts de l’agrupació orpesina, el

concert es va tancar amb el pasdoble dedicat a la

localitat, Oropesa del mar (Perla ribereña), de For-

cada i Iglesias. Durant la presentació de l’acte es va

explicar l’origen del pasdoble i la seua importància

en el repertori de les bandes musicals.

Durant la presentació de l’acte es va explicar l’orige del pasdoble i la seua importància en el repertori.

Baix Maestrat

La Banda Juvenil de l’Escola de Música Ciutat

de Peníscola i la Banda de l’Associació Musi-

cal Verge de l’Ermitana van realitzar recent-

ment “Va de rock”, un concert benèfic que any rere

any duen a terme per recol·lectar diners per una

bona causa.

Enguany ha estat dedicat a Raúl Roig, un xiquet

de 7 anys amb paràlisi cerebral, qui necessita una

caminador per poder continuar la seua vida diària.

L’associació, que va realitzar el concert a l’auditori

del Palau de Congressos de la ciutat a les 20 hores,

va vendre un total de 290 entrades i va recaptar 950

euros.

L’encarregada d’encetar l’acte va estar la Banda

Juvenil de l’Escola de Música de Peníscola, qui va

interpretar un tribut al Rey del Rock, Elvis, una reco-

pilació d’obres del grup suec Abba i, per finalitzar la

primera part, el conegut Rock Around the clock.

La Banda de Peníscola recapta 950 euros per a Raúl Roig

La música va anar acompanyada d’imatges projec-

tades al sostre de l’auditori.

De seguit va ser el torn de la Banda de l’Associació

Musical Verge de l’Ermitana.

A diferència de la Banda Juvenil, va comptar amb un

baix, Javier Beltrán, i una guitarra elèctrica, Mateo

Escuder, amb qui van poder interpretar el tribut a

Michael Jackson i a Queen, i una recopilació d’obres

de Deep Purple.

Com a bis van tocar The Final Countdown, de Freddie

Mercury. Tot guarnit amb una posada en escena de

llums i fum.

Abans de finalitzar l’acte benèfic, el president de

l’Assocació Musical Verge de l’Ermitana de Penísco-

la, Manuel Beltrán, juntament amb Salvador Garcia

Sorlí, director de l’Escola de Música Ciutat de Pe-

níscola, van fer el donatiu de 950 euros a la família

de Raúl Roig.

Page 60: Música i Poble N.172 / 2013

60

Música i poble Comarques

L’Alacantí Francesc Alberola

Divendres 7 de febrer, la sala d’assajos de la

Banda de Música La Paz va acollir la pre-

sentació del Document del Mes número 15,

que en esta ocasió estava dedicat precisament a esta

entitat musical, que tant ha col·laborat amb l’Arxiu

Municipal i recolzat la seva recuperació, des de l’inici

dels treballs fa més de 12 anys. L’acte va ser organit-

zat per la Societat Musical La Paz.

Aprofitant que dins de pocs dies la Banda tornava a

concórrer a un certamen musical (cosa que no passa-

va des de feia molts anys), l’Arxiu va voler fer prota-

gonista del Document del Mes a esta veterana entitat

de Sant Joan, unint-se així al moment tan especial

que vivia la Banda de Música de cara a la seua parti-

cipació en el XLII Certamen Provincial de Bandes de

Música, el 2 de març a la localitat de Redován.

Els documents seleccionats per a l’edició número

15 del Document del Mes, reflectien la situació que

la Banda de Música travessava just 40 anys abans,

quan va estar a punt de desaparèixer, fet que no es va

consumar gràcies a l’actuació entusiasta d’un grup de

veïns i músics que, al començament del 1973, es van

reunir i van constituir una nova Junta Directiva que,

en poc temps, va ser capaç de treure a la Banda de la

seva delicada situació, assegurant la seua pervivèn-

cia. Precisament, l’acta de constitució de la Directiva

era un dels documents seleccionats per a esta edició

del Document del Mes.

En l’acte de presentació, que es va iniciar amb les

paraules del president de la Banda, José Ángel Espi-

nós, van estar presents algunes de les persones que

van integrar la Junta Directiva constituïda el 1973, als

quals se’ls va fer entrega d’una reproducció a gran

tamany del Document del Mes. Isidre Espinós, Fran-

cisco Burillo i Alfredo Amat van compartir amb els

presents alguns records i anècdotes d’aquella expe-

riència, possibilitant així que els actuals components

L’Arxiu Municipal de Sant Joan dedica el seu Document del Mes a la Banda de Música La Paz

de la Banda, la majoria joves, conegueren una pàgina

de la història de la mateixa.

L’acte va finalitzar amb les paraules del director de la

Banda, el mestre Joan Espinosa, qui va felicitar a l’Ar-

xiu per la iniciativa i va agrair el treball desenvolupat

per les persones que el 1973 van evitar que la Banda

de Música desaparegués.

Seguidament, tots els assistents van poder quedar-se

a escoltar l’assaig general de la Banda i finalitzar així

esta jornada amb música.

L’acta de constitució de la Directiva era un dels documents seleccionats per a esta edició del Document del Mes.

Intervenció del president de la banda, José Ángel Espinós.

Francisco Burillo, tesorero de la Banda en 1973 e Isidro Buades, Cronista de la Villa.

Page 61: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

61

El Camp de Morvedre

La Banda Comarcal se presentó en AlgímiaEl Auditorio de Algímia d’Alfara acogió el sábado 6 de abril la presentación oficial de la Banda Co-marcal del Camp de Morvedre integrada por músicos de las 12 sociedades musicales de la comarca.

Al concierto asistieron casi todos los repre-

sentantes de los respectivos ayuntamientos.

También contó con la presencia del presidente

comarcal de l’Horta Sud de la FSMCV, Rafa Pérez, y

la presidenta comarcal del Camp de Morvedre, Fina

Gómez quien, además, también formaba parte de la

nueva agrupación.

Los 43 músicos que la integran, cuya edad media es

de 18 años, pertenecen a prácticamente todas las so-

ciedades musicales del Camp de Morvedre y en este

primer concierto estuvieron dirigidos por Xesco Gui-

llem Escobar (Societat Juventud Musical de Faura),

Robert Ferrer Llueca (Societat Juventud Musical de

Faura) y Sergio Rajadell Segundo (Societat Musical de

Canet d’en Bereguer), tres directores nacidos tam-

bién en las sociedades de la comarca. El auditorio,

repleto, acogió el trabajo de estos músicos que traba-

jaron intensamente para preparar el concierto durante

los tres ensayos programados.

Como comenta Fina Gómez, “la banda comarcal nace

como punto de encuentro entre los músicos de las

12 sociedades musicales del Camp de Morvedre, así

como para promocionar y apoyar a nuestros directo-

res y compositores que han nacido de nuestras so-

ciedades musicales”. De hecho, entre las obras inter-

pretadas figuraban el pasodoble Essencia de Rafael

Domenech (músico de la Sociedad Juventud Musical

de Quart de les Valls) y L’Aventurer de Salvador Rojo

(músico de la Unió musical d’Algimia d’Alfara).

Según la presidenta comarcal, “el resultado fue muy

positivo musicalmente hablando pero más aún social-

mente, ya que todos los integrantes de la banda se

fueron ilusionados y convencidos de que este proyec-

to debe tener continuidad”.

Entre los asistentes estuvo también el compositor y

director Josep Miquel Martinez Gimenez, músico de

la sociedad de Quart de les Valls, quien valoró muy

positivamente este nuevo proyecto de la comarca que

considera se debe apoyar y consolidar.

Para finalizar el acto la presidenta tuvo unas palabras

de agradecimiento para los músicos y compositores,

pero sobre todo para los tres directores por su ex-

traordinario trabajo, dada la gran dificultad que su-

pone montar un concierto en tres tardes con músicos

que no han tocado nunca entre ellos y que tienen en

muchos casos poca experiencia por su corta edad ya

que muchos músicos tenían entre 12 y 15 años.

Page 62: Música i Poble N.172 / 2013

62

Música i poble Comarques

62

El CIM Santa Cecilia de Yátova celebró el 3 de

marzo su X Concierto Homenaje al Socio, con

el que pretende agradecer la labor desintere-

sada que socios y colaboradores realizan día tras día

para que esta sociedad pueda seguir adelante.

Además, y como es habitual, durante el intermedio

del concierto el CIM Santa Cecilia quiso rendir home-

naje a uno de sus socios más destacados, poniendo

de manifiesto su labor como parte de la sociedad y

reconociendo el trabajo que ha desempeñado a lo

largo de los años por esta banda.

En esta ocasión la persona homenajeada fue Inma-

culada Burriel Ballester, quien tras doce años al fren-

te de la sociedad como presidenta, dejaba días antes

su cargo en manos de Joaquín Ortíz Bolumar. Los

músicos quisieron agradecerle su labor con una gran

foto de la banda y todo el público asistente se puso

en pie como muestra de agradecimiento.

Este décimo concierto Homenaje al socio estuvo

también dedicado a uno de los músicos fundadores

de la sociedad, Enrique Hoyo Miralles, recientemente

fallecido; y al recién nacido Marc Cerverá Teruel.

Tras el concierto, el CIM Santa Cecilia ofreció un vino

de honor al numeroso público asistente, músicos y

familiares.

Bajo la dirección de su director, Jesús Miguel Arribas

Redondo, el CIM Santa Cecilia organizó un concierto

dedicado a la zarzuela en el que se interpretó Paco

Campillo (pasodoble) de J. Salvador González, Alma

de Dios de J. Serrano, Una noche en Granada de E.

Cebrián, El huésped del sevillano de J. Guerrero y

Katiuska de P. Sorozábal.

El CIM de Yátova homenajeó al socio con un concierto

Hoya de Buñol

El sábado 6 de abril al Sociedad Mu-

sical La Artística de Chiva mostraba

su cara más solidario en un concierto

en el Teatro Municipal Astoria, cuya

recaudación fue a beneficio de Cári-

tas local.

La Sociedad Musical La Artística de Chiva, que de-

sarrolla su labor musical en el ámbito de su domi-

cilio social, principalmente, no puede ser ajena a

los grandes problemas de sus vecinos. La actuali-

dad económica está creando verdaderos dramas en

muchas familias que van careciendo de todo aque-

llo necesario para la subsistencia, como puede ser

comida, ropa, etc. Por ello la entidad organizó este

concierto benéfico en el que contó con la colabo-

ración de la Banda Sinfónica del Ateneo del Puerto

de Valencia y cuatro corales que fueron las que el

pasado mes de noviembre estrenaron en el Palau de

la Música de Valencia la obra sinfónica descriptiva

Camino del calvario del compositor valenciano Pedro

J. Viso y que describe la procesión de la Turbas de

Cuenca.

Días antes, la Banda Juvenil ofrecía otro concierto

con los que se iniciaban los actos del año 2013.

Fiesta de la Música en Siete Aguas

Por su parte, la Sociedad Musical de Siete Aguas

conmemoró la Fiesta de la Música del 30 de marzo

al 7 de abril. Los actos comenzaron el sábado 30 con

una actuación del grupo de cámara Back to Brass,

tras la presentación de la Musa Infantil Sofía Sán-

chez Pérez y Musa Mayor Carolina Martínez Real con

sus respectivas Cortes de Honor.

En el programa se incluyeron conciertos a cargo de

las distintas unidades artísticas de la sociedad, vela-

da teatral, pasacalles, audición de los alumnos de la

Escuela de Educandos, etc.

