Núm.20

Setembre 2018

ELS

JOCS

FLORALS Per Amadeu Bitriu i Guillem Palmer

Durant el mes de maig de 1324 es va celebrar, a Tolosa de Llenguadoc, un certamen literari inspirat en les festes celebrades a Roma en honor a la deessa Flora, que la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors va organitzar per tal de restaurar la poe-sia trobadoresca i de la llengua poè-tica occitana i atorgar el premi de les més altes virtuts poètiques, encorat-jant als trobadors “de la Langue d’Oc” a participar i guanyar una “Violeta de fina ur”, premi atorgat a la millor composició “per so, la joya li donem / d’aytal flor en senhal d’onor”.

D’aquest certamen medieval es con-serven un centenar de composici-ons, en general de temàtica religiosa.

Fins al segle XV es van celebrar aquests jocs florals de Tolosa. en la que nombrosos autors catalans hi van participar.

A finals segle XIV, amb el nom de “Consistori de la Gaia Ciència”, sota l’auspici del rei Joan I d’Aragó, es va instaurar a Barcelona la tradició del

certamen literari dels Jocs Florals que, sense l’existència dels prejudi-cis morals i polítics dels de Tolosa, van permetre el conreu de la poe-sia amorosa de tipus trobadoresc molt freqüent a l’època. Aquests certàmens es van celebrar fins a fi-nals del segle XV.

La tradició va ser represa amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859, en plena Re-naixença, retornant als temes me-dievals, amb l’anhel de donar prestigi social a la llengua catala-na, impulsats pels escrip-tors Antoni Bofarull i Víctor Bala-guer, unes de les principals figu-res del moviment cultural i literari de la Renaixença.

Amb les primeres bases del certa-men, aprovades per l’Ajuntament de Barcelona, sota el lema Pàtria, Fides, Amor (Pàtria, fe, amor) s’atorgarien tres premis i un títol de Mestre en Gai

Saber. El primer diumenge de maig del mateix any van celebrar-se els primers Jocs Florals de Barcelona.

Des de aquells moments s’adoptà el costum d’adjudicar tres premis que lliurava la reina: la flor natural, atorga-da a la millor poesia amorosa, l’en-glantina, a la millor poesia patriòtica, i la viola d’or, al millor poema religiós.

Entre molts d’altres, en diferents certàmens, van ser guardonats, entre d’altres, Frederic Soler “Pi-tarra”, Angel Guimerà, Jacint Ver-daguer, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Miquel Costa i Llobera i Josep Carner.

Els Jocs, suprimits l’any 1939. en acabar la guerra civil espanyola, van ser recuperats per l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1978, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catala-na.

No obstant, els Jocs Florals se cele-braren clandestinament des del 1936 fins el 1975, a l’exili, com es detalla a la segona part d’aquest treball.

1

ELS JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA A L’EXILI

Una de les moltes conseqüències que tingué per a Catalunya la ensul-siada contra el Govern legítimament establert fou l’anorreament de la cul-tura catalana i de totes aquelles insti-tucions que la gestionaven, els Jocs Florals foren una de les expressions suspeses.

Els Jocs eren una tradició catalana creada l’any 1324, a Tolosa de Llen-guadoc, nomenats també “Jocs de la Gaia Ciència” i que, fins a les dar-reries del segle XV, es varen celebrar a Barcelona afavorits pels monar-ques catalano-aragonesos.

Al març de 1859 personalitats de la vida cultural barcelonesa sol·licitaren a l’Ajuntament de Barcelona la res-tauració dels Jocs Florals amb la finalitat d’incentivar el conreu de la cultura i la llengua catalanes entre la joventut. L’Ajuntament acceptà la proposta i el primer diumenge d’aquell mateix any el Saló de Cent acollí la reinstauració dels Jocs Flo-rals de Barcelona.

Tot aquest bagatge històric, fou su-primit l´any 1939, sense cap mira-ment, pels vencedors.

El que possiblement no pre-veieren fou que molts dels pròcers catalans que varen haver de marxar no oblidaren la Festa i, des de l’exili, varen seguir impulsant la seva ce-lebració ininterrompudament començant l’any 1941 a Bu-enos Aires i acabant el 1977 a Munich, any en que foren restituïts a Barcelona.

D’aquests trenta set anys a l’exili, dinou vegades tingueren lloc a América (Mèxic, Argentina, Vene-çuela, Uruguai, Xile, Montevideo...) i altres divuit a Europa (Suïssa, Regne Unit, Alemanya, França...).

Entre d’altres, reberen els títols de Mestre en Gai Saber (títol honorífic que concedeix el Consistori de Bar-celona des de la seva restauració el 1859 als poetes guanyadors dels tres premis extraordinaris: Englantina d’Or, Flor Natural i Viola): Mercè Ro-doreda, Agustí Bartra, Albert Manent, Ventura Gassol, Carles Pi Sunyer, Manuel de Pedrolo, Camil Geis i Màrius Sampere.

Possiblement els estaments de la Cultura Catalana encara ara estiguin en deute, si més no, de reconeixe-ment, vers aquelles persones que, enmig de les dificultats del exili, no oblidaren la celebració dels Jocs. És escaient l’escrit que Pere Estapé, president del Centre Català de Gua-dalajara, adreça en una carta a Bosch i Gimpera, president del Pa-tronat Mexicà dels Jocs Florals, on manifestava “És probable que la vostra obra sigui la més important de les realitzades a l’exili després de la guerra dels Tres Anys”.

Per acabar i com detall anecdòtic: el 23 d’octubre de 1977, a Munic, es va posar fi a la itinerància dels Jocs per terres Europees i Ameri-canes.

Aquesta data coincidí amb el dia en que el President Tarradellas feia l’ entrada a Barcelona i s’instal·lava al Palau de la Generalitat, per aquesta circumstància la Comissió Organitza-dora el designà com a President del Comitè d’Honor dels Jocs Florals.

Bibliografia: Serra d'Or, G.E.C, Xar-xa, Carulla-Font.

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Jordi Barrull Guillem Palmer Joan Josep Bayot Joan Ramon Marbà

Col·laboradors: Josep Ma. Poblet Francesc Martínez Enric Ruiz Josep Ma. Galofré Joan Puga

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA Benvolguts companys:

Començo per una bona noticia: el nostre equip de PITCH&PUTT,

s’ha proclamat CAMPIÓ INTERCAMPS CLASSICS DIVISIÓ 5.

CAMPIONS SCRATCH, 1er classificat : JUBICEC MONTSENY

CAMPIONS HANDICAP, 1er classificat : JUBICEC MONTSENY

FELICITATS als campions de la DIVISIÓ 5 !!!

Des d´aquestes línies vull felicitar en nom dels companys de la Jun-

ta, i del meu propi, per aquesta exitosa activitat i animar a tots els

companys que hi participen a continuar amb els esforços, per

aquest camí encetat que ens aportarà més èxits. FORÇA JUBICEC !

