New BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ … · 2016. 8. 25. · BUTLLETÍ...

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ • IIIª ÈPOCA • NÚM. 27 • DESEMBRE 2006

IIIInnnntttteeeerrrrccccaaaannnnvvvviiiissss mmmmuuuussssiiiiccccaaaallllssss

EEEExxxxppppoooossssiiiicccciiiióóóó

NNNNiiiiccccoooollllaaaauuuu PPPPrrrriiiimmmmiiiittttiiiiuuuu

AAAA ppppooooqqqquuuueeeettttaaaa nnnniiiitttt:::: NNNNoooouuuu cccciiiicccclllleeee

EEEEllllssss nnnnoooossssttttrrrreeeessss mmmmúúúússssiiiiccccssss::::

MMMMiiiigggguuuueeeellll ÁÁÁÁnnnnggggeeeellll SSSSoooorrrriiiiaaaa

Núm. 27 - DESEMBRE 2006

2

EDITORIAL

migues i amics, ambaquesta revista, la que fa27 d’aquesta nova època,tanquem l’any 2006.

A l’interior trobareu lesseccions habituals relatant fets delsqual o bé vosaltres o algun dels vos-tres fills o familiars heu o han estatels protagonistes. Nosaltres, humil-ment, només fem que posar lletra alsvostres actes, posar negre sobreblanc (com els agrada dir a alguns) elque és la vida de la Unió. De segur quese’ns escapen detalls, fets, anècdo-tes... Ahí és on voldríem una majorcomplicitat per la vostra part. Agafeupaper i llapis, o simplement l’ordina-dor i escriviu un text i aporteu-lo, otan sols una foto i aporteu-la, o vens iens ho contes. Aporteu-ho tot a laredacció de la revista (Local Social oEscoles de la Unió) i farem el possibleper publicar-ho. Gràcies per la vostracol·laboració.

També ens agradaria que ensféreu arribar les vostres valoracions,opinions, suggeriments sobre la vidade la Unió, l’Escola, la Revista, etc.Unes poques paraules d’uns, unespoques d’altres, poden ser una bonasecció “Els socis i sòcies opinen”.

En este sentit, s’haureu adonatd’una nova signatura en la llista decol·laboradors de la revista NotíciesMusicals. Es tracta de JoaquínBuitrago que puntualment ens faarribar la seua opinió. Des d’ací elnostre públic agraïment.

Quan al 50 aniversari de la crea-ció de Sant Marcel·lí obrírem una sec-ció dedicada al Barri. En aquellmoment férem d’aparador per atotes les entitats del Barri. Ara

volem reobrir i mantindre la seccióper a donar cabuda a la vida quoti-diana o als fets rellevants que més aprop nostre succeïxen. Igualmentesperem les vostres aportacions.

També sabem que hi ha personesque els agrada escriure, i fan contes,històries, poemes, fins i tot cómics odibuixos. ¿Podria Notícies Musicalsmantindre una pàgina de creacióliterària i/o artística? Per acomençar estem preparant uns con-tes o llegendes sobre l’origen d’al-guns instruments. Si teniu algunmaterial feu-nos-el arribar.

Bé, per falta d’idees no serà.Animeu-vos a participar. I si la teuaidea encara no l’has vista reflectida,ara és el moment de dir-la. Potsersiga factible i es farà.

Bo, llegiu la revista i veureu: localarreglat, músics tocant i cantant,veïns i veïnes treballant, entreteni-ments per a menuts i grans... Vidaque brolla sense parar.

Però no sols d’allò més proper ensfem ressò. Ara s’acosta Nadal i éstemps de felicitacions i regals.Nosaltres ja fa temps que ho digué-rem i ho tornem a dir ben clar: estemper la pau! Encoratgem a totes aque-lles persones que tenen a les seuesmans la possibilitat de prendre deci-sions, que ho facen en favor de la pau.“De vegades la pau...” deia Raimon. Iés veritat, val la pena recordar-ho,no se’ns pot oblidar. Però la pau de laqual nosaltres parlem, és pau de vidai llibertat. Fem-la possible, fem-larealitat. ¡¡¡BON NADAL I FELIÇ2007!!!

Paco Blai

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Horta

de Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.uniomusicalhorta.com

correu-e: [email protected]

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió i maquetació: Grafimar Coop. V.

Comissió de Revista:Salvador V. Benlloch i Paco Blai (coordinadors), Josep Climent, Inma Coscollá, Ximena Ortega,

Joan Quiles, Àngels Rodas i Inés Sáez.

Col·labora:Joaquín Buitrago

Fotos:Sergio Aparisi, Salva Benlloch, Conxa Bermell,

Josep Daniel Climent, Inma Coscollà, Jorge Garrido, Ximena Ortega, Inés Sáez

Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitat dels seus autors.

sumari :Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2ActivitatsNou cicle “A poqueta nit” . . . . . . . . 3Banda: Concert al Parc d’Aiora . . . . . . . . . . 5Banda Juvenil: 9 d’octubre: Música de Banda Jove 6Coral: Preparant els concerts de Nadal . . 9Escola: Ha començat un nou curs . . . . . . . 10Els nostres músics: Miguel Angel Soria Ballester . . . . . 12Músics valencians: Eduardo López-Chávarri . . . . . . . . . 12Barri-Calaixera . . . . . . . . . . . . . . . 15Opinió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Instruments: El fagot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Piccolo divertimento . . . . . . . . . . 20

AA

Una crida a la participació

notícies musicals

3

ACTIVITATS

“A poqueta nit”: Nou cicle en un local social millorat

rrancar, moltes vega-des, és el més difícil dequalsevol activitat. Peraixò estàvem, després

de l’estiu, una mica pendents d’a-questa iniciativa que tingué tantd’èxit des del seu naixement en el25 Aniversari i gaudí d’una bonacontinuïtat després, de gener amaig de 2006. A més, també caltenir en compte la dificultat afe-gida del local reformant-sedurant els mesos d’estiu. Aixídoncs, decidírem començar ambuna gran festa i s’ajuntàremmolts amics de la Unió al SalóParroquial el 20 d’octubre a les11.00 (hora i lloc excepcionals).

Sergi Aparisi i Xaloc Marí,tenien la difícil tasca de trencar elgel i per a aconseguir-lo, res millorque ritmes càlids del folkloreafricà i de la música llatina. Es pre-sentaven com Los amigos deSergi; Sergi ocupava el lloc de labateria a la dreta de l’escenari,Xaloc una marimba a l’esquerra i,entre ells, un joc de ritmes.L’actuació aportà també composi-cions del mateix Sergi Aparici.També va fer un solo xulíssim debateria. Per a acabar convidaren aSofia Ricarte (trombó) i a AlbaLópez (Saxofon alt), les quals, ambla participació també de Miguelon,interpretaren per a acabar el “Oyecomo vas” de Carlos Santana.

A

Normalment assagen elsdivendres, però aquell del 20d’octubre de 2006 era dia de pre-sentar-se davant del públic de laUnió. Julio (fiscorn), Javi (bate-ria), Juanjo (baix), Brenda(Saxofon), Jesús (clarinet),Deme (guitarra), Carlos (flauta),Lucia (trombó), Buendi (clarinetbaix) i Deune (que participàtambé amb l’Oboè), Los ViernesEnsayo, ens delectaren amb elsseus blues, molts d’ells compo-sats per Julio. “Striptease”,“Summer Time”, “Arizona”(Julio), “Blues para Fiscornio”(Julio), “Mr. Smith”

(Adaptación), “Chica deIpanema”, “Little Blues” (Julio),“Peter Gun” (Manchini),“Recordando a los BluesBroders” (Julio), “Blues en mí”(Julio), “Gloria Aleluya”,“Trabajo y Condena” i “Tomandounas Cañas” són els títols (no sési estan tots) de les cançons queinterpretaren. La veritat és quetots els que anàrem s’ho passà-rem molt bé. També m’agradariaressaltar la simpatia i “bon rot-llo” que des de l’escenari enstransmetien. Potser per a altraocasió, millor si no posem cadi-res, perquè els xics i les xiques deLos Viernes Ensayo , amb lesseues cançons, ens inviten aballar.

