NIVELL I Vivim junts

Vivim juntsEL NOSTRE BARRI

Aquest material és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana Educación, S. L., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

Hi ha participat l’equip següent:

TEXTVicente Camacho DíazMaite López-SáezMàrius Serrano Vargas

EDICIÓVicente Camacho Díaz

DIRECCIÓ DEL PROJECTEMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

NIVELL I

ES0000000067265 843993_DEMO_GUIA_BARRIO_63236.indd 1 22/03/2017 12:18:19

El treball per projectes en educació primària

Moltes recerques posen en relleu que aprenem millor quan volem aprendre. La motivació juga un paper fonamental en els processos d’aprenentatge i, per tant, també en l’elecció dels mètodes d’ense-nyament.

La metodologia basada en el treball per projectes estimula el gust per la investigació i el descobriment. La realització de projectes de treball en equips cooperatius constitueix una forma d’aprendre fent, una estratègia imprescindible per aconseguir un aprenentatge sig-nificatiu. És per aquest motiu que neix .

Aquesta sèrie ofereix projectes de treball de caràcter multidiscipli-nari, per a tots els nivells d’educació primària, en els quals l’alumnat es converteix en el protagonista de l’aprenentatge. En cada projecte es proposa un conjunt de tasques d’investigació que conviden a analitzar situacions reals o versemblants i a posar en joc idees, co-neixements, procediments i actituds per aconseguir un objectiu o resultat final col·lectiu.

En aquesta metodologia els resultats són importants, però els pro-cessos d’investigació i el treball cooperatiu són igualment enriqui-dors per al desenvolupament de les competències. L’alumnat aprèn a partir de l’experimentació, l’anàlisi de casos, el debat, la confron-tació d’idees, la cerca de solucions o la construcció d’artefactes. Es potencia, així mateix, l’anàlisi crítica de la informació i la capacitat de síntesi, la responsabilitat personal i col·lectiva, i les habilitats de relació interpersonal.

El treball amb suposa una manera molt eficaç i estimulant d’ensenyar i aprendre.

3


6 L’univers :

materials i recursos

8 Estructura d’un projecte

12 El treball cooperatiu

14 El quadern d’equip

Vivim junts

21 Presentació del projecte

22 Temporització

23 Mapa conceptual

24 El portal web Vivim junts

26 L’atenció a la diversitat en el projecte

27 La participació de les famílies

Índex

4


VIVIM JUNTS Programació didàctica

30 Taules de programació

36 Contribució del projecte al desenvolupament de les competències bàsiques

38 Les intel·ligències múltiples en el projecte

VIVIM JUNTS Desenvolupament didàctic

42 Punt de partida

44 L’ajuntament

46 Els carrers del barri

48 Els edificis del barri

50 Un parc nou

52 Passegem amb seguretat

54 Fem servir plànols

56 Els veïns

58 El barri canvia amb el temps

60 Els problemes del barri

62 Tenim cura del barri i el millorem

64 Acabem el projecte

VIVIM JUNTS Avaluació

68 L’avaluació en el projecte

69 Rúbrica del projecte

70 Rúbrica del dossier d’aprenentatge

71 Rúbrica del treball final

72 Rúbrica d’aprenentatge cooperatiu

73 Dossier informatiu

5


E“s “diuTÉ

M’AGRADARIA QUE HI HAGUÉS

EL QUE M’AGRADA MÉS

EL QUE M’AGRADA MENYS

© 2017 G

rup Promotor/S

antillana Educación, S

. L.

PER A LA PÀGINA 14

EL LLOC ON VISC

838496 / 02-08

ES0000000065898 838496_laminas_sobre_barrio_62018.indd 3 14/03/2017 11:02:19

L’univers : materials i recursos

INCORPORAUN PORTAL WEB

Viatja amb nosaltres!ELS MITJANS DE TRANSPORT

Codi d’accés al portal webprojectes.santillana.cat

NIVELL IPRIMÀRIA

TIPUS D’ACTIVITATSEn aquest quadern

es proposen diferents

tipus d’activitats:

RECURSOSAquests símbols indiquen

on pots localitzar la informació o els

materials que necessites:

Per realitzar amb tota la CLASSEPer realitzar amb

el teu EQUIPPer realitzar

per PARELLESPer realitzar INDIVIDUALMENT

Sobre de materialsPortal web

A més, faràs un dossier

d’aprenentatge per als

treballs especials.Treballs que has

d’arxivar al dossier

d’aprenentatge

Portal web del projecte Espai dissenyat específicament per a la cerca de la informació.

Incorpora tots els continguts necessaris per al desenvolupament del projecte.

Inclou diferents tipus de recursos multimèdia: documents, vídeos, làmines i mapes interactius, presentacions, galeries d’imatges, audicions, animacions…

PER A L’ALUMNAT

Quadern de treball amb un sobre de materials

Organitzat en fitxes independents.

Pàgines encunyades per facilitar-ne l’arxivament.

Enquadernació d’espiral.

El sobre de materials conté làmines, mapes, suports d’escriptura, esquemes, mapes conceptuals, adhesius...

Ens agrada la jardineriaLES PLANTES



NIVELL IPRIMÀRIA

TIPUS D’ACTIVITATS

En aquest quadern es proposen diferents tipus d’activitats:

RECURSOS

Aquests símbols indiquen on pots localitzar la informació o els materials que necessites:

Per realitzar amb tota la CLASSE

Per realitzar amb el teu EQUIP

Per realitzar per PARELLES

Per realitzar INDIVIDUALMENT

Sobre de materials

Portal web

A més, faràs un dossier d’aprenentatge per als treballs especials.

Treballs que has d’arxivar al dossier d’aprenentatge




NIVELL IPRIMÀRIA



RECURSOS






Sobre de materials

Portal web




Navegant pel riu ELS RIUS AL PAISATGE


NIVELL IIPRIMÀRIA



RECURSOS






Sobre de materials

Portal web



Protegimla natura ELS ECOSISTEMES



NIVELL IIIPRIMÀRIA



RECURSOS






Sobre de materials

Portal web



© 2017 G

rup Promotor / S


. L. CICLE DE L’AIGUA

8386

03 / 0

1-08

6


L’univers : materials i recursos


Viatja amb nosaltres!ELS MITJANS DE TRANSPORT


NIVELL IPRIMÀRIA

TIPUS D’ACTIVITATSEn aquest quadern

es proposen diferents

tipus d’activitats:

RECURSOSAquests símbols indiquen

on pots localitzar la informació o els

materials que necessites:

Per realitzar amb tota la CLASSEPer realitzar amb

el teu EQUIPPer realitzar

per PARELLESPer realitzar INDIVIDUALMENT

Sobre de materialsPortal web

A més, faràs un dossier

d’aprenentatge per als

treballs especials.Treballs que has

d’arxivar al dossier

d’aprenentatge

FORMACIÓ I COMUNITAT

Manual de formació docentConté les seccions següents:

Introducció a la neuroeducació

Treball per projectes

Aprenentatge cooperatiu

Avaluació formativa

Blog Propostes noves per al treball amb els projectes

Articles relacionats amb les noves metodologies d’ensenyament

Espai per a l’intercanvi d’experiències entre els docents

PER AL PROFESSORAT

Desenvolupament didàctic i dossier informatiu

Inclou la programació didàctica.

Aporta propostes i suggeriments metodològics.

Proporciona rúbriques per a l’avaluació.

Incorpora un dossier amb documents i recursos per al professorat.

8263

27

Los proyectos Santillana están organizados en 3 niveles:

NIVEL I NIVEL II NIVEL III

ÚltimoTrimestre de

10 / 2030 / 40

CURSO50 / 60

CURSO

A berenar! ELS ALIMENTS

NIVEL I

1 . Cuaderno de trabajo con sobre de materiales

2 . Portal web con recursos multimedia para la búsqueda de información: proyectos.santillana.com

3. Desarrollo didáctico y dosier informativo para el profesor

4. Blog para la formación docente y el intercambio de experiencias

EL UNIVERSO SANTILLANA PROYECTOS

14

3

2

El profesorado dispone, además, de un Manual de formación docente con secciones de neuroeducación, metodología de trabajo por proyectos, aprendizaje cooperativo y evaluación formativa.

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTICI DOSSIER INFORMATIU

8263

27

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC

Navegant I DOSSIER INFORMATIU

pel riuELS RIUS AL PAISATGE

NIVEL II



ÚltimoTrimestre de

10 / 2030 / 40

CURSO50 / 60

CURSO






14

3

2


8263

27

Un viatgeespacial L’UNIVERS

NIVEL III



ÚltimoTrimestre de

10 / 2030 / 40

CURSO50 / 60

CURSO






14

3

2


DESENVOLUPAMENT DIDÀCTICI DOSSIER INFORMATIU

Intr

oduc

ció

a la

neu

roed

ucac

ióM

AR

IO S

ER

RA

NO

I A

NA

JU

BE

TE

Manualde formaciódocentIntroducció a la neuroeducacióMARIO SERRANO I ANA JUBETE

Treball per projectesMAR MARTÍN MURGA

Aprenentatge cooperatiuM. JOSÉ DÍAZ-AGUADO

Avaluació formativa PATRICIA COMPAÑÓ

Solucions en format digital

Portal web del projecteA més d’accedir a tota la informació que conté el portal, els docents disposen d’un espai per a l’intercanvi d’informació amb el seu grup d’alumnes.

7


1

Estructura d’un projecte PUNT DE PARTIDA

Un projecte Santillana consta de tres fases o etapes: una fase inicial, anomenada Punt de partida; una fase intermèdia amb les Tasques d’investigació, que és l’etapa central del projecte i la més extensa; i a l’últim, una etapa final, Acabem el projecte, en la qual l’aplicació del que s’ha après i la comunicació pública del treball final tenen el protagonisme.

Esdeveniment inicial o situació desencadenant

Es tracta d’una proposta atractiva i motivadora, que provoca la curiositat i el conflicte cognitiu de l’alumnat.

