No obstant açò, i com la seua premsaamiga assenyala i ells mateixos reco-neixen, han perdut milers de delegatsi cotitzacions en els últims anys.

Però no és solament que UGT iCCOO estiguen perdent recursos iforces, el més nou i esperançador ésque també se'ls acaba la seua hege-monia en els moviments socials i enles pròpies lluites. Des del15m i espe-cialment amb les marxes de la Digni-tat, els aparats de Toxo i méndez jano són la referència i la presència im-prescindible en qualsevol manifesta-ció o conflicte. Avui dia ja signifiquenmés una càrrega molesta que unaajuda necessària. Les marees de lasanitat o l'educació, les lluites per unhabitatge digne, l'oposició a les priva-titzacions, etc. estan funcionant bas-tant bé amb un desenvolupament as-sembleari.

L'últim 1er de maig ha confirmateixa sensació que en CGT veníempercebent: els majoritaris ja no ho sóntant; i les manifestacions de CGT, jun-tament amb el sindicalisme alternatiui els moviments socials, superen enassistència i continguts a les clàssi-ques dels fins ara majoritaris. La vagadels falsos autònoms i de les subcon-tractes de movistar, on els de Toxo iméndez han tornat a cobrir-se dedescrèdit amb una nova traïció alstreballadors, signant misèries a lesseues esquenes i desconvocant unavaga que era de les assemblees co-rresponents, és una nova demostra-ció de quant ací s'ha esbossat.

Sembla com si una nova etapa s'i-niciara en el moviment sindical d'a-quest país, després de quatre dèca-des de pactes socials i sindicalismeservil. En aquest esperançador,sense deixar de ser greu, moment pera la classe treballadora, és imprescin-dible que la CGT sàpia ser el sindicatsolidari, combatiu i autogestionari quemolta gent està començant a trobar afaltar.

Hem de saber estar ací, amb lamà tendida i les banderes alçades,per a acollir a companys i companyesque, sens dubte, van a necessitar unespai nou i diferent per a lluitar.

EDITA: COmITÉ CONFEDErAL DE LA CONFEDErACIÓ GENErAL DEL TrEBALL DEL PAÍS VALENCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - JUNY 2015

Una altra foto de famíliaentre CCOO, UGT i Govern

En plena campanya electo-ral el govern del PP, angoi-xat per un accelerat procésde descomposició que elsde rajoy viuen per culpa

de multitud de casos de corrupció, vaaconseguir asseure als líders d'UGT iCCOO per a la fotogènica signaturad'un nou pacte, que aprofundeix en-cara més en la precarització de lescondicions salarials i en la qualitat devida de les famílies treballadores. Larúbrica d'un nou acord, que limita elcreixement dels salaris per a 2015 enun 1%, després de cinc anys de con-gelacions i fins a reduccions de lesnòmines per a milions d'espanyols,ara –quan la banca i les grans empre-ses de l'IBEX 35 estan reconeixentbeneficis de més del 25% de mitjana–resulta vergonyós i insultant que lesdireccions dels dos aparats sindicalsmajoritaris, al costat de la patronal i elgovern de la dreta més corrupta, pac-ten un augment que, per a la majoriad'eixe 75% de la població activa queté alguna ocupació, difícilment supo-sarà de 5 a 9 euros al mes.

Per a la CGT aquesta nova derro-ta del sindicalisme institucional, a lesmans de la CEOE i el ministeri de Fá-tima Báñez, ve a confirmar que Toxo iméndez han perdut qualsevol relacióamb la història del moviment obrer i latrajectòria de lluites i conquestes delsindicalisme reivindicatiu. Després depassar-se anys criticant les retalladesi la reforma Laboral del PP, resulta in-explicable que en aquests momentsde màxima indignació social contraeixes polítiques signen un acord que–de facto– suposa donar per bona lalínia de retallades del Govern en ma-tèria laboral i social. Fet que li ha vin-gut molt bé al Partido Popular per apresentar-se davant l'electorat ambun miraculós pacte que li puga salvarla cara electoralment.

Aquest pèssim acord, en unaetapa de recuperació econòmica -se-gons afirmen tots els experts- no técap explicació racional, llevat que lesdireccions dels dos sindicats oficialss'hagen vist pressionades a signaraquest pacte com a contrapartida per

ENTREVISTAamb Sergio Díaz, Tècnic deMovistar en lluitapàg. 8

EDIToRIAlfase II de la gegantescaestafapàg. 2

REflExIó

1er de Maig 2015pàg. 4

AuToGESTIóAssemblea d’Aturades iPrecàries i Bibliotecallibertària ferrer i Guàrdiapàg. 5

I MéSDenúncies, conte llibertari,resultats eleccionssindicals... pàg. 6 i 7

CGT País ValenciàComunicació Cgt-pv

@CGTPV www.cgtpv.org

les subvencions que de nou estanconcedint a aquestes organitzacionsles administracions (tant de la Comu-nitat Valenciana com del ministeri deTreball) per import de diverses des-enes de milions d'euros, sota els pre-textos més pelegrins: per a activitatsde prevenció de riscos, cerca d'ocu-pació, formació professional, etc. i, enmolts casos, sense que aquests sindi-cats hagen de presentar posterior-ment justificacions de les despeses.

Com a CGT considerem lamenta-ble que des dels governs nacional iautonòmic es continue injectant di-ners públics als dos sindicats cadavegada menys majoritaris, amb l'únicpropòsit de tenir-los callats davanttant atropellament com s'està come-tent contra els treballadors i les seuesfamílies i disposats a signar qualsevolpacte antisocial si açò s'acompanyaamb la promesa de noves subven-cions. Sobretot quan s'està demos-trant que la corrupció d'alts responsa-bles d'aquests aparats sindicals supe-ra ja el qualificatiu de “presumpta”.

Des d'un punt de vista crític ambla corrupció que avergonyeix al paíssencer no es pot acceptar que hi hajasindicats subvencionats i acaronatspel règim, mentre altres organitza-cions sindicals i socials estem patintpermanentment la repressió de lesempreses i els aparats de l'Estat, sen-zillament perquè ens oposem activa-ment al saqueig de tots els nostresdrets i llibertats com a treballadors icom a ciutadans.

De moment molts treballadors, so-bretot de les grans empreses, roma-nen cecs i sords davant l'evident ocàsdel sindicalisme reformista; segura-ment perquè esperen que, almenys,UGT i CCOO els puguen assegurarun ErO per a la jubilar-se com mésprompte millor o un contracte precariper als seus descendents, que elsevite l'emigració a Alemanya o Angla-terra. És impossible que el personalno s'haja adonat de la involució d'a-questes grans burocràcies, però laveritat és que la majoria els segueixdonant el vot en les eleccions sindi-cals i pagant religiosament la quota. Solidaritza’t amb la lluita dels tècnics de movistar en

Lluita contra els abusos de la multinacional.Pots fer la teua aportació a la Caixa de resistència deValència. Tota la informació en http://www.cgtpv.org

Primer de maig a Gandia

Canal CGT País Valencià

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalPaís Valencià i múrcia

Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta).Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

Fundació Ferrer i Guàrdia.Avgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València

FEDErACIONS LOCALS I COmArCALS

FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello@hotmail.comcgtkastello15@gmail.com

SU del Camp de Morvedre i l’AltPalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpuzol@gmail.com

FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• sP de la FL de València, tel. 96 38344 40

• sindicat de Metall, Energia iMineria, tel. 96 313 43 50

• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel.

