Colombins · no existirien en una societat un xic civilitzada. Tornant als colons, la societat...

BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS COLOMBINS, NÚMERO 53, OCTUBRE 2010

Colombins

sumari

2

Any XX, Núm. 53, octubre 2010

Edita: Centre d’Estudis Colombins, Òmnium Cultural.President: Miquel Manubens, vicepresident: Jordi Marí, tresorer: Reinald Benet,secretari: Ramon Navarro, vocals: Francesc Albardaner i Joaquim Arenas.Oficina del Centre: Jaume Canyades.Redacció: Diputació, 276, 08009-Barcelona Tel. 93 254 66 59web: www.cecolom.cat, e-mail:[email protected] gràfic:bcngrafics.cat Ocells,34 09857-ValliranaImpressió: Casa Boada, Comptal, 26, 08002-Barcelona. Dipòsit legal: B-16689/95

Amb la col·laboració de:staf

fxpòfol americae

histomon

Transcripció del testamentde Caterina BertranAntoni Soler Parellada

11

38

Tres Beatrius EnríquezcoetàniesErnest Vallhonrat

llibreria

cathistòria

35

31

13

La destroça de Pere IIMiquel Manubens

22

L’home que no vadescobrir Amèrica

Un antropòleg peruà desxifrala Yupana, la misteriosacalculadora inca

22El defensor dels índisi el tarragoní Miquel BallesterErnest Vallhonrat

10

exposició

32“Sota terra” cau molt baix

L’empremta catalanaa Santa Maria de Cetines

3334

Arnau Mir de Tost,el Cid de les terres de LleidaJaume Fernàndez24

J. Vicens Vives:col.laborador de Franco i mentor de laclasse política filocolonial a CatalunyaEnric Borràs

29La pèrdua de la sobirania catalanaes va iniciar el 5 de juliol de 1487

Plantem cara

30

36El cap de Sant Jordi

36El mite i la realitat deles amazones

Els antics grecs ja van observarel pas del cometa Halley

37

Qui fou “R.L. de Corbariaepiscopi Montispalusii”?Francesc Albardaner

La signatura d’en Colomsegons Ramon LlullM.Manubens/Miquel Rius

Colom no va salpar de Palos

Noves hipòtesis sobreCristòfor ColomJaume Aymar

1274

9

editorialEls membres d’associacions culturalshem de l luitar contra massaadversaris. La notòria i encara vigentmediocritat —implantada pelfranquisme en la nostra societat— ésla primera pedra on entropessar enla nostra desigual lluita: ens fa veurecom a estranya tota iniciativa cultural,nascuda de les associacions, si nocompta amb la benedicció apostòlicadels mandataris de torn. L'anomenada“protecció social” implantada a Europaoccidental d'ençà del final de la Segonaguerra mundial (per així combatre elcomunisme amb les seves pròpiesarmes), a casa nostra ha tingut unefecte pervers en crear-se al seuredós, escudats rere la gestió de lesprestacions socials i les subvencions,una casta d'incapaços.

Tots hem vist aquelles pel·lícules americanes on vàriesfamílies de colons arribaven a una vall i s’hi instal·laven:els diumenges tot el veïnat els dedicava a la construcciódels serveis comuns, fossin l’església o l’escola. Aquestesperit imperava també a Catalunya des de sempre, simés no fins a la guerra incivil.

Avui, la companyonia, la germanor espontània, nascudadel poble i promoguda pels seus representants naturals,ha desaparegut. Hom no mou peça fins assegurar-sel'assistència del líder estatal, regional o local. Estranycostum sobrevingut aquest, aliè a la catalana tradiciómil·lenària. A més a més ha aparegut una casta quasifuncionària, present arreu, dirigint entitats suposadamentassociatives representant vés a saber quins interessos.

D'aquesta mena de nous “directius”, alguns intenten suraren tots els fòrums polítics existents, i atesa la precarietatdel moviment associatiu del país, si vós i onze amics creeudotze associacions o fundacions podran representar-les—en alguns estaments existents al país—com si realmenten fossin cent quaranta-quatre, perquè cadascun de lacolla en representarà una dotzena. Explicat així semblaun acudit, però és força més real del que podríem imaginar:només cal acudir a una assemblea d’alguna plataformade “drets” per adonar-se’n. Probablement, si vós i elsseus onze amics creadors de les dotze associacions ofundacions de les quals tots en són membres, tenen bona“comunicació” amb la casta enunciada al començ, podranaccedir a les moltes subvencions atorgades per les diversesadministracions on són presents aquells incapaços.Cada associació d’aquestes necessita una excusa per a

rebre subvencions. L'objectiu o el motiu d'existència del'associació és el menys important, però es necessari pera demanar diners i, és clar, per a justificar entrevistar-se amb els polítics. Quan sigui l’hora de la veritat, eldirectiu si convé claudicarà davant qui els paga, i acceptaràde rebaixar l'alçada dels pilars creats per un patriota igran arquitecte o s’inventarà motius per a renunciar alspinacles alats que els havien de coronar.Dites renúncies no seran impediment per a que tal directiuaparegui a la TV afirmant que està molt enfadat amb elspolítics perquè li ha costat molt d'aconseguir el seu (fictici)objectiu. La colla de gripaus com el de l'exemple,contaminants i subversors de la veritable societat “civil”,no existirien en una societat un xic civilitzada.

Tornant als colons, la societat americana ha continuat elseu camí natural. Els EUA dediquen un 8,5 per cent delseu PIB a activitats culturals no lucratives, mentre queels pretesos cultes europeus no arriben ni a la meitat:França despèn el 4,2 per cent i Alemanya el 3,2 per cent.A Europa la cultura és titella de les administracionspúbliques que subvencionen als amics i —negant-los-hicap ajut— castiguen els adversaris, mentre que als EUAés en mans privades. La cultura a Amèrica funciona abase dels ingressos que genera (50 per cent), de lesdonacions privades (35 per cent) i només en un minso 7per cent del finançament públic. Les empreses podendesgravar de l’impost de beneficis les donacions a entitatsculturals. [Vegeu La dictadura de la incompetència, deXavier Roig.]

Potser l’única solució es aconseguir una regeneraciódemocràtica profunda del país, que faci que el nostreParlament no estigui okupat (sí, amb K d’okupa) per un68 per cent de diputats sorgits del sector públic (i no sónprecisament antics alts funcionaris -com sí és el cas alCongreso espanyol-, sinó de baix nivell).

I aplicant-nos el conte, potser ja podríem començar desdel nostre CEC a cercar patrocinadors empresarials.Repassant els vells butlletins he trobat que al núm. 20 esfa esment que a l’any 1996 Òmnium ja ens concedia elmateix import de subvenció donat actualment, i tambéa l'editorial del butlletí 35, del 6 de juliol de 2005, elpresident d’aleshores, en Joaquim Arenas, es queixavade la manca de diners per a fer més projectes. L’anyproper tenim més reptes, i si som prou cabuts per ainvestigar i trobar documentació important, amb majormotiu ho hem de ser per a continuar el camí sense tantescrosses.

Miquel Manubens

3

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessàriamentamb els principis que regeixen l’associació.S’autoritza la reproducció, parcial o total, dels articles publicats en aquest butlletí, sempreque s’hi faci constar la procedència. Agrairíem que se’ns fes arribar un exemplar de lespublicacions on els nostres treballs hagin estat reproduïts o esmentats o fins i tot unafotocòpia que identifiqui la publicació i la data d’edició.Tots els nostres butlletins els associats els podeu consultar a la nostra pàgina webwww.cecolom.cat, i els no associats ho poden fer un cop transcurregut un any.

Imatge de coberta : Palamós 1629-1630, Atles d’en PedroTexeira.nota

Butlletí Centre d’Estudis Colombins 53, octubre 2010

Avui reprenem un tema interessant, entre elsmolts relacionats amb la vida de Cristòfor Colom,com és el d’intentar esbrinar qui fou l’autor del’epigrama que s’afegí al final de la carta de Coloma Gabriel Sanxis en la seva edició de Roma del’any 1493 i que apareix signada com a “R. L. deCorbaria Episcopi Montispalusii”. I diem quereprenem aquest tema, ja que fa molts anys quevàrem escriure dos curts articles pel butlletí n.4del nostre Centre d’Estudis Colombins, que, tot iaparèixer relacionats en el sumari inicial d’aquestquart butlletí no van ser adjuntats al text imprès.Aquests dos curts articles, o notes, vàren aparèixerpublicats en el següent butlletí del Centre d’EstudisColombins que duu la referència 5-6, primer isegon trimestre de 1992. De tota manera, tampoces varen publicar amb gaire fortuna, ja que el títoldel segon article que era “Epigramma R.L. deCorbaria Episcopi Montispalusii”, que haviad’encapçalar la pàgina n.21 d’aquest butlletí nova ser imprès i, per tant, el text d’aquest escritsembla ser la continuació de l’article anterior dela pàgina n. 20 intitulat “Seguint la pista de LeandreCoscó”.

Un cop aclarits aquests errors i, malgrat els divuitanys transcorreguts, ens refermem en tot allòexposat en aquells escrits nostres, excepte en unpunt, que és el motiu d’aquest present article. Enprimer lloc hem de reconèixer honestament, quede l’anotació de la carta de Colom impresa a Romaen llatí pel mes de maig de l’any 1493 perStephanus Planck i que diu textualment“Epigramma R·L· de Corbaria Episcopi Montis-palusii ad Invictissimum Regem Hispaniarum”, nopodem deduir, de manera ni senzilla ni segura, aquin nom fan referència les dues lletres “R” i “L”.

Malgrat aquesta dificultat, difícilment podremacceptar la versió del episcopologi de Gams queens parla d’un Bernardo Leonardus Carninis, bisbede Montepeloso, a la Basilicata, ja que ni Bernardocoincideix amb la primera “erra” inicial, ni elcognom Corbaria es pot interpretar com a Carninis.Hem de retenir, però, el nom Leonardo com el deun possible candidat a la representació de la “L”usada. Tampoc ens fa feliç la referència de ConradEubel, quan ens parla de “Leonardus (Carmini) deCerbaria, clericus Barchinonensis” en la seva“Hierarchia Catholica Medii Aevi”. La confusió de

Corbaria amb Cerbaria sembla més acceptable ija observem que el terme “Carmini” és posat endubte per aquest darrer autor. Igualment, però,torna a sortir el nom de Leonardus com el nomautèntic del bisbe de Montepeloso. També ensplau molt, i considerem encertada, la qualificacióde “Clericus Barchinonensis”, ja que apropa elsfets colombins a personatges catalans i, mésconcretament de Barcelona.

Per tant, actualment, hem reconsiderat que elnom més probable del dit bisbe podria ser el deLeonardo de Corbera, Lleonard de Corbera encatalà, i, per això, hem repassat els llistats delsregistres d’ordinacions de Barcelona i, efectivament,en els registres corresponents als anys 1452-1483,que sembla que havíem passat per alt, de l’ArxiuDiocesà de Barcelona es troba la següent entrada:“14 de Juny del 1467: Leonardo de Corbera, fillde Bernat de Corbera, mercatoris civis Barchinone”.

Per tant, sembla molt probable, que qui esdevindràel bisbe de Montepeloso fou aquest noi que hauriad’haver nascut a Barcelona l’any 1457 i que l’any1493 tindria, doncs, 36 anys. Això ens porta tambéa pensar que la “R” inicial es pugui referir a laabreviatura de “Reverendo” i que, per això, nocalgui buscar cap nom compost que ho complicamolt tot, si no hi ha motius concrets per pensar-ho.

La deducció anterior de la personalitat d’aquestbisbe de Montepeloso sembla molt més lògica icorrecta que no la que vàrem proposar, massaalegrement, en el nostre article de fa divuit anys,quan fèiem la identificació d’aquest bisbe ambLluís o Ramon Lluís de Corbera, fill de Joan deCorbera, militis, domiciliat a Barcelona i tonsuratel 7 de juny del 1449 a Barcelona, segon constaen el Registre d’Ordinacions del període 1437-1452del bisbat de Barcelona. La identificació de la “L”de la carta impresa amb el nom de Lluís no semblaforassenyat, però si Gams i Eubel ens insinuen elnom de Leonardus, sembla que sigui molt forçatrecórrer a algun personatge que porti el nom deLluís. Per raons d’edat, aquest Lluís hauria nascutpels voltants del 1439 i l’any 1493 tindria 54 anys,que no sembla una edat forassenyada per haverarribat a la dignitat de bisbe.

Qui fou “R. L. de Corbaria,episcopi Montispalusii” ?Per Francesc Albardaner

4

xpòfol


Posats ja en aquest punt i repassant totes lestonsures de nens de cognom Corbera, en llatíCorbaria, dels registres d’ordinacions del bisbatde Barcelona des de l’any 1409 fins a l’any 1483,resulta el següent llistat.

Registres d’ordinacions 1409-1437:15 de Març 1427: Ludovicus de Corbera filiusLeonardi de Corbera, mercatoris, Bcn.09 de Juliol 1435: Franciscus de Corbera filiushon. Johannes de Corbaria, milites.

Registres d’ordinacions 1437-1452:21 Desembre 1437: Johannes de Corbaria, filiusJohannis de Corbaria, militis, Bcn.20 Desembre 1438: Johannis de Corbaria, filiusLeonardi, mercatoris, civis Bcn.07 Juny 1449 : Ludovicus de Corbaria, filiusJohannis de Corbaria, militis, Bcn.

Registre d’ordinacions 1452-1483:14 de Juny 1467: Lehonardo de Corbera, filiusBernardus de Corbera, merc. Civ.Bcn.07 de Juny 1468: Johannes de Corbaria, filiusManuelis de Corbaria, domitellus, Bcn.26 de Març 1477: Benet de Corbera, filius hon.Johan de Corbera, dominus cast. Cor.15 de Juny 1478: Bernat Miquel de Corbaria, filiushon. Johannis de Corbaria.24 de Març 1481: Johannot de Corbera, filius mag.Dom. Petrus Antonio de Corbaria.

En aquesta època, de famílies Corbera n’hi haviamoltes i amb moltes branques, unes eren noblesi d’altres no. Entre els progenitors esmentats enla llista precedent destaca la figura de Joan deCorbera, noble i governador general de Catalunya,pare de Francesc i de Joan de Corbera. D’unageneració més tardana, apareix un altre Joan deCorbera, qui fou el senyor del castell de Corberade la vall del Llobregat i pare de Benet i de BernatMiquel de Corbera.

Per raó de la lletra inicial del nom de pila, “L”,només poden aspirar a la identificació amb el bisbede Montepeloso 3 persones: en Lleonard deCorbera, tonsurat l’any 1467, en Lluís de Corberafill, del mercader Lleonard de Corbera, tonsuratl’any 1927 i en Lluís de Corbera, tonsurat l’any1449. El Lluís de Corbera més antic, haventnascut als voltants de l’any 1417, tindria 76 anysl’any 1493 la qual cosa ho fa força improbable. Elsegon Lluís de Corbera, nascut als voltants de1439, que era qui defensàvem fins ara en aquestaidentificació, com ja hem dit abans, tindria uns 54anys l’any 1493.

Per aprofundir en el coneixement d’aquests

personatges i famílies, val molt la pena repassarun document, ja conegut per nosaltres gràcies ales aportacions de Joan Grimal i Bonany, i que ésel testament de Lleonard de Corbera passat davantel notari Esteve Mir el dia 8 de març de l’any 1468i preservat a l’Arxiu Històric de Protocols deBarcelona (Esteve Mir 181/52; Pagina 23 verso)en el que s’expressen alguns extrems forçainteressants com veiem a continuació en el regestde Joan Grimal :

“Lleonard de Corbera, mercader i ciutadà deBarcelona, en plena possessió de les seves facultatsmentals atorga les seves últimes voluntats. Triacom a marmessors i executors d’aquestes elvenerable Joan de Cardona, mercader i ciutadàde Barcelona, gendre seu; i madona Clara deCorbera, filla del testador casada amb Joan deCardona.

Primerament vol que tots els seus deutes siguinsatisfets, restituint totes les injuries que el testadorhagi pogut fer en vida per pagar-se sense dilaciói sumariament sempre que es puguin demostrara traves de documents legítims.

Tria esser sepultat al claustre del monestir deFramenors de la dita ciutat de Barcelona al carnerque el difunt hi té. Deixa a l’església de Sant justde Barcelona d’on és parroquià per dret deparroquiatge 5 sous. Vol que siguin celebradesper la seva ánima al dit monestir 20 misses dedifunts per les que llega 20 sous. Al mateix monestirper les misses corresponents a les seves exèquies50 sous i a la Confraria de la Santa Trinitat deBarcelona 20 sous. A l’hospital de la Santa Creude la dita ciutat 10 sous.

Deixa a cada un dels seus marmessors per les5

xpòfol


càrregues de marmessoria 20 sous. També a Clara,filla seva, a banda del llegat de la marmessoria,els drets legítims a ella pertanyents dels béns delfinat i altres institucions, 50 lliures barcelonines.

Al seu fill Joan de Corbera, mercader que és deviatge negociant i mercadejant a diverses zonesd’Alexandria i més enllà, a banda del que li vadonar inter vivos per dret d’institució i altres dretslegítims, tant paterns com materns, i per tot altredret 50 lliures de Barcelona i, a més, vol que seli dongui al dit Joan de Corbera, fill seu, duogatzofilacia sive cofrens, dos cofres amb certsbéns mobles que són dipositats en comanda acasa del testador, béns que hom vol que creguisimplement en la paraula del seu fill a l’horad’entregar-los.

A Lluís de Corbera, doctor en ambdós drets, ciutadàde Montpeller, fill del testador legítim i natural,pels seus drets patern i matern de l’heretat tantdel testador com de la seva difunta mare, Ysabel,muller del testador, 11.000 sous de Barcelonaperquè en pugui fer les seves voluntats.

A cada un dels seus néts i nétes, nats el dia delseu òbit 10 lliures barcelonines.

A Ysabel muller de Francesc Ferrer, mercader iciutadà de Barcelona, 10, lliure barcelonines.

Tots els seus altres béns i drets d’arreu els llegai concedeix a l’honorable Lluís de Corbera, instituint-lo hereu universal. Volent i ordenant, disposant imanant que si Bernat de Corbera, mercader iciutadà de Barcelona, fill del testador, el qual totseguit no fos mort a la ciutat de Nàpols per causade mercadejar i tornés cap aquesta ciutat deBarcelona i fos obedient i fidel vassall del Sereníssimsenyor Regnati (taxat) Reinat,Rei d’Aragó, queregna en aquests moments feliçment, així comfidel als seus successors, en tal cas el dit honorableLluís de Corbera, hauria de restituir tota la heretata ell deixada de béns i drets al predit Bernat. Siaquesta fidelitat no es produís vol el testador quela heretat sigui per Lluís i que aquest en faci lesseves voluntats. Praeterea deixa com administrador,procurador, rector i governador del seus béns,heretat i drets a Joan de Cardona, gendre seu (jaque hem de recordar que el seu fill Lluís, el possiblehereu, es troba a Montpeller, l’insubmís Bernat aNàpols i l’altre fill Joan, mercadejant per Alexandria,en un viatge que acostumava a durar entre un idos anys), gendre del finat i defensar per a Lluísl’heretat, rendint comptes de la procuradoria iadministració segons els usos de la present ciutatde Barcelona.”

En primer lloc hem de destacar la forma “Reinat”per a denominar a Réné d’Anjou, qui, en el momentde redactar-se aquest testament, era el legítimrei escollit per la Diputació del General de Catalunya.En segon lloc, aquest document fa patent la divisióque la guerra civil catalana (1462-1472) vaprovocar en el sí de moltes famílies, en les qualsalguns membres defensaven a Joan II d’Aragócom a rei legítim i d’altres donaven suport als reisintrusos escollits pels catalans revoltats. I,finalment, considerem que aquest testament pot ben bé tractar-se del testament de l’avi del nostrebisbe de Montepeloso. Fixeu-vos com el fill insubmísBernat de Corbera era partidari del rei Joan II i,per tant, al finalitzar la guerra civil amb la victòriad’aquest bàndol, hauria d’haver recuperat l’herènciapaterna del seu germà Lluís de Corbera i retornara Barcelona. El nom de Lleonard no era precisamentun nom de pila gaire freqüent en aquell temps iseguint un costum bastant estès de que el netrebés el nom de l’avi, considerem que no és gaireagosarat pensar que el Bernat de Corbera, paredel Lleonard de Corbera del document de tonsura,és el mateix Bernat de Corbera, insubmís residenta Nàpols, fill i hereu de Lleonard de Corbera,testador i mercader de Barcelona.

