EDAT MITJANA

S. (V – XV)

FETS HISTÒRICS IMPORTANTS DE L’ÈPOCA:

S’inicia amb la caiguda de l’imperi Romà (476 d.C.) Invasió musulmana de la Península Ibèrica (711 d.C.) Inici de la Guerra dels Cent anys (1337) Peste negra (1348) Reis Catòlics (1479) S’acaba amb el descobriment d’Amèrica (1492)

COM S’ORGANITZAVA LA SOCIETAT?

QUÈ ES EL FEUDALISME?

ES el sistema econòmic, polític i social sobre el que es construeix tota la societat medieval.

Una societat feudal és una societat basada en les diferències.

TEOCENTRISME

Déu és el centre de tot. La religió està en les activitats quotidianes. Els monestirs són els temples de la sabiesa i es converteixen en els únics productors i

consumidors de manuscrits o llibres.

LA NOTACIÓ MÚSICAL

Va ser Guido Arezzo i es basà en l’ús del tetragarma, en l’adaptació de la forma de les notes i en el nom de cadascuna de les notes.

Guido Arezzo era un monjo del s. V. Va millorar l’escriptura musical. Notació quadrada

MONODIA RELIGIOSA: EL CANT GREGORIÀ

CANT MASCULÍ ERA MONÒDIC ( TOTS CANTEN EL MATEIX) ERA UN CANT COL·LECTIU ES CANTAVA EN LLATÍ COMPOSITORS ANÒNIMS TENIA UN CARÀCTER RELAXAT MÚSICA RELIGIOSA

SIL· LÀBIC , MELISMÀTIC O NEUMÀTIC

SALMÒDIC: es repeteix molt una nota.

SIL· LÀBIC: entonació d’una nota per a cada síl· laba.

NEUMÀTIC: una síl· laba té dos o tres notes.

MELISMÀTIC: entonació de diverses notes a una mateixa síl· laba.

RELACIÓ TEXT – MÚSICA:

PER LA FORMA DE CANTAR:

DIRECTE: sense alternancia ANTIFONAL: dos cors s’alternen RESPONSORIAL: solista i cor s’alterna.

POLIFONIA RELIGIOSA MEDIEVAL: ARS ANTIQUA / ARS NOVA

La polifonía va començar en París en la catedral de Notre Dame en la que van sorgir dos grans músics Léonin i Pérotin. ARS ANTIQUA

La polifonía va nàixer quan al s.IX els músics van ficar una melodía nova a una altra melodía d’estil gregorià.

La peça que va resultar es va anomenar ORGANUM.

ARS NOVA

S. XIV, espressió del teòric Philippe de Vitry. Inclou nover tècniques de composició. Comença a utilizar-se el nom de contrapunt ( polifonía ) La música té més movilitat i articulació perquè s’incorporen figures i valors musicals. Guillaume Machaut és l’autor més reconegut d’aquesta época.

MÚSICA PROFANA

Música monódica Es canta sempre en llengües vernacles És un cant mascuí i femení És vocal acompanyada d’instruments Té caràcter sensual, amb emocions La canten trobadors, joglars i goliards.

TROBADORS, JOGLARS I GOLIARDS

TROBADORS: són poetes i músics, cultes i refinats que canten l’amor a una dama, l’honor, la guerra.

JOGLARS: són músics ambulants que cantaven el que escrivien els trobadors i eren comediants, mags, recitadors, acròbates. Erene Excel·lents improvisadors.

GOLIARDS: van abandonar la vida de l’església per cantar en tavernes i pobles.

INSTRUMENTS MUSICALS: CORDA, VENT I PERCUSSIÓ

INSTRUMENTS DE VENT:

XEREMIA

INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ: