NNº º 1133 · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE … · 2019. 12. 31. ·...
Transcript of NNº º 1133 · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE … · 2019. 12. 31. ·...
Nº Nº 1313 · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES · ESTIU 2007 · ANY IV· 3€ · REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES
1
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Sumari
Editorial A l’època dels festivals, l’activitat es fa intensa. Les companyies, els solistes, els programa-
dors, els empresaris, els periodistes, en defi nitiva tots els professionals de diversos àmbits implicats
en el circ intercanvien propostes, es donen a conèixer, fan contactes. Teixeixen la realitat circense, li
donen textura i color. I si, d’una banda, el que és interessant dels festivals és la descoberta possible
d’aquella proposta captivadora, arriscada, potent o refl exiva, de l’altra també resulta estimulant
(re)conèixer la sensibilitat artística, creativa, que s’amaga en la composició dels diversos programes.
Sovint, en aquest sentit, els festivals esdevenen una mena de supercircs.
Però per a qui és tot aquest entramat? El que no ha de ser és dels professionals i per als professio-
nals; la retroalimentació, en circ, com en totes les arts, és necessària, però no s’ha de ser excloent ni
mirar-se massa el melic. El circ gairebé sempre s’ha nodrit del que passava fora de la pista i, un cop a
l’interior, ho ha enaltit i ho ha tornat, elaborat, a la gent. Com una màquina de processar la societat
en art. És per això que el circ és un fenomen cultural, i si ara ens trobem en el moment de defensar
davant de les institucions que el circ és cultura, conseqüentment el que cal fer és obrir-se. La qual
cosa no vol dir no fer pinya.
Zirkolika nº 13:Estiu 2007
Portada: Gardi Hutter “La apuntadora”
Festival Internacional de Payasas de Andorra
Foto: Eric de Hullessen
DIRECTOR: Vicente Llorca REDACCIÓ: Cesc Martínez, Marcel
Barrera, Oriol Raventós, Ramón Bech, Laia Gilabert, Marco Bortoleto,
Quim Elias DISSENY I MAQUETACIÓ: Mònica Gómez, Toni Ferreiro “Pulpotoni”
FOTOGRAFIA: Manel Sala “Ulls”, Laia Gilabert, Marta Silva, Payaso Enrico COORDINADOR DE CONTINGUTS i
TRADUCTOR: Cesc Martínez ASSESSORAMENT TERMINOLÒGIC:
Jordi Jané HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚ-MERO: Victor López, Miquel Moreno,
Laura Carrión, Alba Leal, Federico Serrano
ZIRKOLIKA Nº13Estiu 2007
Edita: ZIRKOLIKAC/ Portlligat, 11-1508042 BARCELONA
Tel. 93.353.9516Fax. 93.350.3000
Web: http://www.zirkolika.com Mail: [email protected]
Dep. Legal: B-29.661-2004Imprimeix: Indice, s.l.
Equip
Festivals ..................................... 2
Trapezi 2007: La Fira del circ de Reus ................................... 2
Vint anys als carrers de Vila-Real ........................................ 4
Festival Internacional de Pallases d’Andorra ........................ 5
Ha estat notícia .......................... 6
És notícia .................................. 12
Actualitat ................................. 15
El Price continúa! ................................................................ 15
En busca del circ perdut ..................................................... 16
Una regulació ordenada i efi caç (o no) .............................. 18
Reportatges .............................. 19
El Cirque Bouff on a Mallorca .............................................. 19
Ives Nicols ........................................................................... 20
Àticus Tilt! La lenta cocció del Café de Olla ........................ 22
Formació .................................. 24
ZirkMèxic .................................. 26
Zirkoliks .................................... 28
Zirkoteca .................................. 30
2
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Festivals
Cinc dies de circ, 60 companyies i al voltant de 150 representacions. Varietat d’estils, formats i disciplines; bon mirall de les noves tendències i bona mostra del
treball d’artistes sortits de les principals escoles europees de circ. Ha estat l’onzena edició de la Fira de Circ de Reus, consolidada ja com una de les principals fi res
europees del sector.
Groupe Acrobatique de Tánger. Foto: Marta Silva
La presència de moltes de les
companyies i artistes de circ d’Espanya
dins de la programació i en els principals
espais de la fi ra són una bona mostra del
nivell i l’actual oferta circense que tenim:
Els Gingers; Circ de la Sombra; Circ Pànic;
Circ Hula; Cia. Rolabola, Zirkus Frak, Cla-
ret, i Baro d’Evel Cirk Cie.
D’espectacles sota carpa aquesta edició es
van poder veure dos. El de la Cie. Rasposo,
que presentava el seu últim espectacle
“Parfums d’est”. Un circ d’estil zíngaro i
nòmada que amb la música en viu d’un
genial grup de músics, ens anava sorpre-
nent amb el treball dels seus diferents
artistes. Van destacar el número de cable,
corda volant i altre d’equilibris amb rola-
rola, realitzat pels fi lls de la parella que va
crear el circ fa ara 20 anys. L’altre espec-
Trapezi 2007: La Fira del circ de Reus
tacle amb una carpa molt més menuda,
va ser el de la companyia també francesa
L’Enjoliveur, amb un espectacle que porta
realitzant des de fa tres anys “Et la Carava-
na passe…” Són una parella de bohemis
que jugant amb l’acordió i un vell toca-
discs presenta petits números d’equilibris
acrobàtics, de cable i de manipulació
d’objectes.
Les golfes d’enguany van destacar per la
completa i variada quantitat de tècniques
i disciplines circenses que es van presentar
i per l’actuació dels músics de la Banda A
Guillaume. En les tres sessions golfes es
van veure un total de 20 nombres curts
presentats per Els Wants. La majoria dels
nombres són realitzats pels artistes de les
companyies programades en el festival i
altres són d’artistes solistes com Fernando
que presentava una molt bona rutina de
pilotes de rebot, el Fakir Kirman, o Cirque
Melem, amb un número de corda fl uixa i
altre de quadrant aeri.
Durant la Fira es va presentar un DVD: El
senyor Rogelio. Un vídeo que arreplega
testimonis i recopila una important infor-
mació documental sobre la vida de qui va
donar nom a l’Escola de Circ de Barcelona.
Rogelio Rivel, germà del famós pallasso
Charlie Rivel, un senyor que va dedicar
els seus últims anys de vida a compartir
els seus coneixements de circ i fer clas-
ses de acrobàcia a molts dels artistes que
podem veure avui en dia fent circ. Aquest
vídeo-documental ha estat realitzat per
Manolo Méndez i es pot aconseguir bé en
la Biblioteca de Nou Barris de Barcelona o
posant-se en contacte amb l’Associació de
Professionals de Circ de Catalunya (APCC).
I tornant als espectacles val la pena des-
3
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R KFestivals
tacar dues propostes molt diferents però
originals i bé concebudes. La de l’artista
brasiler Adriano Marçal, Cia. Disc Bar,
que utilitzant la coctelería i com un bar-
Electricitat subtil
Hi ha una cosa —segur— que traspassa de punta a punta la fira Trapezi de Reus. Té un corrent propi similar a l’electricitat, que
fa passar informació concreta per la xarxa d’espectacles que formen el programa any rere any. Com a públic, ens hi endollem i en
participem; és com si el conjunt de propostes que s’hi poden veure tingués una unitat, no com un bloc, sinó com un fluid.
La direcció artística de Bet Miralta i Jordi Aspa és intel•ligent i molt personal. L’experiència estètica que es té a Reus els dies de
Trapezi no ve d’acumular espectacles vistos després d’anar traient la llengua per la ciutat per arribar pels pèls a veure començar el
següent i després un altre i després un altre. Ve de percebre una concepció més completa de la fira, més com a espectacle multifa-
cètic però unitari, urbà.
Corrent d’un muntatge a l’altre, veiem no només els gustos i la imagineria dels directors, sinó certs missatges, leitmotivs, detalls
que es repeteixen. L’any passat, per exemple, hi havia moltes rodes (el mateix circ ho és) i moviments cíclics i moviments estàtics.
Un exemple diferent d’aquest any: des de l’espectacle inaugural, dirigit per Cèsar Compte i Jordi Aspa, vam poder veure una història
de transvasament de gent, de la perxa penjada en forma de pèndol (Clara Poch) en un extrem, a la corda volant (Maxime Mestre)
a l’altra banda, un viatge capturat en l’objecte d’una maleta aventurera. I de viatges i de maletes, en vam veure unes quantes: Et
la caravane passe… (Cie. L’Enjoliveur, França), La caravana passa (Circ Pànic, Catalunya), Lo sainet del senyor rector (Ne me Titere
Pas, Catalunya, espectacle de titelles representat dins una caravana), Todo en caja (Vaudeville Negro, Madrid-Canadà), la mateixa
història d’exili del muntatge Ï (Baró d’Evel Cirk, Catalunya-França), la reproducció de la transhumància zíngara de Parfums d’est
(Cie. Rasposo, França), Les marins (Cie. Autoportée, que representaven la travessia d’un vaixell amb una estructura de trapezis
volants), Circo de la Sombra (Circo de la Sombra, Catalunya-La Rioja-Itàlia-França, que expliquen més aviat un viatge en el temps,
que també s’hi valia).
Vet aquí un corrent argumental / informatiu de Trapezi 2007. No és poca cosa: parafrasejant un gran cronista de viatges, els des-
plaçaments humans comencen a ser un dels arguments més propis i més interessants d’aquest segle. /Cesc Martínez
man presenta bons números de malabars
i equilibris amb objectes. I l’espectacle
francès de la Groupe Acrobatique de Tàn-
ger, que jugant amb les tecnologies i una
perfecta posada en escena combina dife-
rents i originals exercicis acrobàtics.
/ZRK
Cie. Rasposo. Foto: Marta SilvaCirque Melem. Foto: Marta Silva
4
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Festivals
I així va ser amb el Festival Internacional de Teatre
de Carrer de Vila-real: vint anys rodons de festival, vint-
i-cinc de la companyia Xarxa Teatre, quinze del Teatre
de l’Home Dibuixat (de Grau de Castelló) i deu del grup
Scura Splats (també de Vila-real).
Per commemorar aquestes òrbites, al Café de la
Comèdia, que és el bar-teatre punt de reunió dels
organitzadors del Festival, s’hi va poder veure una ex-
posició de màscares i d’altre material escènic tant de
l’Home Dibuixat com d’Scura Splats. Així mateix, Xarxa
Teatre, que havia ideat aquest festival i l’havia dirigit
els primers anys, es va encarregar de l’espectacle noc-
turn el segon dia de programació. El muntatge era Les
rates mortes, original de Vicent Martí Xar i basat en el
treball d’un pintor, James Ensor, prou peculiar. L’obra
té la qualitat que es podia esperar de la casa i manté
perfectament l’estructura d’una sàtira en llenguatge de
teatre de carrer.
L’Home Dibuixat i Scura Splats també van contribuir a la
festa; els primers amb Una odissea de butxaca, i els se-
gons encarregant-se del correfoc que clausurava l’edició
d’enguany. Un gran correfoc, carregat de pirotècnia,
fort, però tirant a escàs de concurrència després de qua-
tre dies de celebracions.
Perquè a Vila-real era festa major. Aquesta última edició
del Festival va tornar a coincidir amb les festes patro-
nals, diversifi cant-ne les activitats però mantenint-se
completament autònom. I és la mateixa gent de la ciu-
tat la que majoritàriament omple els espais i assisteix
als espectacles, i, encara més, la que ha anat acumulant
una experiència popular que li permet ser exigent amb
la programació. Domingo Martínez, director artístic,
explicava: “A mi la gent em ve a dir què vol o què no
vol veure més. La gent d’ací té criteri, i com a director
t’obliguen a veure moltes coses.” Per això, diu, fa un
programa per a tothom però pensant sobretot en el seu
públic, i combinant-hi, per tant, propostes diferents.
“A més”, afegeix, “com a director, quan selecciones els
espectacles, també vols contar coses.”
El programa era exactament el que deia Martínez: una
barreja de grups locals (a banda dels ja dits, també hi
havia els heterogenis Volantins, els Visitants i la Troupe
Malabó) i d’altres llocs, sobretot de l’Estat i d’Europa,
que recorrien sovint a la crítica política, social, mediam-
biental...
El Festival Internacional de Teatre de Carrer de Vila-real
és, juntament amb la Mostra de Teatre d’Alcoi i la Inter-
nacional de Mim de Sueca, una de les manifestacions
teatrals més importants del País Valencià. Això sí: el
pressupost és pràcticament el mateix de fa uns anys.
Augmenta poc, però no obstant això, enguany hi havia
més companyies que en passades edicions.♦ Cesc Martínez
Vint anys als carrers de Vila-real
Petit gran circDe les propostes més purament circenses que
vam veure, un bon descobriment: el grup
de pallassos italians Teatro Necessario amb
Clown in libertà, que basen la comicitat en si-
tuacions absurdes construïdes amb l’execució
musical i amb equilibris acrobàtics. També,
espectacularment, l’actuació del Chongqing
Circus (Xina), format per onze noies que fan
números d’acrobàcia, constorsionisme, equi-
libris i malabarisme de gran perícia, tot i que
fallés l’organització general de l’espectacle.
La pallassa Pepa Plana, que va haver d’actuar
a la llum del dia estant acostumada a la fos-
cor dels teatres, va aconseguir, amb L’atzar,
la complicitat del públic, com també ho van
fer tant la companyia Escarlata Circus, amb
Llenties i marabú, i Marta Carbayo, amb Can-
taclown. I si un espectacle ens va deixar una
mica freds, va ser La familia Rodríguez, dels
Hopla Circus (Bèlgica), en què un dels artistes
actuava lesionat.
Tot és qüestió de números, a l’hora de fer màgia. Quan con-fl ueixen un seguit de xifres i certs cossos es posen en línia, s’aconsegueix un cert efecte de cosa extraordinària.
Marta Carbayo. Foto: ZRK
Teatro Necesario, una de les sorpreses del festival. Foto: ZRK
Llenties i Maribú, d’Escarlata Circus. Foto: ZRK
5
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
La quarta edició del Festi-val Intenacional de Pallas-ses d’Andorra (FIPA) va ser, a començament del mes de juny passat, un dels es-deveniments més destaca-ts de la temporada. Ho és sempre perquè és exclusiu i demostra, cada vegada més fermament, que organitzar-lo no només era bona idea sinó també un acte impres-cindible.