Los actos musicales proliferan en la comarca

Page 63: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

63

La Societat Musical La Lira Fontiguerense de

La Font de la Figuera va retre homenatge a la

cultura taurina a través d’un concert de pas-

dobles taurins. El Gato Montés de M. Penella, Gallito,

de Lope, S. o Pasión Andaluza, de Mas Mataix, van

ser algunes de les 15 obres que va interpretar la

banda acompanyada en alguns instants per diverses

ballarins del grup Lola Huesca.

El concert, dirigit per Luis Pedrón Francès, va estar

organitzat per l’Associació Cultural Taurina local

Gent del Bou i va comptar amb la col·laboració de

l’Ajuntament de La Font de la Figuera.

Un concert que va complementar aquest tercer dia

cultural taurí celebrat a la població, ja que eixe ma-

teix dissabte al matí l’A.C.T. Gent del bou va oferir

“Carretons” per a xiquets i xiquetes. A més, els afi-

cionats als bous van poder gaudir amb una exhibició

de diversos mansos a la Replaceta de l’Església de

La Font de la Figuera.

Tal com s’ha manifestat des de l’A.C.T. Gent del Bou,

“agraïm a la junta directiva de la Lira Fontiguerense

el suport prestat i, sobretot, el director de la mateixa,

Luis Pedrón Francès el seu interès i dedicació. Com

no, tampoc ens podíem oblidar dels músics que for-

men part de la banda, ja que sense el seu sacrifici

aquest concert no es podria fer. Esperem seguir fent

festa i cultura”.

La Societat Musical La Lira Fontiguerense de La Font de la Figuera dedica un concert a la cultura taurina

La Costera Andrea Sarrió

Organitzat per l’Associació Cultural Taurina local Gent del Bou, va tenir lloc el dissabte 23 de febrer i va comptar amb la col·laboració del grup de ball Lola Huesca i l’Ajuntament de La Font de la Figuera

Page 64: Música i Poble N.172 / 2013

64

Música i poble Comarques

Camp de Túria

La Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, di-

rigida pel seu titular Enrique Artiga, i consti-

tuïda en esta ocasió per una plantilla de 105

músics, oferí el dimecres sant 27 de març, al seu

teatre-auditori, un concert extraordinari per a com-

memorar el 200 aniversari del naixement del com-

positor Richard Wagner. El programa del concert es-

tava format íntegrament per obres wagnerianes. Així,

poguérem escoltar Les Walkiries (cavalcada), Una

fulla d’Àlbum, la marxa fúnebre de l’Ocàs dels Déus,

l’obertura Rienzi, l’acte III de Parsifal (Els encants del

Divendres Sant) i l’obertura Tannhäuser.

El concert fou presentat pel destacat unioner, Jai-

me Coronel Calero, que ressaltà la importància de la

música de Wagner en la història del Certamen de Va-

La Unió Musical de Llíria commemora el bicentenari del naixement de Wagner amb un concert de la banda simfònica

lència. Este genial compositor ha sigut sempre molt

estimat per esta societat ja que les seus obres han

estat interpretades multitud de vegades al llarg de la

història de la Unió Musical. La primera vegada que la

Unió Musical (amb l’anterior nom de Música Nova)

portà una obra de Wagner al Certamen de València

fou l’any 1893 amb l’obertura Rienzi. Obres com Els

Mestres Cantors, el preludi de Parsifal, l’Idil·li de Sig-

frido o el Tannhäuser han format part moltes vega-

des del programa que la Unió Musical presentava al

Certamen de València. I en totes estes ocasions, la

Unió sempre ha guanyat el primer premi d’este pres-

tigiós concurs. A més, l’arxiu musical d’esta societat

compta amb nombroses transcripcions d’un alt nivell

de moltes de les obres de Wagner.

Amb este concert tan especial, la Unió Musical ha

volgut oferir un homenatge al famós compositor, di-

rector, dramaturg i poeta, considerat un dels grans

de la música clàssica i que tanta incidència ha tingut

en la seua història.

III Jornades de Trompa

D’altra banda, durant els dies 2 i 3 d’abril se celebra-

ven als locals d’esta societat del Camp de Túria les III

Jornades de Trompa que enguany comptaren amb la

participació del professor i solista internacional, Luca

Benucci, solista del Teatre del Maggio Fiorentino de

Florència.

El concert de clausura d’estes Jornades va tindre lloc

el dimecres 3 d’abril, a les 20,30 hores, a la Sala

d’Assajos d’esta societat.

El programa del concert estava format íntegrament per obres wagnerianes.

Page 65: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

65

Dins dels actes de les festes vicentines a la ca-pital del Camp de Túria, l’alcalde Manuel Iz-quierdo i l’edil de Cultura, Salvador Oliver, van

entregar el passat 13 d’abril el premi del Concurs Internacional de Composició per a Banda Simfònica i Solista “Ciutat de Llíria” 2012. El guanyador d’esta edició ha sigut el compositor de Montroi, Raúl Car-rión Ferrís, que va rebre un guardó amb una dotació econòmica de 5.000 euros. L’obra Concert per a flauta i banda va resultar la ven-cedora d’esta certamen. El seu autor, Raúl Carrión, de 45 anys i professor de fonaments de composi-ció al Conservatori de Torrent, té també a favor seu diversos premis de composició i distincions com a finalista, tant en certàmens nacionals com interna-cionals. La Banda Primitiva de Llíria, dirigida per Miguel Án-gel Navarro, va ser l’encarregada d’estrenar la com-posició premiada, amb l’actuació com a solista de Fina Martínez. El jurat del concurs, presidit el reconegut director edetà Manuel Galduf, va comptar també amb la

L’Ajuntament entrega el premi internacional de composició Ciutat de Llíria a Rúl Carrión

participació d’Eduard Montesinos, Miguel Gálvez i Salvador Oliver. L’alcalde Manuel Izquierdo, va manifestar que este concurs “representa la voluntat de Llíria en la seua aposta per la cultura, per a donar suport i projecció a les persones que es dediquen a la música, una de

les principals senyes d’identitat de la nostra ciutat”. A més, va recordar que el municipi acollirà del 13 al 17 de juliol un esdeveniment excepcional relacionat amb este àmbit, el V Congrés Iberoamericà de Com-positors, Directors i Arregladors de Bandes Simfòni-ques i Ensembles.

Page 66: Música i Poble N.172 / 2013

66

Música i poble Comarques

66

Horta Sud Anna López Ortega

Como aperitivo a un febrero lleno de música

pudimos saborear el concierto que el sába-

do 2 del citado mes la Banda Juvenil de la

Sociedad Musical La Artística Manisense ejecutó en

el Auditorio Germanies. Un concierto que registró un

aforo al completo, pues a directivos socios y simpati-

zantes se unieron parte de la corporación municipal,

y es que la verdad es que el joven grupo que a finales

del pasado año recibió 25 educandos casi compi-

te ya con nuestra Titular (al menos en número de

componentes) y también aumenta la calidad como lo

mostraron en las partituras que el director, veterano

en la sociedad, José Vicente Miquel Marticorena eli-

gió para el evento.

En la primera parte se pudo escuchar del com-

positor Carrascosa su airoso pasodoble Fran-

cisco Bravo, al que siguió Rivieren-cyclus de

A. Malando y Theme from Schindler List de J. Wi-

lliams, obra en la que fue violín solista Ismael Soto,

cuya ejecución bordó provocando el gozo de sus

padres, Fernando y Lourdes, directivo y Presidenta

respectivamente de la Sociedad Musical, prolongán-

dose los aplausos porque todos los merecieron.

Un pequeño intermedio fue aprovechado para dar a

conocer a la ganadora de la rifa incluida en las parti-

cipaciones del sorteo de Navidad. Así, el televisor de

plasma de 32“ fue recogido en nuestro local social

por Pilar Cases Correcher, tras lo cual nos acomoda-

mos para disfrutar de una segunda parte con Ban-

deras moradas de Martin Alonso, Posaunen Bravour

de Edmund Loffler y de Jacob De Haan Queens Park

Melody. El final fue muy aplaudido y estuvo seguido

de gratos comentarios a la salida del numeroso pú-

blico que llenaba la sala.

Concierto de la Orquesta

Por su parte, pudimos disfrutar también del primer

concierto de la Orquesta de La Artística con un nuevo

La Artística Manisense realiza un gran número de actividades musicales en el primer trimestre de 2013

director, Joan F Miquel Zanón, músico de la Sociedad

desde sus inicios, conductor durante once años de

la Banda Juvenil y actualmente al frente de la del

Grau de Valencia. Es además titulado en enseñanza

superior de música en la especialidad de Trombón en

el Conservatorio de la capital del Turia.

El programa escogido para este acto del Espai Mu-

sical que se celebró en la sala “Ernesto Chenoll” de

La Banda Juvenil ofreció un concierto a primeros de febrero como preludio a unas semanas plenas de actuaciones musicales de gran calidad a cargo de las distintas unidades artísticas de La Manisense.

Page 67: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

67

nuestra sociedad, cuyo aforo al completo disfrutó de

una excelente actuación, incluyó la colaboración de

la maravillosa voz de nuestra soprano Mari Ángeles

Lambíes que junto a la orquesta interpretó Xacona

en sol menor de Purcell, Lascia ch’io pianga de Hän-

del, V’adoro pupille, del mismo autor, Caro mio Ben

de Giordani, Xicoteta Serenata Nocturna, de Mozart,

Brook green suite de Holst y por último Suite of the

day de Burgoyne, interviniendo los directivos Fer-

nando y Jauni para dar a conocer más detalles de

los compositores de cada obra.

Los aplausos se sucedieron al término de cada eje-

cución y fueron tan prolongados al final que motiva-

ron complacer al público con un bis.

Música durante las Fallas

Es norma en nuestra Sociedad Musical dedicar

anualmente en marzo un concierto a las fallas y el

día 10 del mes citado el Auditorio Germanías acogía

un bonito programa que el director de la Juvenil José

Vicente Miquel Marticorena había seleccionado para

tal evento. Un concierto al que acudieron represen-

tantes de todas las fallas de la localidad, parte de

la corporación municipal encabezada por el alcalde

señor Izquierdo, la concejala de cultura Rosa Pé-

rez, y nuestra querida Maribel Miquel Marticorena,

cuya presencia es primordial en los acontecimientos

musicales, encontrándose además de nuestra pre-

sidenta Lourdes Núñez, el vicepresidente comarcal

Sr. Chenoll y, en representación de la Junta Central

Fallera de Manises, Pedro Montoro.

El programa estuvo compuesto por Francico Bravo

de M. Carrascosa, Pousanen Bravour de E. Loffler,

Rivieren-Cyclus de A. Malambo, Falles i bunyols, de

M. Godoy, L’entrà de la murta de S. Giner y Rapsodia

valenciana de M. Penella.

A continuación se hizo un paréntesis para hacer

entrega a los distintos representantes de cada falla

de un distintivo del ayuntamiento, finalizando con la

interpretación de Valencia del maestro Padilla.

Como es natural los aplausos muy merecidos por es-

tos admirables componentes de nuestra Juvenil se

repitieron durante la ejecución de cada partitura y al

final del concierto el público premió con creces a la

joven Banda que cada vez se nota la responsabilidad

que sus miembros tienen en cuenta. Enhorabuena

al amigo Miquel y a los músicos de tan estupendo

conjunto.

Tercer Encuentro de Orquestas Juveniles

Fue en febrero último y el domingo 24 de dicho mes

el jubiloso movimiento musical en el que Manises

reunía a cinco orquestas de nuestra Comunidad para

conseguir que la afición a la música saliera satisfe-

cha de tan gran evento, puesto que a pesar de parti-

cipar en el mismo jovencísimos músicos no por ello

dejaron el pabellón orquestal defraudado.

