ÍNDEX GENERAL - XTEC › sgfp › llicencies › 200607 › memories › 1560a1.pdf · 6/22. 2a...

1

La Gramàtica digital grega és una part de les cinc que ofereix la pàgina web

Heracles.us. Ha estat elaborada gràcies a una Llicència d’estudis per al curs 2006-2007.

Conté la morfologia del grec en un total de 65 programes que es qualifiquen

automàticament.

Per a veure les lletres gregues, cal executar l’opció de Propietats/Pantalla

completa com explicarà cada programa abans de començar.

De cada programa o grups de programes, en tenim un introducció escrita. Com

que el seu destí final és funcionar en una pàgina web, no les hem numerat. A la pàgina,

funcionaran fent clic sobre el nom directament. En la versió escrita que tenim aquí,

però, hem afegit el número de pàgina per a permetre un recerca normal.

A l’índex de la pàgina següent, per tant, trobarem les introduccions en color verd

i el programes en color blau; cf. El CD-Rom annex.

Recomanem que, si més no, les primeres vegades, llegiu les introduccions abans

d’executar els programes.

2

ÍNDEX GENERAL

Substantius:

Introducció als substantius, pàg. 6.

Introducció al Nominatiu, pàg. 8.

Nominatiu,

Introducció al Vocatiu, pàg. 10.

Fins al Vocatiu inclòs,

Introducció a l’Acusatiu, pàg. 11.

Fins a l’Acusatiu inclòs,

Introducció al Genitiu, pàg. 12.

Fins al Genitiu inclòs,

Introducció al Datiu, pàg. 13.

Fins al Datiu inclòs.

Si, una vegada estudiat cada cas, voleu repassar els casos per declinacions, feu

clic a Primera, Primera i segona, Tercera.

Adjectius:

Introducció als adjectius, pàg. 14.

Introducció als de 3 terminacions, pàg. 15.

De 3 terminacions,

Introducció als de 2 terminacions, pàg. 18.

De 2 terminacions,

Introducció als Comparatius i Superlatius, pàg. 19.

Comparatius i Superlatius,

Tots els adjectius.

També podeu treballar conjuntament els De 3 i de 2 terminacions.

Pronoms/Adjectius:

Introducció als Pronoms/Adjectius, pàg. 21.

Pronoms demostratius i d’altres,

Pronoms indefinits i d’altres,

Tots els Pronoms/Adjectius.

Verb lu/w lu/w lu/w lu/w activa:

Introducció al verb en general, pàg. 22.

Llista de temps de veu activa, pàg. 26.

Introducció a Veu activa, Indicatiu, pàg. 27.

3

Veu activa, Indicatiu,

Introducció a Veu activa fins l’Imperatiu inclòs, pàg. 29.

Veu activa fins l’Imperatiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins el Subjuntiu inclòs, pàg. 30.

Veu activa fins el Subjuntiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins l’Optatiu inclòs, pàg. 32.

Veu activa fins l’Optatiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins l’Infinitiu inclòs, pàg. 34.

Veu activa fins l’Infinitiu inclòs,

Introducció a Veu activa fins el Participi inclòs, pàg. 35.

Veu activa fins el Participi inclòs.

Verb lu/w lu/w lu/w lu/w mitjana passiva:

Introducció a la Veu mitjana passiva, pàg. 37.

Llista de temps de veu activa, pàg. 38.

Introducció a Veu mitjana passiva, Indicatiu, pàg. 40.

Veu mitjana passiva, Indicatiu,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Imperatiu inclòs, pàg. 43.

Veu mitjana passiva fins l’Imperatiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Subjuntiu inclòs, pàg. 45.

Veu mitjana passiva fins el Subjuntiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Optatiu inclòs, pàg. 47.

Veu mitjana passiva fins l’Optatiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Infinitiu inclòs, pàg. 49.

Veu mitjana passiva fins l’Infinitiu inclòs,

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Participi inclòs, pàg. 51.

Veu mitjana passiva fins el Participi inclòs.

Verbs contractes:

Introducció als Verbs contractes en ...a-w, tima/-w, pàg. 53.

tima/w activa,

tima/w mitjana passiva,

Introducció als Verbs contractes en ...e-w, file/-w, pàg. 54.

file/w activa,

file/w mitjana passiva,

4

Introducció als Verbs contractes en ...o-w, dhlo/-w, pàg. 55.

dhlo/w activa,

dhlo/w mitjana passiva.

Verbs consonàntics:

Introducció als Verbs en labial, pàg. 56.

tre/pw activa,

tre/pw mitjana passiva,

bla/ptw activa,

bla/ptw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en gutural, pàg. 58.

a)/gw activa,

ple/kw mitjana passiva,

ta/ttw activa,

ta/ttw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en dental, pàg. 60.

pei/qw activa,

pei/qw mitjana passiva,

Verbs líquids:

Introducció als Verbs en ...l, a)gge/ll-w, pàg. 61.

a)gge/llw activa,

a)gge/llw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en ...n-/...r-, fai/nw, pàg. 62.

fai/nw activa, fai/nw mitjana passiva,

Introducció als Verbs en ...m-, te/mnw, pàg. 63.

te/mnw activa,

te/mnw mitjana passiva,

Verbs en ----mimimimi amb infix:

Introducció als Verbs en -mi en general i amb infix, pàg. 64.

dei/knumi activa,

dei/knumi mitjana passiva.

5

Verbs en ----mi mi mi mi amb reduplicació:

Introducció als Verbs en -mi amb reduplicació, pàg. 66.

di/dwmi activa,

di/dwmi mitjana passiva,

ti/qhmi activa,

ti/qhmi mitjana passiva,

i(/sthmi activa,

i(/sthmi mitjana passiva,

i(/hmi activa,

i(/hmi mitjana passiva.

Verbs en ----mi mi mi mi purs:

Introducció als Verbs en -mi purs, fhmi/, pàg. 67.

fhmi/ activa, fhmi/ mitjana passiva,

Introducció al Verb ei)mi/, pàg. 68.

ei)mi/,

Introducció al Verb ei)=mi, pàg. 69.

ei)=mi.

Temps segons:

Introducció als Temps segons, pàg. 70.

Temps segons.

Introducció als substantius:

6

El grec i el llatí tenen declinacions; això vol dir que una mateixa paraula acaba de

manera diferent (anomenada cas) segons la seva funció sintàctica (per exemple,

Subjecte, Complement directe, Complement del nom, Complement circumstancial,

etc...). Durant els últims 2.000 anys, les preposicions han anat prenent aquest paper: per

a marcar un complement del nom, per exemple, posem de davant de la paraula: de Rea

en comptes d’una sigma darrera: (Re/a-jjjj.

Per als usos sintàctics de cada cas, recomanem consultar una sintaxi o mètode de

grec; en aquesta mateixa pàgina web, en trobareu un intitulat Olimp, curs de grec.

El grec té tres declinacions enfront de les cinc del llatí, però els lexemes que

contenen són pràcticament els mateixos. En trobareu 22, un per pantalla:

1/22. 1a declinació, alfa pura, Rea: (Re/a.

2/22. 1a declinació, alfa impura, Atena: )Aqhna=.

3/22. Primera declinació, eta, Afrodita: )Afrodi/th=.

4/22. 1a declinació, masculí alfa, Màrsias: Marsu/aj

5/22. 1a declinació, masculí eta, Hermes: (Ermh=j.

6/22. 2a declinació, temàtic masculí, Úran: Ou)ran-o/-j

7/22. 2a declinació, temàtic neutre, ídol: ei)/dwl-o-n

8/22. 3a declinació, labial, ciclop: Kuklwp-j > Ku/klwy

9/22. 3a declinació, gutural, esfinx: Sfigg-j > Sfi/gc

10/22. 3a declinació, dental, Pàl·las: Pallad-j > Palla/j

11/22. 3a declinació, ...i + dental, Àrtemis: )Artemid-j > )/Artemij

12/22. 3a declinació, dental neutre, estàtua: a)galmat-> a/)galma

13/22. 3a declinació, dental, Posidó: Poseidwn-j > Poseidw=n

14/22. 3a declinació, ...a + nasal dental, gegant: Gigant-j > Gi/gaj

15/22. 3a declinació, ...o + nasal dental, Faetont: Faeqont-j > Fae/qwn

16/22. 3a declinació, líquida, Demèter: Dhmhter-j > Dhmh/thr

17/22. 3a declinació, sibilant, Ares: ) /Arhs-j > )/Arhj

18/22. 3a declinació, sibilant neutre, Caos: Xa/oj

19/22. 3a declinació, diftong, Prometeu: Promhqeu/-j

20/22. 3a declinació, diftong irregular, Zeus: Zeu/j

7

21/22. 3a declinació, semivocal, Tetis: Thqu/j

22/22. 3a declinació, semivocal amb metàtesis, Làquesi: La/xesij

Com acabem de veure, els exemples grecs de la gramàtica digital que utilitzem

són els noms de déus o relacionats; recomanem l’estudi paral·lel de la mitologia,

utilitzant qualsevol manual o l’apartat d’aquesta mateixa pàgina web, intitulat

Mitologia.

8

Introducció al nominatiu:

El Nominatiu serveix per al Subjecte, l’Atribut i tot allò que hi concerta

(adjectius, participis i aposicions).

Els morfemes són zero / -jjjj / -n n n n per al singular; ----iiii / ----ejejejej / ----aaaa per al plural.

En llatí, són pràcticament els mateixos: zero / -s / -n per al singular; ----e, ----i / ----es / ----a per al plural.

zero és emprat pels femenins de la primera declinació (són com les paraules

catalanes formades igualment, provinguin o no del grec: àgora-, mama-, dea-...). Les

tres paraules gregues que serveixen d’exemple són els noms de tres dees:

((Re/a----, )Aqhna=---- i )Afrodi/th----.

Fixem-nos que l’última, acabada en hhhh, i és com si el català occidental escrivís

mame en comptes de mama.

zero serveix també per als neutres de la tercera declinació (són com les paraules

catalanes problema- o caos-...). Les dues paraules gregues d’exemple són:

a)/galma- i Xa/oj----....

-jjjj serveix per als masculins de la primera i segona declinacions i per a la tercera.

(El català te alguns cultismes que en poden donar idea: cosmo-s, Herme-s, ero-s, esfinx,

Zeu-s, per exemple). Les 16 paraules gregues que fem servir d’exemple són:

Marsu/a----jjjj,,,, (Ermh=----j, j, j, j, Ou)ran----o////----j, j, j, j, Ku/klwy, y, y, y, Sfi/gc, c, c, c, Palla////----jjjj, , , ,

)/Artemi----j, j, j, j, Gi/ga----j, j, j, j, )/Arh----j, j, j, j, Promhqeu/----j, j, j, j, Zeu/----jjjj, Thqu/----j, j, j, j, La/xesi----j.j.j.j.

Tot i que no ho semblin, també empren -jjjj:::: Poseidw=n----, Fae/qwn(t)- i

Dhmh/thr----....

-n n n n serveix per als neutres de la segona declinació. (El català te paraules molt

semblants provinents del neutre llatí, currícul-u-m, per exemple). La paraula grega que

fem servir d’exemple és:

ei)/dwl-o-nnnn.

Pel que fa al Nominatiu plural , -i i i i serveix per a la primera i per a la segona

declinacions. (Tots haurem vist que l’italià encara en fa ús: el plural d’amico, p.ex., és

amici ). Les sis paraules gregues que fem servir d’exemple són:

((Re/a----iiii, )Aqh/na----i,i,i,i, )Afrodi/ta----i,i,i,i, Marsu/a----iiii,,,, (Erma----i= i= i= i= i Ou)ran----o----i/. i/. i/. i/.

