NÚMERO 62 | MARÇ - ABRIL 2013 fer salut · de 30 o 40 minuts, la po-dem atendre i sense que el...

Èxit de la festa del 10è aniversari

L’atenció sanitària en

malalties cròniques

Idees falses sobre la vacunació

NÚMERO 62 | MARÇ - ABRIL 2013

La revista del vostre equip d’Atenció primària

salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catfer

CRÈD

ITS

Editorial Sumari

VIURE JOVE 15Tens dubtes? Pregunta’ns!En aquest número us parlem de com afrontar el

divorci dels pares, us donem alguns consells per no

posar-vos nerviosos davant dels exàmens i també

algunes recomanacions per vèncer la timidesa.

SER PARES 10 - 11Idees falses sobre la vacunacióÉs convenient vacunar els fills? Les vacunes són

perilloses per la salut? A molts pares se’ls presen-

ten aquests dubtes, per això en aquest article us

aclarim les idees falses sobre les vacunes.

GENT GRAN 14La Teràpia OcupacionalAnar a comprar o agafar l’autobús són tasques

diàries que fem amb facilitat, però amb el pas

del anys costen més. La Teràpia Ocupacional és

una eina per afrontar aquests canvis.

LA PARELLA 13 Teràpia de parellaLa relació de parella no sempre és senzilla i es

pot passar per desavinences o crisis. La teràpia

de parella es presenta com una via alternativa

d’ajuda per resoldre les crisis.

EL CAP DESTACA... 16Per molts anys més!El dissabte 2 de març el CAP va celebrar amb una

gran festa el seu10è aniversari per agrair, tant als

usuaris com als professionals, la seva confiança i

el seu compromís. Va ser tot un èxit!

SALUT 8 - 9Preparats pel repte de la cronicitatLa sanitat s’enfronta a l’envelliment de la societat

i l’evolució de les malalties cròniques. Per evitar

la progressió de la dependència s’està fent una

reorganització de l’assistència sanitària.

salutfer 3

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables

de la població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Gràcies a tots els que heu fet possibles aquests 10 anys

Hi ha moltes coses que us volem dir amb motiu del nostre aniversari, però aquesta és la

més important. Des dels centres al carrer Maignon i al passeig de Sant Gervasi, fins a

les noves instal·lacions al Parc Sanitari Pere Virgili ha passat una dècada. Hem viscut

diferents contextos socials, econòmics i polítics, fins i tot ha canviat el nom d’un dels carrers

on ens trobem!

Allò que malgrat tot no ha canviat és la voluntat amb què vam iniciar aquest projecte:

ser una organització dinàmica, eficient i integrada en la comunitat que atenem. I tot això

en gran mesura ho fa possible l’excel·lent equip de professionals, que té cura dia a dia dels

nostres pacients (de nosaltres mateixos i

de les nostres famílies en molts casos). Una

dedicació que es reflecteix al darrer informe

de la Central de Resultats d’Atenció Primària,

publicat a finals del 2012 per l’Observatori

del Sistema de Salut de Catalunya. Aquest

informe dóna al CAP Vallcarca la puntuació

màxima en fidelitat, amb un 98,8% d’usuaris

que asseguren que tornarien al mateix centre de salut. Així mateix, el CAP Sant Gervasi destaca

pel que fa a la facilitat a l’hora de demanar hora, i obté una valoració del 96,5%, mentre que la

mitjana catalana és del 71,5%.

Per agraïr als nostres professionals el seu compromís i als nostres usuaris la seva confiança,

vam voler celebrar aquest aniversari plegats el dissabte 2 de març. La festa va ser tot un èxit:

van assistir-hi més de 500 persones. Una jornada lúdica amb activitats per a tota la família:

xocolatada, tallers infantils, inflables, exhibició de bollywood, marxa nòrdica i una calçotada

final per a 400 persones.

A més, durant la celebració es van lliurar els premis dels concursos de dibuix infantil i fotografia

“El meu CAP fa 10 anys”. Podeu veure les obres guanyadores en aquest mateix número.

L’acte va comptar amb la presència del director del Consorci Sanitari de Barcelona, Dr. Jaume

Estany, i del director de l’EAP, Dr. Lluís Gràcia, que van coincidir a remarcar la bona sintonia

entre totes dues entitats. L’organització de la festa va anar a càrrec de l’EAP Vallcarca-Sant

Gervasi. Durant els preparatius es va comptar amb la destacada col·laboració del Dr. Joan Farré,

gerent del Parc Sanitari Pere Virgili.

Jornades com aquesta ens omplen d’energia i alegria i ens ajuden a seguir treballant amb la

il·lusió del primer dia. Ara tenim per davant una nova etapa, en què apostem tant per una major

integració en el territori com per les noves tecnologies. Iniciatives que materialitzem en nous

projectes de medicina comunitària dirigits a diferents grups de població, com l’Escola de Pares

i l’Escola de Gent Gran, i en la posada en marxa de la plataforma Canal Pacient, un servei que

possibilita realitzar per internet nombrosos tràmits i que permet la comunicació electrònica

directa entre professionals sanitaris i pacients.

Nous projectes per continuar amb la mateixa il·lusió i la mateixa voluntat de servei.

salutfer pREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMUNICACIÓ SANITÀRIA

salutfer2

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP

Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger

Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]

Dip. Legal: B-41601-2003.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi


Equip d’Atenció primàriaEAP Vallcarca - Sant Gervasi

Jornades com aquesta ens omplen d’energia i ens ajuden a seguir treballant amb la il·lusió

Ha trobat malalties o demandes de

tractaments associades al moment

econòmic i social que vivim?

