TOT Girona 38 · Gener - Febrer 2014

PORTADA038TOTGir.qxd:Maquetación 1 5/12/13 11:59 Página 1

038TOTGir.qxd:Maquetación 1 9/12/13 10:01 Página 4

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL

C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director de continguts: Salvador Garcia-Arbós

Directora comercial: Emma Parra

Publicitat: Emma Parra, Gerard Martínez

Redacció: Salvador Garcia-Arbós, Ariadna Ventura

i Francesc Solà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló,

Gemma Vidal

Fotografia: Toni León i Fotolia

Foto portada: Narcís Reverendo

Impressió: Rotimpres

Distribució: Tot Girona

Dipòsit legal: GI-351-2010

TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels

articles ni comparteix necessàriament les opinions que

hi apareixen signades. Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant al

972 406 112 (matins).

SumariCIUTAT8 El Nadal a Girona

Extens reportatge sobreEls Pastorets

CULTURA38 Rafael Nadal

Xerrada amb l’autor dedos èxits de vendes

SALUT110 Fumar sense fum

Pros i contres de lescigarretes electròniques

GASTRONOMIA124 Michelin

16 restaurantsgironins sumen 20 estrelles

7 Editorial

8 Ciutat

38 Cultura

48 Empresa

62 Esports

70 Platja d’Aro

76 Motor

82 Tendències

92 Interiorisme

110 Salut

124 Gastronomia

142 Restaurants

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE GGIIRROONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

o truqueu al telèfon 972 406 112

Entitat Oficina D.C. Número de compte


Venda a granelde les millors

marquesdes de 6,95 €

La marca blancadel perfum

QUALITAT I FIXACIÓ GARANTIDACOSMÈTICA NATURAL I D’EQUIVALÈNCIA

POSA SOLUCIÓ A LES TEVES DOLÈNCIES• Aromaterapia• Masatjes terapeutics• Massatge reductor reafirmant• Massatge descontracturant• Massatje relaxant• Estats d' ansietat i nerviosisme

• Problemes d'esquena• Trastorns digestius • Restrenyiment• Problemes circulatoris• Retenció de líquids • Mal de cap....

C/Nord, 11 · GIRONA(al costat de la Plaça Independència)

Tel. 972 410 027

G i r o n a , B a r r i V e l l

100 ml.1188,,9955 €€

50 ml.1111,,9955 €€

30 ml.77,,9955 €€

Porta la teva ampolla Equivalenza

i no la tornis a pagar30ml 6,95 €

50ml 10,95 €100ml 17,95 €

Més d’un

70%d’estalvien les millorsmarques

Laura BasqueroQuiromasatgista

Aquest número de gener i febrer del 2014 haurà arribat a mans

dels lectors just abans de Nadal, un moment propici per passar

balanç de l’any que s’acaba i per planificar el que arriba.

En el número 37 ja us vam anunciar una nova etapa, que volem

consolidar al llarg d’aquest 2014, amb canvis a la revista, tant

de continguts com de disseny. Per començar, veureu noves fir-

mes, d’entre les quals destaquen Pemi Planas i Salvi Jacomet.

Pemi Planas, fundador fa vint anys de Moby Disk Records, una

de les principals botigues de música del país. Planas comença

fent balanç de l’any i proposa discos imprescindibles aquest

any. Salvi Jacomet és un mestre jubilat, famós pels seus arros-

sos i pel bloc La Cuina del Calciner. No seran les úniques incor-

poracions, ja que en els propers mesos esperem anunciar no-

ves firmes de col·laboradors al TOT Girona.

Probablement, també haureu percebut canvis en el tractament

dels temes, que notareu més extensos. Ja que es tracta d’una

revista bimestral, creiem que la revista pot ser llegida

tranquil·lament, per la qual cosa a la majoria de seccions us

proposarem dossiers, treballats amb profunditat. Així, us con-

videm a llegir el reportatge sobre Els Pastorets de Girona, que

es representen durant set dies de les festes nadalenques des

del 1981.

A les planes de Salut, hi trobareu un reportatge ampli sobre

electròniques, aquest fenomen comercial que ha aflorat arran

de les lleis antitabac, però que també ha trobat tants defensors

com detractors. Us oferim les opinions dels dos costats. També

trobareu una llarga entrevista amb el periodista i escriptor Ra-

fael Nadal i Farreras, i totes les seccions habituals de la revista

El 2014, any de canvis

Editorial

La foto dels lectors

Pàrquing de motos i carril bici, estrets de petit.Al passeig de Canalejas hi han volgut posar tantes coses que

tot és estret de pit: les, el carril bici d’entrada a Sant Agustí,

per on fins i tot, costa pedalar, i un aparcament de motos, on

les de gran cilindrada, en prou feines hi caben, com es veu a la

foto.


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI


ELS PASTORETS CIUTAT

Els Pastorets33 edicions de lluites del Bé contra el Mal

Sense marcar-hi la història bíblica, ni l’apoteosi del naixement del Fill de Déu, la religiositatd’Els Pastorets de Girona es fon en el tema universal de la lluita del Bé contra el Mal. L’humordels pastors protagonistes es conjumina amb la ironia d’alguns comentaris adaptats cadaany a la realitat política, cultural o social. I la coreografia i l’escenografia dimonis juguen unpaper essencial en l’espectacle, més enllà de la seva representació del mal.

Text de Salvador Garcia-Arbós · Fotografies de Narcís Reverendo i Toni León


10 I TOT Girona Gener-Febrer 2014


Set funcions d’esperit nadalenc

Els Pastorets de Girona han

arribat a la 33a edició i Joan Ri-

bas, empresari, mecenes cultu-

ral i aficionat al teatre se n’ha

cuidat ininterrompudament

des del 1981, amb el suport es-

tret de la seva família i d’una

tropa que suma al voltant de

les 120 persones , entre actors

i tècnics. Tots s’aixequen de

taula abans de les postres dels

dies més assenyalats del cicle

nadalenc per anar cap al Teatre

Municipal a preparar la funció

del dia. En total són 7 represen-

tacions, les primeres de les

quals són els dies de Nadal i

Sant Esteve; ni el dia de Cap

d’Any no se n’escapen. Els pas-

torets de Girona també són els

únics de Catalunya que també

es representen en dies feiners.

Els de Girona i els del conjunt

de Catalunya són la pedrera del

teatre català. Li’n podeu dir la

Masia del teatre, el mas de pa-

gesos i pastors protagonistes

d’aquesta història explicada a

la nostra manera.

Tot i que no hi manca l’esperit

nadalenc, ni la trama pastoril,

jueva o bíblica, ni la religiositat,

ni el Bé com a valor universal,

Els Pastorets de Girona no són

pas molt canònics. Tanmateix,

la part religiosa més teològica

queda difuminada o traduïda

en la bonhomia i la innocència

dels pastors i, òbviament, en

l’apoteòsic quadre final del nai-

xement del Fill de Déu, del Sal-

vador, amb Jesús, Josep i Ma-

ria, el bou i la mula, i l’adoració

dels pastors i dels Tres Reis.

Un personatge clau en la trans-

formació (i modernització) d’a-

questa obra pròpia del temps

nadalenc és Pere Puig, savi del

teatre, director del centre escè-

nic La Planeta. Dirigeix els di-

monis des que va entrar a l’any

7 de l’actual etapa, tot i que la

seva primera missió va ser la

d’ajudar en la part tècnica. En

l’actualitat es cuida de la part

tecnològica i de l’escenografia,

la majoria de la qual ja no es

basa en els decorats clàssics

de cartró pedra, de tramoies i

pintures. Joan-Pere Fàbrega es

cuida de la il·luminació i de co-

ordinar-ho una mica tot.

El cicle de l’any

En els Pastorets hi és molt vi-

gent el cicle de l’any, com a

metàfora de la vida. L’hivern és

el moment de la renovació, del

recomençar. El quadre de la co-

va del naixement a Betlem sim-

bolitza el naixement de la vida i

de la llum. No cal dir que l’es-

trella d’orient és la llum i que el

naixement de Jesucrist marca

una nova era, un abans i un

després en la Història de la Hu-

manitat. Pere Puig ho té molt

clar: “La vida es renova amb la

màxima presència del mort,

amb una llum que portarà l’es-

calfor de la primavera. Els Pas-

torets tenen aquesta cosa anti-

ga de la mitologia de la foscor

contra la claror, de l’esperança

contra l’infern.” Però Puig té pla

més present que és necessari

que els nens s’ho passin bé,

que no s’avorreixin: “Ha de ser

una obra familiar i no pas d’a-

doctrinament.” Precisament

per això, s’ofereix un gran con-

trast entre els pastors i els di-

monis. Entre la llum i la foscor;

entre el divertiment i la ingenuï-

tat i l’espectacularitat tenebro-

sa de l’infern.

Unes 120 persones entre actors i tècnics es troben al Teatre Municipal de Girona els dies 25,26, 28 i 29 de desembre, i els 1, 3 i 4 de gener, per representar aquesta obra popular a partirde 2/4 de 6 de la tarda. Són els únics de Catalunya que també es fan en dies feiners




Sorpreses i bromes de l’actualitat

Els Pastorets de Girona són

diferents any rere any. Més enl-

là de les innovacions tècniques,

de vestuari o de presentació de

la cohort demoníaca, compten

molt els acudits, les cançons o

gags sorpresa i l'adaptació del

guió segons l’actualitat del mo-

ment.

Tot ja comença amb el cartell,

que dibuixa del Pozo, amb el

guió pacta amb Joan Ribas,

des de fa temps: S’hi han vist

retallades, el TGV, la variant de

Girona per Sant Daniel… El

motiu del cartell, magnífic ex-

emple de la línia clara, ja indica

el tema central, el fil conductor

dels gags dels pastorets o d’al-

gunes frases dels dimonis. Si

en edicions antereriors han to-

cat acudits sobre les retallades

i s’ha vist ballar el Gangnam

style, aquest any ja és tot pre-

vist que toqui el rebre al min-

istre Wert:

Perquè els lectors es facin càr-

rec d’aquesta adaptació dels

pastorets de Girona a l’actuali-

tat política, econòmica, social i

cultural, reproduïm un bocí del

començament de la segona

part dels pastorets de Girona,

on aquesta particularitat que-

da prou clara:

CENSOR - (LLEGINT) “Tu

regere imperio populus, Ro-

mane, memento pacique im-

ponere morem. Parcere sub-

jectis, et debellare superbos”

EL POBLE DESCONCERTAT

ES MIREN L’UN A L’ALTRE.

ENTRE TOTS - Però.. . què

diu...? com parla...?

CENSOR - És que no m’en-

teneu? És en llatí. El ministre

del Cèsar encarregat de la cul-

tura, ha decretat que ha de ser

la llengua vehicular de l’imperi.

S’ha d’educar els infants amb

aquesta llengua! Des del bres-

sol ja s’ha d’aprendre. Les

mares l’han de parlar als seus

fills!!

ADON - Nosaltres ja tenim el

nostre propi idioma, i no n’ac-

ceptem d’altre...!

CENSOR - El llatí és llengua

universal. Mig món el parla!

I ja no fa falta revelar més se-

crets. En aquesta escena esce-

na es produeix una de les anèc-

dotes paradoxals d’aquesta

33a edició. Dels dos actors,

Jaume Titus i Albert Oliveres,

que alternaran de censor, és

pastor en la vida real.

Tanmateix, que ningú no pensi

que aquestes picades d’ullet a

la realitat són una novetat ex-

clusiva d’aquests pastorets.

Per començar, el teatre des de

l’antiguitat f ins als grans

mestres de l’escena de tots els

temps, siguin, anglesos, es-

panyols, francesos, italians o

catalans, s’ha caracteritzat per

fer crítica de la quotidianitat.

Dit això, ja en els pastorets an-

tics, que s’havien representat a

la Salle, els dos actors còmics

exercien aquesta funció de

cantar l’auca dels fets de cada

any en forma de corrandes.

El guió dels Pastorets de Girona es retoca cada any per adaptar-ne passatges a la conjunturapolítica, econòmica, social i cultural del moment. Hi ha trossos assajats en secret i ja se sapque Wert voldrà imposar la llengua de l’Imperi als pastors...

•FALLES DE VALENCIAdel 18 al 20 de març•FALLES DE VALENCIAdel 18 al 20 de març

235 €

•CARNESTOLTES A VINAROS1 I 2 de març•CARNESTOLTES A VINAROS1 i 2 de març

120 €

PER A MÉS INFORMACIÓPODEU TRUCAR-NOS AL972 205 168 OCONSULTAR LA NOSTRA WEB:www.domustravel.com

CIRCUIT AMB AVIÓ+AUTOCAR I TRANSFER DES DE GIRONAAMB TOT INCLÒS:

50 €

SORTIDES DE TEATRE A BARCELONA:(ENTRADES PLATEA)

•DUBAIdel 10 al 15 de març

1.350 €•DUBAIdel 10 al 15 de març

•LA MANXA (OSSA DE MONTIEL)del 23 al 28 de febrer•LA MANXA (OSSA DE MONTIEL)del 23 al 28 de febrer

400 €

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

•TEATRE CLUB CAPITOL A VEURELA COMEDIA "TOC TOC"9 de febrer

•TEATRE CLUB CAPITOL A VEURELA COMEDIA "TOC TOC"9 de febrer


Gener-Febrer 2014

La majoria dels decorats dels

Pastorets de Girona són pro-

jeccions, mappings, amb un

projector frontal i un retropro-

jector per evitar les ombres.

Per exemple, l’infern és tot pro-

jecció, com l’arribada i tornada

al Cel de l ’Arcàngel Sant

Miquel. Els camells, les es-

trelles i tota l’escenografia del

naixement són una projecció;

els carrers i les porxades dels

pobles de la Galilea van ser fil-

mats a Monells…

De decorats en el sentit clàssic

de grans muntatges de fusteria

o de teles pintades, en queden

pocs, però els que s’usen són

peces històriques, alguna de

les quals ja s’acosta cap als

200 anys. Són un homenatge

al teatre clàssic, de quan els

actors viatjaven com podien

d’un poble a l’altre, amb els

seus vestits i prou, i cada teatre

havia de tenir de tot, des d’un

menjador fins a un hort o una

platja, per atendre la demanda

de cada companyia.

El decorat del bosc i el de

l’escena de la cistella de pa, un

moment protagonitzat pels

tres grans actors còmics

l’Aram i en Batus amb la Bel-

cebuna són peces restaurades

de força valor històric. Segons

explica Joan Ribas, van ser

guardats per Pere Sala,

tramoista històric del Teatre

Municipal de Girona.

Els decoratsA quasi tota l’obra els decorats són projeccions,mentre que el decorat clàssic de grans teles pintadesi fusteria queda reduït a molt poques escenes




Del que més impressiona d’a-

quests pastorets són els dimo-

nis. Són un grup de dansa, amb

una seva coreografia especta-

cular que circula per tota la

platea; té un punt de cercavila

amb percussió i foc. Pere Puig,

responsable dels dimonis, ex-

plica que els canvia quan entra,

ja que hi troba “moltes possibi-

litats d’espectacle i se’l pot

portar cap a on es vulgui.” Con-

fessa que sempre ha intentat

modernitzar-los; admet que

l’estètica dels dimonis no ha

estat estàtica: ha anat per èpo-

ques. Va haver-hi una etapa

d’estètica sinistra i elegant,

amb el barroquisme i la sofisti-

cació d’Entrevista amb el vam-

pir. I ara s’ha anat cap a un “in-

fern més volcànic i instintiu, lli-

gat als fenòmens naturals, en

què s’han recuperat les flames

i s’han animalitzat els dimonis”.

Les banyes de cabró de Llucifer

(Dani Chicano); el nas de por

de Satanàs (Isidre Fàbregas),

el volcà, el costat descontrol·lat

de la natura, cap al caos.

Els dimonis també representen

la frustració del que és a punt

de guanyar i sempre és derro-

tat en l’últim moment per un

super-heroi. Sí, l’Arcàngel Sant

Miquel, interpretat a gairebé a

la majoria de pastorets del país

per una dona, és un super-he-

roi avant la lettre i amb uns po-

ders superiors i sense cap es-

cletxa per a la derrota o dubtes

per al mal. O no!

Espectacle infernalDansen i corren per la platea amb foc i percussió, fanacudits àcids, fan riure, impressionen, i tenen unasortida sofisticada i elegant, i de teatre de carrer


Gener-Febrer 2014

Els Pastorets de Girona tenen

un punt de musical, amb una

quinzena de fragments cantats

i peces molt populars: La

canço de la pastora, la dels

Dos galants, la de la Bel-

cebuna, la dels nois que basto-

negen el dimoni, La Cistella o

Les enamorades.

Entre l’elenc protagonista, hi

han hagut canvis i se n’anun-

cien de nous. Anna (Marta

Reig) ha plegat i ha sigut sub-

stituïda per Laura Casamitjana,

que fins ara havia fet de Rubi-

na. De Rubina en farà Laura

Bosqued, la nena amb més pa-

per de la colla de Sant Josep.

Laura Ruhí, la Caterina, plegarà

per motius professionals. Joan

Ribas ho celebra i recorda que

no és pas la primera: Fernando

Mendoza, el que va ser cantant

de la Meravella va fer de dimoni

i que Gemma Coma-Alabert és

al Metropolitan de Nova York i

de la qual encara es reprodueix

la seva gravació del S’han com-

plert les profecies…

Destaca que Laura Ruhí és a

Londres gràcies als Pastorets:

“En van triar tres o quatre de

centenars no només per cantar

bé. Va ser perquè se sabia

moure, acostumada dels Pas-

torets. No em sap greu que

plegui, em fa il·lusió i és un

motiu d’orgull. Estic content

que li hagi anat bé gràcies als

Pastorets: jo els ensenyo a

moure i a parlar clar i mirar al

públic i a saber estar en esce-

na. I això és els pastorets, com

n’hi ha tants a Catalunya.”

Cantants que triomfenDues cantants dels pastorets han assolit l’èxitprofessional més enllà de les nostres fronteres:Gemma Coma, a Nova York, i Laura Ruhí, a Londres




Molts dels actors dels Pas-

torets de Girona van començar

al cor dels angelets, dels quals,

per primer cop, se sentiran

cantar les seves veus dolces.

D’angelets passen a la cabanya

de Sant Josep o a la colla de la

muntanya. I, sovint, quan són

grans se’n van al grup dels di-

monis, de les fúries infernals. I

quan en solen arribar a la vin-

tena tornen a la colla de la

muntanya o pleguen.

Aleshores, però, ja tenen inocu-

lat el virus del teatre per sem-

pre. I si els angelets són la pe-

drera a Girona, Els Pastorets

són la Masia del teatre a

Catalunya. N’han sortit molts

grans actors catalans, molt

coneguts, com Toni Albà, Sergi

Lòpez o Joan Pera. Joan Ribas

diu que el Lliure n’és ple. “La

majoria n’han fet i algú ho am-

aga; en Joan Pera és al revés,

quan hi ha alguna trobada de la

Coordinadora de Pastorets de

Catalunya, sol venir. O en Quim

Masó, d’on va sortir sinó dels

Pastorets?”

Angelets: la pedreraJoan Ribas assegura que Els Pastorets són “la Masia”del teatre a Catalunya, de la mateixa manera quemolts actors de Girona han començat d’angelets




Entre la llum i la foscor; entre el

divertiment i la ingenuïtat i l’es-

pectacularitat tenebrosa de

l’infern. Així com els dimonis

són més terrenals, els pastors

representen la bondat, la com-

panyonia, la Humanitat sense

pecat original, la innocència;

l’Arcàngel, no. És un enviat de

Déu, un policia del bé i, per

tant, coneixedor del mal, per-

què, sinó, no el podria comba-

tre. Pere Puig pensa que els va-

lors humanístics es concreten

en el naixement, “com una su-

blimació mítica.” Per això, allà

s’hi concentren els pastors,

l’arcàngel de l’Anunciació, Ga-

briel, els Tres Reis Mags i la Sa-

grada família: Jesús, Josep i

Maria, Mare de Déu.

Bé i bondat




La presència dels dimonis a

dalt de l’escenari és molt agraï-

da. Se’ls representa de moltes

maneres: Tenebrosos, seduc-

tors o ximples. En el banquet

de la casa de Jonatàs hi domi-

na l’estètica romàntica i roco-

có, elegant i sofisticada amb

màscares venecianes, l’hedo-

nisme descontrolat, la tempta-

ció del luxe terrenal. Els dimo-

nis són part de l’eterna lluita

del bé contra el mal, de l’ordre

contra el caos, de la lluita del

fet social contra l’individualis-

me, l’egoisme, presents a totes

les cultures. Belcebuna intenta

entabanar tothom. La tempta-

ció en clau còmica, però és al

capdavall una temptació.

El banquetde Jonatàs




El quadre del naixement és el

punt culminant d’aquesta obra,

en què hi surten tots els per-

sonatges, tret dels dimonis,

que ja han estat derrotats i han

estat retornats a cuidar les àn-

imes pecadores condemnades

a les floames eternes de l’In-

fern. L’apoteosi final comença

només de sentir la fanfara de

La presó del Rei de França, de

la Companyia Elèctrica Dhar-

ma. En aquell moment, entren

els Ries i tot el seu seguici. El

públ ic comença a picar de

mans i de peus, pugen a l’esce-

nari adoren el Nen Jesús. Tot es

fa fosc i silenciós i es posa la

gravació del Santa Nit interpre-

tada per Salvador Donato, i a

sobre l’escenari s’hi mostra un

quadre modern del naixement.

Apoteosi

Bon Nadal iFeliç any 2014!


PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Luxury Goods,el primer pas per vendre

LUXURY GOODS

C/Sant Francesc, 15, bx I GIRONA I Tel. 972 092 700

[email protected]

l número 15 del carrer

Sant Francesc, en plena

zona comercial del cen-

tre Girona, acaba d’obrir les se-

ves portes Luxury Goods, un

establiment que busca el millor

comprador i, per tant, el millor

preu, a l’article de valor que el

client vol vendre. Segons expli-

ca Loreto Farias, gerent i sòcia

de l’empresa, Luxury Goods

“no ven ni compra articles, sinó

que fa d’intermediari i ofereix

tot l’assessorament necessari

entre el comprador i el venedor

perquè l’operació de compra-

venda culmini amb èxit, amb el

millor preu per al client”. De fet,

es tracta de la primera empre-

sa d’aquest tipus de les comar-

ques de Girona: “Nosaltres tro-

bem el millor comprador per al

producte de valor que volem

vendre fins que es tanca amb

èxit l’operació”, continua Loreto

Farias.

Amb una àmplia xarxa de con-

tactes i experts professionals,

Luxury Goods ofereix els seus

serveis a persones que volen

vendre algun article de valor

amb satisfacció per obtenir

una liquiditat immediata. En

aquest cas, l’empresa ofereix al

client la garantia que no ha

malvenut el seu article i que

n’ha obtingut el millor guany.

Luxury Goods gestiona art,

mobles antics, cotxes, embar-

cacions, joguines antigues, se-

gells i monedes, joies i pedres

precioses, rellotges d’alta gam-

ma i, en general, qualsevol arti-

cle de valor. En el cas dels re-

llotges, per exemple, Luxury

Goods treballa amb marques

com ara Rolex, Patek Philippe,

Cartier, Audemars Piguet, Va-

cheron Constantin, Omega,

Breguet o Breitling, entre mol-

tes altres.

L’empresa Luxury Goods ofe-

reix al client un assessorament

integral i un tracte directe i

personalitzat que fan possible

que aquest obtingui la millor

informació sobre el valor del

producte de valor que vol ven-

dre i, per tant, una satisfacció

total.

A


Joan Ribas“Jo només m’en cuido

dels Pastorets”



Gener-Febrer 2014

Joan Ribas és un home de

teatre: mecenes cultural, afi-

cionat al teatre des del teatre

aficionat de la companyia

Proscènium fins a impulsor de

La Planeta, el centre d’arts es-

cèniques que ell va crear a

l ’antiga seu de la Sarfa a

Girona, confessa que la seva

arribada als Pastorets és

perquè sempre li ha agradat

molt el teatre, ja de petit :

“Quan era nano, amb 12 o 13

anys, ja seguia els assajos que

fien a La Sal le. Mentre les

meus companys jugaven a fut-

bol jo seguia els assajos”.

Quines obres es represen-

taven quan vau començar en

el teatre?

Eren els anys 1950’s. Eren

obres morals perquè inter-

pretessin homes sols de la Ga-

leria Salesiana. És molt bo,

perquè, quan vaig trobar l’origi-

nal dels Pastorets que repre-

sentem, es mostraven moltes

relacions homosexuals, volent

amagar la relació home-dona.

Des de quan us cuideu dels

pastorets?

Sí, jo me’n cuido dels pas-

torets. És més encertat que dir

que no pas que els dirigeixo. A

la Salle, els vam fer 12 anys i

vam plegar el 1971-1972 per

una crisi de canvi de cicle: Hi

vam començar a posar nenes i

els hermanus no els va agradar

i els van cancel·lar. Ribas va ser

el substitut de Josep Maria

Capella i Riera, un bon actor i

un bon director.

Només per les noies?

Les noies hi van influir i també

el que jo en dic la crisi del 600 i

de la tele. La gent va començar

a tenir cotxe i a marxar de

Girona. I això va durar fins al

1980 en què l’aleshores direc-

tor del Teatre Municipal de

Girona, Pere Codina, va des-

pertar l’interès perquè li sabia

greu que no es fessin pastorets

a Girona. I en Salvador Donato

li va fer gràcia i m’ho va dir. Em

va dir, com sempre es diuen les

coses per enganxar algú, que jo

era l’únic que ho podia fer. I

amb en Pere Sala, el tramoista

del Municipal van rescatar dec-

orats del 1850, com ara el de la

cistel la. Pensa que aquest

home ens va ajudar molt. Quan

es va refer el Teatre el 1850, el

Ministerio de Fomento només

va donar diners per a la in-

fraestructura, per la qual cosa

els decorats es van haver d’en-

carregar artistes gironins, que

van pintar espais essencials:

interiors, exteriors, edificis o

natura, de pagès o de ciutat; hi

havia de ser tot perquè venien

els actors sense decorats.

I vau reprendre el 1981, però

amb quins actors?

Vam començar amb gent de La

Salle. Joan Cervià, el pare de la

Cristina, que ho feia molt bé,

interpretava el paper del do-

lent, en Jonatàs, que avui no

existeix. I en Jaume Teixidor

feia de dimoni. Al comença-

ment, a part de la gent de La

Salle, com t’he dit, també s’hi

va afegir, per exemple, el

Talleret de Salt, i vam rebre l’a-

juda inestimable d’en Quim

Masó, creador del Talleret de

Salt amb en el seu germà Xicu i

de Bitó amb en Vador [Sal-

vador Sunyer] i en Mènec

[Josep Domènech]. Sap greu

que en Quim no vagi poder vi-

ure el gran auge de Temporada

Alta.

Joan Ribas es l’ànima dels pastorets deGirona,d’ençà que es van tornar a representarel 1981 i ja ho va ser a La Salle

El text és el de LaSalle, escrit per

Mossèn FrancescGai Coll, de La Pinya,

afusellat el 1936




En vaig veure molts d’aquests

actors el 2 de gener dels 30

anys, però sempre m’ha intri-

gat per què va plegar en

Jaume Tex; si més no perquè

es van dir moltes coses.

Tan senzill com que no es va

veure en cor d’aprendre’s un

paper nou. En Jaume Teixidor

era un personatge que ho feia

molt bé. Era molt bo i ens va

saber molt de greu que

plegués. Ja saps que cada any

variem moltes parts del text.

Veig que hi ha personatges

que ja no existeixen.

Quan plega algú, s’han de can-

viar coses. El que avui és la Ru-

bina abans havia estat en

Rubén. Ens hem d’anar adap-

tant…

Avui es veuen uns pastorets

molt potents, amb set repre-

sentacions i els dies de Nadal.

Ja fa trenta-tres anys seguits

que tornem a fer els Pastorets

a Girona i la cosa ja és molt

consolidada. Però hem tingut

etapes de tot, quan vam haver

de deixar el Municipal per

aquel les obres que no s’a-

cabaven mai de començar, ni

s’acabaven mai d’acabar quan

les van tenir començades. Vam

patir una etapa molt dura de

cinc anys a Sant Domènec, ja

que som 120, no hi cabíem i

vam haver de fer una vela a

l’exterior com a vestidor. Els

Pastorets són un gran esforç

col·lectiu de 120 persones, en

què ningú no cobra i els diners

s’inverteixen en equips tècnics,

escenografia i vestuari. Tenim

voluntat de millorar i canviar i

de tenir els equips més

avançats. Crec que també hi

ajuda la renovació d’actors,

amb molta mainada que

comença la seva passió pel

teatre fent d’angelet i amb gent

jove que puja… No m’agraden

els avis en papers de joves…

Un altre aspecte és el di-

namisme que li donem reto-

cant el text en funció de la con-

juntura política, econòmica, so-

cial o cultural del moment.

Tot i que aquest text també el

fan servir a Les Preses, tam-

poc no és pas un dels més

populars dels pastorets.

Era la peça que s’havia repre-

sentat tota la vida a La Salle,

per això vam agafar íntegra l’o-

bra de Mossèn Francesc Gai

Coll de La Pinya, mort afusellat

el mes d’agost del 1936 només

per ser capellà. Si era un home

que només feia obres morals!

Crec que l’haurien d’haver be-

atificat en aquell acte massiu a

Tarragona d’aquesta tardor.

Certament el Bisbat de

Girona hi podria haver fet al-

guna cosa.

Saps que va passar? Tots els

d’allà eren d’algun orde re-

ligiós, per la qual cosa el Bisbat

em va dir que era complicat.

Teniu bona relació amb el Bis-

bat. He vist fotos del Bisbe

Francesc amb la colla actual,

tot i que potser hi deu haver

influït en Pere Codina, que

avui és responsable de proto-

col del Bisbat.

Han vingut a veure els Pas-

torets tots els bisbes que hi

han hagut a la Diòcesi des que

els van recuperar el 1981:

Jaume Camprodon, Carles Sol-

er i Francesc Pardo. En Cam-

prodon els va trobar diferents

de quan era seminarista.

Només faltaria! En aquel l

temps que ell era seminarista,

era una obra d’adoctrinament

religiós, gens entretinguda i




molt pesada. Escolta: Saps que

els he fet veure? Que es

guanyen més adeptes amb el

sermó dels Pastorets que amb

el dels capellans. El sermó re-

ligiós de Mossèn Francesc Gai

Coll avui no és gaire digerible.

Són divertits, i els bons ho

són i no desprenen cap bon-

isme dogmàtic o demagògic.

El vers del mossèn Gai és molt

maco; els trossos que recita en

Dani Chicano [Llucifer] són

preciosos; el del poder de l’in-

fern del dimoni és immillorable.

Hi ha gent que s’entendreix

amb els últims números. No

tant perquè ho fem bé, sinó

perquè la gent encara conserva

un punt de tendresa per Nadal.

És a partir del Santa Nit, cantat

a pèl, a capella, com en digueu

ara, en una gravació de Sal-

vador Donato i que vam decidir

conservar. Entenem que la

base de tot, el punt culminant,

és el naixement.

Ja, però la gent repeteix

perquè retoqueu tants

trossos i hi incorporeu la sàti-

ra social i l’humor crític. Em

podeu revelar alguna novetat

d’aquest any?

Veureu que el censor és el min-

istre Wert i sentireu que el

poble crida independència. La

Belcebuna, per exemple, té un

quadre nou, en què intenta se-

duir Sant Josep… I un frase que

agrada és quan l’Arcàngel Sant

Miquel recorda al Llucifer que

el van fer fora del cel i li diu que

l’havia estimat…

Sexe, violència i gran revela-

cions.

El sexe i la violència són sem-

pre latents en les obres ecle-

siàstiques i sempre des d’un

punt de vista molt innocent: en

els enamoraments de l’Aram i

en Batus, amb l’Anna i la Cate-

rina, i en les estomacades que

reben els dimonis.

Quina és la clau perquè tot

funcioni?

Hi ha un bon ambient, amb

molta col·laboració dels pares

de la mainada que actua, al

vestuari, en l’utillatge… I en la

tramoia hi ha gent molt entre-

gada: són set dies de Nadal

que s’hi ha de ser i no pots

anar enlloc. Som els únics Pas-

torets de Catalunya en que es

fan funcions alguns dies lab-

orables. A més a més, crec que

també podem presumir

d’haver estat els primers a can-

viar la imatge xarona i des-

cuidada que havien tingut

l’escenografia i els vestuaris:

n’hem actualitzat la imatge.

Crec que tenim tot el tema del

material molt ben organitzat,

amb un local on guardem tots

els vestits nets de tintoreria un

any per l’altre, a més d’un altre

amb tots els decorats. Una de

les altres claus és tot l’equip,

començant per en Pere Puig,

l’Anna Carina i en Joan-Pere

Fàbrega, que són decisius. En

Pere amb aportacions tèc-

niques que ja no sé, d’efectes

especials i l’escenografia. En

Joan-Pere amb la coordinació…

Ja t’he dit que jo només me’n

cuido: parlo amb l’Ajuntament i

aquestes coses de papers. I

també vull ressaltar molt que

Els Pastorets de Girona són

l’esforç col·lectiu de 120 per-

sones.

Els Pastorets són ungran esforç

col·lectiu de 120persones, en què

ningú no cobra


FIRA DE NADAL CIUTAT

Salvador Garcia-Arbós

Nadal a Girona

a ciutat de Girona ha

apostat per animar la

campanya de Nadal

amb més música al carrer i per

reduir la il·luminació a les zo-

nes comercials. De fet, el pres-

supost per als llums de Nadal

s’ha reduït d’un 50 per cent

respecte de l’any passat, fins

als 109.202,05 €. S’han sacri-

ficat uns quants eixos princi-

pals de la ciutat, però es garan-

teix la il·luminació nadalenca a

tots els barris a on hi ha asso-

sociacions de comerciants. En

total, s’han instal·lat 748.823

Leds, que s’han encès del 30

de novembre fins al 6 de gener,

de les sis del vespre a les 10 de

la nit entre setmana i fins a la

mitjanit, els festius.