Què farem?

En aquesta secció s’anuncia el repte o treball final que donarà sentit i unitat a la investigació, en què l’alumnat posarà en joc les competències adquirides.

Què ens cal saber-ne?

Es concreten els continguts de caràcter curricular sobre els quals cal treballar durant el desenvolupament del projecte.Pel fet de tractar-se d’un material viu i obert, és important que aquesta secció es completi a l’aula en funció dels interessos dels alumnes (Quines altres coses en volem saber?).

Com ens organitzarem?

Formació dels equips de treball i planificació del desenvolupament del projecte.

Què en sabem?

L’objectiu de les activitats que es proposen és detectar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema del projecte.

1

2

38


2

TASQUES D’INVESTIGACIÓ

3

ACABEM EL PROJECTE

Treball final i comunicació pública

S’ofereixen idees i propostes per a l’elaboració del producte final i per a la seva comunicació i difusió pública a les famílies i a la resta de la comunitat escolar.

Què he après?

L’objectiu d’aquesta secció és avaluar quines competències ha assolit l’alumnat i quins coneixements ha adquirit durant el projecte. Per aquest motiu, totes les activitats que es proposen en aquestes pàgines són individuals.

Valoració personal

EL MEU TREBALL. Es planteja un qüestionari perquè els alumnes reflexionin sobre el treball personal realitzat i els aprenentatges adquirits al llarg del projecte.

EL TREBALL DE L’EQUIP. Rúbrica per valorar aspectes diferents del funcionament de l’equip per part de cadascun dels membres, amb la finalitat de concloure amb propostes de millora.

Cada projecte s’estructura en diverses tasques d’investigació, que tracten els aspectes del tema sobre el qual es treballarà. Les tasques s’organitzen en fitxes de treball. El nombre de tasques, i també la seva extensió, és variable.Aquestes tasques es poden treballar en l’ordre que es presenten o segons es consideri oportú. Igualment, és possible introduir tasques noves dissenyades per l’equip docent.En la majoria de tasques es proposa als alumnes la realització d’un producte intermedi (un text escrit, un mural, un treball manual, un esquema…) en el qual s’aplicarà el que han après.En cada tasca se sol proposar una activitat específica per arxivar-la al dossier d’aprenentatge, la qual cosa afavoreix que els alumnes siguin conscients del seu progrés. Al final de cada tasca s’inclou una rúbrica d’autoavaluació breu sobre el treball realitzat individualment o en grup.

9


Treball cooperatiu


El treball cooperatiu es deriva d’un model d’aprenentatge inclusiu que permet una atenció a la diversitat autèntica i propicia que l’alumnat pugui posar en joc totes les seves capacitats cognitives, socials, emocionals i personals.

Hi ha aprenentatge cooperatiu dins un grup quan es produeix una interdependència positiva entre els membres i s’assimilen els assoliments personals amb els del grup. Així, podem definir un grup com a cooperatiu quan es donen els requisits següents (Pere Pujolàs, 2008):

1 Un objectiu comú, compartit per tots.

2 Un estatus d’igualtat entre els membres.

3 Una relació d’interdependència positiva entre els integrants.

4 Actituds de cooperació, ajuda i exigència mútua.

5 Un vincle afectiu que porta a celebrar junts els èxits aconseguits.

El treball cooperatiu no és solament una opció metodològica per treballar a l’aula, sinó que també és un aspecte formatiu d’una gran importància. Aquesta metodologia no se centra exclusivament a aconseguir uns objectius curriculars, sinó que persegueix formar les persones íntegrament; és, per tant, un mitjà magnífic per al desenvolupament de totes les competències bàsiques establertes en el currículum.

Diferències entre grup de treball i equip cooperatiu

GRUP DE TREBALL EQUIP COOPERATIU

Es tendeix a l’homogeneïtat. Es busca l’heterogeneïtat.

Es forma a l’atzar. El docent participa en la seva formació.

És de curta durada. És de llarga durada.

Hi sol haver un líder que domina la resta dels membres, que tendeixen a inhibir-se.

No hi ha líders i tots els membres estan al mateix nivell.

No hi ha control sobre l’aportació individual a les tasques.

Cada aprenent assumeix una responsabilitat en cada tasca.

Avaluació per part del docent.Autoavaluació de l’equip i dels seus

membres, a més de l’avaluació del professorat.

No hi ha entrenament previ, es pressuposa que el grup sap treballar en equip.

El grup segueix un procés d’entrenament per poder convertir-se en equip.

El treball cooperatiu12


Quins són els requisits per treballar de manera cooperativa?

L’ALUMNAT ÉS EL PROTAGONISTA

És conscient del seu progrés. Coneix el punt de partida i els objectius finals. Reconeix que l’equip afavoreix el seu aprenentatge.

EL PROFESSORAT ÉS UN MEDIADOR

Planifica les tasques i intervé quan cal. Planteja propostes obertes. Orienta el treball individual i el de l’equip.

L’EQUIP ÉS LA UNITAT DE TREBALL

Desenvolupa les tasques acordades. Facilita l’aprenentatge de tots els membres. Condiciona l’èxit individual a l’èxit del grup.

L’AULA ÉS L’ESCENARI

El mobiliari es distribueix per afavorir el treball en equip. Serveix de suport per mostrar els resultats de la cooperació.

Decàleg per al bon funcionament d’un equip cooperatiuPerquè un equip cooperatiu funcioni bé, s’aprofiti adequadament el temps i hi hagi un aprenentatge eficaç, tots els membres han de saber quines són les normes i les han de complir:

I Respectar els materials i els espais de treball.

II Demanar la paraula abans de parlar.

III Acceptar les decisions que prengui la majoria.

IV Ajudar els membres de l’equip.

V Demanar ajuda quan es necessita.

VI No rebutjar l’ajuda de cap company o companya.

VII Realitzar les tasques que cadascun té assignades.

VIII Participar en tots els treballs i activitats de l’equip.

IX Treballar en silenci i, quan calgui, fer-ho en veu baixa.

X Complir totes aquestes normes i fer que els altres les compleixin.

PROPOSTA. Pot ser oportú que els alumnes elaborin un cartell amb aquestes normes, penjar-lo a la classe i que estigui visible en tot moment.

El treball cooperatiu

13


El quadern d’equip és un instrument de gran utilitat en l’aprenentatge cooperatiu per ajudar els alumnes a organitzar-se millor. Aquesta eina permet observar i avaluar el desenvolupament dels equips de treball, afavorint l’autoregulació tant grupal com individual dels membres.

Cada equip s’encarregarà de preparar el seu quadern. Físicament pot ser una carpeta d’anelles o un arxivador, compartit per tots els membres de l’equip, on progressivament s’aniran afegint plantilles i fulles.

A Plantilla de composició de l’equip i distribució de rols entre els membres

Cal posar un nom al grup i identificar-ne tots els membres. També pot resultar oportú anotar les aficions o habilitats principals de cadascun dels membres.

En aquesta fitxa també es recolliran els rols o funcions que exercirà cada membre de l’equip, que normalment estarà format per quatre alumnes: secretari, portaveu, coordinador i supervisor. Aquests rols poden ser rotatoris.

En el cas que l’equip tingui més membres, es poden definir també els rols d’ajudant, responsable del material, moderador…

B Pla d’equip

En aquesta plantilla es defineixen els objectius que es persegueixen amb el projecte i el calendari de treball. De la mateixa manera que es realitza una distribució del treball i es registren els compromisos que adquireix cadascun dels membres de l’equip.

C Diari de sessions

Es tracta d’un registre la periodicitat del qual serà consensuada pels docents –es pot fer per sessions de treball o per tasca d’investigació– en el qual es recullen les activitats principals que l’equip ha realitzat i els coneixements que s’han adquirit, i es valora també quines qüestions s’han realitzat bé i els aspectes que cal millorar.

En aquest registre es poden indicar també les discussions del grup, la resolució de conflictes, els acords adoptats, la programació per a les sessions següents…

D Full de revisió del pla d’equip

Una vegada acabat el projecte, a més d’utilitzar altres elements d’avaluació, els membres de cada equip revisaran el funcionament del seu grup i valoraran si s’han aconseguit els objectius plantejats, i si tots han complert els compromisos i exercit correctament els càrrecs.

El quadern d’equip14


COMPOSICIÓ DE L’EQUIP

MEMBRES DE L’EQUIP AFICIONS I HABILITATS

CÀRRECS ALUMNE / ALUMNA FUNCIONS

Coordinador o coordinadora

Secretari o secretària

Supervisor o supervisora

Portaveu

NOM DEL CENTRE: CURS ESCOLAR:

NOM DE L’EQUIP: CURS: GRUP:

© 2017 G

rup Promotor / S


. L.

15



• Presentació del projecte• Programació• Desenvolupament didàctic• Avaluació• Dossier informatiu


Presentació del projecte

El projecte Vivim junts s’emmarca dins l’àrea de Coneixement del medi social i cultural. El tema central és l’entorn immediat en el qual es desenvolupa la vida dels nens i les nenes: el barri. A més dels continguts curriculars directament relacionats amb aquest tema, en el projecte també es tracten aspectes d’educació viària, valoració i conservació del patrimoni, convivència i normes de comportament, reconeixement i acceptació de la diversitat… i es promou, igualment, el desenvolupament de la consciència social.

El projecte s’estructura en deu tasques d’investigació que no es presenten numerades; seran els mateixos alumnes els qui les numerin en funció de l’ordre de treball que s’estableixi a l’aula. Vivim junts és un material obert que es presta, a més, a introduir tasques noves dissenyades pels docents en funció dels interessos de l’alumnat. Com a element motivador, uns personatges, que es presenten a les pàgines inicials, acompanyaran els alumnes al llarg del projecte.

Cada tasca desenvolupa una seqüència de treball completa, en la qual es plantegen activitats d’investigació amb criteris d’agrupació diferents:

Per realitzar amb tota la classe. Per realitzar per parelles.

Per realitzar en equip. Per realitzar individualment.