Us presentem la nova programació, que segueix la línia continuista

de les anteriors, oferim activitats variades en consonància amb les

preferències que, alguns de viva veu ens han manifestat i altres han

aprovat amb la seva participació.

Reprogramem una activitat que en el seu dia va ésser molt aprecia-

da que és la visita a la Sagrada Família, tota vegada que ens ha

sigut demanada per alguns socis. Aquesta és molt matinera, està

prevista per el 27 de Setembre, amb número “clausus” de partici-

pants pel que recomanem que els interessats facin les seves ins-

cripcions, tan aviat surti la convocatòria.

També estem preparant una visita força interessant: La Font Màgica

de Montjuic. “Els Engranatges màgics de música, llum i color”, visita

guiada que encara no ens ha estat confirmada. És per això que no

surt al tríptic. Tan aviat tinguem assegurada, serà anunciada mitjan-

çant circular (la visita serà en divendres amb horari de 19 a 20,30

hores).

Respecte a la nostra estimada Associació, estem davant d´un perío-

de de renovació de JUNTA, que es produirà el primer trimestre de

2019. És per aquest motiu que us demanem que sigueu generosos

i munteu una candidatura per agafar el relleu a la Junta actual. Molts

de nosaltres ja portem més de 10 anys.

Per acabar, us recordo que la tradicional FESTA DE NADAL serà el

proper 18 de desembre (anoteu-ho a la vostra agenda o calendari).

Una abraçada.

Carles Rosel

Setembre 2018

3

AGENDA de les ACTIVITATS del 3er QUADRIMESTRE de 2018

Setembre: 05 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, La Garriga 13 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Montseny 19 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Gualta 27 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Vallromanes 27 –Visita cultural: La Sagrada Família

Octubre: 03 - Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Vallromanes 04 – Segon Bateig de Pitch & Putt 04 – Classe de Tai-Txi 09 – Excursió Museu Dalí, de Figueres 11 – Classe de Tai-Txi 15 – Xerrada Introducció a la Meteorologia 17 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, La Garriga 18 – Visita cultural: Modernista per Mataró 18 – Classe de Tai-Txi 24 – Els Esmorzars de Jubicec (a Segur de Calafell) 25 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, La Garriga 25 – Classe de Tai-Txi 30 – Taller bàsic de Català

Novembre: 07/08 - Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Can Pascual 08 – Visita cultural: Museu Picasso 08 – Classe de Tai-Txi 06 - Taller bàsic de Català 12 – Xerrada Càncer - 2 13 – Excursió Boletada a ... 13 - Taller bàsic de Català 15 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Mas Gurumbau 15 – Classe de Tai-Txi 20 - Taller bàsic de Català 22 – Itinerari La Font Màgica de Montjuïc (Visita nocturna a confirmar) 22 – Classe de Tai-Txi 21 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Platja d’Aro 27 - Taller bàsic de Català 29 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, HCP-1 29 – Classe de Tai-Txi

Desembre: 04 - Taller bàsic de Català 05 - Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, HCP-1 11 - Taller bàsic de Català 12 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Sant Cebrià de Vallalta 13 – Visita cultural: El Call, barri jueu de Barcelona 13 – Classe de Tai-Txi 18 – Festa de Nadal 18 - Taller bàsic de Català 19/20 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Badalona 20 – Classe de Tai-Txi

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades.

4

CLASSES i TALLERS

L’amic Toni, 60 anys, informàtic prejubilat, és el “mestre ” que fa la classe de els dijous a la tarda, de 5.30 a 6:30 hores, al local de l’Agrupació.

Que és el Tai Txi i per que serveix ?

Hi ha moltes escoles de Tai Txi (Tai Ji Quan), i moltes formes d’ensenyar-lo, doncs és un art marcial mil·lenari que amb el pas del temps ha tingut moltes transformacions. Als parcs de moltes ciutats cada matí es poden veure moltes persones fent moviments lents i fluïts, especialment a la Xina.

Nosaltres entenem el Tai Txi com un conjunt d’exercicis físics i de respiració, assequible per a tothom, per millorar l’estat físic i mental de la persona, sense exercicis enrevessats i complexes.

El Chi kung, te quelcom a veure amb el Tai Txi ?

Sempre comencem les classes de Tai Txi, fent una petita sessió de Xi Kung (Qigong), que de fet són exercicis d’escalfament però relacionats amb la medicina tradicional xinesa, on exercitem la ment, la respiració i l’exercici físic, tot orientat al manteniment de la salut. Amb els exercicis de Xi Kung, millorem l’oxigenació de la sang i enfortim la flexibilitat de les articulacions, i ens queda el cos tonificat per fer Tai Txi (els moviments o figures).

Son complicats els exercicis ?

Molta gent s’apunta a fer Tai Txi al Centre Cívic del seu barri i es troba amb un grup de gent molt heterogeni i amb un mestre que no sempre sap engrescar a la gent, i al final del trimestre ho deixa. Nosaltres anem pas a pas, des de zero, consolidant cada moviment i intentant que tothom es trobi a gust, sense forçar. Cadascú arriba fins on pot.

Com és el grup d’alumnes ?

No som masses, normalment les classes són de 5 a 6 alumnes, per la qual cosa pot venir més gent, seria ideal poder arribar a 10/12 alumnes, doncs la sala de l’Agrupació ho permet. En general tots estem al voltant de la seixantena, hi ha homes i dones i la majoria ja comencen a queixar-se de les articulacions, cosa normal a

aquestes edats, però com son gent espavilada, per això volen fer Tai Txi.

Quines millores troben al practicar Tai Txi ?

Quan acaba l’hora de classe, estan cansats però con-tents, perden calo-ries, es troben més àgils, amb les arti-culacions més

flexibles i encara que ells no es donin compte van enfortint el cos, guanyant o mantenint la massa muscular.

Gràcies Toni, poder fer Tai Txi amb nosaltres i per tant sols 30 euros mensuals. És tot un luxe que espero que molts companys vulguin aprofitar.

5

SEGON TALLER DE CATALÀ

Josep Puga Joan Ramon Marbà

Desprès de l’èxit assolit en el primer taller, us animem a participar en aquest segon, en el qual, recuperant els coneixements adquirits, aprofundirem en el coneixement de la nostra llengua.

A cada sessió es tractarà la teoria d’un tema, s’entregarà la pràctica corresponent, es realitzarà un dictat i es corregirà el tema de la sessió anterior, en el ben entès que hi haurà temes que, per la seva complexitat, se’ls hi haurà de dedicar més d’una sessió.

Els dictats tindran una consideració fonamental, ja que impliquen el repàs d’una gran part de les normes ortogràfiques i sintàctiques.

A fi d’aconseguir la màxima immersió, aquest 2n taller tindrà una sessió setmanal de dues hores (18,oo a 20,ooh), els dimarts. Començarà el proper 30 d’octubre i finalitzarà el 18 del mes de juny del pròxim any. Les dates concretes seran publicades en la revista del mes de setembre d’enguany.