Por orden de actuación escuchamos a la Unión Musi-

cal de Carlet dirigida por Agustín Giménez, que ofre-

ció Nearer my god to three de l. Mason, Barcarolle

de Offenbach, El oboe de Gabriel de E.Morricone y

The arrival of the queen of Sheba de G. F. Haendel.

Ocupó el escenario en segundo lugar la Orquesta

del CPM Vicente Vera de Sueca que dirige César Na-

varro. Escuchamos Canon de Pachelbel, Allegro de

Fiocco y Guillermo Tell de Rossini dejando el estrado

libre para la agrupación del Centro Profesional de

L’Alcudia y al frente de ella Agustín Giménez que nos

deleitaron con Petrifyingly Problematical Polka de

Owen, Singapur Sunset y Guillermo Tell de Rossini,

finalizando con Danza húngara nº 5 de J. Brahms.

Terminada la actuación se preparó la Camerata de

la Parroquia de L’Assumpció que bajo la batuta de

José Domingo Enguídanos ofreció Dance suite (en

sus tres tiempos) de Mozart, Capriol de Warlock y

Summer stomp de D. A. Straub.

Finalmente, nuestra Orquesta Juvenil de La Artística

Manisense conducida por Vicente Enguídanos Barea

interpretaba a los autores Bach, Lennon y Badelt con

sus títulos Gavota en Re Mayor, Yesterday, Let it be y

Piratas del Caribe, respectivamente.

Una vez más, consiguieron satisfacer al numeroso

auditorio que llenaba la sala y resonaron fuertes

aplausos no solo para nuestros músicos sino tam-

bién al término de cada agrupación participante en

este encuentro.

No podemos dejar en el anonimato la asistencia de

acompañantes de cada población que se desplaza-

ron a nuestra ciudad para gozar de tan agradable

evento, todos ellos atendidos esmeradamente por

nuestros organizadores de los que recibieron el con-

sabido detalle local.

Luis Montesinos García

Page 68: Música i Poble N.172 / 2013

68

Música i poble Comarques

68

Horta Nord

Totes les bandes de música valencianes saben

que al Palau de la Música de València sonaran

de forma diferent, i que no és únicament una

qüestió de la meravellosa acústica de l’espai sinó

que la significació de l’entorn obligarà els músics a

exigir-se al màxim. El passat 27 de gener va ser el

torn de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot

que, primer amb la banda de l’escola i després amb

la formació simfònica, es va enfrontar al repte de to-

car en el “temple” de la música valenciana i ho va fer

amb una aposta original i valenta: un concert mono-

gràfic del gran (i a més, encara molt jove) compositor

valencià Óscar Navarro.

Un concert inoblidable

Amb la sala Iturbi plena de goma a gom, la banda de

l’escola va obrir el foc dirigida per José Carlos Vidal,

amb tres peces, el pasdoble Alegria i les composi-

cions Jumper Clarinet i Paradise. L’aperitiu, perfec-

tament adobat pels alumnes, va mostrar clarament

algunes de les característiques de la música d’Óscar

Navarro: vivacitat, capacitat descriptiva i evocativa,

i una atmosfera “cinematogràfica” que amera totes

les seues composicions. Vidal va aconseguir que

els alumnes de l’escola de l’agrupació de Burjassot

oblidaren les pors lògiques dels aprenents i es mos-

traren segurs en la seua execució malgrat la respon-

sabilitat del moment.

La segona part del concert es va iniciar amb el cone-

gut pasdoble Andrés Contrabandista. Navarro, natu-

ral de Novelda, va dedicar aquesta peça a un amic,

membre d’una comparsa de Moros i Cristians que

porta per nom “Contrabandistes”. La banda simfòni-

ca de l’Agrupació Musical los Silos va mostrar ja des

de l’inici el magnífic moment en què es troba. L’am-

bient del grup transmetia alegria i confiança i això es

nota en la qualitat del seu so. I sens dubte, una peça

clau per aconseguir aquest magnífic estat de forma,

ha sigut el director, Javier López Salón, que ha acon-

seguit el suport i la complicitat de tots els músics.

Després del pasdoble, la banda es va llançar amb

Concet monogràfic de l’Agrupació Musical Los Silos de Burjassot sobre obres d’Óscar Navarro. Diu-menge 27 de gener del 2013. Sala Iturbi del Palau de la Música de València.

Page 69: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

69

emocionades de la presidenta de l’agrupació, Vic-

toria, i la satisfacció que envaïa el rostre dels que

vam poder assistir al concert ho deia tot: un concert

inoblidable.

Jordi Sebastià. Alcalde de Burjassot

Expedition, l’obra amb la qual va obtenir el primer

premi en el certamen internacional de bandes de la

vila de la Sénia, que va significar una fita transcen-

dental en la història de l’Agrupació.

I després de les dues peces, que aconseguiren en-

grescar el públic i captar totes les energies de la

sala, va començar la part més especial de la vetlada:

aquella en què el mateix Óscar Navarro va dirigir la

banda simfònica. Les peces escollides van ser Call

for Music, Downey Overture (mai abans interpreta-

da a Espanya) i Libertadores. Els recursos visuals i

sonors que Navarro utilitza: fer cantar els músics,

fer-los executar percussió amb el seu cos, fer posar-

se dempeus les línies d’instruments amb un ritme

molt suggeridor... exigeixen un grau de complicitat

molt gran amb els músics. El dubte era clar: el tindria

Óscar? Desaparegué a l’instant; com un tot orgànic,

la banda va respondre a totes les exigències del di-

rector-compositor i els músics esgotats i persistents

mostraven quan podien un somriure de felicitat que

indicava el que sentien en gaudir d’aquell moment

tan especial i aconseguien transmetre-ho a un pú-

blic emocionat i absolutament connectat amb el que

passava a l’escenari.

Els aplaudiments finals, llargs i sincers, les paraules

Por su parte el alcalde de Moncada, Juan José Medi-

na, calificó este encuentro como “una actividad muy

necesaria y enriquecedora para todo el alumnado del

centro” y ha manifestado la “obligación que tenemos

las instituciones públicas de apostar y respaldar las

enseñanzas musicales”.

Además Medina valoró “positivamente” la progra-

mación de actividades que anualmente se llevan

a cabo desde el conservatorio y confía en que los

alumnos hayan adquirido nuevos conocimientos gra-

cias al encuentro con Della Fonte.

El encuentro con el director italiano Lorenzo

Della Fonte culminó con un concierto en el

Centro Cultural Blasco Ibáñez como colofón a

los tres días de actividad que tuvo con los alumnos

del centro. Durante el concierto, dirigido por el propio

Lorenzo della Fonte y el director del Conservatorio,

José Alcácer, la Banda Sinfónica interpretó obras de

P. Grainger, G. Holst, R.V. Williams y V.Persichetti.

El Conservatori de Música “Ciutat de Moncada” en

el marco de su programación anual organizó la visita

al centro del director de origen italiano Lorenzo Della

Fonte con la finalidad de realizar un encuentro entre

el director y los alumnos a través de conferencias,

talleres y ensayos que les ha permitido profundizar

en el conocimiento del repertorio clásico para banda

sinfónica. Así, Della Fonte compartió durante las tres

sesiones programadas con el alumnado su excelen-

te trayectoria como director al frente de numerosas

orquestas de Europa.

El director invitado pisó el miércoles 21 de febrero

por primera vez el centro donde tuvo un encuentro

con los alumnos y durante el cual intentó acercar el

repertorio tradicional para banda. Además desde el

conservatorio se ha destacado la necesidad de co-

nocer el repertorio clásico, dignificando así el mundo

bandístico. Cabe destacar que durante la mañana

del viernes Della Fonte impartió una conferencia a

directores de la provincia que se desplazaron has-

ta el conservatorio de Moncada para compartir con

el director italizano sus conocimientos a cerca del

repertorio de banda desde una perspectiva más téc-

nica.

Lorenzo Dellafonte dirigió un concierto como clausura al encuentro con los alumnos del Conservatorio de Moncada

Page 70: Música i Poble N.172 / 2013

70

Música i poble Comarques

70

El Centro Cultural Blasco Ibáñez de Monca-

da acogió el festival comarcal de bandas de

l’Horta Nord, en el que tres bandas de música

participaron en una cita donde ejerció como anfitrio-

na la Unión Musical de Moncada.

Así, abrió el festival la Unión Musical Santa María de

El Puig, que ofreció un gran concierto con la interpre-

tación del pasodoble Agüero de J. Franco, siguiendo

con la famosa obertura de El Tambor de Granaderos

de R. Chapí, para finalizar con Vents del Garbí de Jo-

sep. M Martinez, bajo la batuta del maestro Manuel

Járrega Ventura.

Continuó la Agrupación Musical de Rocafort que ini-

ció su repertorio con del pasodoble Francisco Fort

Fenollosa de Vicente R. Tarazona, en memoria del

maestro de Moncada, recientemente fallecido. Se-

guidamente la banda dirigida por Juan José Catalá

Borras ofreció Una noche en Granada de E. Cebrián,

finalizando con el estreno mundial de la obra Artis

Calambria de Carlos Marqués.

Cerrando el festival actuó la Unión Musical de Mon-

cada, banda anfitriona, que bajo la dirección de José

Salvador González Moreno, dedicó del pasodoble 30

aniversario a su director titular Vicent Roig Gimeno,

actualmente recuperándose de una enfermedad.

Esta obra fue compuesta por Roig cuando la socie-

dad celebró tres décadas de existencia y la inter-

pretación de esta pieza se convirtió en el momento

más emotivo del festival, pues tanto la Unión Musi-

cal como el consistorio expresaron su deseo de una

pronta recuperación al director titular de la banda.

El concierto continuó con el primer movimiento de

la Sinfonía nº 2 La Pasión de Cristo de Ferrer Ferrán.

También destacó la participación especial de los Co-

ros Infantiles de la Unión Musical de Museros y de la

Unión Musical de Moncada, bajo la dirección de José

Luis Sáiz, que acompañaron a la banda interpretan-

do conjuntamente la obra de Bert Appermont Celtic

Child. Como es tradición el festival terminó con la

interpretación del pasodoble Moncada.

Durante el acto, la sociedad anfitriona hizo entrega

de un recuerdo en agradecimiento a su participación

a las dos bandas invitadas, que consistió en la parti-

tura del pasodoble 30 aniversario.

El alcalde de Moncada, Juan José Medina, destacó la

necesidad de respaldar este tipo de festivales “que

permiten acercar a los vecinos a la música de banda,

sin duda un eje vertebrador sociocultural de nuestro

municipio que debemos mantener en alza”.

Concierto del día de la Mujer

Por otra parte, el CAM de Moncada celebró el Con-

cierto de Comisiones dedicado a la mujer. La Banda

Sinfónica, dirigida por José Alcácer Durá, ofreció un

concierto dedicado a las mujeres que estuvo dividido

en dos partes.

Durante el mismo se interpretaron obras de diversos

compositores, entre ellos, José Ignacio Blesa, Pablo

Sorozábal, de Manuel Palau, Richard Wagner, Alfred

Reed y Vicente Ramón Tarazona, todo bajo la batuta

del director, José Alcácer Durá.

El C.C. Blasco Ibáñez de Moncada acogió el Festival de Bandes de l’Horta Nord

Page 71: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

71

El dissabte 13 d’abril, va tindre lloc a Massal-

fassar el Festival Comarcal de Bandes Juve-

nils, organitzat per la Societat Musical local

amb el patrocini de l’Ajuntament de Massalfassar.