Hi ha un augment de la incidència del bru-

xisme, és a dir, serrar les dents com a me-

canisme alliberador de tensió, sobretot a les

nits, lligat a l’angoixa. Ara es dóna molt més,

perquè es respira més angoixa a l’ambient.

Les conseqüències d’aquest serrar les rebem

nosaltres, perquè afecta l’articulació tempo-

ro-mandibular i provoca un desgast més gran

de les dents, així com més problemes de sen-

sibilitats. Tot això millora amb una fèrula de

descàrrega, que es fa a mida i es porta per

dormir.

Si tenim una urgència, hem de passar pri-

mer pel metge o metgessa de família?

No. Un valor afegit important del

nostre servei és que tenim com

a prioritat atendre qualsevol

urgència, cada dia de 8 a

21h i divendres fins a les

15h. En un marge d’espera

de 30 o 40 minuts, la po-

dem atendre i sense que el

pacient passi abans pel metge

de família. Ara bé, cal que la gent

truqui abans i que quan arribi es doni a co-

nèixer per tal d’evitar que es quedi esperant

a l’exterior de la sala d’espera sense que el

nostre personal se n’hagi assabentat.

Dels serveis que ofereix l’Odontologia de

Vallcarca-Sant Gervasi quins destacaria?

En destacaria diversos. Un servei que crec que

és gairebé exclusiu nostre és l’atenció domi-

ciliària a persones que no poden desplaçar-

se. Crec que és un servei amb un valor afegit

molt important.

El segon que destacaria és la revisió i higiene

gratuïtes als pacients diabètics amb tracta-

ment amb insulina del CAP. Si trobem càries

o alguna cosa, s’ofereix fer un pressupost per

realitzar aquí el tractament. Aquesta població

és més propensa a infeccions i càries agres-

sives, processos que poden descompensar la

seva diabetis.

Un altre és el tractament de càries en peces

definitives, endodòncia i neteja en infants de

7 a 14 anys. Encara que ja no estigui finançat,

continuem oferint aquest servei de manera

gratuïta, perquè pensem que és bo.

També destacaria les higienes a embarassades

durant el segon trimestre de l’embaràs, que

és quan no afecta la criatura. Fem la higiene

i la revisió, i aconsellem que quan tinguin la

OdOntOlOgia un servei amb tots els serveis

“Hauríem d’anar, com a mínim, un cop a l’any al dentista”

salutfer4 salutfer 5

EL NOSTRE CENTRE hA POSAT EN mARxA UNA SèRIE DE SERVEIS COmPLEmENTARIS NO fINANçATS, qUE COmPLETEN L’OfERTA DE SALUT PER bRINDAR UNA ATENCIó méS COmPLETA A TOThOm.

En aquest número us presentem el

Servei d’Odontologia de Vallcarca–

Sant Gervasi de la mà del seu director,

el Dr. Santiago Serrallach, que ens

explica els punts forts d’aquest servei.

L’EMBLANqUIMENT DENTAL

L’emblanquiment dental és una tècnica

molt utilitzada per millorar l’estètica i do-

nar més lluminositat al nostre somriure.

Aquest tractament només es pot realitzar

sobre dents netes, per això en primer lloc

s’ha de valorar la necessitat que l’higienis-

ta faci una neteja bucal. Cal recordar que

l’objectiu és aclarir el color actual de les

nostres dents. Estem equivocats si pensem

que sempre esdevindrà un color blanc amb

durabilitat per a tota la vida dental.

El segon pas és l’aplicació de diferents pro-

ductes químics sobre la superfície dental

per aclarir-la. Així mateix, es realitza un

registre fotogràfic abans del tractament

per comparar el canvi de color una vegada

aplicat i veure el resultat.

El procés es pot realitzar de dues maneres

diferents: a la clínica (aplicat pel professio-

nal) o a casa (aplicat pel pacient); però cal

tenir en compte que les dents amb trau-

matismes (per exemple, un canvi de color

causat per un cop o dents tractades amb

endodòncies) requereixen un tractament

especial.

Finalment, per tal d’allargar els resultats és

imprescindible una bona higiene dental a

casa, ja que són els hàbits quotidians els

que en determinaran la durada. Per exem-

ple, una persona fumadora o que consu-

meix tres cafès o tes diaris trigarà menys

anys en tornar al color inicial.

criatura, vinguin a fer-se una nova revisió,

sobretot si donen lactància materna.

A més tenim un nou projecte que volem iniciar

enguany: oferir també una revisió i una neteja

gratuïtes als pacients valvulòpates, ja que

s’ha demostrat que tenir una bona higiene

bucal és molt important per no desenvolupar

endocarditis i problemes secundaris.

Amb quina freqüència hem de visitar la

consulta odontològica?

Com a mínim un cop a l’any. S’ha comprovat

que en aquest període encara estem a temps

d’actuar abans que la cosa empitjori. A més, la

visita per revisió sempre és gratuïta.

Tot el servei d’odontologia és gratuït, és

a dir, està finançat pel sistema públic de

salut (CatSalut)?

Està finançat parcialment. Per exemple, els

serveis detallats a la resposta anterior són

finançats. Si alguna persona desitja altres

tractaments odontològics, nosaltres

fem l’estudi i l’aconsellem. Li do-

nem un pressupost econòmic,

perquè conegui les opcions i

decideixi tranquil·lament.

Algunes persones tenen por

d’anar al dentista. La fama que

feu mal, és una cosa del passat?

Ara per ara, qui pensi que anar al den-

tista provoca dolor, s’equivoca. A més, la tec-

nologia en odontologia ha millorat tremen-

dament, ja que s’ha aconseguit materials més

estètics i amb més capacitat d’adherir-se.


