núm. 198 gener-febrer 2010

Per afrontar la crisi...

• Protegir als aturats• Reactivar l’economia• Canviar el model productiu

... amb la mobilització, la negociació i la solidaritat

Nou model productiu, nou model de desenvolupamentEditorial Pàg. 2

L’abecedari de Guadalupe Pulido, directora de l’Oficina per a la No-Discriminació Pàg. 4

Campanya d’emergència pel terratrèmol d’Haití Pàg. 5

8 de Març de 2010 al Barcelonès Programa d’activitats a Barcelona, Badalona i l’Hospitalet Pàg. 11

l’onas i n d i c a l

2

Fa dos anys que la crisi colpeja especialment els treballadors i treballadores i els sectors més

vulnerables de la societat; una crisi que no hem generat, i que ha estat fruit de les polítiques liberals desple-gades, amb una escassa redistribució de la riquesa en els anys de bonança econòmica i amb la intenció patro-nal i de la dreta política de seguir aplicant les mateixes receptes, per retallar-nos drets i salari, debilitar les organitzacions sindicals i hege-monitzar una sortida de la crisis que els permeti recuperar les taxes de benefici.

Des del sindicat anem reclamant i ens mobilitzem al voltant de tres tipus de propostes: protegir les per-sones colpejades per la crisi, desen-volupar polítiques que afavoreixin la reactivació de l’economia i exigir un canvi de model productiu.

I és sobre aquest darrer punt on sembla que hi ha un gran consens. És imprescindible obrir el debat so-cial, econòmic i polític, perquè cor-rem el perill que, un cop passin els efectes més devastadors de la crisi i comenci la recuperació econòmica i els beneficis empresarials, s’oblidin les bones intencions. No pot ser que es torni a posar tot l’entusiasme en

el guany fàcil i immediat, sense im-portar els costos socials, econòmics i mediambientals, que s’intentaran, com sempre, externalitzar cap a ter-cers. Hem de ser conscients que un canvi de model ni s’improvisa ni es construeix d’un dia per l’altre, ni es decreta per llei.

Avançar cap a un nou model productiu vol dir apostar per la in-dústria, tornar a valoritzar el seu paper i el de la producció real, i tendir a considerar el cercle com-plet del procés productiu, des de la idea i el disseny, amb la producció i la millora dels processos de qua-litat, fins a la comercialització i els serveis lligats al conjunt del procés productiu.

Hem de pensar en els sectors de futur, pensar en les necessitats de les persones, en la innovació dels productes i els processos a partir d’allò que ja sabem fer per millorar-los. La competència ha d’estar en la qualitat del producte i el procés de producció, elevant la inversió, la investigació i la capacitat tècnica i científica de les empreses, i en un dimensionament d’aquestes que faciliti la gestió en els processos de formació dels treballadors i treba-lladores com dels mateixos empre-saris, en la transferència tecnològica

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Raquel de Haro, Carmen Gómez, Núria Lozano, Damià Oliveres i Laura Rafart Directora: Núria Lozano Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora, Santboi.tv i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

barcelonès

universitat-empresa i en la interna-cionalització econòmica, en el marc d’una economia diversificada, que no estigmatitzi cap sector, però sí les pràctiques especulatives.

És fonamental impulsar un po-tent sector públic, que desenvolupi i garanteixi els drets de la ciutada-nia, que millori els serveis que afa-voreixen la cohesió social, i avançar en les polítiques d’igualtat i motor econòmic i de creació d’ocupació, especialment en sectors com l’ense-nyament i el desenvolupament de les polítiques socials. És necessari també un canvi en el paper de la banca i el crèdit, que han de complir una fun-ció social.

Un canvi d’aquesta dimensió ne-cessita també un canvi en les rela-cions de producció, tant pel que fa al tipus d’ocupació generada i la seva qualitat, com per la participació dels treballadors i les seves organit-zacions en l’empresa. Cal fer-la més permeable a la democràcia, i desen-volupant la intervenció en l’organit-zació del treball i de codecisió en l’empresa respecte a les jornades i els horaris de treball, i les polítiques que assegurin la igualtat dins l’empresa, en condicions, formació, promoció i salaris. Els valors que han de presidir aquest canvi han d’estar orientats envers una major justícia social i re-distributiva de la riquesa.

Si a tot això hi afegim els elements d’entorn, per facilitar la mobilitat de mercaderies i persones, l’accessi-bilitat a les xarxes de comunicació i subministrament energètic i tecnolò-gic des d’una perspectiva mediambi-ental, les polítiques educatives i de formació, que han de buscar l’excel·-lència especialment en la lluita con-tra el fracàs escolar i social, i unes polítiques fiscals més progressives i més progressistes, que contribueixin a la distribució de la riquesa, resul-ta obvi que, quan parlem de canvi de model productiu, no tots parlem del mateix: nosaltres ens referim a la necessitat d’un nou model de desen-volupament social i econòmic.

Àngel Crespo

Nou model productiu, nou model de desenvolupament

l’onas i n d i c a l

3

arcelona barcelonès

El 21 de desembre de 2009 es va presentar un informe que porta com a títol «Radiografia de la indústria a la ciutat de Barcelona», realit-zat per l’Àrea Tècnica de CCOO del Barcelonès i subvencionat pel pro-grama Projectes Innovadors del Fons Social Europeu i amb el patrocini del Servei Català d’Ocupació.

L’informe situa en primer lloc la realitat socioeconòmica actual de la nostra ciutat amb les dades de pobla-ció ocupada, activa i aturada, els tipus i nombre de contractes i l’afiliació dels treballadors a la Seguretat Social per sectors d’activitat econòmica, així com les empreses en funció de la seva activitat econòmica (CNAE).

Es fa un repàs de la història del desenvolupament de la indústria a la nostra ciutat al llarg del seu procés inicial, a finals del segle xviii, i fins a la actualitat, amb l’anàlisi detallada de la distribució de la superfície del sòl segons qualificacions urbanísti-ques als últims anys.