----eeeejjjj serveix per a la tercera declinació. (El català, hom-es, arbr-es, p.ex., i, sobre

tot, el castellà, hombr-es, árbol-es, profesor-es, esfing-es, p.ex., el conserven). Les 12

paraules gregues que fan d’exemples són:

9

Ku/klwp----ejejejej, , , , Sfi/gg----ejejejej, , , , Palla/d----ej, ej, ej, ej, )Arte/mid----ej,ej,ej,ej, Poseidw=n----ej, ej, ej, ej,

Gi/gant----ej, ej, ej, ej, Fae/qont----eeeej, j, j, j, Dhmh/ter----ej, ej, ej, ej, )/Are----ij, ij, ij, ij, Promhqe----i=j, i=j, i=j, i=j, Thqu/----ej, ej, ej, ej,

Laxe/se----ij.ij.ij.ij.

----aaaa serveix per als neutres plurals en general. (El català fa servir neutres amb ----aaaa

com el plural de currícul-u-m: currícul-a). La tres paraules gregues que fem servir

d’exemple són:

ei)/dwl-a, a, a, a, a)ga/lmat-aaaa i Xa/-h. h. h. h.

10

Introducció al Vocatiu:

El Vocatiu només té un ús sintàctic com a Vocatiu.

Els morfemes són zero / -jjjj / -n n n n per al singular; ----iiii / ----ej ej ej ej / ----aaaa, per al plural,

exactament els mateixos del Nominatiu. La seva distribució en singular és, però,

diferent:

zero serveix per a tota la primera declinació, segona masculins i, amb tres

excepcions, tota la tercera:

((Re/a----, )Aqhna=----, )Afrodi/th----, , , , Marsu/a----, (Ermh=----, , , , Ou)ran----e/----, )/Artemi----,

a)/galma----, Po/seido=n----, Gi/gan----, Fa/eqon-, Dh/mhter----, )/Arej----, Xa/oj----,

Promhqeu=----, Zeu=----, Thqu/---- i La/xesi----

----jjjj és emprat només per les tres excepcions:

Ku/klwy, y, y, y, Sfi/gc c c c i Palla////----jjjj....

----nnnn és utilitzat pel neutre de la segona, tal com esperem: ei)/dwl-o-nnnn.

Quan executeu el programa Vocatiu des de l’Índex general, estudiareu el cas

Vocatiu i repassareu el cas Nominatiu.

11

Introducció a l’Acusatiu:

L’Acusatiu té una sèrie d’usos sintàctics que, tal com hem dit en els casos

anteriors, recomanem practicar amb mètodes i sintaxis de grec; Olimp, curs de grec,

p.ex., inclòs en aquesta pàgina web. Aquí, només enumerem el principals: Complement

directe, Complement directe de persona i de cosa, Subjecte de l’infinitiu, Complement

Circumstancial de lloc QUO, Complement Circumstancial de lloc UBI i Complement

Circumstancial de relació.

Els morfemes són -nnnn / -a a a a / -zero per al singular; ----njnjnjnj / ----aj aj aj aj / ----a a a a per al plural.

En llatí, són pràcticament els mateixos: m / -zero per al singular; ----ns / ----aaaa per al plural.

----nnnn serveix per a tota la primera, segona i tercera declinacions. A la primera i

segona, hi tenim:

((Re/a----nnnn, )Aqhna=----n,n,n,n, )Afrodi/th----n, n, n, n, Marsu/a----nnnn,,,, (Ermh=----n, n, n, n, Ou)ran----o/----n n n n i el

neutre ei)/dwl-o-nnnn.

A tercera, els temes en semivocal, Thqu/----nnnn, La/xesi----nnnn i l’assimilat )/Artemi----nnnn,

conserven aquest morfema; els temes en consonant transformen la ----nnnn en ----aaaa:

Ku/klwp----a, a, a, a, Sfi/gg----a, a, a, a, Palla/d----a, a, a, a, Poseidw=n----a, a, a, a, Gi/gant----a, a, a, a, Fae/qont----a,a,a,a,

Dh/mhtr----aaaa,,,, )/Ar----hhhh, , , , Promhqe/----aaaa, , , , Di/-aaaa.

zero serveix per als neutres de la tercera declinació, tal com esperem:

a)/galma-, Xa/oj----.

Pel que fa a l’Acusatiu plural, ----nnnnjjjj serveix per a la 1a, 2a i 3a declinacions.

A la primera, segona i semivocal de la tercera declinació, ----nnnnjjjj esdevé ----jjjj i allarga

la vocal anterior: ( (Re/a----jjjj, )Aqh/na----j,j,j,j, )Afrodi/ta----j, j, j, j, Marsu/a----jjjj,,,, (Erma=----j, j, j, j,

Ou)ran----ouuuu////----j, j, j, j, Thqu=----jjjj

Els temes en consonant transformen la ----nnnnjjjj en ----aaaajjjj: Ku/klwp----aj, aj, aj, aj, Sfi/gg----aj, aj, aj, aj,

Palla/d----aj,aj,aj,aj, )Arte/mida----j, j, j, j, Poseidw=n----aj, aj, aj, aj, Gi/gant----aj, aj, aj, aj, Fae/qont----aj,aj,aj,aj,

Dhmh/ter----ajajajaj, , , , Promhqe/----ajajajaj. )/Are----ij ij ij ij i Laxe/se----ijijijij són còpia del Nominatiu.

----aaaa serveix per als neutres de la segona i tercera declinacions, tal com esperem:

ei)/dwl-a, a, a, a, a)ga/lmat-aaaa i Xa/-h.h.h.h.

Quan executeu el programa Acusatiu des de l’Índex general, estudiareu el cas

Acusatiu i repassareu el cas Nominatiu i el Vocatiu.

12

Introducció al Genitiu:

El Genitiu té com a funcions sintàctiques principals: Règim del verb, Subjecte

agent, C.C. de lloc UNDE, Complement del nom, Règim de l’adjectiu, 2n terme de la

comparació, Règim del superlatiu relatiu, C.C. de lloc UBI, Subjecte del participi

absolut. Recordeu que podeu practicar-les en una sintaxi o en un mètode de grec com el

contingut en aquesta mateixa pàgina web.

Els morfemes són -jjjj / -ou ou ou ou / -u u u u /-oj oj oj oj / per al singular; ----wn wn wn wn per al plural.

En llatí, són semblants: -s / -i / -is per al singular; ----um / -or-um per al plural.

----jjjj serveix per als femenins de la primera declinació:

((Re/a----jjjj, )Aqh/nh----j, j, j, j, )Afrodi/th----j.j.j.j.

----ouououou serveix per als masculins de la primera declinació:

Marsu/----ouououou,,,, (Erm----ou=.ou=.ou=.ou=.

----uuuu serveix per a la segona declinació:

Ou)ran----o----u=, u=, u=, u=, ei)dw/l-o-uuuu.

----ojojojoj es troba la tercera declinació:

Ku/klwp----oooojjjj, , , , Sfigg----oooo////jjjj, , , , Palla/d----oj, oj, oj, oj, )Arte/mid----oj,oj,oj,oj, a)ga/lmat-ojojojoj,

Poseidw=n----oj, oj, oj, oj, Gi/gant----oj, oj, oj, oj, Fae/qont----ooooj, j, j, j, Dh/mhtr----ooooj,j,j,j, )/Aro----uuuuj, j, j, j, Xa/o----uj, uj, uj, uj,

Promhqe/----wwwwj, j, j, j, Di----oooo////j, j, j, j, Thqu/----ooooj, j, j, j, Laxe/se----wwwwj.j.j.j.

Pel que fa al Genitiu plural, ----wwwwnnnn serveix per a totes tres declinacions:

((Re----wwww====nnnn, )Aqhn----wwww====n, n, n, n, )Afrodit----wwww====n, n, n, n, Marsu----wwww====nnnn,,,, (Erm----wwww=n,=n,=n,=n, Ou)ran----wwww====n, n, n, n,

ei)dw/l-wnnnn, Kuklw/p----wn, wn, wn, wn, Sfigg----wwww====n, n, n, n, Palla/d----wn, wn, wn, wn, )Artemi/d----wn,wn,wn,wn, a)galma/t-

wnwnwnwn, Poseidw/n----wn,wn,wn,wn, Giga/nt----wn, wn, wn, wn, Faeqo/nt----wnwnwnwn, , , , Dhmhte/r----wnwnwnwn,,,, )Ar----wwww====nnnn,,,,

Xa----wwww====n, n, n, n, Promhqe/----wnwnwnwn, , , , Thqu/----wnwnwnwn, , , , Laxese/----wnwnwnwn....

Quan executeu el programa Genitiu des de l’Índex general, estudiareu el cas

Genitiu i repassareu el cas Nominatiu, el Vocatiu i l’Acusatiu.

13

Introducció al Datiu:

El Datiu té com a funcions sintàctiques principals: Règim del verb, Complement

indirecte, Datiu possessiu, C.C. d’interès, C.C. de relació, Règim del substantiu, Règim

de l’adjectiu, C.C. de lloc UBI, C.C. de companyia. Recordeu que podeu practicar-les

en una sintaxi o en un mètode de grec com el contingut en aquesta mateixa pàgina web.

Els morfemes són -iiii per al singular; ----ijijijij, ----si si si si per al plural

En llatí, són semblants: -e / -i per al singular; ----is / -ibus per al plural.

----i i i i serveix per a totes tres declinacions, però, a la primera i segona, és subscrita:

((Re/####, )Aqh/n$$$$, , , , )Afrodi/t$$$$, , , , Marsu####,,,, (Erm$$$$====, Ou)ran----%%%%====, , , , ei)dw/l-%.%.%.%.

A la tercera, és adscrita: Ku/klwp----iiii, , , , Sfigg----iiii////, , , , Palla/d----iiii, , , , )Arte/mid----iiii,,,,

a)ga/lmat-iiii, Poseidw=n----iiii, , , , Gi/gant----iiii, , , , Fae/qont----iiii, , , , Dh/mhtr----iiii,,,, )/Are----iiii, , , , Xa/e----iiii, , , ,

Promhqe----iiii====, , , , Thqu/----iiii, , , , Laxe/se----iiii....

Pel que fa al Datiu plural, ----iiiijjjj serveix per a la primera i segona declinacions:

((Re/a----ijijijij, )Aqh/na----ijijijij, )Afrodi/ta----ijijijij, Marsu/a----ijijijij, (Erma----iiii====jjjj, Ou)ran----

o----iiii====jjjj, ei)dw/l-o-ijijijij.

----si si si si serveix per a la tercera declinació:

Ku/klwyiyiyiyi,,,, Sfi/g----cicicici, , , , Palla/----sisisisi, , , , )Arte/mi----sisisisi,,,, a)ga/lma-sisisisi, Poseidw=----sisisisi,

Gi/ga----sisisisi, , , , Fae/qou----sisisisi, , , , Dhmh/tra----sisisisi,,,, )/Are----sisisisi, , , , Xa/e----sisisisi, , , , Promhqeu=----sisisisi, , , ,

Thqu/----sisisisi, , , , Laxe/se----sisisisi....

Quan executeu el programa Datiu des de l’Índex general, estudiareu el cas Datiu i

repassareu el cas Nominatiu, el Vocatiu, l’Acusatiu i el Datiu.

És aquest programa el que dóna la qualificació final global.

14

Introducció als adjectius:

El grec i el llatí declinen els adjectius com hem vist que declinen els substantius.

De cadascun, presenten els diferents gèneres i nombres, com el català bo, bona / bons,

bones.

Si tenen tres formes diferents per a masculí, femení i neutre, els anomenem De

tres terminacions. Si tenen la mateixa forma per a masculí i femení (com el català gran,

àgil, per exemple), els anomenem De dues terminacions.

També existeixen els adjectius d’una terminació, que es declinen com els

substantius de diversos temes; per exemple, en dental: pe/nhj, pe/nhtoj, o en líquida:

ma/kar, ma/karoj.

En total, n’estudiem 22 classes, inclosos els participis, que es declinen igual.

15

Introducció als adjectius de tres terminacions:

En distingim 13 classes:

1/22. Adjectiu de 3 terminacions, 2a/1a/2a, femení ...aaaa----: antic, antiga.

palaio/j, palaia/, palaio/n.