L’expressió oral té una importància fonamental en el desenvolupament del projecte. Sigui en parella, en equip o en el grup classe, la majoria de les activitats requereixen una conversa o debat previ, i una presa de decisions col·lectiva i consensuada. El quadern de treball serà el suport en el qual els alumnes deixaran les evidències del seu aprenentatge, després d’haver realitzat un treball oral i de recerca intens.

A més de les activitats d’investigació, en les tasques del projecte es proposa un treball especial per arxivar-lo al dossier d’aprenentatge i una rúbrica d’autoavaluació senzilla, en la qual s’anima l’alumnat a reflexionar sobre el propi treball o sobre el treball dut a terme amb l’equip.

A les pàgines finals del material s’inclou un annex amb els retallables que es faran servir. Igualment, es proporciona un sobre de materials amb adhesius, làmines i suports per a treballs susceptibles de ser arxivats al dossier d’aprenentatge personal de cada alumne.

21


TEMPORITZACIÓ

El projecte Vivim junts està plantejat, en principi, perquè es pugui desenvolupar en un període aproximat de sis setmanes lectives. No obstant això, hi ha diverses circumstàncies que influiran en la temporització, motiu pel qual no oferim una proposta detallada de les sessions necessàries per treballar les tasques.

Els factors que determinaran la temporització final són els següents:

El curs i el trimestre en el qual es treballi amb el material, i també el nivell de l’alumnat.

El nombre de sessions setmanals que es destinin al projecte. El mínim de sessions seran les reservades a l’àrea de Coneixement del medi social i cultural en l’horari escolar; no obstant això, la nostra proposta és utilitzar també les sessions de l’àrea de Coneixement del medi natural. A més, atès que moltes tasques tenen caràcter interdisciplinari, es pot emprar una part del temps reservat per a la resta d’àrees.

La selecció de tasques, ja que no és imprescindible desenvolupar-les totes, o la introducció de tasques noves per part del professorat.

El nivell d’aprofundiment amb el qual es tractin els continguts.

La realització de tots els productes intermedis, treballs plàstics i artefactes que es proposen al llarg del projecte.

El temps que es destini al desenvolupament de l’esdeveniment inicial i a la preparació i comunicació pública del treball final, que pot tenir diferents graus d’elaboració.

El plantejament d’activitats complementàries de les àrees dels àmbits lingüístic i matemàtic (finestres d’aprenentatge) relacionades amb el tema del projecte.

També hi ha la possibilitat de programar la realització del projecte en un període determinat del curs escolar –les últimes setmanes d’un trimestre, per exemple–, de manera que es realitzi un treball intensiu en el qual es destini pràcticament tot l’horari lectiu al projecte.

22


MAPA CONCEPTUAL

QU

I VIU

AL

BA

RR

I?Q

UÈ

FEM

A

L B

AR

RI?

Els

treb

alls

al

bar

riEl

s ve

ïns

Cam

inem

pel c

arre

r

Edu

caci

ó vi

ària

Act

ivit

ats

al b

arri

El p

arc

urbà

Les

norm

es d

e co

nviv

ènci

a

Teni

m c

ura

de

l bar

ri Sol

ucio

nsPr

oble

mes

QU

È ÉS

UN

BA

RR

I?

L’aj

unta

men

tM

unic

ipi,

loca

litat

i b

arri

Els

ser

veis

m

unic

ipal

sL’

alca

lde

i el

s re

gido

rs

Els

edif

icis

Les

boti

gues

i e

ls c

omer

ços

Els

lloc

s d’

espo

rt i

oci

Els

hab

itat

ges

Els

edi

fici

s pú

blic

sPa

rts

del c

arre

rE

lem

ents

de

l car

rer Els

carr

ers

QU

È H

I HA

AL

BA

RR

I?

EL

NO

STR

E

BA

RR

I

23


CONTINGUTS DEL PORTAL WEB

POR

TAL

WEB

QU

AD

ERN

DE

L’A

LUM

NE

SEC

CIÓ

TÍTO

L D

EL R

ECU

RS

TIPU

S D

E R

ECU

RS

TAS

CA

D’IN

VES

TIG

AC

IÓPÀ

GIN

A

1. E

L B

AR

RI

L’aj

unta

men

t Pr

esen

taci

ó an

imad

aL’

ajun

tam

ent

Pàgi

na 1

9

Con

eixe

m e

ls p

làno

lsV

ídeo

Fe

m s

ervi

r pl

ànol

sPà

gina

35

Bar

ris a

ntic

s i m

oder

nsV

ídeo

El b

arri

canv

ia a

mb

el t

emps

Pà

gina

41

Com

can

vien

les

loca

litat

s V

ídeo

El b

arri

canv

ia a

mb

el t

emps

Pà

gina

42

Els

pro

blem

es d

el b

arri

Gal

eria

d’im

atge

s E

ls p

robl

emes

del

bar

riPà

gina

44

Tipu

s de

bar

risG

aler

ia d

’imat

ges

2. E

L C

AR

RER

I EL

S E

DIF

ICIS

Tipu

s de

car

rers

Gal

eria

d’im

atge

s E

ls c

arre

rs d

el b

arri

Pàgi

na 2

1

Ele

men

ts i

part

s de

l car

rer

Làm

ina

inte

ract

iva

Els

car

rers

del

bar

riPà

gina

22

Nom

i nú

mer

os d

el c

arre

rLà

min

a in

tera

ctiv

aE

ls c

arre

rs d

el b

arri

Pàgi

na 2

4

Els

edi

fici

s de

l bar

riLà

min

a in

tera

ctiv

a E

ls e

difi

cis

del b

arri

Pàgi

na 2

5

Bot

igue

s i a

ltre

s es

tabl

imen

tsG

aler

ia d

’imat

ges

Els

edi

fici

s de

l bar

riPà

gina

28

Un

dia

al p

arc

Con

te a

mb

pass

apàg

ines

i àu

dio

Un

parc

nou

Pàgi

na 2

9

3. L

ES P

ERS

ON

ES D

EL B

AR

RI

Car

ta d

e l’a

lcal

dess

aPr

esen

taci

ó PU

NT

DE

PA

RTI

DA

. SO

S, e

l bar

ri

et n

eces

sita

! Pà

gina

9

Les

elec

cion

s m

unic

ipal

sPr

esen

taci

ó an

imad

aL’

ajun

tam

ent

Pàgi

na 2

0

Les

asso

ciac

ions

de

veïn

s Pr

esen

taci

ó an

imad

aTe

nim

cur

a de

l bar

ri i e

l mill

orem

Pàgi

na 4

5

Els

tre

balla

dors

mun

icip

als

Gal

eria

d’im

atge

s

El t

reba

ll de

la p

olic

iaG

aler

ia d

’imat

ges

4. C

ON

VIV

ÈNC

IA I

EDU

CA

CIÓ

VIÀ

RIA

Cre

uem

el c

arre

r Pr

esen

taci

ó an

imad

aPa

sseg

em a

mb

segu

reta

tPà

gina

34

Rec

icla

r, re

duir,

reu

tilit

zar

Víd

eo

Teni

m c

ura

del b

arri

i el m

illor

emPà

gina

46

Com

és

un b

on v

eíLà

min

a in

tera

ctiv

a

Els

sen

yals

de

tràn

sit

Làm

ina

inte

ract

iva

Ens

ocu

pem

de

tote

s le

s pe

rson

esG

aler

ia d

’imat

ges

5. E

L R

AC

Ó D

E LA

LEC

TUR

A

Esc

olta

-ho

i end

evin

a-ho

Act

ivit

at in

tera

ctiv

a

Lleg

eix-

ho i

ende

vina

-ho

Act

ivit

at in

tera

ctiv

a

Rato

lí de

cam

p, ra

tolí

de c

iuta

tC

onte

am

b pa

ssap

àgin

es i

àudi

o

Ron

dalla

Con

te a

mb

pass

apàg

ines

i àu

dio

El portal web

Un element essencial de l’oferta és el portal web, un espai digital específicament creat perquè els alumnes hi busquin i seleccionin la informació i els continguts necessaris per a les recerques que han de dur a terme al llarg de cada projecte.

Al portal es proporciona un ventall ampli de recursos multimèdia en formats diferents: vídeos, làmines interactives, presentacions, audicions, galeries d’imatges, mapes interactius, etc. Aquests recursos es presenten agrupats en seccions temàtiques.

En els projectes de nivell I, els nens i les nenes trobaran al portal web recursos, específicament desenvolupats per a aquesta franja d’edat, amb tota la informació necessària per resoldre les qüestions plantejades al quadern. En els projectes de nivell II i de nivell III, el portal proporciona, a més, enllaços a pàgines web, prèviament seleccionades, en les quals els alumnes podran complementar la investigació.

Al quadern de treball de l’alumnat s’inclou una icona en aquelles activitats que requereixen buscar informació al portal web per a la seva resolució. Això no impedeix que el professorat o els mateixos alumnes puguin proposar o utilitzar altres canals i fonts de consulta.

Al portal web del projecte Vivim junts els recursos es presenten agrupats en cinc seccions:

1. El barri

2. El carrer i els edificis

3. Les persones del barri

4. Convivència i educació viària

5. El racó de la lectura

Tenint en compte l’edat dels destinataris, hi ha molts recursos en què prevalen els elements visuals i auditius. De la mateixa manera, els textos, siguin relats i contes infantils o textos informatius, estan adaptats a la capacitat lectora dels nens i les nenes de primer cicle de primària pel que fa a l’extensió i el vocabulari.