Redacció i fotografia Mercè AguilarPeriodista

EAP Vallcarca - Sant Gervasi

Una atenció global i ràpida és el punt fort

de l’Odontologia del CAP Vallcarca-Sant

Gervasi. Un servei on les urgències són

prioritàries i que compta amb un ventall

complet de professionals per atendre ca-

sos d’odontologia conservadora, així com

d’estètica o ortodòncia. Tot això en unes

instal·lacions modernes a la 4a planta de

l’edifici Pedraforca.

Més

informació i cites:

4a planta

de l’edifici Pedraforca.

Av. Vallcarca, 169-205

Telèfon:

93 259 44 45

CONCURS DE DIbUIx

CONCURS DE fOTOGRAfIA

Ja tenim guanyadOrs dels concursos de dibuix i fotografia

Walter Amat font (4 anys) “El metge”

A l’Escola de pares resoldrem dubtes sobre l’educació dels fills

salutfer6


Qualsevol edat és bona per aprendre

més sobre salut

L’Escola de Pares i l’Escola de Gent

Gran són dues iniciatives formatives

que englobaran una sèrie de xerrades

informatives sobre temes de salut quotidians

amb la finalitat, no només de potenciar els

coneixements saludables, sinó d’aconseguir

una major integració en el territori.

Us presentem les que tindran lloc fins a

final de curs.

Escola dE ParEsEl futur d’un infant és a les mans dels pares i les

mares; educar-lo adequadament i transmetre-

li valors positius no és una tasca fàcil. Per això,

posem en marxa una nova iniciativa, l’Escola de

Pares, amb l’objectiu d’oferir-vos la nostra ajuda i

compartir amb vosaltres aquesta bellíssima tasca.

Hi trobareu un ampli ventall de cursos-tallers i

xerrades, en què parlarem dels temes que afecten

el desenvolupament de la canalla, de les malalties

que poden patir i del dia a dia dels fills i filles, des

que neixen fins a l’adolescència.

EL CENTRE D’ATENCIÓ pRIMÀRIA VALLCARCA-SANT GERVASI pOSA EN MARxA L’ESCOLA DE pARES I L’ESCOLA DE GENT GRAN, DOS pROJECTES pER pOTENCIAR LA MEDICINA COMUNITÀRIA.

Què Es fa a l’ Escola dE ParEs?Molts temes que es tracten a la consulta queden,

de vegades, explicats amb poca profunditat. En

les sessions de l’Escola de Pares es tractarà d’inci-

dir sobre aquestes qüestions que tant interessen

als pares i que a la consulta ens falta temps per

dedicar-nos-hi tant com seria necessari.

què fem aquest trimestre?

-10 de maig. Mengem bé? Fem una alimentació

correcta? Com és que ens engreixem?

-13 de juny. El meu nen no dorm. Trastorns del son.

qui farà les sessions?

Les sessions les farà l’equip de pediatria del CAP.

També hi col·laboraran altres professionals i

experts en salut del centre.

Escola dE GEnt Granquè és l’Escola de Gent Gran?

Un espai dirigit a la gent gran i als seus familiars

amb l’objectiu de millorar els coneixements dels

principals temes d’interès i fomentar la pròpia

autonomia.

què fem aquest trimestre?

-16 de maig. La gent gran practica sexe? L’edat

i els canvis físics i psíquics que comporta no

salutfer 7

han de ser un límit per gaudir plenament de la

sexualitat.

-6 de juny. La pròstata gran. Revisem la clínica,

proves, tractaments i mesures per viure amb més

confort aquesta patologia freqüent.

qui fa les sessions?

L’equip de professionals del CAP, tant de medici-

na de família i infermeria, com les especialistes

en treball social i farmacologia.


INfORmACIóSi us interessen les xerrades de les escoles de Pares i de Gent Gran, ens podeu trobar a:Lloc: 4a planta de l’edi-fici PedraforcaHora: 18:30 hTotes les sessions són gratuïtes i obertes. No cal inscripció prèvia. Si voleu més informació, podeu consultar els vostres professi-onals de referència habituals i el nostre web: www.aprimari-avsg.com, a l’apartat Agenda de la secció Àrea d’Usuaris.

Júlia brugarolas (3 anys) “La pediatra Esther Martínez con un niño enfermo”

1r pREMI:

1r pREMI:

1r pREMI:

CATEGORIA mENORS DE 5 ANyS

CATEGORIA A PARTIR DE 5 ANyS I mENORS DE 10 ANyS

CATEGORIA A PARTIR DE 10 ANyS I mENORS DE 15 ANyS

maya Amat font (9 anys) “El meu metge”

Laia Posligua becerra (9 anys) “El meu CAP i els meus metges”

Clara Pérez de Olaguer i mallol (10 anys) “Jo i l’ambulatori hem crescut junts!”

marta Pérez de Olaguer i mallol (10 anys) “Creixent amb l’ambulatori”

DOS pRIMERS pREMIS:

2n pREMI: 2n pREMI:

montserrat Roset Armengol“Aquí dins hi ha tot un món”

Lidia Ortiz Ansino “Masaje infantil”

Rosario Jiménez Leal “Acompanyament”

ACCÈSSITS:

Salut

salutfer 9

LES mALALTIES CRòNIqUES SóN UN REPTE DE LA SOCIETAT ACTUAL, PER AIxò S’ESTAN COORDINANT ESfORçOS PER mILLORAR L’ATENCIó CAP A AqUESTS PACIENTS.

crOnicitatatenció a la

Al llarg dels anys, l’atenció sanitària s’ha anat

adaptant a les necessitats de la població i

de l’entorn. Gràcies a la prevenció i a una

millor atenció a les malalties, la població ha anat

envellint, acumulant situacions de dependència,

amb múltiples malalties i alhora prenent molts

medicaments, amb la dificultat consegüent i el

risc d’efectes secundaris. Aquesta nova realitat, on

s’afegeix que les malalties evolucionen i són cada

cop mes complexes quant a atenció i seguiment,

obliga a un esforç de coordinació entre l’àmbit de

la salut i l’atenció social.

