1

NECESSITAT DE MODELS DE CREIXEMENT PER ALS BOSCOS DE LA DIPUTACIÓN DE

BARCELONA: EL CAS DE LES SUREDES DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

Novembre 2011

2

INTRODUCCIÓ:LA GESTIÓ DE LES FINQUES DE LA DIBA AL MCO

El Pla Especial de les Serres del MCO estableix com a un dels seus objectius generals compatibilitzar la protecció i la salvaguarda dels sistemes naturals més rellevants des del punt de vista ecològic i paisatgístic amb el desenvolupament econòmic basat en l’aprofitament racional dels recursos i la millora de les condicions de vida de la població rural.

L’eina més adient per aconseguir l’esmentat objectiu és l’ordenació forestal:

-Persistència del capital natural-Viabilitat econòmica-Màxim rendiment en espècie

Per poder garantir el màxim rendiment en espècie és necessari disposar de models de creixement de “monte normal”.

3

OBJECTIU: OBTENCIÓ D’UN MODEL DE CREIXEMENT PER A SUREDES DENSES

El 74,92% dels boscos de la DiBa al MCO (1040,70 ha) tenen un PTGMF aprovat i s’ha fet palesa la necessitat de models de creixement per les següents espècies principals

-alzina-suro

En la present comunicació es descriuen els treballs inciats per obtenir un model de creixement per a suredes denses a partir de la validació d’un model de creixement i producció d’arbre individual, desenvolupat per l’INIA (Sánchez 2006).

4

MODELS DE CREIXEMENT

Els models de creixement són una eina per a la presa de decisions (PRETZSCH 2003). Es basen en un conjunt de relacions fonamentalsi, en el cas de masses regulars, la principal és la relació Ho=H(t,s) (corbes de qualitat). Es requereixen models basats en la màxima renda en espècie i quepermetin (MADRIGAL 1991):

•Classificar la qualitat dels rodals•Raonar i discutir torns •Assajar diferents règims de aclarides•Valorar els tractaments de millora realitzats •Discutir la possibilitat, considerant-ho com a model de “monte normal”•Discutir el bosc objectiu en masses mixtes

5

Segons MONTOYA (1980) la qualitat i la producció de suro en les suredes segueixen les següents pautes:

- La densitat en kg/m2 per a cada zona i dins d’un ampli marge d’espessors (peus/ha o AB/ha) i tractaments és bastant independent d’aquests factors- L’espessor (peus/ha o AB/ha) màxim possible es casi sempre desconeguda- La qualitat d’estació no coincideix amb la qualitat del suro que s’obté en ella- La producció d’una sureda es clarament proporcional als metres quadrats en la lleva. Les suredes mes productives són les més denses i llevades amb major intensitat

MODELS PER A SUREDES

6

MODELS PER A SUREDES

La principal pregunta que hauria de respondre el model és com varia la superfície de lleva amb l’espessor de la massa. D’acord amb l’Ordre 11/05/1988 Llleva=2π x Ø i en les suredes denses:

Slleva /ha = N/ha x Slleva mitjaSpela mitja= 2 π2 x Ø2

N/ha= αx10000/Scapçada Scapçada = βπ/4 x Ø2capçada = γβπ/4 x Ø2

Slleva/ha= (2 π2 x Ø2 x αx10000)/γβπ/4 x Ø2= cte ??

Es proposa comprovar empíricament aquesta hipòtesis i el valor de Slleva/hamax.

Mitjançant parcel·les permanents i el model de creixement validat, assajar i simular diferents règims d’aclarides per a obtenir la variació del nombre de peus per hectàrea amb l’alçada dominant (N=N(Ho)), on N seria la densitat crítica per sota de la qual Slleva/ha < Slleva/ha màxima.

Estudiar si existeix una relació entre qualitat del suro (densitat) i qualitat d’estació: D=D(t,Ho)

7

METODOLOGIA: VALIDACIÓ DEL MODEL INIA

Per a la validació del model de creixement i producció d’arbre individual per a suredes denses desenvolupat per l’INIA (Sánchez 2006) i per comprovar les hipòtesis anteriors, s’han establert 21 parcel·les permanents a les unitats II, IV i V de la finca pública de Can Bonamusa.

Aquestes parcel·les permeten estimar amb un error màxim del 10% la producció de suro de cada unitat (dades inv. PTGMF).

S’ha fet un segon inventari coincidint amb la lleva d’aquestes unitats i la 1ª revisió del PTGMF amb les següents variables:

-perímetre sobre i sota escorça-alçada i pes de lleva-alçada d’arbre-diàmetre capçada

D’aquí 5 anys caldrà repetir l’inventari per tenir el creixement perimetral anual.

8

RESULTATS PRELIMINARS

Rodal AB Sup. Prod/ha Prod total Sup lleva/ha Densitat GruixII 20,69 9,96 2945,78 29339,98 312,67 4,05 2,33IV 14,72 3,41 2371,15 8085,60 247,47 3,66 2,62V 27,49 12,35 4130,62 51013,19 392,93 3,93 2,67

-Es compleix que el gruix i la densitat del suro obtingut és independent de l’AB.-Es confirma que la producció és clarament proporcional a la superfície de lleva.-La producció màxima (4,1 t/ha) es produeix amb un AB de 27,49 m2/ha. Alguns autors apunten que a partir d’un AB sobre 28 s’assoleix el màxim de producció (Montero).-La producció de l’anterior lleva va ser 81,22 t, a l’any 2011 82,62 t. Segurament anirà augmentant lentament sobretot a la unitat IV, però donada la seva poca superfície repercutirà poc sobre el total.-Les qualitats de suro obtingudes són bones, en qualitats d’estació I i II (contradiu Montoya?)

9

CONCLUSIONS PRELIMINARS

-La densitat o espessor d’una sureda no té cap influència en la qualitat i gruix del suro obtingut, fet confirmat també per Montoya (1980) i la Dr. Mariola Sánchez en la seva tesi doctoral (2006).

-Les suredes al massís del Montnegre i el Corredor tenen en general una producció mitjana bastant per sota de la que potencialment es podria obtenir en cas de incrementa la seva densitat. Actualment produccions de 2 t/ha es consideren elevades i potencialment aquestes podrien ser almenys el doble.

-La qualitat d’estació de les suredes i del suro obtingut a les unitats d’actuació estudiades és bona, essent el corc del suro (Coraebus undatus) el principal factor biòtic devaluador del suro.