I ho va ser concretament enguany perquè
s’hi van poder veure propostes que estiren el
fi l de la comicitat en femení, la desenvolupen i
l’enriqueixen. Sota la direcció artística de la pallas-
sa Pepa Plana, els espectacles tenien una qualitat
molt desigual, però hi va haver moments especial-
ment brillants.
La suïssa Gardi Hutter, que participava al festival
per segona vegada, a més de portar al Teatre Co-
munal d’Andorra la Vella el seu últim espectacle,
L’apuntadora, va fer una lliçó magistral de l’art i la
tècnica de la pallassa. Després d’explicar els per-
quès de ser pallassa i de la seva tècnica gestual i
el seu recorregut artístic personal, que anava del
teatre reivindicatiu a la Commedia dell’Arte i als
solos còmics, d’Itàlia a França i tornada a Suïssa,
va centrar-se en els recursos escènics. Amb la
projecció d’un vídeo del seu primer muntatge en
solitari com a pallassa, Jeanne d’Arppo, i les se-
ves paraules, va quedar clar que no deixava res a
l’atzar, que el mínim gest que feia en escena era
calculat i que l’ofi ci de pallassa té a darrere una
tècnica mil•limètrica. L’exemple viu d’això, el va
oferir un dia després amb la representació del seu
espectacle, un engranatge en què giren la tècnica,
la disciplina, esponateïtat —a la conferència va
explicar com havia fet el muntatge— i experièn-
cia sobre l’escenari. I el públic li va atorgar el premi
al millor espectacle del festival.
Una altra pallassa que va posar molt amunt el
llistó de qualitat del FIPA va ser la nord-americana
resident a França Laura Herts, que durant gairebé
dues hores —i potser es va passar— va estar
provocant situacions còmiques amb una tècnica
basada exclusivament en la gestualitat, però, a
diferència d’Hutter, molt més agressiva. De fet, la
majoria dels gestos recordaven el pallasso Jango
Edwards, si no eren exactament els mateixos,
encara que Herts és capaç d’eliminar-ne la part
més intimidatòria i aprofi tar-los molt d’una altra
manera.
Les brasileres Pe de Vento es van situar un pas en-
davant pel que fa als temes als quals se sol recórrer
quan la pallassa reivindica el fet de ser pallassa, i
no pallasso. Si la versió femenina de l’excèntric fa
que es trobi en confl icte amb objectes domèstics
més tradicionalment femenins i el discurs còmic
sovint s’estén per les relacions de parella o l’espera
d’un nòvio que no arriba mai —malauradament,
aquest tema subsisteix, amb ironia o sense—, Pe
A esq., Alba Sarraute. A dta., Gardi Hutter. Fotos: Eric de Hullessen
de Vento va representar, a Malas prontas, la mala
bava que hi pot haver entre dues dones. En con-
junt, una obra ben construïda, amb una progressió
que empenyia el riure.
Va ser Alba Sarraute, artista d’Argentona, qui va
sorprendre més el públic —gens massiu tot i
l’emplaçament cèntric d’enguany—. Amb un
fragment del seu espectacle Mirando a Yukali, es
va fi car els assistents als cabarets de la nit a la
butxaca combinant música, salts acrobàtics, al-
gun moviment de capoeira i la recitació de textos
literaris. Quan li vam preguntar el secret, explicava
que havia seleccionat els textos per explicar una
història que era al mateix temps d’interès comú, la
destrucció dels boscos, i individual, la pròpia des-
trucció i necessitat de protecció, i que ho havia fet
recorrent a textos que la gent reconegués perquè
hi quedés més fàcilment atrapada. Pallassa? Bufó?
Ella diu que les dues coses. Al fi nal del FIPA, va re-
bre el premi del públic dels números de cabaret.
I entre moltes altres propostes, també va ressaltar
la de la companyia austríaca Clowntrio Tris amb
¡Viva la revolución!, una obra amb tints surrea-
listes que basava la comicitat tant en la sorpresa
d’algunes accions com en en l’aprofundiment dra-
màtic dels tres personatges.
De moment, el Festival d’Andorra, ja ha tingut
conseqüències: les brasileres Marias da Graça
n’han creat un altre dedicat exclusivament a les
pallasses al Brasil i també se n’ha començat un
altre a Àustria. Així, la comicitat, per fi , es va com-
pletant. /ZRK
Festival Internacional de Pallasses d’Andorra
Festivals
6
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Les primeres jornades estatals de
circ celebrades el mes d’abril passat a València
van evidenciar la divisió que viu el sector i la falta
d’interlocutors vàlids. Precisament, la necessi-
tat de trobar representants i una veu única que
agrupi el sector va ser una de les demandes que
va llançar Fernando Ceron, subdirector general de
teatre de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas
(INAEM), organisme que va organitzar les jornades
juntament amb Rafael Pla, del Circ Gran Fele. En el
mateix sentit es va expressar el periodista càntabre
Francisco Javier González, que va demanar als circs
un “canvi de mentalitat i estar units”.
Durant les jornades, que es van fer a la Casa de la
Benefi cència de València amb l’assistència d’un
centenar de persones, moltes d’elles empresaris
de circs com ara, entre altres, el Deros, el Wonder-
land, el Mundial i el Cric, es van posar damunt la
taula algunes de les males pràctiques dels circs,
com ara deixar bruts els terrenys on s’instal•la o
bé no pagar la Seguretat Social dels artistes, al-
hora que les companyies van demanar més ajudes
públiques per al sector. Stephan Simonin, del Mi-
L’estat del circ, a debat Relacions ambl’administracióPatrick Flynn, del Cirque du Soleil, va expli-
car que Barcelona és una de les ciutats més
problemàtiques per als circs i que l’existència
d’una normativa de seguretat de l’any 1982
en fa difícil la viabilitat en aquesta ciutat
perquè limita l’aforament.
Genís Matabosch, empresari de Figueres, i
Jennifer Berengueras, de la Fundació per a
l’Adopció, Apadrinament i Defensa dels Ani-
mals, van tenir un debat sobre els animals al
circ ple de tensió.
També es va plantejar un debat sobre les
relacions entre el circ amb l’administració, la
necessitat de preservar el patrimoni circen-
se, el procés de professionalització del sector
i la qualitat. El contingut de les jornades es
va enregistrar íntegrament i és previst que
es publiquin totes les ponències.
nisteri de Cultura de França, va presentar algunes
dades del país veí, com per exemple que allà el circ
disposa de dotze milions d’euros en ajudes, un 4%
del total del pressupost.
Durant les jornades, Rafael Pla, es va mostrar op-
timista de cara al futur, però va demanar al sector
que deixi de ser un “món tancat” i que incorpori
noves tècniques de màrqueting. .♦ Marcel Barrera
Ha estat notícia...
Fernando Cerón i Rafael Plà durant la presentació de les Jornades. ZRK
7
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Per tercer any consecutiu i gràcies
a la tasca de Genís Matabosch, un dels circs
francesos de més prestigi, el Medrano de
Raoul Gibault, va tornar a visitar terres cata-
lanes. Va fer estada a les ciutats de Figueres,
Girona, Sabadell, Vic i Viladecans.
Coincidint amb el seu 110è aniversari, el pro-
grama d’enguany es va presentar sota el títol
Les estrelles del circ de Moscou i oferia dues ho-
res de bon circ tradicional. Matabosch, com a
mestre de cerimònies, es va encarregar de pre-
sentar un espectacle en què no podien faltar
els animals: dels dos elefants de Lee Anthony,
d’Anglaterra, a la cavalleria del Medrano, pre-
sentada per Guy Saad, i un original número de
vaques suïsses del Circ de Moscou que va fer
les delícies dels més petits.
A la cúpula del circ, el gimnasta rus Alexander
Rudenko va executar un número excel•lent de
cingles aèries. També eren de Rússia els qua-
tre integrants del grup Zhuk, que van executar
acrobàcies molt dinàmiques a les barres fi xes.
Des de França, Mathieu i el Duo Dragon van
presentar els seus exercicis d’equilibri i mans a
mans respectivament.
La màgia també va tindre el seu espai en
el programa, primer de la mà del Duo Mi-
tin i després, amb tècnica mixta de doma i
il•lusionisme, de part de Magic Polo. El Duo
Mitin va posar en pista una especialitat poc
vista pel públic dels nostres circs: el trans-
formisme. Els canvis de vestits i de tota la
indumentària se succeïen amb elegància i
rapidesa. Ja fora del camp de les il•lusions,
més tard, els mateixos artistes van execu-
tar un poètic número de roda de Leonardo.
Magic Polo, gran artista espanyol, es va en-
carregar de tancar la funció fent aparèixer
i desaparèixer els seus ajudants, tigres de
Bengala, un tigre blanc i ell mateix amb un
número de màgia de grans aparells.
L’august de represa anglès Flips va ser
l’encarregat de posar la nota d’humor durant
tot l’espectacle amb les seves intervencions.
Va ser el 2005 quan per primera vegada el Me-
drano va decidir fer el salt a Catalunya i des de
llavors cada any visita més ciutats i hi fa més
funcions, presenta un programa totalment dis-
tint cada vegada i recull un gran èxit de crítica
i públic. Esperem que l’any que ve torni a visi-
tar-nos amb un nou programa ple d’emocions
i d’entreteniment per a tots els públics, demos-
De nou, el Medrano a París
El que va arrancar amb la idea
gairebé política que cap artista s’havia de
quedar sense escenari ha anat complint anys,
i ha estat fi del a convocar una cita que ha
canviat poc al llarg de vint-i-quatre edicions.
Primer es va acabar imposant la necessitat
de seleccionar les propostes que arribaven a
la Marató perquè n’hi havia massa. Després
—i aquest potser ha estat el canvi més fort
que ha fet— va començar a produir alguns
espectacles. Però essencialment continua
sent el mateix. D’entrada un esdeveniment
social, una acció artística força popular —
part d’aquesta popularitat es deu al format
d’aparador d’artistes, al consum ràpid, que
sintonitza molt bé amb una certa manera de
viure actual—. De cara als artistes, la Marató
és, per als que comencen, la possibilitat de
tastar públic, de començar a bregar-se, i per
als que ja tenen poca o molta experiència, la
possibilitat de comprovar com funciona allò
nou que hagin construït al local d’assaig. Com
que en principi tothom hi surt guanyant, la
fórmula té l’èxit que té.
O que tenia fi ns ara. En l’edició d’enguany,
l’afl uència de públic va ser sobretot el segon
dia, i encara cap al fi nal de la nit ja s’havia
buidat bastant. Es pot atribuir al fet que hi
ha algunes mancances que s’arrosseguen de
Marató de l’Espectacle, tradiciócontemporània
fa temps o ha estat un fet puntual d’aquest
any? Perquè les mancances que té costen
molt de defi nir: els artistes sovint se senten
limitats amb el temps de deu minuts de
què disposen, i com que hi assisteixen pocs
programadors, no es poden fer gaire la idea
d’aconseguir contractes; però, d’altra banda,
sempre val la pena. Un esgotament de la fór-
mula? Però amb la producció de muntatges,
la presència de música, parades, etcètera, té
cada vegada més ingredients d’esdeveniment
cultural. Potser comença a assemblar-se a
una tradició? /ZRK
trant una vegada més que el circ clàssic ben fet
no morirà mai. ♦ Miquel Moreno
Ha estat notícia...
Magic Polo i una de les seves feres en llibertat. ZRK
8
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
“Però a vore… És que no has sentit
parlar del nou art de la improvisació? Per què
sempre ha de ser el que la gent diga?”… Així
es queixava un simpàtic pallasso, integrant de
la formació Anraro, quan a mig fer el seu núme-
ro, Gabi, el versàtil conductor del XII Cabaret de
Circ, li impedia que interrompera les seues com-
panyes, que estaven interpretant una melòdica
peça amb acordió i violí. No se’ns ocorre una fra-
se millor que eixa per a defi nir la proposta que
fa l’Associació Valenciana de Circ a través d’un
espai que ja ha assolit el centenar de socis. I és
que en l’Espai de Circ es promou un “nou circ”,
aquell que no explota ni sers humans ni animals,
aquell que s’entén com un mitjà d’expressió, de
fusió d’art, cultures i gent, on s’aposta per un
art interdisciplinari i on, sobretot, s’innova.
En el número 5 del carrer Goya, l’art desfi la
en cada edició del Cabaret de Circ baix formes
molt diverses. En el cabaret de març, Patricia
ens donava una bona lliçó d’improvisació amb
el seu “Canta-Clown”; Juana ens fascinava amb
els moviments impossibles d’una dansa tribal;
Alberto, com si no tinguera prou de dominar
el monocicle, llançava barrets que després
es calçava en la testa; Cuca de Llum trenaven
l’aire amb un exèrcit de maces…, i tants altres
participants que amb altes dosis de creativitat i
professionalitat —deixant de banda si era afi -
ció o vocació— compartien amb els assistents
el baptisme d’uns números que veien la llum
pública per primera volta.
Lomi, organitzador del XII Cabaret de Circ i
Cabarets en l’Espai de Circ
Un conjunt escultòric en memòria
dels pallassos càntabres Hermanos Tonetti, obra
de José Cobo Calderón, va quedar instal•lat al
Parque de Mesones de la ciutat de Santander. Fet
Los Hermanos Tonetti van ser erigits en escultura
amb bronze blanc, representa una pista de circ al
mig de la qual es troben Manolo del Río “Nolo”,
dret, i Pepe Villa amb l’esquena encrovada mirant
al públic, rient-se del primer, reproduint un gest
molt típic de les seves actuacions. Al costat de la
pista, un banc de pedra porta inscrita la llegen-
da del Circo Atlas, fundat pels Hermanos Tonetti
l’any 1955.
A l’acte d’inauguració de les escultures, que van
encapçalar, juntament amb les autoritats, Ma-
rietta i Samuel, fi lla i nét de Pepe Villa, hi van as-
sistir unes 2.000 persones. L’acte va ser promogut
per l’Ajuntament de la ciutat i tenia tot el recolza-
ment de l’associació de veïns de Cueto.
/ ZRK
membre de la Junta Directiva de l’Espai de Circ,
ens contava que en estos cabarets s’intenta que
hi haja una base de circ, ja siga de professionals
o d’artistes que es presenten per primera ve-
gada, però que hi entra tot el que són arts es-
cèniques: dansa, música, teatre… Des que es
va inaugurar a l’abril del 2004, s’organitza cada
tres mesos.
