REVISTAjC^DE L'OBRAf&x^

CULTURAL BALEAR

MoLi NouVILAFRANCA DE BONANY MARC 1987 NUMERO 10

DESPRÉS DE QUE L^AUDIENCIATERRITORIAL DECLARAS L*AC-TUACIO DEL BATLE EN EL PLEDEL PASSAT 1O-N COM...

lNT!CONSTITUCWMALBERNAT GARI DIU NO HAVERREBUT LA NOTIFICACIO DELA SENTÈNCIA I NO CONVO-CA EL PLE DINS EL TERMINIQUE MARCA LA LLEI .

"SA RUA" FOU UN EXIT

A.P. LES NOVESCONTRIBUCIONS

A LES FASES3 I 4 DELOUERAMJARAN UN

PU-%.

Editorial

"ES MOLI NOU"Revista de l 'O.C.B.

Dip. Leg. Pf-1-366-l986C. Joan Barceló, 29.

VILAFRANCA

HO HAN FET PO5SŒLE

Francesc AtnengualCati BarcelóMiquel BarcelóAntònia BauzàJoan BauzàLlorenç BoverBartomeu CatalàMiquel FébrerDamiana HuguetAntoni NicolauJaume NigorraCati Rosselló

COL·LABORACIONS ESPECEALS

Pere FonsMateu Morro

AQUESTA REVISTA S' IMPRIMEIXEN ELS TALLERS DE "APDSTOLI CIVILITZADOR". (Petra).

UN POBLE DINAMICVilafranca, gràcies al seu dinamisme social

i polític, ha onplit en les darreres setmanesalgunes pagines de Ia premsa regional i tambécomarcal. En les pagines del número que teniudins les mans hem tractat de diversificar elsfets més ressonants que han fet possible queVilafranca continuï essent un poble "noticiable".

Començàrem el mes de març arrb un carnavalcada vegada més popular, i arrb un enterramentde sa sardina que va treure -cosa molt difícil-als vilafranquers de vora Ia foganya al carrerper participar del bullici dels "darrers dies".

EIs esdeveniments polítics desviaren uncop més l'atenció dels vilafranquers cap al'Ajuntament. Foren aprovades les contribucionsespecials per les fases 2, 3 i 4 del clavegueramamb els vots únics i exclusius d'AP que ensfaran'"preparar les carteres" a tots els contri-buents d'aquest poble.

Seguint amb notícies de política rrunicipali tal com haureu vist en portada, Ia sentènciajudicial contra el batle de Ia vila es potqualificar com Ia notícia més destacable deles moltes qua han tingut lloc. l'ordre deconvocar el ple "urgent" dins el termini dequatre dies a partir de Ia notificació ha estatcontestadapel silenci del batle de vilafrancaque, a darrera hora i abans de tancar Ia presentedició, assegura que Ia sentència no l'hi haestat notificada.

TaI vegada, quan el ni'mero 10 de "ES WLINOU" hagi sortit al carrer, el ple s'hagi fet.En tot cas, en elproper número trobareu informa-ció sobre Ia sessió plenària en aquestes mateixespàgines.

I acabam amb Ia notícia de que "Torneu Penya"treu un nou disc de llarga duració titulat"TOMEU", un nou escaló en Ia carrera meteòricadel nostre cantautor.

Esperam entretenir-vos.REVISTA.

DE L'08RAr

CULTURAL BALEAR

Es Mou' aff

L'Equip de Redacció de Ia revista"ES MOLI NOU", no es fa respon-sable de les opinionsdelsqüT

hi escriuen.

NOTES DEL CAMP

iíÉfrH «$Ätt*

.4

MARC A FORA VILA

ANTONI TORRETES-

Es cert que l'home i el seu entorn,amb el decurs del temps i dels diescanvia, com també canvia arrib el pasdels anys Ia manera d'entendre iobrar fora vila..

La manifestació més clara qued'aquest canvi es nota és Ia progressivautilització de maquinària, Ia introduc-ció d'abonos sintètics i pesticides,amb el consegüent desplaçament delsanimals i de l'abono i femada orgànics.

Aquest canvi ha comportat unatotal despersonalització de fora•vila. Endemés, s'ha perdut el gust,les maneres i Ia pretensió per ferles coses bé. Quasi tot es fa depressa, no es reparen en detallsi no importa l'acabat per tal desortir-ne aviat. Per altra banda,Ia substitució del parell de bísties"per tractors o altra maquinària,accentua encara més Ia despersonalitza-ció a que abans feia referència.D'una fora vila viva, gojosa i dinàmica,s'ha passat en uns quants anys auna altra impersonal i monòtona.

Aquest canvi es pot apreciar aramateix. Abans es llaurava el sembrati, per aquest temps, ja es passavaIa segona rella, per tal d'augmentarIa rendabilitat i possibilitat derecollir una bona anyada; mentre

i que ara encara no s'ha acabat desembrar el gra, i es poden veure algunstractors que encara no han acabatles tasques de sembra.

No obstant això, encara hi haalguns conrradors que es mantenenfidels a Ia tradició, respecten elcalendari de sembra dels avantpassats,llauren i esterrossen quan pertoca,mostrant els seu;j sembrats Ia claradiferència que caracteritza les feinesben fetes.