La regidora de Turisme, Coralí

Cunyat, va explicar que, amb

l’objectiu de dinamitzar comer-

cialment diferents barris de la

ciutat, l’Ajuntament va obrir

unes convocatòries de subven-

cions adreçades a les Associa-

cions de Comerciants que han

beneficiat les dels barris de

Carme-Vista Alegre, Santa Eu-

gènia, Sant Narcís Domini-

ques, Can Gibert i Sant Narcís

Zona Sud.

El centre neuràlgic de l’activi-

tat nadalenca de la ciutat serà

la plaça de Sant Agustí, amb la

ja tradicional Fira de Nadal i

amb un munt d’activitats mu-

sical. Hi haurà actuacions de

tots els estils musicals, des del

jazz al rok’n’roll, passant per

cants de Nadales. Tota la pro-

gramació d’aquestes festes a

Girona ha estat recollida en el

programa de mà de 32 planes

Un Nadal d’emocions!, editat

per l’Ajuntament.

Tot va començar el 30 de no-

vembre a la tarda amb la cer-

cavila de la Girona Marxing

Band, l’encesa de llums, una

xocolatada i un concert a càr-

rec de les corals Gospelians i

Geriona. El dissabte 7 de de-

sembre hi van actuar els Boo-

pin Shakers, el dia 14, els Or-

leans, el dia 21 David Poblete &

Saltsazz, i finalment el dia 22,

un concert de nadales a càrrec

del Cor Àkan.

La regidora d'Ocupació i Pro-

moció Econòmica, Marta Ma-

drenas, va destacar que tot Gi-

rona respirarà música també

en altres indrets com al carrer

Santa Clara amb una cantada

de nadales a càrrec de la Coral

Pla de Girona el divendres dia

20; a la Plaça Miquel Santaló, a

càrrec de Girona Banda Band,

el diumenge 22, o a la pujada

del Pont de Pedra a càrrec del

Cor de Veus Blanques Preludi,

el divendres 27 de desembre.

Actuació de Cap d’AnyUna de les grans novetats per

al Cap d’Any a Girona és musi-

cal. Un cop acabin de sonar les

campanades de la Catedral, a

la plaça dels Apòstols hi haurà

l’actuació d’Emma Youth & The

Hard Times, una banda amb un

repertori ballable, farcit de

clàssics del soul, com l’Aretha

Franklin, Stevie Wonder, Betty

Wright, Carla Thomas, Etta Ja-

mes, o les revisions més mo-

dernes del gènere, com ara les

de la malaguanyada Amy Wi-

nehouse, de Lauryn Hill o de

Macy Gray.

Circ de Nadal i tallersA banda del farciment musical,

les actuvitats nadalenques

s’han pensat per al públic fa-

miliar, per la qual cosa s’han

programat tallers de tions, de

llufes per als Sants Innocents o

de fanalets per anar a esperar

els Reis, a més de fanalets vo-

ladors. Sense descuidar la visi-

ta dels patges i dels carters re-

ials, a partir del 3 de gener en

diferebnts indrets de la coitat,

des del dia 22 fins al 29 de de-

sembre, excepte el 24, hi haurà

tres actuacions del Circ de Na-

dal, amb l’espectacle L’Home

que erdia els botons, del Circ

Pànic a la plaça de la Constitu-

ció. Per completar l’oferta in-

fantil a la plaça de la Constitu-

ció hi haurà uns cavallets eco-

lògics, a pedals.

L’Ajuntament aposta fort per la músicaEl pressupost de la il·luminació de Nadal s’ha reduït en un 50 per cent i s’ha limitat als barrison hi ha associacions de botiguers i es vol potenciar l’activitat comercial. Per primer cop, ala plaça dels Apòstols hi haurà un concert després de les campanades a la Catedral

L




Mª Carme Ribas i Mora(filla dels fundadors de ladesapareguda Granja Mora)

Records i guspires de l’any 2013

Quan l’any s’acaba sempre re-

passem allò que hem fet du-

rant els últims dotze mesos. A

la vida hi ha coses que a un li

agraden mes que altres. Jo

mateixa a part de viure poder

cuidar del meu germà tenir

contacte amb les persones

que estimo el amics els clients

i la meva ciutat, m’agrada es-

criure. Tinc un llibre en cartera,

una mena d’assignatura pen-

dent, ja que no l’acabo mai do-

no prioritat algun article i aco-

miado a persones que han for-

mat part de la meva vida. I el

llibre queda enrere... Aprofito

per fer un repàs d’alguns dels

escrits.

No hi ha res que m’entristeixi

tant com les persones que ens

deixen tan sols començar l’any

i no hauria ser així, tan es un

mes com l’altre però sembla

que l’any que acabem d’estre-

nar queda marcat per el fet de

perdre una persona estimada.

Vaig estrenar l’any dedicant

unes ratlles al Doctor Brogi , un

metge i un savi ens va deixar

el darrer dia del 2012 i el seu

comiat ja va ser el 2013. Ell de-

ia “la medecina cura però no

consola” referint-se a lo que

significa tenir algú que t’escol-

ti o t’agafi la mà en els mo-

ments importants.

La pèrdua de l’Arseni Bosch

Bars va sacsejar el mon del

futbol i la gastronomia gironi-

na, dos mons en els que s’ha-

via mogut el bon amic i pare

d’en Jordi Bosch. Adéu Jordi,

amic manaia i gironí el vaig de-

dicar a Jordi Busó i Olivan,

amb qui de nens havíem anat a

col·legi junts. Era una persona

coneguda i estimada que ens

va deixar a la flor de la joven-

tut. El dia del seu comiat sem-

blava que Girona s’havia vestit

de gala era el primer dia de

Temps de Flors. L’Anna Maria

Aragó i Mas, presidenta de les

ex alumnes del Cor de Maria

ens va dir adéu 15 dies desprès

de la trobada anyal, un fet que

va entristir moltes llars gironi-

nes. També ens van deixar la

Victoria “la tieta de l’Escon”

amb qui teníem grans vincles i

la Pepi Zurita, veïna del barri

vell.

A ple estiu, Girona es va sentir

sacsejada pel traspàs de la

Maria Cobarsí, l’anima de la ex-

posició Girona, Temps de

Flors, per la qual cosa des de

aquest espai demano a l’Ajun-

tament que un indret del nos-

tre estimat Barri Vell porti el

seu nom i, a més, que sigui un

lloc amb flors. S’ho mereix.

Acostumats a llegir noticies

luctuoses, quan veus que per-

sones que coneixes i estimes

són premiades o que fan quel-

com per la ciutat que estimes,

un no pot fer res mes que dir-

los “Gràcies amics pel vostre

treball”.

Així, vaig felicitar a Domenec

Fita pintor escultor pels seus

85 anys i tota la seva trajectò-

ria. A Miquel Morillo per la do-

nació que ha fet al arxiu dels

negatius de fotografies que ge-

neracions properes coneixeran

com era Girona i els gironins. I

a Maria Carme Ibarz per haver

Mª Carme Ribas i Mora filla, dels fundadors de la desapareguda Granja Mora, fa un balançd’aquella Girona que tan estima, incloent els traspassos de persones o els tancaments debotigues que han tingut un pes important en la historia del comerç de la ciutat

No hi ha res quem’entristeixi tant

com la mort de per-sones només de co-

mençar l’any


Gener-Febrer 2014

rebut el Premi Mestres 68, en

l’apartat Premi Personal. Tam-

bé hi ha bonics i merescuts re-

cords com el de la Montse Va-

lenti una gran mestra que en-

guany ha arribat a la jubilació,

la qual al juntament amb en

Llorenç, jubilat el curs passat,

van ser l’anima de la escola An-

nexa durant anys.

Botigues tancadesTambé vaig parlar del degoteig

de tancaments al Barri Vell:

Can Teixidor dels bolsos, amb

l’Anna i la Maria, la seva mare,

per cert, centenària; Flors An-

na, abans la pol leria Rosa

Burch, esposa del pintor Ernest

Dalmau, ara la botigueta d’en

Miquel de Kentia. Trobem a fal-

tar l’Òptica Sola, la Farmàcia

Folch, la botiga per a nadons

Ca l’Atmetller, on centenars de

nadons hi van ser vestits des

de el seu naixement; precisa-

ment, en aquest final d’any

també ens ha dit adéu la Con-

xita Vigas, una de les germanes

que quedava.

El Colmado Can Pons, portat

per en Josep i la Conxita, va ser

traspassat per jubilació, amb la

fatalitat que en Josep ens va

deixar un mes més tard per

malaltia. Marxant un xic del

Barri Vell també van tancar La

Llibreria Girona portada per la

Roser Varés i en Jordi. Vaig re-

cordar els 50 anys dels salons

de la Granja Mora, ja que no

podia passar per alt el fet tan

important com va ser per Giro-

na la obertura d’aquest espai,

al mateix temps d’agrair a mol-

tes generacions de gironins la

bona seva resposta que varen

donar-nos.

No puc deixar de parlar del

tancament de tota una institu-

ció, com van ser Les Adoratri-

us, un referent i una icona per

als que les havíem conegut al

carrer Joan Maragall, just a da-

vant de la Clínica Girona.

He escrit sobre les Fires de

Sant Narcís, com moltes altres

vegades, i han sorgit aquells re-

cords d’infantesa que no po-

den fallar. Ha estat un any farcit

d’aniversaris, principalment so-

bre els gegants: 20 anys d’en

Cugat i els capgrossos i, des-

prés, els gegants antics. I 25

d’haver tingut l’honor d’haver

estat la primera dona pendo-

nista de Girona. He aprofitat

per escriure sobre Fent tenti-

nes per la vida, de Joaquim Na-

dal, un llibre que m’han portat

molts de records de la Girona

que jo estimo.

He perdut molts amics, és llei

de vida. Alguns els he esmen-

tat d’altres els tinc en el meu

record personal, però quan l’a-

ny era a punt d’acabar a Giro-

na, destaca la pèrdua de la in-

oblidable Francina Boris la gran

locutora de Radio Girona EAJ

38, la veu de la sardana, una

veu que mai no ens deixarà

perquè els que varem tenir la

sort de sentir-la sempre la tin-

drem present. O de l’estimat

Bep Marqués, un veí i comer-

ciant del Barri Vell de Girona

que ha trasbalsat a diferents

generacions, un activista esti-

mat i conegut. O un altre gran

personatge: en Tià Martí, fotò-

graf i botiguer de davant de ca-

sa. I ja ben cap a final, també

se’n va anar qui va ser presi-

dent del Grup Esportiu Gironí,

GEiEG, Salvador Martí.

El llistat podria seguir, però

l’espai mana. I des de aquí

aprofito per desitjar a TOT Gi-

rona, mai més ben dit, un Bon

Nadal i Feliç Any 2014 .

Demano al’Ajuntament que

dediqui un indret delBarri Vell a Maria

Cobarsí



NOTÍCIES CIUTAT

Amb la finalitat d’ajudar els

col·lectius més desfavorits de

la zona, les empreses gironi-

nes Trendy Models i Espai de

Qstura acaben de presentar

un calendari benèfic els gua-

nys del qual aniran dirigits a la

Creu Roja, concretament al

projecte de beques menjador

destinades als infants de les

escoles gironines. A més,

aquest calendari serà una pla-

taforma per promocionar i

donar impuls als nous disse-

nyadors tèxtils de la província

de Girona, ja que les fotogra-

fies del calendari són de joves

models de la capital lluint les

creacions dels nous dissenya-

dors.

A més de la col·laboració de

molts establiments i empre-

ses de la província de Girona,

en el projecte solidari hi han

participat també els disse-

nyadors Emma Bover, Fernan-

da Galará, Ismael del Rio, Ro-

ser Frigola, Ingrid Rovira, Cris-

tina Ayala, Montse Martínez,

Vanessa Planella, Judith Tor-

rent, Aurèlia Teixidor, Judit

Trias i Judit Dalmau.

A les fotografies, dos mo-

ments de l’acte de presenta-

ció oficial del calendari, cele-

brat el passat 27 de novem-

bre als Jardins de la Mercè de

Girona.

Calendari benèficTrendy Models i Espai de Qstura presenten el pro-jecte solidari a favor de la Creu Roja

L’Associació Somnis, una or-

ganització gironina sense

ànim de lucre de suport i

atenció a infants i joves en si-

tuació de fragilitat social, aca-

ba de presentar la seva pri-

mera campanya, amb la qual

vol garantir que 137 nens i

adolescents de la Fundació

Resilis puguin tenir un regal

per Reis. Per fer-ho possible,

l’associació busca famílies

amigues que facin arribar un

regal a aquests nens. També

hi ha empreses que aporten

productes o serveis, en un es-

pai batejat com a “empreses

amb ànima”. L’Associació

Somnis arrenca aquesta

campanya, però continuarà la

seva tasca de suport amb l’a-

portació de material escolar,

classes de reforç o actes cul-

turals, en què les famílies

col·laboradores també hi po-

dran ajudar.

Un nen, un regalL’Asociació Somnis vol garantir que 137 nens de laFundació Resilis visquin tota la màgia dels Reis

Els Centres de Distribució

d’Aliments (CDA) de les co-

marques gironines –a Girona,

Salt, Figueres, Lloret de Mar,

Palamós, Olot, Palafrugell, Ba-

nyoles, Torroella de Montgrí i

Roses– rebran un total

d’1.288.000 euros el 2014 per

al seu funcionament. Segons

un conveni signat entre les

institucions que fan possible

els CDA, el Departament de

Benestar Social i Famíl ia

aportarà 74.000 euros; la Di-

putació de Girona, 100.000

euros; l’Obra Social de “la Cai-

xa”, 18.000 euros; la Fundació

Privada Banc dels Aliments

de les comarques de Girona

farà una aportació d’uns

900.000 euros consistent en

aliments en espècies donats

per empreses alimentàries; i

Càritas Diocesana de Girona,

que, a més, gestiona el pro-

jecte, destinarà 30.000 euros,

a més d’una aportació en ali-

ments per valor de 166.000

euros.

El conveni per impulsar

aquests centres va ser signat

el 29 de novembre passat per

la consellera de Benestar So-

cial i Família, Neus Munté, el

president de la Diputació de

Girona, Joan Giraut, el presi-

dent de la Fundació Banc dels

Aliments de les comarques de

Els súpers solidarisLes institucions destinen més d’1,2 milions d’eurosals deu centres de distribució d’aliments de Girona

Girona, Frederic Gómez, el direc-

tor territorial de “la Caixa” a Ca-

talunya, Jaume Masana, i el pre-

sident de Càritas Diocesana de

Girona, el bisbe Francesc Pardo.

L’objectiu d’aquest conveni és

oferir un recurs innovador i efi-

caç que doni resposta al dret fo-

namental a l’alimentació, am-

pliant l’actual sistema de cober-

tura i consolidant el treball en

xarxa.

D’aquesta manera, tots els pro-

fessionals de les diferents insti-

tucions que deriven les persones

a aquests centres de distribució

d’aliments actuen sota uns ma-

teixos criteris de valoració.


Eines informàtiques per la gestió, control, traçabilitat icomptabilitat de petites i mitjanes empreses queadaptem i personalitzem segons les necessitats delsnostres clients.

• Treball amb mul�empresa i mul�usuari• Rapidesa i simplicitat en l’ús• Importació de dades d’empreses par�culars a gestors• Norma�va actual en matèria fiscal i comptable• Actualitzacions periòdiques sense cost afegit• Programa individual o integrat en la ges�ó empresarial• Control acurat de les previsions de tresoreria

Projectes Informàtics

C/ Salt, 25 Local A · Polígon industrial Mas Xirgu · 17005 Girona · 972 23 21 29www.girotec.es · e-mail: [email protected]


ACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

CULTURA

Rafael NadalEntrevista amb l’autor de dosbest-seller gironins


TOT Girona I 39

ENTREVISTA CULTURA

uedem al bar Neptú, un

divendres a l’hora d’es-

morzar i de la tertúlia

diària de Guillem Terribles, lli-

breter del 22 del carrer de les

Hortes, i de Pere Domènech,

rector del Mercadal. Passa

molta gent i tothom en saluda

un o un altre de la taula. Més o

menys tots ens coneixem. Gi-

rona és una ciutat petita.

Arriba en Quim Nadal amb una

carpeta de pell a sota el braç,

en la qual hi veiem gravat el

nom, com els dels antics xer-

rics i bidells de les velles gesto-

ries. En Rafa no es va estar de

remarcar-li:

“Sembles un cobrador de re-

buts, Quim!”

El seu germà gran riu i calla. Tot

seguit, passa una senyora gran

i s’acosta a saludar. Fa un co-

mentari relatiu a la seva velle-

sa:

“Quan érem feliços, fill… I ara

ho celebrem amb xampany!”

A la gent gran els han agra-

den els teus llibres.

Ara els vells, quan han vist l’es-

crit no paren d’explicar coses.

He activat la memòria; som la

primera generació a treballar-

la. Ells abans no la cultivaven i

no la reactiven fins que ho ve-

uen escrit; no donen importàn-

cia al que saben fins que no ho

veuen escrit i sistematitzat.

Amb Quan érem feliços i

Quan en dèiem xampany, els

seus dos llibres memorístics

[i un xic nostàlgics] i amb Gi-

rona com a gran escenari, en

Rafael Nadal i Farreras s’ha

fet popular arreu. No pareu

de voltar a per tot el país.

Tinc presentacions quasi cada

dia, fins a Nadal de Quan en

dèiem xampany. Tinc entrevis-

tes amb la premsa del lloc on

vaig… I encara tinc temps de

barrejar-ho amb grups de lec-

tura, de Quan érem feliços, que

en tinc fins al novembre de

2014, sobretot a les comarques

gironines.

Quan érem feliços és un llibre

tan gironí…

Ha funcionat a tot arreu sense

diferències, però a Girona

molts i molts, i equilibrat a tot

Catalunya.

Amb la lectura del primer lli-

bre, en trobar-hi tants llocs

comuns, tanta gent conegu-

da, tants fets propers, vaig

endevinar el gran èxit local,

però no encertar que funcio-

naria en el conjunt del país.

Tu coneixes personatges, llocs,

situacions, moltes coses… A fo-

ra s’ho han agafat com un re-

trat d’època i classe social. Es

veu com un retrat de postguer-

ra d’una petita burgesia prope-

ra a les classes populars, en

una ciutat mitjana. La gent s’hi

ha reconegut per proximitat i

per defecte: Ha estimulat el

propi record per contrast. A

Lleida, per exemple, em ve gent

que em porta una safata de to-

cinillos. I no hi veuen Can Puig

de l’Argenteria, sinó la seva

pastisseria o les mancances i

desitjos de l’època.

I la història del Collell?

D’internats a Catalunya, n’hi ha

molts i les escoles religioses

eren similars… Hi ha molta es-

cola mixta extern-intern.

O la família Nadal-Farreras?

Al llibre jo uso la meva família,

Q

Quan érem feliçoses veu com un retratde postguerra d’unapetita burgesia enuna ciutat mitjana.

El periodista i escriptor Rafael Nadal i Farre-ras explica en aquesta entrevista les clausde l’èxit dels seus dos darrers llibres




ENTREVISTA CULTURA

perquè és un xollo tenir dotze

germans. Tot i això, si hagués

una història familiar, hi hauria

posat coses més morboses

dels coneguts. Jo vaig agafar

aspectes de molt d’interès his-

tòric de l’època de post-guerra.

No hi ha voluntat d’historiar la

família Nadal. És exactament el

mateix que en el darrer: no vull

parlar dels Oller. Parlo de pro-

totips de personatges a Europa

o a Espanya. Quan érem feliços

podia haver passat a Itàlia o a

França. A vegades, els italians

t’estimulen per diferència i, de

cop, hi ha coincidències: les es-

tacions de l’any, les olors, els

colors…

Quan en dèiem xampany és

més novel·la, menys crònica.

És una història en quatre parts:

Un pròleg i un epíleg en temps

present i dues parts sobre el

besavi, la història de Francisco

Oller, l’FO dels taps de xampa-

ny. Jo descobreixo el besavi

quan preparava Quan érem fe-

liços. És un nano orfe en una

Catalunya arrasada per la fil·lo-

xera en la segona meitat del se-

gle XIX, amb el sector vinícola i,

en conseqüència arrasat; co-

mença a Tolosa, passa a Gèno-

va i aterra a Épernay, on els Co-

ris de Llagostera li van donar

feina. Se’n va i se’n surt. Torna

als 21 anys i es casa amb una

Viader de Bescanó. I van a viu-

re a Épernay, i trobo que el bes-

avi i la besàvia s’escriuen les

cartes en francès, quinze anys

després de casar-se.

A què ho atribuïu?

Eduquen els fills en francès, ja

que Catalunya no li ha donat

futur i adopta la cultura, els va-

lors de la República i la llengua

francesa. Això ho vaig aparcar

quan feia l’altre llibre. Aquest

nou llibre és la història del bes-

avi i dels seus quatre fills: tres

nois i un noi. És un llibre més

de noies que de noi. Hi ha l’à-

via, la Baba Angèle i les ties Hé-

lène i Yvonne i l’oncle Louis.

Són personatges que circulen

per la història d’Europa: la

Gran Guerra del 1914-1918; la

depressió del 1929; la Guerra

Civil Espanyola; la persecució

nazi o la II Guerra Mundial.

Quan arriben a Cassà de la

Selva?

Un cop se’n surt. Primer fa de

representant d’una gent de

Sant Feliu de Guíxols que li en-

via material. Un jueu que es diu

Salmon li recomana deixar de

ser representant perquè es de-

diqui a fer taps, i a final del se-

gle XIX es fan socis. El 1914 una

bomba alemanya els ensorra la

fàbrica, per la qual cosa envia

la baba Angèle a reconvertir el

magatzem de Cassà de la Sel-

va en fàbrica. Pensa que Reims

va ser la ciutat més castigada

per la I Guerra Mundial: va ser

bombardeja cada dia pels ale-

manys; al final de 16.000 cases

que hi havia abans de comen-

çar el conflicte, en van quedar

16 d’intactes, 2.000 una mica

tocades i la resta totalment

destruïdes. Es van salvar grà-

cies els centenars de túnels…

Els túnels de les caves del

xampany!

Hi fan la vida, de tot: escoles,

comerç… I així el 1917 fan fora

la gent, ja que no es pot aguan-

tar, el 1918 comencen a recons-

truir la ciutat. El 1917 l’avi torna

a Cassà de la Selva i a partir del

1918 ja tenen dues fàbriques.

La història té molta gràcia:

aquest nou llibre ha de fun-

cionar molt bé.

No hi ha voluntatd’historiar la família

Nadal, parlo deprototips depersonatges


ENTREVISTA CULTURA

Tothom diu que és millor que

l’altre. Clar, és més fàci l

novel·lar que fer literatura dels

fets quotidians, però els crítics

pensen que és al revés: que és

més difícil novel·lar. Explico la

història de tres dones capaces

de fotre un cop de puny per re-

ivindicar la seva independència

personal; són feministes avant-

la-lettre: Una, la baba Angèle,

vol dues-tres setmanes de lli-

bertat total cada any, per fer el

que vulgui. La baba fuma, parla

de política, condueix i es casa

amb Joaquim Nadal, de Cassà

de la Selva. Yvonne, forçada a

casar-se, pren l’opció lesbiana.

Hélène està enamorada de

l’encarregat de fàbrica i fuig a

París, on hi munten una fàbrica

de taps petits, que són els de vi

tranquil. La segona part del lli-

bre és la visió des d’aquí.

Com decidiu solucionar el te-

ma del narrador?

El narrador sóc jo i em va bé.

En totes dues parts: tant en la

primera, que és més novel·la-

da i passa a Reims amb incur-

sions a Cassà, com en la sego-

na, més memorística, que pas-

sa més a Cassà amb incursions

a Reims. I al final revelo les

fonts i dono claus, intentant

descobrir la part històrica. Tot i

això, admeto que no puc recu-

perar la part històrica del tot, ja

que arribo tard.

Prepareu alguna cosa, ara

mateix?

Escric dues o tres coses en pa-

ral·lel, però encara no he deci-

dit per quina em decanto.

També pel costat de la memò-

ria?

Sempre del dia a dia i del pas

del temps. Tinc moltes ganes

de fer un llibre sobre la Medi-

terrània i no és sobre viatges,

però no és immediat, el puc fer

en 10 o quinze anys. També

tinc novel·les a mig fer; són ob-

res de ficció amb personatges i

paisatges coneguts.

A banda d’escriure us sento a

la ràdio.

Sí. A més d’escriure llibres, faig

un article cada quinze dies i

participo en un parell de tertú-

lies a la setmana, unes activi-

tats que em mantenen en con-

tacte amb la realitat.

En Quim, alcalde de Girona i

conseller; en Pep, rector de la

UdG, tu, director d’El Periódi-

co; després en Manel, en Jor-

di, en Jaume… Marca ser Na-

dal?

Marca ser 12 germans i que la

mare hagi mantingut el dinar

dels dissabtes. Les dotze me-

mòries s’alimenten mútua-

ment i el debat t’obliga a estar

en forma per fer sentir la teva

veu. És en aquest sentit que és

un privilegi; en d’altres coses

exagerem més… És una família

cohesionada i els pares l’han

cohesionat i això ha ajudat. A

casa s’han combinat diverses

coses. Per començar la petita

burgesia gironina ha cultivat

els mateixos valors que les

classes populars de Catalunya,

que no són els de les grans fa-

mílies de la burgesia barceloni-

na. L’esquerra en va renegar


perquè en Pujol els reivindica-

va. En canvi, aquelles classes

poderoses no havien de treba-

llar en tres feines, no anaven a

orfeons, cooperatives, escoles

d’adults. No s’havien d’estar de

menjar per pagar els estudis

als fills… A casa s’han conreat

quatre valors que, segons la

meva teoria,ens han marcat:

Esforç, sacrifici, estalvi i cohe-

sió familiar.

Reivindiqueu la família!

Ara amb la crisi es reivindica la

família. Una família de qualse-

vol tipus, per passar la crisi

amb la millor companyia.

Parlàveu del sacrifici dels pa-

res per l'educació dels fills.

Això a casa era molt viu. Ho

hem passat estret; no hem tin-

gut cap caprici. A tot plegat s’hi

van sumar valors famil iars

francesos, aquells valors repu-

blicans que el besavi va adop-

tar de la França que el va aco-

llir: Rigor, sistema i autodisci-

plina. Esforç i rigor és el que

hem mamat a casa i ens ha ob-

ligat sempre a anar més enllà.

El besavi és militant de França i

molt anticatalà, ja que ell ha de

marxar d’un país que no fun-

ciona. Tot comença que les co-

ses ben fetes són a Reims, pe-

rò a partir dels anys 1960-1970

ja són a Cassà.

Aquest llibre té un punt de

novel·la històrica.

No és una novel·la històrica. No

ho és perquè l’important és la

força dels personatges; hi ha

glamur, ja que les grans amics

de l’avi són els productors de

les grans marques de xampa-

ny.

Però també s’hi documenten

unes quantes crisis, pla més

fortes que l’actual.

I tant: Si triguen 25 anys a re-

cuperar les vendes del crac del

1929. I han de recuperar-se de

la guerra del 1914-1918; de la

Guerra Civil 1936-1939 i de la II

Guerra Mundial, 1939-1945. El

besavi se n’havia anat de Re-

ims per ser lluny dels nazis i,

quan recomençava la fàbrica

d’aquí, el 1941 va morir.

Heu pensat fer crònica a l’es-

til del primer de tots, Els Man-

darins, en què retrateu diver-

sos personatges de la política

i l’economia amb qui vau viu-

re anècdotes quan vau ser pe-

riodista a El País i director

d’El Periódico.

En tinc un de fet amb periodis-

tes.

Quan érem feliços és un títol

pessimista, com si ara ja no

s’ho pogués ser.

Ara sóc més feliç que quan

érem feliços, però abans hi ha-

via més ingenuïtat i il·lusió.

Abans només podies anar mi-

llor.

3 empanades

de REGAL

Per la compra d’una dotzenad’empanades, te n’emportes 3 de regal

2x1en pack

de fotodepilació

Regal de pack de 6 sessions d’axilescomprant el pack de 6 s. de cames

50%descompte

En la compra de la segonacrep, gofre o suc

2x1Agafant una pizza clàssica,

te’n regalem una altra

Gaudeix d’aquesta oferta,fent la teva reserva

20€de descompte

Per la compra de qualsevolreferència de més de 8 quilos

Demana

el teu regal

d’aniversari


Gener-Febrer 2014

Oferta vàlida de dilluns a divendres fins el 28/02/2014

C/ Cort Reial, 13 · GIRONA972 218 972 · [email protected]

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment

No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 28/02/2014

Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONATel. 972 219 046 · [email protected] · www.d-pilate.com

Gaudeix d’aquest descompteentregant aquest tiquet al nostre establiment

Oferta vàlida fins el 28/02/2014

C/ Ballesteries, 28 · 17007 · GIRONATel. 972 487 796

Comprant una dotzena d’empanades,emporta’t 3 empanades de regal

Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altrapresentant aquest cupó

Oferta vàlida fins el 28/02/2014Oferta no acumulable

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiquetal nostre establiment

Oferta vàlida fins el 28/02/2014

C/ Sarrià de Ter, 28 · 17005 · GIRONA (Antic PIG)www.engresca.cat · Tel. 617 43 75 11

Vàlid per a les marques Royal Canin,Proplan,Advance, Eukanuba,Acana, Orijen i Nutro en productes

de gamma alta i de prescripció veterinària.

Oferta vàlida fins a esgotar existències.Promoció vàlida fins al 28/02/2014

Rda. Ferran Puig, 35 - 17001 Girona – Tel. 972 219 025Av. Lluís Pericot, 35 – 17003 Girona – Tel. 972 911 239

“We Must Fight”The Pepper PotsEl Soul i Motown del

darrers discos ara

combinat amb tocs més

jazzy i amb

espectaculars

arranjaments. Pas

endavant, i ara a dos

veus..

Quatre discs del 2013

“Lightning Bolt”Pearl JamDisc “dividit” en dues

parts: tempesta inicial i

calma final. Cocktail de

VS/Vitalogy/Vedder en

solitari. 100% Pearl Jam,

el millor dels seus darrers

treballs. .

“Sweet SummerSun-Hyde ParkLive”The Rolling StonesSap més el diable per vell

que per diable? Els

Stones, pels 2 motius. En

aquest magnífic concert

a Londres queda

demostrat.

“Directions ToSee A Ghost”The Black AngelsAmericans, treuen el nom

d’aquest disc del 2008

d'un tema de Velvet

Underground. Garatge-

rock, psicodèlia,

hipnotisme, guitarres de

12 cordes, veu a la

manera de Jim

Morrison...

La sel·lecció de Pemi Planas


Gener-Febrer 2014 TOT Girona I 45

NOTÍCIES CULTURA

Pemi Planas

Un any de comiats inesperats

L’any 2013 ha estat un any im-

portant per a la història de la

música. A dins del que s'entén

globalment com a pop-rock, hi

tenim nous treballs de Nick Ca-

ve Push the Sky Away o Mark

Lanegan Imitations competint

per veure qui és el millor croo-

ner modern, la consolidació de

The National o els Arctic Mon-

keys-Franz Ferdinand (els nous

Blur-Oasis?), el gir electrònic

d'Arcade Fire Reflektor, Daft

Punk i el seu tema Get Lucky,

l'enduriment sonor dels islan-

desos Sigur Rós amb

l'excel·lent Kveikur, i la madu-

resa de Queens of the Stone

Age i Pearl Jam o els incom-

bustibles Motörhead amb Af-

tershock.

Coincidència amb nou material

des de 1991 de Pixies EP1 i My

Bloody Valentine mbv. Retorn

de Trent Reznor i els seus NIN i

del duc blanc David Bowie amb

el que esperem no sigui el seu

darrer cant del cigne The Next

Day. Ozzy Osbourne i els seus

Black Sabbath 13 atacant de

nou o Carcass amb el –hi tor-

nem on ho vam deixar– Surgi-

cal Steel.

De casa nostra, l'excel·lent nou

continent i contingut dels

Standstill i Orchestra Fireluche.

Concerts de comiat d’Obrint

Pas i Antònia Font. I també el

sentit homenatge a Joan i Pau

Cardona Serendipia.

Aniversaris: 20 anys del Gent-

leman d'Afghan Whigs, In Utero

de Nirvana i 25 ja del Fisher-

man Blues de The Waterboys.

Alguna cosa per llegir. Autobio-

grafia de Morrissey (ex-líder de

The Smiths) o la biografia de

Sonic Youth Estragos de una

juventud sónica escrita per Ig-

nasi Julià.

Com tots els anys, aquest 2013 ha estat un any amb novetats interessants, comiatsinesperats i retorns més inesperats encara. Però. per sobre de tot, aquest 2013 ha estat l'anyen que en Lou Reed ens ha deixat per sempr més.

Lou Reed amb The Velvet Underground va trencar

esquemes. Va fixar les bases del que seria el rock

en les 4 últimes dècades. Ja en solitari va seguir

experimentat i sent Lou Reed al mateix temps,

reinventant-se i sent fidel a si mateix, i això és

molt difícil per un artista durant tant de temps.

Deien que era esquerp. En la majoria de les seves

cançons em va semblar un personatge molt prop-

er, no cantava, era un explicador d'històries vis-

cudes per ell o no. Per a mi el millor exemple és

com canta el Sweet Jane a l'àlbum Loaded de la

Velvet, com si estigués compartint una cervessa

amb tú i explicant...històries.

Lou Reed.Història de la música


Gener-Febrer 2014

L’Auditori de Girona va ser el

marc, una vegada més, de la

presentació d’un treball dis-

cogràfic de La Simfònica de

Cobla i Corda de Catalunya

(SCCC), 70 músics sota la

batuta de Francesc Cassú.

En aquest cinquè disc, Lle-

gendes del Musical, la SCCC

ha comptat amb la col·labo-

ració de Beth i Cris Juanico,

com a solistes, Beth i Cris

Juanico.

El doble disc Llegendes del

Musical, enregistrat el juliol

a l’Auditori de Girona, inclou

alguns dels temes més co-

neguts dels musicals de

Brodway, West End o Holly-

wood, des de Les Misera-

bles, Cabaret, El Fantasma

de l’Opera, Grease o Jesus

Christ Superstar. Inclou, a

més, peces teatre musical

català, en què destaca Flor

de Nit, d’Albert Guinovart, la

música, i de Manuel Váz-

quez Montalbán, la lletra.