96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96

383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hostaleria, tel. 96 313 41 39

serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i

Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT

FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)cgtlasafor@gmail.com

Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800-Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

SOV de BenidormC/ de la Gaviota, 4Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtbenidorm@gmail.com

2 - notícia confederal Juny del 2015o p i n i ó

aquest mes passat, emblemàticpel que representa per a la clas-se obrera, hem celebrat el 1er

de Maig, dia Internacional del Treball.Amb un repàs a tantes coses perdudesen poc temps i de conquestes robades alllarg d'aquest període, la CGT va eixirals carrers portant les nostres denúnciesi protestes, amb pancartes que repartimper llocs i places i amb diverses activi-tats i manifestacions que vam fer per lesdiferents ciutats, per a evidenciar l'esta-fa sense precedents a la qual ens hanportat i fent també una invitació expres-sa a la participació de la gent per a ques'unisquen en aquesta lluita. Es va ferun desplegament important, amb elsmitjans que disposem, fent-nos visiblesi animant en un dia tan simbòlic ambles nostres reivindicacions.

Aquests esforços continuen en elscentres de treball, cadascun i cadascunaen les nostres posicions i aportant el quepodem amb molta dignitat, perquè elsque governen no descansen en les seuesmaldats, encara que ara es troben en lafase II.

Fase II? sí, el període que comença acontinuació, per a explicar-nos inten-tant convèncer, per tots els mitjans pos-sibles, en la veracitat de les seues xifresmacroeconòmiques, fent-nos creureque les seues mesures eren imprescindi-bles i que una vegada aconseguit l'ob-jectiu, “han decidit” donar-li fi a l’ “es-tafa”, perquè ara és el moment de la re-cuperació (paraula màgica). És a dir, jatenen el que volien, un país potes enlai-re, desmantellat, privatitzat, regalat alsseus amigots els de l'IBEX 35 i un mer-cat laboral desregularitzat, sense drets.Han desviat els diners públics a l'àmbitdel privat per a major benefici de lesgrans corporacions, com a garantia delpilar econòmic d'aquesta nova econo-mia, deixant al seu pas dues classes so-cials clarament diferenciades: rics i po-

bres. sí, donen per finalitzada la crisi,ara vénen els fruits en fase II.

Però les xifres no vénen soles.Estem aguantant la descaradura, quel'eixida de la crisi ha sigut possiblegràcies al sacrifici de les famílies,com si aquestes hagueren acordat vo-luntàriament auto immolar-se darreredel creixement de les grans corpora-cions. Frases com aquestes es recorda-ran en la història pel despotisme queengendra.

Tenir treball i precisar ajuda per aarribar a final de mes, és el model la-boral dissenyat que porta directamenta la misèria i ara, amb aquest escenari,quan ens insisteixen en la recuperacióeconòmica, la pregunta es fa òbvia ensarribarà la tal recuperació? Eixa parau-la, que solament és un eufemisme,convida a l'optimisme i fa creure quetots i totes anem a ser partícips de l'a-bundància que és a punt d'aparèixer.Enorme error d'interpretació, perquè lamisèria que han difós l'han portada pera deixar-la, perquè mentre hi haja hatreballadors explotats hi haurà empre-saris milionaris i eixe model socioeco-nòmic es diu neoliberalisme.

La CGT segueix trobant el seu buiten els centres de treball. Les últimeseleccions sindicals, que encara no hanacabat, donen un resultat positiu en ge-neral, encara que la nota puga ser un“necessita millorar”. En algunes em-preses on no teníem representació hemaconseguit entrar obtenint algun dele-gat/da. En unes altres ens hem consoli-dat fins i tot augmentat la representa-ció. No obstant açò, sent realistes i enla recerca d'un objectiu a seguir, nosempre hem obtingut el resultat desit-jat. Açò mereixeria una reflexió.

No obstant açò, i això és una reali-tat, els sindicats majoritaris (encaraque ja no tant) segueixen guanyant,fins i tot amb majoria absoluta. Fet que

resulta incomprensible quan es trobenesguitats pels diferents casos de co-rrupció destapats: ERO Andalusia, casFernández Vila (fons mineria), targetesblack, Caixes d'Estalvis, Canal Nou(van mirar a un altre costat mentre sa-quejaven la tv pública). són solamentuns exemples, perquè han sigut moltsels anys de saqueig als fons públics, desubvencions regalades i beneficis ob-tinguts d'empreses privades, anys depalanquejament vivint del sistema, totaçò ha suposat un cost massa elevatque avui paga la classe treballadora.

Podem creure que els Judicis pen-dents i les retallades pressupostàriesd'aquests sindicats, els han portat a unnou pacte, en contrapartida de futuressubvencions que vindran amb algunpretext. L'acord signat d'una apujadasalarial de fins al 1%, culmina tota unavergonyant i indecent gestió d'acords.Han signat entre el -0,2, fins a unmàxim d'un 1%. Acord salarial entrepatronal i govern, que permet damunta l'empresari fer encara una rebaixa,com si no fóra suficient la congelacióque pateixen alguns sectors des de faanys, o la devaluació dels salaris desque va començar la crisi. segonsaquest acord, si ho desitgen els empre-saris, poden baixar-los encara més, enmoments que les empreses de l'IBEXhan aconseguit un benefici de mitjanadel 25%. Amb aquesta indecència hanfacilitat al govern la foto desitjada queels ve molt bé per a salvar-los en elmoment més baix de la seua gestió i enplena campanya electoral.

Viure subvencionat pel sistema, su-posa una humiliant càrrega hipotecà-ria, que porta implícita el silenci còm-plice i ens omple de vergonya.

A c c i ó d i r e c t APRoGRAMA D’INfoRMACIó SoCIAl I lABoRAl DE CGT-PV

Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (els programes es pengen en web)

ESCOLTA’L I PArTICIPA!! a RÀDIo KlARA 104.4. fM i www.radioklara.org

PUrIFICACIÓN EISmANSecretària Comunicació CGT-PV i m

editor ia l

fase II de la gegantesca estafa

La claudicació en una instantània

Juny del 2015 notícia confederal - 3a n à l i s i i o p i n i ó s o b r e l ’ a c t u a l i t a t

Pensar, debatre, construir

Con la serenidad que ofrece eltiempo mientras transcurre,parece que es un buen mo-mento para comentar o si lopreferís, emitir una opinión

crítica, acerca del último Pleno celebradoel pasado día 8 de mayo. Cuando apa-rezca este periódico, seguramente, esta-remos en puertas del próximo que será eldía 19 de junio.