Hi participa sobretot la gent que treballa i por-
ta avant l’Espai, els socis i la gent del voltant,
sobretot de València. L’Espai es dedica a l’assaig
de companyies professionals pels matins; a les
vesprades està obert a tots els socis com a espai
d’entrenament i també es fan cursos continus
entre setmana: malabars, trapezi, acrobàcia,
dansa, teatre gestual… Són cursos d’iniciació
o avançats. De tant en tant, també s’organitza
algun curs intensiu amb professors d’altres
països. Fora del local, també contribueixen en
l’organització d’alguns esdeveniments.
Encara que el seu plantejament no ha sigut mai
el d’una escola, sempre han volgut ser una as-
sociació que donara cobertura a tot el que faça
circ al País Valencià, professional o afi cionat, i
en el fons sí que ha acabat exercint com a centre
de formació de diverses especialitats circenses.
Més informació en www.espaidecirc.com.
♦ Laura Carrión
Ha estat notícia...
Un espai pel circ en l’Espai de Circ. Foto: Laura Carrión
9
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
“Un espectacle de circ al carrer
de tres hores de durada, en forma de mu-
sic-hall dominical: així va ser el Circ al vell
estil que es va programar a Terrassa amb
motiu de la Fira Modernista. Ho organitzava
l’Institut del Teatre i Escola de Tècniques de
les Arts de l’Espectacle.
De fet, de vell estil, només en tenia el joc;
tant la posada en plaça del xou, al passeig
Comte d’Ègara, com l’elenc dels artistes que
hi intervenien eren plenament actuals. En el
primer cas, l’espai no tenia l’aspecte de fi ra,
sinó d’un recinte imaginari en què el públic
assistent es trobava al mig, en el lloc de la
pista, i s’havia d’anar girant per veure els
diversos números que se succeïen en quatre
espais diferents al seu voltant. S’hi va veure
Juanma fent rola-rola i malabarismes a
ritme de ball fl amenc; la companyia Àticus-
Tilt! per separat com a Tilt! (Miner i Natalie
Ravlish) amb unes teles extemporànies,
com a Rus & Miri (Roser Tarrida i Míriam
Edo), com a Àticus (Tarrida, Edo i Ignasi Gil)
i l’Ignasi Gil fent un solo; els 2 Play (Cristina
Solé, Leticia García, Julián González i Òscar
Santamaria) amb les seves acrobàcies a
l’estora; la funàmbula Ruth Salama, i Zahir
Circo (Kike Aguilera i Luciano Martín) que
tancaven amb un número vistós de perxa
portada. A més, Arnau i Vincent, alumnes
de l’Institut del Teatre de Terrassa, van pre-
sentar un número de titelles equilibristes
transformistes: “Homenatge a Leopoldo
Circo alvell estil
“A cavall dels passats mesos de
maig i juny, es va celebrar l’Umore Azoka, el
festival d’arts de carrer (encara que a les tres
primeres edicions tots els espectacles fossin
de sala) centrat específi cament en l’humor. I
com que l’humor no sempre és igual, té molts
matisos i tothom l’entén d’una manera dife-
rent, la varietat de propostes que es trobaven
als carrers havia de ser per força extensa.
A l’edició d’enguany, la vuitena, van partici-
par 45 companyies (catorze d’Euskadi, cator-
ze més d’internacionals i disset provinents de
la resta de l’Estat) que van treballar, al llarg
de quatre dies, en un total de 150 funcio-
ns. Hi va haver moltes notes destacables: la
bona acollida per part del públic, que cada
vegada és més nombrós i més fi del a la cita,
i els bons moments viscuts al voltant de les
dotze zones del festival que fan que el po-
ble quedi pràcticament inundat de teatre
d’humor. Però és especialment remarcable
que en aquest particular mar de propostes,
s’hagin consolidat dos espais dedicats el pri-
mer al circ —la plaça Las Artes del Cielo— i
l’altre específi cament als jocs malabars,
l’il•lusionisme i els jocs amb foc —El Espacio
de Ilusión—.
Van estrenar espectacle les companyies bas-
ques Latirili Teatro, Deabru Beltzak, Organik,
El Destilador de Ideas & Lesnadies i els locals
La Pez. També ho van fer Musical Sport, Riki
López, Belladona Teatro, Producciones Cachi-
vache y Nora, La Calabaza, Vagalume Teatro,
Al Suroeste Teatro i La Ruta. /ZRK
Les múltiples cares de l’humor,
a Leioa
Fregoli”. Tot, acompanyat per Pep Camps,
home orquestra, i presentat pel Mesié Loyal
Jordi Jané. /ZRK
Ha estat notícia...
Número de perxa portada de Zahir Circo. Foto: Zahir Circo
10
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
“La Mostra de Teatre Infantil i Juve-
nil és una fi ra, cosa que vol dir que s’ensenya el
gènero i es fan contactes comercials. I si parlem
de teatre, i de teatre infantil i juvenil, vol dir que
se’n parla en un sentit molt ampli; el circuit de
programació és vastíssim i la demanda molt
alta, com també ho és la varietat de l’oferta. Per
exemplifi car-ho: sent especialitzada com és la
Mostra, en cinc dies, van passar per Igualada
setanta companyies que van portar a escena
vint espectacles d’estrena per a 250 programa-
dors provinents de tot l’Estat i un públic prou
nombrós —sobretot els dies del cap de setma-
na—. Per als espectacles de sala, es van vendre
L’eclèctica Mostra de Igualada
“Del recull de propostes de qualitat
que confi guraven el programa 2007 del festival
Teatro y Artes de Calle (TAC) de Valladolid, en
destacaven catorze —dues de les quals, co-
produïdes pel mateix TAC—. Les companyies
Alan Star, Baró d’Evel (que de fet havia es-
trenat l’espectacle Ï a França i l’havia portat a
la fi ra Trapezi de Reus), Battle Beasts, Kopas,
Kukai Dantza Konpainia & Logela Multimedia,
Maras Turkish Icecream (que també es trobava
a Reus), Mossoux Bonté, De Stijle Want (amb
una divertida atracció que havien muntat al
Grans estrenes al TAC de Valladolid
unes 6.000 entrades.
El circuit dels espectacles infantils no només és
molt dinàmic, sinó també molt ric de formes,
gèneres teatrals i parateatrals, textures i imagi-
nació. Tant és així, que no tots els espectacles
podien ser considerats per a públic jove (Els
Excèntrics, Circ Pànic, Loco Brusca, Ne Me Titere
Pas...); estaria molt bé que quan es pensa en
adult es pensés amb la mateixa varietat que el
que s’entén que és per a públic infantil i juve-
nil. (De fons, la vella concepció esbiaixada que
titelles, pallassos, circ en general, etcètera, són
per defi nició espectacles per a nens; ara no cal
entrar-hi.)
En l’edició d’aquest any, la divuitena, es va
atorgar per primera vegada un premi al mi-
llor espectacle segons una votació popular. Va
ser per al Mag Lari i el seu muntatge Secrets;
també van ser els més votats la titellaire Valeria
Guglietti amb No em toqueu les mans, l’Institut
del Teatre amb Contes a la carta i el pallasso
Marcel Gros amb Lluna de paper. Més varietat,
impossible. /ZRK
festival Parade d’Holanda i, recentment, a Vila-
real), Need Company, Pippo del Bono (amb
dos espectacles diferents, Racconti di giugno i
Barboni), Producciones Imperdibles i Ville Walo
& Kalle Hakkarainen (una interessant proposta
provinent de Finlàndia amb música original de
Kimmo Pohjonen) van ser les que proposaven
els muntatges recents.
L’obra Ï, una aposta personal de Blai Mateu,
de Baró d’Evel, era una de les coproduccions
d’enguany del festival. Barreja de tècniques
diferents (del trapezi al trampolí, de la dansa
a l’execució musical de percussió i a la pintu-
ra, del vídeo als salts acrobàtics i al pallasso),
provoca reaccions per a tots els gustos. L’altra
coproducció del TAC va portar a col•laborar les
companyies Kukai Dantza Taldea i Lagela Mul-
timedia, una col•laboració de la qual va sortir
un espectacle que fusiona balls tradicionals
bascos amb noves tecnologies: sons electrònics,
imatges fragmentades, un mosaic que remet a
l’univers interior de l’artista. /ZRK
Ha estat notícia...
La caravana passa, de Circ Pànic, en el moment del número del fi lferro
L’espectacular barreja de Battle Beasts
11
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Els tallers intensius que oferim aquest setembre: ACROBÀCIA, EQUILIBRIS, TRAPEZI, LLIT ELÀSTIC, COMMEDIA DEL ARTE...
Els tallers regulars de cara al curs 07/08:ACROBÀCIA, VERTICALS, LLIT ELÀSTIC, TRAPEZI, CORDA I TELES, PALLASSO...
Creat al gener de 2003, l’únic cafè teatre que hi ha a Madrid va haver de tancar les portes a fi nals de 2005 per incompatibilitats d’horaris i de decibels. Les protestes i manifestacions no ho van poder evitar. Des del desembre de 2006, la Plaza de las Artes torna a oferir espectacles de dimecres a diumenge, a canvi d’una entrada que oscil•la entre 5 i 9 euros. Això sí: complint estrictament uns horaris i normatives perquè pugui es-tar obert molts anys.A la planta de dalt, a peu de carrer, tenen un restaurant del qual la gent parla molt bé. A la planta de baix, hi ha el pub i la sala d’espectacles. Allí
Reobertura de la Plaza de las Artes
S’acaba de tancar la vuitena edi-ció de la Festa del Circo Contemporaneo de Brescia. La inauguració va assolir grans pro-porcions amb el muntatge de la companyia francesa Le Cheptel Aleïkoum, que va portar en plaça l’espectacle Nocturn per a música i circ. En aquesta ocasió, a més de l’escenari situat a la Fossa Viscontea com és costum, l’escenografi a es completava amb altres parts del castell, com les torres i els jardins.Le Cheptel Aleïkoum és un col•lectiu sortit de la quinzena promoció del Centre National des
Barreges prometedores a BresciaArts du Cirque de Châlons-en-Champagne, i concentra la seva tasca creativa en l’exploració de les experiències poètiques diverses que pot aportar cada membre del grup.Al llarg del festival, hi va haver propostes per satisfer tothom, com la del Cirque Zanzibar, sota una carpa de vermell encès, amb la pro-ducció Sang et or; Mitoyen, de la companyia LàOù, on les fi gures de titelles i la llum de diverses projeccions convivien amb els cossos dels acròbates, o els suïssos Zimmermann de-Perrot, amb el muntatge Gaff Aff .
Algunes companyies de titelles formaven part del programa, la qual cosa fa intuir que la simbiosi entre les disciplines circenses clàs-siques i els titelles obre un terreny de creació fructífer. Com a companyies destacades, els belgues Tof Théâtre amb Bistouri (ja havien estat al Trapezi de Reus el 2006), i els Tro-Héol (que s’havien presentat amb èxit al festival de
titelles de Charleville). /ZRK
Ha estat notícia...
podrem trobar teatre, circ, màgia, humor, improvisació, música i un espai d’exposició per a artistes plàstics. El nom simbolitza l’aire del lloc i les manifestacions artístiques que s’hi fan, properes a l’art de carrer, a compartir, a unir-se i a comunicar idees i crítiques de la quotidianitat. Si no coneixeu el lloc i teniu l’oportunitat, realment val la pena. Més informació a: www.laplazadelasartes.com ♦
Alba Leal
12
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
A Barcelona, el Festival Grec es-
trena la 31a edició amb un nou director artís-
tic, Ricardo Szwarcer. Amb tot, aquest festival
no deixa de ser la cara artística ofi cial de la
ciutat i potser és per això que estructural-
ment presenta les mateixes característiques
de passades edicions. La música i el teatre
en són els pilars bàsics i la dansa es fa forta
en la seva parcel•la indiscutible dintre de les
arts escèniques. Les propostes en tots aquests
terrenys tenen una gran qualitat i n’hi ha per
a tots els gustos.
El circ, que els últims anys ha tingut una
presència gens menyspreable dins la progra-
mació, tot i que aparegués com a teatre o com
a “altres”, continua sent una art que es té en
compte. Però malgrat la personalitat i l’alt ni-
vell dels muntatges que fi guren al programa,
l’aposta no acaba de ser valenta i apareix en
la categoria dels etcèteres.
A banda de la nit de hip-hop (cada vegada és
més freqüent trobar hip-hop i circ junts), la
direcció del festival ha decidit programar El
circ de Sara, 11a producció del Circ d’Hivern de
Nou Barris, per als vespres del 5, 6 i 7 de juliol,
i una Nit de circ, un music-hall que agafa cos
sota la direcció d’Escarlata Circus (Jordi Aspa i
Bet Miralta), per a la nit del 30 de juliol.
La primera d’aquestes propostes té un nivell
de qualitat alt i no ha d’envejar res a molts
altres muntatges de diversos gèneres, com ja
es va poder veure en el moment en què es va
presentar. La segona, té la garantia tant dels
directors com dels artistes que hi actuen (els
francesos Le Quntet de Boeufs, el titellaire
basc instal•lat a Catalunya Nartxi Azkargorta,
els també titellaires La Feria de los Imposi-
bles, els inclassifi cables De Mortimers, entre
altres), que prometen fer un combinat molt
ric de formes escèniques. Si això és així, no
té prou entitat, el circ, per fer-hi una aposta
ferma? /ZRK
El festival d’Estiu de Barcelona
És notícia
Un moment de la producció El circ de Sara, de l’Ateneu de Nou Barris
13
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Per divuitè any, se celebra a Vi-
ladecans el Festival de Teatre i Animació al
Carrer. Aquesta vegada, entre 5 i el 8 de juliol,
hi ha previstes dues estrenes molt especials:
la de la companyia francesa Oposito, amb
l’espectacle Toro, en què es fa un apropament
als diversos mites mediterranis que tenen a
veure amb els braus, i la d’una de les com-
panyies basques més destacades: Hortzmuga
Teatroa, que farà la presentació absoluta de
Momento. En el cas dels Oposito, Toro, que ja
ha estat estrenat fora de l’Estat, representa
un dels moments més brillants en la carrera
de la companyia fent especial atenció a la
composició escènica al carrer. Els Hortzmuga,
per la seva banda, presenten un muntatge
d’una gran potència estètica. /ZRK
Passada la frontera dels deu anys
d’existència, el festival Ple de Riure encara
l’edició 2007 amb un programa heterogeni.
