Índice - Edebe · Web viewAnalitzar les circumstàncies històriques del naixement i evolució del...

Història del Món Contemporani-BATXILLERATProgramació d’aula

grup edebé 1


Índex1. Introducció

2. Programació

Unitat 1. Fonts, mètodes i corrents historiogràfics

Unitat 2. L’Antic Règim i la Il·lustració

Unitat 3. La industrialització i el triomf del capitalisme

Unitat 4. Una època de revolucions. L’origen de l’Estat liberal

Unitat 5. La societat industrial i el moviment obrer

Unitat 6. L’ordre europeu a finals del segle XIX (1870-1914)

Unitat 7. La dominació europea del món

Unitat 8. Societat i cultura en el segle XIX

Unitat 9. Condició social de les dones

Unitat 10. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències

Unitat 11. La Revolució Russa i l’Estat socialista

Unitat 12. El període d’entreguerres (1919-1939)

Unitat 13. La Segona Guerra Mundial

Unitat 14. Societat i cultura en la primera meitat del segle XX

Unitat 15. El cinema, setè art

Unitat 16. Una pau fictícia (1945-1973)

Unitat 17. Capitalisme i socialisme: dues vies per al desenvolupament

Unitat 18. La descolonització. El Tercer Món

Unitat 19. Un món en crisi (1973-1990)

Unitat 20. El nou ordre mundial: dels noranta al nou mil·lenni

Unitat 21. Societat i cultura en la segona meitat del segle XX

Unitat 22. Els drets humans

grup edebé 2


1. Introducció

A l’hora de procedir a estructurar en unitats didàctiques la distribució i concreció d’objectius, continguts i criteris d’avaluació de la matèria, l’editorial Edebé ha aplicat una sèrie de criteris, de manera que permetin un ensenyament integrat.

Així, les seqüències d’aprenentatge estan organitzades segons els criteris següents:

Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament lligat als coneixements previs de l’alumne/a.

Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg d’un curs, cicle o etapa.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut en facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Unes vegades se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres vegades es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres àrees.

Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una àrea serveixen per a avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador d’una àrea serveixen per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors de la mateixa àrea, és a dir, que permeten donar unitat a l’aprenentatge entre diverses àrees.

Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, s’hi van integrant altres continguts.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats han de cobrir totes les capacitats que s’enuncien en els objectius i els criteris d’avaluació. Així mateix, es busca l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors. I, molt especialment, s’han de treballar els valors transversals.

Interrelació i globalització. A l’hora de programar, s’han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més àrees, de manera que, en ser abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir una visió global.

Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en unitats i també se seqüencien els eixos vertebradors de la matèria, de manera que permetin un ensenyament integrat en ordre horitzontal, o bé que possibilitin al professor/a el tractament d’un sol eix en ordre vertical.

grup edebé 3


2. Programació

Unitat 1. Fonts, mètodes i corrents historiogràfics

Temps aproximat: 1,5 setmanes.

Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Història.

Competències específiques

Competència en la crítica de les fonts històriques Desenvolupar habilitats per a accedir de forma crítica a fonts diverses i rigoroses per tal

d’analitzar i comprendre la societat en què vivim, identificar les causes dels problemes i plantejar possibles víes de solució.

Competències generals Elaborar una síntesi dels principals corrents historiogràfics de la història. Comparar i contrastar les interpretacions historiogràfiques de signe divers. Buscar, analitzar i processar informació, utilitzant les eines adeqüades. Ser empàtic per tal de comprendre les accions humanes del passat i del present.

Objectius Valorar i reflexionar al voltant de la utilitat i el futur de la Història com a ciència i com a

disciplina acadèmica. Conèixer i usar adequadament el vocabulari específic de la Història i la historiografia

contemporànies. Conèixer, localitzar, classificar i analitzar críticament les fonts d’informació de la Història

contemporània i material historiogràfic divers. Comprendre que existeixen estructures històriques i períodes de canvi amb diferents durades

i ritmes i identificar la causalitat dels fets històrics. Conèixer els principals corrents historiogràfics de la Història contemporània i les diverses

interpretacions que proposen de la Història i comprendre la necessitat de contrastar les interpretacions historiogràfiques de diferent signe.

Ensenyaments transversals

Educació moral i cívica Valorar el coneixement de la Història com quelcom indispensable per a conèixer el món

actual, situar-se conscientment en la realitat en què es viu, entendre les causes i les conseqüències dels problemes i adoptar decisions personals raonables.

Continguts

Conceptes Per a què hem d’estudiar Història? La necessitat del coneixement històric per a la comprensió

del present. Aprendre amb la Història: de l’aprenentatge actiu i crític a l’exercici de l’expressió i l’adquisició d’hàbits i tècniques d’estudi i de treball.

Història: ciència i consciència del passat. La memòria col·lectiva i la consciència històrica. L’ensenyament de la Història i la configuració d’una consciència ideològica i política determinada. L’ús i l’abús de la Història.

grup edebé 4


La Història del món contemporani. La visió eurocentrista de la Història. L’època contemporània i el temps històric. El ritme, la simultaneïtat i la durada.

La investigació històrica. Objectivitat i subjectivitat. Formulació d’hipòtesis. Identificació, classificació i localització de les fonts. Les fonts de la Història contemporània: fonts escrites o textuals; objectes, restes materials i construccions, imatges, fonts audiovisuals, fonts orals, fonts gràfiques i estadístiques i fonts cartogràfiques. La causalitat dels fets històrics. L’empatia.

Els corrents historiogràfics de la Història contemporània. La institucionalització de la Història a principis del segle XIX. El positivisme d’A. Comte i L. Ranke. El materialisme històric. L’escola dels Annales. L’herència dels Annales.

La fi de la Història? L’últim estadi del procés històric: les democràcies capitalistes liberals. La nova Història. La tendència a la humanització de la Història. Les noves estratègies

d’investigació: la microHistòria, la geoHistòria, la Història local, la Història de la cultura, dels sentiments, de la vida quotidiana, de l’alimentació, dels vestits, de l’habitatge, l’oci, la infància, la sexualitat, la família, la mort...

Procediments Utilització de fonts històriques escrites amb potencial informació de caràcter històric. Aplicació del vocabulari històric a informacions noves i adquisició del vocabulari bàsic de la

historiografia. Formulació de preguntes i plantejament d’hipòtesis sobre si som davant la fi de la Història. Comparació dels ritmes i la durada del procés de canvi de l’Edat Moderna a la Contemporània

i determinació de les circumstàncies que acceleren o alenteixen aquest procés. Distinció i classificació de transformacions estructurals i conjunturals en l’anàlisi dels

processos de canvi. Rigor i objectivitat en la utilització i interpretació de les fonts d’informació.

Actituds Adopció d’una actitud crítica per mitjà del coneixement històric. Compromís i responsabilitat per la conservació dels testimonis històrics del passat, i en

general per qualsevol mena de font històrica, i respecte pel patrimoni del present i del passat. Interès per ampliar els coneixements i per dur a terme un seguiment de les informacions

ofertes pels principals mitjans de comunicació de masses. Actitud selectiva o crítica davant els missatges i informacions que transmeten els diversos

mitjans: premsa, TV, internet, obres bibliogràfiques... Actitud favorable envers l’ordre, el rigor i la sistematització del treball propi i objectivitat en la

utilització de les fonts històriques. Consciència de la complexitat, parcialitat i insuficiència de les aproximacions al passat, davant

el caràcter relatiu i provisional dels diversos enfocaments i interpretacions dels investigadors i davant el procés continu de reelaboració i reconstrucció de les conclusions.

Valoració del fet que els esdeveniments que es produeixen en l’actualitat tenen l’origen en esdeveniments i situacions del passat.

Comprensió del fet que cada proposta historiogràfica és el resultat d’una determinada visió proposada des d’unes coordenades espaciotemporals concretes.

Activitats Presentació de la unitat: Llegir la introducció, reflexionar sobre el tema que exposa i activar els

coneixements previs. Llegir els diversos apartats de la unitat didàctica, extreure’n les idees importants i prendre

apunts. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi.

grup edebé 5


Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació Reflexionar sobre la utilitat de la Història i conèixer l’existència de diversos corrents

historiogràfics, reconeixent la pluralitat de percepcions i interpretacions que pot tenir una mateixa realitat històrica.

Conèixer la terminologia històrica i emprar-la adequadament. Identificar les diverses fonts històriques i valorar-ne la rellevància, segons el període històric

que s’estudia.

grup edebé 6


Unitat 2. L’Antic Règim i la Il·lustració


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Llengua Estrangera.


Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana Identificar la interdepèndencia dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i

culturals) en estructures i processos històrics concrets.

Competència social i cívica Desenvolupar una consciència històrica i una actitud activa per tal de construir societats

futures més equitatives.

Competències generals Conèixer els fets històrics que assenyalen el pas a l’Edat Contemporània. Identificar les manifestacions artístiques del període. Gaudir amb la lectura d’un text i valorar-ne la utilitat per a comprendre la mentalitat de l’època. Comprendre la importància de les noves tecnologies per tal de conèixer la història i el

desenvolupament de la humanitat.

Objectius Conèixer les característiques de la població i la societat estamental europea durant l’Antic

Règim i comprendre els canvis que comencen a produir-se a partir del segle XVIII. Identificar i entendre en el seu context les formes de govern de l’Europa de l’Antic Règim. Conèixer i valorar les aportacions del pensament il·lustrat en la política i la societat d’aquesta

època.


Educació moral i cívica Conèixer els sistemes ètics i morals més rellevants, actuals i del passat, que tenen una

incidència en la societat actual. Educació per a la pau. Conèixer les bases del sistema democràtic.

Continguts

Conceptes L’economia en el segle XVIII: indicis de canvi. Innovacions en l’agricultura. Dels tallers

gremials a les manufactures. El continu creixement del comerç. El mercantilisme. La població en l’Antic Règim. Creixement demogràfic. La societat estamental. Pervivència de la societat estamental i consolidació de la burgesia. L’Estat en el segle XVIII. L’absolutisme, el parlamentarisme anglès i el despotisme il·lustrat. La Il·lustració. El pensament polític il·lustrat.

Procediments Determinar les conseqüències d’un fet històric a partir d’una font secundària.

grup edebé 7


Anàlisi de fonts primàries i secundàries per conèixer els principis, valors i normes de comportament que regeixen la societat de finals del segle XVIII i principis del XIX per tal d’arribar a comprendre, a través d’això, la mentalitat dels seus individus.

Observació, anàlisi i interpretació d’una obra d’art pictòrica per tal de comprendre els valors de la societat del segle XVIII.

Elaboració d’un breu treball d’investigació sobre termes i conceptes propis del Dret.

Actituds Interès per augmentar els coneixements referits als inicis de la nostra Edat Contemporània. Valoració de la transcendència del pensament polític il·lustrat en la nostra concepció política

actual. Relativització dels principis, valors i normes de comportament de la pròpia cultura i valoració

negativa i rebuig de qualsevol manera de pensar absolutista i d’actituds o comportaments egocèntrics.

Valoració dels processos de transformació econòmica i actitud favorable als avenços tècnics que es van produir.

Activitats Presentació de la unitat: Relacionar la imatge de presentació amb la unitat didàctica i activar

els coneixements previs. Llegir l’eix cronològic per tal de situar el període que s’estudiarà. Llegir els diversos apartats de la unitat didàctica, extreure’n les idees importants i prendre

apunts. Analitzar i comentar els documents, a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet proposades per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació Conèixer els elements que determinen l’Antic Règim. Identificar i sintetitzar les principals transformacions que es produeixen en el segle XVIII, en

tots els àmbits, i que provoquen la crisi de l’Antic Règim. Valorar la repercussió de la crisi de l’Antic Règim en les formes de vida de les diverses àrees

del món. Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i

establir relacions amb els coneixements adquirits, fent servir adequadament la terminologia històrica i reconeixent la pluralitat de percepcions i interpretacions que pot tenir una mateixa realitat històrica.

Redactar un informe sobre algun fet del segle XVIII, a partir de la informació de diverses fonts, incloses les tecnologies de la informació, valorant-les i contrastant-les.

Valorar la planificació, organització i presentació dels treballs d’investigació.

grup edebé 8


Unitat 3. La industrialització i el triomf del capitalisme


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera.


Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana Conèixer i identificar els precedents i les conseqüències dels fets històrics a curt, mitjà i llarg

termini. Relacionar els fets que succeèixen en l’àmbit local amb situacions més generals.