Des de diferents àmbits fa temps que s’està

treballant per cobrir les necessitats de les persones

amb malalties cròniques, algunes molt complexes

(ja que requereixen atenció multidisciplinària,

comporten dificultat per a la presa de decisions

i necessitats d’atenció contínua al final de la seva

vida, entre d’altres).

Tot això ha fet que s’hagi de reorganitzar el tipus

d’atenció sanitària que fins ara s’estava portant a

terme de forma reactiva, de manera que actual-

ment és treballa de manera proactiva per poder

atendre les necessitats (tal i com marquen les di-

rectrius del nou Pla de Salut 2011-2015).

Els rEPtEs dE l’EnvEllimEnt dE la PoblacióL’augment de l’esperança de vida a Catalunya és

un fet ben palpable. Actualment, un 4,5% de la

població catalana té més de 80 anys i la mitjana

d’esperança de vida es troba entre 81 i 84 anys.

Els darrers estudis demogràfics preveuen que

l’any 2.060 un 14% de la població superarà els 80

anys, això comportaria un augment del grau de

dependència, que arribaria fins el 56% d’aquestes

persones.

El 80% de les consultes d’Atenció Primària són

fetes per pacients amb malalties cròniques, així

com el 60% dels ingressos hospitalaris.

Moltes d’aquestes persones amb malaltia

crònica, presenten situació de fragilitat, és a dir,

tenen un equilibri inestable de la seva salut, amb

progressió a la dependència i a complicacions,

fàcils descompensacions i reingressos.

En l’actualitat, tant des de àmbit de la salut com

des de l’àmbit social s’està treballant per tenir

ben identificades les persones amb aquest risc de

fragilitat per poder actuar proactivament i evitar

la progressió cap a la dependència.

Persones amb edat avançada, que viuen soles, que

tenen una limitació funcional, que

presenten una demència, que

han ingressat darrerament o

que prenen molts fàrmacs

serien persones amb criteri

de fragilitat.

Així doncs, dins de la

cronicitat hi ha persones

amb criteris de fragilitat, altres

amb “situació de complexitat”

i altres amb necessitats d’atenció al final

de la vida. Podríem definir el pacient complex

com aquell que necessitarà un seguiment més

salutfer8

exhaustiu per part del seu equip d’Atenció

Primària, coordinació amb Serveis Socials, atenció

especialitzada, hospitalària i sociosanitària. És

a dir, aquella persona que pot patir múltiples

malalties cròniques de manera concurrent o

que té necessitats d’ingrés hospitalari freqüent

o que es troba en situació de malaltia crònica

avançada.

Aquestes persones, un cop identificades, les vo-

lem atendre de manera diferent, reflexionant

sobre la seva situació, tenint en compte les seves

preferències d’atenció, i valorant si estan en situ-

ació de malaltia molt avançada o si requereixen

criteris d’atenció pal·liativa.

propi pacient, formant grups d’autoajuda com

“Pacient Expert” o reunions “d’educació grupal”

supervisades per professionals sanitaris, dirigits a

mirar de responsabilitzar la persona del control

de les seves patologies.

S’estan desenvolupant fórmules d’atenció mul-

tidisciplinària per cobrir les necessitats dels pa-

cients amb situació de complexitat. Un exemple

és l’aparició d’una nova figura: la gestora de

casos, habitualment una infermera formada per

a l’atenció, seguiment i cura dels pacients amb

complexitat, que treballa integrada amb l’equip

de referència del pacient i coordina els altres dis-

positius necessaris per a la seva atenció.

Un altre fet clau és l’avenç en les noves

tecnologies, que donen resposta a les necessitats

dels pacients i dels professionals mateixos que

els atenen. La Història Clínica Compartida

de Catalunya és un dels exemples que

permet consultar informació del pacient

des de qualsevol lloc del sistema sanitari,

de manera que es té accés a les seves dades

de seguiment.

Dra. Sílvia NarejosMetge de família

EBA Centelles

El programa de la Cronicitat a Catalunya està treballant per proporcionar l’atenció més adequada a cada tipus de pacient

L’envelliment de la societat comporta una major dependència per a les persones més grans

nous rols assistEncialsL’atenció a la cronicitat a Catalunya s’està

treballant des de diferents nivells per mirar que

sigui adequada a cada tipus de pacient amb

necessitats diverses. No és el mateix una persona

amb una malaltia crònica inicial que una persona

molt gran amb moltes malalties cròniques alhora.

El que hem de fer en cada situació, serà diferent.

Fa anys que es fan controls de malalties

cròniques a les diferents Àrees Bàsiques de Salut

de Catalunya, on el pacient es cita amb

els seus professionals de referència

per mirar de fer el seguiment de

les seves patologies cròniques de

forma individualitzada.

Actualment, a més, s’estan

implementant rutes assistencials

(circuits àgils d’atenció compartida,

especialitzada i primària) per atendre

els pacients amb malalties cròniques com

la diabetis mellitus, la insuficiència cardíaca

o la bronquitis crònica, entre altres. Es dona

també una rellevància important a l’autocura del

CANVIAR EL pRESENT pER MILLORAR EL fUTUREn un futur pròxim, probablement tots

arribarem a ser pacients amb malalties

cròniques i amb necessitats diverses. No-

més incorporant en la nostra rutina hàbits

saludables com la pràctica d’exercici de

forma regular o tenint més cura de la nos-

tra alimentació podríem prevenir el risc de

patir una malaltia crònica.

