NATÀLIA FARRÉ A SANT FELIU DE GUÍXOLS Les orquídies ......DISSABTE el Periódico51 cultura 9 DE...
11
51 el Periódico DISSABTE 9 DE JUNY DEL 2018 cultura A SANT FELIU DE GUÍXOLS Les orquídies preferides de la baronessa 3 Carmen Thyssen obre la mostra amb peces de la seva col·lecció NATÀLIA FARRÉ SANT FELIU DE GUÍXOLS Q uaranta-tres artistes, 18 d’ells catalans, és el que s’ha emportat aquest any Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per a l’exposició que cada estiu desplega a l’espai que porta el seu nom amb els fons de la seva col·lecció d’art. Tota una declaració de principis del que serà el futur, cada vegada menys llunyà, Museu Thyssen. El centre d’art que fa 20 anys que s’anuncia i que el 2020 obrirà les portes amb una col·lecció permanent de 138 obres de pintura catalana, entre les quals, les realitzades per Ramon Martí Al- sina, Eliseu Meifrèn i Lluís Rigalt que s’exposen en la mostra actual: Natura en evolució, de Van Goyen a Pis- sarro i Sacharoff (fins al 14 d’octubre). La cessió de les peces es va firmar l’any passat, moment en què s’ha- via de posar en marxa la licitació del projecte i la recaptació de fons. El primer el va parar un canvi en la llei d’arquitectura; el segon, el 155. Tot i així, la cosa està en marxa i Carles Motas, alcalde del municipi, assegura que no hi haurà cap re- tard. El concurs per al nou edifici que s’aixecarà es presentarà la set- mana que ve i l’ajuntament ja compta amb els set milions d’euros de pressupost que costa el projecte. Una altra cosa és que Motas vulgui implicar-hi més administracions perquè considera que «el projecte no només posiciona Sant Feliu sinó que va més enllà». La Diputació de Girona ja hi ha compromès 1,2 mi- lions. I l’alcalde espera poder par- lar, ben aviat, amb la Generalitat i el Govern central. La desaparició del 155 també assegura a Sant Feliu cobrar els tres milions de l’herència dels germans Anlló que la Generali- tat li havia d’abonar al desembre. De manera que Natura en evolució podria ser la penúltima exposició abans de comptar amb museu pro- pi. «Un viatge sensorial i sensitiu en què es proposa a l’espectador em- prendre un recorregut en el desco- briment de la pintura de paisatge», explica la comissària Pilar Giró. Des del naixement del gènere durant el segle d’or holandès fins a l’actuali- tat, sense oblidar l’impressionisme. DIÀLEGS / A l’impressionisme i al se- gle d’or hi pertanyen dues de les pe- ces més apreciades de la mostra: Pai- satge fluvial amb transbordador i caba- nyes (1634) de Jan van Goyen i Camp de cols, Pontoise (1873), de Camille Pis- sarro. Una exposició que, a més a més, és un exemple del diàleg entre artistes catalans i internacionals: de la relació que s’estableix entre Platja de Barcelona de Martí Alsina i Vista de la ciutat de Manila d’Adolphe Hastrel, o entre Corbera de Llobregat de Rigalt i Paisatge tropical de Frederic Church. Aquest últim és un dels pintors ame- ricans del XIX de la col·lecció Thyssen poc coneguts, com ho és també Mar- tin Johnson Heade, l’oli del qual Or- quídia i colibrí a prop d’una cascada (1902) és el quadre de la mostra «pre- ferit» de la baronessa. H 33 Una visitant fotografia ‘Orquídia i colibrí a prop d’una cascada’, de Martin Johnson Heade. NATÀLIA FARRÉ © El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats. Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
Transcript of NATÀLIA FARRÉ A SANT FELIU DE GUÍXOLS Les orquídies ......DISSABTE el Periódico51 cultura 9 DE...
51el PeriódicoDISSABTE 9 DE JUNY DEL 2018cultura
A SANT FELIU DE GUÍXOLS
Les orquídies preferides de la baronessa3 Carmen Thyssen obre la mostraamb peces de la seva col·lecció
NATÀLIA FARRÉ SANT FELIU DE GUÍXOLS
Quaranta-tres artistes, 18 d’ells catalans, és el que s’ha emportat aquest any Carmen
Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per a l’exposició que cada estiu desplega a l’espai que porta el seu nom amb els fons de la seva col·lecció d’art. Tota una declaració de principis del que serà el futur, cada vegada menys llunyà, Museu Thyssen. El centre d’art que fa 20 anys que s’anuncia i que el 2020 obrirà les portes amb una col·lecció permanent de 138 obres de pintura catalana, entre les quals, les realitzades per Ramon Martí Al-
sina, Eliseu Meifrèn i Lluís Rigalt que s’exposen en la mostra actual: Natura en evolució, de Van Goyen a Pis-sarro i Sacharoff (fins al 14 d’octubre).
La cessió de les peces es va firmar l’any passat, moment en què s’ha-via de posar en marxa la licitació del projecte i la recaptació de fons. El primer el va parar un canvi en la llei d’arquitectura; el segon, el 155. Tot i així, la cosa està en marxa i Carles Motas, alcalde del municipi, assegura que no hi haurà cap re-tard. El concurs per al nou edifici que s’aixecarà es presentarà la set-mana que ve i l’ajuntament ja compta amb els set milions d’euros de pressupost que costa el projecte. Una altra cosa és que Motas vulgui
implicar-hi més administracions perquè considera que «el projecte no només posiciona Sant Feliu sinó que va més enllà». La Diputació de Girona ja hi ha compromès 1,2 mi-lions. I l’alcalde espera poder par-lar, ben aviat, amb la Generalitat i el Govern central. La desaparició del 155 també assegura a Sant Feliu cobrar els tres milions de l’herència dels germans Anlló que la Generali-tat li havia d’abonar al desembre.