Durant aquest mes encara es podemsembrar alls i cigrons als terrenysde secà, i patates a l'hort; aixítambé es pot començar Ia sembra demelons i síndries davall plàstic.Es prepararan els hivernacles, repassa-ran els planters i s'enllestiranels gorets per a Ia posterior sembrade pebrers, tomàtigues, mongetes,etc...

Es poden sembrar també cebes blanques-mallorquina- les quals ressembradesal seu temps són les millors perfer grells ja que aquests, desproveïtsdel tel de damunt, queden molt tendresi blanquinosos.

Ara és el millor temps per elsarbres i Ia vinya. S'hi pot fer qualse-vol feina; des de sembrar, podaro excecallar.

SENTENCIA CONTRA EL BATLE

L1ACTUACIO DEL BATLE DECLARADA ANTI-CONSTITUCIONAL PER L'AUDIÈNCIA TERRITORIAL

El batle de Vilafranca,Bernat Garí, en el pledel passat 10 de novembreen el que s'havia de debatreIa seva destitució i dur-laa terme si així ho creienoportú Ia majoria absolutadels regidors, i al nopermetre que aquests votassinIa proposta, va actuarde forma contraria a IaConstitució que salvaguardael dret al vot de cadaun dels espanyols. Aquestavulneració al dret fonamentaldels regidors ha estatmotiu per a que l'AudiènciaTerritorial es pronunciàsa favor del recurs interposatpelssis regidors de l'Oposiciómunicipal i en que esdenunciava 1'actitud anti-constitucional del batleen el ple del 10 de novembre.

La sentència declaranula a tots els efectesIa suspensió del ple dellO-N i ordena a BematGarí que en un terminide 4 dies a partir deIa notificació oficialconvoqui un nou ple ambels dos mateixos puntsa l'ordre del dia queel passat 10 de Novembre:1- Destitució de BernatGarí del càrrec de batle-pre-sident de Ia Corporaciói 2- Elecció, en el seucas, de nou batle.

Bernat Garí, que enaquell ple i en base auns informes jurídics(?) de Ia Conselleriad'Interior de Ia C.A.va suspendre el ple abansde l'estudi, debat i votacióde les mocions presentadesen l'ordre del dia, jaque segons ell era "morali legalment impossible

Ia seva destitució coma batle", ha quedat enevidència davant Ia sentènciadels tribunals que declarenIa seva actuació com "ANTI-CONSTITUCIONAL" .

Després de Ia sentència,'tant en el PSM con dinsUM es respira un climade satisfacció ja quel'Audiència Territorialels hi dóna Ia raó enel recurs que havien inter-posat contra 1'actuaciódel batle. Per altra banda,

i davant Ia capgiradade Ia regidora independent,que de demanar Ia destitucióde Bernat Garí passà enqüestió d'hores a donar-liel seu suport fins alfinal del mandat, Ia resig-nació acompanya als cincregidors que firmaren,amb Bàrbara Català, elcompromís de destituira l'actual batle en basea una sèrie de punts isupostes irregularitatsd'aquest, en algunes actua-cions municipals.

L'ALttXEENCTA ORDEMA AL BATLE LA REPETICIO DEL PLE DEL lO-N

LA SENTENCIA EN LA PREMSA,

Vilafr< •anca

Sentencia favorable a laoposicióiEl alcalde debe convocar elpleno de Ia moción antes de 4 días

Al aceptar Ia Audiència un recurso presentado por seis concejales

Un pleno debatirá Ia destitucióndel alcalde de Vilafranca

\

E$uuEip«Moü ¿¿ï,

Amb data 12 de marçBernat Garí no haviaconvocat el ple. Nosabem si quan els lectorsllegiran aquestes ratllesel ple "ordenat" peljutge s'haurà o nos'haurà realitzat.De totes formes, elfet de que sis diesdesprés de fer-se públicaIa Sentència el pleno s'hagi tan solsconvocat, ha de cridarl'atenció de qualsevolobservador de Ia nostrapolítica municipal.

Aleshores,. i davantaquesta situació, calfer-se una sèrie depreguntes referentsal per què el batlede Vilafranca no haconvocat el ple dinsel termini marcat pelstribunals. Ha recurridaIa Sentència davant

SENTENCIA CONTRA EL BATLE

Tribunals superiors?.Si així fos no tendriasentit ja que té majoriaabsoluta per guanyarel ple. Ha rebut Ianotificació obligant-loa convocar Ia sessió?..En cas negatiu, elretràs en Ia convocatòriaes podria deure a l'Audien_cia Territorial o alProcurador gue defensàal -batle de no haveravisat al seu defensat.

Finalment, Ia guepodria ser més greu:ha decidit el batleno fer cas a Ia sentènciajudicial?. Si Ia respostafos afirmativa, Vilafranca•tendria a Bernat Garícom a batle, sols perun parell de dies més.

mMftii& n

LES CONTRIBUCIONS PELCLAVEGUERAM PUJARAN

UN 78O PER CENTEn el ple extraordinari celebrat el 12 de

febrer i al que sols assistiren els regidorsd'AP, es va aprovar Ia realització de les fases2, 3 i 4 de les obres del clavegueram, que tindranun cost de 86.594.535.- pessetes.