En esta organización, lo sabemosmuy bien, estamos acostumbrados a losdebates y luchas que se producen cuan-do tocamos temas que parecen intoca-bles. Lo mismo sucede cuando llega elmomento de hablar de presupuestos, quese deben distribuir cuando los recursosque disponemos son escasos. Debemostener presente que este sindicato paga elcoste de la honestidad; el no pactar acualquier precio; el no vender a ningúntrabajador o trabajadora; la fidelidad a lasideas que preconiza, actuaciones que,por otro lado no son extraordinarias, por-que representa lo que se debe hacer. Noobstante, hace que nos sintamos bien yestemos de acuerdo con nuestra propiaconciencia. Estas satisfacciones sonenormes, pero vienen acompañadas deletra pequeña y es que nuestros medioseconómicos son los que son, precarios en

la mayoría de las ocasiones, por eso de-bemos ser conscientes y consecuentes.

En la actualidad nos encontramos in-mersos en muchos frentes abiertos a losque atender. Jurídica se ha convertido enuna prioridad donde se vierte una parteimportante de nuestro tiempo además dellevarse un gran bocado del presupuesto.¿Por qué digo esto? Sencillamente por-que en el momento de explotación obreraque estamos asistiendo, los presupuestosson el motivo que suscita mayor debate yparece que no se tiene presente esta ne-cesidad creada y por eso resulta muyraro, incluso materialista que suscitetanta controversia y se le dedique untiempo precioso. Y es que los temas es-trella deberían estar centrados en la ac-ción sindical y social. Es más, si me apu-ráis, la acción social debería tener elpapel más relevante, debido al momentoque estamos viviendo, que como nosdescuidemos, nos lo quitan todo.

Es decir, somos un sindicato y comotal nuestra acción primordial es estar pre-sente en los centros de trabajo defen-diendo y representando a la clase traba-jadora. Pero hoy en día, si esta acción nova paralela a la acción social, corremos elriesgo de perder mucho más, de quecada vez haya personas con menos tra-

bajo y éste sea más precario. Todasnuestras conquistas a la basura y, aunquenos han arrebatado mucho, todavía pode-mos perder más y dejar de estar presen-tes con capacidad de denunciar. Si estaorganización no le dedica el tiempo quemerece a lo social, aparte de ser un graveerror porque irá en nuestra contra, sehabrá olvidado de su proyecto de socie-dad, de esa transformación de la que ha-blamos tantas veces, del mundo másjusto e igualitario que deseamos y, sobretodo, si no luchamos en lo social, nos qui-tarán nuestros derechos laborales, deja-remos al capitalismo que campe a sus an-chas y terminaremos trabajando por unmísero cuenco de arroz.

Pero volviendo al Pleno. Cuando emi-timos nuestro voto hacemos uso de nues-tro derecho en la defensa de lo que cre-emos más necesario y justo. Pero nos en-contramos que tenemos que definirnosen la distribución de los recursos que sonescasos y éstos deben llegar solidaria-mente a todas partes y no parece fácil. Enel Pleno celebrado en Alicante, que pare-ce olvidado, se acordó crear un grupo depersonas representativas de cada federa-ción local para prestar apoyo y ayuda enelecciones, a aquellas secciones sindica-les que lo necesitaran y que algunas de

ellas parecían estar abandonadas a susuerte. Esa resolución forma parte delapoyo mutuo, pues era una tarea a reali-zar y donde se debía invertir recursos.

Es evidente que existen muchascosas que mejorar, para ello tenemosnuestras propuestas que van dirigidas alos plenos, conferencias o incluso congre-sos, para seguir avanzando en la mejoray contextualización del pensamiento liber-tario a la actualidad que vivimos. Por eso,porque hay cosas que mejorar, debemosser conscientes y no abusar de las con-cesiones que se nos brindan estatutaria-mente, porque, posiblemente, no sean laforma más justa y haya una fórmula másequitativa. Cuando se tiene la facultad dela mayoría en detrimento de quienes seencuentran en clara minoría, se está en laobligación de hacer un uso responsable,porque es demasiada fuerza en muypocas manos y su utilización llevará aunas consecuencias inmediatas. Por esodebemos trabajar aunando esfuerzospara llegar a la lógica del consenso, acti-tud más característica de esta organiza-ción, porque lo contrario sería aplicar elrodillo, algo parecido a las prácticas delas mayorías parlamentarias, esas a lasque tantas veces criticamos, salvando lasdistancias, claro. Puri Eisman

Pasados unos días

1er de Maig 2015

Aquells que participàrem en la manifes-tació alternativa a la convocada pels sindi-cats del pacte en la ciutat de València vampoder comprovar que enguany, i sota l'uni-tari lema de bloc Indignat i llibertari, ensreunirem un nombrós i variat conjunt depersones, col·lectius i organitzacions. A lesconvocatòries realitzades pels sindicatsanarcosindicalistes, la COS i Intersindicales van unir la realitzada conjuntament através de les marxes per la Dignitat. Aixívam poder veure marxar des d'un bloc in-dependentista fins al format pel PCPE i lesseues joventuts. Des del col·lectiu deIai@flautes fins al final de samarretes habi-tades i cercles. Fins i tot un petit grup d'IUva decidir no seguir el festeig institucionalamb els sindicats i partits del règim i unir-sea la cita que cada Primer de maig, desd'uns quants ja, es realitza al marge d'a-questes organitzacions.

La situació podria ser anecdòtica per aqui en altres localitats del País Valenciàestan acostumades a marxar conjuntamentamb col·lectius i individualitats que qüestio-nen des de la base l'actual estat de lescoses concertat en el règim del 78. Encanvi, una convocatòria així en la comarcade L´Horta no sol ser l'habitual i menys alvoltant d'una realitzada pel sindicalismecombatiu i de classe. referent a açò, i arre-plegant un dels lemes que en CGT reivin-diquem en els nostres cartells, semblariaque, almenys, hi ha una predisposició aunir lluites com no es dóna des d'aquellsanys en els quals la dicotomia entre pactis-me o ruptura inundava el debat polític i larealitat quotidiana.

El simbòlic caràcter del lema “indigna-da i llibertària” ens serviria perfectamentper a iniciar la necessària reflexió sobreaquest tema. reflexió i debat que d'altrabanda està sent molt més intens, al meuparer, entre determinades persones queentre els col·lectius als quals pertanyen i ésmés interioritzada com més és el grau deinteractuació en la pràctica diària d'aquellsque habitualment eixim del “gueto” orgànici compartim experiències amb altres com-panyes i companys.