L’estudi també analitza la falta d’una política industrial del Govern central i de l’autonòmic, que ens ha portat a una situació d’abandona-ment del sector industrial per part de les administracions públiques. És el Pacte industrial de la regió metropo-litana de Barcelona el que comença a reflexionar i fa una diagnosi per impulsar polítiques industrials, amb la idea bàsica que la indústria s’ha de mantenir perquè és el motor fo-namental del desenvolupament de l’economia. En aquesta diagnosi es fan propostes i es manifesten clares mancances, com:

• la falta de sòl industrial i l’especu-lació a la qual està sotmès,

• els problemes de la mobilitat, tant de persones com de mercaderies,

• els dèficits en formació professio-nal per la falta d’orientació i per un model econòmic basat en els ser-veis, la construcció i la mà d’obra barata, precària i sense qualificar,

• la falta d’innovació, investigació i desenvolupament de les empreses i del sector públic.

L’estudi, finalment, exposa di-ferents propostes en defensa de

Proposta per al futur de la indústria a Barcelona

la indústria a la ciutat i aprofitant el context actual de crisi, que està provocant un cert interès de les administracions locals envers la indústria, que fins ara no havien valorat prou. Així doncs, CCOO del Barcelonès creiem que és important desenvolupar aquest seguit d’apor-tacions:

• Disposar d’un mapa industrial com-plet i actualitzat del nostre territo-ri per conèixer el teixit industrial existent, el tipus d’indústria, les seves plantilles i les expectatives de futur.

• Aprofundir en un model de ciutat compacta, que prioritzi l’activitat industrial compatible amb la resta d’usos.

• Potenciar polítiques industrials lo-cals, que responguin a les necessi-tats de Barcelona.

El context actual de

crisi està provocant

un cert interès de les

administracions

locals envers la

indústria.

• Definir propostes de manteniment i millora dels polígons industrials que existeixen a la ciutat, especial-ment el de la Zona Franca i el del Bon Pastor.

• Actuar urbanísticament, facilitant espais per a la indústria, mantenint el sòl industrial que existeix i recu-perant espais industrials.

• Potenciar el vincle entre recerca i les noves tecnologies, per al de-senvolupament de les activitats productives.

En síntesi es tracta d’apostar deci-didament perquè la indústria del ter-ritori desenvolupi les activitats que ja s’han anat realitzant tradicional-ment, i per a les quals comptem amb els coneixements i les pràctiques idò-nies, optimitzades al llarg de la his-tòria (fer el que sabem fer bé), sense excloure l’obertura a sectors de futur o a noves activitats industrials.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Evolució de la població activa del sector industrial

a Barcelona 2006-2009

Tercer trimestre

2009

Tercer trimestre

2008

Tercer trimestre

2007

Tercer trimestre

2006

118.0

00

113.6

00

101.3

00

88.60

0

l’onas i n d i c a l

4

ntrevista

Assetjament Ataca la moral i persegueix la destrucció de la persona. Les víctimes solen destacar sempre en alguna cosa.

Barcelona La meva ciutat, en crisi i amb moltes persones patint exclusió, però no la canvio per cap altra.

Cultura Molta riquesa i diversitat. La cultura, però, no ho justifica tot: la llei hi està per sobre.

Drets (humans) Queda molt per fer. Les dones, els nens i la gent gran continuen sent els més vulnerats, per moltes lleis que es facin.

Empadronament És un dret de totes les persones que viuen a Catalunya (amb independència de la seva nacionalitat). Aquest dret comporta el dret a la salut i l’accés a l’educació.

Formació Tothom té dret a desenvolupar-se com a persona i la formació garanteix aquest dret.

Guerra Negoci d’alguns pocs amb el patiment de molts.

Homofòbia L’altra cara de la moneda del sexisme.

Igualtat Objectiu a aconseguir.

Justícia Valor superior que implica no mirar cap a l’altre costat.

Guadalupe Pulido Bermejo va néixer el 20 de maig de 1955 a Cañaveral (Cáceres). És treballadora de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1981. La seva formació com a psicòloga i la seva trajectòria professional, primer a Serveis Socials en diferents barris de la ciutat i actualment com a directora de l’Oficina per a la No-Discriminació, han fet que per compromís personal sempre estigui en contacte i relació amb els ciutadans, i treballant en la defensa dels drets de les persones, per la igualtat i la no-discriminació. Està afiliada a CCOO des de fa més de 30 anys.

Llibertat Tenim la que guanyem, i no es pot contraposar a seguretat perquè la perdrem.

Masclisme Una xacra que amb educació i reflexió podrem superar.

Neoliberalisme Ideologia que sustenta aquests models gerencials que s’estan carregant els serveis públics.

OND (Oficina per a la No-Discriminació) Servei municipal per a la defensa dels drets de les persones que consideren que han patit discriminació, tracte desigual o qualsevol tipus de vulneració de drets. Intervenim quan els fets es produeixen en l’àmbit de l’empresa, entre particulars o en l’Administració.

Públic (servei) Raó de ser de moltes coses, garantia d’igualtat i equitat.

Religió Solament en l’àmbit privat. El nostre Estat ha de garantir la laïcitat.

Solidaritat Valor humà a difondre.

Tolerància La comprensió dels altres. Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre.

Unió Europea La nostra companya i el nostre futur.

Violència Té a veure amb el poder i la submissió. És una conducta a modificar.

Web-Internet Eines que hem de conèixer i ens poden ajudar, però que també s’han de controlar perquè poden fer molt mal.

Xenofòbia Conducta il·legal i penalment castigada. És l’odi al diferent, al de fora, al pobre, a l’immigrant.

Zapatero Decepció. No ha fet res contra l’especulació immobiliària, ni amb el compromís amb el medi ambient..., ni..., ni... Això a nivell general, però si em fixo en Catalunya, el seu compromís amb l’Estatut i amb el nostre país m’han acabat de fer independentista.

L. R.

barcelonès

L’ ari de ciutadana de Barcelona

l’onas i n d i c a l

5

ultura barcelonès

Un nou espai de lleure, esport i cultura

CCOO del Barcelonès vol donar un nou impuls a les activitats de lleure, esport i cultura mitjançant la creació del nou espai associatiu COCOpolis, adreçat als afiliats i afiliades del Barcelonès in-teressats en l’excursionisme, l’esport no competitiu i la cultura.

Anualment es farà una proposta de calendari d’activitats per tal que s’hi inscriguin tots els interessats.