A fi de col·laborar en el manteniment dels costos, s’ha determinat un pagament de 30€ trimestrals per assistent. Això inclou tant el lloguer de l’aula com els apunts i exercicis que s’entregaran al llarg del taller.

Us animem a participar fent-ho extensiu a quants

familiars i amics comparteixin la necessitat de

millorar el coneixement de la llengua catalana.

DITES CATALANES JULIOL En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol

Poll de juliol, cap o cul sempre li dol Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol

AGOST Per l'agost, post el sol, post el bon temps Pluja d'agost, bona per als horts Pluja de Sant Llorenç, sempre arriba a temps

SETEMBRE Al setembre, no fa cap arruga el ventre Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló teu Del setembre a la tardor, torna la calor

OCTUBRE De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat Per Sant Francesc sembra el blat, si no el tenies sembrat El fred d'octubre mata l'oruga

NOVEMBRE Per Tots Sants, capes i mocadors Lluna roja de novembre se'n duu tota la sembra Per sant Martí, aspira ton vi

DESEMBRE Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre Per Sant Tomàs, sembra al davant i al detràs Per Sant Esteve, plou o neva

6

XERRADES

INTRODUCCIÓ A LA METEOROLOGIA

Per Esteve Mirabete

El pròxim 15 d’octubre, el nostre company Esteve Mirabete, ens oferirà una xerrada de introducció a la meteorologia, adreçada a tots els públics, en la que ens ajudarà a aprendre conceptes bàsics i a enten-dre el funcionament de la meteorologia com a cièn-cia que estudia les variables meteorològiques de l’atmosfera, tocarà diferents temes relacionats amb el canvi climàtic, l’observació dels núvols, interpretar els mapes dels temps, els fenòmens extrems, tipus de fronts, meteo de muntanya, que ajudin a enten-dre la informació meteorològica habitual dels mitjans

de comunicació i fer prediccions senzilles a partir de l’observació de mapes isobàrics.

CÀNCER II

Per Max Aguilera

Benvolguts/Benvolgudes,

Per a la propera tardor, el 12 de novembre, proposo seguir parlant del tema del Càncer per acabar d’aclarir dubtes de l’anterior xerrada, i aprofundir en què podem fer com acompanyament als tracta-ments, sempre amb el vist i plau naturalment, del o de la metge/metgessa.

Partim de la base de que la salut no és solament anar al metge quan emmalaltim, com qui porta el cotxe al mecànic quan hi ha pana.

En aquest context, no anirà malament penso, dis-posar d’alguns coneixements i eines per acompa-nyar l’organisme en els processos de quimio o radi-oteràpia.

Parlarem de com la fitoteràpia i la nutrició poden ser aliats nostres en el treball de minimitzar el desgast sofert pel cos davant l’agressivitat d’aquells tracta-ments.

Us avanço que avui dia la ciència te cada cop més clar que, a mesura que augmenta l´’esperança de vida, paral·lelament també augmenta la possibilitat de que un percentatge cada cop més elevat de persones acabem patint aquesta malaltia. No pre-tenc espantar, és la realitat que ja sabem o intuïm, donat que el càncer en gent gran, va totalment lligat als processos d’envelliment, tal com vàrem parlar en l’anterior xerrada.

És per això que si estem preparats, tant a nivell de prevenció com d’acompanyament en aquests pro-cessos, estic convençut que podem estar més mo-tivats en la tasca de vetllar pel bon funcionament d’aquesta “màquina” que ens acompanya tota la vida com és el nostre cos.

Trobo que és també un procés d’amor cap a nosal-tres mateixos que, en altre ordre de coses, ajuda a mantenir-nos en un estat de benestar en el nostre entorn.

7

ASSEMBLEA GENERAL ABRIL 2018 El dia 18 d'abril, en plena primavera, se celebrà l’Assemblea de Jubicec, (immersos en els Sants del dia, Sant Perfecte, Sant Hermógenes, Sant Pusicio i altres. Vos parlaré de Sant Perfecte: era fill de Córdoba i fou màrtir cristià en l’any 850. Perseguit per l’emir de l’ Andalús, Abd Al Rahman II, fou empresonat i finalment degollat.

Un dia com un altre per tothom, menys per a nosaltres, la trobada en Assemblea es sinònim d'encaixades i retrobaments amb vells companys, i tot i essent un dia plujós ens va reunir a més d’una seixantena. La finalitat: complir amb els requisits que indiquen els estatuts. Va obrir l’acte el President, Carles Rosel que ens va explicar unes quantes coses, destacant que l’any proper, al celebrar-se l’Assemblea Ordinària, caldrà haver presentat propostes per fer la renovació de la Junta de la Associació. El Secretari, l’Eduard Alted, ens va llegir l'acta anterior i vàrem votar la seva aprova-ció. L’Amadeu Bitriu, Vicepresident, ens detallà les activitats portades a terme el darrer any, creixent d’any en any, amb una molt bona participació dels associats. Per acabar, el company Josep Pesa, Tre-sorer, ens va fer una bona explicada de com anaven les economies de la Associa-ció, així com la presentació del pressupost per 2018, que va ésser aprovat. Com a cada Assemblea, després es va procedir a l’entrega de plaques a aquells companys que han complert els cinquanta anys des que van entrar a la Caixa. Un cop acabada, el Vicepresident Albert Serrano ens va llegir quatre lletres en referència a l’entrega de plaques dels 50 anys i al valor que sempre ha tingut a l’Entitat ara desapareguda, l’empleat com a eficaç col·laborador. Tots junts, tot seguit, vam afrontar compartir un bon esmor-zar, regat amb bon vi. Després uns postres, amb pastissos, ens va permetre brindar amb cava a la salut de tots els pre-

sents, re-cordant als que no hi han sigut i als que no hi seran mai més. Hem fet fotografies i, tot plegat, restarà a la nostra me-mòria com un acte de tradició en la que nosaltres i vosaltres, som i serem sempre els protagonistes. Joan Ramon Marbá

8

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 2on TRIMESTRE DE 2018

ITINERARIS CULTURALS

Museu d’Història de Catalunya

El dia 12 d’Abril 2018, vam fer la visita programada al Museu d’Història de Catalunya, amb assistència de 19

companys. Una visita guiada molt interessant.

L’Edifici construït entre 1894 i 1900 van ser els Magatzems de

Comerç del Port de Barcelona, que anys després es va convertir

en el modern equipament museístic de l’actualitat.

A la planta baixa vam poder gaudir, mentre esperàvem l’inici de la

visita, d’una interessant exposició de fotografies de Mossèn Cinto

Verdaguer.

L’exposició que es titula VERDAGUER SEGRESTAT abraça el període que va de la Segona República a l’inici

de la Transició (1931-1977) i a través d’una recerca exhaustiva

d’articles periodístics, imatges, enregistraments i

correspondència, mostra com el poeta va ser instrumentalitzat

pel franquisme.