El dia 17 de novembre tornà-rem al local de la Unió. S’haviaestirat, havia crescut; l’escenariestava més lluny. Sols una o dossetmanes abans havien acabat depintar un grup de voluntaris.Podria pensar-se que no haviacanviat res en aquell espai des del’últim A Poqueta Nit del curspassat, menys això, que haviacrescut. Però no era així: haviahagut un treball molt gran deneteja de l’espai on es fan lesactuacions perquè pogueren pos-


4

ACTIVITATS

teriorment treballar còmoda-ment els encarregats d’insono-ritzar. Encara que no s’endevineres quan mirem el fals sostre, hiha no sé quantes capes de mate-rial ‘insonoritzador’, més lapreinstal·lació de l’aire condicio-nat. Durant tot el temps que hadurat l’obra hi ha hagut un grantreball d’organització que vulldestacar (Miguel Hernández) itambé de seguiment de l’obra(Mancio Vara) i un grup de gentque, de manera anònima i desin-teressada una vegada més, hatornat a col·laborar per a pintar iendreçar el local.

Aquell dia, el dia 17 de novem-bre, actuà el grup MetallumQuintet que feren una estupendaactuació. Laura (Trompeta),Jorge (Trompeta), Javier (Tuba),Lucía (Trombó) –que substituïa aSara que és la component habi-tual-, Marcos (Trompa) i Roberto(Percussió), els seus joves inte-grants prepararen un repertorimolt amé. En la primera part delconcert interpretaren els temes“Trombumba” i “Cinco Minutoscon Carmelo Larrea” i en la sego-na part, un tango anomenat“Traidora”, el mambo “La BellaMaria”, de la pel·lícula “Los Reyesdel Mambo” i acabaren amb unrock, després que el públic elsdemanara un bis.

Divendres 1 de desembre,últim A Poqueta Nit, abans de

tancar la redacció. ActuarenMónica i Mario, Dos a Dos. Vajadomini de les veus el d’aquestaparella de joves! Preciosa selec-ció de boleros i molt variada, desd’alguna cançó de Pablo Milanés,passant per Rossana i arribaren,fins i tot, al terreny de Chenoa, sí,la d’Operación Triunfo Uno.Destacaré la seua versió del “AyPena, Penita, Pena”, molt guapa,Mario a la guitarra, amb el seubarret de revolucionari artístic iMónica, que no vestia precisa-ment de faralaes, però li sobravaamb l’expressivitat de les seuesmans i, sobretot, dels seus ulls.

Salvador V. Benlloch Gascó

DANSES

VALENCIANESEn la darrera revista us

informàvem que anava a

començar un curset de dan-

ses valencianes. Efectiva-

ment, el curs ja és una reali-

tat. En este primer trimestre

hem fet quatre sessions. No

tenim presa. Hem avançat

prou i ens ho hem passat

molt bé. Pensem continuar el

proper trimestre. El nostre

objectiu és conéixer la dansà

valenciana prioritàriament

(de moment el pas pla o pas

bàsic) i també hem conegut

alguns passos de jota. És la

nostra intenció quan comen-

ce la primavera, fer alguna

excursió a algun poble on es

balle la dansà al carrer, per

veure com es desenvolupa i

anar coneixent la posada en

escena, la història, els cos-

tums de cada poble o comar-

ca, etc.Paco Blai

notícies musicals

5

BANDA

Concert al Parc d’Aioral 22 d’octubre de 2006,la nostra Banda va tor-nar al Parc d’Airora, al’altra punta de la ciutat,

per fer un concert. L’Ajuntamentde València organitza una sèriede concerts a l’aire lliure quedonem les Bandes que formempart de la Coordinadora deBandes de la nostra ciutat. Anemde bon gust... però semprecomentem entre nosaltres opi-nions semblants: ens sorprèn lapoca difusió que tenen aquestsactes culturals i també la defi-cient organització dels espais quese’ns destinen. És tan fàcil acon-seguir que 60 músics, amb elsseus instruments (i els instru-ments de percussió no es traslla-den en el maleter d’un cotxe)acudeixquen a fer un hora demúsica, que no fa falta anunciar-los, cuidar-los, fer en la ciutatespais especials en els que apor-tar dignitat a aquests esdeveni-ments culturals...

El Parc d’Aiora, que és bonicper a passejar per ell, té, en unraconet, un espai en el que esta-ven pràcticament junts Banda ipúblic (unes quantes cadires alnostre voltant, i una filera darre-re de gent que “passava per allí”,més les nostres famílies). És d’a-grair que no hi havia xiquetsjugant, però sí alguna gent que

E

passava pel mig del concertcreuant l’espai en el que estàvem.

El públic que hi havia acabàcontent. Escoltaren el pasdobleGallito, les marxes Caballerosde Navarra, Cavall de Foc,també Dia de Pasqua (de JoseMª Izquierdo), la tercera part deCeremonial, Maribel (les dos deFerrer Ferran).

Nosaltres també acabàremcontents, perquè ens agrada ferconcerts, i fer-los el millor quepodem, independentment de lescondicions (ja estem acostumats,que no conformats, a no tenir les

adequades en el nostre propibarri), però tot això no ens llevala necessitat de dir, altra vegada,que desitjaríem que en la nostraciutat es tinguera més cura perpart de l’Ajuntament de la difusiói organització dels concerts quedonen les Bandes. Fins i tot, noestaria de més que entre tantesconstruccions faraòniques espoguera construir “glorietes”amb espai adequat per al públic,que aportaren més dignitat a lescondicions en les que fem els con-certs.

Inma Coscollà Girona

a Banda té una Comissió formada permúsics (de diferents cordes) que gestiona icoordina els actes musicals i de convivènciaque decidim fer. Però a més d’aquesta

Comissió i de la Junta Directiva de la Unió, un òrganfonamental per a debatre i prendre decisions ésl’Assemblea de músics de la Banda.

Aproximadament cada 2 ó 3 mesos, els músicscom convocats per la Comissió de Banda, i desprésd’un soparet ens posem en rogle per tal de parlar idecidir sobre temes i activitats que ens afecten atots i totes. Així sentim que formem part fonamen-tal de la Unió i que la nostra veu forma part de lesdecisions que es duen a terme.

L’Assemblea de la BandaFa poc, va ser realitzada l’última Assemblea.

Allí comentàrem temes com: Actuació alCertamen de la Diputació 2007, Falles 2007,Músics federats, Músics majors d’edat que passena ser socis de la Unió, Concert de Nadal,Assistència als assaigs,...

L’assistència va ser d’unes 40 persones, i la par-ticipació és bona, encara que sempre hem de dir, tali com recordava Ximo, que “ens agradaria que lagent s’arrancara a participar més activament”.

Fer les assemblees de la Banda és una partfonamental de l’esperit de la Unió, una entitat cul-tural en la que vivim democràticament.

Inma Coscollà

L


6

BANDA JUVENIL

9 d’Octubre: Música de Banda Jove

l proppassat 9 d’octubretingué lloc al Palau de laMúsica de la nostra ciu-tat el I ENCONTRE

COMARCAL DE BANDESJUVENILS CIUTAT DEVALÈNCIA. Acte organitzat perla secció comarcal Ciutat deValència de la FSMCV (Federacióde Societat Musicals de laComunitat Valenciana), amb elpatrocini de l’IVM (InstitutValencià de la Música) i lacol·laboració de l’Ajuntament deValència, el Palau de la Música ila Diputació Provincial deValència.

El concert tingué dues parts. Ala primera part passaren per l’es-cenari sis bandes juvenils de laciutat de València: Tendetes,Massarrojos, Castellar Oliveral,Sant Marcel·lí, el Grau iBenicalap (que no són totes lesque hi ha a la ciutat, altres excu-saren la seua presència per diver-ses raons). interpretant cadascu-na d’elles, dues peces musicals,una més curteta i una altra demajor durada. Cadascuna d’estesbandes actuants és una històriadistinta i concreta d’esforç i dedi-cació. Però també totes ellestenen aspectes en comú com la

E vinculació a l’escoles de músicade les entitats que representen.Perquè en la majoria dels casos estracta de Conjunts Instrumentalsnascuts a l’empara d’una de lesmatèries de les escoles de música.

A la segona part, tots elsmúsics i músiques de les sis ban-des interpretaren conjuntamentun pasdoble creat expressamentper a aquest esdeveniment,doncs quan es va fer la convo-catòria de participació en el IENCONTRE DE BANDES JUVE-NILS, es va convocar també alho-ra un concurs per a la creació

d’una peça musical commemora-tiva de l’esdeveniment. En aquestcas, la peça guanyadora fou unpasdoble original, creatiu, titulatUna nit de Juny, que és el pri-mer treball per a banda que rea-litza el jove músic Luis FayosBlanes, de l‘agrupació musicalSanta Cecília del Grau, premiextraordinari fi de grau mitjà enla especialitat de Tuba i queactualment cursa estudis de 4tde grau Superior en elConservatori Superior de Música“Joaquín Rodrigo” de València.Fou una estrena mundial.