El 50% d'aquesta xifra és Ia quantitat queaportarà Ia Comunitat Autònoma, mentre que Iaxifra destinada a contribucions especials, un45% del total d'aquestes obres, serà de 38.967.540.-pessetes. El repartiment d'aquesta quantitatentre els beneficiats els hi suposarà un augmentde quasi un 780% sobre el que pagaren en Iaprimera fase. Aquest augment significarà quecada beneficiari haurà de pagar 7.800 ptes. percada 1.000 que en pagà en Ia primera de les fases.

PLA D1OBRES I SEKVEIS DE 1987En l'apartat del PIa d'Obres i Serveis de

1987, l'Ajuntament de Ia ViIa aprovà demanaral Consell una subvenció per fer front a lesdespeses del projecte d'asfaltar alguns carrersde Vilafranca i que té un pressupost de 22.600.000ptes. L'Ajuntament hi haurà d'aportar, aünenys,un 10% del pressupost total.

VESTUARIS EN EL CAMP DE FUTEOLTambé en aquest mateix ple s ' aprovaria el

projecte de construcció d'uns vestuaris en elcamp de futbol, realitzar Ia contractació mitjan-çant subasta, exposar-lo al públic, autoritzaral batle per adjudicar Ia subasta i final·nenthabilitar Ia partida corresponent, si fos necessari,per fer front a les despeses.

CANVI DE NOMSAl no haver-hi Ia majoria que requereix Ia

Llei per aquest cas, no pogué esser aprovat elcanvi de nom de Ia vila, per tant Vilafrancaseguirà essent "Villafranca" oficiaünent. Elque si s'aprovà fou el canvi de nom d'algunscarrers i Ia traducció dels demés a Ia llenguacatalana. No s'aprovà el canvi de noms d'aquellscarrers que duen noms de vilafranquers, i aixíens topam amb el cas d'alguns lluitadors falangis-tes de Ia guerra del 36 que seguiran figurantals rètols dels nostres carrers. .

A pesar del cambio de postura de Bàrbara Català

El alcalde, Bemat Garí, obligado a convocar elPleno en el que se untará su destitución

C U L T U RA 6

1987: XXV ANIVERSARIDE L'OBRA CULTURAL BALEAR

Logoíip del'Obra Cultural Balear

¡lissi·iiY'ii/'i'i Mitji<i'l Fulliinal'anyl9b3

21 del 12 de l%2. Es constitueix Ia societat civil OBRACULTURAL BALEAR per «impulsar i fomentar els estudisliteraris, històrics i lingüístics, Ia celebració de concursos pcrpremiar obres Uteràries i artístiques, subvencionar llur apli-cació o edició, í quakevol altres activitats anàlogues o con-cordants, rebicionades amb les formes d'expressió autòcto-nes de les iIles Balears» (art. 1 dels Estatuts de l'OCB).

Un quart de segle després, el XXV Aniversari anirà mcscnllad'unconjuntd'actescommcmoratius. Segons Ignasi Ribas, president de l'Obra Cultural Balear, l'any 1987 serà unmarc d'actuació per a una campanya adreçada al futur, on cspotenciarà l'activitat de l'entitat i s'encetaran novcs iniciat i -ves culturaU. «\Jobjeciiu bàsic d'aquesta campanya és el depopularitzar Ia institució i augmentar Ia participació activadek socis. Es tracta de convertir l'OCB en una referència pcra toU. els àmbits illencs interessats per Ia cultura, Ia llengua iIa reconstrucció nacional del país».

El XXV Aniversari serà presidit per una «Comissió Ho-norifica<>. integrada per fundadors de l'entitat, alguns delsquals l'any 1%2 constituïen el primer Consell de Gestió sotaIa presidència de l'avui desaparegut Miquel Forteza. Fran-cesc de Borja MoIl, Josep Capó, Miquel Fullana i MiquclMarquès, entre d'altres que formaren part d'aqucst inicialConsell de Gestió, seran nomenats membres de Ia comissió,juntament amb ek ex-presidents Climent Garau i Josep Ma-riaLIompart.

Dins el marc d'aquest XXV Aniversari es durà a termcuna campanya de promoció per augmentar el nombre dc so-cis, «ja que cal tenir en compte que Ia força de l'entitat provc

del suport social que tenen els seus objectius i Ics seves activi-tats concretades cn les persones quc hi col·laboren. L'aug-mcnt de socis suposa una manera activa dc participar entretots en Ia reconstrucció nacional del nostre poble. 1 el XXVAniversari tracta de reforçar aques(a participació».

Algunes de les act ivi tats que es desenvoluparan durantaquest-any, ja s'han concretat: Ia publicació d'un llibre querecollirà les act ivi tats més importants duites a terme durantels v in l - i -c inc anys, una exposició dc I V n t i t . i t «l'Obra Cultu-ral Balear: Història i Futur», que farà un balanç exhaustiu delque ha representat Ia institució al l largdc Ia seva història dinsIa societat illenca, i una exposició ilel «I .libre pcr a l'ensenya-ment en catala», amb textos destinats a pre-escolar, EGB,IHJP, F I ' i C ( ) U .