La visita començà a la planta 1ª, on hi havia la exposició

temporal dedicada a Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de

Catalunya

El 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la

Generalitat de Catalunya en commemoració del 150è aniversari

del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a

president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat,

primera forma d’autogovern català del segle XX.

Josep Puig i Cadafalch va ser un personatge de múltiples

i riques facetes, tot i que sovint ha estat presentat de

manera ben parcial i exclusivament centrada en la seva

obra arquitectònica i en l’aspecte d’historiador de l’art

romànic. En destaquen, també, les importants

contribucions a l’arqueologia i l’urbanisme, però sobretot

la seva dedicació política, periodística i sobretot d’acció

de govern, tant des dels poders locals com nacionals,

vessant que, per contra, ha estat en molt menor grau

explorat i reconegut, com també el de capità de grans empreses culturals. El títol de la mostra, Puig i

Cadafalch, Arquitecte de Catalunya, fa referència, d’una banda, a la seva primera activitat professional, i, de

l’altra, a la seva activa participació des de molts altres àmbits en la construcció d’un país modern i equiparat

amb les altres nacions europees.

9

El fil conductor de l’exposició és la seva pròpia biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com

es perfilen i combinen les diferents facetes al llarg del complex, i alhora dramàtic, període històric que va viure i

que sempre va afrontar amb una gran voluntat de superació i de servei públic.

Acabada la interesant visita vam accedir ala segona planta on hi ha tot el recull històric des del paleolític fins el

segle XVIII. És un període molt ampli per una sala, i s’estructura en quatre àmbits temàtics: Les arrels, El

naixement d’una nació, La mar nostra i, A la perifèria de l’imperi.

Tot seguit a la tercera planta, dedicada a l’època contemporània, segles XVII, XIX i XX. També s’estructura en

quatre àmbits: Vapor i nació, Els anys elèctrics, Desfeta i represa i, Retrat de la Catalunya contemporània.

Una visita molt completa, però que ben segur caldrà repetir i poder dedicar més temps a cadascun dels punts

que considerem més interessants. A més, es podria completar amb un dinar al restaurant situat a la quarta

planta del mateix edifici amb bones vistes sobre el mar i el port. Josep Pesa.

Palau de la Música Catalana El passat 10 de maig vam fer una visita al Palau de la Música programada dins de les visites culturals. A la

mateixa vàrem assistir una gran quantitat de companys i companyes, al voltant d’una cinquantena.

La visita va ser una mica curta (50 minuts) i va començar amb la presentació de la guia i el visionat d’un vídeo

on es recollia la història del Palau des del seu naixement fent un especial recorregut per les diferents obres

esculturals existents a la part de l’escenari (muses, cavalls, busts de compositors, etc.), algunes de les quals

l’autor és Pablo Gargallo, i la seva trajectòria com a auditori per a concerts de música tradicional, popular i

simfònica.

Posteriorment vam pujar a la planta superior (Platea) on es situa la sala de concerts i on destaca la gran

claraboia existent en el sostre amb un gran sol invertit i envoltat d’unes cares que representen les dones que

formaven part de l’Orfeó Català d'aquella època. Així

mateix, destaca l’òrgan, que és l’original des de la

seva compra a l'any 1908.

En aquesta mateixa planta vàrem escoltar una peça

musical a l’òrgan, gravada no interpretada, per

comprovar l’acústica del mateix.

A continuació, vam pujat al segon pis, on hem vist, a

la mateixa alçada, algunes de les obres esculturals i

on hem pogut seguir comprovant l'excel·lent

acústica, per mitjà d’un guia d’un altre grup que es

trobava dos pisos més avall, alhora que hem pogut observar “in situ” que la visió de l’escenari es reduïa

sensiblement. En aquest lloc s'ha donat per acabada la visita.

10

Com a recopilació de les diverses dades i explicacions donades per la guia, fem una petita recollida de la

història del Palau.

El Palau va ser construït sobre el claustre d'un convent - església entre el 1905 i el 1908. Va ser dissenyat i

dirigit per l’arquitecte Lluis Domènech i Montaner per encàrrec de l’Orfeó Català, en aquells moments

encapçalats per Lluis Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig, i finançat per subscripció popular. La primera pedra

es va col·locar el 23 d'abril del 1905.

Entre el 1982 i el 1989 es va realitzar una gran restauració i

ampliació sota la direcció de l’arquitecte Oscar Tusquets,

iniciant-se una segona part l'any 2000 dotant al Palau amb

un edifici adossat de sis pisos.

És una joia arquitectònica del modernisme català i l’única

sala de concerts declarada Patrimoni Mundial de la

UNESCO des de 1997, que constitueix un patrimoni

simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la

seva història, i on han tingut cabuda actes culturals i

polítics, a més dels musicals propis del seu origen.

L’edifici s’articula al voltant d’una estructura central metàl·lica (ferro) que possibilita que les parets del contorn

puguin ser de vidre, la qual cosa afavoreix el pas de la llum natural i que ho converteix en una màgica caixa de

música on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitralls i forja.

Té una forma rectangular que per mitjà de la seva estructura el converteix en un espai diàfan total i que sota la

regla 2 x 1 (La llargada és el doble de l’amplada) fa gaudir d’una acústica fantàstica, elogiada per tots els

intèrprets que han participat en els seus concerts.

Pel seu escenari han passat molts intèrprets i batutes de nivell nacional i internacional, com per exemple

Richard Strauss, Igor Stravinsky, Pau Casals, Frederic Mompou, Herbert Von Karajan, Daniel Barenboim, Zubin

Metha , Leonard Bernstein, Montserrat Caballé i Ángel Corella, entre molts altres. Antoni Hernández.

La Barcelona de Zafón Fantàstic l’itinerari del dijous 14 de Juny, titulat “LA BARCELONA DE ZAFÓN “

Gran nombre de companys i companyes (37 llevat d’error), ens vàrem aplegar a les 10.30, davant el

Monument a Pitarra, a la Plaça del Teatre amb Carrer d’Escudellers.

La Greta, la nostra guia, Llicenciada en Història i

Literatura, ens va fer una petita introducció de

l´itinerari a seguir i dels continguts del diferents

capítols del llibre “L’Ombra del Vent”.

També, va fer especial menció en la diferència que

presenta la Novel.la, que està escrita entre el llindar

de la realitat i la ficció, fent observacions i

comparacions entre aquesta i un Best Seller.

Vàrem iniciar el trajecte al carrer Arc del Teatre, seguint per la Plaça Reial, Plaça de Sant Felip Neri, Els 4 Gats

i finalitzant a la Placeta de l´Església de Santa Anna (Ramon Amadeu).