Hem de treballar per la millora contínua, i

ens hem de demanar dia a dia “què farem

per ajudar-nos quan siguem grans”.


DE VEGADES, ELS PEDIATRES ENS TRObEm PARES qUE TENEN DUbTES SObRE LA CONVENIèNCIA DE VACUNAR ELS SEUS fILLS. hI hA DIVERSOS CORRENTS D’OPINIó qUE ASSENyALEN qUE LES mALALTIES EN CONTRA DE LES qUALS ACTUEN AqUESTES VACUNES JA hAN DESAPAREGUT O bé qUE LES VACUNES SóN PERILLOSES PER A LA SALUT.

la vacunacióidees falses sobre

És el nostre deure, com a personal sanitari,

el d’escoltar i tractar de comprendre les

preocupacions, temors i creences de cada

pacient envers la vacunació i no intimidar-

los perquè l’acceptin, sinó assegurar-nos

que disposen d’informació verídica per poder

decidir.

Per aquest motiu, l’OMS ha elaborat un

document comentant les idees falses més

esteses sobre la vacunació, que reproduïm en

aquest article amb el propòsit de refutar-les i

resoldre els dubtes dels progenitors.

falsOs mites sObre les vacunes

1Les malalties ja havien començat a

desaparèixer abans de la introducció

de les vacunes a causa de la millora

de les condicions higièniques i sanitàries.

De manera que, quan hi ha una

epidèmia, és normal que el nombre

de persones malaltes entre les que

van rebre la vacuna sigui major,

però, en proporció, seran pocs

comparats amb els no vacunats,

ja que aquests patiran la malaltia

pràcticament tots.

3Les vacunes donen lloc a molts efectes

secundaris perjudicials.

Les vacunes són molt segures. La majoria

d’efectes secundaris són menors i temporals,

com dolor al braç o febre lleu.

Les reaccions greus són extremadament

poc freqüents, molt menys que les possibles

complicacions de les malalties sobre les quals

actuen. És molt més probable que la salut del

nen es vegi afectada greument per la pròpia

malaltia que per la vacuna. Així doncs, malgrat

que es pugui produir alguna complicació, és

evident que els avantatges de la vacunació

superen amb escreix els seus escassos riscos i

que sense les vacunes es produirien moltes més

malalties i defuncions.

Disposar d’una intervenció mèdica tan eficaç

com la vacunació i no fer-la servir ens semblaria

desaprensiu.

4Al meu país, les malalties evitables

per vacunació pràcticament s’han

eliminat, per tant no cal vacunar el

meu fill.

Encara que la vacunació ha permès reduir

molt la incidència d’aquestes malalties a la

majoria de països, existeixen zones del món

en que continuen sent freqüents. Els viatgers

porten de vegades, sense adonar-se’n, aquestes

malalties al nostre país. Sortosament, el fet que

la majoria de nens estiguin vacunats, impedeix

que la malaltia es propagui i esdevingui una

epidèmia, però si disminueix el nombre de nens

vacunats, aquestes malalties tornarien a afectar

gran part de la població.

D’altra banda, hi ha un nombre reduït de nens

que per determinades circumstàncies no poden

ser vacunats o que no responen a les vacunes.

Aquests nens estan exposats la malaltia i la

seva única possibilitat d’estar protegits és que

els nens del seu entorn ho estiguin i

per tant no els la puguin encomanar.

Una societat és eficaç quan tots

col·laborem per assegurar el bé dels

altres. Consideraríem irresponsable

un conductor que no fes cas dels

senyals de trànsit confiant que la

resta de conductors tindrien cura

de no xocar amb ell. Per aquest motiu, no

hauríem de responsabilitzar les persones del

nostre entorn per frenar la transmissió d’una

malaltia al nostre fill, nosaltres també hi

hauríem de contribuir.

5L’administració simultània de diverses

vacunes augmenta el risc d’efectes

secundaris i sobrecarrega el sistema

immunitàri del nen.

Els nens estan exposats cada dia a molts

antígens estranys.

S’ha comprovat que, en les primeres 24 hores

de vida, el nadó entra en contacte amb més

de 50 tipus de bacteris, fongs i altres antígens

que estimulen el seu sistema immunitari. Per

tant, és improbable que el nombre d’antígens

independents (com a molt 7) amb què es pot

vacunar un nen de 2 mesos pugui constituir

una càrrega apreciable sobre el seu sistema

immunitari.

S’han fet milers d’estudis que han demostrat

que les vacunes són tan eficaces en

combinació com de forma individual i que

les combinacions no augmenten el risc

d’incidents secundaris adversos.

És indubtable que una millora

en l’alimentació, la higiene i l’ús

d’antibiòtics ha suposat un gran

avenç en la reducció de la transmissió

i en la curació de les malalties, però

una anàlisi de les dades reals de

l’evolució de les malalties no deixa dubtes sobre

l’efecte directe de les vacunes.

Per exemple, la incidència del xarampió ha

presentat fluctuacions independents del

benestar socioeconòmic i només s’aprecia una

reducció efectiva a partir de la introducció de la

vacuna, el 1963.

La incidència d’altres malalties evitables per

vacunació també mostra en totes una evolució

similar.

D’altra banda, en països que, per diversos

motius, han interromput momentàniament la

vacunació d’una determinada malaltia, la seva

incidència ha tornat a augmentar

ràpidament, encara que les

condicions sociosanitàries

continuessin millorant. Per tant,

sembla evident que si no fos per

les vacunes, les malalties no tan

sols no desapareixerien, sinó que si es deixés de

vacunar tornarien a aparèixer.