De manera que Natura en evolució podria ser la penúltima exposició abans de comptar amb museu pro-
pi. «Un viatge sensorial i sensitiu en què es proposa a l’espectador em-prendre un recorregut en el desco-briment de la pintura de paisatge», explica la comissària Pilar Giró. Des del naixement del gènere durant el segle d’or holandès fins a l’actuali-tat, sense oblidar l’impressionisme.
DIÀLEGS / A l’impressionisme i al se-gle d’or hi pertanyen dues de les pe-ces més apreciades de la mostra: Pai-satge fluvial amb transbordador i caba-nyes (1634) de Jan van Goyen i Camp de cols, Pontoise (1873), de Camille Pis-
sarro. Una exposició que, a més a més, és un exemple del diàleg entre artistes catalans i internacionals: de la relació que s’estableix entre Platja de Barcelona de Martí Alsina i Vista de la ciutat de Manila d’Adolphe Hastrel, o entre Corbera de Llobregat de Rigalt iPaisatge tropical de Frederic Church.Aquest últim és un dels pintors ame-ricans del XIX de la col·lecció Thyssenpoc coneguts, com ho és també Mar-tin Johnson Heade, l’oli del qual Or-quídia i colibrí a prop d’una cascada(1902) és el quadre de la mostra «pre-ferit» de la baronessa. H
33 Una visitant fotografia ‘Orquídia i colibrí a prop d’una cascada’, de Martin Johnson Heade.
NATÀLIA FARRÉ
© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 9 JUNY 2018
Màrius Serra
La retòrica dela naturalitat
Assistir a la preestrena d’un documental al mateix teatre onculminen les últimes escenesde la pel∙lícula, i ferho amb la
presència de la majoria de persones quehi surten, és el més semblant a entrar enuna sala de miralls amb una càmera.Aquest efecte mirall és el que vam viureal Gran Teatre del Liceu dimecres a lapreestrena de Petitet, l’última pel∙li (documental) de Carles Bosch, fins al puntque l’atapeïda platea del Liceu va esclatar en aplaudiments just quan la pantallamostrava l’ovació que aquella mateixaplatea (ambmolts d’aquellsmateixos espectadors) havia dedicat al concert derumba simfònica que acomplia el somnidel Petitet el 17 d’octubre. Tot això succeïa només dos dies després que Catalunya Ràdio estrenés la sèrie radiofònicade no ficció que parteix deTor, tretze cases i tres morts, un reportatge televisiusobre els assassinats d’un poblet pirinenc queCarles Porta transformà en novel∙la deno ficció. El llibre, publicat sempre en col∙leccions denarrativa, ha aconseguit seduir molts lectors en diversesllengües. Tots dos Carles provenen delgran reporterisme minutista de TV3 (30minuts, Sense ficció, 60 minuts). CarlesBosch, quehavia començat a Interviú, haexcel∙lit en la pantalla augmentada queva de la tele a les sales de projecció. Elcamí de la multipremiada Balseros(2002), nominada alsOscar, tambéhaviacomençat, vuit anys abans, en un reportatge televisiu. Abans d’arribar a l’apoteosi rumbaire d’aquest dimecres, haviatornat a emocionar l’espectador amb Bicicleta, cullera, poma (2010), que narraamb gran sensibilitat la batalla del presidentPasqualMaragall contra elmariscalAlzheimer. Carles Porta també va ser reporter trentaminutista i artífex d’experi
ments televisius com ara Efecte mirall,que prefigurava la generació selfie. Tot iseguir produint audiovisuals, la seva trajectòria ha destacat en el sector de la lletra impresa, amb l’èxit editorial de Torcom a ariet. Les seves investigacions sobre Fago (Fago, si et diuen que el teu germàésunassassí) li vanmerèixer el premiHuertas Clavería, i amb el llibre sobre elcas del pederasta detingut a Castelldansl’any 2013 va guanyar el premi Godó (Lideien pare).La nova pel∙lícula de Bosch neix d’un
treball del col∙lectiu SomAtents, creat alRaval el 2012, que va detectar tot un personatge com el Petitet (fill d’unmúsic dePeret) enundels seusprojectesdeperiodisme narratiu de quilòmetre zero. L’ullclínic de Bosch, acompanyat per DavidVidal de SomAtents al guió, transformael que podria ser un mer retrat en unaaventura amb tots els ingredients d’unaepopeia: promesa a la mare, dificultatsmaterials, malaltia, perill de mort i èxitfinal. Lapel∙li vad’artistes i tots els quehisurten actuen. Són actors que es representen a ells mateixos, com en la majorpart del cinema d’Albert Serra. L’efectemirall arriba al cinema i els projectes periodístics sónMcGuffins que intervenenen la realitat per poderla mostrar.
Els projectes periodísticssónMcGuffins queintervenen en la realitatper poderlamostrar
Elpaisatge, l’eixd’unanovaexposició a l’EspaiThyssenD’aquí uns dies es licitarà la redacció del projecte del futur museu
SÍLVIA OLLERGirona
L’evoluciódequatreseglesdepaisatgesconcentratsen57pintures.Ésenessència lanovaexposicióque s’inaugurademà a l’Espai Carmen Thyssen de SantFeliudeGuíxols, l’embriódel futurMuseu del qual la setmana que ve sortirà alicitació la redacció del projecte executiu.Laprevisióésquel’equipament,quecostarà 7 milions d’euros, pugui obrirles seves portes durant el segon semestrede l’any2020.Demoment, només laDiputació de Girona s’ha compromèspúblicament a aportar 1,2milions d’euros entre els anys 2019 i 2021, encaraqueelConsistoriesperacomptartambéamb complicitat econòmica dels governsd’Espanya iCatalunya.L’exposició Natura en evolució fa un
recorregutpel paisatgede lamàd’artistesnordamericans,europeusicatalansde la col∙leccióThyssen.Lamostra, queespotveurefinsel14d’octubre,arrencaamb la pintura flamenca de Jan vanGoyenielnaixementdelpaisatgecomagènere.“AbansdelsegleXVIInoexistiael paisatge com a gènere pictòric, apareixia només com un teló de fons”, vaexplicar ahir la comissària Pilar Giróque va destacar també la influència del
paisatgisme holandès en el romanticisme, el naturalisme i l’impressionisme.Un dels noms destacats de l’exposicióés el del pintor impressionista CamillePissarro,dequi s’exposa l’oliElcampdelescols,Pontoise,unreferentdelcromatisme ide l’estudide la llum.La mostra reuneix també obres de
pintors avantguardistes com Paul Signac, famós pel desenvolupament de latècnica puntillista ambGeorges Seurat,odelfauvistaRaoulDufyamblasevain
terpretació de la naturalesa i una selecciódepaisatgesexòticsdecolòniesd’ultramar. Tambétéunpaperimportantlapintura catalana del segle XX ambnoms com els de Josep Amat, SantiagoRusiñoloEliseuMeifrèn,entred’altres.Entotal, 18deles57obresexhibidessónpintures d’autors catalans i 23 s’exposenperprimera vegadadesque formenpartde la col∙leccióCarmenThyssen.
