DIJOUS · 31 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14896 - AVUI / Any XLI. Núm. 13756 - EL PUNT

1,20€

3832

13-1

1479

45®

1344

05-1

1636

17®

TOTS A L’UNA · L’executiu, elspartits sobiranistes i els familiarsplanten cara al Suprem pel judici

El president del govern, Quim Torra, intervé en l’acte institucional al Palau de la Generalitat ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

El govern facostat alspresos polítics

LA CRÒNICA

Junqueras i Romevadicten sentències

Ferran Espada

P6-9

L’ESPORTIU

L’Espanyol cau contra el Betisi s’acomiada de la copa

El Barça noperdona elSevilla (6-1)

La celebració del segon gol ■ EFE

Futbol Copa

NACIONAL P9

Ripoll expulsala policiaestatal de lajunta deseguretatNo va informar deles visites a l’oratori

Jordi Molina. Músic P24,25

“Ara ja sé fins onpuc arribaramb latenora”

Avui,a les 21.30 h

El cap del congrés afirma que la tensiópolítica de l’any passat va preocupar-los

Nacional P10

El Mobile admet queva plantejar-sedeixar Barcelona

Nacional P12

Formaran 13.000 mossos i vigilantsperquè apliquin les noves mesures

Protocol per defensar lesdones en l’oci nocturn

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 2019

s inevitable. Formapart del paisatge

natural del país. Nitan sols s’havia apa-gat l’aparell que per-metia projectar l’ho-

lograma d’Oriol Junqueras al SantJordi Club, que ja van aparèixer lesprimeres ridiculitzacions pel recursque havia utilitzat ERC per fer aparèi-xer el seu president en la conferènciaque ell mateix havia escrit. Uns diesabans, l’objecte de la mofa va ser la il-lustració gegant de Carles Puigde-mont descoberta a Amer. En tots doscasos, hi havia un altre denominadorcomú en la crítica: el culte a la perso-na. Holograma, macroretrat, Skype omural fet amb tulipes grogues; ésigual, no hi haurà mai la manera ade-quada de suplir l’absència dels presosi exiliats que no hi poden ser. Els dife-rents recursos utilitzats per fer pre-sents els absents disgustarà sempreels qui salten per aquestes expres-sions i li troben algun però quan no enfan una esmena a la totalitat. El cas ésque l’holograma o el retrat d’Amer són

la mostra més evident que ni Junque-ras ni Puigdemont hi poden ser. Nopoden ni fer una conferència ni pas-sejar pel seu poble. I quan hom fa unintent de substituir el que és insubsti-tuïble, sempre apareix algú amb ladosi de menysteniment a punt. Segu-rament, deu ser el mateix mecanismemental que porta a tallar llaços grocs:no els molesta a la vista, els molestaa l’ànima. I en lloc d’acceptar-ho, co-sa que implicaria un replantejamentde certes conviccions, prefereixenmuntar l’escut emocional del paridis-me, és a dir, trobar-ho tot sempre unaparida. Acostumen a ser els mateixosque, des de la supèrbia que et donatenir un estat al darrere, van riure pelfet que després de la DUI ni tan solses va abaixar la bandera espanyoladel Palau de la Generalitat. Un riurecínic, perquè en cas que l’haguessinabaixat haurien estat els primers adefensar la mà dura que ara mantéJunqueras a la presó i Puigdemont al’exili. I els obliga, malgrat no haver-hofet, a aparèixer en forma de retrat od’holograma.

É

Keep calmJofre Llombart

La conyeta del’holograma

No hi haurà mai la maneraadequada de suplirl’absència dels presos iexiliats que no hi poden ser

infern? “L’infern són els al-tres”, va dir Jean-Paul Sartreen un moment d’alta autoesti-

ma personal. Els altres: vostè, jo. Elque passa és que quan vostè i jo repe-tim la frase, Sartre queda inclòs entreels infernals i vostè i jo en som exclo-sos. El filòsof ja hi devia comptar, id’aquí la gràcia de l’asseveració. Reme-no antics papers de Joan Fuster queem suggereixen aquestes coses. Fusterdeia que ell es declarava agnòstic “perno exagerar”. Com sigui, el nostre Vol-taire de Sueca va escriure molt sobreDéu, sobre la transcendència, sobrecapellans literats o no... També va diralgunes coses sobre l’infern.

L’infern és una gran creació, siguide Déu o dels homes. Si l’infern no són“els altres”, desitgem que “els altres”,molts “dels altres”, en siguin mereixe-dors. Com que la justícia humana enssembla sovint insatisfactòria i ineficaça l’hora de jutjar “els nostres deutors”confiem que al tribunal d’última ins-tància de l’altra vida els errors siguincorregits. Al cel, la contemplació deDéu quedarà complementada per unaaltra satisfacció, no sé si més intensa:

L’

veure com pateixen les inclemènciesdel foc etern els que en aquesta vall dellàgrimes ens han fet la llesca i no hihan obtingut la sanció que al nostreparer es mereixien. Penso en dicta-dors, en assassins en sèrie o no, en lla-dres d’objectes materials i també o so-bretot espirituals: depredadors del’ànima de la gent i dels pobles.

Després hi ha els jutges. Ara mateixuns mantenen al purgatori de la presóuns polítics que nosaltres consideremque no han fet res reprovable quecomporti la severitat. L’Església faanys que va desmantellar el purgatori.La justícia no ha estat tan misericor-

diosa i el manté en forma de presóprovisional. El purgatori no era un lo-cal afable. S’hi cremava amb menysgraduació que a l’infern en esperad’entrar al cel amb tots els drets unavegada “purgats”, d’aquí el nom, al-guns delictes i faltes que no mereixiena ulls de Déu més pena. Del purgatoris’anava al cel, doncs. L’infern no hi eraprevist. A l’infern s’hi accedia sense di-lacions. La presó provisional, on con-dueix? Tothom dona per fet que lasentència del judici que ara s’ha de ce-lebrar està dictada o que, si no ho es-tà, serà dura. Condueix a l’infern. Elsjutges que faran la conducció, quan se-ran reprovats i sancionats? A l’altra vi-da? Uns diuen que seran matèria delTribunal de Drets Humans europeu.Tot són tribunals. Déu es reserva pre-sidir-ne un, el dia del Judici Final. LaUnió Europea de la qual depèn el Tri-bunal és una construcció cristiana queté dotze estrelles sobre un cel blau a labandera. Són les estrelles que acompa-nyen la iconografia de Maria, Mare deDéu, intercessora nostra,..

L’infern són els altres, uns altres.Vostè i jo, no.

“On condueix eljudici dels presospolítics que aracomençarà?