Competències generals Comprendre per què és va desencadenar una revolució industrial i per què no va ser un

procés simultani a tot el món. Conèixer els canvis estructurals que es van produir en l’economia (capitalisme). Elaborar esquemes i taules comparatives entre períodes històrics.

Objectius Entendre la importància de la Revolució Industrial i dels canvis que va comportar en

l’organització econòmica i social de la societat occidental. Identificar els factors que van afavorir l’inici i el desenvolupament de la industrialització al llarg

del segle XIX. Comprendre el funcionament del sistema econòmic capitalista, lligat a la Revolució Industrial.


Educació moral i cívica Conèixer els sistemes ètics i morals més rellevants, actuals i del passat, que tenen una

incidència en la societat actual.

Educació ambiental Adquirir una visió històrica de l’evolució de l’activitat humana i la seva repercussió ambiental,

especialment lligada a l’obtenció i gestió de l’energia.

Continguts

Conceptes Els inicis de la Revolució Industrial. Les transformacions agràries. L’augment de població.

L’expansió del comerç. Les innovacions tècniques. Els sectors pioners: l’expansió de la indústria tèxtil, el creixement del sector siderúrgic i

l’extensió del ferrocarril. L’expansió de la industrialització. L’expansió demogràfica i econòmica d’Europa en la segona

meitat del segle XIX. El capitalisme liberal: la defensa de la llibertat econòmica i el lliurecanvisme. La teoria del

liberalisme econòmic d’A. Smith. La segona fase de la industrialització. Noves fonts energètiques: el petroli i l’electricitat. El

ferro i els nous metalls. Els nous sectors industrials: la indústria química. La consolidació dels transports i les comunicacions.

grup edebé 9


Altres models d’industrialització: Bèlgica, França i Alemanya. La industrialització dels Estats Units i la del Japó.

La Gran Depressió i l’origen del capitalisme financer. Causes de la Gran Depressió. Les característiques del capitalisme financer: concentració empresarial, recerca de nous mercats i nova organització de la producció i del treball.

Procediments Elaboració d’esquemes i quadres comparatius per tal de comprendre millor l’evolució de la

societat i l’economia a finals del segle XVIII. Identificació de les conseqüències d’un fet històric a partir de l’anàlisi d’un text sobre els

tancaments de terres que es van produir a la Gran Bretanya en el segle XVIII. Determinació de les interrelacions entre diversos fets històrics i de les relacions de causa-

efecte a partir de l’anàlisi d’un text sobre el creixement de la població. Comparació i anàlisi dels sistemes de producció domèstic i fabril i ús de l’empatia històrica per

a valorar els canvis que va comportar el pas d’un sistema a l’altre. Planificació i elaboració d’un treball senzill d’investigació històrica sobre els inicis de la

construcció i les característiques de la xarxa ferroviària espanyola i sobre els processos d’industrialització d’alguns països.

Utilització de gràfics i taules de variables econòmiques per a l’obtenció d’informació històrica. Aplicació del vocabulari econòmic a informacions noves referides a l’evolució del capitalisme.

Actituds Interès per conèixer les innovacions que es van produir amb la Revolució Industrial i valoració

de les conseqüències positives i negatives que va comportar. Preocupació per la correcta execució i presentació del treball.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’Internet proposades per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula que es proposa i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 8, pàg. 47.

Criteris d’avaluació Sintetitzar els canvis més importants que defineixen la Revolució Industrial, tant en l’aspecte

econòmic com en el demogràfic i social, assenyalant-ne la difusió i el diferent grau d’implantació en els Estats del món.

Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir relacions amb els coneixements adquirits, fent servir adequadament la terminologia històrica.

Redactar un informe sobre algun fet relacionat amb la Revolució Industrial, a partir de la informació de diverses fonts, incloses les tecnologies de la informació, valorant-les i contrastant-les.

Valorar la planificació, organització i presentació dels treballs d’investigació.

grup edebé 10


Unitat 4. Una època de revolucions. L’origen de l’Estat liberal


Interdisciplinaritat: Llengua Catalana i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Llengua Estrangera.



termini.



Competències generals Conèixer els fets rellevants que marquen el procés de construcció de l’Estat liberal. Interpretar les escales dels mapes i comprendre el llenguatge simbòlic que representen. Elaborar i analitzar mapes històrics. Utilitzar la xarxa internet de forma crítica i reflexiva per a la recerca d’informació.

Objectius Comprendre la transcendència de les revolucions liberals i els moviments nacionalistes en el

seu context (finals del segle XVIII i segle XIX), ja que van configurar l’Estat liberal. Valorar les revolucions liberals per les seves aportacions polítiques: van posar les bases de

l’actual sistema democràtic, van marcar l’organització dels Estats i van ser rellevants en la configuració de les fronteres de l’Europa del segle XX.

Valorar les aportacions ideològiques respecte dels drets humans i de les actituds polítiques tolerants.

Conèixer com va influir el liberalisme en un Estat fora de l’àmbit occidental: el Japó governat per la dinastia Meiji, analitzant les similituds i diferències amb les revolucions liberals europees.


Educació moral i cívica Desenvolupar estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis com

ara la justícia i la solidaritat.

Educació per a la pau Revisar el concepte de conflicte, més enllà de la seva identificació amb quelcom de negatiu i

violent, per considerar-lo com un procés natural i consubstancial a l’existència humana en societat.

Desenvolupar les capacitats de presa de decisions i de resolució no violenta dels conflictes per tal d’ajudar en el desenvolupament de conductes prosocials.

Conèixer les bases del sistema democràtic.

Continguts

Conceptesgrup edebé 11


La revolució americana i el naixement dels Estats Units. La Revolució Francesa i l’imperi napoleònic. Els principis del liberalisme polític i la formació

dels Estats liberals. La Restauració i els intents de restablir l’Antic Règim. El Congrés de Viena. Les revolucions

liberals de 1820, 1830 i 1848. La independència de les colònies llatinoamericanes. Els moviments nacionalistes. El concepte de nació. El nacionalisme com a corrent ideològic.

La lluita per la formació d’Estats nacionals: els exemples d’Itàlia, Alemanya i els Estats balcànics.

El Japó Meiji: el procés d’industrialització i occidentalització del Japó.

Procediments Utilització de fonts primàries i secundàries per a obtenir informació al voltant de l’evolució de

les estructures polítiques en el segle XIX. Anàlisi i utilització crítica de fonts històriques que aporten informació històrica sobre el

liberalisme i el nacionalisme. Planificació i elaboració d’informes i de petits treballs d’investigació històrica per tal d’ampliar

coneixements sobre les revolucions i els canvis polítics que es van produir en el segle XIX, seleccionant i presentant la informació amb rigor i objectivitat.

Determinació dels trets destacables i diferenciadors que caracteritzen la vida dels personatges més rellevants del període.

Descripció i comparació de mapes històrics per tal d’analitzar la divisió política d’Europa des de l’imperi napoleònic fins a finals del segle XIX.

Obtenció d’informació i anàlisi d’un mapa sobre la independència de les colònies llatinoamericanes.

Identificació i classificació de les causes i les conseqüències de les revolucions liberals a Europa durant el segle XIX.

Elaboració d’un esquema amb el desenvolupament de l’organització política de la França revolucionària, exposant la informació de forma clara i rigorosa.

Actituds Actitud favorable a la participació i col·laboració en els diversos treballs d’investigació històrica

que es desenvolupen en la unitat. Interès per conèixer els ideals liberals, per tal de comprendre l’evolució política dels actuals

Estats democràtics. Valoració crítica dels conceptes de nació i d’Estat nacional. Rebuig dels sistemes polítics autoritaris que retallen les llibertats individuals i actitud positiva

envers els sistemes polítics democràtics.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Respondre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació

grup edebé 12


Identificar i sintetitzar els canvis polítics que es produeixen en la primera meitat del segle XIX. Situar els focus revolucionaris i el seu impacte en els altres Estats del món, valorant-ne la

repercussió en la forma de govern dels Estats. Localitzar els fets rellevants de la primera meitat del segle XIX i associar-los a uns determinats

personatges significatius en l’esdevenir històric. Redactar un informe sobre algun fet relacionat amb l’origen de l’Estat liberal, a partir de la

informació de diverses fonts, incloses les tecnologies de la informació, valorant-les i contrastant-les.

grup edebé 13


Unitat 5. La societat industrial i el moviment obrer


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera.


Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana Identificar la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i




Competències generals Conèixer els canvis estructurals que es van produir en la societat (societat de classes). Interpretar taules de dades per explicar fenòmens històrics. Expressar-se oralment amb correcció i coherència, utilitzant un vocabulari adequat i acceptant

els punts de vista diferents sobre una mateixa qüestió. Mostrar capacitat de síntesi i expressar-se per escrit de forma adequada.

Objectius Comprendre la nova estructura de la societat del segle XIX, resultat de les transformacions

econòmiques iniciades amb la industrialització. Analitzar les circumstàncies històriques del naixement i evolució del moviment obrer fins a

l’inici de la Primera Guerra Mundial. Reconèixer alguns canvis que la industrialització va provocar en la condició social de les

dones i relacionar-los amb els inicis del moviment feminista. Descriure les primeres formes de lluita i organització obrera i conèixer la desigualtat i

l’explotació patides per alguns col·lectius. Identificar i diferenciar les idees principals dels pensadors utòpics, marxistes i anarquistes, per

mitjà dels textos escrits per ells mateixos, i valorar la importància de les Internacionals en les conquestes sociolaborals del moviment obrer.


Educació moral i cívica Analitzar conflictes de valors i elaborar estratègies de solució basades en el diàleg i el

respecte.

Educació per a la pau Estudiar de manera global els conflictes socials tenint en compte, a més de les seves

connotacions violentes, el seu context temporal i espacial i les seves causes, per tal de desenvolupar les capacitats i les actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

Educació per a la igualtat entre els sexes

grup edebé 14


Estudiar els fenòmens i processos socials, incorporant-hi l’economia domèstica i la història del paper de la dona, i incloure el feminisme entre els projectes ètics contemporanis.

Continguts

Conceptes La societat industrial. Una societat dividida en classes i una societat urbana: la burgesia, el

proletariat industrial, la pervivència de l’aristocràcia, de l’artesanat i de la pagesia. Les dones en la societat industrial i l’aparició del moviment sufragista.

Els orígens del moviment obrer. Les revoltes ludites. Els sindicats o trade unions. El cartisme. Socialisme i anarquisme. El socialisme utòpic. El socialisme científic: el materialisme històric

com a interpretació de la Història, la lluita de classes, la plusvàlua i la societat comunista. L’anarquisme. El moviment internacionalista. Els partits obrers.

Procediments Comentari sobre una situació històrica a partir de la lectura d’un text. Realització de breus treballs d’investigació històrica. Redacció d’informes sobre la biografia i l’obra de personatges històrics. Utilització i contrast de diverses fonts historiogràfiques primàries i secundàries i valoració de

l’objectivitat de la informació sobre les classes socials per a l’elaboració d’una síntesi integradora.

Representació mitjançant un eix cronològic de la successió ordenada de les formes d’organització i lluita obrera i de les principals doctrines socials i revolucions polítiques.

Comparació i anàlisi de les principals doctrines socials. Indagació del significat de diversos termes històrics referits a la societat industrial i aplicació

correcta dels termes esmentats. Utilització d’un gràfic demogràfic per a l’obtenció d’informació històrica. Preparació i realització d’un debat sobre les conseqüències socials de la industrialització

exposant les opinions amb arguments raonats i recolzats en les dades.

Actituds Actitud crítica davant d’actituds de discriminació social, laboral i legal que van patir les dones

en l’època industrial. Actitud favorable a la participació i la col·laboració en debats sobre un fet de naturalesa

històrica. Reconeixement de les contradiccions socials que ha comportat el capitalisme des dels seus

orígens.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació

grup edebé 15


Identificar i caracteritzar les principals transformacions socials associades al desenvolupament de la Revolució Industrial.

Situar cronològicament l’evolució del pensament i l’organització del moviment obrer durant el segle XIX.

Analitzar informació sobre la configuració social associada a la Revolució Industrial a partir de diverses fonts i establir relacions amb els coneixements adquirits.

grup edebé 16


Unitat 6. L’ordre europeu a finals del segle XIX (1870-1914)


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història, Llengua Catalana i Literatura, Geografia, Llengua Estrangera.