Si l’any passat es van concentrar a la carpa
instal•lada a la platja del Masnou una sèrie
d’artistes el recorregut professional dels
quals formava part de la història del circ i
dels pallassos a casa nostra, aquesta vegada
la disparitat de les propostes i dels àmbits
de l’escena és total. Va de monologuistes
mediàtics (Gabino Diego, situat al punt àlgid
del programa d’enguany) i artistes de masses
(Pepe Rubianes) a les propostes circenses que
més tenen a veure amb el possible recorregut
futur: El Espejo Negro, Los Galindos, Àticus-
Tilt! Per cert que aquesta darrera companyia
ha revisitat el seu espectacle Cafè d’olla i el
component humorístic, molt centrat en la
fi gura de Miner Montell, n’ha sortit reforçat.
L’escola de circ Rogelio Rivel també partici-
parà al festival en el conjunt dels especta-
cles que s’oferiran gratuïtament a la platja,
juntament amb grups com La Companyia del
Foc, Seriosamente Tragicomedia, La Factoria
Mascaró i N’goro N’goro. Animaran la festa les
xarangues Vatukem i Always Drinking Mar-
ching Band.
Dels espectacles de pagament dins la carpa,
caldrà veure l’interessant artista italià es-
tablert a Dinamarca Paolo Nani, els també
italians Dosto & Yevski i els catalans Capa i
Espasa. /ZRK
De les cites ineludibles de les
properes setmanes, la de la Fira de Circ al
Carrer de La Bisbal és una de les que ofereix
més interès als amants d’aquesta art. Del
programa de la 12a edició, cal destacar-ne la
varietat de les propostes, demostrant que el
circ està en plena expansió i que comença a
trencar les fronteres del que estrictament se-
ria el gènere. Si fem una ullada al progama,
ens adonarem que al voltant del circ orbiten
tot de propostes parateatrals, la qual cosa co-
mença aser habitual ja en totes les mostres
de circ. Així, al costat del malabarista anglès
Steve Rawgling, del muntatge dinàmic i plàs-
ticament estimulant en què es barreja teatre,
circ i dansa de la companyia Circo Efímero o
de la contorsionista Ane Miren, trobem artis-
tes com Enric Magoo, il•lusionista, les ombres
xineses de Valeria, els personatges de Sophie
Krong, etcètera. / ZRK
Complir la majoria d’edat, per a
un festival dedicat al mim, al teatre gestual,
a aquelles formes d’expressió escènica en què
el cos és el principal argument i l’únic codi de
comunicació, és gairebé com dir que s’ha arri-
bat a l’edat de l’expertesa. (En el nostre en-
torn, només hi ha el festival Cos de Reus que
es dediqui al mateix tipus de teatre, i aquest
any assolirà la desena edició.) I si el de Sueca
és un festival “expert”, ho és perquè en cada
programa, any rere any, s’ha intentat apro-
fundir en les capacitats d’innovació escènica
que ofereix el teatre gestual i físic, de manera
que inevitablement, en aquesta exploració,
s’anava dibuixant la història de la pantomi-
ma clàssica, la pantomima francesa del segle
XVIII, la Commedia dell’Arte, fi ns arribar al
pallasso. Com que no s’ha volgut deixar de
banda aquest coneixement, la Mostra Inter-
nacional de Mim (MIM) combina l’exhibició
d’espectacles amb la programació de classes
magistrals i conferències.
La MIM també té una programació off que
organitzen els mateixos locals que donen
suport a la Mostra. L’any passat, dins aquesta
programació es va començar el 1r Festival de
Curtmetratges en Valencià. /ZRK
Viladecans s’aboca al carrer
Els artistes del riure s’apleguen al Masnou
La Bisbal d’Empordà es torna a omplir d’art
Divuit anys de mim a Sueca
És notícia
Paolo Nani. (Foto d’Oliver Morch Nani)
14
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Al que avui és la perifèria de Torí,
a Itàlia, hi ha el municipi de Grugliasco, que
juga fort a favor del circ. El festival interna-
cional Sul Filo del Circo, organitzat per primer
any en col•laboració amb la Scuola di Cirko di
Paolo Stratta —fi ns ara ho feia la productora
Zelig, que l’havia ideat l’any 2000— comença
a obtenir rèdits de la feina feta i es va conso-
lidant dins el context italià, àvid de propostes
com aquesta.
Des de fi nal de juny, durant tot el mes de ju-
liol i fi ns a començament d’agost, es podran
veure els espectacles que anirà desgranant el
programa. Va arrancar amb el xou de David
Larible Clown di una notte di mezza estate i
evoluciona gradualment amb més especta-
cles fi ns arribar, el 4 d’agost, a La Compagnie
du Fardeau, amb L’incident, i l’irlandès Tumble
Circus. Entremig, es podran veure combinats
de circ de l’escola de Torí de Paolo Stratta
(12 de juliol) i de malabaristes (nit del 20 de
juliol), i hi passaran companyies com Àticus-
Tilt! (13 i 14 de juliol), Le Quntet de Boeufs
(24 i 25 de juliol) i Hopla Circus (26 i 27 de
juliol), entre d’altres.
/ZRK
El primer cap de setmana de
setembre és gairebé una data que ja es pot
reservar anticipadament per assistir a la Fira
de Teatre al Carrer de Tàrrega. Però l’edició
d’aquest any presenta una sèrie de canvis.
D’entrada, hi ha un nou director artístic, Jordi
Colominas, que substitueix Llorenç Corbella
després de quatre anys al capdavant de la
Fira.
Corbella, amb formació d’escenògraf i fi gu-
rinista, va apostar per un tipus de produc-
cions visuals, i durant els anys que va dirigir
el festival la part de la llotja i els contactes
professionals va rebre un impuls important.
Ara, Colominas, que havia treballat en el te-
rreny de la gestió i la producció, es proposa
reforçar encara més l’aspecte professional i
empresarial i, amb aquest propòsit, ha adop-
tat l’estratègia de posar un nom de marca a
l’esdeveniment. Sota el segell FiraTàrrega,
amanit amb el concepte de “territori creatiu”,
s’ha dissenyat una programació que diversifi -
ca els gèneres escènics. En poques paraules,
es vol que hi hagi més formes, més retroali-
mentació entre artistes i professionals i que
es faci d’una manera encara més ordenada
que abans.
El circ, que poc o molt sempre ha estat pre-
Sis anys al caire del circ, a Grugliasco
Una renova-da Fira de Tàrrega
sent a la Fira i fi ns havia arribat a tenir entitat
pròpia, també s’endú alguna cosa de la nova
manera d’entendre el festival. A part de tenir
en programa l’última, recomanable, produc-
ció del Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris,
El circ de Sara, també hi haurà la companyia
La Tal, que, amb l’artista Leandre, portaran
als carrers de Tàrrega Demodés, una història
escenifi cada amb llenguatge clàssic de pa-
llasso. També fi guren al
programa d’enguany els
2 Play, Los Gingers, Al
Badulake, el col•lectiu
anglès Cirque Idyllic,
amb Cabaret at the End
of the World i els belgues
Laika i Time Circus, amb
una singular atracció
que porta per títol Sen-
sazione.
Pel que fa a la dansa,
podrem veure la com-
panyia Senza Tempo
amb el seu espectacle
El bosque de Marcela; Kukai Dantza i Logela
Multimedia, dues companyies basques que
ja van participar juntes al festival de Valla-
dolid, presentaran Latidos, una peça de curta
durada, i Los Corderos, que portaran a escena
Crónica de José Agarrotado.
També fi guren a la llista d’espectacles una
sèrie de propostes francament inclassifi ca-
bles, com Barra, d’Antigua i Barbuda amb
Jordà Farré al capdavant (una proposta que ja
va cridar l’atenció al Reus Racó del Riure del
Trapezi d’enguany); les Històries per a homes
i dones bons, de Kiku Mistu i la Companyia
Imaginària de Contes, que utilitza la tècnica
de les ombres xineses (és estrena absoluta);
la performance conferència interactiva de
Marcel•lí Antúnez, Protomembrana, i La
tanca, una dura història sobre immigració
(també estrena absoluta), de part de l’artista
Josep Pere Peyró i la companyia La Invenció.
L’espectacle inaugural anirà a càrrec de Deam-
bulants amb la seva nova creació TIR, amb
música en directe de l’Orquestra Fireluche.
/ZRK
És notícia
David Larible La barra de bar instalació autòmata d’Antigua y Barbuda
15
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R KActualitat
El circ estable de Madrid, després del seu espectacle inaugural “Charivari”, continua amb una programació interrompuda de
circ. El pròxim espectacle serà de la companyia “Ô Cirque”.
Un espectacle eqüestre amb acrobàcies a cavall, núme-
ros aeris i una bona part còmica, a més s’ofereix també al públic la
possibilitat d’assistir a un sopar previ al show servit i amenitzat pels
propis artistes.
Durant el mes d’agost el Price farà un petit descans per a fer unes
reformes i millores en el Circ. I al setembre reobrirà amb dos impor-
tants propostes: “Quatre mirades al circ”, on es veuran 4 espectacles
diferents de circ (Circ Raluy, Nou Circ de Xangai, Romanès Cirque Tsi-
gane i el Circ dels Horrors); i l’estrena a Espanya del nou espectacle
circense de la productora Stardust Circus, “Pirates”.
Del Circo Price un només pot sentir-se orgullós perquè són poques
les ciutats europees que conten amb un circ estable i que a més pre-
senten una programació rica i variada de circ. Ara bé, encara que tot
el sector coneix ja aquest espai, al gran públic encara li falta. Serà
qüestió de temps, però estem segurs que el Price tornarà a crear un
públic que assistirà complagut a gaudir de totes les seues propostes
de circ, perquè l’espai i l’oferta bé mereixen la pena.
Charivari ha estat un espectacle clàssic de circ, Pur Circ! com assen-
yalava el seu reclam publicitari; però aquesta no serà l’única línia
a seguir sinó que es prepara una oferta variada d’estils diferents,
des de produccions més clàssiques a altres més contemporànies.
De Charivari s’han representat un total de 107 funcions. En una de
les seues últimes funcions, el 23 de juny, es va retre homenatge al
Maestro Mario Barceló, el director de l’orquestra de l’anterior Circo
Price. Paral•lelament, un dels seus artistes, el funambulista Mustafa
Danger, dels “Danger Castella”, va realitzar la feta de creuar a Madrid
l’Estadi del Bernabeu. Mustafa va recórrer els 208 metres que hi ha
de fons a fons acompanyat d’una barra de 35 quilos a través del cable
El Price continua!de 22 mil•límetres de diàmetre a 35 metres d’altura.
A més de l’exhibició, el Price té dos projectes paral•lels. Un:
elaborar una Guia de Circ d’Espanya el més completa possible,
amb adreces i contactes d’artistes, companyies, circs, agències,
festivals, etc. I dos: realitzar un projecte educatiu plantejat com
una activitat, un complement educatiu, artístic, esportiu, lúdic,
cultural i social, que es desenvoluparà a través de programes
continuats amb escolars, es diu el Circ en l’Aula. És un projecte
de sensibilització artística dirigit a xiquets d’entre quatre i dotze
anys que fomentarà el coneixement i l’afi ció per les arts circenses
a través de tallers, una visita al Circ i posteriorment l’assistència a
un dels seus espectacles.
El Price està molt predisposat i obert a les idees i propostes de tot
el sector i així ho manifesta el seu director Monti. A més es té la
voluntat i s’està començant a valorar la possibilitat d’organitzar
per a inicis del pròxim any un Congrés Internacional de Circ, com
el que va tenir lloc a l’octubre de 1988 i del que va emanar la Llei
de Protecció del Circ. Ara en vista a aquest nou Congrés cal fer un
cridada pública a tot el sector, per a implicar-lo i marcar-se nous
propòsits i nous objectius per a fomentar, protegir i dignifi car al
Circ i a les Arts Circenses. Des del nou Price tenim l’espai adequat
per a l’exhibició i pot arribar a convertir-se en un gran punt de
trobada per a tot el sector. ♦
Vicente Llorca
Companyia Ô Cirque
Façana del Teatro Circo Price. Foto: Paco Manzano
16
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
La ciutat de Barcelona té, com tothom ja sap, un lloc estable per exhibir especta-cles de circ des de fi nals dels anys setanta, quan es va ocupar una antiga fàbrica a
Nou Barris. És un teatre a la italiana, però s’ha convertit en un lloc fi x per veure-hi el més gran espectacle del món.
A esq., presentació del projecte per un nou Circ Olympia a la Fundació Joan Brossa. Podem veure a Jaume Mateu “Tortell Poltrona” i a Josep M. Socias Humbert. Foto: ZRK. A dta., Teatro circo Olympia. Foto cedida per la Biblioteca de Nou Barris
De moment, i a l’espera
d’algunes iniciatives en marxa, l’únic lloc
fi xe que hi ha a Barcelona. El creixement de
l’Ateneu de Nou Barris ha estat espectacular
i des de l’any 2005 més val anar a veure les
funcions del Circ d’Hivern utilitzant el ser-
vei de reserves i amb les entrades a la mà.
Trobar un lloc costa molt i posa de manifest
que l’oferta té públic i que, fi ns i tot, les gai-
rebé 7.000 places que s’ofereixen queden
curtes. Sense anar més lluny, en l’últim
Combinat de Circ que es va fer a l’Ateneu, el
mes d’abril, gairebé dues-centes persones
es van quedar literalment al carrer sense
En busca del circ perdut
poder veure l’espectacle. Els mateixos res-
ponsables de l’Ateneu van quedar sorpresos
de l’allau de persones i de la gana que hi
havia de veure circ. Tanta gent per veure un
simple combinat era una novetat.
El pallasso Josep Ventura, del trio Els Ex-
cèntrics, il•lustrava bé la situació: “Públic
n’hi ha, però el que falten són els espais i
que les administracions es posin les piles
i donin resposta a tota aquesta demanda
per veure circ.” Poques setmanes després,
un moviment de persones que des de fa
uns quants anys té al cap la idea que Bar-
celona tingui un circ estable va presentar
públicament un manifest a favor d’aquesta
iniciativa. Un dels motors és en Josep Maria
Socias Humbert, exalcalde de Barcelona i
amb un cert poder d’infl uència en els cena-
cles del Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC), el partit que governa la ciutat des de
fa quasi tres dècades. En la presentació del
manifest, que es va fer a la fundació Joan
Brossa, que dóna suport a la iniciativa jun-
tament amb les fundacions Miró, Foix i Tea-
tre Lliure, Humbert, un prohom de la ciutat,
va dir que “quan era alcalde fa 35 anys ja
pensava que calia un circ estable, però en
aquell moment era imposible; ara es donen
totes les condicions”. Hi ha públic, va venir a
dir Humbert.
