Índex Concert

Presentació Indicacions generals “L’escola va a L’Auditori” Presentació del concert i del seu repertori Participació Abans del concert Durant el concert

Fitxa tècnica Repertori i fitxa tècnica

Professorat Propostes didàctiques Currículum Propostes didàctiques Per saber-ne més Una mica de... Què vol dir escoltar Què vol dir escoltar

Materials Materials editats del concert Programa de mà Material audiovisual

Enllaços Enllaços relacionats

A més a més

Altres materials

Concert Presentació Indicacions generals: “L’Escola va a L’Auditori”

L’Auditori amb el Cicle de Concerts “L’escola va a L’Auditori” aproxima la música, en els seu diferents estils i gèneres, a la vegada que facilita l’observació en directe dels instruments musicals i de la seva interpretació. Portar els nens i les nenes als concerts és educar-los a través de l’art, obrir-los-hi nous horitzons perquè puguin sentir els seus sentiments i els seus pensaments. Els concerts que proposem són concerts on només hi ha música, amb intèrprets amb un alt nivell d’interpretació i de comunicació, i on, segons l’edat de l’alumnat, es juga amb petits elements escènics coordinats per un professional de la direcció escènica.

Presentació Presentació del concert i del seu repertori

La Banda Municipal de Barcelona ens presenta una nova proposta de concert. En aquest cas, tots els autors de les obres presentades són reconeguts compositors catalans que han contribuït a enriquir el bagatge cultural de la música catalana. En la selecció del repertori del concert “Band-re-ven-tant” s’ha prioritzat la recuperació de l’esperit patrimonial de la música catalana des del matís de la popularitat que s’ha perdut en les darreres dècades. S’ha buscat destacar i donar a conèixer una idea de música d’autor i de música popular que s’està perdent. Certament, la Banda Municipal de Barcelona inclou en molts dels seus programes arranjaments d’obres de música actual i d’èxit, però en aquest cas, l’interès en la selecció del repertori ha estat fer conèixer uns temes propis de la música catalana i que avui dia no gaudeixen de tanta popularitat i no tenim tan l’abast. En la seva primera temporada, aquest mateix concert es va presentar amb el títol “A tot vent”. La proposta del Servei Educatiu de L’Auditori adreça aquest concert als cursos de tercer, quart, cinquè i sisè de Primària. El concert es realitzarà a la Sala 2 de L’Auditori, anomenada Oriol Martorell. La Banda Municipal de Barcelona presentarà la seva formació instrumental completa en la major part de les obres. També trobarem dues peces interpretades per un quintet de vent i una peça interpretada per un septet de saxos. Aquesta banda incorpora en el seu conjunt uns instruments propis de la cobla: la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí, que apareixeran en moltes de les obres del concert. La inclusió d’aquests instruments és un tret característic i especial que no es presenta en cap altra formació musical de banda i dóna lloc a una sonoritat pròpia.

La posada en escena s’ha fet seguint les originals i atrevides propostes de la ballarina i coreògrafa Sol Picó. Com hem dit anteriorment, en la seva primera temporada, l’espectacle es va estrenar sota el títol “A tot vent”, posant de manifest l’àmplia presència d’instruments de vent de la formació. Amb el nou títol del concert “Band-re-vent-tant”, s’amplia el concepte que defineix l’essència del concert. No només ens trobarem amb una agrupació formada bàsicament per instruments de vent, sinó que l’original interpretació del músics, plena de moviment i color, “rebentarà” tota idea d’un concert formal i tradicional. D’entrada, els músics tocaran drets i, sovint, sense partitures, la qual cosa ofereix un ampli ventall de possibilitats, com ara més autonomia de moviment i una variada i tridimensional disposició per tot l’espai de l’escenari i, fins i tot, del pati de butaques. D’altra banda, hi haurà altres elements visuals que ens cridaran l’atenció, com ara l’atrevit vestuari del músics, els passos de ball coreografiats que seguiran els músics mentre toquen, els jocs de llums, els contrastos d’ambient... Tot plegat, farà que el concert presenti una original manera de fer-nos arribar la música, amb una expectativa constant i creixent al llarg de tot l’espectacle. La qualitat musical interpretativa de la banda és d’un alt nivell i, en aquesta ocasió, podrem comptar amb la col·laboració i complicitat dels músics per presentar-nos una proposta trencadora. A continuació trobareu el programa de concert amb una breu explicació de cada peça.

Peça Breu presentació

1. Juli Garreta: Juny (sardana)

Es tracta d’una sardana molt emblemàtica del període de plenitud del compositor. El tema musical és alegre i jovial.

2.Eduard Toldrà : La maledicció del comte Arnau

Tema musical molt lligat al sentit narratiu del poema del comte Arnau. S’inicia amb una atmosfera misteriosa que evoluciona cap a una dinàmica d’intensitat creixent.

3.Joaquim Serra : Impressions camperoles: “La vall dels ecos”

Tercer moviment d’una suite. L’aspecte destacat és l’efecte d’eco de petites frases musicals.

4. Joaquim Serra: Impressions camperoles: “La festa”

Quart moviment de la suite amb un marcat caràcter festiu i alegre amb aire de giga (dansa barroca).

5. Jordi León: Petita suite de cançons catalanes: “La Margarideta”

A partir de la coneguda cançó “La Margarideta”, es fa una combinació entre interpretació del tema i variacions de la melodia. Intervenció destacada d’un flabiol juganer.

6. Manel Oltra: Suite primerenca: “Rondalla”

S’estructura bàsicament en dues idees musicals. Un tema amb una melodia alegre i divertida que contrasta amb un segon tema dinàmic amb una nova idea.

7. Joan Albert Amargós : Concert popular per a banda simfònica: (polca)

La melodia està basada en una cançó popular titulada “La ratolinesa”. Es pot discriminar la simplicitat inicial del tema que contrasta amb la part final plena de variacions del tema amb una intensa riquesa tímbrica i un accent marcadament percussiu.

Peça Breu presentació

8. Salvador Brotons : Sax set

Tema molt melòdic, amb un tempo seré, molt lent i tranquil. El septet de saxos amb el seu timbre crea una sonoritat molt embastada.

9. Joan Lluis Moraleda : Tirant lo Blanc, poema

Obra inspirada en la novel·la cavalleresca. Té un aire medieval. El fragment correspon al final de la història amb un caire festiu i triomfal.

10. Raimon : “Al vent” Versió tribut a Raimon de Salvador Brotons

Aquesta obra està basada en la cançó del músic valencià Raimon i podrem seguir la melodia del tema amb la riquesa tímbrica dels instruments de la banda.

11. Joan Lamote de Grignon : Scherzo sobre un tema popular

A partir de la melodia de la cançó popular “La filadora” es crea una brillant evolució contrapuntística plena de color amb els diferents timbres de la banda.

12. Joan Batista Lambert : “El gegant del pi” (sardana)

El tema central de l’obra en la tirada dels llargs és la cançó “El gegant del pi”, alhora el músic crea un segon tema diferent amb vida pròpia en la tirada dels curts.

Participació Abans del concert A continuació us proposem algunes pautes per tal que els infants puguin mantenir l’ interès i l’atenció que els faran gaudir molt més del concert. És important crear lligams amb la música, escoltar-la moltes vegades i deixar que s’endinsi en el cor dels infants. Serà bo treballar una actitud d’escolta atenta abans d’anar al concert, a partir de la qual, fer una audició activa i d’anàlisi. A l’apartat de propostes didàctiques, us donem algunes eines pedagògiques orientades envers aquesta escolta activa. En el context de l’aula, podrem fer un treball d’audició amb una actitud atenta, tranquil·la i de respecte envers un mateix i els altres, músics i públic. En el programa del concert “Band-re-vent-tant”, trobarem bàsicament obres d’autor però també hi trobarem la melodia d’algunes cançons populars catalanes. És molt convenient que quan assistiu al concert hagueu treballat a l’aula alguna d’aquestes peces. En alguna obra es demanarà la participació de l’alumnat passant a ser part activa de l’espectacle. Fora bo que abans d’anar al concert, els nens i les nenes coneguessin aquestes melodies i cançons per tal que les puguin reconèixer:

- “La Margarideta” - “La ratolinesa”

- “La filadora” - “El gegant del pi” - “Al vent”

És especialment important que la cançó “La filadora” s’hagi treballat prèviament a l’aula, ja que és possible que es demani algun tipus de participació al públic assistent. Aquesta melodia és el tema principal de l’obra Scherzo sobre un tema popular, de Joan Lamote de Grignon. Just abans de la seva interpretació, el director s’adreçarà als espectadors de la sala i demanarà la seva participació. Es pot tractar de diferents tipus de suggerències, com ara fer algun moviment o gest corporal, marcar la pulsació d’un fragment, seguir algun obstinat rítmic, cantar la melodia... Haurem d’estar ben atents a les seves indicacions per tal de seguir-lo amb cura i precisió. El coneixement previ de la cançó ajudarà els nens a tenir una major sensació de vivència i gaudi, alhora que la resposta en directe de tot el públic reforçarà un sentiment de participació col·lectiva en el fet musical del concert. Trobarem la partitura de les cançons populars catalanes a l’apartat d’Activitats didàctiques.

Participació Durant el concert Cada vegada que assistim a un concert amb els nostres alumnes, es necessari recordar-los les actituds que n’esperem durant el concert i per això es recomanable que els nens i les nenes sàpiguen que assistiran a un concert de música on s’escolta i no es parla. Els professionals que actuen, la resta de públic i l’espai que ens acull es mereixen el nostre respecte i no hi pot haver interrupcions de cap tipus, ja que els músics estan treballant i necessiten concentrar-se. Cal recordar-los també que visitaran un espai únic com és L’Auditori de Barcelona, amb més de 40.000 m² construïts que actualment s’utilitzen per acollir concerts i espectacles de tot tipus. També seria bo recordar-los que a les diferents sales de L’Auditori està prohibit menjar i beure, així com també està prohibit abandonar la sala a mitja actuació, per tant, els alumnes hauran d’utilitzar els espais reservats per aquestes necessitats abans o desprès del concert. Durant el concert el professorat ha de fer-se responsable del grup i prendre les mesures adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Seria bo, que abans d’entrar a la sala, s’induís als alumnes a la tranquil·litat i un cop dins la sala es vetlli pel seu comportament durant el concert. També seria bo recordar que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, aplaudint o xiulant si no és que es demana des de l’escenari (peces participatives). Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu i nosaltres som un servei educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de cada grup, de demanar a alguna persona o centre que abandoni la sala de concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de l’espectacle a la resta de companys.

Fitxa tècnica Repertori i fitxa tècnica El concert “Band-re-vent-tant” està pensat per donar a conèixer alguns dels excel·lents compositors catalans que amb la seva obra contribueixen a eixamplar el bagatge musical i cultural del nostre país. En aquest sentit, el repertori no ha cercat músiques d’arrel tradicional sinó que ha pretès oferir músiques d’autor que corresponen a moments històrics musicals diferents i obres que permeten una interpretació amb una gran agrupació musical com és la banda. Fóra bo treballar amb els nens i les nenes els noms d’aquests i altres compositors catalans. Es poden fer cartells amb els noms i imatges dels músics per penjar-los a la classe i mostrar-los com un reforç visual.

Peça Durada Autor Instruments

1. “Juny” (sardana) 2’ 35’’ Juli Garreta Banda i instruments de cobla

2. La maledicció del comte Arnau

3’ 40’’ Eduard Toldrà Banda i instruments de cobla

3. Impressions camperoles: “La vall dels ecos”

2’ 12’’ Joaquim Serra Banda i instruments de cobla

4. Impressions camperoles: “La festa”

2’57’’ Joaquim Serra Banda i instruments de cobla

5. Petita suite de cançons catalanes: “La Margarideta”

1’ 30’’ Jordi León Quintet de vent

6. Suite primerenca: “Rondalla”

1’ 46’’ Manel Oltra Quintet de vent

7. Concert popular per a banda simfònica: “La ratolinesa” (polca)

2’ 47’’ Joan Albert Amargós Banda

8. Sax set 2’ 50’’ Salvador Brotons Septet de saxos

9. Tirant lo Blanc, poema cavalleresc: “Balls i festes de la gran victòria”

2’ 44’’ Joan Lluís Moraleda Banda i instruments de cobla

10 . Tribut a Raimon: “Al vent”

2’22’’ Raimon / Brotons

Banda

11. Scherzo sobre un tema popular: “La filadora”

3’37’’ Joan Lamote de Grignon

Banda i instruments de cobla

12. “El gegant del pi” (sardana)

2’ 45’’ Joan Baptista Lambert Banda i instruments de cobla

Juan Miquel Romero , direcció musical i selecció musical Sol Picó , direcció escènica i coreografia LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

Professorat Propostes didàctiques Currículum OBJECTIUS:

• Viure i gaudir l’experiència d’assistir a un concert de música en directe.

• Apreciar l’art com a expressió d’idees i sentiments. • Valorar i respectar el fet artístic, escoltant en silenci l’audició.

• Participar activament en l’audició activa quan es demani.

• Conèixer compositors catalans i algunes de les seves obres • Conèixer la banda, el quintet de vent i el septet de saxos com a agrupacions

instrumentals. • Escoltar i reconèixer els instruments de la banda de música.