Diuen que rectificar és de savis, i ja que una novalectura del Registre d’Ordinacions del Bisbat deBarcelona, creuat amb un repàs de la documentacióexistent en el Centre d’Estudis Colombins sobrediversos membres de la família Corbera, ens hanobert els ulls a tenir molt en compte la figurad’aquest Lleonard de Corbera, fill de Bernat deCorbera, mercader de Barcelona, com a possiblemillor candidat a ser el Bisbe de Montepeloso iautor de l’epigrama de la carta de Colom a GabrielSanxis, d’ara en endavant considerarem, en elsnostres escrits, que aquest és el nostre home quetant hem cercat d’identificar.

El perfil de Lleonard de Corbera, membre d’unafamília barcelonina partidària acèrrima de laDiputació del General de Catalunya en la guerracivil catalana i tonsurat i educat en el seminari dela catedral de Barcelona, precisament en el darrerperíode d’aquesta guerra civil (1467-1472), ensajuda molt a reforçar la catalanitat de CristòforColom. La participació de Leandre Coscó i deLleonard de Corbera en la traducció i edició de lacarta de Cristòfor Colom a Gabriel Sanxis, impresaa Roma, així com la destinació exclusiva al reid’Aragó de l’epigrama final, diuen molt a favor dela participació dels catalans en el descobrimentd’Amèrica, tot reforçant la figura de Cristòfor Colomcom a participant en aquesta guerra en el bàndolde Réné d’Anjou, el bon rei Reynel dels catalans.

6

xpòfol


7

xpòfolTranscripció del testamentde Caterina BertranPer Antoni Soler Parellada

L’any 1932 en Ricard Carreras i Valls donava aconèixer el testament de Caterina Bertran (AHPB,Pere Pasqual, 191/71, ff. 68r-69v). Incloem totseguit la transcripció d’aquest interessant documenten què hom pot observar -talment com passavaen el meu escrit sobre en Pere Margarit- els estretsvincles familiars que hi havia entre els Bertran,els Colom i en Pere dez Torrent. Entre les diferentsdisposicions destaca la prohibició al seu hereu devendre un llibre d’hores que havia pertanyut aJaume Colom i que, pel que sembla, havia estatempenyorat i, posteriorment, tornat a adquirir perla seva vídua.

En nom de nostre senyor Déu Ihesuxpist e de la(1) gloriosa madona Sancta Maria, mare sua,amén. Jo, Catherina, muller del honorable enJaume Colom, quòndam ciutadà de Barchinona,qui fuy filla dels honorables mossèn FfranceschBertran, quòndam cavaller, e de la dona naCatherina, primera muller de aquell, deffunts, sanaper gràcia de Déu de cors e de pensa jatsia siaposada en gran senectut, fas e ordon montestament, en lo qual pos e elegesch marmessorse de aquest meu derrer testament exequdors loshonorables en Guillem Colom, ciutadà, FfranceschColom, canonge e ardiacha de Vallès en la Seu deBarchinona, Johan e Luis Colom, cavallers fillsmeus, madona Angelina, germana mia, muller delhonorable en Pere dez Torrent, ciutadà de la ditaciutat, mossèn Ramon Bertran, canonge de la ditaseu, e mossèn Anthoni Rosseta, prevere en lasglésia de Sancta Maria de la Mar de Barchinonabenefficiat. Los quals com pus carament puchprech que, si a mi covindrà morir ans que faça oordon altre testament, ells tots set, sis, sinch,quatre, tres o dos d.ells en absència o deffallimentdels altre o altres complesquen e exequesquenaquest meu derrer testament segons devalltrobaran scrit e ordenat; primerament e ans detotes coses vull e ordon que tots mos deutes quelo die del meu òbit deuré sien pagats e totes lesinjúries a restitució de les quals jo sia tinguda sienrestituïdes e satisffetes breument, sumària e depla, segons nuls se poran provar per cartes,testimonis o altres qualsevol legíttims documents;elegint la sepultura fahedora al meu cors en lacapella de Sent Ramon de la sglésia del monastirdels frares prehicadors de Barchinona e prench-

me lo àbbit dels frares del dit monastir, ab lo qualvull lo meu cors sia soterrat, pregant lo honorableprior e covent del dit monastir que aquell àbit mevullen atorgar; ordonant que dotze frares del ditmonastir porten lo meu cors a la sepultura, a cascúdels quals vull que sien donats tres sous, e quesien fetes quatre gramayes e quatre capirons dedrap negre de molada les quals porten quatrepobres qui porten quatre brandons lo die de lamia sepultura, a cascú dels quals vull que siendonats per lurs treballs doble sou, e les gramayessien donades per los dits meus marmessors a lurconeguda, e vull més avant que un tros de semblantdrap de molada tant quant serà manester sia posatsobre la caxa dins la qual serà lo meu cors dementreque irà a soterrar; e feta la dita mia sepultura siendonats a cascun pobre que lo die de la dita miasepultura, en continent serà soterrat lo meu cors,vendrà en casa mia demanant per amor de Déudos diners menuts exortant aquells que preguenDéu per la mia ànima; totes les altres cosestoquants la mia sepultura sien fetes a conegudadels dits mermassors meus; per satisffeció, emperò,del àbit demunt dit ab lo qual lo dit cors meu seràsoterrat vull que sien donats cent sous, donant-me algun àbit de pocha vàlua ab lo qual lo dit meucors sia soterrat; e prohibesch als dits marmessorsmeus expressament que no sia posat algun drapd.or sobre lo meu cors dementre serà aportat aecclesiàsticha sepultura, e que lo cors meu no siasoterrat de part de nit, mas vull que per los ditsfrares sia portat a la dita sglésia de part de nit een la dita sglésia sia vellat segons seria vellat encasa mia e que en lo sendemà sia celebrada lamissa al dit cors meu; als quals frares qui vellaranlo meu cors vull los sia donat lo stipendi acustumat.

Ítem leix al covent del dit monastir de / [f. 68v]prehicadors per piatança sinquanta sous. Ítem vullque lo die de la mia sepultura sien celebrades enlo dit monastir trenta tres misses de Sent Amadorper caritat de les quals vull que sien donats trentatres sous. Ítem leix a la obra de la Seu deBarchinona, per amor de Déu, sinch sous. Ítemleix a la sglésia de Sancta Maria de la Mar deBarchinona, per dret de parroquiatge, sinch souse al bací dels pobres vergonyants de la dita sglésiatres sous. Ítem leix a la obre de cascuna de lesaltres sglésies parroquials de la dita ciutat dosButlletí Centre d’Estudis Colombins 53, octubre 2010

sous. Ítem leix al bací de catius a rembre de laMercè deu sous. Ítem al hospital de Sancta Creudeu sous e a la casa dels masells tres sous. Ítemals pobres presos en la cort del veguer tres sous.

Ítem a la sglésia de Sancta Maria de Ihesús sisflaçades noves de borres. Ítem vull sien celebradesen la sglésia dels frares menors de la dita ciutatlo die de la mia sepultura o lo sendemà les missesapel.lades de Sent Gregori ab la caritat acostumada.Ítem a la confraria de Sant Nicholau de la qual sóconfraressa deu sous. Ítem leix a cascun coventdels frares e monges mendicants de Barchinona,per amor de Déu, dos sous. Ítem a cascunmarmessor, per càrrech de mermassoria, vintsous. Ítem leix a la dita honorable madona Angelina,germana mia, ultra la lexa de la mermassoria,trenta sous. Ítem leix al dit honorable en GuillemColom, fill meu, per dret de institució e per totapart, heretat, legíttima e altre qualsevol dret a ellpertanyent en mos béns per qualsevol causa centsous. Ítem leix al dit honorable en Luis Colom, fillmeu, per semblant rahó, altres cent sous.

Ítem leix al dit honorable mossèn Francesch Colom,canonge fill meu, per semblant rahó e encare mésper complir la sepultura mia segons devall trobaràscrit, tot aquell censal mort de pensió annual desinquanta sous e sis diners e de preu de quorantasis lliures lo qual lo honorable mossèn JaumeMarch, cavaller domiciliat en la ciutat de Barchinona,e alguns altres com a fermances, me fan cascunany a XI de ffabrer e més li leix qualsevol quantitatsles quals (2) lo die del meu òbit yo hauré axí enla taula com de comptants e més avant li leix eremet qualsevol quantitats en que.m sia obligatfins lo die del meu òbit. Les dites lexes emperòfas al dit honorable mossèn Ffrancesch Colom, fillmeu, sots pacte, forma e condició que, en continentseguida la mia mort, sia tingut paguar íntegramente complida totes les coses toquants e necessàriesa la mia sepultura e a les lexes pies per mi en lopresent meu testament ordonades segons d'ellplenament confiu; e si per ventura, pagades lesdites lexes e sepultura, restarà alguna cosa deaquelles per mi a ell lexades, vull que tot ço quirestarà lo dit Ffrancesch Colom torn e restitueschaal hereu meu devall scrit, retenguts vers ell centsous barchinonesos. Ítem leix a la dita honorablemadona Catherina, muller del honorable mossènJaume Vicenç, quòndam cavaller de Barchinona,neboda mia, cent sous. Ítem a la honorable madonaCatherina, nore mia, muller del dit honorable enGuillem Colom, trenta sous (5).

Ítem leix al dit honorable mossèn Johan Colom,fill meu, per dret de institució e per tot altre dret

a ell pertanyent en mos béns per qualsevol rahóo causa, vint sous en los quals vint sous e en loque jo li doní en temps de son matrimoni ell a mihereu instituesch.

Ítem leix a.n Miquel de Gualbes, nét meu, vintsous. Ítem leix a na Catherina, néta mia, germanadel dit Miquel de Gualbes, cent sous los quals lisien liurats en temps de son matrimoni e no abans,e més li leix / [f.69r] a totes ses voluntats lesperles ab un safir e un balaix que ella ha acustumatde aportar e té en son poder. Ítem leix a naCatherina, donzella néta mia, filla del dit honorablemossèn Johan Colom, deu liures barchinonesesles quals li sien liurades en temps de son matrimonie no abans, e més avant li leix a totes ses voluntatstotes les mies joyes axí anells, correges, perles,patrenostres axí de ambre com altres, sis culleresde argent que.m lexà an Lop, qui stava en casamia, com encare altres joyes en qualsevol spèciestiguen. Ítem leix a la honorable na Elienor, noramia, are muller del dit mossèn Luis Colom, trentasous.

Ítem leix a.n Bernart Montargull, per diversosserveys per ell a mi fets, trenta sous. Ítem leixa.n Martí, qui fou sclau del dit marit meu, onzesous. Ítem leix a na Martra, nudriça d'en Jaume,nét meu, que fou serventa de mossèn Johan deSau, altres onze sous.

Ítem leix a cascú dels fills e filles del dit honorableen Guillem Colom, fill meu, néts meus, sinch sous.Tots los altres béns meus axí mobles com immobles,drets e accions, ontsevulla sien, leix, consent eatorch a.n Jaume Colom, nét meu, fill del dithonorable en Johan Colom, fill meu, si lo die delmeu òbit viurà. Instituint lo dit Jaume Colom, nétmeu, a mi hereu universal sots tal emperò condicióque lo dit honorable mossèn Johan Colom, fill meu,sia tingut liurar tots los béns de la mia heretat aldit Jaume e faça aquell dispost en rebre aquellaencontinent com lo dit Jaume serà en edat deXVIII. anys, e encare que lo dit Jaume no puxafer alguna fermança, a qualsevol persona ne perqualsevol contractes, en la qual los béns de la miaheretat sien o puxen en algun temps ésser obligats.E si per ventura lo dit Jaume, nét meu, lo die delmeu òbit no viurà o viurà e a mi hereu no serà,per ço com no.u volrà o no porà, o hereu meuserà e la dita heretat mia dins la dita edat de XVIIIanys vers si no haurà, o haurà i alguna fermançafarà en la qual los béns meus, en tot o en part,obliguerà e morrà quant que quant sens infantsde legíttim e carnal matrimoni procreats,subtituesch en aquell e a mi hereva universalinstituesch la dita Catherina, néta mia, germana

8

xpòfol


del dit Jaume e filla del dit honorable mossènJohan Colom, si lo die del meu òbit viurà e absemblants condicions, ço és que lo dit mossènJohan li sia tingut donar la dita mia heretat dinssemblant temps de XVIII. anys e hage feta aquelladisposta per rebre aquella dins lo dit temps (6) eno puxa fer alguna fermança en la qual, segonsdit és, los béns de la dita heretat mia, en tot o enpart, resten o poguessen ésser obligats; emperò,si per ventura la dita Catherina en lo dit cars noviurà, o viurà e a mi hereva no serà per ço comno.u volrà o no porà, o a mi hereva serà e lescondicions demunt dites no observarà, o observaràe morrà quantquequant sots la dita forma, ço és,sens infants hu o molts de legíttim e carnalmatrimoni procreats, substituesch an aquella e ami hereu universal instituesch en Guerau Colom,nét meu, fill del dit honorable en Guillem Colom,fill e marmessor meu, a totes ses voluntatsfahedores. Ítem pos a memòria que he en laheretat mia, entre les altres coses, unes horesque foren del dit quòndam marit meu ab un grad'or o canó d'or ab dues perles, les quals yo hecomprades per mijà de corredor e costaren-me,al parer meu, deu fflorins o entorn, les quals hepaguades de béns meus propris les quals diteshores no puxen per los dits meus hereus qui ladita heretat tenen vincclada / [f. 69v] ésseralienades. Aquesta és la mia derrera voluntat, laqual lou, approu, ratiffich e confirma, e la qualvull que vàlegua per dret de testament; la qual,si per ventura no podie valer per dret de testament,vull almenys que vàlegua per dret de codicil o denuncupatiu o de altre qualsevol dret de derreravoluntat per la qual millor puxe valer e tenir. Mésavant revoch, infringesch, cas e anul.la tots equalsevol testaments, codicils e altres qualsevolderreres voluntats per mi fins ací fetes, encareque en aquells o aquelles sien contingudes qualsevolparaules derogatòries, dels quals testaments eparaules derogatòries m.e penit haver fetes eaquelles per no fetes vull ésser (7) hagudes.

E vull que del meu present testament sien fetese liurades a aquells de qui serà interès tantsoriginals testaments o clàusules quants demanatsne seran o requests (8). Actum est hoc Barchinonedecimaoctava die mensis marcii anno a nativitateDomini millesimo quadringentesimo septuagesimoSig+num Catherine testatrisis predicte que hocmeum testamentum laudo, concedo et firmoTestes vocati et rogati huius testamenti sunt discretiFfranciscus Oliva et Ffranciscus Jullà, prebiteribenefficiati in ecclesia (9) Beate Marie de Maricivitatis Barchinone.

Noverint universi, quod anno a nativitate Domini

millesimo quadringentesimo septuagesimo, diescilicet sabbati prima mensis septembris annieiusdem intitulatis, instantibus et requirentibus(10) honorabilibus Guillermo Columbi, Johanne etLudovico Columbi, civibus, Raymundo Bertrandi,canonico ecclesie Barchinone, manumissoribus etexequtoribus (11) una cum aliis absentibustestamenti seu ultime voluntatis honorabilis domineCatherine, quondam uxoris honorabilis JacobiColumbi, quondam civis dicte civitatis Barchinone,tradito corpore dicte deffuncte ecclesiasticesepulture, fuit publicatum testamentum eiusdemhonorabilis domine Catherine in domo sua, in diessuos clausit extremos, presentibus honorabiliJacobo Cesavasses, cive, et Ffrancisco Fexes,clerico Barchinone, testibus ad hec vocatisspecialiter et assumptis.

(1) Clausum traditum, al marge esquerre(2) Bistraxit infrascriptus heres X solidos, postil.la al margeesquerre(3) Segueix, cancel.lat, sua(4) Segueix, cancel.lat, les quals(5) sous, interlineat(6) Segueix, cancel.lat, emperò si per ventura la dita Catherinaen lo dit cars(7) ésser, interlineat(8) Segueix, cancel.lat, Açó fou fet en Barchinona a devuyt demarç del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatrecentssetanta(9) Segueix, cancel.lat, Sanc(10) Segueix, cancel.lat, dictus man(11) Segueix, cancel.lat, test

La signatura d’en Colomsegons Ramon LlullM.Manubens (BCN) / Miquel Rius (Viena)

Llegeixo que Ramon Llull a l'Art Demostrativaatribueix valor a les lletres. Em poso en contacteamb l'amic Miquel Rius, especialista lul·lià a Vienai m'explica els significats: A =Déu; S =ànimahumana; X =lliure albir o predestinació , i Y =veritat. També hi ha la figura "T" (principis), la

9

xpòfol


10

xpòfol"V" (virtuts i vicis) i la "Z" (falsedat) en l'ArsDemostrativa. La "M" és l'única lletra de la signaturade Colom que no és una figura. En canvi si queapareix com a concepte dins de les figures "A"(significant "justícia"),"T" (significant "igualtat"formant part d'una triada junt amb "majoritat" i"minoritat"), "S" la voluntat amant o odiant, "V"orgull i "X" "defecte".

Encara que "M" sigui l’única lletra que no és unafigura, crida l’atenció que aquesta lletra estiguicol·locada al mig i si Colom s’inspirà en Llull, ellloc seria adequat pel que signifiquen, "justícia" i"igualtat", com a conceptes que indiquen equilibri.Elevant el concepte de justícia a categoria defigura, era possiblement una manera de donarexpressió al seu desig de ser tractat "justament"per arribar a una situació d'"igualtat" i equilibri.Posats a especular, parlant d’enigmes, tenim quela teoria "M" sembla ser la teoria "divina" que hoexplica tot, la teoria que uneix la de la relativitatamb la quàntica.

Noteu el detall que la "m" és l'única lletra queescriu en minúscula. Potser ho fa precisamentperquè Llull no la defineix. Així, doncs, hauríemd’afegir una nova teoria sobre la signatura d'enColom, la que parteix dels coneixements lul·liansde l'Almirall.

Tres Beatrius EnríquezcoetàniesErnest Vallhonrrat

En el segle XV trobem tres Beatriz Enríquezcoetànies: la de Arana (n. 1467 ? - + 1521); lade Velasco (n. ? - + 1486), i la de Cabrera (n.1435 - + 1538).

De Beatriz Enríquez de Arana (o Harana, nom queal dictat transforma la fonètica andalusa) la històriaoficial diu que és una dama espanyola del segleXV nascuda a Còrdova, pertanyent a una famílianoble i antiga família, encara que sense béns defortuna, que va ser dona senzilla i de bons costums.Entre 1485 i 1488, van començar les seves relacionscom a amant de Cristòfor Colom, del qui va tenirun fill de nom Hernando. Posteriorment es casariaamb el navegant català Galcerán de Requesens,amb el que va tenir tres filles, Joana, Isabel iMaria.

De Beatriz Enríquez de Velasco sabem que va

morir el 1486 per tant no pot ser la Beatriz Enríquezque anys després es casaria amb Galcerán deRequesens, Capità General de l’Armada del reid’Aragó, Ferran el Catòlic. El 1487, Galcerán vaacudir amb la seva armada al bloqueig de Màlagaen ajut del parent del rei, Enric Enríquez de Velasco,IV Almirall de Castella i Comte de Palamós, espòsd’Anna de Cabrera.

L’estudiosa gironina Dolors de Gual, en un articlesobre el llinatge dels Requesens publicat en elnúmero 51 del Butlletí del Centre d’EstudisColombins corresponent al mes d’abril de 2010escriu: “Sabem que Galcerán de Requesens Corberava participar com a capità general de l’Armada deFerran el Catòlic en la conquesta de Màlaga. Esva casar amb Beatriz Enríquez, la historia oficialafegeix “de Velasco”. Aquesta dada és del totincorrecte perquè, segons el seu epitafi al monestirde San Francisco de Palència, consta que va morirel 1486”. De Gual, va comentar amb ironia queseria la primera difunta que parís, i una vegadacomprovada la genealogia dels Enríquez, noméscoincideix amb: Beatriz Enríquez de Arana.