Actualitat
17
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R KEl projecte, que es vol que sigui una realitat
molt aviat —l’any 2008— ja ha avançat i
el passat 12 de juny es va constituir la ges-
tora que ha de tirar endavant el projecte i
ser l’embrió de la fundació Circ Olympia. La
gestora està formada per el pallasso Tortell
Poltrona, la pallassa Montserrat Trias, el
gestor cultural Alfred Fort, el director del
festival Trapezi de Reus Jordi Aspa, Carles
Manrique i Cristina Salvador. Ja es coneixen
alguns detalls del projecte artístic, que
apostarà pel circ contemporani, pel circ èt-
nic que es fa en països com ara el Vietnam
i pels artistes de casa, sense oblidar un
altre eix important sobre el qual girarà tot
el projecte: el circ com a eina pedagògica a
l’abast dels escolars.
Montjuïc i el Paral•lel, possibles ubi-cacions
El primer de tot, però, és buscar un lloc
que no serà fàcil de trobar. La muntanya
de Montjuïc i un espai a l’avinguda del
Paral•lel de Barcelona que havia estat ocu-
pat pel Teatre Martínez Soria i el Talia, són
alguns dels posibles emplaçaments per a
la nova estructura, que recuperaria el nom
Recuperar la història i el circ Olympia
Se sap poca cosa de la història del circ. Nombroses col•leccions individuals, però totes disperses i sense unitat. El manifest que reivin-
dica un circ estable per a Barcelona repassa de manera escueta la història del circ Olympia de Barcelona, que va tancar les portes l’any
1947, 23 anys després de la seva inauguració. El text recull el resultat de la recerca del crític de circ Jordi Jané: “Projectat per l’arquitecte
Francesc Folguera, es va inaugurar el 1924 al número 27 de la Ronda Sant Pau. Conegut com el Liceu del Paral•lel, programava circ,
òpera, sarsuela, teatre, revista, boxa, lluita lliure, ballet i altres manifestacions, i disposava d’un equipament que el feia el capdavanter
dels coliseus europeus: 6.000 còmodes localitats (en una ciutat que el 1920 tenia 710.000 habitants) un escenari de 13 metres de boca
per 9 d’alçada (...)”. En el llibre El Circo en la vida barcelonesa, escrit per Antonio R. Dalmau, es fa un repàs dels circs estables que han
existit a Barcelona —Olympia, Alegría, Tívoli, Price, Ciniselli— i de la primera estructura permanent, els Camps Elisis, inaugurada a
mitjan del segle XIX, el 1853. El llibre, publicat per Edicions Llibreria Millà l’any 1947, el mateix any que van tirar a terra el Circ Olympia
que ara es vol recuperar, també recorda les gestes de la família Frediani, amb la torre de tres a cavall, i esmenta la presència dels grans
circs europeus, com el Krone, instal•lat l’Avinguda Diagonal quan eren camps.
Hi ha una bona notícia per recuperar la història. Ramon Bech, col•leccionista de circ que recentment ha presentat amb Genís Matabosch
un treball de recerca sobre els empresaris Amorós-Silvestrini, treballa ara en una història del circ a la ciutat de Barcelona, i el mateix
Genís Matabosch prepara una història del circ al País Valencià. Caldrà esperar.
de l’últim circ estable que havia tingut la
ciutat, de la mateixa manera que el nou
circ de Madrid —un model que genera
molts recels entre la professió pel seu ele-
vat cost— ha recuperat la històrica marca
de Circ Price. Aquest espai, però, té un pro-
blema : és petit, amb capacitat per a un circ
d’uns divuit metres. Algunes entitats s’han
avançat, com l’entitat animalista Fadda,
que ha anunciat que es farà càrrec dels gats
que hi ha al solar.
Madrid i Albacete
Els últims mesos, Barcelona ha hagut de
mirar de reüll altres iniciatives de circ esta-
ble i, si vol recuperar la tradició i no quedar-
se enrere, s’ha de mobilitzar com està fent, i
ràpid. Un lloc d’exhibició, amb una pista cir-
cular, és imprescindible. No hi haurà norma-
lització del sector sense un lloc d’exhibició.
I seria difícil entendre un ajornament de la
iniciativa per culpa de baralles del sector.
Primer s’ha de fer el continent, com sigui
i de la manera que sigui —passen pocs
trens a aquestes alçades— i després ja es
barallaran, qui sigui, pel contingut. Hi ha el
cas de Madrid i també hi ha el cas de la ciu-
tat d’Albacete, que tot i estrenar el seu circ
estable l’any 2002 ha estat ara justament
quan ha posat la directa i ha organitzat,
amb un enorme èxit, una edició zero del
festival internacional de la ciutat, que tin-
drà continuïtat l’any que ve.
Per cert: el retorn de Tortell Poltrona i del
seu Circ Cric, que ha patit una crisi en ma-
júscules, ja té data. Serà, si res no falla, el
dia 7 de novembre a la plaça Margarida Xir-
gu, davant del Teatre Lliure. A la muntanya
màgica. I és que farà falta molta màgia i
jocs de mans per aconseguir un circ estable
per Barcelona. Ara bé: com diria el cantau-
tor Lluís Llach, que ningú no abarateixi els
somnis. ♦
Marcel Barrera
Actualitat
18
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Per poder executar aquestes ac-cions, emmarcades en un context més ampli de regulació de totes les arts, cadascuna amb les seves especifi citats, calia la participació ac-tiva dels principals interessats: professionals, companyies, empreses de circs ambulants, productores, en defi nitiva tots els qui, des de fa segles, han patit la falta de consideració de les administracions quant al fet cultural circense i s’han trobat havent-se d’espavilar cadascú pel seu compte.A més, el tradicional nomadisme del circ té molta trempera per a alguns artistes actuals. Molts s’hi apunten i ho barregen amb un fons de cultura anarcoide i romàntica que permet, d’alguna manera, fer realitat el vell somni que l’única pàtria sigui el món. I que així si-gui. Però això, sumat al fet que en totes les disciplines artístiques ja hi ha perquè sí una quota elevada d’individualisme, fa que en el circ, amb tants d’artistes viatgers i diver-síssims, individualistes per a i per b, ja sigui massa.En tot això hi ha una part d’imatgeria popular, de llegenda. Però el sentiment també hi és, i les enemistats shakespearianes entre artis-tes, famílies, empresaris, etcètera, i realment, en el moment en què cal unir-se per tirar endavant una sèrie d’accions en benefi ci del col•lectiu, costa.
El Pla integralPer com tenim estructurada la societat, no és feina dels artistes elaborar marcs legals, ni tan sols els que afecten directament els mateixos artistes. Però aquests sí que poden oferir als que redactaran les lleis el coneixe-ment necessari perquè sàpiguen on trepitgen i presentar-los un projecte coherent i cohe-sionat perquè el resultat fi nal no sigui parcial. Sobretot quan els polítics —cosa que no pas-
Una regulació ordenada i efi caç (o no)
sa sovint i cal aprofi tar-ho— estan disposats a escoltar.Realment hi estan disposats, o tot allò del Pla Integral era un bluf? Hi ha constància que els passos per elaborar el Pla a què es va compro-metre el conseller Tresserras s’han començat a fer. La primera cosa era recollir dades, ela-borar un cens d’artistes per traçar el perfi l del sector, perquè aquest no continués sent una massa informe, defi nir-lo i fer-lo visible. Recollir dades de públic, fer-ne un estudi es-tadístic, tenir, en defi nitiva, bons fonaments perquè l’artista deixi de ser un ésser estrany a la societat i tingui més fàcil exercir la seva professió. I de cara al 2008, s’hauria de poder actuar amb base a la realitat, que vol dir dis-tribuir els recursos econòmics racionalment. Els estudis ja han començat.
L’estatut de l’artistaCom que l’auge que viu el circ no és un fe-nomen ni puntual ni local, hi ha, simultà-niament, diverses administracions i associa-cions que també fan passos tant per regular el sector de les arts en diversos àmbits com per reivindicar noves, necessàries infraes-tructures per al circ. El dia 7 de maig, a la Comissió de Cultura del Parlament Europeu van acceptar per unanimitat l’informe que s’hi va presentar sobre l’estatut de l’artista en el conjunt d’Europa. És un procediment semblant al que havien seguit a la Generali-tat amb l’informe sobre l’estatut de l’artista elaborat a Catalunya pel Bufet Bergós, un informe inicial que reconeix les caracterís-tiques específi ques de cada sector artístic i posa els fonaments del futur estatut al qual s’hauran d’acollir els diversos professionals i que reconeixerà la seva realitat laboral actual. Hi ha més fronts oberts, fruit de mancances històriques: l’establiment d’una xarxa de dis-tribució de produccions, col•laboracions amb
sales de teatre, construcció i consolidació d’infraestructures, la integració en el sistema educatiu (tant a Catalunya com a Madrid es demana als responsables de l’ordenament de l’educació que tinguin en compte la formació circense, tal com passa amb la formació en altres àmbits artistics), etcètera.
Quins han de ser els passos a seguir? I a Catalunya, ens hem d’esperar que ens ho donin fet o hem de tenir un model propi que es pugui aplicar en altres llocs? Des del departament, els responsables de desplegar el Pla Integral de Circ treballen amb l’estreta col•laboració de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) des que es va fundar, però la representativitat de l’APCC desperta algunes reticències en determinats professionals (i ja hi tornem amb allò de les individualitats). Des de la Generalitat inter-vindran peti qui peti i al 2008 es començaran a concretar accions fruit del treball d’aquests mesos. De moment, el sector encara no s’ha posat d’acord amb les prioritats. No s’ha de ser miop: són els professionals els que han de guiar les administracions i ningú no n’ha de sortir benefi ciat individualment, sinó tots col•lectivament: artistes, empreses, públic i societat en general. I si no surt bé, les con-
seqüències seran per molts anys.♦
Cesc Martínez
Quan al departament de Cultura de la Generalitat van assumir el compromís d’elaborar un marc legal per al circ, el que van fer va ser incorporar al seu programa
de govern una sèrie d’accions necessàries que el sector reivindicava des de feia temps.
Actualitat
19
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Circ i música comparteixen carpa a Novo, de Cirque Bouff on. Fotos: Víctor López
Cirque Bouff on és una aposta per-
sonal de Frederic “Boul” Zipperlin, que ja fa quasi
deu anys que es va allunyar del còmode recer
de Cirque Du Soleil per emprendre un projecte
personal que avui és més actual que mai i en
què comparteixen protagonisme una jove ge-
neració de graduats en escoles de circ, amb un
grup format en arts escèniques i músics de l’est
d’Europa. En aquest circ es xerra francès amb ac-
cent ucraïnès i alemany de Rússia. Tot és mescla,
tot és fusió sense confusió.
Novo és el títol de l’espectacle acabat d’estrenar
del Cirque Bouff on, i que a l’Estat espanyol, per
ara, només s’ha pogut gaudir a Balears. El xou
comença amb una escena poètica traslladada al
món dels metalls freds, retorçats i fantasiadors
que parpellegen a l’escenari. L’home de la lluna
no pot agafar el son i baixa del seu satèl•lit pla-
tejat, despenjant-se en un ball precís que repta la
gravetat i la lògica, i alhora arranca els primers
aplaudiments d’un públic heterogeni. La música
hi és present des d’aquest primer moment i ens
acompanya en tots els números, però no a la ma-
nera de segell fi nal, sinó enfi lant els capítols de la
història que ens canta la veu d’Anja Krips.
KGB Clowns salten a la pista i tot s’escampa. La
llum envolta una esfera gegant dins de la qual
es troba Boul intentant esquivar les pilotes que
El Cirque Bouff onBouff on a MallorcaBufonades i paper de diari
s’entossudeixen a rodar pel seu cos, en un bell
exercici de contact i malabars. En un moment
tenim tres medalles de bronze del Cirque de De-
main interactuant en harmonia.
Presentats els conductors principals, van apa-
reixent en situacions diverses Nathalija, Vincent,
Jennifer, Antoine & Aurore… Les tècniques de
circ contemporani dominen; ens agraden els
exercicis de vels i una dansa amb un control sever
del mans a mans en acrobàcies. Els pallassos, el
trapezi i l’hula-hop donen a l’espectacle aquell
toc atemporal que el converteix en quelcom tan
únic i fora del comú.
Boul ens confessa, en concloure el xou, que en les
poc més de dues hores de Novo, amb una gran
qualitat tècnica en els números, es tanca una his-
tòria de misteri i de màgia que no seria possible
sense la puntual participació dels músics, que
interpreten amb encert la música composta ad
hoc per a aquest espectacle. Segons el mateix di-
rector, estem davant d’una “tendència de retorn
al circ que torna a emocionar, a sorprendre…”.
Coneixedor de primera mà de la realitat del circ
contemporani, Boul assevera que el circ que
s’està fent a Canadà i a França comença a deixar
enrere el que s’ha anomenat Nouveau Cirque.
En aquesta nova fase, continua, el circ hauria
d’allunyar-se d’un públic elitista per tornar al ca-
rrer, a l’actuació en pista per a petits i grans que
Una carpa íntima es va instal•lar, durant la capritxosa primavera de 2007, a Ciutat de Mallorca.
Un bufó xapat i forjat en acer, obra de l’artista alemany Odo Rumpf, ens porta de la mà a un
espai que aconseguix reunir la màgia de les carpes circenses tradicionals amb la complicitat
d’una sala d’assaig. Pel terra és ple de papers de diari, mullats per les notes d’un violoncel, un
contrabaix i un saxo. L’escena se serveix sobre unes tovalles blaves.
no tenen perquè sentir-se empetitits davant d’un
món surreal de metàfores de difícil comprensió.
El circ és per divertir-se i quedar-se bocabadats.
Les eines i tècniques del circ contemporani poden
i han de ser utilitzades, però cal humanitzar-les,
donar-los l’escalf de l’artista de carpa.