• Escoltar i reconèixer els instruments de la cobla: flabiol, tenora i tible.

• Mostrar interès per la recerca d’informació sobre les obres i els compositors. • Crear i experimentar músiques i melodies partint de les sensacions i idees que ens

aporten les audicions.

• Treballar elements del llenguatge musical a partir d’algunes partitures del concert.

CONTINGUTS Explorar i percebre:

• Interès i curiositat per participar i gaudir del concert en directe. • Cerca d’informació i reconeixement dels instruments de la banda de música.

• Cerca d’informació i reconeixement dels instruments: flabiol, tenora i tible.

• Recerca d’informació dels compositors catalans del concert. Interpretar i crear:

• Interpretació i improvisació de moviments corporals i coreografies que acompanyin els ritmes de les diferents audicions.

• Creació individual i col·lectiva de músiques partint de les propostes de les diferents audicions.

• Valoració de l’atenció i el respecte en les pròpies interpretacions i en les dels altres companys.

• Seguiment del protocol establert en un concert. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I CULTURAL: - Coneixement i gaudi de la diversitat del fet artístic i cultural. - Actitud respectuosa i participativa en manifestacions culturals i artístiques. - Expressió i comunicació a través dels llenguatges i mitjans artístics.

• COMPETÈNCIA D’APRENDRE A APRENDRE: - Ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge. - Actitud positiva envers l’aprenentatge.

CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global, amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge. El professorat avaluarà tant els aprenentatges de l’alumnat, el treball fet a classe, com l’interès i l’esforç per progressar.

- Expressar de forma senzilla, tot compartint-ho amb els companys, el que ens desvetlla una experiència artística, individual o col·lectiva.

- Interpretar les cançons apreses del repertori del concert. - Aprendre el nom d’alguns compositors catalans - Relacionar els compositors amb les obres del concert

Propostes didàctiques Propostes didàctiques A continuació presentem diverses propostes didàctiques per realitzar amb les músiques que integren el concert. Són activitats que es poden fer de forma prèvia o posterior al concert. El coneixement de l’obra i del compositor sovint ajuda a estar més atent en l’audició, de tota manera, es poden escollir algunes peces per treballar abans i d’altres deixar-les com a sorpresa pel dia del concert. Cal comentar que algunes obres han estat adaptades per a banda i que, per tant, l’orquestració potser podrà variar respecte a les gravacions que pugueu tenir al vostre abast. És un bon moment per parlar de les transcripcions i de la diferència entre la banda de música, l’orquestra i la cobla. Seguint l’ordre del concert, les propostes didàctiques han estat estructurades de la següent manera: - Introducció - Aspecte a destacar - Activitats didàctiques

1. JULI GARRETA (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 - 2 de desembre de 1925): “Juny” (sardana) 2’ 35’’ Banda amb instru ments de cobla Introducció: De les tres etapes de la producció sardanista de Juli Garreta, aquesta sardana correspon al tercer període, considerat el de més plenitud, on es troben grans obres que han esdevingut repertori habitual en els concerts actuals. Aquesta sardana va ser escrita el 1921 per a cobla i posteriorment va ser instrumentada per a orquestra simfònica per Enric Casals. Cal assenyalar un fet anecdòtic en relació amb aquesta sardana: L’any 1924, aprofitant una de les estades a Barcelona del gran compositor rus Igor Stravinsky –que havia vingut a dirigir unes obres seves al Gran Teatre del Liceu–, el món cultural català de l’època va voler fer-li conèixer la cobla i la sardana mitjançant un concert als jardins de l’Ateneu Barcelonès amb la cobla de Barcelona el dia de Sant Josep. Després d’escoltar la sardana “Juny”, Stravinsky va exclamar entusiasmat: «Més Garreta, si us plau, més Garreta!» Aspecte a destacar: La música de la sardana està organitzada en dues parts o “tirades”: els curts i els llargs, que s’anomenen així en relació amb els passos de la dansa. Normalment, en el format de concert s’acostumen a fer quatre tirades, dues de curts i dues de llargs. Però en aquest cas, com que es tracta d’un concert adreçat a un públic infantil, es faran dues tirades; una tirada de curts i una tirada de llargs. Escoltem amb atenció el tema que sona a l’inici dels curts (Tema A) i el que sona a l’inici dels llargs (Tema B) i observem que al final de la sardana ambdós apareixen de forma simultània . Activitats didàctiques: - Explicar que la Banda Municipal de Barcelona interpretarà la música del concert. Treballar els instruments propis de la banda. - Parlar dels instruments de la cobla que formen part de la Banda Municipal de Barcelona, el flabiol, la tenora i el tible. Estudiar les seves característiques i fer un reconeixement visual i auditiu. - Explicar que la sardana és una dansa popular catalana i el ball nacional de Catalunya. Explicar que es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. - Conèixer un aspecte musical propi de la sardana: l’introit, un curt refilar de flabiol acabat amb un toc de tamborí que serveix per anunciar als balladors que la sardana comença a partir d’aquell moment. En la interpretació d’aquest concert no apareix el contrapunt perquè només hi haurà dues tirades i no set o deu, com en les sardanes per ballar. Contrapunt: Petita pausa abans de les dues últimes tirades en la qual els balladors abaixen els braços mentre el flabiol toca de nou unes notes característiques. - Escoltar la sardana. Parar atenció en l’introit. Treballar la partitura musical de l’introit, analitzant els elements rítmics i melòdics. Cal tenir en compte que

l’introit o entrada de la sardana sempre serà invariablement en el mateix to que la sardana. L’escriptura musical sempre és en valors aproximats, ja que a l’interpretar-se a solo ve a ser una mena de fermata. - Analitzar l’estructura d’aquesta sardana tot comptant els compassos de les tirades de curts i llargs. És una sardana difícil de comptar, ja que si no es manté la pulsació impertorbable, l’orella tendeix a confondre’s amb la caiguda del compàs, especialment en els quinze darrers compassos dels curts, on l’accentuació musical està invertida. Observar, com a peculiaritat d’aquesta sardana, que a partir del compàs 77 de llargs, el compositor contrapunta els dos temes principals que sonen de forma simultània.

Introit 1 tirada de curts (37 compassos) 1 tirada de llargs (89 compassos) Cop final

- Aprendre a ballar sardanes. Es pot demanar la col·laboració d’algun membre de la pròpia comunitat educativa o d’alguna colla sardanista de la localitat. - Crear un racó a l’aula sobre la sardana i els tres instruments de la cobla que hi participen on podem posar dibuixos, fotografies, llibres, informacions, audicions... juntament amb les aportacions dels alumnes.

2. EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú, 7 d’abril de 1895 - Barcelona, 31 de maig de 1962): La maledicció del comte Arnau 3’ 40’’ Banda amb instruments de cobla Introducció: El 1926, Eduard Toldrà va compondre aquesta obra per a tres cobles i la va estrenar al gener de 1927 al Palau de la Música Catalana, en el Festival de Cobla amb la participació de les cobles Antiga Pep (Figueres), Els rossinyols (Castelló d’Empúries) i Cobla Barcelona.

Va tenir un gran èxit. Més tard, va ser instrumentada per a orquestra pel mateix autor. Aquesta versió es va estrenar el 4 de febrer de 1930 per l’Orquestra Pau Casals i va ser dirigida pel mateix Toldrà. La transcripció per a banda va ser feta a mitjans dels anys 80 i és obra de Joan Alfonso. El mite del comte Arnau va entrar a la literatura gràcies al Romanticisme, període en què els estudiosos es començaven a preocupar per tot el tresor folklòric del poble. Molts autors de la Renaixença es van interessar pel mite i el van tractar a les seves obres. Des dels poetes dels Jocs Florals, passant per Verdaguer i Carner fins a Segarra, la majoria li han dedicat algunes planes. Joan Maragall va sentir una predilecció especial pel comte Arnau. Durant anys va anar madurant la vida del personatge i va publicar-la en tres etapes: Visions & Cants, Enllà i Seqüències. Cada una d'aquestes parts correspon a una etapa diferent de la vida del comte Arnau. Aspecte a destacar: Música descriptiva de la llegenda d’aquest mite Activitats didàctiques: - Treballar amb els nens el text del fragment final del Cant VI del poema escrit per Joan Maragall que correspon a la part de l’obra musical que escoltarem al concert.

Correràs per monts i planes per la terra que és tan gran, muntat en cavall en flames que no se’t cansarà mai. El teu pas farà basarda com el pas del temporal. Totes les veus de la terra cridaran al teu voltant. Te diran ànima en pena Com si fossis condemnat.

És important fer que els nens s’adonin de la relació entre el text i el desenvolupament musical del fragment de l’obra. A l’inici, s’expressa una atmosfera misteriosa i expectant que després evoluciona cap a una dinàmica d’intensitat creixent i accelerada. - Treballar el regulador creixent de l’inici de l’audició. Comença amb un pianíssimo i evoluciona cap a un fortíssimo, marcant així l’efecte de proximitat del galop del cavall que s’acosta. Es poden fer exercicis amb la veu o amb instruments per treballar els reguladors creixents, decreixents i la combinació d’ambdós. - Treballar l’estructura de l’audició per a un millor seguiment i pensar si hi ha relació entre l’expressivitat de la música i el significat del text del poema.

Introducció

Exposició Enllaç

Desenvolupament Coda

Galop: aproximació

Tema A Galop Perill

Tema B Humor popular

4 acords dissonants

Tema B Humor sinistre

Tema A Galop diabòlic

Caixa. Galop etern Maleït

3. JOAQUIM SERRA (Peralada, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957):

Impressions camperoles

Introducció: Joaquim Serra va ser un il·lustre compositor català que des de ben jove va mostrar un gran talent creatiu, aquesta obra la va escriure quan només tenia dinou anys. Els músics de la segona dècada del segle XX pensen que la cobla pot anar, musicalment, més enllà de la sardana. Es comencen a escriure “Gloses”, és a dir, composicions on es presenta un tema tradicional i se’n fa un desenvolupament. La primera glosa va ser escrita per Eduard Toldrà amb el títol “Danses de Vilanova”. I es van començar a convocar premis per fomentar composicions que n’ampliessin les possibilitats creatives. El jove Joaquim Serra, amb l’atreviment propi de la seva joventut, va fer-ne un tema de format lliure amb un estil impressionista i descriptiu. Va guanyar el premi Sant Jordi del Foment de la Sardana de Barcelona. Fins i tot el seu pare, un gran mestre empordanès de la sardana, si bé en un primer moment va veure amb un cert recel la composició del seu fill, va reconèixer posteriorment l’originalitat de l’obra. Joaquim Serra, convençut de la seva proposta, no va dubtar a presentar-la a l’esmentat concurs. El fet de guanyar el primer premi va significar un valuós reconeixement, però el més important va ser que una obra escrita de forma gairebé experimental aviat esdevingué un referent indiscutible en el repertori de música de concert per a cobla. Aquesta suite va ser composta per a cobla el 1927 i va ser el mateix Joaquim Serra qui la va instrumentar per a orquestra simfònica el 1937. La versió per a banda està signada per Joan Alfons, pels volts de 1960. Consta de cinc moviments: 1. “Albada” 3:51 Dibuixa poèticament la sortida del sol. 2. “Mainada jugant” 2:23 Juga amb els llunyans i riallers jocs infantils. 3. “Sota els pins” 5:06 Música serena, contemplativa i tendra. 4. “La vall dels ecos” 2:18 Moviment curt, curiós i original, on breus idees temàtiques són repetides per les trompetes amb efecte d’eco. 5. “La Festa” 3:08 Representa l’alegria de la dansa present en totes les festes catalanes. És interessant destacar la magistral combinació dels dos temes principals junts. Al concert, escoltarem el quart i cinquè moviment, “La vall dels ecos” i “La festa”.

Impressions camperoles : “La vall dels ecos” 2’ 12’’ Banda amb tenora i t ible

Aspecte a destacar: Composició amb l’efecte sonor de l’eco

Activitats didàctiques:

- Mirar el fragment de “La vall dels ecos” del vídeo d’aquest concert gravat a Mèxic per l’orquestra OSUANL el 16 de juny del 2011 i dirigida per Josep Ferré. Referència: vimeo.com 25262674

- Comentar les diferents versions d’una mateixa música. El vídeo mostra la interpretació de l’obra amb una orquestra, mentre que el concert serà interpretat amb la formació de la banda, per tant el timbre que és com el color sonor serà diferent segons l’agrupació instrumental.

- Crear un racó a l’aula sobre la Banda de Música on podem posar dibuixos, fotografies, llibres, informacions, audicions... juntament amb les aportacions dels alumnes. - Treballar l’estructura musical. Tema A Tema A’ Enllaç Tema B Enllaç Tema B’ Tema A Tema A’ Enllaç

- Veure que hi ha tres parts i que la central és diferent. 1. El tema de la primera part està fet de petites cèl·lules melòdiques amb un marcat aire rítmic i juga amb la repetició d’aquest motiu sempre fent “forte” i “piano”. Podem fer un treball de resposta corporal amb els nens per copsar el canvi d’intensitat talment fent l’efecte d’eco. 2. Amb un enllaç, passem a la segona part, en la qual se’ns presenta un tema amb una alegre melodia que repeteix una part després d’un curt enllaç entremig. 3. A la darrera part, tornem a sentir el tema inicial amb aquest marcat aire d’eco, tot fent les repeticions fort - fluix i acaba amb un enllaç que ens porta a una cadència final suspensiva. - Treballar la melodia del tema B. Fer un treball de lectura musical amb els elements rítmics i melòdics. Interpretar-lo amb diferents instruments melòdics. Fer grups de nens i anar passant la melodia com una cadena.