Vuits i nous

L’infernManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 2019

Quan falten menys de dosmesos per a la data oficial de

sortida de la Gran Bretanya de laUnió Europa, la manca d’acord en-tre els principals partits polítics bri-tànics i les seves diferents faccions,sobretot en el bloc conservador,han dut el procés del ‘Brexit’ a unatzucac de molt difícil resolució. Imés després del gir d’aquest di-marts per part de la primera minis-tra britànica, Theresa May, que, peraconseguir un suport parlamentarimajoritari –que tot i així va ser moltjust, per només 17 vots de diferèn-cia–, va prometre al sector més eu-roescèptic de la cambra buscarmecanismes alternatius als proto-cols pactats en l’acord amb la UEsobre la frontera a Irlanda. Un canvid’estratègia de May que suposa po-sar en greu perill els Acords del Di-vendres Sant, que van portar la fidel conflicte armat a l’illa. Com bévan denunciar diferents diputats,May ha prioritzat un acord febleamb els euroescèptics a l’acord depau a Irlanda del Nord. La ràpida re-acció del govern irlandès en contrade moure cap peça ja pronosticaquin final pot tenir el nou camí re-corregut per May.

En tot cas, la UE també es va afa-nyar el mateix dimarts a rebutjarqualsevol possibilitat de renegociarl’acord tancat ara fa unes setmanesi que la cambra britànica va tombaramb una aclaparadora majoria. Desde llavors, la primera ministra haestat incapaç d’ajuntar sota el ma-teix paraigua les diferents sensibili-tats britàniques, l’únic argumentque, probablement, hauria empèsla UE ha moure peça i a tornar a lataula de negociacions amb unaGran Bretanya que vol complir elmandat del referèndum del ‘Brexit’però només sembla estar disposa-da a gaudir dels avantatges i no pasdels prejudicis d’aquesta decisiótan transcendent.

L’atzucacdel ‘Brexit’

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Crit d’alerta del Consell Audiovisual de Catalunya(CAC) i el Consell de Col·legis de Metges de Cata-lunya (CCMC) contra la publicitat de les apostesen línia en horari protegit. Demanen una regulacióurgent d’aquesta publicitat pels perills afegits quecomporta iniciar-se en el joc abans dels 18 anys.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Regulació urgent

En un acte sobri i breu al Pati dels Tarongers delPalau de la Generalitat, el president ha tramés alsfamiliars dels presos polítics el màxim suport ins-titucional abans del trasllat a Madrid per l’immi-nent judici al Suprem. Torra ha exigit l’absoluciódels independentistes encausats.

-+=

-+=

De Catalunya al mónMarta Orriols

Suport als presos políticsQuim Torra

-+=

Jaume Padrós

Aprendre a parlar amb les plantes va ser elegidaahir com la millor novel·la de l’any per part d’Òm-nium. L’obra ja ha estat traduïda al castellà, alfrancès, a l’alemany, a l’italià, a l’hebreu i al neer-landès. Orriols va aprofitar el lliurament del premiper lamentar l’empresonament injust de Cuixart.

GUANYADORA DEL PREMI ÒMNIUM DE NOVEL·LA

PRESIDENT DEL COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

lama el govern espanyol contrales suposades fake news dels in-dependentistes. Li preocupa

l’impacte que tenen en la imatge inter-nacional. Que la crisi catalana ha afec-tat la visió d’Espanya al món és unaobvietat. El ministre d’Afers Exte-riors, Josep Borrell, admetia al setem-bre que la fotografia exterior de l’Estatestà “seriosament danyada, sobretot aEuropa i el món anglosaxó”. Ho atribu-ïa a la “propaganda” dels partidaris del’Estat propi. No hi ha diferència entreBorrell i el seu predecessor, AlfonsoDastis, conegut per les seves apari-cions estel·lars intentant justificar larepressió policial de l’1-O. Com una ala BBC en què va assegurar mentre esreproduïa un vídeo que les imatgesdels cops eren falses o una altra en quèl’entrevistador del Deutsche Welle liva acabar etzibant: “A vostè l’han en-viat pel món perquè digui que tot vaanar bé.” Borrell fa un remake quan va

C “Espanya Globalno resoldrà elsproblemes d’imatgede l’Estat espanyol.Ja es pot dir

al Parlament europeu i posa els 1.000ferits de l’1-O, certificats pels metgescatalans, com a exemple de desinfor-mació davant dels ministres d’Exte-riors europeus.

Espanya Global no resoldrà els pro-blemes d’imatge de l’Estat espanyol.Ja es pot dir. El renovat artefacte pilo-

tat per l’ex-UPyD Irene Lozano –a lesordres de Borrell– per vetllar pel nomd’Espanya al món té un entrebanc difí-cilment superable: la realitat. La reali-tat és que la manifestació del 20-S da-vant d’Economia va ser pacífica, quel’1-O els agents de la policia espanyolai la Guàrdia Civil van atonyinar la gentque volia votar i que hi ha nou diri-gents polítics i socials que fa un any –oa punt de complir-lo– que estan enpresó preventiva acusats d’un delictede rebel·lió que no van cometre i d’al-tres que van optar per l’exili, segursque a l’Estat no tindrien un judici just.La realitat és que el Tribunal Supremcelebrarà un judici que els expertsconsideren que hauria de tenir lloc alTribunal Superior de Justícia de Cata-lunya. I que ho farà sota l’ombra delcontrol dels partits, com s’indicava enel watsapp del popular Ignacio Cosidó.Feinada ingent, la de Lozano, sobretotquan la realitat supera les fake news.

La realitat i les ‘fake news’Anna Serrano /aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

‘Open Arms’

es de fa més de dues setmanes, l’Open Arms, elvaixell de l’ONG homònima badalonina, està

atracat al port de Barcelona sense permís per salpar ireprendre els rescats de vides al Mediterrani, lesd’immigrants i refugiats que naufraguen –en sentitliteral– en la seva aventura d’arribar a Europa.

El reté en terra el govern espanyol, el mateix que vaser aplaudit l’any passat per haver deixat desembarcaral port de València l’Aquarius, amb més de 600persones a bord que ningú volia acollir. Per denunciar la

situació i, alhora, donar a conèixer laseva feina, la setmana passadal’ONG badalonina va obrir l’accés alpúblic a un altre dels seus vaixells,l’Astral. De les dades recollidesdurant la visita, en destacaria dues:primera, la UE ha anat substituintles operacions de salvament (comla Mare Nostrum, engegada per

Itàlia sota la commoció pels centenars de morts en elnaufragi del 2013 davant l’illa de Lampedusa) per les deblindatge de fronteres. I, segona, a causa de lapersecució de què són objecte, de la dotzena de vaixellscom l’Open Arms que operaven al Mediterrani, ja no enqueda cap en actiu (el Sea Watch, l’últim, va aconseguirfinalment ahir, després de deu dies, el permís perdesembarcar 47 immigrants). Entenc que resoldre eldrama migratori no és una tasca senzilla, però segurque tancar els ulls i deixar morir la gent al mar no és lasolució. Diria, més aviat, que denegar l’auxili és un crim.