D'altra banda, cal destacar Ia creació d'un logotip espe-cífic pcr al XXV Aniversari, que serà obra de l'escultor va-lencià, Andreu Alfaro . Aquest logotip e,s rccoirvcrtirà enl'objecte que serà destinat a Ia inst i tució dels Premis Anualsde l'OCB, els quals valoraran aquelles iniciatives que es des-t aqu in en favor dc Ia llengua i Ia c u l t u r a de les illes Balears,hs t indran en compte les tasques, tant individuals comcol·lectives, que l l u i t i n per Ia dinamit/aciò cultural i per Iunormalització l ingüística. Amb aqucsl premi es tracta d'om-plir un buit que les institucions i els premis convencionals,molts d'clIs destinats a l'alta cultura o als treballs literaris, noatcnen.

El XXV Aniversari ja està cn marxa, però totes les pro-postes i idces que hi aportin els socis i col·laboradors són benimportants, així com els mitjans per dui-les a terme. B

COLLABORACIONS

GlosesEs mes passat hi havia un erro

perquè ho vaig escriure malament,en lloc de posar de s'enterramentvaig posar de s'enterro.

No varen poder corregirperò a mi m'és ben igual,això passa a qua^evol pardalper no ser un escritor fi.

"Mamma mia" quin tractor!s'ha enquellat dins ses pletes,ell s'ha quedat amb ses pessetes.Ja ho val amb so nostre rector.

Dues estufes són una collai sa tercera està a sa vivenda,s'assembla molt a Hisendaque quan les té no les molla.

M'agrada fumar un xigarrocada dia quan he dinataltra temps vaig fer amistatamb un que era navarro.

Era molt bon impressori de bon caràcter per dur sa gent,tant si estava trist com contentsempre em cantava aquesta cançó:

"Benditos los borrachosque estais en el Campo Santoque Dios os tenga en Ia Gloriapor haber bebido tanto."

El món està ple de xatarrai ja no ho han de demanar,si no et wxLs aturar d'alenarno has de perdre sa barra.

Caic no caic, pareix d'enforai es roser va en raure,no sap per on ha de caure,per de dins o per de fora.

Sant Antoni mos es fuitamb unes bones potades,en lloc de sardines, sobrassadeses pa no serà tan aixut.

Si un de doblers està sedollde vegades bufa com es vent,perquè solen fer girar sa gentcom s'aire sa fuTLa des poll.

P U N T I SEGUIT"El qui estigui sense pecat

que tiri 3a primera pedra" Joan 8,7.Es bo de fer que un es cansi de

menjar sempre dins el mateix plati arribi a creure que un altre seriamillor. Una vegada em digué unsenyor que pareixia bona persona:"Si només hem de menjar a casa nostra,passarem molta de fam".

Avui en dia, igual que en tempsde Jesús, hi ha germans i germanesque guanyen el jornalet d'aquestamanera. Es clar que a Ia Plaça lescoses s'han de vendre, del contrariningú hi duria. S'estrevé que unes troba amb doblers, seus o manllevats,un bon cotxe, una feina a Paüna,etc. i, mentre Ia doneta passa elrosari, esperant que torni el seumarit, ell, amb altres, compren enel mercat de Ia carn. ElIa, entresomnis, el veu arribar, panxa plenai rodes buides i, piadosa com sempre,creu que no s'ha de molestar aquestamatinada i es limita a escoltar elsroncs del qui més estima i Ia fasofrir.

Tots en sabem d'històries d'aquestes,n'hem sentides, n'hem vistes o enshi hem trobat.

A l'hora de jutjar serà bo querecordem les paraules del profetaJesús: "qui estigui net que tiriIa primera pedra".

Al millor, més de dos baixaremel cap, i sentint el pes de Ia culpa,seguirem camí, pensatívols. I quanalçarem els ulls creurem que somgermans i molt iguals.

Pere Fons.

En tocar ses castanyetes,solen ballar de pagès,per què sense dir-vos resm'enviau a fer punyetes ?.

A ca nostra hi ha dues donesi també hi ha dues nines,tres d'elles són Catalines,digau^ne: hi ha coses més bones ?.

JAUME NIGORRA.

8

Una sana bulla orplí el carnaval vilafran-quer que va tenir en els "darrers dies"tot un festival de disfresses que donarencolor als indrets més concorreguts deIa vila.

El diiínenge 1 de març es celebrà "SaRua" hon hi participa gent de totes lesedats. Carrosses i participants desfilarenpels principals carrers de Vilafrancaal so de Ia banda de tambors i tronpetesper acabar a Ia Plaça de l'Ajuntamenton "EIs Mallorquins" i els "Germans Rosselló"aconpanyarien els balls fins ben entradaIa nit. La novetat de "SaRua" d'enguanyfou Ia manca de concurs que reconpensàsles millors disfresses.

En aquestes pagines us oferim vàriesfotografies de "Sa Rua 87" on es constatauna extraordinària participació en unacte que com ja es costum en aquesta vila,organitzen aquests dos fadrins d'or quesón en Pere de Sa Plaça i N'Esteve Molondro.

EL CARNAVALyiLAFRANQUÈXIT COMPLET

El dimarts 3 de març i amb motiu de"S'enterrament de sa Sardina". Vilafrancaes va convertir en una vall de llàgrimes.L'acte de condol fou presidit per Ia nostraEminència el Cardenal Molondrini; vingutexpresament de Roma per oficiar l'enterramentde l'il.lustríssima sardina, qui fou acorpa-nyada en les seves darreres hores peruna multitud multitudinària.