- Fer una dramatització. Un cop escoltada l’audició i analitzada l’estructura, en una sessió posterior expliquem una possible descripció d’uns fets que se succeeixen seguint la música. Aquesta narració és totalment lliure i cadascú pot crear la que li sembli més adient. Representar amb moviment els fets de la narració sense fer cap so. Situar el fenomen a la vall d’una muntanya.

Hi ha un petit grup de nens que fan de pastor que, juntament amb el gos del ramat, busquen una ovella que s’ha perdut. Quan sona fort, els nens que fan de pastor faran un ampli moviment amb els braços que determinarem prèviament. Quan sona fluix, un petit grup que farà de muntanya mourà els braços tot fent un moviment similar, però més petit ja que l’eco sonarà més fluix. Sentirem l’enllaç com un impàs per donar lloc a la intervenció d’un altre grup de nens i nenes que estaran agafats en rotllana, seran les ovelles que formen el ramat. En sentir el tema B començaran a giravoltar alegrement (16 compassos), de sobte la música canvia amb un petit enllaç, es tracta d’un llop que volta per la zona. Totes les ovelles queden quietes. El llop marxa, llavors tornem a sentir només la primera part del tema B i les ovelles tornen a voltar encara que una mica espantades. Tot seguit apareix el tema A, el pastor segueix fent el seu tema buscant l’ovella perduda, l’eco contesta. Finalment, amb la música de l’enllaç final, el pastor troba l’ovella, l’agafa i la porta amb les altres lentament com renyant-la amb el tempo que marca la música, tranquil, però una mica amoïnat per tot el que ha patit mentre la buscava. Fóra bo que, en diferents sessions, els nens i les nenes poguessin provar de fer diferents personatges per tal d’aconseguir més atenció en l’audició en funció del paper que interpreten.

4. JOAQUIM SERRA (Peralada, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957):

Impressions camperoles : “La festa” 2’ 57’’ Banda amb tenora i tible

Introducció: La mateixa introducció de la peça anterior Aspecte a destacar: Combina dos gèneres musicals: la sardana i la giga. La giga és una dansa barroca d’origen popular i caràcter festiu amb que acostumen a acabar les suites barroques. Amb la tria d’aquesta dansa per a cloure la suite, Serra recorda a l’oient que l’obra utilitza materials populars, però té pretensions de música artística, “clàssica”.

Activitats didàctiques:

- Mirar el fragment de “Festa” del vídeo d’aquest concert gravat a Mèxic per l’orquestra OSUANL el 16 de juny del 2011 i dirigida per Josep Ferré. Referència: vimeo.com 25262674

- La tonalitat de la suite està en Fa Major, una tonalitat que es coneix com a pastoral, la qual s’adiu amb l’ambient que proposa l’obra, Impressions Camperoles.

- Treballar el concepte de “Suite per a cobla”. D’una banda, de la paraula suite se’n desprèn una sèrie de conceptes com ara: danses, barroc, música clàssica, de prestigi, culta, internacional. I d’altra banda, de la paraula cobla se’n desprèn tota una altra sèrie de conceptes ben diferents com ara sardana, cultura popular, música catalana. Amb els alumnes de cicle superior es pot treballar aquest gènere de Suite per a cobla que es pot identificar en la pròpia l’audició i es poden presentar, de forma general, alguns dels conceptes esmentats.

- Fer una audició col·lectiva d’una interpretació per a orquestra que podrem trobar fàcilment en algun enregistrament (per exemple Disc d’or del Palau de la Música o a Spotify) i proposar diferents aspectes a observar com si fossin reptes.

* Heu notat si hi ha algun tema rítmico-melòdic que es va repetint? Sí que n’hi ha.

* Quantes vegades apareix el tema? Descobrirem que es repeteix quatre vegades

* Us heu fixat si hi ha una introducció? Com és? Descobrirem que hi ha una llarga introducció que dura 57 segons.

* En alguns moments determinats apareix un petit instrument de percussió de metall, quin és? El triangle En quins moments fa les seves intervencions? Escoltar atentament quan apareix el triangle i fer algun senyal concret o comptabilitzar les picades que fa en algunes frases llargues (per exemple, onze vegades a la segona vegada que apareix el tema) i en algunes frases curtes.

- Fer entre tots, un esquema de l’estructura de l’audició

Introducció És llarga. Sona forte. Al final l’oboè fa de solista amb el tamborí per donar pas a la presentació del tema

1a vegada del tema

L’interpreta l’oboè amb la corda Fa Major.

2a vegada del tema

L’interpreta només la corda. Mode menor. Acaba amb un enllaç

3a vegada del tema

Interpretació tutti. Mode Major. Forte. Acaba amb un enllaç de transició

4a vegada del tema

Tutti. Forte. Apoteosi. Fa Major

Final Epíleg più mosso ( més ràpid)

5. JORDI LEÓN (Barcelona, 15 d’abril de 1952):

Petita suite de cançons catalanes : “La Margarideta” 1’ 30’’ Quintet de vent Introducció: El quintet de vent Solistes de Barcelona, format bàsicament per músics de la Banda Municipal de Barcelona (que va portar a terme una important labor cambrística durant els anys 80 i 90), fou qui va encarregar una suite basada en cançons i danses populars catalanes a Jordi León, músic també de la Banda Municipal de Barcelona i, alhora, bon coneixedor dels instruments de vent i del repertori tradicional del nostre país. Aquesta suite, composta el 1988, està estructurada en cinc moviments:

- “La filadora” - “La presó de Lleida” - “La Margarideta” - “Ball cerdà” - “Quan plou i fa sol... el cargol treu banya”

En aquesta peça, la flauta (del quintet de vent) és rellevada pel flautí, que assumeix un paper de caire flabiolístic. Aspecte a destacar: Arranjament d’una cançó popular catalana per a quintet de vent.

Activitats didàctiques:

- Conèixer la cançó popular catalana “La Margarideta”. Explicar l’argument. Presentar diferents estrofes.

1. Margarideta, lleva’t de matí,

que n’és tard de matinada;

Margarideta, lleva’t de matí,

Que n’és tard del de matí.

Prou me’n llevaria jo,

si mitgetes en tenia;

prou me’n llevaria jo

però mitgetes no en tinc, no. (2. faldilles, 3. sabates, 4. camisa, 5. soneta...)

Pere va a la plaça,

Pere ja li compra,

Pere ja se’n torna,

Pere ja és aquí!

Margarideta, lleva’t de matí.

- Adonar-nos que hi ha un diàleg entre els personatges de la cançó i un narrador. Cantar la cançó fent tres grups i cadascun canta una part de l’estrofa segons el personatge: Pere, Margarideta i Narrador.

- Escoltar l’audició de la cançó “La Margarideta” de la suite de Jordi León sense dir el títol de la cançó. Reconèixer la cançó que ja coneixen.

- Fixar-nos que els instruments que interpreten l’obra juguen amb el concepte musical del diàleg al llarg de tota la composició, creant una gran riquesa tímbrica i sonora plena de dinamisme. Aquest és un recurs que podem trobar en moltes obres.

- Fixar-nos en el paper destacat del flautí o “piccolo” i les diverses funcions que interpreta: cantant la primera frase del diàleg, cantant la resposta a una frase suspensiva, fent enllaços entre frases, fent brodadures...

- Treballar el flautí. Característiques físiques i sonores de l’instrument. Buscar semblances i diferències amb la flauta dolça.

- Presentar el Quintet de vent com a forma d’agrupació musical. Aprendre els noms dels instruments que habitualment el formen: flauta travessera, oboè, clarinet, fagot i trompa. Observar que hi ha quatre instruments de vent fusta i un de vent metall.

6. MANEL OLTRA (València, 8 de febrer de 1922):

Suite primerenca : “Rondalla” 1’ 46’’ Quintet de vent Introducció: Manel Oltra ha escrit una gran varietat de música que abasta la pràctica totalitat del gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, música simfònica, cançons amb lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Albertí, entre d’altres. Ha destacat especialment en els camps de la música coral i de la música de concert per a cobla, i és autor d’una trentena de sardanes de gran nivell musical. A l’igual que l’obra de Jordi León, fou el quintet de vent Solistes de Barcelona qui va encarregar una obra al mestre Oltra, el qual es va basar en la seva “Suite primària” per a cobla i dos clarinets, per confeccionar aquesta composició cambrística. Per tal d’establir una relació amb el títol de l’obra inicial, la va anomenar “Suite primerenca”. Aquesta suite consta de cinc moviments 1r moviment: “Portada”

2n moviment: “Madrigal” 3r moviment: “Rondalla” 4t moviment: “Nocturn” 5è Moviment: “Festiva” Al concert escoltarem el tercer moviment titulat “Rondalla”, es tracta d’una melodia molt alegre i juganera. Amb paraules de Jordi León «La Rondalla es podria considerar la il·lustració musical d’un conte imaginari». Aspecte a destacar: Copsar l’estructura binària, tema A i tema B.

Activitats didàctiques:

- Escoltar atentament l’audició i copsar amb els alumnes l’estructura musical: A B A B A - Sentir la pulsació de la música i parar atenció a l’obstinat rítmic del fagot. Marcar amb les mans a les cuixes l’obstinat del tema A. - Observar la clara diferenciació que hi ha entre uns instruments que fan la melodia i uns altres que fan l’acompanyament. Observar que en el tema A els instruments amb un timbre més agut fan una melodia alegre i juganera, mentre que els instruments amb un timbre més greu fan un acompanyament que juga amb un efecte de contrapunt. - Comptar quants compassos té el tema A. Descobrir que la primera i la segona frase A tenen 14 compassos; en canvi, a la tercera frase A, n’hi ha 18. Aquesta última frase A presenta tot el tema, però allarga una mica el final amb un aire insinuant i de continuïtat ja que, en el conjunt de l’obra, prepararia l’enllaç del moviment que vindria a continuació. - Crear una música amb instruments de percussió i flauta dolça que segueixi l’estructura de l’obra treballada. - Treballar el concepte d’anacrusi a partir de la melodia del tema A. Caminar lliurement per l’espai mentre sona el tema A, marcant la pulsació a cada passa. A la part B, quedar aturats. - Explicar que la paraula rondalla és un sinònim de conte. A partir d’aquesta idea de Jordi León «La Rondalla es podria considerar la il·lustració musical per a un conte imaginari», es pot proposar als nens la invenció d’un petit conte inspirat en la idea musical del fragment. Es pot escoltar vàries vegades l’audició, pensar on podem situar l’argument, fixar-nos en les parts de l’obra i, entre tots, construir la idea del conte o bé, fer un treball individual. Es podria proposar continuar aquest treball de composició literària a l’àrea de llengua.

7. . JOAN ALBERT AMARGÓS (Barcelona, 2 d’agost de 1950): Concert popular per a Banda simfònica : “La ratolinesa” (polca) 2’ 44’’ Banda Introducció: L’any 1983, Joan Albert Amargós va rebre l’encàrrec de compondre una obra per a la Banda Municipal de Barcelona d’uns quinze minuts de durada. En aquell moment, Amargós estava participant en un projecte vinculat amb l’equip de Tradicionarius i va voler fer una obra relacionada amb la cultura popular, però amb una harmonització moderna i un tractament contrapuntístic que oferís un punt de contemporaneïtat. La melodia del tema, alegre i simpàtica, està basada en una cançó popular catalana titulada “La ratolinesa”. Aquesta cançó es considera procedent de Sant Julià de Vilatorta, a la Plana de Vic. Per Carnestoltes es ballava aquest ball que per la seva coreografia ens recorda el de l’Indiot, ja que la seva característica és l’elevació de ponts per sota dels quals han de passar totes les parelles. Aspecte a destacar: Arranjament modern d’una cançó popular. Reconeixement de la melodia i de les seves diverses variacions. Activitats didàctiques: - Fer un treball de llenguatge musical a partir de la partitura de la cançó. - Llegir el ritme. - Dir el nom de les notes sense entonació seguint la pulsació. - Dir el nom de les notes seguint el ritme. - Cantar les frases per imitació del mestre. - Treball amb fonomímia. - Cantar amb entonació individualment o col·lectivament.