Quant a la tercera Beatriz Enríquez de Cabrera vanéixer el 1435 i va morir centenària el 1538. Siaquesta fos la muller de Galcerán de Requesensquan va néixer la que hagués estat filla seva, lamare tindria més de 55 anys d’edat, o sigui, seriauna àvia.

En l’estudi de Miquel Manubens sobre l’escutd’armes d’Hernando Colón publicat també en elmateix número d’aquella publicació, diu que enl’escut que va dibuixar en el seu testament el fillde l’Almirall, el més important és que el llençol del’escut es idèntic al dels Enríquez, Almiralls deCastella. Es veuen tres quarters copiats de l’escutdel pare amb una orla que conté el text “NuevoMundo dio Colón a Castilla y a León”, figurant enels dos quarters superiors de l’escut un lleó i unatorre, símbols dels dos regnes castellans amb ques’identifiquen els Enríquez, i al quarter inferior hiha una bola del món coronada per una creu ienvoltada de set illes que identifiquen ambdós elsllinatges d’Hernando, com són el dels Enríquez iel de Colom.

Ambdues troballes –la de Dolors de Gual respectela identificació de Beatriz Enríquez de Arana mullerde Galcerán de Requesens, i la de Miquel Manubensque identifica l’escut d’Hernando, amb els dosllinatges, el dels Enríquez i el de Colom- confirmenque Beatriz Enríquez de Arana pertanyia a l’estirpdels Almiralls de Castella.


11

xpòfolEl defensor dels índis i eltarragoní Miquel BallesterErnest Vallhonrrat

El que va ser “encomendero” i després benedictíi cronista, Fra Bartolomé de las Casas (1474-1566)-fill de Pere Casaus, d’ascendència catalana i queva viatjar amb Colom en el seu segon viatge- haestat un dels personatges més polèmics de lahistòria d’Espanya i Amèrica. Discutit a la sevapàtria, va ser profeta al nou món. Mentre al seupaís d’origen va ser un proscrit per als de tradicióconqueridora i colonialista, en canvi la seva memòriaha estat exaltada i fins i tot venerada aHispanoamèrica.

Vint anys després del Descobriment del Nou Món,el pare Las Casas ja va qüestionar els drets delscolonitzadors denunciant l’etnocidi. La Controvèrsiade Valladolid és la denominació habitual del cèlebredebat que va tenir lloc el 1550 i 1551 al Col·legide Sant Gregori de l’esmentada ciutat, dinsl’anomenada polèmica dels indígenes americanso indis. Va enfrontar dues formes antagòniquesde concebre la conquesta d’Amèrica, interpretadesromànticament com la dels defensors i la delsenemics dels indis. La primera representada perBartolomé de las Casas, considerat avui pioner dela lluita pels drets humans, i la segona, per JuanGinés de Sepúlveda, que defensava el dret i laconveniència del domini dels conquistadors sobreels indígenes, als qui a més a més considerennaturalment inferiors. No va haver-hi una resoluciófinal. Però si ho hem de jutjar per les posteriorsevidències institucionals els arguments del pareLas Casas inspiraren la Declaració dels DretsHumans en el segle XVI, molt abans de la RevolucióFrancesa el 1789.

Actualment, la figura noble i generosa del fraredefensor dels indis s’engrandeix cada vegada més.Il·lustres historiadors americanistes i literatsd’Europa i Amèrica han estudiat i reivindicat lavida i l’obra del pare Las Casas, entre ellsl’hispanista francès Marcel Bataillón i el professorAndré Saint-Lu, a través d’una àmplia selecció detextos del benedictí situats en el context d’unaèpoca. Referent a Fra Bartolomé de las Casas,Bataillón, diu: “Però fós qual fós, en el pla concretde la importància i de la durada dels seus resultats,l’èxit del combat entestat per Las Casas, el nomi la seva acció han marcat la història amb el seusegell, i el testimoni de Las Casas continua sentviu en els nostres dies”.

De les nombroses obres escrites per Fra Bartoloméde las Casas, potser la més coneguda sigui Historiade las Indies, per a la confecció de la qual vautilitzar documents i textos de la família Colom,de membres de la qual en va ser amic. Va començara escriure aquesta obra estant a Sevilla l’any 1532i la va finalitzar a Valladolid, trenta-quatre anysdesprés. Las Casas va establir en el seu testamentque no es publiqués fins a quaranta anys desprésde la seva mort, que va tenir lloc el 17 de juny de1566. L’obra no va ser publicada fins passats tres-cents anys, el 1885, encara que els seus textosen aquest temps van poder ser consultats i revisats.El pare Las Casas sobre el tarragoní Miquel Ballester,amic i company de Cristòfol Colom, va deixarescrit: “…Miguel Ballester, catalán natural deTarragona viejo y muy venerable persona…” iafegint tot seguit: “esta es su carta y bien pareceque era catalán porqué hablaba imperfectamente:pero hombre virtuoso y honrado y de voluntadsincera y simple. Yo le cognosci mucho”.El tarragoní Miquel Ballester, a l’illa de La Hispaniola,va ser alcaid de la fortalesa de la Concepció idesprés, de la ciutat de Bonao en l’època de lacerca de l’or. Va ser mitjancer en la rebel·lió deltraïdor Francisco Roldán i la seva gent contral’Almirall; va acompanyà Cristòfol Colom en el seuviatge quan va ser encadenat i enviat a Castellaper Bobadilla. Va ser tutor i marmessor testamentaride Diego, el fill primogènit de l’Almirall. Va ser,també, introductor de la canya de sucre a Amèricai el primer en extreure’n el seu suc. En el Repar-timiento de Encomiendas d’Albuquerque constaque el 1514, Miquel Ballester tenia una encomiendaen La Buenaventura amb trenta-dos naborías oservents domèstics l l iures, no esclaus.Quan es recorda l’històric personatge MiquelBallester, amic i company de Cristòfol Colom, ésjust no oblidar a qui ha salvat i transmès la sevamemòria, Fra Bartolomé de las Casas.


12

xpòfolColom no va salpar dePalosAgència EFE

Un estudi revelat en el Simposi Internacionald'Història Iberoamericana ha indicat que elnavegant es va incorporar a les caravel·les aLa Rábida i no a Palos de la Frontera. Segons un estudi fet públic avui en el SimposiInternacional d'Història Iberoamericana, que secelebra a Huelva, Cristòfor Colom es va incorporara les tres caravel·les que van viatjar a Amèrica aLa Rábida, província de Huelva, i no en la veïnalocalitat de Palos de la Frontera tal com sosté lahistòria tradicional.

L'estudi ha estat donat a conèixer per Julio IzquierdoLabrado, membre del Grup de Recerca d'HistòriaIberoamericana de la Universitat de Huelva isecretar i de l 'Assoc iac ión d 'Es tud iosIberoamericanos y Colombinos Rábida. Lesinvestigacions apunten que les caravel·les, quevan navegar el riu Negre des de Palos de la Fronteraa La Rábida, estaven obligades per les OrdenancesMunicipals de la primera localitat a ancorar enmigdel riu per evitar el contraban. L'estudi constataque Cristòfor Colom es va incorporar al Moll de laRábida a l'expedició després d'haver pernoctat enel convent franciscà d'aquesta localitat.Des d'allí les embarcacions van partir de la Barrade Saltés, des d'on, segons diu el Diari de Colom:"Partim divendres tres dies d'agost de 1492 de la

barra d'Saltés, a les vuit hores. Vam navegar ambforta marinada fins el posar del sol cap al Sudseixanta milles, que són quinze llegües; desprésal Sud-oest i al Sud quarta del Sud-oest, que erael camí per a les Canàries".

Els participants en el Simposi han dut a termeavui l'itinerari de sortida de les embarcacionscolombines el 3 d'agost de 1492, navegant desdel riu Tinto fins a la desembocadura. Entre lespersonalitats convidades figuren especialistes enhistòria iberoamericana procedents de països comÀustria, Estats Units, França, Portugal i AmèricaLlatina.


13

xpòfolNoves hipòtesis sobreCristòfor ColomPer Jaume Aymar

Tot i que havia estudiat la qüestió de la versemblantrebuda dels reis catòlics a Colom al monestir deSant Jeroni de la Murtra (Badalona) (1), mai nom’havia preocupat massa dels orígens de l’Almirall.Però un seguit d’informacions recents que semblaque tinguin certa consistència m’han motivat afer-ho.

El professor nordamericà Charles Merril conclouel seu llibre [Colom of Catalonia: Origins ofChristopher Columbus revealed, 2008] dient que:“per molt interessants que siguin les teoriesvalencianes, balears i rosselloneses sobre elsorígens de Colom, em sembla que l’Almirall vapertànyer a la família Colom, els membres mésimportants de la qual van viure a Barcelona alsegle XV” (2).

Però, em pregunto, Cristòfor Colom, escognominava en realitat així? El Pare Las Casasdiu: “Tuvo por sobrenombre Colon [sense accent]que quiere decir poblador de nuevo, el cualsobrenombre le convino en cuanto por su industriay trabajos fue causa que descubriendo estas gentes,infinitas ánimas dellas, mediante la predicacióndel Evangelio [...]hayan ido y vayan cada día ápoblar de nuevo aquella triunfante ciudad del cielo”(3). Pres al peu de la lletra, Colom (o Colon) no esdeia així, és un sobrenom.

Convers o criptojueu?Diversos autors han apuntat els orígens jueus del’Almirall (4). Un dels arguments a favor d’aquestahipòtesi és que moltes personalitats que donarensuport a la seva empresa eren d’origen hebreu:Lluís de Santàngel, Alfons de la Cavalleria, Luis iJuana de la Torre, Isaac Abravanel, AbrahamZacuto, Luís de la Cerda, Gabriel Sanxís, Joan deColoma... Un altre fet incontestable a favor de lacondició conversa de l’Almirall és que el terminide la sortida dels jueus no convertits al judaismeera el 2 d’agost de 1492. Les naus de Colom vansortir la matinada del 3 d’agost de 1492, peròColom va demanar que tots els mariners estiguessina bord el dia 2 a les 11 de la nit. A les naus hiviatjava un intèrpret hebreu. Per què? És quel’Almirall anava a buscar una nova pàtria pelsjueus? Cal subratllar també que el 2 d’agost, dinsdel calendari jueu, era un dia de dejuni i d’aflicció

perquè commemorava la destrucció del primerTemple de Nabucodonosor i del segon Temple perTitus. Era conscient Colom del valor simbòlicd’aquestes dades? Tenia la voluntat de reedificarel Temple de Jerusalem?

És sabut que ja el 1391 molts jueus que van optarper batejar-se van canviar el nom i el cognom.Alguns mantenien el cognom per exemple IsaacAbraham Ardit que passa a dir-se Pere Ardit. Peròla majoria d’altres canviaren completament nomi cognom. Així mestre Abraham Coffeu passa adir-se Arnald de Rosanes, Juceff Abraham passaa dir-se Bernat Casals, Bonastruch Alcaraví ésJoan Bertran; Suclam Astruch passa a dir-se Ramonde Gualbes, Vives Astruch passa a dir-se Joan deCruïlles... No fora, doncs, gens estrany que hihagués un jueu convers (o una família de jueusconversos) que passessin a cognominar-se “Colón”o “Colom” (5).

Afegim també que l’administrador de les rendesreials de Castella, el jueu Abraham Senior deSegòvia, que gaudia de gran prestigi per la sevasagacitat, es va entrevistar amb diversos gransdel regne per inclinar-los al matrimoni de la infantaIsabel amb el seu cosí Ferran. Abraham Seniors’aconsellava amb el jurista de més anomenadadel regne catalano-aragonès, Jaume Ram, fill d’unrabí de Monzón i amic personal del príncep. Ramva lliurar a Ferran 20.000 sous perquè es poguésdesplaçar a Castella (6). Anys després, el 1505,Joan Ram i la seva muller Isabel Saplana senyorsde la vila de Tous, tracten el traspàs de la titularitatdel seu castell a benifet de la comunitat de SantJeroni de la Murtra. En aquestes negociacions hiintervingué el jerònim fra Pere Benejam (cognomtambé de convers) que tenia molt bones relacionsamb els reis Catòlics (7).

Pel testimoni de Fra Ramon Pané, ermità jerònim,sabem que Colom a La Hispaniola es resistia abatejar tants indígenes com ell li proposava (8):Era una reminiscència de la seva antiga religiójueva?

La mesura de l’illa i els punts de referènciaA la carta que Cristòfor Colom envià a GabrielSánchez o Sanxis, tresorer general de la CoronaButlletí Centre d’Estudis Colombins 53, octubre 2010

14

xpòfold’Aragó, publicada a Roma per Stephanus Planckel maig de 1493, Colom hi diu que la circumferènciade l’illa que va anomenar La Hispaniola (quehauríem d’entendre com la petita Hispània o la“Hispània xica”) “és més que tot Espanya des deColonia (o Cologna) fins a fontem rabidum” . Esclar que aquesta última és Hondarribia oFuenterrabía però amb quina població es potidentificar aquesta Colonia o Colònia: Colònia? LaCorunya? Cotlliure? No podia ser Colonico queesdevé Coloniens, Colonja, Calonge (9) ? A la cartaa Lluís de Santàngel, Colom escriu Colonya, potser encara més clarament Colonja, Calonge (10).

Relacions entre la vila de Calonge i el contextde ColomQuin motiu tindria l’Almirall per citar aquestapoblació del Baix Empordà? És perquè en ella hihavia un barri jueu o és perquè s’estava adreçanta criptojueus com Santàngel o Sanxís? És perquèell mateix era d’allí o d’un indret proper a allí? Nohi ha constància a Calonge de l’existència d’unbarri jueu, però sí de famílies jueves (11).

El carrer del Càcul en el nuclide la vila de Calonge, avuirestaurat, és un curióspassadís estret i fosc que fapensar en els calls: té cincvoltes de pedra picada sobreles quals s’alcen les cases ia l a par t de migd ias ’ obse rvaven mos t resdefensives per tal d’empararl’entrada (12). Sabem que enalgunes èpoques els accessoses van aparedar (13). Molt aprop de l’entrada de migdiahi ha la masia anomenadacan Jofre amb una façana definals del segle XVI on hi hal’escut de la família Salamó,també conversos.

L’església parroquial de Sant Martí de Calonge vaser consagrada el 1423 pel bisbe Andreu Bertran(València ?- Barcelona, 1433), jueu convers;originàriament es deia Astruc Levi o Halorqui,segons Bofarull o rabbi Mosse segons Eubel (14).Fill de Calonge era fra Francesc Vidal, dominic i undels confessors de Ferran el Catòlic que fou vicarigeneral de la Provincia dominicana i que el junyde 1483 va morir de pestilència a Barcelona (15).D’altra banda a Calonge, a la desembocadura del’Aubi, prop de l’indret d’es monestri (corrupció demonestir, referint-se al de benedictines de SantaMaria del Mar) hi havia l’anomenada torre Colomina.

Terra RubraSegons el P. Las Casas, Colom signava:“Christophorus Columbus de Terra Rubra” (terravermella). Diu el P. Las Casas “cual fuese, dondenació o que nombre tuvo el tal lugar, no constala verdad dello más de que se solía llamar antesque llegase al Estado que llegó, Cristóbal Columbo[Colon] de Terra-rubra, y lo mismo su hermanoBarlomé Colon”. El cognom Rotllant és d’origenjueu, els Rotllan són els Rodland, alemanys, uncognom que significa precisament “terra vermella”(16). Al pla de Calonge hi ha el mas Rotllant (17), el més important de la contrada, té una extensióde cent vessanes i encara està en ple rendiment.Els seus orígens es remunten a l’època visigòtica(18). Diversos hereus dels s.XV-XVI porten el nomd’Antoni. Segons l’historiador Pere Trijueque dePalamós hi ha també dues escriptures sobre unafamília Rotllan propietària d'una casa al carrerMajor de Palamós. En una del 1600 es fa referènciaa una casa de Pau Llampis que afronta a llevantamb el carrer de Munt (ara carrer Pagès Ortiz),per ponent amb el carrer Major, pel sud ambSebastià Areu i pel nord amb Jaume Rotllan. Enuna altra del 1636, la mateixa casa es ven aBartomeu Pau i ara pel nord afronta amb CristòfolRotllan, segurament fill d’en Jaume Rotllan.

La masia que avui es diu Can Pontons de Badalona,antigament pertanyia també a la família Rotllantde Girona. Per tradició sabem que el 1493 CristòforColom es va aturar en aquesta masia d’anada ode tornada a Sant Jeroni de la Murtra on va serrebut pels Reis Catòlics. Una ceràmica antiga,darrera els cups de la masia mostra un Sant Antonide Pàdua i les tres caravel·les colombines. ABarcelona hi ha un Antoni Rotllant documentat el1431 com a sastre de Girona. Els jueus solienexercir aquesta professió.

La guerra civil catalanaLa vila de Calonge fou escenari d’importantsenfrontaments durant la guerra civil catalana. Ales corts de Lleida de 1460 i degut al’empresonament del príncep de Viana obrat person pare es va gestar un greu enfrontament entrela Diputació del General de Catalunya (Generalitat)i el rei Joan II, germà d’Alfons IV que havia mortel 1458. El 1460 el príncep de Viana morí, segonsla brama popular, emmetzinat per la sevamadrastra. Això va motivar l’esclat de la guerradels remences. El 18 d’agost de 1460, MartíGuerau de Cruïlles i de Blanes va fer homenatgeal batlle del Castell de Colonge de Marítim, ambels seus termes i pertinences. Quedaven exclososels alous i els censos adquirits en el terme de ditcastell. Aquest senyor del castell de Calonge estava


15

xpòfolmolt relacionat amb la reialesa: havia estat consellerreial i va ajudar en l’alliberament del príncep deViana, del qual fou camarlenc i negociador del seufrustrat matrimoni amb Isabel de Castella, la futuraReina Catòlica.

El període de 1462 al 1472 és, segurament el méscomplicat de la història de Catalunya. S’arribà aun enfrontament armat, guerra civil o guerra delsremences. Per un costat els lleials a Joan II, reiper drets hereditaris; i per l’altre l’oligarquia de laGeneralitat que va destronar Joan II i que vaentronitzar com a rei de Catalunya Enric IV (1462).

Com dèiem Calonge tingué un paper destacat enaquesta guerra. Els últims dies de juliol de 1462es concentraren a la vila, procedents de la Valld’Aro, les tropes que manaven Martí Guerau deCruïlles –el senyor de Calonge- i Berenguer deSenesterra, fugitius de les forces de la Generalitat,comanades pel Comte de Pallars, que els haviasorprès a Llagostera, i de les columnes francesesde Lluís XI que avançaven des del Rosselló. Lavila de Calonge, contrària a Joan II, es va revoltari forces i capitostos es van haver de refugiar alcampanar. Però les portes foren cremades, i tots–Martí Guerau entre ells- foren fets presoners iportats a Hostalric on la població els va rebre ambcrits i improperis (19). Després Martí Guerau foubescanviat (1463) i va continuar lluitant com acap reialista contra els seus parents de Peratalladai va defensar Castelló d’Empúries. El rei, però nova aconseguir mai de restituir-li la baronia deCalonge (20).