D

La UE hasubstituït elsrescats alMediterranipel blindatgede fronteres

http://epa.cat/c/vtf7ye

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Puigdemont reclama alsrepublicans unitat d’acció. Elpresident respecta la decisió deTorrent però entén que ahir nos’havia de suspendre el ple.

10anys

20anys

Empresaris i sector públic esqueden el 80% de la segonalínia aèria espanyola. Lespròximes setmanes se’nconeixerà la composició.

Aznar porta Piqué a l’executivadel Partit Popular i ratificaVidal-Quadras. El ministrecatalà consuma la seva decisiód’afiliar-se al partit

Unitat d’acció Spanair, catalana L’hora de PiquéTal diacomavui fa...

ueden només deu dies perquètanqui, al Museu Episcopal deVic, una exposició captivadora:

Oliba Episcopus. Hi he anat: ens per-met d’acostar-nos als voltants de l’anymil, amb els comtes catalans, hereusde l’Imperi carolingi. La mostra ha es-tat un autèntic plaer per als sentits iper a la intel·ligència. No els explicaréel contingut, vertebrat al voltantd’aquest comte, monjo, abat i bisbe,que va morir el 1046, sinó que l’aprofi-taré per reflexionar sobre l’elitisme.

TOT I L’ESPERIT IGUALITARI i contrari a pri-vilegis que aprenem a l’escola i enstransmeten els productes literaris i au-diovisuals, segueix havent-hi grupetsque s’encimbellen i que ho maneguentot per sobre d’altres. ¿Potser les elitssón encara necessàries i és il·lús som-niar en la seva supressió? A la inevita-ble Viquipèdia apareixen com “grupssocials minoritaris que resulten privi-legiats per la seva preeminència en as-pectes diversos, com l’economia, lesinstitucions, la cultura, etc., i que man-tenen una situació de superioritat res-

Q pecte a la resta del col·lectiu”. Jo en co-nec, de grups d’aquests: n’hi ha entreels enginyers, els jutges, els rics, els “in-tel·lectuals” (fins i tot a la meva modes-ta ciutat), els esportistes, etcètera. Avegades, treuen estendards i en vestei-xen; d’altres, només s’ho xiuxiuegenentre ells. No cal anar a Davos o a unamegacorporació ianqui: dels que sen-ten que ells “sí que poden” n’hi ha a ca-da cantonada.

OLIBA TENIA PODER, temporal i eclesiàs-tic, era un privilegiat. Però el feia servira fi de bé, pel que jo en sé: les assem-blees de Pau i Treva de Déu per limitarles violències dels poderosos; els esfor-ços culturals i educatius de difusió deltrivi i el quadrivi a les escoles i mones-tirs; i, d’acord amb la comtessa Ermes-senda, l’intent d’aturar el feudalisme,aquella forma de poder basada en una“privatització de l’autoritat” enfrontde l’anterior “poder públic” d’arrels ro-manes i carolíngies. Posava la seva sin-gularitat al servei del bé comú. Les elitsoligàrquiques fan feredat només d’en-sumar-les: menyspreen qualsevol in-

tent de servei o de cooperació. Viuenaïllades dels altres, a qui considerencom vassalls o com empestats. Però ai-xò, actualment, ho podem acabar. Hiha una disseminació de l’excel·lència:ens hi ajuda la digitalització, la globalit-zació i les interaccions àmplies. Quasitots podem accedir a la informació, a lamobilitat i a la cultura, que han deixatde ser vedat d’uns quants. Per poctemps, ells encara protegeixen les se-ves urbanitzacions exclusives, els seusMBA o els seus vaixells d’esbarjo.Malgrat que ells pretenguin seguir vi-vint a part, al segle XXI tots hem esde-vingut iguals en l’ús de la xarxa, en lamajoria de desplaçaments o en l’acces-sibilitat als coneixements. La realitatfactual és, actualment, molt més trans-parent i ja no els consentim infraccionsmorals.SI NO PODEM PRESCINDIR totalment deles elits, fem-les almenys més populars,posem l’excel·lència a l’abast de molts.Penso que ara –recordant Oliba, i a di-ferència del segle X– tots i totes ja som,o podem ser, “nobles”: només cal col·la-borar igualitàriament.

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia

Elits disseminadesTribuna

Primer, el seupartitb Com el famós torró per Na-dal, tornarà Xavier García Al-biol a “casa” seva (l’alcaldia ba-dalonina)? Tornarà el “salva-dor” local a intentar lliurar-nosdels gitanos romanesos, de laconstrucció de mesquites, delsmestres “adoctrinadors”, delsperiodistes “manipuladors”,dels policies “sectaris” o delsamos de gos negligents? Fins aon arribarà el seu deler neteja-dor?

Més enllà de la legitimitat –ono– de les diferents croadessociopolítiques d’Albiol, el quesí que seria democràticamenthigiènic és que, en coherènciaamb el seu ideari, condemnéspúblicament els casos de cor-rupció dels seus companys decausa i que reprengués el seucap de files Pablo Casado pelsconstants despropòsits queetziba contra el catalanisme.

Tanmateix, la seva candida-tura és ben lícita, Sr. Albiol.

Molts badalonins l’avalen i nodubto pas que vostè s’estimala ciutat. Però no faci d’ella unaplataforma per catapultar laseva vanitat; de ben segur queno seria l’alcalde de tots, peròsí que hauria de governar per atothom. Ah, per cert! Si tant liagrada netejar, comenci en-dreçant el més urgent: el seupropi... partit.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Incompetència aMovistar. Què fem?b Amb ràbia he llegit la carta“Incompetència a Movistar”,una rèplica del cas dels meussogres d’un cobrament abusiude Movistar a gent gran. Lafactura dels meus sogres(pensionistes majors de 80anys) va arribar a superar els240 euros al mes. Vaig obrirmés de 15 incidències, sensecap resposta (!). Els meus so-gres van perdre 1.000 eurosen un any. Al cap d’un any i

una suposada “millora de ser-vei”, amb 30 euros per mesd’increment (), vaig canviar deproveïdor per als meus sogresi per a mi. L’única solució éscanviar-se de companyia detelèfon. I alerta: cal estar ambla gent gran en la instal·laciódel telèfon, l’encaminador i laTV. Intentaran instal·lar “gra-tis” el que després resulta difí-cil d’anul·lar, aquests extresque mentrestant ja facturen.PAULINE DAMMANCastelldefels (Baix Llobregat)