24


CONTINGUTS DEL PORTAL WEBPO

RTA

L W

EBQ

UA

DER

N D

E L’

ALU

MN

E

SEC

CIÓ

TÍTO

L D

EL R

ECU

RS

TIPU

S D

E R

ECU

RS

TAS

CA

D’IN

VES

TIG

AC

IÓPÀ

GIN

A

1. E

L B

AR

RI

L’aj

unta

men

t Pr

esen

taci

ó an

imad

aL’

ajun

tam

ent

Pàgi

na 1

9

Con

eixe

m e

ls p

làno

lsV

ídeo

Fe

m s

ervi

r pl

ànol

sPà

gina

35

Bar

ris a

ntic

s i m

oder

nsV

ídeo

El b

arri

canv

ia a

mb

el t

emps

Pà

gina

41

Com

can

vien

les

loca

litat

s V

ídeo

El b

arri

canv

ia a

mb

el t

emps

Pà

gina

42

Els

pro

blem

es d

el b

arri

Gal

eria

d’im

atge

s E

ls p

robl

emes

del

bar

riPà

gina

44

Tipu

s de

bar

risG

aler

ia d

’imat

ges

2. E

L C

AR

RER

I EL

S E

DIF

ICIS

Tipu

s de

car

rers

Gal

eria

d’im

atge

s E

ls c

arre

rs d

el b

arri

Pàgi

na 2

1

Ele

men

ts i

part

s de

l car

rer

Làm

ina

inte

ract

iva

Els

car

rers

del

bar

riPà

gina

22

Nom

i nú

mer

os d

el c

arre

rLà

min

a in

tera

ctiv

aE

ls c

arre

rs d

el b

arri

Pàgi

na 2

4

Els

edi

fici

s de

l bar

riLà

min

a in

tera

ctiv

a E

ls e

difi

cis

del b

arri

Pàgi

na 2

5

Bot

igue

s i a

ltre

s es

tabl

imen

tsG

aler

ia d

’imat

ges

Els

edi

fici

s de

l bar

riPà

gina

28

Un

dia

al p

arc

Con

te a

mb

pass

apàg

ines

i àu

dio

Un

parc

nou

Pàgi

na 2

9

3. L

ES P

ERS

ON

ES D

EL B

AR

RI

Car

ta d

e l’a

lcal

dess

aPr

esen

taci

ó PU

NT

DE

PA

RTI

DA

. SO

S, e

l bar

ri

et n

eces

sita

! Pà

gina

9

Les

elec

cion

s m

unic

ipal

sPr

esen

taci

ó an

imad

aL’

ajun

tam

ent

Pàgi

na 2

0

Les

asso

ciac

ions

de

veïn

s Pr

esen

taci

ó an

imad

aTe

nim

cur

a de

l bar

ri i e

l mill

orem

Pàgi

na 4

5

Els

tre

balla

dors

mun

icip

als

Gal

eria

d’im

atge

s

El t

reba

ll de

la p

olic

iaG

aler

ia d

’imat

ges

4. C

ON

VIV

ÈNC

IA I

EDU

CA

CIÓ

VIÀ

RIA

Cre

uem

el c

arre

r Pr

esen

taci

ó an

imad

aPa

sseg

em a

mb

segu

reta

tPà

gina

34

Rec

icla

r, re

duir,

reu

tilit

zar

Víd

eo

Teni

m c

ura

del b

arri

i el m

illor

emPà

gina

46

Com

és

un b

on v

eíLà

min

a in

tera

ctiv

a

Els

sen

yals

de

tràn

sit

Làm

ina

inte

ract

iva

Ens

ocu

pem

de

tote

s le

s pe

rson

esG

aler

ia d

’imat

ges

5. E

L R

AC

Ó D

E LA

LEC

TUR

A

Esc

olta

-ho

i end

evin

a-ho

Act

ivit

at in

tera

ctiv

a

Lleg

eix-

ho i

ende

vina

-ho

Act

ivit

at in

tera

ctiv

a

Rato

lí de

cam

p, ra

tolí

de c

iuta

tC

onte

am

b pa

ssap

àgin

es i

àudi

o

Ron

dalla

Con

te a

mb

pass

apàg

ines

i àu

dio

25


L’atenció a la diversitat en el projecteLes anomenades metodologies actives i participatives, sorgides al llarg del segle passat, suposen una manera diferent d’entendre el procés d’aprenentatge dels alumnes. Per això, quan un equip docent opta per una d’aquestes innovacions metodològiques, com és el cas del treball per projectes, pren una sèrie de decisions que tenen a veure amb el procés d’ensenyament-aprenentatge i amb l’avaluació d’acord amb una nova manera d’entendre l’educació.

L’aprenentatge depèn de les característiques singulars dels nens i les nenes, que es conformen, en gran mesura, a partir de les experiències que cadascun hagi viscut en l’entorn familiar, social i escolar. La manera en la qual aprenen i el ritme d’aprenentatge varien, a més, segons les capacitats i els interessos individuals. És a dir, els aprenentatges són el resultat de processos que sempre són particulars i personals.

L’aprenentatge basat en projectes es recolza sobre un plantejament pedagògic en el qual realment es té en compte la diversitat, ja que s’afavoreix una educació inclusiva i una atenció més personalitzada. Així, podem afirmar que, com a metodologia activa i investigativa, el treball per projectes augmenta la motivació, atén la singularitat de cadascun dels alumnes i preveu els seus ritmes i necessitats diferents. És, a partir d’aquesta visió, que es pot extreure el màxim potencial a aquest material didàctic, tenint sempre com a referència el ritme que el grup necessiti.

A més, aquesta metodologia permet flexibilitzar el currículum i seleccionar els continguts, de manera que els alumnes desenvolupin al màxim les seves competències i les seves capacitats i hi pugui haver realment un aprenentatge significatiu.

26


La participació de les famílies El treball per projectes és una estratègia metodològica que té múltiples beneficis: promou la curiositat dels alumnes, els motiva a aprendre, desenvolupa la seva autonomia, millora les seves competències d’anàlisi i presa de decisions, permet que obtinguin una visió crítica de la realitat, reforça les seves habilitats socials i, com acabem de veure, afavoreix que hi hagi una atenció millor a la diversitat.

Aquests beneficis es poden potenciar amb la participació d’altres agents educatius. Promoure la col·laboració de les famílies (pares, mares, germans, avis), tant en el desenvolupament del projecte com en l’elaboració i comunicació del treball final, hi aporta sens dubte més valor.

La col·laboració essencial consisteix a ajudar els alumnes en la cerca i la selecció d’informació, i a dialogar, contrastar idees i intercanviar punts de vista per donar solució a les tasques plantejades. Però aquesta contribució de les famílies no té per què limitar-se a proporcionar suport a l’alumnat fora de l’horari escolar. La intervenció directa a l’aula de pares i mares és un recurs que ja s’ha utilitzat en alguns centres educatius. Aquests familiars poden realitzar exposicions o fer xerrades a l’aula, actuar com a guies per a visites als seus centres de treball, coordinar la realització d’alguna tasca d’equip… Així, la família enriqueix el projecte amb els seus coneixements i habilitats personals i professionals.

Aquesta relació família-escola proporciona als alumnes vivències personals i emocionals que afavoreixen l’aprenentatge.

En conclusió, la cooperació de les famílies en el treball per projectes no solament és recomanable sinó que resulta imprescindible per desenvolupar al màxim la potencialitat d’aquesta metodologia i, alhora, promoure la relació família-escola.

27


VIVIM JUNTS

Programació del projecte


VIVIM JUNTS

CONTINGUTS DE L’ETAPA À

MB

IT D

E C

ON

EIX

EMEN

T

DEL

MED

I. S

OC

IAL

I CU

LTU

RA

LÀ

MB

IT D

E C

ON

EIX

EMEN

T

DEL

MED

I. N

ATU

RA

LÀ

MB

IT L

ING

ÜÍS

TIC

ÀM

BIT

MA

TEM

ÀTI

CÀ

MB

IT A

RTÍ

STI

C

Ús

de le

s TI

C p

er b

usca

r

i sel

ecci

onar

info

rmac

ió.

Des

envo

lupa

men

t d’

estr

atèg

ies

per

orga

nitz

ar i

recu

pera

r

la in

form

ació

obt

ingu

da.

Lect

ura

de d

ifer

ents

llen

guat

ges

text

uals

i gr

àfic

s.Ú

s d’

estr

atèg

ies

per

pote

ncia

r

el t

reba

ll co

oper

atiu

.Pl

anif

icac

ió i

gest

ió d

e pr

ojec

tes

amb

la f

inal

itat

d’a

cons

egui

r ob

ject

ius.

Inic

iati

va e

mpr

ened

ora.

Ús

de le

s no

rmes

de

conv

ivèn

cia

i d’

estr

atèg

ies

per

a la

res

oluc

ió d

e co

nflic

tes.

Ús

de m

ater

ials

dif

eren

ts t

enin

t en

com

pte

les

norm

es d

e se

gure

tat.

Com

pren

sió

i exp

ress

ió d

e m

issa

tges

ver

bals

i no

ver

bals

.N

orm

es d

e l’i

nter

canv

i co

mun

icat

iu: e

scol

ta, r

espe

cte

del

torn

de

para

ula,

exp

osic

ió c

lara

…E

stra

tègi

es p

er u

tilit

zar

el

lleng

uatg

e co

m a

inst

rum

ent

de

com

unic

ació

i ap

rene

ntat

ge:

esco

ltar

, rec

ollir

dad

es,

preg

unta

r…

Ord

re n

umèr

ic.

Ús

dels

nom

bres

ent

ers.

PLÀSTICA

Rep

rese

ntac

ió p

erso

nal

d’id

ees,

acc

ions

i si

tuac

ions

, ut

ilitz

ant

el ll

engu

atge

vi

sual

.R

ealit

zaci

ó de

pro

ducc

ions

pl

àsti

ques

, seg

uint

les

paut

es e

lem

enta

ls d

el

proc

és c

reat

iu.

Ela

bora

ció

d’ob

res

trid

imen

sion

als

utili

tzan

t m

ater

ials

dif

eren

ts.

Con

eixe

men

t i v

alor

ació

del

pa

trim

oni a

rtís

tic

i cul

tura

l.

Con

eixe

men

t d’

un m

atei

x i d

els

altr

es. L

a id

enti

tat

i l’a

uton

omia

pe

rson

al.