La guia ens va fer gaudir en cada parada, amb la lectura de petits fragments del Llibre per situar-nos en el

temps i el lloc dels fets. Ens vàrem acomiadar amb ganes de repetir una nova sortida dins el programa dels

Itineraris Culturals. Andreu Segundo.

11

EXCURSIONS

Caragolada a Granyena de Les Garrigues i Museu de l’Oli

L’excursió d’aquest trimestre ens ha dut a les terres de Lleida. El passat 26 d’abril ens va tocar CARAGOLA-

DA, i un total de 42 companys vam gaudir d’una altra bona experiència.

Vam sortir a les 08:00 de Plaça Catalunya i anant per la AP-2 ens vam trobar amb un gran embús que ens va

endarrerir uns 30 min. l’hora d’arribada.

El lloc de destí era el Restaurant La Garbinada de Granyena de les Garrigues, on ens esperava un bon esmor-

zar, llesques de pa amb tomàquet, embotits, un bon vi, i com ha d’esser, el cafè.

Tot seguit, altre cop a l’autocar i ara tocava visita cultural inclosa. Ens desplaçarem a La Granadella, i dividits en

dos grups vam fer una visita a

l’antic molí d’oli, a la vella Coo-

perativa Agrícola. La guia,

acompanyada d’un audiovisual

molt ben realitzat, ens va mos-

trar tot el procés d’elaboració de

l’oli, la vella maquinària, estris

tradicionals, els dipòsits de de-

cantació. De ben segur que a

tots plegats ens va fer reflexio-

nar, tot el que hi ha darrera

d’aquell líquid groc tan saluda-

ble i al que potser no li donem

prou valor quan el deixem caure del setrill. També ens va fer palès, que aquest oli tant bo, en gran part es con-

tinua venent a granel als italians, els quals un cop envasat amb el seu logo, el distribueixen a restaurants de tot

el món, especialment als USA. Quina llàstima!

Acabada la visita, ens vam intercanviar amb l’altre grup, i ens

vam dirigir al Centre de Cultura de l’Oli de Catalunya, on a part

de les explicacions tècniques, una altra guia ens va oferir fer

un tast d’oli. Tota una experiència, que ens pot ajudar a distin-

gir la qualitat d’un bon oli, del que tant n’hi ha a les nostres

terres.

Com que la gana anava arribant, altre cop a

l’autocar i a dinar, al mateix restaurant on haví-

em esmorzat.

Els caragols ens esperaven, i nosaltres a ells, una bona ració

de banyuts a la llauna i a la gormanda, bon vi per ofegar-los i tot seguit la resta del dinar, en un gran ambient

de companyonia.

I a l’acabar, La Garbinada, ens va oferir una sessió de ball, amb

música enllaunada, i veu en directe, una gran actuació, que a tots

ens va sorprendre molt positivament.

I, final de festa, migdiada a l’autocar, i camí de casa, després

d’haver passat un complet i meravellós dia. Josep Pesa.

12

Carlins i Bruixes al Lluçanès

El dia 5 de Juny, puntualment a les 8 vam sortir en autocar de la Plaça Catalunya un total de 48 companys que ens havíem inscrit per gaudir d’una bona excursió. Les previsions meteorològiques eren dolentes, amenaça de pluges i tothom amb el paraigua.

Vam parar per esmorzar a El Rebost, un lloc senzill a Les Masies de Voltregà. Teníem les taules parades amb un bon pa amb tomàquet, safates d’abundants embotits de pagès i llardons, bon vi de bota, i rematat amb cafès i gotes. A l’acabar molts dels companys vam aprofitar per proveir-nos de tota mena d’embotits de quali-tat, al mateix local.

De nou tots a l’autocar, i cap al nostre destí: Alpens, on vam arribar a les 11h, i on ens esperaven els dos guies de COOLTUR, que ens van acompanyar i instruir.

Alpens, és una bonica població al Lluçanès, neta, ordenada, amb cases molt ben recons-truïdes i dins un marc natural d’un verd impressionant, És una vila famosa per la seva forja, i la veritat que hi ha moltes mostres i peces a l’aire lliure, d’una gran qualitat artística. Una de les forges treballa en la producció de peces per a la Sagrada Família.

El guia ens va fer una detallada i instructiva explicació del carlisme, la seva implantació a l’interior de Catalunya i les complexitats per mantenir-se fidels a les diverses i poc consistents monarquies.

Alpens, és la població del Lluçanès, on va tenir lloc un dels principals episodis de la Tercera Guer-ra Carlina. Va enfrontar dos exèrcits totalment desiguals. El bàndol carlí, partidari de Carles VII, amb 900 combatents amb armament de baixa qualitat i sense artilleria, sota el comandament de Francesc Savalls. Les tropes governamentals (li-berals), més ben formades, amb mil dos-centes homes, amb armament modern, artilleria i suport de cavalleria, sota el comandament del brigadier Josep Cabrinetty.

El dia 9 de Juliol del 1873, la columna de Cabrinetty va entrar al poble pensant que no hi havia ningú per resis-tir, i un cop dins la gent de Savalls, situada estratègicament, els va atacar de sobte per la rereguarda. Els ata-cants es van refugiar al nucli urbà, on els carlins havien pres posicions al campanar i altres llocs. L’endemà 10 de Juliol es van rendir amb un resultat desastrós, dos-cents morts, setanta ferits, nou-cents presoners, es van apoderar de mil dos-cents fusells i dos canons de muntanya, a més de la caixa de la columna que diuen hi havia deu mil duros.

La batalla va tenir també com a protagonistes Alfons de Borbó, germà de Carles VII, i la seva esposa Maria de les Neus de Bragança, coneguda como donya Blanca, que a les seves memòries explicà els fets d’Alpens.

Dins aquest magnífic repàs històric, els guies van aprofitar per explicar-nos també tot un seguit d’històries i llegendes de les bruixes del Lluçanès, N’hi ha de tots els colors i de temes molt diferents, però el que és cert, que acusades de bruixeria n’hi va haver moltes, que van patir els judicis, sentències i execucions de la Inquis i-ció.

Acabada la visita, vam anar cap a la fonda del poble, on ens esperaven unes taules ben parades i vam gaudir d’un variat i abundós dinar, com de costum en un gran ambient de companyonia, i com no d’explicar alguna batalleta, ex-CEC, més que carlina. Acabat el tiberi, i sense pressa, cap a les 5 l’autocar ens va acollir i cap a casa. Ah, i un detall, malgrat les amenaces de diluvi, la pluja gairebé no ens va molestar.

Va ser un dia molt interessant i la lliçó històrica dels guies, inqüestiona-

ble. Josep Pesa.

13

XERRADES – TERTÚLIES

La Teràpia Neural

El dia 19 d’abril vam gaudir als locals de l’Agrupació de la xerrada que sobre la “teràpia neural” ens va fer la Dra.

Sardañés. La convocatòria de la xerrada, sembla que va impactar a prou companys, ja que hi vam assistir 29

persones, tot un èxit.