PODEH ASSEGURAR SENSE POR A EQUIVOCAR-NOSQUE AQUELL 3 DE MARÇ, LA NOSTRA VILA BENENDOLADA, VA VIURE UNA DE LES. PAGINESMES COLOR DE ROSA DE TOTA LA SEVA DARRERAHISTORIA. QUE LA POGUEM CONTAR F-WLT DETF-IPS.

=sv

^ Wfai_fcHT R E V ¡ S T A 10 teTÏZ

T R EV Í STA 11Mod JKF

TEXTES I FOTOS: FRANCESC AMENGÜAL BARTOMEU BARCELOAquest mes donam

cabuda dins aquestasecció d'entrevistesa Bartomeu Barceló -"TomeuMorei", un home joveque, des de sempre,ha treballat al costatdels joves. Tota Iaseva trajectòria biogàficaaixí ho confinna. Vaentrar al Seminari als10 anys on, quan estudiavaels darrers cursos delBUP, s'hi va montaruna Ciutat Juvenil -unaespècie de Ia "Ciudadde los Muchachos"-.Va esser elegit Presidentdel Consell d'Animació,el que suposà que s'intro-duis dins el tema deles acampades juvenils.AIs 16 anys assistía un curset de monitorsa Can Tàpara. AIs 17anys GESA l'hi va encarre-gar 1'organització d'uncampament pels fillsdels empleats.

Després de cursardos anys de Filosofiaes va introduir dinsl'estudi de Ia Dinàmicade Grups, el que permetéIa seva entrada coma professor dins l'Escolad'Esplai. Fou elegitSecretari General deIa Federació de Grupsd'Esplai.

El passat mes demarç passà a ocuparel càrrec de Presidentdel dit Consell.

Professionaürent, ~~una vegada acabats eestudis de Filosofiava estudiar Magisterii tingué plaça per accésdirecte -no necessitàfer oposicions-. Treballàa Eivissa i a Manacorabans d'esser cridat

per Ia Delegació a Balearsdel Ministeri d'Educaciói Ciència per ocuparel càrrec d'assessor.Actuainent desenvolupales dues tasques: assessor.de Ia Delegació delMEC i President delConsell de Ia Joventut.

-Tomeu, comencemper una qüestió d'actua-litat . Quina opinióet mereixen aquestesdarreres vagues d'estu-diants, Ia manera defer-se i el tractamentque ía premsa l'hi hadonat?.

Jo 1'he ' viscuda demolt prop perquè heestat 1'encarregat dedur a Balears les negocia-cions amb els estudiants.Crec que hi ha duesvertents del tema: peruna part és cert que1'educació no funcionacom seria de desitjar,però per altra també

crec que Ia vaga haestat prou manipuladaoer certs sectors interes-sats.

11ELS ESTUDIANTSSABEN SORTIR ALCARRER DE FORMAPACIFICA."

A nivell de premsano ho veig tan clarperquè s ' ha 'tractadatota Ia vaga des delcaire de Ia violènciai això no s'ajusta aIa realitat. Precisamentels estudiants han demos-trat que saben sortiral carrer de manera-pacífica, excepció fetade casos aïllats provocatsper gent que no és estu-diant -tots recordamles imatges del famós"Cojo"-.

-Tu, com assessordel Director Provincialdel MEC, com veus Ia

Ara, elsintegrants

Consell Escolar,són corresponsables,juntament amb el professo-

ha canviat.pares, comdel

EIs pares són corresponsa-bles, juntament ambels professors i elsrepresentants delsalurmes de Ia gestióeducativa de l'escolà.

BARTOMEU "MOREf ES EL PRESIDENTDEL CONSELL DE LA JOVENTUT DE

LES ILLES BALEARS

^CEs necessari que elspares facin un esforç per entendre els seus fills.

cLa joventut de les Illes és de les que estan millor3 nivell de l'Estat Espanyol, encara que es puguimillorar Ia seva situació.

Referent a Vilafranca, es podria estudiar Ia pos-sibilitat d'obrir una delegació, sempre i quanhi hagués un grup de joves que s'interessassinpel tema.

situació de l'EGB anivell provincial?.

Crec que l'EGB ésuna part del sistemaeducatiu que està desfasa-da. El jove, quan acabaels seus estudis, nosurt de 1'Escola proupreparat, encara queavui hi ha una granpart del professorat,jove en Ia seva majoria,que s'esforça per modificaraquest sistema.

La reforma projectadade l'EGB suposarà, apartir d'una reducciód'alumnes per aula iuna major preparaciódels mestres, una elevacióde Ia qualitat de l'ense-nyament .

Kjom veus el paper|dels pares dins l'educaciódels fills?.

EIs pares normaünent|no entenen que els fillssón diferents a ells|quan tenien Ia seva.edat. Es necessari que

facin un esforç perentendre els seus fills.

Per altra banda,els fills haurien tambéintentar comprendreque els seus pares hanviscut unes circunstan-cies diferents.

SoIs d'aquesta maneraes pot crear un diàlegi una comunicació inter-ge-neracional bàsica persuperar els problemes.

3uin és el paperde les Associacionsde pares dins les escoles?.