La r

elac

ió a

mb

els

altr

es i

la

reso

luci

ó pa

cífi

ca d

e co

nflic

tes.

La p

resa

de

deci

sion

s. C

riter

is

i con

seqü

ènci

es.

La ig

ualt

at e

ntre

hom

es i

done

s.C

onso

lidac

ió d

el s

iste

ma

de

lect

oesc

riptu

ra.

Aud

ició

de

dife

rent

s ti

pus

de

text

os.

Lect

ura

i com

pren

sió

de d

ifer

ents

ti

pus

de t

exto

s.

Est

imac

ió i

real

itza

ció

de

mes

uram

ents

.

Sis

tem

es d

e co

orde

nade

s ca

rtes

iane

s.R

epre

sent

ació

ele

men

tal d

e l’e

spai

.

Hàb

its

de c

ura

i res

pect

e de

ls

ésse

rs v

ius.

Orie

ntac

ió e

n l’e

spai

.C

arto

graf

ia. P

làno

ls i

map

es.

El d

esen

volu

pam

ent

sost

enib

le.

Els

pro

blem

es d

e la

con

tam

inac

ió.

Uti

litat

d’a

lgun

s av

enço

s,

prod

ucte

s i m

ater

ials

per

a

la s

ocie

tat.

Prod

ucci

ó de

tex

tos

escr

its

pe

r co

mun

icar

con

eixe

men

ts,

expe

riènc

ies

i nec

essi

tats

.C

reac

ió d

e te

xtos

uti

litza

nt e

l lle

ngua

tge

verb

al i

no v

erba

l am

b in

tenc

ió c

omun

icat

iva.

Rev

isió

i m

illor

a de

l tex

t.A

plic

ació

de

les

norm

es

orto

gràf

ique

s i s

igne

s de

pu

ntua

ció.

C

al·li

graf

ia. O

rdre

i pr

esen

taci

ó.

MÚSICA

Inte

rpre

taci

ó en

gru

p,

mit

janç

ant

la v

eu

i ins

trum

ents

, de

com

posi

cion

s m

usic

als

senz

illes

.C

onst

rucc

ió d

’est

ruct

ures

sen

zille

s qu

e co

mpl

eixe

n un

a fu

nció

.

Cer

ca g

uiad

a d’

info

rmac

ió

a la

Xar

xa.

Dre

ts i

deur

es d

els

ciut

adan

s.E

ntit

ats

terr

itor

ials

i òr

gans

de

gove

rn.

Les

acti

vita

ts p

rodu

ctiv

es i

el

sect

or s

erve

is.

Edu

caci

ó vi

ària

. Con

duct

es

i hàb

its

viar

is c

orre

ctes

.

El t

emps

his

tòric

. Pas

sat

i p

rese

nt.

VIVIM JUNTS

CONCRECIÓ DELS CONTINGUTS

CO

NTI

NG

UTS

CO

MU

NS

ÀM

BIT

DE

CO

NEI

XEM

ENT

D

EL M

EDI.

SO

CIA

L

I CU

LTU

RA

L

ÀM

BIT

DE

CO

NEI

XEM

ENT

D

EL M

EDI.

NA

TUR

AL

ÀM

BIT

LIN

GÜ

ÍSTI

CÀ

MB

IT M

ATE

MÀ

TIC

ÀM

BIT

AR

TÍS

TIC

Aut

onom

ia p

erso

nal:

dese

nvol

upam

ent

de

com

port

amen

ts i

acti

tuds

ade

quad

es.

Cer

ca i

sele

cció

d’

info

rmac

ió u

tilit

zant

le

s TI

C.

Rea

litza

ció

de t

reba

lls

en e

quip

. Ú

s d’

estr

atèg

ies

per

pote

ncia

r la

coh

esió

de

l gru

p. Ú

s de

tèc

niqu

es

de t

reba

ll co

oper

atiu

. R

epar

tim

ent

del

treb

all i

adq

uisi

ció

de

com

prom

isos

. Ú

s co

rrec

te d

els

mat

eria

ls a

mb

què

es

tre

balla

. P

lani

fica

ció

del t

emps

am

b la

fin

alit

at

d’ac

onse

guir

un

obje

ctiu

. In

icia

tiva

em

pren

edor

a:

plan

ific

ació

i el

abor

ació

d’

un p

roje

cte.

Ref

lexi

ó so

bre

el q

ue

s’ha

apr

ès.

Val

orac

ió d

el t

reba

ll

prop

i i d

el t

reba

ll de

l’e

quip

. D

esen

volu

pam

ent

d’es

trat

ègie

s pe

r a

la

reso

luci

ó pa

cífi

ca d

e co

nflic

tes.

Des

envo

lupa

men

t

i ús

d’es

trat

ègie

s

de r

aona

men

t.

El m

unic

ipi i

l’aj

unta

men

t. L

es e

lecc

ions

mun

icip

als.

L’

alca

lde

i els

regi

dors

. E

ls t

reba

llado

rs i

els

serv

eis

mun

icip

als.

Tip

us d

e ca

rrer

s. E

lem

ents

i pa

rts

del c

arre

r. R

econ

eixe

men

t d’

edif

icis

pú

blic

s i d

e le

s ac

tivita

ts q

ue

s’hi

fan.

Tip

us d

’hab

itatg

es.

Les

par

ts d

’una

cas

a. E

lem

ents

nat

ural

s i h

uman

s de

l’en

torn

. O

rient

ació

en

l’esp

ai: e

l plà

nol.

La ll

egen

da.

Edu

caci

ó vi

ària

: el s

emàf

or

i el p

as d

e vi

anan

ts.

La

conv

ivèn

cia

amb

els

veïn

s. L

es n

orm

es d

e co

nviv

ènci

a:

com

port

amen

ts a

dequ

ats

i i

nade

quat

s. B

arris

ant

ics

i mod

erns

: se

mbl

ance

s i d

iferè

ncie

s. P

assa

t i p

rese

nt: c

anvi

s am

b

el p

as d

el t

emps

. Id

enti

fica

ció

de p

robl

emes

qu

e af

ecte

n el

s ci

utad

ans.

Pr

opos

ta d

e so

luci

ons.

Les

ass

ocia

cion

s de

veï

ns.

Res

pect

e i c

ura

dels

és

sers

viu

s. C

lass

ific

ació

de

resi

dus:

el

rec

icla

tge.

La

cura

de

l’ent

orn

i d

el m

edi f

ísic

.

Nar

raci

ó d’

expe

rièn

cies

pe

rson

als.

Sig

nifi

cat

de p

arau

les

i e

xpre

ssio

ns.

Esc

ript

ura

d’ad

rece

s. Ú

s i e

scri

ptur

a de

m

ajús

cule

s. E

labo

raci

ó i e

scri

ptur

a de

llis

tes.

Cre

ativ

itat

. Inv

enta

r no

ms

per

a llo

cs.

Des

crip

ció

de p

erso

nes.

Rea

litza

ció

d’en

trev

iste

s or

als.

Des

crip

ció

d’es

cene

s or

alm

ent

i per

esc

rit.

Ela

bora

ció

d’un

car

tell.

Com

para

ció

d’im

atge

s. R

edac

ció

d’un

tex

t br

eu

sobr

e al

gun

aspe

cte

hist

òric

. C

reat

ivit

at. E

scri

ure

la

llet

ra d

’una

can

çó.

Esc

ript

ura

de n

otíc

ies.

Rev

isió

i m

illor

a de

ls

text

os e

scrit

s.

L’o

rdre

num

èric

: no

mbr

es p

arel

ls

i sen

ars.

El r

ello

tge

anal

ògic

i e

l rel

lotg

e di

gita

l. R

epre

sent

ació

el

emen

tal d

e l’e

spai

: el

plà

nol.

Iden

tifi

caci

ó i

inte

rpre

taci

ó de

dad

es.

Ela

bora

ció

d’un

dib

uix

sobr

e la

bas

e d’

uns

elem

ents

don

ats.

Rec

onst

ruir

fig

ures

am

b el

emen

ts r

etal

lats

. R

epre

sent

ació

de

la

real

itat

a t

ravé

s de

l di

buix

. R

econ

eixe

men

t d’

elem

ents

en

una

imat

ge.

Con

stru

cció

d’u

na

maq

ueta

am

b pl

asti

lina.

Dib

uix

i tra

çat

d’it

iner

aris

. D

ram

atit

zaci

ó d’

una

esce

na.

Com

posi

ció

i in

terp

reta

ció

d’un

a ca

nçó.

Rep

rese

ntac

ió d

’una

es

cena

tea

tral

.

DE

CR

ET

119/

2015

, de

23 d

e ju

ny, d

’ord

enac

ió d

els

ense

nyam

ents

de

l’edu

caci

ó pr

imàr

ia

30


VIVIM JUNTS

CONCRECIÓ DELS CONTINGUTSC

ON

TIN

GU

TS C

OM

UN

SÀ

MB

IT D

E C

ON

EIX

EMEN

T

DEL

MED

I. S

OC

IAL

I C

ULT

UR

AL

ÀM

BIT

DE

CO

NEI

XEM

ENT

D

EL M

EDI.

NA

TUR

AL

ÀM

BIT

LIN

GÜ

ÍSTI

CÀ

MB

IT M

ATE

MÀ

TIC

ÀM

BIT

AR

TÍS

TIC

Aut

onom

ia p

erso

nal:

dese

nvol

upam

ent

de

com

port

amen

ts i

acti

tuds

ade

quad

es.

Cer

ca i

sele

cció

d’

info

rmac

ió u

tilit

zant

le

s TI

C.

Rea

litza

ció

de t

reba

lls

en e

quip

. Ú

s d’

estr

atèg

ies

per

pote

ncia

r la

coh

esió

de

l gru

p. Ú

s de

tèc

niqu

es

de t

reba

ll co

oper

atiu

. R

epar

tim

ent

del

treb

all i

adq

uisi

ció

de

com

prom

isos

. Ú

s co

rrec

te d

els

mat

eria

ls a

mb

què

es

tre

balla

. P

lani

fica

ció

del t

emps

am

b la

fin

alit

at

d’ac

onse

guir

un

obje

ctiu

. In

icia

tiva

em

pren

edor

a:

plan

ific

ació

i el

abor

ació

d’

un p

roje

cte.