Projecte del 2008La SCCC, impulsat per Me-

talquimia, l’empresa tecno-

lògica per a la indústria de la

carn de la familia Lagares,

és un projecte nascut el

2008 de la fusió dels instru-

ments de cobla de La Princi-

pal de la Bisbal i els instru-

ments de corda i percussió

d’una orquestra simfònica

convencional, comptant

amb harmonitzacions inèdi-

tes fins al moment i realitza-

des expressament per a

aquesta nova formació.

Llegendes del musical és el

segon treball musical de la

nova etapa iniciada per La

SCCC l’any passat, quan va

enregistrar i presentar, tam-

bé a l’Auditori de Girona, el

disc Llegendes del cinema,

un recull de bandes sonores

de la història del cinema.

CreativitatJosep Lagares, director ge-

neral de Metalquimia i im-

pulsor del projecte, assegu-

ra que, en aquest nou tre-

ball, “la creativitat i la globa-

lització es donen la mà i ca-

minen plegats, consolidant

així l’aposta internacional

de La SCCC, que es referma

així com un projecte musi-

cal únic, de gran bellesa i a

l’avantguarda de les noves

propostes culturals”.

La música llegendària dels musicalsMetalquimia impulsa el projecte musical La Simfònica de Cobla i Corda deCatalunya (SCCC), dirigit per Francesc Cassú, que ja ha publicat 5 discs

“El renaixement de laTonyina Roja”Text: Salvador Garcia-ArbósFotografia: Francesc Guillamet

Els secrets

d’una joia de la

gastronomia. La

biologia, la

història i la

cuina de la mà

de disset

cuiners i de la

família Balfegó.

“La cuina dels cartellsmodernistes”Carles Gaig i David Heras,i Daniel Giralt-Miracle

Diàleg culinari de dos cuiners amb

trenta cartells de

grans artistes

modernistes amb

referències

explícites a

aliments, escollits

per un crític d’art.

Els llibres mésvenuts a Girona

“Cuina Catalana”Paco Marfull

Un projecte

ambiciós que ha

reunit 14 xefs

catalans de

prestigi, amb les

seves propostes

per fer a casa.

Són 400

pàgines, 168

receptes i més

de 1.000 fotos úniques.

Informació facilitada pel Gremi deLlibreters de Girona

“Cupcakes a laCatalana”Joan Tubau iLaura Rusiñol

Cinquanta

maneres de fer

cupcakes amb

ingredients i

motius catalans,

des del

cupcake de

panellets fins al

de mel i mató o

el de fruits secs i moscatell.

LLIBRES CULTURA


EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES


Ariadna Ventura Ros

Miquel Àngel Carulla,conseller delegat del’empresa URH & Co HoteliersVinculat al món hoteler durant tota la vida i directiu d’alt nivell d’aquest tipus d’establimentsdurant més de 25 anys, aquest reusenc de naixement però gironí d’adopció parla ambpassió i devoció sobre la situació actual del sector, en el qual es va formar des de ben jovenet

“Hem d’apostar fortper la marca Girona”

RH & Co Hoteliers és

una de les company-

ies del sector hoteler

amb més expansió, creixe-

ment i projecció del moment.

Com s’aconsegueix mantenir

una trajectòria clarament as-

cendent en aquests moments

crisi?

Tots els sectors han patit la cri-

si, però on la crisi ha passat

més de llarg és en el sector ho-

teler, en què l’estat d’inestabili-

tat del Magreb i la situació geo-

gràfica no solament de Catalu-

nya, sinó de l’Estat espanyol,

han ajudat molt. Per tant, nos-

altres hem apostat per un sec-

tor segur i estable, però a més

també ens hem sabut diferen-

ciar, gràcies a la marca interna-

cional. En un moment difícil,

com l’actual, creiem que anar

de bracet amb una marca in-

ternacional, com és Hilton, és

molt positiu. I l’experiència ens

ho ha demostrat.

En unes declaracions, vostè

va comentar que amb el nou

Double Tree by Hilton Hotel &

Spa Empordà, URH & Co Ho-

teliers es va introduir en una

altra dimensió, en l’era hote-

lera moderna.

Si, amb el nou Double Tree by

Hilton Hotel & Spa Empordà,

URH & Co Hoteliers va entrar

en el marc internacional.

Aquest va ser el primer hotel

de la demarcació que, dins del

sector mitjà-alt, entrava en un

marc internacional de qualitat.

A més, va ser el primer Double

Tree by Hilton de tot l’Estat es-

panyol, amb totes les avantat-

ges que això comporta. Vam

aprofitar la oportunitat de la

globalització, i la vam aprofitar

amb un magnífic hotel, que era

molt bonic, però que ara ho és

encara molt més.

Així es podria dir que URH &

Co Hoteliers és el represen-

tant de la marca Hilton a Es-

panya?

No, en absolut. Hilton és la ter-

cera marca hotelera a nivell

mundial, amb milers d’hotels a

tot el món, i nosaltres en som

un més. El que sí som és la

franquícia Hilton més impor-

tant de tot l’Estat espanyol, i

una de les més importants a

Europa. Dins la marca, som

molt reconeguts a nivell euro-

peu.

URH & Co Hoteliers gestiona,

en aquests moments, els ho-

tels Molí del Mig, a Torroella

de Montgrí; Double Tree by

Hilton Hotel & Spa Empordà,

a Gualta, URH Girona, i AC Pa-

lau Bellavista, aquests dos úl-

tims a Girona. Quins projec-

tes de futur té en marxa l’em-

presa?

Aquest 2014 volem obrir diver-

sos hotels sota la marca Hilton.

L’hotel URH Girona també serà

Double Tree by Hilton. De fet, ja

ho hauria de ser! De moment

puc dir que tenim quatre hotels

per obrir, a Barcelona, Madrid,

Sevilla i la República Dominica-

na. I al 2015 volem obrir un

nou hotel, o dos, a la demarca-

U

URH & Co Hoteliersés una empresa

gironina dedicada ala gestió i explotació

d’hotels

ENTREVISTA EMPRESA



ENTREVISTA EMPRESA

ció de Girona. També tenim in-

terès per entrar dins el mercat

italià.

Com valora l’experiència de

treballar amb Hilton Worldwi-

de?

Jo conec la companyia de fa

molts anys. Companyies com

Hilton o Marriott són una altra

dimensió. Amb tots els meus

respectes, és com comparar

un equip de futbol de tercera

regional amb un de la Cham-

pions. Les primeres cadenes

hoteleres a nivell estatal, en

nombre d’establiments, són

NH i Meliá, i ronden els 350-

400 hotels, a nivell mundial.

Companyies com Hilton o Mar-

riott, en canvi, en tenen 4.000,

deu vegades més.

Però la central hotelera conti-

nuarà essent a Girona...

Si, no tenim intenció de traslla-

dar-nos. Som una empresa gi-

ronina. I volem ser la primera

empresa hotelera de Girona.

Estem encantats d’estar en

aquesta ciutat.

Per tant sou ambaixadors de

la marca Girona.

Si. Tot i que a Madrid, als cata-

lans no ens tenen massa afec-

te, Girona està molt ben valora-

da: renta per càpita alta, gent

senzilla i treballadora... Per

aquest motiu, els empresaris,

si més no els del nostre sector,

hauríem de ser més oberts,

deixar passar aire fresc, fer

destí, tenir una bona represen-

tació i apostar per la marca Gi-

rona. Jo en aquest sentit sem-

pre poso l’exemple de Sant Se-

bastià, una ciutat no molt més

gran que Girona, en què el sec-

tor hoteler i hostaler van a ple

rendiment. A Sant Sebastià, els

empresaris no venen el seu es-

tabliment, venen la ciutat, i

aquí, a Girona, això no passa.

Cal ser conscients de la ciutat

que tenim i de tot el que po-

dem oferir. Tenim el millor res-

taurant del mon, és cert, però

n’hi ha molts d’altres, que tam-

bé ho fan molt bé.

I de qui diria que és culpa

aquesta situació?

Sens dubte, el problema és

nostre, del sector. Cal un canvi

de mentalitat, aire fresc, noves

idees. I ara és un bon moment

per fer-ho. Hem de fer força,

amb representants vàlids i pro-

fessionals, que representin

com es mereix la nostra ciutat.

Una de les particularitats de

URH & Co Hoteliers és la seva

voluntat d’apropar els establi-

ments a la població en gene-

ral, reactivant els seus restau-

rants i organitzant esdeveni-

ments, exposicions i actua-

cions a les seves instal·la-

cions. Els seus hotels són es-

tabliments oberts a la ciutat.

Si, creiem que l’hotel és un lloc

social. Un dels hotels més fa-

mosos de l’Estat espanyol,

l’Hotel Palace de Madrid, és fa-

mós pel seu servei de te. I a

Barcelona és molt típic anar a

fer el brunch a l’Hotel Arts o a

esmorzar als jardins interiors

del Ritz. O anar a fer una copa

a l’Omm del Passeig de Gràcia.

I qui no ha quedat mai a la ca-

feteria d’un hotel? És comodís-

sim. La cafeteria d’un hotel es-

tà pensada perquè el client s’hi

pugui quedar una bona estona,

perquè s’hi puguin fer re-

unions, descansar...

Una altra de les característi-

ques dels seus hotels és l’a-

posta per la qualitat gastro-

nòmica.

Si, nosaltres no volem compe-

tir amb els restauradors de

més alt nivell, nosaltres fem

cuina de mercat. No pretenem

URH gestiona lafranquícia

internacional Hiltonmés important del’Estat espanyol


tenir estrelles ni ser estrellats.

Però oferim una cuina correcta,

un pas més del que es fa a ca-

sa, però correcte, sense pre-

tensions i de qualitat, amb un

bon servei, i sense voler fer la

competència a ningú.

Parlem ara una mica de la se-

va trajectòria professional.

Vostè ha estat vinculat al món

hoteler durant tota la vida i

ha estat directiu d’alt nivell

d’establiments hotelers du-

rant més de 25 anys... Quan i

com va sorgir la idea de crear

l’empresa URH & Co Hote-

liers?

Va ser divertit. Jo havia de ser

militar, perquè el meu pare era

oficial de l’exèrcit, aviador. Però

amb l’ajut del meu germà gran,

que estava en el món dels casi-

nos i del joc, un estiu, amb 15 o

16 anys, vaig entrar a treballar

a l’Hotel Roger de Flor, de Llo-

ret de Mar, com a recepcionis-

ta. I m’ho vaig passar bomba.

Em va agradar tant, que l’any

següent hi vaig tornar. Quan el

meu pare em va dir que era el

moment d’ingressar a l’acadè-

mia, li vaig dir que no. Em vaig

formar, soc titulat, tinc màs-

ters, vaig gastar colzes. I com

Es va agafar un any sabàtic.

Si, era cap al 2009, en plena

crisi. Un dia, el que ara és el

meu soci em va proposar mun-

tar alguna cosa. Tot i la crisi, el

turisme funcionava. no baixa-

va, jo coneixia bé el sector, i

vam veure que a Girona hi fal-

tava aire fresc. Ens vam co-

mençar a moure. I fins ara, que

podem dir que no ens va mala-

ment. El Double Tree by Hilton

Hotel & Spa Empordà va ser el

primer amb la marca Hilton de

l’Estat espanyol, i amb el poc

temps que porta, just un any, ja

ha estat escollit com a establi-

ment representant de la marca

a nivell mundial. I això vol dir

que no ho fem tant malament.

Quan es va fer la transforma-

ció de l’hotel Golf Empordà en

Hilton va ser molt difícil adap-

tar-se als requisits de la mar-

ca internacional?

Va ser duríssim. Va durar 8 me-

sos i va suposar una despesa

per sobre dels 600.000 euros.

Vam haver de fer canvis en tots

els nivells. Pel que fa a la segu-

retat, el Double Tree by Hilton

Hotel & Spa Empordà està

adaptat a totes les normes de

seguretat europees i nord-

americanes de la marca. És

l’hotel més segur de tot Girona.

També vam haver de fer molts

canvis en les instal·lacions. Tot

té “look as new”, impecable,

com nou. L’hotel ha de ser un

lloc on tant el client com el pro-

pietari se’n sentin ben orgullo-

sos.

Per tant, com diria que ha de

ser un hotel perquè sigui un

bon hotel?

Sobretot hi ha d’haver qualitat

de servei, bon producte, i ha de

tenir marca. S’ha de saber

identificar. Bon llit, bona dutxa i

bon esmorzar són importants.

Però també ho és que el client

s’ho passi bé, s’hi senti a gust,

perquè quan li posin la factura

al davant, pagui convençut.

El bon servei és un valor im-

portant...

Si, nosaltres tenim un criteri de

contractació molt clar: volem

gent amb vocació. Als nostres

hotels hi treballa gent implica-

da, que disfruti fent la feina que

fa i ho transmeti. Persones

amb vocació de servei. Al decà-

leg de Ritz Carlton hi diu: “Da-

mas y caballeros al servicio de

damas y caballeros”. I això és

important. Aquí contractem

sense distinció de raça, creen-

ça, edat o sexe. Només volem

gent implicada i responsable.

que vinc d’una generació en

què no hi havia gent amb titula-

ció internacional, aquesta for-

mació em va obrir les portes a

la direcció d’hotels. I de molt

jovenet ja vaig ser director

d’hotel. He dirigit 12 o 13 ho-

tels. D’allà vaig passar a corpo-

ratiu, i de corporatiu a director

general de cadena, de 3 cade-

nes. Fins que vaig arribar a Gi-

rona.

ENTREVISTA EMPRESA



REPORTATGE EMPRESA

Nou espai integralde viatges a GironaLa llibreria Ulyssus i Viatges Viñolas, junts



REPORTATGE EMPRESA

Ariadna Ventura Ros

Girona ja té, des del passat

mes d’octubre, un espai exclu-

siu pensat i dedicat als amants

dels viatges. Es tracta de l’Es-

pai de Viatges Viñolas Ulyssus,

situat al número 3 del carrer

Cort Reial, on estava ubicat

l’antiga sandvitxeria L’Angelot,

un establiment “amb ànima”,

càlid i elegant, amb unes grans

vistes a l’exterior. L’espai ha

nascut de la unió de dues em-

preses emblemàtiques i de re-

ferència del sector dels viatges

de les comarques de Girona,

que han sumat forces i enceten

un projecte plegats per oferir

als seus clients, a més de lli-

bres i propostes de viatges,

presentacions, tallers, confe-

rències, cursos de fotografia,

xerrades sobre destinacions

turístiques, exposicions i molt

més.

Ulyssus, la primera llibreria es-

pecialitzada en viatges de les

comarques gironines i una de

les primeres de tot Catalunya,

va ser fundada l’any 1997 pels

germans Quim i Josep Maria

Iglésies, de Santa Coloma de

Farners. A la llibreria Ulyssus,

que fins ara estava situada al

carrer Ballesteries, 29, es pot

trobar una àmplia oferta de gu-

ies de viatges, mapes de tots

els països, literatura de viatges

i de muntanya, guies de mun-

tanya, llibres de natura i rela-

cionats amb el mar, literatura

infantil, música ètnica, mapes

mundi, globus terraquis i tot ti-

pus de complements de viatge.

Viñolas, per la seva banda, és

una agència de viatges espe-

cialitzada en l'organització de

La llibreria Ulyssus i l’agència de viatgesViñolas uneixen forces i obren un localcompartit en ple Barri Vell de Girona



REPORTATGE EMPRESA

viatges en grup, grans viatges,

incentius, turisme receptiu,

viatges de nuvis, viatges en fa-

mília, viatges per a sèniors i,

especialment, "viatges a mida".

També disposa d’un departa-

ment especialitzat en viatges

d’empresa i organització de

congressos i esdeveniments.

Amb seus a Roses, Figueres,

Olot, Manresa, Tortosa i Girona,

i una agència associada a San-

ta Coloma de Farners, la com-

panyia de viatges, situada fins

ara al C/ Joan Maragall, 50, i

creada l’any 1962 com una em-

presa d’autocars, està dirigida

per Jordi Viñolas i té com a res-

ponsable Alícia Serrats, i s’ha

convertit en la primera agència

de viatges 100% gironina amb

més presència al territori.

ESPAI DE VIATGES VIÑOLAS ULYSSUS

C/ CORT REIAL, 3 I GIRONA I Tel. 972 211 773

www.viatgesvinolas.com I [email protected]

[email protected]


PUBLIREPORTATGE EMPRESA


PUBLIREPORTATGE EMPRESA

MircatCentre de nutrició animal

ircat, centre de nutri-

ció d’animals de com-

panyia de Girona, aca-

ba d’obrir la segona botiga, al

número 35 de la Ronda Ferran

Puig, a la cantonada amb la

plaça de la sardana a tocar de

la Devesa. Xavier Mira, copro-

pietari i fundador amb Gemma

Catalan, assegura que té els

millors preus del mercat amb

totes les marques de pinso per

a gats i gossos, inclosos els de

prescripció veterinària. “Si algú

troba un pinso més econòmic

de qualsevol marca, Mircat n’i-

gualarà el preu, tant si l’ofereix

una botiga física com online.”

Per això, Mircat té ofertes

constants de pinso.

La nova botiga, situada a l’in-

dret on hi havia hagut la fàbrica

de gasoses i sifons La Inmortal,

de Can Vidal, es diferencia de

l’original del carrer Lluís Peri-

cot, 35, pel fet de tenir una

oferta molt grossa d’accessoris

i complements per a gossos i

gats. Mircat és l’empresa pio-

nera en el servei a domicili de

pinso a les comarques gironi-

nes, ja que, de fet, la seva sin-

gladura es remunta a vint anys

enrere, com a Telepinso.

Xavier Mira assegura que Mir-

cat garanteix el servei a domi-

cili a qualsevol punt de la ciutat

de Girona i de les comarques

gironines en un temps d’entre

24 i 48 hores, a través de

SEUR. Tanmateix, la vocació de

Mircat va molt més enllà d’una

botiga de pinso: “Volem asses-

sorar el client, perquè entenem

que una cosa és donar menjar i

l’altre la nutrició, equilibrada i

pensada per a les condicions

de cada animal.” Per això, un

dels serveis més nous de Mir-

cat és la consulta veterinària

gratuïta a través del Facebook.

Aquest servei s’oferix en col·la-

boració amb la Clínica Vete-

rinària Quissos, situada al nú-

mero 50 del carrer Riu Güell de

Girona, ben a prop de la nova

botiga. En aquesta línia d’aten-

ció veterinària de l’animal, Mir-

cat disposa d’una àmplia gam-

ma d’antiparasitaris i comple-

ments alimentaris per a gats i

gossos.

M

MIRCAT

C/ Ronda Ferran Puig, 35 I GIRONA I Tel. 972 219 025

Av. Lluís Pericot, 35 I GIRONA I Tel. 972 911 239

www.mircat.es I [email protected] I www.facebook.com/Mircat.es



TEMA DESTACAT EMPRESA

L’Espai Gironès s’ha sumat a

la participació del Gran Re-

capte d’Aliments que va tenir

lloc a finals de novembre, pe-

rò amb la particularitat que

ha allargat la seva campanya

de recollida de menjar fins al

12 de gener. Aquest any es

compta amb sis padrins de

luxe: un cop més hi col·labora

el prestigiós cuiner Joan Ro-

ca, propietari del celler de can

Roca, que ha tornat a cedir la

seva imatge per a les dife-

rents accions promocionals i

s’hi han sumat cinc padrins

més: la cantant Nina, la perio-

dista Gemma Nierga, l’escrip-

tor Josep Maria Fonalleras, el

director del Festival Tempora-

da Alta, Salvador Sunyer i la

presidenta de la Fundació On-

colliga Girona, Lluïsa Ferrer.

Els organitzadors estan molt

satisfets amb la resposta dels

clients, que amb només 5

dies van aportar3 tones de

menjar. El 2012 es va tancar

amb 40 tones recollides en la

mateixa campanya.

L’Espai Gironès solidariEl centre comercial recull gairebé 3 tones de men-jar en només cinc dies de campanya solidària

Amb la presència de més de

500 empresaris i emprene-

dors s’ha celebrat a Girona la

III Jornada Empresa i Conei-

xement, organitzada des de

l'Associació Espanyola de Di-

rectius i Tribuna de Girona so-

ta el títol “5 claus per l'èxit en

la nova era dels negocis”. L’ob-

jectiu de la trobada ha estat

debatre sobre els nous reptes

que han d'afrontar les empre-

ses. La sessió inaugural va ser

presidida pel conseller de

Presidència,Francesc Homs,

que va fer una crida a l'opti-

misme quan es parla d'econo-

mia tot exposant alguns dels

indicadors catalans que

apunten una millora enmig el

context de crisi. En només 3

anys la jornada s’ha convertit

en un referent estatal per al

món empresarial.

Els reptes empresarialsGirona acull la III Jornada Empresa i Coneixement iconsolida la seva referència en aquest camp

Girona ha presentat el seu

projecte de ciutat intel·ligent

a l’Smart City Expo World

Congress de Barcelona, i el

desenvolupament de sensors

als aparcaments de zones

blaves o la nova versió de l’a-

plicació Girona In són alguns

dels puntals de la ciutat en

aquesta tendència. Amb el

nou contracte de gestió de les

zones blaves, un dels compro-

misos que hi ha és el desen-

volupament d’un sistema de

sensors per a aquestes zones

d’aparcament. Al l larg del

2014, s’implantarà aquest sis-

tema a 300 aparcaments de

zona blava, amb la qual cosa

es podrà saber a través dels

telèfons intel·ligents, per ex-

emple, quina zona té pàr-

quings lliures o no. Actual-

ment, s’està estudiant a qui-

nes zones de la ciutat es co-

mençarà a aplicar.

Cap a la ciutat intel·ligentAmb el mòbil podrem saber aquest 2014 si hi haplaces lliures en 300 aparcaments de zona blava

L’Associació de càmpings de

les comarques de Girona ha

engegat una potent campa-

nya de promoció amb una

presència important a 13 fires

internacionals i l’edició d’una

nova guia en 7 idiomes que es

distribuirà en aquestes fires.

S’han editat 16 mil exemplars

d’aquesta nova guia. Es tracta

d’una de les campanyes turís-

tiques més potents de la de-

marcació per tal de donar a

conèixer l’oferta del sector i

difondre l’alt nivell de les ins-

tal·lacions. Per dur-la a terme

es compta amb la col·labora-

ció del Patronat de Turisme

Costa Brava-Pirineus de Giro-

na i l’Agència Catalana de Tu-

risme.

Entre els mesos de gener i oc-

tubre de l’any 2014 està pre-

vist que els càmpings de la

demarcació participin agru-

pats en un total de 13 fires

sectorials. La majoria d’elles

seran per diferents països

d’arreu d’Europa, però en

destaca el Girocàmping.

Aquest certamen arribarà a la

segona edició i se celebrarà

del 6 al 9 de març de 2014 al

Palau de Fires de Girona, i es

tracta de la primera fira que

s’ha posat en marxa a l’Estat

amb el format de càmpings,

caravanes i bungalous.

Uns càmpings envejablesEls establiments gironins potencien la promocióamb la presència al 2014 en 13 fires internacionals


Gener-Febrer 2014

L’Ajuntament de Girona enge-

garà un programa de suport a

la creació de cooperatives de

treball com a fórmula per a

projectes emprenedors. Im-

pulsat per l’Ajuntament de Gi-

rona en col·laboració amb la

Federació de Cooperatives de

Treball de Catalunya, es trac-

ta d’un extens programa d’ac-

tuacions destinades al fo-

ment de la creació de coope-

ratives de treball com a fór-

mula jurídica de nous projec-

tes empresarials.

“El nostre objectiu és fomen-

tar l’ocupació i explorar les di-

ferents fórmules per incenti-

var la creació d’empreses a la

ciutat.

L’emprenedoria social i el co-

operativisme són dues d’a-

questes propostes que gene-

ren models de negoci que van

més enllà de la maximització

de beneficis i que tenen en

compte la societat que ens

envolta”, ha explicat la tinent

d’alcalde i regidora d’Ocupa-

ció i Empresa, Marta Madre-

nas, qui es mostra convençu-

da de l’èxti de la iniciativa.

Empenta a la cooperativaLa ciutat aposta per aquesta fórmula per a tirar en-davant nous projectes empresarials

L’Ajuntament de Girona ha

impulsat el primer workshop

centrat en el sector del co-

merç a la ciutat. En aquesta

jornada de treball s’ha posat

en contacte empreses del

sector del comerç que treba-

llen a Girona amb persones

que formen part de la borsa

de treball del Servei Municipal

d’Ocupació. Algunes d’elles

tenen una formació específica

en l’àmbit del comerç, impar-

tida des del consistori gironí, i

volen desenvolupar la seva

activitat professional en

aquest àmbit. En total s’han

portat a terme unes 240 en-

trevistes laborals entre gaire-

bé 100 persones demandants

d’ocupació i 10 empreses que

desenvolupen la seva activitat

comercial a la ciutat.

Els bons resultats d’aquestes

entrevistes permeten preveu-

re possibles insercions labo-

rals a curt i mig termini, ate-

nent a les necessitats de per-

sonal per part de l’empresa-

riat del sector en algunes

èpoques de l’any amb més

volum de treball.

240 entrevistes de treballGirona organitza una jornada per posar en contac-te comerços i gent que busca una feina al sector


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Pala, pilota imolta passióClubs que es mouen entre la modèstia i l’elitEl tennis taula gironí viu un moment dolç i amb un increment de jugadors que s’hi dediquen.De clubs petits com el de Vilablareix o Bàscara en surten joves campions que són el futurd’aquest esport, que viu a cavall entre l’altruisme i la màxima competició

oler ser el mil lor, en

qualsevol disciplina es-

portiva, és extraordinà-

riament complicat. Sigui l’es-

port que sigui, en un inhòspit

racó de món hi ha algú dispo-

sat també a ser-ho i capaç de

posar-hi totes les hores d’en-

trenament que faci falta per

aconseguir-ho.

El tennis taula, és clar, no és

cap excepció. Una cosa és sa-

ber agafar la pala i defensar-se

dels cops del rival sense perdre

mai la taula de vista i l’altra és

ser capaç de colpejar amb for-

ça i precisió una vegada i una

altra, i una altra i encara una al-

tra. Entrem al pavelló de Vila-

blareix un dijous qualsevol al

vespre i el repicar de les pilotes

damunt la fusta ens dóna la

benvinguda. Una quinzena

d’esportistes, nens i no tan

nens, entrenen concentrats en

la feina que fan. L’Adam Bona-

ny, coordinador del club, expli-

ca que la constància és la clau

per a progressar en aquest es-

port encara considerat minori-

tari. Actualment a la demarca-

ció de Girona hi ha 17 clubs de

tennis taula, que competeixen

en diferents categories catala-

nes i estatals.

Tot i que fa uns anys a Girona

ciutat hi havia sis clubs i ara

només en queden dos (AVAP i

GEiEG) el nombre de llicències

federatives a Catalunya aug-

menta lentament. Potser no

podem parlar d’un esport que

està de moda, però sí d’una

modalitat que mou pobles com

Vilablareix, Bàscara, l’Escala o

Cassà de la Selva, per posar

només uns exemples.

L’ex jugador Manel Navarro,

fundador del club vilabretenc

l’any 2000, confessa que és fe-

liç quan veu guanyar els joves

esportistes del seu poble. “És

que costa molt despuntar en

aquest esport, i aquests nois

ho superen tot a base de dedi-

cació”, explica.

En Manel és un pou inesgota-

ble d’anècdotes i parla amb en-

tusiasme de les estratègies

que han arribat a fer servir per

a finançar-se els desplaça-

ments per anar a competir ben

lluny de casa.

Bona part de l’èxit d’aquest

modest club, que té l’equip sè-

nior a la lliga de 3a estatal, es

troba en la disciplina del seu

entrenador, l’ucrainès Eduardo

Mayorov. “No hi ha cap secret a

banda de molt esforç, dedica-

ció i molt rigor”, assegura. “És

un esport molt exigent i és fàcil

que alguns jugadors es perdin

pel camí”, conclou.

A dia d’avui és molt difícil po-

der viure només del tennis tau-

la, “només són quatre els esco-

llits”, apunta l’Adam. Amb tot,

són molts els esportistes i

clubs gironins que són cons-

cients de la dificultat d’aquest

repte i que aconsegueixen situ-

ar els seus noms i els dels seus

pobles al primer nivell del ten-

nis taula.

VFrancesc Solà


TENNIS TAULA ESPORTS



Francesc Solà

Martí, quants dies a la setma-

na entrenes?

Tres dies i cada sessió és d’un

parell d’hores.

I t’agrada o algun dia se’t fa

un xic pesat?

A mi m’encanta. Arribem i co-

mencem a escalfar, fem alguns

estiraments i exercicis especí-

fics i ens posem a pilotejar. No

me’n canso, i tinc ganes de ve-

nir a entrenar.

Tu ets de Besalú, com és que

jugues a Vilablareix?

El meu pare ja jugava en aquest

club i a mi també m’agrada

molt. Quan acabo l’escola vinc

cap aquí i em poso a entrenar.

Fa pocs mesos vas aconseguir

el campionat estatal benjamí

individual i per equips a Galí-

cia. Vas passar nervis?

No massa, de debò. A molts

dels jugadors ja els coneixia

d’altres competicions i la veri-

tat és que quan comences a ju-

gar t’oblides de la resta.

Quin va ser el partit que es va

posar més difícil?

La final per equips, la vam veu-

re perillar molt però al final va

sortir bé.

És gaire dur per un nen de la

teva edat viatjar contínua-

ment per fer els torneigs?

A mi m’agrada, és una bona

manera de viure l’esport i sem-

pre l’he vist de molt a prop.

Ara ja competeixes contra els

sèniors, alguns tenen tres

cops la teva edat i surten der-

rotats. Els fa gaire ràbia?

Suposo que sí que n’ha de fer

quan un nen et guanya, però a

mi em feliciten i res més.

Has jugat contra algun xinès?

No, encara no.

Per què són tan bons?

Doncs perquè són molts i en-

trenen moltíssim.

Quins són els teus punts forts

Martí?

La sacada i el cop d’atac és on

millor em defenso.

Aquesta temporada ja ets ale-

ví. Quins objectius us heu

marcat?

Fer bon paper als campionats

d’Espanya, Catalunya i els Top

Català, a banda de seguir apre-

nent i millorant cada dia.

Amb només 11 anys en Martí (CTT Vilablareix) és campió d’Espanya benjamí i ja competeixamb jugadors que li tripliquen l’edat; afronta aquesta temporada amb una destacada pro-gressió personal i amb l’objectiu d’aconseguir bons resultats en totes les competicions

Martí PèlachsJugador de tennis taula del CTTVilablareix

«Suposo que a unadult li ha de fer

ràbia que un nen elguanyi, però a miem feliciten»


66 I TOTGirona Gener-Febrer 2014

Entre setmana resideixes, es-

tudies i entrenes al Centre

d’Alt Rendiment (CAR) de

Sant Cugat. Quantes hores

diàries fas de tennis taula?

Quatre hores cada dia, més 45

minuts d’exercici físic especí-

fic, ja sigui al gimnàs o sortint a

córrer.

Quina exigència, no?

Molta, la veritat. Jo estava

acostumada a Bàscara on en-

trenàvem un parell de dies a la

setmana. També eren sessions

molt dures, però passar a fer-

ho quatre hores diàries és molt

exigent. A més, des del mo-

ment que entres al CAR també

et demanen resultats en la mi-

llora del teu joc.

Estàs disposada a fer-hi

front?

I tant! Des del moment que et

diuen per entrar has de tenir

aquest objectiu, sinó vas mala-

ment.

Com et van plantejar entrar a

aquesta elit del tennis taula?

La jove jugadora de Bàscara (16 anys) és l’actual campiona de Cata-lunya juvenil, i té un futur molt prometedor que fonamenta amb elseu treball diari al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès

Francesc Solà


Fa tres anys que m’ho van pro-

posar, i aquí estic. Has de tenir

cert nivell i jugar colze amb col-

ze contra les millors jugadores

de Catalunya. Em van acceptar

i entre setmana estic a Sant

Cugat i el cap de setmana cap a

Bàscara.

Amb el tennis taula de prota-

gonista, oi?

Sí, és clar. El cap de setmana

tenim partits de lliga o disputo

altres campionats.

Aquesta no és la vida habitual

d’una noia de 16 anys. Els

teus amics t’ho posen fàcil o

tens la sensació constant

d’haver d’estar renunciant a

part de la teva joventut?

Sincerament, quan vaig entrar

al CAR ja m’ho vaig plantejar ai-

xò. Moltes vegades em truquen

per sortir i els he de dir que no

perquè l’endemà tinc competi-

ció o perquè he de marxar a al-

gun Open internacional. Sí que

faig coses, però poquetes, i he

hagut de renunciar a festes a

les que m’hagués agradat anar.

És el preu que s’ha de pagar?

Sí, però ja m’ho vaig plantejar

així, que les meves amigues fa-

rien la seva vida i que jo em

perdria algunes coses.

En guanyes d’altres?

I tant, i tant!

On t’agradaria veure’t en el

futur?

A les Olimpíades.

I a nivell de club?

Estar a la Superdivisió, la màxi-

ma categoria. L’any passat

amb el Bàscara vam arribar a

les fases per assolir l’ascens i

no ho vam aconseguir.

Si estar a dalt de tot vol dir

marxar del club de casa teva,

hi estàs disposada?

El meu objectiu és pujar el Bàs-

cara a la Superdivisió, però si

per seguir escalant he de mar-

xar, ho hauré de fer.

Es parla del tennis taula com

un esport petit. Hi estàs d’a-

cord?

Nosaltres el veiem més gran.

Hem voltat molt, i internacio-

nalment veus la gent que es

mou darrere d’aquest esport.

Però és cert que costa molt

que se’n parli.