Sobre la necessitat d'eixamplar i enfor-tir el moviment llibertari s'està escrivint ianalitzant molt. Des de llibres i entrevistes

en nombroses pàgines webs a experièn-cies més pràctiques com el Procés Embata Catalunya. En aquest sentit, i comple-mentant la reflexió exposada anteriorment,el debat està produint-se principalment enindividualitats, en la constatació de la infini-tat d'experiències que sorgeixen al voltantde l'autogestió, l'autoorganització o l'auto-nomia i en la recerca d'estratègies comu-nes, més enllà de les sigles i afinitats d'a-questes persones. Com no pot ser d'unaaltra forma el moviment llibertari és neces-sàriament més ampli que les organitza-cions que el formen i d'aquelles que es de-nominen identitàriament anarquistes. Es-perem que aquests processos vagenconsolidant xarxes estables de solidaritat isuport mutu especialment en una època enla qual el regne d'Espanya torna a posaren el punt de mira a l'anarquisme. De lamateixa forma el fet de compartir i recolzarles experiències que ja existeixen en el de-nominat univers llibertari és un factor devital importància per a consolidar i visualit-zar projectes més enllà del grup d'afinitat

en el qual es van crear. La quantitat d'edi-torials, distribuïdores, espais “reoKupats” ocooperatives que en camps com l'alimenta-ció, l'habitatge, la música, l'audiovisual,etc. estan intentant unir la reflexió amb lapràctica conviden a què generosament enssumem a la seua difusió i consolidació.

respecte a les necessàries coordina-cions entre les diferents lluites que mante-nim i la cerca d'estratègies conjuntes d'ac-ció en el camp social, la plataforma de lesmarxes per la Dignitat cobreix actualmentpart d'aquests propòsits però no oblidemque com a anteriors plataformes pretèritesté un caràcter bàsicament conjuntural.L'augment de la criminalització i la repres-sió, la dispersió de conflictes i convocatò-ries, la sectorització i atomització de lluitesi resistències, la necessitat d'anàlisis políti-ques crítiques amb el sistema capitalista i,no solament, amb l'actual règim de monar-quia parlamentària mereixen que tinguemsempre present que com més gran siga elgrau d'interconnexió entre “nosaltres” front

a l'atac sistemàtic a les llibertats i drets in-dividuals i col·lectius (entesos en la seuamajor amplitud de principis fonamentalsper a persones i per al nostre desenvolu-pament col·lectiu i no com a mers dretsatorgats pels Estat-Nació en els caducatsestats de benestar occidentals) major és lanostra resistència però també més possibi-litats existeixen d'arrancar espais lliures iallunyats de la curtplacista retòrica delsgestors polítics de torn. Es tracta, en defi-nitiva, de reforçar als moviments socials,no solament com a qüestió de múscul i au-todefensa que també. Es tracta d'estendreels principis polítics llibertaris en les formesde ser i fer, de practicar l’assemblearismeamb el respecte als principis de sobiraniapersonal. De construir en el col·lectiu, ho-ritzontalment, i combinant aquestes pràcti-ques amb les anti jeràrquiques, ecologistesi feministes que necessàriament han deformar part d'un vertader moviment popularradical i revolucionari amb el sistema dedominació imperant. És necessari recupe-rar part de l'esperit del moviment 15 demaig com a contrapès imprescindible a lesdinàmiques reformistes de les agrupacionspolítiques sorgides o alimentades a la calorde la indignació popular.

Finalment, el debat i l'anàlisi sobreaquestes organitzacions, els partits polí-tics, es torna més complex i contradictorifins i tot dins dels sindicats anarcosindica-listes que com la Confederació tenen sufi-cients ressorts i mesures estatutàries comper a sentir-se lliures del control de qual-sevol opció partidista (recordem que està

totalment tancada la possibilitat d'ocuparresponsabilitats orgàniques i compaginarla militància dins d'un partit). La qüestióprovoca no serioses i acalorades discus-sions que van des d'una animadversió ex-trema cap a les formacions polítiques finsa la participació de part de l'afiliació enaquestes formacions o en col·lectius so-cials clarament vinculats a les mateixes. Elque no em cap el menor dubte és que laidea que no es pot deixar que siguen elspartits polítics els gestors i/o els prenedorsde decisions que afecten al conjunt de lapoblació és àmpliament compartida. Enaquest aspecte, i dins de la lògica anarco-sindicalista d'acció directa, en cap sindicatde ram de producció o serveis qüestionemla interlocució amb la patronal. Sotaaquest prisma els gestors polítics són o di-rectament patronal o serveixen descara-dament als seus dictats, o una mesclad'ambdós, en tota l'esfera del que denomi-nem allò públic i que, per cert, forma partde les àrees de treball de diversos sindi-cats com els de Ensenyament, Sanitat oAdministració Pública. És per açò, quemés enllà de la constant, i necessària, re-flexió sobre les votacions (votem un dia olluitem els 365 restants) sobre el reformis-me, la delegació de sobirania, etc. quegiren al voltant de les agrupacions políti-ques no haurien de sorgir-nos molts dub-tes sobre les persones que hem d'asseu-re'ns amb els representants polítics per aexigir-los i dir-los per on han de caminarles coses de la nostra empresa pública ode la nostra localitat.

JOSÉ ASENSIOSAP-València

// Nuestra acción primordial es estar presente en los centrosde trabajo. Pero esto ha de ser paralelo a la acción social //

// Hi ha una predisposició aunir lluites com no es dóna

des d’aquells anys on es de-batia pactisme o ruptura //

manifestació del Primer de maig a Castelló / VíCToR ToRMo

Durant els anys en què es deia allò de“España va bien”, es va començar a gestarun drama que porta escanyant aquest paísdes del 2007, i que ha tingut en aquestesúltimes setmanes una explosió que haposat sobre la taula la magnitud de l'entra-mat d'empreses, contractes i subcontractesque permeten a les grans corporacionsguanyar diners sense exposar ni oferir resa canvi.

Eren temps en què s'havien instal·lat aEspanya grans empreses, com Ford; s'ha-vien fet grans altres espanyoles, com Iber-duero; i s'havien privatitzat alguns dels ser-veis públics del franquisme com Telefónica.

La classe treballadora ja no deia cridar-se així, sinó classe mitjana i l'activitat sindi-cal s'havia delegat despreocupadament,per a dedicar el temps a consumir cada ve-gada més i més de pressa, i si els diners noeren suficients es feien unes horetes.

I en eixe nirvana obreril, solament s'es-perava dels sindicats que aconseguiren re-duir la jornada i augmentar els salaris, ambmoderació perquè no havia de matar-se ala gallina dels ous d'or, però sense pausa,que s'anara notant, i es va generar unaclasse mitjana amb sous mitjans i consumcada vegada menys mitjans, i més neces-sitats absurdes.

Fins que va arribar el dia en què les em-preses, ja multinacionals, van dir que fins aací havíem arribat, que era insosteniblecompetir amb eixos salaris tan desorbi-tants, i van començar les grans negocia-cions... Però tenien un as en la màniga: Nofeia falta que ningú es sacrificara! Qui esta-va treballant mantenia el seu estatus, elseu salari, les seues vacances... i el seu ni-vell de consum, per descomptat; solamentcalia vendre a qui entrara a treballar méstard, i els grans defensors de la classe mit-jana, sindicats majoritaris, ens van explicarels avantatges: que si no es cedia es per-dria tot, que les empreses estaven mala-ment, que podien anar-se a un altre país....i van fer fallida la voluntat d'aquells que jaestaven més que acomodats, i va sorgir ladoble escala salarial, primera divisió de laclasse obrera.

I els sindicats seguien mantenint control imitjans, al cap i a la fi per qui calia vetlarera per qui estava treballant, i per a orga-nitzacions com a CGT, que es va escridas-sar avisant dels riscos, solament va haver-hi condescendència i recriminacions perendeví: a què preocupar-se de la resta? Jaes decidiria quan arribara el moment.