En aquest acte van participar la Banda Jove de la

Unió Musical de Santa Maria del Puig que va inter-

pretar dues obres dirigides pel mestre José Suñer

Oriola: Disney Favourites de Bob Lowden i Beach

Boys Stage de John Moss. Per la seua banda, la Ban-

da Juvenil del Centre Artístic Juvenil de Moncada,

dirigida per Raúl Domenech Rubio va interpretar Els

Poblets de Miguel Torrens Escrivá, Call of Courage

de Carmine Pastores i La Máscara del Zorro de Ja-

mes Horner. La Banda Jove de la Societat Musical

de Massalfassar, encarregada de tancar el Festival,

va posar damunt el faristol dirigida per Daniel Ol-

mos Herrero el pasodoble Sareta Fallera i la Sombra

del Sol d’Eduardo Nogueroles i Three Russian Folk

Songs d’Andrew Pearce.

Festival comarcal de bandes juvenils a Massalfassar

Page 72: Música i Poble N.172 / 2013

72

Música i poble Comarques

72

Alcoià-Comtat Maribel Vicedo

Las bandas de Alcoy pregonan las Fiestas de Moros y Cristianos

Unió Musical d’AlcoiEl ciclo lo inició la Unió Musical d’Alcoi en el Calderón el 10 de marzo. Los músicos, dirigidos por Gaspar Nadal i Maronda, estrenaron la actuación con el pa-sodoble Yakka de Pascual Vilaplana para seguir con la marcha mora Nostalgia Mora de Gonzalo Blanes Colomer y el pasodoble A mi Muro de Francisco Es-teve Pastor. En esta primera parte el repertorio in-tegró tres obras que volverán a sonar el día de las Entradas. La primera fue Alatriste, fanfarria de Roque Baños con la que la escuadra del alférez de los Guz-manes recorrerá el centro de la ciudad. A continua-ción, la Unió tocó Als Xaparros, la marcha mora de Pascual Vilaplana con la que acompañarán al alférez moro de la Filà Llana y, para terminar la primera par-te, en la sala sonó LLebeig, marcha cristiana de Saül Gómez Soler elegida por la escuadra del capitán de la Filà Maseros para realizar su entrada a la villa.La Unió inició la segunda parte con Andrés Contra-bandista, pasodoble de Óscar Navarro. Después lle-gó uno de los momentos más emocionantes. Esta banda alcoyana quiso rendir un homenaje a José María Ferrero Pastor tras cumplirse 25 años des-de su fallecimiento. Por ello, la Unió programó dos piezas del Mestre d’Ontinyent. El presentador del evento (y en nombre de la banda), invitó a subir al escenario a Daniel Ferrero Silvaje (hijo del Mestre) para dirigir UMDA y Brisas del Clariano; pero antes, el presidente de la entidad musical, Enric Solbes, regaló a Ferrero una batuta. Precisamente, el mis-mo Ferrero será el encargado de dirigir el Himne de Festa el próximo 20 de abril después de realizar el pasacalle acompañado por la Unió Musical d’Alcoi que tocará el pasodoble Brisas del Clariano.La segunda parte siguió con la marcha cristiana de José V. Egea titulada Picadilly Circus, Eleazar de Ra-fael Mullor Grau y Tarde de Abril de Amando Blan-quer. Con las notas del Himne de Festa de Gonzalo Barrachina, la banda puso el punto final al concierto.Societat Musical Nova d’AlcoiLa Societat Musical Nova d’Alcoi protagonizó la segunda sesión de este ciclo el 17 de marzo en el Teatro Calderón. Un concierto que tuvo dos partes

muy diferenciadas. La primera estuvo íntegramente dedicada a José María Ferrero Pastor y en la segun-da se estrenó una marcha solemne y sonaron obras de principios del siglo XX y otras que todavía no han cumplido ni un año desde su composición.

En este 2013, la Nova quiso rendir un homenaje al Mestre d’Ontinyent y de qué mejor manera que con su música. Brisas del Clariano fue el primer pasodo-ble que sonó en este concierto dirigido por Joan Doménech Calaforra. A continuación, interpretaron

La Unió Musical d’Alcoi, dirigida por Gaspar Nadal, en el Teatro Calderón.

Las bandas de Alcoy fueron las primeras en anunciar las Fiestas de Moros y Cristianos con los concier-tos en el Teatro Calderón Y en los Salesianos el pasado mes de marzo. Es el ciclo de exaltación a la mú-sica festera que en este 2013 registró una novedad: la incorporación de la Agrupació Musical Serpis.

La Música Nova d’Alcoi, bajo la batuta de Joan Doménech, durante el concierto.

Page 73: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

73

Bonus Christianus, Chimo, Reina de Fiestas 1960 y El Kábila. La banda invitó a su viuda, Pilar Silvaje, y a su hijo, Daniel Ferrero, a subir al escenario para reci-bir un abrazo y un aplauso del público y un ramo de flores. Para cerrar este reconocimiento, se interpretó la marcha mora Pepe Blanes compuesta por Daniel Ferrero y que fue dirigida por él mismo.El concierto se reanudó con L’Enreixat pasodoble de José María Valls Satorres, que fue estrenado en febrero en el Círculo Industrial y que se volvió a es-cuchar en el concierto de Fiestas. La audición siguió con la marcha cristiana Saxum de Rafael Mullor Grau. Y llegó el momento de la obra inédita: La Ple-garia del Cristià, marcha solemne de Santiago Revert Cantó y que está dedicada a Juan Javier Gisbert que actualmente es el embajador moro en las Fiestas alcoyanas pero en 2010 fue el embajador cristiano. Tras el estreno, el compositor subió al escenario para ser felicitado por su nueva composición.En la segunda parte, interpretaron Te Deum de Pedro J. Francés y dos clásicas como Un Moble Més, el pas moro que Julio Laporta Hellín compuso en 1928 y Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes Colomer. Sin embargo, con la interpretación de estas dos pie-zas no sellaban el concierto, puesto que todavía que-daba una obra más. Como ya es tradicional, la Nova interpretó El Moro del Sinc de Rafael Giner Estruch.Por último, el director de la banda Joan Doménech, volvió a invitar a subir al escenario a Daniel Ferrero para que dirigiera el Himne de Festa con el que se puso el broche a este segundo pregón musical.Agrupació Musical SerpisEl ciclo de música festera registró una novedad. Por primera vez actuaba la Agrupació Musical Serpis dentro de este programa musical (aunque los dos años anteriores ya ofreció sendos conciertos con un repertorio de pasodobles, marchas moras y cristia-nas). Esta formación ofreció su audición festera en el Teatro Salesianos el 23 de marzo. Los músicos, bajo la batuta de Andrés Guerrero Mañas, interpreta-ron en la primera parte los pasodobles Fernandín de José V. Egea, Al Cel de Francisco Valor y Als Meus de Jorge Company, las marchas cristianas Pope y Da-vid de Ramón García y las marchas moras Moro de Granada de Gonzalo Blanes y Belsaí de Saül Gómez.Los espectadores pudieron escuchar en la segunda parte el pasodoble El Miquero de Julio Laporta, la marcha cristiana Alcoi, escata i destral de Rafael Mullor, la marcha muslim Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes, el pasodoble Musical Apolo de Amando Blanquer, la marcha cristiana Sala i Soler de Francisco Valor, la marcha oriental Genna al Arif de Evaristo Pérez y la marcha cristiana El Barranc del Sinc de Rafael Mullor.

Corporación Musical PrimitivaLa Corporación Musical Primitiva cerró el ciclo con el concierto del Diumege de Rams. La Vella, junto al grupo de dolçainers i tabaleters La Cordeta, presentó un repertorio formado por doce obras de autores al-coyanos. Pero antes la formación musical presentó a sus nuevos compañeros: Andrea Blasco Jordá (clari-nete), Josep Mullor Valor (saxofón tenor), Jordi Olcina Moltó (trompeta) y José Pérez Lorente (trombón).Con el pasodoble centenario Nanos y Chagans de Camilo Pérez Monllor estrenó la Primitiva esta nue-va edición del concierto. A continuación, los músi-cos, dirigidos por Àngel Lluís Ferrando, tocaron el pasodoble Fontinens de Camilo Pérez Laporta, la marcha mora Amor-Amar de José María Valls Sato-rres y el pasodoble El Rey Capitá de Julio Laporta. A

continuación, estrenó la marcha mora Banu Marin de Vicent Sanoguera e interpretó la versión para banda de Tempora Belli de Àngel Lluís Ferrando. Antes de la segunda parte, la entidad rindió un homenaje a Fran-cisco Giménez Sisternes por sus 50 años como socio de mérito de Apolo. Se reanudó la audición con Mu-sical Apolo de Amando Blanquer, l’Ambaixador Cristià de Rafael Mullor, La Casbha de Rafael Casasempere, Julio Pastor y Salmo ambas de Blanquer yla marcha muslime Abencerrajes y Cegríes de Gonzalo Blanes.Pero todavía quedaba el momento más vibrante. Fue la interpretación de l’Entrà dels Moros de Camilo Pérez, la pieza clásica que pone el broche al último pregón musical. Un concierto que, como es tradición, se cierra con el Himne de Festa.Y de esta manera, la música llamó a la Fiesta.

Àngel Lluís Ferrando dirige a los músicos durante el concierto del Diumenge de Rams.

L’Agrupació Musical Serpis durante su concierto en el Teatro Salesianos.

Page 74: Música i Poble N.172 / 2013

74

Música i poble Comarques

74

El pasado nueve de febrero la banda de músi-

ca de la Unión Musical Contestana obtuvo el

primer premio en el X Certamen de Música

Festera de Altea la Vella, celebrado en honor al músi-

co y cantante Felipe Orozco y en el que también par-

ticiparon la Societat Artistic Musical d´Alcàntera de

Xúquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres

de Mariola. El jurado del certamen estuvo formado

por José Grau Benedito, presidente, y por los vocales

Jaime Francisco Ripoll Martins y Rafa Garrigós. La

obra de obligada interpretación por las tres bandas

participantes fue el pasodoble Fernando Marzal, de

José Grau Benedito.

Para arropar a la banda contestana, un nutrido grupo

de familiares, socios y amigos de la Unión Musical

se desplazó hasta la población de la Marina Baixa

en tres autobuses. Otros muchos se desplazaron en

sus propios vehículos particulares. La representa-

ción institucional estuvo encabezada por el primer

edil de la Vila Comtal, Rafa Briet, acompañado de la

concejala de Cultura Marcela Richart, y la concejala

de Fiestas y Tradiciones, Rosa Sellés.

El acto se inició con un pasacalle por las calles de Al-

tea la Vella que concluyó frente al auditorio del Cen-

tro Cultural en el que tendría lugar el certamen. El

desfile de las bandas fue abierto por la Unión Musical

con el pasodoble Regina Nostra, de su director Mario

Roig Vila, seguida de los músicos de Alcàntera de

Xúquer con el pasodoble Athenaeum de Enrique Al-

borch Tarrasó y La Nova de Banyeres de Mariola con

Novella, de Vicente J. Sanoguera Rubio. La Sociedad

Recreativa Musical de Altea la Vella, organizadora del

evento, cerró el pasacalle con el pasodoble Mª Tere-

sa Lacruz, de Óscar Navarro González.

La primera banda en actuar fue la de la Unión Mu-

sical Contestana, que bajo la dirección de su direc-

tor Mario Roig Vila comenzó su intervención con la

interpretación de la marcha cristiana Santos poetas

y guerreros, de Enrique Igual Blasco, continuando

con la obra obligada, Fernando Marzal, pasodoble

de José Grau Benedito y terminando con la marcha

mora Almunastir, de Ramon Garcia Soler. La inter-

pretación de las tres piezas dejó una grata impresión

en todo el público asistente. La banda contestana

había dejado el listón bien alto para los contendien-

tes que vinieron después.