- Diàleg entre grups. - Lectura interioritzada només amb fonomímia de tota la partitura o d’alguns fragments. - Escriure al pentagrama la partitura de la cançó. - Fer interpretar als nens la partitura del tema amb instruments melòdics com ara la flauta dolça. - Treballar el ritme de la polca partint de la següent polirítmia: Es pot treballar com a dues cèl·lules rítmiques; un grup de la classe pica un ritme i un altre grup pica l’altre ritme. Es podria fer picar amb timbres diferents, per exemple uns amb les mans i els altres amb els peus. Un tercer grup pot cantar la melodia o interpretar-la amb un instrument melòdic. Amb nens més grans, es pot fer picar la polirítmia a dues mans amb timbres diferents o amb dues parts diferents del cos. - Practicar el ritme de la polca amb instruments de percussió. Un grup pica el primer ritme de contratemps amb un instrument de percussió amb timbre agut mentre que un altre grup pica l’altre ritme a temps amb una percussió de timbre més greu. Ambdós coincideixen en el mateix final típic de la polca. Un tercer grup pot cantar o interpretar la melodia de la cançó. Timbre agut (per exemple: caixa xinesa): Timbre greu (per exemple: pandero): - Mostrar un fragment de la partitura real del concert, a tall d’exemple, per veure la doble lectura de les notes. D’una banda, una lectura en horitzontal on cada músic interpreta la seva veu i, de l’altra, una lectura en vertical tal com la llegeix el director amb una visió de conjunt en la qual ha de fer el seguiment de tots els instruments alhora (consulteu l’annex). Observar la diferència i el contrast que hi ha entre aquesta interpretació lineal de cada instrument i la idea de conjunt harmònic que ha de seguir el director en el moment que les diferents veus sonen de forma simultània i, alhora, fer adonar que nosaltres, com a públic, escoltem aquesta música de conjunt que el director imagina prèviament. Per fer aquesta activitat, fora bo disposar de la projecció de la partitura des d’un canó que permetrà que els nens segueixin millor les nostres explicacions d’una forma col·lectiva.

- Comparar la partitura de la melodia de la cançó que hem treballat i interpretat prèviament amb la partitura original del compositor. Dins de la partitura original amb tots els instruments podrem descobrir també el tema que coneixem amagat entre alguna de les veus. S’aconsella la utilització del canó projector. - Explicar la diferència entre “director” i “compositor”. Posar diferents exemples.

8. SALVADOR BROTONS SOLER (Barcelona, 17 de juliol de 1959) Sax set 3’ 42’’ Septet de saxos Introducció: Aquesta obra neix de la proposta de L’Auditori de Barcelona al seu compositor per tal d’incloure una de les seves composicions en el repertori del concert. L’encàrrec demanava adreçar l’obra a un septet de saxos i presentar un tema musical tranquil i relaxant amb una durada concreta. És d’aquesta manera que Salvador Brotons, actual director titular de la Banda Municipal de Barcelona, va compondre aquesta peça que es va estrenar la primera temporada del concert “A tot vent” (2012). En paraules del mateix compositor, «es tracta d’una obra molt melòdica, lenta, poc agressiva, contemplativa, fàcil... que acaba fonent-se». La música comença molt lentament i a la part central evoluciona envers un punt culminant de tempo una mica més ràpid, agitando un poco, que de seguida torna a la calma, tornando al. El final és suggerent, s’allunya, se’n va cap amunt i queden una mena d’ecos amb aquesta idea “a tot vent” del concert, la música s’enlaira molt suaument cap al cel amb una nota molt aguda (do 5) i desapareix amb un extrem pianíssim (ppp) com un globus que es perd en les altures. Aspecte a destacar: Melodia lenta i tranquil·la que aconsegueix crear un ambient de calma i serenitat. Activitats didàctiques: - Incís: Tractant-se de l’estrena d’una obra, no es disposa, a hores d’ara, de cap enregistrament sonor perquè es pugui fer un treball previ d’audició. - Parlar de la història i els orígens de la família dels saxos. Va ser inventat per Adolphe Sax el 1845. És un instrument de la família de vent fusta. Parlar de les embocadures dels instruments de vent. Classificar els instruments de vent de la banda en dos grups, vent fusta (una canya/doble canya) o vent metall. - El septet de saxos d’aquesta obra està format per un saxo soprano, dos saxos contralts, dos saxos tenors, un saxo baríton i un saxo baix. Treballar l’extensa família d’aquest instrument. - Mirar algun vídeo de grup de saxos per veure les diverses mides i formes dels membres d’aquesta extensa família i escoltar la seva sonoritat de conjunt. Per exemple, aquest divertit vídeo d’un grup de vuit saxos interpretant un tema molt dinàmic i accelerat titulat “Crazy Rag” http://www.youtube.com/watch?v=zrE3GQneNrg . (3’05’’) - Mirar el vídeo didàctic i instructiu del programa Atrapasons titulat “El poder de la batuta” en el qual el mateix Salvador Brotons intervé explicant el paper del director, dirigint un grup d’instruments i posant exemples musicals a partir d’un quartet de saxos. Es comenten aspectes concrets com ara tempo, levare i gest. Parlar de la funció del director en la preparació i direcció del concert. Molt recomanable.

- La música d’aquesta obra és molt intimista, molt recollida, i això contrasta amb el tempo pujat de la resta d’obres de concert. Aquest aspecte és interessant, ja que pot suposar un element trencador i sorprenent que capta l’atenció de l’oient com a element novedós i original. - Es pot parlar amb els nens de la importància de tenir moments de tranquil·litat i relaxament en les nostres vivències. Es pot plantejar una reflexió i un debat entorn d’aquest concepte i suggerir l’aportació de músiques relaxants i calmades per compartir a classe. 9. JOAN LLUÍS MORALEDA ( Santa Maria de Palautordera, 26 abril de 1943): Tirant lo Blanc 2’ 44’’ Banda

Introducció: El 1986, Joan Lluís Moraleda va guanyar el primer premi del concurs Banyoles - Ceret amb l’obra Tirant lo Blanc i va ser així com el gran públic sardanista descobrí aquest compositor que, alhora, va causar un cert impacte en el món de la música per a cobla. De tota manera, ja havia estrenat altres obres per a cobla, com Auca tràgica i mort del Plem (1973), el tríptic Les Rambles (1976) i Suite segarrenca (1978). En els anys següents, va encetar una àmplia producció per a cobla amb la qual va aconseguir nombrosos premis de composició. L’obra té un aire de llenguatge medieval que s’adiu amb el context històric de la novel·la cavalleresca. D’altra banda, molta de la música d’aquesta època s’interpretava amb instruments de doble canya, de sonoritat semblant als actuals instruments de la cobla. Moraleda utilitza un llenguatge arcaïtzant que uneix els esmentats conceptes. L’obra consta de quatre moviments:

I – “Casament del rei d’Anglaterra” II – “Desfeta i mort del gran turc” III – “Prometatge d’en Tirant i na Carmesina” IV – “Balls i festes de la gran victòria”

El fragment musical del concert “Band-re-vent-tant” correspon al final de la història, mostra una aire festiu amb la celebració del casament del protagonista. Aspecte a destacar: Petita simfonia en quatre temps d’un poema cavalleresc.

Activitats didàctiques: - Presentar Tirant lo Blanc com l’obra més important de l’escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d’Or valencià. Sembla que fou escrita entre 1460 i 1464, publicada a València el 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1551), a l’italià (1538), al francès (1737) i

modernament ho ha estat a l’anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot com una de les obres salvades de la crema de llibres. Tirant lo Blanc és la primera novel·la dins de la literatura universal en què apareix un heroi de ficció de “carn i óssos”, com un personatge quotidià amb sentiments i defectes. L’obra és el resultat de la suma de moltes novel·les, cadascuna amb més o menys entitat pròpia, vertebrades per la presència del protagonista, per una llengua comuna i per una visió totalitzadora del món. - Parlar del tipus d’herois que coneixen. Quins són de ficció. A través de quins mitjans es donen a conèixer, per què són valorats, quina repercussió social tenen... Pensar altres tipus d’herois que siguin persones reals, la seva projecció social, la responsabilitat que comporta aquesta imatge pública, importància dels mitjans de comunicació... - Escoltar atentament l’obra i analitzar l’estructura Introducció 4 comp.

Tema A 8 comp. mezzoforte Obstinat rítmic corxeres negra

Tema B 8 comp. mezzoforte

Tema B 8 comp. piano

Tema C 8 comp. Canvi de ritme

Tema A 8 comp. Obstinat rítmic a negre

Tema D 8 comp. Flautí

Tema E 8 comp. Flautes i flautí

Tema F Canvi de ritme

Tema A 8 comp. forte

Tema B 8 comp. mezzoforte

Tema B 8 comp. piano

Tema B 8 comp. mezzoforte

Tema B 8 comp piano

Música solemne Vent metall Final triomfal amb timbales, plats i tota la banda

- Fer un treball de l’obra en vàries sessions. 1. Observar que hi ha un obstinat rítmic que sempre hi és present. Caminar lliurement per l’espai seguint la pulsació de l’obstinat. 2. Un grup de nens camina en rotllana marcant suaument l’obstinat. Un altre grup representarà el tema A i un altre el tema B, poden tenir mocadors de diferents colors. Han d’entrar a la rotllana quan sona el seu tema. Farem un treball de reconeixement dels temes que s’alternen. Es pot demanar que marquin el contrast dels diferents canvis d’intensitat. 3. Com a treball de cloenda, proposar als nens que pensin entre tots uns moviments corporals que lliguin amb les frases musicals. Decidir quins moviments coreogràfics ens agraden més. Col·locar-nos drets en forma de quadrat. Un grup marca suaument l’obstinat amb un instrument de percussió o amb el cos. Un altre grup marca el tema A, un altre grup marca el tema B i un quart grup marcarà els temes C, D, E i F com a parts diferenciades de la resta, ja que presenten un marcat canvi de ritme. Tots junts fent un moviment igual per marcar el final de l’audició.

10. RAIMON (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) i SALVADOR BROTONS (Barcelona, 17 de juliol de 1959):

Tribut a Raimon : “Al vent” 2’ 22’ Banda

Introducció: “Al vent” és un dels èxits més grans del cantautor valencià Raimon. Va ser estrenada el 20 d'octubre de 1959, i, a dia d’avui, encara és una de les cançons que més sonen dins el panorama musical de cantautors en català. Aquesta cançó, que ja té més de 50 anys, ha estat traduïda a nombrosos idiomes i segueix plenament vigent, ja que es tracta d’una cançó de caire pacifista i internacionalista. Està considerada com una part de la banda sonora del procés de transició. A l’octubre de 2010, en el marc dels actes Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010, es va celebrar el cinquantè aniversari de la cançó “Al vent” amb l’estrena de Tribut a Raimon, una adaptació del compositor Salvador Brotons, juntament amb altres cançons representatives de Raimon arranjades per ser interpretades per banda i cors. Hi van actuar més de 400 cantaires de la Federació de Cors Clavé i de la Federació d’Entitats Corals, acompanyats de la Banda Simfònica de Badalona. En el concert “A tot vent”, sentirem un fragment d’aquesta obra, el que correspon a la secció principal del tema de la cançó sense els cors. Aspecte a destacar: Arranjament per a banda d’una cançó d’autor.

Activitats didàctiques:

- Escoltar la cançó interpretada per Raimon. Es pot fer ús d’alguna de les múltiples versions que es troben a Internet.

- Llegir la lletra de la cançó i seguir-la, tot escoltant una interpretació del compositor.

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. La vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor; però nosaltres Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent,

els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del món. - Cantar tots junts la cançó “Al vent” - En Raimon és un cantautor. Explicar aquest concepte com a persona que sol escriure i interpretar la lletra i música de les seves pròpies cançons. S’acostumen a incorporar elements de temàtica social, política i filosòfica. Durant un temps i en un context determinat aquest tipus de cançó es va conèixer com a “cançó protesta”. Podem parlar i presentar altres cantautors coneguts. - Escoltar la versió de l’arranjament de Salvador Brotons per a banda i cors. Observar la diferència de color vocal entre la interpretació d’un solista i la interpretació d’un cor mixt. En el concert “A tot vent” es farà una interpretació únicament instrumental, sense els cors. - Es poden escoltar versions de la cançó en algun altre idioma. Comentar quins canvis sonors copsem. - Als 21 anys, Raimon es trasllada a València i comença a estudiar Història i a descobrir la pròpia cultura, és en aquest moment que compon “Al vent”, que serà la seva primera cançó sorgida de l’experiència, com ell mateix explica, d’anar de paquet en un trajecte amb moto. Demanar als alumnes que busquin cançons el text de les quals reflecteixi el desig d’expressar una experiència, una emoció, un sentiment. Portar a la classe de música les gravacions d’aquestes cançons i demanar que facin una presentació abans d’escoltar-les. Comentar-les entre tots.

11. JOAN LAMOTE DE GRIGNON (Barcelona, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 11 de març de 1949): Sherzo sobre un tema popular : “La filadora” 3’ 37’’ Banda amb tenora i tible Introducció: Scherzo sobre un tema popular (La filadora), escrita el 1897, va ser la primera obra orquestral important de Joan Lamote de Grignon i que, segons consta al manuscrit original de la partitura, va ser revisada i reorquestrada el 1910. Entre el 1916 i el 1920 va ser interpretada set vegades dins la programació de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, al costat d’obres dels grans compositors. El mateix autor en va fer una versió per a gran banda en què incorpora la tenora i el tible com a elements coloristes. De la melodia de “La filadora” se’n deriva el tema principal que plana damunt tota l’obra, tant en la seva forma original com en petites transformacions de caràcter motívic. L’estructura general de l’scherzo respon a un pla molt equilibrat que trenca l’estructura clàssica de l’scherzo, però que conserva l’esperit juganer i el caràcter desimbolt originari.