El recorregutexpositiuacabaambunhomenatge a la pintora russa que en ladècadade 1940 es va establir aBarcelona, Olga Sacharoff, i de qui l’any passatesvacommemorarel50aniversaridelasevamort.L’obradegranformatLaColla,cedidapelMNAC,en laqual apareixenalgunsdelspintorsqueformenpartde la col∙lecció depintura catalanaCarmenThyssen comGabriel Amat, JosepAmat,DomènechCarlesRosich i JosepPuigdengolesésunade les trespinturesdeSacharoff exhibides a lamostra.Natura en evolució és la setena expo
sició que s’organitza a l’Espai Thyssen.Al nou museu s’hi traslladaran les 140obres que la baronessa ja va acordar cedir a l’Ajuntamentperunperíodede20anys.CarmenCerveravaassegurarsentirse“moltorgullosa”del futurmuseuiesvapronunciartambésobrelanovavicepresidentadelGovernespanyol,CarmenCalvo. El seupaperpodria ser clauper desbloquejar la cessió de la sevacol∙lecciódepintura a l’estat el 2002 i lapròrrogade laqual finalitzaelproper31de juliol. Cervera va definir CarmenCalvocom“unade lesmillorsministresde Cultura que ha tingut Espanya” i varemarcar que la vicepresidenta “sempre va comprendre” el valor de la sevacol∙lecció.c
LOURDES CASADEMONT / ACN
Sacharoff va retratar aLaColla, el 1945, ungrupd’artistes i intel∙lectuals catalans ambqui es reuniaperiòdicament
L’exposició, queespotvisitar fins a l’octubre,reuneix 56obres, i 18sónd’artistes catalans
Tricicle s’acomiadaràdeBarcelona a l’octubre
Huertamantindràel director d’El Prado
TEATREwLa gira de comiat de Tricicle després de 40 anys als escenarisdesembarcarà a Barcelona l’11 d’octubre, al teatre Victòria.Hits, quereuneix alguns dels grans èxits de lacarrera d’aquest trio còmic integratper PacoMir, Carles Sans i JoanGràcia, va començar a rodar el setembre del 2016 i porta en aquestsmoments més de 175.000 espectadors a 35 ciutats. A Barcelona lesfuncions de comiat duraran ni mésni menys que quatre mesos, fins al 3de febrer. / J. Barranco
NOMENAMENTSwEl ministre deCultura i Esports, MàximHuerta,va anunciar ahir en una entrevistaa Telecinco que mantindrà en elcàrrec els directors d’institucionsque “van bé”, com el Museu delPrado, i va afegir que la seva “màdreta” en Esports serà “un nomincontestable”∙ Huerta ha explicattambé, al programa d’Ana RosaQuintana que va codirigir durantanys, que estarà envoltat “d’unequip formidable allà on necessitiestar reforçat”. / Efe
PANORAMA
JoanElies Adell,proposat per a la ILCLITERATURAwLa consellera de Cultura, Laura Borràs, proposarà JoanElies Adell com a director de laInstitució de les Lletres Catalanes(ILC), dimarts que ve al ConsellExecutiu. Adell (Vinaròs, 1968) ésllicenciat en Filologia Hispànica i enComunicació Audiovisual per laUniversitat de València, i doctor enFilologia Catalana. Borràs ha presidit aquest matí el primer consellassessor de la ILC, institució queella mateixa havia dirigit en l’etapaanterior. / ACN
39ara DISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018 cultura
MIQUEL BARCELÓ AL FESTIVAL POESIA I + L’artista farà una acció artística amb Pascal Comelade el 6 de juliol. Fins al dia 15 passaran per diverses localitats del Maresme Maria Sevilla, Míriam Cano, Pons Alorda i El Petit de Cal Eril.
NOU DISC DE PRINCE AL SETEMBRE La discogràfica Warner ha confirmat que finalment editarà un àlbum amb nou temes inèdits de Prince, titulat Piano & a Microphone 1983, el 21 de setembre.
ART
02
01
nisme i amb Pissarro com un dels màxims representants”, diu la co-missària de l’exposició, Pilar Giró, que també destaca que la mostra “posa de manifest la universalitat del llenguatge pictòric establint dià-legs entre artistes contemporanis de diverses procedències”.