Ref

lexi

ó so

bre

el q

ue

s’ha

apr

ès.

Val

orac

ió d

el t

reba

ll

prop

i i d

el t

reba

ll de

l’e

quip

. D

esen

volu

pam

ent

d’es

trat

ègie

s pe

r a

la

reso

luci

ó pa

cífi

ca d

e co

nflic

tes.

Des

envo

lupa

men

t

i ús

d’es

trat

ègie

s

de r

aona

men

t.

El m

unic

ipi i

l’aj

unta

men

t. L

es e

lecc

ions

mun

icip

als.

L’

alca

lde

i els

regi

dors

. E

ls t

reba

llado

rs i

els

serv

eis

mun

icip

als.

Tip

us d

e ca

rrer

s. E

lem

ents

i pa

rts

del c

arre

r. R

econ

eixe

men

t d’

edif

icis

pú

blic

s i d

e le

s ac

tivita

ts q

ue

s’hi

fan.

Tip

us d

’hab

itatg

es.

Les

par

ts d

’una

cas

a. E

lem

ents

nat

ural

s i h

uman

s de

l’en

torn

. O

rient

ació

en

l’esp

ai: e

l plà

nol.

La ll

egen

da.

Edu

caci

ó vi

ària

: el s

emàf

or

i el p

as d

e vi

anan

ts.

La

conv

ivèn

cia

amb

els

veïn

s. L

es n

orm

es d

e co

nviv

ènci

a:

com

port

amen

ts a

dequ

ats

i i

nade

quat

s. B

arris

ant

ics

i mod

erns

: se

mbl

ance

s i d

iferè

ncie

s. P

assa

t i p

rese

nt: c

anvi

s am

b

el p

as d

el t

emps

. Id

enti

fica

ció

de p

robl

emes

qu

e af

ecte

n el

s ci

utad

ans.

Pr

opos

ta d

e so

luci

ons.

Les

ass

ocia

cion

s de

veï

ns.

Res

pect

e i c

ura

dels

és

sers

viu

s. C

lass

ific

ació

de

resi

dus:

el

rec

icla

tge.

La

cura

de

l’ent

orn

i d

el m

edi f

ísic

.

Nar

raci

ó d’

expe

rièn

cies

pe

rson

als.

Sig

nifi

cat

de p

arau

les

i e

xpre

ssio

ns.

Esc

ript

ura

d’ad

rece

s. Ú

s i e

scri

ptur

a de

m

ajús

cule

s. E

labo

raci

ó i e

scri

ptur

a de

llis

tes.

Cre

ativ

itat

. Inv

enta

r no

ms

per

a llo

cs.

Des

crip

ció

de p

erso

nes.

Rea

litza

ció

d’en

trev

iste

s or

als.

Des

crip

ció

d’es

cene

s or

alm

ent

i per

esc

rit.

Ela

bora

ció

d’un

car

tell.

Com

para

ció

d’im

atge

s. R

edac

ció

d’un

tex

t br

eu

sobr

e al

gun

aspe

cte

hist

òric

. C

reat

ivit

at. E

scri

ure

la

llet

ra d

’una

can

çó.

Esc

ript

ura

de n

otíc

ies.

Rev

isió

i m

illor

a de

ls

text

os e

scrit

s.

L’o

rdre

num

èric

: no

mbr

es p

arel

ls

i sen

ars.

El r

ello

tge

anal

ògic

i e

l rel

lotg

e di

gita

l. R

epre

sent

ació

el

emen

tal d

e l’e

spai

: el

plà

nol.

Iden

tifi

caci

ó i

inte

rpre

taci

ó de

dad

es.

Ela

bora

ció

d’un

dib

uix

sobr

e la

bas

e d’

uns

elem

ents

don

ats.

Rec

onst

ruir

fig

ures

am

b el

emen

ts r

etal

lats

. R

epre

sent

ació

de

la

real

itat

a t

ravé

s de

l di

buix

. R

econ

eixe

men

t d’

elem

ents

en

una

imat

ge.

Con

stru

cció

d’u

na

maq

ueta

am

b pl

asti

lina.

Dib

uix

i tra

çat

d’it

iner

aris

. D

ram

atit

zaci

ó d’

una

esce

na.

Com

posi

ció

i in

terp

reta

ció

d’un

a ca

nçó.

Rep

rese

ntac

ió d

’una

es

cena

tea

tral

.

31


VIVIM JUNTS

Desenvolupament didàctic


PUNT DE PARTIDA

ESDEVENIMENT INICIAL

Hem rebut una carta de l’ajuntament

En entrar els alumnes a l’aula, hi haurà un sobre tancat a la taula del professor, de mida gran i amb una capçalera cridanera, que contindrà la carta de l’ajuntament que es reprodueix al dossier informatiu i al portal web del projecte.

Amb la finalitat d’encuriosir els nens, es pot llegir l’adreça del sobre i comentar: Aquesta carta va dirigida a la classe. Qui la deu haver escrit? Què deu voler de nosaltres?, perquè ells parlin lliurement. Després de llegir la carta, els alumnes la comentaran.

Es pot acabar amb aquestes preguntes: Què fem ara? Esteu disposats a acceptar el repte?

Per als alumnes de 2n BEscola Arbreda...

Altres maneres de començar:

Seria molt estimulant i enriquidor disposar de la col·laboració d’alguna persona

que acudís a l’aula en representació de l’ajuntament per lliurar la carta en mà

als alumnes. Podria interactuar-hi explicant-los que, arran d’una reunió que el mateix ajuntament

ha mantingut amb alguns veïns, s’ha decidit demanar-los suggeriments i ajuda per resoldre els problemes que hi ha al barri o a la localitat.

Seria una bona oportunitat, a més, perquè els nens i les nenes facin

preguntes relacionades amb l’ajuntament i les seves funcions.

La làmina de la pàgina 8 representa una reunió a l’ajuntament de la localitat de Vilamar, en la qual els veïns traslladen a l’alcaldessa i els regidors els problemes que els preocupen i als quals cal buscar una solució.

Els alumnes han de reconèixer quins personatges participen en la reunió i imaginar què deu dir cadascun. Una altra opció és realitzar una dramatització breu d’aquesta reunió.

Un cop que els alumnes hagin escrit la carta de resposta a l’alcalde o l’alcaldessa de la localitat, és important que la corregeixin amb l’ajuda d’algun adult. En el sobre de materials es proporciona un suport per passar en net la carta i arxivar-la al dossier d’aprenentatge. Malgrat que es planteja un treball per parelles, cada alumne n’escriurà la seva còpia final.

el barri et necessita!SOS,

PÀGINES 8-16

42


PÀGINES 8-16

NOTES

CONEIXEMENTS PREVIS

Què sabem sobre el barri?

Els alumnes han d’identificar raonadament el tipus de localitat on viuen: poble o ciutat. És important que s’obri un debat en què posin de manifest els coneixements previs que tinguin sobre la localitat.

Comprovarem també què saben sobre el barri on viuen: com són els carrers, quins tipus d’edificis i serveis hi ha, quines activitats s’hi poden fer…

Com a conclusió, els alumnes posaran en joc la seva competència lingüística per emplenar una fitxa sobre el barri (sobre de materials). Abans de realitzar el treball escrit, pot ser oportú compartir oralment amb els companys les preferències personals amb la finalitat de facilitar l’activitat escrita a aquells alumnes que puguin tenir dificultats per dur-la a terme.

Hi ha la possibilitat que els alumnes no sàpiguen el significat dels termes alcalde o alcaldessa, motiu pel qual seria convenient aclarir-los abans de la lectura de la carta.

PREVISIÓ DE DIFICULTATS

Aprendre a aprendreA la secció Què ens cal saber-ne?

(pàg. 15) es plantegen els objectius principals del projecte.

A partir d’aquests objectius es pot construir un mapa conceptual senzill en el qual s’organitzin els continguts

que s’han de treballar i s’integrin també aquells aspectes que els

alumnes hagin proposat (Quines altres coses en volem saber?).

43


TIPUS DE CARRERS

carrer per a vianants plaça

avinguda carreró

PARTS DEL CARRER

vorera calçada

vorada carril bici

ELEMENTS DEL CARRER

pas de vianants semàfor fanal senyal de trànsit banc quiosc

paperera contenidor d’escombraries

habitatges comerç

TASCA D’INVESTIGACIÓ

ELS CARRERS DEL BARRI

PARAULES CLAU

PÀGINES 21-24

Tipus de carrers Galeria d’imatges (secció 2).

Elements i parts del carrer Làmina interactiva (secció 2).

Nom i números del carrer Làmina interactiva (secció 2).

RECURSOS DE L’ESPAI WEB PER A LA TASCA

Metes de comprensió

Quins tipus de carrers hi ha?

Quins són els elements i les parts d’un carrer?

Com es numeren els edificis d’un carrer?

Seqüència d’investigació

La primera investigació que es planteja persegueix que els alumnes identifiquin diferents tipus de carrers amb la finalitat que siguin capaços d’anomenar-los i de reconèixer-ne les característiques. També es treballaran les diferències i les similituds entre els espais que hi ha en un barri o localitat. Pot ser interessant establir comparacions amb els carrers i les places del barri propi.

Per treballar sobre els elements i les parts del carrer (pàg. 22), es disposa d’un recurs web i de la làmina Què hi ha al carrer?, inclosa al sobre de materials, que pot resultar de gran utilitat a l’hora d’identificar-ne els diferents elements. Encara que es planteja un treball per parelles, pot ser interessant complementar-lo amb una posada en comú entre les parelles de cada equip.

En el cas que el centre estigui en una localitat petita i que els alumnes no hagin vist mai un carril bici (pàg. 23), se’n pot explicar la funció: es tracta d’una part del carrer reservada específicament per als ciclistes, amb la finalitat que puguin circular amb seguretat.