L’àmbit d’escacs es reuneix tots el dijous de 18.30 a 20 h a la sala de re-unions de CCOO del Barcelonès – 3a planta, Via Laietana 16, Barce lona.

Properes activitats:

• Dissabte 20 de març al matí, itine-rari cultural al barri del Poblenou de Barcelona, La Barcelona de les xemeneies.

• Dissabte 24 d’abril al matí, itinera-ri a peu per la serra de Marina de Badalona (3 hores).

Els que us hi vulgueu apuntar o re-bre’n més informació, truqueu al 93 481 28 03, o envieu un correu a uscob1@ccoo.cat

Us hi esperem!

barcelonès esport i cultura

«To shoot an elephant», de Alberto Arce y Muhammad Rujailah

El pasado lunes 18 de enero, al cum-plirse un año del ataque israelí a la población palestina de Gaza, CCOO del Barcelonès nos sumamos a las más de trescientas proyecciones que se realizaron en todo el mundo del documental ’To shoot an elephant’ de Alberto Arce y Muhammad Rujailah.

Tras 21 días de continuos bom-bardeos contínuo del ejercito israeli sobre la población palestina de la Franja de Gaza en la denomina-da operación «Cast Lead» (Plomo Fundido), murieron más de 1.100 civiles.

Durante los ataques, Alberto Arce y Mohammad Rujailah rodaron un documental que da testimonio sobre los efectos de las bombas y el sufri-

Dilluns 18 de gener, 18hBiblioteca de CCOO del Barcelonès3a planta, Via Laietana 16, BarcelonaProjecció del documental To shoot an elephant de l’Alberto Arce i en Mohammad RujailahEl 18 de gener de 2010 és el primer aniversari de la fi dels bombardejos de l’exèrcit israelià sobre Gaza; l’atac que va acabar amb la vida de 1.412 palestins, va durar des del 27 de desembre de 2008 fins al 18 de gener de 2009. El documental To shoot an elephant explica, des de l’interior de la franja de Gaza, el que va succeir durant els bombardejos i vol ser una eina per fer front a la propaganda israeliana i al silenci internacional.

Per la seva condició de testimoni de la població civil, aquest documental mostra com és la vida en una guerra de la que no hi ha cap possibilitat de fugir.Aquesta projecció és una de moltes que es realitzaran el mateix dia, a sales arreu del món, per recordar el poble de Gaza.

Un any després: recordem Gaza

Foto Banksy

Gaza, un año despuésmiento en la franja de Gaza durante los ataques.

Un año después del alto el fuego hay que romper el silencio y recor-darle al mundo que Gaza sigue ase-diada, sin reconstrucción.

Campanya d’emergència pel terratrèmol a HaitíEl terratrèmol que ha sacsejat Haití, un del països més pobres del món i que ha ocasionat milers de morts i nombroses pèrdues materials en diferents ciutats del país, ha tingut conseqüències devastadores. A dia d’avui encara es desco-neix la xifra definitiva de morts i ferits, tot i que fonts del Govern haitià les calculen en més de 150.000 víctimes.

Davant la catàstrofe i la desesperació que es viu a Haití, CCOO del Barcelonès fa una crida a tots els treballadors i treballadores per donar suport a les cam-panyes de solidaritat amb el poble haitià davant la greu situació actual.

Com a primera mesura d’urgència, CCOO del Barcelonès ha decidit destinar a la causa del poble haitià els ingressos de la venda de la loteria de Nadal. Per altra banda, la fundació del nostre sindicat, Pau i Solidaritat, ha creat un compte corrent de recaptació de fons per a acarar la situació, i fa una crida a ingressar les vostres donacions a aquest compte d’emergències de Pau i Solidaritat: 2100-3000-19-2201662319.

Volem recordar el company Ramiro Pàmpols, jesuïta i capellà obrer, que va ser delegat de CCOO a la impremta municipal de l’Ajuntament de Barcelona, que va col·laborar activament amb la Unió del Barcelonès i que des de fa quatre anys resideix a Haití fent tasques de cooperació en l’àmbit laboral i de l’educació. Ramiro, que va sortir il·lès del terratrèmol, continua a Haití, més que mai entregat a la causa dels més pobres de la Terra.

Editat el llibre amb el recull dels treballs guanyadors del 20è Premi de

Poesia Miquel Martí i Pol i del 13º Premio de Poesía José M. Valverde,

corresponents a l’edició del 2009.

Premis de Poesia 2010CCOO del Barcelonès ha convocat els premis de poesia Martí i Pol (en ca-talà) i José M. Valverde (en castellà) de l’edició d’enguany, les bases dels quals van ser publicades al número anterior de l’Ona Sindical. Recordem que el termini de presentació de poe-mes es tanca el dia 1 d’abril de 2010 i que l’acte de lliurament dels premis tindrà lloc a la sala d’actes del sindi-cat (Via Laietana 16, de Barcelona) el 9 de maig a les 18 hores.

l’onas i n d i c a l

6

de desempleo («paro»). Para acce-der a esta prestación es necesario:

a) Inscribirse en la Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) y hacer la solicitud, en los 15 días laborables después del último día trabajado.

b) Presentar una solicitud, con un documento de identidad, el libro de familia si declara tener hijos a cargo y el certificado de empresa con los 6 últimos meses de cotización.

La duración de la prestación depende del tiempo de cotización, y va desde 4 meses hasta un máximo de 2 años.

La cantidad depende de la media de cotización de los 6 meses anteriores (siempre que no se hayan tenido en cuenta para otra prestación. Los 6 primeros meses se cobra el 70% y a partir del día 181 el 60% de esa media.

tur

Prestaciones y subsidios por desempleoEn nuestro país hay varios tipos de prestaciones de paro. Dependiendo de las circunstancias

personales y profesionales de cada trabajador, serán de aplicación una u otra.

Salvo la popularmente conocida como «paro», buena parte del resto de prestaciones y subsidios son bastante

desconocidas por la mayoría de los trabajadores y trabajadoras. A continuación vamos a tratar de explicar,

dependiendo del supuesto que se dé, a qué prestaciones se puede acudir cuando se pierde el puesto de trabajo.

Sólo hay una cuestión en común a todas ellas, y es que se parte de una situación en que, involuntaria-mente, sea por despido, por ERE o por no renovación de contrato, se ha perdido el trabajo, y por tanto se tramitan en la OTG (Oficina de Treball de la Generalitat).