Tant al singular com al plural, el masculí es declina com el substantiu de la

segona Ou)rano/j; el femení, com el substantiu de la primera (Re/a i el neutre, com el

substantiu neutre de la segona ei)/dwlon.

2/22. Adjectiu de 3 terminacions, 2a/1a/2a, femení ...hhhh----: bo, bona.

a)gaqo/j, a)gaqh//, a)gaqo/n.


segona Ou)rano/j; el femení, com el substantiu de la primera )Afrodi/th i el neutre,

com el substantiu neutre de la segona ei)/dwlon.

3/22. Participi present mitjana passiva, 2a/1a/2a: deslligat, deslligada.

luo/menoj, luome/nh, luo/menon (Cf. a)gaqo/j, a)gaqh//, a)gaqo/n).




4/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a/1a/3a, nasal----: negre, negra.

me/laj, me/laina, me/lan


tercera Gi/gaj; el femení, com el substantiu de la primera )Aqhna= i el neutre, com el

vocatiu de la tercera Gi/gan.

5/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a/1a/3a, nasal-dental ...ant...ant...ant...ant----: tot, tota.

pa=j, pa=sa, pa=n




6/22. Participi aorist activa, 3a/1a/3a, nasal-dental ...ant...ant...ant...ant----: deslligant.

lu/saj, lu/sasa, lu=san (Cf. pa=j, pa=sa, pa=n).

16


tercera Gi/gaj; el femení, com el substantiu de la primera )Aqhna= i el neutre com el


7/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a/1a/3a, nasal-dental ...ent...ent...ent...ent----: graciós, -a.

xari/eij, xari/essa, xari/en




8/22. Participi aorist mitjana pass., 3a/1a/3a, nasal-dental ...ent...ent...ent...ent----: deslligat,-da.

luqei/j, luqei=sa, luqe/n (Cf. xari/eij, xari/essa, xari/en).




9/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a/1a/3a, nasal-dental ............oooontntntnt----: involuntari, -a.

a/)kwn, a)/kousa, a)=kon


tercera Fae/qwn; el femení, com el substantiu de la primera )Aqhna= i el neutre, com

el vocatiu de la tercera Fa/eqon.

10/22. Participi present activa, 3a/1a/3a, nasal-dental ...ont...ont...ont...ont----: deslligant.

lu/wn, lu/ousa, lu=on (Cf. a/)kwn, a)/kousa, a)=kon).


tercera Fae/qwn; el femení, com el substantiu de la primera )Aqhna= i el neutre, com

el vocatiu de la tercera Fa/eqon.

11/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a/1a/3a, semivocal, femení ............aaaa----: suau.

h(du/j, h(dei=a, h(du/


tercera Thqu/j; el femení, com el substantiu de la primera (Re/a i el neutre, com el

vocatiu de la tercera Thqu/.

12/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a i 2a/1a/3a i 2a, semivocal, fem....h...h...h...h----: suau.

polu/j, pollh/, polu/

17


segona Ou)rano/j; el femení, com el substantiu de la primera )Afrodi/th i el neutre

com el substantiu neutre de la segona ei)/dwlon. Al singular, però, el nominatiu,

vocatiu i acusatiu del masculí es declina com el substantiu de la tercera Thqu/j; el

neutre, com el vocatiu Thqu/.

13/22. Adjectiu de 3 terminacions, 3a i 2a/1a/3a i 2a, semivocal, fem....h...h...h...h----: suau.

me/gaj, mega/lh, me/ga


segona Ou)rano/j; el femení, com el substantiu de la primera )Afrodi/th i el neutre

com el substantiu neutre de la segona ei)/dwlon. Al singular, però, el nominatiu,

vocatiu i acusatiu del masculí es declina com el substantiu de la tercera Gi/gaj; el

neutre, com el vocatiu Gi/gan.

18

Introducció als adjectius de dues terminacions:

En distingim 4 classes:

14/22. Adjectiu de 2 terminacions, 2a/2a : infinit, infinita.

a)/peiroj, a)/peiron

Tant al singular com al plural, el masculí/femení es declina com el substantiu de

la segona Ou)rano/j i el neutre, com el substantiu neutre de la segona ei)/dwlon.

15/22. Adjectiu de 2 terminacions, 2a/2a : esperançat, esperançada.

eu)/elpij, eu)/elpi


la tercera )/Artemij i el neutre, com el vocatiu )/Artemi.

16/22. Adjectiu de 2 terminacions, 3a/3a, nasal ...on- : feliç.

eu)dai/mwn, eu)/daimon


la tercera Poseidw=n i el neutre, com el vocatiu Po/seidon.

17/22. Adjectiu de 2 terminacions, 3a/3a, sibilant: clar, clara.

safh/j, safe/j


la tercera )/Arhj i el neutre com, el vocatiu )=Arej.

19

Introducció als adjectius comparatius i superlatius:

Ja sabem que el grec i el llatí prefereixen incrustar morfemes de cas darrera dels

noms en comptes de posar altres mots davant per a marcar les funcions: (Re/a-jjjj en

comptes de de Rea, per exemple.

Seguint les mateixes directrius, per a fer el Comparatiu de superioritat i el

Superlatiu, prefereixen incrustar morfemes després del lexema: palai-w/terw/terw/terw/ter----oj en

comptes de més vell.

Aquests morfemes són –wterwterwterwter---- i ----iwn iwn iwn iwn / -ionionionion per al Comparatiu i –wtwtwtwtatatatat---- i i i i ist st st st

per al Superlatiu.

18/22. Adjectiu comparatiu amb -iwn/-ion, 3a/3a/3a, no contractes: més bell,-a.

kalli/wn, ka/llion (Cf. a/)kwn, a)=kon).


la segona Fae/qwn i el neutre, com el vocatiu Fa/eqon.

19/22. Adjectiu comparatiu amb -iwn/-ion, 3a/3a/3a, contractes: més bell,-a.

kalli/wn, ka/llion (Cf. a/)kwn, a)=kon).

Es declinen com l’anterior, però te set casos contractes: acusatiu singular

masculí/femení i nominatiu, vocatiu i acusatiu plural masculí/femení i neutre.

20/22. Adjectiu superlatiu amb -ist-, 2a/1a/2a: bellíssim,-a.

ka/llistoj, kalli/sth, ka/lliston (Cf. a)gaqo/j, a)gaqh/, a)gaqo/n).




21/22. Adjectiu comparatiu amb -oter-/-wter-, 2a/1a/2a: més savi, -a.

sofw/teroj, sofw/tera, sofw/teron (Cf. palaio/j, palaia/, palaio/n).


segona Ou)rano/j; el femení, com el substantiu de la primera (Rea i el neutre, com el

substantiu neutre de la segona ei)/dwlon.

20

22/22. Adjectiu superlatiu amb -otat-/-wtat-, 2a/1a/2a: sapientíssim,-a.

sofw/tatoj, sofw/tath, sofw/taton (Cf. a)gaqo/j, a)gaqh/, a)gaqo/n).




Una vegada executat el programa Comparatius i Superlatius des de l’Índex

general, s’ha d’executar Tots els Adjectius per a la qualificació final global.

21

Introducció als Pronoms/adjectius:

El grec i el llatí tenen pronoms i adjectius/pronoms com els del català. La

diferència entre uns i altres rau en si poden acompanyar un substantiu o només

substituir-lo. L’acompanya l’article (p.ex. el llibre); el poden acompanyar o no els

demostratius (p.ex. aquesta casa/aquesta, aqueix noi/aqueix, aquella muntanya/

aquella, el mateix pecat/el mateix), els interrogatius (p.ex. quina taula?/quina?), els

indefinits (alguna cosa/alguna, qualsevol dia/qualsevol), els relatius indefinits

(qualsevol fill que/qualsevol que), els interrogatius de qualitat (quin resultat?/quin?),

interrogatius de quantitat (quants diners/quants?); tots aquests funcionen, doncs, com

a pronoms/adjectius. En canvi, el relatiu (qui, que, el qual, la qual) i el personal (jo, tu

ell, etc.) només poden substituir un substantiu, són només pronoms.

La llista completa és:

1/12.Article, el, la: o(, h(, to/

2/12.Demostratiu de proximitat a qui parla, aquest, aquesta, això:

o(/de, h(/de, to/de

3/12.Demostratiu de proximitat a qui escolta, aqueix, aqueixa, això:

ou(=toj, au/(th, tou=to

4/12.Demostratiu de llunyania de tots dos, aquell, aquella, allò:

e)kei=noj, e)kei/nh, e)kei=no

5/12.Pronom/adjectiu anafòric, ell, ella, allò / el mateix, la mateixa, allò mateix:

au)to/j, au)th/, au)to/

6/12.Pronom relatiu, qui, que, el qual, la qual: o(/j, h/(, o(/

7/12.Pronom/adjectiu interrogatiu, qui?, quina?, què?: ti/j, ti/

8/12.Pronom/adjectiu indefinit, algú, alguna, alguna cosa /

qualsevol, qualsevol cosa: tij, ti

9/12.Pronom/adjectiu relatiu indefinit, qualsevol que, qualsevol cosa que:

o(/stij, h(/tij, o(/ ti

10/12.Pronom/adjectiu interrogatiu qualitat, qui?, quina?, què? /

quina classe de...?: poi=oj, poi/a, poi=on

11/12.Pronom/adjectiu interrogatiu quantitat, qui?, quina?, què? /

quina classe de...?: po/soj, po/sh, po/son

12/12.Pronom personal, jo, me, mi / tu, te, ti / ell, ella, se, si: e)/gw, su, -.

22

Els pronoms es poden estudiar de sis en sis o tots dotze junts.

El programa Pronoms demostratius i d’altres conté els 6 primers: l’article, els

demostratius i el relatiu, que tenen en comú l’acabament del neutre en ...o-

El programa Pronoms indefinits i d’altres conté els 6 darrers: els interrogatius,

indefinits, relatius indefinits, interrogatius de qualitat, interrogatius de quantitat i

personals.

Finalment, sempre s’ha d’executar Tots els Pronom/Adjectius per a la qualificació

final global.

23

Introducció al verb en general:

Fins aquí, hem vist que, per a formar els diferents casos, el grec disposa de dos

elements a combinar: el lexema i el morfema de cas.

En canvi, el verb està format per fins a sis elements (un lexema i cinc morfemes) .

Utilitzem els colors per a diferenciar-los:

Tinguem en compte que totes les caselles plenes, tal com apareixen en l’exemple

anterior, no són mai possibles. Repassem-les:

aug.re. són les abreviatures d’augment i reduplicació.

lex. és l’abreviatura de lexema.

voc.t. és l’abreviatura de vocal temàtica.

pers. és l’abreviatura de persona.

La 1a casella, l’ocupen l’augment i la reduplicació. L’augment consisteix en una

èpsilon, eeee))))----, col·locada davant del lexema. Si el lexema comença per vocal, es

produeixen contraccions de les quals és un exemple l’imperfet del verb a)/gw, que

estudiarem més endavant: e)/-ag-o-n > h)=gon.

L’augment marca que el temps és de passat i d’indicatiu.

La reduplicació consisteix en una èpsilon, eeee---- precedida de la consonant inicial

del lexema; en el cas de lu/-w, una llll, és a dir: lelelele-. Si el verb comença per vocal,

lògicament, no s’hi posa consonant i la e- sola es comporta com un augment i es

contrau; també pot servir d’exemple el perfet d’a)/gw: e)/-ag-ka > h)=xa

La reduplicació marca que el temps és de Perfet (de tots els nodes).

El lexema, casella 2, és el que determina la classe de verb. S’utilitza el lexema

acabat en ...u- (lu/-w) per al verb exemple perquè no es contrau mai. Les altres classes

de verbs que estudiarem segons el lexema són els verbs contractes (tima-/w, file/-w,

dhlo-/w), consonàntics (tre/p-w, bla/pt-w, a)/g-w, ple/k-w, ta/t-t-w, pei/q-w) i

líquids (a)gge/l-l-w, fai/n-w, te/m-n-w).