«Els meus objectiussón jugar unes

Olimpíades i portarel CTT Bàscara a lamàxima categoria»

Mariona SaenzJugadora de tennis tauladel CTT Bàscara


PUBLIREPORTATGE ESPORTS

Vallter 2000

Es tracta d’una estació acollidora i familiar,

amb gairebé 35 anys d'activitat com a pis-

ta d'esquí. Envoltada de cims (alguns d'ells

sobrepassen els 2.800 m), la base de l'es-

tació està situada a 2.000 m d'altitud so-

bre la vall del riu Ter. La seva privilegiada si-

tuació geogràfica permet contemplar una

panoràmica única i excepcional. Des de la

cota 2.535 m es divisa la badia de Roses i

el cap de Creus (Costa Brava).

Aquesta situació la converteix en lloc ideal

per la pràctica de l'esport de muntanya a

l’aire lliure: esquí de muntanya, raquetes,

bakcountry ski, camps de neu, tallers de

nivologia, esquí alpí, snowboard, freeride,

descens amb trineu o descens amb tubby.

Aquest any l’estació aposta per una nova

oferta que combina l'ascens amb el des-

cens, el concepte “Puja & Baixa”.

Això la converteix en la destinació ideal per

passar el dia als visitants que venen de Gi-

rona i Barcelona, per la seva proximitat. La

gran varietat d’activitats i serveis permet

poder gaudir d'una excel·lent experiència a

Vallter.

Per aquesta temporada ofereix diferents

novetats:

• Nous productes d’activitats demuntanya:

• Baixada del preu del forfet de dia

• Nou Forfet temporada familiar

• Possibilitat de pagament a terminis dels

forfets de temporada.

• NovaAPP ambmoltesmés funcionalitats.

• Creació de la nova zona d’activitats de

muntanya a l’àrea del Xalet.

• Senyalització de la nova zona d’activitats

demuntanya.

Vallter 2000 es troba en un cercle d'origen glacial (cercle de Morens – Ull de Ter), a la zonamés oriental del Pirineu (Girona), a la comarca del Ripollès i dins el terme municipal deSetcases.

Activitats temporada d’hivern

• Esquí

Per tractar-se d'una estació familiar, petita i dinàmica els

descensos són assequibles a tots els esquiadors, ja siguin de-

butants o de nivell mig-alt.

• Freestyle – Snowboard

El inici de la zona de snowpark de Vallter el trobem a 2.535 m,

davant de la cafeteria Les Marmotes. Dividit en 5 zones dife-

rents, permet als amants d’aquesta pràctica un descens on

poden trobar des de zones amb línies de salt combinades

amb mòduls, baranes, calaixos i mòduls tant de grans dimen-

sions com altres més petits dirigits als principiants.

• Parc Lúdic: Trineus – Tubbys

Dividit en dues zones, una per trineus i una altra per tubbys, el

parc lúdic de Vallter permet gaudir d’una activitat pensada

perquè la practiquin tant grans com petits. Els ascensos es

realitzen amb cinta transportadora.

• Activitats de muntanya

Vallter i el seu entorn permeten realitzar diferents activitats

de muntanya amb ajut de material tècnic i de seguretat se-

gons les preferències dels participants i les condicions de la

neu.

-- RRaaqquueetteess ddee nneeuu:: bateig i sortides amb raquetes de neu.

-- EEssqquuíí ddee mmuunnttaannyyaa:: bateig i sortides guiades a la carta i

cursets de cap de setmana.

-- SSoorrttiiddaa nnooccttuurrnnaa aammbb rraaqquueetteess:: sopars a Marmotes (cota

2.535 m), amb guies de muntanya

-- BBaacckkccoouunnttrryy sskkii:: combina l’esquí alpí i les tècniques d’as-

cens d’esquí de muntanya.

-- CCaammppss ddee nneeuu:: coneixement de l’entorn i la neu, maneig

d’aparells de seguretat, construcció de refugis de fortuna.

Mapa de pistes

Els 20,78 Km d’àrea estan repartits en:

• 12 pistes d’esquí de diferents nivells

• 1 Parc Lúdic

•2 Zones de Freeride

•Snowparc

•7 Pistes d’activitats de muntanya


ACTIVITATS_MÚSICA_NOTÍCIES

PLATJA D’ARO

Per Nadal,deixa’t estimarPlatja d’Aro presenta el programa festiu

Fotos: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.



NADAL PLATJA D’ARO

Ariadna Ventura Ros

mb la col·laboració de

diverses entitats locals,

l’ajuntament de Castell-

Platja d’Aro acaba d’encetar un

programa nadalenc amb activi-

tats per a tots els gustos i per a

totes les edats, amb l’objectiu

de fidelitzar visitants i turistes i

dinamitzar el municipi com a

destí comercial. Un dels actes

estrella de la programació és el

Pessebre Vivent de Castell d’A-

ro, que enguany arriba a la seva

55a edició, amb representa-

cions els dies 22, 25, 26 i 29 de

desembre i l’1 i el 6 de gener, en

una única sessió a les 7 de la

tarda.

Més de 400 figurants, entre ve-

ïns i amics del municipi, partici-

pen en els 52 quadres del re-

corregut d’un quilòmetre i mig

que s’estén al llarg del nucli

històric de la vila, declarat Bé

Cultural d’Interès Nacional, i la

Vall de la Coma.

Una de les particularitats del

Pessebre Vivent de Castell d’A-

ro és la representació d’unes

escenes basades en la recrea-

ció d’oficis artesans i feines del

camp i de la pagesia: la masia,

el forn de pa, la carbonera, la

castanyera, el gran mercat, la

feina del vi i de l’oli, el gran mo-

lí, els pastors, els caçadors, la

dona que renta i molts altres.

Després d’una representació

inicial, els quadres del Pesse-

bre Vivent de Castell d’Aro co-

mencen amb diverses escenes

bíbliques de l’Antic Testament,

seguides de les clàssiques

Anunciació de l’Àngel a Maria,

la Visitació a Santa Elisabet, la

Casa de Natzaret, el somni de

Sant Josep, l’anunci de l’empa-

dronament, la recerca d’una

fonda, l’anada a Betlem, l’Anun-

Sota el lema “Aquest Nadal... Deixa’t estimar” l’ajuntament presenta un programad’activitats en el qual destaca la 55a edició del Pessebre Vivent que es consolida, un anymés, com el degà de Catalunya, amb més de 400 figurants i un total de 52 quadres.

A



NADAL PLATJA D’ARO

ciata dels pastors, els Reis o la

cova del Naixement.

Però a banda del Pessebre Vi-

vent de Castell d’Aro, el progra-

ma d’actes per aquestes festes

de Castell-Platja d’Aro, que va

començar el passat 6 de de-

sembre amb la tradicional En-

cesa de Llums de Nadal, inclou

també altres activitats interes-

sants com ara el tió gegant,

que fins el 26 de desembre es-

tarà situat a la Plaça de l’Ajun-

tament de Platja d’Aro, i fins el

4 de gener, a l’exterior del Parc

Infantil de Nadal, al Palau d’Es-

ports i Congressos d’aquest

municipi. En aquest sentit, el

Parc Infantil de Platja d’Aro, El

Mar dels Nens, celebra aquest

any el seu 17è aniversari man-

tenint com a centre d’interès el

món marí i com a objectiu que

els nens i joves que en gaudei-

xen en siguin els protagonistes.

Una de les novetats del progra-

ma d’enguany és la convocatò-

ria del primer Concurs d’Apara-

dors de Nadal, en què es valo-

rarà la creativitat, l’originalitat i

la qualitat artística; el disseny;

l’esforç en la creació; el resultat

visual final; la utilització de pro-

ductes propis de l’establiment

o de material reciclat; o la il·lu-

minació. El veredicte es farà

públic el 8 de gener.

I finalment, una de les cites

més esperades pels més me-

nuts de casa: l’espectacular ca-

valcada de Ses Majestats els

Reis d’Orient, el diumenge 5 de

gener, pels carrers més cèn-

trics de Platja d’Aro, passant

per l’església parroquial i aca-

bant al Palau d’Esports i Con-

gressos. El seguici reial està

format per 100 figurants, que

repartiran 500 kg de caramels.

Una de les novetatsd’enguany és el

Concursd’Aparadors de

Nadal


Gener-Febrer 2014


MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Nou BMW Serie 3 GTUn cotxe pràctic que supera les expectativesNou BMW Sèrie 3 GTUn cotxe pràctic que supera les expectatives


NOVETATSMOTOR

Francesc Solà

egur que ja l’heu vist

pels carrers de Girona o

circulant per carretera

oberta, i us ha captivat la seva

elegància i dinamisme. És el

nou BMW Sèrie 3 Gran Turis-

me, una encertada interacció

entre forma i espai d’un coupé

que combina les seves línies di-

nàmiques amb l'elegància de

forma fascinant, creant una es-

tètica completament indepen-

dent, sense cap referent clar al

qual comparar-lo.

L'àmplia graella davantera,

pràcticament tridimensional,

s’integra al frontal subratllant

el seu caràcter especial fins i

tot quan es mira pel lateral. És

un vehicle de línies allargades i

les progressions ascendents li

confereixen un dinamisme irre-

sistible. El seu secret és l’ampli

espai que ofereix, forjat en la lí-

nia de sostre lleugerament in-

clinada, una de les característi-

ques del coupé clàssic.

El Sèrie 3 GT es presenta en 3

línies: moderna, esportiva i lu-

xe. En poques ocasions el dis-

seny futurista d'una línia de ve-

hicles ha estat tan visible com

en el BMW Sèrie 3 Gran Turis-

me Línia Modern, amb mate-

rials i colors perfectament har-

monitzats. Qui prefereixi la línia

Sport té garantit dinamisme a

dojo. El seu cridaner disseny

pot anar equipat opcionalment

amb una suspensió adaptativa

i direcció variable, per fer d’a-

quest cotxe una màquina enca-

ra més esportiva i àgil.

I pel que fa a la línia Luxury, im-

pressiona pel seu disseny es-

pecialment clàssic i elegant.

Una sèrie d'elements de disse-

ny discrets i cromats d’intensa

lluentor unifiquen l'exclusivitat

de l'exterior amb la imatge més

esportiva del vehicle.

Des d’aquesta tardor ja podeu trobar aquesta evocació de l’amplitud i disseny futurista alsconcessionaris BMWMartín i Conesa de Salt, Figueres i Olot. Es presenta amb tres línies, lamoderna, l’esportiva i la més luxosa

SBMW318d GT

Longitud: 4.824 mm

Amplada: 1.828 mm

Alçada: 1.508 mm

Motor: 4 cilindres. Dièsel

Cilindrada: 1.995cc

Potencia màx.: 143 CV a4.000 rpm

Velocitat màx.: 210 km/h

Consum mitjà: 4,8 litres

Pes: 1.635 kg

Maleter: 520 litres

FITXATÈCNICA



NOVETATSMOTOR

Aquest CR-V fabricat a Europa

és el flamant model d’Honda

que porta el nou motor dièsel

1.6 i- DTEC de la sèrie Earth

Dreams Technology . Presentat

sota una gran expectació al Sa-

ló de l' Automòbil de Ginebra

2013, el CR-V 1.6 i- DTEC està

disponible en tracció a les dues

rodes amb transmissió manual

i destaca tant pel seu alt rendi-

ment com per les baixes emis-

sions de CO2 que emet. El nou

motor s'ha dissenyat específi-

cament per al mercat europeu

per tal de satisfer la creixent

demanda de motors dièsel de

baixes emissions per part dels

clients. La combinació d'un

motor lleuger i un sistema de

tracció a les dues rodes per-

met que el vehicle pesi 116 kg

menys que el model 2.2 i-

DTEC, fet que contribueix a ga-

rantir la fermesa del cotxe a la

vegada que presenta un com-

portament extremadament

àgil. El nou CR - V 1.6 i- DTEC

combina funcionalitat i estil

amb la reducció dels costos de

conducció, amb un consum de

combustible de 4,5 litres als

100 km. Cal tenir en compte

que a l’estat espanyol les ver-

sions de la gamma amb les

emissions de CO2 iguals o per

sota dels 120 g/km estaran ex-

emptes de l'impost de matricu-

lació.

El disseny manté la mateixa lí-

nia adoptada en introduir el

CR-V de quarta generació i

conserva la seva sorprenent

funcionalitat amb una gran ca-

pacitat del maleter .

El nou Honda també compta

amb els seients del darrere

amb una gran separació i que

poden plegar -se fàcilment en

un sol moviment. Amb només

estirar una palanca, el CR-V pot

transformar-se ràpidament

d'un cinc places a un vehicle de

càrrega versàtil. Arriba als con-

cessionaris de Girona amb tres

categories de gamma, la Com-

fort, l’Elegance i la més equipa-

da, la Lifestyle.

Després de l’èxit del CR-V la firma japonesa acaba de treure al mercat aquest tot terrenyamb una versió dièsel més continguda tant pel que fa al motor, com a la potència i al preu.El nou Honda CR-V es pot trobar a partir de 21.900 euros

Honda CR-V i DTECÉs el model més funcional i ecològic

Francesc Solà

CR-V 1.6 i-DTEC

Longitud: 4.570 mm

Amplada: 1.820 mm

Alçada: 1.650 mm

Motor: 4 cilindres. Dièsel

Cilindrada: 1.597cc

Potencia màx.: 120 CV a2.000 rpm


Consum mitjà: 4,5 litres

Pes: 1.541 kg

Maleter: 589 litres

FITXATÈCNICA



NOVETATSMOTOR

Land Rover completa la gam-

ma del seu SUV de luxe Range

Rover, amb la comercialització

d'una nova versió de carrosse-

ria de batalla estesa. D'aquesta

manera, el primer Range Rover

d'aquestes característiques fa-

bricat en 20 anys, oferirà una

alternativa encara més capaç

per als amants de la marca, ai-

xí com per a un creixent grup

de clients que volen una alter-

nativa a les grans berlines de

representació d'aquest seg-

ment. El seu acurat disseny ha

permès augmentar l'espai per

a les cames dels passatgers de

la segona fila de seients en 186

mil·límetres, alhora que, en el

cas d'optar pel conjunt de se-

ients del darrere Executive

Class, augmenta les possibili-

tats de regulació d'inclinació

del respatller posterior fins als

17 graus per proporcionar més

espai i comoditat als seus ocu-

pants.

L'augment d'espai per a les ca-

mes dels passatgers de la se-

gona fila de seients s'ha acon-

seguit gràcies al creixement de

la carrosseria per davant de

l'eix posterior. El seu acurat

disseny assegura la continuïtat

del sostre flotant i la distintiva

silueta del Range Rover manté

Land Rover afegeix atractiu a la seva família demodels SUVde luxe, amb el llançament d’unacarrosseria allargada per al seu mític Range Rover. Ofereix un espai addicional de 185mil·límetres de distància entre les files de seients i estarà disponible sota comanda.

Range Rover LWBRecupera la carrosseria llarga que va oferir fa vint anys

Ramón Ortiz

Els Range Rover debatalla estesa

seran identificablesperquè porten

una “L”

tota la seva personalitat des de

l'exterior.

Disponible tant amb banqueta

tradicional com amb l'opció Ex-

ecutive Class de seients indivi-

duals, el suport de la segona fi-

la de seients pot reclinar fins a

17 graus, afegint vuit graus més

als nou ja disponibles en el mo-

del estàndard equipat amb

aquesta prestació. El desplaça-

ment longitudinal addicional de

la banqueta del seient de l’a-

companyant permet augmen-

tar encara més l'espai i la co-

moditat dels passatgers de les

places posteriors. Per a més

exclusivitat, aquesta versió del

Range Rover incorpora cortines

elèctriques a les finestretes del

darrere i el sostre panoràmic

de sèrie, a més d'oferir major

capacitat de càrrega. La nova

versió de batalla estesa del

Range Rover estarà disponible

amb l'acabat Autobiography.

Els preus d’aquest model, dis-

ponible sota comanda, partei-

xen dels 145.400 euros.

Range Rover LWB

Longitud: 55..113300 mmmm

Amplada: 1.983 mm

Alçada: 1.835 mm

Motor: 8 cilindres. Benzina

Cilindrada: 5.000 cc

Potencia màx.: 510 CV a

6.000 rpm


Pes: 2.330 kg

Maleter: 550 litres

FITXA TÈCNICA


Com reduir el sobrepès guanyat aquestes festesTornar a la normalitat

TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


Ariadna Ventura Ros

Després dels excessos, és hora de recuperarles cintures perdudes, eliminar toxines ilíquids i revitalitzar la pell de la cara i el cos

urant les festes de Na-

dal, en què sovint el cos

es veu maltractat per

l’efecte de les poques hores de

son, el tabac i la ingesta des-

mesurada de neules, torrons i

cava, les persones que tenen

malalties metabòliques poden

resultar afectades per diabetis

silents o problemes hepàtics,

però en general es pot gaudir

sense temor d’aquestes baca-

nals de consum. Després de

les festes ens podem notar una

mica més pesats, però en ge-

neral se superen millor aquests

inconvenients que els que

se’ns acosten amb l’acumula-

ció de factures per pagar.

Segons el doctor Lucio Cabre-

rizo, responsable de l’Hospital

Clínic de Madrid, l’organisme

es molt savi i té una capacitat

que fa que de la mateixa mane-

ra que quan es fa molt exercici

es notin algunes fiblades als

músculs, amb els menjars els

excessos es noten en diges-

tions pesades sense més com-

plicacions. El petit sobrepès

d’aquestes dates és fàcil de re-

duir amb dues petites observa-

cions, que són disminuir sobre-

tot els greixos que s’ingereixen

i augmentar, encara que no-

més sigui una mica, l’exercici

físic. Per tant, una dieta equili-

brada, a base de moltes fruites

i verdures, veure molta aigua,

una mica d’exercici diari i dor-

mir, com a mínim, vuit hores al

dia, poden ajudar a recuperar

el cos i la ment per tornar a la

normalitat i reiniciar un ritme

de vida sa.

Una acurada higiene alimentà-

ria és fonamental per a un es-

tat de salut satisfactori, que es

reflecteix en el nostre exterior i

aporta benestar i qualitat de vi-

da, a més de bellesa.

Però una dieta equilibrada perd

part de la seva eficàcia si no

s’acompanya d’uns hàbits de

vida saludables, que compor-

ten, sobretot, estar en forma.

En aquest sentit, l’activitat físi-

ca és la millor aliada per acon-

seguir-ho.

Però si per dins es noten els

efectes de la manca de des-

cans i els excessos alimentaris,

per fora la pell també els pa-

teix: les arrugues s’accentuen,

les faccions es fan més marca-

des, i l’aspecte facial es torna

apagat i sense to. En aquest

cas, la cosmètica hi té molt a

dir, i algunes firmes ja ofereixen

solucions que aporten a la pell

una veritable recuperació

cel·lular, a través de programes

adaptats a les necessitats es-

pecífiques de cada tipus de

persona.

La majoria d’aquests produc-

tes, a base d’olis essencials i

extractes vegetals actuen de

nit, ja que és durant el son que

es carreguen millor les bateries

de les cèl·lules. Ho fan estimu-

lant els intercanvis cel·lulars i

afavorint l’oxigenació. Després

del tractament, la pell apareix

descansada, relaxada i il·lumi-

nada, més clara i uniforme, i re-

cupera la flexibilitat i fermesa.

A la superfície, les cèl·lules es

renoven i les més joves fan fora

les més velles. El cutis s’acla-

reix i les arrugues es difumi-

nen.

Amb la mancade descansles arrugues

s’accentuen i la pelles torna apagada

D

ESTÈTICA I BELLESA TENDÈNCIES


Gener-Febrer 2014

ESTÈTICA I BELLESA TENDÈNCIES

Tenir unes cuixes fermes, una

pell lisa i unes cames boniques

és el somni de moltes dones.

Però la cel·lulitis ho fa molt difí-

cil, ja que afecta més del 85

per cent de les més grans de

vint anys, i fins a data d’avui no

hi ha res que l’erradiqui del tot i

per sempre. Però afortunada-

ment, es pot millorar la seva

aparença. Això si, amb una llui-

ta aferrissada, constant i per-

severant a capa i espasa.

Segons els experts, la millor

manera d’eliminar la cel·lulitis

és de forma mecànica, tren-

cant els tabics fibrosos amb

una liposucció, que a més aspi-

ra l’excés de greix. Altres trac-

taments que prometen elimi-

nar-la es basen en produir un

cert efecte tensor a la pell o

eliminar els líquids acumulats a

la zona però no actuen directa-

ment sobre el problema, que

són els tabics fibrosos.

Per a casos de cel·lulitis poc

severs es pot començar per

tractaments cosmètics com

les cremes refermants o anti-

cel·lulítiques. Per a casos més

importants, són més adequats

els tractaments de medicina

estètica com la mesoteràpia o

la cavitació.

Funcionen molt bé el Ve-

laShape II, un compendi de

llum infraroja, radiofreqüència

bipolar i mecanismes de buit

amb massatge, o l’altre miracle

acabat d’arribar a l’Estat es-

panyol, el Cellulaze, un làser

que combat la cel·lulitis en una

intervenció quirúrgica mínima-

ment invasiva en què es tren-

quen els septes fibrosos, s’es-

timula la producció de col·la-

gen i, en general, es millora

molt l’aspecte de la pell.

Però tot i els tractaments, la

cel·lulitis torna. Per mantenir-la

a ratlla s’ha de procurar elimi-

nar els greixos trans de l’ali-

mentació, menjar lleuger a la

nit, carbohidrats a l’hora de di-

nar i proteïnes per sopar.

Combatre la cel·lulitisEl 85 per cent de les dones pateix la temuda “pell detaronja” sobretot a les natges i a la part posterior deles cuixes. Es pot combatre, però no erradicar del tot

Atenuar els signes del pas del

temps d'una manera natural i

harmònica, amb petites cor-

reccions que millorin les fac-

cions de la cara; minimitzar les

arrugues, i controlar el fotoen-

velliment de la pell amb l'ajuda

dels millors laboratoris i les

mans expertes d’un bon pro-

fessional. Això és el que ofereix

el centre de medicina estètica

Dermika, de Girona. El centre,

especialitzat en la utilització de

la tecnologia làser, però amb

una visió integral de la medici-

na estètica, disposa d’una

plataforma de nova generació

que incorpora un làser frac-

cionat ablatiu, per tractar les

arrugues i potenciar i accelerar

el rejoveniment facial; un làser

d’erbi fraccionat no ablatiu, re-

conegut a nivell internacional,

per tractar, de forma segura i

no invasiva, les estries i les ci-

catrius quirúrguiques i pro-

duïdes per l’acne; la tècnica de

llum polsada, anomenada fo-

torejoveniment o IPL facial, per

tractar lesions vasculars i le-

sions pigmentades, produïdes

per taques del sol, hormonals o

d’envelliment, i l’aplicació facial

que tracta venes i aranyes vas-

culars, tant superficials com

més profundes.

El làser, per rejovenir la pellEl centre de medicina estètica Dermika ofereix unampli ventall de tractaments amb làser peraconseguir una cara sana i lluminosa



Foto: Mango.

La nit, sobretot durant les fes-

tes de Nadal, és sinònim de

sensualitat i sofisticació. Els

escots i les transparències ar-

rasen, per aquestes dates,

amb força, i es fonen en vestits

lleugers i suggerents que s’a-

treveixen a plantar cara a l’es-

tació hivernal. El color per ex-

cel·lència continua sent el ne-

gre, estendard de l’elegància,

plasmat en materials com ara

la seda, el setí, la mussolina i el

crepè. De totes maneres, els

colors vius, els brillants i l’or

s’imposen també amb una for-

ça espectacular, banyats pels

excessos i la provocació. Junts

o separats, els tons metàl·lics,

tradicionalment associats al lu-

xe, arriben ara renovats i sofis-

ticats de la mà d’una infinitat

de dissenyadors. Pantalons,

faldilles, vestits i fins i tot al-

guns abrics es tenyeixen d’en-

lluernadors colors metàl·lics.

Per a la confecció d’aquestes

peces s’utilitzen teixits i mate-

rials com ara el ras, la seda, el

lurex i la pell, i els brodats i les

incrustacions de pedreria o vi-

dre són alguns dels elements

que acompanyen aquests dis-

senys.

Pel que fa a les formes, vertigi-

nosos escots en V que cauen

fins a la cintura, camises amb

tres o quatre botons descor-

dats, que deixen entreveure la

roba interior, i fins i tot grans

obertures per l’esquena es ren-

deixen a les nits d’aquestes

festes.

En tops (d’ant, cuir, vellut, seda

o pell de préssec), triomfen els

escots hàlter, que deixen les

espatlles al descobert i es nuen

al clatell mitjançant un llaç o

una cadena. Les bruses àm-

plies i transparents també te-

nen un paper molt important;

en aquesta ocasió són de gasa

i es combinen amb àmplies i

fastuoses faldilles.

Les festes de Nadal es converteixen, cadaany, en l’excusa perfecte per lluir elsdissenys més sofisticats de cada col·lecció

Vestidaper seduirEls “looks”més festius

Ariadna Ventura Ros

VESTITS DE FESTA TENDÈNCIES

El color perexcel·lència dels“looks” de festacontinua sent

el negre



Foto: Rosa Clará.

VESTITS DE FESTA TENDÈNCIES

Aquest hivern, tots els dis-

senyadors hi estan d’acord: la

moda de la temporada és ele-

gant, seductora, d’una sensual-

itat continguda i un luxe dis-

cret. De fet, el luxe pren avan-

tatge en períodes de recessió

econòmica. Això almenys és el

que asseguren les grans firmes

de moda de la passarel·la inter-

nacional. I no només el luxe,

també la creativitat i l’atrevi-

ment. Però un luxe contingut,

sense fastos innecessaris.

Tot i que les tendències són

múltiples, i s’ha acabat per fi

l’era en què s’imposaven regles

estrictes que calia seguir al peu

de la l letra, totes les

passarel·les parlen el mateix id-

ioma: el de la feminitat.

La moda per al final del 2013 es

presenta com una moda àm-

plia que amb prou feines toca

el cos. Els llargs de les faldilles,

gairebé sempre per sota del

genoll, mostren obertures altes

a mitja cama o per davant. As-

simetries per esborrar siluetes,

espatlles rodones i pantalons,

estrets, al turmell i amb talons

altíssims.

De nit, triomfen els minivestits.

Saint Laurent ha presentat tots

els seus models mini-mini amb

botins tipus “rangers”. En canvi,

Balmain els proposa amb

botes molt altes de pell.

També brillen de nit guipurs i

mussolines. Els dissenyadors

els utilitzen per afegir a les

seves creacions aquella nota

de feminitat tan del icada.

Puntes suggerents de seda,

setins o velluts, escots pro-

funds (El ie Saab) o per

suavitzar la seva severitat

(Valentino).

La roba delicada de nit surt de

dia. S’apunten també a aques-

ta tendència Valentino amb les

seves combinacions curtes o

llargues de setí, o Lanvin, Ro-

chas, Vuitton i C. Lemaire, amb

els seus pijames de seda en

tons or.

Elegància i feminitat: les claus de la temporada


Gener-Febrer 2014 TOTGirona I 89

Foto: Rosa Clará.

Foto: Rosa Clará.



NOTÍCIES TENDÈNCIES

L’Hotel Ultònia va ser l’esce-

nari, el passat mes de novem-

bre, de la primera edició de

Bella Gironina, un esdeveni-

ment de moda i estètica dedi-

cat a la dona, que va reunir

una setantena d’assistents.

L’acte, organitzat per les em-

preses The Golden Style i Ma-

xil·lofacial Girona, va incloure

desfilades de moda, presen-

tacions de col·leccions de ro-

ba, de sabates i de comple-

ments, un showroom, confe-

rències, una presentació edi-

torial i un sopar de gala.

En la primera desfilada es van

poder veure els dissenys de la

botiga Poeme, sabates de Cu-

plé i bosses de mà de Lola Ca-

sademunt. En la segona desfi-

lada, les models de l’agència

Piùbella Models van lluir roba

de nit de la firma Losson Co-

uture.

Al llarg del sopar es van fer

tres petites conferències, i

també hi va haver un especta-

cle de música i dansa.

Sopar de gala per a la donaL’esdeveniment de moda i estètica Bella Gironinareuneix una setantena de participants

El Casino de Girona (C/ de Al-

bereda, 7) va acollir el passat

8 de desembre la primera edi-

ció de la Fira Modist, una

mostra de dissenyadors tèx-

tils de Girona, amb l’objectiu

d’esdevenir una plataforma

que ajudi els dissenyadors

novells a donar a conèixer les

seves creacions. Impulsada

per l’Associació de Disseny i

Nova Creació Tèxti l (ADN

Tèxtil), la fira va tenir dues ac-

tivitats: un showroom i una

desfilada, en els quals els dis-

senyadors van presentar al

públic, a través d’expositors o

sobre les models, les seves

creacions. Amb el teixit com a

matèria principal, la mostra

també va oferir una ampli

ventall de productes, des de

roba fins a joguines, confec-

cionats de forma artesanal.

I Fira Modist al CasinoL’Associació de Disseny i Nova Creació Tèxtil im-pulsa la primera mostra de dissenyadors tèxtils

La producció en massa en el

sector de la moda ha fet que

es valorin, cada vegada més,

els productes personalitzats.

Per això ha nascut

Custom&Chic, una nova web

que ofereix la possibilitat de

crear i dissenyar sabates

completament personalitza-

des, còmodes i d’una alta

qualitat, a mida del client. La

web ofereix una àmplia gam-

ma de possibilitats perquè la

personalització sigui comple-

ta: diverses pells i textures,

accessoris i ornaments, i una

gran oferta de models: peep

toes, pumps, botines, ballari-

nes, etc. que es poden combi-

nar amb diversos models de

talons, corretges i obertures a

la pala. En definitiva, més d’un

milió de combinacions possi-

bles que permeten crear sa-

bates perfectes per a tots els

gustos i ocasions.

Calça’t al teu gustEl portal web Custom&Chic permet crear sabatestotalment personalitzades i fetes a mà

El centre comercial Espai Gi-

ronès va celebrar el passat

mes d’octubre la 9a edició del

concurs de models destinat a

escollir els miss i míster Espai

Gironès, un dels més espe-

rats de la seva passarel·la

Fashion Tardor i una autèntica

oportunitat pels joves talents

de la moda de la província de

Girona. El concurs va comptar

amb la participació de 20 mo-

dels, 10 en categoria femeni-

na i 10 en masculina, escollits

en els càstings celebrats la

setmana prèvia al concurs, al

mateix centre. Durant les des-

filades, que es van fer a la

passarel·la instal·lada a la

planta baixa del centre, els se-

leccionats van lluir peces de

roba de bany, de carrer i ves-

tits de nit cedits pels comer-

ços del centre.

El jurat, format per experts en

comunicació, moda i altres

sectors, van coronar com a

miss a Sandra Tena, de 16

anys, i a com a míster a Edu-

ard del Val, de 20 anys, tots

dos de Girona. Els establi-

ments col·laboradors en l’ac-

te van entregar als guanya-

dors alguns regals com a feli-

citació, i el centre comercial

els va obsequiar amb un book

personalitzat realitzat per un

fotògraf professional.

Miss i míster Espai GironèsEl centre comercial ha escollit els dos models par-ticipants al concurs, que ha arribat a la 9a edició


Foto: Sia Home Fashion

Plaer per a lavista i el paladarEl bon gust domina la taula de Nadal

INTERIORISMEDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES



LA TAULA DE NADAL INTERIORISME

Ariadna Ventura Ros

n petit centre decoratiu

de flors naturals, una

manera original de ple-

gar el tovalló o un petit obsequi

al costat de cada plat són de-

talls senzils que aporten un toc

personal a la taula parada per

a una celebració especial, com

la que representen les festes

de Nadal. En aquest cas, els

convidats a la celebració, a

més de guadir d’un bon àpat,

disfrutaran del toc personal

que l’amfitrió ha sabut donar a

la festa. No cal dir que el bon

menjar, òbviament, és de la

màxima consideració, però si

la presentació de la taula és

pobra, massa carregada, o no

és la més adequada, les hores

que els amfitrions han passat a

la cuina per preparar menús

exquisits poden quedar una

mica oblidades.

Això té aplicació tant en l’at-

mosfera creada per cada peça

de la vaixella com en la manera

de parar la taula. En aquest

sentit, no calen estovalles em-

midonades de damasc ni co-

pes tallades de cristall per

aconseguir una taula bonica;

els requisits més importants

són el bon gust, l’entusiasme i

una mida d’imaginació. Certa-

ment, les taules parades crea-

des sobre la base d’un pressu-

post limitat sovint resulten

més originals que les clàssi-

ques i formals.

Per tant, encara que sigui Na-

dal, en una taula ben parada

els objectes decoratius que es

disposen han de ser pocs però

ben escollits, i s’ha d’intentar

no caure en un barroquisme

exagerat. És el cas del centre,

que ha de ser suficientment

gran perquè decori, però no si-

gui exagerat, no dificulti la visió

entre els comensals ni deixi es-

pai per a res més. Una solució

és recórrer a una composició

baixa de flors naturals, que no

siguin aromàtiques, o una font

de fruita. Per a ocasions espe-

cial també és molt divertit so-

miar en un detall una mica més

inusual, i fins i tot comestible.

Si l’àpat és un sopar, el més

apropiat són les espelmes, que

han de ser inodores, ja que l’ú-

nica aroma que ha d’imperar

és la del menjar. Les espelmes

s’han d’encendre abans que

els convidats arribin al menja-

dor i s’apaguen un cop s’hagin

retirat. I no cal dir-ho: res de

cendrers ni de fumar a taula,

excepte si l’amfitrió ho permet,

en el moment del cafè.

L’elegància i la imaginació són la clau del’èxit en una taula parada per a celebracionstan assenyalades com les festes de Nadal

U

Foto: Villeroy & Boch

Foto: Ikea

Foto: Villeroy & BochFoto: Villeroy & Boch



LA TAULA DE NADAL INTERIORISME

Foto: Villeroy & Boch

Una bona disposició, clauAbanda de l’aspecte creatiu de parar la taula hi ha, sens dubte,moltes qüestions pràctiquesque cal considerar com ara com ha de ser la cristalleria, quan s’ha de fer servir un gerro,quins vins pertoquen per a cada plat, i com col·locar sobre la taula gots, vaixella i coberts

Una taula elegant, parada per a

una ocasió especial, requereix

que tots els seus elements es-

tiguin ben col·locats, perfecta-

ment disposats sobre unes to-

valles de color blanc, crema o

tons suaus, però sempre d’a-

cord amb les circumstàncies i

el lloc on s’ofereix l’àpat. No cal

dir que les estovalles han d’es-

tar ben netes i planxades. A

més, és recomanable posar-hi

a sota un moletó, que farà la

taula més confortable.