Prestaciones por desempleo

Si has cotizado 360 días o más por desempleo: prestación contributiva

TIPOS DE SUBSIDIO DE DESEMPLEO

REQUISITOS DURACIÓN CUANTÍATRÁMITES COMUNES

A TODOSTRÀMITES

ESPECÍFICOS

Por pérdida de empleo 1. Haber cotizado menos de 360 días, y más de 180, ó de 90 días si tienes responsabilidades familiares.

2. Tener ingresos de menos de 479,89 € / mes por persona que conviva

Un mínimo de 3 meses y un máximo de 21, en función del tiempo de cotización.

426,01 €/mes 1. Estar inscrito en la OTG

2. Presentar la solicitud del subsidio en los 15 días laborables siguientes al fin de la prestación

3. Presentar la documentación relacionada con la situación personal y familiar del solicitante

4. Justificante de ingresos del mes anterior del solicitante, cónyuge y descendientes

—

Por agotamiento de la prestación

1. Agotar la prestación de desempleo

2. Tener 45 años, o ser menor de 45 si tienes responsabilidades familiares.

3. Tener ingresos de menos de 479,89 € / mes por persona que conviva

Mínimo de 4 meses, y máximo de 24 meses para los menores de 45 años, y 30 meses a partir de 45 años. La duración en todos los casos depende del tiempo de cotización.

426,01 € / mes durante todo el subsidio

—

Programa temporal de protección por empleo e inserción

1. Tener menos de 65 años.

2. Agotar la prestación de desempleo entre el 1/1/09 y el 15/02/10

3. No tener derecho a ningún otro subsidio

4. Tener ingresos de menos de 479,89 € / mes por persona que conviva

La duración máxima será de 6 meses

420 € / mes 1. Compromiso de actividad

2. Participar en un itinerario Activo de Inserción Laboral con el SOC

Por empleo e inserción mayores 52 años

1. Tener más de 52 años

2. Tener ingresos de menos de 479,89 € / mes por persona que conviva

3. Tener tiempo de cotización suficiente para poder cobrar la pensión de jubilación.

Dura hasta que llegue a la edad ordinaria de jubilación, generalmente los 65 años.

Cada año habrá que justificar que no se superan las rentas exigidas.

426,01 € / mes.

l’onas i n d i c a l

7

Renta activa de inserciónEs un programa de inserción laboral de colectivos con dificultades de incorporación al mercado de trabajo que se encuentren en situación de necesidad económica.

Consiste en el pago de una cantidad mensual, ayudas complementarias, y el pago de las cotizaciones a la Seguridad Social por asistencia sanitaria y protección familiar.

Beneficiarios:

• Personas con una discapacidad reconocida igual o superior al 33%, personas que cobren una pensión por incapacidad, o mayores de 45 años, inscritos como demandantes de empleo, con compromiso de actividad un mínimo de 12 meses ininterrumpi-damente.

• Víctimas de violencia de género acreditada.

• Emigrantes de más de 45 años que hayan trabajado en el extranjero como mínimo 6 meses desde su última salida de España y que hayan vuelto en los 12 meses anteriores a la solicitud.

Requisitos:

• Ser menor de 65 años y no haber disfrutado en tres ocasiones de esta ayuda.

• No haber sido beneficiario de este programa en el año anterior a

tur barcelonès

la fecha de solicitud, excepto las víctimas de violencia de género y las personas con discapacidad.

• Tener ingresos de menos de 479,98 €/mes por persona que conviva en el mismo domicilio. En caso de víctimas de violencia de género no se contarán las rentas de su agresor.

• No tener derecho a percibir prestaciones o cualquier otro subsidio.

La cuantía será de 426,01 €/mes, pero existen complementos para:

• Víctimas de violencia de género: ayuda de 1.240,56 € (el año 2009) cuando se vean en la necesidad de cambiar de domicilio.

• Si se empieza a trabajar como autónomo o como trabajador por cuenta de otro a tiempo completo, se suspende la renta, y se tiene derecho a cobrar el 25% durante 180 días.

• Si se empieza a trabajar a tiempo parcial, se deducirá de la renta la parte proporcional a la jornada de trabajo.

Tiene una duración máxima de 11 meses.

Por último, si no se puede acceder a las anteriores, se puede solicitar a los servicios sociales de atención primaria de tu ayuntamiento o consejo comarcal, o en entidades homologadas de iniciativa social.

Renta mínima de inserciónConsiste en una prestación eco-nómica, acciones de información, orientación y apoyo personal a la integración social y laboral.

Quien puede participar en este programa:

• Mayores de 25 años y menores de 65.

• Empadronados y con 1 año de domicilio continuado en Catalunya.

• Que no se exceda para cada miembro de la unidad familiar, durante los 6 meses anteriores, de unos ingresos de 2.484,72 €. A partir del 1 de junio la cantidad será de 1.656,48 € dentro de los 4 meses anteriores.

• En caso de mujeres víctimas de violencia de género, sólo se con-tarán los ingresos de la solicitante, pero no los del resto de miembros de la unidad familiar.

La duración máxima será de 12 meses, prorrogables si se valora que se siguen manteniendo los requisitos.

La cuantía depende del número de miembros de la unidad familiar, y de algunas circunstancias que dan lugar a cobrar complementos. Estas son las cantidades:

Prestació econòmica de la renda mínima d’inserció (any 2010) Unitat familiar d’1 membre: ............................................................. 414,12 euros Unitat familiar de 2 membres: ........................................................ 468,16 euros Unitat familiar de 3 membres: ........................................................ 522,20 euros Unitat familiar de 4 membres: ........................................................ 576,24 euros Unitat familiar de 5 membres: ........................................................ 611,03 euros Unitat familiar de 6 membres: ........................................................ 645,82 euros Unitat familiar de 7 membres: ........................................................ 680,61 euros Unitat familiar de 8 membres: ........................................................ 715,40 euros Unitat familiar de 9 membres: ........................................................ 750,19 euros Unitat familiar de 10 membres: ..................................................... 784,98 euros Unitat familiar d’11 membres: ........................................................ 786,83 euros