Competència social i cívica Interioritzar els valors de respecte, cooperació, solidaritat, justícia i no-violència per tal de

participar en la construcció d’una societat més justa.

Competències generals Identificar els canvis polítics, econòmics, socials i culturals dels Estats europeus en el segle

XIX. Elaborar i analitzar mapes històrics.

Objectius Comprendre l’evolució política, econòmica i social dels Estats liberals europeus de 1870 fins a

la Primera Guerra Mundial i comparar la seva trajectòria amb la dels Estats absolutistes. Conèixer l’evolució dels principals Estats europeus en els quals es mantenien les estructures

polítiques, econòmiques i socials de l’Antic Règim. Identificar els elements de continuïtat i canvi en les estructures polítiques del segle XIX. Valorar les aportacions polítiques i socials del segle XIX com les bases de l’actual sistema

democràtic i de l’organització dels Estats.


Educació per a la pau Analitzar el concepte de pau més enllà de la visió occidental heretada de l’expressió pax

romana (absència de conflictes bèl·lics entre Estats), i considerar-lo no com a antítesi de la guerra, sinó com a terme oposat al de violència, en què la guerra tan sols seria una forma de violència organitzada.

Continguts

Conceptes L’Estat liberal a finals del segle XIX: les transformacions socioeconòmiques i sociopolítiques, i

les característiques bàsiques. Els Estats liberals europeus: l’Anglaterra victoriana, l’Alemanya de Bismarck i de Guillem II i la

França de la III República. La pervivència de l’Antic Règim: l’Imperi austrohongarès i l’Imperi rus.

Procediments Planificació i elaboració de treballs senzills d’investigació històrica sobre els contextos socials i

polítics dels Estats liberals i sobre alguns dels seus personatges més rellevants.grup edebé 17


Utilització de fonts escrites primàries per a l’obtenció d’informació històrica sobre la situació sociopolítica als principals Estats europeus durant el segle XIX.

Interpretació i anàlisi d’un mapa històric per tal d’obtenir informació sobre els territoris que formaven l’Imperi rus.

Comparació i anàlisi de l’evolució política dels Estats liberals a partir de 1870.

Actituds Interès per conèixer l’evolució política dels Estats europeus més importants i valoració de les

conseqüències positives i negatives que va comportar aquesta política. Preocupació per la correcta execució i presentació del treball. Interès per augmentar els coneixements històrics que s’obtenen a través de les fonts

primàries i les secundàries.




Criteris d’avaluació Situar cronològicament els esdeveniments i els processos relacionats amb el canvi i la

continuïtat en les estructures sociopolítiques europees entre 1870 i 1914. Identificar i explicar els principis que van inspirar l’organització i les institucions dels sistemes

parlamentaris europeus. Identificar les normes i els interessos que regulaven les relacions entre els Estats a finals del

segle XIX.

grup edebé 18


Unitat 7. La dominació europea del món


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història, Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera, Geografia.



termini.

Competència social i cívica Respectar la pluralitat i diversitat sociocultural dins el marc de les institucions democràtiques.

Competències generals Conèixer els fets clau del colonialisme i del liberalisme relacionant-los i diferenciant-los entre

ells. Buscar explicacions multicausals als fets històrics. Respectar i valorar la diversitat ètnica i cultural com a element d’enriquiment humà.

Objectius Definir colonialisme i imperialisme i establir i analitzar la multicausalitat del fenomen

imperialista. Relacionar el canvi en les relacions internacionals i el sorgiment de noves potències

econòmiques fora d’Europa amb les conseqüències del conflicte bèl·lic. Distingir les vies de conquesta i conèixer els sistemes de dominació i explotació colonial. Delimitar les àrees d’expansió dels imperis colonials entre 1870 i 1914. Analitzar i valorar les conseqüències del colonialisme per als pobles colonitzats i per als

colonitzadors. Comprendre la importància que la rivalitat colonial va tenir en la configuració de les relacions

internacionals. Identificar i relacionar els diversos antecedents que van configurar l’ambient prebèl·lic i van

conduir a la primera conflagració mundial. Valorar críticament l’imperialisme i mostrar rebuig per actituds discriminatòries envers altres

races i cultures.


Educació moral i cívica Analitzar conflictes i valors i elaborar solucions basades en el diàleg i en el respecte. Debatre utilitzant raonaments que estiguin oberts al diàleg i a l’acceptació d’altres punts de

vista.

Educació per a la pau Manifestar actituds i comportaments solidaris envers altres pobles i de respecte per les

diverses ètnies i cultures, per mitjà de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre els Estats.

grup edebé 19


Continguts

Conceptes Del colonialisme a l’imperialisme: el nou tipus d’expansió colonial a finals del segle XIX. Les causes de l’imperialisme: factors econòmics, polítics i ideològics. Les vies de colonització i les formes de dominació i explotació colonial. La formació d’imperis: el repartiment d’Àfrica, l’expansió per Àsia, els imperis colonials

europeus i les noves potències imperialistes (els Estats Units i el Japó). Les conseqüències de l’imperialisme, les crítiques i l’oposició al colonialisme, i els conflictes

colonials.

Procediments Anàlisi i utilització crítica de fonts primàries i secundàries respecte de les causes de l’expansió

imperialista, per tal de comprendre la multiplicitat de factors que determinen l’imperialisme, tant a Europa com als Estats Units i al Japó.

Elaboració de petits treballs d’investigació històrica sobre l’exploració d’Àfrica, la colonització d’Oceania i l’imperialisme dels Estats Units, seleccionant i presentant la informació amb rigor i objectivitat.

Obtenció d’informació i anàlisi crítica de mapes al voltant de la colonització d’Àfrica i d’Àsia.

Actituds Presa de consciència de l’explotació que va suposar el fet colonial. Rebuig envers actituds que pretenguin imposar els models occidentals a altres cultures, per a

les quals això suposaria la pèrdua de la identitat cultural pròpia i la transformació del sistema de creences, tradicions i estils de vida.

Rebuig de l’orientació bel·licista que, en pugna pel control dels recursos socioeconòmics i espacials, porta la humanitat a la pèrdua de la pau.

Valoració crítica de la situació d’inestabilitat política que va generar la rivalitat entre els grans imperis a finals del segle XIX i principis del segle XX per apropiar-se de nous territoris.



apunts. Analitzar i comentar els documents, a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar el paper hegemònic de les grans potències a través de la dominació i

l’explotació exercides mitjançant els seus imperis colonials. Reconèixer i situar cronològicament i geogràficament els conflictes internacionals suscitats pel

desenvolupament dels imperis colonials.

grup edebé 20


Unitat 8. Societat i cultura en el segle XIX


Interdisciplinarietat: Ciències per al Món Contemporani, Història de la Filosofia, Llengua Catalana i Literatura, Història de l’Art, Literatura Universal, Llengua Estrangera.




Competència social i cívica Mostrar interès a preservar les memòries plurals dels diversos protagonistes del passat

històric.

Competències generals Identificar moviments artístics del període, relacionant-los amb les transformacions

socioeconòmiques, polítiques i culturals. Analitzar la vida quotidiana d’un període, a partir de les diverses fonts històriques.

Objectius Conèixer les principals característiques de la vida quotidiana i de la cultura de les classes

burgesa i treballadora en l’Europa del segle XIX. Reconèixer les interrelacions entre la realitat social, política i econòmica, les formes de vida i

les manifestacions culturals. Caracteritzar els moviments artístics del segle XIX i situar-los cronològicament. Relacionar les diverses manifestacions d’un estil (literatura, música, pintura) i entendre-les

com els diferents llenguatges per a expressar un mateix ideal artístic. Valorar algunes de les innovacions que van introduir les manifestacions artístiques en el segle

XIX i la seva repercussió posterior. Conèixer les principals característiques del pensament científic i social decimonònic i valorar

l’avenç produït en la medicina i en altres ciències.


Educació per a la igualtat entre els sexes Estudiar els fenòmens i processos socials, incorporant-hi l’economia domèstica i la història del

paper de la dona, i incloure el feminisme entre els projectes ètics contemporanis.

Educació per a la salut Conèixer, des d’una perspectiva històrica i geogràfica, els hàbits culturals relacionats amb

l’alimentació, la higiene i les malalties, així com la seva evolució al llarg de la història de la humanitat, i especialment els de les societats de l’època contemporània.

Continguts

Conceptes Cap a una cultura burgesa: la vida familiar i la casa, i els nous gustos i les noves modes en el

vestit, l’oci, les vacances, l’esport i la higiene. grup edebé 21


Les formes de vida de la classe obrera: la vida quotidiana, l’alimentació, la higiene, el vestit i l’oci.

La difusió de la cultura: l’educació i la premsa. L’Església i la nova realitat social. Els corrents artístics i culturals del segle XIX: el Romanticisme, el Realisme i el moviment

impressionista. L’arquitectura en el segle XIX: la tendència historicista, l’arquitectura del ferro i l’Escola de

Chicago. El pensament científic i el pensament social: ciència i pensament científic, i l’estudi de la

societat.

Procediments Obtenció d’informació històrica a partir d’imatges i establiment de relacions amb la societat en

la qual es van produir. Reconeixement dels elements més significatius de les obres d’art del segle XIX.

Actituds Presa de consciència de les desigualtats en els nivells de vida que es van produir des dels

inicis de la societat de classes. Interès per conèixer els orígens de la institucionalització de l’educació en el segle XIX i per la

difusió de la premsa com a mitjà de comunicació social, antecedents de la importància en la societat actual de tots dos aspectes.

Valoració dels avenços científics i mèdics que es van produir en el segle XIX i que van ajudar a millorar les condicions de vida de les persones.




Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les transformacions socials en el procés de configuració de les

classes burgesa i obrera durant el segle XIX. Reconèixer les característiques i l’evolució de les manifestacions dels principals corrents

artístics, i identificar-ne els principals autors.

grup edebé 22


Unitat 9. Condició social de les dones


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia, Història, Llengua Catalana i Literatura, Llengua Estrangera, Història de l’Art.



futures més equitatives. Mostar interès a preservar les memòries plurals dels diversos protagonistes del passat

històric.

Competències generals Conèixer els fets rellevants de la història de la condició social, cultural i política de les dones. Entendre els conceptes de canvi i evolució en la història de les dones. Consolidar i respectar hàbits no discriminatoris entre sexes. Gaudir de la lectura d’un text i valorar-ne la utilitat per a comentar la mentalitat de l’època.

Objectius Conèixer la condició social de les dones en la història contemporània i les principals etapes de

la seva lluita per aconseguir l’equiparació social, cultural i política amb els homes. Situar aquesta lluita en un context històric de canvis iniciats amb la industrialització i el

liberalisme, i relacionar-lo amb la situació actual de les dones en la societat occidental. Reconèixer les actituds discriminatòries segons el sexe que perviuen en la nostra societat i en

el nostre comportament i ser capaços d’adoptar valors i actituds no discriminatoris.


Educació per a la igualtat entre els sexes Comprendre la diferència entre sexe i gènere: el primer com a diferenciació biològica i el

segon com a construcció sociocultural que defineix les diferències emocionals i intel·lectuals, els comportaments i els rols masculins i femenins que cada societat assigna a dones i homes.

Reconèixer i rebutjar els trets sexistes que es troben en les interpretacions dels fets històrics i socials i en la mateixa documentació consultada.

Incorporar en els seus treballs una visió no sexista i adoptar actituds en la vida escolar, familiar i social que afavoreixin la igualtat d’oportunitats de tots dos sexes.

Educació per a la pau Fomentar la presa de decisions individuals davant els conflictes en la vida quotidiana per mitjà

d’actituds tolerants i dialogants, i desenvolupar comportaments coherents amb les normes i els principis defensats.

Continguts

Conceptes Les dones, subjecte de la Història. L’androcentrisme de la Història.

grup edebé 23


El segle XVIII: treball, família i noves idees. La fi de l’Antic Règim i els canvis en la producció i en l’organització social. Les idees de la Il·lustració. La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana de 1791.

El segle XIX: del treball a la casa a les fàbriques. La incorporació de les dones al treball fabril. Les idees sobre les dones. La resposta de les dones per millorar la seva condició social.

El segle XX: cap a la igualtat de drets. El moviment sufragista i el moviment feminista. El nou feminisme en els anys seixanta. El repte del futur: la igualtat de fet. La precària situació de la dona als països subdesenvolupats i el ressorgiment de l’integrisme islàmic.