Un exescolta denois del servei deMontserratb Dissortadament ens hemassabentat d’un cas de de-núncia publicomediàtica i re-actualitzada d’assetjamentsexual d’un monjo, coordina-dor d’aquest servei, de Mont-serrat, i havent tingut el privi-legi d’haver format partd’aquest grup de nois, em li-mito a comentar la meva ex-

periència. Era l’any 1965, i joformava part de l’agrupamentescolta Mare de Déu del Turóde Montcada i Reixac. Com aagrupament escolta participà-vem en els torns mensuals deservei d’ordre del monestir. Vacoincidir que el nostre agrupa-ment i el de Ripollet vam fer eldarrer torn, a finals de junyd’aquell any, i se’ns va oferirparticipar en el servei d’ordreprevist per als dies 5-10 de ju-liol del 1965 amb motiu del IICongrés Litúrgic que es va feral monestir. Dono testimonique tant en el servei mensualcom en els dies del congrésvàrem rebre un tracte exquisit,tant del prior com dels monjosde la comunitat amb els qualsvàrem compartir plegats esto-nes, rebent una atenció excel-lent en tots els aspectes, comés el tarannà general de la co-munitat dels monjos d’aquestmonestir.ESTEVE RECASENS FREIXASMontcada i Reixac (Vallès Occi-dental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

quest cap de set-mana s’ha fet en-

trega dels premis del’Acadèmia del Cine-ma Català, els Gaudí.Setmanes abans, en

la tradicional fotografia de grup delsnominats, la presidenta Isona Passolava aprofitar per deixar-se de subterfu-gis i parlar clar. El cinema en català nopassa per un bon moment. I esmenta-va com a dues de les causes, d’unabanda, que es necessita el motor deTV3 –aquella tele que adoctrina i no-més és apta per a independentistesfins al moll de l’os– i, de l’altra, la taxaals operadors d’internet que va sus-pendre el Tribunal Constitucional. Se-gurament Passola té tota la raó. I decauses n’hi deu haver moltes més per-què la producció sigui minsa. Però elcinema, per arribar al gran públic, en téun altre, de problema. El cinema, engeneral.

Anar a veure una pel·lícula en unasala d’exhibició qualsevol és un suplici.No perquè no tinguin la tecnologiamés puntera ni perquè les instal·la-

cions estiguin en males condicions–almenys la majoria–. Una entrada decinema costa prop de 10 euros per unahora i mitja o dues de projecció. Si nos’hi va sol i, posem per cas, és una pa-rella amb una criatura, passar per ta-quilla val 30 euros. Més les crispetes iles begudes o les llaminadures, et po-ses cap als 40 euros. Un preu pel qualtens una subscripció a qualsevol delscanals de les plataformes digitals quetenen una àmplia oferta en cinema isèries. Un cop a la sala, t’has de men-jar deu o vint minuts de tràilers i anun-cis abans no comença. Com si ho ve-iessis a un Telecinco qualsevol. És evi-dent que l’essència de les sales de ci-nema és la que és. Que per molta tec-nologia que tinguis a casa, no hi ha rescom una pantalla de cinema. Però elsector de l’audiovisual canvia a una ve-locitat de vertigen i fa la sensació queles exhibidores no s’han mogut. Mal-auradament la majoria de pobles i ciu-tats han perdut els seus cinemes. No-més queden els dels centres comer-cials. I no és el mateix.

A

Full de rutaDavid Brugué

Anar alcinema

Un cop a la sala, t’has demenjar deu o vint minuts detràilers i anuncis abans nocomença la pel·lícula.Com si ho veiessis a unTelecinco qualsevol

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 2019

SísifJordiSoler

Carmen Calvo, VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL

“Espero que la Justícia actuï amb la normalitat impecableamb què ho fa constantment en aquest procés”

La frase del dia

“Corrupciómoral, corrupciómaterial i corrupciópública, perquèmenteix, dilapida ienganya

la primera plana d’aquest diarid’abans-d’ahir, dia 29, s’hi po-dien llegir, sota el títol, tres en-

trades que deien el següent: “El tribu-nal torna a denegar la llibertat perquèsosté que hi ha «més risc de fuga» pelConsell de la República”; “Rebutja apli-car una sentència del TEDH contraTurquia perquè a l’Estat espanyol «noes persegueixen idees»”; “La fiscal ge-neral sosté que no calen observadorsinternacionals perquè el processamentja es retransmetrà”.

EL SUPREM ESPANYOL és el subjecte actiudels dos primers textos i les seves deci-sions no poden ser més manifestamentpolítiques, ja que parla de fets “noto-ris”, d’“estructures de poder” i de “de-terminacions” no provats en cap menade procés, sinó basades en prejudicisideològics o menats per interessos di-rectament polítics contra els acusats:“Es un hecho notorio la existencia fue-ra del territorio español de estructu-ras de poder organizadas, puestas alservicio de aquellos procesados quehan tomado la determinación de sus-traerse al llamamiento de esta Sala”;seguidament, s’hi fan afirmacions demera presumpció subjectiva, signes dedesconfiança en els mecanismes decontrol de l’Estat, sospitoses de para-noia, amb raons de fulletó de lladres iserenos: “El control policial puede re-lajarse o presentar fallos involunta-rios que permitan la huida. Los dispo-sitivos de rastreo telemático atenúansu eficacia en un ámbito territorial enel que rige la libertad de fronteras y lalibre circulación de personas, por másque su utilización permitiría conocerel itinerario seguido por el procesadopara sustraerse al llamamiento parael juicio oral.” I a tot això, treu el nas lasenyora Irene Lozano, exdiputadad’UPyD i, seguidament, enxufada alPSOE per fer carrera com a secretariade estado para la España Global: “Está

A claro que ellos quieren desprestigiar lademocracia y el Estado español todo loque puedan, y para defender eso, quees la médula del Estado, tiene que ha-ber dinero y lo va a haber por parte delGobierno.” ¿Està clar?: “El procés fueuna fake news gigantesca, y las conse-cuencias las estamos viviendo [espe-cialmente en Catalunya donde hay]una sociedad partida en dos, se rompela convivencia, y cuando la desinfor-mación rompe la convivencia, estáamenazando la democracia.” I comque tot va ser una fake news, la senyoraLozano ha de muntar una tournée, pa-gada, naturalment, amb aquells dinersque esmenta, per contrarestar aquella“farsa”.