Girona també va estar des del principi de part delrei Joan II. El bisbe i els remences protegien idonaren asil a la reina Joana i a l’infant Ferran desdel 1462. Joana i Ferran, s’havien amparat a laForça Vella . La reina va procurar reunir efectius devaris municipis i universitats. El 12 de maig de 1462va demanar la tramesa de gent armada a Sant Feliude Guíxols, Calonge i Palamós. Martí Guerau vapassar al bàndol de Joan II i va defensar Girona.Joan II veient el perill en què es trobava la sevaesposa, va entrar a Catalunya, tot violant laCapitulació de Vilafranca i la Generalitat, per aquestaintromissió va declarar els reis enemics públics.Palamós, en canvi, tan a prop de Calonge, sempreva estar dins la zona d’influència de la Generalitat.La possessió de Palamós era molt important en eldesenvolupament de la guerra. Palamós, comaltres viles de l’Empordà, no va voler lliurar-se alsrealistes i per això la Generalitat va enviarràpidament per mar reforços d’homes i materialper resistir els primers embats. Estant sota lajurisdicció del rei Enric IV a la vila hi havia gent

partidària d’un i altre bàndol i en una guerra civilafloren sempre tots els rancors (21). Això vaprovocar l’assassinat de Joan Tavell, jurat en capi capità de la vila, a mans de tres palamosins:Nicolau Bofill, Miquel Coll i Guillem Pomato.

L’estada de la reina i l’infant a Girona i elsjueusEl call de Girona és el més important d’Europadesprés del de Burdeus. Diu l’historiador Rovira iVirgili que tant a la Cort de Joan II com desprésa la de Ferran II hi van abundar conversos ambcàrrecs importants. L’escrivà reial Joan de SantJordi, l’advocat Jaume Taravau, el regent de lacancelleria Antoni Bardaxí, el vicecanceller Alfonsde la Cavalleria, el regent del tresor Jaume deCasafranca. De Taravau[sogre de Lluís deSantàngel] diu Carreres Candi: “Micer Taravau,regent de la reial cancelleria de Catalunya nos’esforçava a dissimular les seves inclinacionsjudaïques i juntament amb d’altres oficials de JoanII es reunia amb d’altres adherits o professantsde la religió hebrea. En començar la guerra deCatalunya contra Joan II, Taravau va seguir laCort de la reina Joana Enríquez. Més tard quan vacomparèixer el duc de Lorena amb els seus exèrcits,Taravau es trobava en les proximitats de Girona–assetjada pels francesos- treballant per aconseguirla rendició de la ciutat i la seva comarca. Això liva valdre d’introduir-se en el Consell de Lorena ipercebre una pensió de mil florins anuals. Mort elduc de Lorena i perduda la causa de Renier (Renat)d’Anjou, l’ex-jueu va canviar de camp i va tornaral costat de Joan II (...) restablerta la pau, elsobirà va nomenar Taravau regent de la reialcancelleria” (22).

El fet és que, com dèiem, entre 1461 i 1468 lareina Joana Enríquez es va refugiar a la Força Vellade Girona amb el seu fill Ferran, futur rei catòlic.Aleshores foren moltes les famílies converses deGirona que lluitaren a favor de la Corona. VicensVives troba entre aquests defensors Bernat d’Alai la seva muller, els Falcó, els Mercader i els VidalsSampsó. D’aquests últims, el paraire Joan VidalSampsó és recompensat pels seus serveis a laCasa Reial durant el setge i el seu fill és el quedescobreix una mina que els assetjadors hanperforat prop de la porta del Call i per la qualhaurien pogut entrar i apoderar-se fàcilment dela reina i de l’infant. Un quart de segle més tard,Vidal i el seu fill i llurs respectives famílies han defugir de la Inquisició, sostinguda pel nou rei Ferrani llurs béns confiscats són venuts el 13 de setembrede 1491 als encants públics de Girona.Una sort semblant pateix el convers gironí LlorençBadós que l’any 1462, en ple setge de la fortalesa


16

xpòfolgironina, és nomenat metge de la casa del príncepFerran. Més tard és designat protofísic i s’incorporaefectivament al seguici reial, té cura del rei Ferrandurant llargues malalties i rep d’ell tota mena demercès. Però l’any 1488 la seva dona, JoanaBadossa, és condemnada pel tribunal de laInquisició de Barcelona l’any 1488 i cremadadesprés d’haver estat escanyada pel botxí. El 10d’agost de 1503 és condemnat per la Inquisició elpropi Llorenç Badós (23).

En aquest context gironí no podem oblidar JoanMargarit i Pau (Girona, 1422-Roma, 1484),humanista (24), nebot de Bernat de Pau, fouambaixador enviat per Joan II al Papa Pius II alcongrés de Màntua per als afers de la croadacontra els turcs i de la política de la corona d’Aragóa Itàlia. Nomenat bisbe d’Elna (1453-1462), toti que residia habitualment a Perpinyà, el 1460 jahavia concedit quaranta dies d’indulgència a laimatge del Sant Crist venerada a Sant Jeroni dela Murtra (25). Intervingué en les corts de Barcelonade 1454 a 1458 amb un discurs memorable. El reiJoan II el va premiar amb la mitra de Girona. Foupreceptor del fill d’aquest, Ferran d’Aragó, i liadreçà la Corona regum un tractat humanísticescrit en llatí dedicat a l’educació del futur reiCatòlic. Joan Margarit construí el seu discurs partintd’un dels símbols més emblemàtics de lamonarquia, la corona. Efectivament, al voltant dela significació de la corona reial, articulà el seupensament polític i moral que el portaren a traçarun programa pedagògic per al príncep mitjançantel conreu de les virtuts. “Margarit ofereix a Ferranuna corona formada per trenta pedres engastades,cadascuna de les quals simbolitza una virtutnecessària al governant, sia virtut moral, cardinal,

heroica o teologal” (26). Laseva testa apareix pro-bablement en una de lesmènsules del claustre deSant Jeroni de la Murtra. Ala mitra hi porta duesmargarides i també alfermall de la capa pluvial.Com hem vist, els seusfamiliars per línia materna,els Pau, estigueren vinculatsal monestir.És versemblantque la comunitat, haventvolgut enaltir el 1491 lafigura del rei Ferran posantla seva testa en pedra a l’ala

de ponent del monestir, també hagués volgutimmortalitzar el seu preceptor que, recordem-ho,havia visitat també el cenobi.

Pere el Conestable i Carles Antoni Setantí,capità del castell de Calonge per ordre deJoan de Lorena.Enric IV renuncià al tron el 1464. Després de larenúncia les institucions catalanes van oferir lacorona el tron va ser ofert a Pere el Conestablede Portugal, nascut el 1429, nét de Jaume d’Urgell(anomenat Pere IV a Catalunya, Pere V a Aragó).Regnà només a Catalunya, tot i ser també reid’Aragó i va crear una nova moneda, el pacífic.Home culte i refinat va tenir un cert sentit tràgicde la vida i de l’atzar de la fortuna que quedareflectit en la divisa que l’identificà i que apareixen nombrosos llocs: paine pour joie. Va morir demalaltia a Granollers el 29 de juny del 1466,envoltat d’un grup de fidels portuguesos i catalans.Tenia 37 anys i fou enterrat a Santa Maria delMar.

L’any 1466 el rei Pere va nomenar a Carles Antonide Setantí (27) capità del castell de Calonge.Lafamília Setantí van tenir relació amb la famíliaColom de Barcelona (28). Joan II havia ofert lapau a la Generalitat, però a la mort del rei Pere imalgrat la desfeta en tots els fronts, la Generalitatoferí novament la corona a René (Renat) d’Anjou,Renat I de Nàpols dit Renat el Bo. Renat que teniasetanta anys i que era cec, va enviar el seu fill,Joan de Lorena a l’Empordà al front d’un exèrcit.Joan, cavaller de gran fama, va entrar a Barcelonael 31 d’agost de 1467 i va rebre la investidura ennom del seu pare. El 5 d’abril de 1468, des delseu campament vora Empúries, en qualitat delloctinent del seu pare, va confirmar precisamentals habitants de Sant Martí de Calonge, les gràciesi els privilegis que ja els havia concedit el seuantecessor el rei Pere. Però el 20 de maig delmateix any, es va repensar i va revocar aquestaconcessió per considerar-la perjudicial als dretsdel jove capità Carles Antoni Setantí. Segons esdesprèn d’una ordre de Joan d’Anjou del maig de1468 adreçada a Grau i Antoni Vallmanya,poderosos batlles de sac del Castell i partidaris deJoan II i de Martí Guerau de Cruïlles, Carles AntoniSetantí s’havia enfrontat a ells. L’ordre disposavaque dintre d’un terme de quinze dies es presentessindavant del regent de Cancelleria, ja que CarlesAntoni Setantí havia presentat pugna de pau iguerra contra ells. En un altre document datat eldia 27 del mateix mes, Joan d’Anjou concedí alcapità Setantí la tercera part de les rendes del llocde Calonge, a fi de guardar millor el castell. Iencara dóna una tercera a les autoritats perquèempresonin els germans Vallmanya i així a Calongequedi amb les mans lliures Setantí (29). Diversosautors asseguren que és possible que CristòforColom, en algun moment del conflicte bèl·lic


17

xpòfols’embarqués, ja que sabem que va ser capità d’unvaixell de Renat d’Anjou, a la dècada de 1470.Coneixem la importància que van tenir durant elperíode posterior a la guerra diversos corsarisanomenats Colom, un dels quals podria ser elmateix Cristòfor Colom (30).

El mes de novembre de 1471, Joan II establí elseu campament de guerra a la Vall d’Aro i vacombatre personalment a Sant Feliu de Guíxols iCalonge. Palamós va capitular sense lluita el dia12 i tot seguit caigueren Palafrugell i Pals.

Beatriz Enríquez de AranaBeatriz Enríquez de Arana (31), cordovesa tambéd’origen convers, potser filla natural de JoanaEnríquez l’esposa de Joan II, va ser l’amistançadade Cristòfor Colom i la mare d’Hernando Colom,el fill segon de l’Almirall. Amb molta probabilitatés la Beatriz Enríquez que després es va casaramb Galceran de Requesens, Batlle General deCatalunya. Els capítols matrimonials “de donaBeatris Henriquies ab lo Comte de Trivento”apareixen citats en un memorial dels actes i altresescriptures que eren en poder de Jaume AlósColom, procurador general i agent dels negocisdel Duc de Sessa i Comte de Palamós (32).

Cal dir que Galceran de Requesens havia obtingutel títol de comte de Palamós el 13 d’abril de 1484precisament per mercè del rei Ferran II, el qualtambé li vengué la jurisdicció del castell de Calongeen pagament dels serveis que el monarca haviarebut d’ell (33). D’aquesta manera Beatriuesdevingué comtessa de Palamós i baronessa deCalonge. Un document datat a Còrdova el 28 dejuny de 1490 i signat per Ferran II (després dit elCatòlic), ordena que es restitueixin als habitantsde Calonge tots els béns que se’ls havia ocupat ise’ls permetés de vendre a lliure arbitri les sevesrendes. Era, sens dubte, la política del rei derevocar les dràstiques ordres del seu pare encontra de la població i en aquest sentit Ferranatenia la súplica dels habitants de Calonge (34),però podria respondre també a algun prec deCristòfor Colom en el sentit que el monarca afavorísels seus presumptes i castigats convilatans? Enaquell any Colom ja s’havia entrevistat amb elsReis.

Galceran morí el 1505 deixant una vídua, Beatriu,tres filles Elisabet, Joana i Maria i un fill, Dimas,que entrà en religió. De 1538 és la dotalia d’unbenefici de Beatriu, per a l’altar major de l’esglésiade Santa Maria de Palamós a favor de DimasRequesens, fill seu de l’ordre de Sant Joan deJerusalem, que es basa en part amb els rèdits de

Calonge (35). Buscava també aquest Dimes larestauració del Temple que la seva mare,amistançada de Colom, li hauria inculcat?

Elisabet de Requesens i Enríquez, filla de Galcerande Requesens i Beatriu Enríquez, es va casar ambel seu cosí germà Ramon Folch de Cardona iRequesens, pimer duc de Sessa.

Convé citar també ací a Bertran Enríquez de laCarra (o de Lacarra), noble de la cort dels ReisCatòlics i canonge de la Catedral de Barcelona,ben documentat del 1491 al 1514, que ocupà larectoria de Santa Maria de Badalona. Precisamentuna de les obres que Hernando Colón va incorporara la seva important biblioteca el juny de 1536 erael llibre «Practicas e Custumes de la Rectoria deBadalona» (del 17 de gener de 1449) que es trobaa la Biblioteca capitular i colombina de Sevilla ique li va costar dos diners, com consta en el reversdel darrer foli del manuscrit (36). Hernando escognominava Enríquez per part de mare, s’enténdoncs que l’interessés un llibre d’un possible parentseu.

Fra Damià Marruff, sastre i ermità (37)Fra Damià Marruff o Marrufo era natural de Génova;el seu cognom sembla també el d’un convers. Vaser també sastre a la comunitat de Sant Jeroni dela Murtra on havia fet diversos terns. Vivia mercèsuna aportació que li havia fet el rei Ferran el Catòlic.Després d’uns anys de professió, ja sacerdot, vademanar al pare general llicència per retornar aGènova per tal de tenir cura de la seva mare i delsseus germans. Quan era allí va demanar un breual Papa per fer d’ermità i se’n va anar a Palamósa l’ermita de Nostra Senyora de Gràcia, fundadael 1506, és a dir el mateix any de la mort deCristòfor Colom: “Quan el bisbe realitza la visitapastoral del 1517, la capella [de Nostra Senyorade Gràcia] ja s’ha construït i en el seu interior, apart de l’altar major, hi ha un altar dedicat a santAntoni i un altra al Roser. S’encarregava del seumanteniment, almenys des del 1517 el frare DamiàMarruff jerònim de Sant Jeroni de la Murtra”(38).

El maig de 1543 fra Damià va convidar l’EmperadorCarles I que estava de pas per Palamós a dinar al’ermita i aquell va quedar tan content de l’entrevistaque li va donar una pensió de cent ducats. Durantaquesta estada, Carles escriví unes instruccions alseu fill Felip (39). Fra Marruff va retornar a la Murtraja vell i cansat de la vida eremítica, on va fer unasegona professió el 1551. Anava acompanyat d’uncriat. Va fer donació de 600 ducats i va renunciaren favor de la comunitat a la pensió que tenia del’Emperador. Va morir el 1552.


18

xpòfolEl mestre de cases Tomàs BarçaFra Marruff va coincidir a Palamósamb Tomàs Barça un importantmestre de cases occità, documentatentre 1514 i 1547. El 1514 Barçaapareix esmentat en una carta depagament efectuada per Vicent Orrit,pèrit en lleis i conseller del rei perl’obra d’una pica de pedra destinadaal monestir de Valldonzella deBarcelona. Entre 1521 i 1525 eraa Palamós. Treballava amb ell elsmestres de cases Joan Pratsd’aquesta vila. També eren membresdel seu equip Antoni i Ramon deFronyac, procedents de Eynar deCarsí del Regne de França. Són elsautors de la portalada de llevant del’església parroquial de Santa Mariade Palamós(40).

Entre 1526 i 1533, Barça vaconstruir el temple parroquial deSant Iscle i Santa Victòria deDosrius. A partir de 1536 treballaa l’Estudi General de Barcelona queestava a la part alta de la Rambla,a l’indret conegut com a Pes de laPalla. La primera pedra d’aquestedifici beneïda pel bisbe Joan deMiralles. D’aquest Estudi Generales conserven l’escut de la façana(al Paraninf de l’actual edifici de laUniversitat) i sis escultures degàrgoles que representen monstresdiversos i que es conserven alMNAC. El bisbe Miralles era auxiliarde Tessalònica una importantíssimacolònia jueva. És sabut que elsauxiliars se’ls assignen diòcesishistòriques ja inexistents, però no deixa de sercuriós que assumís precisament aquest títol. Mirallesa més fou el qui va beneir la capelleta de SantCristòfor al carrer de Regomir on una placa diuque va ser inaugurada el 1503, és a dir just quanfeia deu anys de l’arribada de Cristòfor Colom aBarcelona. El bisbe Miralles està enterrat alpresbiteri de l’església conventual de Sant Jeronide la Murtra. Tomàs Barça, potser a instàncies defra Marruff, va ser també l’autor de l’ampliaciód’aquest temple.

Els estudis del professor Gabriel Martín de Palamósproven que Barça (o el seu equip) foren tambéautors de diverses mènsules del claustre. Serial’autor del retrat del claustre que creiem que ésel de Cristòfor Colom?. Un dels presumptes retrats

de Cristòfor Colom és el que vapintar Sebastiano Luciani (Venècia,1485- Roma, 1547) més conegutcom a Sebastiano del Piombo perhaver ocupat a partir de 1531 elcàrrec de responsable dels segellsdel plom del Vaticà. Protegit perMiquel Àngel és un dels pintorsmés admirats i influents delRenaixement. Si comparem elretrat de Piombo amb la mènsulade Sant Jeroni conclourem que estracta d’una mateixa persona: lesfaccions són summament dures,pròpies d’un home que havianavega t a r reu de l món .Curiosament una altra mènsula quehi ha a la part alta de la galeriaest del claustre de Sant Jeroni dela Murtra sembla correspondre’sclarament amb un mercadervenecià, és a dir de la mateixa pàtriaque del Piombo.

L’escut de l’arrencament dels nervisd’aquest pilar on hi ha el retratmostra esculpits un cofre i unaferradura. Els heraldistes que hanestudiat el monestir no hanidentificat fins ara a quins cognomspertanyien aquests senyals. Calsaber que les comunitats jueves dela corona catalano-aragonesa erenprotegides pel rei a canvi d’un ajuteconòmic. Els jueus passen a seruna propietat reial “coffre e tresordel rei”(41) ,implica que depenienexclusivament del poder reial, i quese’ls considerava una font de rendesdel patrimoni privat del monarca

a canvi de protecció.

Quant a la ferradura és clar que respon al cognomFerrer. Recordem que Jaume Ferrer de Blanes(Vidreres, 1445- Blanes, 1523) fou un importantpolític i cosmògraf de la Corona d’Aragó. Va treballaral servei del rei de Nàpols Ferran I a la tresoreriareial i en temes de comerç marítim, navegació icartografia fins els 1480 l’any que va tornar aCatalunya i es va instal·lar a Blanes des d’on vacontinuar connectat amb la Corona. Va interveniren l’elaboració d’un nou mapa de les terres i elsoceans després de la descoberta d’Amèrica i vatraçar les delimitacions establertes al Tractat deTordesillas. Uns anys després de la seva mort, aBlanes, hi feia d’ermita fra Mateu Blanc de SantJeroni de la Murtra.


19

xpòfol

Palos versus PalamósÉs coneguda i àmpliament divulgada la hipòtesique Cristòfor Colom hagués sortit de Pals del BaixEmpordà i no de Palos (42). Els defensors d’aquestatesi fonamenten entre d’altres arguments, en queel riu Ter era navegable i que a Palos prop deMoguer no hi havia port. L’historiador Joan Yeguasha suggerit però que Palos podria ser un apòcopede Palamós. Si Calonge era la vila nadiua de Colomo hi havia estat vinculat des de la infantesa, ésversemblant també que Colom escollís sortir capa les Índies o tornar-hi des del seu port nadiu,Palamós. El port de Palamós documentat ja en elsegle XIII, agafà ben aviat una gran importància,fins a convertir-se en el segon de Catalunya. Hi

havia un continu moviment denaus cap a la resta deCatalunya, Itàlia i indrets mésllunyans de la Mediterrània. El1457 van començar els treballsde construcció del moll artificiali la paret de protecció que noes van culminar fins al 1494(43).

L’església de la IsabelaUna altra coincidència és quel’església de La Isabela, laprimera ciutat d’Amèrica,fundada per Cristòfor Colommesurava 16 metres de llargai 6 m. ample(44). L’església deSant Jeroni de la Murtramesura: 24, 50 x 6, 41 [fontCuyàs Tolosa] però cal recordarque el presbiteri fou enfondit.L’amplada és pràcticament lamateixa. Caldria comparar-lesamb les mesures de l’esglésiade Dosrius.

Pallamos a la desem-bocadura del Orinoco iCalonge a CubaSegons els treballs de FrancescGarrido hi ha un Palamós (lit.Pallamos) a la desembocaduradel Orinoco. Recordem queColom en el seu tercer viatge,el 1498 va descobrir la illa deTrinidad, el riu Orinoco i partde l’Amèrica del Sud. L’autoraporta la dada que els habitantsde Palamós per referir-se a lapoblació, usen la l geminada:Pal·lamós. També a la illa deCuba hi ha una localitatanomenada Calonge sense que

en aquest moment tinguem més informació sobrela seva fundació.