En segundo lugar actuó la banda de la Sociedad Ar-

tístico Musical de Alcàntera de Xúquer, que bajo la

dirección de Luis Pedrón Francés interpretó La vic-

toria, marcha cristiana de Enrique Alborch Tarrasó,

La Unión Musical Contestana gana el primer premio del Certamen de Música Festera de Altea la Vella

El presidente de la Unió Musical Contestana mostrando el diploma acreditativo del primer premio.

Los músicos celebrando la victoria conseguida en el certamen de Altea.

Page 75: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

75

el pasodoble obligado y la marcha mora Wahabitas

de Joan E. Canet Todolí. En último lugar intervino la

banda de la Agrupación Musical la Nova de Banyeres

de Mariola, que bajo la batuta de su director Antonio

Lillo Pérez interpretó la marcha cristiana Arco y ba-

llesta de Óscar Sempere Francés, la obra obligada y

la marcha mora Haissan de Carlos Pellicer Andrés.

Fuera de concurso y mientras el jurado deliberaba su

veredicto, la Sociedad Recreativa Musical de Altea la

Vella, bajo la dirección de Andrés Colomina Berna-

beu, entretuvo al público con el pasodoble Machaco

de José Rafael Pascual Vilaplana, la marcha cristiana

Villa cristiana de Miguel Ángel Mas Mataix, el pa-

sodoble Musical Apolo de Amando Blanquer Ponsoda

y la marcha mora Tarde de abril de Amando Blanquer

Ponsoda. Con la interpretación de esta última pieza

se cerró el programa oficial del certamen, pero como

el jurado no tenía aún su veredicto la Recreativa

hubo de ampliar su actuación, volviendo a interpretar

los pasodobles Mª Teresa Lacruz y Machaco.

Por fin, la presentadora del certamen anunció que

el jurado tenía su veredicto. Había un empate para

el segundo puesto y cuando anunció que éste había

recaído en la Societat Artistic Musical d´Alcantera de

Xuquer y la Agrupació Musical La Nova de Banyeres

de Mariola, todos los músicos, familiares y amigos

de la Unión Musical Contestana presentes en el acto

saltaron de alegría sabedores de que el primer pre-

mio era para la Unión Musical Contestana. La banda

contestana había obtenido un total de 417 puntos,

mientras que la Sociedad Artístico Musical de Alcàn-

tera de Xúquer y la Agrupación Musical la Nova de

Banyeres obtuvieron 388’5 puntos cada una.

Reces Sellés Domínguez, presidente de la Unión

Musical Contestana, recibió de manos del alcalde de

Altea la Vella el diploma acreditativo del primer pre-

mio conseguido, el cual, además, tiene una dotación

económica de 1.500 euros.

Con la alegría por el primer puesto alcanzado, toda

la expedición contestana regresó a la Vila Comtal,

donde la banda hizo un pasacalle por la población.

La Junta Directiva de la Unión Musical Contestana

quiere agradecer públicamente a todos los músicos

de la banda y a su director Mario Roig Vila, el esfuer-

zo realizado, las horas de trabajo y la ilusión derro-

chada, para la consecución del primer premio, así

como el apoyo prestado por todos las contestanas y

contestanos que se desplazaron hasta Altea la Vella

para animar a la banda, en especial, a las máximas

autoridades municipales presentes en el certamen,

el alcalde Rafa Briet, y las concejalas Marcela Richart

y Rosa Sellés.

José Luis Muñoz Huércano

Vicepresidente Unión Musical Contestana

La Unió Musical de Beniarrés obtiene el primer premio de la tercera sección del Certamen Provincial de Alicante

La Unió Musical de Beniarrés se alzó el pasado 10 de marzo con el primer premio de la tercera sección del XLII Certamen Provincial de Ban-

das de Alicante, después de que el jurado le diera 335,5 puntos; tan solo un punto y medio menos que la formación vencedora del concurso con la mención de honor, la Unión Musical de Beniarbeig.Cinco bandas alicantinas concurrían a este certamen que se desarrolló durante el pasado domingo en el Auditorio Municipal de Ondara. El turno de la banda de El Comtat llegó por la tarde. Los músicos, dirigi-dos por José Antonio Llinares, interpretaron primero como presentación el pasodoble Eduardo Borrás de Francisco Esteve, luego la obra obligada La Fortalesa de David Penadés Fasanar y para terminar, la Sinfo-nía Nº 2 de John Barnes.Una vez participaron todas la bandas, el jurado deli-beró y otorgó la máxima puntuación a la Unión Musi-cal de Beniarbeig (337 puntos) que obtuvo el primer premio y mención de honor, la Unió Musical de Be-niarrés consiguió el primer premio con 335,5 puntos, los segundos premios fueron para la Unió Musical de Dolores (313 puntos) y la Unión Musical San Fulgen-cio (285,5 puntos) y la Societat Recreativa Musical d’Altea la Vella se alzó con el tercer premio tras re-cibir 258 puntos.

José Antonio Llinares, director de la Unió Musical de Beniarrés, destacó que estaba muy satisfecho “por el esfuerzo y magnífico trabajo realizado por los

músicos”. Asimismo, desde la banda se mostraron “muy contentos” por el resultado conseguido en este concurso provincial.

Page 76: Música i Poble N.172 / 2013

76

Música i poble Comarques

76

Javier Colomer ofreció una masterclass a alum-nos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva de Alcoy sobre el instrumento del

trombón. El músico profesional dividió en dos partes la sesión que se celebró en la sede de la Música Nova. En la primera, los asistentes pudieron conocer, entre otras cosas, la historia de este instrumento (desde el saca-buche hasta los modelos actuales) y escuchar como sonaba cada uno. Y la segunda fue más práctica ya que los participantes interpretaron varias piezas aplicando conocimientos adquiridos, como las res-piraciones, cómo tocar, etcétera. Una actividad, or-ganizada por el profesor Jesús Fuertes, que fue muy enriquecedora para los alumnos y también para los músicos de las bandas alcoyanas que acudieron a este encuentro con el trombonista profesional.

El trombonista Javier Colomer ofrece una masterclass a alumnos de la Música Nova, la Unió Musical y la Primitiva

Un paseo por la música y danza española. Con

este lema quedaba definido el espectáculo

Embrujo que la Corporación Musical Primi-

tiva llevaba a cabo el pasado 24 de febrero en el

Teatro Calderón. Con el objetivo de aunar música y

danza española, la entidad musical volvía a entablar

vínculos con los artistas alcoyanos; en este caso,

con el ballet Onsen Dance y las reconocidas coreó-

grafas Begoña Bravo y Begoña Moral.

Bajo la batuta de Àngel Lluís Ferrando, el formato

del evento se mostró a través de la intercalación de

piezas instrumentales junto a obras españolas que

eran acompañadas por los pasos de la danza. Si bien

la Danza ritual del fuego contó con unos movimien-

tos exóticos y tranquilos que recordaban a la media

luna, las coreografías posteriores dejaron entrever

pasos grupales con un carácter más festivo y lúdico.

Por lo que respecta a la parte musical, los espec-

tadores pudieron disfrutar de grandes autores de

la música española, tales como Giménez, Albéniz,

Turina o Granados. También en esta ocasión se die-

ron momentos de todo tipo: desde la sutileza y el

ambiente íntimo creado a través de los sonidos de

Goyescas, hasta los movimientos más alegres y efu-

sivos alcanzados con El baile de Luis Alonso. Por otra

parte, Isaac Albéniz recordó el carácter más popular

de nuestra música, con un paseo andaluz a través de

Cádiz, Córdoba, Granada y Sevilla.

En definitiva, un encuentro único en el que quedó

demostrado la capacidad de la entidad musical para

trabajar junto a otra organización alcoyana. Todo, al

mismo tiempo que se trabajaba un repertorio musi-

cal de carácter específico.

José A. García Casasempere

Tarde de Embrujo con La Primitiva de Alcoy

Foto: Cortesía NEBUR.

Page 77: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

77

Ha sido el actual equipo de Gobierno formado por

Gent d’Antella y el grupo socialista con Gustavo

Monteagudo al frente de la corporación los que se

han dado cuenta de la situación en la que ha es-

tado toda la vida la Sociedad. No solo han cedido

el terreno sino que además, según el alcalde y de-

más miembros del equipo de gobierno “la Sociedad

recibirá toda la ayuda que puede proporcionarle el

Ayuntamiento”. Toda la familia musical, músicos,

socios y vecinos amantes de la música están muy

ilusionados con este nuevo proyecto que va a em-

prender la Protectora Musical. Mali Martinez Albero-

la, presidenta de la Sociedad, agradece en nombre

de todos la cesión realizada por el Ayuntamiento y

espera con ilusión ver realizado este proyecto tan

ansiado por todos.

Vall de Càrcer Salvador Fos Galve

El Ayuntamiento de Antella ha cedido un solar

para la construcción de la “Casa de la Músi-

ca” a la Sociedad Protectora Musical de An-

tella. La decisión se ha reflejado en la firma de un

documento en el que el Ayuntamiento entrega una

parcela a la Sociedad Protectora Musical para que

pueda construir un local donde desarrollar su acti-

vidad musical sin tener que depender de un tercero.

La firma es de vital importancia para la entidad mu-

sical de la Vall de Càrcer. Cabe señalar que después

de 140 años de existencia y después de la formación

de una cantidad incontable de músicos repartidos

por toda la nación, hasta la fecha ningún ayunta-

miento de la localidad se había preocupado de con-

seguir o de construir o de ayudar a la Sociedad en

tener un local digno y de su propiedad para realizar

su función.

El Ayuntamiento de Antella cede un solar para construir la Casa de la Música a la Sociedad Protectora Musical

Page 78: Música i Poble N.172 / 2013

78

Música i poble Comarques

L’Agrupació Musical Ontinyent ret homenatge a Francisco Valor Llorens al concert del Mig Any Fester 2013

Tró Sergio Pomar Montahud).

La primera part va concloure amb l’esbós simfònic

del mestre José Rafael Pasqual Vilaplana Música per

l’Enyor.

Des de l’Agrupació Musical Ontinyent destaquen

que: “Va ser un concert molt bonic d’escoltar ja que

intentem innovar dins del possible amb la música

festera. I va ser un plaer poder comptar amb tots

aquests compositors de renom per poder disfrutar-

los dirigint-nos” .

L’Agrupació Musical d’Ontinyent va realitzar el

diumenge 17 de febrer el Concert del Mig Any

Fester 2013 al Teatre Echegaray d’Ontinyent.

Com ja és habitual en aquest concert, l’Agrupació va

retre homenatge a un compositor de música festera

que aquest any va ser Francisco Valor Llorens.

Francisco Valor Llorens, nascut a Cocentaina, va di-

rigir a la banda de l’Agrupació a la segona part de

concert, dirigint exclusivament peces seues. Les

marxes mores Ben Al-Saghui i Ben-Ditos, les cris-

tianes Bucanera i Llegenda i el pasdoble Borts 1939

van ser les peces interpretades.

El concert es va completar amb música festera i

simfònica d’allò més variada e innovadora, i com a

novetat d’aquest any, l’Agrupació també va comptar

amb els compositors de les peces de la primera part

que cadascú d’ells va dirigir.

Així, és van poder escoltar, les marxes cristianes Si-

bila de Fortià i Arrels la primera d’Enrique Alborch,

director de l’Agrupació i la segona de Ferran Sanchis,

membre de la mateixa.

També les marxes mores Mestre Ferrero de Juan

Sanjuan i l’estrena absoluta en aquest concert de

Ser Aben de Rafael Mullor Grau (dedicada a la Penya

Matamoros de la Comparsa Abencerrajes i al seu 1er

La Vall d’Albaida

etc. que hicieron tararear y sonar las palmas de los

asistentes. En la última parte del concierto destacó

la participación del también joven invidente Miguel

Silvestre, Ana Conejero y Marina Sayas, alumnos de

piano de AD LIBITUM.