2La majoria de les persones que

pateixen aquestes malalties estan

vacunades.

Això s’explica per dues raons. En primer lloc,

cap vacuna té una eficàcia del 100%; per les

seves pròpies característiques algunes persones

vacunades no desenvoluparan immunitat.

D’altra banda, a la majoria de països les

persones que estan vacunades són moltes més

que les que no ho estan.

Equip de pediatriaCAP Vallcarca-Sant Gervasi

Diu la UNICEF que la vacunació salva mol-

tes vides als països en vies de desenvolu-

pament, però també contribueix, en països

com el nostre, al fet que la població tingui

un nivell de salut millor i un risc menor de

patir seqüeles importants, que no és poc.

Consulteu el vostre pediatre per acabar

d’aclarir els dubtes que tingueu.

També us recomanem consultar els links

següents:

http://www.aeped.es/cav

http://www.who.int/vaccine_safety/es/

http://dra-amalia-arce.blogspot.com.

es/2011/07/en-defensa-de-las-vacunas.html

Gent gran

salutfer 11salutfer10

Ser pares Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

jutjat on el terapeuta actua de tribunal. És a dir, des-

prés d’escoltar les dues versions dels mateixos fets,

el terapeuta no es posiciona mai i la seva funció no

es dictar sentència a favor d’un o a favor de l’altre.

L’objectiu de la teràpia no és trobar el “culpable” dels

problemes de la parella, ni dictaminar qui actua ma-

lament ni per què.

Salut a la llar

És sabut que l’alimentació és un punt clau

per a l’assoliment i manteniment de la

salut. Els aliments tenen la capacitat de

modular l’organisme gràcies a les substàncies

que contenen, tot i que quan l’aliment es cuina

es modifiquen aquestes substàncies. Per tant, és

important conèixer les característiques de cada

cocció.

La qualitat de les coccions està determinada, en

primer lloc, per la reducció dels nutrients de l’ali-

ment durant la cocció, i, en segon lloc, pels pro-

ductes nocius per a la salut que es desenvolupen

durant la cocció.

A cAdA ALIment, LA sevA coccIóDurant el bull es redueix un 35% el valor nutritiu

de l’aliment (vitamines hidrosolubles i minerals),

una pèrdua de nutrients especialment important

en les verdures. D’altra banda, no es coneix que

aquest procés generi cap substància nociva.

La cocció al vapor i al microones permet una

major retenció de vitamines i minerals, ja que

no es dilueixen amb l’aigua; de manera que

és la millor cocció per a les verdures, excepte

espinacs, bledes, cols, bròquil i coliflor, que

són més recomanables bullides per les seves

característiques nutricionals. Igual com

passa amb el bull, actualment no es

coneix que es generi cap substància

nociva en aquests processos.

La cocció al forn redueix al

voltant d’un 30% el valor

nutritiu de l’aliment. Durant

la cocció, fàcilment es

generen substàncies

com les nitrosamines,

presents en embotits com el

bacó, i hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP),

que trobem a la carn o al pa. Aquests últims es

generen especialment quan l’aliment està entre

el color marró fosc i el negre.

El guisat és un bon tipus de cocció si es cuina

amb poca quantitat d’oli i si se’n pren el suc, que

conté la majoria dels nutrients que ha deixat anar

l’aliment. S’ha d’evitar daurar excessivament els

aliments a l’inici de la cocció, si no fàcilment hi

haurà producció d’HAP.

El fregit, una cocció amb mala fama, es pot con-

siderar saludable o no segons el tipus d’oli que

s’utilitza i la metodologia de cocció. El millor oli

és el d’oliva, o en tot cas l’oli de gira-sol altooleic,

ja que és més resistent a la calor i això complica

la generació de substàncies nocives. Quant a la

forma de cocció, és recomanable cobrir l’aliment

sencer per reduir la penetració de l’oli en l’ali-

ment. I finalment, és important que l’oli emprat,

no es faci servir més de deu vegades i es llenci al

cap de 24 hores de la primera utilització.

La cocció a la planxa no redueix excessivament el

valor nutritiu de l’aliment, però sempre s’ha d’uti-

litzar una mica d’oli i evitar recremar l’aliment per

evitar la formació de substàncies nocives.

Finalment, la brasa. Aquest tipus de cocció és

bastant contraindicat si es fa habitualment,

perquè es produeixen HAP abundantment. No

la deixeu de fer, però!, sobretot si es comparteix

amb familiars o amics, però acompanyeu-

la d’una bona amanida i fruita fresca per

neutralitzar aquestes substàncies.

En resum, la millor forma de cocció per

a les verdures és el vapor o microones (o

crues); per als llegums i cereals, el bull. El

peix, els ous i la carn els farem, preferiblement,

guisats amb poc oli, bullits, o a la planxa amb

una mica d’oli.

Ara només cal cuinar i gaudir!

CADA VEGADA TENIm méS CONEIxEmENT DELS ALImENTS qUE SóN méS SALUDAbLES, PERò hEm D’ESTAR ALERTA PERqUè EL TIPUS DE COCCIó qUE UTILITzEm POT fER VARIAR LES SEVES PROPIETATS.

Quina relació tenen les cOcciOns amb la salut?

queralt AguilàDietista-nutricionista

EBA Centelles

salutfer12 salutfer 13

L a parella és un tipus de relació humana

molt important, però alhora molt com-

plex. Estar en parella significa molt més

que estar dues persones juntes. Es tracta de la

relació entre dues persones amb personalitats

úniques, amb diferents components culturals,

familiars i genètics.