La 3a casella, la del morfema de temps és, potser, la més significativa. El títol de

cadascun dels 23 temps de la Veu activa i dels 33 de la Veu mitjana passiva dóna

indicació dels morfemes a emprar.

24

El Present i l’Imperfet no tenen morfema, és el que anomenem morfema zero o

terme no marcat de l’oposició.

El futur activa empra -s-.

El futur mitjana passiva empra -s-i -qhs-.

L’aorist activa empra -sa-/-se-/-s-.

L’aorist mitjana passiva empra -sa-/-se-/-s- i -qh-/-qe-/-q-.

El perfet activa empra -ka-/-ke-/-k-.

El Perfet mitjana passiva porta la indicació de radical. Això vol dir que no empra

cap morfema.

La vocal temàtica, a la 4a casella, en principi, no hauria de significar res, sinó

actuar només de coixí entre morfemes. Tot i així, experimenta canvis (allargament,

manca d’alternança, etc.) que marquen modes.

Alternen el timbre -o- amb el timbre -e- i la seva forma bàsica és -o-/-e-/-e-

/-o-/-e-/-o- per a les sis persones. Així es troba a l’imperfet o a la passiva. El present

i futur empren -w-/-ei-/-ei-/-o-/-o-/-ou-. La forma allargada, -w-/-h-/-h-/-w-

/-h-/-w-, és marca de subjuntiu. La manca d’alternança, -o-/-o-/-o-/-o-/-o-/-o-,

és marca d’optatiu. La manca d’alternança, -ei-/-ei-/-ei-/-ei-/-ei-/-e-, és marca

de plusquamperfet.

El morfema de mode ocupa la 5a casella. A banda dels modes no marcats, cal

remarcar el morfema -i- (-ih-) de l’Optatiu.

L’Infinitiu utilitza tres morfemes en activa: -n-/-i-/-nai- i dos més en mitjana

passiva: -sqai-/-nai-

El Participi d’activa empra -nt- per al masculí i neutre i -sa-/-sh- per al

femení. El Participi de perfet té -ot-/-uia-.

El Participi de mitjana passiva empra -meno- per al masculí i neutre i -menh-

per al femení.

El participi afegeix, a més, morfemes de cas per a formar paradigmes com els del

adjectius, tal com hem vist en estudiar-los. S’acostuma a posar el nominatiu i el genitiu.

El morfema de persona ocupa la 6a casella.

A més de les persones, serveixen per a marcar el temps de present/futur o passat,

la veu (activa i mitjana passiva) i el mode (fonamentalment, l’Imperatiu).

25

Els morfemes de Primària activa serveixen per a Present, Futur i Perfet:

-, -j, -, -men-, -te, -si

Els morfemes de Secundària activa serveixen per a Imperfet, Aorist i

Plusquamperfet: -n, -j, -, men, -te, -n/-san

Els morfemes d’Imperatiu activa serveixen per a tots els Imperatius:

- /-on, -tw, -te, -ntwn

Els morfemes d’Optatiu activa serveixen per a tots els Optatius:

-mi, -j, -, men, -te, -en

Els morfemes de Primària mitjana passiva serveixen per a Present, Futur, Perfet i

Futur perfet: -mai, -sai, -tai, -meqa-, -sqe, -ntai

Els morfemes de Secundària mitjana passiva serveixen per a Imperfet, Aorist i

Plusquamperfet i per a l’Optatiu : -mhn, -so, -to, -meqa, -sqe, -nto

Els morfemes d’Imperatiu mitjana passiva serveixen per a tots els imperatius:

-so /-i, -sqw, -sqe, -sqwn

26

Llista de temps de veu activa:

Els temps de veu activa (exclosos els compostos de verb ser) són 23:

1/23. Indicatiu present activa.

2/23. Indicatiu imperfet activa.

3/23. Indicatiu futur activa.

4/23. Indicatiu aorist activa.

5/23. Indicatiu perfet activa.

6/23. Indicatiu plusquamperfet activa.

7/23. Imperatiu present activa.

8/23. Imperatiu aorist activa.

9/23. Subjuntiu present activa.

10/23. Subjuntiu aorist activa.

11/23. Subjuntiu perfet activa.

12/23. Optatiu present activa.

13/23. Optatiu futur activa.

14/23. Optatiu aorist activa.

15/23. Optatiu perfet activa.

16/23. Infinitiu present activa.

17/23. Infinitiu futur activa.

18/23. Infinitiu aorist activa.

19/23. Infinitiu perfet activa.

20/23. Participi present activa.

21/23. Participi futur activa.

22/23. Participi aorist activa.

23/23. Participi perfet activa.

27

Introducció a Veu activa, Indicatiu:

El mode Indicatiu conté els temps de Present, Imperfet, Futur, Aorist, Perfet i

Plusquamperfet.

Indicatiu present:

El Present no presenta augment (només és per als temps de passat d’Indicatiu) ni

reduplicació (només és per als temps de perfet).

La casella de temps queda buida. El Present és el temps no marcat de l’oposició.

La vocal temàtica, sense significat especial, només com un coixí entre

morfemes, presenta l’alternança -w-/-ei-/-ei-/-o-/-o-/-ou-. El nostre exemple, 2a

persona singular, té -ei-.

La casella de mode queda buida: l’Indicatiu és el mode no marcat de l’oposició.

La casella de persona presenta, en aquest exemple, la forma de 2a persona de

singular, la mateixa –s que encara tenim en català (deslligue-s).

Indicatiu imperfet:

L’Imperfet presenta augment (ell sol ja marca que és un temps de passat).

La casella de temps queda buida. L’Imperfet (del tema de Present) és el temps no

marcat de l’oposició entre els temps de passat.


morfemes, presenta l’alternança -o-/-e-/-e-/-o-/-o-/-o-. El nostre exemple, 2a

persona singular, té -e-.


La casella de persona presenta, en aquest exemple, la forma de 2a persona de

singular, la mateixa –s que encara tenim en català (deslligue-s).

Indicatiu futur:

El morfema de futur, a la casella de temps, és l’únic que diferencia el Futur del

Present.

28

Indicatiu aorist:

L’Aorist presenta augment (ell sol ja marca que és un temps de passat).

La casella de temps té el morfema -sa-, que és -se- a la 3a persona.

L’Aorist, en tenir morfema de temps, no presenta vocal temàtica.


La casella de persona té, en aquest exemple, la forma de 2a persona de singular.

Indicatiu perfet:

Presenta reduplicació (ella sola ja marca que és un temps del tema de Perfet.).

La casella de temps té el morfema -ka-, que és -ke- a la 3a persona.

El Perfet, en tenir morfema de temps, no presenta vocal temàtica.



Indicatiu plusquamperfet:

Presenta augment (com a temps de passat d’Indicatiu) i reduplicació (com a

temps del tema de Perfet). Ells sols ja marquen que es tracta del Plusquamperfet.

La casella de temps té el morfema -k-, sense vocal, en precedir una vocal.

El Plusquamperfet presenta la vocal temàtica -ei-. La 3a persona plural té -e- i

altres persones poden alternar amb -h-.



29

Introducció a Veu activa fins l’Imperatiu inclòs:

El mode Imperatiu conté només els temps de Present i d’Aorist; el Perfet es

compost del verb ser: leukw/j i)/sqi.

Imperatiu present:

No presenta augment (només és per als temps de passat d’Indicatiu) ni

reduplicació (només és per als temps de perfet).



morfemes, presenta l’alternança -e-/-e-/-e-/-o-. El nostre exemple, 3a persona

singular, té -e-.

La casella de mode queda buida: l’Imperatiu es marca amb morfemes de persona

especials.

A la 6a casella, recordem que l’Imperatiu té morfemes de persona especials,

aquest exemple, la forma de 3a persona de singular.

Imperatiu aorist:

No presenta augment ni reduplicació.

La casella de temps té el morfema -sa-, que és -s- a la 2a persona, en

començar per vocal el morfema següent, de persona.



especials.

A la 6a casella, tornem a veure que l’Imperatiu té morfemes de persona

especials, aquest exemple, la forma de 3a persona de singular.

RETORN A L’ ÍNDEX GENERAL

30

Introducció a Veu activa fins el Subjuntiu inclòs:

El mode Subjuntiu conté els temps de Present, d’Aorist i de Perfet.

Subjuntiu present:



La vocal temàtica allargada és el que marca el mode Subjuntiu. Presenta

l’alternança -w-/-$-/-$-/-w-/-h-/-w-. Aquí, 2a persona del singular, és -$-,

allargament de -ei-; la iota es subscriu, com podem veure. Per això queda buida la 5a

casella, de mode.


Subjuntiu aorist:


La casella de temps té el morfema -s-, que és variant de -sa-/-se- en estar

situat davant de la vocal temàtica.




casella, de mode.


Subjuntiu perfet:

A la 1a casella, presenta reduplicació com tots els temps del tema de Perfet.

La casella de temps té el morfema -k-, que és variant de -ka-/-ke- en estar

situat davant de vocal.



31


casella, de mode.


32

Introducció a Veu activa fins l’Optatiu inclòs:

El mode Optatiu conté els temps de Present, Futur, Aorist i Perfet.

Optatiu present:



La vocal temàtica sense alternança (-o-/-o-/-o-/-o-/-o-/-o-) és una de les

característiques del mode Optatiu.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -i-, una altra de les marques del

mode Optatiu.

La 6a casella, de persona, presenta, a la 1a persona del singular (la del nostre

exemple) i a la 3a del plural morfemes especials: -mi i -en, una altra de les marques

del mode Optatiu.

Optatiu futur:


Present.

Optatiu aorist:


La 3a casella, de temps presenta el morfema -sa-.


La 5a casella, del mode, presenta el morfema -i-, una de les marques del mode

Optatiu.



del mode Optatiu.

Optatiu perfet:

33

La 1a casella té reduplicació com tots els temps del tema de Perfet.

La 3a casella, de temps, té el morfema -k-, variant de -ka-/-ke- en estar

situat davant de vocal.




mode Optatiu.



del mode Optatiu.

34

Introducció a Veu activa fins l’Infinitiu inclòs:

El mode Infinitiu conté els temps de Present, Futur, Aorist i Perfet.

Infinitiu present:



La vocal temàtica és llargada en -ei-.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -n-, marca del mode Infinitiu.

La 6a casella, de persona, queda, naturalment, buida.

Infinitiu futur:


Present.

Infinitiu aorist:




La 5a casella, del mode, presenta el morfema -i-, marca del mode Infinitiu.


Infinitiu perfet:


La casella de temps té el morfema -ke-, que és alternança de -ka-/-k-.

El Perfet no presenta vocal temàtica.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -nai-, marca del mode Infinitiu.


35

Introducció a Veu activa fins el Participi inclòs:

El mode Participi conté els temps de Present, Futur, Aorist i Perfet.

Participi present:



La vocal temàtica del Participi masculí i neutre és -o-; la del femení, -ou-.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -nt- per al masculí i neutre i el

morfema -sa-/-sh- per al femení.

La 6a casella, de persona, queda, naturalment, buida. Ara bé, el participi afegeix

un altre morfema, de cas, en una darrera casella; en el nostre exemple, és el morfema

de Genitiu singular.

Participi futur:


Present.

Participi aorist:




La 5a casella, del mode, presenta el morfema -nt- per al masculí i neutre i el

morfema -sa-/-sh- per al femení.




Participi perfet:


36

La casella de temps té el morfema -k-, que és variant de -ka-/-ke-.

El Perfet, en tenir morfema de temps, no presenta vocal temàtica.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema especial de Participi perfet -wt-

per al masculí, -ot- per al neutre i -uia- per al femení.