A la finalización del concierto, que con más de 250

asistentes supuso un lleno absoluto del salón de ac-

tos del Centre Cultural Caixa Ontinyent, Raúl Fuentes

dio las gracias a los asistentes y a la vista del éxito

dejó una puerta abierta a un futuro concierto.

El joven compositor y músico cubano Raúl

Fuentes (primer invidente que accede al gra-

do superior en la especialidad de composición

en el Conservatorio Superior de Música de Madrid),

ofreció el concierto “La esencia de la vida” en el

Centre Cultural Caixa Ontinyent.

Un concierto para todos los públicos en el que

Fuentes canalizó un mensaje vitalista a través de

la música, con composiciones propias y de otros,

canciones románticas, bandas sonoras de películas,

El joven compositor Raúl Fuentes llena la sala del CC Caixa Ontinyent con su concierto La esencia de la vida

Page 79: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

79

ativitat dels compositors actuals en aquest estil mu-

sical i fer un reconeixement públic al nostre mestre

i compositor Fernando Tormo, donant a conèixer el

seu estil solemne i elegant que el caracteritza com

a un estil propi”.

El termini de presentació de les obres finalitzarà el

31 de juliol. El jurat el formaran entre tres i cinc per-

sones del món de la música de reconegut prestigi i

solvència professional, entre les quals es trobarà el

director de la Unió, José Javier Sanz Vila.

El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà

un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular.

El lliurament del premi tindrà lloc a setembre, en un

concert on l’Aranya interpretarà les 4 obres finalistes

seleccionades pel jurat. La composició guardonada

amb el primer premi serà interpretada per L’Aranya

en la baixada de la bandera del dia 7 d’octubre.

Dins dels actes programats per al 90 Aniversa-

ri de la fundació de la Unió Musical d’Albaida

l’Aranya, aquesta Societat Musical convo-

ca el Primer Concurs de Composició de Pasdobles

Fernando Tormo Ibáñez. Amb aquest concurs pretén

fomentar i enriquir el patrimoni musical i cultural de

les bandes de música i també difondre l’estil musical

i la figura de l’il·lustre compositor albaidí Fernando

Tormo, director de la banda d’aquesta societat en-

tre els anys 1951 i 1953. Els pasdobles de Tormo

han sigut escollits per bandes de música de renom

per a ser interpretats en els seus compromisos més

importants. Amb el concurs “volem estimular la cre-

La Unió Musical L’Aranya d’Albaida convoca el I Concurs de composició de pasdobles Fernando Tormo Ibáñez

Durant la primera setmana del mes d’abril la

Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

ha tingut una activitat molt intensa desen-

volupant una gran quantitat d’activitats musicals.

Entre elles, les Jornades de Percussió. Organitzades

per l’escola de música, van concentrar a un grup

d’alumnes de percussió al Centre Cultural de Caixa

Ontinyent on van rebre classes dels professors Joan

Pons Carrascosa i Jordi Sarrió Albert, i tots junts van

realitzar una audició final el divendres dia 5 a les

20:00 h.

Així mateix, l’entitat va organitzar un concert de l’Or-

questra de Vents Filharmonia. El divendres 5 a les

22:30 h va tindre lloc un concert al Teatre Echegaray

d’Ontinyent, d’esta prestigiosa formació dirigida pel

mestre José Rafael Pascual-Vilaplana i que va fer

gaudir a tot el públic assistent d’una extraordinària

interpretació en la que es va comptar amb la presèn-

cia dels solistes José Luís González, que va interpre-

tar el Concert per a Marimba de Ramón García i Soler

siguent esta interpretació, l’estrena per a la versió de

banda. També van intervindre Javier Forner, Vicente

Berbegal, Javier Molina i Raimon Ramón, que van in-

terpretar el Concert per a Quatre trompes d’Amando

Blanquer, amb arranjaments de V. Vallés y per últim

l’Orquestra de Vents Filharmonia va interpretar la

Suite Nº 4 Sinú (Orígens) de Victoriano Valencia per

primera volta a Europa

Actes festius

D’altra banda, i com és tradicional el diumenge des-

prés de Setmana Santa, amb motiu de la Processó

de Combregats, la Banda de Música va acompanyar

a la comitiva que en processó va fer arribar la co-

munió a aquelles persones que ho havien sol·licitat

i que per motiu de malaltia no es poden desplaçar a

l’Església.

Així mateix la Banda ha participat acompanyant a la

Comparsa Ben Hulem de la veïna localitat d’Agullent

en les Festes de Moros i Cristians que es celebren en

honor a Sant Vicent Martir.

Intensa activitat de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent durant els primers dies del mes d’abril

Page 80: Música i Poble N.172 / 2013

80

Música i poble Comarques

diumenge 21 d’abril per la vesprada. Primer s’inter-

pretà en la mateixa plaça i després durant la proces-

só. La interpretació de la mateixa va córrer a càrrec

de la Unió Artístico Musical Sant Francesc de Borja i

dirigida pel seu propi compositor.

El compositor gandià i director de la Unió Artís-

tico Musical Sant Francesc de Borja, Jacobo

Ferrer Cortell, ha composat una nova marxa

de processó titulada BEATVS NOSTER (El nostre Be-

ato), dedicada a l’Associació del Beato Andrés Hiber-

nón de Gandia, al Beato Andrés Hibernón (Murcia,

1534 - Gandia, 1602) també conegut a la zona com

el “Beatet”.

Com diu l’autor “és un personatge molt estimat a la

nostra ciutat i al qual moltíssima gent li té un gran

fervor, per eixe motiu i perquè no hi ha ninguna obra

musical per a banda de música dedicada a ell, he

decidit escriure-li aquesta marxa de processó com

a homenatge a ell i com no, a tota la gent vinculada

a ell durant anys i anys, i així poder interpretar-la en

la processó que cada any, al mes d’abril, es fa en el

seu honor”.

L’obra està estructurada en 10 parts: I. Introducció;

II. Primer tema; III. Repetició del primer tema amb

contrapunt; IV. Pont melòdic introductori al fort; V.

Fort temàtic; VI. Reexposició progressiva de la intro-

ducció (leif motiv); VII. Marxa amb uníson del metall

amb acompanyament de la caixa; VIII. Reexpossició

La Rotovense Musical. En acabar la cercavila, va

tenir lloc un vi d’honor a la plaça, un moment que

molts músics van aprofitar per refrescar anécdotes i

records del mestre.

La celebració de dissabte coincideix amb els 100

anys -el dimecres, 10 d’abril- del naixement de Mi-

guel Villar- i s’emmarca en tot un seguit d’activitats

que tindran lloc al llarg de 2013, que ha estat ano-

menat “Any Villar”.

A més, hi ha previst celebrar un intercanvi entre les

agrupacions de Sax i Ròtova i l’elaboració d’una ex-

posició, entre d’altres actes.

La Safor

La Rotovense Musical va celebrar el dissabte

13 d’abril un passacarrer pel municipi de Rò-

tova, en commemoració del centenari del nai-

xement del músic i compositor saguntí Miguel Villar.

A les 19h i des de la plaça Major, els i les músics

de l’agrupació van recórrer els carrers del poble fent

sonar peces del qui fou director de la banda entre

els anys 1981 i 1986: pasdobles com Ròtova, que el

compositor va dedicar la municipi, encapçalada pel

director Rafael Mullor Grau.

Villar ha sigut director de diverses bandes a la co-

marca i fou nomenat, a més, director honorífic per

La Rotovense Musical recorda Miguel Villar en els 100 anys del seu naixement

L’autor gandià Jacobo Ferrer dedica una composició al beato Andrés Hibernón

de la marxa amb tríades armòniques del metall amb

acompanyament de la caixa; IX. Trío; X. Fort final (re-

petició del trio amb contrapunt).

Aquesta marxa es va estrenar durant la processó en

honor al Beato Andrés Hibernón que es celebrà el

Page 81: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Comarques

81

Vega Baja

El sábado 16 de febrero, tuvo lugar en los Sa-

lones Montepinar de Orihuela la VIII Gala de la

Música de la comarca Vega Baja y Baix Vina-

lopó, a la que asistieron 16 sociedades, con un total

de 22 galardonados.

Por parte de la Junta Comarcal, el reconocimiento

este año ha sido para la Banda Sinfónica Municipal

de Alicante, con motivo de cumplir 100 años de exis-

tencia. Este galardón lo recogió de manos del presi-

dente comarcal Ramón Mas el director titular de la

agrupación Jose Vicente Díaz Alcaina en representa-

ción del Ayuntamiento de Alicante.

Al finalizar la entrega de diplomas, como es cos-

tumbre, hubo una cena de gala a la que asistieron

más de 200 personas, entre las que se encontraban

varios representantes de corporaciones municipales

de poblaciones de la comarca, así como los galardo-

nados, familiares y acompañantes.

Las sociedades musicales de la Vega Baja-Baix Vinalopó celebraron la VIII Gala de la MúsicaMás de 200 personas reconocieron la labor de personas y entidades en favor de la música en la comarca.

Marina Alta

L’escola de música Manuel Lattur participa en

el Projecte d’Innovació per a la lluita contra

el Fracàs Escolar a través d’activitats per a la

promoció de la música que està realitzant el col·legi

públic Montgó.

Els professors de l’escola de música Manuel Lattur

en l’especialitat d’oboè, flauta, trompeta i trombó

han mostrat els instruments als alumnes, els han

deixat provar-los i han realitzat una xicoteta audició.

També està previst que la Banda Juvenil faça una

actuació i abans que acabe el curs també visitaran

el col·legi Montgó els professors de percussió, cello

i la Banda Infantil.

L’escola de música Manuel Lattur lluita contra el fracàs escolar amb el col·legi públic Montgó

Page 82: Música i Poble N.172 / 2013

82

Música i poble Comarques

Vinalopó

Miguel Villar nace en Sagunto el día 10 de

abril del año 1913, convirtiéndose con tan

sólo 16 años en el director más joven de

España en la Agrupación Musical Sota y Aznar. A lo

largo de su vida fue director de distintas bandas, mu-

chas de las cuales se unen a esta celebración, pero

fue en Sax donde encontró su inspiración y su mayor

campo de acción. En la banda sajeña, donde estu-

vo entre los años 1966 y 1978, consiguió que esta

evolucionara cualitativa y cuantitativamente con la

asistencia a numerosos certámenes, el cambio de

instrumental, las mejoras en la escuela o la graba-

ción del primer LP de música sajeña, consiguiendo,

también, que fuera una de las bandas fundadoras de

la Federación de Sociedades Musicales de la Comu-

nidad Valenciana. Sax se convirtió en su musa y para

las Fiestas de Moros y Cristianos en Honor a San

Blas efectuó más de un centenar de obras de un total

de 514, efectuando un auténtico folklore sajeño que

ponía música al típico paso festero de la localidad,

“el saltico”. Teniendo como base a Sax, se convirtió

en un referente de las Fiestas de las localidades ve-

cinas, ya que efectuó varias composiciones que se

convirtieron en himnos, como son Petrer o Idella. Tal

fue la vinculación del Maestro Villar a Sax que, tras

su fallecimiento en el año 1996, legó a la población

676 objetos, que desde entonces se encuentran al-

macenados en el Archivo Histórico Municipal.

La Sociedad Unión Musical y Artística de Sax quiere

recordar en este día a este gran Maestro de la músi-

ca valenciana, que amó a esta banda y estuvo unido

a ella hasta el final.