Quan la conjunció de les dues maneres de veure

el món i afrontar la vida es desajusta, i per recur-

sos propis la parella no aconsegueix redreçar la

seva relació, s’acostuma a entrar en una crisi que

podria acabar trencant el vincle. És aquí quan la

Teràpia de Parella pot oferir vies de solució i ma-

neres de dissoldre les causes de la crisi.

L’objectiu de la teràpia és crear noves oportuni-

tats de relació tenint en compte les característi-

ques de la parella i el potencial de cada un dels

seus integrants. Acudeixen a teràpia parelles, per

exemple, amb problemes de comunicació, d’infi-

delitat, d’insatisfacció sexual i quan apareix certa

dificultat per resoldre els problemes comuns. La

teràpia assistencial es complementa amb tècni-

ques que la parella haurà de posar en pràctica

entre les sessions i en l’àmbit familiar.

Tot i que dependrà del terapeuta i la problemàtica

que es presenti, aquest tipus de teràpia acostuma

a ser un procés breu, de no més de tres mesos,

amb una freqüència quinzenal, i d’una hora i

mitja de durada.

eL terApeutA, un fAcILItAdor, no un jutGeDe la mateixa manera que encara hi ha persones

reticents a ser ajudades per psicòlegs en moments

puntuals de la seva vida, hi ha parelles que també

ho són a l’hora de deixar que una tercera persona

sàpiga de la seva relació i de tot el que hi passa.

La teràpia de parella no signifíca entrar en detalls

de la vida personal de cada un dels components,

com ara investigar la relació que van tenir amb els

seus pares per poder trobar traumes causants dels

problemes de convicència. La teràpia tampoc és un

La parella

quan l’amOr

La parella haurà de posar en pràctica tècniques i recursos en l’àmbit de la convivència i indicats pel terapeuta

La cocció al vapor o al microones és la que reté millor les vitamines i minerals dels aliments

resoldre totno ho pot

l’ús cOrrecte de l’OliL’addició d’oli a les preparacions

simplement augmenta l’energia de

l’aliment. Malgrat això, l’oli és un greix

saludable per a l’organisme en quantitats

d’entre 2 i 4 cullerades soperes al dia. Per

tant, les preparacions que n’incloguin

no seran millors o pitjors per a la salut

a causa de la quantitat d’oli. En tot cas,

caldrà compensar aquesta característica

amb les coccions de la resta del dia.

PRObLEmES DE COmUNICACIó, INSATISfACCIó SExUAL, INfIDELITAT… PODEN ACAbAR TRENCANT UNA PARELLA SI ELS mEmbRES qUE LA fORmEN NO TRObEN LA mANERA DE SOLUCIONAR-hO. OfERIR VIES DE SOLUCIó ALTERNATIVES ALS PRObLEmES CONJUGALS éS EL PRINCIPAL ObJECTIU DE LA TERàPIA DE PARELLA.

La feina del terapeuta és aconsellar la parella

i treballar per resoldre els problemes de

convivència. En cap moment entrarà en

temes de psicoanàlisi, sinó que es centrarà a

recomanar noves vies de comunicació. Unes

vies alternatives que no neguen les utilitzades,

però que poden resultar més eficaces.

Al CAP Vallcarca-Sant Gervasi trobareu el servei

complementàri de la Consulta de Psicoteràpia breu.

El telèfon de contacte és 93 259 44 29.



La Teràpia Ocupacional s’encarrega de dis-

minuir els efectes d’aquestes impossibili-

tats perquè la persona pugui continuar

vivint amb la millor qualitat de vida.

La vida és un procés continu d’adaptació a les

nostres circumstàncies, però existeixen múltiples

factors biològics, psicològics i ambientals que

poden perjudicar aquest procés. L’objectiu de la

Teràpia Ocupacional (TO) és proporcionar les ei-

nes perquè la persona s’adapti de la millor mane-

ra als canvis generats.

La TO utilitza l’ocupació com a mitjà terapèutic,

així el terapeuta ajuda a millorar la salut i la qua-

litat de vida de les persones a través d’activitats

específiques en cada cas, i que poden anar des de

pautar unes rutines d’higiene personal fins a po-

tenciar les qualitats comunicatives i de relació de

la persona gran fent-la participar, per exemple,

en tasques de voluntariat.

ajudar En lEs activitats QuotidianEs, tasQuEs dEl tEraPEuta ocuPacionalEntre les activitats de què s’ocupa la TO, se’n po-

den diferenciar diferents tipus. Algunes de les

més importants són les bàsiques, les instrumen-

tals o les relacionades amb el treball o el joc.

Dins de les bàsiques hi ha les de mobilitat, ali-

DE VEGADES ELS GESTOS méS SImPLES DE LA VIDA qUOTIDIANA RESULTEN SER UNA qUImERA PER A PERSONES qUE PATEIxEN ALGUNA ImPOSSIbILITAT fíSICA O mENTAL, SIGUI PER CAUSES fORTUïTES, GENèTIqUES O SImPLEmENT PEL PAS DEL TEmPS.

L’objectiu de la Teràpia Ocupacional és capacitar les persones per poder desenvolupar les seves activitats diàries

teràpia OcupaciOnalmillorant-la des de les petites coses

mentació i higiene personal, en què el terapeuta

ajuda la persona a seleccionar els objectes i ma-

terials més adequats, a agafar i utilitzar màqui-

netes d’afaitar, raspalls, sabons, etc.

Dins de les instrumentals hi ha les que s’ocupen

de la cura dels altres (dels néts), les relacionades

amb les noves tecnologies, i les relacionades amb

el fet d’anar a comprar. El terapeuta s’encarrega

d’ajudar la persona gran a elaborar llistes d’anar

a comprar, manejar els diners i portar de manera

còmoda i eficient la compra fins a casa.