El secret de l’altar major de CalongeA finals de segle XVIII encara devia ésser viva lamemòria de Cristòfor Colom a Calonge. Sicomparem les Armes de Colom al Libro dePrivilegios i el relleu de l’àtic de l’altar major deneoclàssic de Calonge –dissortadament desaparegutels primers dies de la guerra civil de 1936-descobrirem que hi ha en comú la torre, les ones,potser les illes a la bandera, i l’àncora que es trobaen el seu escut i que és símbol també del’esperança. De la torre que és potser la torreColomina o la torre de Sa Punta de Palamós, en


20

xpòfolsurt una bandera coronada amb una corona dellorer, símbol de la victòria. També hi ha una barcaamb dues veles llatines que ben bé pot ser unacaravel·la. La descoberta d’Amèrica es va atribuira la fe de Colom i les capitulacions amb ell forensignades a la població de Santa Fe. Al retaule hiha una imatge al·legòrica de la fe. Ocupa el lloccentral de l’alt relleu una imatge de la Mare deDéu, potser la de Gràcia, de tanta devoció entreels corsaris. Està asseguda en una muntanya desal molt semblant a la de Cardona. La imatge estàvoltada de fulles de llorer i la corona una flor delis emblema de la casa reial francesa. Segons Ulloaels Colom sempre es troben en relació amb lescases franceses, parents, amigues o aliades delsAnjou(45). A la part dreta de l’espectador (i esquerrade la Verge) hi ha un buirac amb fletxes i duesbanderes retudes, una d’elles amb una mitja lluna.Probablement simbolitzen els infidels derrotats:els indis, els musulmans i els jueus. El retaule ésposterior a 1777 data en la qual el bisbe ordenàque no es fessin de fusta (pel risc d’incendis). Éspossible que s’enllestís vers el 1792 coincidint ambel tercer centenari de Cristòfor Colom però aquellés també l’any de la Guerra Gran i per tant podriaacabar-se amb posterioritat. És força versemblantque patrocinés la seva construcció el Duc de Sessa,Vicente Osorio de Moscoso Guzmán de la Cerda(1756-1816) quinzè marquès d’Astorga, va serl’home que va acumular més títols en el seu temps,dotze grandeses d’Espanya i una immensa porcióde mayorazgos. Cal recordar que els Cardonahavien emparentat amb els Colom: Cristóbal deCardona y Colón (+1583) fill de Sanç Folc deCardona i de María Colón, néta del primer Almirall,fou declarat hereu dels títols de Colom i d’ençàd’aleshores és conegut com 5è Almirall de lesÍndies, 3r Duc de Veragua i Almirall d’Aragó(46).

Vicente Osorio de Moscoso fou baró de Calongevuit anys, del 1776 al 1784. Ell fou el qui, l’any1777 va rebre la queixa de que amb l’acabamentde les obres de l’església de Calonge s’haviaenderrocat la Casa del Capítol i l’Aula i el que elsva atorgar al poble una torre del castell el 1779(47). També durant la seva baronia i, concretamentels anys 1778-1782, fou reconstruït el magníficpalau neoclàssic que els ducs tenien al carrerAmple de Barcelona, conegut després per PalauLarrard, amb profusa ornamentació escultòrica deCarles Grau i Bover (Barcelona, 1714-1798)(48)escultor i arquitecte que també va intervenir a lafaçana de la veïna església de la Mercè. Aquestareconstrucció fa pensar que el noble degué residira Barcelona, si més no algunes temporades. L’autorde la reconstrucció del palau fou el mestre d’obresJosep Ribas i Margarit (49), encarregat també del

projecte d’ampliació del port de Palamós, arrandels estralls esdevinguts l’any anterior. El comtede Palamós, representat pel seu procurador Joande Ponsich i Alós (50), va convocar un concurspúblic de l’esmentada obra. El guanyador en feuun últim projecte, juntament amb un tal JoanFàbregas (probable autor de l’altar major del’església de Sant Just i Pastor i també potser del’altar major de Calonge, que segons aquestahipòtesi tindria la imatge de Sant Vicenç i no deSant Esteve, com creiem fins ara, i també la deSant Joan, nom del procurador) (51).

Si els Cardona eren successors de l’Almirall éscomprensible que volguessin enaltir el record deldescobriment en un retaule finançat per ells.

ConclusionsCristòfor Colom era el sobrenom d’un jueu converso descendent de conversos natural de lescomarques gironines probablement emparentatamb la família Rutllant de Calonge i Badalona quede jove va lluitar contra Joan II de Catalunya-Aragó i es va embarcar com a corsari a les ordresde Renat d’Anjou vinculat també amb aquellapoblació per a la qual va anomenar capità a CarlesAntoni de Setantí. La referència a Calonia o Colonyaen les cartes que Colom escriu el 1493 als conversosSanchíz i a Santàngel seria una prova d’aquestafiliació colombina. Colom, assessorat en la sevamagna empresa per un cosmògraf també del BaixEmpordà, Jaume Ferrer de Blanes, va partir (i/ova tornar) del port reial de Palamós del qual Palosseria un apòcope. La seva relació amb BeatrizEnríquez, potser filla natural de la reina JoanaEnríquez li va obrir les portes de la reialesa. Beatrizes va casar després amb Galceran de Requesens,almirall, governador general de Catalunya i senyorde Palamós i Calonge. El retrat de Cristòfor Colomque es troba a Sant Jeroni de la Murtra és obraprobable del taller de Tomàs Barça, autor tambéde l’església de Santa Maria de Palamós vila onvivia el genovès fra Damià Marruff frare jeroni dela Murtra, protegit per Ferran el Catòlic i Carles I.En l’antic retaule major de l’església de Sant Martíde Calonge, patrocinat pel Duc de Sessa, successorde l’Almirall, hi ha un alt relleu al·legòric del retornde Cristòfor Colom.

Són hipòtesis que sotmeto a parers més entesos.

1 Vg. el meu article “Colom a Sant Jeroni de la Murtra” a Colom i elmón català. Textos d’antologia i indagació. Barcelona, Rafael DalmauEditor, 1993, p. 213-223.2 C.J.MERRILL, Colom 500 anys enganyats. Perquè s’amaga l’origencatalà del descobridor d’Amèrica, Cossetània Edicions, 2ª ed. 2009 p.189


21

xpòfol3 B. DE LAS CASAS, Historia de las Indias. Selección, edición y notasde José Miguel Martínez Torrejón. Libro I, cap. II.4 La qüestió de Colom jueu, xueta o amb ascendents hebreus ha estatàmpliament tractada: S.WIESENTHAL, Operación Nuevo Mundo. Lamisión secreta de Cristóbal Colón. Biblioteca de la Historia. Barcelona,Aymà, 1973; S.MADARIAGA, Vida del muy magnífico señor Don CristóbalColón. Espasa Calpe, Madrid, 1982; M.M.NAGY, Christopher Columbusin word literature. An Annoted Bibliography. New York et London, 1994p. 164. D. CROUZET, Christophe Colomb. Heraut de l’Apocalypse.Biographie Payot. París, Éditions Payot&Rivages, 2006.5 L. MARCO i DACHS, Los judíos en Cataluña. Barcelona, Destino, 1977.Vg. especialment “Relación de los supervivientes del ataque al Call deBarcelona en el año 1391, p. 261-265.6 WIESENTHAL, p. 287 J.RIBA-JM.CUYÀS, “El castell de Tous i el govern dels jerònims” aTous, mil anys d’història. Sant Martí de Tous, 1980, p. 151 a 2168 J.AYMAR, Fra Ramon Pané i l’univers simbòlic taí. Amb una introducciósobre la filosofia de la història en Miquel Batllori. Lliçó inaugural delCurs Acadèmic 2009-2010. Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona,2009, p. 82-9 Els habitants d’aquesta població del Baix Empordà continuen denominantel seu poble Colonge.10 El litoral mediterrani fa 1663 km de longitud, 770 el cantàbric i 735els dos fragments nord i sud del litoral atlàntic (fent excepció de Portugal)= 3.168 km de costa. República Dominicana que ocupa la part orientalde l’antiga Hispaniola, té 1.575 km de costa, Haití té 1.771 km decostes. Per tant República Dominicana + Haití= 3.346 km de costa. Sihi restem els km de Calonge als Pirineus queden uns 3.246 km.11 En els boscos de Ruàs, -paraula d’evident origen jueu: ruash esperit,vent- sobre una carena orientada a ponent hi havia l’anomenat Carrerdels Sastres on hi ha les restes de quinze cases construides sensemorter i completament en ruines. Estava estratègicament defensat pertimbes i es veien les restes d’una muralla. L’historiador local Pere Canercreia que era un poblat de l’Alta Edat Mitjana, molt pobre (Vg. P.CANER,La Vall de Calonge, p.190). Els jueus solien exercitar l’ofici de sastres.12 P.CANER, op. cit. , p. 19413 Sobre la història d’aquest carrer vg. també J.AYMAR, “La cellera deSant Martí de Calonge” a EBE, 20 (2001) p. 57 i n. 25.14 Episcopologio de la Sede Barcelonense. Barcelona, 1929, p. 297.I.PUIG ALEU, Una visita pastoral al Baix Empordà als anys 1420-1423.Fundació Noguera. Barcelona, 200615 J.M.COLL, OP, “Tres confesores del Rey Católico y la ciudad deGerona” a IEG, VII p. 149.16 En la Italia medieval hi hagué també famílies Colom que no procediend’Espanya sinó d’Alemanya, cf. WIESENTHAL, op.cit. p. 83.17 P.CANER, “Les masies de Calonge. Contribució a l’estudi de la pagesiacalongina”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses vol. XXI (1972-73), p. 329-330.18 Els seus hereus són Ramon, 1336; Bernat, 1345; Arnau 1353;Nicolau, 1428; Nicolau, 1435; Joan 1493; Antoni 1509; Antoni, 1550;Antoni, 1592; Antoni, 1628; Doménech, 1699; Joan 1753; Miquels.XVIII; Doménech, id.; Joan, segles XIX i XX; Tomàs, 1936.19 J.PELLA i FORGAS, Historia del Ampurdàn. Barcelona, 1883. CANER-VILAR, p. 29.20 Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 326.21 J.TRIJUEQUE, Breu resum d’història de Palamós, Palamós, 2000 p. 4222 CARRERAS, L’aljama de juheus de Tortosa, p. 108 Cf. MARCO, Losjudíos en Cataluña, p. 222.23 R.ALBERCH-N.J.ARAGÓ, Els jueus a les terres gironines, Quadernsde la Revista de Girona, 1985, p. 4524 Vg. el ben elaborat catàleg de l’exposició El bisbe Margarit i la sevaèpoca, Fundació Caixa de Girona, 2006, amb articles de MariàngelaVILALLONGA, Lluís LUCERO, Isabel SEGARRA i Joan MOLINA.25 FONT I CUSSÓ, 172.26 I.SEGARRA, op. cit. p. 19.27 Els Setantí eren una família de mercaders originària de la ciutat italianade Lucca establerts a Barcelona on catalanitzaren el seu cognom primitiu,probablement Accettanti. Jaume de Setantí (+1450) era considerat un delsmercaders més rics i influents de l’època que havia fundat una importantsocietat pel comerç de draps amb Nàpols i Palerm. Els seus fills Guillem,

Lluís i Francí van intervenir activament en la política municipal van ocupardiversos càrrecs en la política municipal.Els Setantí com els Gualbes o elFivaller, formaven part de la Biga en contra de Joan II..Els Setantí vancol·laborar també en la construcció del monestir Sant Jeroni de la Murtraon tenien sepultura, encara ben conservada, al passadís que va des de lacapella de Sant Sebastià a l’església major, on hi ha l’àliga del seu escuti una inscripció amb el nom de mossèn Manel Cetantí, cavaller i el vas deVeronica Coll, muller sua (any?) Els Setantí com o els Descoll van contribuira la construcció de Sant Jeroni de la Murtra. L’historiador Joan VilasecaSegalés, defensa que a Santa Coloma hi ha un parentiu entre els Bastida,els Descoll i els Setantí. Hi identifica el Mas Setantí amb la Torre Ribera(després casa d’estiueig dels frares de la Murtra) i diu que el Mas ÇaBastida podria haver estat el Mas Planella, actualment Can Zam. (p.243). És un tema molt suggerent, que caldria investigar.28 CATALÀ-ROCA, Quatre germans Colom.El 19 d’octubre de 1449 davantd'Antoni Vinyes - notari molt vinculat a Sant Jeroni de la Murtra- JaumeSetantí havia nomenat Guillem-Joan Colom procurador seu a la ciutat deSaragossa29 J.AYMAR, “Els Vallmanya, batlles de sac del Castell de Calonge”. EBE,n. 8 , 1989, p. 139-14830 L. ULLOA, Cristòfor Colom fou català, La veritable gènesi del descobriment,Barcelona, 1927, p. 147-148. MERRILL, op. cit. p. 19231 Vg. El blog vidadelamemoria.com d’ Ernest VALLHONRAT.32 AMPB: Notari Salvador Coll (475/96) plec de documentació diversa1601-1604. Agraeixo a Francesc Albardaner que m’hagi proporcionat aquestdocument.33 P.CANER, op.cit. p. 110.34 Ibídem.11035 Fons de la Comunitat de Preveres de Sta Maria de Palamós, capsa 20(Servei de l’Arxiu Municipal de Palamós. Es tracta d’una transcripció delsegle XVIII d’un document més antic). Hi ha un Dimas Requesens granprior de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem del 1562 al 1567.36 AYMAR, Colom a Sant Jeroni... p.22137 He tractat d’aquest personatge a J.AYMAR, Ermitans jerònims i CarlesI, EBE, 19 (2000) p. 51-6838 P. TRIJUEQUE, Breu recull de la història de Palamós. Palamós, 2000, p. 51.39 M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Corpus Documental de Carlos V. Salamanca,1975, t. II, pp. 90-10340 Vg. Els treballs del professor Gabriel Martín41 I.LLOP i JORDANA, “Comunitats jueves de Girona i Vic al segle XIV”.Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLII [2001] p. 21142 VAQUER, BILBENY, SANS i d’altres.43 TRIJUEQUE, Breu recull d’història de Palamós p. 2244 C. DOBAL, Cómo pudo ser la Isabela (1492-1992). V Centenario delDescubrimiento y Evangelización de América. Pontificia Universidad CatólicaMadre y Maestra, 1992.45 ULLOA, op. cit. p. 147-14846 MERRILL, op. cit. p.11347 J.AYMAR, “L’església parroquial de Sant Martí de Calonge”, EBE, 1981, p.3548 Deixeble de Pere Costa. Va treballar també al castell de Sant Ferrande Figueres, on feu la font de la plaça. A Barcelona va fer la capella deSanta Marta (1747) (avui a l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau),l’escultura de Sant Felip Neri (1755) a la façana de l’església de l’Oratori( cf. J.LAPLANA, L’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoniartístic i monumental. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978, p.128-129), les imatges laterals de la façana de Sant Miquel del Port, avuidesaparegudes, l’escultura aplicada del palau de la Virreina (1775), laMercè, el Col·legi de Cirugia. Vg. també A. CIRICI, Barcelona, pam a pam.Barcelona (7a ed.), 1985, p 194-19549 Josep Ribas tenia una germana anomenada Josepa, casada amb unJaume Aymar, avantpassat nostre. Ribas li va construir la casa situadaal carrer de les Basses de Sant Pere de Barcelona, prop del monestir deSant Pere de les Puel·les.50 La família Ponsich era de Sarrià. Conserva la documentació de Ramonde Ponsich i de Camps, apoderat del Comte d’Oñate.51 J.AYMAR, L’església parroquial de Sant Martí de Calonge, Estudis delBaix Empordà, 1, p. 50.


amèrica

22

L'home que no vadescobrir AmèricaBraulio Garcia Jaèn (www.publico.es)

Amerigo Vespucci va donar el seu nom alcontinent descobert per Colom. Vespucci eraagent del banquer que finançava les expedicionsde Cristòfor Colom. Un mapa del cèlebre cartògrafalemany Martin Waldseemüller bateja el NouMón l’any 1507.

El quadern de bitàcola encara no era un blog, lesnotícies trigaven anys en imprimir-se i alguns mésen publicar la fe d’errates, encara que algunes deles seves conseqüències fossin ja, com avui,incorregibles. Existia, això sí, el plagi. CristòforColom va comandar l’expedició arribada a Amèricael 1492, però res va poder decidir sobre el seubateig. En el primer mapa que anys després es vadibuixar, el Nou Món porta el nom d’un impostor.Amerigo Vespucci, proxeneta i comerciant de joies,predestinat a viure al servei de Llorenç el Magnífic,va acabar canviant la branca de Los Medici perposar-se a l’ombra d’un altre Lorenzo (diPierfrancesco, aquest cop). Mai va aconseguir larecompensa que buscava acostant-se a Colom,amistat però que li va venir de perles. Va trobarel premi en una vida de copiota: el mapa deWaldseemüller de 1507, imprès a Saint-Dié desVosges, al nord-oest francès, va batejar amb elseu nom el continent descobert per Cristòfor.

Vespucci va arribar a Sevilla, al voltant de 1490,amb l’encàrrec de Lorenzo di Pierfrancesco desondejar els negocis del banquer Gianetto Bernardi,florentí com ells, i les possibilitats de trobar en ellun nou soci. Sevilla era llavors una rica i floreixentciutat on anys abans, com no pocs italians, haviaarribat també el genovès. Bernardi finançava lesexpedicions de Colom, i Vespucci, convertit enagent del banquer, no trigaria a conèixer-lo. Bernardi va morir arruïnat, però convençut que

l’empresa del "senyor Almirall", com anomenavaal descobridor, seguia sent una gran idea. El seuagent però es va aventurar en aquesta idea.

Mundus NovusEl 1499, Vespucci i un ex tripulant de Colom,Alonso de Ojeda, van salpar cap a Veneçuela, onvan arribar gairebé amb seguretat buscant elsbancs de perles que Colom havia localitzat un anyabans a Isla Margarita. Això és el que van trobaro, almenys, el que va escriure Vespucci al seuretorn. Si és veritat o no, tant se val aquestavegada, perquè no li va servir per tornar a comerciaramb perles. I va emprendre una última fugida capendavant: es va fer cosmògraf. Ell estava convençutque vendria els seus serveis com a coneixedordels mars i la geografia, encara que fins i tot enels seus errors es veu avui que repetia els càlculsde Colom. "Vespucci no era en realitat un grancosmògraf, però aconseguia convèncer la gent queho era", segons explica l'historiador britànic d’origenespanyol Felipe Fernández Armesto en lapresentació de Amerigo Vespucci, obra de StefanZweig recuperada per l'editorial Capitan SwingEntre els convençuts, Matthias Ringmann, un poetaalsacià que va llegir el relat de Vespucci sobre lesseves increïbles gestes i descobriments, i que desdel títol Mundus Novus trasllueix el seu veritableinspirador. Ringmann al seu torn va convèncer elcartògraf alemany Martin Waldseemüller, que vaimprimir 1.000 còpies del seu cèlebre mapa l’any1507. En la còpia redescoberta el 1901, es veu aVespucci contemplant el món, a manera dePtolemeu renaixentista, des de la seva partsuperior. Va ser la primera vegada que es vadibuixar Amèrica envoltada d’aigua, suggerintl’existència de l’oceà Pacífic i la primera vegadaque, imprès sobre el que avui seria Brasil, es vausar aquest nom: Amèrica. Quan sis anys després,Waldseemüller va retirar aquest nom i va afegiruna nota atribuint a Cristòfor Colom eldescobriment, era massa tard.

Un antropòleg peruàdesxifra la Yupana, lamisteriosa calculadora inca(Agència EFE, Lima, Perú)

Andrés Chirinos ha resolt el funcionamentd'aquest sistema de sumar, restar, multiplicari dividir amb pedres petites o teixits ambnusos.

Per resoldre el misteri al voltant del sistema decàlcul inca o yupana, el peruà Andrés Chirinos


23

amèricanomés va necessitar un dibuix del cronista HuamánPoma de Ayala i la mítica capacitat dels anticsperuans per al còmput.