L’art i la pau La majoria de les 57 obres de la mos-tra procedeixen de la col·lecció pri-vada de Carmen Thyssen i dels mu-seus Thyssen-Bornemisza de Ma-drid i Carmen Thyssen de Màlaga. Sempre envoltada d’un núvol de cà-meres i flaixos, Thyssen va assistir ahir a la roda de premsa de presen-tació de la nova exposició, en què va fer una defensa aferrissada de la pintura. “És molt important la difu-sió de l’art al món sencer perquè porta la pau”, va proclamar Carmen Thyssen, que també va destacar que admirava els pintors “perquè saben trobar la llum per crear una obra d’art”. “Dono les gràcies als pintors morts pel llegat que han deixat, i als que viuen també per saber captar la
bellesa”. I va confessar que va esco-llir Sant Feliu de Guíxols com a no-va seu d’un museu perquè tothom amb qui hi ha anat “ha acabat ena-morat del poble, de l’Empordà i de Girona”. De fet, actualment els qua-dres de les exposicions es mostren en un espai del monestir de Sant Fe-liu de Guíxols, mentre s’executen les obres del nou equipament que, segons mantenen els seus impul-sors, serà una realitat al 2020.
Després d’atendre els mitjans, Thyssen va fer un recorregut per la mostra acompanyada de la comis-sària, que li va explicar com havia distribuït els quadres. Així, l’expo-sició, que es podrà veure fins al 14 d’octubre, comença amb la pintu-ra flamenca i el naixement del pai-satge com a gènere pictòric amb quadres com Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes, de Van Goyen. I continua amb la influència del paisatgisme holandès en el na-turalisme, el realisme i l’impressi-onisme, aquest últim representat especialment per Camps de cols, de Pissarro, que dialoga amb obres d’artistes catalans com la Carrete-ra de Gavà, de Josep Amat i Pagès. De fet, el tercer àmbit de la mostra el componen pintors catalans del segle XX que tenen una temàtica comuna: el paisatge marítim.
L’exposició acaba amb un petit homenatge a Olga Sacharoff. “Volí-em finalitzar el recorregut amb ella perquè amb la seva obra està expli-cant una part de la història poc co-neguda de l’art català”, va assenya-lar Giró. Una de les seves obres més emblemàtiques és La colla –cedida pel MNAC–, on surten retratats, en-tre d’altres intel·lectuals i artistes de l’època, quatre pintors que apa-reixen a l’exposició: Gabriel Amat, Josep Amat, Domènec Carles i Ro-sich i Josep Puigdengolas. En defi-nitiva, l’exposició ofereix, en parau-les de Giró, “un viatge sensorial i sensitiu” per quatre segles de pintu-ra que mostren “el diàleg entre l’és-ser humà i el seu entorn”.e
Llarga vida a la pintura paisatgística
L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols estrena una exposició amb obres de Pissarro, Van Goyen i Sacharoff
Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII va aparèixer en la pintura holandesa un nou gènere, el paisatgisme. Progressivament es va anar estenent arreu del continent europeu, i també a Amèrica, im-pregnant diferents corrents com el naturalisme i l’impressionisme, i retratant els canvis de la relació que la societat havia establert amb la na-tura al llarg de la història. L’origen i l’evolució d’aquest gènere pictòric és el fil conductor de l’exposició temporal Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff, que es podrà visitar a partir de demà a l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
La mostra, formada per 57 obres de les quals la meitat s’exposen per primera vegada, és un recorregut pel paisatgisme al llarg de quatre segles i a través de la mirada de pintors ca-talans i internacionals com Jan Van Goyen, Ramon Martí i Alsina, Mar-tin Johnson Heade, Camille Pissar-ro, Santiago Rusiñol i Olga Sacha-roff. En total són 43 artistes, 18 dels quals catalans, que ofereixen un vi-atge pels paisatges del segle XVI fins al XX, abastant tres tipologies de na-tura: la dominada, la colonitzada i la sublim. “És una passejada per esce-nes naturistes, realistes, costumis-tes de paisatges fluvials, marítims... fins a acostar als ulls europeus les colònies d’ultramar i arribar al segle XIX amb la irrupció de l’impressio-
SANT FELIU DE GUÍXOLS
MARIA GARCIA
01. Carmen Thyssen amb l’obra Orquídia i colibrí prop d’una cascada, de Martin Johnson Heade. DAVID
BORRAT 02. Camps de cols, de Pissarro. THYSSEN
Sant Feliu de Guíxols avança i Madrid s’encalla
Durant la presentació de la nova exposició temporal, Natura en evolució. De Van Goyen a Pissar-ro i Sacharoff, la Diputació de Girona va anunciar que destina-ria 1,2 milions d’euros en tres anys a contribuir al finança-ment del futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, que costarà uns set milions d’euros, i en què esperen que també hi col·laborin els nous governs ca-talà i espanyol. I mentre el Mu-seu Thyssen de Sant Feliu avan-ça, el de Madrid fa temps que es-tà aturat. Carmen Thyssen va recordar que el contracte de cessió de la seva col·lecció al museu madrileny s’acaba el 31 de juliol i que les negociacions amb el nou ministeri de Cultura “seran molt importants”. Thys-sen va reconèixer que no conei-xia el nou titular de Cultura, Màxim Huerta, però sí la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, que va ser ministra de Cultura i que, segons Thyssen, “sempre va comprendre el valor de la col·lecció”.