Dins de les activitats relacionades amb el treball,

el terapeuta aconsella sobre temes de compor-

tament en el lloc de feina, puntualitat, etc. El

terapeuta també dirigeix tota aquella activitat

orientada a afrontar adequadament la jubilació.

Pel que fa a les activitats relacionades amb el joc,

el terapeuta adapta el joc escollit per la persona

a les seves condicions físiques i mentals, i l’anima

a explorar-lo i a participar-hi.

Quant a les de participació social, inclou totes

aquelles activitats que es desenvolupen dins de les

comunitats i dins de la família. El terapeuta pot aju-

dar la persona gran a adaptar-se a una nova situa-

ció familiar com pot ser la pèrdua del cònjuge.

recursOsDepenent del Departament de benes-tar Social i família de la Generalitat de Catalunya, hi ha el Servei de Teràpia Ocupacional (STO), que és l’alternati-va des de l’àmbit dels serveis socials a la integració laboral de les persones amb discapacitat física o intelectual. Per saber-ne més hi ha l’Associació de Professionals de Teràpia Ocupacional de Catalunya (APTOC) i l’Asociación Profesional Española de Terapeutas Ocupacionales (APETO).

salutfer 15

tu preguntes, nOsaltres respOnemPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEmPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT mAI A DEmANAR.

Sóc molt tímid i em costa relacionar-me i fer amistats noves. què m’aconselleu?Ser tímid no té per què ser un problema; pren-te el teu temps per entrar en calor en les rela-cions i agafar confiança amb les persones que acabes de conèixer.Potser el que costa més de les relacions amb desconeguts és el començament. Així, pensa en fórmules per trencar el gel, com per exem-ple, fer un compliment, fer una pregunta o bé presentar-te. Intenta provar coses que fins ara la timidesa t’hagi impedit dur a terme, com ara mantenir una conversa o fer una trucada tele-fònica. Planifica el que diràs i assaja-ho en veu alta. Tot i que a l’hora de la veritat no et sortirà igual, almenys ja et sentiràs familiaritzat amb les teves pròpies paraules.En general, dóna’t oportunitats i temps. Busca activitats que t’interessin, perquè allà trobaràs gent amb les mateixes inquietuds i et serà més fàcil comunicar-t’hi.

La timidesa no s’ha de convertir en un problema si et saps donar temps per establir relacions efectives

Els meus pares m’han anunciat que es di-

vorcien. què puc fer?

Afrontar el divorci dels teus pares et com-

portarà canvis a diferents nivells. Primer de

tot, hauries de comentar als teus pares que,

tot i que el divorci és una situació estressant,

tu et trobes al mig i no vols entrar a formar

part de les seves disputes. D’altra banda,

com que els teus pares deuen estar molt

immersos en els seus problemes, tu has de

continuar fent la teva vida, fent totes aque-

lles activitats que feies. Segueix en contacte

amb els teus amics i la teva família.

Parla del que sents amb alguna persona de

confiança que et pugui entendre i donar-te

algun consell en un moment determinat;

et sentiràs millor i sabràs que no estàs sol.

Tot i que no és senzill, intenta veure la part

positiva del divorci; potser descobriràs que

els teus pares són més feliços vivint separats

i per tant la seva relació amb tu també en

sortirà beneficiada.

Segueix amb les activitats que t’agraden i que feies amb

quotidianitat

envia’ns les teves consultes a:[email protected]

salutfer14

Viure jove

Sempre que tinc exàmens tinc mal de cap, mal de panxa i em suen les mans. Són nervis? Com puc evitar-ho?Normalment es tracta d’ansietat, una reacció que es produeix davant d’un fet que pot ser estressant, i afrontar un examen, ho és. Quan les persones estem davant l’estrès alliberem una hormona, l’adrenalina, que pot fer-nos suar les mans, tenir mal de cap i fins i tot patir algun tremolor.

El que pots fer és canalitzar aquest estrès de forma positiva. És a dir, prepara’t molt bé la prova: una bona preparació et donarà segure-tat davant l’examen i mantindràs els nervis a ratlla. Intenta descartar el missatges negatius que t’assaltin i converteix-los en positius, per exemple: “He estudiat i estic preparat per fer-ho el màxim de bé”.Recorda que no és bo abusar d’estimulants com el cafè, el red-bull o la coca-cola. No descartis aprendre tècniques de relaxació i respiració quan estiguis sense estrès. Portant una dieta saludable, dormint les hores neces-sàries i fent exercici físic ajudaràs la teva ment a rendir al màxim.

Una bona preparació de l’examen et permetrà guanyar seguretat i perdre nervis

Gent Gran

Recursos

més informació: www.consultajove.net




EAp VALLCARCA - SANT GERVASIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona

gran celebració del 10è aniversari

Podeu veure totes les fotografies de la festa, així com totes les novetats del CAP Vallcarca - Sant Gervasi a:

https://www.facebook.com/aprimariavsg https://twitter.com/aprimariavsg

www.aprimariavsg.com

xOCOLATA Amb mELINDROS PER A TOThOm, INfLAbLES I ANImACIó PER A LA CANALLA, múSICA, TALLERS, UN TEmPS PRImAVERAL, bONA COmPANyIA, CONfETI I CALçOTADA POPULAR: AL CAP SAbEm COm ORGANITzAR UNA fESTA D’ANIVERSARI!

I TOT PER AGRAIR-VOS LA VOSTRA CONfIANçA I DEDICACIó.

NÚMERO 62 | MARÇ - ABRIL 2013 fer salut · de 30 o 40 minuts, la po-dem atendre i sense que el...

Documents

Transcript of NÚMERO 62 | MARÇ - ABRIL 2013 fer salut · de 30 o 40 minuts, la po-dem atendre i sense que el...