Nosaltres ens hem divertit, hem rigut i, entre el
públic, a la fi la tres, vaig veure un nen de trenta-
tants anys que també estava emocionat. ♦
Víctor López Saavedra
Reportatge
Un món feliç, música i magia
Antoine i Aurore ballant mà a mà
20
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Personalment, ha sigut la millor expe-
riència de la meva vida artística, i no és que n’hagi
tingut poques: he treballat per a la princesa Margaret
d’Anglaterra al London Paladium, un dels teatres més
famosos del món, i a l’estable de Copenhage, que
també és preciós, però el Cirque d’Hiver Bouglione
de París, el poso en primera posició. No ho sé..., quan
surts a aquella pista..., és una sensació diferent. I, bé,
per començar tens la pressió de saber quants artistes
de tant prestigi han passat per allà, que has de donar
el 150 % per demostrar que tu ets un d’ells, perquè
allà també veuran el xou els empresaris dels millors
circs i teatres del món, i això és una altra pressió afe-
gida. Després també és impressionant la qualitat de
la il•luminació, la manera de presentar les actuacions
i sobretot l’orquestra, que és la millor d’Europa en un
espectacle circense.”
Ives Nicols, el veritable nom del qual és Ives Papado-
poulos, pertany a una de les més prestigioses dinas-
ties de circ espanyoles, i ell n’és de la quarta genera-
ció. Son pare Ángel és germà de Miss Mara, que va ser,
juntament amb Pinito del Oro, la millor trapezista de
la seva època. Ives, encara que té nacionalitat espan-
yola, va néixer a Turquia, on els seus pares estaven
treballant, l’11 de juliol de 1975. Va començar a fer
malabars com un joc amb sis anys d’edat, i va arribar
a participar en un número de trampolí amb els seus
Ives Nicols “Treballant al Cirque
d’Hiver he vist acom-
plert el meu somni,
ja que al meu parer
allí només treballen
artistes de primerís-
sim nivell. És el millor
lloc d’Europa per tre-
ballar. “
Reportatge
21
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R Kcosins. Va fer la seva primera aparició en pista com a malabarista al Circ
Merano de Noruega amb 11 anys, a l’última funció de la temporada.
Però son pare no volia que comencés a treballar fi ns que el veiés pre-
parat, cosa que no va succeir fi ns al cap de quatre anys d’entrenament
dur. Així, va debutar al Circ Maximum de Suècia.
La família de son pare era coneguda com Los Tonitos; eren grans ar-
tistes al fi lferro i en barres fi xes. En 1969, Miss Mara i els seus ger-
mans van cometre l’error de la seva vida quan es van fer empresaris
i van posar el Supercirco Grecia, nom que delata l’origen hel•lènic de
la família. Tot el costós material va ser portat dels Estats Units i els va
comportar una gran despesa. Els nombrosos problemes que van tindre
els van portar a tancar el circ i a fundar-ne un altre de dimensions més
reduïdes anomenat Califòrnia. Però l’aventura va ser breu i després la
família es va separar. Després van muntar un número de trapezi volant,
ja que les barres fi xes és molt dur; requerixen un gran desgast físic,
mentre que els trapezis són més vistosos i comercials. A l’Estat espan-
yol van treballar al circ Price i a l’Americano.
Posteriorment, la família d’Ives va fer un número d’icaris i, per diferen-
ciar-se dels seus germans, van canviar el nom de Tonitos pel de Nicols
Family. Van adoptar aquest nom pel Nicolás, el germà menut d’Ives,
que ja sortia a la pista quan tenia cinc anys. Així, van treballar durant
molts anys en circs dels països escandinaus: Benneweis (Dinamarca),
Merano (Noruega) i Finlàndia (Finlàndia). A més, Ives recorda espe-
cialment la gira que va fer per Nova Zelanda amb el circ Chipperfi eld’s
anglès.
Posteriorment, va començar el seu camí en solitari treballant als circs
Royal (Suïssa), Renz (Holanda), Fliegenpilz (de Suïssa, però treballant a
Alemanya) i Pinder (França). En la temporada que va treballar al Renz,
el tema sobre el qual girava tot l’espectacle era el cine de Hollywood,
i doncs també va demostrar els seus dots de cantant fent de Sinatra
amb “New York, New York”. Quan va treballar al Pinder, a més de la
seva actuació, ajudava Sophie Edelstein en el seu número de màgia.
Les últimes temporades ha treballat al Circo Mundial i al Cirque d’Hiver.
A més, ha participat en uns quants festivals i ha guanyat tres premis
com a malabarista: or al festival de Bruges (Bèlgica), primer premi al
de La Tuquet (França) i bronze en el de Bayeaux (França). Actualment
està treballant al Circo Americano, propietat del seu sogre, i després
tornarà a París per treballar amb un altre espectacle amb carpa dels
Bouglione.
Ives té dos versions del seu número. La primera és clàssica i surt vestit
de fl amenc; treballa amb cèrcols i barrets mexicans. La segona, en can-
vi, té una presentació més moderna, vestit de cuir, fent servir pilotes
de futbol, maces, bumerangs i torxes de foc. Les pilotes de futbol són el
seu punt fort; arriba a fer malabars amb cinc. També pot aguantar-ne
una amb un peu mentre una altra gira damunt d’un dit i amb l’altra mà
fa malabars amb dues.♦
Ramón BechEsq., Ives Nicols realitzant el seu número de malabars amb pilotes de
futbol. En aquesta pàgina, adalt: Ives Nicols amb la seva dona i partner Ambra Faggioni. A sota: malabars amb masses. Fotos: Payaso Enrico
Reportatge
22
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
D’aquella experiència va sorgir
l’Àticus Cia., amb una congregació de forces,
energies i molta tècnica aèria.
Un altre dels seus components, en Miner, els
va fer la primera direcció artística i fi nalment
s’hi va quedar.
Per al resultat actual, només falta la Nata-
lie, que juntament amb el Miner formava la
companyia Tilt! i que ha aportat teatralitat
i comicitat a la renovada Àticus-Tilt! i el seu
espectacle Cafè d’olla.
Perxa xinesa, equilibris acrobàtics, aeris,
trapezis, teles, una bona dosi d’humor i una
Àticus-Tilt!La lenta cocció del Café d’olla
bona recepta culinària per preparar un cafè
d’olla són els ingredients d’aquest espectacle,
que s’acaba d’estrenar amb nou director i al-
guns canvis.
Tot passa en aquest àtic on els personatges
interactuen per aconseguir preparar un cafè
d’olla que al fi nal donen als espectadors
perquè en prenguin. Un cafè que es resisteix
perquè els ingredients es troben a dalt de tot
d’una estructura, perquè algun dels habitants
d’aquest àtic no és gaire hàbil o perquè les
trapezistes estan més pendents de pintar-se
les ungles que de cuinar res.
Una de les novetats d’aquest renovat Cafè
d’olla és la comicitat introduïda en els aeris,
amb un número de difícils exercicis de dobles
mentre les noies tenen tota una conversa so-
bre cabells, ungles i nois i sense fer cap cas al
trapezi. També és nou l’episodi del fuet de do-
mar, que provoca rialles i alhora pànic entre el
públic de les primeres fi les.
Després de la primera direcció d’en Miner, va
fer uns ajustos a l’espectacle en David Gol. A
ell, se li va encarregar afi nar l’obra ja creada,
però sense fer-hi gaires canvis. Aquest any,
però, la companyia ha decidit que després de
tres anys els venia de gust posar la guinda al
pastís i canviar algunes coses de l’espectacle.
Així, sota la direcció de Cristof Thellier, ha
entrat una nova persona al grup, la Natalie,
s’han introduït nous episodis i, sobretot, s’han
defi nit clarament els personatges, que ara te-
nen, cadascun, un rol molt característic..♦ Laia Gilabert
Àticus-Tilt! és una fusió de fusions. La Roser i la Míriam van trobar-se i van començar a treballar a partir de les seves classes de trapezi. Al cap d’uns anys de treballar ja professionalment com Rus & Miri, van marxar a Mèxic amb l’Ignasi Gil, que per aquells temps treballava sol.
Presentació del nou Café de olla, d’ Àticus-Tilt!, a La Vela de Vilanova i la Geltrú. Fotos: Laia Gilabert
Reportatge
23
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
La creació d’aquesta nova obra s’ha gestat, assajat i realitzat
a La Vela, a Vilanova i la Geltrú. Al costat de la Masia d’en Cabanyes, unes
caravanes envolten la carpa de circ; és el centre de residència de La Vela,
lloc habitual d’assaig de la companyia.
L’acurat resultat fi nal d’aquest espectacle és fruit d’un intens treball i
d’unes formacions ben diferenciades. L’Ignasi Gil va començar els seus
estudis al Timbal, a Àrea i a l’Ateneu Popular de Nous Barris, i els va conti-
nuar al Brasil, a l’Escola Nacional de Circ de Rio de Janeiro, on es va espe-
cialitzar en tècniques aèries. El seu número estrella en aquest espectacle
és però, el de perxa xinesa, un gènere que, com es desprèn en el Cafè
d’olla, controla a la perfecció. El va aprendre de la mà del canadenc Alvin
Tam, de l’Escola de Circ de Montréal.
També la Roser Tarrida i la Míriam Edo van començar a formar-se en tra-
pezi doble a Barcelona, aprenent de la Pili Serrat i la Isabel Rocamora.
Després de treballar professionalment un temps com Circ Delícia, van
passar a fer-ho com Rus & Miri i, fi nalment, al 2005 van marxar a Mèxic.
Allà van col•laborar amb el Circo Sentido (Mèxic) i van impartir, també
amb l’Ignasi, diversos tallers.
Els Tilt! han tingut uns estudis més centrats en la teatralitat.
L’australiana Natalie Ravlish va començar els estudis teatrals a Melbour-
ne, però ja a Barcelona va formar-se també al Col•legi del Teatre, com el
Minervino“Miner” Montell Hagmann. Ell, ja al col•legi, es va decantar
clarament per les tècniques de pallasso, que va perfeccionar amb esta-
des amb gent com Michael Dallaire, que és l’exdirector de pallassos del
Cirque du Soleil.
Ella va aprendre les tècniques aèries que també mostra amb la compan-
yia Àticus-Tilt! amb cursos a l’Escola Rogelio Rível i amb la Nana Altés a
Rio de Janeiro.
La unió de totes aquestes disciplines en el Cafè d’olla els ha portat a
actuar per tot l’Estat espanyol, pels principals festivals de circ i teatre,
com el Trapezi de Reus i de Vilanova, el Festival de Teatre de Carrer de
Valladolid, etc. També han actuat a l’estranger, a Itàlia i pròximament
a Bèlgica.
Precisament a fora de casa, al Brasil, és on Àticus-Tilt! va estrenar el Cafè
d’olla sota la direcció d’en Cristof (sense comptar la presentació que en
van fer a La Vela de Vilanova i la Geltrú). La productora Luni Espectáculos
els va contractar per al Festival de Circo do Brasil, que es va celebrar a
Recife, i allà van fer el primer passi ofi cial, amb tots els bons auguris que
pot portar una carpa vora la platja brasilera.
Aquí també actuaran aquest estiu; estan programats en el festival Ple de
Riure, el 20 de juliol al Masnou.
A Cafè d’olla veiem la fusió de tots aquests estudis, viatges, energies i
esforços per fer un espectacle en què predominen els aeris i l’humor i en
què al fi nal l’espectador, a més d’haver vist l’obra, pot prendre un cafè
calent abans d’anar-se’n a casa. I els surt gustós!
La nova versió de l’espectacle ha estat dirigida per Cristof
Reportatge
Creació en procés
Àticus-Tilt!, amb la direcció de Hansel Cereza (cofundador de la Fura
dels Baus, coreògraf aeri del “Love” Cirque du Soleil a Las Vegas...),
i artistes convidats (DJ Mau, Sophie Cortesao i Àngel Portiño) han
estat seleccionats per fer el proper Nadal el 12è Circ d’Hivern de
l’Ateneu Popular de Nou Barris. L’espectacle portarà per nom Click.
24
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Alcorcón aposta per la cultura,inclòs el circ
Gràcies a la creixent demanda dels alumnes, l’ajuntament d’Alcorcón, en col•laboració amb l’Asociación de Malabaristas, ha posat en marxa la construc-ció d’un espai dissenyat per ser la nova escola de circ municipal o, com va pro-posar fent broma Donald, president de l’Associació, el Centre d’Arts Circenses
d’Alcorcón.
Amb la nova infraestructura, Ma-
drid tndrà l’oportunitat d’assolir el mateix nive-
ll d’estudis que en altres escoles europees, a les
quals acudeixen actualment els alumnes quan
ja han espremut els recursos formatius del te-
rritori estatal.
La inauguració està previst per d’aquí a quatre
anys, però el projecte ens fa adonar amb opti-
msme d’un canvi en la relació del circ amb la
cultura ofi cialment acceptada en aquest país.
De fet, l’escola estarà emmarcada dins d’un
conjunt d’edifi cis connectats anomenat CREAA
(Centro de Creación de las Artes de Alcorcón),
que constarà de conservatori de música i dan-
sa, sales d’exposicions, auditori, sala confi gu-
rable per a espectacles, biblioteca, tallers de
producció artística i un circ estable!
Aquesta riquesa donarà peu a amarar-se de
mestissatge i generar “fam de”. El nivell del sòl
de la part posterior de l’edifi ci s’eleva progre-
ssivament fi ns al sostre, donant com resultat
molts més metres de parc per practicar, inter-
canviar i passar-s’ho bé. L’escola tindrà cinc mil
metres quadrats que donaran cabuda a una sala
d’entrenament de trenta-vuit per catorze me-
tres lineals, on hi haurà una fossa d’acrobàcia
i estructures estables per als aeris; una segona
sala de cent vint metres quadrats per a equili-
bris i altres disciplines; un gimnàs; una sala de
dansa de dos-cents vint metres quadrats; una
aula per a la teòrica; una sala d’ordinadors, i tots
els serveis que pot necessitar el centre, com són
vestuaris, camerinos, aparcament, cafeteria,
magatzem i les ofi cines d’administració. Al pis
de dalt, s’hi troba el circ estable, un bonic cilin-
dre de vidre que acollirà sis-cents espectadors i
que servirà als alumnes de l’escola com a espai
per a la creació.
En la plantilla de professors, podrem trobar ca-
res conegudes que impartixen classe a l’actual
Escola Municipal de Circ d’Alcorcón (EMCA) i a
Carampa (l’escola de circ de l’Asociación de Ma-
labaristas, a Madrid), però la idea és contractar
també professors d’altres països com Rússia,
Ucraïna o França perquè ensenyin les tècniques
més complexes i dirigeixin artísticament els ni-
vells més avançats.