Els tovallons, per la seva ban-

da, es poden col·locar doble-

gats sobre el plat o a l’esquer-

ra, al costat de les forquilles.

Cal evitar col·locar-los dins de

les copes, encara que el dibuix

sigui molt original.

Pel que fa a la disposició dels

plats, el més correcte és col·lo-

car-ne un de presentació que

no es retirarà fins acabat l’à-

pat. Si es menja crema, sopa o

consomé, s’ha de presentar la

tassa o el plat fondo sobre un

plat de base on es podrà deixar

la cullera. Els plats s’han de

col·locar a dos o tres centíme-

tres de la vora de la taula. A la

dreta del plat principal cal dis-

posar un plat petit per al pa o

les torrades, amb un ganivet

petit per a la mantega.

La col·locació de la cristalleria,

igual que la dels coberts, no

s’ha de convertir en una expo-

sició de copes. Cal posar les

justes per no carregar la taula i

no complicar la vida dels co-

mensals, i s’han de presentar

netes i alineades segons el seu

ordre. El nombre de copes que

es presenta a la taula variarà

d’acord amb la composició del

menú. D’esquerra a dreta: ai-

gua, vi negre, vi blanc i cava.

I finalment els coberts. Si se

serveixen molts plats, pot ser

millor no col·locar tots els co-

berts al principi i anar-los po-

sant a mesura que es canvien

els plats. Col·locar més de sis

coberts per persona és incò-

mode per al comensal. En qual-

sevol cas, els coberts que que-

den més a l’exterior del plat

han de ser els primers a ser uti-

litzats, fins a arribar als més

propers, que són els que s’uti-

litzaran després.

A la dreta del plat i de fora cap

a dins: cullera de sopa, ganivet

de peix i ganivet de carn (amb

el tall cap a dins). A l’esquerra i

de fora cap a dins: forquilla de

peix i forquilla de carn, amb les

puntes cap amunt.

Els coberts de postres s’han de

col·locar entre el plat i les co-

pes. Si no es col·loquen al prin-

cipi del menjar, s’han de pre-

sentar quan se serveixin les

postres. I tots els coberts s’han

d’alinear pel mànec.

Sobre la taula caldisposar-hi nomésles copes, plats i

coberts necessaris iindispensables



El verd, protagonista del NadalEl grèvol, el galzeran, la flor de Pasqua o ponsètia, la molsa i el vesc, juntament amb el reiindiscutible d’aquestes dates, l’avet, constitueixen l’anomenada botànica nadalenca, unelement decoratiu de primer ordre durant aquestes festes tan especials

Els arbres de Nadal, els avets i

les flors de Pasqua o ponsèties

són sens dubte, en jardineria,

els protagonistes indiscutibles

d’aquestes festes. Això es per-

cep sobretot dins les cases, als

aparadors de molts establi-

ments comercials i pels carrers

de pobles i ciutats, que s’om-

plen de flors, garlandes, coro-

nes, avets i pessebres. És allò

que s’anomena verd nadalenc,

format pel grèvol (declarat es-

pècie protegida per la Generali-

tat de Catalunya), el galzeran,

la molsa amb què es folra el

pessebre, el vesc i la flor de Na-

dal o ponsètia, d’incorporació

més recent.

Amb les seves fulles brillants i

els seus fruits en baia de color

blanc, el vesc s’ha convertit,

gràcies a una tradició preroma-

na, en un autèntic símbol nada-

lenc que, segons es diu, prote-

geix dels mals esperits. El gal-

zeran s’utilitza, sobretot, per

raons estètiques, gràcies a l’es-

pectacularitat dels seus fruits

vermells sobre un enfilall de fu-

lles, o més ben dit fil·locladis,

de color verd fosc, planes i pun-

xegudes. Comparteix amb el

galzeran la combinació del verd

intens de les fulles amb el ver-

mell viu de les baies el grèvol,

la recol·lecció i comercialitza-

ció del qual estan prohibides a

Catalunya.

També té protecció legal la

molsa utilitzada per al pesse-

bre, ja que compleix una funció

bàsica per al bon desenvolupa-

ment del bosc. Cal matisar, pe-

rò, que no hi ha cap normativa

que en prohibeixi la recollida

per a ús personal, en petites

quantitats.

I per acabar, és el vermell viu

de les seves bràctees la clau de

l’èxit de la ponsètia, anomena-

da també flor de Nadal, origi-

nària de Mèxic, que rep als vi-

vers tractaments especials

perquè adquireixi la màxima

coloració durant els mesos

propers al Nadal. La seva ofer-

ta respon més a motius comer-

cials i estètics que a cap pro-

pietat simbòlica.

Foto: Ikea.

PLANTES INTERIORISME


50 anys al seu servei1963 - 2013

ASIÀ és una empresa de subministra-ments per a la construcció, líder en elmercat que des de 1963 participa tant

en els projectes més audaços, innovadors iemblemàtics com en tot tipus de petites i gransreformes, oferint sempre el millor servei i mar-ques de primer nivell en aixetes, sanitaris, cale-facció, aire condicionat, fontaneria, electro-domèstics, ceràmica i de vidre.Contacti amb nosaltres:

Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 [email protected] - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabratosa, 28Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona)

17005 GIRONA

M

Mésde 2.000 m2 de magatzem,més de 5.000 referències enstock i un mostrador per donarservei als instal·ladors.

Una de les millorsexposicions delsector, atesa perprofessionals, ontrobarà tot el quedesitgi.Treballem amb les millors marques:

i també desi també desde febrerde febrer a Sabadell

SANITARI, AIXETES CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT

CERÀMICA

FONTANERIA

ELECTRODOMÈSTICS

VIDRE

C/Joanot Martorell, 96 · Nau 1Tel. 937 112 333· [email protected]


Masià,som distribuidors Baxia Girona i provincia:CALDERES,RADIADORS,COL·LECTORS SOLARS, ETC...

unFFEELLIIÇÇ AANNYY

2014CERÀMICA

VIDRE



La casaes vesteixde modaÚltimes tendènciesen roba de la llar

ROBA DE LA LLAR INTERIORISME



l sector tèxtil ha experti-

mentat en els últ ims

anys un canvi de tendèn-

cia molt pronunciat, paral·lel a

l’evolució de la població, que es

mostra cada vegada més aten-

ta a les modes i més preocupa-

da per la decoració. Ara ja no

es busca el mateix que fa al-

guns anys a l’hora de vestir una

casa: ara s’exigeix qualitat però

també innovació, disseny i ex-

clusivitat. Es busca una deco-

ració a mida, especial, que per-

sonalitzi cada espai, a través

de noves idees i conceptes i

partint d’un coneixement ampli

de les últimes tendències en

moda, disseny i decoració.

Aquest canvi de tendència ha

fet que els principals mestres

de l’agulla, els dissenyadors

que temporada rere tempora-

da marquen tendència sobre

les pasarel·les, els grans noms

de la moda i els complements

expansionin la seva capacitat

creativa a altres sectors, com el

de la decoració i la roba de la

l lar. És el cas de Jean Paul

Gaultier, quan fa unes tempo-

rades va presentar una extraor-

dinària col·lecció de mobiliari

per a Roche Bobois, o de Dona-

tella Versace, que va dissenyar

una vaixella per a Rosenthal.

També la popular medusa de

Versace està impresa en mol-

tes de les seves creacions per

a la llar, i Giorgio Armani s’ha

convertit en tot un referent de

la moda i la decoració amb la

qualitat dels seus materials

com a estendard.

Tampoc els dissenyadors esta-

tals s’escapen d’aquesta ten-

dència. Juan Duyos ha creat

una col · lecció de mantes i

Adolfo Domínguez porta anys

cedint el seu nom a Manterol

per comercial itzar la seva

col·lecció de tèxtil per a la llar.

També Roberto Torretta conti-

nua amb la seva aliança amb la

firma Atrivm, i Devota & Lomba

s’ha convertit en un autèntic

expert en vestir llits.

L’última en arribar al sector

tèxtil de la llar ha estat Amaya

Arzuaga, que ha llençat al mer-

cat una col·lecció de roba de

casa que cuida al màxim cada

detall. Un altre exemple d’a-

Missoni, Adolfo Domínguez, Versace, Amaya Arzuaga, Armani, Devota y Lomba... Cadavegada són més els dissenyadors i les firmes de prêt-à-porter que s’interessen per la robade la llar, en un context en què la relació entre moda i decoració és cada vegada més estreta

ELes tendències enla indústria de lamoda tenen unarepercussió directaamb la decoració

Ariadna Ventura Ros

Fotos: Missoni Home.


106 I TOT Girona


questa unió entre dissenyadors

i roba de llit passa pel taller de

Roberto Verino, d’on ha sortit

una completa col·lecció de ro-

ba de la llar gràcies a l’aliança

amb una empresa portuguesa

especialitzada en la confecció

de tèxtils de llit, bany i taula.

Està clar que en tots els

camps, la tendència és diversi-

ficar.

De fet, que els dissenyadors de

moda llancin línies de roba de

la llar no és cap novetat: en la

majoria dels casos es tracta de

llicències ben gestionades que

suposen grans ingressos per a

les marques, i un símbol de es-

tatus per al comprador.

Del carrer a la casa

Un altre exemple de com la ins-

piració d’una prestigiosa firma

de moda es pot traslladar de

les passarel·les a l’interiorisme

són les col·leccions d’accesso-

ris i roba de la llar produïts per

Missoni Home. La famosa casa

de moda milanesa va despla-

çar els teixits utilitzats per les

seves creacions de la

passarel·la a la llar l’any 1983, i

des de llavors, s’ha convertit en

una de les firmes més desitja-

des pels amants de la decora-

ció d’interiors. Cada col·lecció

que Rosita Missoni crea per a

Missoni Home és una explosió

de color i harmonies de tons vi-

us i intensos que conviuen en

un espai creant ambients mo-

derns, rebels i transgressors.

La seva línia de teixits i roba de

la llar és sinònim d’esperit ele-

gant i bohemi, el punt de troba-

da entre l’interior de la casa i el

carrer, on regna el contrast, de

textures, colors i estampats.

Els consumidorsvolen seguir lestendències de lamoda tant als seusarmaris com a casa




Dormir entre plomesA més de confortables, els nòrdics són pràctics, lleugers i versàtils. S’adapten a latemperatura del cos, no retenen la humitat i proporcionen la màxima escalfor i comoditatdurant tot el descans

L’aparició dels nòrdics com a

element d’abric per als llits ha

suposat un autèntic boom en

els últims anys en aquest país,

donada la seva doble funciona-

litat d’edredó i de manta o llen-

çol per cobrir el llit. Els avantat-

ges de l’edredó nòrdic compa-

rats amb un de convencional

són molts: sol ser més lleuger i,

per tant, pesa poc, té un disse-

ny senzill, és fàcil de rentar i és

molt versàtil. A més, és molt re-

sistent i es pot fer servir durant

molts anys, ja que s’utilitza

dins d’una funda que es pot

canviar tantes vegades com si-

gui necessari. No obstant, la

gran varietat de preus i de far-

ciments fa que sigui necessari

un bon coneixement dels ma-

terials per encertar en l’elecció.

Els edredons nòrdics normal-

ment estan farcits de

ploma/plomissol, e l mil lor

aïllant tèrmic natural. Gràcies a

la seva òptima relació pes/vo-

lum (poc pes, molt volum),

aquest farciment, suau, lleuger

i molt confortable, forma una

cambra d’aire que aïlla la tem-

peratura del cos de l’exterior, i

permet mantenir una tempera-

tura estable.

Però a banda dels naturals, de

ploma i plomissol, el mercat

ofereix també nòrdics de fibra,

de fàcil manteniment, compos-

tos de fins brins de polièster,

un material de baixa absorbèn-

cia d’humitat i gran resistència

al trencament que ha suposat

una revolució en els materials

de farciment per a edredons. A

més, ara s’estan desenvolupant

fibres d’alta qualitat amb els

avantatges dels materials na-

turals: transpirables i antial·lèr-

gics. Els nòrdics de fibra tenen

una altra avantatge: es poden

posar a la rentadora.

Els farciments deplomissol són elsque tenen la

capacitat tèrmicamés alta

Foto: Praia Foto: Paniker




Foto: Praia


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Francesc Solà

Fumes o vaporeges?

a a ningú se li fa estrany

veure gent de tota me-

na, edat i condició tra-

ient fum per la boca mentre

aguanta entre els dits una me-

na de bolígraf lluent. Són els ci-

garrets electrònics, un produc-

te que s’ha posat de moda en-

tre els fumadors i que, tot i pre-

sentar-se com una pràctica sa-

ludable i respectuosa, ha aixe-

cat detractors i polèmica arreu

per on passa. Realment és in-

nocu? Si tinguéssiu un restau-

rant deixaríeu que els vostres

clients vaporegessin asseguts

a taula? El dilema està servit.

Molts dels usuaris dels cone-

guts com a e-cigarrets són fu-

madors de tabac que intenten

abandonar aquest hàbit, o en

qualsevol cas disminuir-ne el

consum. En els cigarrets elec-

trònics no hi ha tabac, la com-

bustió del qual és la principal

causa de carcinogenicitat dels

cigarrets tradicionals. Amb

aquest sistema electrònic es

substitueix amb el propilengli-

col que no és perjudicial, glice-

rina vegetal, aromes i sovint

amb nicotina. Fins aquí, sembla

que els avantatges d’aquests

cigarrets són indiscutibles, pe-

rò els pneumòlegs alerten de la

falta de proves evidents que

demostrin que són eficaços i

segurs a llarg termini. A més,

adverteixen que el cigarret

electrònic conté algunes subs-

tàncies idèntiques a les que

porta el tabac convencional i,

per tant, es demostra la seva

potència cancerígena a llarg

termini. Malgrat l'enorme des-

coneixement que hi ha al vol-

tant de la seguretat i eficàcia

d'aquest producte, el seu con-

sum s'ha disparat en els últims

dos anys. Només a Europa les

seves vendes van superar l’any

passat els 500 milions d'euros,

i la xifra s'eleva a 2.000 milions

quan parlem a nivell mundial. A

l’espera de ser regulada, la in-

dústria dels e-cigarrets creix a

marxes forçades i ofereix als

seus usuaris tota mena de va-

rietat de gustos i perfums per a

vaporejar.

Els establiments que s’han es-

pecialitat en aquest sector

competeixen per a fer-se un

nom entre el seu públic, ba-

sant-se molt en la qualitat dels

seus productes i en els con-

trols de qualitat que asseguren

haver passat, tant els aparells

com les seves recàrregues.

El dilema dels cigarrets electrònicsLa creixent moda d’aquests cigarrets ha fet aflorar les botigues especialitzades a Girona, ala vegada que el govern intenta legislar i posar ordre en un sector que generamilions d’eurosen facturació però que compta amb l’oposició frontal dels especialistes en salut

J

Actualment a la ciutat de

Girona hi ha entre 8 i 10

botigues exclusives de

cigarrets electrònics,

principalment situats a la zona

més cèntrica. Veurem què els

depara el futur, si hi haurà

mercat per a tots aquests

establiments o quan s’abaixi el

boom dels e-cigarrets algunes

d’elles hauran de deixar pas. De

moment els ha aparegut una

nova competència i és que

després de llargues

reclamacions per part dels

estanquers El Comissionat per

al Mercat de Tabac ha

considerat que els cigarrets

electrònics són un producte

que es troba dins dels

denominats "articles de

fumador", i, per tant, els

estancs els podran vendre junt

amb el tabac tradicional.

Ara, de venda als estancsEls cigarrets electrònics

contenen una petita resistència

elèctrica a l’interior que, en

prémer un botó, escalfa un

líquid fins a generar el vapor

que s'aspira. Aquest líquid

conté aigua, propilenglicol,

gricerol, aromes (en funció del

gust escollit) i si el consumidor

ho vol també pot portar

nicotina. En molts aparells es

pot escollir la quantitat de

nicotina així com el sabor del

vapor que s'aspira. Alguns

cigarretes tenen bateries

recarregables i altres són

d'usar i llençar. Tenen una

autonomia d'un a tres dies en

funció de l'ús i el tipus de

bateria. El seu preu oscil•la

entre vuit euros per als d'un sol

ús fins als 70 que valen els més

sofisticats i amb més

autonomia.

Com funciona l’e-cigarret?


CIGARRETS ELECTRÒNICS SALUT





Francesc Solà

Com va el negoci?

Prou bé. El que passa és que

només a Girona som gairebé

deu botigues que venem el ma-

teix, no sé si el mercat donarà

per a tant.

Però ara mateix, això de les

cigarretes electròniques està

molt de moda.

Molt, la veritat és que sí. A Itàlia

fa més anys que s’utilitza el ci-

garret electrònic i ara aquí es-

tem en plena expansió.

Tu n’ets usuari?

I tant, i gràcies a això he passat

de fumar un paquet de tabac

diari a fer només tres o quatre

cigarrets. La resta, vaporejo.

N’hi ha molts com tu, que tro-

ben en aquest aparell un bon

sistema per a reduir el con-

sum de tabac?

La majoria dels qui vénen a

comprar-ne. L’objectiu final de

molts dels usuaris és deixar de

fumar. I aquest cigarret és ideal

per fer la transició fins a deixar-

ho completament.

És bo aquest cigarret electrò-

nic per a la salut?

Si l’aparell és de qualitat no té

perquè suposar cap problema.

Els més dolents sí que t’obligu-

en a aspirar molt fort i repetir

aquesta acció moltes vegades

sí que et pot provocar canvis

pulmonars, però amb un bon

cigarret electrònic no has de

fer cap esforç per pipar.

La sensació és la mateixa que

quan fumes un “pitillo”?

És similar. És un bon substitu-

tiu, però no és exactament igu-

al, T’enganyaria si et digués el

contrari.

I aquest porta una bateria?

Exacte, que es carrega com

qualsevol altre aparell electrò-

nic, endollat a la corrent o per

USB al mateix ordinador.

I aquestes olors, són les es-

sències?

Sí, pots escollir entre diversos

aromes, i també si vols o no ni-

cotina. Totes les essències han

estat controlades i han superat

uns estàndards de qualitat for-

ça exigents.

Saps que els pneumòlegs no

estan gens a favor d’aquesta

pràctica.

Ho sé, però no està demostrat

que sigui perjudicial. Potser no

és el més bo per la salut però

no tinc cap dubte que és fan-

tàstic per a deixar de fumar.

Josep PérezPropietari d’una botiga especialitzada envenda de cigarrets electrònics a Girona




Per què els pneumòlegs es

mostren contraris a l’ús dels

cigarrets electrònics?

Perquè tenen productes noci-

us, igual que els cigarrets nor-

mals. Poden afectar seriosa-

ment la salut, i per això el nos-

tre col·lectiu hi està en contra.

Els que en venen diuen que

no es pot demostrar això.

I tant que es pot! Està compro-

vat i tenim evidència científica

que així ho demostra. Conte-

nen alguns metalls pesats molt

nocius per als pulmons, i això

afecta tant a qui el fuma com a

qui està al seu voltant.

Hi ha cigarrets electrònics

amb nicotina i sense. Tots dos

són dolents?

Exactament. I és més, alguns

dels que diuen portar nicotina

tenen dosis moltes vegades su-

periors a les que indiquen.

La seva postura és tan con-

trària davant d’aquests cigar-

rets com del tabac?

Des del moment que la seva in-

halació produeix efectes noci-

us nosaltres hi estem en con-

tra. Sí que és cert que el cigar-

ret normal té molts més pro-

El Dr. Obrador és inflexible quan li demanem opinió sobre les cigar-retes electròniques. Totalment en contra, i es mostra convençut quede cap manera es pot considerar una bona via per deixar de fumar

Francesc Solà

ductes perjudicials, però quan

es diu que aquests no afecten a

la salut és totalment fals. Po-

den provocar càncer igual-

ment, i encara que només hi

hagués un sol producte nociu

els pneumòlegs hi estaríem en

contra.

Així, satisfets amb l’anunci

del Departament de Salut que

en limitarà el seu ús?

N’estem contents, és clar, i es-

perem que la prohibició de fer

servir els cigarrets electrònics

en espais públics es posi al ni-

vell de la del tabac.

Els seus defensors diuen que

és òptim per a deixar de fu-

mar. Hi està d’acord?

En absolut, de cap manera.

Avui en dia tenim altres pro-

ductes amb aquesta finalitat i

que no afecten la salut, com els

xiclets de nicotina o els pegats,

que sota el control d’un expert

són molt efectius. També hi ha

fàrmacs que van molt bé, i la

seva eficàcia està demostrada

científicament.

Amb força de voluntat?

Sempre, és imprescindible. El

més important per assolir l’èxit

és que el fumador vulgui aban-

donar l’hàbit, i en canvi el 85%

dels fumadors solen estar en

una fase que anomenem con-

templativa, sense interès per

deixar el tabac.

Poden ser potencials usuaris

dels cigarrets electrònics?

És molt possible, però han de

saber què tenen entre mans, i

que el seu ús és perjudicial per

a ells i per al fumador passiu

que tindran al seu voltant.

Les botigues especialitzades

en cigarrets electrònics han

aparegut com bolets. Quin fu-

tur els depara?

No ho sé què serà de tots

aquests establiments, però

haurien d’estar al mateix nivell

que els estancs, ja que el pro-

ducte que venen no difereix del

tabac normal.

«L’ús dels cigarretselectrònics és

perjudicial tant perqui el fuma com perqui l’envolta »

Cap del Servei de Pneumologiade l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

Anton Obrador


Gener-Febrer 2014 TOTGirona I 115

L’acció de la ressonància cura-

tiva amb bols s'encamina so-

bre el cos físic, emocional i so-

bre l'esperit. Els bols actuen

com un mitjà en el qual els nos-

tres conflictes interns es poden

reconfigurar, per transformar-

se en un sentiment harmoniós,

estan tranquil·lament centrats,

aquests ressonen en cada

cèl·lula del nostre cos o ment.

Aquests vasos són part essen-

cial en la tècnica utilitzada per

a resoldre emocions carrega-

des negativament.

L’interès per Orient ens ha

apropat a la curació a través

del so i el despertar espiritual.

Pel que fa als bols de quars,

científics i metges reconeixen

les característiques especials

d’aquest material, amb una ba-

se científica que obre una fi-

nestra a les seves propietats

curatives potencials.

El principi de sincronia explica

aquestes possibilitats, els nos-

tres sistemes cos ment es re-

harmonitzen pel so dels bols i

els efectes són físics, psicolò-

gics i espirituals. Moltes vega-

des haurem sentit dir el xacre

bloquejat, o té un bloqueig en

un xacre. Parlem de centres

d'activitat per a la recepció, as-

similació i transmissió de les

energies vitals. Ja sabem, que

disposem de 7 xacres més

grans, amb els que principal-

ment treballa el Reiki, i altres

teràpies guaridores o alternati-

ves. Cada xacre té la seva mis-

sió i governa cadascún dels òr-

gans del sistema endocrí.

Quan un d’ells no funciona cor-

rectament, ja sigui per excés o

defecte d'energia, es produeix

un bloqueig, afectant així a les

parts que regeix del cos físic,

emocional o espiritual.

El so dels bols ajuden a desblo-

quejar els xacres. Com per ex-

emple, si s'està deprimit, amb

dolor al pit, amb sensació de

pes, sense ganes de sortir de

casa, d’arreglar-te, de no voler

veure a ningú, podem deduir

amb aquests símptomes que

alguna cosa va malament en el

xacre del cor.

El So dels Bols iel desbloqueigdels xacresEls bols actuen com un mitjà en el qual elsnostres conflictes es tranformin en un senti-ment harmoniós repartit entre cos i ment.Els xacres són una mena de vàlvules que te-nim en l’aura i la seva funció és regular l’e-nergia vital que flueix per tot el nostre cos.

PUBLIREPORTATGE SALUT




Francesc Solà

Un buit legal que s’esfuma

Era qüestió de dies que el go-

vern posés fre a la proliferació

dels cigarrets electrònics en

espais públics, on fins ara gau-

dien d’una amnistia que s’agu-

antava amb pinces. Era a criteri

dels responsables dels restau-

rants, cafeteries, transport pú-

blic, biblioteques, etc. decidir si

es deixaven utilitzar aquests

aparells, però davant la crei-

xent alerta de les societats

científiques i els experts en ta-

baquisme estava cantat que

aquesta situació estava vista

per a sentència.

Finalment, el Parlament de Ca-

talunya ha anunciat aquest

mes de novembre que regularà

l'ús dels cigarrets electrònics,

amb un text normatiu que po-

dria ser molt similar al de l'ac-

tual llei del tabac. Per tant, com

les cigarretes convencionals,

els e-cigarrets tampoc es po-

drien fumar en llocs i edificis

públics. La nova normativa es

basarà en les conclusions del

document sobre els cigarrets

electrònics que ha de presen-

tar el Consell Assessor del Ta-

baquisme, que serà totalment

contrari a l’ús d’aquests apa-

rells.

Aquest Consell està format per

una trentena d’especialistes en

aquest tema i les seves conclu-

sions serviran de base per a la

nova normativa, que haurà d'a-

provar la cambra catalana, i tot

apunta a què prohibirà que es

fumin en llocs públic, com cen-

tre escolars i sanitaris, on la llei

del tabac ja prohibeix fumar ta-

bac convencional.

A Espanya, en canvi, el Ministe-

ri de Sanitat no ha regulat en-

cara el consum dels cigarrets

electrònics.

Basant-se en l'informe del Consell Assessor del Tabaquisme el Parlament català acabad’anunciar que regularà l'ús dels cigarrets electrònics, que no es podran fumar en llocs iedificis públics i acabaran tenint la mateixa legislació que el tabac convencional

Fins ara eren elspropietaris dels

locals qui decidien sis’hi podia

vaporejar o no

El 2 de gener de 2014 farà tres

anys de l’entrada en vigor de la

Llei del Tabac, que va endurir

radicalment la prohibició de

fumar en espais públics. Des

d’aleshores no es pot fumar en

llocs com restaurants o

discoteques, i els hàbits dels

seus usuaris han canviat

radicalment. Així, és habitual

que a les portes d’aquests

locals s’hi hagin habilitat zones

exteriors per a fumadors que

ara s’han d’aixecar de taula o

deixar de ballar una estona per

a fer un cigarret i tornar a

entrar.

La Llei va prohibir taxativament

fumar a cap local d'oci, bar i

restaurant ni als centres

hospitalaris ni les seves

rodalies, i a banda del canvi

d’hàbits de milers de ciutadans

va comportar la protesta dels

propietaris de locals que sis

anys abans havien fet grans

inversions per adaptar els seus

establiments a la normativa del

2005. Aleshores molts bars i

restaurants havien aïllat una

zona del seu negoci per a

permetre fumar-hi, i tot i que

van demanar subvencions per

a palliar aquesta pèrdua, no les

van aconseguir. Aquesta

situació va causar un trasbals

especialment al món de

l’hostaleria.

Tres anys de la llei del tabac



Francesc Solà

La Diàlisi Peritoneal (DP) és un

tractament molt senzill que no

requereix l’ús d’equips tècnica-

ment molt avançats. Tan sols

es diferencia de l’hemodiàlisi

clàssica, la que es realitza als

hospitals, en què la sang es

tracta sense sortir del cos, pel

fet que el líquid de diàlisis s’in-

trodueix a l’abdomen a través

d’un catèter que s’ha implantat

quirúrgicament. La DP permet

als pacients seguir el tracta-

ment des de casa seva, evitant

desplaçaments i preservant al

màxim la seva intimitat.

Els 52 pacients de l’Hospital

Universitari Dr. Josep Trueta

tractats a domicili per DP l’any

passat representen el 58% de

les diàlisis que fa el centre giro-

ní, percentatge que el situa

com a capdavanter a Catalun-

ya en aquest camp. Aquest

grup de pacients són els consi-

derats més complexes, mentre

que la resta inicien el tracta-

ment al Trueta i el segueixen

posteriorment en hospitals co-

marcals i clíniques concerta-

des.

Per tal de donar a conèixer

aquesta tècnica entre els pa-

cients amb malaltia renal crò-

nica avançada, fa dos anys el

Servei de Nefrologia del Trueta

va implantar un procés educa-

tiu estructurat per informar-los

de les característiques d’a-

quest tractament, i des d’ales-

hores el nombre d’usuaris de la

DP s’ha multiplicat per quatre.

Al global de la demarcació de

Girona, igual que la mitjana ca-

talana, només es fan un 5% de

DP, però aquest rigorós procés

d’informació ha de servir per

augmentar l’ambulatorització

del tractament de diàlisi i arri-

bar fins al 30% des d’ara i fins

el 2017, índex que recomanen

les societats científiques.

Amés dels beneficis per als pa-

cients, el Servei de Nefrologia

calcula que assolir aquest ín-

dex del 30% de diàlisis a domi-

cili a Girona suposaria uns es-

talvis acumulats addicionals de

més de 3,6 milions d'euros.

El 58% dels pacients de diàlisi de l’Hospital Dr. Josep Trueta fan el tractament al seudomicili, un a pràctica amb excel·lents resultats clínics i que permet als pacients mantenir laseva independència, a la vegada que evita baixes laborals i redueix costos

La clau de l’èxit és elprocés educatiu queinforma als pacientsde tots els detallsd’aquesta tècnica

DIÀLISI SALUT

La diàlisi a casava en augment


Gener-Febrer 2014

Els ronyons de la Glòria van

deixar de funcionar amb nor-

malitat fins al punt que està

pendent d’un trasplantament.

Mentre arriba el moment no té

altra solució que fer diàlisi, i

quan des del Servei de Nefrolo-

gia del Trueta se li va plantejar

la possibilitat de fer-ho a casa,

no ho va dubtar. “Així jo no em

sento malalta; faig vida absolu-

tament normal durant tot el dia

i a les 10 del vespre em con-

necto a la màquina”, explica. Es

mostra molt agraïda de les ex-

plicacions i fins i tot demostra-

cions d’ús que va rebre al cen-

tre hospitalari, on la seva mare

sí que hi va tres cops per set-

mana a fer l’hemodiàlisi. “Tot

és molt senzill: els laboratoris

m’envien a casa cada setmana

l’equip de diàlisi, tot el material

i els productes que necessito

pel meu tractament. També

t’ensenyen com funciona la

màquina, que al principi pot

semblar una mica complicat

però al cap d’uns dies és tan

fàcil de fer anar com una Ther-

momix”, assegura. La Glòria

s’ha de fer la diàlisi cada dia.

Després de sopar es posa al llit

i durant sis hores els líquids en-

tren i surten del seu cos a

través d’un catèter que porta

implantat a la panxa. “Quan la

màquina s’atura em descon-

necto, em giro i segueixo

dormint amb l’organisme ben

net, com si no hagués passat

res”, explica.

“Fàcil com la Thermomix”La gironina Glòria Úbeda fa la diàlisi a casa seva desde fa més d’un any i es mostra molt satisfeta del’autonomia personal que aquesta li permet


Gener-Febrer 2014

NOTÍCIES SALUT

Francesc Solà

Francesc Solà

El primer banc biològic gironí

Més cobertura a la teleassistència

El primer Biobanc de les co-

marques gironines ja és una

realitat. La Direcció General

de Planificació i Recerca, que

depèn del Departament de Sa-

lut de la Generalitat de Catalu-

nya, ha concedit l’autorització

per a la constitució i funciona-

ment del Biobanc de l’Institut

d’Investigació Biomèdica de

Girona (IDIBGI), que està ubi-

cat a l’Hospital Universitari

Doctor Josep Trueta, però que

aglutina tota la xarxa hospita-

lària i de recerca de Girona.

El Biobanc és la unitat respon-

sable de recollir i processar

d’una manera segura i eficaç

les mostres biològiques d’ori-

gen humà i les dades associa-

des destinades a la investiga-

ció mèdica. L’entrada en vigor

de la normativa fixada al Reial

Decret 1716/2011 ha fet gaire-

bé imprescindible que tots els

centres dedicats a la recerca

biomèdica disposin d’un bio-

banc per emmagatzemar

aquestes mostres.

L’objectiu és posar a l’abast

dels científics el material biolò-

gic necessari per a la recerca

en unes condicions òptimes

per col·laborar en els diferents

projectes d’investigació. El Bio-

banc també presta assessora-

ment sobre els aspectes meto-

dològics, ètics i legals relacio-

nats amb la utilització de mos-

tres per a la investigació bio-

mèdica. un campmolt sensible

en aquests termes.

Aquesta tardor s’ha posat en

funcionament el segon vehicle

de la unitat mòbil del Servei de

Teleassistència de la Diputació

de Girona, que ja està donant

servei a les comarques del Gi-

ronès i la Selva. Aquest segon

vehicle, un tot terreny, igual

que el primer, dirigit per dos

tècnics, està equipat amb ma-

terial sanitari de primers auxi-

lis, eines per fer petites repara-

cions i les claus custodiades de

les llars.

La unitat mòbil de teleassistèn-

cia és un recurs d’emergència

social i de suport sanitari com-

plementari al Servei de Teleas-

sistència que està operatiu 12

hores al dia (les diürnes) els

365 dies de l’any i que permet

que un professional tècnic de

la unitat mòbil es desplaci per

gestionar qualsevol contingèn-

cia sanitària, social o tècnica,

sigui prioritària o secundària,

segons la gravetat de la situa-

ció. Actualment hi ha 5.525

persones usuàries donades

d’alta al servei, de 210 munici-

pis diferents.

La funció prioritària consisteix

a donar suport a la persona

usuària i intervenir al seu domi-

cili en casos d’urgències sa-

nitàries, socials i tècniques,

com poden ser les caigudes o

avaries tècniques, com també,

si cal, a col·laborar amb els

cossos de seguretat davant de

grans emergències i catàstro-

fes, tot i que afortunadament

aquests casos són aïllats.