I és clar, parlar de “teràpia neural” és parlar de dolor, malestar, símptomes repetitius, situacions d’estrès, i en

definitiva episodis que, malgrat

molts tractaments, es resistei-

xen i es van arrossegant.

La Dra. Sardañés, ens va fer

una exposició de la seva expe-

riència en aquest tema, des-

prés d’haver passat llarg temps als serveis de traumatologia

hospitalària.

Ens va fer entendre que totes

les parts del nostre cos estan relacionades entre sí, ja que la ment, òrgans, teixits, etc. estan connectats a una mateixa xarxa nerviosa. El

sistema nerviós vegetatiu regula les funcions d’òrgans i teixits, integrant-los en aquest tot, i mantenint el major

equilibri possible. Qualsevol irritació sobre aquesta xarxa nerviosa, tal como cicatrius, infeccions, intervencions

quirúrgiques, estrès emocional, poden alterar el neurovegetatiu, i així fer que apareguin símptomes diferents a qualsevol zona del nostre cos.

Amb la “teràpia neural” el que es pretén és neutralitzar les irritacions mitjançant unes injeccions (generalment de

procaïna de baixa concentració) en punts específics dels llocs del sistema nerviós vegetatiu que han sofert

alguna agressió o lesió.

En cap cas es tracta d’una teràpia substitutiva de la medicina tradicional, si bé pot contribuir molt positivament

a alleugerir o eliminar alguns dolors complicats de resoldre. Josep Pesa.

Càncer

Una vegada més aquesta trimestre vam gaudir de la

xerrada del nostre naturòpata i amic Max Aguilera. Es

va programar pel 14 de Maig i per motius involuntaris

es va haver d’ajornar al 18 de Juny. S’hi van apuntar pocs companys, i a més no va venir tots. Vam ser-hi

només 10.

Potser el sol nom de la xerrada, CÀNCER, ja va esfe-

reir alguns potencials assistents, però pensem que es

pot dir que ja son poques les famílies que des d’avis

a néts, oncles i nebots, no hi ha alguna persona afectada per aquesta malaltia. I, els que encara no ho

hem viscut, continuem tenint moltes probabilitats de

sumar-nos-hi.

El tema és molt llarg i hi ha moltes coses per explicar,

els avenços sobre els coneixements de les diverses

manifestacions de la malaltia, son constants i ràpids,

cada dia surten notícies de noves troballes, i la veritat

que cada vegada hi ha més malalts que ho superen

amb èxit. Cosa del que ens hem de sentir orgullosos,

però el recorregut de millora és immens. I en part, especial orgull hem de sentir per la investigació exito-

sa que es porta a terme als centres de Catalunya.

En Max ens va fer una gran exposició, ens va fer evi-

dent que és una malaltia consubstancial amb la vida.

Va fer repàs de coses que ens predisposen: Dro-

gues, contaminació, radiacions, virus, bacteris, dietes errònies, temes genètics, i molts etc.

També ens va explicar i detallar un vocabulari de no-

ves paraules a l’ús: Melitacó, epigenètica, telòmer, telomerasa, sirtuines, que només les podem deixar

per a especialistes.

14

En definitiva, crec que ens va quedar clar que: cada

dia moren i reposem milions de cèl·lules, cada dia

produïm cèl·lules canceroses, cada cèl·lula, està

programada per fer un funció (melitació), i que de tant en tant passen a la desmelitació, és a dir que fan

funcions al contrari de les que han de fer, i així s’inicia

el càncer a qualsevol òrgan o sistema.

Amb tot l’esmentat es va esgotar el temps de la ses-

sió, que com de costum ens va semblar poc, i en

Max, va anunciar que la propera trobada continuaria amb la segona part: coses per aprofundir i què po-

dem fer com acompanyament als tractaments, sem-

pre amb el vist i plau naturalment, del o de la met-

ge/metgessa.

Sabem que hi ha molta polèmica actualment, sobre

les activitats i consells de persones fora de la medici-

na tradicional, que proposen remeis miraculosos,

amb resultats discutibles i fins i tot condemnables, tots sabem que en Max mai ha estat en cap de les

seves xerrades en aquesta posició.

Per tant us demano a tos els interessats en el tema que us apunteu a la propera xerrada que es prepara

pel mes de novembre. Josep Pesa.

ELS ESMORZARS DE JUBICEC

Ahir al mati, una bona colla de companys, en total disset, ens vàrem retrobar al restaurant Las Tres Encinas,

per a fer una nova trobada dels Esmorzars de Jubicec, una activitat que ens apropa i fa més viva la nostra

amistat de tants anys.

Una trobada on el gest mai és sobrer i que tot és mesurat i breu. En un parell d’hores la feina ha estat consu-

mada i es converteix en un doll de comunicats entre nosaltres, també en un fluir de mots i històries, algunes

de fa molts i molts anys mentre que, escoltar-les hi fer-hi les oportunes reflexions, ens transporta a tota mena

de records entre companys.

Aquests instants, com a definició més aviat poètica, ho expressaria així: “temps per la configuració de la nostra

memòria dintre de la intimitat més extrema, amb tot allò que volem, moments de vida plena i clara”.

Ja al final, el nostre company Miquel Pedrós, que viu a Segur de Calafell, ens explica que organitzarà la propera

trobada a la tardor, al igual que va fer el any 2014. Una hora de tren separa Barcelona de Segur de Calafell i,

com llavors, ens trobarem al restaurant Emperador, al costat de l’estació de Segur, un esmorzar prop la Medi-terrània hi amb productes mariners, amb un horitzó fet de traces lleus per determinar una data, el dimecres 24

d’Octubre tot i fent referència al refrany que diu que quant l’octubre es finit, mor la mosca i el mosquit.

Bé, fins aquí aquesta breu crònica que vos serveixi per animar-vos i que el proper octubre ens retrobem tots. Josep Ramon Marbà.

15

PITCH & PUTT

La meteorologia canviant i plujosa del segon trimestre d’enguany no va permetre desenvolupar el calendari establert per seguir l’ordre, ni el nombre, de trobades programades per el IX Campionat JUBICEC, de Pitch & Putt. Malgrat les inclemències del temps, però, la mitjana d’assistència va ser de 16 jugadors per trobada.

Fruit del bon fer del nostres com-panys ha sigut l’haver-se classificat en primer lloc de les competicions SE-MAR INTERCAMPS en que participa l’equip de JUBICEC.

En aquestes competicions els equips de JUBICEC estan formats per vuit jugadors.

En la seva “Carta oberta”, el nostre President també s’hi fa ressò, felicitant els CAMPIONS de la Divisió 5.