I el moment va arribar, els salaris erenmolt més baixos, l'estabilitat menor i lescondicions de treball van començar a em-pitjorar, però hi havia hores extres, crèdits isobretot eixes meravelloses tendes de tot a100, després a un euro, després directa-ment “el xinès” on es podia seguir aconse-guint quasi de tot a preus fins i tot de sego-na escala salarial sense preguntar d'onvenia.

I una vegada ficats en farina, i aconse-guit que la majoria entenguera que podienseguir mantenint els seus privilegis senseassabentar-se o voler assabentar-se que ala resta li fóra malament, i en el convenci-ment que no es podia fer res per a canviar-

Juny del 2015a n à l i s i , r e f l e x i ó i a c c i ó4 - notícia confederal

Contractes i subcontrates, la ressaca de l’ “España va bien”

w e b s a l P a í s V a l e n c i à

CGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGT Alacanthttp://cgt-alicante.es

# R e s I s t e n c I a M o v I s t a R

EmILIA mOrENOSecretària General CGT-PV

ho -ja s'encarregaven els sindicats d'expli-car-ho ben claret- i que si protestaves se-gurament cauries en el graó més baix, o al'altre, o a l'altre, perquè quedar-se ací...aleshores van continuar.

I van començar les externalitzacions,creant un entramat d'empreses, i emprese-tes que separaven al productor de qui pro-duïa; però a més ara calia mantenir a méspersones, xarxa de caps, oficines, capa-tassos... i òbviament no seria la multina-cional qui pagaria, més aviat al contraril'estratègia era la d'abaratir costos, i com

és possible tot açò amb un sou digne?,efectivament, no ho és.

Però no solament van baixar els sous,sinó que les empreses pantalla van propi-ciar la reducció substancial de drets labo-rals, menys dies de vacances, més hores,més dificultats d'estabilitat, més precarie-tat… més treball per menys sou.

I en un mateix centre de treball podia tro-bar-se a qui ja pentinant cabells blancstenia un bon sou i tots els beneficis queanys de lluita havien aconseguit, al costatde qui ja va entrar a l'empresa amb altrescondicions, i al pària d'empresa externalit-zada, que no solament cobrava moltmenys, sinó que anava corrent a fer tot allòque la plantilla es negava, cobrint els seusbuits i fent-se imprescindible per a assegu-rar-se uns rosegons i demostrar que so-brava la resta. Construcció d'escales i cas-tes que va dividir a aquells que mai vanhaver de deixar d'unir les seues lluites.

I per a no ser menys, descobertes lesmels de l’externalització, es va exportar elmodel a l'administració pública, i ací a mésde la resta d'avantatges, les grans empre-ses han creat una via de privatització delsserveis públics i de lucre econòmic on so-lament havia d'haver-hi beneficis per a lacomunitat.

I hem anat acomodant la nostra accep-tació del que és un sou mitjà a les reali-tats de cada dia, la qual cosa ahir ens sor-prenia per escàs avui ens sembla accep-table, i demà serà inassolible; encararessonen en les nostres oïdes els comen-taris sobre la generació millor preparadaque no passava de ser mileurista, qui hodiria ara! més tard van treballar, per sis-cents o set-cents euros i en el que fóra,mentre s'anava instal·lant en el nostrecap la xifra que sembla el límit al que hemacomodat les nostres necessitats: els 400euros

I el que va ser una ajuda per a situa-cions extremes s'està convertint en laquantitat amb la qual tothom ha deciditque es pot viure –qui no ha de fer-ho,clar– ha passat de l'ajuda social desprésde l'atur al sou que s'ofereixen en moltsllocs emmascarant en mitges jornades elque pot arribar a convertir-se en 10 i 12hores de treball; però també en les pro-postes d'una mal entesa renda bàsica

que defensen els mateixos “actors so-cials” que han propiciat tals situacions.

I en eixa marxa inexorable de retalla-des de drets laborals, molt per davant detots els cedits en cada reforma laboral,larvada per la via dels fets, de les com-plicitats d'empreses, governs i sindicatspactistes i en la passivitat d'una societatenssopida, l'última volta de rosca ha

sigut revertir tota responsabilitat laboralen els propis treballadors i treballadores:

Emprenedors criden a aquells que obli-guen a gastar els diners de la liquidació deles seues ocupacions amb contractes dig-nes, en material i mitjans per a continuarexercint les mateixes funcions, açò sí, apartir d'ara s'és l'amo del seu treball, tanttreballes, tant ganes; solament que lescondicions les segueixen posant les matei-xes macroempreses per a les quals cons-titueixen l'última baula d'una cadena d'ex-plotació.

I en eixa superba provinent de la im-punitat en què s'han instal·lat per la faltade resposta front una i una altra il·lega-litat, enfront d'un i un altre pas cap al'esclavitud, continuen donant voltes derosca, i una vegada obtinguda la mà d'o-bra, no solament barata, sinó a méssubmissa per les hipoteques i els prés-tecs que han hagut de contraure per atenir un treball, per a adquirir el material,l'uniforme, el mitjà de transport… els afi-gen les multes per incompliments d'unaseguretat laboral impossible al ritme detreball i en les condicions en què se'lsexigeix; a les jornades interminables se

li sumen noves retallades en els serveis;a la precarietat s'uneix la impossibilitatde cotitzar perquè un dia, encara quellunyà en l'horitzó es veja el somni de lajubilació.

I així les coses movistar ha volgut tor-nar a abaratir els costos, seguir en eixalògica d'increments immorals de benefi-cis a costa d'un personal format, ambganes de treballar però cada vegadamés i més instal·lat en la precarietat il'explotació, i s'ha trobat amb un deves-sall d'indignació, de dignitat i de respos-ta que no esperava el gran mastodont deles comunicacions i de l'explotació ací iallí on s'instal·la.

Són ja quasi dos mesos de lluita deDavid contra Goliat, dos mesos en quèhem vist remoure's a l'empresa comuna fera ferida, pressionant als mit-jans de comunicació perquè no es façaressò, aconseguint que fiscalia acused'usurpació a els qui s'han tancat enles tendes, aconseguint multes milio-nàries i impossibles per a els qui viuende treballar per a la multinacional,pactant i pastelejant amb els qui diuencridar-se representants de la classetreballadora i solament miren els seuspropis interessos i els dels seus comp-tes bancaris.

Són dos mesos de dignitat i coherèn-cia, de suport de companyes i companysd'empreses matrius i subcontractades,d'acció directa i solidaritat, són dosmesos de lluita que ja en si són una vic-tòria, perquè acabe com acabe la vaga,ha obert la finestra per la qual ha entratla constatació que un fals autònom ésclasse treballadora i no un emprenedor,que una persona subcontractada éscompanya, i que solament en la unitat ladignitat i la lluita es revertirà aquesta si-tuació, en movistar i la resta d'holdings,societats i administracions que apliqueniguals mètodes.