PROGRAMA

“CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL TENDETES”

Churumbelerias. . . . . . . . . Emilio Cebrián Ruiz

Drema . . . . . . . . . . . . . . . . . Alberto Muñoz Bobí

Directora: PATRICIA ROSALEÑ SERRADOR

AGRUPACIÓ MUSICAL DE MASSARROJOS

Espartaco (P.D.) . . . . . . . . Francisco Almagro

John Williams Trilogy . . . John Williams

Director: JOSÉ MANUEL MARQUÉS ROCA

CENTRE INSTRUCTIU MUSICAL CASTELLAR–OLIVERAL

Carros de fuego . . . . . . . . . VANGELIS

Humbo jumbo. . . . . . . . . . . PHILIP SPARKE

Director JOSÉ HERNÁNDIS DALMAU

UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL.LÍ

Concert prelude. . . . . . . . . PHILIP SPARKE

Moment for Morricone . . ENNIO MORRICONE Arr de Mey

Director: JUAN CARLOS LÓPEZ LUJÁN

AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DEL GRAU

L’entrà de la Murta. . . . . . S. Giner

Cóte d’or . . . . . . . . . . . . . . . Ferrer Ferran

Director: JOAN F. MIQUEL ZANÓN

AGRUPACIÓN MUSICAL BENICALAP

Marcha del centenario. . . Armando Blanquer

Passacaglia i fuga . . . . . . . J.S. Bach.

(en do menor)

Director: CARLOS SANBLANCAT I VELLÓ

ACTUACIÓ CONJUNTA

Una nit de juny . . . . . . . . . Luis Fayos Blanes

Director: LUIS FAYOS BLANES

notícies musicals

7

BANDA JUVENIL

La FSMCV, i en concret laComarcal de la Ciutat de València,s’havia marcat l’objectiu de donara conéixer als amics i amants de lamúsica, i a tota la ciutadania engeneral, aquesta realitat artísticaque es cou dia a dia als localssocials i a les escoles de música deles diverses entitats musicals dela nostra ciutat. I és amb aquestaintenció que naix aquestEncontre Comarcal de BandesJuvenils com a fruit d’un treballanterior però també i sobretotamb idea de continuïtat, ambconsciència de ser el primer d’unallarga sèrie d’Encontres que, sensdubte, donaran el seu fruit.

Fou quasi un privilegi tindreen un dia tan senyalat un concertcom aquest. Un 9 d’Octubre ple demúsica de banda jove. Així hodigueren els presentadors (PacoBlai i Encarna Ojeda, socis de lanostra entitat) : “Com el rei enJaume va fer alçar el seu penó enel punt més alt de la ciutat, idiuen les cròniques que plorà...“e quan vérem la nostra senye-ra dalt de la torre, descavalcà-rem... i ploràrem dels nostresulls i besàrem la terra...”. Aixítambé nosaltres hui alçarem benalt el penó de la música de bandaportant l’estendard els més jovesartistes de les nostres societatsmusicals, com dient: que tot elmón ho veja i contemple”. I aixífou. Tot el món pogué veure-ho icontemplar-ho.

Josep-Francesc Blai Duart


8

BANDA JUVENIL

Intercanvis musicals: Tornant la visitan el número anterior deNotícies Musicals s’in-formava del Concertde la III Campanya

d’Intercanvis entre SocietatsMusicals Valencianes, en el qualla nostra Bandeta va ser l’amfi-triona.

El dia 21 d’octubre va ser elmoment de tornar la visita, i elsnostres músics van emprendreviatge a Villar del Arzobispo. Elsdirectius de la Unió MusicalSanta Cecília els van donar unacàlida recepció, incloent unnutritiu berenar-sopar.

Després va ser el moment detornar al Musical, local de trespisos, amb un gran auditori, isegons ens van contar va serconstruït amb el treball i esforçdels mateixos socis.

El programa de la nostraBandeta va incloure: ConcertPrelude de Philip Sparke, Èol, elRei de Ferrer Ferran, per a con-cloure amb Moment forMorricone d’Ennio Morricone,com sempre sota la direcció deJuan Carlos López Luján.

A l’inici de la segona part, esva fer la presentació dels músicsque des d’eixe dia van passar aformar part de la Banda Juvenildel Villar. Una vegada ubicatsdarrere dels seus faristols , i ambla Banda ja al complet, vacomençar la seua actuació amb elpasdoble El tio Ramón de Salva iOlcina, continuant amb Appala-chian Overture de JamesBarnes, per a finalitzar ambParadise d’Óscar Navarro.

Un altre concert per a acumu-lar experiència i recordar, estavegada amb el valor agregat d’unagradable viatge.

Ximena Ortega

E

notícies musicals

9

CORAL

Preparant els concerts de Nadal

nguany la preparaciódels concerts de Nadalha estat difícil i no permotius musicals, comhauria de ser allò espe-

rable en una coral, sinó permotius de canvi climàtic, o d’orat-ge calorós que s’ha negat a aban-donar-nos i que, si es posem areflexionar, no ha ajudat massa ala “posta en escena” i preparacióapropiada dels temes nadalencs.

I és que no ho hem tingut moltfàcil els membres de la coral,però, des del mateix moment enque et preparaves el dilluns perla nit per a anar a assajar.

Nosaltres som persones decostums i els anys anteriors,quan arribava el moment d’aga-far la carpeta, vessant de nada-lenques, per a anar a l’assaig, erasinònim d’abrigar-se per a partiral Ramiro Jover. I com que era elque tocava, enguany també hohem fet: s’havém abrigat commanava la tradició, sols que la

Erealitat era que arribaves a l’as-saig com si hagueres corregut lamarató, de suats que anàvem. Iamb aquests preludis, com espodeu suposar, no teníem l’am-bientació adequada i l’interésrequerit per a interpretar lescançons de Nadal com, per exem-ple, White Christmas, perquèencara que en les nostres terresNadals blancs mai n’hem tingut,si que els recordàvem un poc mésfresquets.

De la mateixa manera, ento-nar “La llet calenteta i el gos ale-nant…” tampoc ha estat gensmotivador, perquè dilluns reredilluns ha abellit la llet fresquetai si el gos ha alenat, de segur queho ha fet de calor.

Però a pesar que l’ambientaciónadalenca climàtica no ens haacompanyat (perquè, això sí, ladels grans magatzems si ens haacompanyat des de fa uns quantsdies), els amics i amigues de lacoral hem preparat amb molta

il·lusió els nostres concerts deNadal. Enguany en seran tres: elprimer, en un Festival coral al’Olleria, el 16 de desembre, elsegon i acompanyats per primeravegada per la nostra JoveOrquestra, el dia 22 del mateixmes nadalenc, i per a “rematar”aquest final d’any, el dia 29 can-tarem en la Residència d’Anciansde Velluters.

Si veniu a compartir ambnosaltres algun d’aquest con-certs, podreu gaudir d’algunespeces clàssiques i d’altres denoves com “Ro, mi niño, Ro” o“Festejo de Navidad”, nadalencapopular peruana que de segur usagradaran.

Esperem que quan estigueullegint aquest article, l’oratgehaja tornat a la seua normalitat iel nostre planeta no patisca mésinclemències que a nosaltres ensafecten d’allò més.

Àngels i Joan


10

ESCOLA

om diu el professorEdgar Willems, existeixen este moment uncorrent mundial a favor

de l’educació musical (en algunspaïsos més que en altres), i no dela instrucció o de l’ensenyançamusical, les quals poden col·labo-rar amb l’educació.

Entenent per educació musi-cal la seua naturalesa humana enessència per a despertar i desen-volupar les facultats humanes, lamúsica juga un paper primordial,ja que és una vivència ambpoders sobre l’activitat corporal,mental i espiritual, observantque la música és una companyaquasi incessant en la vida delsadolescents i sovint una de lesseues aficions favorites.Intentarem que la nostra escolaservisca al mateix temps com aeducació musical per a aquellsque no acaben sent professionals

en este difícil art, i de base sòlidaen l’ensenyança musical de quiaconseguisca convertir-se engran músic.