Aspecte a destacar: - Arranjament d’una cançó popular amb un tractament de contrapunt en què la banda mostra una àmplia gamma de sonoritats i registres. Activitats didàctiques: - En aquesta obra el director demanarà la participació del públic, per tant és important aprendre a cantar la cançó “La filadora” en la qual es basa l’audició. Haurem d’estar atents a les indicacions del director per saber en quin moment participarem amb algun tipus de moviment, cant o algun obstinat, i per saber en quin moment finalitza la nostra participació. És important remarcar aquest aspecte perquè, un cop finalitzada la col·laboració, el concert continuarà i es necessitarà un ambient d’escolta per poder seguir-lo amb normalitat.

1. Un pobre pagès tenia una filla, tenia quinze anys i encara no fila. Tralarà, la, la, la, primfila, primfila, tralarà, la, la, la, primfila i se’n va. 2. La nit de Nadal, que és nit d’alegria, pren filosa i fus, dóna un tomb per vila. Tralarà, la, la, la... 3. N’encontra el galant, el qui ella volia:

- D’on veniu, Joan? - On aneu, Maria? Tralarà, la, la, la ...

4. A cal teixidor, que hi tinc peça ordida, - Quantes canes hi ha, hermosa Maria? Tralarà, la, la, la ...

Segons el cançoner de Joan Amades, aquesta cançó era coneguda popularment per “La gandula”, nom que s’estenia al ballet que l’acompanyava. «L’elaboració del teixit a pagès era indústria casolana. Les dones filaven el cànem o el lli collit en els propis camps i un cop tornada la borra fil, el portaven a casa del teixidor perquè els en fes la mena de teixit que els convenia. Per les terres de muntanya i les contrades ramaderes feien semblantment amb la llana que teixien els mateixos pastors per procediment diferent al lli filat per les dones. La Maria malfeinera de la cançó que només filava la nit de Nadal quan tothom feia festa diu que portarà la filada a cal teixidor on té una peça de fil posada a l’ordidor [...] Aquesta era una de les cançons que formaven part del programa del teatre rústic que s’havia fet per carnestoltes al Berguedà. Mentre la parella rondava i es lliurava a un ballet fet al so de la mateixa tonada de la cançó, un personatge que simulava ésser el teixidor feia veure com si teixís amb un teler antic de banzim-banzam i accionava de manera visible i exagerada per fer com si treballés». (Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner. Editorial Selecta) - Quan els nens coneguin la cançó podem escoltar l’audició de l’scherzo de J. Lamote i reconèixer la melodia de la cançó, tot observant la riquesa rítmica i instrumental amb què es desenvolupa aquest fragment de l’obra. - Saber que la paraula “scherzo” en italià significa broma o joc. Es tracta d’una composició de característiques formals i mètriques similars a les del minuet, al qual substituí progressivament en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, obres de cambra, etc) a partir del final del segle XVIII. Els seus trets distintius principals –respecte al minuet– són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic. Tradicionalment conserva el compàs ¾ i la forma ternària. Lamote s’adapta a l’esquema de l’scherzo i conserva l’esperit i el caràcter desimbolt d’aquest tipus de composició.

- A partir de l’audició, fer un treball d’anàlisi de l’estructura tenint en compte que en el concert s’interpretarà un fragment de l’obra.

Tema A Interpretació de dues estrofes de la cançó, de 16 compassos cadascuna.

Tema B Variacions del tema A 1. Diàleg entre solistes i tota la banda. 2. Interpretació d’instruments greus. Piano. Crescendo.

Tema A Interpretació de 8 compassos d’una estrofa i 16 de la segona.

Enllaç Molt breu, per connectar amb la repetició.

Tema A

Interpretació d’una sola estrofa de la cançó de 16 compassos.

Tema B Variacions del tema A 1. Diàleg entre solistes i tota la banda. 2. Interpretació d’instruments greus. Piano. Crescendo.

Tema A Interpretació de 8 compassos d’una estrofa i 16 d’una segona.

Final Introducció timbales. Dos compassos del tema A es van passejant per diferents instruments. Quatre acords finals V I V I (p. p. f. f.)

- A tall informatiu i de cara al professorat, val la pena saber que en una composició habitual de la forma musical scherzo, el tema B generalment està interpretat per un “trio”, que no vol dir que estigui necessàriament escrit per a tres instruments com el seu nom indica. El “trio” és la secció mitjana d’una peça musical en forma ternària que contrasta amb la secció inicial, normalment és d’un caràcter més íntim i líric. En els seus inicis s’interpretava amb tres instruments, d’aquí el nom, però de mica en mica es va deixar de fer així i, tot i conservar-ne el nom, es va seguir executant amb una textura més lleugera de pocs instruments. Si parem atenció podem observar aquesta característica en l’audició de l’obra. 12. JOAN BAPTISTA LAMBERT (Barcelona, 21 de juliol de 1884 - 1945): “El gegant del pi” (sardana) 2’ 45’’ Banda amb i nstruments de la cobla Introducció: La importància de la figura de J. Baptista Lambert s’expressa des d’un ampli vessant com a compositor, director i pedagog català. Inicia els seus estudis de piano des de ben jove. La seva producció musical s’adapta a gran diversitat de gèneres; música religiosa, sarsueles, obres simfòniques, corals, cançons, sardanes... Va rebre moltes distincions i nombrosos premis nacionals i internacionals. En el camp docent, va dirigir diferents i prestigioses escoles de Música i va col·laborar en la confecció del “LAZ, Método graduado de solfeo” que va fer conjuntament amb Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois (El nom de LAZ sorgeix de la inicial dels tres cognoms). Aquest tractat de solfeig en cinc volums ha estat un material bàsic a les escoles de música durant molts anys. La sardana “El gegant del pi” va ser composta el 1910 i és una de les disset sardanes que va compondre J. Baptista Lambert. El tema principal està encomanat al flabiol, que és l’instrument que, tradicionalment, acompanya les comparses de gegants. Aspecte a destacar: Transformació d’una cançó popular catalana en una sardana. Activitats didàctiques: - Escoltar la sardana sense dir el títol de la cançó. Reconèixer-la. Comptar quantes vegades podem cantar l’estrofa sencera. Trobarem que cada part B es pot cantar tres vegades, mentre que a la part A, el músic fa una variació de la cançó creant una melodia pròpia. - Recordar la cançó que ja coneixen. Cantar les diferents estrofes. Amb els nens que estudien flauta es pot interpretar en dues tonalitats diferents; una de més aguda començant amb la nota si

(només utilitzarem la mà esquerra) o una versió més greu començant amb la nota mi (utilitzant també la mà dreta). - Aprofundir en el coneixement del flabiol com a instrument de la cobla i com a instrument de la cultura popular. Observar les semblances i diferències amb la flauta dolça. - Analitzar l’estructura d’aquesta sardana tot comptant els compassos de les tirades de curts i de llargs.

Introit A 1 tirada de curts de 25 compassos

A 1 tirada de curts de 25 compassos

B 1 tirada de llargs de 44 compassos

B 1 tirada de llargs de 44 compassos

Cop final

- Es pot mirar el vídeo de la ballada de gegants de la Plaça del Pi fent observar com es mouen i ballen els gegants. - Es pot buscar informació dels gegants i colles geganteres de la pròpia ciutat, portar fotografies i fer un racó a classe amb les imatges recopilades.

Material Complementari

Un dels objectius que es proposa el concert “Band-re-vent-tant” és donar a conèixer alguns

compositors de la música catalana.

A continuació, us presentem un material complementari que pot ser d’utilitat.

1. Recull amb el retrat fotogràfic de tots els compositors

2. Recull amb el retrat il·lustrat de tots els compositors

3. Graella amb els noms dels compositors

Amb aquests tres documents es poden preparar unes cartes individuals. Si es vol, es poden

ampliar.

- Es poden utilitzar per relacionar les imatges fotogràfiques, amb les il·lustrades i els noms dels

compositors.

- Es poden penjar a l’aula per fer un reforç visual.

- Es pot demanar que ordenin els músics per ordre cronològic.

Un cop estiguin familiaritzats, es poden repartir les cartes entre els nens de la classe i els

proposarem que siguin capaços de relacionar les imatges i les dades. Caldrà que busquin amb els

companys les cartes que es poden relacionar per fotografia, il·lustració i nom del compositor.

S’ajuntaran i formaran un grup de tres. Comprovarem que ho han fet correctament.

D’altra banda, es podria confeccionar una quarta graella amb els títols de totes les obres del

concert i ampliar el grau d’associació de dades (imatges, noms dels compositors i títol de l’obra).

FOTOGRAFIES DELS COMPOSITORS

IL·LUSTRACIONS DELS COMPOSITORS

DADES DELS COMPOSITORS

JOAN ALBERT

AMARGÓS

Barcelona, 2 d’agost de

1950

SALVADOR BROTONS

Barcelona, 17 de juliol de 1959

JULI GARRETA

Sant Feliu de Guíxols, 12 de març del 1875 - 2 de desembre del 1925

JOAN BAPTISTA

LAMBERT

Barcelona, 21 de juliol de l'any 1884 – 1945

JOAN LAMOTE DE

GRIGNON

Barcelona, 7 de juliol de 1872 – Barcelona, 11 de

març de 1949

JORDI LEON

Barcelona, 15 d'abril de 1952

JOAN LLUÍS MORALEDA

Santa Maria de Palautordera, 26 abril de

1943

MANEL OLTRA

València, 8 de febrer del 1922

RAIMON

Xàtiva, 2 de desembre de 1940

EDUARD TOLDRÀ

Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril del 1895 -

Barcelona, 31 de maig del 1962

JOAQUIM SERRA

Peralada, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de

novembre de 1957

Professorat Per saber-ne més Una mica de… - BANDA DE MÚSICA És un conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió al qual de vegades s’incorpora el contrabaix. Tot i que les bandes de música siguin similars a les orquestres en les seves disposicions, són agrupacions ben diferents. Les bandes de música, a diferència de les orquestres, no estan basades en els instruments de corda sinó en els de vent. Malgrat tot, hi ha bandes, com ara les simfòniques, amb instruments de corda com els violoncels o contrabaixos. La paraula “banda”, pel seu significat com a faixa o insígnia militar, podria estar relacionada amb aquest tipus de formació musical, perquè en els seus orígens les bandes estaven íntimament lligades al món militar. Aquestes bandes complien una funció organitzativa en el combat, a més a més de ser inspiradores de les tropes amb himnes o cançons nacionals. El desenvolupament i millora de les bandes segueix una història paral·lela al desenvolupament de la millora d’alguns instruments, així com a l’aparició d’altres de nous, com ara el clarinet o el saxofon. - BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA La Banda Municipal de Barcelona és una institució de llarga tradició fundada l’any 1886. Va tenir una gran transcendència social en l’època de la seva fundació, amb l’apropament de la música dels grans autors a les masses populars, en un moment en què l’art estava reservat als membres de les classes més benestants. Amb el pas del temps, la Banda ha esdevingut part indissoluble del panorama festiu de la ciutat amb la participació continuada en tots els esdeveniments d’importància de la ciutat, com per exemple, La Mercè, el Grec, la Diada Nacional de Catalunya, Santa Eulàlia, el Cicle de Concerts de L’Auditori, etc.

Un tret característic de la Banda Municipal de Barcelona és que incorpora en el seu conjunt la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí. Va ser Joan Lamote de Grignon, director de la banda entre 1914 i 1939, qui va introduir aquests instruments el 1920, buscant una brillantor orquestral. En aquella època, la plantilla de la banda era de 88 músics, mentre que actualment és d’uns 55. Lamote va promocionar interpretacions musicals amb grups de gran format, amb les famílies completes. Juntament amb la direcció de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fundada per ell mateix, esdevingué l’eix vertebrador del simfonisme tant a la ciutat com arreu de Catalunya i d’Espanya. Al llarg dels anys, la plantilla de la banda s’ha anat reduint, perdent part de la idea simfònica de Lamote. Aquests tres instruments s’han mantingut a la Banda de Barcelona, però s’han perdut a la resta i s’han associat a la idea d’instruments per a música de cobla. En el programa del concert “A tot vent” trobem tres compositors que han estat directors de la Banda Municipal de Barcelona: Joan Lamote de Grignon (entre 1914 i 1939), Joan Lluís Moraleda (entre 2007 i 2008 com a director adjunt) i Salvador Brotons (des de 2008).