Import mínim (25% prestació bàsica = 103,53 euros) Import màxim (190% prestació bàsica = 786,83 euros)

Ajuts complementaris a la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció (any 2010)

Ajut complementari per fill menor de 16 anys: ...................... 40,53 eurosAjut complementari per fill disminuït: ......................................... 81,06 eurosAjut complementari per a família monoparental: ................ 81,06 eurosAjut complementari per a persona sola: ..................................... 34,51 eurosAjut complementari per hospitalització: .................... 13,80 euros (diaris)Ajuts complementaris per a la inserció laboral de: - famílies nuclears: ............................................... 144,94 euros (màx. 6 mesos) - famílies monoparentals ............................... 144,94 euros (màx. 12 mesos)- persones soles: .................................................. 144,94 euros (màx. 12 mesos)

l’onas i n d i c a l

8

ransport públic barcelonès

CCOO del Barcelonès ha elaborat un estudi sobre l’evolució del preu del transport públic de Barcelona. Aquest demostra que els preus se situen sempre per damunt de l’IPC i dels augments salarials. Igualment, ens permet defensar les nostres opinions, fonamentades en una anàlisi tècnica rigorosa de la realitat dels costos di-rectes per a treballadores i treballa-dors d’un sistema tan imprescindible per a la mobilitat local i metropolita-na com és el transport públic.

Analitzem totes les modalitats de títols de transport públic que estan en vigor des de la integració tarifària que es va produir l’any 2001. L’estudi, tot i que està centrat en la zona 1, que és la que afecta directament el nostre territori, aporta unes taules per a cada un dels títols de transport on s’estableix l’evolució compara-da dels increments per a cada una de les sis zones en què es divideix l’àmbit tarifari controlat per l’Entitat Metropolitana del Transport.

S’observa que els increments més acusats es concentren en els títols més utilitzats, és a dir, la targeta T-10, la T-Mes i la T-50/30. Aquest in-crement és especialment visible des de l’any 2005 fins a l’actualitat.

Analitzem els dos títols més utilit-zats pels usuaris en el nostre àmbit territorial:

T-10

• El cost d’aquest títol ha passat de 5,32 €, l’any 2001, a 7,70 € el 2009, la qual cosa significa una variació relativa del 44,74%.

• Els anys en què es va produir un increment de preu més impor-tant són el 2006 (5,56%) i el 2009 (6,94%).

• D’un any a l’altre s’aprecien fluc-tuacions pel que fa a l’increment establert, de manera que hi ha ha-gut anys (2003 i 2004) en què l’aug-ment tarifari d’aquest títol ha es-tat similar a l’increment de l’IPC i a l’increment salarial revisat, mentre

Increment del preu dels títols de transport públic

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

B. senzill 4,17% 5,00% 4,76% 4,55% 4,35% 4,17% 4,00% 3,85%

T- 10 5,26% 3,57% 3,45% 5,00% 5,56% 3,76% 4,35% 6,94%

T- 50/30 5,22% 3,85% 2,88% 5,00% 4,95% 3,81% 4,20% 5,70%

T- Mes 3,68% 3,72% 3,05% 5,03% 4,91% 3,74% 4,28% 3,57%

T- Dia 4,22% 4,76% 4,55% 4,35% 4,17% 5,00% 4,76% 5,45%

T- Familiar — 3,79% 3,09% 5,04% 4,93% 3,83% 4,29% 3,65%

T- Trimestre — 3,60% 2,99% 4,97% 5,36% 3,39% 4,10% 3,54%

T- Jove — 3,53% 3,01% 5,02% 5,04% 4,00% 3,85% 3,70%

T- 2 Comerç — — — — — — 3,33% 6,45%

Font: Autoritat del Transport Metropolità

Estudi sobre l’evolució del preu del transport públic

que en altres períodes (2006 i 2009) hi ha una diferència pronunciada entre l’augment del preu de la T-10 i els dos indicadors de referència.

T-Mes

• L’import d’aquest títol ha passat de 35,01 €, l’any 2001, a 47,90 € el 2009, cosa que, en termes relatius, representa una variació de 36,82 punts percentuals.

• Els anys en què es va produir un in-crement de preu més acusat són el 2005 (5,03%) i el 2006 (4,91%).

• Tal com s’ha comentat en el cas del títol anterior, l’increment tarifari de la T-Mes presenta oscil·lacions al llarg del període analitzat, de manera que hi ha hagut anys (2002 i 2003) en què l’augment tarifa-ri d’aquest títol ha estat similar a l’increment de l’IPC i a l’increment salarial revisat, mentre que en al-tres períodes (2005, 2006 i 2009) hi ha una diferència pronunciada si es compara l’augment del preu de la T-10 amb els dos indicadors de referència.

L’examen per zones mostra que l’increment de preus més acusat es dóna entre les zones 1 i 2. El preu de la zona 2 és el doble del preu de la zona 1, mentre que la diferència entre la resta de zones és proporci-onalment inferior. Per tant, es pot concloure que el desenvolupament del sistema actual està perjudicant aquells usuaris i usuàries que es mo-uen dins del radi de la primera coro-na metropolitana.

Cal recordar que CCOO ha defen-sat de manera reiterada la necessi-tat d’aplicar polítiques de contenció dels preus del transport públic, des de la perspectiva que no és accepta-ble que els preus dels serveis públics augmentin per damunt del cost de la vida.

Igualment, el nostre sindicat ha presentat propostes de creació de nous títols de transport, més propers a les necessitats dels usuaris i que derivarien en un millor servei, en un cost menor i més racional i en una extensió i un creixement de l’ús del transport públic, segons les nostres anàlisis.