L’única cosa que falta, des del punt de vista
de l’alumne, és poder obtenir un títol ofi cial,
com passa amb els músics, els actors i els pin-
tors, però això suposaria que des del ministeri
s’escoltés i es reconegués. De moment, ens
alegrem d’aquest regal d’Enrique, l’alcalde
d’Alcorcón, que és fi ll del pallasso musical Qui-
no i té una sensibilitat especial per al món del
circ.
El fi nançament de l’escola i del CREAA prové de
l’Empresa Municipal de Gestión Inmobiliaria de
Alcorcón, que aposta per invertir en el context
cultural. Com podem comprovar, i com ens co-
menta Gonzalo, director de l’actual EMCA, el
circ està en total creixement, dins d’un caos de
polítiques culturals, fent-se un espai en el calaix
de les arts escèniques.
Per continuar avançant, es necessiten mitjans,
així que iniciatives com aquesta, que permeten
als alumnes fer un recorregut complet, són un
salt mortal en el camí.♦
Alba Leal
Formació
Recreació del futur centre de creació i circ estable d’ Alcorcón
25
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
Estudiar a França
Molts alumnes opten per anar a
França a formar-se. En aquest cas, en algunes
escoles s’obté una diplomatura reconeguda
pel ministeri de Cultura; d’altres ofereixen pre-
paració convalidable al Centre Nacional de les
Arts del Circ (CNAC) de Chalons-en-Champagne
([email protected]) o bé, amb carac-
terístiques similars, tenen el reconeixement de
la Federació francesa d’escoles de circ. A part
de les matèries tècniques específi ques, també
s’imparteixen classes de llengües vives, mate-
màtiques, ciències aplicades, història del circ,
direcció i comunicació…
Una de les més reconegudes internacionalment
és pròpiament l’Escola Nacional Superior de les
Arts del Circ de Chalons-en-Champagne; els
estudis duren dos anys, però l’alumne ja ha de
triar la seva especialitat abans d’accedir-hi; això
vol dir que ja ha de tenir una certa experiència.
En aquest cas, les proves d’accés ja han acabat,
però val la pena estar atents per al proper curs:
http://www.cnac.fr ([email protected]).
Com a escola superior (amb diplomatura)
també hi ha l’Académie Nationale Contempo-
raine des Arts du Cirque Annie Fratellini, on la
formació s’imparteix durant tres anys (www.
academie-fratellini.com i fratellini@academie-
fratellini.com).
Un parell més d’importants: l’escola de Rosny-
sous-Bois, que compta per al primer cicle del
CNAC ([email protected] i enacr.ecole@wanadoo.
fr), i la de Châtellerault (web: www.ecoledecir-
que.org/contact/index.htm).
Per tenir més informació, també podeu visitar
la pàgina web de la Federació Europea d’Escoles
de Circ Professionals (FEDEC, www.fedec.net).
/ZRK
Escoles de circ 2007/20082007/2008
Estudiar a Catalunya
A Catalunya, en espera que el
departament d’Educació de la Generalitat as-
sumeixi la part que li toca de la regulació del
sector circense, les possibilitats d’estudiar circ
encara són minses. A la resta de l’Estat, com
que tampoc no hi ha un marc sectorial defi nit,
la cosa està si fa no fa, tot i que hi ha opcions
interessants.
L’escola Rogelio Rivel és l’únic lloc on es pot
rebre formació de base en diverses disciplines
circenses a Barcelona; l’Institut del Teatre, que
ofereix estudis reglats per exemple de dansa,
no ha assumit el circ. Tot i que aquesta escola
s’ha anat guanyant una certa consideració, so-
vint el futur artista haurà de completar-ne al-
guns aspectes. Al capdavall, l’artista de circ ha
de ser un artista complet. Al llarg de dues mil
hores de classe durant dos cursos acadèmics,
els vint alumnes que passen les proves d’accés
aprenen, ara com ara, acrobàcia, col•locació
corporal i dansa, verticals i equilibris acrobà-
tics, trampolí, teatre, creació, preparació físi-
ca, seguretat, dietètica i massatge i diverses
tècniques específi ques. Del 3 al 6 de juliol, es
fan les proves d’accés (es pot fer la sol•licitud a
Quina és la millor formació per als futurs artistes de circ? Què ha de tenir una bona escola per ser efi cient des d’un punt de vista tècnic, artístic, cultural i
humà? I quines són les opcions? Abans de començar el nou curs cal valorar-ne uns quants aspectes.
Estudiar a Madrid
A Madrid, a part d’un centre a Al-
corcón, hi ha l’escola Carampa, que té un pla
d’estudis semblant al de la Rogelio Rivel, però
incorpora una part teòrica i de formació pedagò-
gica necessàries, que li afegeixen valor: història
del circ, anatomia, teoria teatral, dramatúrgia,
producció, entre altres matèries. Al llarg dels dos
anys d’escola, s’hi fan 2.400 hores de classe; la
inscripció s’acaba el 31 d’agost i les proves d’accés
es faran al setembre ([email protected]). Pro-
perament, està previst obrir un nou centre a la
capital de l’Estat.
Estudiar a Navarra
No forma part de la Federació Eu-
ropea d’Escoles de Circ Professionals, però tam-
bé hi ha la possibilitat de fer un curs complet,
d’octubre a juny, a l’Oreka Zirko Elkartea, asso-
ciació que gestiona l’Escola de circ de Navarra.
Són menys hores, però la formació toca bastants
aspectes: ballet i dansa contemporània, pallasso
i interpretació, teatre, acrobàcia, acrobàcia mar-
cial, jocs malabars, equilibris aeris, massatge,
il•luminació, so, anatomia i dietètica, seguretat
i monogràfi cs com maquillatge, tècnica vocal
i teatre de carrer, entre altres. Les proves per
Formació
entrar-hi són el 14 de setembre (informacion@
escuelanavarradecirco.com).
Interior de la carpa Rogelio Rivel. Foto: Manel Sala, “Ulls”
26
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Es troben vestigis de murals i pe-
ces arqueològiques que mostren la destresa
dels acròbates de l’antic Egipte (2200 a. C.), i
més tard a Grècia, al Palau de Knossos, a l’illa
de Creta, uns 1.500 anys a. C., un fresc en què
un jove salta sobre el llom d’un brau. Durant
l’imperi romà l’anomenat Circus Maximus, va
arribar a rebre tres-cents mil espectadors.
A Mèxic hi ha una tradició i un patrimoni
extraordinaris pel que fa als jocs malabars i
acrobàtics, antecedents directes de les arts
de circ que daten d’abans de l’arribada dels
conqueridors espanyols. Fa centenars d’anys,
a la regió de Mesoamèrica, s’hi presentaven
actes còmics i rituals, dels quals donen prova
nombrosos còdexs, murals i estatuetes, com
L’Acròbata, trobada a l’Enterrament 154 de
Tlatilco, Estat de Mèxic, datada entre 1200-
800 a.C., exposada avui a la Sala Olmeca del
Museu d’Antropologia.
El cronista Bernal Díaz del Castillo, consigna
“la gran quantitat que tenia el gran Moctezu-
ma de balladors i dansadors… i d’altres que
volen quan ballen per dalt…”, i l’historiador
i capellà d’Hernán Cortés, Francisco López de
Gómara, en la seva Historia General de las In-
dias, descriu, a la cort de l’emperador asteca ,
“uns jugadors que hi ha amb peus com aquí
són les mans, els quals porten als peus un
pal, que llancen enlaire i el recullen, i li donen
dues mil voltes en l’aire tan bé i tan ràpida-
ment que a penes es veu com; i fan altres jocs,
monades i gentileses que causa admiració.
Història del circ a Mèxic (I)
També feien actes còmics, perquè s’enfi laven
tres homes de peus plans sobre un sobre un
altre als muscles, i l’últim feia meravelles…”
El joc de pals amb els peus es coneixia amb el
nom de “xocuahpatollin”, i la seva representa-
ció es troba en un dels folis del Còdex Floren-
tí; molts altres historiadors de la Conquesta,
com Tomás de Torquemada, Bernardino de
Saghún o Diego Durán van deixar testimoni
de la riquesa i diversitat dels jocs acrobàtics i
fi ns i tot còmics dels antics mexicans; Duren,
a la seva Historia de las Indias, esmenta que
“…un altre ball hi havia de vells, amb màs-
cares de vells geperuts es ballava, que no és
poc graciós i graciós i de molta rialla. A la seva
“Sempre ho he sabut. El circ no és només un espectacle: és una experiència de vida.” Federico Fellini
“Al circ, quasi toquem amb les mans el món del meravellós.”Fernando Leal
És probable que, d’una manera o una altra, les arts cir-censes hagin aparegut amb les primeres civilitzacions sedentàries, quan l’ésser humà va descobrir la seva ca-pacitat per fer la proesa de sorprendre i de sentir sor-presa, utilitzant l’eina més immediata de què podia dis-posar: el seu propi cos.
manera hi havia un ball i cant de bufons en
el qual introduïen un babau que fi ngia en-
tendre al revés el que el seu amo li manava,
regirant-li les paraules”. Per la seva banda
Jerónimo de Mendieta, en la seva Historia
Eclesiástica Indiana, esmenta uns personat-
ges que “caminen disfressats en vestit llarg
i en veu, contrafent altres nacions i mudant
el llenguatge. Aquests que dic són bufons i
caminen excel•lentment fent mils carasses, i
dient mil gràcies i airades amb què fan riure
aquells que els veuen i els senten. Els uns ca-
minen com vells, d’altres com babaus…”.
A la col•lecció de Cantares Mexicanos, que
conté textos nahues datats entre el 1532 i el
1597, es conserven fi ns i tot fragments dels
anomenats “cuecuechcuicatl” (cants de mali-
feta), que sens dubte constitueixen els gèr-
mens del que segles més tard es convertiria
entre nosaltres en el pallasso versifi cador. Al
tom 67 dels Cantares comença un cant que es
denomina Xochicuicatl Cuecuechtli (Cant fl orit
de malifeta) i en què parla un personatge dit
Ixcuecuech, “cara de pillet, cara o ulls que fan
l’ullet”: “Mon gran cap, arribo: jo vinc a riure./
Sóc cara de pillet, fl or és la meva cançó…/
Diferents fl ors jo vaig escampant,/ vinc a
ofrenar cants, fl ors embriagadores;/ sóc cara
de pillet i vinc d’allà on l’aigua surt,/ vinc a
ofrenar cants, fl ors embriagadores…/ Són
alguns, són els meus cants./ Jo sóc el cara de
pillet, sóc tord de coll roig i crida mon cantar:/
Jojojon jojojon…”.
Existia també l’acrobàcia ritual, l’exemple més
conegut del qual és el dels voladors de Papan-
tla; fi ns i tot, encara és possible apreciar en
l’actualitat traces de la tradició prehispànica
acrobàtica en els acròbates de Tixtla, a Gue-
rrero, les xanques cerimonials de San Pedro
Zaachila, a Oaxcaca, els conjunts acrobàtics
ZirkMèxic
Escultura d’El Contorsionista de Tlatilco, 1200-800 a.C.
27
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
El teatre San Rafael de Ciutat de Mèxic va ser l’escenari du-
rant el passat mes de juny, i per segon any, d’Snowshow, del pallasso rus
Slava Polunin. Va tenir tant d’èxit la temporada passada que ha tornat,
encara que aquesta vegada Polunin no va poder participar directament
en l’espectacle perquè es trobava a Europa treballant en l’obra Diavolo. En
lloc seu, hi havia l’artista italià Onofrio Colucci —que havia interpretat el
pallasso principal d’Alegría, del Cirque du Soleil—, acompanyat pel rus
Gary Cherniakhovski i el mexicà Izmir Gallardo.
Segons Colucci, que es va fer càrrec del personatge del pallasso groc de
Polunin, aquest muntatge “combina el mètode teatral rus i la tradició
del teatre europeu, així com la dansa, però també és un espectacle ple
d’entreteniment, màgia i poesia”. És una obra que arriba a l’ànima de les
persones, que paradoxalment transmet calidesa travessant una tem-
pesta de neu i el paisatge gelat en què es converteix l’escenari. Aquesta
sensació es produeix quan el públic veu i sent el mateix que el pallasso,
que aconseguix superar un entorn gèlid. Aquesta sofi sticació del rol del
pallasso, que requereix una tècnica molt depurada, té un efecte poderós:
en paraules de Cherniakhovski, “uneix la gent sense crits, per quelcom in-
tangible, per quelcom invisible, però real”. El que passa en escena no és
res d’extraordinari, és el que està succeint contínuament en l’interior de
cada actor, de cada personatge, i que s’apodera de la intimitat dels espec-
tadors. No és estrany que aquesta obra estigués dos anys i mig omplint el
El show deSlava Polunin,sense Polunin
Després de la visita dels artistes Àlex Navarro i Caroline Dream
a Guadalajara, on van impartir uns cursos de pallasso a fi nal de 2006 i
principi de 2007, va quedar a la ciutat l’efecte de diverses refl exions fetes
amb el director del grup de teatre Thespis, Humberto Armas. De moment,
aquesta companyia va assumir el repte d’organitzar cap a l’acabament de
l’any el primer Festival Internacional del Clown.
En l’origen, hi ha la creació de l’espectacle Circo para bobos de la compan-
yia Thespis, que va poder disposar d’una beca del Consejo Estatal para la
L’art del pallasso a Guadalajara
teatre on es presentava a Broadway.
L’absència del mateix creador no va ser un obstacle per poder gaudir del
xou, malgrat que l’original sigui sempre l’original. La professionalitat del
trio Colucci, Cherniakhovski, Gallardo va aconseguir que aquesta versió es
mantingués fi del a l’essència del muntatge, encara que hi havia diferèn-
cies amb el que es va presentar la temporada passada. De fet, segons els
mateixos artistes, cada funció és diferent segons el sentiment de les per-
sones que interpreten l’Snowshow./ ZRK
ZirkMèxic
Moment de Snowshow, de Polunin
Cultura i las Artes de Jalisco que va permetre organitzar els cursos d’Àlex
Navarro i Caroline Dream. I encara que per ara el projecte no sembla haver
evolucionat gaire, l’interès sí que hi és, ja que a Mèxic no es fa cap festi-
val dedicat exclusivament a les diverses formes del pallasso (el Rodará de
Puebla és més ampli i comprèn, a més, altres aspectes). El propòsit dels
organitzadors és poder convocar artistes i companyies de diverses proce-
dències que desenvolupin la tècnica del pallasso en l’àmbit teatral, una
variant amb particularitats diferenciades de quan es troba en l’entorn de
la pista de circ. / ZRK
de Magdalena Tetaltepec, de la Mixteca Baixa
de Puebla i a la ciutat de Mèxic, amb els equi-
libristes que cada 12 de desembre executen
els seus actes, caminant sobre un fi l d’aram, a
l’atri de la Basílica de Guadalupe.