- COBLA La cobla és una agrupació musical que està formada per onze músics que toquen dotze instruments: flabiol i tamborí (a càrrec d’un sol músic), dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó (tradicionalment de pistons), dos fiscorns i contrabaix. Es tracta d’un conjunt que només es troba als Països Catalans, concretament al Principat i a la Catalunya Nord, i que es va desenvolupar paral·lelament a la sardana. La cobla va adquirir la seva forma actual durant la segona meitat del segle XIX, gràcies sobretot a les aportacions de Pep Ventura. Aquest músic va contribuir també al desenvolupament de la sardana llarga i a la difusió de la tenora, instrument construït per Andreu Toron el 1849. La cobla es distribueix en dues rengleres: la dels instruments de vent fusta, que es posa al davant, i la dels de metall, que va al darrere. Al costat dret de les dues rengleres se situa l’únic instrument de corda de la cobla: el contrabaix, normalment encordat amb tres cordes de tripa. (Molt interessant mirar el vídeo del programa Nydia, vegeu apartat enllaços.) - FLABIOL I TAMBORÍ El flabiol és un instrument de vent fusta de la família de les flautes de bec. D’uns 25 cm de llargada, està afinat en Fa (a la 11a superior), i es toca només amb la mà esquerra, ja que amb la dreta el músic toca al mateix temps el tamborí. És l’únic instrument que es conserva de l’anomenada cobla “de tres quartans” i, encara, de les antigues cobles de joglars o ministrers. En la interpretació de sardanes, és l’encarregat de fer les indicacions sonores (l’introit i els contrapunts) oportunes per guiar la cobla en la interpretació, ja que no hi ha director. En general, el seu paper consisteix a adornar les melodies d’altres instruments. El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla, és un membranòfon de so indeterminat d’uns 12 cm de diàmetre. Les seves dimensions es redueixen considerablement en comparació amb els antics tabals dels flabiolaires de les cobles de tres quartans. El seu toc té encomanada la missió de marcar el ritme de les sardanes. Actualment, els compositors li reserven parts més especialitzades, ja que els gustos actuals tendeixen a eliminar els cops indiscriminats marcant el temps, com passava amb els cops de les grans batutes dels directors d’orquestra de l’època del Barroc.

- TIBLE És de la família del vent fusta. Aquest instrument és una varietat de les xeremies que es van tocar per tot Europa fins al segle XVII. Té una doble canya que és l’encarregada de produir el so unida a la resta de l’instrument, un cos en forma de tub cònic d’uns 55 cm de llargada, dividit en tres parts en les quals hi ha un sistema de claus que facilita l’execució, que acaba en un pavelló. Les seves característiques són semblants a les de la tenora, però de tessitura més aguda. Està afinat en Fa (amb efecte a la quarta justa superior). En la cobla hi ha dos tibles; aquests, amb la sonoritat brillant, poden expressar molt bé els temes de caràcter joiós i juganer entre altres possibilitats. - TENORA Com el tible, també la tenora és una xeremia, però de veu més greu. És el solista de la cobla per la seva gran capacitat expressiva. Afinat en Sib (amb efecte a la segona major inferior), té les mateixes característiques que el tible (ja que són el mateix instrument, però de diferent registre), malgrat que el pavelló és metàl·lic. En aquesta formació, també hi ha 2 tenores. És, sense cap mena de dubte, l’instrument més característic i representatiu de la cobla. - SARDANA El repertori de la cobla està format principalment per sardanes. El prototipus de sardana actual va sorgir a mitjans del segle XIX i fou conegut com a “sardana llarga”, molt més desenvolupada que la primitiva “sardana curta” de la qual prové. Una sardana està sempre formada per dues parts o tirades: els curts i els llargs, cada una de les quals té el seu punteig propi. En el moment d’interpretar una sardana, se li poden donar diverses estructures: deu tirades quan s’interpreta per ballar (o set, si es fa segons el sistema manresà), i quatre si es toca en un concert. El flabiol interpreta l’introit inicial i el contrapunt, una curtíssima melodia que es toca entre les darreres tirades de llargs. Molt sovint, la textura musical de les sardanes està formada per una melodia que sona sobre un acompanyament. Aquest té generalment el ritme característic conegut com a “marca” i associat popularment a la frase “tots som pops”. Aquesta textura bàsica es pot enriquir afegint-hi una altra melodia o contracant, o bé fent servir altres recursos de composició. La cobla pot actuar en situacions diverses. Les més característiques són les ballades de sardanes i els concerts, però també la podem sentir tocant en cercaviles, acompanyant esbarts, o en moltes altres ocasions festives. Per això, a més de sardanes, la cobla toca altres tipus de música, com danses tradicionals catalanes (anomenades també “ballets”), balls vuitcentistes (valsos, xotis, polques, masurques...) i obres de concert, que habitualment són peces sense estructura de sardana. En els últims anys hi ha hagut diversos intents d’experimentar amb la sonoritat de la cobla, sigui fent-li interpretar repertoris poc usuals, sigui combinant-la amb instruments i sonoritats de la música popular moderna (amb resultats que de vegades han rebut nom propi, com la “transardana” o la “sardanova”).

– ELS COMPOSITORS: JULI GARRETA (Sant Feliu de Guíxols, 12 de març de 1875 - 2 de desembre de 1925) Va rebre nocions de música del seu pare i del director de coral Ramon Novi. Va actuar a la cobla i orquestra paterna anomenada La Vella i, després d’una estada a Vilanova per aprendre l’ofici de rellotger, ho va fer en el Quintet Garreta. L’ambient en què es va moure al Sant Feliu modernista va ser el d’un cercle d’amics benestants que li va permetre accedir a les grans partitures clàssiques i romàntiques i a compositors com Mahler, Strauss i Schömberg. Fora de Catalunya, només va anar a París i a Munic, la qual cosa li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner. Els seus desplaçaments es van limitar a Barcelona per la seva relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, els quals van donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Garreta va ser un músic romàntic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades. Va conrear la música simfònica i la de cambra i va rebre diferents guardons. A Garreta, se li deu el fet d’haver convertit la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, així com d’haver contribuït en la seva difusió internacional. La seva personalitat inconfusible va fer sorgir la dita popular que deia que «hi ha tres tipus de sardanes: les que no tenen qualitat, les que sí que en tenen i les d’en Garreta».

EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú, 7 d'abril de 1895 - Barcelona, 31 de maig de 1962)

Com a músic i compositor, ha estat una de les figures més importants de la música catalana de mitjans del segle XX. Se l’ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.

A banda de la seva faceta de compositor, fou també un excel·lent violinista, fundador del Quartet de Corda Renaixement, que durant més d’una dècada va realitzar actuacions a Catalunya i a Espanya, així com una curta estada en diverses capitals musicals europees. Més endavant, fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on s’havia format musicalment. Des de 1944 fins a la seva mort va ser director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Va ser qualificat com el compositor de sardanes més líric, en va compondre 34, de les quals una va ser escrita per a orquestra simfònica, “Empúries” (1926), una per a piano, “Virolet” (1924) i una per a flauta i piano l’any 1912. A part de destacar en l’àmbit sardanista, també ho va fer en la música de cambra; en els lieds, en teatre, en cançons de molts estils...

Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més a més, fou un destacat diletant en altres vessants de la cultura, que va practicar remarcablement: va escriure, dibuixar, va ser un actor consumat i conreà intensament la filosofia i l’humor per la via oral i escrita.

JOAQUIM SERRA (Peralada, 4 de març de 1907 - Barcelona, 17 de novembre de 1957)

Va ser fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, del qual rebé els primers ensenyaments musicals. Ben aviat, va mostrar unes innates capacitats creatives i una personalitat sensible que van trobar seguiment a l’Escola Municipal de Barcelona, on va adquirir la base dels

seus coneixements musicals. A més de compositor, també va ser un bon pianista. Des de ben jove va merèixer els primers premis en diferents concursos de composició, i les seves obres van esdevenir modèliques i punts de referència per a molts altres compositors. De la seva producció, en destaca la seva aportació cabdal al repertori de música escrita per a cobla, tant en les sardanes com en la música de format lliure i les instrumentacions per a cobla de danses populars i de creació. Les seves obres orquestrals, ballets, líriques, de cambra i vocals consoliden la seva posició rellevant dins el panorama musical català del segle XX. El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Va dirigir la Cobla Barcelona i li donà una qualitat elevadíssima. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, per als quals va adaptar diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d’instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d’instrumentació que el 1948 havia organitzat l’Obra del Ballet Popular. Va morir l’any 1957, als cinquanta anys, afectat d’una malaltia pulmonar. Com a homenatge, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957). És autor de moltes sardanes de gran qualitat i està considerat com un dels compositors per a cobla més importants. Se l’ha definit com el compositor de la «difícil senzillesa», que ha sabut compondre amb les notes justes i ni una més.

JORDI LEÓN (Barcelona, 15 d'abril de 1952) Va néixer en una família en què ja hi havia antecedents musicals: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. Als 15 anys, va ingressar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. En aquest centre va obtenir el títol de Professor Superior d’oboè i corn anglès. Posteriorment va perfeccionar l’estudi d’aquest instrument a França. La dedicació al món de la cobla i els seus instruments ha estat una constant en la seva vida personal i professional. El 1970 va iniciar l’estudi del flabiol amb el mestre Narcís Paulís, i el 1976 va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. Paral·lelament va cursar estudis de tible. La seva carrera com a pedagog s’inicia l’any 1977 amb la creació de la classe de Flabiol i tamborí al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i continua al Conservatori del Liceu (1989-2003). El 2003 va publicar un extens “Mètode” de caràcter enciclopèdic que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l’entorn del flabiol i el tamborí. La seva formació musical ha estat completada amb estudis superiors d’harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manel Oltra, i de direcció d’orquestra amb el mestre Antoni Ros-Marbà. Ha estat director de la cobla Sant Jordi des de la seva fundació, el 1983, fins al 1990 i de 1993 a 2007. Amb aquesta formació ha dut a terme una àmplia tasca de divulgació del gran repertori de música de concert per a cobla –amb la recuperació d’obres inèdites o oblidades i nombroses estrenes– actuant repetidament en les sales de concert més importants de Catalunya i dirigint un bon nombre d’enregistraments de gran contingut musical. Les seves tasques musicals han anat més enllà de l’àmbit interpretatiu. Cal destacar nombroses conferències arreu de Catalunya sobre els instruments de la cobla i l’evolució musical de la sardana, col·laboracions amb la Gran Enciclopèdia Catalana i la Revista Musical Catalana, la participació en els treballs d’acústica musical de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, així com llur assessorament a diversos constructors de flabiols i tamborins. Des de 2004 és un col·laborador habitual del Departament de Música Tradicional de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). És autor d’una vintena de sardanes i d’algunes obres de concert per a cobla, així com de diverses composicions de cambra, algunes d’elles per a flabiol i piano.

MANUEL OLTRA (València, 8 de febrer de 1922) La seva família es traslladà a Barcelona quan Manel encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat on ha viscut i on ha dut a terme la seva activitat professional. Als catorze anys va començar els seus estudis musicals. La Guerra Civil i el servei militar al Marroc, però, van retardar la seva eclosió musical. Malgrat tot, va compaginar la seva forçada estada militar a Ceuta amb una plaça de professor al Conservatori Hispano-marroquí (1944-1947). De tornada a Barcelona, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat. Va exercir la docència a l’Institut de Rítmica Joan Llongueres i de director musical de l’Esbart Montseny. Va ser catedràtic d’armonia, contrapunt, fuga i formes musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on va arribar a ser sotsdirector entre 1973 i 1981. Ha escrit una gran varietat de música que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Albertí i altres. Ha destacat especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla i també és autor d’una trentena de sardanes. Com a reconeixement públic a la seva obra, l’any 1944 va rebre el Premi Nacional de Música en l’apartat de composició i també va obtenir el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006, rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i, a l’abril de 2010, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. De Manel Oltra és la frase: «L’art està en la realització d’una idea. No en la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L’obra d’art és la realització d’aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la».

JOAN LLUÍS MORALEDA ( Santa Maria de Palautordera, 26 abril de 1943) Als vuit anys va ingressar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona on va estudiar piano, oboè, harmonia, contrapunt, fuga, direcció i composició. Va ser deixeble d’Antoni Ros-Marbà en direcció d’orquestra. Va començar la seva carrera com a compositor de música lleugera i com a arranjador per a altres amb La Trinca, Guillermina Motta i José Luis Labordeta. Ha col·laborat amb grups de música contemporània, com el grup Bartók. Ha estat instrumentista d’oboè a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Posteriorment, ha estat director d’aquesta formació i de la Banda Municipal de Barcelona fins al 1980, que va demanar una excedència i va constituir una empresa de música i sonorització per a cinema i televisió. El 1985 es va fer càrrec de la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona fins que l’Ajuntament la va dissoldre el 1989, fet que, pel que sembla, va causar una profunda decepció en Moraleda. El 1986, el gran públic sardanista va descobrir aquest compositor quan va guanyar el premi Banyoles-Ceret amb el poema Tirant lo Blanc, que en aquell moment va causar un cert impacte en el món de la música per a cobla. El 2007, va rebre el Premi SGAE (Societat General d’Autors i Editors) de Sardanes. D’altra banda, Moraleda també ha compost peces de concert per a altres formacions diferents de la cobla, com ara orquestra de cambra, grup de gralles, banda... o per a instruments sols com piano o piano i tenora. Puntualment, ha dirigit l’Orquestra de Cambra del Garraf (fundada per ell mateix el 1993) i altres orquestres, incloent-hi algunes de poloneses. Des de l’any 2000, és director de la Cobla Jovenívola de Sabadell.