Un any més ha començat elcurs en l’Escola de Música de laUnió Musical L’Horta. Cada vega-da és major el nombre de matrí-cules, i encara podria superar-sesi tinguérem les infraestructuresnecessàries per a absorbir lademanda que es produeix anyrere any; lamentablement hemde limitar el nombre d’alumnes,sobretot en els cursos de jardímusical, ja que no tenim espaisper a la ubicació de nous grups itampoc volem massificar els jaexistents restant així qualitat al’educació musical que reben elsxics i xiques de l’Escola de laUnió.

Quant als cursos que formenenguany el Grau Elemental deLlenguatge Musical en la nostra

escola, tenim dos grups per curs,al voltant de 70 alumnes, des deprimer fins quart, de 8 a 11-12anys, coincidint amb els cursos3r, 4t, 5é i 6é de primària, com-plint així amb la Llei d’OrdenacióGeneral del Sistema Educatiu(LOGSE) i d’ara en avant amb lafutura LOE, en la qual no pareixhaver-hi canvis considerablesrespecte a l’actual organització.

És important mantenir estaestructura per al Grau Elementalja que hi ha una homogeneïtat enels grups, quant a edats i contin-guts, que faciliten en alta mesural’equilibri en l’assimilació i com-prensió dels temaris i en el com-pliment dels objectius.

Tots aquells aspirants amúsics i músiques que no trobenel seu espai entre les edatsesmentades anteriorment, tenena la seua disposició el GrauElemental d’Adults que s’ha con-

Ha començat un nou cursAUGMENTA EL NOMBRE DE MATRÍCULES

C

notícies musicals

11

ESCOLAsolidat en l’Escola de la Unió i queja compta amb uns 25 alumnes,amb els quatre cursos correspo-nents i els continguts que s’esta-bleixen per a ells, equiparablesamb caràcter general als quès’imparteixen en qualsevol con-servatori.

A partir del present curs,queda també incorporada l’assig-natura de cor que apareix com aassignatura obligatòria per alscursos tercer i quart del GrauElemental; esta assignatura ensajudarà a formar en breu unaagrupació de veus blanques, i perfi inaugurar la pedrera de la nos-tra Coral L’Horta.

Sabut que l’Escola de la Unió,naix de la pròpia Societat i queno hi ha ànim de lucre en l’origenni en el desenvolupament actualde la mateixa, cal dir que, des defa algun temps i durant els prò-xims anys, nostra escola demúsica ve sent un elementpotenciador de cada una de lesseccions que componen l’organi-grama de la nostra SocietatMusical, actualment, Banda,Coral, Banda Juvenil, iOrquestra. Sense negar l’ense-nyança musical a tot el que reu-nisca els requisits per a podermatricular-se en l’Escola, i ja quedes d’uns anys és una EscolaOficial de Música, el nostre objec-tiu principal se centrarà en l’e-ducació dels alumnes amb lamirada posada en les nostresseccions, potenciant així instru-ments de corda, i instrumentsque poden ser de gran projeccióen la Banda, com clarinets imetall greu en general, inten-tant, a més a més, aconseguirque el major nombre d’alumnessupere les proves d’accés a GrauMitjà als Conservatoris, ja que lasuperació en el nivell musicalindividual de cada músic reper-

cutirà en un major nivell de lasecció de la Unió en la que estrobe.

Prova del que hem dit ante-riorment és la incorporació al’Escola de nous professors declarinet, de violí, de baix i contra-baix, aconseguint tindre en estosmoments matriculats en l’escola,més de 30 alumnes de clarinet iuna dotzena d’alumnes de violí.

Espere que a partir d’estenúmero de la revista, des de l’es-cola puguem mantindre-vosinformats de totes les novetats idel funcionament de la mateixa.

No em vull acomiadar abansde donar les gràcies i l’enhorabo-na pel treball realitzat en l’aula

de jardí musical durant els anysque porta al front el professorVictor Gil Alcocer, un gran pro-fessional en l’educació musicalinfantil, que prepara els xiquets ixiquetes de 5, 6 i 7 anys per acomençar el seu llarg caminarper este meravellós món de lamúsica. El passat dia 6 de desem-bre va organitzar una excursióper a gaudir de la Flauta Màgicaen el Palau de la Música, excursióque es repetirà, si és possible,este pròxim mes de gener per aescoltar el Carnestoltes dels ani-mals de Camile Saint Saens.

Rebeu una afectuosa saluta-ció, ens veiem a l’escola.

Juan Carlos López Luján


12

ELS NOSTRES MÚSICS

Miguel Ángel Soria Ballesterlgunes vegades en laBanda hem pogut veureque apuntar a músicaal fill/a, pot ser una

bona provocació per a que el pareo la mare es plantege si, de pas,també ell/a es pot apuntar aaprendre un instrument, o a laCoral, o a les activitats del nostre“a poqueta nit” dels divendres, oa col·laborar de manera més acti-va... i així s’acosten al món de LaUnió.

Aquest ha sigut el cas d’undels nostres músics: MiguelÁngel Soria Ballester. Apuntarla seua filla Paula a l’escola demúsica el va emplaçar a ellmateix a un projecte personal:quan la duguera a la Banda, elltambé aniria amb el seu clarinet.Això va passar per primera vega-da en l’assaig del dilluns, 19 denovembre..., però vaig a donarpas a l’entrevista per conèixermillor a un dels nostres músics,quasi al temps que li donem labenvinguda.

Miguel Àngel Soria té 43 anysi és clarinet.

Des de quan et sents vinculata la Unió?

Des de fa 4 anys, perquè viscal barri i quan la meua filla tenia8 anys la vaig apuntar a l’Escolade Música. Des d’aquell momenthe anat, poc a poc, coneixent mésl’esperit, els concerts i les activi-tats de la Unió.

És la teua filla la que t’acos-ta al món de la música?

No. El món de la música haestat present en la meua vida, etdiria que des de sempre, ambmolta intensitat i de diferentsmaneres.

Ja de molt menut vaig apren-dre a tocar cançons al teclat demanera autodidacta, i les prime-res classes de solfeig les vaigrebre en la meua falla. Semprem’ha agradat escoltar música, i

m’agradava tambéfer-la, per això sem-pre la inquietud detocar algun instru-ment. Em vaig iniciaren el teclat, i vaigarribar a fer 7 cursosde piano al conserva-tori, també em vaiginiciar en la guitarra iquan en la meua fallaes va formar unaBanda de Música (jotenia 16 anys) vaigaprendre a tocar elclarinet (encara quejo al principi volia elsaxo, perquè m’agra-da molt el jazz)), ivaig fer el grau mitjàde clarinet al conser-vatori.

T’agrada ara elclarinet?

Sí. M’agrada molt la seuasonoritat, tots els registres quepot oferir..., si alguna persona tédubte del bonic que és, que escol-te el concert de Mozart per a cla-rinet i orquestra i segur que elsresoldrà.

És evident que has viscut lamúsica tota la teua vida ...

I no sols en la Banda. Tambétinguí una temporada de fermolts “bolos” amb el teclat; perexemple vaig estar 5 anys acom-panyant en les seues actuacionsa Conxita Bautista. I amb el clari-net, a més de la Banda, vaig for-mar part d’un quartet que anà-vem per les escoles a fer actua-cions. Fins i tot la meua dona,Amparo (mare de Paula), tambétocava el clarinet en la Banda icantava en molts “bolos” de fes-tes. He viscut envoltat pel món dela música, i els dos volíem quetambé formara part del món de lanostra filla.

Per tant, és la teua filla laque et retorna al món de lesBandes...

No del tot. Jo encara continueformant part d’altra Banda, peròacompanyar a la meua filla a laBanda del nostre barri, era unabona oportunitat per a participarjo també en ella. Ja m’havien ani-mat a fer-ho tant Juan Carlos,com Miguel... i m’he animat. Empreocupa un poc si podré dur elritme que sé que la Banda té, perexemple la preparació d’un cer-tamen, que sé que és un esforçimportant, però estic animat aintentar-ho, i a aconseguir queaquesta opció em serveixca per agaudir més de la música.

T’agrada la Banda que tro-bes?

Jo he anat a concerts de laBanda, i si et dic la veritat emsorprenia el nivell musical queescoltava en ells. Note també unbon ambient de relació, i aixòpense que també és molt impor-tant, tant per a mi com per aPaula.

Nosaltres també pensemaixí. Moltes gràcies i benvinguta la teua Banda!