37

Introducció a la Veu mitjana passiva:

En comptes d’estudiar la Veu passiva per una banda i la Veu mitjana per l’altra,

com acostumen a fer les gramàtiques tradicionals impreses, treballarem un sol

paradigma:

La diferència rau només en els dos aoristos i els dos futurs; els aoristos són:

Aorist en -sa- (e)-lu-sasasasa////-mhn, etc., anomenat normalment de Veu mitjana)

Aorist en -qh-(e)-lu/-qhqhqhqh----n, etc., anomenat com de Veu passiva). Els futurs són:

Futur en -s- (lu/-ssss-o-mai, etc., anomenat com de Veu mitjana).

Futur en -qhs-(lu/-qhsqhsqhsqhs-o-mai, etc., anomenat com de Veu passiva).

Ara bé, depenent de quin verb es tracti, del seu significat i de l’època, és possible

trobar tots quatre temps amb o sense Genitiu agent, la qual cosa vol dir que poden tenir

significat de mitjana i de passiva. Tot i que el propòsit d’aquesta Gramàtica digital és

eminentment morfològic i no sintàctic, en donem alguns exemples:

Aorist amb -sa-/-se-/-s - amb Genitiu agent (valor passiu): (/Omhroj de

u(po\ filanqrwpi/aj e)chgh/sasasasato, Homer fou guiat per l’amor als homes. Dionís

d’Halicarnàs, Rh., 9.8.40-41.

Aorist amb -qh-/-qe-/-q- sense Genitiu agent (valor mitjà): w(\j tw=n pa=s )

a)gorh\ kinh/qhqhqhqh, Així es va agitar tota l’assemblea d’ells, Homer, Il. , 2.149.

Futur amb -s- amb Genitiu agent (valor passiu): ma=llon de\ u(po/ ge e)kei/nou

o(mologh/ssssetai, molt serà acceptat per aquell, Plató, Repúb., 426.c.6.

Futur amb -qhs- sense Genitiu agent (valor mitjà): polu\ de\ suntomw/teron

dialexqhsqhsqhsqhso/meqa peri\ au)tw=n, enraonarem sobre ells molt més resumit, Isòcrates,

Evang., 34.7.

Cal remarcar, és clar, que, amb el verb lu/-w no trobarem junts el significat de

mitjana i el de passiva, però els hem de posar així per a fixar uns exemples i unes

traduccions vàlids per a tots els verbs.

Per tant, a tots els temps, siguin de tema de Present, d’Aorist o de Futur, trobareu

les traduccions de mitjana i de passiva.

38

Llista de temps de la Veu mitjana passiva:

Els temps de veu activa (exclosos els compostos de verb ser) són 33:

1/33. Indicatiu present mitjana passiva.

2/33. Indicatiu imperfet mitjana passiva.

3/33. Indicatiu futur mitjana passiva amb -s-.

4/33. Indicatiu futur mitjana passiva amb -qhs-.

5/33. Indicatiu aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

6/33. Indicatiu aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

7/33. Indicatiu perfet (radical) mitjana passiva.

8/33. Indicatiu plusquamperfet (radical) mitjana passiva.

9/33. Indicatiu futur perfet mitjana passiva amb -s-.

10/33. Imperatiu present mitjana passiva.

11/33. Imperatiu aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

12/33. Imperatiu aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

13/33. Imperatiu perfet (radical) mitjana passiva.

14/33. Subjuntiu present mitjana passiva.

15/33. Subjuntiu aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

16/33. Subjuntiu aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

17/33. Optatiu present mitjana passiva.

18/33. Optatiu futur mitjana passiva amb -s-.

19/33. Optatiu futur mitjana passiva amb -qhs-.

20/33. Optatiu aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

21/33. Optatiu aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

22/33. Infinitiu present mitjana passiva.

23/33. Infinitiu futur mitjana passiva amb -s-.

24/33. Infinitiu futur mitjana passiva amb -qhs-.

25/33. Infinitiu aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

26/33. Infinitiu aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

27/33. Infinitiu perfet (radical) mitjana passiva.

28/33. Participi present mitjana passiva.

29/33. Participi futur mitjana passiva amb -s-.

39

30/33. Participi futur mitjana passiva amb -qhs-.

31/33. Participi aorist mitjana passiva amb -sa-/-se-/-s-.

32/33. Participi aorist mitjana passiva amb -qh-/-qe-/-q-.

33/33. Participi perfet (radical) mitjana passiva.

40

Introducció a Veu mitjana passiva, Indicatiu:

El mode Indicatiu conté els temps de Present, Imperfet, Futur amb -s-, Futur

amb -qhs-, Aorist amb -sa-/-se-/-s-, Aorist amb -qh-/-qe-/-q-, Perfet,

Plusquamperfet i Futur perfet.

Indicatiu present:




persona singular, té -o-.


El morfemes de persona han de ser, naturalment, els de primària passiva; ja

sabem que serveixen també per marcar la veu. El nostre exemple és la 1a del singular.

Indicatiu imperfet:

L’Imperfet presenta augment (ell sol ja marca que és un temps de passat).

La casella de temps queda buida. L’Imperfet (del tema de Present) és el temps no

marcat de l’oposició entre els temps de passat.



persona singular, té -o-.


El morfemes de persona han de ser, naturalment, els de secundària passiva; ja

sabem que serveixen també per a marcar la veu. El nostre exemple és la 1a del singular.

Indicatiu futur amb -s-:


Present. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre el

futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

41

Indicatiu futur amb -qhs-:


Present. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre el

futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Indicatiu aorist amb -sa-/-se-/-s-:


La casella de temps presenta morfema -sa-.




sabem que serveixen també per a marcar la veu. El nostre exemple és la 1a del singular.

Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre

l’Aorist amb -sa-/-se-/-s- i l’Aorist amb -qh-/-qe-/-q-.

Indicatiu aorist amb -qh-/-qe-/-q-:


La casella de temps presenta morfema -qh-.



De manera extraordinària, els morfemes de persona d’aquest Aorist passiva són

de secundària activa; la 3a del plural és -san, no -n.


l’Aorist amb amb -sa-/-se-/-s- i l’Aorist amb -qh-/-qe-/-q-.

Indicatiu perfet (radical):


La casella de temps queda buida; per això, aquest Perfet és anomenat radical.

42

La casella de vocal temàtica també queda buida; aquest Perfet en té prou amb la

reduplicació per a caracteritzar-se.


El morfemes de persona han de ser, naturalment, els de primària passiva; ja


Indicatiu plusquamperfet (radical):

Presenta augment (com a temps de passat d’Indicatiu) i reduplicació (com a

temps del tema de Perfet). Ells sols ja marquen que es tracta del Plusquamperfet.

La casella de temps queda buida; per això, aquest temps és anomenat radical.

La casella de vocal temàtica també queda buida; el Plusquamperfet en té prou

amb l’augment i la reduplicació per a caracteritzar-se.




Indicatiu futur perfet:

La reduplicació, a la 1a casella, és l’únic que diferencia el Futur del Futur perfet.

43

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Imperatiu inclòs:

El mode Imperatiu conté els temps de Present, Aorist amb -sa-/-se-/-s-,

Aorist amb -qh-/-qe-/-q-i Perfet.

Imperatiu present:



morfemes, presenta l’alternança /-e-/-e-/-e-/-e-.


especials.

A la 6a casella, tornem a veure que l’Imperatiu presenta morfemes de persona

especials: -so/-i, -sqw, -sqe, -sqwn. En aquest exemple, la forma -so de 2a

persona de singular, abans de contraure’s.

Imperatiu aorist amb -sa-/-se-/-s-:

La casella de temps presenta morfema -sa-.



especials.

A la 6a casella, recordem que l’Imperatiu presenta morfemes de persona

especials: -so /-i, -sqw, -sqe, -sqwn. En aquest exemple, la forma -i de 2a

persona de singular.



Imperatiu aorist amb -qh-/-qe-/-q-:

La casella de temps presenta morfema -qh-, 3a del plural -qe- (e breu abans de

sonant).

44


La casella de mode queda buida: l’Imperatiu es marcat amb morfemes de persona

especials d’aquest mode.


especials. En aquest aorist passiva, de manera extraordinària, els morfemes de persona

són d’Imperatiu activa: -ti, -t, -te, -ntwn.



Imperatiu perfet (radical):





La casella de mode queda buida: l’Imperatiu es marcat per morfemes de persona

especials d’aquest mode.


especials: -so /-i, -sqw, -sqe, -sqwn. En aquest exemple, la forma -so de 2a

persona de singular.

45

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Subjuntiu inclòs,

El mode Subjuntiu conté els temps de Present, Aorist amb -sa-/-se-/-s- i

Aorist amb -qh-/-qe-/-q-.

Subjuntiu present:



l’alternança -w-/-h-/-h-/-w-/-h-/-w-. Aquí, 3a persona del singular, és -h-,

allargament de -e-.

La 5a casella queda buida; ja hem vist que la vocal temàtica allargada fa la funció

de marcar el mode subjuntiu.


Recordem que, a més de persones, marquen també la veu passiva.

Subjuntiu aorist amb -sa-/-se-/-s-:

La casella de temps és l’única que diferencia el Present de l’Aorist. El morfema

-s- és variant de -sa-/-se- davant de vocal.



Subjuntiu aorist amb -qh-/-qe-/-q-:

La casella de temps té el morfema -q-, variant de -qh-/-qe- davant de vocal.



allargament de -ei-.

La 5a casella queda buida; ja hem vist que la vocal temàtica allargada compleix la

funció de marcar el mode subjuntiu.



46

Amb aquest aorist passiva, de manera extraordinària, els morfemes de persona

són de primària activa : -, -j, -, -men, -te -si. L’exemple utilitza 2a persona

singular.

47

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Optatiu inclòs,

El mode Optatiu conté els temps de Present, Futur amb -s-, Futur amb -qhs-,

Aorist amb -sa-/-se-/-s- i Aorist amb -qh-/-qe-/-q-.

Optatiu present:





mode Optatiu.

La 6a casella, de persona, fixem-nos que presenta morfemes de secundària

passiva per a aquest temps de present.

Optatiu futur amb -s-:

El morfema -s-, a la casella de temps, és l’únic que diferencia el Present del

Futur. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre el

Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Optatiu futur amb -qhs-:

El morfema -qhs-, a la casella de temps, és l’únic que diferencia el Present del

Futur. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre el

Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Optatiu aorist amb -sa-/-se-/-s-:

La 3a casella, de temps, presenta morfema -sa-.


La 5a casella, del mode, presenta el morfema -i-, una de les marques del mode

Optatiu.

48

La 6a casella, de persona, presenta morfemes de secundària passiva.



Optatiu aorist amb -qh-/-qe-/-q-:

La 3a casella, de temps, presenta morfema -qe-.


La 5a casella, del mode, presenta el morfema -ih- (singular) / -i- (plural); una

de les marques del mode Optatiu.

La 6a casella, de persona, presenta de manera extraordinària, morfemes de

secundària activa per a aquest temps de mitjana passiva.



49

Introducció a Veu mitjana passiva fins l’Infinitiu inclòs,

El mode Infinitiu conté els temps de Present, Futur amb -s-, Futur amb -qhs-,

Aorist amb -sa-/-se-/-s-, Aorist amb -qh-/-qe-/-q- i Perfet.

Infinitiu present:


La vocal temàtica és -e-.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -sqai-, marca del mode Infinitiu.


Infinitiu futur amb -s-:

L’únic que diferencia el Present del Futur és el morfema -s- a la tercera casella,

la del temps. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la diferència entre

el Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Infinitiu futur amb -qhs-:

L’únic que diferencia el Present del Futur és el morfema -qhs- a la tercera

casella, la del temps. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a la

diferència entre el Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Infinitiu aorist amb -sa-/-se-/-s-:







50

Infinitiu aorist amb -qh-/-qe-/-q-:

La 3a casella, de temps presenta el morfema -qh-.


De manera extraordinària, la 5a casella, del mode, té el morfema d’activa -nai-,

tot i ser un temps de mitjana passiva.




Infinitiu perfet (radical):







51

Introducció a Veu mitjana passiva fins el Participi inclòs:

El mode Participi conté els temps de Present, Futur amb -s-, Futur amb -qhs-,

Aorist amb -sa-/-se-/-s-, Aorist amb -qh-/-qe-/-q- i Perfet.

