febrer 2013Tf. 932687825

NO AL NEGOCI DE L’EDUCACIÓ.NO A LA LOMCE!

La Contrareforma educativa proposada pel Ministre Wert i el PP en l’esborrany de «Ley Orgánica para laMejora de la Calidad Educativa» (LOMCE) presentat en la Conferència Sectorial d’educació del 4 dedesembre, aprofundeix i augmenta els disbarats que contenia l’avantprojecte. El nou document suposa nosolament un important pas enrere en el Sistema Educatiu sinó l’ampliació de la Competitivitat entre Centresi alumnat, l’ampliació dels Concerts, la privatització de serveis com la contractació d’interins, la retalladad’hores en matèries i assignatures que fins ara eren bàsiques, la relegació del català a matèria residual, laintroducció de la ideologia neoconservadora del PP i l’increment de l’adoctrinament ideològic amb el foment

Plàstica, Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, Tecnologia idesapareixen moltes assignatures sobre tot al batxillerat.

EL DISBARAT DE

de la religió catòlica.

1. Re-centralització del currículumper «tornar al bàsic».

La nova llei augmenta les competències del Governcentral que determinarà els continguts i l’horari mínim deles assignatures troncals, fixarà els «estàndards d’avaluació»i de «adquisició de competències» tant de les matèriestroncals com de les específiques, és a dir, pràcticament totes,així com els continguts de les avaluacions finals de cadaetapa (revàlides), en primària, ESO i batxillerat.

Reduir el nombre d’assignatures i centrar la càrregalectiva en uns continguts mínims i bàsics, és el ques’anomena en la terminologia neoconservadora «tornar albàsic». Dedicar així l’educació obligatòria a preparar màd’obra barata, flexible i polivalent, dotada amb elsconeixements instrumentals bàsics per accedir a un futurmercat laboral precari i en constant rotació. El queBerlusconi va resumir amb el lema de les tres «is»: «Inglese,Internet, Impresa» (traduït aquí, aquest últim per «esperitemprenedor»).

En aquest retorn al de sempre, es dóna preponderànciaa Anglès, Llengua Castellana i Matemàtiques, amb elcomplement de l’Educació Física; en detriment de la resta,i particularment de Tecnologia, Psicologia Plàstica oMúsica... es retalla en Ciències Socials, Economia, Música,

2. Segregació classista de l’alumnat.Un altre principi que es desprèn de l’esborrany és la

filosofia i la pràctica de segregar, seleccionar i classificarl’alumnat, que al finalitzar primer d’ESO es trobarà amb unlaberint de diferents vies que es poden cursar de formasimultània i alternativa.

El primer ramal són els programes de millora del’aprenentatge i el rendiment que es poden començar amb13 anys per l’alumnat que hagin cursat primer d’ESO i haginrepetit algun curs en primària o en secundària. Aquestsprogrames a diferència dels actuals programes dediversificació curricular no s’orienten a l’obtenció del títold’ESO, sinò que substitueixen al cursos 2n i 3r d’ESO, isón un autèntic carreró sense sortida ja que no porten acap titulació, sinó a un certificat amb els estudis cursats.

A més s’empeny a aquests programes l’alumnat quetingui «situació socioeconòmica desfavorable». Wertequipara així pobresa i poca capacitat per a l’estudi i posaal mateix nivell les dues realitats, la de tenir moltes dificultatsen els estudis i menor capacitat per seguir les classes, ambviure en una família amb ingressos econòmics baixos. Laqual cosa reflecteix la visió que l’equip ministerial de Wertté.

El segon ramal és la creació d’un nou tram educatiu, elscicles de Formació Professional Bàsica amb caràcterobligatori i gratuït, com a via alternativa al 4t d’ESO. LaFormació Professional Bàsica substitueix als programes dequalificació professional (PQPI). Si es supera s’obté el TítolProfessional Bàsic que permet l’accés, prèvia superaciód’una prova d’admissió, als cicles formatius de grau mitjà.