Edició de BarcelonaDISSABTE · 9 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14662 - AVUI / Any XL. Núm. 13532 - EL PUNT
1,50€
1791
42-1
1350
28w
1804
20-1
1843
17T
Primer contacteDESGLAÇ · Pedro Sánchez trucaal president Torra i mantenenla primera conversa per celebraruna reunió de forma immediata
CARA I CREU · El presidentinicia les trobades polítiques ambel líder del PSC, Miquel Iceta,després de la plantada d’Arrimadas
L’aixecament delcontrol financer,un gest inexistent
P6-8
NACIONAL P12-13
El nombre de joves que el parlen pujades del 2013, tot i que la llengua perdparlants en general en aquest període
10 milions
de persones parlen
el català als Països Catalans
36,4% dels joves
de Catalunyasón
catalanoparlants
91,5% de la població
dels PaïsosCatalans
enténel català
El català esrejoveneix
‘La colla’, d’Olga Sacharoff, que el MNAC ha cedit per a aquesta mostra a Sant Feliu ■ ACN
CULTURA-ESPECTACLES P26,27
Nova exposició a Sant Feliu de Guíxols amb l’equipament a la vista
Cap al Museu Thyssen
La Unió Europea rebutjareadmetre Rússia al G-7
Europa-Món P21
La cimera del Quebec reflecteix tambéla forta fractura entre Europa i els EUA
Envia una carta al seu grup de suport i fauna crida a participar en la manifestació
Nacional P10
El jove fugitiu del CDRd’Esplugues s’exilia
40 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018
Cultura i Espectacles
Natura en evolució. DeVan Goyen a Pissarro iSacharoff. És el títol de lasetena mostra pictòricaestival a l’Espai CarmenThyssen de Sant Feliu deGuíxols, presentada ahiral Palau de l’Abat i que es-tarà oberta al públic a par-tir de demà i fins al 14 d’oc-tubre. Comissariada perPilar Giró, inclou 57 obres,que arrenquen amb la pin-tura flamenca de Jan vanGoyen i el naixement delpaisatge com a gènere,transiten cap al naturalis-me, el romanticisme i l’im-pressionisme i conclouenja al segle XX, amb una se-lecció d’obres en què tam-bé hi ha presents 18 artis-tes catalans –Martí i Alsi-na, Meifrèn, Josep Maria
Mallol o un dels pintorsmés estimats per CarmenThyssen, Josep Amat, queany rere any reforça el vin-cle entre la col·lecció i SantFeliu de Guíxols, on va re-sidir i pintar molts qua-dres.
Giró destacava el fetque les obres comprenenquatre segles de creació ique n’hi ha 23 que s’expo-saran al públic per primercop, des que van passar amans de la col·lecció, i “lafeina de recerca i contex-tualització” de les pintu-res en l’època i entorncreatiu. Entre les tipolo-gies d’obres, distingeixenentre les natures domina-des –on preval la bellesasense hostilitat–, la colo-nitzada –amb diverses re-presentacions sobre lapetja europea a l’ultramarde Lima, Manila o Guaya-
quil– i les derivades con-temporànies amb embar-cacions partint dels portsandalusos d’Algesires, Mà-laga i el Guadalquivir sevi-llà. En darrer lloc, hi restala natura sublim, “exube-rant, primitiva, salvatge id’un caràcter més marca-dament romàntic”. I tam-poc hi falten algunes mos-tres d’autors nord-ameri-cans.
La comissària tambéesmentava el protagonis-me de la russa Olga Sacha-roff, instal·lada a Barcelo-na el 1940,i amb un home-natge que ha obert la col-laboració amb altres insti-tucions del país, com araels fons del Museu Nacio-nal d’Art de Catalunya(MNAC) –que ha cedit elquadre La colla, una re-presentació amb el grupde pintors i intel·lectuals
que van envoltar Sacha-roff en la seva estada a Ca-talunya– o la col·lecció pri-vada del Cercle del Liceu,que ha cedit La llotja, tam-bé datat cap al 1945.
El museu, a l’horitzóMés enllà de la mostra, elgran punt d’interès de larelació entre la baronessaThyssen i el municipi gui-xolenc és l’evolució del
projecte de museu establea la població. L’alcalde,Carles Motas, va agrair “lasort de tenir una ciutada-na il·lustre” com CarmenThyssen per mantenir lacol·laboració d’unes expo-sicions que cada estiu ar-rosseguen milers de visi-tants i donen projecció a lazona, però manté l’objec-tiu d’avançar en un nouedifici per a exposicionspermanents.
En aquest sentit, Motasva anunciar ahir que lasetmana vinent publica-ran l’anunci de subhastaper trobar un equip arqui-tectònic que redacti el pro-jecte constructiu per almuseu, segons els plansempresos aquest darrermandat que el situarienadossat a l’antic edifici delmonestir benedictí deSant Feliu, a l’espai de la
plaça Abadia. I amb unaexhibició estable d’entre130 i 140 obres de la col-lecció.
Entre les novetats, l’al-calde va precisar que, si elsterminis avancen segonsles darreres previsions,l’horitzó d’obertura se si-tuaria a dos anys de vista,“en el segon semestre de2020”, i el pressupost del’operació voltaria els 7 mi-lions d’euros. De moment,compten només amb elcompromís inversor de laDiputació de Girona, queja ha fet aportacions en elsdarrers exercicis per a laproducció i promoció deles mostres estivals.
El president de l’ens,Pere Vila, va xifrar en 1,2milions d’euros l’aportacióde l’organisme, divididaen tres exercicis –entreaquest any i el 2020– a raó
Paisatges ThyssenEmili AgullóSANT FELIU DE GUÍXOLS
La mostra de la col·lecció Carmen Thyssen a Sant Feliu ‘Natura en evolució. De VanGoyen a Pissarro i Sacharoff’ obre portes amb la idea que el museu estigui el 2020
L’alcalde, Carles Motas, i el president de la Diputació, Pere Vila, ahir, ala plaça Abadia, on es farà el museu. Al mig, detalls de tres dels quadresde la mostra i, a la dreta, la baronessa Carmen Thyssen davant el VanGoyen que s’exhibeix en la mostra ■ E.A. / COL·L. CARMEN THYSSEN
La mostra estivalinclou obresd’autors catalansi 23 quadresexposats perprimer cop
Pintura Setena mostra de la col·lecció Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols, amb el museu a l’horitzó del 2020
| Cultura i Espectacles | 41EL PUNT AVUIDISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018
Els secretsdel Secret Vida
L’APUNT sol de la música indie del país. El Secret Vida es farà el7 i el 8 de desembre, tindrà un cartell internacional de20 actuacions i les entrades es posaran a la venda acomençament de juliol, coincidint amb les del Vida del2019. Només per visitar Mas Solers ja val la pena afe-gir-se a una proposta elegant, de no soroll i plena desorpreses. I per poc més de 2 euros el concert.David Castillo
Ahir vaig assistir a una roda de premsa insòlita, la d’unfestival musical que anuncia que no anunciarà els mú-sics fins que el públic no sigui al local on el convoquen,la Finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes, on havia es-tat el casino. Pot semblar una extravagància, però elsconvocants són Xavi Carbonell i Dani Poveda, impul-sors del modèlic Festival Vida, hereu del Faraday, bres-
de 400.000 euros anuals.Vila va argumentar que“és un projecte engresca-dor i transcendent”, ambun abast que depassa lesfronteres del terme guixo-lenc.