Procediments Anàlisi crítica de fonts primàries i secundàries sobre diversos aspectes de la condició social

de les dones en la Història contemporània. Planificació i elaboració de breus treballs d’investigació històrica sobre les biografies d’algunes

pioneres del feminisme espanyol. Indagació sobre alguns termes econòmics i històrics per la seva aplicació a l’anàlisi de la

realitat socioeconòmica de les dones. Preparació i realització de debats sobre alguns aspectes relacionats amb la discriminació de

les dones i exposició argumentada de les opinions defensades.

Actituds Actitud crítica davant la visió androcèntrica que caracteritza la historiografia tradicional. Presa de consciència de la discriminació que ha sofert la dona al llarg de la Història i el seu

afany per adquirir la plena igualtat de drets. Actitud crítica davant de qulasevol mena de segregació de la dona (en l’àmbit familiar, social o

laboral) i interès per conèixer les ideologies subjacents a aquesta segregació. Relativització de la pròpia cultura i civilització a partir de l’anàlisi dels rols socials atribuïts a

homes i dones en algunes societats primitives. Predisposició a buscar en el passat l’explicació de situacions de discriminació entre gèneres

que persisteixen en l’actualitat. Valoració de les mesures de discriminació positiva com a vies per a superar les desigualtats

de fet que subsisteixen entre homes i dones. Reconeixement de les manifestacions de caire sexista que puguin donar-se en l’àmbit escolar

i en les situacions de la vida quotidiana i rebuig d’aquest tipus de prejudicis.


els coneixements previs. Llegir l’eix cronològic per tal de situar el període que s’estudiarà. Llegir els diversos apartats de la unitat didàctica, extreure’n les idees més importants i prendre

apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Posar en comú i debatre les opinions sobre els temes proposats. Activitats TIC: activitat 4, pàg. 163.

Criteris d’avaluació Identificar i sintetitzar les transformacions més importants de la condició social de la dona des

del segle XVIII fins a l’actualitat, en els seus diversos àmbits, així com valorar-ne la repercussió en els àmbits polític, laboral, econòmic, social i cultural.

Sintetitzar l’evolució històrica que ha experimentat la condició social de la dona.

grup edebé 24


Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir relacions amb els coneixements adquirits, fent servir adequadament la terminologia adquirida.

Redactar un informe sobre algun fet històric o qüestió d’actualitat, a partir de la informació de diverses fonts, inclosos els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

grup edebé 25


Unitat 10. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Economia, Llengua Estrangera, Geografia.



termini.



Competències generals Identificar la relació causa-efecte dels fets històrics de la Gran Guerra. Buscar explicacions multicausals als fets històrics. Comprendre i sintetitzar els trets principals d’un període en una taula. Analitzar un text i extreure’n conclusions. Analitzar la informació inclosa en mapes temàtics. Interpretar imatges fotogràfiques.

Objectius Situar la Primera Guerra Mundial en l’espai i en el temps, i comprendre els principals factors

que van configurar l’ambient prebèl·lic i que van conduir a la primera conflagració mundial. Conèixer els aspectes més rellevants de la guerra, analitzant-ne les fases, els episodis i les

conseqüències territorials, econòmiques, ideològiques i socials, per poder comprendre per què aquesta guerra marca l’inici d’una nova era.

Valorar críticament els efectes i la magnitud de les tragèdies que comporten les guerres i la importància de mantenir actituds tolerants i pacifistes.


Educació moral i cívica Considerar els codis ètics més enllà d’un codi normatiu social o religiós i adonar-se de la

necessitat d’elaborar criteris morals propis, raonats, solidaris i no subjectes a meres exigències externes.

Educació per a la pau Analitzar el concepte de pau més enllà de la visió occidental, heretada de l’expressió pax


Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona i els orígens de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Continguts

grup edebé 26


Conceptes El camí cap a la guerra. La política exterior alemanya. Els interessos territorials i la formació

dels blocs: la formació de la Triple Aliança i la Triple Entesa. Les crisis colonials: el conflicte del Marroc i les guerres balcàniques. L’ambient prebèl·lic. El desencadenant de la contesa.

El desenvolupament de la guerra (1914-1918). Els fronts i les fases de la guerra. 1a fase: guerra de moviments; 2a fase: guerra de posicions i desgast; 3a fase: la crisi de 1917, punt d’inflexió en el conflicte; 4a fase: les grans ofensives finals. La victòria dels aliats. Una guerra nova: la mobilització d’efectius humans, la utilització i subordinació de tots els recursos materials per a finalitats militars, la guerra econòmica.

El cost de la guerra i les dificultats postbèl·liques: el cost demogràfic, les repercussions econòmiques, els problemes polítics, els conflictes socials i el nou paper de les dones.

La difícil construcció de la pau. El Tractat de Versalles. Les conseqüències del Tractat. Els protagonistes de la pau. Els altres tractats de pau. La pau fora d’Europa. L’intent de crear un Estat jueu. La Societat de Nacions. La fragilitat de la pau.

El Pacte de Locarno. El Pacte Briand-Kellogg.

Procediments Obtenció d’informació històrica a partir de fonts primàries i secundàries escrites i visuals sobre

les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, i anàlisi crítica d’aquestes fonts. Planificació i elaboració de treballs senzills d’investigació històrica sobre biografies de

personatges històrics i sobre alguns conflictes territorials que es van produir un cop acabada la guerra.

Ús de l’empatia històrica per a explicar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Anàlisi comparativa, interpretació de mapes històrics i elaboració de síntesis sobre les fases i

les conseqüències territorials de la guerra.

Actituds Actitud de rebuig envers el fet bèl·lic i envers els motius polítics i econòmics que justifiquen

l’actitud bel·licista. Reconeixement del paper que van assumir les dones en l’organització econòmica i de la

rereguarda durant la guerra. Valoració de la importància de la diplomàcia i el diàleg per a la resolució pacífica dels

conflictes. Presa de consciència de les repercussions demogràfiques, econòmiques, polítiques i socials

que produeix tot conflicte bèl·lic.


els coneixements previs. Llegir l’eix cronològic per tal de situar el període que s’estudiarà. Llegir els diversos apartats de la unitat didàctica i extreure’n les idees importants. Analitzar i comentar els documents, a partir de les qüestions que es proposen. Respondre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 11, pàg. 179; activitat 13, pàg. 180.

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les transformacions polítiques, econòmiques i territorials de les grans

potències i els seus imperis colonials, i la seva repercussió en l’àmbit de les relacions internacionals des del darrer terç del segle XIX fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

grup edebé 27


Situar cronològicament els esdeveniments i processos rellevants de la Història contemporània entre els anys 1875 i 1914.

Identificar i explicar les causes i les conseqüències a curt i llarg termini de la Primera Guerra Mundial.

Sintetitzar l’evolució històrica de França i d’Alemanya després de la conflagració mundial i la signatura dels tractats de pau.

Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir relacions amb els coneixements adquirits, fent servir adequadament la terminologia adquirida.

grup edebé 28


Unitat 11. La Revolució Russa i l’Estat socialista


Interdisciplinarietat: Història de la Filosofia, Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera, Història de l’Art.






Competències generals Conèixer els trets principals, causes, fases i repercussions internacionals de la Revolució

Russa. Comprendre de forma clara i coherent, i valorant-les críticament, informacions sobre els líders

de la revolució i els conflictes que se’n deriven. Obtenir, seleccionar i interpretar informació, utilitzant mitjans informàtics i aplicant la

informació a la presa de decisions.

Objectius Conèixer els principals trets de la situació socioeconòmica i política de la Rússia tsarista a

principis del segle XX. Identificar les causes que van provocar l’inici dels processos revolucionaris a Rússia. Situar cronològicament la Revolució Russa i caracteritzar-ne les fases reconeixent les

diverses concepcions i projectes dels líders de la revolució i els conflictes ideològics i polítics que se’n deriven.

Entendre l’abast del model polític soviètic resultant del procés revolucionari i valorar la significació i la transcendència històrica de la Revolució Russa, així com les seves repercussions en la política i la història internacionals.


Educació moral i cívica Conèixer els sistemes ètics i morals més rellevants de l’actualitat i del passat que tenen una


Educació per a la pau Estudiar de manera global els conflictes socials tenint en compte, a més de les seves

connotacions violentes, el seu context temporal i espacial i les seves causes, per tal de desenvolupar les capacitats i les actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

Continguts



La gran Rússia. La monarquia dels tsars. Els moviments d’oposició al tsar. La intelligentsia. Els populistes o narodniki. La fundació del POSDR, el PSR i el KD. La revolució de 1905. La creació dels soviets i la Duma. Lenin.

La revolució de 1917. La revolució moderada de febrer: l’abdicació del tsar Nicolau II i la creació del Soviet d’Obrers i Soldats de Petrograd. La revolució d’octubre: una revolució socialista. El primer govern bolxevic: el Consell dels Comissaris del Poble presidit per Lenin. El Tractat de Brest-Litovsk.

De la guerra civil a la constitució de l’URSS. La guerra civil: la lluita de l’exèrcit blanc contra l’exèrcit roig. L’organització del nou Estat soviètic. L’aplicació de la dictadura del proletariat. El comunisme de guerra. Les repercussions internacionals i la III Internacional. La nova política econòmica (NEP).

L’era estalinista. Els dos candidats a la successió de Lenin: Trotski i Stalin. L’etapa d’estalinisme. La planificació econòmica i els plans quinquennals. La col·lectivització de l’agricultura. Les depuracions polítiques. Un període controvertit.

Procediments Utilització de fonts primàries i secundàries per a obtenir informació respecte de les revolucions

de 1905 i 1917, les idees i la successió de Lenin i el període estalinista. Comparació i anàlisi de les diferències entre la dictadura del proletariat i el sistema

parlamentari liberal. Anàlisi i interpretació de material gràfic per a l’obtenció d’informació relacionada amb els

canvis econòmics sorgits després de la revolució de 1917. Ús de l’empatia històrica per a narrar els fets històrics esdevinguts a Rússia entre 1917 i 1939. Identificació i anàlisi de les causes que van donar lloc a la revolució de 1905 i les seves

conseqüències. Comparació dels objectius i les conseqüències de les diverses mesures econòmiques

imposades després de la revolució de 1917. Obtenció d’informació i anàlisi de gràfics sobre economia i demografia en la Rússia tsarista i

establiment d’una relació de causa-efecte entre ells. Anàlisi i comparació de les diferències i les conseqüències del canvi històric que van

comportar per a Rússia les revolucions de febrer i octubre de 1917.

Actituds Mostrar una actitud crítica envers la repressió que va significar per als ciutadans russos el

mandat dels tsars. Interès per conèixer els canvis produïts per la Revolució Russa per tal de comprendre

l’evolució política dels Estats que van adoptar posteriorment el mateix model polític. Actitud de rebuig envers la repressió política que va suposar l’era estalinista, especialment les

depuracions polítiques i les deportacions massives.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Respondre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

grup edebé 30


Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les transformacions més importants en diversos àmbits, des del

regnat de Nicolau II fins a la revolució de 1917, assenyalant el seu diferent grau de repercussió en les diverses capes socials, els partits polítics i les grans potències internacionals.

Situar cronològicament els esdeveniments polítics i econòmics rellevants des de l’inici de la revolució de l’any 1905 fins a l’era estalinista.

Identificar i explicar les causes a curt i llarg termini, i les conseqüències a curt i llarg termini, del procés revolucionari rus.

Situar l’evolució històrica d’algun dels protagonistes de la revolució. Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i

establir relacions amb els coneixements adquirits, fent servir adequadament la terminologia adquirida.

grup edebé 31


Unitat 12. El període d’entreguerres (1919-1939)


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera.


Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana Conèixer, identificar i aplicar els precedents i les conseqüències dels fets històrics a curt, mitjà

i llarg termini. Identificar la interdependència dels diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i




Competències generals Conèixer els trets clau que marquen el període entre les dues guerres mundials. Mostrar habilitat en la recerca, l’anàlisi i el processament de la informació. Elaborar i analitzar gràfics estadístics.

Objectius Comprendre per què el període d’entreguerres va ser una etapa de desequilibris econòmics i

socials i de tensions polítiques. Conèixer els desequilibris econòmics dels anys vint i identificar-los com a causes que van

provocar el crac borsari de 1929, el qual va tenir com a conseqüència una greu crisi econòmica mundial en els anys trenta.