D’altra banda, les funcions se-

cundàries dels desplaçaments

de les unitats mòbils consistei-

xen a fer seguiments persona-

litzats, com ara atendre les

persones usuàries per lliurar-

los medicaments, ajudar-les en

la higiene puntual i en la nutri-

ció, donar-los suport en casos

d’extrema solitud, ansietat o

depressió, i informar-les sobre

la prevenció en situacions es-

pecials, com per exemple en

casos de temperatures extre-

mes, ja sigui amb fred o calor.

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona posa en marxa el Biobanc, el primerd’aquestes característiques a les comarques de Girona, amb l’objectiu de recollir iemmagatzemar mostres biològiques humanes per facilitar els projectes d’investigació

Aquesta tardor ha entrat en funcionament la segona unitat mòbil del Servei Local deTeleassistència de la Diputació, que ja dóna servei als municipis del Gironès i de la Selva queencara no disposaven d’aquest servei


PUBLIREPORTATGE SALUT

ACTÚA,La referència de l’esportista

ACTÚA Serveis Mèdics

Consultes: St. Antoni Marià Claret, 20 I Girona I Tel: 972 426 077

Rehabilitació: C/Joan Roca Pinet, 5 I Girona I Tel: 972 216 386

www.eactua.com

mb un ampli equip de

metges especialistes i

una integral atenció al

pacient, ACTÚA Serveis Mè-

dics és el centre de referència

a Girona en patologia esporti-

va, lesions de l’aparell locomo-

tor i cirurgia ortopèdica. Basa

la seva excel·lència en el con-

trol de tot el procés, des de la

detecció i diagnòstic de la lesió

fins al tractament, seguiment i

procés de rehabilitació, gràcies

a la coordinació d’un ampli

grup de professionals de dife-

rents àmbits: cirurgia, trauma-

tologia, reumatologia, podolo-

gia, osteopatia, fisioteràpia,

acupuntura, homeopatia, etc.

Realitzen una mitjana d’entre

600 i 800 intervencions qui-

rúrgiques cada any, especial-

ment de medicina esportiva, i

més de 18.000 consultes de

traumatologia anuals. ACTÚA

és l’equip mèdic de l’esportista

a les comarques gironines amb

acords que inclouen federa-

cions esportives tan impor-

tants com el futbol, bàsquet,

atletisme, ciclisme, motociclis-

me o futbol sala. A més, comp-

ten amb especialistes de la

unitat de la mà i de raquis i

acullen totes les mútues i com-

panyies asseguradores. Al ma-

teix temps, realitzen revisions

esportives de tots els nivells,

amb més de 2.000 cada any,

amb estudis biomecànics i una

unitat d’ortopodologia que per-

met realitzar totes les cures

dels peus.

Les consultes externes

d’ACTÚA estan situades a la

planta baixa de la Clínica Bofill i

pel que fa al procés de rehabili-

tació disposa d’un centre propi

al carrer Roca i Pinet, equipat

amb aparells de tecnologia

avançada en l’àmbit de la fisio-

teràpia, dispositius de mobili-

tat articular passiva per a totes

les articulacions, electroterà-

pia, electroestimuladors, apa-

rells de magnetoteràpia...

Els professionals d’ACTÚA

també traslladen els seus co-

neixements al camp de la

docència, impartint classes a

l’Escola de Fisioteràpia, oferint

cursos especialitzats a través

de l’Associació espanyola d’Ar-

troscòpia i vinculats a la Uni-

versitat de Girona en matèria

de pràctiques.

I Francesc Solà I

L



GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA


Les estrelles Michelin

ls restaurants amb es-

trella Michelin de les co-

marques gironines han

estat guardonats amb la Mosca

de Sant Narcís, que atorga ca-

da any la Demarcació de Giro-

na del Col·legi de Periodistes

de Catalunya per reconèixer les

persones, institucions o col·lec-

tius que projecten la regió de

Girona al Món. Així, la Mosca de

Sant Narcís 2013 és un reco-

neixement al col·lectiu de res-

tauradors –cuiners, caps de

sala i sommeliers–, “pel seu di-

namisme i la seva manera d'en-

tendre la gastronomia i perquè

han donat un atractiu més a les

comarques”.

La Mosca de Sant Narcís 2013

és va lliurar el 14 de novembre

a l’església del monestir de

Sant Pere de Galligants en un

acte que va reunir represen-

tants dels setze restaurants, a

més d’una nodrida delegació

de la classe social, política, cul-

tural, periodística i econòmica,

amb presència destacada del

sector turíst ic. Qui signa

aquesta crònica va ser desig-

nat per fer el laude als guardo-

nats. Així, vaig recordar que la

inefable Michelin, és una guia

criticada any rere any, perquè

sempre hi trobem a faltar algú

o trobem que en castiga algun

altre, però que, malgrat tot la

necessitem. Li hem donat un

ús: És el sistema de mesura de

la potència gastronòmica d’un

país, d’una ciutat, d’una co-

marca, demostració, festival,

congrés, trobada, sopar, o la

justificació del guardó que va

donar el Col·legi de Periodistes

de les comarques gironines en

els seu 25è aniversari.

Vist així, les comarques gironi-

nes sumen 20 estrelles Miche-

lin repartides en 16 restau-

rants. I si l’anàlisi es a títol indi-

vidual, se’n podria sumar algu-

na altra per a en Joan Roca i

per en Paco Pérez. La gent del

Celler de Can Roca poden afe-

gir-hi la del Restaurant Moo de

Barcelona i podrien presumir

de tenir deixebles escampats

arreu del món, a les comarques

gironines, com en Pere Plana-

gumà, a Les Cols d’Olot, en Da-

ni Redondo, que triomfa al Bra-

sil fent companyia amb Helena

Rizzo, entre altres. També es

pot dir que Paco Pérez suma 5

estrelles Michelin: les dues del

Miramar, a Llançà, i dues més

al restaurant Enoteca de l’Hotel

Arts , a Barcelona, i una a l’Ho-

tel Das Stue de Berlín. Evident-

ment, res d’això no seria possi-

Les comarques gironines mantenen el tipusLa ciutat de Girona té dos restaurants reconeguts amb una estrella per la prestigiosa guiafrancesa: El Celler de Can Roca, l’únic amb tres a les comarques gironines, i el Massana, ambuna. Els 16 restaurants estrellats de les comarques gironines sumen 20 estrelles

E

Els cuiners han estatguardonats amb la

Mosca de SantNarcís del Col·legi

de Periodistes



ESTRELLES MICHELIN GASTRONOMIA

ble sense grans equips, sense

els seus col·laboradors en la

recerca i a peu de fogons i de

sala, sobretot quan ells són pel

món de en la promoció de la

cuina catalana i de les comar-

ques gironines.

I, és clar, de Joan Roca, o del

Celler de Can Roca i els seus

germans Josep i Jordi, toca

afegir-hi que és considerat el

millor restaurant del món. Des

del 2013 encapçala la llista dels

50 Mil lors Restaurants del

Món, The World 's 50 Best Res-

taurants, que promou la revista

Restaurant Magazine.

Gràcies a aquestes estrelles i,

ara mateix, gràcies a El Celler

de Can Roca, les comarques

són una de les primeres desti-

nacions gastronòmiques mun-

dials. No són la primera, però

perquè ho siguin depèn més de

la clientela de casa que no pas

la forastera. Una cuina funcio-

na, primer, amb els de casa;

quan algú esdevé profetes a la

seva terra. Que el Celler sigui el

número 1 i que les comarques

gironines siguin una de les pri-

meres destinacions no serà

fruit de cap casualitat, ni una

cosa de quatre dies.

Hi ha dues institucions fona-

mentals, dues escoles claus:

L’Escola d’Hostaleria Sant Nar-

cís de Girona i Restaurant El

Bulli, de Cala Montjoi, de Ro-

ses, que passarà a la història

com un dels millors restau-

rants de tots els temps i Ferran

Adrià com un dels cuiners més

influent de tots els temps, al

costat d'Antonin Carême i

d'Auguste Escoffier, amb per-

mís dels revolucionaris agita-

dors de la nouvelle cuisine. Cal

recordar, com a detall de tots

els cuiners, que el guardó físic,

l’escultura de la mosca, realit-

zada per l’artista Xavier Raven-

tós, és dipositada i exposada a

l’Escola d’Hostaleria i Turisme

de Girona.

Però encara hi ha un passat

més llunyà i, Déu n’hi do, de

glorós. Encara, de més enrere

hi ha els personatges que van

participar en la construcció

dels fonaments. En un lloc pre-

eminent s’ha de posar Josep

Mercader del Motel Empordà,

de Figueres, on a partir del

1961, va establir les bases de la

cuina catalana moderna i va

consolidar un nou model de

restauració, encara vigent. Al

seu costat i darrere seu hi ha

molts noms de cuiners i res-

tauradors, un estol d’establi-

ments importants, històrics, al-

guns encara en servei: Lluís i

Joan Duran i els Duran de Fi-

gueres i el Portús; Lluís Crua-

ñas i els Eldorado Petit; Jaume

i Josep Font i Sa Punta; Jean-

Louis Neichel; Joan Piqué; Car-

les Camós i el Big Rock; l’Edu-

ard Gascons i Els Tinars; en

Jordi Budó i Can Toni; la Núria

Serrat (Núria Reig), del Mas

Pau, o en Jaume Subirós.

Sense pioners no hi hauria el

present que representen els

setze restaurants amb vint es-

trelles que hi ha actualment a

les comarques gironines: L’A-

liança (1), a Anglès; Bo.TiC (1),

a Corçà; Els Brancs (1), a Ro-

ses; Ca l’Arpa (1), a Banyoles;

Ca l’Enric (1), a la Vall de Bi-

anya; Casamar (1), a Llafranc;

El Celler de Can Roca (3), a Gi-

rona; Les Cols (2), a Olot; La

Cuina de Can Simon (1), a Tos-

sa de Mar; Fonda Xesc (1), a

Gombrèn; La Llar (1), a Roses;

Les Magnòlies (1), a Arbúcies;

Mas Pau (1), a Avinyonet de

Puigventós; Massana (1), a Gi-

rona; Miramar (2), a Llançà, i

Els Tinars (1), a Llagostera.

I tampoc no hi hauria futur sen-

se el present. En la Guia Roja

Michelin del 2014, tots els res-

taurants s’han mantingut.

Molts haurien agraït alguna es-

trella nova. A tall d’exemple tro-

bo a faltar-ne una per al Com-

partir, el restaurant que els tres

últims caps de cuina d’el Bulli

Mateu Casañas, Oriol Castro i

Eduard Xatruch, tenen a Cada-

qués, o per al restaurant de

Jordi Garrido al Mas de Torrent.

Els grans xefsgironins reconeixen

la gran feina del’Escola d’Hostaleria

de Girona


Caspar Zoetmulder(Copropietari iDirector Hotel)i Adam Martí(decorador ipaisatgistaexteriors hotel)

PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA


PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

Arctic Velvet BarNou espai a Casa Granados

a prestigiosa Casa Gra-

nados Boutique Hotel,

de Tossa de Mar, ha tor-

nat a sorprendre amb un nou

projecte, creat per l’interiorsta

gironí Adam Marti i Xavier Da-

nes de l’empresa Italy Interiors,

de Girona.

En la confessada línia Caspar

Zoetmulder, copropietari i di-

rector de l’Hotel, de buscar

sempre l’excel·lència, Casa

Granados ha esdevingut un

dels primers establiments del

món a acollir un Arctic Velvet

Bar. D’aquesta manera, l’hotel,

ha té un acord de col.laboració

amb l’exclusiva marca de licors

Artic Velvet, que, tot i que es fa

visible en aquest espai, també

es concreta en la distribució

dels grans destil·lats d’aquesta

marca d’espirituosos premium

elaborats amb l’aigua d’una

font de Groenlàndia.

Aquest nou espai Artic Velvet,

ubicat en els romàntics jardins

de l’hotel, ha estat dissenyat

seguint unes pautes molt rigu-

roses d’integració dins l´arqui-

tectura i disseny paissatgístic

de tot l’entorn, els quals con-

formen la gran bellesa d’a-

quest espai deliciós i apacible.

L’espai Arctic Velvet sorprèn

per la seva gran bellesa i sim-

plicitat, amb un nou concepte

chill out dins els hotels de luxe,

on la marca vol implantar en

seu segell.

El projecte ha estat posssible

gràcies a l’estreta col.laboració

entre el copropietari de l’hotel

Caspar Zoetmulder i el dissen-

yador Adam Martí, els quals

van fer una profunda recerca

en el camp de les grans mar-

ques de luxe de licors, per po-

der incorporar a l’hotel Casa

Granadors, i poder oferir a tots

el seus clients un servei, on el

món dels somnis fos possible.

Amb aqueta col·laboració l’Ho-

tel Casa Granados, amb Cas-

par Zoetmulder al capdavant,

segueixen fidels al seu criteri

d’anar incorporant les grans

marques de qualitat i luxe, com

ara la Ginebra, el Vodka, el

Whisky, i el Conyac a Cognac

elaborats amb aquesta aigua

tan exclusiva d’un manantial

de Groenlàndia. Precisament,

també preveuen vendre ampo-

lles d’aquesta aigua que serà

l’aigua oficial de la F1.

L

ARCTIC VELVET BAR

C/ Roqueta, 10 I TOSSA DE MAR I Tel. 972 343 536

www.casagranados.es


EL KÖNIG A BARCELONA GASTRONOMIA

Nascuda el 1973 a la Gran Via

de Jaume I, de Girona, la popu-

lar cadena de les famoses pa-

tates braves, hamburgueses,

salsitxes alemanyes, entre-

pans, tapes i amanides ja regna

a la Rambla de Catalunya, de

Barcelona. Al rovell de l’ou, al

costat mateix de la plaça de la

Catalunya.

Llargament reivindicat per giro-

nins residents a Barcelona i per

barcelonins que l’havien cone-

gut a Girona, ja es podrà fer un

König en un local de 525 me-

tres quadrats, distribuïts en un

local de dues plantes situat en

el número 5 de la Rambla de

Catalunya, amb una decoració

en què s’ha respectat l’essèn-

cia de l’arquitectura i l’urbanis-

me barceloní. Precisament, una

de les característiques del nou

local és l’entrada, amb un pavi-

ment construït amb el mateix

material de les voreres de Bar-

celona, de manera que els

clients perceben la continuïtat

del carrer fins a uns 10 metres

a dins del local.

Amb uns locals molt estilitzats

i confortables, amb capacitat

per a 200 persones assegudes,

wifi gratuït i una materia prima

de qualitat, König busca el lide-

ratge dirigit a un públic familiar,

ja que, com a Girona, abasta

totes les franges d’edat. La cui-

na obre cada dia de les 8 del

matí fins a la 1 de la matinada,

menys els divendres i els dis-

sabtes, en què tanca a dos

quarts de dues.

Actualment König té 8 restau-

rants: 6 establiments a Girona,

1 a Figueres i l’acabat d’obrir a

Barcelona. La carta és idèntica

a la resta de locals, amb una

oferta de més de 200 produc-

tes, entre hamburgueses, ta-

pes, entrepans estil Munchen,

amanides o les postres. Des del

primer dia, König ha cuidat la

qualitat dels seus productes,

destacant la carn provinent de

“Casa Baldiró” de Banyoles.

L’oferta de cerveses mereix un

capítol a part, entre cerveses

nacionals i d’importació, entre

les quals en destaca una d’ela-

borada expressament per a to-

ta la cadena.

“Del cor de Girona al cor de Barcelona”és la campanya iniciada pel grup gironí per explicarla inauguració del seu vuitè establiment, situat en un espai remodelat de 525 m² en duesplantes a la Rambla de Catalunya, a quatre passes de Plaça de Catalunya

El König obre a BarcelonaLa cadena gironina fa els 40 anys amb 8 establiments





Detalls originals a l’entrada del restaurant.

Cerveses König Pilsen i Golden Ale. La variada i àmplia carta del König.

Amplis espais a tot el local.


Gener-Febrer 2014


Amb detalls moltchic allà on miris,hi ha diversosmenjadors repartitsper tot el local i estroben taules altesen un dels racons.


PRODUCTES PER NADAL GASTRONOMIA

L’eix vertebrador del calendari

nadalenc és la taula, sigui amb

la família o amb els amics. Na-

dal i Sant Esteve són dues de

menjars tradicionals: escude-

lla, canelons, rostits, capó far-

cit, sarsuela, foie-gras... Neules

i torrons, vins, caves, garnatxa,

moscatell i ratafia. Tanmateix,

sense adonar-nos-en, sempre

hi introduïm quelcom nou, si-

guin mantecados, polvorones

o pannetone.

És un calendari propici per a la

descoberta gastronòmica, es-

pecialment el cap d’any, en què

es busquen noves propostes

culinàries, més creatives i ago-

sarades. També afloren les

menges nobles: ostres, pernil

ibèric, gambes, llagostins... Pot-

ser la crisi ho ha frenat, però,

qui més qui menys, sempre

està disposat a fer el tast espe-

cial un d’aquells dies.

Es solen encetar ampolles de

vins especials, no habituals, es-

trangeres, rebuscades, guarda-

des molt de temps... El xam-

pany català i el cava francès

competeixen i es piquen l’ullet.

I, sobretot, arriben els grans

destil·lats a taula. Ampolles de

conyac, armanyac i altres bran-

dis, rom, whisky, o calvados

inèdits, que si superen les fes-

tes, ens acompanyaran en les

sobretaules de tot l’any. I tam-

bé ens arriben marc, grappa,

orujo, vodka i ginebra. Oh, la

reina ginebra, amb què farem

els gin-tònic que tant ens aju-

den a pair els tiberis panta-

gruèlics d’aquests dies.

Un moment pera la descobertaEl calendari de les festes nadalenques ésuna gran ocasió per tastar nous productesgastronòmics i eines per a la cuina




www.johnniewalker.com

Preu indicatiu: 180 €

www.zacaparum.com

Preu: 43 €

RonZacapa 23

Per al gin tòniccanònic

El gin tònic és més que una beguda de moda, és el descobriment col·lectiu d’una gran poció

digestiva i festiva alhora. No es pot demanar res més. I ara hi ha aquesta panera de regal

amb els ingredients essencials per al gin tònic: la Schweppes, la mare de totes les tòniques,

dues ampolles de ginebra, la Ten, una de les primeres premium i la Beefeater, un dels grans

gin del moment. A més, s’hi afegeixen infusions per personalitzar la beguda

www.disbesa.comwww.schweppes.es/gintonicwww.tanqueray.comwww.beefeatergin.comte-cuidate-online.com/web

Preu: 70 €

Johnnie WalkerBlue LabelL’etiqueta blava és considerat

el millor dels whiskies de Jhon-

nie Walker. Es tracta d’un

blended, d’un whisky elaborat

a partir de la mescla de grans

destil·lats de començament del

segle XIX conservats en les

grans bótes reservades per

aquesta gran casa escocesa.

Si al nas s’hi troben notes de

cacau i fruita seca, espècies,

cuir, cedre i terra, en boca tam-

bé s’hi troba la mel, els pètals

de taronja i els vins de Xerès.

Zacapa ha esdevingut el rom

del moment sense grans cam-

panyes de publicitat, gràcies al

boca-orella. Es tracta d’un rom

saborós, en què destaquen les

aromes dolces de caramel,

vainilla i cacau, mentre que en

boca és llaminer i té molt de

cos, amb records de panses,

confitures i espècies i tabac. És

ideal per a una llarga sobre-

taula amb cafè i cigar havà.


Gener-Febrer 2014

Aquest conyac de textura se-

dosa, records de vainilla, amb

unes notes florals de violeta i

de fruites de pinyol, ha estat

elaborat a la regió de Conyac, a

base d’una mescla del 55% de

Grande Champagne i del 45%

Petite Champagne. El REmy

Martin és pioner en la catego-

ria V.S.O.P. i el líder mundial des

de la seva creació. Sol, millor

que amb gel, invita a la reflexió

i a la sobretaula filosòfica.

Conyac RemyMartin VSOP

www.remymartin.com

Preu: 31 €

Artic VelvetPremiumVodka

És un vodka elaborat a partir de ce-

reals de conreu ecològic i l'aigua

d'un manantial de Queqertsuag, a

Groenlàndia, amb una puresa de

més de 2000 anys. Aquest gran

vodka es destil·la cinc vegades per

aconseguir la seva puresa perfecta

i aquest sabor únic de gra fresc. La

gràcia d’aquest vodka és el seu

cos, harmoniós i sofisticat, i per la

seva delicada fragància absenta

d¡aromes alcohòlics.

www.arctic-velvet.com

Preu: 35 €

Diss

eny:

Grup

ELPU

NTAV

UI

MENÚ DE CAP D’ANYAPERITIU

Xips de verduresAssortiment d’embotits ibèrics amb pa amb tomàquet

Vol-au-vents amb brandada de bacallà i pols de tomàquetTwister de llagostí amb sojaCroquetes de carn d’olla

Crema de carbassa, encenalls de pernil ibèric i oli de Siurana

*Copa de cava Brut Reserva

DO Peralada

MENÚMedallons de rap amb escabetx de cítrics

**

Filet de vedella de Girona amb salsa de foie,cebetes glacejades i gratinat de patata

**

Coulant de xocolata i gelat de torróamb ametlles caramel·litzades

PETITS FOURS NADALENCSRaïm de la sort

CELLERCigonyes Blanc DO Peralada

5 Finques DO PeraladaCava Brut Nature Cuvée especial

Aigües i cafès

BOSSA COTILLÓ

66€ Per personaIVA inclòs

I després de sopar apunta’t a la gran revetllade l’hotel AC Palau de Bellavista

per només 30 euros p.p. IVA inclòs(2 hores de barra lliure i transport fins a l’hotel inclòs)

Places limitades




El grup Kai, de Tòquio, és el principal

fabricant de ganivets del món. Els seus

artesans elaboren d’aquells famosos

ganivets japonesos tan desitjats en les

cuines occidentals, sobretot per a la

preparació de sushi, sashimi o nigiri. La

sèrie Shun és un model premium que es

diferencia dels models tradicionals

perquè es podenb fer servir amb les

dues mans.

Els aparadors de les pastis-

series s’han omplert són plens

de cupcakes vistosos i d’altres

dolços amb fondant de colors.

Avui per avui, la pastisseria ha

esdevingut un motor del sector

i una porta d’entrada molt pop-

ular a la gastronomia. És pre-

cisament, una grans activitats

d’entreteniment important, i la

creació d’escultures dolces ha

arribat, fins i tot, a la televisió.

Per tot plegat, han aflorat es-

tris, materials i motlles per fer

pastissos preciosistes a casa.

Hi ha motlles de sil icona i

metàl·lics.

Es troben motlles de silicona

amb infinites formes.

Ganivet de cuiner: 187 €Santoku alveolat: 216 €Perniler: 158 €

Hi ha dos preus:

Petit: 89,19 €

Gros o professional: 173,25 €

Ganivets japonesos

Envellidor de vins

Motlles

Copes de vi

I els preu són

molt assequibles,

sempre al voltant

del 15 €.

Imaginem molts sommeliers

blasmar d’una de les últimes

creacions de la casa Screwpull.

Es tracta d’un quit que s’usa

per envellir el vi. Indica instan-

tàniament el potencial d'envelli-

ment d’un vi, també permet

avaluar i apreciar un bon vi jove,

sense esperar que maduri. Cal sub-

mergir aquella mena de clau o cullera

clau en el vi, de manera que un sol

segon de contacte correspon a un any

d'envelliment. Screwpull ha calibrat el

seu invent per a una copa de 100 mil·lil-

itres de vi.

Les copes de vi són sagrades per degustar un bon

vi. No hi ha una cosa universal: n’hi tan sols una

per a tots els vins rojos, ni per als caves.

Tot i així, a casa n’hi ha

prou amb una copa per al

cava, una per als grans

vins i una per als blancs o

l’aigua. Els preus poden

oscil·lar des dels 3-6 eu-

ros per a les Schott, fins

als 100€ per als grans

models de Riedel.

Spiegelau té alguns models

amb preus mitjans de 110,69

per a la de cava; d’11,38 per a la

magnum i de 10,69 per a la d’aigua.


Gener-Febrer 2014

Els grans ganivets de carn dels grans restaurants de París i de

mig món són de Laguiole, forjats a mà. Antigament eren uns

ganivets plegables, amb obridor i punxó, ideals per als pastors

de xais i ovelles i vaques de l’Alvèrnia, Rocafort i d’altres zones

ramaderes d’Occitània.

Va arribar la sofisticació i el disseny, però aquella forma popular

de ferro i banya es va estilitzar i engrandir i va quedar com un

ganivet de taula.

Tanmateix, qualsevol

que arribi amb el seu

ganivet en un restau-

rant, li retiraran tota la

ganiveteria per re-

specte a la seva peça

feta a mà a Laguiole,

a l’Aubrac.

Conscients que molta gent pensa que la presència de la fusta a

la cuina és més ecològic, molts fabricants han entrat en aquest

nínxol de mercat i han començar a proposar ganivets de cuina i

de taula amb mànecs de fusta, com aquest de Nature.

A més també han aflorat esmoladors molt precisos i efectius

de dues pedres i aigua, totalment manuals, com aquest de Mi-

nosharp.

Ganivet ecològic Nature: 41 €Esmolador Minosharp: 49,48 €

Els preus demitja dotzenad’aquests ganivets oscil·lenal voltant dels 500-600 €Philippe Starck: 484€Laguiole blancs: 494€

Ganivets de Laguiole

Ganivet i esmolador

La informació d’aquesta plana s’ha elaborat amb la col·laboraciód’Helena Fàbregas, de Can Boué, de Girona.



NOTÍCIES GASTRONOMIA

Ratafia TerràniaUna nova marca de beguda tradicional fruit d’unMBA de la Fundació Universitat de Girona

Vi novell ecològicCeller Trobat treu al mercart un vi novell ecològicde la DO Empordà elaborat amb Garnatxa i Sirà

Amanides de verdura ecològi-

ca, pasta, pizzes, carn a la

brasa, hamburgueses, fruita

de Girona, embotits artesas,

cuina senzilla, saborosa i sana

és la nova oferta de l’hotel AC

Palau de Bellavista by Mar-

riot. Així, s’hi ha d’obert el Gi-

rona Grill, un restaurant basat

en productes de la terra, eco-

lògics i de qualitat. Per això,

s’ha signat un contracte de

col·laboració amb la Fundació

Emys, entitat sense ànim de

lucre, que s’ha tingut concre-

tat en la creació d’un hort-jar-

dí ecològic situat en les ins-

tal·lacions de l’hotel.

Precisament, alguns dels in-

gredients que conformen la

carta del Girona Grill Restau-

rant, provenen de la coopera-

tiva de productors locals Sel-

via, un dels projectes de la

Fundació Emys, i també de

l’hort-jardí propi dotant així

els plats de sabors més natu-

rals, saludables i amb molta

personalitat.

El nou hort-jardí, obert a tots

aquells que tinguin curiositat

en visitar-lo, ha estat constru-

ït per membres de la Funda-

ció Onyar-La Selva i pretèn

donar a conèixer als clients

del Girona Grill Restaurant al-

gunes de les hortalisses prò-

pies de Catalunya.

Girona Grill restaurantL’Hotel AC- Palau de Bellavista aposta per una cui-na senzilla basada en productes ecològics

Terrània és l’última de les

marques de ratafia a arribar

al mercat. Ha estat promogu-

da per Xavier Santasusagna i

Alex Carmaniu, després que

s’associessin arran de la seva

participació en un Master of

Business Administration

(MBA) de la Fundació Univer-

sitat de Girona. Van començar

a buscar socis i mesos des-

prés d’inciar el projecte, es

van associar amb Licors Por-

tet, de la Pobla de Segur, ela-

boradors de la Ratafia dels

Raiers. Establerts el 1884, els

Portet seran els elaboradors

d’aquesta ratafia, en què han

treballat molts de mesos i han

obtingut la col·laboració de

sommeliers, enòlegs, cuiners i

gastrònoms: Montse Molla,

Roger Viusa, Josep Roca, Pere

Arpa o Salvador Garcia Arbós.

Va ser presentada al món a

l’Escola d’Hostaleria de Giro-

na, el 18 de novembre. Molt

balsàmica i herbàcia, té un

punt cítric, l’ampolla té un

disseny molt modern.

El Celler Trobat, de Garrigue-

lla, ha tret almercat aquesta

tardor un vi novell ecològic de

la Denominació d’Origen Em-

pordà al mercat, amb una

producció limitada de 7.200

ampolles.

Aquest vi novell ha estat ela-

borat amb raïm de la varietat

Sirà, en un 60 per cent , i en

un 40 per cent amb Garnatxa

roja, tradicional de l’Empordà.

Aquest vi interessant per la

seva frescor i lleugeresa, té un

grau alcoholic del 13 per cent.

És un vi molt fruitat, tant en

nas com en boca, amb un co-

lor roig pujat i una aroma in-

tensa. Net, harmoniós i suau

a la boca, recorda les madui-

xes. Sobre un fons mineral, és

equilibrat amb una bona aci-

desa i té un recorregut suau i

amargant alhora.

El vi novell del Celler Trobat

ideal per acompanyar l’escu-

della del dia de Nadal. També

funciona molt bé a l’hora de

menjar carn a la brasa i pa

amb tomara i embotits.


RECEPTES GASTRONOMIA

INGREDIENTS

• 300 g d'arròs rodó perlat de

Pals

• 200 g de peixopalo

• 50 g de tripa de

bacallà dessalada

• 200 g de ceps

frescos

• 1 ceba

• ½ pebrot verd

• Julivert

• Api

• 1 pastanaga

• ½ cabeça d'alls

• Sal i pebre

• Oli d’oliva de Pau

Poseu el peixopalo en remull en

aigua abundant durant 7 dies

canviant l'aigua cada dia.

Poseu les tripes de bacallà a

dessalar en aigua durant dos

dies.

Fem una picada fina amb els

alls, l’api, la pastanaga, la ceba

i el pebrot verd...

Ho posem al foc amb tres cu-

llerades d'oli. Quan la picada

ha pres color, hi afegim la to-

mata, ho amanim amb sal i pe-

bre.

Tallem el peixopalo i la tripa de

bacallà a mida de gra d'all i ho

fem coure, a poc foc, amb el

sofregit.

Escaldem els ceps i els tallem a

tires una mica gruixudes i les

afegim al sofregit.

Hi posem l’arròs i remenem un

parell de minuts...

A continuació hi afegim aigua

bullint. A mig coure, rectifi-

quem de sal i hi agegim el juli-

vert picat.

Quan l’arròs és cuit, tapem la

cassola i deixem reposar 5 mi-

nuts.

Elaboració:

Aquest arròs de peixopalo inaugura una nova secció de TOT

Girona. Són les receptari de Salvi Jacomet, mestre jubilat, hereu de

Cal Calciner de Roses, que viu a Girona i compra al Mercat del Lleó,

on li vam fer la foto que encapçala aquesta plana. Inaugurem la

secció amb una arròs de peixopalo. Aquest primer arròs s’inspira

en una de les Receptes del Motel Empordà, un llibre de Jaume

Subiròs.

“En alguns espais del Mediterrani, com ja portem dit, foren consu-

mides, en el curs dels segles immediats, grans quantitats de baca-

llà. És molt possible que en l'establiment de relacions comercials i

de tràfic marítim entre els països escandinaus i aquests països, els

negocis de bacallà tinguessin una gran importància. Itàlia fou un

gran consumidor d'estocafix, que és una espècie de bacallà més

inferior, més ordinari i més deprimit. En el nostre país es produí

una idèntica situació i fórem compradors -encara ho som- de ba-

callà del nord d'Europa, d'estocafix i de tripes d’aquests peixos:

L'estocafix, l'anomenem amb la grotesca paraula de “peixopalo” o

“peixopalo”, nom estrany que no sé quin origen té, si no és un ori-

gen pintoresc i tavernari. Aquesta classe baixa de bacallà tingué,

anys enrere, una gran popularitat.”

(Josep Pla. El que hem menjat)

Per Salvi Jacomet

Els arrossos del Calciner

Arròs de peixopaloamb ceps i tripade bacallà

El peixopalo, segons Josep Pla


142

L’AVELLANEDABAR - RESTAURANT

'Avellaneda té l'art de posar a tau-

la unes carns a la brasa, uns car-

gols a la llauna, o un bacallà, cui-

nats amb el do d'una mà professional i ex-

perimentada. Un dels millors plats és el

bacallà amb panses i pinyons o acompan-

yat amb castanyes i bolets. Ofereix una

carta variada, escollint només els produc-

tes de primera qualitat. El restaurant està

obert cada dia de les 8:00 a les 23:00 ho-

res, i els diumenges de 13:00 a 16:00. L’A-

vellaneda és considerat l’hostal-restaurant

més antic de Girona. La masia data del se-

gle XII, regentat per la família Busó Per-

pinyà, i al capdavant la Sra. Montserrat

Perpiñà. Ofereix un ambient agradable i la

possibilitat de gaudir de la millor cuina ca-

solana, que junt amb l'acurat servei i l’ori-

ginalitat dels nostres plats elaborats amb

els millors productes de la terra, farà les

delícies dels paladars més exigents i sor-

prendrà els més curiosos. En resum, l’art

dels gustos i les sensacions.

CUINA CASOLANA

Especialitat: Carns a la brasa i guisats

Preu menú: Menú de dl. a dv. 11 € - Plat del dia 8,75 €

Plats per emportar

Horari: Dll-Ds de 8 a 23h, Dg de 13 a 16h

Ctra. de Barcelona, 48317001 Girona972 214 803

L

038TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 10/12/13 11:41 Página 142

143

C/Albí, 34(Antic Mas de la Creu)

Girona972 218 868

TOMÀQUETRESTAURANT

ituat a la masia de l’antic restau-

rant Mas de la Creu, trobaràs el

restaurant Tomàquet, que t’espera

des de primera hora del matí per oferir-te

els esmorzars de forquilla més complerts

de la ciutat, i fins a la nit, quan l’ambient es

transforma per oferir-te una atmosfera ín-

tima i original a la seva terrassa fresca i

acollidora. Ens trobem en un entorn privi-

legiat, envoltats de natura i amb unes be-

lles vistes de la ciutat. Al restaurant Tomà-

quet som especialistes en brasa, que ja te-

nim a punt per als esmorzars, i podeu es-

collir fins a sis primers i sis segons plats en

el menú de migdia. Podreu gaudir de les

millors carns a la brasa, cargols, amani-

des... Disposem d’ampli aparcament propi

i salons privats per adaptar-nos a qualse-

vol petició que requereixi intimitat. Es trac-

ta d’espais separats per a dinars o sopars

de grup al vostre gust, pels quals també us

oferim menús especials i adaptats a les

necessitats de cada colla.