CAMINADES CULTURALS

Les abundants pluges de la primavera ens han permès contemplar indrets en la seva ufanor, que no sempre és possible, com ara Els Set Gorgs del Torrent de la Cabana a Campdevànol, el riu Ter pujant cap els Bufadors de Bebié, Els Gorgs del Torrent del Puig a Hostalets i, fins i tot, la Riera de Caldes de Montbui, que anant tant plena la vàrem haver de travessar fins a cinc cops, circumstància que va fer que no tots els caminants arribessin al final amb els peus i botes eixuts. Aquestes van ser les caminades i el nombre de caminaires:

10-04 – Caminada pel Baix Camp, Duesaigües 16 participants 24-04 – Els Bufadors de Bevié 8 “ 01/08-05 – Rhudesheim-Koblenz 13 “ 15-06 - Campdevànol, El 7 Gorgs del Torrent de la Cabana 21 “ 29-06 - Cal Capità, Salt d’Aigua; Hortsavinyà, Les Costes 18 “ 12-06 – Caldes de Montbui. La Torre Nova, Turó de Casuc, El Farellet, Caml del Foment 10 “

16

LA RUTA DEL RHEINSTEIGPer Guillem Palmer

Aquestes son les etapes en les que es va desenvolupar la nostra aventura per Alemanya, tot seguint el curs del Rhin.

01.05 - BARCELONA – FRANKFURT RUDESHEIM 02.05 - RUDESHEIM – LORCH, 25 KM 03.05 - LORCH – KAUB, 15 KM 04.05 - KAUB – ST. GOARSHAUSEN, 19 KM 05.05 - ST. GOARSHAUSEN – KAMP.

BORNHOFEN, 20 KM 06.05 - KAMP.BORNHOFEN – BRAUBACH, 25 K 07.05 - BRAUBACH – KOBLENZ, 22 KM 08.05 - KOBLENZ – FRANKFURT – BARCELONA

Justificació del viatge.- Un cop fet el Camí de Sant Jaume de Roncesvalles fins a Santiago de Compostela així com altres apropaments des de Sàrria, El Ferrol, etc. es va determinar cercar un nou repte. Desprès d’estudiar diverses propostes la majoria del grup va decidir iniciar l’aventura per l’estranger i en aquest cas concret a Alemanya. Es va creure que fer la ruta pel Rhin era la més adient pel que en principi es va suposar seria una camí amb un grau de dificultat assemblant al que havien anant fent per terres de Galicia, percepció que la realitat va mostrar que era errònia.

Hi havia dues possibilitats: seguir la ruta del riu o fer-ho per la muntanya. Si bé la primera era la mes còmoda també era la més monòtona ja que es tractava de caminar seguint el curs del riu amb la carretera a una banda i la via del tren a l’altre, res a veure amb els paisatges que ens oferia la muntanya. Així doncs es va optar per la segona opció, es a dir la muntanya.

L’expedició.- L’expedició es va composar de tretze persones, tres companyes i deu companys. S’ha tornat a recuperar la presencia femenina amb Manoli, Rosa Maria i Maria del Carmen. És obvi dir que han estat en tot moment un estímul tant per la seva companyia com per la seva preparació física que en cap moment ha defallit. També, a part dels ja veterans: Enric, Esteve, Francesc Xavier, Guillem, Jordi, Miquel, Pere i Sebastià hem comptat amb

l’assistència, per primer cop, de l’Antoni i del José Antonio (Jimmy), noves incorporacions que ens omplen de satisfacció ja que representen el relleu de temps a venir. El nostre record cap a tots aquelles companyes i companys que ens havien acompanyat en altres oportunitats i que per motius familiars, de salut o personals no ho han fet en aquesta oportunitat. Esperem tornar-los a tenir amb nosaltres en properes ocasions.

Les etapes.- A l’inici es detallen les etapes així com les distàncies. De tots els pobles per els que va transcórrer la ruta cal mencionar per la seva importància: Rudesheim població que marca la

frontera entre l’estat de la Renania i el Palatinat, molt coneguda per la seva producció vinícola i on vàrem fer el primer àpat amb productes del país i vàrem poder gaudir dels seus edificis i comerços. A Kaub trobem un dels llocs més impressionants de tot el Rheinsteig, el penya-segat de Loreley dominant un tram del Rhin on, segons la llegenda, hi havia una fada que amb els seus cants atreia als vaixells cap a les turbulències del riu amb l’objectiu que naufraguessin.

A Goarshausen trobem el castell de Leibenstein primer dels que van fer edificar dos germans que la història diu que eren enemics; a Braubach hi trobem el castell de Marksburg. Finalment a Koblenz, tercera ciutat més gran de la Renania i Palatinat hi trobem la

17

confluència de Rhin amb el Mosel·la on vàrem poder gaudir d’una espectacular posta de sol.

Els camins.- La ruta del Rheinsteig està perfectament senyalitzada amb una “R” blava sobre un quadrat blanc, símbol que ha estat el nostre company i guia durant aquets dies. Queda explicitat que la nostra ruta es va desenvolupar per camins de muntanya que, tot tenir desnivells de poca consideració, s’anaven acumulant fins arribar a ser importants tant en el sentit ascendent com descendent, assolint magnituds d’ entre cinc-cents i mil metres .

Vàrem gaudir d’un paisatge canviant: inicialment de camps de vinyes plantades en uns terrenys amb uns desnivells impressionats on s´hi treballa amb un petits tractors que es mouen amb tracció de cadenes tipus erugues , camps de conreu, boscos d’alzines, pins, roures, cirerers, bedolls i rouredes.

Trepitjàrem camins pedregosos, agrícoles, senders de bosc amb molta vegetació, corriols i asfalt. No hi faltaren trams d’escales amb prop d’un centenar de graons, ponts provisionals per evitar les rieres, ascensions en que va caldre ajudar-nos de cordes, cables metàl·lics i graons tipus vies ferrades.

En molt pocs espais vàrem deixar de veure el majestuós Rhin i el tràfec incessant de vaixells transportant tota mena de mercaderies, els transbordadors que creuen el riu o els que es dediquen a creuers de turisme així com els nombrosos castells que es troben al llarg del seu recorregut.

El clima.- Tot i que les previsions no eren gaire optimistes atès que hi havia una previsió de pluja per els darrers dies, la realitat és que vàrem gaudir d’ uns dies molt assolellats. Únicament a primera hora del mati tinguérem temperatures relativament baixes, d’entre dos i cinc graus, que s’elevaren ràpidament en sortir el sol. La temperatura mitjana quedà establerta entre els 15/25 graus amb absència total de pluja. Les nostres capelines

hauran d’esperar a altres oportunitats per fer-nos servei.

La gastronomia.- Certament poc té a veure la gastronomia alemanya amb la nostra. En primer lloc els horaris; esmorzen generalment a partir de les set del mati, sobre les dotze s’aturen per fer el que en diuen el “Mittagessen” i a partir de les cinc de la tarda es preparen per sopar o el que en diuen el “Abendessen”.

L’ àpat més abundós que fan és el desdejuni o esmorzar en el que hi podem trobar: formatges, embotits, pa de diferents classes, cereals, iogurt, ous remenats o passats per aigua, salsitxes, sucs, cafè, llets i infusions.