Inma Coscollà Girona

A

notícies musicals

13

MÚSICS VALENCIANS

Eduardo López-Chávarri, un personatge multifacètic

rdua tasca la de trac-tar de resumir, enpoques línies, la vida iobra d’un personatge

com Eduardo López-ChavarriMarco. Aquest músic valenciàno va limitar la seua tasca aaquest art, sinó que a més vaser musicòleg, escriptor, perio-dista, traductor, pedagog, etc.Tractarem d’anar per parts.

Eduardo López-Chavar riMarco va nàixer a València el 29de gener de 1871, des de moltxicotet començà els seus estudisde música, que va continuar en laseua major part de manera auto-didacta, mentre estudiava lacarrera de dret, arribant a obtin-dre el grau de Doctor en aquestamatèria en 1900. Va exercir lacarrera jurídica fins a 1908,moment en què va decidir dedi-car-se al desenvolupament de lamúsica, així com a altres àmbitsde la vida cultural.

Va completar la seua formaciómusical a París en les disciplinesde Composició i Instrumentació,ampliant després aquests conei-xements a Itàlia i Alemanya.També va estudiar dibuix enl’Escola Superior de Belles Artsde Sant Carles de València, for-mació que li va ser de gran utili-tat per a il·lustrar tant les seuescròniques literàries així com larecopilació de material folklòric.

L’escriptor- periodista

El 1898 començà la seua tra-jectòria de col·laborador al periò-dic Las Provincias, que continua-ria quasi fins al final de la seuavida. Fonamentalment es vadedicar a la crítica, no sols demúsica, sinó que també de teatre,literatura i art plàstic. Cal desta-

car la seua tasca com a corres-ponsal de guerra en les campa-nyes d’Àfrica, ocasió que va apro-fitar per a recopilar i descriure lavida i costums dels pobles magre-bins.

En l’àmbit més estrictamentliterari, el 1907 publicà ContesLírics, conjunt de relats curts detall irònic. També va publicar lli-bres de viatges com De l’horta ide la muntanya (1916) i Prosesde viatge (1930).

El musicòleg

Des de molt jove va començara col·laborar en revistes especia-litzades tant espanyoles comestrangeres, amb temàtiquesmolt variades: folklore, pedago-gia musical, interpretació, etc.,encara que un tema sempre re-current era la difusió de la músi-ca valenciana.

El 1927, López-Chavarri vapublicar el seu tractat sobre fol-klore, Música Popular Espa-nyola. Més tard, el 1929, Història

de la Música, que destaca permostrar la història d’una formaamena, atenent a l’evolució de lamúsica sense quedar-se en unsimple llistat de compositors.

Cal destacar entre les seuespublicacions L’Anell del Nibe-lungo (1902), en la qual realitzaun estudi analític de la lletra imúsica de la tetralogia, així comdel pensament filosòfic i del pro-cés de creació. Va ser un pioneren la introducció de RichardWagner a Espanya, en una èpocaen què la majoria del públic pre-feria l’òpera italiana. I va mésenllà, a l’afirmar que “l’esperitdel teatre valencià haurà d’aban-donar l’òpera italiana i mirarWagner, és a dir, el drama musi-cal com a síntesi d’art. Eixedrama musical no es referix aòpera o sarsuela, sinó a una obraque siga vertaderament valencia-na i que sorgisca el seu caràcterde la utilització de la música delpoble”.

El crític

En aquest àmbit la bibliografiasubratlla la capacitat de López-Chavarri per a tractar les qües-tions tècniques amb una perspec-tiva àmplia, així com la seuadedicació a la música valenciana.Ja en el seu primer article en LasProvincias mostrava la seua pre-ocupació per la programació delsconcerts a València, propugnantperquè predominara el factoreducatiu i la reacció del públic. Iles seues crítiques no es queda-ven en el paper: va presentarobres de Stravinsky o Debussy, jafora a quatre mans o per grupscreats per ell, influint amb estesnoves idees de fer música amúsics tan importants comCuesta, Rodrigo o Iturbi.

A


14

MÚSICS VALENCIANS

Es diu que López-Chavarri,“més que un crític va ser el prin-cipal animador de la vida musicaldel seu temps”.

El traductor

Dedicà a aquesta tasca molt detemps de la seua vida, sense que-dar-se en la simple transcripciód’un idioma a un altre, sinó queaportà els seus coneixements ennotes que complementaven l’a-bast del llibre original.

Tal vegada el seu treball mésdestacable és la traducció decatorze llibres de la col·lecciófrancesa “Mestres de la Música”.Entre les biografies que va tra-duir estaven les de Cèsar Franck,Modest Mussorgsky, Ludwig vanBeethoven, Richard Wagner,Franz Liszt, etc.

El pedagog

A l’octubre de 1901 obtinguéla càtedra d’Estètica i Històriade la Música en el Conservatoride València, càrrec que va exer-cir fins a la seua jubilació. Peròel seu interés per la pedagogiavenia des d’abans. Ja haviaescrit Memòria sobre escolespopulars de música, premiadaen els Jocs Florals de Lo RatPenat de 1901. López Chavarriadvocava perquè l’ensenyançamusical espanyola havia deposar-se a nivell europeu, supe-rant l’aïllament que imposava lasarsuela; per una renovaciódels conservatoris i aconsellava

l’estudi de les grans obres mes-tres.

Més enllà de la seua activitatoficial, Eduardo López-Chavarri,establí amb alguns dels seusalumnes una relació que vatranscendir la de professor-alumne. És el cas LeopoldoQuerol, Joaquin Rodrigo i JoséIturbi. A aquest últim el pre-sentà en públic als set anys d’e-dat, li va donar lliçons d’harmo-nia i contrapunt i amb ell vamantindre contacte tota la seuavida. Exemple de la confiançaque tenia Iturbi en López-Chavarri és que li confià la for-mació musical de la seua germa-na Amparo.

El compositor

Eduardo López-Chavarri vaser un autor molt fructífer i laseua producció comprén diver-sos gèneres i agrupacions ins-trumentals, destacant la músicavocal, tant solística com coral.Tal vegada la seua aportaciómés important és la que fareferència al nacionalisme. Enaquest aspecte, va ser més enllàque la cita textual d’allò popular,creant una música genuïnamentvalenciana, però universalit-zant-la a través de la tècnicacompositiva.

El mateix López-Chavarridóna compte del seu ideari aldir: “...perquè existisca un artnacional, ha d’haver-hi una

consciència nacional... on hihaja un fort sentiment de laterra... allí hi ha ànima i, pertant, música”. D’altra banda,referint-se a la busca de color enla seua música i posant com aexemple la seua obra per aorquestra de cordes Aquarel·lesValencianes: “...harmonies quees juxtaposen, timbres que s’a-junten i tot això sense resoldre’ssegons les regles..., això és quel-com del que en pintura es fa ambel color...”.

Entre les seues obres simfòni-co-corals destaca Llegenda,basada en el poema de TeodorLlorente Lo Rat Penat, que és unhomenatge a Jaume I. Tambétrobem El cantar de la guerraper a veus blanques i orquestra,que és un al·legat contra els con-flictes bèl·lics.

En l’àmbit coral destaquenles seues cançons per a veusblanques basades en el folklore,a través de les què l’autor perse-guia conservar el caràcter popu-lar, educar la sensibilitat i trau-re el millor partit a les veus.

L’obra d’Eduardo López-Cha-varri Marco ha tingut gran difu-sió a Espanya i a l’estranger.Valga com a exemple que algu-nes de les seues obres han sigutinterpretades per l’Orquestra deCambra de Londres, l’OrquestraSimfònica de Nova York,l’Orquestra Simfònica de Madridi l’Orquestra Simfònica deBarcelona.

El seu treball musical no esva limitar a la composició,també va ser creador i directord’agrupacions instrumentals: en1905 va crear l’OrquestraValenciana de Cambra, que siguéla primera que va realitzar giresper Espanya amb èxit, i tambéva ser director de cors universi-taris.

Després de quasi cent anys devida dedicat a la difusió i la cre-ació de l’art i la cultura, morí aValència el 28 d’octubre del1970.

Ximena Ortega Fuentes

notícies musicals

15

BARRI/CALAIXERA

a uns mesos es presentàal Saló Parroquial elDVD 50 aniversarioBarri de Sant Marcel·lí1954-2004, treball edi-

tat i realitzat per Raúl J. SalesSevilla, que conté tres DVDs, dosde vídeo, amb una duració de pocmés de 4 hores, i un tercer defotografies, amb aproximada-ment 8.700 imatges, tal i com ensinforma l’autor en els crèdits.Com bé sabran els nostres lectors,aquest audiovisual recull totes lesactivitats dutes a terme al nostrebarri amb motiu de la celebraciódel 50 aniversari, i la distribucióes feia conjuntament amb el llibreSant Marcel·lí 1954-1975. Dehuerta a ciudad, editat per laComissió del 50 aniversari, delqual és autor Angel Vidal iTornero.