El tercer ramal està format per dos itinerarisdiferenciats e irreversibles en 4t d’ESO on l’alumne hauràd’escollir entre un itinerari acadèmic per la iniciació albatxillerat o un itinerari d’ensenyaments aplicats per lainiciació a la Formació Professional. D’aquesta maneral’ESO es converteix en un laberint amb diversos carreronssense sortida que dona lloc a quatre titulacions diferents:

· ESO opció ensenyaments acadèmics.· ESO opció ensenyaments aplicats.· Títol Professional Bàsic· Certificat

Múltiples dades i estudis internacionals constaten que lasegregació primerenca, a més d’injusta per classista, ésineficaç per obligar «triar» fora de temps, quan encara noes coneixen les capacitats que cada estudiant potdesenvolupar. Per tant sembla que aquesta diversitatd’itineraris està orientada, més que a buscar la manerad’adaptar els ensenyaments a les necessitats i als ritmesde l’alumnat, a convertir el sistema educatiu en una macro-entitat de selecció de personal en funció de les necessitatsde les empreses.

3.Cursa d’obstacles amb tres revàlidesAquesta reforma proposada per Wert converteix

l’educació en una cursa constant d’obstacles i superacióde proves i revàlides al final de cada etapa (Primària, ESOi Batxillerat), apostant per un model d’ensenyament basaten la pressió de l’examen, davant d’un model educatiu més

centrat en les necessitats i motivacions de l’alumnat. És elque el PP entén per «cultura de l’esforç» i «carrerameritocràtica». En comptes de buscar estratègies i formesde motivar i entusiasmar l’alumnat pel coneixement il’aprenentatge, es concep l’educació com un camí depenitència i sofriment, minat de proves i exàmens continus,que converteix l’educació en un autèntic viacrucisrecuperant l’esperit tardo-franquista de la «lletra amb sangentra». El problema afegit és que s’acaba estudiant el ques’avalua i es centra el temps i els esforços docents enpreparar l’alumnat per resoldre proves i exàmens en totesles etapes educatives, com ja passa en 2 º de batxillerat decara a la selectivitat.

La revàlida del batxillerat substituirà a les PAU. La notaserà en un 60% l’obtinguda en Batxillerat i en un 40% la dela revàlida. Segons l’article 37 el criteri d’accés a cadascunade les carreres serà definit per cada Universitat i pot serper entrevista, baremació acadèmica o examen.

4.Menyspreu de les llengües pròpiesDefineix el monopoli del castellà com a la llengua

vehicular de l’ensenyament. Obliga als territoris ambllengua cooficial a garantir «en totes les etapes educativesobligatòries que les llengües cooficials siguin ofertes enles diferents assignatures en proporcions equilibrades enel nombre d’hores lectives» respecte a les donades encastellà que sempre haurà de ser la majoritària. En cascontrari, els Governs autonòmics hauran d’oferir als paresla possibilitat «d’escollir la llengua vehicular» i, si no hi haoferta en castellà a l’escola pública o en la concertada de laseva localitat, hauran de «sufragar les despesesd’escolarització» en «centres privats».

Aquest plantejament és contrari a qualsevolestratègia de foment de les llengües pròpies, diferentsdel castellà. I, en especial, un atac al model d’immersiólingüística del qual ens hem dotat a Catalunya com undels elements (no l’únic) de cohesió social, que ratificala seva bravata d’espanyolitzar els alumnes catalans.

5.Foment de la religió catòlicai de l’alternativa a la religió

Desapareix del projecte l’assignaturad’Educació Cívica i Constitucional, lanova Educació per a la Ciutadania«sense continguts polèmics» que vaprometre Wert, però es recuperala proposta de la ConferènciaEpiscopal: una assignaturaavaluable sobre valors,alternativa a l’ensenyamentconfessional. Com en l’anterioretapa de governs del PP elspares podran triar. La novamatèria esdirà ValorsCulturals i Socials en primàriai Valors Ètics en secundària.Entrat el segle XXI, caprastre de laïcitat!

6. Jerarquització dels Centres Educatius.El Consell Escolar deixa de ser òrgan de decisió. L’article

127 diu textualment: «El Consell Escolar és l’òrgan consultiudel centre...» i per tant s’impedeix als pares i a les maresaixí coma als docents i a l’alumnat la seva participació enles decisions del Centre.