S’observa que

els increments

més acusats es

concentren en els

títols més utilitzats.

l’onas i n d i c a l

9

X Jornades del PECB: “Democràcia,

educació i participació ciutadana”

Prop de 450 persones van partici-par en les X Jornades del PECB, que van celebrar-se a Barcelona els dies 30 de novembre i 1 de desembre amb el tema «Democràcia, educa-ció i participació ciutadana».El programa va començar el dia 30 amb la presentació d’experiències i comunicacions, prèvies al diàleg inaugural. Durant el matí de la segona jornada va tenir lloc un segon diàleg, un debat sobre la declaració des dels fòrums del Pla d’acció 2008-2011 del PECB, i una segona presentació d’experiències i comunicacions. A la tarda, vuit ta-llers d’idees simultanis van donar pas a la lectura dels principis de la Declaració de les X Jornades. Una conferència i una petita celebració del desè aniversari del PECB van posar el punt final a les jornades.La Declaració final de les X Jornades fou el resultat d’un debat ciutadà que es va iniciar el 21 d’octubre de 2009 amb l’aprovació d’un do-cument base per part del consell directiu, que es va presentar a la consideració de la ciutadania i dels centres i entitats educatius i socio-culturals de la ciutat. S’hi van fer aportacions en les reunions dels fòrums del Pla d’acció 2008-2011, de l’11 de novembre, i també van recollir-se suggeriments a través d’un bloc. Les jornades van servir per tancar, de la manera més par-ticipativa i compromesa possible, aquesta declaració.És per tot això que la Declaració de les X Jornades assumeix i pro-mou uns principis que expressen el caràcter autènticament democràtic de l’educació, com un repte que la nostra societat ha de revisar de ma-nera constant i que es pot resumir en el paràgraf següent: «Aspirem a fer de Barcelona un mirall de participació i de democràcia. Una ciutat amb projectes individuals i col·lectius. Una ciutat plural i ober-ta per aprendre i exercir els drets i els deures d’una ciutadania que viu en les diferències i lluita contra les desigualtats».

Oficina Tècnica del PEC de Barcelona

barcelonèsctivitats

De la mateixa manera que no es qüestiona la vigència dels drets fo-namentals adquirits per les persones al llarg de la història, no s’hauria de qüestionar la dels drets socials. Actualment, s’està confonent la re-formulació de l’Estat del benestar amb la necessitat de retallar-lo.

Estem assistint darrerament a una influència cada cop més gran

Propostes per avançar en polítiques socials a la comarca de determinats corrents de caràcter

conservador i europeu (que no eu-ropeista), que, aprofitant aquesta situació de reformulació, estan in-tentant retallar el nombre i la quali-tat de les prestacions socials. Les or-ganitzacions sindicals i la ciutadania no ens podem quedar de braços ple-gats, hem de mantenir-nos vigilants a qualsevol retrocés. És per això que, des de CCOO del Barcelonès, en la darrera Executiva del dia 10 de de-sembre, vam treballar amb un docu-ment obert com a punt de partida i full de ruta, sobre polítiques socials, que marcarà el rumb cap a on volem anar al llarg del mandat congressu-al. Un document que defineix com a grans línies d’actuació:

• Major transversalitat en totes les po-lítiques públiques, que tinguin una efectivitat real en tots els àmbits on es vegi implicada la família, no en termes de cost sinó d’oportunitat.

• Esforç real per un canvi en el valor social i econòmic atribuït al treball reproductiu.

• Enfortiment econòmic, i en termes de protecció social, de totes les per-sones, especialment dones, que es dediquen al treball domèstic com a ocupació.

• Intensificació de les polítiques d’aflorament del treball submergit. Una major inversió pública proce-dent de recursos derivats d’una dis-tribució diferent dels pressupostos estatals, major progressivitat en els impostos, priorització d’impostos directes sobre els indirectes, etc.

• Garantir el ple desenvolupament i la posada en marxa de la cartera de serveis integrats dintre de la xarxa pública de serveis socials, priorit-zant la prestació directa dels serveis enfront de la política de xecs.

• Reforçar el paper de l’Administra-ció pública en la provisió i la gestió directa dels serveis, en la regulació de les condicions de participació de la iniciativa privada i les condicions laborals dels treballadors i les tre-balladores d’aquestes empreses.

• Prestar especial atenció a la crea-ció i a la qualitat de l’ocupació, i intentar acabar amb les taxes in-sostenibles de precarietat laboral que hi ha en el sector dels serveis socials, on trobem l’atenció a la dependència.

Recentment s’ha definit un protocol de col·laboració entre CCOO del Bar ce-lonès i la FSC de CCOO de Catalunya.

Ambdues organitzacions hem con-siderat que, a causa de la importància dels serveis públics, l’atenció social i la mobilitat per als treballadors, les tre-balladores i el conjunt de la ciutada-nia en una ciutat com Barcelona, calia coordinar les propostes i activitats de CCOO del Barcelonès i la FSC en els àmbits comuns d’actuació.

Es tracta, en definitiva, de sensi-bilitzar la ciutadania en general, i els nostres afiliats i afiliades en particu-lar, sobre la importància de:

1. La defensa dels treballadors i les treballadores de la nostra comarca i dels seus drets de ciutadania, a tra-vés de l’exigència i la reivindicació als poders públics del desenvolupament dels drets civils, socials i laborals.

Acord de col·laboració entre CCOO del Barcelonès i la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC)

2. La defensa i el desenvolupament dels serveis públics en general, i par-ticularment dels serveis socials, així com la vigilància de les condicions de treball.

3. La planificació i les propostes en-torn de la mobilitat a la ciutat i la connexió amb l’àrea metropolitana.

4. El conjunt de mesures que refor-cen el salari indirecte.

5. L’extensió de les eleccions sindicals.

I com que la millor manera de dir és fer, per aconseguir-ho hem decidit sumar esforços i voluntats, i treballar junts, de manera coordinada, per tal d’avançar en tots aquests aspectes.

De ben segur, aquesta etapa que endeguem ens permetrà a totes dues organitzacions augmentar en cohesió i coherència en les nostres respectives accions sindicals, tant al territori com al ram.

© J

avie

r A

rcen

illa

s

l’onas i n d i c a l

10

ona

Aquest 8 de Març, la lluita per la igualtat en la feina entre homes i dones es troba en un moment es-pecial.

És un moment en el qual gaudim de nous drets recollits per noves lleis, i amb plans de treball i objectius es-tratègics, tant en l’àmbit autonòmic com en l’estatal o l’europeu, que preveuen la lluita contra les desi-gualtats del mercat laboral.

Des del sindicat intentem negoci-ar els plans d’igualtat tant en les em-preses obligades a elaborar-lo com en les que no. També tenim com a objectius de la negociació col·lectiva tota una sèrie de mesures dirigides a acabar i preveure qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.