46


VIVIM JUNTS

Avaluació


En els materials de la sèrie , l’avaluació es concep d’una manera integral i es desenvolupa durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per dur a terme l’avaluació, es proposen eines i instruments molt diversos.

L’avaluació en el projecte

Predictiva

Retroactiva Interactiva Proactiva

Formativa Sumativa

AVALUACIÓ

A L’INICI DEL PROJECTE

DURANT EL PROJECTE

EN ACABAR EL PROJECTE

AL QUADERN DE TREBALL DE L’ALUMNE

Activitats per a la valoració de coneixements previs

Rúbriques en acabar cada tasca

Dossier d’aprenentatge personal

Autoavaluació final orientada als continguts

Qüestionari de valoració sobre el treball individual

Rúbrica de valoració del treball en equip

AL MATERIAL DEL PROFESSORAT

Rúbrica per avaluar els treballs del dossier d’aprenentatge realitzats per l’alumnat

Rúbrica de valoració del treball final

Rúbrica per valorar l’aprenentatge cooperatiu dut a terme pels equips

Rúbrica general del projecte

68


RÚ

BR

ICA

G

ENER

AL

AC

OM

PLIM

ENT

BA

IXA

CO

MPL

IMEN

T M

ITJÀ

AC

OM

PLIM

ENT

ALT

AC

OM

PLIM

ENT

EXC

EL·L

ENT

PER

CEN

TATG

E

DE

VALO

RA

CIÓ

12

34

DE

MO

STR

A IN

TER

ÈS

PE

R L

’APR

EN

EN

TATG

E

Es

mos

tra

poc

mot

ivat

en

la

real

itza

ció

de le

s ta

sque

s de

l pr

ojec

te. M

ostr

a di

ficu

ltat

s pe

r ex

plic

ar q

uè a

prèn

.

Mos

tra

inte

rès

i man

té

l’ate

nció

, per

ò no

dur

ant

tote

s le

s ac

tivi

tats

. És

capa

ç de

ve

rbal

itza

r al

guns

del

s ap

rene

ntat

ges

real

itza

ts.

Mos

tra

inte

rès

i man

té

l’ate

nció

dur

ant

la r

ealit

zaci

ó de

les

acti

vita

ts. É

s ca

paç

de

ver

balit

zar

mol

ts d

els

apre

nent

atge

s re

alit

zats

.

Mos

tra

mol

t in

terè

s i

mot

ivac

ió p

er t

otes

les

acti

vita

ts p

ropo

sade

s. E

s pl

ante

ja b

ones

pre

gunt

es,

apor

ta id

ees

i pun

ts d

e vi

sta.

MO

STR

A IN

TER

ÈS

PE

R

LES

APO

RTA

CIO

NS

D

ELS

CO

MPA

NYS

No

s’in

tegr

a ad

equa

dam

ent

en l’

equi

p de

tre

ball.

Sol

m

ostr

ar-s

e in

divi

dual

ista

.

Mos

tra

inte

rès

per

algu

nes

apor

taci

ons

dels

com

pany

s,

però

no

de f

orm

a co

nsta

nt.

Li c

osta

esc

olta

r el

s al

tres

.

Mos

tra

inte

rès

i esc

olta

de

man

era

habi

tual

les

apor

taci

ons

dels

com

pany

s,

enca

ra q

ue n

o se

mpr

e re

cull

o si

ntet

itza

les

idee

s de

ls a

ltre

s.

Mos

tra

inte

rès

i esc

olta

de

man

era

acti

va le

s pr

opos

tes

dels

com

pany

s. E

n re

cull

les

idee

s m

és r

elle

vant

s i l

es

sint

etit

za.

PRO

POS

A ID

EE

S P

ER

IN

ICIA

TIVA

PR

ÒPI

A

No

dem

ostr

a in

icia

tiva

ni

prop

osa

idee

s o

bé s

olam

ent

ho f

a qu

an s

e li

dem

ana

expr

essa

men

t.

De

vega

des

mos

tra

inic

iati

va

i pro

posa

alg

unes

idee

s,

sobr

etot

qua

n el

gru

p l’h

i re

quer

eix.

Mos

tra

inic

iati

va p

erso

nal

i pro

posa

idee

s so

vint

.

Mos

tra

mol

ta in

icia

tiva

, fen

t pr

opos

tes

sem

pre

que

és

opor

tú.

RE

SO

L LE

S A

CTI

VIT

ATS

PR

OPO

SA

DE

S

Mos

tra

difi

cult

ats

per

reso

ldre

m

olte

s de

les

acti

vita

ts

prop

osad

es e

n le

s ta

sque

s de

l pr

ojec

te.

No

sem

pre

és c

apaç

de

reso

ldre

les

acti

vita

ts

prop

osad

es e

n le

s ta

sque

s.

Les

resp

oste

s no

són

sem

pre

adeq

uade

s.

Res

ol d

e fo

rma

habi

tual

la

gran

maj

oria

de

les

acti

vita

ts

prop

osad

es. L

es r

espo

stes

són

ad

equa

des.

Res

ol t

otes

les

acti

vita

ts

prop

osad

es e

n le

s ta

sque

s

del p

roje

cte.

Les

res

post

es

pres

ente

n pr

ofun

dita

t, d

etal

ls

i exe

mpl

es.

S’A

UTO

AVA

LUA

ELS

A

PRE

NE

NTA

TGE

S

No

enté

n el

mec

anis

me

d’au

toav

alua

ció

que

es

prop

osa

al ll

arg

del p

roje

cte.

Com

prèn

el m

ecan

ism

e d’

auto

aval

uaci

ó qu

e es

pr

opos

a en

el p

roje

cte,

en

cara

que

en

fa u

na a

nàlis

i su

perf

icia

l.

Ent

én e

l mec

anis

me

d’au

toav

alua

ció

que

es

prop

osa

en e

l pro

ject

e. F

a al

gune

s re

flex

ions

enc

erta

des

sobr

e el

seu

apr

enen

tatg

e.

Ent

én e

l mec

anis

me

d’au

toav

alua

ció

que

es

prop

osa

en e

l pro

ject

e.

Sem

pre

es m

ostr

a re

flex

iu

i crít

ic e

n re

laci

ó am

b el

seu

ap

rene

ntat

ge.

DE

MO

STR

A

HAV

ER

AD

QU

IRIT

C

ON

EIX

EM

EN

TS N

OU

S

Un

cop

acab

at e

l pro

ject

e,

li qu

eden

llac

unes

de

cone

ixem

ents

impo

rtan

ts.

Un

cop

acab

at e

l pro

ject

e,

mos

tra

uns

cone

ixem

ents

bà

sics

sob

re e

ls c

onti

ngut

s qu

e s’

han

treb

alla

t.

Un

cop

acab

at e

l pro

ject

e,

dem

ostr

a un

dom

ini s

ufic

ient

de

tot

s el

s co

ntin

guts

tr

ebal

lats

.

Un

cop

acab

at e

l pro

ject

e,

dem

ostr

a un

bon

dom

ini d

els

cont

ingu

ts t

reba

llats

i és

ca

paç

d’ap

licar

-los.

RÚ

BR

ICA

D

EL D

OS

SIE

R

D’A

PREN

ENTA

TGE

AC

OM

PLIM

ENT

BA

IXA

CO

MPL

IMEN

T M

ITJÀ

AC

OM

PLIM

ENT

ALT

AC

OM

PLIM

ENT

EXC

EL·L

ENT

PER

CEN

TATG

E

DE

VALO

RA

CIÓ

12

34

TÉ C

UR

A D

E L

A

PRE

SE

NTA

CIÓ

DE

LS T

RE

BA

LLS

Els

tre

balls

incl

osos

en

el

doss

ier

d’ap

rene

ntat

ge

pres

ente

n de

sper

fect

es (e

stan

tr

enca

ts, a

rrug

ats…

). N

o s’

obse

rva

nete

dat

en la

pr

esen

taci

ó. M

olte

s ac

tivi

tats

es

tan

inco

mpl

etes

.

Els

tre

balls

no

pres

ente

n de

sper

fect

es n

i est

an g

uixa

ts,

però

no

s’ha

tin

gut

cura

de

la

pre

sent

ació

. Alg

unes

ac

tivi

tats

est

an in

com

plet

es.

La g

ran

maj

oria

del

s tr

ebal

ls

s’ha

n fe

t ad

equa

dam

ent,

am

b ne

teda

t i t

enin

t cu

ra d

e la

pr

esen

taci

ó.

Tots

els

tre

balls

s’h

an f

et

adeq

uada

men

t i s

’hi o

bser

va

mol

ta c

ura

en la

pre

sent

ació

.

OR

GA

NIT

ZA

AD

EQ

UA

DA

ME

NT

ELS

TR

EB

ALL

S D

E

LA C

AR

PETA

Els

tre

balls

incl

osos

a la

ca

rpet

a es

tan

deso

rden

ats

i m

anqu

en d

e da

ta i/

o de

nom

.

Els

tre

balls

incl

osos

a

la c

arpe

ta t

enen

una

or

gani

tzac

ió m

illor

able

i so

lam

ent

algu

ns e

stan

dat

ats.

Els

tre

balls

incl

osos

a la

ca

rpet

a es

tan

orga

nitz

ats

en

fun

ció

de la

dat

a de

re

alit

zaci

ó, e

ncar

a qu

e aq

uest

a no

sem

pre

hi e

stà

regi

stra

da.

Ha

iden

tifi

cat

tots

els

tre

balls

, hi

ha

regi

stra

t la

dat

a i e

ls h

a or

gani

tzat

ade

quad

amen

t.

FA L

ES

AC

TIV

ITAT

S

DE

L D

OS

SIE

R

D’A

PRE

NE

NTA

TGE

C

OR

RE

CTA

ME

NT

Alg

unes

de

les

acti

vita

ts n

o s’

han

dut

a te

rme,

une

s al

tres

es

tan

inco

mpl

etes

o m

al

reso

ltes

i no

s’h

an t

ingu

t en

co

mpt

e le

s pr

opos

tes

de

l’equ

ip o

del

pro

fess

orat

.