JOAN ALBERT AMARGÓS (Barcelona, 2 d’agost de 1950) És nét del compositor, professor de música i organista Joan Altisent i Ceardi. Va estudiar música al Conservatori Superior de Música del Liceu, del que actualment és conseller artístic del Departament de Jazz i Música Moderna. El seu interès pel jazz (amb influències del rock) el van portar a ser el fundador i teclista del grup Música Urbana (1975), amb el qual ha gravat dos discos. És concertista de piano i clarinet. Alterna aquesta professió amb la composició d’obres de cambra, simfòniques o bé per al cinema, el teatre, la dansa o la televisió. També és autor de vàries sardanes. Com a artista és conegut pel gran públic com a arranjador i orquestrador de músics ben diversos, com Joan Manel Serrat, Miguel Poveda, Quico Pi de la Serra, Plácido Domingo, Camarón de la Isla, Paco de Lucía, Tomatito o Luz Casal, entre d’altres, fent evident la seva polivalència artística. Així mateix, ha col·laborat amb les orquestres de més prestigi de l’Estat Espanyol, així com les de Suècia, Mèxic, Argentina i Xile. La seva òpera Eurídice, per a mezzosoprano i baríton, amb llibret de Toni Rumbau es va estrenar al juliol de 2001. L’any 2002, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya. El 2007, va fer la peça musical de celebració del Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2008, la seva composició Northern Concerto, una composició per a flauta dolça i orquestra, va ser nominada per al Premi Grammy en la categoria de música clàssica contemporània.

JOAN LAMOTE DE GRIGNON (Barcelona, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 11 de març de 1949) Els seus pares eren d’ascendència francesa, i quan ell era molt petit la família va anar a residir a Tortosa on posseïa terres. Joan Lamote va obtenir el títol de Batxillerat a l’Institut de Tarragona el 1887 i, posteriorment, es va traslladar a Barcelona per matricular-se al Conservatori del Liceu, on el 1890 va arribar a ser nomenat professor de piano i, més endavant, professor de solfeig superior, auxiliar d’harmonia i responsable de conjunt instrumental. L’any 1911, va fundar l’Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual va ser el director. També va dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín. A partir de 1914, va ser el director de la Banda Municipal de Barcelona, des d’on va promocionar joves intèrprets i va dotar la banda d’un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que van tenir molt de reconeixement a tot Europa. Tres anys més tard, va ser nomenat director del Conservatori Superior de Música del Liceu. El 1943, va fundar l’Orquestra Municipal de València que va dirigir fins al 1949. La seva obra compositiva, a més a més de la seva tasca musical com a transcriptor i arranjador, és ben extensa; comprèn unes cent cinquanta cançons, un oratori, un drama líric, una trilogia simfònica, una missa per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals. Va escriure diverses sardanes i va contribuir a la fundació de la Cobla Barcelona. El seu fill, Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), va seguir els passos del seu pare tant en l’aspecte compositiu com en la direcció orquestral.

RAIMON (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) En Raimon Pelegero Sanchis, Raimon, és un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb més reconeixement internacional de tot el domini lingüístic, juntament amb Llach, Serrat o Maria del Mar Bonet. De jovenet va treballar dos anys a l’emissora de ràdio de la seva ciutat, on es va introduir en el món del disc i va conèixer les interpretacions d’artistes ben diversos. Als vint-i-un anys, es va traslladar a València per estudiar Història i és llavors quan va descobrir la seva pròpia cultura i va fer les primeres lectures d’Ausiàs March, Espriu, Pla i Fuster (entre d’altres). Abans, però, ja havia nascut la seva primera cançó “Al vent”, sorgida de l’experiència d’anar de paquet en un trajecte amb moto. L’any 1962, Raimon va fer la seva primera actuació pública en el lliurament d’uns premis literaris. Poc després va conèixer el col·lectiu Els setze jutges. Raimon va sorprendre per la forma i pel contingut de les seves cançons, pel crit i per l’existencialisme rebel que desprenen els seus textos. Després de l’èxit del seu primer disc publicat el 1963, rep la proposta de participar en el Festival de la Cançó Mediterrània amb una cançó en català. Reticent a l’inici, va acabar acceptant «per voluntat de servei al país i a la llengua». Juntament amb Salomé, van cantar el tema d’amor «Se’n va anar». La peça, votada pel públic, va guanyar el primer premi. El 1965, Raimon canta per primera vegada en solitari a l’Aliança del Poble Sec de Barcelona, sense la companyia dels Jutges ni d’altres cantants. El mateix any comencen les seves activitats internacionals. A partir de llavors, vingueren nombrosos concerts arreu que van tenir una gran ressonància i difusió. Al llarg d’aquests anys, ha publicat un gran ventall de discos: 11 discos petits de quatre cançons EP (Extended Play), 28 discos de llarga durada LP (Long Play) i 21 discos compactes (CD). El 2007, va rebre el Premi d’Honor de l’Acadèmia de la Música Espanyola. A principis de 2011 va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant.

SALVADOR BROTONS (Barcelona, 17 de juliol de 1959) Va estudiar flauta amb el seu pare i va realitzar els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona aconseguint els títols superiors de flauta, composició i direcció d’orquestra. Va ser primera flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1977-1985) i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1981-1985). L’any 1983 va rebre el premi Ciutat de Barcelona per la primera de les seves simfonies. L’any 1985, una beca Fullbright li va permetre estudiar a la Florida State University, als Estats Units, on es va doctorar en Música. El 1987 va ser nomenat director de l’orquestra de la universitat de Portland als Estats Units, on va residir fins al 1997. Ha estat assistent de l’orquestra simfònica de la Florida State University (1986-87), director titular de l’Oregon Sinfonietta (1990-93) i de la Mittleman Jewish Community Orchestra (1989-91), així com de l’orquestra de la Portland State University (1987-1997), universitat on també va ensenyar contrapunt, direcció d’orquestra, literatura, i història de la música. Des de l’any 1991 és el director titular de la Vancouver Symphony Orchestra (Estat de Washington), amb la qual ha estat distingit amb el premi Arts Council atorgat pel Clark County i la ciutat de Vancouver. En el nostre país ha estat el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1998-2002) i de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (1998-2001). També exerceix de professor de direcció d’orquestra i composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Entre les seves composicions destaquen l'òpera en dos actes Reverend Everyman (Florida State University, 1989), Sonata da Concerto per a trompeta i banda (University of Wyoming, 1992), Conmemorativa per a orquestra (Orquestra RTVE, 1995), Concert de flauta i orquestra (Conferenza dil Mediterraneo, Sicília - Itàlia, 1997), l’opereta en dos actes Abans del silenci, per encàrrec de la Coral Polifònica de Granollers (Generalitat de Catalunya, 1998), Concert per a guitarra i orquestra (Fundació Cervantes de Varsòvia, 1999), Essentia Vitae (University of Arizona, 2000), el Septet Prada 1950 (Festival Pau Casals a Prada, França, 2000), Oda a Verdaguer (Ajuntament de Vic, 2001) i l’òpera per a nens El mercader dels somnis (UNICEF 2002). També ha compost diverses sardanes: “Port de la Selva” (1979), “Amunt” (1978), “Les encaixades” (premiada en la XII Nit de la Sardana amb el Premi Joventut 1983), “Synera”, “Germanor” (1990), “Atlanta 96” (premiada i estrenada a l’inici dels Jocs Olímpics 1996),

“Badalona 2010” (composta en ocasió de la Capitalitat de la Cultura catalana d’aquesta ciutat i estrenada per la Banda Simfònica de Badalona). Actualment és el director titular de la Banda Municipal de Barcelona. JOAN BAPTISTA LAMBERT ( Barcelona, 21 de juliol de 1884 - 1945) Als nou anys va ingresar com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Barcelona i als dotze va iniciar els seus estudis de composició, orgue i piano. Més tard va entrar a l’Escola Municipal de Barcelona, on va perfeccionar l’estudi de piano i va continuar estudiant l’orgue de manera autodidacta, així com també el violí. El 1906 va dirigir l’orquestra dels Espectacles i Audicions Graner, que promovia el pintor Lluís Graner, amb la filla del qual va tenir un idil·li. Va estrenar l’obra Donzella que va a la guerra. En l’Exposició Internacional de 1929, va ser l’organista del Palau Nacional. Va ser director de l’Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat i de la Banda dels Mossos d’Esquadra (1928-1931). La seva producció compositiva es mou principalment entre la música escènica, simfònica, per a banda, vocal, sardanes, i molt especialment religiosa. Les seves obres estan escampades per tota la península, la qual cosa dificulta la seva localització i catalogació. Va rebre moltes distincions i premis, entre els que podem destacar el primer premi al Congrés de Música Religiosa de Sevilla, el premi del Concurs Nacional, el Concurs Internacional de París, el Premi Felip Pedrell i la Flor Natural a la Festa de la Música Catalana. Va pertànyer a l’Agrupación Española de Maestros Directores y Concertadores de Barcelona. Va ser un dels membres fundadors del Montepío de Maestros Directores y Concertadores de Barcelona, entitat antecessora de l’actual Associació Musical de Mestres Directors. En el camp docent, va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra. El 1940, es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, al carrer del Bruc, en moments molt difícils i en substitució del mestre Lluís Millet, que s’havia jubilat. Durant la seva direcció, el centre es va convertir en Conservatori Superior de Música (1944) i Lambert el va dirigir fins molt poc abans de la seva mort. També va ser professor de l’Escola Professional per a

la Dona (1929-1940), censor de música sagrada del Bisbat de Barcelona (1940-1945) i director dels Estudis Musicals Lambert. Va col·laborar amb Federico Alfonso i Joaquim Zamacois en la confecció del Método graduado de solfeo Laz.

CRONOLOGIA DELS MÚSICS DEL CONCERT A continuació us mostrem un gràfic on es presenten els músics del programa del concert “A tot vent” que ens permet situar en la línia del temps el període de vida de cadascun d’ells. Podem observar aquells que ja formen part de la història musical del nostre país i aquells amb qui som

coetanis.

JUAN MIQUEL ROMERO LLOPIS ( Montforte del Cid, Alacant, 14 d’octubre de 1975)

Va néixer en una família de músics que li va inculcar l’amor i el respecte per aquest art. Inicia els seus estudis musicals a la Banda de música de la seva ciutat natal i posteriorment els amplia al Conservatori d’Alacant, on estudia piano i clarinet, obtenint el títol de Professor Superior de Clarinet amb matrícula d’honor. Es va graduar en Direcció d’Orquestra en el Conservatori Superior de Música de Múrcia. Paral·lelament, es va diplomar en Educació Musical a la Universitat d’Alacant.

El 1999, ingressa per oposició en el cos de mestres de Primària en l’especialitat de Música, plaça que actualment ocupa en excedència. Ha estat director de diverses bandes. Ha dirigit en qualitat de director convidat l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia, l’Orquestra Ciutat de Novelda, l’Orquestra de Flautes del Mediterrani i la Banda Municipal de Vitòria.

Ha estat director assistent de la Joven Orquesta de la Región de Múrcia. Ha guanyat el Premio Acordes d’àmbit nacional amb l’Orquestra del Conservatori Superior de Múrcia, gràcies al qual va realitzar un concert juntament amb altres premiats al Teatre Monumental de Madrid.

El 2010, va accedir a la plaça de director assistent de la Banda Municipal de Barcelona, aquesta activitat la compagina amb la de professor de direcció d’orquestra en el Conservatori Superior de Múrcia.

Professorat Què vol dir escoltar Què vol dir escoltar “Escoltar és parar atenció a alguna cosa, normalment a alguna cosa que està sonant. Cada espècie animal té unes capacitats auditives concretes, les que necessita per desenvolupar-se en el seu entorn, i dins aquestes capacitats es pot escoltar amb diferents nivells d’intensitat. Així solem diferenciar sentir d’escoltar. “Sentir” és el que fem quan escoltem amb intensitat baixa, quan podem estar envoltats de so i ni ser-ne conscients. “Escoltar” és el que fem quan parem atenció perquè volem aprendre, respondre, entendre, arxivar, recordar, reviure, etc. el que escoltem. La intensitat de l’escolta, la capacitat d’escoltar, és educable i la podem treballar, i la música és realment indicada per fer-ho. Per escoltar en alta intensitat, igual que per fer silenci, es necessita una gran activitat i concentració. L’escolta i el silenci no solen ser passius, ja que només els aconseguim si realment ho volem. El so sempre és una vibració i per sentir-lo ens ha d’entrar a dins a través de l’oïda. La música és una obra d’art que se’ns fica a dins, són vibracions que podem percebre per tot el cos. Als concerts de L’Auditori ens proposem que sigui difícil deixar d’escoltar i que, en el terreny personal, tinguem la capacitat d’escoltar amb obertura i respecte. Per això, aprofitant l’assistència als concerts, us convidem a parlar especialment de l’escolta i a practicar-la conscientment.”