CORRUPCIÓ, SE’N DIU D’AQUESTA FIGURA.Corrupció moral, corrupció material icorrupció pública, perquè menteix, di-lapida i enganya. Lògic, diran vostès: lacorrupció, que és el primer motor deldesprestigi democràtic d’Espanya, noapareix enlloc del discurs de la secretà-ria de la España Global: “España sigueen la cola de la UE en materia de cor-

rupción, según el informe anual deTransparencia Internacional (TI) cor-respondiente a 2018.” Però, és clar,Europa està molt desorientada respec-te als presos polítics i a la situació a Ca-talunya, no se n’ha assabentat, de lesrebregades alemanyes i belgues al jutgeLlarena, per la qual cosa: “También secuidará la relación con los correspon-sales de prensa extranjeros en España[…] ya hay distintas instituciones quetienen ya planeada esa interlocucióncon motivo del juicio, como el ConsejoGeneral del Poder Judicial o el Ministe-rio de Justicia y Presidencia del Go-bierno.”

¿QUÈ HAURÍEM D’EXTREURE’N? Molt sen-zill: que com que ja es dona per feta lacondemna dels dirigents independen-tistes, tot el que cal és preparar l’opiniópública europea per eixugar la imatgesollada de la justícia espanyola (“El Su-prem també sembla que vol destinarpersonal a influir entre els correspon-sals internacionals que cobreixin el ju-dici oral contra els presos”). Deu serper aquesta raó que la fiscal general delPSOE s’espolsa de sobre testimonis in-oportuns del pucherazo jurídic que esprepara: “La fiscal general rechaza lapresencia de observadores internacio-nales en el juicio del 1-O.” Ara bé: la rea-litat és tossuda, i no sembla pas que pu-guin evitar els observadors, a no serque l’Estat accentuï els trets franquis-tes soterrats: “La International TrialWatch (ITW) ha volgut deixar clar quela seva tasca serà de suport, i en cap cascercarà condicionar els pronuncia-ments dels observadors, que actuaranamb total independència. La platafor-ma ha demanat al Suprem cinc placesdins la sala del judici per fer l’observa-ció diària del procés. La plataforma haassegurat que «seria difícilment com-prensible» que es denegui l’accés delsobservadors a la sala.” Se’n preparauna de grossa...

Julià de Jodar. Escriptor

L’Estat s’hi posa cataplasmesTribuna

int-i-quatre diesporta bloquejada,

al port de Barcelona,l’embarcació de Pro-activa Open Arms. Unaltre vaixell humanita-

ri, l’Aita Mari, es troba en la mateixa si-tuació des del novembre del 2018, pe-rò al port de Guipúscoa. El 7 de febrer,el ministre de Foment es dignarà a do-nar explicacions. És tota l’oferta que hafet. Es busquen les restes d’aquell go-vern que després de la moció de cen-sura obria tots els seus ports al vaixellAquarius amb 629 migrants a bord.“Bloquejant el nostre vaixell ja han dei-xat morir 257 persones”, resa el Twitterde Proactiva. La xifra anirà creixent. La

setmana passada, l’ONG badaloninava obrir a la ciutadania les portes del’Astral, la primera embarcació ambquè es va llançar a salvar vides al Me-diterrani. Els testimonis dels voluntariseren esfereïdors. Dones negres que fu-gen de l’esclavatge sexual, que arribenembarassades perquè han estat siste-màticament violades i que el primerque pregunten, en ser rescatades, és siaquell home no pensa abusar d’elles. Oquè es pot dir d’aquella dècima de se-gon que els socorristes tenen per triara quin menut salvar, sabent que el des-cartat tindrà un tràgic final. Potser lesassociacions humanitàries farien béde suplicar a alguns programes de te-levisió carronyers que la seva infàmiala traslladin al Mediterrani i que tornina connectar en directe amb la tragèdia.Deu ser l’única manera que se’ns tren-qui el cor en mil bocins i saltem del so-fà per exigir que es deixi de fer políticaamb la vida de les persones.

V

De set en setSara Muñoz

Connectaramb el dol

Es busquen les restesd’aquell govern que obriatots els ports a l’‘Aquarius’

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 20196 |

Hoffman admetque durant el 2018tenien alternativesper dur el MWC adues ciutats

Els petitsestablimentsafronten lareconversió iespecialització

El congrésde mòbilsescalfamotors

Adaptaciódel comerç alsnous hàbitsde consumNacional

Solemne comiat institu-cional als presos políticsdavant la imminent mar-xa cap a Madrid per afron-tar el judici. El presidentde la Generalitat, QuimTorra, va apel·lar ahir a launitat per enfilar els prò-xims mesos. “No esteusols. Vam començar juntsi lliures i acabarem junts illiures”, va assegurar en-voltat de familiars delsempresonats, de mem-bres del govern, de dipu-tats de Junts per Catalu-nya, ERC, la CUP i els co-muns, de representantsde les entitats i associa-cions sobiranistes i de l’es-tàtua de Sant Jordi ma-tant el drac a la font del Pa-ti dels Tarongers.

El president va secun-dar paraula per paraula lapetició d’una abraçadacol·lectiva “en un sol clamde llibertat i de justícia”que va formular la presi-denta de l’Associació Cata-lana pels Drets Civils, Me-ritxell Lluís –parella de Jo-sep Rull–, just abans de laseva intervenció.

Torra i Lluís van coinci-dir a reclamar “serenitat ifermesa” en els temps a ve-nir, especialment davantdel trasllat dels presos des

de Lledoners, Puig de lesBasses i Mas d’Enric fins aSoto del Real, en el cas delshomes, i Alcalá-Meco, deles dones, que començaràdemà. Hi ha previstes di-verses manifestacions,quan s’iniciï el trasllat i alllarg de tot el judici.

Els familiars van ex-pressar el seu agraïment ales múltiples mostres desuport que han rebut du-rant els últims mesos ar-reu del país i a les portes deles presons i van remarcarque els represaliats afron-ten el judici conscients queno han comès cap delicte,ni de rebel·lió, ni de sedi-ció, ni de malversació,“amb fortalesa i serenor”.“Veuen el judici com unagran oportunitat per de-nunciar les arbitrarietatsjudicials i la vulneració dedrets i llibertats fonamen-tals”, va explicar Lluís.“Ajudeu-nos a donar-lostota l’energia pacífica en el

moment de la seva parti-da”, va demanar.