Div

erse

s ac

tivi

tats

s’h

an

com

plet

at m

alam

ent.

S’h

an

ting

ut e

n co

mpt

e al

gune

s de

le

s pr

opos

tes

de l’

equi

p o

del

prof

esso

rat.

La m

ajor

ia d

e le

s

acti

vita

ts s

’han

com

plet

at

corr

ecta

men

t. S

’han

tin

gut

en

com

pte

les

prop

oste

s de

l’e

quip

i de

l pro

fess

orat

.

Tote

s le

s ac

tivi

tats

s’h

an

com

plet

at c

orre

ctam

ent.

S

’han

tin

gut

en c

ompt

e le

s pr

opos

tes

de l’

equi

p

i del

pro

fess

orat

.

APL

ICA

EN

ELS

TR

EB

ALL

S D

EL

DO

SS

IER

D

’APR

EN

EN

TATG

E E

LS

APR

EN

EN

TATG

ES

R

EA

LITZ

ATS

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e no

po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

dels

con

ting

uts

treb

alla

ts e

n le

s ta

sque

s de

l pro

ject

e.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

d’al

guns

del

s co

ntin

guts

tr

ebal

lats

en

les

tasq

ues

de

l pro

ject

e.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

de la

gra

n m

ajor

ia d

els

cont

ingu

ts t

reba

llats

en

les

tasq

ues

del p

roje

cte.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

prof

unda

i si

gnif

icat

iva

de t

ots

els

cont

ingu

ts t

reba

llats

en

les

tasq

ues

del p

roje

cte.

FA U

NA

RE

FLE

XIÓ

S

OB

RE

EL

PRO

PI

APR

EN

EN

TATG

E

No

és c

apaç

de

valo

rar

adeq

uada

men

t el

tre

ball

real

itza

t. N

o id

enti

fica

les

difi

cult

ats

amb

les

qual

s

s’ha

tro

bat.

Rea

litza

alg

una

valo

raci

ó so

bre

el s

eu a

pren

enta

tge

i e

l tre

ball

real

itza

t, p

erò

és

sup

erfi

cial

o p

oc

argu

men

tada

. Rec

onei

x so

lam

ent

algu

nes

de le

s se

ves

difi

cult

ats.

Valo

ra e

l seu

pro

grés

en

l’apr

enen

tatg

e a

part

ir de

ls

treb

alls

rea

litza

ts. É

s co

nsci

ent

de le

s se

ves

difi

cult

ats.

Fa u

na r

efle

xió

adeq

uada

so

bre

el s

eu p

rocé

s d’

apre

nent

atge

, dem

ostr

ant

que

és c

onsc

ient

del

s se

us

asso

limen

ts i

difi

cult

ats.

M

anif

esta

inte

rès

per

mill

orar

.

VIVIM JUNTS

RÚBRICA DEL PROJECTEVIVIM JUNTS

RÚBRICA DEL DOSSIER D’APRENENTATGE

69


RÚ

BR

ICA

D

EL D

OS

SIE

R

D’A

PREN

ENTA

TGE

AC

OM

PLIM

ENT

BA

IXA

CO

MPL

IMEN

T M

ITJÀ

AC

OM

PLIM

ENT

ALT

AC

OM

PLIM

ENT

EXC

EL·L

ENT

PER

CEN

TATG

E

DE

VALO

RA

CIÓ

12

34

TÉ C

UR

A D

E L

A

PRE

SE

NTA

CIÓ

DE

LS T

RE

BA

LLS

Els

tre

balls

incl

osos

en

el

doss

ier

d’ap

rene

ntat

ge

pres

ente

n de

sper

fect

es (e

stan

tr

enca

ts, a

rrug

ats…

). N

o s’

obse

rva

nete

dat

en la

pr

esen

taci

ó. M

olte

s ac

tivi

tats

es

tan

inco

mpl

etes

.

Els

tre

balls

no

pres

ente

n de

sper

fect

es n

i est

an g

uixa

ts,

però

no

s’ha

tin

gut

cura

de

la

pre

sent

ació

. Alg

unes

ac

tivi

tats

est

an in

com

plet

es.

La g

ran

maj

oria

del

s tr

ebal

ls

s’ha

n fe

t ad

equa

dam

ent,

am

b ne

teda

t i t

enin

t cu

ra d

e la

pr

esen

taci

ó.

Tots

els

tre

balls

s’h

an f

et

adeq

uada

men

t i s

’hi o

bser

va

mol

ta c

ura

en la

pre

sent

ació

.

OR

GA

NIT

ZA

AD

EQ

UA

DA

ME

NT

ELS

TR

EB

ALL

S D

E

LA C

AR

PETA

Els

tre

balls

incl

osos

a la

ca

rpet

a es

tan

deso

rden

ats

i m

anqu

en d

e da

ta i/

o de

nom

.

Els

tre

balls

incl

osos

a

la c

arpe

ta t

enen

una

or

gani

tzac

ió m

illor

able

i so

lam

ent

algu

ns e

stan

dat

ats.

Els

tre

balls

incl

osos

a la

ca

rpet

a es

tan

orga

nitz

ats

en

fun

ció

de la

dat

a de

re

alit

zaci

ó, e

ncar

a qu

e aq

uest

a no

sem

pre

hi e

stà

regi

stra

da.

Ha

iden

tifi

cat

tots

els

tre

balls

, hi

ha

regi

stra

t la

dat

a i e

ls h

a or

gani

tzat

ade

quad

amen

t.

FA L

ES

AC

TIV

ITAT

S

DE

L D

OS

SIE

R

D’A

PRE

NE

NTA

TGE

C

OR

RE

CTA

ME

NT

Alg

unes

de

les

acti

vita

ts n

o s’

han

dut

a te

rme,

une

s al

tres

es

tan

inco

mpl

etes

o m

al

reso

ltes

i no

s’h

an t

ingu

t en

co

mpt

e le

s pr

opos

tes

de

l’equ

ip o

del

pro

fess

orat

.

Div

erse

s ac

tivi

tats

s’h

an

com

plet

at m

alam

ent.

S’h

an

ting

ut e

n co

mpt

e al

gune

s de

le

s pr

opos

tes

de l’

equi

p o

del

prof

esso

rat.

La m

ajor

ia d

e le

s

acti

vita

ts s

’han

com

plet

at

corr

ecta

men

t. S

’han

tin

gut

en

com

pte

les

prop

oste

s de

l’e

quip

i de

l pro

fess

orat

.

Tote

s le

s ac

tivi

tats

s’h

an

com

plet

at c

orre

ctam

ent.

S

’han

tin

gut

en c

ompt

e le

s pr

opos

tes

de l’

equi

p

i del

pro

fess

orat

.

APL

ICA

EN

ELS

TR

EB

ALL

S D

EL

DO

SS

IER

D

’APR

EN

EN

TATG

E E

LS

APR

EN

EN

TATG

ES

R

EA

LITZ

ATS

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e no

po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

dels

con

ting

uts

treb

alla

ts e

n le

s ta

sque

s de

l pro

ject

e.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

d’al

guns

del

s co

ntin

guts

tr

ebal

lats

en

les

tasq

ues

de

l pro

ject

e.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

de la

gra

n m

ajor

ia d

els

cont

ingu

ts t

reba

llats

en

les

tasq

ues

del p

roje

cte.

El d

ossi

er d

’apr

enen

tatg

e po

sa d

e m

anif

est

l’ass

imila

ció

prof

unda

i si

gnif

icat

iva

de t

ots

els

cont

ingu

ts t

reba

llats

en

les

tasq

ues

del p

roje

cte.

FA U

NA

RE

FLE

XIÓ

S

OB

RE

EL

PRO

PI

APR

EN

EN

TATG

E

No

és c

apaç

de

valo

rar

adeq

uada

men

t el

tre

ball

real

itza

t. N

o id

enti

fica

les

difi

cult

ats

amb

les

qual

s

s’ha

tro

bat.

Rea

litza

alg

una

valo

raci

ó so

bre

el s

eu a

pren

enta

tge

i e

l tre

ball

real

itza

t, p

erò

és

sup

erfi

cial

o p

oc

argu

men

tada

. Rec

onei

x so

lam

ent

algu

nes

de le

s se

ves

difi

cult

ats.

Valo

ra e

l seu

pro

grés

en

l’apr

enen

tatg

e a

part

ir de

ls

treb

alls

rea

litza

ts. É

s co

nsci

ent

de le

s se

ves

difi

cult

ats.

Fa u

na r

efle

xió

adeq

uada

so

bre

el s

eu p

rocé

s d’

apre

nent

atge

, dem

ostr

ant

que

és c

onsc

ient

del

s se

us

asso

limen

ts i

difi

cult

ats.

M

anif

esta

inte

rès

per

mill

orar

.

VIVIM JUNTS

RÚBRICA DEL DOSSIER D’APRENENTATGE

70


VIVIM JUNTS

Dossier informatiu


Per als alumnes de primària 5 de març

Benvolguts nens i nenes:

Soc l’alcaldessa de la vostra localitat i vull demanar-vos que col·laboreu

amb l’ajuntament.

En els últims temps s’han produït alguns problemes al barri: hi ha bos-

ses d’escombraries fora dels contenidors, el parc està descurat, algunes

persones no recullen els excrements dels seus gossos, no s’usen les pa-

pereres, el fum i el soroll del trànsit molesta els veïns…

Us demanem ajuda per intentar solucionar aquests problemes i aconse-

guir que el barri sigui un lloc més agradable per a tots els veïns.

Esperem les vostres idees!

Fins aviat

Signat: L’alcaldessa

AJUNTAMENT

© 2017 G

rup Promotor / S


. L.


NIVELL I Vivim junts

Documents

Transcript of NIVELL I Vivim junts