Picar a altres portesMotas va garantir que el fi-nançament de les obres,comptant-hi els dinersque hi aportarà la Diputa-ció, es podria assumir ambrecursos municipals. Peròconfien a arrencar algunaaportació de la Generali-tat, després que ja s’ha-guessin iniciat contactesdurant el mandat de Car-les Puigdemont –estron-cats per l’aplicació del155–, i esperen reobrirconverses amb la novaconsellera de Cultura.
Motas, però, no es va li-mitar a l’administració ca-talana. “Estem expec-
tants després de la consti-tució dels nous governs dela Generalitat i l’Estat”, vadir, i també vol mirar denegociar amb el nou mi-nistre de Cultura, MàximHuerta. El darrer governsocialista de Zapateros’havia compromès a in-vertir-hi, però amb la crisii l’arribada del PP al poderla partida havia decaigut.
Carmen Thyssen va do-nar a entendre que es po-dria implicar en la nego-ciació, però més enllà deHuerta, a qui no coneixpersonalment, va desta-car la figura de la nova vi-cepresidenta socialista es-panyola, Carmen Calvo,de qui va dir que ha estat“una de les millors minis-tres de Cultura” estatals.Abans de final de juliol, labaronessa va recordar queha de reunir el patronat dela Fundació Thyssen, pre-sidit pel titular del minis-teri, per decidir el futur dela col·lecció al MuseuThyssen madrileny. I elprojecte de Sant Feliutambé podria aparèixer,de retruc, sobre la taula denegociació. L’alcalde deSant Feliu ha seguit deprop l’impacte positiu delMuseu Thyssen a Màlaga,un “model d’èxit” que vol-drien reproduir a la CostaBrava. ■
L’alcalde vol que laGeneralitat i l’Estats’impliquin en elmuseu, a més dels1,2 milions de laDiputació
39ara DISSABTE, 9 DE JUNY DEL 2018 cultura
MIQUEL BARCELÓ AL FESTIVAL POESIA I + L’artista farà una acció artística amb Pascal Comelade el 6 de juliol. Fins al dia 15 passaran per diverses localitats del Maresme Maria Sevilla, Míriam Cano, Pons Alorda i El Petit de Cal Eril.
NOU DISC DE PRINCE AL SETEMBRE La discogràfica Warner ha confirmat que finalment editarà un àlbum amb nou temes inèdits de Prince, titulat Piano & a Microphone 1983, el 21 de setembre.
ART
02
01
nisme i amb Pissarro com un dels màxims representants”, diu la co-missària de l’exposició, Pilar Giró, que també destaca que la mostra “posa de manifest la universalitat del llenguatge pictòric establint dià-legs entre artistes contemporanis de diverses procedències”.
L’art i la pau La majoria de les 57 obres de la mos-tra procedeixen de la col·lecció pri-vada de Carmen Thyssen i dels mu-seus Thyssen-Bornemisza de Ma-drid i Carmen Thyssen de Màlaga. Sempre envoltada d’un núvol de cà-meres i flaixos, Thyssen va assistir ahir a la roda de premsa de presen-tació de la nova exposició, en què va fer una defensa aferrissada de la pintura. “És molt important la difu-sió de l’art al món sencer perquè porta la pau”, va proclamar Carmen Thyssen, que també va destacar que admirava els pintors “perquè saben trobar la llum per crear una obra d’art”. “Dono les gràcies als pintors morts pel llegat que han deixat, i als que viuen també per saber captar la
bellesa”. I va confessar que va esco-llir Sant Feliu de Guíxols com a no-va seu d’un museu perquè tothom amb qui hi ha anat “ha acabat ena-morat del poble, de l’Empordà i de Girona”. De fet, actualment els qua-dres de les exposicions es mostren en un espai del monestir de Sant Fe-liu de Guíxols, mentre s’executen les obres del nou equipament que, segons mantenen els seus impul-sors, serà una realitat al 2020.
Després d’atendre els mitjans, Thyssen va fer un recorregut per la mostra acompanyada de la comis-sària, que li va explicar com havia distribuït els quadres. Així, l’expo-sició, que es podrà veure fins al 14 d’octubre, comença amb la pintu-ra flamenca i el naixement del pai-satge com a gènere pictòric amb quadres com Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes, de Van Goyen. I continua amb la influència del paisatgisme holandès en el na-turalisme, el realisme i l’impressi-onisme, aquest últim representat especialment per Camps de cols, de Pissarro, que dialoga amb obres d’artistes catalans com la Carrete-ra de Gavà, de Josep Amat i Pagès. De fet, el tercer àmbit de la mostra el componen pintors catalans del segle XX que tenen una temàtica comuna: el paisatge marítim.