Identificar les repercussions socials i polítiques de la crisi econòmica. Analitzar els factors que van provocar la crisi de les democràcies liberals a Europa i que van

afavorir l’extensió de règims totalitaris. Conèixer les doctrines feixista (Itàlia) i nazi (Alemanya) i identificar-ne les semblances i les

diferències, així com les conseqüències que es deriven del seu accés al poder. Reflexionar sobre les ideologies subjacents als règims totalitaris i rebutjar qualsevol doctrina o

pràctica xenòfoba i discriminatòria, a més de les opinions que impliquen una negació de la llibertat d’expressió.


Educació moral i cívica Analitzar conflictes i valors i elaborar solucions basades en el diàleg i en el respecte.

Educació per a la pau Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de l’estudi de les bases ètiques del

sistema democràtic per tal de predisposar a l’acord just i a la participació democràtica. Fomentar la presa de decisions individuals davant els conflictes en la vida quotidiana per mitjà

d’actituds tolerants i dialogants, i desenvolupar comportaments coherents amb les normes i els principis defensats.

grup edebé 32


Continguts

Conceptes Els desequilibris econòmics dels anys vint. Els Estats Units, primera potència mundial. Les

dificultats de la postguerra i els anys de prosperitat relativa. El model americà i la situació a Europa.

La crisi de les democràcies liberals. La inestabilitat política en el període d’entreguerres: Estats liberals i Estats totalitaris. El feixisme: fonaments teòrics i característiques. La creació de l’Estat feixista a Itàlia. Alemanya: la República de Weimar i els seus principals problemes.

La depressió econòmica dels anys trenta. La caiguda de la Borsa de Nova York el 1929. L’extensió de la crisi: crisi financera, crisi industrial i comercial i crisi agrícola. Les conseqüències socials i polítiques de la crisi. Solucions a la crisi: intervencionisme estatal i la fi del liberalisme econòmic; intervenció i direcció de l’Estat en els assumptes econòmics. El New Deal. La teoria de Keynes.

L’Alemanya nazi. L’arribada al poder del Partit Nazi. Creació d’un Estat nazi.

Procediments Obtenció i anàlisi crítica d’informació històrica a partir de l’observació de figures i la lectura de

diverses fonts respecte de les característiques socials, polítiques i econòmiques dels anys vint i trenta.

Obtenció d’informació històrica respecte dels règims polítics a Europa durant el període d’entreguerres, a partir de la lectura de mapes i gràfics.

Interpretació d’esquemes sobre els mecanismes de causa-efecte d’una crisi econòmica capitalista i de la teoria econòmica de Keynes.

Determinació dels trets destacables i diferenciadors que caracteritzen la vida dels personatges més rellevants del període i valoració crítica de les seves accions en el marc de la societat i l’època en les quals van viure.

Indagació del significat de termes històrics referits als continguts de la unitat i aplicació correcta d’aquests continguts.

Determinació i anàlisi de les causes que van originar la situació dels fenòmens de canvi i transformació politicoeconòmica del període d’entreguerres.

Elaboració d’una síntesi integradora sobre el racisme a partir de diverses fonts, valorant críticament la informació i formulant hipòtesis explicatives.

Actituds Presa de consciència de la retallada de les llibertats i les injustícies socials que va significar el

feixisme i interès per conèixer la ideologia feixista i la nazi, ja que determinen esdeveniments i actituds de l’actualitat.

Rebuig actiu de qualsevol forma de discriminació per raons de sexe, ètnia, nacionalitat, religió, creença o qualsevol altra circumstància social o personal, i de qualsevol ideologia que s’hi identifiqui, com els totalitarismes que es van desenvolupar en el període d’entreguerres.

Defensa dels avantatges de les polítiques democràtiques enfront dels règims autoritaris pel que fa a llibertats individuals i col·lectives dels ciutadans.

Interès per conèixer el desenvolupament econòmic del període d’entreguerres com a mitjà per a un millor i més profund coneixement dels esdeveniments de la segona meitat del segle XX.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen.

grup edebé 33


Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 8, pàg. 211; activitat 12, pàg. 222.

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar els desequilibris econòmics rellevants dels anys vint, en els diversos

àmbits del sistema econòmic, assenyalant el seu grau de repercussió als països bel·ligerants, principalment els Estats Units, la Gran Bretanya, França i Alemanya.

Situar cronològicament els esdeveniments més importants del període de crisi de les democràcies liberals i l’ascens dels règims totalitaris a Europa, des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial (1919-1939).

Identificar i explicar l’evolució dels sistemes parlamentaris cap a uns menors nivells de participació i llibertat, els factors de crisi que han fet possible en algun moment la seva substitució per règims dictatorials, en particular els de caràcter feixista, i també comparar i valorar les diferències que s’estableixen entre tots dos sistemes.

Identificar i explicar les causes a curt i llarg termini i les conseqüències a curt i llarg termini de la depressió econòmica mundial dels anys trenta.

Sintetitzar l’evolució històrica experimentada per Alemanya en el primer terç del segle XX. Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i

establir relacions amb els esdeveniments adquirits, fent servir adequadament la terminologia adequada i reconeixent la pluralitat de percepcions que pot tenir un mateix fet o procés històric.

Redactar un informe sobre algun fet històric a partir de la informació de diverses fonts, inclosos els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

grup edebé 34


Unitat 13. La Segona Guerra Mundial


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Història, Filosofia i Ciutadania, Llengua Estrangera, Geografia.


Competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana Conèixer, identificar i aplicar els precedents i les conseqüències dels fets històrics a curt, mitjà

i llarg termini. Competència social i cívica Interioritzar els valors de respecte, cooperació, solidaritat, justícia i no-violència per tal de


Competències generals Comprendre les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra. Utilitzar i valorar el diàleg com la forma més idònia per a la resolució de conflictes. Interpretar les escales en els mapes i comprendre’ls.

Objectius Identificar els diversos factors que van condicionar i desencadenar la Segona Guerra Mundial

i conèixer-ne les fases i els fets més rellevants. Analitzar les implicacions i les conseqüències socials, econòmiques i ideològiques de la

guerra. Comparar les diverses situacions territorials, polítiques, diplomàtiques i militars anteriors i

posteriors a la guerra. Valorar la importància del diàleg i la tolerància en la resolució de conflictes i rebutjar qualsevol

via violenta per a la seva resolució.


Educació moral i cívica Desenvolupar estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis com

ara la justícia i la solidaritat.


romana (absència de conflictes bèl·lics entre Estats), i considerar-lo no com a antítesi de la guerra, sinó com a terme oposat al de violència, en què la guerra només seria una forma de violència organitzada.

Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, la seva evolució al llarg de la història i el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans, i la seva importància en la societat actual.

Continguts

Conceptes La fi de la cooperació internacional. Els dos blocs antagònics a Europa: les potències

totalitàries i els Estats democràtics. L’expansió japonesa. La Guerra Civil espanyola. El camí grup edebé 35


cap a la guerra: l’expansió alemanya. La Conferència de Munic. El Pacte d’Acer. El pacte de no-agressió germanosoviètic.

La Segona Guerra Mundial. La guerra llampec. La invasió alemanya de Polònia. La invasió de la Unió Soviètica el 1941. El front de l’Europa oriental. La guerra a Àsia i al Pacífic. El bombardeig de Pearl Harbor. El front d’Àfrica. La derrota de l’Eix. La fi de la guerra a Europa i la fi de la guerra al Pacífic. El llançament de la bomba atòmica a Hiroshima i Nagasaki.

Balanç i valoració de la guerra. La guerra econòmica, la guerra científica i la guerra ideològica. L’impacte demogràfic. Les repercussions econòmiques. Els acords polítics i els canvis territorials.

L’organització de la pau. La creació de l’ONU. Estructura de l’ONU. L’ampliació de les Nacions Unides.

Procediments Planificació i elaboració de treballs senzills d’investigació històrica sobre les Brigades

Internacionals i sobre els camps de concentració, seleccionant la informació amb rigor i objectivitat.

Identificació i anàlisi de les causes que van donar lloc a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Ús de l’empatia històrica per a explicar el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. Identificació i classificació de les conseqüències demogràfiques, econòmiques, territorials i

polítiques de la Segona Guerra Mundial. Utilització i anàlisi de fonts secundàries per a l’obtenció d’informació sobre el

desenvolupament de la guerra i les seves conseqüències. Obtenció d’informació sobre les conseqüències territorials de la guerra a partir de l’anàlisi i la

comparació de mapes històrics d’Europa abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.

Actituds Interès per conèixer els antecedents històrics que van determinar l’inici de la Segona Guerra

Mundial. Valoració del coneixement dels fets esdevinguts en el període d’entreguerres i durant la

Segona Guerra Mundial com a mitjà per a una millor comprensió dels esdeveniments de la guerra freda.

Rebuig actiu de qualsevol forma de discriminació per raons de sexe, nacionalitat, religió o creença.

Rebuig de l’orientació bel·licista que, en la pugna pel control de recursos socioeconòmics i espacials, porta la humanitat a la pèrdua de la pau.

Valoració de la transcendència del diàleg per a la resolució dels conflictes de forma pacífica i rebuig de qualsevol mena de solució violenta.

Presa de consciència de les seqüeles i les nefastes conseqüències de tota guerra.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet proposades per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

grup edebé 36


Activitats TIC: activitat 1, pàg. 226; activitat 2, pàg. 227; activitat 6, pàg. 242.

Criteris d’avaluació Situar cronològicament la Segona Guerra Mundial, abordant la relació existent entre l’acció de

figures com Adolf Hitler, Winston Churchill, Benito Mussolini, Franklin D. Roosevelt, Iossif Stalin o Charles De Gaulle i el comportament col·lectiu i la mentalitat dels països contendents en la guerra.

Identificar i valorar l’eficàcia de les relacions internacionals en els anys previs a la Segona Guerra Mundial i analitzar la multiplicitat de causes i conseqüències d’aquest conflicte.

Obtenir i analitzar informació sobre la Segona Guerra Mundial de diverses fonts, reconeixent la pluralitat de percepcions i interpretacions que puguin manifestar-se.

grup edebé 37


Unitat 14. Societat i cultura en la primera meitat del segle XX


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Història de l’Art, Història de la Filosofia, Literatura Universal, Ciències per al Món Contemporani, Llengua Estrangera.


Competència en la crítica de les fonts històriques Analitzar diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals…),

establint relacions del passat a partir del contrast i la comparació entre les fonts.



Competències generals Identificar manifestacions culturals i artístiques de la primera meitat del segle XX i relacionar-

les amb el context geogràfic i cronològic. Conèixer els fets polítics, socials i culturals de la primera meitat del segle XX. Participar en debats amb actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant les pròpies

opinions i escoltant amb respecte les explicacions dels altres.

Objectius Entendre que les dues guerres mundials van afavorir l’eclosió del pensament existencialista. Conèixer els progressos de la ciència i de la tècnica que van donar lloc a un espectacular

avenç durant la primera meitat del segle XX. Reconèixer els plantejaments estètics més representatius de la primera meitat del segle XX,

situant-los en el seu context geogràfic i cronològic i valorant el caràcter rupturista i canviant de l’art d’avantguarda.



necessitat d’elaborar criteris morals propis, raonats, solidaris i no subjectes a simples exigències externes.

Educació per a la salut Conèixer, des d’una perspectiva històrica i geogràfica, els hàbits culturals relacionats amb

l’alimentació, la higiene i les malalties, així com la seva evolució al llarg de la història de la humanitat, i especialment els de les societats de l’època contemporània.

Continguts

Conceptes La societat en la primera meitat del segle XX. Les grans tendències del pensament: la fenomenologia, l’existencialisme, el neopositivisme i

la filosofia analítica.

grup edebé 38


El desenvolupament de la ciència i la difusió del coneixement: la ment humana i la psicoanàlisi de Freud, la revolució de la física i la biologia.

Les manifestacions artístiques. La ruptura amb la tradició i l’esgotament de l’art tradicional. L’avantguarda i el concepte de modernitat. La renovació de la narrativa en les avantguardes. El fauvisme. El cubisme. El futurisme. L’expressionisme. L’abstracció. El neoplasticisme i el suprematisme. El constructivisme rus. El dadaisme. El surrealisme. El funcionalisme arquitectònic. Cap a la segona meitat del segle XX: fi del protagonisme d’Europa com a centre cultural artístic mundial i protagonisme de l’art americà.