Principalment es preveu la lluita contra la desigualtat salarial entre les dones i els homes, així com altres desigualtats vinculades al món labo-ral que poden provocar aquesta dife-rència. Entre d’altres destaquem:

La segregació horitzontal del mercat laboral, que provoca que les dones es concentrin en un nombre

de sectors i professions molt més li-mitat que els homes i en general en els pitjor valorats i remunerats.

La segregació vertical, que pro-voca que les dones ocupin principal-ment llocs pitjor remunerats i trobin més obstacles en el seu desenvolupa-ment professional.

Una classificació i una valoració professional influïda per les tradi-cions i els estereotips que valoren menys les professions dels sectors feminitzats que les dels masculinit-zats.

La conciliació de la vida privada i la vida professional, que, en el cas de les dones, les aboca sovint a treballar a temps parcial i interrompre la seva trajectòria professional.

I també la forma més violenta de discriminació a l’empresa com pot ser l’assetjament sexual i l’assetja-ment per raó de sexe, que són totes aquelles conductes de naturalesa sexual en l’àmbit de l’empresa que són ofensives i no desitjades per la víctima, i que afecten l’ocupació, la formació, la promoció i les condici-ons de treball, o que creen un entorn

laboral ofensiu, hostil, intimidatori i humiliant.

Davant del panorama més favo-rable en la nostra història a nivell legal, polític, sindical i social per aconseguir la igualtat, es podria pensar que les diferències professi-onals existents entre homes i dones en l’actualitat es deuen a una herèn-cia d’un país antigament masclista, que, en modernitzar-se, entre d’al-tres coses amb la major incorporació de la dona al mercat laboral, anirà deixant enrere de manera natural les discriminacions de gènere. La re-alitat, tossudament, ens demostra el contrari.

És exemplificant, com a resultat visible i complex de totes les altres discriminacions, donar un cop d’ull a l’esquerda salarial entre homes i dones, existent i persistent a tot Europa. Al 2009 va ser d’un 17% a Europa i d’un 17,6% a Espanya, si es calcula entre llocs de treball iguals o d’igual valor. Ara bé, si tenim en compte el major nombre de contractes a temps parcial i la inestabilitat contractual per part de les dones, ens aclarirà molt més sa-

ber que el salari mitjà de les dones és al voltant d’un 30% inferior al dels homes a Espanya, sense gaire diferència entre comunitats autò-nomes.

Què dificulta la igualtat real en-tre treballadors i treballadores? La discriminació de la dona en el mer-cat laboral és una conseqüència, no pas una causa, de construccions socials i culturals molt profundes. Hi ha un conjunt de tradicions i creences basades en les diferèn-cies biològiques que fan les dones aptes per a la cura i els homes pel que és públic, i que fan que cultu-ralment es menysvalori el paper de la dona en la societat. Per canviar uns esquemes tan naturalitzats per a tota la població de tot el món, no n’hi ha prou que la dona hagi canviat d’activitat, no és suficient que la dona canviï de rol. Ara més que mai, amb una crisi que posa en perill l’aplicació de la legislació en matèria d’igualtat i que impacta en les dones a causa de la caiguda dels beneficis socials, en ser les més po-bres, cal que pensem en la dimensió cultural d’aquest problema.

Dificultats per a la igualtat real

Com deia Simon de Beauvoir en El segon sexe:«Encara que canviïn les lleis, les institucions, els costums, l’opinió i tot el context social, n’hi haurà

prou perquè homes i dones siguin veritablement iguals...? Alguns profetitzen que, si lleven la seva feminitat, les dones no esdevindran homes sinó monstres. Això equival a admetre que la dona d’avui és una creació de la natura; cal repetir un cop més que en la col·lectivitat humana res no és natural i

que la dona, entre d’altres, és un producte elaborat per la civilització.»

l’onas i n d i c a l

11

ona barcelonès

8 de Març de 2010 al BarcelonèsCCOO del Barcelonès volem celebrar el 8 de Març d’enguany mirant al futur

i reivindicant el passat. Volem centrar les nostres reflexions en el paper de la

dona treballadora en el nou model productiu que reclamem des del sindicat,

com a via per sortir de l’actual situació de crisi econòmica i com a oportunitat

de desenvolupament i d’igualtat. Així ho farem en l’assemblea que constitueix

l’acte central a Barcelona. Per altra banda hem programat dos actes de

memòria històrica amb les dones treballadores com a protagonistes

a Badalona i a l’Hospitalet de Llobregat.

11 de març

Cinefòrum a l’Hospitalet18 hores, c. Pau Sans, 8. l’Hospitalet.

Us convidem a rescatar de l’oblit la mort de cinc treballadores i un treballador en un incendi d’una fà-brica tèxtil de Badalona fa 35 anys.

L’empresa no tenia llicència munici-pal, no va sonar cap alarma. Els ma-terials que es van encendre no esta-ven aïllats. Les preses d’aigua per als

bombers no tenien pressió... És un acte de justícia contra l’oblit en el mateix sentit que cada any comme-morem el 8 de Març de Nova York.

3 de març

Presentació a Badalona del llibre Haissa. Història d’una tragèdia obrera en el tardofranquisme10 hores, c. De Font i Escolà, 6-8, Badalona.

8 de març

Assemblea a Barcelona: “Dona i canvi de model productiu”Alternatives al model de desenvolupament com a oportunitat per a una major igualtat.

De 10 a 12.30 hores, a la sala d’actes, Via Laietana, 16, Barcelona.

Introducció a càrrec de la contacon-tes Sílvia Curado.

Presentarà l’acte, Olga Fernández, responsable de la Dona del Barce-lo nès.

Desprès hi intervindran:

Paloma López, Ocupació i Migracions de la Confederació, sobre el «Nou model productiu i ocupació des d’un

punt de vista de gènere».

També parlarem sobre «Investigació i desenvolupament: El paper de la for-mació i l’educació en el nou model de desenvolupament des d’un punt de vista de gènere». I Rosa Bofill, se-cretària de la Dona de la CONC, so-bre «Igualtat en temps de crisi».

Després d’un torn de paraules farà la

cloenda el secretari general de CCOO del Barcelonès, Àngel Crespo.