// La classe treballadora ja no deia cridar-se així, sinóclasse mitjana, i l’activitat sindical s’havia delegat despreocupadament //

// Són dos mesos de dignitat icoherència, d’acció directa isolidaritat, de lluita que, ja ensí, són una victòria //

Concentració celebrada el 2 de juny a València contra el abusos de movistar / ANToNIo PéREz CollADo

notícia confederal - 5Juny del 2015 l l u i t e s s o c i a l s

Els orígens de la Biblioteca Lli-bertària Ferrer i Guàrdia es re-munten a l'any 2007 aproximada-ment, quan un grup de militantsvan decidir donar ús al fons de lli-bres i publicacions que s'emma-gatzemava en el local. Es va deci-dir posar el fons a la disposició deles afiliades i militants creant unespai de lectura i consulta. Aquestespai estava en origen en la se-gona planta dels locals de CGT-València, on ara es troba l'espairafa Ibáñez. més tard es va deci-dir instal·lar la Biblioteca en la ter-cera planta.

La creació del'espai responia ala necessitat detenir un punt dereferència per ala difusió de lesidees i la culturallibertària tant dins com fora del'organització. recuperar el pen-sament anarquista i evitar que esdiluïra massa en les lògiques delsindicalisme. Així mateix s'enteniaque hi havia una necessitat decrear espais de convivència idebat tant per a afiliades com pera simpatitzants.

Durant aquests últims anys hansigut moltes les persones quehan col·laborat a consolidar elprojecte. El fons documental s'haampliat i renovat i per a accedir aell, únicament ha d’abonar-secom a soci, mitjançant un paga-ment únic de 5 euros. Ser sòciade la Biblioteca permet participarde la seua gestió assembleària,que pretenem siga col·lectiva, ipoder accedir als préstecs de lli-bres i revistes.

Pel que fa a les activitats, elritme va ascendint en els últims

anys, sobretot gràcies a les apor-tacions i propostes de les com-panyes (com l'Assemblea d'Atu-rades i Precàries). S'han realitzatcicles de cinema, debats i pre-sentacions de llibres, jornadespoètiques, i xerrades sobre tottipus de temes (solidaritat inter-nacional, zapatisme, feminisme,anarquisme i pedagogia llibertà-ria...). En eixe sentit la Bibliotecaestà oberta a qualsevol propostaque fomente els valors del pensa-ment lliure i crític, la lluita contrael capital, el feixisme, el patriar-

cat, i la consecu-ció d'una societatmés lliure i justaper a totes.

Un altre exem-ple de la vocacióparticipativa de laBiblioteca és la

publicació irregular “Brotes Ne-gros” que es construeix gràcies alstextos literaris, poètics o d'opinióde qualsevol que vulga participar iexposar les seues idees, refle-xions i sentiments.

La Biblioteca pretén ser sobre-tot un punt de trobada. recuperarla cultura dels ateneus llibertarison les treballadors i treballadorespuguen trobar-se i compartiridees, experiències o inquietuds.Una manera de difondre la culturallibertària de forma horitzontal,oberta i des de la col·lectivitat. Usconvidem a participar d'aquestespai que és de totes, i a afegir elvostre segell personal a aquestmosaic d'idees que tractem deconstruir.

Perquè el món nou que volemha de construir-se dia a dia, ientre llibres. Biblioteca llibertà-ria ferrer i Guàrdia

Història de la Bibliotecallibertària ferrer i Guàrdia

cultuRa I coMpRoMís

Des de la Secretaria d'Acció So-cial de la Federació Local de Valèn-cia es va crear ja fa més d'un anyl'Assemblea d’Aturades i Precàriesde CGT.

A poc a poc, amb molt treball iperseverança, va anar consolidant-se atraient cada vegada a més per-sones a les diferents assembleesque tots els dilluns a les 18 horeses realitzen en la sala SalvadorSeguí de la CGT de València, ons'estan desenvolupant a més múlti-ples projectes.

Les primeres accions van ser dedifusió en diferents mitjans de co-municació com ràdio Klara i ràdiomalva, on diferents assemblees deparades de València i voltants par-lem sobre la problemàtica de l'atur ila precarietat.

referent a mobilitzacions, hemestat molt presents en el carrer desdel principi, com per exemple la pri-mera concentració front a l'ajunta-ment de València visibilitzant el pro-blema de l'atur i les seues conse-qüències.

Aquestes trobades van donarfruit el 25 d'abril 2014, quan l'as-semblea d’Aturades i Precàries deCGT va proposar a les altres plata-formes i col·lectius realitzar unaconcentració per a animar a tots itotes les desempleades a organit-zar-se, a lluitar i, sobretot, a visibilit-zar el problema.

Es van fer concentracions con-tra la liberalització de l'horari co-mercial, pel repartiment de la rique-sa, contra les hores extres..., en-

l’Assemblea d’Aturadesi Precàries de CGT es consolida

com a referent a València

a u t o g e s t I ó e n M a R x a

Secretaria Acció Social CGT-València

front del Corte Inglés del carrer So-rolla, i en diverses ocasions, en laplaça dels Pinazo, que van donarlloc a què altres plataformes segui-ren el camí que havíem marcat icontinuaren concentrant-se cons-cienciant als consumidors que s'a-costaven a comprar.

En una ocasió amb performan-ce dels esclaus inclosa. Tambéhem estat presents en les marxesdel 22m i lluitant per un transportgratuït per a parades i precàries.

A més, hem reivindicat en plecarnestoltes de “Les Balconades”de russafa. En època de carnes-toltes s'adornen les balconadesque cedeixen els propietaris a ar-tistes i col·lectius que fan les seuesreivindicacions, i l'Assemblea nova perdre l'oportunitat.

Es va ocupar una oficina delSErVEF per part de membres del'Assemblea i de la CGT en gene-ral per a denunciar la ineficàciad'aquestes oficines. També hemestat en els últims dos primers demaig com a Assemblea d’Aturadesi Precàries organitzant el piscola-bis que tots els anys té lloc en elParterre.

Hem organitzat també l'última iúnica manifestació contra l'atur i laprecarietat que s'ha fet a València,va ser el passat 14 de maig.

Altres actes: A l'octubre es vaorganitzar una jornada de debat

sobre cooperativisme i autogestióa la qual van acudir diferentscol·lectius que tenen projectes au-togestionats.

El rastrell, Cuc, Parke Alkosa,L’Aixada com Eixida i del sindicatd'Administració Pública. En aca-bar, es va organitzar un concert so-lidari “Contra la desocupació i laprecarietat”, per a recaptar fonsper als projectes propis de l'As-semblea, on van tocar Ital Erik, ElPapado i una performance de Cá-mara Destemplada.

El 18 de desembre participemen les Jornades Llibertàries en lataula "En alguna cosa ens equivo-quem… Diguem no als valors delcapitalisme".

L'Assemblea va estar en Ponfe-rrada i Castelló explicant la nostraexperiència i animant a compan-yes de la CGT per a organitzar-seen la lluita.