Procediments Elaboració d’un eix cronològic en el qual s’han de situar els esdeveniments artístics i filosòfics,

els descobriments científics i tècnics i els fets polítics, socials i econòmics més destacables de la primera meitat del segle XX.

Observació d’una obra artística, descripció dels elements més significatius i relació amb el període històric al qual correspon.

Obtenció d’informació sobre la renovació de la narrativa d’avantguarda a través de fonts escrites.

Elaboració d’un informe sobre el conjunt d’una obra pictòrica i la biografia de l’artista.

Actituds Valoració del fet de que les tendències artístiques, narratives i filosòfiques que es produeixen

en l’actualitat tenen l’origen en les tendències del passat. Interès per conèixer els costums i la manera d’actuar de la primera meitat del segle XX que

determinaran les situacions i els costums de l’actualitat. Adopció d’una actitud crítica per mitjà del coneixement de la cultura, l’art i la ciència de la

primera meitat del segle XX. Compromís i responsabilitat envers la conservació dels testimonis històrics de la primera

meitat del segle XX i respecte pel patrimoni del present i del passat. Actitud oberta, tolerant i antidogmàtica en el coneixement de les manifestacions culturals,

artístiques i filosòfiques i dels avenços científics de la primera meitat del segle XX.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet proposades per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 5, pàg. 258.

Criteris d’avaluació Situar cronològicament l’avenç de la ciència i la irrupció de les avantguardes artístiques,

relacionant els principals científics, pensadors i artistes amb la societat i la cultura del seu temps.

Obtenir i analitzar informació sobre la societat i la cultura en la primera meitat del segle XX mitjançant l’anàlisi de diverses fonts.

grup edebé 39


Unitat 15. El cinema, setè art


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Història de l’Art.



d’analitzar i comprendre la societat en què vivim, identificar les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

Competències generals Valorar les fonts audiovisuals com una eina imprescindible en la història contemporània. Entendre la interrelació entre cinema i societat. Valorar la presentació i l’ordre en els treballs de síntesi.

Objectius Entendre el cinema no tan sols com una important manifestació artística del segle XX, de

caràcter popular, sinó també com a testimoni documental de la Història. Analitzar-ne l’evolució tècnica i artística i la consolidació com a indústria cinematogràfica. Valorar la interrelació entre els àmbits sociopolític i cinematogràfic.


Educació del consumidor Actuar com a consumidors responsables i amb criteris propis.

Continguts

Conceptes La imatge en moviment. Els precedents del cinema: la cronofotografia. El naixement del

cinema: el cinematògraf dels germans Lumière. Els curtmetratges de gènere documental. G. Méliès introdueix la fantasia en les seves obres. El naixement de la indústria cinematogràfica.

L’època daurada del cinema mut. El cinema d’avantguarda a Europa. El cinema mut nord-americà. La cinematografia muda europea: Alemanya, la Unió Soviètica i França.

El classicisme cinematogràfic (1930-1960). La incorporació del so. La vinculació social del cinema: un mitjà de propaganda política. El cinema en els anys quaranta i cinquanta.

El cinema contemporani. El cinema comercial i d’autor. Les últimes dècades. El cinema de gèneres: el cinema musical, el western, el thriller, el cinema negre, els films de

terror, el cinema còmic i el cinema d’aventures. L’elaboració d’una pel·lícula: el període de preparació (producció i guió), el rodatge i el

muntatge.

Procediments Anàlisi de fonts primàries i secundàries per tal d’identificar gèneres cinematogràfics i

comprendre les diferents concepcions del cinema. Obtenció d’informació històrica a partir de fonts audiovisuals. Elaboració de fitxes resum sobre produccions cinematogràfiques recents.

grup edebé 40


Elaboració d’un informe sobre la història del cinema.

Actituds Interès per conèixer els antecedents històrics que determinen els esdeveniments i les

situacions de l’actualitat. Compromís i responsabilitat per la conservació dels testimonis històrics del passat i les fonts

històriques audiovisuals. Interès per augmentar els coneixements històrics que poden oferir els mitjans audiovisuals.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet proposades per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats.

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar el naixement i desenvolupament del cinema, destacant-ne la

influència social i cultural. Situar cronològicament les diverses etapes de la història del cinema, establint la relació

existent entre uns determinats creadors i l’evolució de l’art cinematogràfic. Obtenir i analitzar informació sobre el passat a partir de les fonts cinematogràfiques. Valorar la planificació, organització i presentació dels treballs d’investigació.

grup edebé 41


Unitat 16. Una pau fictícia (1945-1973)


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Llengua Estrangera, Geografia.



culturals) en estructures i processos concrets.



Competències generals Conèixer els fets polítics més rellevants que van desencadenar la bipolarització i la guerra

freda. Utilitzar i valorar el diàleg com la forma més idònia per a resoldre conflictes. Interpretar els mapes i comprendre el llenguatge simbòlic que representen.

Objectius Identificar i comprendre els factors que van provocar la formació de blocs, la bipolarització i la

guerra freda. Conèixer els trets principals de les relacions internacionals durant la guerra freda, i els

sistemes d’aliances, tant militars com econòmics, que es van formar. Analitzar les implicacions de la guerra freda en l’estructura socioeconòmica i els valors

ideològics dels dos blocs. Conèixer els conflictes de la guerra freda i relacionar-los amb el procés de descolonització. Valorar el risc que va suposar la cursa d’armaments per al conjunt de la humanitat, i la

importància que sorgís un esperit que facilités la convivència pacífica.






Continguts

Conceptes

grup edebé 42


La formació dels blocs i la bipolarització. La sovietització de l’Europa oriental: l’establiment de les democràcies populars. La intervenció nord-americana a Europa: la doctrina Truman i el Pla Marshall.

La consolidació dels blocs i la guerra freda: el bloc oriental i el bloc occidental. La guerra freda. El bloqueig de Berlín. Les aliances militars: l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. Les guerres de Corea i Indoxina.

La coexistència pacífica: la multiplicació de les aliances militars i l’aparició de nous dirigents a les dues superpotències. La crisi del canal de Suez, la construcció del mur de Berlín i la crisi dels míssils a Cuba.

La distensió. La crisi del sistema bipolar. La formació del conjunt de països no alineats. La guerra del Vietnam. El conflicte del Pròxim Orient. Les guerres araboisraelianes. La consolidació de l’OAP dirigida per Iàssir Arafat.

Procediments Identificació i anàlisi de les causes que van donar lloc a la guerra freda. Planificació i elaboració de treballs senzills d’investigació històrica sobre l’armament de l’etapa

de la guerra freda i sobre la situació dels blocs i els conflictes. Comparació i anàlisi de les característiques i les diferències entre el bloc oriental i el bloc

occidental. Indagació del significat de termes històrics referits al període de la guerra freda i aplicació

correcta d’aquests termes. Anàlisi i contrast d’informacions sobre les doctrines del bloc occidental i oriental a partir de

diverses fonts històriques. Elaboració d’un mapa històric de la situació dels blocs i la guerra freda en els anys seixanta.

Actituds Interès per conèixer els antecedents històrics que van determinar l’inici de la guerra freda i les

seves conseqüències. Valoració del coneixement dels fets esdevinguts durant la guerra freda com a mitjà per a una

millor comprensió dels esdeveniments històrics de les dècades posteriors. Mostra d’una actitud crítica envers l’enfrontament i la rivalitat de dos blocs amb tendències

oposades. Rebuig de l’orientació bel·licista que, en la pugna pel control dels recursos socioeconòmics i

espacials, porta la humanitat a la pèrdua de la pau.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 6, pàg. 290.

Criteris d’avaluació Situar cronològicament la guerra freda i les diverses fases en què es divideix, abordant la

relació existent entre l’acció de figures com H. Truman, J. Stalin, D. Eisenhower, J. McCarthy,

grup edebé 43


N. Khrusxov i J.F. Kennedy, el desenvolupament de l’enfrontament entre blocs i les estructures socioeconòmiques respectives.

Analitzar en profunditat les causes de la guerra freda, les relacions internacionals basades en la bipolaritat i el paper de les Nacions Unides en els conflictes del període.

Obtenir i analitzar informació sobre el període de la guerra freda a partir de diverses fonts, reconeixent la pluralitat de percepcions i punts de vista existents per a la seva interpretació, reconeixent, a més, el caràcter de disputa ideològica, a més de política i militar, del conflicte.

grup edebé 44


Unitat 17. Capitalisme i socialisme: dues vies de desenvolupament


Interdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera.



culturals) en estructures i processos concrets.

Competència en la crítica de les fonts històriques Analitzar diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals…),

establint relacions del passat a partir del contrast i la comparació entre fonts.

Competències generals Identificar les característiques econòmiques i socials del bloc capitalista i del bloc socialista. Analitzar un text i extreure’n conclusions. Elaborar i analitzar taules estadístiques. Organitzar, analitzar, comunicar i avaluar treballs individuals amb sentit crític.

Objectius Identificar els blocs de països liderats pels EUA i l’URSS amb les dues vies de

desenvolupament iniciades després de la Segona Guerra Mundial: el sistema econòmic capitalista i el socialista.

Analitzar les relacions que es van establir entre sistema econòmic i sistema polític, i reconèixer els factors que van influir en l’expansió econòmica de la postguerra i en la crisi de la dècada de 1970.

Identificar les etapes del desenvolupament econòmic xinès i els trets del desequilibri econòmic de l’Amèrica Llatina.

Reflexionar sobre la significació, la transcendència històrica i les repercussions actuals dels sistemes socioeconòmics establerts després de la Segona Guerra Mundial.




Educació per a la pau Analitzar conflictes socials, adonant-se dels seus components bàsics (persona, procés, i

problema o diferències essencials) i relacionar-los convenientment amb el seu context temporal i espacial.

Manifestar actituds i comportaments solidaris envers altres pobles i de respecte per les diverses ètnies i cultures, per mitjà de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre els Estats.

Continguts



Un nou marc polític a Europa: la consolidació de la democràcia liberal. Les democràcies populars.

Els anys daurats del capitalisme. L’Estat de benestar. L’expansió econòmica. L’hegemonia dels Estats Units. El miracle econòmic d’Alemanya i el Japó. La integració econòmica de l’Europa occidental: la constitució de la CEE. Les contradiccions socials als països d’economia capitalista: la segregació racial als Estats Units i l’agitació social de 1968.

Els símptomes de la crisi. La crisi del Sistema Monetari Internacional. La crisi del petroli. La via del socialisme real. La reconstrucció estalinista. La desestalinització i la

descentralització. La societat dels països socialistes. Les alternatives al dirigisme soviètic. La ruptura del bloc comunista. La via xinesa cap al socialisme: la construcció d’un Estat socialista, el gran salt i la revolució cultural.

El difícil desenvolupament de l’Amèrica Llatina: els desequilibris econòmics i la inestabilitat política. Els problemes més destacats: l’explosió demogràfica, els problemes agraris, els desequilibris industrials, el dualisme econòmic, la dependència exterior i els desequilibris socials.

Procediments Comparació i anàlisi de semblances i diferències en els sistemes econòmics capitalista i

socialista, així com les raons de permanència i canvi d’aquests trets. Obtenció d’informació sobre l’estancament econòmic dels països socialistes a partir d’un

gràfic. Formulació d’una hipòtesi explicativa sobre la planificació i la burocràcia de l’Estat soviètic i

sobre les reivindicacions de maig de 1968 a partir d’una font escrita. Identificació de les causes que van poder intervenir en els miracles econòmics alemany i

japonès. Comprensió de la multiplicitat de factors que determinen les causes del desenvolupament

econòmic dels països europeus del bloc capitalista, del bloc socialista i dels països llatinoamericans, així com de les seves conseqüències.

Elaboració d’un informe sobre la segregació racial als Estats Units a partir de la recerca, la selecció i el registre de la informació necessària sobre el tema.

Actituds Interès per conèixer els antecedents històrics que van determinar l’establiment de l’economia

capitalista i la socialista, així com el difícil desenvolupament econòmic de l’Amèrica Llatina. Valorar els aspectes positius del sistema democràtic, així com reconèixer els retalls a la

llibertat de l’individu en els sistemes autoritaris. Rebuig actiu de qualsevol forma de discriminació per raons de sexe, nacionalitat, religió,

creença o qualsevol altra circumstància social o personal. Valoració del fet que la realitat econòmica, política i social dels països llatinoamericans té

l’origen en esdeveniments i situacions del passat.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats.

grup edebé 46


Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes. Activitats TIC: activitat 11, pàg. 301; activitat 5, pàg. 310.