Participi present:


La vocal temàtica del Participi és -o- sense alternança.

La 5a casella, del mode, presenta el morfema -meno- per al masculí i neutre i el

morfema -menh- per al femení.



de Nominatiu singular.

Participi futur amb -s-:

L’únic que diferencia el Participi present del Participi futur és el morfema -s- a

la tercera casella, la del temps. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per a

la diferència entre el Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Participi futur amb -qhs-:

L’únic que diferencia el Participi present del Participi futur és el morfema -qhs-

a la tercera casella, la del temps. Cf. l’apartat Introducció a la Veu mitjana passiva per

a la diferència entre el Futur amb -s- i el Futur amb -qhs-.

Participi aorist amb -sa-/-se-/-s-:



52








Participi aorist amb -qh-/-qe-/-q-:

La 3a casella, de temps presenta el morfema -qe- en masculí i neutre i

l’allargament -qei per al femení.


De manera extraordinària, la 5a casella, del mode, té els morfemes d’activa -nt-

per al masculí i neutre i -sa-/-sh- per al femení.






Participi perfet (radical):










53

Introducció als Verbs contractes amb ...a-w, tima/-w:

El verb lu/-w acaba el seu lexema en ...u-; aquesta semivocal no experimenta

cap contracció ni modificació en trobar-se amb els diferents morfemes. En canvi, si el

lexema acaba en ...a-, ...e-, ...o-, les contraccions són inevitables.

Aquestes contraccions es produeixen només als temps de Present i Imperfet

d’activa i mitjana passiva:

a- més qualsevol timbre –e (e, h, ei, $) es manté a ;

si hi ha iota, es subscriu: #, per exemple:

tima/-e-tai > tima=-tai, tima/-h-te > tima=-te,

tima/-$-te > tim#=-te, tima/-ei-j > tim#=-j

a- més qualsevol timbre –o (w, o, ou, oi) desapareix; la contracció esdevé w ,

si hi ha iota, es subscriu: %, per exemple:

tima/-w > timw=, tima/-o-men > timw=-men, tima/-ou-si > timw=-si,

e)-tima/-o-mhn > e)-timw=-mhn, tima/-o-i-men > tim%=-men

A més de les contraccions, els Verbs contractes tenen la primera persona de

Optatiu singular amb morfema secundari -n, no amb morfema d’Optatiu -mi:

tima-o-i/h-n > tima-%=-n, en comptes de tima/-o-i-mi.

A la 5a casella, el morfema d’Optatiu, -i, és -ih- a les tres persones de singular

de dos temps: Present activa i, com ja era al verb lu/-w, Aorist mitjana passiva:

tima-o-i/h-n > tim%=-h-n, tima-o-i/h-j > tim%=-h-j, tima-o-i/h > tim%=-h,

timh-qe-i/h-n, timh-qe-i/h-j, timh-qe-i/h (les de lu/-w són lu-qe-i/h-n, etc.).

Els altres temps allarguen el lexema tima- en timh-, per exemple:

timh/-s-ei-j, te-timh/-ka-te, timh-s-o/-meqa, timh-qh/-tw

54

Introducció als Verbs contractes amb ...e-w, file/-w:






e- més -e es contrau en ei ; per exemple: file/-e-tai > filei=-tai

e- més -o esdevé ou : file/-o-ntai > filou=-ntai.

e- més qualsevol altre vocal o diftong desapareix,

e-h esdevé h , per exemple: file/-h-sqe > filh=-sqe

e-$ esdevé $ , per exemple: file/-$-sai > fil$=

e-ou esdevé ou , per exemple: file/-ou-si > filou=-si

e-w esdevé w , per exemple: file/-w-meqa > filw/-meqa

e-oi esdevé oi , per exemple: file/-oi-mhn > filoi/-mhn



file-o-i/h-n > fil-o-i/h-n, en comptes de file/-o-i-mi.



file-o-i/h-n >fil-o-i/h-n, file-o-i/h-j >fil-o-i/h-j, file-o-i/h >fil-o-i/h,

filh-qe-i/h-n, filh-qe-i/h-j, filh-qe-i/h (les de lu/-w són lu-qe-i/h-n, etc.).

Els altres temps allarguen el lexema file-en filh-, per exemple:

filh/-s-ei-j, pe-filh/-ka-te, filh-s-o/-meqa, filh-qh/-tw

55

Introducció als Verbs contractes amb ...o-w, dhlo/-w:






El timbre o- guanya en qualsevol contracció:

Si es contrau amb una vocal llarga (-w, -h), esdevé w, per exemple:

dhlo/-w > dhlw=, dhlo/-h-sqe > dhlw=-sqe

Si es contrau amb una vocal breu o diftong (-o, -e, -ou), esdevé ou, p.exemple:

e)-dhlo/-o-n >e)-dhlo/u-n, dhlo/-e-tw >dhlou=-tw, dhlo/-ou-si > dhlou=-si,

Si es contrau amb una vocal llarga o diftong que continguin iota (-ei, -oi, -$),

esdevé oi, p.exemple:

dhlo/-ei > dhloi=, dhlo/-o-i-to > dhloi=-to, dhlo/-$ > dhloi=



dhlo-o-i/h-n > dhl-o-i/h-n, en comptes de dhlo/-o-i-mi.



dhlo-o-i/h-n>dhl-o-i/h-n, dhl-o-i/h-j>dhl-o-i/h-j, dhlo-o-i/h>dhlo-o-i/h,

dhlw-qe-i/h-n, dhlw-qe-i/h-j, dhlw-qe-i/h (de lu/-w són lu-qe-i/h-n, etc.).

Els altres temps allarguen el lexema dhlo-en dhlw-, per exemple:

dhlw/-s-ei-j, de-dhlw/-ka-te, dhlw-s-o/-meqa, dhlw-qh/-tw

56

Introducció als Verbs en labial:

Exemples estudiats: tre/p-w activa, tre/p-w mitjana passiva, bla/p-t-w

activa i bla/p-t-w mitjana passiva.



lexema acaba en labial ( ...b-, ...p-, ...f-), en gutural ( ...g-, ...k-, ...x-), o en dental

( ...d-, ...t-, ...q-), les contraccions són inevitables.

Aquestes contraccions es produeixen amb la -s- del futur i de l’aorist (-sa-,

-se-, -s-) i amb la -s- del morfema de 2a persona singular (-sai, -so) per a

esdevenir -y-; per exemple:

tre/p-s-o-men > tre/y-o-men, e)-tre/p-sa-to > e)-tre/ya-to,

te/-trep-sai > te/-treyai, e)-te/-tre/p-so > e)-te/-treyo

Davant de la -k- del morfema de Perfet activa, les labials s’aspiren i esdevenen

-f-; per exemple:

te-tre/p-k-o-i-mi > te-tre/f-o-i-mi

Amb la -q- del morfema d’Aorist mitjana passiva (-qh-, -qe-, -q-) es

produeixen assimilacions: dues mudes consecutives han de ser del mateix grau, en

aquest cas, aspirades: qualsevol labial ha d’esdevenir -f- davant de -q-; per exemple:

e)-tre/p-qh-san > e)-tre/f-qh-san

Aquesta assimilació també es produeix a la 2a persona plural mitjana passiva:

te/-trep-sqe > te/-trey-qe > te/-tref-qe

Amb la -t... del morfema de 3a persona singular (-tai, -to) es produeixen

assimilacions: dues mudes consecutives han de ser del mateix grau, en aquest cas,

sordes; qualsevol labial ha d’esdevenir -p- davant de -t-; per exemple:

te/-trep-tai > te-tre/p-tai, e)-te/-trep-to > e)-te/-trep-to

Amb la -m... del morfema de 1a persona singular i plural (-mai, -mhn, -meqa)

es produeixen assimilacions: qualsevol labial ha d’esdevenir -m- davant de -m-; per

exemple:

te/-trep-mai > te/-trem-mai, e)-te-tre/p-mhn > e)-te-tre/m-mhn

Aquesta assimilació també es produeix al Participi mitjana passiva:

57

te-tre/p-meno-j > te-tre/m-meno-j

Hi ha una sèrie de verbs en labial que, a banda de presentar els mateixos

fenòmens fonètics que tre/p-w, formen el tema de present (Present i Imperfet) amb

l’adició d’una -t- (provinent de -y-) abans de la vocal temàtica; el verb que estudiem

és bla/p-t-w; per exemple:

e)-bla/p-y-o-men > e)-bla/p-t-o-men

Les demés formes són com les ja vistes de tre/p-w-:

bla/p-s-o-men > bla/y-o-men e)-bla/p-sa-to > e)-bla/ya-to, etc.

58

Introducció als Verbs en gutural:

Exemples estudiats: a)/g-w activa, ple/k-w mitjana passiva, ta/t-t-w activa i

ta/t-t-w mitjana passiva.






-se-, -s-) i amb la -s- del morfema de 2a persona singular (-sai, -so) per a

esdevenir -c-; per exemple:

a/)g-s-o-men > a)/c-o-men, e)-ple/k-sa-to > e)-ple/ca-to,

pe/-plek-sai > pe/-plecai, e)-pe/-plek-so > e)-pe/-pleco

Davant de la -k- del morfema de Perfet activa, les guturals s’aspiren i

esdevenen -x-; per exemple:

e)-a/g-k-o-i-mi > h)/x-o-i-mi

Amb la -q- del morfema d’Aorist mitjana passiva (-qh-, -q-, -q-) es

produeixen assimilacions: dues mudes consecutives han de ser del mateix grau, en

aquest cas, aspirades; qualsevol gutural ha d’esdevenir -x- davant de -q-; per

exemple:

e)-ple/k-qh-san > e)-ple/x-qh-san

Aquesta assimilació també es produeix a la 2a persona plural mitjana passiva:

pe/-plek-sqe > pe/-plec-qe > pe/-plex-qe

Amb la -t- del morfema de 3a persona singular (-tai, -to) es produeixen

assimilacions: dues mudes consecutives ha de ser del mateix grau, en aquest cas,

sordes; qualsevol labial ha d’esdevenir -k- davant de -t-; per exemple:

pe/-plek-tai > pe/-trek-tai, e)-pe/-plek-to > e)-pe/-plek-to

Amb la -m- del morfema de 1a persona singular i plural (-mai, -mhn, -meqa)

es produeixen assimilacions: qualsevol labial ha d’esdevenir -g- davant de -m-; per

exemple:

pe/-plek-mai > pe/-pleg-mai, e)-pe-ple/k-mhn > e)-pe-ple/g-mhn

59


pe-ple/k-meno-j > pe-ple/g-meno-j

Hi ha una sèrie de verbs en gutural que, a banda de presentar els mateixos

fenòmens fonètics que a)/g-w i ple/k-w, formen el tema de present (Present i

Imperfet) amb l’adició d’una -t- (provinent de -y-) abans de la vocal temàtica;

l’exemple que estudiem és ta/t-t-w; per exemple:

e)-ta/g-y-o-men > e)-ta/t-t-o-men

Les demés formes són com les ja vistes de ple/k-w-:

ta/g-s-o-men > ta/c-o-men e)-ta/g-sa-to > e)-ta/ca-to, etc.

60

Introducció als Verbs en dental:

Exemples estudiats: pei/q-w activa i pei/q-w mitjana passiva.