Les Associacionsde pares d'un tempsfeien un poc de "mossosd'esquadra" del profes-sorat. La seva feinaera, sobretot, finançarles manques de materialde 1'escola.

Des del moment queel Ministeri ha potenciatel material didàcticde les escoles i hadonat un marc de participa-ció als pares, Ia cosa

rat i els representants'dels alumnes, de Iagestió educativa. Apartir de Ia implantacióde Ia LODE, les Associa-cions de Pares han agafatuna importància vital.

Canviant de tema,què ha suposat a nivellpersonal el ser Presidentdel Consell de ia Joventut?

Abans de ser Presidentdel Consell pensava,tal volta perquè tambéera més jove, que elsproblemes tenien unafàcil solució. De llavorsençà, degut a un majorcontacte en Ia realitat,veig que no tan solshi ha problemes a nivellcultural sinó tambéde vivenda, drogues,atur,... Aleshores,a nivell personal heagafat consciència d ' aquestaproblemàtica. He vist

T R E V I S TA 12

que el mon real no es<el dels campaments ontothom s'ho passa bé.El món real és el delcarrer.

Kareus que té fonamentel "passotisme" quees diu que practiquenels joves d'avui?.

Be, en primer llocno crec que Ia majoriadels joves siguin "passo-tas". Puc constatarque 1'associacionismeha augmentat força.En general, el jove téinquietuts, encara quevisqui dins una èpocade desencantament perproblemes d'atur, dificul-tats per ingressar aIa Universitat, problemesfamiliars, etc. Crecque 1'època del passotisme-anys 75 o 76- ha passatdefinitivament.

^3om veus el futura les Illes del mónjuvenil dins el contextede ía crisi actual?.

He de constatar que,a rel de contactes ambpersones d'altres Comuni-tats Autònomes, he arribata Ia conclusió de quèIa juventut de les Illesás de Ia que millor2Sta a nivell de l'estat

espanyol, encara queIa seva situació sigui,evidentment, millorable.

El futur és esperançadora llarg termini. Lasituació actual potmillorar molt si totaIa societat agafa conscièn-cia del problema.

1ELCONSELL DE LAJOVENTUT ESTUDIAOBRIR DELEGACIONSA DIVERSOS INDRETSDE LES ILLES!

,

-Referent al Consellde Ia Joventut, quinapolítica- duu a termereferent a obrir delega-cions pels pobles, iquines posibiLitatshi ha de obrir-ne unaa Vilafranca.

El Consell de IaJoventut intenta feruna política de descentra-lització de les sevesfuncions per tal dearribar a Ia major quanti-tat de joves possible.Per això s'han obertdelegacions a diversosindrets de les Illesi s'està obert a 1'estudide obrir-ne els quesiguin necessaris.

La nostra intencióés arribar als poblesmés grans i als indretsmés aïllats -cas deFormentera-.

/

Referent a Vilafranca,es podria estudiar Iapossibilitat de obriruna delegació, semprei quan hi hagués ungrup de joves que s'intere-ssassin pel tema. Elque no volem és imposarres, sinó que esperamque les iniciativessurtin de Ia joventut.

Quan aquesta revistasurti a llum tu estaràsparticipant a una trobadaamb eis regidors decultura de tots elsAjuntaments de les Illes.

Com veus Ia políticadels Ajuntaments versIa joventut?.

Aquesta trobada preteninformar als regidorsdel què poden fer perIa joventut, trobarels recursos possibles,on demanar subvencions,...,en definitiva, ajudar-losa dur a terme una políticajuvenil determinadade manera eficaç.

Amb aquestes paraulesacabam 1 ' entrevistaamb aquest vi^franquerque treballa des defa temps per millorarIa nostra gent jove.

LA PLOMA DEL MES 13

MALLORCA TE LA PARAULADurant molts d'anys els governs

s'han desentès de Mallorca. Ens . hanvist com un lloc de turisme i de descans,com una "província" cal·iada que nocrea problemes a l'administració.EIs governants de Madrid gue no oblidenque són els que segueixen comandant-desconeixen Ia realitat de l'agricultura,de Ia indústria, del comerç i delconjunt de l'economia mallorquina.Les estadístiques diuen que el nostrenivell de renda és el més alt, quesom els que tenim més vehicles, ambuna paraula: som rics. I dels ricsno paga préocupar-se'n.

La inversió pública a Mallorcahi és ridícula -sobretot si Ia comparamamb el que aportam als ingressos esta-tals-, i manquen serveis i infraestructu-res -basta visitar Son Dureta percomprovar 1'abandonament d ' un serveitan important com és el sanitari-.El foment de Ia nostra agriculturai indústria és inexistent, l'ensenyamentpúblic és insuficient i amb escassosmitjans, les inversions en el terrenycultural i esportiu nul.les, etc.Això és el que denominam centralisme,que avui segueix ben viu, fins i totreforçat.

Aquest govern centralista ha negatIa cessió de competències en matèriad'educació universitària i no università-ria, i d'aigües i d'aprofitament hidràu-lic a Ia nostra Comunitat Autònoma;ha provocat greus dificultats el elfinançament de l'autonomia, que estàen mans de Madrid, sols corregit ambconvenis que ja determinen quina had'esser Ia inversió -aquest és elcas de l'autopista Marratxí-Inca acordadaentre el govern del PSOE i el d'AP),i redueixen l'autonomia a molt poca •cosa.