L’exposició acaba amb un petit homenatge a Olga Sacharoff. “Volí-em finalitzar el recorregut amb ella perquè amb la seva obra està expli-cant una part de la història poc co-neguda de l’art català”, va assenya-lar Giró. Una de les seves obres més emblemàtiques és La colla –cedida pel MNAC–, on surten retratats, en-tre d’altres intel·lectuals i artistes de l’època, quatre pintors que apa-reixen a l’exposició: Gabriel Amat, Josep Amat, Domènec Carles i Ro-sich i Josep Puigdengolas. En defi-nitiva, l’exposició ofereix, en parau-les de Giró, “un viatge sensorial i sensitiu” per quatre segles de pintu-ra que mostren “el diàleg entre l’és-ser humà i el seu entorn”.e
Llarga vida a la pintura paisatgística
L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols estrena una exposició amb obres de Pissarro, Van Goyen i Sacharoff
Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII va aparèixer en la pintura holandesa un nou gènere, el paisatgisme. Progressivament es va anar estenent arreu del continent europeu, i també a Amèrica, im-pregnant diferents corrents com el naturalisme i l’impressionisme, i retratant els canvis de la relació que la societat havia establert amb la na-tura al llarg de la història. L’origen i l’evolució d’aquest gènere pictòric és el fil conductor de l’exposició temporal Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff, que es podrà visitar a partir de demà a l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
La mostra, formada per 57 obres de les quals la meitat s’exposen per primera vegada, és un recorregut pel paisatgisme al llarg de quatre segles i a través de la mirada de pintors ca-talans i internacionals com Jan Van Goyen, Ramon Martí i Alsina, Mar-tin Johnson Heade, Camille Pissar-ro, Santiago Rusiñol i Olga Sacha-roff. En total són 43 artistes, 18 dels quals catalans, que ofereixen un vi-atge pels paisatges del segle XVI fins al XX, abastant tres tipologies de na-tura: la dominada, la colonitzada i la sublim. “És una passejada per esce-nes naturistes, realistes, costumis-tes de paisatges fluvials, marítims... fins a acostar als ulls europeus les colònies d’ultramar i arribar al segle XIX amb la irrupció de l’impressio-
SANT FELIU DE GUÍXOLS
MARIA GARCIA
01. Carmen Thyssen amb l’obra Orquídia i colibrí prop d’una cascada, de Martin Johnson Heade. DAVID
BORRAT 02. Camps de cols, de Pissarro. THYSSEN
Sant Feliu de Guíxols avança i Madrid s’encalla
Durant la presentació de la nova exposició temporal, Natura en evolució. De Van Goyen a Pissar-ro i Sacharoff, la Diputació de Girona va anunciar que destina-ria 1,2 milions d’euros en tres anys a contribuir al finança-ment del futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, que costarà uns set milions d’euros, i en què esperen que també hi col·laborin els nous governs ca-talà i espanyol. I mentre el Mu-seu Thyssen de Sant Feliu avan-ça, el de Madrid fa temps que es-tà aturat. Carmen Thyssen va recordar que el contracte de cessió de la seva col·lecció al museu madrileny s’acaba el 31 de juliol i que les negociacions amb el nou ministeri de Cultura “seran molt importants”. Thys-sen va reconèixer que no conei-xia el nou titular de Cultura, Màxim Huerta, però sí la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, que va ser ministra de Cultura i que, segons Thyssen, “sempre va comprendre el valor de la col·lecció”.
40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 9 JUNY 2018
Màrius Serra
La retòrica dela naturalitat
Assistir a la preestrena d’un documental al mateix teatre onculminen les últimes escenesde la pel∙lícula, i ferho amb la
presència de la majoria de persones quehi surten, és el més semblant a entrar enuna sala de miralls amb una càmera.Aquest efecte mirall és el que vam viureal Gran Teatre del Liceu dimecres a lapreestrena de Petitet, l’última pel∙li (documental) de Carles Bosch, fins al puntque l’atapeïda platea del Liceu va esclatar en aplaudiments just quan la pantallamostrava l’ovació que aquella mateixaplatea (ambmolts d’aquellsmateixos espectadors) havia dedicat al concert derumba simfònica que acomplia el somnidel Petitet el 17 d’octubre. Tot això succeïa només dos dies després que Catalunya Ràdio estrenés la sèrie radiofònicade no ficció que parteix deTor, tretze cases i tres morts, un reportatge televisiusobre els assassinats d’un poblet pirinenc queCarles Porta transformà en novel∙la deno ficció. El llibre, publicat sempre en col∙leccions denarrativa, ha aconseguit seduir molts lectors en diversesllengües. Tots dos Carles provenen delgran reporterisme minutista de TV3 (30minuts, Sense ficció, 60 minuts). CarlesBosch, quehavia començat a Interviú, haexcel∙lit en la pantalla augmentada queva de la tele a les sales de projecció. Elcamí de la multipremiada Balseros(2002), nominada alsOscar, tambéhaviacomençat, vuit anys abans, en un reportatge televisiu. Abans d’arribar a l’apoteosi rumbaire d’aquest dimecres, haviatornat a emocionar l’espectador amb Bicicleta, cullera, poma (2010), que narraamb gran sensibilitat la batalla del presidentPasqualMaragall contra elmariscalAlzheimer. Carles Porta també va ser reporter trentaminutista i artífex d’experi
ments televisius com ara Efecte mirall,que prefigurava la generació selfie. Tot iseguir produint audiovisuals, la seva trajectòria ha destacat en el sector de la lletra impresa, amb l’èxit editorial de Torcom a ariet. Les seves investigacions sobre Fago (Fago, si et diuen que el teu germàésunassassí) li vanmerèixer el premiHuertas Clavería, i amb el llibre sobre elcas del pederasta detingut a Castelldansl’any 2013 va guanyar el premi Godó (Lideien pare).La nova pel∙lícula de Bosch neix d’un
treball del col∙lectiu SomAtents, creat alRaval el 2012, que va detectar tot un personatge com el Petitet (fill d’unmúsic dePeret) enundels seusprojectesdeperiodisme narratiu de quilòmetre zero. L’ullclínic de Bosch, acompanyat per DavidVidal de SomAtents al guió, transformael que podria ser un mer retrat en unaaventura amb tots els ingredients d’unaepopeia: promesa a la mare, dificultatsmaterials, malaltia, perill de mort i èxitfinal. Lapel∙li vad’artistes i tots els quehisurten actuen. Són actors que es representen a ells mateixos, com en la majorpart del cinema d’Albert Serra. L’efectemirall arriba al cinema i els projectes periodístics sónMcGuffins que intervenenen la realitat per poderla mostrar.