-se-, -s-) i amb la -s- del morfema de 2a persona singular (-sai, -so); s’assimila

la dental a la sigma i es simplifica: -ss-> -s-; és a dir, la dental desapareix; per

exemple:

pei/q-s-o-men > pei/-s-o-men, e)-pei/q-sa-to > e)-pei/-sa-to,

pe/-peiq-sai > pe/-pei-sai, e)-pe/-peiq-so > e)-pe/-pei-so

Aquesta desaparició també es produeix a la 2a persona plural mitjana passiva:

pe/-peiq-sqe > pe/-pei-sqe

Davant de la -k- del morfema de Perfet activa, la dental també desapareix; per

exemple: pe-pei/q-k-o-i-mi > pe-pei/-k-o-i-mi

Amb les dentals -q- del morfema d’Aorist mitjana passiva (-qh-, -qe-, -q-) i

la -t- del morfema de 3a persona singular (-tai, -to) es produeixen dissimilacions:

qualsevol dental ha d’esdevenir -s- davant de les dentals -q- i -t-; per exemple:

e)-pei/q-qh-san > e)-pei/s-qh-san

pe/-peiq-tai > pe/-pe+is-tai, e)-pe/-peiq-to > e)-pe/-peis-to

Aquesta dissimilació es produeix també amb la -m- del morfema de 1a persona

singular i plural (mai, mhn, meqa): qualsevol dental ha d’esdevenir -s- davant -m-;

per exemple:

pe/-peiq-mai > pe/-peis-mai, e)-pe-pei/q-mhn > e)-pe-pei/s-mhn


pe-pei/q-meno-j > pe-pei/s-meno-j

61

Introducció als Verbs amb ...l-, a)gge/l-l-w:



lexema acaba en líquida ( ...l-, ...r-, ...n-, ...m-), les contraccions són inevitables.

Amb el morfema -es-, variant de -s- de futur; la -s- desapareix i deix en

contacte la -e- amb la vocal temàtica; es produeixen les mateixes contraccions que als

verbs contractes en ...e-w:

...e- més -e- es contrau en -ei-. ...e- més -o- es contrau en -ou-. Davant de

totes les demés vocals i diftongs, la ...e desapareix; per exemple:

a)ggel-e/(s)-w > a)ggel-w=, a)ggel-e/(s)-e-tai > a)ggel-ei=-tai,

a)ggel-e/(s)-o-men > a)ggel-ou=-men

La -s- d’aorist (-sa-, -se-, -s-) desapareix després de la líqida ...l-i allarga

la -e- en -ei-; per exemple:

a)gge/l-(s)a-sqe> a)ggei/l-a-sqe

També desapareix després de la ...l-la -s- de la 2a persona del plural -sqe i del

infinitiu -sqai:

e)-a/ggel-(s)qe > h)/ggel-qe, e)-agge/l-(s)qai > h)/gge/l-qai

Tal com passava en alguns verbs en labial i en dental, a banda dels fenòmens

fonètics de contraccions i allargaments, el verbs líquids en ...l- formen el tema de

present (Present i Imperfet) amb l’adició d’una -l- (provinent de -y-) abans de la

vocal temàtica; per exemple:

a)gge/l-y-o-men > a)gge/l-l-o-men, a)gge/l-y-e-sqw > a)gge/l-l-e-sqw

62

Introducció als Verbs amb ...n-/...r-, fa-i/-n-w:









fan-e/(s)-e-te > fan-ei=-te, fan-e/(s)-o-men > fan-ou=-men,

fan-e/(s)-o-i-j > fan-o-i=-j

La -s- d’aorist (-sa-, -se-, -s-) desapareix després de la líquida ...n- i

allarga la -a- en -h-; per exemple:

fa/n-(s)a-i-mi > fh/n-a-i-mi

També desapareix després de la ...n- la -s- de la 2a persona del plural -sqe i

del infinitiu -sqai; per exemple:

pe/-fan-(s)qe > pe/-fan-qe, pe/-fan-(s)qai > pe/-fan-qai

Davant de la -k- de Perfet activa la -n- esdevé -g-; per exemple:

pe-fa/n-k-o-i-en > pe-fa/g-k-o-i-en

Es produeix una dissimilació amb la -m- del morfema de 1a persona singular i

plural (-mai, -mhn, -meqa): -n- ha d’esdevenir -s- davant de -m-; per exemple:

pe/-fan-mai > pe/-fas-mai, e)-pe-fa/n-mhn > e)-pe-fa/s-mhn

Aquesta assimilació també es produeix al Participi perfet mitjana passiva:

pe-fa/n-meno-j > pe-fa/s-meno-j


fonètics de contraccions i allargaments, el verbs líquids en ...n- formen el tema de

present (Present i Imperfet) amb l’adició d’una -i- (provinent de -y-); per exemple:

e)-fa/n-y-o-men > e)-faiiii/n-o-men, fan-y-e/-sqw > faiiiin-e/-sqw

63

Introducció als Verbs amb ..m-, te/m-n-w:









tem-e/(s)-e-te > tem-ei=-te, tem-e/(s)-o-men > tem-ou=-men,

tem-e/(s)-o-i-j > tem-o-i=-j, tem-e/(s)-ou-si > tem-ou=-si

La -s- d’aorist (s, sa, se, s) desapareix després de la ...n- i allarga la -e- en

-ei-; per exemple:

e)/-tem-(s)a-j > e)/-teim-a-j, tem-(s)a-ntwn > teim-a/-ntwn

Els problemes del tema de Perfet no existeixen en te/m-n-w, perquè utilitza una

forma de lexema en grau zero i disil·làbic: tmh-.


fonètics de contraccions i allargaments, el verbs líquids en ...m- formen el tema de

present (Present i Imperfet) amb l’adició d’una -n- (provinent de -y-); per exemple:

e)-te/m-y-o-men > e)-te/m-n-o-men, tem-y-e/-sqw > tem-n-e/-sqw

64

Introducció als Verbs en -mi en general i amb infix:

Els verbs estudiats fins ara tenen com a característica l’acabament en -w de la 1a

persona del singular del Present d’indicatiu: lu/-w; tal com sabem, aquesta -w, que

encara és característica del verb català, és una vocal temàtica: aquesta mena de verbs

s’anomenen precisament temàtics.

En canvi, els verbs que acaben en -mi no tenen, en principi vocal temàtica. Això

afecta al Present d’Indicatiu, Imperatiu, Infinitiu i Participi activa i mitjana passiva i a

l’Imperfet (i, segons a quins verbs, fins i tot l’Imperfet té alguna vocal temàtica).

aquesta mena de verbs s’anomenen atemàtics.

Els temps que no tenen vocal temàtica ho compensen amb dos procediments: o

redupliquen l’arrel (consonant inicial del lexema més iota: ddddi/-ddddw-mi) o incrusten un

infix en el lloc que aniria la vocal temàtica: en comptes de lu/-o-mai, dei/k-nu-mi.

També hi alguns verbs que no tenen infix ni reduplicació, cosa que els provoca

fenòmens fonètics, com veurem.

Ens fixem primer i sobre tot en els verbs amb infix perquè queda molt clar quins

temps el presenten i quins no i recorden l’acabament del verb lu/-w. El temps que no

tenen infix són com els dels verbs en gutural; per exemple, dei/c-w, e)/-deic-a, etc.

Resum de temps amb infix (o reduplicació) sense vocal temàtica:

Indicatiu present activa i mitjana passiva: dei/k-nu-mi, etc. / dei/k-nu-mai, etc.

Indicatiu imperfet: e)-dei/k-nu-n, etc.

Imperatiu present activa/mitjana passiva: dei/k-nu-, etc. / dei/k-nu-so, etc.

Infinitiu present activa/mitjana passiva: deik-nu/-nai, etc./dei/k-nu-sqai, etc.

Participi present activa/mitjana passiva: deik-nu/-j, etc./deik-nu/-meno-j, etc.

Resum de temps amb reduplicació i vocal temàtica:

Subjuntiu present activa/mit.passiva: deik-nu/-w, etc. / deik-nu/-w-mai, etc.

Optatiu present activa/m.pass.: deik-nu/-o-i-mi, etc./deik-nu/-o-i-mhn, etc.

Només dos morfemes de persona que empren els Verbs en -mi són diferents dels

que hem vist en els Verbs temàtics: -si per a la 3a del singular i –asi per a la 3a del

plural del Present d’indicatiu.

65

D’altres, que ja coneixem, són emprats en temps i modes diferents: -mi, que hem

vist a l’Optatiu, és utilitzat per la 1a del singular del Present d’indicatiu i -san, que

hem vist al Plusquamperfet, és utilitzat per la 3a del plural de l’Imperfet:

dei/k-nu-mi, dei/k-nu-si, dei/k-nu-asi, e)-dei/k-nu-san

En el verb dei/k-nu-mi, a la 5a casella, el morfema d’Optatiu, -i, és -ih- a les

tres persones de singular només d’un temps, com ja era al verb lu/-w, Aorist mitjana

passiva:

deix-qe-i/h-n, deix-qe-i/h-j, deix-qe-i/h,

(les de lu/-w són lu-qe-i/h-n, etc.).

66

Introducció als Verbs en -mi amb reduplicació:

Verbs estudiats: di/dwmi, ti/qhmi, i(/sthmi, i(/hmi.

Cf. la introducció als Verbs en -mi en general.

Els temps que tenien infix tenen reduplicació; vegem ddddi/i/i/i/dwmidwmidwmidwmi com a exemple:

Sense vocal temàtica:

Indicatiu present activa i mitjana passiva: di/-dw-mi, etc. / di/-dw-mai, etc.

Indicatiu imperfet plural : e)-di/-do-men, etc.

Imperatiu present act. (3 persones) /mit.passiva: di-do/-tw, etc./di/-do-so, etc.

Infinitiu present activa/mitjana passiva: di-do/-nai, etc. / di/-do-sqai, etc.

Participi present activa/mitjana passiva: di-dou/-j, etc./di-do/-meno-j, etc.

Resum de temps amb reduplicació i vocal temàtica:

Indicatiu imperfet singular: e)-di/-do-oooo-n > e)-di/-dou-n, etc.

Imperatiu present act. (1a persona): di/-do-eeee > di/-dou,

Subjuntiu present activa/mit.passiva: di-dw=, etc. / di-dw=-mai, etc.

Optatiu present mitjana passiva: di-do-o-i/-mhn > di-d-o-i/-mhn, etc.

Els Aoristos activa dels verbs amb infix empraven el morfema -sa-: e)/-deic-a.

En canvi, els Aoristos dels Verbs amb reduplicació són radicals, no tenen cap

morfema; per exemple, 1a del plural: e)/-do-men, ei(=-men, e)/-qe-men; e)/-sth-men. A

més, el singular de tres d’ells empra -ka-/-ke-: e)/-dw-ka, h(=-ka, e)/-qh-ka.

Els morfemes de persona són com els dels Verbs amb infix.

En els verbs amb reduplicació com di/-dw-mi, a la 5a casella, el morfema

d’Optatiu, -i, és -ih- a les tres persones de singular de tres temps: Present i Aorist

activa Aorist mitjana passiva:

di-do-i/h-n, di-do-i/h-j, di-do-i/h

do-i/h-n, do-i/h-j, do-i/h

do-qe-i/h-n, do-qe-i/h-j, do-qe-i/h

Totes les particularitats anteriors i d’altres més concretes són apuntades durant

l’execució dels respectius programes informàtics.

67

Introducció als Verbs en -mi purs, fhmi/:

Cf. la introducció als Verbs en -mi en general. Aquests verbs no disposen ni

d’infix ni de reduplicació; com que tampoc tenen vocal temàtica, la unió de lexemes i

morfemes és directa en els temps que esperem.

Indicatiu present activa i mitjana passiva: fh-mi/, etc. / fa/-mai, etc.

Indicatiu imperfet: e)/-fh-n, etc.

Imperatiu present act. (3 persones) /mit.passiva: fa/-qi, etc./fa/-so, etc.

Optatiu present activa: fa-i/h-n, etc.

Infinitiu present activa/mitjana passiva: fa//-nai, etc. / fa/-sqai, etc.

Participi present activa/mitjana passiva: fa/-j, etc. / fa//-meno-j, etc.

L’únic temps dels que tenien infix que conserva vocal temàtica és el

Subjuntiu present activa: fw=, etc.

Els altres temps empren morfemes habituals; els de futur o aorist, per exemple:

e)/-fh-sa, fh/-s-o-mai, etc.

Els morfemes de persona són com els dels Verbs amb infix.