Torra va donar ànims apresos i familiars a les por-tes del judici i els va trans-metre tot el suport del go-vern. “Sabem que el dretinternacional, el TribunalEuropeu de Drets Hu-mans ens acabarà donantla raó”, va anticipar, empa-rant-se en el fet que la con-vocatòria i celebració d’unreferèndum no poden serdelicte a l’Europa del segleXXI. “Cap de nosaltres novol que siguin jutjats, peròsabem que ells volen anar-hi i plantar un mirall im-mens davant els poders del’Estat espanyol i que esde-vingui el més gran altaveude la reivindicació de la jus-tícia, la democràcia, elsdrets civils i les llibertats”,va desitjar el president,que va exigir l’absoluciód’uns dirigents polítics isocials que “marxen com apresoners de l’Estat espa-

nyol amb la conscièncianeta i tranquil·la per haverfet allò que havien de fer,per haver fet allò que elshavien demanat de fer”.

La demanda d’unitat ar-riba quan fa just un anyque es va suspendre el pledel Parlament que haviade restituir Carles Puigde-mont a la presidència de laGeneralitat i l’endemà queel president d’ERC, OriolJunqueras, digués a Le Fi-garo que es va quedar a Ca-talunya “per sentit de res-ponsabilitat” i que “Sòcra-tes, Sèneca o Ciceró vantenir la possibilitat de fugiri no la van aprofitar”. Puig-demont va replicar quetindrà “paciència fins a lasentència, després cadas-cú explicarà el que hagid’explicar”.

Ahir la subtil exconse-llera Clara Ponsatí, a l’exiliescocès, va piular la porta-da d’un llibre sobre Ciceró:“Estic llegint aquest llibre ius el recomano molt.” Perla seva banda, el vicepresi-dent, el republicà PereAragonès, treia importàn-cia a la polèmica i resolia,en una entrevista a Tele5,que “l’exili de Puigdemontno s’explicaria sense lapresó preventiva que s’es-tà aplicant injustament aCatalunya i al revés”. Tam-bé el conseller d’Acció Ex-

terior, Alfred Bosch, s’hireferia, en aquest cas aTVE, per negar que Jun-queras critiqués Puigde-mont per haver anat a Bèl-

gica després de la declara-ció d’independència del27-O. En aquest sentit, varecordar que la secretàriageneral d’ERC també és a

“Un sol clamde llibertati de justícia”Emili BellaBARCELONA

APEL·LACIÓ · Torra i els familiars dels presos polítics reclamen unitat i serenorper afrontar l’imminent trasllat i el judici ÀNIMS · El president acomiada elsempresonats amb la confiança que la justícia europea els acabarà donant la raó

“Ajudeu-nos adonar-los total’energia pacífica en elmoment de la sevapartida”

Meritxell LluísPARELLA DE JOSEP RULL

“No esteu sols.Vam començarjunts i lliuresi acabarem juntsi lliures”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

La Comissió Europea “no témotius per dubtar” que el ju-dici als líders independentis-tes per l’organització del refe-rèndum de l’1-O serà “just”,segons afirma el vicepresi-dent primer de la ComissióEuropea, Frans Timmermans,en una resposta parlamentà-ria als eurodiputats d’ERC Jo-sep Maria Terricabras i JordiSolé. El dirigent neerlandèsassegura que no hi ha “moti-us per dubtar que el dret a unjudici just està garantit” a Es-panya i insisteix que no té in-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

dicis de “vulneracions delprincipi de separació de po-ders en relació amb la inde-pendència judicial a Espa-nya”. Els eurodiputats repu-blicans li preguntaven si espot garantir un judici just alspresos polítics independen-tistes catalans tenint encompte els missatges deWhatsapp filtrats del porta-veu del PP al Senat, IgnacioCosidó, en què es vantavad’haver aconseguit el controldel judici del procés “per laporta del darrere”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CE confia en un judici “just”

La presidenta de l’AssociacióCatalana pels Drets Civils,Meritxell Lluís, al costat delpresident Torra, ahir al Pati delsTarongers ■ EFE / QUIQUE GARCÍA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 7

MWC i el riscL’APUNT qualsevol moment per intentar fer l’estocada mortal.

No sé si són conscients que després no sé de què viu-ran. El senyor Hoffman hi va afegir que estaven nervio-sos pel “risc que hi havia”. Risc de cops de porra? Peruna intervenció policial i militar? En qualsevol cas capalternativa era a l’Estat espanyol. Veuen que fàcil ésfer demagògia?Jordi Alemany

Era previsible i qüestió de minuts... o segons. Surt elsenyor John Hoffman, conseller delegat de GSMA, queorganitza el Mobile World Congress, dient que l’anypassat van estar a punt de traslladar-lo fora de Barce-lona per “la tensió política”, perquè comencin a sobre-volar els voltors. Els carronyaires, que veuen l’indepen-dentisme com un procés agonitzant, i que aprofiten

l’exili: “Coneix la situacióde Marta Rovira i sap queés una opció legítima.”Bosch va lamentar que“bona part del problema”ve pel fet que el líder d’ERCi el de JxCat “no poden seu-re a una taula i parlar”, jaque l’un és a Lledoners il’altre a Waterloo.

D’altra banda, el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, va dir ahir querespecta que Puigdemontpresentés un recurs da-vant del Tribunal Consti-tucional contra la decisióde la mesa de no comptarel vot dels diputats suspe-sos pel Suprem que no ha-vien designat un substitut.“És una decisió que res-pecto, però el que farem i elque hem fet sempre és res-pectar els acords del Parla-ment”, va subratllar a la

Cadena SER.D’altra banda, JxCat va

difondre ahir un vídeo enquè recorda que el com-promís de restituir Puig-demont “continua vigent”i apel·la les forces indepen-dentistes a treballar per

aconseguir-ho.Respecte a la vaga gene-

ral convocada per la Inter-sindical-CSC coincidintamb l’inici del judici, avala-da per l’ANC i Òmnium, nodisposa, en canvi, del su-port de Comissions Obre-res. El sindicat consideraque “només” es dirigeix a

una part de la societat ca-talana, segons el seu secre-tari general, Javier Pache-co, en declaracions a Cata-lunya Ràdio: “Les mobilit-zacions que s’estan plante-jant a l’inici del judici sónd’una part de la societatcatalana, que té la legitimi-tat de fer-ho, però que nointerpel·len el conjunt dela població de Catalunya.”De moment, la UGT esmanté en silenci.

Aquests dos sindicats síque van convocar una atu-rada de dues hores el 3-Oper rebutjar la violènciapolicial durant el referèn-dum, però es van desmar-car de la vaga general del 8de novembre del 2017 perprotestar contra les penesde presó imposades alsmembres del govern perhaver organitzat l’1-O. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat insisteix quela restitució dePuigdemont és uncompromís vigent

El Tribuna Constitucional(TC) va fer un comunicatahir en què justifica el seuretard a donar una respos-ta al recurs de l’exvicepre-sident Oriol Junquerasperquè resolgui la seva pe-tició de llibertat, tot i queva donar allargues sobrequan ho farà. L’advocatdel president d’ERC, el pe-nalista Andreu van denEynde, sol·licitava abans-d’ahir al TC que resolguésla seva petició abans del’inici del judici al TribunalSuprem, i, en l’escrit, l’ad-vertia que, si no, iniciariaaccions legals al TribunalEuropeu de Drets Hu-mans (TEDH). I és quedesprés del ple de la set-mana passada i en no asso-lir cap consens en el cas, esva difondre que el TC horesoldria acabat el judicidel Suprem, quan ja notindria sentit la petició.