De tota manera, si a Madrid nohan tengut massa en compte a Mallorca,el Gover Balear no ha quedat gaireal darrera: escàndols continuats -Torcali Zeus, subvencions a familiars iamics, contractació irregular de perso-nal, irregularitats administrativesi comptables, etc.- i sobretot unaabsoluta incapacitat d'aprofitar elsrecursos que tenien en les seves mansen bé del poble de Mallorca.

Mentrestant, Ia Ciutat i les urbanit-zacions de Ia costa creixen espectacu-larment i de manera desordenada, iels pobles moren poc a poc, els pagesosabandonen les terres, els comerçostanquen i els joves cerquen feinaa Ciutat. Tan sols creixen els xaletsi les casetes dels ciutadans que elscaps de setmana fugen de Ia concentracióurbana. Però per a l'economia de IaPart Forana ningú planteja solucions.I n'hi ha, difícils perquè l'abandona-ment ha estat llarg, però n'hi ha.

Aquesta tasca no Ia farà Ia dretavinculada als interessos especuladorsi urbanitzadors, que cerque beneficisràpids i còmodes -al·ianco no ho hafet fins ara-, ni ho faran els partitscentralistes, sempre obedients alsdeterminis de fora, interessats enuna Mallorca turistificada i productorade divises. Són les forces mallorquines,és a dir nacionalistes, compromesestan sols amb el poble de Mallorca,les que poden empènyer aquesta visióde les coses progressista i constructorad'un futur per totes les zones deMallorca. La dreta i el centralismeja ha demostrat que poden fer. EsMallorca ara qui té Ia paraula.

Mateu Morro i MarcéSecretaxi General del PSM-EN

Natura

PLANTES MEDICINALS DE LADE MALLORCA

FLORA

---—Bartomeu Català—

CIRERER DE PASTOR

"Crataegus monogina". Les florses cullen a punt d'obrir i es sequena l'ombra d'un lloc oratjat. Són unbon tònic del cor i de 1'aparell circula-tori. La infusió al 3% es recomanacontra 1'arterioesclerosi, 1'anginade pit i per regular Ia pressió sanguíniade tal manera que si és massa altaIa rebaixa i si és massa baixa l'alça.També és un caünant molt eficaç contra1'imsomni d'origen nerviós.

"Allium cepa".- La ceba cruaté les mateixes propietats que l'all-veure "all" al número 1-. Es recomanacontra Ia hidropècia, mal de pedrai altres malalties de les vies urinàries.En cataplasme o coques s'empra contraels tumors inflamatoris, flemons,panadisos i cremadures. Picada ambvinagre, lleva les taques vermellesde Ia cara.

BORRATJA

"Borago Officinalis".- Les fullesi brots tendres es podem emprar comenciam i, bullits, com a verdura.La infusió de 30 grams de corol.leso flors sense els pedúncles per litre,serveix per combatre el reumatisme,les febres eruptives, Ia verola,l'escarlatina, el xarampió, les puu_mo-nies, Ia tos; és també diurètica.Les fulles macerades, amb cataplasma,són emol.lients, curen verrugues,èczemes i altres dureses dels teixitsorgànics.

CARBASSERA

"Cucurbita pepo". Es bona contrales inflamacions de les vies urinàries,les llavors pelades són un bon remeicontra els cucs intestinals, sobretotcontra el cuc solitari o tènia.

...VESA HOSTRA CUINAGARROVETES DE PAPA

.Agafau un vermell d'ou i el posaudins un murter i amb una espàtulade fusta -si no en teniu amb el mànecd'una cullera de fusta- començaua remanar i, amb el mateix remanar,anau posant poc a poc sucre en polsfins que torni una pasta espessa.Hi podeu posar una gota de llimona,d'anís, vainilla o d'altre aromaque tingueu a mà. Podeu fer un motlode paper de barba com a teules d'esque-na, una vora l'altra; hi posau unacullarada de pasta i al forn, nomolt calent. Ha de quedar un pocdauradet. Bon profit.

#Del blanc de l'ou que us quedaràen parlarem un altra dia si Déu ho

vol .Jaume Nigorra

CAMPIONAT D'ESCflMBRIS "ES CANTO"

EIs guanyadors del campionatd'escambrins celebrat al Bar "EsCantó" varen esser Em Toni Arlandisi En Pep Tiruraco.

Enhorabona.

DARRERS RESULTATS DE VOLEŒOL

SAlSA 2 - VTLAFRANCA 3(15-13, 19-17, 15-13, 15-11, 15-8)

GESA 1 - VTLAFRANCA 3(15-7, 15-2, 14-16, 15-11,)

PETRA 3 - VTLAFRANCA 0(15-9, 15-4, 15-11)

El C.V. Vilafranca ha conseguit10 punts en sis partits -quatrevictòries i dues derrotes-. Ocupael tercer lloc de Ia classificacióencara que duu dos partits menys.