El morfema d’Optatiu, 5a casella, és -ih- per a les tres persones singular només

en un temps, Present activa: fa-i/h-n, etc.

68

Introducció al Verb ei)mi/:



morfemes és directa, conté irregularitats i contraccions. Presenta només els temps

següents:

Indicatiu present: l’arrel del verb, es-, presenta també la variant ei-:

e)s-me/n / ei)-mi/, etc.

Els morfemes de persona tenen particularitats: el morfema de 2a del singular, que

esperaríem en -j, presenta morfema zero a causa de contraccions. El morfema de 3a

del singular, que esperaríem en -si, presenta excepcionalment morfema -ti.

Indicatiu imperfet: l’augment allarga el lexema: e)-e/(s)-n > h)=-n,

La 1a persona és h)=-n, amb el morfema que esperem, però també pot utilitzar el

morfema zero: h)=-. La 2a empra el morfema especial -sqa: h)=-sqa. La 3a persona és

h)=-, amb el morfema zero que esperem, però també pot utilitzar el morfema -n: h)=-n.

El Futur té la variant e(s)-del lexema i empra morfema de futur -s- i morfemes

de persona de mitjana passiva: e/)(s)-s-o-mai, etc.

L’Imperatiu presenta tres formes de lexema i)/s-/ e)/s-/ (s)o)/-: i)/s-qi, e)/s-tw,

(s)o)/-ntwn.

El Subjuntiu té la vocal temàtica allargada que esperem: e/)(s)-w > w)=/, etc.

L’Optatiu present té els morfemes -ih-/-i- que esperem: e(s)-i)/h-, etc.

L’Optatiu futur presenta morfemes de persona secundaris de mitjana passiva:

e/)(s)-s-o-i/-mhn, etc.

L’Infinitiu present té la variant ei-del lexema: ei)=-nai.

L’Infinitiu futur té la variant e(s)-del lexema i empra morfema de futur -s- i

morfemes de mode de mitjana passiva: e/)(s)-s-e-sqai.

El Participi present té la variant (s-) del lexema i les vocals temàtiques que

esperem (s-)-o)/-nt-j > w)/-n.

El Participi futur té la variant e(s)-del lexema i empra morfema de futur -s- i

morfemes de mode de mitjana passiva: e)(s)-s-o/-meno-j.

69

Introducció al Verb ei=)mi:



morfemes és directa, conté irregularitats i contraccions. Presenta només els temps

següents:

Indicatiu present: l’arrel del verb, ei-, presenta també la variant i-:

i)/-men / ei=)-mi, etc.

Igual que al verb ei)-mi/, el morfema de 2a del singular, que esperaríem en -j,

presenta morfema zero a causa de contraccions.

Indicatiu imperfet: presenta reduplicació de l’arrel i l’augment allarga el lexema:

$/)-ei-sqa, a la 2a persona, per exemple. La 1a i 3a persona també presenten dualitats

de morfema: poden ser $)=-a / $/)-ei-n. $)=-ei / $/)-ei-n.

La 2a persona també empra el morfema especial -sqa: $/)-ei-sqa,, al costat de

una forma amb -j: $/)-ei-j,

Ja veiem que presenta o no reduplicació de l’arrel: $/)-ei-men/ $/)-men. Per altres

irregularitats, executeu els programes i consulteu-ne les indicacions. Fins i tot es

treballa una forma a) i una forma b) en dues pantalles diferents.

L’Imperatiu presenta la forma de lexema i)/-: i)/-qi, e)/s-tw, i)-o/-ntwn, aquesta

forma amb vocal temàtica.

El Subjuntiu té la vocal temàtica allargada que esperem: i)/w, etc.

L’Optatiu present té la variant i- del lexema, vocal temàtica i morfema -i- que

ja tenia el verb lu/-w (lu/-o-i-mi) i que no esperariem en un verb en -mi: i)/-o-i-mi,

etc. En això és igual que els verbs amb infix: deik-nu/-o-i-mi.

L’Infinitiu present té la variant i-del lexema: i)-e/-nai.

El Participi present té la variant i- del lexema i les vocals temàtiques que

esperem i)-o/-nt-j > i)w/n.

70

Introducció als Temps segons:

Fins ara hem estudiat els temps del verb que anomenem primers. Amb els temps

primers, coexisteixen els temps que anomenem temps segons.

Fonamentalment, consisteixen a no utilitzar morfemes de temps; o a utilitzar-los

més curts. Exemple d’absència de morfema: en comptes d’afegir una sigma a l’Aorist

(e)/-pei(q)-sasasasa), empren una forma amb vocal temàtica: e)/-piq-oooo-n. Exemple d’un

morfema més curt: En comptes d’afegir el morfema -qhqhqhqh- a l’Aorist mitjana passiva

(e)-ta/x-qhqhqhqh-n), empren un morfema -hhhh-: e)-ta/g-hhhh-n.

De fet, ja hem estudiat alguns temps segons en els aoristos dels verbs atemàtics

(en -mi) ja vistos: Les formes de fons blanc són les dels temps primers; les de fons

groc, les dels temps segons d’activa; les de fons rosa, les dels temps segons de mitjana

passiva:

Però, llevat dels verbs en -mi, els temps segons no són propis d’una classe de

verbs diferent de les vistes fins aquí, sinó que els poden tenir tots els verbs grecs; els

mateixos verbs que hem treballat presenten temps primers i segons, uns més que

d’altres: hi ha verbs que no tenen alguna forma de temps primers, però quasi cap està

totalment mancat de temps segons.

Repassem-ne la llista en els enunciats de Present, Aorist, Futur i Perfet; cal

precisar que aquests quatre temps del mode Indicatiu tenen darrera tota la resta de

modes; per exemple, en el verb pei/q-w, es conjuguen, seguint l’Indicatiu e)/-piqpiqpiqpiq-o-n,

l’Imperatiu piqpiqpiqpiq-ou=, el Subjuntiu pi/qpi/qpi/qpi/q-w-mai, l’Optatiu piqpiqpiqpiq-o-i/-mhn, l’Infinitiu

piqpiqpiqpiq-e/-sqai o el Participi piqpiqpiqpiq-o/-men-o-j.

71

Les formes de fons blanc continuen sent les dels temps primers; les de fons groc,

les dels temps segons d’activa; les de fons rosa, les dels temps segons de mitjana

passiva:

Classifiquem les formes dels temps segons anteriors; primer els ja treballats dels

verbs en -mi:

A. Aoristos radicals atemàtics d’activa:

Formes sense vocal temàtica ni cap altre morfema de temps; comparem-les:

e)/·do·men (ni vocal temàtica ni morfema) / e)/-dw-ka (1a sing., morfema -ka-).

e)/·qe·men (ni vocal temàtica ni morfema) / e)/-qh-ka (1a sing., morfema -ka-).

e)/·sth·n (ni vocal temàtica ni morfema) / e)/-sth-sa (morfema -sa-).

ei(=·men (ni vocal temàtica ni morfema) / h(/-ka (1a sing., morfema -ka-).

72

B. Aoristos radicals atemàtics de mitjana passiva:

Tenen valor de mitjana.

Formes sense vocal temàtica ni cap altre morfema de temps; comparem-les:

e)·do/·mhn (ni vocal temàtica ni morfema) / e)·do/·qh·n (morfema -qh-).

e)·qe/·mhn (ni vocal temàtica ni morfema) / e)·te/·qh·n (morfema -qh-).

ei(/·mhn (ni vocal temàtica ni morfema) / ei(/·qh·n (morfema -qh-).

C. Aoristos radicals temàtics d’activa:

Són bastant comuns; acaben en ...-o-n, com l’Imperfet del Verb lu/-w; és a dir,

tenen vocal temàtica: e)/-lu-oooo-n, e)/-lu-eeee-j, e)/-lu-eeee, etc. :

Es diferencien dels Imperfets de diferents maneres; per exemple:

En el lexema en grau zero vocalitzat en -a-:

e)/-treeeep-o-n (imperfet) / e)/-traaaap-o-n (aorist).

e)/-teeeem-nnnn-o-n (imperfet) / e)/-taaaam-o-n (aorist).

En el lexema reduplicat:

h)=gh)=gh)=gh)=g-o-n (imperfet) / e)/-agagagag----agagagag-o-n > h)/g-ag-o-n (aorist).

En el lexema en diferent grau (grau -e-/ grau zero):

e)/-peieieieiq-o-n (imperfet) / e)/-piiiiq-o-n (aorist).

En el lexema sense -y- > -n-:

e)/-teeeem-nnnn-o-n (imperfet) / e)/-tem-o-n (aorist).

D. Aoristos radicals temàtics de mitjana passiva:

Tenen valor de mitjana. Acaben en ...-o-mhn, com l’Imperfet del Verb lu/-w:

e)-lu-o/-mhn, e)-lu/-ou, e)-lu/-e-to, etc. :

Es diferencien dels Imperfets de diferents maneres, com a l’activa; per exemple:

En el lexema en grau -eeee-/ grau zero vocalitzat en -aaaa-:

73

e)-trep-o/-mhn (imperfet) / e)-traaaap-o/-mhn (aorist).

e)-peieieieiq-o/-mhn (imperfet) / e)-piiiiq-o/-mhn (aorist).

En el lexema sense -y- > -n-:

e)-teeeem-nnnn-o/-mhn (imperfet) / e)-tem-o/-mhn (aorist).

E. Aoristos de mitjana passiva amb morfema ----hhhh---- en comptes de ----qqqqhhhh----:

L’arrel no té assimilacions i acostuma a tenir grau zero vocalitzat en -a-:

e)-traaaa/pppp-h-n en comptes de e)-tre/e/e/e/ffff-qh-n < e)-treeee////pppp-qh-n

e)-blaaaa/bbbb-h-n en comptes de e)-blaaaa/ffff-qh-n < e)-bla/ba/ba/ba/b-qh-n

e)-plaaaa/kkkk-h-n en comptes de e)-pleeee/xxxx-qh-n < e)-ple/ke/ke/ke/k-qh-n

e)-taaaa/gggg-h-n en comptes de e)-taaaa/xxxx-qh-n < e)-ta/ga/ga/ga/g-qh-n

h)ggeeee////llll-h-n en comptes de h)ggeeee////llll-qh-n

e)-faaaa/nnnn-h-n en comptes de e)-faaaa/nnnn-qh-n

F. Futurs de mitjana passiva amb morfema ----hhhhssss---- en comptes de ----qqqqhhhhssss----:

L’arrel no presenta assimilacions:

blabbbb-h/s-o-mai en comptes de blaffff-qh/s-o-mai

tagggg-h/s-o-mai en comptes taxxxx-qh/s-o-mai.

G. Perfet radical d’activa amb alternança de l’arrel (sense aspiració, sense

morfema ----kkkk---- , amb morfema ----aaaa----):

pe/-poiqpoiqpoiqpoiq-a en comptes de pe/-peipeipeipei-ka,

pe/-fhnfhnfhnfhn-a en comptes de pe/-fagfagfagfag-ka.

H. Perfet radical d’activa amb alternança de l’arrel (amb aspiració, sense

morfema ----kkkk---- , amb morfema ----aaaa----):

74

te/-troftroftroftrof-a / te/-traftraftraftraf-a (grau -oooo-/ grau zero vocalitzat en -aaaa-) en comptes

de te/-treftreftreftref-a *, forma que esperaríem, però inexistent; tampoc no existeix la forma

esperada de passiva (te/-tremtremtremtrem-mai*), sinó la que presenta grau zero: te/-tramtramtramtram-mai.

a)ga)ga)ga)g----h/oxh/oxh/oxh/ox-a (arrel reduplicada i grau -o-) en comptes de h)=xh)=xh)=xh)=x-a.

ÍNDEX GENERAL - XTEC › sgfp › llicencies › 200607 › memories › 1560a1.pdf · 6/22. 2a...

Documents

Transcript of ÍNDEX GENERAL - XTEC › sgfp › llicencies › 200607 › memories › 1560a1.pdf · 6/22. 2a...