"Era una endevinalla", va declarar aquest antropòlegperuà en recordar el procés que el va portar, sobrela base del dibuix de Poma d'Ayala i idees de lacultura indígena com " la simetria o elsparal.lelismes", a elaborar la seva nova teoria."Vaig trobar alguns valors que funcionaven, i emva entusiasmar, però no vaig arribar a imaginarel que podia ser", ha afegit. I és que encara queel sistema que va idear va ser fruit de moltes horesdavant de la taula de fusta d'onze forats que vafabricar copiant el dibuix del cronista, eldesenvolupament i perfeccionament de la sevateoria es va aconseguir gràcies a l'aplicació pràcticad'aquesta. Chirinos va tenir la idea d'aplicar layupana al projecte d'educació bilingüe a la selvaperuana que dirigeix com a part dels treballs quel'Agència Espanyola de Cooperació Internacionalper al Desenvolupament (AECID) té al Perú. "Noera tan difícil arribar a la meva teoria, no em vaigdemorar tant, unes setmanes, i després ha estatla gran oportunitat d'estar en un projecte ambnens, amb mestres, el que ens ha donat lapossibilitat de practicar", va explicar l'investigadorperuà.

Dos anys i mig després d'introduir la yupana enel programa, més de 600 docents ensenyen aquestmètode de càlcul en 200 escoles de la regió selvàticade Loreto, on uns 14.000 nens i nenes s'hanbeneficiat de la idea de Chirinos. "Només quancomença a ensenyar amb els nens, comencem aveure les formes d'accelerar els càlculs que ensporten a on estem ara, que podem fer-ho tan ràpidcom si fos amb llapis i paper", va resumirl'investigador.

A més de millorar la seva capacitat de càlcul, elmateix Chirinos va explicar que ara pot fermentalment divisions per a les que abansnecessitava llapis i paper, i que el projecte permetdesenvolupar l'autoestima de nens i mestres, jaque és un sistema que veuen com a part de laseva cultura i no portat i imposat pelseuropeus. Però Chirinos espera que la seva teoriano es quedi només on està ara sinó que serveixicom un avanç més en el treball que es realitza perdesxifrar un altre dels grans misteris dels inques:els quipus, amb els quals la yupana guarda unagran relació.

“Alguns quipus em donen la idea que hi ha unarelació més íntima, alguns que juguen amb xifresque omplen la línia completa (de la yupana)", va

explicar el peruà, que per a estudiar aquests teixitscòpia a casa seva les descripcions realitzades perestudis nord-americans. Cinquanta són els quipusteixits pel mateix Chirinos, i que en alguns casos,aquells més treballats i amb centenars de cordes,l 'obliguen a treballar durant setmanes.Això es deu al fet que una altra de les sevesil.lusions és que algun dia es confirmi, i es desxifri,la manera en què els inques utilitzen aquests teixitsper a registrar no només números sinó tambénoms d'autoritats, comunitats i fins i tot textoscomplets. "Conten en les cròniques que aprenienparàgrafs i textos sencers posant pedretes o fesolsi la forma de posar-li feien memoritzar textos. Jocrec que aquest coneixement de la yupana enspot portar a això altre, però encara falta", hasubratllat. I com a exemple d'ells, va posar al'escriptura maia, que es va desxifrar només desprésque es difonguessin els textos d'una manera oberta."El que ha codificat l'home un altre home ho potdescodificar", va sentenciar l'investigador.


24

cathistòria

El dia 27 en Pere Ribot, mossèn poeta desterrata Riells del Montseny, farà cinquanta-sis anys quecasaria els meus pares. També aquell novembredel 1954 aparegué el llibre Notícia de Catalunya:el seu autor seria el padrí d’aquelles noces. No foupas cap casualitat atès el retrobament, cinc anysenrere, del meu pare —just sortit de la presó—amb el seu antic mestre de Geografia a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella el curs 1932-1933.Jaume Vicens Vives li donà feina quan no ningúen volia saber res de l’ex presidiari “rojoseparatista”.

De primer només eren correccions i alguna feinade redacció per a fer a casa i, des del 1952, jatreballant fix a l’Editorial Teide, al Carrer de Regàsde Barcelona. Fou així com es coneixerien amb lameua mare perquè ella era, a la mateixa editoriali en aquell temps, secretària del soci i cunyat deJaume Vicens Vives, en Frederic Rahola d’Espona.Al 1954 el pare ja era, com li plaïa recordar, “lamà dreta” de Vicens, el qual només a ell li confiavales traduccions de les seues obres. A casa delsmeus pares en Jaume Vicens Vives era,senzillament, venerat.

Amb aquests antecedents familiars podeucomprendre la dificultat d’escriure el present apunt:fa mesos em volta pel cap i l’he començat peldavant i pel final diversos cops, i no me’n surto.Des del passat mes d’agost, quan la senyora NatiMuñoz Espinalt em féu arribar còpia d’un articledel seu pare, la necessitat d’enllestir aquest escrits’ha fet urgent. I, sobretot, els actes i discursosal voltant del centenari del naixement de VicensVives —promoguts pels adscrits i devots al sistemacolonial que ens sotmet— m’han apressat i collatmés i més…

Voldria dir tantes coses al cas que necessitariamolts apunts. Aniré a pams i faré per desenvoluparel més breument possible la meua tesi: JaumeVicens Vives fou un destacat aliat de Franco, allòque en altres temps se’n deia botifler —és a dir:col·laborador, sense reserves, amb l’enemic—.Admeto el dubte raonable, potser molt al principiho seria per necessitat, però aviat ho seguiria

essent només per interès o per convicció, no sabriadir-vos què és pitjor. Després de donar evidentsmostres d’adhesió a la dictadura de Franco, VicensVives cuità a obtenir reconeixements acadèmics,envoltarse i organitzar “deixebles” que li fessin lapropaganda i, arribat el moment oportú, el lloessina cor què vols. Ara és el moment de rellegir elsmots que ens deixà n’Esteve Albert Corp, el granpatriota de Dosrius:

“En aquella ocasió, per pronunciar la conferència[1948, a l'Associació d'Amics del País] va ser triatel catedràtic Jaume Vicens Vives, que de joveprocedia del POUM (tot això s’ha d’escriure moltbé, perquè se sàpiga).” [Miscel·lània Homenatgea Carles M. Espinalt, seixanta-nou autors, pàgina21, Edicions M. E., maig del 1997, Barcelona).]

Ai las! tota la vida oint ça i lla (dit pels seusdeixebles, la majoria marxistes): “fixa’t, VicensVives, sense ser comunista i escrivia la històriacom si fos un materialista», o «aplicava a l’estudide la història el ‘mètode científic’, és a dir, elmaterialisme històric (dialèctic)”. Gràcies a n’EsteveAlbert, i no a la patuleia d’historiadors “seguidors”de Vicens, sabem que el reconegut renovador dela historiografia espanyola moderna era comunista—si més no de jove—. Com és que s’ha callat,s’ha amagat tots aquests anys tal adscripció? Comés que tampoc no s’ha dit ara, aprofitant la corruad’actes per a commemorar el centenari del seunaixement (en gran part, sinó tots, pagats ambdiner públic)?

Són prou conegudes les disputes de Jaume Vicensamb historiadors patriotes de la categoria den’Antoni Rovira Virgili o en Ferran Soldevila, elsmateixos historiadors, quina casualitat, bescantatsper “romàntics i falsejadors de la història” durantanys pels selectes “cercles” d’historiadors marxistesafins a Vicens Vives. Són aquests una menad’historiadors partidaris de reduir la Història deCatalunya a un assumpte de lluites entre “burgesos”i “classes populars”, com si els eterns enemics dela Pàtria —no em cansaré mai de dir-los pel seunom: Vaticà, França i Espanya— no existissin ono haguessin influït gens en la nostra dissort i en


J. Vicens Vives: col·laborador de Franco i mentorde la classe política filocolonial a CatalunyaPer Enric Borràs

25

cathistòriadeterminats defectes de caràcter nostrats adquiritsdesprés de patir els catalans centúries depersecucions.

La tesi dels “dialèctics” coincidia, particularment,amb la preconitzada pel règim franquista i, engeneral, amb l’espanyolisme secular: com si aquellshorribles enemics apareguessin “només” a fi debé, a “posar ordre” entre aquella colla de catalanstocats del bolet i sempre barallant-se… Unparadigma d’aquesta llopada de fidels servidorscolonials —veritables manifassers de la història— en seria Jordi Solé Tura, redactor de la prostitucióespanyola (i per aquesta raó “lazo de Isabel II”),autor d’aquell llibre anti-català producte de l’auto-odi titulat Catalanisme i revolució burgesa (Edicions62, Barcelona, 1967).

Una altra cabdal qüestió a tenir present i quetambé ha estat convenientment silenciada sobreVicens és que publicà un llibre basat en tesis nazis—en boga també a Espanya pel aleshores dobleministre Serrano Súñer, qui amb els militarsalemanys d’instructors i els militars espanyolsd’aprenents ens volia aplicar als catalans la “soluciófinal”—, España. Geopolítica del estado y delimperio (Editorial Yunque, Barcelona, 1940), onl’autor, sense manies, exposa el rovell de l’ou delseu pensament geopolític: només us en dono duesmostres “científiques” publicades el mateix anyen què milers de catalans moririen afusellats o defam: “Como fundadora de imperios y tierra depromisión de muchas ambiciones y codicias, Españaha sido y es, con Roma e Inglaterra, una de lasgrandes entidades geopolíticas del Universo” i lamés concloent: “En los nuevos rumbos hacia lasmetas ancestrales, el idioma y la raza son lospromotores de las energías geopolíticas que creane impulsan el movimiento histórico. En este sentido,el panhispanismo tiene sólidos puntos de arranqueen la Biología y en la Historia”.

Aquell “panhispanismo” —determinat per ‘la biologiai la història’ [sic]: el Goebbels es queda curt alseu costat— ens mena a una altra perla de lapersonal concepció de la Geopolítica per a JaumeVicens Vives —i cal assenyalar-ho doncs ésprecursora de l’arnada “Hispanidad”—: li faanteposar el nom de Península hispana (motmanllevat de l’antic nom del territori, temps avenir, català a l’època prèvia a la invasió romana:Hispània) com a expressió de la unitat i uniformitatpolítica del “conjunt” per a formar un sol “espaivital” peninsular (vegeu l’article de Vicens “Teoriadel espacio vital” publicat —15 de juliol de 1939!—en la revista dels feixistes catalans fugits a Burgos,Destino (núm. 104), i el contraposa (per a traure’l

de circulació) al de Península ibèrica atès queaquest darrer apel·latiu assenyalaria l’existènciade diversos pobles amb específiques senyesd’identitat, el desenvolupament de les relacionsmútues dels quals podria suposar el reconeixementde formes d’autogovern com finalment només haassolit Portugal.

L’antecedent increïble però cert de l’original delllibre citat, España. Geopolítica del estado y delimperio, és un encàrrec directe a Vicens Vives feta l’any 1938 pel conseller de Cultura de laGeneralitat, en Carles Pi Sunyer, per a mostrar laHistòria de Catalunya seguint la geopolítica. Totjust acabada la guerra i per tal de congraciar-seamb Franco després d’haver estat depurat, JaumeVicens aprofita aquell original pagat pel Governcatalà, sobretot la cartografia —base, segonsVicens, de tota “ciència” geopolítica— i on deiaCatalunya hi posa España i es queda tan ample,resultant-ne títols absurds i anacrònics: “Caracteresgeopolíticos de la expansión mediterránea deEspaña”.

Deu anys després, perduda la Segona guerramundial pels seus [ex] amics alemanys, Vicensrevisaria les seves tesis primigènies i retocaria eltext inicial del llibre aparegut al 1940, publicant-lo de nou amb el títol de Tratado general deGeopolítica (Editorial Teide, Barcelona, 1950); la5a edició és del 1981, publicada per Editorial VicensVives, fundada un cop mort Vicens, en separar-se la vídua Roser Rahola d’Espona del seu germàbessó Frederic i dividint el fons editorial originata Teide. Del capteniment espanyolista de la senyoraRahola i dels seus cinc fills n’hem tingut notícia faquatre dies en ser rebuts tots sis en audiència pelBorbó espanyol arran del pagament que la famíliade Jaume Vicens Vives li ha fet al reietó per la


Enric Borràs Cubells —el meu pare— al seu despatx de l’EditorialTeide revisant amb Jaume Vicens Vives (que parla per telèfon)un plec imprès

26

cathistòriacompra del títol atorgat a la vídua de Vicens (denoranta-sis anys) i al seu hereu quan s’escaigui,de baronessa de Perpinyà…

Per a no perdre el fil, tornem a aquella conferènciadel 1948 a l’Associació d’Amics del País que enscomençava a contar n’Esteve Albert: “[...] Doncsbé, tota la conferència va versar sobre dos aspectes:el pactisme i el fet que els catalans hem estatvíctimes del nostre caràcter, el qual ens ha fetbascular entre el seny i la rauxa. [...] Desprésd’unes intervencions per fer alguna rectificació oalguna pregunta, però en el fons, d’adhesió a lestesis del conferenciant, es va aixecar un noi jove;era bastant endarrere. Es va posar a parlar i cadacosa que va dir llàstima que no s’hagués agafat ifos enregistrada. Va començar a dir:”Del pactisme,ja en parlarem, però a l’hora de pactar, quan etsa baix, vençut atropellat, naturalment que qualsevolfinestra que t’obrin et sembla, ja, que et permetavançar. Però a causa del pactisme som i seremsempre a baix. L’estatut de Núria va ser producted’aquest pactisme, i si en Macià s’hagués aguantat,d’altra manera ens haurien anat les coses.Desgraciadament, per tal de fer-nos renunciar alsnostres drets, ens varen enviar dos dels tresministres catalans que hi havia a Madrid,acompanyats d’un gran jurista que s’ho haviaestudiat molt bé, i que representava a més a mésel moviment socialista espanyol, que en temps deBesteiro havia parlat de confederalisme, però quellavors ja ho havia oblidat.”

“Jo vaig quedar paradíssim de sentir dir tot aixòa aquell jove, que no era ningú més que CarlesMuñoz Espinalt. Us he de dir que uns quants vàremcomençar a aplaudir i la cara d’en Vicens Vives vacanviar absolutament.” [obra citada, Homenatgea..., pàgina 22.]

En aquest punt em sembla oportú contrastar unaaltra versió d’un també contemporani de VicensVives que podríem dir en fou el seu més avantatjatsubproducte “polític”; sí, ho heu encertat, el granregionalista o filocolonial, Jordi Pujol Soley:“Elconsidero un dels meus mestres intel·lectuals. Emva donar una visió convincent i útil no només dela història de Catalunya, sinó de la naturalesa delnostre país. La naturalesa, és a dir, manera deser, juntament amb l’explicació històrica, em vadonar una manera d’entendre el nostre passatcol·lectiu i la direcció que el país podia agafar ique convenia que agafés. I això va anar agafantgruix. Jo mateix m’hi vaig apuntar. [...] Poc o molten Vicens Vives hi devia influir. Però ara això hafracassat. No sé si definitivament o no. Però de

moment aquesta idea d’en Vicens Vives, de l’Espriui de Sepharad, i també meva, ha fracassat. Jomateix he escrit un article, El fracàs de l’Espriu.Però no critico en Vicens Vives, perquè va ser unplantejament generós i en més d’un aspecte,fructífer. Però pel que fa al gran diàleg i a la granentesa, ha fracassat.” [Presència, pàgina 14, núm.1993, 7 a 13 de maig del 2010.]

El mateix Pujol admet a contracor, però ho reconeix,que la idea de l’Espanya de “tots” i no sols com aresultant de l’expressió de l’imperialisme castellà,menada o ajudada amb la col·laboració delsregionalistes “catalans”, ha estat un fracàs totali absolut. Encara no gosa de donar la idea permorta, però el seu pessimisme és evident. El pitjorés que suposadament jubilat Jordi Pujol, la restade seguidors polítics seus i els adversaris ambrepresentació al Parlament regional, segueixenpensant en els mateixos termes filocolonials. Unpenós exemple l’hem tingut avui mateix a la TVE3en el debat entre els caps de fila dels partitsregionals: la discussió es pot resumir en compoden —tota la llopada colonial— continuar lliganti sotmetent Catalunya (ni que sigui la ComunidadAutónoma de Catalunya) a Espanya. Quin tristespectacle!

Reprès el fil i tornats a situar, ara per fi us puccopiar íntegre l’article “Ciència o lirisme”, d’enCarles M. Espinalt [qui usà el pseudònim de “PereE. Bauló”, el mateix signant de l'estudi Del poblecatalà aparegut el tercer trimestre del 1953 a laRevue de Psychologie des Peuples ], publicat alnúm. 31 de la revista mensual de l’exili català aMèxic Pont Blau (pàgs. 164 i 165, maig del 1955).

Llegiu-lo amb atenció, és una crítica a la mancade rigor, a la frivolitat i a les contradiccions deVicens Vives les quals actituds —el crític, amatent,no s’està pas d’assenyalar-ho amb claredat—, amés a més, servirien en safata de plata la falsàriajustificació als partidaris de l’ocupació espanyolade la Pàtria i a la dependència i submissió deCatalunya a poders forans; fixeu-vos al final enl’explícita referència d’Espinalt —avisat i informatcom fou sempre— a la “geopolítica”… Pel seuinterès indubtable, i també per contribuir a trencarla llei del silenci aplicada pels “vicensvivistes” finsavui mateix als quins —de fa segles o encara enaquest món— enraonem i pensem en català, pagala pena que el difongueu i el feu llegir a amics iconeguts:

CIÈNCIA O LIRISME?Com som els catalans? Heus ací una pregunta quees proposava contestar J. Vicens i Vives, professor


27

cathistòriade la Universitat de Barcelona, en el seu llibreNotícia de Catalunya. Hem dit es proposava, jaque, pràcticament, no ha pas assolit l’objectiu.L’ha traït el silenci imposat per la censura, eldesconeixement de la psico-sociologia i unapersonal predisposició pel lirisme. Un lirisme defrases fetes, una mostra del qual —per a millorsituar-nos—, és obligat de citar: “L’oligarquia essentia bé en les seves llars pairals, menjant perdiusi truites saboroses i refrescant-se amb begudesrefredades per la neu portada de les congestespirinenques”.

Direu: “Això, res no implica, és una simple qüestiód’estil”. Però, justament, la “musiqueta” de l’estillíric, tan renyit amb l’objectivitat científica, hadesorientat l’autor, encaterinant-lo amb la paraularauxa.

Llavors, com veurem, comença l’embolic i l’obraperd tota consistència. El professor troba que fade bon to contrastar el seny i la rauxa. Consideraque la rauxa és com una mena de mal que lanostra gent pateix. Tot plegat augmenta el lirismei crea la gran paradoxa —diu— que informa l’ànimadels catalans.

És evident que si Vicens i Vives hagués cercat,abans d’aplicar-lo, el significat psicològic de laparaula rauxa, s’hauria adonat que la seva tesi de“la gran paradoxa” era falsa. A part d’això, nohauria comès la inhabilitat de donar, sense voler,la raó als enemics de les nostres coses, que araexclamen cofois: “Us queixeu que us posen unacamisa de força; si sou uns orats, és natural queels vostres veïns us lliguin en defensa pròpia”.

La premsa castellana comenta elogiosament l’obradel professor Vicens i Vives, bo i aprofitant lamagnífica ocasió per a tractar-nos de dements id’exaltats. Una manera indirecta de fer rodar pelmón que, si ens governen, no és per oprimir-nosi beneficiar-se’n impunement, sinó perquè estemmancats de judici per valer-nos nosaltres sols.

A través de l’escletxa de Notícia de Catalunya,tothom fa passar el clau per la cabota: diuen que,al costat del seny, tenim l’arrauxament, “delarrebato y la enajenación” (Diario de Barcelona,9-4-1955). Àdhuc hi ha qui ha glossat la tesi deVicens i Vives afirmant: “el hombre catalán pasade una mansa aceptación epicúrea de la existenciaa un desatinado impulso incapaz de ser refrenado”(Lecturas, abril 1955).