I • -...,. l'í: KC.

sr-,'.-.jMuRfkUIVMt, U)|M f,^** A]I I

Es M¿8EBN O T I C I A R I DE LA VILA 15

RECAPTADORS DE DONATHJS NO AUTORITZATSDavant les notícies rebudes a

AMADIP ("Asociación Mallorquina paraPersonas con Disminución Psíquica"),i també informacions que apareixenals medis de comunicació, de quees presenten a cases particularsi establiments públics certes personessol.licitant doblers en nom d'Institu-cions dedicades a l'assistència deminusvàlids psíquics, aquesta Associaciócreu que ha d'avisar als possiblescontribuents de Ia possibilitat d'esserdefraudats per persones no autoritzades.

AMADIP informa que no actua, encap moment, mitjançant agents o recapta-dors i dé Ia conveniència de realitzarels possibles donatius directamenta l'Associació. Per això AMADIP téa disposició dels possibles col.labora-dors les seves oficines obertes aIa Plaça Assistència Pa nesana 3A-telef. 711627 i 717773- i compteobert a l'Oficina Principal de "SaNostra" amb el número 98.791-50.

XXV AmVERSARI DE L1OCBEnguany es cumpleix el 25 aniversari

de Ia fundació de L'Obra CulturalBalear. El 26 de febrer, a -l'HotelPalas Atenea de Ciutat es va celebrarl'acte de formació de Ia ComissióHonoraria del XXV Aniversari. Enaquest acte Ia nostra Delegació hitengué, lògicament, representació.EIs mesos vinents seguirem de propaquest XXV aniversari de I1OCB.

UNA ESMENA DEL PSOE ALS PRESSUPOSTSDE LA COMUNTTAT AUTONOMA

El Grup Parlamentari Socialistaha presentat una esmena als pressupostsde Ia Comunitat Autònoma de 1.987per tal d'incloure una partida de10.000.000 de pessetes en conceptede subvenció a Ia premsa forana encatalà. Esperem que aquesta subvenció,c-as de ser aprovada, serveixi perdonar suport a les publicacions foranesque s'esforcen en recuperar Ia nostraidentitat cultural.

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a: JOCS

I* ESPORTS

Barbarisme Forma correctaA]EDRESAMATEURBALOMCESTOBALONUANOBOXEOBRlSCACAMPEONDA*bODEPORTGIMNASlAJINETEVETERANO

MCBClaficionatb&tquethandbolboxae*ca>bricanpiódardesportgiMn&sticacavallerveterà

CONSELL iNSULAR DE MALLORCA

HEM CANV3AT DE DOMICILI

Des de primers de març "ES MOLINOU" té nou domicili. Després depassar prop d'un any al n- 16 delcarrer de Santa Bàrbara, a Ia casaque ens deixà Mestre Tià Sabater,Ia redacció d'aquesta revista hacanviat d'aires. Ara ens trobam aln^ 29 del carrer Joan Barceló, aun edifici que ens ha deixat En BielParric, a qui agraïm, a l'igual quea Tià Sabater, Ia gran consideracióque han tingut cap a Ia revista "ESMOLI NOU".

SOPAR-REUNIO AMB EL CONSELLER DESANTEAT

El passat 24 de febrer, Ia premsade Ia comarca ens reunírem a Manacorper fer un sopar-reunió amb el conse-ller de Sanitat de Ia Comunitat Autònomaque ens donà noves sobre el temade Ia "Clínica Comarcal".

HM f 1^ UUsmoLi Nooffl

CT*'vVT"»

Es MojJ»N O T I C I A R I DE LA VILA 16

DEFUNCIOJS

Ernesto Alcocer Gómez morí el i20 de febrer als 60 anys. Descansien Pau.

Antònia Aina Oliver Gayà ens deixàel 23 de febrer als 91 anys. La vegemen el CeI.

Miquel Font Mestre morí el 25de febrer als 80 anys. Descansi enPau.

Guillem Nicolau Rosselló passàa millor vida el 6 de març als 80anys.

NA33CEMENT5

Catalina Barceló Màs arribavaa aquest món el 6 de març i deixavaben contents als seus pares Gabrieli Catalina.

"TOMEU" EROXDl DISC DE TOMEU PENYA

"TOMEU" és el títol del pròximL.P. del cantautor vilafranquer TOMEUPENYA, que en el dir dels entesos,en aquest disc s ' escolta Ia millorveu d'En Tomeu. Dins Ia cara A espoden escoltar les cançons "Plou","Dóna-ho tot per amor", "Assegutdamunt s'era d'En Pep Mercader" i"M'agrada es rock". A Ia cara B hiha "Es tard, tot tard", "Festejari","Cabrera", "Així, Així" i "Sa veritat".I Ia veritat és que desitjam queaquest nou L.P. de Tomeu Penya sigui-n'estam ben segurs- un nou èxitdel nostre cantant, tant a Catalunyacom a les nostres Illes.

DESCONTENT AMB EL METGE

De tant en tant el metge de Iavila és notícia. El "còlic" que sofríel 3 de març fou molt comentat perIa gent que anà a Ia Unitat Sanitàriai es va trobar que el metge no medicava.I és que els metges, pel fet d'essermetges, no estan exempts de qualqueensopegada en Ia seva salut.

LLEGIU CADA MES11ESMOLI NOU"

A PARTIR DEL PROXWI MESOFERIREM EN "ES MOLI NOU"UN "ESPECIAL ELECCIOTiS MUNICI-PALS" DAVANT L'APROPAMEOTD'AQUESTCS EN EL MES DE JUNY.