S'han desenvolupat projectesmolt importants per a crear autoo-cupació, com la zona d'oci del sin-dicat, on s'han donat multitud dexarrades, presentat llibres, vist do-cumentals i pel·lícules i han actuatmoltíssims artistes. Des del bar, esdonen menús tots els dijous a unpreu molt assequible, i la resta delsdies s'ofereixen esmorzars i en de-finitiva un lloc per a la trobada, peral descans i el debat.

I molts més…

manifestació celebrada a València el 14 de maig 2015

// Hem organitzat l’única manifestació

contra l’atur i la precarietat //

// Difón la cultura llibertària de formahotitzontal, oberta,

col·lectiva... //

Adreces d’interés: cgtvalencia.social@gmail.com - asambleaparados@gmail.comhttps://www.facebook.com/CGTdesempleadosYprecariasValencia

Pr

oj

ec

te

s

so

li

da

ri

s

L'OFICINA PrECÀrIA, creada per a resoldredubtes sobre temes relacionats ambcontractes, prestacions, subsidis, etc…S'està en constant comunicació amb lesdiferents oficines precàries de l'estat.

oficinaprecariacgt@gmail.com

rOBEr SOLIDArIEs reparteix roba d'una manera totalment solidària apersones que estiguen participant d'algun movimentsocial o de les lluites en el carrer.obert tots els dimarts de 17h a 19h, quart pisde la CGT (Av. del Cid, 154, València)

CAOS (Cistella Autogestionada Obrera Solidària).mitjançant la solidaritat els companys i companyes de CGTajuden amb la cistella de la compra als companys icompanyes del sindicat que s'han quedat en atur o estan ensituació precària. S'arrepleguen els aliments durant tota lasetmana i els dilluns es reparteixen a aquells que prèviamentho han sol·licitat.

o f i c i n a P r e c à r i a

C A o S

R o b e r S o l i d a r i

6 - notícia confederal Juny del 2015r e f l e x i ó , i n t e r n a c i o n a l i s m e , d r e t s

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Enigmes d’aquest món

El diumenge 18 de gener de 2015, el fiscal ar-gentí Alberto Nisman va ser trobat mort en elseu domicili, per tir d'un arma de petit calibre. Elsuccés desencadena en la república Argentinauna infinitat de conjectures

sobre si la mort de Nisman és un suïci-di o un assassinat induït. I ix a relluir laseua recerca sobre els atemptats pro-duïts l'any 1994 contra la mutual juevaAmIA i la suposada implicació de Cris-tina Fernández de Kichner en un pre-sumpte nexe entre el seu govern i eld'Iran per a tancar un pacte d'impunitat sobre els pretesosautors de l'atemptat.

Bona trama per a guionistes de sèries televisives. El pri-mer capítol s'estrena a casa, i funciona bé. Els índexs d'au-diència es disparen, la gent ix a Buenos Aires pels carrersdemanant més capítols, més sang, més espectacle. Davantl'èxit desencadenat en el continent americà el serial dóna elsalt cercant nous mercats. Als pocs segons de la seua ful-gurant estrena a Europa, gran part dels mitjans del regned'Espanya inicien una campanya de promoció on Cristinaapareix com la presumpta culpable d'una presumpta tramainternacional antisionista en la qual la presidenta argentinaes fa valdre de les més diverses i presumptes intrigues depoder. menys audiència de l'esperada. La competència ésdura, diuen els directors implicats però no es preocupenperquè la notícia de la seua estrena omple portades, noti-ciaris televisius i hores de presumpta informació veraç enels presumptes mitjans informatius del món lliure. Sensecap pudor, la teoria de la conspiració omple els següentscapítols televisius i l'atemptat que inspira tota la tramapassa ja desapercebut. La presidenta ha de ser el perso-natge central. De fet, en el penúltim capítol, ja està imputa-da i estem en suspens esperant com seguirà la següenttemporada.

Si semblant fulletó s'haguera inspirat, per exemple, enfets reals ocorreguts per aquelles terres en els anys sei-xanta i setanta del segle passat, els atemptats del con sudamericà hagueren sigut la peça clau, ningú parlaria de teo-ries conspiranoïques, el guió es mouria entre personatgesgrisos que treballen, directa o indirectament, per als serveissecrets nord-americans i els seus homòlegs sud-americansi tan repugnants assassinats formarien l'essència moralistade tots els capítols. Clar que més que un guió per a telefilm,seria per a pel·lícula dirigida per algun director compromès,italià o grec. En la dècada dels 70 no hi havia sèries deconspiracions. Ni quasi teories de la conspiració. Senzilla-ment la paraula no formava part del vocabulari cinemato-gràfic i, menys encara, d'una població que lluitava per eixirde les sagnants dictadures que havien dut a terme pràcti-ques reals de destrucció i extermini de tot el que fera olorde llibertat i democràcia.

Però tornem a l'actual sèrie que tant emociona als nos-tres programadors de continguts, amb el fiscal federal ar-gentí presumptament assassinat. Cristina es converteix enprotagonista absoluta, com vam dir, Nisman es torna unelement secundari del guió, llàstima perquè el personatgetenia moltes arestes i possibilitats per descobrir. Finalmentla sèrie acaba triomfant en el regne d'Espanya, avaladaper la crítica i celebrada pels grans mitjans encara que ambmenys repercussió que la que esperaven. Com les sèriesde culte.

En canvi, i no sé molt bé quina és la raó, altres sèries nohan passat del capítol pilot. Clar que no tenen tant pressu-post i açò es nota. Exemple amb semblant inici i amb un fis-cal també mort. Al novembre de 2014 troben mort en el seudomicili, a Galícia, a Juan José Begue, el cap de la Fisca-

lia espanyola a Lugo. L'argument prometia grans titulars jaque era el fiscal que s'encarregava de la recerca de diver-ses macrooperacions judicials amb gran transcendènciamediàtica a Espanya. Però, com en altres ocasions, a la

crítica no li va agradar el capítol inau-gural i l'audiència quasi ni s’assabenta.Ja se sap, a casa del ferrer ganivet depal. I açò que el guió prometia un com-plicat i tèrbol assumpte de trames ins-pirades en les denominades opera-cions Pokémon, Campió i Carioca.Quasi res. Les relacions entre una pre-

sumpta trama mafiosa que vinculava a empresaris gallecs ia diferents governs municipals d'aquelles terres en mansdel Partido Popular i el PSOE, amb suborns i molt dinernegre, i fins a un exministre socialista pel mig. I, per si açòfóra poc, prostitució, agressions sexuals, màfies policials ibordells d'escenaris naturals de tota l'acció.

En aquest cas, ni la mort del fiscal cap Begue, de 44anys, casat amb una altra fiscal de la província de la Co-runya i amb absències en el seu treball per problemes desalut durant els mesos anteriors a la seua mort, ni la sucu-lenta trama de corrupcions polítiques, empresarials i poli-cials va donar joc de guió. ràpidament va deixar de ser unbreu en els periòdics del regne. Allà, en la premsa argen-tina, aquesta mort no va suposar cap intriga sospitosa nicap mitjà va parlar de conspiracions que vincularen a im-portants polítics espanyols en l'assumpte. És a dir, que nies va estrenar.