Si en seu moment ja lloàvem elllibre d’Angel Vidal, ara, amb l’a-parició del material audiovisualcorresponent als actes del cin-quanta aniversari, preparat acu-radament per Raúl J. SalesSevilla, no podem sinó felicitarefusivament el seu autor tant peltreball realitzat com pels resul-tats aconseguits.

Efectivament, la feina duta aterme ha estat, senzillament,impressionant: més de cent horesde vídeo gravades en les qualsRaúl J. Sales Sevilla ha comptatamb la col·laboració de les càme-res de Merche Gallego, MartaSales, Raúl J. Sales Pérez iInmaculada Andreu, les quals,des de finals de 2003 fins a generde 2005, han estat presents entots i cadascuns dels actes realit-zats per commemorar el cinquan-tenari de la fundació del barri.

Posteriorment, l’esforç delmuntatge ha estat titànic, i RaúlJ. Sales ha dedicat més d’un anyen convertir el total d’hores gra-vades en una pel·lícula de“només” quatre hores, que recu-llen detalladament les desenes

Sant Marcel·lí en imatges

d’actes realitzats durant tot el2004 per les diverses entitatsculturals, cíviques i religioses deSant Marcel·lí. Com podeu imagi-nar, per aquestes imatges desfi-len centenars de veïns del barri,organitzadors o participants entots aquells actes.

Pel que fa al DVD de les foto-grafies, el treball no ha estatmenor: les més de huit mil foto-grafies recullen la totalitat delsactes d’aquell any, i l’autor ens lespresenta perfectament classifica-des cronològicament, amb untotal de 127 carpetes i amb unnom assignat a cada fotografia, laqual cosa facilita moltíssim a l’u-suari la localització de la imatgedesitjada i simplifica la seuareproducció. En aquest cas, lesfotografies han estat realitzadesper diverses persones del barricom Immaculada Andreu,Mercedes Pérez, Juan José Picó,Marta Sales, Raúl J. Sales Pérez,Raúl J. Sales Sevilla, Vicent Soler,José Gea i José Viana. En general,les fotografies tenen un qualitatmés que acceptable, si tenim encompte que moltes d’elles hanestat realitzades per persones queno tenen una preparació específi-ca en aquest món, i d’altres hanestat extretes de les gravacions devídeo del propi Raúl Sales.

A tot el que hem dit hem d’afe-gir que Raúl Sales ha volgut reco-llir en les imatges presentades enaquests DVDs algunes de les rea-litzacions més significatives de lacelebració del cinquantenari comara el cartell elaborat per MartínForés, l’animació del logotip obrade Miguel Vidal i NaraineRodríguez, la constant presènciamusical de la Unió MusicalL’Horta, el pregó de RamónMartínez, l’himne a SantMarcel·lí bisbe, de Joaquim J.Estal i Josep Francesc Blai ol’himne Sant Marcel·lí 50 anys,de Juan Carlos López.

En conclusió, amb aquestmaterial audiovisual pacient-ment editat per Raúl J. SalesSevilla, que posa de manifest noúnicament la seua professionali-tat sinó també la seua estima perSant Marcel·lí i la seua gent, s’haaconseguit un material excel·lentque ara visualitzem amb lail·lusió de qui ha viscut o protago-nitzat alguns dels actes, però queamb l’inexorable pas del tempsserà revisat amb enyorança perles futures generacions de veïnsdel barri. És més, si bé actual-ment valorem admirablement totaquest material audiovisual,estem plenament convençuts queamb el pas dels anys el seu valorsentimental i historiogràfic aug-mentarà de manera incalculable.

De fet, amb l’edició d’aquesttreball, Raúl J. Sales Sevilla esconverteix en un esplèndid histo-riador del present de SantMarcel·lí, que ha sabut recollir enimatges el pols del nostre barri,de les persones que l’habiten i deles entitats que l’impulsen, i qual-sevol aproximació a l’estudi d’a-questa època per part dels inves-tigadors del futur es trobarà ambun magnífic regal, que ha estatpossible gràcies a l’esforç, latenacitat i la generositat del seuautor.

Josep Daniel Climent

CRÒNICA D’UN ANY DE CELEBRACIONS

F


16

BARRI/CALAIXERA

No podem menys que fer-nosressò de la magnífica exposició quesota el títol de “Nicolau Primitiu ila guerra civil: 1936-1939” podeuvisitar a la Sala Capitular de laBiblioteca Valenciana del Monestirde Sant Miquel dels Reis. Per unabanda, pel seu contingut franca-ment interessant i molt oportú enaquests moments que tant es parla–i tanta falta fa, diria jo- de recupe-ració de la memòria històrica. Però,per altra banda, i sobretot, perquèés fruit de la immensa capacitat detreball del nostre amic, soci, mem-bre de la comissió de revista icol·laborador habitual de NotíciesMusicals, Josep Daniel Climent,comissari de l’exposició juntamentamb Carme Gómez-Senent.

També val a dir que el cartell del’exposició ha estat obra d’un artis-ta molt proper a nosaltres, el nostreveí, amic i col·laborador en moltesactivitats del Barri de SantMarcel·lí, Martín Forés.

En la Revista de la BibliotecaValenciana -octubre 2006/Nú.13,(http://bv.gva.es/documentos/BV13.pdf)-, podem llegir que “CarmenGómez-Senent és cap de la Seccióde Biblioteques de l’Ajuntament deValència, néta de Nicolau Primitiu iautora de diversos articles i llibres,

entre ells una aproximacióbibliogràfica a l’obra del seu avi.Josep Daniel Climent és professor,investigador i autor de llibres sobrehistòria de la llengua (que puntual-ment hem presentat al nostre barrii hem comentat en la nostra revistaNotícies Musicals) i, a més, hapublicat diversos articles sobre l’o-bra de Nicolau Primitiu. Tots dos,coneixedors de la vida i l’obra del’insigne valencià, han organitzataquesta exposició que ens mostrarà(ens mostra, en done fe), mit-jançant la mirada de NicolauPrimitiu, com era la ciutat de

València durant els anys de laGuerra Civil”.

Amb motiu de l‘exposició, laBiblioteca Valenciana i l’editorialPentagraf van presentar el prop-passat dilluns 11 de desembre de2006, al saló d’actes del MUVIM, elllibre Nicolau Primitiu i la GuerraCivil, que la complementa. És un lli-bre que pretén recuperar la figurade Nicolau Primitiu GómezSerrano, un intel·lectual valencia-nista de renom “en el desgraciatcontext de la nostra Guerra Civil”.ança (Francesc Pérez Moragón).

També s’ha de dir que com amaterial complementari del’Exposició s’han editat un llibret demà, un Audiovisual (Mario Pereiró iVicent Moreno), de 25 minuts dedurada, i una Guia Didàctica per a4t ESO i 2n de Batxiller (GermánRamírez i Joan B. Guillem). Totauna aposta de treball.

El meu consell és que visiteul’exposició que romandrà fins el 15de gener de 2007. I desitjar-vospaciència històrica amb les parau-les de l’ex-libris del propi NicolauPrimitiu: “treballar, persistir,esperar”. Vindran dies millors, demés grans n’han caigut.

Josep-Francesc Blai Duart

Nicolau Primitiu: Una gran exposicióJosep Daniel Climent: Un gran veí

Des del passat mes de juliol, el barri pot gaudird’una nova forma de comunicar-se i de conèixer-nos.Ja podem visitar a internet barriosanmarcelino.es.

Aquesta és una web que ha sorgit com idea d’ungrup de joves del barri que hem format l’empresaXinxeta Disseny.

La web es compon de dos seccions diferenciades:d’una banda, tota la zona cultural i veïnal, on figurenels recursos de caràcter públic existents en el barri itota la informació de les moltes i diverses associacionsculturals, musicals, esportives, socials... que periòdica-ment estan mantenint la pàgina actualitzada amb elsseus projectes, notícies, actes, festes, reivindicacions...Per altra banda, hem volgut crear un gran directori de

comerços, per a potenciar el xicotet comerç del nostreentorn, on s’allotjaran els productes, ofertes i tota laseua informació actualitzada, entre altres.