Materials Materials editats del concert Programa de mà El programa de mà no només serveix per anticipar esdeveniments, sinó que també és una eina que ens ajudarà a recordar les nostres vivències després del concert i ens ajudarà a fixar en la memòria detalls que reforçaran l’aprenentatge. Després que els nens i les nenes s’hagin desplaçat fins a L’Auditori de Barcelona, hagin escoltat el concert i hi hagin participat activament, s’emportaran a l’escola i a casa tot un reguitzell de pensaments i sentiments que ens podran servir per fer un debat a l’aula i a casa, i que ens permetran compartir amb els companys i amb la família el que hem viscut. El format del programa de mà és un tríptic que, tancat, té unes mides de 16,5 cm per 23 cm i obert, de 33 cm per 23 cm. A la portada, trobarem el nom del concert, “A tot vent”, juntament amb els noms del director musical, Juan Miguel Romero, i de la directora escènica, Sol Picó. La imatge de la portada ens presenta els tres instruments de la cobla que formen part de la Banda Municipal de Barcelona: la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí. La participació d’aquests instruments representa una particularitat pròpia d’aquesta formació que actualment no recull cap altra banda, i és interessant que tractem aquest aspecte amb els nens. En la part central del tríptic desplegat, podem observar una fantàstica galeria de retrats dels compositors protagonistes del concert ordenats per ordre alfabètic. Aquesta presentació ens permet fer diferents activitats. D’una banda, serà un bon exercici recordatori assenyalar en quin ordre es van interpretar les obres en el concert, tot consultant el llistat de la part posterior. D’altra banda, podrem observar que cadascun dels músics està acompanyat d’algun element que fa referència a la seva obra (cavaller, follets, gegant, muntanyes, margarides...), serà un bon exercici recordar i associar el nom de cada compositor amb la seva obra. Amb aquestes activitats reforçarem la interiorització dels nom dels compositors catalans i ajudarem a fixar-los en la memòria. A la part dreta, sobre un fons d’un altre color, podrem observar un conjunt de cinc músics i un director. Ens podem fixar que es tracta del quintet de vent fusta format per flauta travessera, clarinet, oboè, fagot i trompa. Aquesta agrupació interpreta dues obres del repertori. Serà bo comentar amb els nens les sensacions i apreciacions copsades pel que fa al color tímbric i a la força sonora més reduïda del quintet, en contrast amb les altres obres interpretades per tota la banda. Un altre personatge present en aquesta part del programa és el director. Aquest serà un bon moment per parlar de la important i complexa funció del director com a eix vertebrador i coordinador que cohesiona l’activitat instrumental i dóna, si és possible, un toc personal a aquesta cohesió. A la part posterior del programa, hi trobarem, sobre un mateix fons de color, la presentació de tot el repertori amb el nom de les obres i els seus compositors, juntament amb un impressionant ventilador que s’eleva des de la teulada de l’edifici de L’Auditori de Barcelona. Un conjunt de set saxofonistes caminen capritxosament des del terrat de L’Auditori tot tocant ben alegres i divertits els seus instruments. En aquest punt, serà un bon moment per parlar d’una altra formació musical

que sorgeix de la banda, en aquest cas un septet de saxos. Aprofitarem per evocar les sensacions que ens va produir l’obra calmada i relaxada que aquest conjunt va interpretar. Val la pena comentar que la il·lustradora Marta Balaguer ha sabut jugar amb la idea que el nom del concert suggereix. El vent s’escola per tots els racons del programa, des dels mateixos instruments de la família de vent, majoritàriament presents a la banda, com des dels diversos elements gràfics. Hi trobem un ventilador imponent, generador d’aire, que amb la seva energia fa moure els músics en un posat aeri i flotant; veiem que els barrets dels músics cauen i voleien; observem que algunes partitures volen lliurement i, si ens hi fixem bé, ens adonarem que una subtil ombra de núvols sura per tot el programa reforçant aquesta idea d’espai obert, com el cel on el vent flueix a plaer. Aquesta idea d’aire i de moviment també serà recollida per la ballarina i coreògrafa Sol Picó, que portarà a escena una interpretació musical plena de sorpreses. Serà un aspecte molt interessant per parlar-ne després del concert. A la part inferior s’indica el nom de la Banda Municipal de Barcelona i els crèdits artístics del concert. La reflexió posterior a l’assistència al concert ens permetrà compartir els sentiments d’aquesta experiència, i cadascú, tot i havent escoltat el mateix concert, expressarà una vivència diferent. Posar en ordre aquestes vivències, parlar-ne, descobrir el que d’altres han sentit, serà un interessant exercici de creixement personal i d’acostament al fet artístic. Per fer aquest debat, el programa de mà ens serà de gran utilitat i amb ell podrem repassar totes les audicions.

Materials editats del concert Material audiovisual “ Apartat en elaboració” A la pàgina web de l’Auditori de Barcelona www.auditori.cat podreu visualitzar vídeos i fotografies del concert.

Enllaços Enllaços relacionats

Tema Web trobarem

BANDA http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3661

Conjunt d’activitats relacionades amb la banda de música per tal que els alumnes puguin gaudir amb els sons i les imatges mentre aprenen la formació de la banda i els instruments que s’hi inclouen: família vent fusta, família vent metall i família percussió.

http://www.losinstrumentosmusicales.com/esp/blogs/669/instrumentos_musicales@banda_de_musica

Bloc dedicat als instruments musicals de la banda.

DIRECTOR http://propostesmusicals.blogspot.com.es/2012/02/dibuixos-animats-iv.html

Trobarem un vídeo de dibuixos animats de Tom i Jerry on aquests personatges fan de directors d’orquestra. Està molt ben lligada la correspondència entre la dinàmica i expressivitat dels dibuixos amb la interpretació de la música clàssica.

http://propostesmusicals.blogspot.com.es/search/label/conf%C3%A8r%C3%A8ncia

Interessant conferència sobre diferents formes de dirigir d’un director d’orquestra.

http://www.tv3.cat/pprogrames/atrapasons/atrPopup_nou.jsp?idint=88679

Capítol del programa Atrapasons titulat “El poder de la batuta”, on Salvador Brotons explica el paper del director tot dirigint un grup d’instruments i posant exemples a partir d’un quartet de saxos.

FLABIOL http://flabiol.trad.org/subpagines/menu.html

Web dedicada exclusivament al flabiol, on podeu trobar partitures, tablatura, percussió...

http://festaflabiol.blogspot.com Web dedicada a donar tota la informació de la festa del flabiol que es realitza cada any a Arbúcies.

http:// www.flabiol.es/index.html Web on s’explica l’experiència educativa de la introducció del flabiol com a instrument tradicional a l’escola. Hi trobareu fotografies de com construir un tamborí, enllaços relacionats i sobretot experiències educatives amb bones pràctiques.

http://www.youtube.com/watch?v=ka8pkO3YjYA

Vídeo interessant d’un vals de Jordi León per a flabiol solista, cobla i percussió. Molt interessant per veure les característiques interpretatives del flabiol i copsar la seva sonoritat com a solista. (9’ 15’’)

LA VALL DELS ECOS

http://vimeo.com/25262674 Concert a Monterrey (Mèxic) de l’obra Impressions camperoles, de Joaquim Serra, dirigit per Josep Ferrer el 16 de juny de 2011.

Tema Web trobarem

PERSONATGE TIRANT LO BLANC

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18137&p_ex=en%20joanot

En clau de ficció, el 20 de novembre de 1990 en Joanot Martorell es retroba a Rodes amb els seus personatges de la novel·la Tirant lo Blanc. Tots plegats recorden situacions de l’obra i moments de l'època; els personatges li discuteixen aspectes de com l’autor els ha caracteritzat. Al final, junts celebren el V Centenari de la publicació de la novel·la. (30’)

GEGANT DEL PI http://www.youtube.com/watch?v=SSd1WzgAVnc

Vídeo on podem veure ballar “El gegant del pi” a la Plaça del Pi de Barcelona (2’51’’)

CANÇÓ AL VENT http://www.youtube.com/watch?v=MyMXuxy2TEk

El cantautor Raimon canta un dels seus èxits més grans en un concert celebrat el 23 d’abril de 1993 per commemorar el 30è aniversari de l’enregistrament de la cançó.

http://www.youtube.com/watch?v=u9Rm3fncdBA

Vídeo amb imatges antigues d’en Raimon i el text de la cançó (2’03’’)

http://www.tv3.cat/videos/1203319 El cantautor de Xàtiva Raimon visita el programa de TV3 El club per parlar dels 50 anys de la seva primera cançó, “Al vent”. Raimon manifesta que aquesta cançó li va canviar la vida.(4-5-2009)

COBLA http://www.musicsperlacobla.com/ Músics per la cobla és una entitat cultural sense ànim de lucre que té com a finalitat preservar i difondre la música catalana i, molt especialment, la música per al conjunt cobla.

JOAN ALBERT AMARGÓS

http://www.tv3.cat/videos/3104570/Lluis-Verges-i-Joan-Albert-Amargos

Els músics Lluís Vergés i Joan Albert Amargós reflexionen sobre la música de cobla, la seva naturalesa i les seves possibilitats. Lluís Vergés és compositor i director pedagògic del Taller de Músics de Barcelona, i Joan Albert Amargós, compositor i arranjador, ha treballat especialment la fusió ètnica i el flamenc. Reportatge emès el 20 de gener de 2000.

ALTRES http://propostesmusicals.blogspot.com.es/

Bloc interessant d’en Jordi Boltà on trobarem propostes d’audicions i enllaços amb altres blocs d'interès musical i pàgines webs.

http://grups.blanquerna.url.edu/musical/

Pàgina titulada “Calaix de músic”. Centre de recursos virtual per a l’educació musical (llenguatge, creativitat, audició, instruments, informàtica musical, etc.)

http://www.xtec.es/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm

Crestomania de cançons tradicionals catalanes.

http://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/

En aquesta pàgina s’hi poden trobar diferents apartats relacionats amb el ritme. Hi ha apartats que tenen explicacions teòriques i n’hi ha d’altres per aprendre jugant.

http://www.youtube.com/watch?v=zrE3GQneNrg

Grup d’una família de vuit saxos interpretant el tema “Crazy Rag”.

Tema Web trobarem

A més a més Altres materials

Llibres Trobarem

MALAGARRIGA, Assumpció: Que sigui difícil deixar d’escoltar. Col·lecció L’Auditori

L’autora ens explica la seva experiència sobre la programació musical per a nenes i famílies. Ens parla del poder de la música en l’educació.

AMADES, Joan: Folklore de Catalunya - Cançoner Barcelona 1999 (Editorial Selecta) ISBN: 84-7667-073-7

Cançoner que recull un ample repertori de cançons tradicionals catalanes.

ALMACELLAS I DÍEZ, Josep Ma: Del carrer a la sala de concerts. Banda Municipal de Barcelona 1886-1944 Col. Memòria de Barcelona. Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (2006)

Es tracta d’un rigorós i extens estudi sobre la Banda Municipal de Barcelona com a institució musical, amb especial èmfasi al detall de la vida associativa i concertística de l’entitat, resultat del treball de recerca encaminat a obtenir el grau de doctor del seu autor, Josep Maria Almacellas, obtingut a la Universitat de Barcelona després de molts anys de recerca en els arxius municipals i d’una elaboració documentada i literàriament àgil.

AAVV: La Banda. Fes-me’n cinc cèntims. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i Associació de Mestres Rosa Sensat 1999

Llibret amb informació bàsica sobre l’agrupació, història, funció, fotografies...

AAVV: Gran Enciclopèdia de la Música. Enciclopèdia Catalana

Informació àmplia i exhaustiva de molts aspectes (biografies, instruments, formes musicals, terminologia...)

Llibres Trobarem

NAVARRO, Carles: L'Orquestra dels Supermúsics

EAN: 9788495441027 Any d'edició: 2000

La Montse, en Joan, la Berta, l’Oriol... i tots els seus amics i amigues ens conviden a conèixer els instruments de l’orquestra. És una eina atractiva i útil per a nens i nenes de 6 a 16 anys, mestres, pares i mares, educadors i, especialment en aquest cas, per a tots aquells que sentin un interès especial per la música. El llibre recull aspectes com la manera en què cada instrument produeix el so, com és la seva sonoritat, quina ha estat la seva història, la seva extensió, en suggereix audicions...

Discografia Trobarem

- Cobla La Principal de La Bisbal - Col·lecció:Sardanes d’or, nº 18 AUDIOVISUALS DE SARRIÀ 5.1750 - any 2001 - S. Brotons / O.B.C. - “Sardana amb l’Orquestra” TVC DISC - any 1997

“Juny” (sardana), de Juli Garreta

- J. Leon / Cobla S. Jordi - Música de concert per a cobla, vol. 2 TVC DISC - any 2002 - S. Brotons / O.S. Vallès - Joaquim SERRA NAXOS 8.555871 - any 2000

Impressions camperoles, de Joaquim Serra

- Quintet de vent Solistes de Barcelona AUDIOVISUALS DE SARRIÀ 25.1533 - any 1993

Petita suite de cançons catalanes Suite primerenca de Manel Oltra

- Ros Marbà / O.B.C. - E. Toldrà: Obres per a orquestra HARMONIA MUNDI - any 2012

La maledicció del comte Arnau

J.L. Moraleda / Cobla Montgrins - Música catalana contemporània AUDIOVISUALS DE SARRIÀ 25.1447 - any 1990

Tirant lo blanc

� Col·lecció Escolta L’Auditori: Cd-llibres:

Wimoweh El poble de vent i de fusta Aigua Els colors del metall Percussions Corda i descorda Girasons Ma, me, mi...Mozart! Sona Bach Tubs i tubes NOVETAT � Col·lecció Mira i Escolta de L’Auditori

Cd + DVD: (recomanat a partir de 6 anys) Títols publicats: Metàl·lics Veus quines veus? Guia d’Orquestra � DVD d’animacions: (recomanat a partir dels 3 mesos)

Vol. 1: dels CD Wimoweh, Aigua i Percussions Vol. 2: dels CD Girasons, Mozart i El poble de vent i de fusta