Criteris d’avaluació Identificar i explicar els principis que van fer possible el desenvolupament de sistemes

parlamentaris en el bloc occidental, i els factors que van determinar l’enfrontament ideològic amb el sistema polític establert en el bloc oriental.

Situar cronològicament i distingir les característiques dels sistemes socioeconòmics capitalista i comunista, i establir els factors que van possibilitar el període d’expansió econòmica fins als anys setanta.

Obtenir i analitzar informació sobre el període de la guerra freda a partir de diverses fonts, reconeixent la pluralitat de percepcions i punts de vista existents per a la seva interpretació, I analitzant les diferències entre els dos sistemes socioeconòmics oposats.

grup edebé 47


Unitat 18. La descolonització. El Tercer Món


Interdisciplinaritat: Llengua Catalana i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Economia, Geografia, Llengua Estrangera.



termini.

Competència social i cívica Respectar la pluralitat i diversitat sociocultural dins el marc de les institucions democràtiques.

Competències generals Conèixer les etapes i els esdeveniments més rellevants del procés descolonitzador i identificar

les noves relacions de dependència entre les antigues metròpolis i les seves colònies. Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat i

la mentalitat de l’època. Analitzar dades estadístiques per tal de comprendre els diversos aspectes de la realitat.

Objectius Identificar els factors i conèixer les etapes i els esdeveniments més rellevants del procés

descolonitzador. Analitzar les diverses maneres d’accedir a la independència, incidint en els casos de l’Índia,

Indoxina i Algèria. Analitzar de quina manera les noves relacions de dependència entre les antigues metròpolis i

les seves colònies van donar lloc al neocolonialisme, i com els problemes de subdesenvolupament van comportar l’aparició del Tercer Món.

Valorar la importància dels moviments descolonitzadors en relació amb la defensa dels drets humans i la convivència intercultural.




Educació per a la pau Analitzar conflictes socials, advertint-ne els components bàsics (persona, procés, i problema o

diferències essencials) i relacionar-los convenientment amb el seu context temporal i espacial. Manifestar actituds i comportaments solidaris envers altres pobles i de respecte per les

diverses ètnies i cultures, per mitjà de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre els Estats, remarcant especialment la situació del Tercer Món.

Continguts

Conceptes

grup edebé 48


La fi dels imperis colonials. Els inicis de la crisi: l’alteració de les relacions colonials després de la Primera Guerra Mundial. Les relacions colonials durant la Segona Guerra Mundial i la postguerra. Característiques dels processos d’independència. Les dues vies d’accés a la independència: la via armada i la via negociadora. Etapes de la descolonització.

La descolonització d’Àsia. Els exemples de l’Índia i d’Indoxina. La descolonització del món àrab. L’exemple d’Algèria. La Conferència de Bandung, primera conferència afroasiàtica. La creació del moviment dels

països no alineats. La independència de l’Àfrica Negra. Característiques específiques del moviment

descolonitzador. El règim de l’apartheid a Sud-àfrica. El Tercer Món. El neocolonialisme. Tercer Món i subdesenvolupament. El neocolonialisme

dels Estats Units a l’Amèrica Llatina.

Procediments Elaboració de breus treballs d’investigació històrica respecte dels processos d’independència i

dels organismes que se’n van derivar, seleccionant i presentant la informació amb rigor i objectivitat.

Obtenció d’informació històrica sobre la independència colonial a Àfrica i Àsia i sobre els nivells de pobresa en el món, a partir de la lectura de mapes.

Anàlisi i utilització crítica de fonts primàries i secundàries respecte de les causes, el desenvolupament i les conseqüències del procés de descolonització.

Recerca d’informació al voltant del paper de les potències occidentals en les tensions internes dels nous països independents.

Indagació del significat de termes històrics referits als continguts de la unitat i aplicació correcta d’aquests termes.

Investigar les causes del neocolonialisme dels Estats Units a l’Amèrica Llatina.

Actituds Presa de consciència de l’explotació que suposa el fet colonial i valoració crítica de les

conseqüències que això ha comportat per als Estats colonitzats. Actitud crítica envers tota colonització i ocupació de territori aliè. Relativització de la pròpia cultura i civilització i valoració negativa i rebuig de qualsevol manera

de pensar dogmàtica i d’actituds o comportaments etnocèntrics. Solidaritat en la lluita per la defensa dels drets fonamentals de les persones i defensa de

l’aplicació dels drets humans com un procés històric inconclús. Valoració de la importància de la solidaritat, la cooperació i l’ajut a països i sectors menys

afavorits pel desenvolupament, a escala nacional o internacional, i recerca de l’equilibri en les relacions entre Nord i Sud.




grup edebé 49


Criteris d’avaluació Situar cronològicament el procés de descolonització i les diverses fases en què es divideix,

abordant la relació existent entre el lideratge de figures com M.K. Gandhi, Ho Chi Minh, A. Sukarno, G.A. Nasser, Ben Bella o P. Lumumba i el desenvolupament del procés i la intervenció popular massiva a favor de la independència.

Sintetitzar l’evolució històrica d’algun dels països que han experimentat en el segle XX un procés de descolonització, identificant-ne les principals característiques i problemes, i establint les possibles relacions amb l’experiència colonial.

Obtenir i analitzar informació sobre el procés de descolonització a partir de diverses fonts, establint la pluralitat de percepcions i interpretacions que puguin manifestar-se respecte d’aquest procés i de les diverses vies per a accedir a la independència.

grup edebé 50


Unitat 19. Un món en crisi (1973-1990)


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Llengua Catalana i Literatura, Economia, Llengua Estrangera.




Competències generals Conèixer els factors que marquen la recessió econòmica dels anys setanta i vuitanta del segle

XX. Comprendre les conseqüències derivades d’uns determinats comportaments en l’àmbit polític. Elaborar i analitzar mapes temàtics.

Objectius Reconèixer els factors econòmics i polítics que van conduir a la recessió econòmica dels anys

setanta i vuitanta i els condicionants que van determinar les relacions internacionals i la fi de la guerra freda.

Identificar els factors econòmics, polítics, militars i humans que van conduir a la implosió de l’URSS i la desaparició del bloc socialista.

Conèixer i localitzar els principals conflictes i valorar les dificultats de la democràcia als països en vies de desenvolupament al final de la dècada dels anys vuitanta.


Educació moral i cívica Analitzar conflictes de valors i elaborar estratègies de solució basades en el diàleg i el

respecte.

Educació per a la pau Desenvolupar competències dialogants que predisposen a l’acord just i a la participació

democràtica. Comprendre la interdependència mundial entre els països i la mundialització dels problemes

socials per tal d’adonar-se de la seva complexitat.

Continguts

Conceptes La recessió econòmica. Les causes de la crisi del sistema monetari: la manca de liquiditat del

sistema i la contradicció creixent entre el paper del dòlar com a moneda nacional nord-americana i el seu paper com a patró de canvi internacional. La devaluació del dòlar. La crisi energètica. Els efectes de la recessió als països industrialitzats. La recessió en el món socialista. La recessió als països en vies de desenvolupament.

La fi de la dinàmica de blocs i la segona guerra freda. Cap a la distensió.

grup edebé 51


La desintegració del bloc socialista. Les contradiccions econòmiques. Les tensions internes. La perestroika de M. Gorbatxov i les revolucions democràtiques de l’Europa oriental. El procés democràtic alemany. La via xinesa de reforma del socialisme.

El Tercer Món: la lluita per la democràcia. La inestabilitat social i política. Les dificultats de la democràcia a l’Amèrica Llatina. Els règims polítics a Àsia. La inestabilitat del món islàmic. El poble palestí. La inconclusa democratització d’Àfrica.

Procediments Utilització de fonts escrites per a l’obtenció d’informació sobre la recessió econòmica i les

reivindicacions obreres dels anys setanta, així com les revolucions democràtiques a l’Europa oriental i l’inici de la democratització dels països llatinoamericans en els anys vuitanta.

Obtenció d’informació sobre la crisi econòmica dels anys setanta a partir d’una font escrita i visual (textos, mapes i imatges).

Utilització de material historiogràfic divers (textos, mapes i imatges) que contenen informació sobre la crisi del món en els anys setanta.

Identificació i distinció entre les circumstàncies causals, els motius personals i les accions individuals, així com els col·lectius, que van intervenir en la inestabilitat social i política de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, per mitjà de l’anàlisi de textos.

Identificació, selecció, organització i classificació de fets històrics segons que siguin de caire polític, militar, social, econòmic o ideològic.

Actituds Interès i curiositat per la comprensió de l’actualitat i predisposició a buscar una part de

l’explicació de situacions i esdeveniments actuals que tenen lloc als països industrialitzats i als països en vies de desenvolupament en els seus antecedents històrics.

Adopció d’una actitud crítica per mitjà del coneixement històric sobre la recessió econòmica, la fi de la dinàmica de blocs, la desintegració del bloc socialista i la lluita per la democràcia als països del Tercer Món.

Valoració de l’objectivitat com a aspecte fonamental en l’anàlisi històrica de les fonts d’informació.

Consciència de la complexitat, parcialitat i insuficiència de les aproximacions al passat, davant el caràcter relatiu i provisional dels diversos enfocaments i interpretacions dels investigadors.




Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les etapes de creixement i de recessió econòmica en els diversos

sectors econòmics dels sistemes de base capitalista i socialista, així com als països del Tercer Món, i assenyalar el grau de repercussió de la crisi del petroli de 1973 en les diverses zones del món.

grup edebé 52


Situar cronològicament els esdeveniments polítics i econòmics més rellevants de la segona meitat del segle XX.

Identificar i explicar les causes a curt i llarg termini i les conseqüències a curt i llarg termini de la crisi i posterior desintegració del bloc socialista.

Analitzar l’evolució política i econòmica dels països del Tercer Món (l’Amèrica Llatina, Àsia, el món islàmic i Àfrica) i comparar i valorar les semblances que s’estableixen entre aquests territoris.

Sintetitzar l’evolució històrica dels diversos sistemes polítics i econòmics estudiats en la unitat, identificant-ne les principals característiques.

Obtenir i analitzar informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir relacions amb els esdeveniments adquirits, fent servir adequadament la terminologia adequada i reconeixent la pluralitat de percepcions que pot tenir un mateix fet o procés històric.

Redactar un informe sobre algun fet històric a partir de la informació de diverses fonts, inclosos els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

grup edebé 53


Unitat 20. El nou ordre mundial: dels noranta al nou mil·lenni


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Llengua Catalana i Literatura, Ciències per al Món Contemporani, Economia, Llengua Estrangera.






Competències generals Comprendre i valorar l’organització socioeconòmica mundial entre la dècada dels noranta i el

nou mil·lenni. Respectar i defensar el patrimoni mediambiental i mostrar una actitud positiva envers un

desenvolupament sostenible. Conèixer els principals problemes del món actual i manifestar actituds de solidaritat envers els

països menys afavorits.

Objectius Conèixer i valorar els trets que caracteritzen l’organització socioeconòmica, el nou ordre

mundial i les situacions de conflicte entre la dècada dels noranta i el nou mil·lenni, reconeixent l’hegemonia de les potències capitalistes.

Conèixer els principals problemes del món actual, en els àmbits econòmic, demogràfic i polític, manifestar una consciència de solidaritat envers els països i els sectors socials menys afavorits i adoptar posicions crítiques davant les manifestacions d’intolerància religiosa i de racisme.

Conèixer i valorar els trets que caracteritzen l’organització socioeconòmica, el nou ordre mundial i les situacions de conflicte entre la dècada dels noranta i el nou mil·lenni, reconeixent l’hegemonia de les potències capitalistes.


Educació moral i cívica Debatre, utilitzant raonaments que estiguin oberts al diàleg i a l’acceptació d’altres punts de

vista.

Educació per a la pau Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de l’estudi de les bases ètiques del

sistema democràtic per tal de predisposar a l’acord just i a la participació democràtica. Manifestar actituds i comportaments solidaris envers altres pobles i de respecte per les

diverses ètnies i cultures, per mitjà de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre els Estats, remarcant especialment la situació del Tercer Món.

grup edebé 54


Educació per a la salut Considerar la salut com el dret a un estat de benestar general (físic, psíquic i social) al qual tot

ésser humà aspira per poder gaudir d’una millor qualitat de vida.