En acabar l’assemblea, i com ja és ha-bitual, marxarem en manifestació cap a Foment del Treball; aquest any sota el lema «Ara és temps d’igualtat». Per finalitzar, el Barcelonès i la Secretaria de la Dona de la CONC convidaran a un pica-pica a totes i tots.

Es farà un recorregut cine-matogràfic amb l’ajuda del reportatge Las cigarreras, que parla de les dones que varen treballar com a cigarreres de Tabacalera a Madrid i a Sevilla,

i també amb entrevistes a les antigues treballadores de Tabacalera a Tarragona, més properes en el temps.Ens guiarà la M. Jesús Pinto, directora d’aquest projecte

de recuperació de la memò-ria històrica d’unes dones que simbolitzen l’ocupació feme-nina, l’emancipació i la lluita.S’acabarà l’acte amb una copa de cava.

l’onas i n d i c a l

12

barcelonès

Días Horarios

General de lunes a jueves de 16 a 20 h

Construcción lunes, martes y jueves de 18 a 20 h

Metal martes y jueves de 16 a 20 h

Comercio y Hostelería lunes y miércoles de 16.30 a 20 h

Madera miércoles de 18 a 20 h

CITE martes de 10 a 13.30 h

L’HospitaletC/ Pau Sans, 8. 08901 L’Hospitalet. Tel. 933372947. Fax 933374356. c/e: hospitalet@ccoo.cat

Área verde y ordenanza de movilidad en L’Hospitaletdel Barcelonès manifestó en aquel momento su acuerdo en principio en la consideración de la medida, pero condicionada a un estudio en pro-fundidad de las necesidades globales de la ciudad para el aparcamiento en superficie de los ciudadanos.

Nos parecía una medida tomada fundamentalmente en razón de la presión ejercida por el notable in-cremento de la movilidad provoca-da por la presencia de una infraes-tructura muy importante en cuanto a trabajadores y usuarios, como es la nueva Ciudad Judicial, situada en la frontera administrativa entre Barcelona y L’Hospitalet. Pensamos que las urgencias son malas conse-jeras, y si existe crisis circulatoria en la Ciudad Judicial es fundamental-mente porque el Plan de Movilidad de la Ciudad Judicial, aprobado en su momento a instancias justamen-te de CCOO, hasta el día de hoy no se ha implementado en su totali-dad. Si no se soluciona la raíz del problema, el «área verde» corre el riesgo de servir sólo para presionar a los vehículos privados unas calles más allá. CCOO no ha tenido toda-vía la oportunidad de reunirse con el Ayuntamiento de la ciudad para hacerle saber sus criterios, pero con-fiamos en vernos pronto para así tratar los temas de movilidad de una manera global de ciudad y cada vez más metropolitana.

Ordenanza de movilidadEn noviembre pasado, el Ayun ta-miento de la ciudad realizó la apro-bación inicial de una nueva orde-nanza de movilidad del municipio de L’Hospitalet. La argumentación es muy razonable cuando se refiere a la complejidad creciente del tráfico rodado y la necesidad de compartir el territorio entre todas las partes implicadas, incorporando los peato-nes, las bicicletas, las mercancías y el transporte público.

Una vez más consideramos que la movilidad es un tema especialmente sensible, y por ello el Ayuntamiento actuaría sabiamente si buscara la complicidad de las organizaciones ciudadanas, cada vez más numero-

sas, que intervienen en este tema. En todo caso, la necesidad de con-sensuar un plan de movilidad urba-na de la ciudad, vinculado tanto a nivel metropolitano como con el de Barcelona, nos parece incontestable.

CCOO de L’Hospitalet ha presenta-do al Ayuntamiento, de acuerdo con los plazos y requerimientos oportu-nos, sus alegaciones y aportaciones a la nueva ordenanza de movilidad de la ciudad.

Nuestras alegaciones se centran en los tres aspectos del proyecto de ordenanza que nos parecen funda-mentales desde el punto de vista de los trabajadores.

En primer lugar, nos parece im-portante establecer la prioridad de los usos del espacio público para los viandantes, excepto los viales desti-nados a la circulación. Aportamos, también en este sentido, la necesi-dad de incorporar criterios de accesi-bilidad para las personas con movili-dad reducida.

En segundo lugar, nos referimos a los criterios en relación con el uso de la bicicleta, para que no invadan, en razón a su indiscutible sostenibi-lidad, los espacios peatonales circu-lando en grupos compactos, o por los pasos de peatones. Reclamamos también un impulso al crecimien-to y la racionalización de la red de carriles bici, bien conectados tanto internamente entre los barrios de la ciudad, como con los municipios del entorno, útiles para moverse por la ciudad, para pasear y también para acceder a los puestos de trabajo.

Finalmente, en relación con el transporte público, pieza base de la movilidad sostenible, demandamos la potenciación de una red básica de carriles bus y también para vehículos de alta ocupación, bien conectada con la red metropolitana. Se trata de establecer criterios sensatos de intermodalidad entre los diferentes sistemas –autobús, metro, ferrocarril, tranvía y también con las bicicletas–, con el objetivo de priorizar la movili-dad pública en una ciudad que sufre frecuentes problemas de saturación de vehículos privados en sus calles y en sus accesos.

El Ayuntamiento de L’Hospitalet de Llobregat hace ya un tiempo que está empezando a tomar medidas en relación con los temas de movilidad en su territorio.

Ésta es una buena noticia en el sentido de que, como siempre ha defendido nuestro sindicato, la re-gulación y la ordenación de la mo-vilidad son cada vez más un tema de capital importancia para garantizar los derechos de los ciudadanos, los motorizados y también los que no lo están, así como un requerimiento básico para asegurar la calidad de vida en cuanto a contaminación por gases, ruidos, espacio ciudadano y transporte público.

Igualmente, hay que considerar también que las decisiones toma-das respecto a la ordenación de la movilidad influyen directamente en asegurar o no unos sistemas que son cada vez más importantes en cuan-to a los tiempos, costes, seguridad y comodidad de los accesos a los pues-tos de trabajo, cosa que interesa de manera creciente a los trabajadores y trabajadoras.

Área verde en la Ciudad JudicialHace unos meses la ciudad de L’Hos-pitalet tomó la decisión de implan-tar las áreas verdes en las calles del entorno de la Ciudad Judicial. CCOO

Horarios de asesoramiento L’Hospitalet