Des del seu naixement, entitats tan arrelades albarri com la Unió Musical L’Horta han confiat en lanostra idea i ens han donat el seu suport. Des d’aquívolem agrair la seua confiança perquè la nostra ideaha estat sempre pensant, sobretot, en aconseguir queSant Marcel·lí siga un barri molt més comú i comuni-catiu a tots els veïns i veïnes.

Gràcies per la vostra gran acollida a tots, benvin-guts a tots els demés.

Jorge AlcocerDirector de www.barriosanmarcelino.es

La nova revista digital de Sant Marcel·lí

notícies musicals

17

OPINIÓ

quest fenomen de

caràcter social és

extensible a qualsevol

branca o disciplina pro-

fessional i conseqüentment del

treball, el que suposa moltes

vegades, especialment en els

jòvens, una autèntica frustració

al tenir vedada la realització

d’uns determinats estudis per

problemes de caràcter tècnic

com la manca de puntuació, la

carència de centres o la ubicació

llunyana d’aquestos.

Tot allò exposat anteriorment

són qüestions objectives, però

n’hi ha d’altres de caràcter sub-jectiu. Els jòvens d’avui, en un

percentatge significatiu, els costa

molt adonar-se del potencial tan

enorme que tenen. Si ho saberen,

cosa que no és gens fàcil, canalit-

zar-lo en una determinada direc-

ció, els permetria amb seguretat,

aconseguir les metes que es pro-

posaren i que per eixa indefinició

els sembla una muntanya inex-

pugnable.

La vocació

Altra dificultat que se’ls pre-

senta, que segurament porten

amb si mateixa els nous temps,

és que els pares ja hem deixat de

ser punt de referència dels fills i

filles.

Fins no fa molts anys, els fills

en no poques ocasions tractaven

d’imitar els seus pares, en la seua

semblança, en la seua forma de

ser, en la seua professió, en els

seus costums. Pretenien ser el

viu retrat del pare o de la mare.

Avui, els temps han canviat:

volen ser ells o elles mateixa,

amb les seues virtuts i amb els

seus defectes; volen ser indepen-

dents; elegir ells; en definitiva,

lluitar ells per llaurar-se un

endemà sense la tutela perma-

nent.

Aquesta nova forma de com-

portament per part de la joven-

tut, al meu parer és molt positi-

va, perquè emmarca una majormaduresa que es reflecteix en

uns jòvens plens de força, molta

més dinàmica, més preparats i, a

més, que saben el que volen i

tracten d’aconseguir-ho.

No obstant, l’experiència la

donen els anys. Resulta del tot

incomprensible veure algunes

demandes o requeriments de tre-

ball en les quals demanen jòvens

que tinguen titulació, màsters,

idiomes i, a més, EXPERIÈN-CIA… És la pera!

L’experiència s’adquireix amb

el temps. Algunes vegades costa

suor i llàgrimes. En la tasca de

l’ensenyament i la de transmetre

els coneixements dels majors als

jòvens, HAN D’ESTAR TOTS

IMPLICATS, els pares, els ensen-

yants i la pròpia societat. Cada

jove, és un full en “blanc” que si

en ell es plasmen bons fonaments

i se sap modelar amb saviesa,

premiant les seues virtuts, esti-

mulant la seua dedicació, ajudant

el que es puga i dialogant sempre

de manera constructiva, els

resultats segurament seran

extraordinaris.

L’arbre que naix i se li té cura,

creix i es fa robust. D’eixa bona

salut i naturalesa, venen després

els bons fruits.

Joaquín Buitrago

De tots és conegut, parlant en termes genèrics, que no sempre n’hi ha una correlacióentre l’àmbit professional que un aconsegueix i la seua vocació respectiva.

A

OPINIÓ

LA VOCACIÓ De tots és conegut, parlant en termes genèrics, que no sempre n’hi ha una correlació entre l’àmbit professional que un aconsegueix i la seua vocació respectiva.

Aquest fenomen de caràcter social és extensible a qualsevol branca o disciplina professional i conseqüentment del treball, el que suposa moltes vegades, especialment en els jòvens, una autèntica frustració al tenir vedada la realització d’uns determinats estudis per problemes de caràcter tècnic com la manca de puntuació, la carència de centres o la ubicació llunyana d’aquestos. Tot allò exposat anteriorment són qüestions objectives, però n’hi ha d’altres de caràcter subjectiu. Els jòvens d’avui, en un percentatge significatiu, els costa molt adonar-se del potencial tan enorme que tenen. Si ho saberen, cosa que no és gens fàcil, canalitzar-lo en una determinada direcció, els permetria amb seguretat, aconseguir les metes que es proposaren i que per eixa indefinició els sembla una muntanya inexpugnable. Altra dificultat que se’ls presenta, que segurament porten amb si mateixa els nous temps, és que els pares ja hem deixat de ser punt de referència dels fills i filles. Fins no fa molts anys, els fills en no poques ocasions tractaven d’imitar els seus pares, en la seua semblança, en la seua forma de ser, en la seua professió, en els seus costums. Pretenien ser el viu retrat del pare o de la mare. Avui, els temps han canviat: volen ser ells o elles mateixa, amb les seues virtuts i amb els seus defectes; volen ser independents; elegir ells; en definitiva, lluitar ells per llaurar-se un endemà sense la tutela permanent.

Aquesta nova forma de comportament per part de la joventut, al meu parer és molt positiva, perquè emmarca una majormaduresa que es reflecteix en uns jòvens plens de força, molta més dinàmica, més preparats i, a més, que saben el que volen i tracten d’aconseguir-ho. No obstant, l’experiència la donen els anys. Resulta del tot incomprensible veure algunes demandes o requeriments de treball en les quals demanen jòvens que tinguen titulació, màsters, idiomes i, a més, EXPERIÈNCIA… És la pera! L’experiència s’adquireix amb el temps. Algunes vegades costa suor i llàgrimes. En la tasca de l’ensenyament i la de transmetre els coneixements dels majors als jòvens, HAN

D’ESTAR TOTS IMPLICATS, els pares, els ensenyants i la pròpia societat. Cada jove, és un full en “blanc” que si en ell es plasmen bons fonaments i se sap modelar amb saviesa, premiant les seues virtuts, estimulant la seua dedicació, ajudant el que es puga i dialogant sempre de manera constructiva, els resultats segurament seran extraordinaris. L’arbre que naix i se li té cura, creix i es fa robust. D’eixa bona salut i naturalesa, venen després els bons fruits.

Joaquín Buitrago

OPINIÓ





Joaquín Buitrago

OPINIÓ





Joaquín Buitrago


18

INSTRUMENTS

HISTORIA DEL FAGOT

Com succeeix amb la majoriad’instruments, el fagot comptaamb curiosos precedents. Ja enèpoca romana en podem trobarun, quan els músics romans livan voler donar major presèn-cia a la part greu de l’aulos, queera una espècie d’oboè fabricatamb canya i llegat pels grecs.Segons la llegenda de la mitolo-gia grega, fou inventada per lamateixa Atenea. Aquest estavacompost de dos tubs i dotatd’una llengüeta, instrument queal món llatí agafà el nom de tíbiabassa.

El fagot, un instrument sorprenent

branques, referència a l’aspecteque potser devia tenir aquest pri-mer prototipus.

El fagot, que a Espanya varebre el nom de baixò, va viure laseua expansió als segles XVII iXVIII .

Al principi, el seu ús va estarreduït a la música eclesiàstica,però ja al segle XVIII fiançà laseua presència en el camporquestral. Cal recordar composi-tors tan reconeguts com Vivaldi,Johann Sebastian Bach,Haendel, Telemann, Mozart iWeber, que li dedicaren part deles seues composicions com des-prés comprovarem.

La fisonomia de l’instrumenta partir de mitjans del segleXVIII evolucionà molt. Se li fouperfeccionant la nitidesa del seuso, afegint claus i ampliant elsseus registres. Convertint-lo enun instrument de bella estètica.

QÜESTIONS DE “FORMA”

El fagot és un tub lleugera-ment cònic de fusta d’erable(acer platanoides) o palissandre(dalbergia sp), dues fustes moltapreciades en ebenisteria; ambuna longitud total de 2,60metres, que en la pràctica esredueix a un instrument de 1,40metres per utilitzar dos tubsparal·lels al seu cos interior. A l’i-gual que l’oboè, el fagot és un ins-trument musical de vent fusta dellengüeta doble.