Así, en la página web de la entidad cultural, www.su-

masax.es, se va a mostrar la exposición virtual que

se efectuó como resultado de la exposición “Miguel

Villar: El creador del folklore sajeño”, además de po-

der acceder a una pequeña exposición fotográfica y

a la audición del LP original grabado en el año 1977

bajo la batuta del Maestro Villar, donde se podrán

escuchar, entre otras piezas, el poema sinfónico

Artal de Alagón, o el himno de esta sociedad Unión

Musical.

Igualmente, la sociedad musical está preparando

otros actos para conmemorar esta efeméride, donde

la música de Miguel Villar tendrá un gran protagonis-

mo, como parte inseparable que es ya de la identi-

dad de la población, y donde esperamos que asistan,

para poder disfrutar de la música.

La Unión Musical de Sax celebra el centenario del nacimiento del maestro Miguel Villar González

Intensa actividad en la Artística de Novelda

La Semana Santa y las fiestas de moros y

cristianos han marcado la agenda de las so-

ciedades musicales del Vinalopó durante las

últimas semanas. Finalmente, la Artística de Novelda

procesionó junto a las distintas cofradías de la Se-

mana Santa de la ciudad. Y lo hizo en las procesiones

que tradicionalmente ha acompañado para celebrar

la pasión, muerte y resurrección de Jesús.

Comenzó la Semana Santa con la Procesión de las

Palmas. El Lunes Santo acompañó a la Cofradía de

Nuestro Padre Jesús Nazareno. Antes, a las 20h30,

la Artística interpretó en la Replaceta de la Aurora las

marchas de procesión Penitent de Andrés Martínez y

La Magdalena de José F. Boyer, ambos estrenos ab-

solutos y obras dedicadas a la Semana Santa. Otros

actos de estos días fueron la procesión del Viernes

Santo y para cerrar la semana participó en la maña-

na del Domingo de Resurrección en la Procesión del

Encuentro. Además, el viernes 22 los alumnos de la

Escuela Elemental de Música La Artística realizaron

su audición del segundo trimestre.

Por otro lado, el sábado 23 de marzo tuvo lugar la

junta general por la que se renovaron los cargos de

la Junta Directiva de la banda de música.

Page 83: Música i Poble N.172 / 2013

Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

83

Partitures, Discos, Llibres...

Salve Regina (Coro mixto)

Autor: Ximo Arias Botías

Edita: Piles, Editorial de Música

Se trata de la más célebre de las cuatro

antífonas del Breviario de la Santísima

Virgen María. La antífona, cuya autoría

es actualmente atribuida por lo general

a Hermann Contractus, figuró en gran

medida en las devociones vespertinas

de las cofradías y gremios que se

constituyeron en gran número hacia el

comienzo del Siglo XIII.

Mención de Honor en el Premio de

composición coral “Juan Bautista

Comes” Segorbe 2010

La duración aproximada de la obra que

en esta ocasión presenta Piles es de 3’

45”.

Sonata para piano

Autor: José Ferrer

(Transcripción Alfredo Personat)

Edita: Piles, Editorial de Música

La relevancia de la obra y edición

que se ofrece, obviando su valor

histórico en tanto patrimonio musical

hispánico, deriva de su cercanía con

el contexto europeo y vienés coetáneo,

por su “modernidad” y alejamiento del

tradicional estilo hispánico para tecla, de

corte scarlattiano o soleriano; representa

en este sentido un auténtico caso

excepcional en el contexto hispánico y

más concretamente valenciano.

La sonata de José Ferrer que ahora

se presenta pertenece al archivo

eclesiástico de Villarreal (Castellón).

La fuente consta de un cuadernillo,

misceláneo, que contiene obras de

diversos autores del último tercio del

siglo XVIII y comienzos del XIX, como

Haydn o Pleyel.

Phobos Symphony n. 3Autor: José Suñer Oriola

Edita: Rivera Editores

Obra obligada para la Sección de Honor

del Certamen Internacional de Bandas de

Música “Ciudad de Valencia” 2013.

Basada en el encargo realizado por la

Unión Musical Santa Maria del Puig

siendo su presidenta Isabel Liñán.

Estrenada en su versión íntegra por la

Banda Municipal de Bilbao y el Maestro

D. Rafael Sanz-Espert el 20 de Marzo de

2011 en el Palacio Euskalduna de Bilbao.

Grabada en el tercer Volumen en doble

CD de la Banda Municipal de Bilbao.

Fobos (del griego ΦóΦoΦ, “miedo/fobia/

pánico”) es la más grande de las dos

lunas del planeta Marte.

Hijo de Ares y Afrodita según la mitología

griega, era la personificación del temor

y el horror.

Concebida como sinfonía en un solo

movimiento al estilo de las primeras

sinfonías del siglo XVIII pero estructural

y motívicamente desarrollada como tema

y variaciones.

Estudiant la dolçainaAutores: Cristina Martí, Xavier Ric-

hart, Rafael Soriano,

Edita: Rivera Editores

Mètode elemental 4 completa la formació

del grau elemental on hem intentat que

l’alumnat assimile la tècnica bàsica

de l’instrument per a interpretar amb

comoditat i gaudir d’algunes de les

obres tradicionals valencianes més

significatives.

Les quatre publicacions d’Estudiant la

dolçaina. Mètode elemental són el fruit

d’un treball en equip interessant i intens,

en el qual la música i la cultura popular

han sigut els pilars fonamentals per a

desenvolupar la metodologia emprada,

sempre presentada d’una manera amena

i progressiva amb el ja familiar Xiri.

Com sempre, junt amb el llibre, trobareu

un CD amb els arranjaments dels

exercicis i les tocates interpretades per

la dolçaina i amb l’acompanyament

d’instruments diversos: tabalet, tabal

gros, bandúrria, llaüt, arxillaüt, guitarra,

guitarró, piano i diferents elements de

percussió.

Page 84: Música i Poble N.172 / 2013

84

Música i Poble Convocatòries

Convocatòries

Curs de clarinet

Conservatori Ciutat de Moncada, 4 i 5 de maig de 2013. Professor: Venancio Rius Obert periode d’inscripció.

Més informació: [email protected]

Concurs de composició ESO és música

València, abril i maig de 2013 . Concurs de composició musical dirigit a la població escolar compresa entre els 14 i 20 anys, de Col·legis i Instituts de Secundària, així com de les diferents Escoles de Música municipals i Conser-vatoris. Organitzat per la Societat General d’Au-tors. Inscripció: del 4 de març al 15 de maig de 2013 .

Més informació:www.esoesmusica.es

Curs musical estiu 2013

Albergue Llometa de Llavata (Llíria), del 22 al 27 de juliol de 2013 . Organitzat per la Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí de València. Especialitats: flauta, oboè, clarinet, saxo, fagot, trompa, trompeta, trombó/tuba, viola, violoncel, percussió.

Més informació: Tel. 963280469 / 695566231 IV Certamen Nacional

de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera

Cullera, 27 de juliol de 2013 . L’Ajuntament de Cullera ha convocat el IV Certamen Nacional de Bandes de Música de Cinema Ciutat de Cullera que se celebrarà el dissabte 27 de juliol en els Jardins del Mercat Municipal a les 22 hores. Podran participar tres bandes d’entre 55 i 65 músics. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el divendres 26 d’abril de 2013.

Més informació:[email protected]

VIII Marató Musical Otos

Otos, 28 d’abril de 2013 . Per huitè any consecutiu Joventuts Mu-sicals de la Vall d’Albaida, la Unió Musi-cal “La Raboseta” i l’Ajuntament d’Otos organitzen aquesta marató musical en el qual alumnat a partir de 8 anys conviu en una jornada amb els alumnes i els professors de totes les especialitats fent el que més els agrada, participar en ac-tivitats musicals.

Informació i inscripcions:http://olivaresjjmmvall.wix.com/marato-musicalotos

II Curs internacional de música medieval i renaixentista

Morella, del 19 al 25 de juliol de 2013 . Organitzat per l’Associació Cultural Co-mes. Cursos d’interpretació: arpa, cant, cant gregorià, clau, exquier i orgue, cant coral, dansa històrica, flautes de bec, vihuela, instruments de llengüeta doble, viola da gamba, zanfoña i corda polsada. Més informació i inscripcions: www.culturalcomes.com

Festivals Internacionals de Bandes, Cors i Grups folklòrics

Juny, juliol, agost i setembre de 2013.Organitzat per Ruga Travel Groups.

Juny de 2013: 7º Festival Internacional de Folklore Popular “Ciutat de Calella”. Juny de 2013: 6º Festival Internacional de Bandes Musicals “Ciutat de Calella” Agost de 2013: 2º World Music Festival Praga “República Txeca”. Setembre de 2013: 4º Festival Internaci-onal de Grups Corals de Pineda de Mar.

Octubre de 2013: 6º Festival Internacio-nal de Bandes Musicals i Majorettes de Santa Susanna.

Més informació:http://www.rugatravelgroups.net

Festival Internacional de Percussió PerkuLlíria 2013

Llíria, del 2 al 5 de maig de 2013. Este esdeveniment, que compta amb la direcció d’Enrique Llopis i Sergio Izqui-erdo, coincidirà també amb les proves en l’especialitat de percussió del Con-curs de Jóvens Intèrprets “Ciutat de Llíria” que servirà per a tancar estes jornades musicals.

Més informació:[email protected]

Page 85: Música i Poble N.172 / 2013

Música i Poble Convocatòries

85

Taller coral Divisi 2013 València, del 3 al 5 de maig de 2013 . Professor: Víctor Galván Frutos

Més informació: www.divisi.es Tel. 96 3479595

III Concurs Internal de Trompeta Juan García Marín

Ana, del 8 al 13 de juliol de 2013. Obert el termini d’inscripció. Trompetistas de totes les nacionalitats nascuts a partir del 8 de juliol de 1978.

Més informació i inscripcions:www.concursojuangarciamarin.com

III Concurs de Tuba Ciutat de la Vila Joiosa

La Vila Joiosa, 24 i 25 de maig de 2013 . Convocat per l’Agrupació Musical Me-diterrani. Podran participar en aquest concurs tots aquells alumnes de tuba i bombardí dels Conservatoris, Escoles i/o Centres de música de la Comunitat Valenciana. Així com els alumnes que es troben cursant Ensenyaments Superiors en qualsevol dels Conservatoris Superiors de l’Estat Espanyol. El concurs se celebrarà els pròxims dies 24 i 25 de maig de 2013 en el Teatre Auditori La Vila Joiosa i en l’Auditori del Centre Social “Llar del Pensionista” de La Vila Joiosa.

Més informació:www.ammlavila.es

II Concurs Nacional de Música de Cambra Ciutat de la Vall d’Uixò

La Vall d’Uixó, 1 de juny de 2013 (fase final). Organitzat per l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Proves eliminatòries: 18 de maig de 2013. Fase final: 1 de juny de 2013.

Més informació:http://www.lavallduixo.es/vallduixoPu-blic/portada/ayuntamiento/juventud

I Concurs de composició “Didàctica i pedagogia des de la interpretació musical”

Organitzat per la Societat per a l’edu-cació musical de l’estat espanyol (SEM-EE). Dues categories: a) per a ensembles es-colars i b) per a agrupacions musicals d’ensenyaments elementals de conser-vatoris i escoles de música. El termini de presentació de treballs fi-nalitza el 8 de juny de 2013 .

Más información:www.sem-ee.com

3r Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda Ciutat de Castelló 2013

Convocat per l’Ajuntament de Castelló, Dávalos-Fletcher i la Federació Colles de Castelló. El termini d’admissió d’originals finalit-zarà a les 13:00 hores del dia 10 de juny de 2013.

