Nadal · A moltes cases es fa l’arbre de Nadal. És un costum que ens ve del nord d’Europa, que...
Transcript of Nadal · A moltes cases es fa l’arbre de Nadal. És un costum que ens ve del nord d’Europa, que...
Nadal
Nadal
Primera edició en aquest format: novembre del 2017
© de les il·lustracions: Pilarín Bayés© d’aquesta edició: 2017, Edicions 62, S. A.Diagonal 662-664, 08034 – [email protected]
Text: Marga SalaAssessor científic: Joan Soler i AmigóDisseny: Sandra Penadès
ISBN: 978-84-297-7600-3Dipòsit legal: B-3.100-2017
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancionsestablertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
Després d’Advent, Nadal. Cal començar pel principi. Pel pessebre.
Aquells pessebres d’abans de suro i molsa, amb el camí de sorra i el riu
de paper de plata, les casetes, el pont i les figuretes de fang amb
pastors, ramats i àngels, s’han anat sofisticant amb llumets de colors,
neu de porexpan i aigua de debò. I caganers actuals i marededéus
d’arreu del món...
Cada casa té el seu pessebre. És molt divertit muntar-lo cada any
i anar-lo millorant. Ha d’estar viu tant com duren les festes: posar
el nen Jesús a la nit de Nadal, fer avançar els Reis... i no descuidar-nos
d’enfarinar les muntanyes.
L’afició als pessebres és ben diversa.
Hi ha una bona colla d’associacions de pessebristes que
durant tot l’any preparen el que acaben sent autèntiques
obres d’art. I organitzen exposicions i concursos.
I colles excursionistes que munten pessebres ferms a dalt
dels cims.
I també hi ha els pessebres vivents, amb figures que són
persones de veritat que et fan viure per un moment la
història del naixement.
A moltes cases es fa l’arbre de Nadal.
És un costum que ens ve del nord
d’Europa, que fa molt bonic i enllaça amb
«l’arbre sant, com són fidels tes fulles»
de la cançó. I també es fa el tió. L’arbre du
regals per Nadal i el tió caga regals la nit
abans. Tradicions semblants amb
significats semblants.
Hi ha arbres de Nadal plens de llums
i boles resplendents, llaços, figuretes...
Qualsevol cosa bonica el pot fer lluir.
Als pobles i a les grans ciutats poden ser
immensos. Els arbres ben il·luminats, amb
els llums de les cases, de les botigues
i dels carrers, fan Nadal.
A les cases i les places, petits
i grans fan cagar el tió, un tronc
abrigat amb una manta, cantant
i picant-lo amb un bastó. Cagar és
una paraula malsonant, però amb
quina alegria es pot dir per Nadal!
El tió és la nostra branca santa i
màgica. Se l’ha d’alimentar cada dia
perquè la Nit de Nadal estigui tip
i sigui generós cagant regals per
a tothom.
El ritus del tió tradicional se celebrava
vora la llar de foc, al voltant d’un vell
tronc d’arbre, considerat un amulet
domèstic que protegia la família.
És màgic veure com d’un tronc tant
vell en poden sortir tantes coses i tan
bones!