No obstant, la teoria més difo-sa en quant al seu origen, és laque concedeix la seua autoria aun canonge de Ferrara, AfranioTeseo de Pavia, nascut al 1495.

Així doncs, sembla que els orí-gens del fagot se situen en elsegle XVI, possiblement quan,per qüestions sonores i tècni-ques, es van unir i comunicardues bombardes (instrumentsde doble canya precursores delsoboès). Aquest fet sembla corro-borat pel seu nom, FAGOT, queen italià (fagotto) vol dir feix de

Aquestos dos tubs es comuni-quen entre sí en la part inferiordescrivint una V; aquesta angula-ció presenta múltiples avantat-ges en relació als altres instru-ments de llengüeta doble,donant-li el registre greu queposseïen les antigues bombardes,sense la necessitat de ser tanllargs com aquelles. Consta de 22a 24 claus i una extensió tresoctaves i mitja.

Està format per cinc ele-ments, construïts quatre d’ells enfusta i un en metall:

Aulos (instrument de vent-fusta) FOTO 1

Cantiga 220 de Santa Maria FOTO 2

Aulos (instrument de vent-fusta) FOTO 1

Cantiga 220 de Santa Maria FOTO 2

FAGOTS FOTO 3

FAGOTS FOTO 4

FOTO 4

BOMBARBA FOTO 6

notícies musicals

19

INSTRUMENTS

– Cos menut: Tudellera.

– Cos gran: Tub de baix.

– Culata: Peça que uneix els dostubs.

– Pavelló o campana.

– Tudell (de coure) on s’acoblala doble llengüeta (feta dedues làmines de canya com lade l’oboè, però més ampla illarga que la d’aquest).

Els orificis es troben als doscossos, així com les claus i ane-lles. La seua sonoritat profunda iamb cert aire grotesc han fet quetinga un paper destacat en obresimportants.

MÉS INFORMACIÓ DELFAGOT

Sovint se l’ha identificat ambel nom del “bufó” o “pallasso” del’orquestra pels efectes còmicsque és capaç de produir, ja que ésel baix natural de la família de lafusta. Malgrat que, també pro-dueix sons solemnes i gentils. Ésparticularment efectiu en notescurtes i picades (staccato). Lesseues possibilitats tècniques fand’ell un instrument àgil que per-met diverses i variades acrobà-cies sonores.

El seu timbre el fa adequat pera tons lírics o còmics, com perexemple l’avi de Pere i el Llop.Una altra qualitat del fagot és laseua habilitat per a “empastar”amb altres instruments, particu-larment amb altres “fustes” iamb les trompes. És l’instrumentmés greu de tota la secció de lafusta i sovint duplica les partsgreus dels instruments de corda,com els violoncels.

Malgrat que tradicionalmentha sigut un instrument d’orques-tra, en l’actualitat cada vegada témés cabuda i major presència enles bandes.

Tipus de Fagots

– El contrafagot que és unaoctava més greu que el fagot.El seu so és greu i profund,com el plor, per la qual cosafou elegit per Beethoven per ala seua òpera Fidelio en l’esce-na de la presó.

– El fagotí que és més curt,menut i lleuger que el fagotconvencional i és utilitzat pera la iniciació al fagot delsxiquets i xiquetes menuts.

I per últim m’agradaria apor-tar una selecció d’obres on elfagot és el gran protagonista. Laselecció podia haver sigut proumés gran, ja que la producció per

a aquest instrument és àmplia.No obstant, crec aquesta selecciópodrà augmentar el coneixementd’aquest instrument i estimar-lod’igual manera.

AUDICIONS I OBRES PER AFAGOT I PASSATGES FAMO-SOS D’ORQUESTRA

• Concert per a fagots , Concertper a oboè, fagot, trompa i cor-des. Rv 571 i Concert En MiMenor per a Fagot i OrquestraRv484 de A. VIVALDI.

• Sonata per a Fagot i violoncelK292 i Concert per a Fagot deW.A. MOZART.

• Els dracs d’Alcalà. PreludiActe 2º (Carmen) de G. BIZET.

• La Consagració de la Prima-vera (Obertura) i L’0cell defoc de I. STRAVINSK.

• Dansa Anglesa Nº 3 de MAL-COLM ARNOLD.

• L’aprenent de bruixot, de lapel·lícula Fantasia de PAULDUKAS.

• In the Hall of the MountainKing d’ EDVARD GRIEG.

• Pere i el llop (El tema de l’avi)de SERGEI PROKOFIEV.

• Rapsòdia Espanyola i Bolerode MAURICE RAVEL.

• Simfonia fantàstica d’ HEC-TOR BERLIOZ.

Inés-R. Sáez

FOTO 5

CONTRAFAGOTS

FAGOTS FOTO 4

FOTO 4

BOMBARBA FOTO 6


20

©Per Joan i Àngels

Solucions al Piccolo Divertimento 13: Solucions al Piccolo Divertimento 13: Qui l’encerta l’endevina? 1. Bombardí. Càlculs musicals:1.Redona; 2.Corxera; 3.Negra. Quina cançó sona? Aniversari feliç.

PICCOLO DIVERTIMENTO 14

EMBOLIC DE LLETRESEn aquest embolic de lletres has de buscar 10 compositors

de la nostra terra. Els músics que has de descobrir son:

Joan Baptista COMES (1582-1643); Teodoro ORTELLS(1649-1706); Joan Baptista CABANILLES (1644-1712);Vicente Martí i SOLER (1754-1806); Francisco TARREGA(1852-1909); Ruperto CHAPI (1851-1909); José SERRANO(1873-1941); Oscar ESPLA Rizo (1889-1971); José ITURBI(1884-1980) y Matilde SALVADOR (1918). Al quadre figu-ren els noms que estan en majúscules i pots trobar-los enhoritzontal, vertical i diagonal, al dret o a l’inrevés.

T R C C N L E N E C I SE M O D R E L O S E T EE R M A I N O F P I U RA V E V C C E P L A R RG Q S B H T A S A R B AE U L P A S I O O O I NR I L O P T L D O R A OR E E A I N A R O T T OA M G E M V E V N E H ZT P R O L D A G I L L SN P C A B A N I L L E SS X S G R E U N A S O B

QUI L’ENCERTE L’ENDIVINA!Qui sóc jo? Sóc instrument de vent i en les bandes

sóc tant valorat com els violins a les orquestres. Elmeu nom comença lluminós i acaba sense taques. Sapscom em criden?

__ __ __ __ __ __ __ __

Una ajudeta: Si no ho tens clar... estàs net amic!

ANÈCDOTES MUSICALS (“Aquestes anècdotes, a mes a

mes de ser verídiques, són certes”...Les Luthiers)

Estant a Zurich, el director OttoKlemperer (1885-1973) va visitaruna important casa de discs amb laintenció de comprar una gravaciódirigida per ell, per tal de fer unregal a un amic. Anava acompanyatper George Mendelssohn-Bartholdy,fundador de la companyia de grava-ció Vox.

Klemperer y Mendelssohn li pre-guntaren a un venedor: Tenen lagravació de la Simfonia la Heròica deBeethoven dirigida per Klemperer?El venedor entrà al magatzem i altornar contestà: Lamentablementno. Tenim altres versions de laHeróica, la de Furtwangler, la deBruno Walter, Koussevitsky,Weingartner...

No, no, volem la de Kemplerer Hoha mirat bé? Segur que no hi es? Elvenedor tornà al magatzem i va res-pondre tot convençut: No, ho sent.Tenim d’altres de Klemperer però nola Heròica. Si em permet, jo li reco-mane la dirigida per Furtwängler, ésd’una excel·lent qualitat...”

“No, no vull la de Kemplerer.Vosté no ho enten és que JO SOCKlemperer!

Si home- li contestà- i el seu acom-panyant és Beethoven.

“No”, replicà Klemperer amb sua-vitat. Ell és el senyor Mendelssohn.

JEROGLÍFIC:I aquesta obra, amb qui la composaràs?

T R C C N L E N E C I SE M O D R E L O S E T EE R M A I N O F P I U RA V E V C C E P L A R RG Q S B H T A S A R B AE U L P A S I O O O I NR I L O P T L D O R A OR E E A I N A R O T T OA M G E M V E V N E H ZT P R O L D A G I L L SN P C A B A N I L L E SS X S G R E U N A S O B

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES!

New BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ … · 2016. 8. 25. · BUTLLETÍ...

Documents

Transcript of New BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA DE SANT MARCEL·LÍ … · 2016. 8. 25. · BUTLLETÍ...