Els comentaris d’aquest tipus, que per llursemblança deixen entreveure la consigna oficial,es prodiguen a cor què vols. La qual cosa fa que

molta gent es pregunti: per ventura existeix undesdoblament de l’ànima catalana?

El mateix Vicens i Vives, exhaurit fins la darreramunició de la seva intel·ligència, no pot pasdemostrar-ho. Prou s’escarrassa a dir-nos quesom un poble dissociat, que anem del seny a larauxa, però no sap pas donar-nos cap provatangible d’aquest desdoblament. D’existir és naturalque l’autor de Notícia de Catalunya, essent comés d’ofici historiador, podria citar-ne un bon seguitd’exemples.

És més, no sap ni escatir el significat exacte delspols que formen la paradoxa. Considera que elseny és el “no t’hi emboliquis”:

No t’hi emboliquis —heus ací— la divisa del seny—ens recalca— davant de qualsevol contingència.

Si el seny té per norma el quedar-se a casa davantde qualsevol conjuntura vital, Jaume I encarahauria d’anar a Mallorca i el professor Vicens iVives no hauria escrit el llibre Notícia de Catalunya.O, potser, anar a Mallorca o escriure un llibre ésja la rauxa?

Amb un concepte tan migrat de la paraula seny,és natural que Vicens i Vives trobi a cada cantonadal’esbojarrament. Àdhuc arriba a considerar quetenim una tendència congènita que ens predisposaa ésser arrauxats. El que pot el lirisme!

Descarta la teoria —demostrada científicamentpels psicòlegs— que la causa de la incomoditat iel despit dels catalans cal cercar-la en la mancade normalitat produïda per l’opressió:

No negaré que alguns esdeveniments de la nostrahistòria restin esclarits per aquest pressupòsit.Certes agitacions populars no s’expliquen sinó peruna absoluta manca d’educació social o per l’esclatd’una pressió injustificada. Però el fet que siguemvíctimes propícies de la demagògia no es justificaper aquesta demagògia, sinó per la nostrapredisposició subconscient a actituds airades.

Després del diagnòstic, vol calmar-nos: Les rauxes,però, són transitòries. El seny és allò que perdura.Amb tot, creu que les rauxes són curtes, però d’unpoder tan fort que, talment, el lector té la sensacióque un cop asserenats ens passem la vida refentels plats trencats en el moment de la follia. Ambtreballs —assegura Vicens i Vives— anem aixecantl’edifici que després desfarem d’una revolada.

Ara bé, per altra banda, considera l’autor de Notíciade Catalunya que els catalans som un poble de


28

cathistòriapagesos. I descriu el nostre estament bàsic de lamanera següent: El pagès català ha estat poc amicde commocions i alçaments subversius. El n’haprivat el seu sentit de la jerarquia de les coses.Com a classe social ha restat pacífic en tant queno ha experimentat en la pròpia carn la ferida dela violència o de la injustícia repetida.

En què quedem? Si el català té una predisposiciósubconscient a les actituds airades, com pot ésserque els pagesos que Vicens i Vives considera labase de la comunitat catalana, siguin poc amicsde les commocions i pacífics, si no experimentenen la pròpia carn la ferida de la violència o de lainjustícia repetida?

La contradicció és manifesta. Notícia de Catalunyaes contradiu constantment. Constatem-ho unavegada més: Afirma Vicens i Vives que els catalanssom fruit de diversos llevats i, per tant, culturali biològicament mestissos. Més tard afegeix: Elmestissatge no crea valors propis. Si som un poblede mestissos i el mestissatge no crea valors nous,com s’explica Vivens i Vives que Catalunya tinguiuna llengua pròpia?

És lògic que l’obra comentada resulti un rosari decontradiccions. L’autor pretén escriure un llibresobre la nostra personalitat sense saber psicologia.

De conèixer les lleis psíquiques que expliquenl’ànima d’un poble, de tenir noció de com es formenles psicosis col·lectives, de saber com es crea unamentalitat nacional, de poder distingir entresubconscient i inconscient, de tenir referència decom els pobles petits superen llur sentimentd’inferioritat, de poder conèixer la influència del’ambient sobre el “jo” i de tantes altres coses queno s’aprenen en els llibres de geopolítica —peròsí en els tractats de psico-sociologia— el professorJ. Vicens i Vives hauria escrit una altra menad’obra.— PERE E. BAULÓ

Només em resta de fer un advertiment final perenllestir, si més no per avui, aquest apunt. Ésinnegable que els catalans som responsables dela nostra actual situació de dependència. Peròtambé és indubtable que poderoses forces alienesinflueixen en tot el que poden i més per a que resno canviï i faci perillar la continuïtat del sotmetimentde Catalunya als veïns cobejosos. Amb això vulldir que després del proper 28-N —i superades perfi les baralles per qui surt, o no, a la llista electoralde torn— tindrem, els vers partidaris de laIndependència de Catalunya, tot el temps quevulguem per a posar-nos d’acord a fi de dur-la aefecte sense interferències de colonialistes o amicsde l’esclavatge. Així sia.


Carles M. Espinalt.Dibuix original de Magda Folch

29

cathistòria

Plantem caraJoan Solà Article publicat al suplement de Cultura deldiari AVUI del 28 de desembre de 2006

Ja n’hi ha prou. Al cap d’una setmana que elpresident de la Generalitat afirmés que l’únicallengua de Catalunya que necessita reforç és lacatalana, el Govern central ens imposava perdecret una hora més de castellà. Tenim el país jadel tot castellanitzat, i el català que s’hi usa estàextremament degradat, de manera que difícilmentpodrem salvar la situació; doncs encara no n’hihavia prou: calia estrènyer més el caragol. Inosaltres, en el millor dels casos, a callar, aconservar la calma, a calcular si podem reclamardavant la llei, la llei del més fort.

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és unenemic d’aquest poble. Tots els governs espanyolshan sigut enemics nostres: durant segles i sensetreva han intentat destruir la nostra llengua dediverses maneres, amb lleis, amb refinada repressióescolar, amb bombardejos enver inant

incansablement el país amb tots els mitjans decomunicació. Les primeres reaccions oficials delGovern de Catalunya a l’esmentat decret van serliteralment escandaloses. Diguem-ho d’una vegadai sense embuts, que la paciència és el que ens hadut al punt gravíssim on som: si els nostres polítics,en lloc de defensar amb tots els mitjans i ambtotes les conseqüències la llengua pròpia del país,intenten fer-nos empassar una cosa tan monstruosacom que aquest decret «suposa un avanç històricper a la llengua catalana», o si intenten fer callarel locutor de ràdio que denuncia l’agressió, aleshoress’exposen que els considerem còmplices delsnostres enemics.

La nostra societat està profundament desorientadaperquè tots els nostres governs autonòmics hantractat aquest assumpte amb una perillosa i benperceptible actitud de subordinació del nostre poblei de la nostra llengua a una altra entitat política ia una altra llengua. La mateixa campanya “Dónacorda al català”, per a una llengua mil·lenària comla nostra, que ha traduït tota la gran literaturamundial i que n’ha produït també de primeracategoria mundial, deixa una sensació d’humiliacióintolerable: ¿tan desvalguts ens hem de veure?Si, a més a més, va acompanyada d’una frasecastellana o ambiguament catalana (El català va


30

cathistòriaamb tu), aleshores l’agressió que ens fem anosaltres mateixos ja no té nom. ¿No s’hauriatrobat almenys una frase igualment atractiva perògenuïnament catalana?

Aquí hi ha, doncs, fonamentalment, una qüestióde dignitat. Després no ens demanin a la gent delcarrer que defensem la llengua, perquè no podem.Ha de ser el nostre Govern que planti cara d’unavegada. Han de ser les nostres entitats cíviques,acadèmiques, culturals de tota mena que reaccioninamb contundència. No pas amb l’enèsima notetade premsa. No pas amb una altra taula rodonasobre les enquestes lingüístiques. No pas queixant-se i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem ala cara a qui correspongui que no podem tolerarni un minut més el sarcasme, la mentida, lahumiliació, l’afebliment del nostre poble. No podemesperar més. Plantem cara.

La pèrdua de la sobiraniacatalana es va iniciar el 5de juliol de 1487Xavier Borràs, per a naciódigital.cat

L'historiador Francesc Albardaner ho afirma durantla commemoració a Òmnium Cultural de ladescoberta catalana d'Amèrica

La cita era prou explícita. El Centre d'EstudisColombins, una associació acadèmica, creada coma delegació d'Òmnium Cultural, convidava ahir 12d'octubre, a Barcelona, els seus socis i amics acommemorar la data de la descoberta d'Amèrica,iniciada pel català Cristòfol Colom, per saber, perboca de l'historiador Francesc Albardaner, "Quanvàrem començar a perdre la nostra sobirania".També, era la manera que Òmnium tenia de nofer festa en la celebració espanyola de la "fiestanacional". Segons Albardaner, que va ser presentatpel president del CEC, Miquel Manubens, la dataprecisa fou la del 5 de juliol de 1487, quan unacomitiva amb el penó reial es va fer càrrec delPalau Reaial major —obsequi de Ferran II—, l'actualTinell, des d'on es va iniciar "la màquina de ferdiners i de terror de la Inquisició castellana". Defet, en aquest moment Barcelona perd la sevacapitalitat nacional i l'edifici de la Plaça del Reiesdevé un sinistre indret d'empresonament, torturai mort.

El 1483, Ferran II va decidir estendre la Inquisiciócastellana als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest

fet va provocar una important resistència per partde les institucions catalanes, que temien, ambraó, que el nou tribunal esdevindria una eina alservei de l'autoritarisme monàrquic i de lacastellanització i que, a més, veien amb preocupaciól'afebliment del col·lectiu convers, en un contextde crisi econòmica. Cal tenir en compte que, alPrincipat, jueus i conversos eren col·lectius pocnombrosos, i que aquests darrers es trobaven enuna fase molt avançada d'assimilació cultural.Tanmateix, el monarca va aconseguir imposar-se,i el 1487, els inquisidors castellans van entrar aBarcelona. Entre aquesta data i el 1505, el tribunalde Barcelona va processar més de mil persones,més de la meitat de les quals ja s'havien exiliaten els anys anteriors; només vint-i-cinc van serabsoltes. L'oposició de les institucions al noutribunal es va prolongar, però, en els seglessegüents.

Fins i tot, com comenta Albardaner en aquestvídeo, els corredors de coll (corredors de comerçde l'època) eren comminats per la Inquisició aconfessar els béns que administraven dels fugitiusdeclarats heretges per manera que el tribunal se'lspogués apropiar. Albardaner ha aportat, documentació inèdita de


31

cathistòriales llistes que feia la Inquisició —de la mà d'Alonsode Espina, nomenat per Torquemada— per eliminarfísicament els "heretges" catalans o confiscar-neels béns, fins i tot havent mort anys enrere, unamanera de fer que recorda, quasi fil per randa,l'actuació que quatre-cents cinquanta anys desprésiniciaria el govern feixista espanyol amb RamonSerrano Súñer al capdavant, ideòleg de la repressiócontra Catalunya i dels anomenats Papers deSalamanca.

La destroça de Pere IIPer Miquel Manubens

Han passat ja unes setmanes des de l’emissió aTV3 del documental “Anatomia d’un rei”(http://www.tv3.cat/videos/3089930) dedicat al’exhumació de les restes del comte-rei Pere II, isi he deixat passar aquest temps ha estat per aesperar a que se’m refredes el temperament, doncsel meu enuig per tot el que vaig veure a l’emissióde l’esmentat “documental” va ser molt gran.Els resultats de la suposada investigació van sertrobar un pinyol de raïm, un pol·len de noguera,la possibilitat que en Pere II tingués tuberculosi,malaltia crònica habitual fins fa pocs anys, i pocacosa més.

A canvi d’aquets resultats tenim que s’han malmèsles úniques restes reials fins ara intactes de totala nostra història. D’una mòmia venerableembolcallada ens hem quedat després de tallar-

la a troços, com qui no sap ni pelar una taronja,amb una calavera. Després de passar per l’escànerla mòmia, és precís, contràriament al que es faamb mòmies egípcies de milers d’anys, desmuntarel cap per fer una recreació de la cara, quan enles mòmies egípcies tot això s’ha fet sensedesmuntar ni malmetre res. Potser pensareu queels nostres tècnics o els nostres mitjans encarano arriben a aquests nivells de sofisticaciótecnològica i per això som tan matussers. Doncsno, els nostres mitjans tècnics són tant bons comels millors del món i pel que fa als tècnics s’hatirat tant de beta com s’ha volgut. Per analitzarles robes de l’embolcall reial s’ha arribat acontractar, pagant naturalment, a la conservadorade la Sindone i altres especialistes de categoriainternacional.

La meva conclusió és que s’han llençat 800.000Euros en una operació de propaganda tripartitad’una Conselleria de Cultura que ens té acostumatsa la mediocritat amb un cost cultural més granencara que el dels diners llençats.

Mentre veia el documental no ha parat de venir-me al cap el magnífic treball de la historiadoraMariona Ibars amb la identificació de les restesd’en Carles de Viana. Recordava el que sé deltreball de la Mariona, observava el documental iel meu enuig anava augmentant exponencialment.La Mariona Ibars va emprendre fa bastants anysl’estudi d’en Carles de Viana. Aquest estudi haestat seguit amb especial interés pels colombistesperquè de la seva identificació en depenia lapossible comparança amb l’ADN d’en CristòforColom, prova irrefutable per a poder desmentir laperegrina teoria mallorquinista que fa a Colom fill


32

cathistòriabastard d’en Carles i d’una Colom de Felanitx.El pressupost que ha tingut la senyora Ibars pera la seva investigació ha estat d’uns 150.000Euros, 30.000 donats per la Obra Social de CaixaPenedès, 4.800 de la Fundació Jaume I, 48.000obtinguts per la historiadora dels drets d’autor dela novel·la “Carles, Princep de Viana”, i la restaprocedents d’un crèdit pont que la historiadora vahaver de demanar per a que no es parésl’investigació esperant cobrar els drets d’autor del’emissió de la sèrie “Carles, Princep de Viana”produïda per TV3, i basada en la seva novel·la(com molt bé s’indica en els crèdits del vídeo), ide la qual l’autora encara espera cobrar.

Amb aquest pressupost tant minso, (i copiodirectament d’un email que he demanat a l’autoraper no deixar-me res) a més de la investigació dela mòmia d’en Carles feta per la prof Malgosa, lapart de l’ADN, i per l’amic Miguel C. Botella de laU. De Granada, el peritatge forense, s’ha realitzatl'estudi antropològic de l'ossari del Ducs de Cardona(sanejar-los i ordenar-los en caixes de metacrilat);un estudi genètic de l'ascendència i descendènciade la reina Blanca I de Navarra, mare del Príncep,que ens ha permès trobar l'única ADNmt que hiha al món que cobreix 800 anys de nissagafemenina (del 1220 fins l'actualitat), i que hapermès fer a la Dra. Malgosa, de la UniversitatAutònoma de Barcelona, i de forma totalmentdesinteressada, l’identificació de les restes, quefinalment no són del Príncep de Viana, i la elaboraciód'un web per informar als ciutadans www.poblet-pviana.com, de la qual ara el FC Barcelonapatrocinarà la seva traducció en català.De la presentació del resultats d’aquets estuditeniu la crònica a: http://xpoferens.blogspot.com/2008/09/identificaci-de-carles-de-viana.html

Així, tenim, doncs, per comparança, l'exemple decom funciona això de la cultura a casa nostra. Peruna part com es llencen els nostres diners quanels gestionen politics, i com és l’investigador quiqueda amb els deutes quan és l’iniciativa privadaqui empren l’aventura. Per l’única cosa que podiaservir obrir la tomba del rei Pere era per a obtenirel seu ADN, i a partir d’aquest ADN fiable, catalogari ordenar totes les tombes reials de Poblet. Aquestobjectiu era l’únic que hagués justificat obrir latomba, però mirin, del ADN, al documental, resde res. I per a això no hagués fet falta malmetreres. Obrint un forat al mausoleu, fent entrar dostubets, i per laparoscòpia aconseguir la mostra,hagués estat suficient. Però clar, això no val 800.000Euros amb que omplir-se la boca, ni tampoc dónaper a gaires minuts de documental televisiu.

Arnau Mir de Tost,El Cid de les Terres de LleidaPer Jaume Fernàndez

Arnau Mir de Tost és el personatge històricmés important de l’alta edat mitjana a lesTerres de Lleida.

Tot i que no hi ha imatges de la seva figura, elterritori conserva vestigis de les seves gestes enels que fa mil anys eren els seus dominis.Arnau Mir de Tost va néixer poc després de l’any1000, als dominis de Tost, en una vall forçadesconeguda actualment de l’Alt Urgell. La sevafamília, pertanyent a la poderosa jerarquia delcomtat d’Urgell, li garantí formació i posició queel jove noble aprofità excel·lentment. Orfe de pare,de ben jove tingué aviat un important paper a lacort comtal d’Ermengol II. L’any 1031 va prendreper muller Arsenda, també de llinatge noble.esprés del matrimoni, la parella va marxar cap ala frontera amb la intenció d’establir-s’hi. ArnauMir, jove i emprenedor, volia aprofitar la debilitatdels sarraïns, que després de cruentes guerrescivils havien perdut el poder del califat, deixantun panorama de regnes de taifa aïllats i debilitats.Arnau Mir de Tost i la seva decidida esposacompraren al comte d’Urgell el llavors humil castellde frontera de Llordà. Allí establiren la base del’empresa de conquesta. Arnau Mir transformà elcastell de Llordà en la fortalesa més poderosa dela Catalunya comtal, i l’emprà com a eficientmàquina de guerra per preparar les sevesoperacions contra Al-Andalus.

En poc temps assolí el ple control de la ConcaDellà i arribà als contraforts del Montsec. Ben aviat


33

cathistòriacomprengué que la clau de volta del sistemadefensiu andalusí era la poderosa alcassaba d’Àger.Així, doncs, amb resolució i perseverança, expugnàla vila d’Àger per dos cops, ja que davant label·licositat andalusina, que sabia de la importànciad’Àger, hagué de reconquerir-la als sarraïns.Un cop esvaït el perill musulmà, Arnau Mir, nomenatsenyor d’Àger pel comte d’Urgell, es va lliurar auna febril tasca de repoblació i ordenació delterritori conquerit. Va fortificar la vall i va atreure,mitjançant avantatjoses cartes de població, nouscontingents de gent a la frontera. Fou el responsablede la repoblació i l’estructuració del Pre-pirineulleidatà. El Montsec esdevingué l’eix vertebradorde les noves terres incorporades per Arnau Mir deTost a la Catalunya comtal. Els dominis d’ArnauMir, bastits “manu militari”, s’estenien des delscastells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passantper l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre iArtesa de Segre, resseguint a banda i banda delMontsec cap a Àger, fins a internar-se en l’occidentalMontsec d’Estall, arribant als castells de Purroi iLlaguarres. Més de trenta castells i nombrosespossessions agràries conferiren a Arnau Mir deTost la condició de vescomte, senyor d’un poderósEstat dins el comtat d’Urgell. No en va, Arnau Mir,senyor de la guerra, es convertí en la principalespasa de la Catalunya comtal. A causa de la sevaprovada capacitat militar, i d’una fama que jas’estenia fins a la Santa Seu, es va erigir en elgeneral dels exèrcits confederats d’Urgell iBarcelona. Sota la bandera del comtat de Barcelonaconquerí les importants viles de Camarasa i Cubells.I fou llavors, en el cimal de la seva fama, que veiéla possibilitat de fer realitat un ambiciós projecte:conduir una expedició conjunta de les hostscristianes per conquerir la poderosa ciutatandalusina de Barbastre.