S

CUINA DE BRASA

Especialitat: Brasa i esmorzars de forquilla

Preu menú: 11,50 € de dimarts a divendres migdia

Preu carta: 15 - 25 €

Horari: Obert cada dia a partir de les 8hi fins a la nit. Dilluns tancat.


144

MOMENTSBAR - RESTAURANT

ar cafetería situat al barri vell de

Girona, prop de l'Ajuntament, on

podeu gaudir d'una immillorable

selecció musical i de tots els partits de fut-

bol, acompanyats d'una copa o gaudint

d'unes bones patates braves, entrepans, i

de les nostres ja famoses botifarres. La

nostra botifarra especial és la "Sopa de

Cabra", feta amb caldo i formatge de cabra

i cada setmana anem renovant la varietat

de gustos de les botifarres (alls tendres,

sobrassada i formatge, curri, ceba carame-

litzada, pebre verd, etc).

També tenim ofertes d'esmorzars, taules

d'embotits gironins de la millor qualitat, to-

rrades, aletes, i per encàrrec fem dinars i

sopars per a grups a molt bon preu.

En ocasions especials, també us oferirem

música en directe.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Gran varietat de botifarres, taula d’embotits

Horari: De 9 del matí a 10 de la nit,

Caps de setmana, tarda-nits

c/ Nou del Teatre,17004 Girona629 112 138

B


145

BON BON CAFÈCAFETERIA-RESTAURANT

ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta

són al capdavant de Bon Bon Cafè,

un Bar Cafeteria situat a la zona de

l'eixample de Girona. En un ambient fami-

liar i una decoració exquisida, la gent

podrà assaborir una varietat d'esmorzars

amb productes de primera de qualitat, i

una pastisseria artesana. A casa nostra

podràs degustar un bon cafè, excel·lents

xocolates i infusions...

Per dinar, el nostre menú diari és de 9'50€,

on podràs degustar una cuina de mercat

ben elaborada. També us oferim una gran

varietat de plats combinats, entrepans es-

pecials, amanides... Fem canapès i entre-

pans per encàrrec.

Disposem de dues televisions per poder

veure tots els partits de futbol, tindràs ga-

rantit un ambient acollidor i bon menjar.

Podràs compartir vetllada amb la gent del

barri i els amics, aquí tots som una gran fa-

mília.

Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i

farem que et sentis com a casa.

ACUINA DE MERCAT

Especialitat: Esmorzars, plats combinats

Preu menú: 9,50 €

Horari: Obert tots els dies de 7:15 a 21:00h

Excepte diumenges i festius

de 8:30 a 14:00h

C/ Joan Roca i Pinet, 117003 Girona

972 214 [email protected]


146

EL MUSEUDEL VI

RESTAURANT-TAPES-BAR

CUINA TRADICIONAL I CREATIVA

Especialitat: Cuina catalana,

tapes tradicionals i creatives

Preu menú: De dilluns a divendres 12,50 €

Ds., dg. i festius de 14,95 a 16 €

Horari: D’11 h a 24h. Menjador de 12,30 a 24h

C/ Cort Reial, 417004 Girona972 213 485www.elmuseu.com

s un dels locals més coneguts i

antics de Girona.Situat en ple ba-

rri antic.

Es pot degustar cuina tradicional catala-

na, tapes tradicionals i creatives, plats

combinats, pizzes i entrepans. Tambè te-

nim menus per colles.

Hem estat guanyadors de la primera edició

del Girona Destapa't a la tapa i guanyadors

de la segona edició al menú de tapes.

El local disposa d'una gran terrassa per

gaudir a l'estiu o qualsevol dia que faci bo.

A l’entrar al local ens trobem amb dues

plantes, a l'interior hi ha dues sales per a

restaurant però també es pot convertir en

bar per poder veure el futbol o depenent

de les necessitats.

La part de dalt està dedicada a bar però en

època de molta activitat de restaurant

com en fires o flors es converteix en res-

taurant.

É


147

C/ del General Fournàs 217004 . Girona

Tel. 972 42 73 24www.lanticbarribell.cat

L’ANTICBARRI BELL

RESTAURANT

l restaurant L'Antic Barri Bell ha

obert les seves portes per oferir

les suculències de la cuina tradi-

cional catalana aplicada al nou concepte

de petites quantitats per a poder disfrutar

de diferents plats en un sol àpat. Tan com

per dinar o al vespre...

Treballen la cuina reduïda sense perdre

l’essència i l’art d’elaborar els plats que

han delectat els paladars, tota la vida. Gau-

dir de gustos i sabors en la seva quantitat

exacte, ofereix més plaer i exalta la riquesa

culinària del nostre país. Hi trobareu bona

cuina a molts bons preus. L’aire familiar

del local i els plats dedicats als gustos del

moment, maridaran les millors nits gironi-

nes.

Deixa’t encisar per la màgia del Barri Vell i

disfruta de l’Antic Barri Bell.

ECUINA DE TRADICIÓ CATALANA ACTUAL

Preu menú: 15, 18, 23 €

Horari: De 12:30h a 16:00h i de 19:30h a 00h

Dilluns tancat


148

SILOCRESTAURANT

l Restaurant Siloc està ubicat a 5

minuts del centre de Girona, al

peu dels Àngels. Rodejat d'un en-

torn únic, trobaràs un lloc amb molt en-

cant, història, natura i tradició. S’adapta i

ofereix menús personalitzats per a qualse-

vol tipus d’esdeveniment. Entre setmana

ofereixen 2 menús, un de 15,30€ i de

22’50€, a part de la carta. La nostra cuina

és tradicional catalana i amb els productes

estacionals de mercat. Els caps de setma-

na, es pot anar a la carta o gaudir també

del menú de cap de setmana. Vine, i fes el

banquet amb nosaltres i podràs gaudir del

nostre encantador entorn. Disposem de

grans espais adequats com a menjadors i

reservats amb capacitats des de 10 a 180

persones. Al voltant de la Masia hi ha àm-

plies zones d’aparcament. El restaurant té

una part exterior molt versàtil on es poden

fer aperitius a l'aire lliure. El Siloc ha apor-

tat un aire fresc i professional, i els avala

l’experiència i el bon fer de la família dels

restaurants el Cabrit.

Vina, fes el banquet amb nosaltres

Us hi esperem !!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina de mercat

Preu menú: Dll-Dv 15,30-22,50 €

Cap de setmana: 25,50 €

Horari: Dilluns a diumenge migdies.

Divendres i dissabte migdia i nits

Ctra. dels Àngels km 2,517241 Girona972 468 481www.restaurantsiloc.com

E


149

C/Figuerola 25-29, Girona972 485 600679 851 227

[email protected]

ONEESPAI GASTRONÒMIC

COOL MUSIC BAR

spai polivalent de fusió i caràcter,

situat al cor de Girona. Aquest ca-

rismàtic i singular local, en el que

trobem una sòbria i elegant decoració amb

tons càlids i algunes pinzellades en daurat,

és un lloc perfecte on sorprendre’t amb la

nostre gastronomia o viure la nit en el cen-

tre neuràlgic de la ciutat.

Un punt de trobada per a aquells que vo-

len passar moments únics i especials en

un ambient agradable i al ritme de la millor

música.

En el nostre restaurant podràs trobar una

proposta gastronòmica basada en una cui-

na de mercat i una acurada elaboració. Un

menú per 20€ on podràs escollir entre 9

primers, 9 segons i 9 postres amb el pa i la

beguda inclosa.

Un espai de moda molt polivalent on l’am-

bient és el principal atractiu. Contempora-

ni i colorista,One és un lloc en el que hi has

d’anar si vius o passes per Girona.

Totes les nits a partir de les 23.00h. podràs

gaudir d’un ambient captivador prenent-te

una copa o Gintònic a la nostra barra cen-

tral de 360o escoltant la millor música co-

mercial i de tendència del moment.

E

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Canelons de bolets amb ceba caramel·litzada

Preu menú: 20 €

Preu carta: 20 €

Horari: Obert dijous ,divendres i dissabtesde 20 a 03:00


150

L’ARGADÀRESTAURANT-BRASERIA

ituat al bell mig de Girona, davant

de Correus, L’Argadà us ofereix l’ú-

nic espai on podreu gaudir de la “brasa en

viu” en el Grill de llenya on courem, per a

tots vosaltres, la millor carn D.O. Girona i

verdures amb el sabor i l’aroma inigualable

que li dona la cuita amb llenya d’alzina. En

la nostra Carta també trobareu plats tradi-

cionals de la Cuina Catalana com escaliva-

des, cargols a la llauna, bacallà amb sam-

faina... i els menjars de temporada com els

calçots, bolets, carxofes, carn de caça... En

el menú de migdia, trobareu plats com l’es-

cudella i carn d’olla, arròs a la cassola, o un

bon rostit. Tenim menús per a grups i se-

gur que trobareu el que esteu buscant.

Aquest any s’acompleixen 120 anys de la

fundació de la Casa i ens agradaria molt

que ho vinguéssiu a celebrar amb nosal-

tres.

I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls

per sucar les torrades!

Us hi esperem!!

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA

Especialitat: Vedella DO Girona, Cargols a la llauna

Preu menú: Laborables migdia 12 €.

Menú grups: 20, 23 i 28 €

Horari: De 13 a 16h i de 20 a 24h

Av. Ramón Folch, 717001 Girona972 218 405www.argada.com

S


151

Can Joan d'Adri S/N17199 - Canet d'Adri

972 428 691www.canjoandadri.cat

CAN JOAND'ADRI

RESTAURANT

un pas de Girona, gaudireu, tot re-

galant-vos un passeig visual entre

camps i boscos, ideal per esbargir-

se del frenètic ritme quotidià d'avui en dia,

dels plats elaborats des de l'herència cu-

linària de la zona amb una cuina senzilla i

honesta, tot desitjant complaure els qui

ens visiten, ja que nosaltres fem la nostra

feina amb gust.

Us oferim: Amanides, cargols, arròs a la

cassola, peus de porc, ànec, carns a la bra-

sa cuita amb llenya d'alzina... Tot podent

acompanyar-ho amb un all i oli com déu

mana i un pa de flequer artesà.

A CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina casolana

Preu menú: Menú feiner: 11.50€, Menú colla: 20-25 €

Preu carta: A partir de 20 €

Horari: Migdies de dimarts a diumenge,

Nits divendres, dissabtes i vigilies de festius


152

JIM’SBAR - RESTAURANT

a fa més de cent anys, que la fami-

lia Fabre Gimbernat treballa al ser-

vei de l'hosteleria gironina. Des-

prés d'unes merescudes vacances, hem

reobert portes al denominat "carrer de l'o-

ci nocturn", el cèntric carrer figuerola de la

nostre ciutat. Us oferim una renovada idea

de l'hosteleria tradicional, avalat per la

nostre llarga experiència, amb un menú

diari de cuina casolana i les tapes d'avui i

de sempre. Tot barrejat amb els plats de

producció pròpia com el pa artesà de pizza

i la manofactura d'elaborats i carns. Podeu

venir qualsevol dia de la setmana a menjar

a totes hores, doncs la cuina mai tanca. Si

ho preferiu, hem incorporat un moder en-

giny de "catering" per a portar-vos a taula

el que més us agradi allà on volgueu. No

dubteu a contactar amb nosaltres per a les

vostres reunions o celebracions, dins i fora

de les nostres instal·lacions.

Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu

que tenim una gran sel·lecció de combi-

nats i gintònics per arrodonir les nits de

cap de setmana

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tapes, pizza, carns i peix

Preu menú: 10 €

Preu carta: 15 €

Horari: De dilluns a diumenge de 8 del matí

a 1 de la nit

Figuerola, 3817001 Girona972 203 293

J


153

Avinguda Jaume I, 2017001 Girona972 417 409

ROOM118BAR - RESTAURANT

l bar-cafeteria Room 118 està si-

tuat al centre de la ciutat de Giro-

na, als peus de l'emblemàtic Hotel

Últonia.

Un lloc on disfrutar d’un esmorzar econò-

mic en un ambient comfortable i acollidor.

Room 118 també ofereix un menú diari a

partir de 8,90€ que consisteix en un bufet

d'amanides de primer i un plat de peix o

carn a escollir de segon, més postres i be-

guda.

Divendres i dissabte nit oferim un menú

per 12€, amb la possibilitat d’allargar la

vetllada disfrutant d’un combinat per 4 €

adicionals.

I no et pots oblidar dels nostres montadi-

tos! Cada dijous per sopar pots degustar

tots els montaditos que vulguis tant sols

pagant la beguda.

Room 118 té la més gran selecció en cock-

teleria i ginebres, oferint la possibilitat de

compartir un espai relaxant durant les nits

del cap de setmana.

També oferim servei de càtering.

E

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Bufet d’amanides. Peix i carn

Preu menú: Des de 8,90 € migdies i 12 €

divendres i dissabte nit

Horari: De 7 a 24h de dilluns a dijous i

divendres i dissabte de 7 a 2.30h


154

DÚPLEXBAR - RESTAURANT

ituat al costat de l’emblemàtic

Parc de la Devesa de Girona molt

aprop del centre i amb unes mag-

nífiques vistes cap a La Catedral i el Barri

Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.

Dos grans menjadors per 80 i 40 perso-

nes, ideals per a fer-hi dinars o sopars de

colla, d’empresa o comiats de solters/es o

celebracions familiars amb zona de jocs in-

fantils i castell inflable, serà la delícia dels

petits !!

Disposem de sales privades amb projector.

A l’exterior hi trobem una de les terrasses

més maques i fresques de Girona, on so-

portar les calors de l'estiu, on s’hi respira

la tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu

d’una agradable estada fent un sopar

romàntic, prenent un còctail o bé un Gintò-

nic.

Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau

de fires de Girona.

Us hi esperem !!

CUINA CATALANA

Especialitat: Sopars per a grups

Preu menú: Diari 9,50 € i menú grup 15 i 20 €

Horari: Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h

Dj. a ds. de 8,30 a 2h. Dg de 10 a 23,30h

Ronda Ferran Puig, 39 bx17001 Girona872 080 700www.duplexrestaurant.es

S


155

Camí del Jordà, 917199 Canet d’Adri

972 428 270 / 676 757 767

EL CELLER DEL’ADROHERBAR - RESTAURANT

Situat a un pas de Girona i en ple-

na natura, hi trobareu El Celler de

l’Adroher.

Podreu disfrutar de la nostra cuina, que

utilitza productes de collita pròpia com els

calçots i tot tipus de verdures de tempora-

da, amb una extensa carta en què podreu

trobar des dels guisats de sempre, fets per

la mà de l’experiència de més de vint anys,

fins a les carns a la brasa més selectes.

I de dilluns a divendres oferim un menú

diari amb sis primers i sis segons i amb les

nostres postres de sempre. Com a plats

destacats del menú diari, el dilluns escude-

lla i carn d’olla i el dijous arròs a la cassola.

S CUINA CATALANA

Especialitat: Calçots i cuina de mercat

Menú diari: 11 €

Preu carta: De 22 a 25 €

Horari: Migdies de dilluns a diumenge.Nits de dimecres a dissabte.Dimarts tancat

RestaurantEl Celler

de l’Adroher


156

SAVOYCAFÈ - RESTAURANT

’elegant Cafè Savoy situat al bell

mig de Girona, al C/ Nou 3, va tor-

nar a obrir les portes, ara fa dos

anys, de la mà de la família Nicolazzi, amb

una decoració totalment modernitzada

però mantenint l’essència, el caràcter i la

tradició de sempre. El Savoy ofereix a tra-

vés del seu menú, una cuina de mercat

creativa que al mateix temps sigui equili-

brada i lleugera. Ens proposa escollir entre

tres entrants, tres segons i tres postres,

tals com el tàrtar de salmó, el bacallà amb

all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de

Girona, pastissos casolans, flam de for-

matge, mel i mató o fruita del temps.

A banda del menú del migdia ens proposa

tant dinars com sopars per encàrrec i dis-

posa d’una sala ideal per reunions, presen-

tacions d’empresa i tot tipus d’esdeveni-

ments amb cabuda per 40 comensals.

Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta

d’entrepans freds i calents, creps, smoot-

hies, cafès,... que podràs degustar a partir

de les 7 del matí.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina de mercat i creativa

Preu menú: Diari 10€ i dissabtes 12€

Horari: Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22 h

Menú migdies i sopars només per encàrrec

C/ Nou, 317001 Girona972 203 800

L


157

C/ de la creu, 1017002 Girona

972 222 317 - 972 222 347

GRANMURALLA

RESTAURANT

l restaurant "Gran Muralla" del ca-

rrer de la Creu de Girona va obrir

les seves portes l'any 1988. Les

obres i adequació del local van començar a

principis d'any, i la seva inauguració va ser

el 29 de Juny de 1988, per tant aquest es-

tiu compleix els 25 anys. És un ambient

agradable i acollidor, distribuït amb dos ni-

vells i amb decoració oriental. La cuina

asiàtica prové de Hong Kong, situada a la

regió de Canton a Xina, típica en tapes,

fondos, verdures, ànec lacat, varietat amb

sushi japonès... i altres especialitats. El

restaurant el porten l'Antonio i la Teresa,

que ja havien treballat prèviament a la

"Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Mura-

lla" del carrer Eiximenis de Girona. Fan

menjar per emportar i també el porten a

domicili tots els dies, migdia i nit, a partir

dels 10€ de comanda. Els avala aquesta

llarga trajectòria al capdavant del restau-

rant i volen donar les gràcies a tots els

clients i amics que han confiat i confien en

el Gran Muralla.

Veniu, us hi esperem.

E

CUINA ASIÀTICA

Especialitat: Sushi japonès, ànec lacat

Preu menú: A partir de 7 €, 8 €, 9 €

Preu carta: 12 €

Horari: De 13 a 15:30 h, i de 20 a 23:30 h.Dimarts tancat


TXALAKABAR - RESTAURANT

ituat a tocar del parc de la Devesa

de Girona, i a cinc minuts del Barri

Vell, trobem el restaurant Txalaka,

especialitzat en cuina basca i catalana. Els

clients podran dinar, sopar o picar, ja que

l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del

Txalaka no deixa indiferent a ningú i se'n

pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels

seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per

l'exquisidesa dels seus plats i pel tracte

amable que dóna als seus clients, uns fac-

tors que sumats a la professionalitat dels

seus treballadors fan que els clients se

sentin com a casa. La seva carta està capi-

tanejada pels productes de la cuina basca i

l'exitosa fórmula de “montaditos” i tapes.

Totes aquestes tapes són el·laborades

amb materials de primera qualitat i rigoro-

sament seleccionats, i es van presentant i

oferint al públic a mesura que surten de la

cuina. Txalaka disposa de menús especials

i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups

ofereixen menús de 27, 29 i 37€. També

disposen d'una carta completa.

CUINA BASCA I CATALANA

Especialitat: Montaditos i tapes

Menú migdia: 11 € - Menus per a grups

Horari: Obert cada dia 13 a 16h i 19,30 a 23,30h

S

158

C/ Bonstruc de porta, 4Girona972 225 975


159

C/ Calderers, 8Girona

972 20 31 58

EL CUL DELA LLEONA

RESTAURANT

l Cul de la Lleona és un restaurant

especialitzat en cuina casolana.

Disposa d’una carta variada on hi

trobareu des d’aquells plats que en diríem

“de sempre” tals com els canelons de l’à-

via o la galta rostida fins a especialitats

pròpies com el xai a la “segoviana” o els

farcellets de pollastre farcits sense oblidar

les amanides de pollastre, salmó,... i els

nostres assortits de formatges i embotits

ibèrics. Si ho preferiu, podreu degustar les

millors tapes d’elaboració pròpia: bombes,

cargols... Tot en un ambient íntim i acolli-

dor, ideal per a parelles i per aquells que

busquen menjar en un ambient tranquil i

agradable. I si a més, voleu estar a la fres-

ca, disposem d’una terrassa on podreu

gaudir de vistes al casc antic.

Obrim tots els migdies amb a millor oferta

en menú de menjar casolà: sis primers i sis

segons a escollir i postres al preu de 10 €

els dies laborables. I si sou una colla, tenim

dues cartes adaptades per a grups.

I les nits de dijous, divendres i dissabte per

passar la calor, tasta els nostres còctels.

E

CUINA CASOLANA

Especialitat: Tapes, assortitments d'ibèrics i formatges

Preu menú: Migdies laborables 10€.

Caps de setmana 15€

Preu carta: Entre 15 i 25 €

Horari: Obert tots els migdies

Vespres de dimecres a dissabte


160

LA RIBARESTAURANT

a Riba fa 7 anys va obrir les seves

portes per oferir una cuina tradi-

cional catalana, però amb tocs

d’avantguarda. S’especialitzen amb els

peixos, marisc i arrossos. Els plats de cuina

autòctona són ben elaborats, i tenen com

a base productes, sempre d’alta qualitat. A

la Riba es fa una cuina mediterrània, però

molt actualitzada. Els plats estrella són el

peix llonguet, la gamba de Palamòs i els xi-

pirons, a banda dels millors arrossos i su-

quets de peix. De dilluns a divendres, no

festius, podeu trobar un menú de migdia

de 16€. Cada vespre hi ha dos menús, el de

25€ inclou pica pica i de segon 3 plats a

escollir; i el de 35€ una mariscada de pri-

mer i el segon a escollir entre peix o arròs.

Tot això banyat amb bons vins i unes pos-

tres elaborades de forma artesanal. La Ri-

ba és just a la cantonada i ofereix el privile-

gi de menjar a l’aire lliure tot gaudint d’u-

nes vistes a l’Onyar, espectaculars. Restau-

rant la Riba, cuina de mar al teu abast i

productes de qualitat!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: 16 € (de dilluns a divendres migdies)

25 € i 35 € (vespres, cada dia)

Horari: Obert tota la setmana migdies i vespres

Plaça Independència, 1217001 GIRONA872 081 490

L


161

Joan Pons, 1(Antiga Plaça de braus)

17001 Girona972 414 600

SARGANTANARESTAURANT

a cuina de l’hotel URH Girona es

podria descriure com a natural i

fresca. El Restaurant Sargantana,

ubicat sota l’hotel URH Girona, gaudeix

d’un ampli espai amb capacitat per més de

100 comensals i ofereix una cuina de mer-

cat amb plats servits en racions, “montadi-

tos” i uns deliciosos arrossos.

La qualitat, que prima en tots els nostres

productes es fa present en els nostres

plats, omplint de sabor i textura paladar

dels nostres clients. Gaudim també d’una

extensa carta de vins.

De cara al bon temps, gaudim d’una te-

rrassa per aquells que prefereixin assabo-

rir els nostres plats a l’aire lliure.

Un espai jove i modern són els adjectius

que millor defineixen l’esperit del nostre

restaurant Sargantana ideal per qualsevol

ocasió ja sigui per compartir amb la teva

parella, familia, companys de treball i

amics.

L’entrada del restaurant és per la recepció

de l’hotel.

Pàrquing gratuït amb reserva prèvia.

L

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Arrossos, tapes i “montaditos”

Preu menú: 14 €

Preu carta: 20 € per persona

Horari: De 13 a 16h i de 20 a 23hObert tos els dies de l’any


162

ELS JARDINSDE LA MERCÈ

BAR - RESTAURANT

eniu a gaudir del jardí més bonic

del Barri Vell, amb racons i raco-

nets on gaudir de la nostra cuina

de mercat a càrrec del nou equip de cuina

amb el xef Dani Ruiz.

Un espai on pots gaudir d’un sopar román-

tic en un racó del nostre jardí, o també ce-

lebrar un sopar de grup en una sala priva-

da, amb menús ja coneguts per la seva re-

lació qualitat preu a 25€ tot inclós..

Un local diferent, on pots trobar-te dife-

rents sorpreses culturals en qualsevol mo-

ment, concerts, teatre, poesia, jazz... Les

millors sobretaules amb un cocktail o un

gintónic preparat amb amor...

No oblideu visitar el nostre chill out, on les

nits són màgiques. I si no sou tan nocturns

veniu a fer el vermut, al jardí amb música

en directe i d.j.´s. Després queda’t a dinar,

tenim un menú que us encantará per no-

més 18´50€.

Estem esperant-vos!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Producte ecològic



Horari: De dimarts a dissabte nitsDissabtes i diumenges també migdia.

Pujada de la Mercè, 1017004 Girona972 226 [email protected]

V


163

Plaça Independència, 12872 081 490

Espai Gironès972 439 293

SUSHI BARRESTAURANT

l Sushi Bar és freqüentat per un

bon nombre de comensals que no

es volen perdre la millor cuina ja-

ponesa de Girona, sana i saludable, feta

amb experiència i bona mà.

Treballen, els Makis, Nigiris i Sashimis, els

fideus Udon i Ramen i les Tempures de

Verdures i com a última novetat podeu tas-

tar els Yakitoris, broqueta japonesa. Per

acompanyar-ho, una acurada selecció de

vins, caves, sakes i cerveses japoneses i

nacionals. I de postres, cal destacar el ge-

lat fregit, l’emulsió de crema catalana amb

pinyons caramel·litzats amb gelat de can-

yella i el coulant de te verd.

A partir d’ara el Sushi Bar us ofereix el me-

nú de 10€, tots els feiners de dilluns a di-

vendres al migdia, pots escollir entre tres

primers i tres segons plats adequant el

menú al teu gust, inclou beguda i postres.

A més, gaudeix cada tarda de l’oferta “Tapa

per un 1€”.

I no us oblideu de demanar la carta de

combinats take away, amb preus més

econòmics. Hi ha caixes (Sushi box) amb

menús de vuit, dotze o divuit peces. Amb

l’oferta take away, us regalen una cervesa

nacional Sant Miguel 1516 o una ampolla

de vi blanc Oroya.

E

CUINA JAPONESA

Especialitat: Makis, Nigiris, Sashimis i Yakitoris

Preu menú: Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €


Horari: De dl. a dj. de 12h a 23h, dv. i ds. de

12h a 24h i dg. de 16h a 23h


164

ARRÒS IPEIX

RESTAURANT

l restaurant Arròs i Peix es troba

en un lloc privilegiat de Girona, al

C/ Ciutadans, 20 al cor del barri

vell. Té un servei excel·lent de cuina i men-

jador, i la particularitat de què et pots fer

"l'auto comanda", per tant, el preu el poses

tu! Compta amb una moderna cuina pre-

parada per servir de forma ràpida i eficient

al client. S'escull el producte de peix o ma-

risc, com si el compressis en una peixate-

ria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus

de peix o marisc es molt variat i a uns

preus molt assequibles. Es tracta d'un con-

cepte diferent de menjar arròs i peix.

Els propietaris compten amb una llarga ex-

periència en el món de l'hostaleria i és que

Arròs i Peix ja fa temps que existeix a Vic.

El restaurant està obert cada dia, migdies i

nit, excepte els diumenges a la nit i tot el

dilluns, dia que no hi ha peix fresc als mer-

cats.

A banda del peix i el marisc, l’oferta de la

casa inclou arrossos, amanides, ...

Arròs i Peix, el millor peix fresc i marisc, de

la llotja al plat!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Arròs i peix

Preu menú: El poses tu

Preu carta: El poses tu

Horari: Obert cada dia migdia i vespre, excepte

diumenge nit i tot el dilluns

Ciutadans, 2017004 Girona972 426 300

E


165

Pujada dels Polvorins, 1Girona

872 080 670

GIRONA GRILLRESTAURANT

l Girona Grill aposta per una cuina

senzilla basada en productes de la

nostra terra, ecològics i de quali-

tat. El nostre principal objectiu ha estat la

creació d’un hort-jardí ecològic ubicat a les

mateixes instal·lacions.

Alguns dels ingredients que conformen la

carta del Girona Grill Restaurant, provenen

de productors locals i també de l’hort-jardí

propi dotant així els plats de gustos autòc-

tons, saludables i amb molta personalitat.

El menú es basa en el producte de tempo-

rada, permetent al consumidor redesco-

brir el restaurant en les diferents èpoques

de l’any. La carta oferirà amanides amb

hortalisses collides al seu hort, carns de

primera qualitat, pizzes com per exemple

la de fuet de Vic o la foie amb ceba de Fi-

gueres i pastes. Alhora, el Girona Grill Res-

taurant, pretén apropar al client a la rique-

sa culinària i hortícola del nostre país, amb

productes de la nostra terra com són la ve-

della de Girona, el bou de Vic, les pomes de

Girona, una variada selecció de vins de

l’Empordà, aigua premium de Vilajuïga en-

tre d’altres. Gaudim de pàrquing gratuït

pels nostres clients.

E

GRILL

Especialitat: Carns i peixos al grill i amanides de l’hort

Preu carta: 25 €

Horari: De dimarts a dissabte de 13:00 a 16:00 h

i de 20:00 a 23:00 h


166

LA VEDETTEBAR - RESTAURANT

ituat al cor del Barri de Sant Feliu

dintre de l’antiga muralla de Giro-

na, La Vedette és un lloc ideal per

menjar a on la moderna decoració ha sa-

but respectar els anys d’història del local

amb les voltes i les pedres de la muralla. La

cuina és un resum de molts anys d’apre-

nentatge i de viatges a on la base és la cui-

na francesa, concretament bretona. Hi

pots degustar un ampli assortiment de ga-

letes bretones elaborades amb farina de

blat sarraí combinades amb condiments

tradicionals i exòtics, amanides amb tagi-

ne de pollastre, varietat d’hummus, gua-

camole, patés, formatges i crepes dolces

dins d’un entorn incomparable. Una de les

nostres especialitats és la fondue de for-

matge suïs “moitie moitie” elaborada amb

autèntics formatges de la regió. La fondue

és un tipus de sopar poc convencional per

gaudir en companyia de familiars o amics.

Entre setmana, al migdia oferim un menú

equilibrat amb moltes opcions per escollir.

La farina de blat sarraí es apte per celíacs.

I ara també La Vedette desde casa a:

www.portamu.com

CUINA BRETONA - SUÏSSA

Especialitat: Galets bretonnes i fondues de formatge

Preu menú: 10,50 €. Menú Fondue de formatge 15,20 €


Horari: Obert tots els dies excepte dg. i dl. migdia.

No servim fondues dv. i ds. nit.

C/ de la Barca, 1717004 Girona972 204 158www.facebook.com/lavedetterestaurant

S


167

Avda. de França, 17517481 St. Julià de Ramis

972 171 297www.restaurantbarlaperla.com

LA PERLABAR-RESTAURANT

a Perla és una bonica marisqueria

situada a St. Julià de Ramis, a 5

minuts de Girona. Compta amb

amplis menjadors i salons privats, ideals

per a tot tipus de celebracions, banquets,

comunions, batejos, dinars d’empresa..

Podeu gaudir d’una extensa varietat de

plats elaborats amb productes frescos i de

temporada, tot en un ambient agradable i

acollidor. Des de mariscades i graellades

de peix fins a arrossos i fideuades. A més,

us proposem menús adequats a cada mo-

ment: els migdies de dilluns a divendres

menú de 11€ tot inclòs; els vespres i caps

de setmana menú de 16€ i menús espe-

cials per a grups a partir dels 20€.

A banda, podeu trucar-nos a qualsevol ho-

ra del dia per encarregar paella marinera o

fideuada per emportar, el temps d’espera

és de 20 minuts.

A La Perla disposem també de servei de

bar on pots veure, en pantalla gegant, tots

els partits de Lliga, Copa i Champions tot

degustant unes tapes, carn a la brasa o en-

trepans i a més pots reserva taula.

Vine a conèixer-nos!

L

MARISQUERIA

Especialitat: Arròs amb llamàntol, graellada de peix

Preu menú: 11 €


Horari: Obert tot el dia


168

CAFÈ DEL PARCCAFETERIA - RESTAURANT

ituat al bell mig del Parc del Migdia,

un dels pulmons verds més reco-

manats de la ciutat de Girona, s’hi

troba el Cafè del Parc, un establiment que

per la seva ubicació al costat de l’estany

del parc i envoltat de natura el converteix

en únic de la seva categoria.

Amb una capacitat per a més de 120 per-

sones la seva terrassa és una de les més

privilegiades de la ciutat, i on et trobaràs

ben servit i amb un gran assortiment de

plats i fórmules de menú, amb la garantia

de qualitat del Grup Boira. Sucs naturals i

entrepans variats per esmorzar; tapes, or-

xates i vermuts per a refrescants aperitius;

bufet lliure i amanides amb molta varietat

de plats vegetarians per a dinar, i la nove-

tat d’aquest estiu: hamburgueses artesa-

nes de 200 grams, 100% vedella de Girona

treballada per Can Raliu de Jafre, acom-

panyades amb pa de Casa Moner. També

té una gran varietat de cerveses, vins, ge-

lats artesans i postres. El seu interior pot

acollir una gran varietat de clients, des de

taules individuals o en parella fins a grups

nombrosos. El Cafè del Parc és obert tot

l’any i les nits d’estiu adquireixen un caire

màgic i fresc amb les vetllades de música

jazz que s’hi celebren tots els divendres.

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE

Especialitat: Hamburgueses artesanes

i plats vegetarians

Preu menú: 9,50 € de dilluns a diumenge

Caps de setmana la beguda va a part

Bufet infantil a 5,90 €

Horari: 9:30 a 23:30h. Horari de bufet: de 13 a 16h

Parc Migdia, 917003 Girona972 202 414

S


169

Passeig José Canalejas, 617001 Girona972 226 002

www.gastrobubbles.com

BUBBLESGASTROBAR - RESTAU-

RANT

través de vàries generacions, hem

contemplat impassibles la tra-

jectòria de la nostra cuina, mera-

vellant-nos amb la diversitat del producte

que traballem i agraint la possibilitat de

poder-lo compartir, d’avis a pares i de pa-

res a fills.

Bubbles Gastrobar & Restaurant, és un

projecte que reneix i reinventa la cuina de

l’antic Restaurant Albereda que fou refe-

rent indiscutible dels fogons gironins.