Es dota de molt més poder als Directors, equiparant-losals gestors d’una Empresa.Es reforça l’autonomia delsCentres i la funció directiva, com a la LEC. El Director oDirectora podrà abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complir amb les exigències del’Administració. Article 132. «Competències delDirector; l) aprovar els projectes i normes als qualses refereix el capítol II del títol V de la present Llei…n)decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció a

l’establert en aquesta llei orgànica i disposicions quela desenvolupin. O) aprovar l’obtenció de recursoscomplementaris.»

Elecció del Director; segons els articles 133 i 135 sesuprimeixen les decisions de Claustre i Consell Escolar iserà l’Administració qui nomeni a dit als Directors, ja quesegons l’Article 135, punt 2; «La selecció serà realitzadaper una Comissió constituïda per representants del’Administració educativa i almenys un 30% derepresentants del Centre, d’aquests últims el 50% seràdel Claustre.» És a dir l’Administració té fins al 70% depoder decisori en el nomenament del Director.

Els Directors podran seleccionar professorat a ditsense estar, si més no, en Borses d’Interins isaltant-se criteris normatius en el cas delprofessorat funcionari. Article 122,apartat 4; «…el director del Centredisposarà d’autonomia peradaptar recursos humans ales necessitats del Centre(…) a) Establir requisits imèrits específics per alsllocs oferts de personalfuncionari, així com els llocsen interinitat, en aquest caspodran rebutjar-se,mitjançant decisió motivada, la incorporació depersonal procedent de les llistes centralitzades. b) Quanexisteixi vacant i finançament adequat i suficient,proposar de forma motivada el nomenament deprofessors que, havent treballat en els projectes dequalitat, siguin necessaris per a la continuïtat delsmateixos.

7. Concepció mercantilista de l’educació.La LOMCE augmenta l’autonomia dels Centres, en

el mateix sentit que la LEC, però a més a més, fomentala seva especialització i exigeix la rendició de comptes.Es pretén sotmetre els centres educatius a les exigènciesdel mercat, especialment a la competitivitat, establint

proves externes a nivell nacional, per oferir unaclassificació de col·legis segons els seus resultats. Pertal de que els «clients» puguin comparar i triar aquellque més avantatges competitius els aporti als seus fills ifilles en el futur mercat laboral.

L’article 122.4 diu «El projecte educatiu de qualitatpodrà suposar l’especialització dels centres en elsàmbits curricular, funcional o per tipologia d’alumnat,i comprendre, entre altres coses, actuacions tendentsa l’excel·lència, a la formació docent, a la milloradel rendiment escolar, a l’atenció de l’alumnat…»Segons això es podrà segregar als alumnes en diferentstipus de Centres. El que remet als Centres d’Excel·lènciade la Comunitat de Madrid aprovats per Esperanza Aguirre.Serà l’Administració qui posarà els requisits a cada Centre.La supressió del punt 2 de l’article 140 permet que lesavaluacions externes puguin fer classificacions d’alumnesi centres en un llistat públic.

La publicació de les valoracions sense tenir en comptecap altre paràmetre que els resultats de l’alumnat enaquestes proves centralitzades, suposarà que en aquestmercat competitiu les escoles es facin més selectives,rebutjant l’alumnat que presenti més dificultats i que puguifer baixar els seus resultats i la seva posició en laclassificació del rànquing de resultats d’aquestesavaluacions.

8. Finançament segons els resultats.Com que aquest eix està profundament relacionat amb

el cinquè element de la reforma proposada, el «pagamentper resultats». Es tracta d’aplicar reforços i incentius alscentres, no ja en funció de les necessitats del centre i delseu alumnat, sinó d’acord amb els resultats que obtenenen aquestes avaluacions. En definitiva, condicionar elfinançament públic als resultats obtinguts, mitjançant elscontractes-programa o altres fórmules similars.