Després d’aconseguir el ple suport papal, l’any1064 liderà els exèrcits d’Urgell en el que fou laprimera croada de la història, molt abans que laprimera croada a Jerusalem del 1099. Malgrat queBarbastre fou capturat, la reacció andalusina elrecuperà, i li costà la vida a Ermengol III, comted’Urgell. Arnau Mir de Tost vetllà pel comtat d’Urgellfins a la majoria d’edat del comte Ermengol IV.L’any 1072, després de pelegrinar a Sant Jaumede Galícia, redactà el seu important testament.Just abans d’emprendre el darrer viatge, el poderóscavaller urgellenc lamentà profundament que lavida no li hagués donat més dies per poder conquerirles somiades ciutats de Balaguer i Lleida, encaraa les mans dels sarraïns. Temut pels seus enemics,respectat pels seus amics, Arnau Mir de Tost basteixels fonaments catalans de les Terres de Lleida.

"Sota terra" cau molt baixJanot Guil , Barcelona, www.abc.es

Un frau, encara que lleu, perpetrat per unactor ficat a paleontòleg i un paleontòleg quefa d'actor amb la connivència de TV3? Vegem,com ells, les pistes que ens deixa el passat.

El passat 14 de juny, el programa “Sota terra” queemet TV3 cada dilluns, un espai creat per laproductora Debatabat que de la mà del paleontòlegEudald Carbonell i de l’actor Fermí Fernándezrastreja els vestigis de la història de Catalunya,va dedicar un capítol als escenaris de la GuerraCivil espanyola, la Batalla de l'Ebre El lloc escollit:Corbera d'Ebre (Tarragona).

Durant el programa, Carbonell i companyiapresumeixen d’haver descobert una cova que serviade refugi antiaeri als brigadistes internacionalsque van acudir a aquest front i que havia quedatenterrada amb el temps. A les parets de la cavitat,donen amb una inscripció gravada a la roca, dosnoms: “Owen i Yannick”.

Un gran “descobriment” Llavors, el programa explica com arriben a laconclusió -mitjançant consulta a bases de dadesa Internet de la Guerra Civil, entre d’altres fonts- que el tal Owen era Owen Jefferson Smith, unsoldat voluntari nord-americà que va venir acombatre “a favor de la Democràcia en la nostraguerra” i que va morir anys després al seu paísd’origen. Es va suïcidar.

Però no es van quedar aquí. Al final del capítolcom clímax emotiu, fan venir el fill d'Owen i el


34

cathistòriaconviden a entrar a la cova. Owen júnior, d’edatja provecta, llegeix el nom del seu pare en la pedrai plora. ”És molt fort”, balbuceja. ”Sap qui podiaser Yannick”?, li inquireix Fermí Fernández. ”Niidea”, respon.

Doncs bé, arribats fins aquí, si s’ha de fer cas ala versió dels fets de Daniel Tallón, amo amb elseu germà Àlex dels terrenys on es troba la cova-refugi, el cas no és de llàgrima, sinó de riure.I és que segons Tallón, els noms Owen i Yannickcorresponen als seus nebots, de 7 i 10 anys, elsfills que el seu germà Àlex comparteix amb la sevaex dona, d’origen dominicà. Van gravar els seusnoms fa pocs anys, quan la cova que suposadamentestava “Sota terra” desenterrà de l’oblit portavatemps oberta. ”La netegem nosaltres”, sosté.Tallón es va adonar del suposat ridícul històric enveure el programa, encara que després va recordarque mesos enrere havia vist en els seus terrenysroderes sospitoses i terra remoguda. Perquè mésenllà del d'Owen, el que l’ha portat a denunciar elcas davant els Mossos és que els responsables de“Sota terra” no li van demanar permís per filmari excavar en les seves terres. Pel que sembla,segons va admetre Tallón a ABC, hi ha un permísexpedit pel Departament de Cultura però s’hiassenyala que els terrenys són de propietat delparc eòlic que hi ha al costat (per a la construccióes van expropiar terrenys de Tallón) i no delspropietaris. A aquest diari li va ser impossiblecontactar amb els responsables de Batabat perdonar la seva versió. El seu gerent, Oriol Cortacans,no va respondre a la trucada.

L'empremta catalana a SantaMaria de Cetines d'AtenesX.M. per elperiodico.cat

Pere el Cerimoniós va escriure que l'Acròpolisera “la pus richa joia qui al mont sia”. Unaplaca al recinte reproduirà l'elogi del rei.

D’aquí unes setmanes es col·locarà una placa demarbre a l'Acròpolis, al peu dels Propileus i alcostat de la porta de Beulé, que reprodueix lesparaules d’elogi que Pere el Cerimoniós va escriurel’any 1380, quan va ordenar que uns ballestersprotegissin l'Acròpolis, en aquell temps en manscatalanes. El rei Pere va assenyalar llavors quel'Acròpolis era “la pus richa joia qui al mont sia”,una frase que es gravarà en català, grec, anglès

i castellà per recordar un dels primers elogis sobreel monument més visitat de Grècia. “Va ser elbisbe Juan Boyl, que vivia en aquell moment al'Acròpolis, qui va sol·licitar al rei una guàrdia perprotegir-la”, segons explica Eusebi Ayensa, unapassionat empordanès, promotor de la placa, quedirigeix l'Instituto Cervantes d'Atenes. “És llavorsquan Pere el Cerimoniós escriu la frase descobertaper l'historiador Antoni Rubió i Lluch (1856-1937).Diversos historiadors han ressaltat la importànciade l’elogi, escrit abans del renaixement i, encaraque em consta que ja es va intentar anteriorment,és ara quan les autoritats gregues han aprovatfinalment la col·locació de la placa”.

L’arribada dels almogàversLa proposta d'Ayensa ha comptat amb el suportde Carmen Caffarel, directora de l'InstitutoCervantes, i dels arqueòlegs grecs Tassos Tanoulasi Alexandros Mandis, vinculats a l'Acròpolis. “L'any2011 es compliran 700 anys de l’arribada delscatalans a Atenes”, apunta Ayensa. “És llavorsquan s’inaugurarà oficialment la placa, al costatd’una exposició sobre la presència catalana al'Acròpolis, que es farà a la seu de l'InstitutoCervantes, i un cicle de conferències”.

La relació dels catalans amb l'Acròpolis, queanomenaven Santa Maria de Cetines, té el seuorigen en la Companyia Catalana d'Orient, formadael 1281 per mercenaris a les ordres de Roger deFlor per lluitar a Sicília a favor de la Corona d'Aragó.Després de la victòria, els almogàvers van viatjarel 1303 a Constantinoble per ajudar l’emperadorbizantí i, després de l’assassinat de Roger de Flor,van devastar la regió, inclosos els monestirs delmont Athos. El 1311, la seva victòria sobre elsfrancs a la batalla del riu Cefis els va convertir ensenyors d'Atenes, que van oferir a la Coronad'Aragó. Aquesta va conservar els ducats d'Atenesi Neopàtria fins a l’any 1388.

Un mal record per a Grècia “La veritat és que els grecs conserven un recordnefast dels catalans –indica Ayensa, que ha estudiatel tema amb profunditat–, que consideraven bruts,saquejadors i violents. A Neopàtria hi vaig sentiruna vella que deia: '¡Tant de bo acabis sota l’espasad’un català!'. I hi ha frases despectives sobre elscatalans. La placa, no obstant, està concebudacom un detall amb Grècia en uns moments difícils,com un petit gest que acosta els dos pobles. Alllarg de la història, Grècia ha estat repetidamentespoliada i humiliada, i encara té clavada l’espinadel saqueig dels marbres de l'Acròpolis per LordElgin. Per això penso que és important destacarl'elogi de Pere el Cerimoniós”.


exposició

SÍMBOLS DE FRANCOEspai memòrial democràticLaietana, 69Fins el 13 de febrer

IL.LUSIÓ I MOVIMENTFundació Caixa Tarragona,Higini Anglès, 5, TarragonaFins el 16 de generAparells de la col.lecciód’en Josep Maria Queraltóque fan possible la màgiaen moviment: zootrops,praxionscopis, llanternesmàgiques, i altres joguinesòpiques.

PICASSO ENFRONT DEGÀSMuseu Picasso de Barcelona,Montcada 15-23Fins el 16 de gener

WEBSwww.haltadefinizione.comProjecte que pretén digitalitzartotes les obres del Renaixement.Gratis fins el 29 de gener

http;//publicacions.iec.catTots els anuaris de l’Institutd’Estudis Catalans de 1907 a1936Accés lliure

35Butlletí Centre d’Estudis Colombins 53, octubre 2010

BIBLIOTECA COLOMBINA DEL CEC

Recordem als nostres associats que el nostre fonsbibliogràfic està dipositat a la Biblioteca del MuseuMarítim de Barcelona, constituint així una BibliotecaColombina de l’associació. El llistat el podeu llegira: http://www.box.net/shared/ih5ikg40l8

Qualsevol consulta la podeu fer a:[email protected]

36

histomonEl cap de Sant JordiRetalls del llibre Recerca i troballa del capde Sant Jordi de Kenneth M. Setton (1974)

- J.B. Aufhauser (Miracula S. Georgii) afirmà quela llegenda de Sant Jordicom a matador del dracapareix per primer cop al’art a la capella de SantaBàrbara de Soganli (a laCapadòcia) en uns muralsdel 1006 (o 1021).començament del decennidel 1380, en que homfundà l’Orde de Sant Jordia Livàdia, a Grècia, elcomte-rei Pere III deCatalunya-Aragó decretàque els seus membres,tots nobles, portessin unmantell blanc amb unacreu vermella.

- Els catalans aconseguiren la relíquia del cap deSant Jordi desprès de la batalla de Cefís, el 15 demarc de 1311, que era a l’església del castell deLivadia (situada al camí entre Tèbes i Delfos), alcor del Ducat català d’Atenes.- El cap de Sant Jordi és esmentat en més d’unavintena de documents catalans, provinents de laCancelleria real, entre el 1354 i el 1409.- El mes de maig de 1382, hom demanà a PereIII que establís un destacament de l’Orde al castellde Livàdia, fet que acceptà.- Perduts els ducats grecs, el rei Joan I demanàal seu nebot Martí el Jove fes gestions per acomprar el cap a Bertranet Mota de Salahia, quitenia el control de Livàdia, i volia vendre’l al reiRicard II d’Anglaterra.- El maig de 1395, un noble català anomenat Aliotde Caupena adquirí l’illa d’Egina, i també haviaadquirit la testa de Sant Jordi, i el rei Martí Idemanà al seu fill Martí el Jove procures la comprade la relíquia. El 27 de febrer, el rei Martí escrivía Aliot de Caupena demanant-li el cap. Insistí elrei en una nova carta a Aliot del 26 de juny on liassegurava una entusiàstica benvinguda a la CortCatalana a “lo cap de mossèn Sant Jordi e lesaltres relíquies”.- Alfons el Magnànim envià a Bernat de Vilamaría l’illa Egina per aconseguir la relíquia, i Bernataconseguí (o així ho cregué) emportar-se’l, peròuna tempesta va aparèixer només partir de Egina.S’encomanaren a Sant Jordi i buscaren el cap a lanau però no el trobaren. Tornant a Egina, el captornava a ser al lloc que acostumava.- Els Caupena conservaren l’illa d’Egina fins 1425

en mans catalanes, i fins 1451 protegits pelsvenecians. El 1451 a la mort d’en Antoni deCaupena sense hereus, segons el seu testament,l’illa passa a Venècia.- El 20 d’agost de 1462 el Senat venecià ordenàportar la relíquia a Venècia, on hi és des dedesembre de 1462 a l’església de San GiorgioMaggiore.- Les pistes de la relíquia es perderen amb lainvasió austríaca de 1851, i van ser retrobadesper Kenneth M. Setton el maig de 1971 a SanGiorgio Maggiore.

Els antics grecs ja vanobservar el pas delcometa HalleyAntonio Madridejos (barcelona)www.elperiodico.cat

Uns investigadors atribueixen al fenomenastronòmic una gran resplendor documentadaal segle V abans de Crist

Un fenomen lluminós observat pels antics grecsal segle V abans de Crist, citat entre altres perAristòtil i Anaxàgores, podria ser el testimoni mésantic del cometa Halley. Això és almenys el quesosté un estudi dut a terme pel filòsof DanielGraham i l’astrònom Eric Hintz, de la BrighamYoung University, a Provo (Utah, EUA), que s’hapublicat a la revista Journal of Cosmology. Elfenomen, que va ser observable durant més dedos mesos, va estar acompanyat d’estrelles fugaces.Graham i Brigham van partir de l'anàlisi d'un granmeteorit que es va estavellar al nord de Grèciaentre els anys 466 i 468 abans de Crist i que esva convertir en una autèntica atracció turística,segons diversos relats conservats.

Les dates i la trajectòria coincideixenEls investigadors ho han atribuït al pas del Halleya causa de les dates, de la trajectòria descrita, dela magnitud i del temps en que va ser visible, uns72 dies, encara que assumeixen que és difícildemostrar-ho. Això sí, diuen que els albiramentsde cometes grans són rars, de manera que elHalley és un "candidat ferm". Les dates són moltdiscutides perquè les diverses ciutats estat feienservir el seu propi calendari.

Els trànsits de 1682 i 1758El 1705, l’astrònom britànic Edmund Halley vadeterminar per primera vegada que una gran


37

histomonresplendor vista el 1682 era en realitat un cometaperiòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encertva ser espectacular, ja que només va fallar per unany, però el reconeixement només va poder serpòstum perquè el científic va morir abans del pasdel seu cometa. Una vegada determinada l’òrbita,que té un període de retorn d'entre 74 i 79 anys,es va poder assegurar que altres fenòmens similarsobservats el 1697 i el 1531 eren en realitat elmateix Halley. Fins a la data, l’observaciódocumentada més antiga corresponia a un pas delHalley l’any 240 abans de Crist que, segons sembla,va ser observat per astrònoms xinesos. Si Grahami Hintz tenen raó, els antics grecs van veure elHalley en un antepenúltim pas.

FOTO: El tapís de Bayeux, del segle XI, amb unail·lustració sobre el pas del cometa Halley. MUSEU DEBAYEUX

El mite i la realitat deles amazonesAgència EFE, BerlinEntre els objectes que s’exposen hi ha armes,escuts, collarets i pendents, així com pinturesi escultures

La llegenda de les amazones, les dones guerreresque van viure entre Europa i Àsia milers d’anysenrere, es repassa en una exposició a la ciutatalemanya d'Espira, on s’exposen objectes maivistos amb els quals es indaga en la realitat i laficció d’aquest mite. Sota el títol d’"Amazones-Guerreres misterioses", el Museu d'Història delPalatinat-Espira mostra els resultats de lesinvestigacions sobre les excavacions de tombestrobades a l’estepa més oriental d'Europa, ioccidental d'Àsia, on es poden veure dones armadeso fèmines genets.

Entre les peces més destacades hi ha un dobleenterrament escita de dos guerrers, home i dona,de Ak-alatxa, a les muntanyes d'Altai, en què ella

apareix equipada amb una destral de ferro, unadaga i un arc amb fletxes. L’exposició ha comptatamb la col·laboració d’investigadors de tot el mónespecialitzats en l’estudi de les amazones, figuresllegendàries de les que ja es feien ressò nombrosospobles de l’antiguitat, sempre a mig camí entre larealitat i la ficció. Entre els objectes que s’exposentambé hi ha armes, escuts, collarets i pendents,així com pintures i escultures que conviden acreure en l’existència d’aquestes dones guerreres.A la mostra es poden veure igualment atuellsgregues pintades amb motius d’herois i llegendes,de vida i de mort, d’amor i de desgràcies.

Es tracta d’una exposició que, segons el mateixmuseu, presenta obres mestres de l’antiguitat queajuden a entendre el present a través del repàsa la història. Entre les institucions que han aportatpeces rellevants figuren museus d'Europa i d'ÀsiaCentral, i hi ha objectes mai abans exposats davantel públic. A la llista de donants temporals figurenel British Museum de Londres, el Museu Nacionalde Kiev, el Ny Carlsberg Glypothek deCopenhaguen, l'Acadèmia de Ciències russa o elMuseu d'Art Antic de Basilea. “Sempre han sorgitmoltes preguntes al voltant de les amazones, desque l’arqueòleg Heinrich Schliemann va descobrirles ruïnes de la ciutat de Troia, que indicaven queaquell escenari va existir de veritat", indica elcomissari de l’exposició, Lars Börner. Les amazonesvan ser un símbol de dones segures i independents,i entre les més conegudes hi trobem a Pentesilea,de qui es diu que va participar en la Guerra deTroia. Per a Börner, la història d’aquestes donesguerreres és "summament interessant" i està "moltvinculada amb el nostre món actual i amb la lluitade les dones per la igualtat". Amb la reflexió sobreaquestes dones guerreres, es realitza un repàs"arqueològic, històric, cultural i literari de l’època,que fàcilment pot vincular-se amb el present",afegeix. L’exposició estarà oberta al públic des delproper dia 5 fins al 11 de febrer de l’any que ve.

Àmfora decorada amb una imatge de la batalla entreHèrcules i la reina amazona Hipólita, del Museu delPalatinat de Speyer / EFE/Roland Wittek


llibreriaAmérico Vespuccio:la historia de unerror históricoStefan ZweigCapitan SwingMadrid 2010

L’arqueòlegMartí GironellColumna

El món no s’en surtTony JudtLa Magrana

L’oferiment de retrocessió delRosselló a Espanya: 1688-1677.

Pau de la FàbregaPallarèsRafael Dalmau,Barcelona 1994.64 p. (CAT XVII)

La nación inventada:Una históriadiferente de CastillaArsenio Escolar

Història de laCatalunya juevaSilvia Planas i ManuelForcanoAmbit

L'emperador i els catalansCatalunya a l'imperi de Carles VCasals A. GranollersEditorial Granollers 2000

Barcelona Far WestJordi SoléEdicions Pàmies

La mirada italiana,La huella españolaen Nápoles: arte ymemóriaJoan-Lluis PalosPUV, València 2010

Felipe II, la biografiadefinitivaGeofrey ParkerPlaneta, Barcelona,2010

23 puñaladasLuca CanaliAlgaida, Sevilla 2010

Legionario, manualdel soldado romanoPhilip MatySakAkal, Madrid 2010

La guerra de EspartacoBarry StraussEdhasaBarcelona 2010

El ADN de los escritos deCristóbal ColónEstelle IrizarrySan Juan de Puerto RicoEdiciones Puerto, 2009ISBN 9781934461778Promarex, tel [email protected] també a amazon.com

Colom. 500 anys enganyats.Per què s’amagà l’origencatalà del descobridord’AmèricaCharles J. MerrillISBN: 978-84-9791-567-0,Cossetània EdicionsDisponible a amazon.com enversió anglesa.

Cristóbal Colón,El libro de las falacias yrelación de cuatro verdadesNito VerderaISBN: 978-84-611-8722-5Barcelona, setembre 2007

38 Butlletí Centre d’Estudis Colombins 53, octubre 2010

Notes:1 La quota anual per socis col.laboradors és de 60 euros. La quota anual per socis honorífics és de 120 euros.2 Les quotes es cobren en dos semestres, a l’abril i a l’octubre.3 Els socis col.laboradors reben el butlletí per e-mail en format PDF. Els socis honorifics reben el butlletí imprès a casa seva. Els no socis poden accedir al butlletí al web del Centre, a l’any de la seva publicació.4 Si ho desitgeu podeu deixar en blanc el camp del número de compte. Posteriorment contactarem telefònicament per completar les dades.5 Les vostres dades no seran facilitades a cap organització.

NomAdreçaCodi postal i poblaciótelèfonmòbilfaxe-mailtipus d’associat col.laborador honoríficnúm. compte

El Centre d’Estudis Colombins necessita nous associats.Si ja ets associat fes fotocòpies d’aquesta pàgina ireparteix-la entre els teus amics, coneguts i saludats.Si no ets associat del Centre, i vols col.laborar amb lesinvestigacions històriques de Cristòfor Colom, Amèrica iCatalunya omple les dades i lliura’ns el full.

Centre d’Estudis Colombins, delegació funcional d’Òmnium CulturalCarrer Diputació, 276 tel 93 319 80 50 08002 Barcelona

Carrer Diputació, 276 tel 93 319 80 50 08009 Barcelona

ColombinsCentre d’Estudis

Colombins · no existirien en una societat un xic civilitzada. Tornant als colons, la societat...

Documents

Transcript of Colombins · no existirien en una societat un xic civilitzada. Tornant als colons, la societat...