Més informació:[email protected]

V Curs Internacional de Música Ciutat de Xàtiva

Xàtiva, del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripcions fins al 15 d’abril. Especialitats: violí, viola, cello, guitarra, clarinet baix, piano, trompa, oboè, saxo, clarinet, música de cinema…

Més informació:www.musicaxativa.com

Taller de prevenció de l’Alzheimer

València, dissabtes 27 d’abril i 11 de maig de 10 a 12.30 hores. Professora: Anna Vernia Carrasco. Organitzat per la Unió Musical de Llíria. Aquest taller de prevenció de l’Alzhei-mer va dirigit a l’adult sense límit d’edat, doncs en aquesta malaltia que afecta a un alt percentatge de la població, més val prevenir amb exercicis i activitats que combaten la tendència actual a aquest procés degeneratiu. Inscripció fins al 25 d’abril.

Més informació: Tel. 962780254 [email protected]

Page 86: Música i Poble N.172 / 2013

86

Música i Poble Convocatòries

Curs Nacional de Direcció Musical

Chauchina (Granada), del 30 de juny al 6 de juliol de 2013 . Imparteix: Enrique García Asensio. Organitzat per l’Ajuntament de Chau-china. 30% descompte per a socis d’AESDO.

Més informació:Fullet [email protected] Tels. 636 577723 / 608 320993

II Quinzena Musical Manuel Enguídanos

Unió Musical de Llíria, del 29 de juny al 13 de juliol de 2013.

Dissabte 29 de Juny: Acte i concert in-augural.

Del dilluns 1 al dissabte 6 de Julio: Cursos d’Interpretació Musical (Especi-alitats: flauta, oboè, clarinet, saxofon, fa-got, trompeta, trompa, trombó, bombar-dí-tuba, percussió, violí, viola, violoncel, contrabaix i piano). Classes individuals i col·lectives d’instrument, ensembles de vent, brass band, orquestra de cor-des, iniciació a l’acompanyament, taller musical, cor, iniciació al jazz, iniciació al yoga, audicions i concerts.

Del dilluns 8 al divendres 12 de Julio: Cursos de Formació Musical (8 i 9 de Juliol de “Improvisació Musical”; 11 i 12 de Juliol de “Com superar l’ansietat es-cènica en músics”).

Dissabte 13 de juliol: Acte i concert de clausura. Concerts, xarrades, conferèn-cies i exposicions d’instruments i acces-soris.

Més informació:[email protected] www.quincenamusicalmanuelenguida-nos.com

Colònies i cursos musicals 2013

Ontinyent, juliol i agost ed 2013.Organitzats per Ad Libitum.Les colònies tindran lloc al juliol, del 6 al 13 per als alumnes de corda i piano i del 14 al 21 per als alumnes de vent, per-cussió i piano. El curs de noves metodo-logies, especialitzat en el Mètode Suzuki (violí, piano i guitarra) tindrà lloc del 23 al 28 del mateix mes, mentre que el curs d’alt rendiment, enfocat als alumnes de grau superior de corda, vent i percussió tindrà lloc del 29 de juliol al 3 d’agost. També s’ha organitzat un seminari de rock&blues (veu, guitarra, piano, baix, bateria, harmonia, etc.) que es portarà a terme del 29 de juliol al 3 d’agost.

Més informació:http://www.adlibitum.es

1ª Colònia Musical

Biar, 30 de juny i 1, 2 i 3 de juliol de 2013 . Organitzada per Aulasanganxa. Xarrades, conferències, classes indivi-duals, classes col·lectives, música de cambra, tallers, audicions, concerts, etc. Està obert per a quasi totes les espe-cialitats amb dos professors per espe-cialitat (Flauta, Oboè, Clarinet, Saxos, Fliscorno, Trompeta, Trompa, Trombó, Bombardí i Tuba).

Més informació:www.aulasanganxa.com

Campament Musical 2013

Alberg d’Alboraig, del 1 al 5 de juliol de 2013 . Organitzat per la Societat Musical Po-blats Marítims de València. Classes musicals individuals i col·lectives, complementades amb acti-vitats lúdiques i a l’aire lliure. Inscripció fins al 20 de maig de 2013.

Més informació:www.pobladosmaritimos.com

VI Campament musical Vila de Teulada

Teulada, del 7 al 12 de juliol de 2013 . Inscripcions: del 15 al 30 d’abril de 2013.

Més informació: Tel. 618 96 78 / 96 574 04 88 [email protected] www.teuladamoraira.org

VIII Concurs de Composició Poble de Muro 2013

La Xafigà organitza aquest concurs de composició per a dolçaina i percussió. El termini de presentació d’originals acabarà el 31 de juliol de 2013.

Més informació:www.laxafiga.com

Page 87: Música i Poble N.172 / 2013

Música i Poble Convocatòries

87

Curs d’estiu Musicalitza’t

Del 8 al 12 de juliol en l’Alberg ACTIO d’Alborache. Organitzat per la Unió Musical Milama-rina, Ajuntament de Miramar i Musica-litza’t. Especialitats: Llenguatge musical, flauta travessera, oboè, fagot, clarinet, saxo, trompeta, fiscorn, trompa, trombó, bom-bardí, xelo, viola, violí, tuba, percussió i piano.

Descarrega’t el fullet

Informació i Matrícula: http://www.musicalitzat.com/curso-de-veranoTel.: 665 214 732

I Concurs de Composició de Pasdobles Fernando Tormo Ibáñez

Albaida, 2013.Convocat dins dels actes del 90 Aniver-sari de la fundació de la Unió Musical d’Albaida l’Aranya. El termini de presentació de les obres que finalitzarà el 31 de juliol de 2013 a les 14.00 hores. El primer premi serà de 1.500 euros i també hi haurà un accèsit de 500 euros atorgat per un jurat popular.

Més informació: [email protected]

XXIV Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013

La Fundació Autor de la Societat Gene-ral d’Autors i Editors (SGAE) i el Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM) han obert la convocatòria de la XXIV edició del Premi Joves Compositors Fundació Autor-CNDM 2013.

Podran concórrer tots els compositors en qualsevol país del món amb obres de qualsevol llenguatge o tendència estè-tica dins de la música contemporània, sempre que siguen menors de 35 anys al tancament de la convocatòria i socis de la SGAE.

Termini: 6 de setembre de 2013.

Més informació:www.fundacionautor.org www.cndm.mcu.es [email protected]

2nes Colònies Musicals d’Estiu

Alta-lai (Cuenca), del 7 al 13 de juliol de 2013. Inscripció oberta fins al 15 de juny. Nivells: Iniciació a la música mitjançant el Mèto-de All-Mozart amb classes de piano de 5 a 8 anys Elemental de 8 a 12 anys Professional de 12 a 24 anys Especialitats: Violí, viola, cello, contra-baix, guitarra, flauta, clarinet, oboè, saxo, fagot, trompeta, trompa, trombó, tuba, bombardí, piano i percussió.

Més informació i reserves:www.liceudemusicamislata.com

Tota la informació actualitzada de cursos, concursos i convocatòries

la trobaràs a la web de la FSMCV:

www.fsmcv.org

I també a FACEBOOK:

https://www.facebook.com/pages/FSMCV/321313601185

I a Twitter: @FSMCV

Page 88: Música i Poble N.172 / 2013

88

Música i poble Agenda

Ciutat deValència

Dissabte 20 d’abril Banda Primitiva de Lliria i Unió musical de Lliria. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 21 d’abril Societat Juventut Musical de Faura i Unió Musical d’Alaquàs. Cicle Les ban-des a les arts.

Dissabte 27 d’abrilAgrupació Musical Patraix. Museu Va-lencià d’Etnologia

Dissabte 27 d’abril Unión Musical Amor al arte de Benlloch Agrupació Cultural Amics de la Música d’Alfafar. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 28 d’abrilConcert del Dia de la Música Valenciana al Palau de les Arts Reina Sofia.

Diumenge 28 d’abrilSocietat Instructiva de L’Obrer Agrícola i Musical de Benimamet. Museu Valencià d’Etnologia.

Diumenge 28 d’abrilConcert de l’Associació Musical Artística Nulense de Nules al Palau de la Música de València.

Dissabte 4 de maig Sociedad La Magdalena de Tibi i Asoci-ación Barrio del Cristo de Quart de Po-blet. Cicle Les bandes a les arts.

Dissabte 4 de maigCentre Instructiu Musical de Benimaclet.Museu Valencià d’Etnologia.

Diumenge 5 de maig Agrupación La Rectoría de Benimeli i Centro Musical Tendetes de Valencia. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 5 de maigAgrupació Carrera Font de Sant Lluís. Museu Valencià d’Etnologia.

València

PlanaAltaCastellóDiumenge 12 de maig Concert del Dia de la Música Valencia-na a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Diumenge 19 de maig Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 26 de maig Concert de la Unió Musical Castellonen-ca de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 2 de juny Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 9 de juny Concert de l’Associació Musical Casta-lia de Castelló dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 16 de juny Concert de la Banda Municipal de Cas-telló dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 23 de juny Concert de l’Associació Musical Santa Cecilia de Suera dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 30 de juny Concert de la Unió Musical Santa Cecília de Les Useres dins del cicle Concerts al Templet.

Diumenge 5 de maig Societat Musical La Primitiva Setabense de Xátiva i Centro Artístico Musical de Moncada. Cicle Les bandes a les arts.

Dissabte 11 de maig Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas i Sociedad Musical de Calp. Cicle Les bandes a les arts.

Dissabte 11 de maig Societat Musical La Primitiva de Serra i Sociedad Artístico Musical de Castellno-vo. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 12 de maig Sociedad La Familiar de Benisanó i Unió Musical Santa Cecilia de Castellar-Olive-ral. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 12 de maig CIAC de La Vall d’ Uixó i Societat Filar-mònica Alteanense de Altea. Cicle Les bandes a les arts.

Dissabte 18 de maig Certamen Provincial de Bandes de Mú-sica de la Diputació de València. Palau de la Música de València.

Diumenge 19 de maig Certamen Provincial de Bandes de Mú-sica de la Diputació de València. Palau de la Música de València. Dissabte 25 de maig Unió Musical L’Aurora de Sella i Agrupa-ció Musical de Senyera. Cicle Les ban-des a les arts.

Dissabte 25 de maigAgrupació Musical de Benicalap. Museu Valencià d’Etnologia.

Diumenge 26 de maig Sociedad Musical de Geldo i Unió Mu-sical Santa Cecilia de Teresa. Cicle Les bandes a les arts.

Diumenge 26 de maigUnió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí. Museu Valencià d’Etnologia.

VinalopóEldaDissabte 4 de maig Certamen de música de moros i cristi-ans al Teatre Castelar d’Elda.

Camp deTúriaL’ElianaDissabte 11 de maig Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

HortaNordGodellaDimarts 30 d’abril Concert del Cor de la Generalitat Valen-ciana al Teatre Capitolio.

L’AlacantíAlacantDiumenge 5 de maig Concert del Dia de la Música Valenciana a l’Auditori ADDA d’Alacant.

RafelbunyolDissabte 13 de juliolConcert de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo a l’Auditori.

LlíriaDel Concert de la Banda Simfònica de la Unió Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo.

BaixMaestratPeníscolaDiumenge 12 de maigConcert de la banda de la Societat Musi-cal Cinctorrana de Cinctorres a l’Auditori de Peníscola.

Diumenge 16 de junyConcert de la banda de la Sociedad Mu-sical Santa Cecilia de Vilanova d’Alcolea a l’Auditori de Peníscola.

Page 89: Música i Poble N.172 / 2013
Page 90: Música i Poble N.172 / 2013