Això suposa la competència oberta entre Centres quelluitaran per tenir els millors alumnes o els millors resultatsper no perdre els recursos de l’Administració. Segonsl’article 144 sobre avaluacions generals de diagnòsticdesapareix la referència expressa a la prohibició de realitzar

classificacions de Centres i a la publicació de lesmateixes.»Les accions de qualitat educativa, quehauran de ser competitives, suposaran per als Centreseducatius l’autonomia per a la seva execució, tant desdel punt de vista de la gestió dels recursos humanscom dels recursos materials i financers.» Es buscaajustar el pressupost a tots els Centres, a partir de la qualcosa se’ls ofereix una sèrie d’incentius o càstigs depenentdels resultats obtinguts. Els Centres es poden finançar ambactivitats en el seu espai o cedint-los.

Com podeu observar molts d’aquests plantejamentsestan també en la LEC catalana del quatripartit.

9.-Supedita la Formació Professionalals interessos econòmics de les empreses

És en l’àmbit de la Formació Professional millor esconcreta l’ofensiva privatitzadora de la LOMCE engeneralitzar la Formació Professional Dual que relega alsistema educatiu a la regulació d’una de les modalitats

(LOMCE) Article 42 bis. Formació ProfessionalDual.

El Gobierno regulará las condiciones y requisitosbásicos que permitan el desarrollo por lasAdministraciones educativas de una modalidad deFormación Profesional dual, que propicie lacorresponsabilidad de las empresas y de los centrosdocentes en los procesos formativos del alumnado.»

El nou sistema d’FP Dual regulada en el Real Decreto1529/2012, de 8 de noviembre, obre les portes a un modelen el qual la formació queda en mans de les empreses,així com la selecció de l’alumnat.

Article 3. Modalitats de desenvolupament de laformació professional dual.

1. La formació professional dual es desenvolupa através d’alguna de les modalitats següents:

e) Formació exclusiva a l’empresa, que consisteixen el fet que la formació s’imparteix en la seva totalitata l’empresa d’acord amb el que disposa l’article 18.4.

La totalitat d’hores de formació podran ser impartidesper l’empresa, deixant en mans dels centres educatius unamínima influència en el procés formatiu reglat. On quedaràla formació integral a que tenen dret els nostres joves?

10. Foment del negoci educatiu.Finalment, es complementen la resurrecció d’aquestes

velles receptes tardofranquistas amb el setè eix,l’anomenada «nova gestió». És a dir, gestionar els centrespúblics segons les receptes del’empresa privada, mitjançant unamajor autonomia financera querequereixi de fonts de finançamentprivades davant la insuficiència delfinançament públic. Finançamentextern de patrocinadors queimposen els seus logotips iexigències, introduint els interessosprivats i mercantils a l’educaciópública, així com la«professionalització» de la direcció,com gerents o directiusprofessionals especialitzats engestió empresarial i de recursoshumans de manera «eficient» i ambrendibilitat econòmica.

Es legalitza el finançament alsCentres Concertats que segreguin

alumnat per sexe, malgrat tenir sentències judicials delTribunal Suprem en contra. Els cicles de FormacióProfessional Bàsica «es podran concertar amb caràcterpreferent» (Article 116.6). S’exclou de l’Educació Bàsicaal primer i segon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als GrausMitjans i Superior de Formació Professional i al RègimEspecial. D’aquesta manera s’afavoreix la sevaprivatització.

Es perllonga el període de renovació dels concerts:d’un màxim de quatre anys es passa a un mínim de quatreen secundària i de sis en infantil i primària. Obliga lesAdministracions a tenir en compte «la demanda social»quan facin la programació d’oferta de places. O sigui, ano prioritzar l’ensenyament públic. A més, elimina alrepresentant municipal en els consells escolars delscol·legis concertats.

CGT exigeix la retiradad’aquesta contrareforma

educativa que vol establir unmodel escolar elitista i

discriminatori. Estem davantd’una centralització brutal i

d’una desconfiança absoluta enel professorat i en les

administracions educatives.Aquesta centralització té undoble contingut ideològic: re-

centralització estatista del’educació i control dels seus

continguts en consonància ambels interessos de les empreses i

els mercats capitalistes. Ambaquesta enèsima nova ‘Ley

Orgánica para la Mejora de laCalidad Educativa’, el PP vol

tornar a l’antiga llei d’educacióde l’època d’Aznar, aprofundintencara més en aquest procés de

privatització, segregació idesmantellament de l’educació

pública. i recuperant unaideologia reaccionària que

recorda els millors temps delfranquisme.