El ple del Constitucio-nal de dimarts passat varesoldre per unanimitat

una providència, difosaahir, en la qual respon al’advocat que “la complexi-tat i la rellevància” del re-curs provoca que l’hagi decontinuar estudiant i queja indicarà la resolució. Elrecurs que estudia el TC ésel que va presentar Jun-queras contra l’ordre depresó provisional del 2 denovembre del 2017, dicta-da per la llavors jutgessade l’Audiencia NacionalCarmen Lamela –ara alSuprem–, que va ser la pri-mera que va portar el casfins que el va assumir elSuprem. En escrits am-pliatoris, l’advocat de Jun-queras equipara la seva si-tuació amb la del líder opo-

sitor kurd Selahattin De-mirtas, al qual el 20 de no-vembre passat el TEDH vadonar la rao, i ordenava algovern de Turquia que elposés en llibertat per faltade motivació en el seu em-presonament. Aquest ésl’escull de fons del TC, elqual vol motivar bé i ambtotal consens.

La data del judiciD’altra banda, ahir es vasaber que l’advocat deJunqueras i Raül Romevava demanar, dilluns pas-sat, al Suprem que els ad-vocats tinguin tres setma-nes com a mínim de margedes que es fixa l’inici del ju-dici per preparar correcta-ment les defenses. I ésque, a més de la data del ju-dici, encara pendent (araes parla del 12 de febrer),el tribunal ha de resoldreel munt de proves i testi-monis sol·licitats per lesparts i, segons la retalladaque faci, pot desmuntar ladefensa dels dotze líderspolítics i socials indepen-dentistes. ■

a Justifica el seu retard en la “complexitat” en la petició dellibertat a L’advocat d’ERC demana més temps al Suprem

El TC donaallargues al recursde Junqueras

Mayte PiulachsBARCELONA

3setmanes mínim, des del’anunci de la data del judicifins al seu inici, demana la de-fensa d’ERC al Suprem.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El penalista Andreu van den Eynde, defensor de Junqueras i Romeva (ERC) ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

i la modernitat delcentre penitenciari niels comentaris

d’aquells que han visitat lapresó abans que un servi-dor serveixen per evitar en-trar corprès a Lledoners.Encara més en una tardafosca i plujosa com la de di-mecres passat.

L’espera –curta però an-goixant– a l’asèptica salad’espera té un clar focusd’atenció, la reproducció ala paret amb unes lletresben grosses d’un article dela Constitució Espanyola, el25.2: “Les penes privativesde llibertat i les mesures deseguretat estaran orienta-des vers la reeducació i lareinserció social.” I no potsdeixar de preguntar-te quincoi de reinserció social s’had’aplicar als presos políticscatalans quan estan em-presonats per haver fetefectiu el mandat majorita-ri de la societat que repre-senten. Hi pot haver algúmés inserit a la societatque els presos polítics? Hidono voltes mentre m’en-vaeix un immens sentimentde solitud del qual em res-cata el funcionari que ama-blement m’acompanyaràfins a l’anomenada sala decomunicacions, les mal-eïdes cabines on has deparlar amb els presos ambun inhumà vidre de separa-ció.

L’aparició d’Oriol Jun-queras a la saleta acompa-nyat de Raül Romeva em

N provoca un sentiment agre-dolç per l’alegria de veu-re’ls combinada amb la re-cança que transmet el seuempresonament. Però elseu somriure de complici-tat desarma immediata-ment qualsevol inquietud iobre la porta a una llargaconversa en què s’entre-mesclen records personalsdels molts anys de conei-xença i d’amistats comu-nes amb el debat polític i lacuriositat periodística d’unservidor.

Soc conscient que com-parteixo amb Junqueras i

Romeva algunes de les últi-mes hores dels presos polí-tics a Lledoners –igual queForcadell i Bassa a les se-ves presons– abans deltrasllat a Madrid pel judicial Tribunal Suprem, que sino hi ha cap imprevist esproduirà demà. Però emsorprèn la serenor ambquè afronten aquest esde-veniment decisiu. “Nosal-tres no direm res que nohàgim dit fins ara. Que totel que hem fet ha estat le-gítim i democràtic. No no-més no hem fet res del que

hàgim de penedir-nos.Hem d’estar orgullososd’haver respost a un man-dat democràtic perquè lagent del nostre país puguidecidir en llibertat.” Des-prés de més de 450 diesde presó la convicció deJunqueras continua intactai em transmet el seu con-venciment que “ho tornariaa fer”. I que l’independen-tisme català ha de capgirarel relat del judici: “Són ells–les acusacions– qui hande rebre la pressió i han dedemostrar on estan els de-lictes que ens imputen.”

El president d’ERC, em-pedreït barcelonista i cruyf-fista, fins i tot es fa seva lafamosa frase del mític fut-bolista holandès: “Fora an-goixes, sortiu i disfruteu.”Certament quedo impres-sionat de l’energia, la morali l’ambició que transmetendes de dins d’una presó idavant hores tan difícilsmentre una part de l’inde-pendentisme ha caigut enun derrotisme que Romevano accepta ni pot entendre:“Hem empatat contra unrival duríssim que ha vinguta trencar-nos les cames, i asobre amb l’àrbitre com-prat. És molt important.Perquè ara ja tenim expe-riència i la pròxima vegadaque ho intentem hem desortir al camp amb conven-ciment de guanyar. El ma-teix que va fer Guardiolaamb el Barça que va co-mençar perdent contra el

Numància i va acabar gua-nyant les sis copes”, diul’exconseller. Romeva insis-teix que l’únic que dema-nen és un judici just i Jun-queras rebla el comentaricarregant contra l’oposicióde la fiscal general a la pre-sència d’observadors inter-nacionals i per les campa-nyes internacionals del go-vern espanyol: “Potser al-guna cosa no estan fent bési no volen observadors in-ternacionals i Sánchez had’anar pel món a defensarl’Estat espanyol. Deuen te-nir mala consciència. Nos-altres hem de posar això enevidència.”