L’any de 1528, Hernán Cortés va portar a la
cort de Carles V un grup de jugadors de pals,
acròbates i bufons, i quan va ser nomenat
marquès de la Vall de Oaxaca, el conqueridor
va enviar al Papa Climent VII rics presents i
dos indis mestres en l’art de jugar el pal amb
els peus.
Entre els segles XVI i XIX, el mestissatge es
va produir també en l’acrobàcia i el malaba-
risme, de manera que nombrosos grups de
saltimbanquis i acròbates, tant espanyols
com mexicans, es presentaven en carrers i
places públiques de Mèxic, i van fl orir els
anomenats “patis de maroma”, on s’oferien al
públic espectacles que d’alguna manera van
ser els antecedents rudimentaris del nostre
circ actual.♦Federico Serrano
28
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
Els jocs malabars són, potser, la disciplina circense més accessible. Això és així, primerament, perquè amb tres pilotes i quatre indicacions n’hi ha prou per començar; després, perquè no hi ha pràcticament cap risc (al contrari que en l’acrobàcia o el tra-pezi), i fi nalment perquè no és necessari posar-se davant del públic (a diferència dels pallassos).D’alguna manera, podríem parlar de dos tipus de malabaristes: els que fan espectacles i els que no. Aquests últims sovint són alguna cosa més que malabaristes afi cionats i formen una veritable comunitat paral•lela al món artís-tic. Això es pot apreciar anant a qualsevol de les trobades que s’organitzen (que, per cert, últimament estan augmentant en nombre i
importància). El que atrau els malabaristes a aquestes trobades no és tant els especta-cles que hi puguin veure com la possibilitat d’aprendre nous trucs i, a vegades, competir de forma amistosa.Com a cas extrem d’aquest fenomen, hi ha la WJF (World Juggling Federation) creada el 2004 per Jason Garfi eld per marcar distàncies amb la ja existent IJA (International Jugglers Association), fent èmfasi a promocionar el malabarisme com a esport. Entre les seves ac-tivitats hi ha la introducció dels malabars a la classe de gimnàs de les escoles i la convenció anual de malabaristes extrems, que s’emet en directe per la televisió ESPN, amb gran èxit, i
Malabaristes:artistes o esportistes?
Hopla! 2007,del 29 de juny al 1 de juliol a Strasbourg, Alemanya
WJF convention 2007, del 9 al 14 de juliol a Hardford, Connecticut,
Estats Units
IJA festival 2007, del 16 al 22 de juliol a Winston-Salem, North
Carolina, Estats Units
EJA convention 2007, del 30 de juliol al 5 d’agost a Atenas, Grècia
Bestkystfestivalen 2007, del 10 al 13 d’agost a Tou Scene, Suècia
que pretén ser l’única competició en què no-més es valora la tècnica dels participants. En aquesta competició participen malabaristes com Thomas Dietz, Vova i Olga Galchenko, Wes Peden, Toby Walker i el mateix Garfi eld. Una cosa semblant passa amb els monociclis-tes extrems, que estan més a prop del trial que del món del circ.El punt de vista de la WJF també té algunes diferències amb el d’alguns dels millors ma-labaristes de circ (com Anthony Gatto o Vic-tor Kee), que entenen que els malabars són sobretot un mitjà d’expressió i prefereixen treballar davant del públic en comptes de competir per veure qui pot aguantar més es-tona fent anar set maces.Evidentment, no es tracta de posicionar-se en cap sentit, ja que, de fet, aquestes dues visions s’enriqueixen mútuament. De fet, això també s’aplica als espectadors, ja que sempre es pot apreciar millor un espectacle de circ si abans se n’ha pogut experimentar la difi cul-tat tècnica en persona.Anar a una trobada de malabaristes és real-ment una experiència molt recomanable, encara que un no sàpiga fer malabars en ab-solut, ja que sempre hi ha un espai reservat per als principiants. La temporada de troba-des de malabaristes a l’Estat espanyol és a la tardor (i encara no hi ha dates defi nitives), mentre que a la resta d’Europa i a Amèrica és a l’estiu.♦
Oriol Raventós
Zirkoliks
Trobada de malabaristas a l’Ateneu Popular de Nou Barris. Foto: Manel Sala, “Ulls”
29
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
¿Quantes vegades no ens hem que
preguntat per què la vida de sobte ens tira cap a
tantes bandes fragmentant la nostra pròpia uni-
tat com a persones? Qualsevol que sigui la nostra
professió, passem gran part de la nostra vida
—si no tota— prenent decisions, barallant-nos
per separat per al nostre desenvolupament labo-
ral, emocional, la salut, la família, quan tot està
barrejat dins del nostre cos. Aquest “tot”, unes
vegades benigne i d’altres catastròfi c, es debat
entre els ideals establerts i els propis. Constituir i
transformar una vida no resulta un repte sempre
gloriós, però al mateix temps sí, quan al cap del
temps ens arriben les sorpreses i s’aconsegueix la
beneïda simplicitat de tant batibull...
Com a humanitat, constituïm entre tots un sol
cos que ha passat per diverses edats, i ja no som
adolescents. La consciència del que hem cons-
truït fi ns avui com a planeta és prou generali-
tzada. No és cap secret la desforestació, el des-
equilibri ambiental, la fam, l’escassetat d’aigua,
l’estrés, l’ansietat, les relacions i les accions abe-
rrants, l’absoluta desigualtat de classes i l’abús
de poder. Fins i tot els nens més petits ho han
sentit alguna vegada. Què passa doncs? O és
que la ignorància a vegades és “conscientement
escollida” per molts per no haver de transformar
la forma en què ens acomodem per viure?
I per què parlar d’això en una revista de circ?
Deia el pintor Kandisky que tot artista ha de ser
un visionari del seu temps, la seva consciència
“Estimat amic lector, tu també pots tenir veu a Zirkolika
i compartir les teves opinions i comentaris.Aquest és l’estai dels ZIRKOLIKS,
aquest és el teu espai.Escriu-nos, refl exiona, col·labora...”
PARTICIPA JA!
Creació i consciència artística o una insistent veu interior?
ha de veure-hi més enllà del visible i, en aques-
ta posició, crear es torna sinònim d’actuar. És vi-
tal saber que la gran majoria podem emprendre
una existència més conscient davant del món
que ens rodeja, aliar-nos amb més convicció
els uns amb els altres, parlar no tan sols del “jo”
sinó de “nosaltres” i ser més fi dels a aquestes
veus interiors que ens demanen a crits passar
del pensament a l’acció. Com a artistes, no es
tracta de només fer coses belles, sinó coses que
ens parlin d’altres. La consciència i el treball
global del nostre món interior i exterior és com
un ciment que uneix idees, coneixements, ex-
periència i tècnica.
La dansa, el circ, el que fem amb la nostra vida,
“és” més enllà de la forma i aquests efímers ins-
tants de moviment inabraçables són un idioma
abstracte i universal, “un regal immaterial”.
En el món modern, sobrevalorem alguns dels
nostres dons i en subestimem d’altres fi ns a
autoaniquilar-nos.
Quan un espectador és captivat des de les en-
tranyes davant d’un esdeveniment escènic, el
que l’atrapa no és la tècnica, ni si és dansa, circ o
música. És la persona, l’individu que testimonia
amb el seu treball la força divina de la creació.
En un nivell de l’infern de la Divina Comèdia hi
ha un edifi ci dividit en tres seccions per als di-
versos tipus d’assassins. El primer i més cruel és
per als que van matar, van abusar i van ultratjar
la vida d’altres. El segon és per als suïcides, que
van atemptar feroçment contra si mateixos. El
tercer, per a aquells que van decidir patir i fugir
capfi cats quan haurien d’haver haver estat forts
i feliços...♦Karen Bernal
Bailarina aérea y trapecista del Colectivo Circo Sentido, México
Zirkoliks
“Quadre amb taca vermella”, de Kandinsky: tot artista ha de ser un visionari del seu temps
30
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07
CERVERA, Alfons. El Domador de leones . Barcelona:
Montesinos
Hans M., domador de leones, camina
sin rumbo por una ciudad desconocida después
de haber perdido su trabajo en el circo. Los leo-
nes con los que trabajaba estaban alquilados a su
propietario, un rico cazador suízo, y éste acababa
de declinar la renovación del contrato de alquiler de
los animales.
Solo, caminando bajo la lluvía, Hans se da cuenta
que la soledad que siente es diferente de otras ve-
ces. La soledad ha dado paso al miedo, un miedo
absoluto, terrible. Y decide lluchar con todas sus
fuerzas parar vencer este miedo implacable.
Maria Cristina del Pino Segura, más
conocida como Pinito del Oro, ha sido una trape-
cista de reconocimiento mundial y su nombre,
hoy en día, fi gura entre los de los grandes ar-
tistas que han trascendido su tiempo. Su novela
de tintes biográfi cos “Nacida para el circo”, se
convierte en una descripción extraordinaria de
los artistas de circo. Países exóticos, personajes
singulares… y la narración minuciosa de la vida
bajo la carpa del circo: amores, odios, problemas,
soledades, alegrías y fracasos… muchos de ellos
vividos por ella misma.
Es un libro coral, escrito por cinco de
los creadores de La Torna, equilibrado y original
en cuanto a forma. La historia parece que debería
de ser conocida: el proceso contra Els Joglars del
año 1978 por haber llevado a escena el asesinato
(lo llamaban “ejecución”) de Heinz Chez, parale-
lo al de Puig Antich. Pues bien: este libro cuenta
los métodos de trabajo de uno de los grupos más
importantes en la renovación escénica contempo-
ránea, cómo se trabajaba en grupo y de qué modo
construían las creaciones colectivas dentro de una
compañía autogestionada.
CREHUET, Elisa; RAÑÉ, Ferran; RENOM, Gabi; SOLSO-
NA, Andreu; VILARDEBÒ, Arnau. El torn de La Torna.
Barcelona: Edicions 62.
PINITO DEL ORO. Nacida para el circo. València:
Prometeo
Zirkoteca
Stradda. Le magazine de la création Hors Les Murs
París: HorsLesMurs, 2006
Stradda es una revista especializada
en circo y teatro de calle, que da una visión crítica
de la actualidad circense, de las prácticas artísticas
y culturales. Es el punto de unión de las diferentes
formas de expresión (circo, artes plásticas, arquitec-
tura, teatro, danza). Stradda incluye un suplemento
de información profesional, “Les Brèves de Strad-
da”, con noticias de actualidad, agenda cultural,
encuentros y conferencias profesionals y ofertas y
demandas de trabajo. Publicación trimestral.
Amb motiu dels 25 anys de la compan-
yia aquest llibre retracta la història del Circ Cric —
des de les primeres gires, al principi dels anys vui-
tanta, fi ns a avui dia —. Amb més de dues-centes
fotografi es, cartells i material gràfi c divers, el llibre
recull els moments més signifi catius dels especta-
cles del Circ Cric i aplega comentaris i refl exions de
personatges estretament lligats a seva història fi ns
a molts altres artistes i tècnics reconeguts que hi
han col•laborat al llarg d’aquests anys.
Aquest llibre recull els diaris escrits
per Tortell Poltrona en expedicions fetes amb
Pallassos sense Fronteres per diversos països i
regions en confl icte. Amb la lectura dels seus
diaris l’acompanyem pels Balcans, Guatemala, Co-
lòmbia, Kosovo, Chiapas, SriLanka i Sierra Leone.
Tortell Poltrona es despulla davant nostre i ens
mostra com és, què pensa i com creu que haurien
d’anar les coses. El llibre inclou fotografi es a color
y textos introductoris de cada un dels confl ictes.
POLTRONA, Tortell. Tortell Poltrona amb Pallassos
sense Fronteres. Diaris de viatge.
Barcelona: Icaria editorial, 2007.
VARIS AUTORS. El món fascinant del Circ Cric.
Barcelona: Viena edicions, 2007
31
Nº. 13 - Verano ‘07
ZZ R K R K
El Gran Circo Estrella realiza un gran
desfi le por las calles del pueblo donde vive Canti-
fl as, un zapatero remendón con ganas de cambiar
de ofi cio. Al pasar por delante de su pequeño ta-
ller, Cantinfl as se enamora perdidamente de Ro-
salinda, y decide colarse en el circo porque no tie-
ne dinero para pagar la entrada, con tal de poder
volver a verla. El amor de Cantinfl as es tan grande,
que abandonará su vida para seguir al circo.
En agosto de 1846 una noticia sacudió la
sociedad de los Estados Unidos: en una pequeña po-
blación de Nueva Escocia, Canadá, había nascido una
niña de casi 10 kilos y 69 cm. Así comenzó la vida de
la giganta Anna Swan, la cual llegó a medir 2 metros
y medio, sobrepasando a sus contemporaneos. Inició
su carrera artística junto a P.T. Barnum, el más grande
coleccionista de rarezas y monstruos de la naturaleza, y
adquirió fama mundial.
Cirque du Soleil. Corteo es la histo-
ria de un payaso que muere y del séquito que
lo acompaña en su viaje al otro mundo. Este
espectáculo combina el arte de la actuación
con la acrobacia, y sitúa la acción en un lugar
misterioso entre el cielo y la tierra. La palabra
“corteo” signifi ca “cortejo” en Italiano, i Corteo
se convierte en un divertido desfi le de alegría
imaginado por un payaso.
CIRQUE DU SOLEIL. Corteo Madrid: Sony Pictures
Home Entertainment, cop. 2006SWAN, Susan. La Mujer moderna más grande del
mundo. Madrid: Losada El Circo [DVD]. Barcelona: Manga Films, [2004?]
Intèrprets: Mario Moreno “Cantinfl as”, Gloria Lynch,
Eduardo Arozamena. Dirigida per: Miguel M. Delgado
Zirkoteca
32
ZZ R K R K
Nº. 13 - Verano ‘07