El “Mittagessen” és una mena d’àpat lleuger consistent amb un entrepà vegetal, una amanida o bé alguna salsitxa, acompanyat de cervesa, cafè o te.

A partir de les cinc arriba la hora del “Abendessen“, aquest ja entaulats, on podem trobar sopes o cremes vegetals, amanides i el plat principal a base de carn, generalment de porc, o peix acompanyats de salses o patates fregides amb algun tipus de postres a base de fruita, gelat o dolç.

La beguda per excel·lència és la cervesa que, en general, resulta més econòmica que l’aigua embotellada. Sense oblidar els vins de la zona del Rhin i de la Vall del Mosel.la especialment el “riesling”.

La seva rebosteria consisteix, generalment, en pastissos tallats a porcions on hi té carta de naturalesa el famós “strudel”, pastis a base de poma en les diferents versions que en fa cada artesà. Res a veure amb

les nostres lioneses, tortells, pasta de full, etc.

Tot i que a determinats llocs d’ Espanya, a l’hora de pagar, impera el sistema de fer-ho a la “catalana”

18

prorratejant el total entre els comensals, fet que no resulta del tot equitatiu (tothom paga igual sigui quina sigui la seva despesa), a Alemanya no hi ha cap tipus de dificultat perquè cada comensal aboni estrictament allò que ha consumit.

És certament curiós veure com la depèn-dència s’asseu a la taula i va fent el compte unitari i que al final quadri amb el compte total que prèviament han fet. A molts ens va recordar l’habitual “quadre” de caixa que fèiem a les oficines quan estàvem en actiu molt abans dels actuals dispen-sadors automàtics.

Estadístiques.- Tot i la redundància cal dir que la expedició era formada de tretze persones (tres dones i deu homes), amb edats compreses entre el 59 anys de la més jove i els 73 de la més gran. La distància compresa únicament pel que fa a la ruta (sense tenir en compte les relatives a localitzacions

dels hotels i passejades per conèixer pobles o ciutats) va assolir els 126 km.; les calories consumides foren al voltant de les 10.000; l’acumulació de desnivells arribaren als 4.200 m. en pujades i als 4.100 en baixades; l’alçada màxima fou de 370 m. i la mínima de 56; les hores de caminada efectiva arribaren a les 36 i amb parades per reposar o recuperar forces foren 50.

Agraïments.- No seria just acabar aquesta crònica sense un capítol d’agraïments. En primer lloc a en Pere, ell ha estat l’artífex de la proposta, gestionant contactes, organitzant rutes i preparant allotjaments. A l’ Esteve eficient, com sempre i molt especialment en el tema del transport. A en Jimmy, el seu domini del anglès ens ha estat vital per poder interpretar les cartes dels restaurants i poder menjar accep-tablement. A en Toni, excel·lent fotògraf, que amb la seva càmera ha deixat constància de moments inoblidables de les nostres experiències. A tots ells moltes gràcies.

Fins aquí tot allò que és susceptible d’esser explicat doncs ja sabeu que allò que abans dèiem que “el que passa en el Camino es queda en el Camino” ara ha estat substituït per “allò que passa al Rhin es queda al Rhin”.

LOTERIA DE NADAL DE 2018 Tots els socis de JUBICEC, com en anys

anteriors, juguen la quantitat de TRES

EUROS (3 €), en el número que es

reprodueix, obsequi de l’Associació, sempre

que estiguin al corrent de la quota d’associat a

la data del sorteig.

En el cas de ser afavorits amb el

reintegrament, el premi no es distribuirà i

restarà com a fons de l’Associació.

FESTA DE NADAL Com ja és tradicional, el dia 18 de desembre, a les 10,30 hores, es farà la trobada de germanor, als locals de l’Agrupació, per celebrar l’arribada de les Festes Nadalenques.

19

LA FLAMA DEL CANIGÓ

Per Francesc Martínez

“Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades, sobre tot …”,

Així comença una cançó tradicional catalana d’amor i enyorança.

En 1886 es publi-cava l’obra poètica “Canigó” creació del poeta català de la Renaixença, Jacint Verdaguer.

Un 23 de juny, va néixer en la vila d’Artés de Tec (Ca-talunya Nord) en Fran-cesc Pujades, amb unes aficions molt marcades: l’excursio-nisme i alpinisme. L’any 1955, ell, junt amb Josep Deloncle i l’Esteve Albert van

pujar al Canigó (2784 metres), fent seva la descripció que en el seu dia va fer en Mossèn Cinto Verdaguer en la seva obra “Canigó”. Per festejar els Focs de Sant Joan van encendre una flama en la pica del Canigó.

Posteriorment, en Francesc Pujades va tornar per la mateixa data a fer l’escalada amb uns quants amics, veient amb sorpresa que, al encendre de nou la flama, una bona quantitat de fogueres s’encenien en els po-blets més pròxims. Els vilatans d’aquests pobles s’havien posat d’acord en encendre les fogueres tan bon punt hi veiessin la flama al cim del Canigó.

Les fogueres de Sant Joan la nit del 22 al 23 de juny, tenen una tradició mil·lenària. Els primers po-bladors de les nostres co-marques feste-javen la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu, encenent fogueres.

Aquest gest fou recollit pel Cercle de Joves de Perpi-nyà i es va començar a estendre no només per la Catalunya Nord, sinó que a partir de 1966, i de forma clandestina, la flama va creuar la frontera espanyola arribant a Vic. La intervenció i organització de l’Associació Tradicions i Costums de Barcelona va ser fonamental, i la flama es va estendre per la resta dels Països Catalans.

El foc crema des de 1964, permanentment, en el Mu-seu de la Casa Pairal de Perpinyà, i un grup d’excursionistes d’a-questa localitat porta anualment aquest foc al cim del Canigó. L’arribada de la flama al Parlament Català es remunta a 1980, quan es va restablir aquesta Institució, i any rere any la Fla-ma es presenta al nostre Parlament.

Actualment, i sota l’organització de Omnium Cultural, el Cercle de Joves de Perpinyà, realitza l'Aplec del Canigó, una trobada de centenars de persones vingu-des d’arreu dels Països Catalans.

El dia 22 de juny, pugen al cim per deixar sota la creu petits feixos de llenya portats des de les seves respectives localitats. Cada feix porta una cinta indi-cant el seu origen. Alguns l’acompanyen amb dibuixos fets per nens i nenes del seu poble.

Tot el dia és una festa en el lloc de l’acampada, ja que en aquests últims anys es celebren balls tradicionals com el contrapàs, ballades de sardanes, i quan a mitja tarda, des del cim del Canigó arriba la Flama, es dona lectura al missatge de l’any.

S’organitzen una dotzena de caravanes per portar la Flama, amb torxes i fanalets, a més de 400 municipis del nostre País, utilitzant tota mena de vehicles.

20