Una idea original, diferent, atractiva i so-

bretot jove i moderna, que al mateix temps

respecta la tradició culinària gironina. Ofe-

rint tapes i mitges racions, tant clàssiques

com d’autor i racions elaborades, sempre

cuidant el producte perquè cada degusta-

ció sigui única.

Menús degustació, “showcooking”, tapes

en parella, racions entre amics, un lloc on

tot és possible i on el client se sent com a

casa.

Un espai on sentir-se especial, on no exis-

teix el temps, on les emocions cobren sen-

tit i on el cor balla al so de la gastronomia,

una bombolla de sensacions.

A

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tapes d’autor i clàssiques

Preu menú: Migdia 15 €. Vespre 25 €

Horari: Obert de 8 a 16 h i de 20 a 23,30 h


170

BAR NÚRIARESTAURANT

ituat a la plaça Poeta Marquina de

Girona, al centre de la ciutat, el

Núria és un dels locals més em-

blemàtics i punt de trobada no només per

als propis gironins, sinó que també és un

referent per als visitants de Girona. La seva

singular estètica, tot de vidre, l’ha convertit

fins i tot en plató de cinema en més d’una

ocasió. Ara presenta la novetat de les ham-

burgueses artesanes de 200 grams, 100%

vedella de Girona treballada per Can Raliu

de Jafre, que conformen una excel·lent fór-

mula de menú a qualsevol hora del dia. A

partir dels vuit euros hi trobareu fins a nou

varietats d’hamburguesa, de foie i poma

caramel·litzada, amb cuixa de pollastre, de

carn de botifarra de porc, amb Rocafort,

gruyère, pernil ibèric... Per a esmorzar hi

ha sucs naturals i entrepans variats, i el

Núria també té una gran varietat de cerve-

ses i una extensa carta de tapes ja disponi-

bles a partir de mig matí. Hi destaquen els

calamars a la romana, les croquetes de

rostit i les patates braves. A migdia també

s’hi pot fer el plat del dia, un complert con-

junt per a només 6,5€ per als qui volen

anar més de pressa, així com diferents fór-

mules de menú, amb la garantia de quali-

tat del Grup Boira. El Núria no tanca mai,

és obert tots els dies de l’any.

CUINA VEGETARIANA

Especialitat: Hamburgueses catalanes

Preu plat del dia: 6,5 €

Horari: Obert tot l’any de 6 a 23.30h

Plaça Poeta Marquina, s/n17002 Girona972 21 75 19

S


171

Nord, 2217001 Girona972 222 104

ALDOLINIBAR - RESTAURANT

l restaurant Aldolini neix amb la

voluntat d'oferir als nostres clients

una cuina italiana veraç i de qualitat.

En un espai ampli i acollidor, garanteix un

ambient ideal per a tota la família. També és

perfecte per a sopars de grup, per als quals

proposem menús especials de degustació

de la nostra carta.

Estem situats molt a prop de la plaça

Independència i del centre de la ciutat.

També podeu gaudir de la nostra cuina a

casa a través del web www.portamu.com

ECUINA ITALIANA

Especialitat: Pastes, Risottos i Pizzes


Preu carta: entre 10 i 25 €

Horari: De dimarts a diumenge migdia i nit


172

CAL ROSRESTAURANT

al Ros és un dels pocs restaurants

de Girona que tenen més d'un se-

gle d'història al seu darrere. Antiga

fonda i punt de trobada d'un eclèctic grup

social, on feien parada clients de tots els

àmbits, mercaders, comerciants, polítics,

escriptors, artistes i actors, Cal Ros és ac-

tualment un modern restaurant on s'hi fa

una cuina tradicional i de mercat.

Les pedres i els arcs que envolten el local

ens recorda constantment a la història del

restaurant envoltat per l'immillorable Barri

Vell de Girona.

Cal Ros se situa en un dels punts més

transcorreguts del centre de la ciutat, a la

Cort Reial, ja sigui perquè està a tocar del

call jueu i de l'ajuntament, a cinc minuts a

peu de la Catedral o perquè es troba da-

vant de la rambla.

En definitiva, aquest establiment conserva

les arrels d'un restaurant que aposta per la

cuina tradicional catalana amb tocs mo-

dernitzats.

CUINA TRADICIONAL CATALANA I DE MERCAT

Especialitat: Arrossos i guisats

Preu menú: 22 €

Preu carta: 45 €

Horari: De dimarts a dissabte. Diumenge nit tancat,

Dilluns tancat tot el dia.

Cort Reial, 917001 Girona972 219 176www.calros-restaurant.com

C


173

Avda. de França17007 Girona

972 214 201

SANT PONÇCAFETERIA - RESTAURANT

El 1975 vam plantar la llavor d’un

nou concepte de restauració a la

ciutat de Girona i comarques. Des

dáleshores treballem per oferir als nos-

tres clients la millor qualitat de producte al

millor preu i ens adaptem dia a dia als

nous temps sense perdre la il·lusió amb un

servei acurat i professional, basat sobretot

en la calidesa del tracte humà que ens ava-

la i ens fidelitza.

Obrim cada dia de la setmana per oferir-

vos un ventall gastronòmic variat, fresc i

saludable. Us oferim un ampli assortit

dámanides que renovem diàriament amb

productes del nostre mercat, així com pas-

tisseria artesana, elaborada a casa nostra.

En els plats calents tenim les arrels ben as-

sentades en la cuina tradicional del nostre

país, basada essencialment en la dieta me-

diterrània. A la cafeteria podreu assaborir

l’aroma i el gust dún bon cafè, gran varie-

tat dínfusions, tes i entrepans .

Ens trobem a deu minuts a peu del centre

de Girona, entre la ciutat i l´Hospital Josep

Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Dis-

posem dáparcament .

Us hi esperem!

E

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina casolana catalana


Horari: Obert cada dia, excepte dilluns a la nit.


174

LE BISTROTBAR - RESTAURANT

bert des del 1978, el Cafè Le Bis-

trot és un dels restaurants més

emblemàtics de la ciutat de Giro-

na. Situat en un lloc privilegiat del Barri

Vell. Aquests 35 anys han estat de cons-

tant evolució. Hi ha una generació de giro-

nins per a qui el Bistrot va ser un bar de

nit, per un altre, un lloc d’estudiants on ju-

gar a cartes o fer tertúlia, més recentment

on menjar una pizza de pagès tot sortint

del teatre... Aquests darrers anys, ofereix

per dinar una cuina feta amb productes

tradicionals de la nostra terra elaborats a

la manera de les nostres àvies. Molts can-

vis però sempre la mateixa filosofia: estar

al servei del Barri, al servei de la Ciutat i al

servei del País. I un anhel, una cuina senzi-

lla i neta fugint d’escarafalls i amb produc-

tes de mercat de primera qualitat.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina tradicional i pizza de pagès

Preu menú: De dl. a dv. 15 €, ds. i dg. 20 €


Horari: De 13 a 16 h i de 19,30 a 1 h

Pujada Sant Domènec, 4Girona972 218 803

O


CAN RIBASRESTAURANT

an Ribas és el restaurant més em-

blemàtic de Sant Gregori, amb una

trajectòria de més de 30 anys en el

món de la restauració.

La decoració és moderna i funcional, i pro-

porciona una calidesa, que juntament amb

el tracte familiar i proper, et farà sentir

com a casa. També disposa de diverses

pantalles de televisió perquè es puguin

veure els partits del Barça mentre es gau-

deix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a

banda de la carta, també ofereix un menú

on podreu escollir entre varis plats i sem-

pre hi trobareu un plat de peix fresc i

l'arròs dels dijous.

Can Ribas treballa amb productes de pro-

ximitat i qualitat, oferint plats casolans

amb un toc de cuina moderna.

Destaquen els peus de porc a la brasa, els

cargols a la llauna, carns i verdures a la

brasa, el bacallà amb llit d'escalivada...

també fan postres casolans com la "tarta

tatín" i el "couland".

C

CUINA TRADICIONAL

Especialitat: Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna.

Preu menú: De dimarts a divendres al migdia, 15 €


Horari: Dimarts a dissabte 13 a 16h. i de 20,30 h

a 23h. Diumenge de 13,30 a 16h.

175

Av. Girona, 19Sant Gregori972 428 426


176

ARTUSIBAR - RESTAURANT

bicat al cor del barri vell de Girona,

el Restaurant Artusi recull el con-

cepte de cuina fresca, natural,

lleugera, mediterrània, amb plats elaborats

a partir de productes del país, de màxima

qualitat, que es poden degustar en un am-

bient acollidor i amb una inmillorable rela-

ció qualitat-preu.

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cese-

na) es troba la Casa Artusi, un centre dedi-

cat a la recerca culinària. El centre compta

amb diferents espais com la biblioteca (es-

pecialitzada en receptes de cuina domèsti-

ca), escola de cuina amb restaurant, i dife-

rents salons que avui aglutinen també es-

deveniments vinculats a la gastronomia i

reconeguts a nivell mundial (cursos de cui-

na, tallers, fires i exposicions, etc.).

Amb una forta empremta cultural dedica-

da a Pellegrino Artusi com a recopilador de

receptes populars domèstiques, és un lloc

de visita per als estudiosos, turistes i

amants en general de la bona cuina elabo-

rada a partir dels productes de la terra.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: 12,50 € setmanal, 16 € dissabtes


Horari: De dilluns a dissabte de 8 a 23 h

Plaça de les Castanyes, 617004 Girona972 487 327www.restaurantartusi.com

U


177

C/ Adri, 15 (Domeny)17007 Girona872 081 395

www.restaurantbodebo.com

BO DE BOBAR - RESTAURANT

om el restaurant braseria de Do-

meny i us oferim cuina casolana.

La nostra especial itat són els

arrossos i fideuas, carns a la brasa amb

carbó natural i tot tipus d’amanides fres-

ques.

Fem esmorzars de forquilla, menú diari als

migdies i vespres i també el cap de setma-

na amb més de 30 primers, 40 segons i 35

postres. Tots els productes son d’elabora-

ció pròpia, tant les salses, com les so-

pes….. no utilitzem productes precuinats.

El nostre ampli local es ideal per a grups.

Podeu demanar per encàrrec menjars per

a grups, comunions, batejos, reunions

d’empresa i tot tipus de celebracions. Tam-

bé oferim servei de càtering.

A partir d’ara els vespres i caps de setma-

na també us oferim servei de pizzera, amb

gran varietat de pizzes casolanes i pasta.

SCUINA CASOLANA

Especialitat: Arrossos, carns a la brasa i amanides

Preu menú: 10,50 € diari i

15 € caps de setmana i vespres

Horari: De 7 a 24 h. Obert cada dia


178

MON VIESPAI GASTRONÒMIC

’espai gastronòmic mónvi, es tro-

ba a la plaça Pou rodó.

Un indret de vins i cerveses acom-

panyat d’una carta on podeu degustar

trenta tapes creatives, totes al preu de 4 €.

Disposem de sales només per a grups, di-

ferents opcions de menús i amb un horari

de cuina d’ 11:00 del matí a 23:00 h.

També al migdia oferim un menú casolà

d’11 euros, de 13:00 a 16:00h.

I de 16:00 a 23:00 oferim les nostres ta-

pes .

Una de les nostres suggerencies és poder

gaudir d’un sopar a cegues amb maridat-

ge, activitat divertida per a grups.

Próximament s’oferirà master-class de

destil·lats, cates de vins i molt més.

Poder informar-vos a través del nostres Fa-

cebook.

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Tapes creatives

Preu menú: 11 € i les tapes 4 €

Horari: De dilluns a dissabte d’11:00 a 23:00

Diumenges tancat

C/ Pou Rodo,2217004 GironaTel. 972 017 678

L


179

C/ Cort Reial, 1417004 Girona

972 218 120www.creperiebretonne.com

CREPERIEBRETONNE

BAR - RESTAURANT

l cor del Barri Vell podreu venir a

degustar les “galettes”: un produc-

te típic bretó elaborat amb farina

de blat sarraí, i que se sol acompanyar

amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-

nita, salades i amb tot tipus de farcits.

Són típiques també de la Bretanya les

creps dolces, amb un gran ventall d'op-

cions per degustar. A més, podreu gaudir

de generoses amanides: la de salmó, la

grega, la bourbon, les vegetarianes amb

tofu o algues... Potser us ve més de gust

demanar un ampli assortit de truites, o la

taula d'embotits de la Bretanya, o de for-

matges francesos.

Durant la setmana tenim un menú molt as-

sequible tant per dinar com per sopar amb

opció normal i opció vegetariana.

Els caps de setmana estem oberts tot el

dia i tenim una oferta per berenar on po-

dreu prendre sucs ecològics, infusions,

cafès, o xocolata, amb una crep dolça per

un preu molt econòmic.

Quan fa bo disposem d'una terrassa que

permet dinar o sopar a l'aire lliure, tot gau-

dint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

rior hi trobareu diferents sales de dissenys

atrevits i molt originals (podeu menjar dins

un autobús!). Té capacitat per a 50 perso-

nes.

A

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESA

Especialitat: “Galette” amb diferents ingredients

Preu menú: 8,50 € o 10 € amb postres i begudes


Horari: Dill. a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h.

Dissabtes, diumenges i festius de 13 a 24h


180

EL BOIRARESTAURANT * TAPES

bicat al centre de Girona i a la

Plaça Independència, ofereix dos

ambients únics. A l’interior, dife-

rents sales on gaudiràs de vistes privilegia-

des al riu Onyar i a l’exterior, menjar a la

fresca gaudint de l’ambient de la Plaça In-

dependència. L'oferta gastronòmica és

complerta i variada on els clients gaudei-

xen d'una cuina catalana i mediterrània ac-

tualitzada. Els productes de temporada

són els principals protagonistes d’El Boira,

elaborats a cuina amb molta delicadesa i

servits a sala per un equip jove, cordial i

amable que juntament amb el gerent,

Agustín Luján i el Cap de Cuina, formen un

equip professional d’alta qualitat.

El restaurant ofereix tres conceptes de cui-

na: les tapes, el menú diari i la carta. D’una

banda, les tapes que ofereix El Boira són

una fusió de la cuina de productes de la te-

rra amb un toc mediterrani que dóna com

a resultat “unes tapes femenines, fresques

i suaus”. Algunes de les tapes que s’hi po-

den trobar són la brandada de bacallà amb

mel fumada, tomàquets al forn gratinats

amb formatge de cabra, tast de formatges

artesans, i per finalitzar tapes dolces.

CUINA CASOLANA

Especialitat: Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú: Dies feiners 9,95 €·Menú recomanat a 20 €


Horari: De diumenge a dijous de 8 h a 23 h

De divendres a dissabte de 8 h a 24 h

Plaça Independència, 1817001 Girona972 219 605

U


181

Av. de França s/n17840 Sarrià de Ter

972 172 173www.elpetitobrador.com

EL PETITOBRADORRESTAURANT - TRATTORIA

ituat a peu de carretera, just als te-

rrenys de l'antiga fàbrica de Coca -

cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Pe-

tit Obrador. Un nou concepte de restaurant

italià, que neix de la fusió de la cuina tradi-

cional italiana i la mediterrània amb la cui-

na més creativa i d'autor. Una aposta per la

innovació d'antipastis, pizzes i pastes fres-

ques. Al nostre restaurant trobaràs l'alta

cuina italiana i d'autor amb els millors pro-

ductes del sector a l'abast de tothom, amb

una oferta d'alta gastronomia italiana en

constant evolució de la mà del nostre jove

emprenedor Joan Zamora Asurmendi.

El compromís del Petit Obrador és clau, es

respecta l'essència de la cuina italiana tra-

dicional, aportant creativitat i passió per

l'alta gastronomia. El restaurant ofereix

una carta única d'autor.

Compta amb una àmplia terrassa a l'exte-

rior del local, wifi per als clients i servei de

càtering per a grups.

També ens podeu trobar a Sant Gregori a

l'avinguda Girona nº 47 (només pizzes per

emportar).

SCUINA ITALIANA CREATIVA

Especialitat: Antipasti, pizzes i pastes d’autor

Preu menú: 10,95 € de dimarts a divendres (migdies)

Preu carta: 3 -16 €

Horari: De dimarts a diumenge de 11 a 23h

®


182

D.O. TAVERNACATALANA

BAR - RESTAURANT

la plaça Independència de Girona

es concentra una part molt impor-

tant de l'oferta gastronòmica de la

ciutat, juntament amb la resta d'indrets

peculiars del Barri vell.

La Taverna Catalana proposa una oferta

que enalteix alguns dels plats més tradi-

cionals de la cuina catalana, com poden

ser les torrades elaborades amb productes

de la terra de primera qualitat, que es

complementen amb un assortit de produc-

te d'altres contrades que tenen com a pre-

missa més rellevant la seva qualificació de

D.O.

El resultat és una cuina sana, catalana,

lleugera i de qualitat que poden degustar

en un marc incomparable: per un costat la

plaça Independència, i per altre la vora del

riu amb excel·lents vistes a la catetral i

Sant Fèlix.

CUINA TRADICIONAL

Especialitat: Cuina catalana

Preu menú: 10,95 € setmanal, 14,95 € caps de setmana


Horari: De dilluns a diumenge de 8 a 23 h


A


CALDERERSRESTAURANT

ituat al cor del barri Vell de Girona,

al mateix carrer que dóna nom a

l’establiment, trobem el nou restau-

rant Calderers, un espai modern i acollidor,

envoltat tot ell de la calidesa de la pedra.

De cuina tradicional catalana, amb produc-

tes de proximitat com la verdura i la fruita i

ecològics com els làctics. En destaquem el

pernil ibèric, l’assortiment de formatges,

els raviolis de foie, les verdures i les carns a

la brasa, el peix fresc de Blanes i les pos-

tres casolanes com el brownie, el coulant i

la crema catalana.

La distribució del restaurant permet acollir

grups, als quals se’ls ofereixen diverses

fórmules de menú. Destaca el seu reservat

íntimament lligat a la muralla i a la taula ro-

dona amb la làmpara de la teranyina que fa

referència a la història de Girona amb el

seu passadís de les bruixes. Per altra ban-

da el restaurant acull exposicions tempo-

rals d’art.

SCUINATRADICIONALLLIGADAALAHISTÒRIADEGIRONA

Especialitat: Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú: Migdies laborables 10 €.

Caps de setmana migdies i vespre 16 €

Horari: Dimecres tancat. De dl. a dg. de 10 a 16 h.

Dj., dv. i ds.de 20,30 a 24 h.

183

C/ Calderers, 1017004 Girona

972 227 [email protected]


184

XANTARBARBAR - RESTAURANT

antar Bar està situat al cor del Ba-

rri Vell de Girona, a 100 metres del

Cul de la Lleona. Set mesos des-

prés de la seva obertura, Xantar Bar pre-

senta la seva nova carta on els seus arrels i

essències surten molt més a la llum, el la-

cón amb grelos passa a ser el plat estrella

de la carta, sense oblidar-nos de les seves

Hamburgueses de 350g fetes a la brasa i

dels seus plats casolans ucraïnesos. Cuina

multicultural amb un factor en comú, la

qualitat dels seus ingredientes. A qualsevol

hora del dia podràs prendre unes bones ta-

pes fetes sempre amb carinyo, ous tren-

cats, "pulpo a feira", la nostra cuina està

oberta tot el dia!

Sempre podràs escoltar bona música en

Xantar Bar, ja sigui en vinil o en directe, és

un factor essencial en el dia a dia!! Una

hamburguesa i Zeppelin poden ser la com-

binació perfecta per passar una bona tar-

da!

Els dies de lluna plena,celebrem el ritu de

la Queimada!! No t'ho perdis!!!!!

CUINA PINXOS&MUSIC

Especialitat: Gules amb llagostins i salsa diable.

Tapes gallegues i ucraineses...

Preu menú: 9,90 €. Dijous arròs

Horari: De diumenge a dijous de 12 a 2,30h.

Divendres i dissabte 12 a 3h. Dimarts tancat

Plaça del Pou Rodo, 1117004 Girona650 131 637

X


185

Ctra. Torroella de Montgría Pals, km 345, s/n

Gualta972 782 030

TRAMUNTANARESTAURANT

l restaurant Tramuntana, situat al

costat del camp de Golf Empordà i

sota l’hotel Doubletree by Hilton,

hi trobaran el nostre xef Guillem Lama i el

seu equip que treballen al seu servei per

fer de cada àpat una experiencia inolvida-

ble. Combinant la cuina tradicional empor-

danesa amb les tendències gastronòmi-

ques actuals han trobat l’equilibri perfecte

per satisfer als clients més exigents i tam-

bé aquells enamorats de la cuina casolana.

El restaurant que té una capacitat per 80

comensals, ofereix un ambient tranquil i

relaxat amb un servei familiar perque et

sentis com a casa vestit d’una gran profes-

sionalitat.

A l’estiu gaudim d’una barbacoa situada a

la nostra terrassa on s’hi serveixen unes

exquisites carns i peixos a la brasa.

Oferim menús especials de grup.

ACUINA DE MERCAT I TRADICIONAL EMPORDANESA

Especialitat: Arròs caldós de pals amb llamàntol

Preu menú: A consultar segons temporada

Preu carta: 30 - 35 € per persona

Horari: De 13:00 a 16:00 h i de 20:00 a 23:00 hObert tos els dies de l’any


NOU ARTAUBAR - RESTAURANT

El Nou Artau és un restaurant

d’estil tradicional amb un toc de

modernitat, on es pot trobar tapes

i mitges racions acompanyades de delicats

combinats o cocktails (gin tònics i mojitos

d’escàndol). També podràs degustar plats

sofisticats de la nostra autoria i les mes se-

lectes carns a la brasa del país i d’importa-

ció. Tot en una ubicació estratègica sota

les voltes de la plaça més emblemàtica de

la ciutat i un ambient sobri i acollidor.

Oferim menú al 11,80€ als migdies entre

setmana i a 18€ les nits i els festius, menús

per a grups i espectacles de tango

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cargols i tot tipus de carns a la brasa

Preu menú: Dl. a dv. migdia 11,80 €. Ds., dg. festius 18 €

Preu carta: 25 €

Horari: De 12 a 24h. Dilluns tancat

E

186



187

Plaça Josep Pla 1817001 Girona

972 417 872

UMAIRESTAURANT ORIENTAL

mai és un restaurant situat al cen-

tre de Girona. Un espai on gaudir

de la cuina oriental i del sushi més

exquisit, un lloc íntim i acollidor amb un

aforament limitat que dóna garantia de

qualitat tant del producte com del servei.

El Sushi és preparat al moment en una cui-

na oberta, on la proximitat en l’elaboració

dels plats és a la vista dels comensals.

Amb una extensa carta que deixarà con-

tents tant als amants de la cuina japonesa

com als curiosos i novells que volen fer un

tast. El menú migdia es de 12€ amb dife-

rents opcions a escollir entre els clients.

Per a reserves trucar amb antelació, volem

donar-vos un servei acurat i de qualitat.

Us esperem!

U CUINA ORIENTAL

Especialitat: Sushi i cuina oriental

Preu menú: 12 €


Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16h

i de 20,30 a 23h


188

CA LA PILARRESTAURANT

CUINA CASOLANA I DE MERCAT

Especialitat: “Xuletón” de bou i peix a la brasa

Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15:30h

i de 20:30 a 22:30h

Dissabtes de 13 a 15:30h

C/ Pont Major, 12417007 Girona972 212 861

estaurant històric de la ciutat de Gi-

rona situat al Barri de Pont Major.

Fundat l’any 1953, aquest octubre

arriba als 60 anys d’història.

El restaurant disposa de tres menjadors

amb un aforament de 42 persones.

Equipats amb llar de foc, calefacció i aire

condicionat. Menjadors càlids amb sensa-

ció d’amplitud, digne dels comensals més

exigents.

Ca la Pilar és especialista en la cuina tradi-

cional catalana amb una elaboració de

plats de temporada: tripa de bacallà amb

carxofes, conill a la cassola, ànec rostit,

morro i orella amb cigrons..., de tot tipus

de carns i peixos a la brasa amb carbó d’al-

zina, destacant el “xuletón” de bou. Tot

acompanyat d’un gran assortit de vins de

la nostra terra. I per acabar recomanem

una gran varietat de postres de la casa del

carret de pastisseria.

R


189

Avda. de França, 183Sarrià deTer685 322 201

www.joanvicens.com

JOANVICENS

PLATS CUINATS - RESTAURANT

om una empresa que des de fa 31

anys ens dediquem a la

el·laboració de plats cuinats. Fem

tot tipus d’esdeveniments a nivell particu-

lar o per grups. Ens adaptem a les necesi-

tats de tothom. La nostra cuina es tradicio-

nal i també el·laborem tot el que us calgui

per encàrrec, les nostres especialitats en-

tre moltes son: Calamars a la romana, cro-

quetes, fideuà, espatlles de xai al forn,

cues de rap a la marinera.... poseu-vos en

contacte amb nosaltres i no us decebrem.

Les nostres materies primeres sempre són

de primera qualitat.

Joan Vicens cuina per a vosaltres.

El nostre Facebook és, cuinats i catering

Girona.

Plats cuinats Joan Vicens 1982-2013 ens

trobareu a Sarrià de Ter i Sant Julià de Ra-

mis. Us esperem!

SCUINA TRADICIONAL CASOLANA I DE MERCAT

Especialitat: Fideuada, calamars a la romana, guisats...

Preu menú: De dilluns a divendres per emportar 5,95 €

Diari 8,50 € Dg. i festius 12,50 €

Horari: De 8 a 23h.

Obert tots els dies de la setmana


190

LA TAGLIATELLARESTAURANT

ocant a la Plaça Independència, a

l’emblemàtic carrer Santa Clara, es

troba des d’octubre de l’any 2004

el restaurant La Tagliatella. Des de llavors

s’ha consolidat com a punt de referència

de la gastronomia italiana artesanal. El seu

concepte es materialitza en generoses ra-

cions, perfectes per compartir i respon ín-

tegrament a una elaboració de la cuina ita-

liana realitzada amb ingredients de prime-

ra classe seleccionats de les regions de la

Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília.

En un entorn acollidor podeu gaudir de

més de 400 combinacions de pastes i sal-

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de ba-

callà, de búfala), amanides (de vieires i lla-

gostins, de formatge de cabra, de foie i

pernil d’ànec, de verdures a la planxa i

mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i

tòfona negra, bolets I llagostins), lasanyes,

canelons, i més de 20 pizzes elaborades al

forn del mateix restaurant. Una experièn-

cia de sabors que us portarà per una esto-

na als racons més bonics d’Itàlia.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pasta fresca i pizzes


Horari: De dilluns a diumenge

Migdia 13 a 16 h

Vespre de 20 a 24 h

C/ Santa Clara, 4917001 Girona972 203 245

T


191

C/Cort Reial, 117004 Girona659 695 631

MAGUEYBAR - RESTAURANT

bicat al cor de Girona, a la Cort

Reial, el Maguey es consolida com

a restaurant gironí que ofereix

autèntica cuina mexicana de carrer, la de

veritat, aquella que trobaríem a qualsevol

parada de l’extens Mèxic. Amb una decora-

ció planera i colorista, i sense caure en els

tòpics de barrets i mariachis, crea un am-

bient agradable i recollit on degustar els tí-

pics i clàssics "mole poblano", "carnitas a

la Michoacán" i els "taquitos de suadero" a

més d’especialitats pròpies com la “tosta-

da de pollo pibíl” o els “nachos atascón”,

per tancar amb delicioses postres com

pastís de 3 llets o trufes al tequila.

Tot això acompanyat d’una llarga llista de

cerveses mexicanes, “micheladas” i les fa-

moses margarites clàssiques i de diferents

sabors. A més, compten amb una àmplia

varietat de tequiles i “mezcales”.

El Maguey és una excel·lent opció per

apropar-se a la gastronomia mexicana i

gaudir d’un espai amb estil propi i d’un ser-

vei de qualitat. I ara amb l’arribada del bon

temps aprofita per menjar a la terrassa as-

saborint les seves propostes.

Us hi esperem!

U

CUINA MEXICANA

Especialitat: “Tacos”, “Enchiladas” i Margarites

Preu menú: 12 €


Horari: De dimarts nit a diumenge migdiade 13 a 15:30 h i de 20:30 a 23:30 h


192

DRAPSRESTAURANT

Situat al bell mig del barri vell de

Girona, trobem el Restaurant

Draps.

Obert l´any 2005, és un indret acollidor i

modern on podem gaudir d´una bona i na-

tural cuina mediterrània.

Amb una excel·lent relació qualitat preu, el

restaurant Draps és un lloc magnífic per

compartir un bon àpat en un ambient íntim

i tranquil.

Realitza la teva comanda a través de

www.portamu.com i te la portem a casa.

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Grans plats ideals per compartir

Preu menú: Menú de temporada 25 €

Preu carta: De 18 a 25 €

Horari: Obert cada dia migdia i nit

Cort reial, 217004 Girona872 080 430

S


193

Av. de França, 197Sarrià de Ter608 390 484

FISH &BREAD

RESTAURANT

fish and bread podras degustar

peix i marisc fresc portat cada dia

dels ports de Roses i Palamós a un

preu molt assequible.

Podras escollir el que més t'agradi i nosal-

tres t'ho cuinem.

També podràs menjar arrossós i fideuà

A l'hora de l'aperitiu et proposem les nos-

tres tapes típiques elaborades principal-

ment amb productes del mar. musclos,

peixet fregit, navalles, calamars.... i sempre

acompanyat d'un bon vi.

Podràs venir de dijous al vespre fins diu-

menge al migdia.

A PEIX I MARISC

Especialitat: Peix i marisc, arrossos, fideuada

Preu menú: El poses tu

Preu carta: El poses tu

Horari: Dijous, divendres i dissabtes de 13 a 16h

i de 19 a 23h. Diumenge de 13 a 16


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa i guisats.

Cuina casolanaL’Avellaneda és considerat l’hostal-restaurant més antic de Girona. La ma-sia data del SXII, regentat per la famíliaBusó-Perpinyà. Degusteu carns a labrasa, cargols a la llauna, bacallà, i unavariada carta tot de primera qualitat

Ctra. Barcelona, 483 - GironaTel. 972 21 48 03 - 972 22 29 82

Menú: 10 € - Un plat: 8,25 € - Menú per a grupsObert de dilluns a dissabte de 8 a 23 h.

OObbeerrtt ddiiuummeennggeess mmiiggddiiaa

L’AVELLANEDA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina de mercat

Cuina de mercatSelf-service situat en el cor de la ciutat,on podràs disfrutar d’un menú diaribasat en cuina de mercat casolana.Cafeteria on t’oferim varietat de menúsper esmorzar. Tot tipus d’entrepans idolços fets a casa.

Plaça Catalunya, 2 - GironaTel. 972 218 447

Menú: 9 €Obert: dilluns a dissabte de 8 a 17h

Dium. i festius tancat excepte esdevenim.( Fires i Festes i Temps de Flors )

PONT DE PEDRA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina de mercat

Cuina de MercatHem estat, som i serem el «restaurant delMercat de Girona». Quatre generacionsens avalen al capdavant de la cuina demercat. Per dinar hi trobareu un dels mi-llors menús de la ciutat.

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 - GironaTel. 972 20 10 01

www.canmarques.comTancat: Dissabte nit i diumenge tot el dia

CAN MARQUÈS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargol sal i pebre, trencadissa d’ous,

Brasa i esmorzarsAl restaurant Tomàquet som especial-istes en brasa, que ja tenim a punt perals esmorzars, i podeu escollir fins a sisprimers i sis segons en el menú demigdia. Podreu gaudir de les millorscarns a la brasa, cargols, amanides...

C/Albi, 34 (antic mas de la Creu) - GironaTel. 972 218 868

Menú: 11,50 € - Carta: 15-25 €Obert: Cada dia a partir de les 8h

Dilluns vespre tancat.

TOMÀQUET

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa

Cuina casolanaMés de 35 anys oferint-vos diariamentuna cuina casolana de qualitat i tambésom un lloc idoni per la vostra cel·le-bració: comunions, casaments, festes,dinars d'empresa, reunions.

Ctra. Palamós, km 1 - Campdorà (Girona)Tel. 972 21 70 43

Menú: 10 €. Menú grups: 20 €.Menú especial caps de setmana.

Obert cada dia al migdia i vespres per encàrrec.

MAS NOU

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Amanides, embotits i carns a la brasa

Cuina de mercat tradicionalAl nostre restaurant hi trobareu espe-cialitats en amanides, embotits i carnsa la brasa, en un espai casolà i acollidor,dins una masia del s.XVIII, a 5 minutsde Girona, on podreu gaudir tan d’àpatsintims com de sopars de colles.

Passeig Sant Joan Bosco, 2 - GironaTel. 972 224 033

Carta i menus per a grupsDe dilluns a dissabte a les nits.

Dissabte migdia dinars

CAN PUNXA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carn a la brasa i peix

Cuina casolana

Situat en el barri del Pont Major trobemla Taverna del bon Vi, un restaurant fa-miliar on es conjuga harmònicament lacuina catalana de mercat, un entornacollidor, un tracte proper i professio-nal.

C/Pont Major, 112 - GironaTel. 972 485 133

Menú: De dill. a div. 10 €Grups a partir de 20 €

Horari: Dll-Dg 13 - 16 h / Dv-Ds 20:30 - 23h

LA TAVERNA DEL BON VI

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cabrit i cargols

Cuina de mercatEns trobem a cinc minuts de la ciutat deGirona, us oferim un ampli espai per acelebracions familiars i d’empresa. Vinea degustar la nostra gamma de plats imenús de la cuina més tradicional i se-lecta amb l’aval d’una trajectòria ambmés de 5 dècades al vostre servei.

Ctra, Antiga d’Amer, 58 - Domeny (Girona)Tel. 972 20 24 24 - www.lamasiadelcabrit.com

Menú diari a partir de 12 €i menú per a colles

Tancat: dimecres

LA MASIA DEL CABRIT


CONTRA038TOTGir.qxd:Maquetación 1 5/12/13 09:23 Página 195

CONTRA038TOTGir.qxd:Maquetación 1 5/12/13 09:23 Página 196

TOT Girona 38 · Gener - Febrer 2014

Documents

Transcript of TOT Girona 38 · Gener - Febrer 2014