Junqueras, a més de di-rigent polític –i jo diria que

abans que dirigent polític–és una persona de gran hu-manitat i gran saviesa. I amida que avancen les dueshores llargues de conversapassem sense solució decontinuïtat dels comentarispolítics als més humanis-tes sobre com posar lagent en l’epicentre de l’ob-jectiu republicà. “Tot això,ho fem per la gent, per mi-llorar les condicions de vidade la gent sigui de la ciutat,barri o poble que sigui, parliel que parli i vingui d’on vin-gui. I per garantir les condi-cions de vida dignes per alsnostres fills. No ho oblidemmai.” Romeva assenteix iem recorda: “La indepen-dència és un pur instru-

ment. El veritablement im-portant és la República. As-solir-la i els valors quel’acompanyen.” Junquerasremata afegint-hi que “lafraternitat és una eina fo-namental per assolir la Re-pública”. Escoltant-los nopuc fer cap altra cosa quepensar si com a ciutadansestarem a l’altura del sacri-fici d’aquests dirigents polí-tics, que no han comès capaltre delicte que preocu-par-se per la gent.

La conversa transita perviaranys diversos que ensporten a la situació actualde l’independentisme. Lamala relació entre actorspolítics i el debat sobre l’es-tratègia per assolir la Repú-

Junqueras i Romeva dicten se

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Al judici no diremres que no hàgim ditfins ara. Que totel que hem fetés legítim idemocràtic”

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 DE GENER DEL 2019

8649

07-1

2035

91Q

blica. La primera qüestióenerva Junqueras, que de-mana trencar el marc men-tal de la desunió, mentreRomeva el complementa:“Generar debats que provo-quen frustració ens afe-bleix. Necessitem actitudguanyadora. I valorar mésles coses en què estiguemd’acord, sigui el percentatgeque sigui, que aquelles enquè estem en desacord.”“Algunes picabaralles sónde país petit”, rebla l’excon-seller. Respecte a l’assoli-ment de la República maiuna resposta tan inconcretam’havia provocat tanta cer-tesa. Junqueras ho té clar:“No guanyarem gràcies auna fórmula màgica. Entre

altres coses no la podemtenir perquè depenem delsescenaris que es vagin ge-nerant i ens hi hauremd’adaptar.” Per a Romevaaquesta és una qüestió“més d’actitud que de fullde ruta”. L’exconseller fa unsímil molt il·lustratiu: “Ésmillor un GPS que un full deruta. El primer sap d’onsurts i on vols arribar peròadapta la ruta a mida quees produeixen contratemps.El full de ruta dibuixa un ca-mí invariable que pot ser in-transitable.” En una èpocade gran incertesa sobre el

futur polític de Catalunyaen què suren les simplici-tats, els maniqueismes i lespropostes efervescents dereceptes miraculoses, vaigtenir la sensació que la sin-ceritat de la resposta –i elcúmul d’objectius quel’acompanyaven i que nocaben en aquesta crònica–situava en les tètriques ins-tal·lacions d’una presó ca-talana com la de Lledonersdirigents polítics que sabencap on volen portar el país, iel que és més important,saben com fer-ho.

Llavors emergeix la face-ta de savi de Junqueras iens endinsem en tota unalliçó d’història i política ex-terior. Del pacte de les Aço-res en què Aznar es va colaral costat de Bush i Blair“per blindar la seguretat in-terna de l’Estat espanyolamb el favor dels EUA, noens enganyem”, a l’aporta-ció històrica de Catalunya ala modernització d’Europa.Perquè Junqueras està con-vençut que “cal lligar la llui-ta per les llibertats i la de-mocràcia a Catalunya ambla lluita per la democràcia aEuropa”. Una estratègiaamb més vigència que maisi tenim present que l’ame-naça del feixisme és el prin-cipal enemic de l’Europademocràtica i a l’hora de lesaspiracions de la majoria decatalans.

El temps s’acaba i els de-sitjo molta sort en els diesque vindran. I ens acomia-dem de la millor manerapossible, amb una bromade l’Oriol que demostra lagran fortalesa d’esperit quemanté: “Ara me’n vaig a feruna conferència al ClubSant Jordi. No te la perdisque serà molt interessant.Ens veiem allà.” I sí, con-dueixo de Lledoners al Pa-lau Sant Jordi de Barcelonapensant en les dues horesde reflexions que acabo deviure. I, miracles de la tec-nologia, l’Oriol va aparèixerdamunt de l’escenari da-vant de milers de personesenfervorides. No com el vol-dríem, en llibertat, igual quela resta de presos polítics iexiliats, però sí que hi era, ala conferència. Perquè hieren les seves idees. I lesidees d’un home bo no espoden empresonar.

entències

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El vicepresidentJunqueras i elconseller Romeva, enuna fotografia d’arxiudurant un acte alParlament ■ A. PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No guanyaremgràcies a unafórmula màgica.És qüestió mésd’actitud que de fullde ruta”

FerranEspada

L’alcalde de Ripoll, JordiMunell, se sent “enga-nyat” pels cossos i forcesde seguretat de l’Estat es-panyol després de conèi-xer-se que la policia espa-nyola va visitar l’oratori onpredicava l’imam Abdel-baki es Satty, considerat elcervell dels atemptats del17 i el 18 d’agost del 2017,i que havien preguntat di-rectament per ell. En unaentrevista a Rac1, Munellva lamentar que aquestainformació s’hagi coneguta través dels mitjans i pos-teriorment en la comissió

d’investigació parlamen-tària que es va fer dimartspassat a Ripoll. “Mai elscossos de seguretat esta-tals van compartir aques-ta informació a la junta lo-cal de seguretat”, va la-mentar ahir el batlle, quehi va afegir que creu que siho haguessin compartiramb els Mossos i la policialocal haurien estat “mésatents” a aquest “perso-natge”.

Arran d’aquesta infor-mació, l’alcalde ha deciditque aquests cossos poli-cials ja no participaran ales juntes de seguretat.“Qui ve a la junta és per sersincer i compartir infor-

mació; si te la guardes i nola comparteixes i passa elque passa, posen en risc lapoblació i és evident queno han complert la sevafeina”, va reblar.

El secretari de la mes-quita on predicava l’imamimplicat en els atemptatsde Barcelona i Cambrils vaconfirmar en la comissióque la policia espanyola vavisitar l’oratori diversoscops i que va preguntarper Abdelbaki es Sattyabans del 17-A. El consis-tori assegura que “els cos-sos de seguretat estatalsno van compartir maiaquesta informació a lesreunions”. ■

a L’alcalde se sent enganyat perquè el cos no va informarque havia estat visitant l’oratori de l’imam abans del 17-A

Ripoll retira lapolicia estatal de lajunta de seguretat

RedaccióBARCELONA

Reunió de la comissió parlamentària sobre els atemptats celebrada dimarts a Ripoll ■ ACN