Educació ambiental Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de vista de la seva

incidència en el medi ambient i prendre consciència de les conseqüències a curt i llarg termini de qualsevol intervenció humana en el medi.

Continguts

Conceptes L’economia mundial en els anys noranta. Les contradiccions d’un mercat globalitzat. El nou

mercat de treball. La crisi de l’Estat de benestar. L’economia i el futur. L’era de les infocomunicacions. L’augment de les desigualtats entre el Nord i el Sud. La reorganització del sistema laboral: la fi del treball?

Centre i perifèria del sistema mundial. Les potències hegemòniques: els Estats Units, el Japó i la Unió Europea. Els problemes de la transició a l’Europa oriental: la nova Rússia, la guerra dels Balcans. L’Àsia oriental: del desenvolupament econòmic a la inestabilitat política. La inestabilitat del món àrab. L’Amèrica Llatina i l’Àfrica subsahariana.

Els grans reptes de la política. El futur de la democràcia. La superació dels límits de les polítiques estatals.

Cap a un model de desenvolupament alternatiu. Creixement i envelliment de la població. La urbanització del planeta. La realitat mediambiental. El desenvolupament sostenible.

Procediments Indagació del significat de termes històrics referits als continguts i aplicació correcta d’aquests

termes. Anàlisi i utilització crítica de fonts primàries i secundàries al voltant de la situació econòmica i

política en l’última dècada del segle XX. Anàlisi crítica d’informació històrica a partir de la interpretació de mapes, gràfics i taules de

dades respecte de les variables econòmiques dels Estats Units I l’Amèrica Llatina, la formació de la UE i els conflictes a l’antiga URSS.

Realització d’un debat sobre la situació de l’Estat de benestar, argumentant les opinions.

Actituds Interès per augmentar els coneixements i per realitzar un seguiment de les informacions

ofertes pels principals mitjans de comunicació de masses. Interès per conèixer el nou ordre mundial sorgit amb la descomposició del bloc socialista i que

regeix la dècada dels noranta. Solidaritat i cooperació amb els sectors socials menys afavorits pel desenvolupament, en els

sistemes capitalistes occidentals i especialment als països que havien pertangut al bloc socialista, valorant críticament l’anomenat Estat de benestar.

Valoració i comprensió de la pluralitat i diversitat com una riquesa enfront de dogmatismes i fanatismes, i desenvolupament d’actituds d’empatia, tolerància i solidaritat envers societats i formes de vida diferents de la pròpia.

Rebuig dels règims autoritaris en els quals es produeixen situacions de privació dels drets i les llibertats, i rebuig de la intolerància i la guerra com a manera de solucionar els conflictes.

Actitud de solidaritat i cooperació amb les parts més desvalgudes del planeta, especialment amb l’àrea de l’Àfrica subsahariana i la resta de països del Tercer Món.

Activitatsgrup edebé 55


Presentació de la unitat: Relacionar la imatge de presentació amb la unitat didàctica i activar els coneixements previs. Llegir l’eix cronològic per tal de situar el període que s’estudiarà.

Llegir els diversos apartats de la unitat didàctica, extreure’n les idees importants i prendre apunts.

Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Visionar la pel·lícula proposada i respondre les preguntes.

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar el panorama polític i econòmic dels anys noranta, assenyalant els

canvis més importants que es produeixen en aquesta època, i valorar l’impacte d’aquests canvis a les diverses àrees del món.

Identificar i explicar les causes a curt i llarg termini i les conseqüències a curt i llarg termini de la crisi del sistema socialista.

Sintetitzar l’evolució històrica de les tres potències hegemòniques, entitats democràtiques de base capitalista: els EUA, el Japó i la UE.

Descriure els reptes del nou mil·lenni, basats en un model de desenvolupament alternatiu que permeti salvaguardar el sistema democràtic, faciliti el desenvolupament sostenible i garanteixi la distribució equitativa de la riquesa a escala planetària.

Obtenir i analitzar la informació sobre el passat de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir relacions amb els coneixements adquirits, emprant adequadament la terminologia històrica.

Redactar un informe sobre algun fet històric o qüestió d’actualitat, a partir de la informació de diverses fonts, inclosos els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

grup edebé 56


Unitat 21. Societat i cultura en la segona meitat del segle XX


Interdisciplinarietat: Ciències per al Món Contemporani, Història de la Filosofia, Història, Llengua Catalana i Literatura, Història de l’Art, Literatura Universal, Llengua Estrangera.


Competència en la crítica de les fonts històriques. Desenvolupar habilitats per a accedir de forma crítica a fonts diverses i rigoroses per tal


Competències generals Conèixer els trets bàsics polítics, econòmics, socials i culturals de la segona meitat del segle

XX. Analitzar i valorar l’impacte que provoquen en la societat els principals mitjans de

comunicació. Identificar manifestacions artístiques, culturals i religioses del període. Mostrar habilitat en la recerca, l’anàlisi i el processament de la informació.

Objectius Conèixer els principals canvis produïts en la societat contemporània i valorar l’origen i la

importància dels moviments socials. Identificar i valorar la influència en la societat de les diferents manifestacions de la cultura de

masses. Reconèixer els principals mitjans de comunicació de masses i valorar l’impacte que provoquen

en la societat actual. Explicar el paper de l’art, les manifestacions culturals i la religió en la societat contemporània i

identificar els principals corrents artístics sorgits en la segona meitat del segle XX. Conèixer els principals avenços de la ciència i de la tècnica, i valorar-ne la transcendència. Valorar els dilemes ètics que es deriven del progrés científic en general, i especialment els

derivats dels avenços en medicina i enginyeria genètica.



necessitat d’elaborar criteris morals propis, raonats, solidaris i no subjectes a meres exigències externes.

Educació del consumidor Adquirir consciència de consumidor i actuar com a consumidors responsables, coneixent els

seus drets com a consumidors i usuaris i també les responsabilitats.

Educació ambiental Abordar problemes referits a l’entorn i formular possibles estratègies de solució.

Continguts

grup edebé 57


Conceptes Les contradiccions de la nova societat: els principals moviments socials de gran implicació

popular, les noves formes de diversió i de consum i l’impacte i el poder dels mitjans de comunicació de masses.

La religió en el món d’avui i la renovació del cristianisme. El progrés tecnicocientífic: la conquesta de l’espai i l’estudi de l’Univers, els avenços en

biologia, genètica i medicina, els avenços de l’electrònica, la revolució informàtica i el repte de les fonts d’energia.

Les manifestacions de la cultura i l’art: la literatura, la música i el cinema, la nova concepció de l’art, les principals avantguardes pictòriques i l’arquitectura de la segona meitat del segle XX.

Procediments Utilització de fonts escrites per a l’obtenció d’informació històrica sobre els moviments

culturals de finals del segle XX. Establiment de relacions entre les obres artístiques i les societats que les produeixen

mitjançant l’observació de les obres d’art de la segona meitat del segle XX.

Actituds Valoració crítica de la informació proporcionada sobre la nova societat de la segona meitat del

segle XX, els canvis en la religió, les noves manifestacions artístiques i culturals i el progrés tecnicocientífic, evitant judicis de valor, rebutjant actituds discriminatòries i presentant els fets objectivament.

Interès i curiositat per la comprensió dels canvis produïts en la societat de la segona meitat del segle XX pel que fa a hàbits i costums, mentalitat, ideologies, cultura, religió i progrés científic i tècnic per tal de conèixer el present.

Valoració del coneixement dels esdeveniments del passat com a mitjà per a un millor i més profund coneixement i comprensió del present.

Interès per estar ben informat i actitud crítica envers la informació i els missatges procedents dels mitjans de comunicació.




Criteris d’avaluació Reconèixer les característiques i l’evolució de les manifestacions dels principals corrents

artístics, i identificar-ne els principals autors. Caracteritzar les transformacions socials i tecnicocientífiques que s’han produït en el món en

la segona meitat del segle XX i valorar-ne la incidència i el desigual repartiment.

grup edebé 58


Unitat 22. Els drets humans


Interdisciplinarietat: Filosofia i Ciutadania, Llengua Catalana i Literatura, Llengua Estrangera.




Competències generals Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els Drets Humans i en

la igualtat entre les persones i entre les nacions. Conèixer la història dels drets des de l’Antiguitat fins a l’època contemporània. Utilitzar la crítica constructiva per a canviar el que no ens agrada, aportant solucions i

alternatives. Utilitzar la xarxa internet de manera crítica i reflexiva per a la recerca d’imatges i d’informació.

Objectius Conèixer les diverses declaracions sobre drets humans formulades fins a la promulgació de la

Declaració Universal dels Drets Humans. Identificar i reconèixer els drets de tots els ciutadans del món, de la dona, del nen i

d’autodeterminació dels pobles. Reconèixer la igualtat de totes les races i nacions i rebutjar la discriminació racista, sexista,

per creences o per classe social. Prendre consciència de la importància de les lleis que regulen i vetllen pel respecte dels drets

humans. Rebutjar les injustícies que poden derivar-se de les desigualtats entre diverses persones i

pobles. Desenvolupar una actitud positiva de solidaritat envers els grups els drets humans dels quals

han estat violats i envers la lluita pel respecte d’aquests drets.


Educació moral i cívica Desenvolupar estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis com la

justícia i la solidaritat.

Educació per a la pau Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, la seva evolució al llarg de la història i

el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans, i sobre la seva importància en la societat actual.

Educació per a la igualtat entre els sexes Reconèixer i rebutjar els trets sexistes que es troben en les interpretacions dels fets històrics i

socials i en la documentació consultada. Incorporar en els seus treballs una visió no sexista i adoptar actituds en la vida escolar, familiar i social que afavoreixin la igualtat d’oportunitats de tots dos sexes.

grup edebé 59


Continguts

Conceptes Els drets humans: característiques i drets fonamentals. Els drets humans al llarg de la Història: les declaracions del passat, la lluita per la justícia

social i la Societat de Nacions. L’Organització de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Els drets de la dona. Els drets del nen. Els drets d’autodeterminació.

Procediments Identificació i anàlisi de les causes que van originar la lluita per la justícia social i la creació

d’organismes internacionals en defensa dels drets humans per mitjà de l’anàlisi de fonts secundàries.

Elaboració de treballs d’investigació utilitzant fonts històriques diverses per a comprendre i valorar la tasca duta a terme per organitzacions d’ajuda humanitària.

Elaboració d’un dossier de premsa sobre situacions de discriminació sexual.

Actituds Presa de consciència de la importància que té l’existència d’uns drets humans universals per

a la dignificació i el respecte per totes les persones. Actitud oberta, tolerant i antidogmàtica en el coneixement de les injustícies socials que han

sofert certes classes socials, les dones i els nens en uns determinats períodes històrics. Interès i curiositat per la comprensió de l’actualitat i del passat per tal de conèixer el present, i

predisposició a buscar una part de l’explicació de situacions actuals de discriminació racial i sexual en els seus antecedents històrics.

Adopció d’una actitud crítica en la lluita per la igualtat i la dignitat de totes les persones per mitjà del coneixement històric i d’una actitud de rebuig davant de qualsevol tipus de discriminació, ja sigui sexual, racial o social.

Actitud selectiva i crítica davant els missatges i informacions que transmeten les diverses fonts: premsa, televisió i obres bibliogràfiques referides als drets humans.



apunts. Analitzar i comentar els documents a partir de les qüestions que es proposen. Llegir els punts clau que sintetitzen la unitat i elaborar un esquema propi. Resoldre les activitats de síntesi de la unitat. Consultar les adreces d’internet per a l’elaboració de treballs d’investigació. Debatre sobre els temes proposats. Activitats TIC: activitat 1, pàg. 392.

Criteris d’avaluació Obtenir informació sobre els drets humans de fonts diverses, valorar-ne la rellevància i establir

relacions amb els coneixements adquirits. Identificar i explicar els principis que van inspirar els drets humans, la seva caracterització i

tipologia, valorant-ne la significació en el context mundial actual.

grup edebé 60

Índice - Edebe · Web viewAnalitzar les circumstàncies històriques del naixement i evolució del...

Documents

Transcript of Índice - Edebe · Web viewAnalitzar les circumstàncies històriques del naixement i evolució del...