Els projectes periodísticssónMcGuffins queintervenen en la realitatper poderlamostrar
Elpaisatge, l’eixd’unanovaexposició a l’EspaiThyssenD’aquí uns dies es licitarà la redacció del projecte del futur museu
SÍLVIA OLLERGirona
L’evoluciódequatreseglesdepaisatgesconcentratsen57pintures.Ésenessència lanovaexposicióque s’inaugurademà a l’Espai Carmen Thyssen de SantFeliudeGuíxols, l’embriódel futurMuseu del qual la setmana que ve sortirà alicitació la redacció del projecte executiu.Laprevisióésquel’equipament,quecostarà 7 milions d’euros, pugui obrirles seves portes durant el segon semestrede l’any2020.Demoment, només laDiputació de Girona s’ha compromèspúblicament a aportar 1,2milions d’euros entre els anys 2019 i 2021, encaraqueelConsistoriesperacomptartambéamb complicitat econòmica dels governsd’Espanya iCatalunya.L’exposició Natura en evolució fa un
recorregutpel paisatgede lamàd’artistesnordamericans,europeusicatalansde la col∙leccióThyssen.Lamostra, queespotveurefinsel14d’octubre,arrencaamb la pintura flamenca de Jan vanGoyenielnaixementdelpaisatgecomagènere.“AbansdelsegleXVIInoexistiael paisatge com a gènere pictòric, apareixia només com un teló de fons”, vaexplicar ahir la comissària Pilar Giróque va destacar també la influència del
paisatgisme holandès en el romanticisme, el naturalisme i l’impressionisme.Un dels noms destacats de l’exposicióés el del pintor impressionista CamillePissarro,dequi s’exposa l’oliElcampdelescols,Pontoise,unreferentdelcromatisme ide l’estudide la llum.La mostra reuneix també obres de
pintors avantguardistes com Paul Signac, famós pel desenvolupament de latècnica puntillista ambGeorges Seurat,odelfauvistaRaoulDufyamblasevain
terpretació de la naturalesa i una selecciódepaisatgesexòticsdecolòniesd’ultramar. Tambétéunpaperimportantlapintura catalana del segle XX ambnoms com els de Josep Amat, SantiagoRusiñoloEliseuMeifrèn,entred’altres.Entotal, 18deles57obresexhibidessónpintures d’autors catalans i 23 s’exposenperprimera vegadadesque formenpartde la col∙leccióCarmenThyssen.
El recorregutexpositiuacabaambunhomenatge a la pintora russa que en ladècadade 1940 es va establir aBarcelona, Olga Sacharoff, i de qui l’any passatesvacommemorarel50aniversaridelasevamort.L’obradegranformatLaColla,cedidapelMNAC,en laqual apareixenalgunsdelspintorsqueformenpartde la col∙lecció depintura catalanaCarmenThyssen comGabriel Amat, JosepAmat,DomènechCarlesRosich i JosepPuigdengolesésunade les trespinturesdeSacharoff exhibides a lamostra.Natura en evolució és la setena expo
sició que s’organitza a l’Espai Thyssen.Al nou museu s’hi traslladaran les 140obres que la baronessa ja va acordar cedir a l’Ajuntamentperunperíodede20anys.CarmenCerveravaassegurarsentirse“moltorgullosa”del futurmuseuiesvapronunciartambésobrelanovavicepresidentadelGovernespanyol,CarmenCalvo. El seupaperpodria ser clauper desbloquejar la cessió de la sevacol∙lecciódepintura a l’estat el 2002 i lapròrrogade laqual finalitzaelproper31de juliol. Cervera va definir CarmenCalvocom“unade lesmillorsministresde Cultura que ha tingut Espanya” i varemarcar que la vicepresidenta “sempre va comprendre” el valor de la sevacol∙lecció.c
LOURDES CASADEMONT / ACN
Sacharoff va retratar aLaColla, el 1945, ungrupd’artistes i intel∙lectuals catalans ambqui es reuniaperiòdicament
L’exposició, queespotvisitar fins a l’octubre,reuneix 56obres, i 18sónd’artistes catalans
Tricicle s’acomiadaràdeBarcelona a l’octubre
Huertamantindràel director d’El Prado
TEATREwLa gira de comiat de Tricicle després de 40 anys als escenarisdesembarcarà a Barcelona l’11 d’octubre, al teatre Victòria.Hits, quereuneix alguns dels grans èxits de lacarrera d’aquest trio còmic integratper PacoMir, Carles Sans i JoanGràcia, va començar a rodar el setembre del 2016 i porta en aquestsmoments més de 175.000 espectadors a 35 ciutats. A Barcelona lesfuncions de comiat duraran ni mésni menys que quatre mesos, fins al 3de febrer. / J. Barranco
NOMENAMENTSwEl ministre deCultura i Esports, MàximHuerta,va anunciar ahir en una entrevistaa Telecinco que mantindrà en elcàrrec els directors d’institucionsque “van bé”, com el Museu delPrado, i va afegir que la seva “màdreta” en Esports serà “un nomincontestable”∙ Huerta ha explicattambé, al programa d’Ana RosaQuintana que va codirigir durantanys, que estarà envoltat “d’unequip formidable allà on necessitiestar reforçat”. / Efe
PANORAMA
JoanElies Adell,proposat per a la ILCLITERATURAwLa consellera de Cultura, Laura Borràs, proposarà JoanElies Adell com a director de laInstitució de les Lletres Catalanes(ILC), dimarts que ve al ConsellExecutiu. Adell (Vinaròs, 1968) ésllicenciat en Filologia Hispànica i enComunicació Audiovisual per laUniversitat de València, i doctor enFilologia Catalana. Borràs ha presidit aquest matí el primer consellassessor de la ILC, institució queella mateixa havia dirigit en l’etapaanterior. / ACN