Però encara podem sorprendre'ns més i, contra tot pro-nòstic, hi ha serials que tenint una audiència important des-apareixen de l'escena oficial sense saber molt bé com aca-ben ja que deixen més interrogants que assumptes resolts.Serà cosa dels guionistes espanyols que no estan tan finscom els argentins. I açò que el guió se centrava en un delsgrans temes de conversa popular allà i ací, el futbol i lesseues coses mundanes. Quin context.

Al febrer de 2014 en el camp de futbol del Vila-real un potde gas lacrimogen provocava la interrupció del partit quel'equip castellonenc jugava amb l'equip de la ciutat gallegade Vigo, Celta C.F. El greu incident, “si no gaire greu” se-gons la pròpia Federació Espanyola, va posar en perill reala jugadors i al nombrós públic assistent, vivint-se situacionsde pànic, com ben vam poder comprovar en la quantitat devídeos que ens van projectar. La notícia va estar diversessetmanes al cim, principalment en els espais esportius delsgrans mitjans de comunicació i va desaparèixer com unaanècdota desagradable en els terrenys de joc. El succéssemblaria una estupidesa recordar-ho de no ser perquè enla lectura d'algun dels articles que es van escriure referenta aquesta sèrie, inspirada en el joc de pilota més rendibledel món, vam poder comprovar que va ser cert el que vamveure en alguns dels seus molts capítols televisius. Allò queel susdit pot era material de l'utilitzat per la Policia antidis-turbis, o militar fins i tot, que per a poder llançar-lo quasi almig del camp, com es veu en les imatges, fa falta entrar enel camp un fusell per al seu llançament o que les mesurespreventives que s'utilitzen en aquests recintes de la prime-ra divisió espanyola inclouen xarxa de càmeres de circuittancat, controls d'accés i vigilància de l'interior de les ins-tal·lacions amb personal de seguretat privada. És més, finsa tenien filmat i localitzat a un presumpte llançador. Encanvi, la cosa ximple del pot es va acabar amb la pertinentmulta al club i no va donar per a fer una segona part i saberun poc més del suposat llançador i d'on va traure el mate-rial llançat. Açò sí, el partit va acabar i va guanyar l'equip vi-sitant. Zero a dos. +info: http://elpais.com/tag/operacion_pokemon/a/

Conte llibertari de José Asensio

El 10 de junio se cumplirán 32 años del final dela guerra de malvinas (Falkland para los ingleses).Una guerra que duró apenas dos meses y cuyoúnico sentido fue legitimar a los dictadores argen-tinos que la declararon.

Los soldados, cuyo servicio militar era obligato-rio, no tuvieron más opción que hacer una masca-rada de lucha mientras esperaban que el sentidocomún los sacase del desastroso final que terminócumpliéndose.

Eran soldaditos de provincias que fatigabandías y noches metidos en trincheras llenas deagua helada, que se veían obligados a dormir sen-tados, tiritando.

Eran adolescentes pobres, ya que los ricos casisiempre conseguían salvarse del servicio militar –tanto fuera por un contacto familiar o gracias a al-guna falsa excusa médica –, que apenas recibíanalimentos y que empujados por el hambre salían arobar las ovejas a los kelpers (habitantes de lasislas). Eso sí, enfrentándose a los castigos de losoficiales, que mandaban “estaquear” a los que co-gían buscando alimentos. mientras en las escue-las e iglesias de todo el país la gente recolectababolsas de arroz, de leche en polvo, que a causa dela desidia y la corrupción nunca alcanzaron a susdestinatarios.

Y una vez terminada la guerra: el olvido, la ne-gación colectiva. En primer lugar, por parte del Go-bierno militar, que los obligó a firmar un documen-to en el que se comprometían a no hablar de lo su-cedido.

Después, por parte de la sociedad argentina,que había apoyado mayoritariamente la guerra, yque ahora que la democracia comenzaba a des-puntar en el horizonte quería mirar hacia el futuro,se produjo el silencio.

655 chicos que hacían el servicio militar obliga-torio murieron enfrentándose a la sinrazón se laguerra. Josefina Juste. licenciada en historia -“Mujeres libres”

las Malvinasson Argentina

a n I v e R s a R I

Quan en la primavera de l’any 2012 un treballa-dor de l’empresa agroalimentària Greenmed vamorir arran un accident laboral en el centre de tre-ball de Sollana, pocs imaginàven fins a on podiaarribar la direcció.

Després de ser condemnada com a responsablede la mort de l’empleat (tal i com van denunciar laSecció Sindical de la CGT, i va confirmar la Inspec-ció de Treball, l’empresa no respectava les mesuresde seguretat estipulades per llei), l’actitud de la di-recció es va encebar amb la central anarcosindica-lista.

Llavors, Greenmed va tractar de desprestigiar alsindicat mitjançant una campanya basada en men-tides i insinuacions, amb l’objectiu obvi de que per-guera força l’acció sindical combativa. Una vegadal’empresa va pensar que ho havia aconseguit, vaaprofitar per a interposar una demanda contra elsfills orfes del company mort per a que tornaren partdels diners que, amb motiu de la condemna per lamort del seu pare, l’empresa havia estat obligada aabonar-los.

Però, la prepotència i les manipulacions són unarma de doble sentit que el temps aconsegueixdesvetl·lar.

Així, malgrat els intents de liquidar la Secció Sin-dical, la CGT va ser el segón sindicat més votat enles eleccions celebrades al mes de febrer. I a més,la presència de les companyes va ser clau per talque tot el món s’assabentara del què passava real-ment, que la direcció havia denunciat a la família dela víctima en un acte de mesquindat lamentable i in-justificable. Afortunadament, les màscares han cai-gut i l’empresa s’ha vist obligada a dessistir del juíprevist en el mes de maig. Ara, cadascun pot deci-dir amb tots els elements si es posiciona amb els in-teressos de l’empresa o amb els de la plantilla. NC

CGT aconsegueix queGreenmed dessista de

la denúncia contra els fillsd’un treballador mort en

accident laboral

d R e t s

... Dos fiscals morts. Un a Argentina, un altre al regne d’Espanya ...

Juny del 2015 a c t u a l i t a t s i n d i c a l

Si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

R e s u l t a t s e l e c c I o n s s I n d I c a l s

CGT aconsegueix 10 representants entre el funcionariat de l’Administració de la

Generalitat Valenciana

d o n e s l l I u R e s

Les eleccions sindicals cele-brades el 21 de maig entreels empleats i empleadespúbliques per a decidir lesJuntes de Personal de laGeneralitat de les tres pro-víncies del País Valencià(Serveis Territorials), Invas-sat i Serveis Centrals, hanconclòs amb un bon resultatper a la Confederació.La CGT duplica el seus de-

legats i delegades, què arran les eleccions del 2011, eren 4 en Serveis Centrals i 1 en Serveis Te-rritorials de València.Destaquem el fet que, en Serveis Centrals, la CGT, amb 6 delegats, ha quedat en segon lloc endelegats i nombre de vots assolits (508).A més, una especial menció al Serveis Territorials d’Alacant on, tan sols per 5 vots, el sindicat noha arribat al 5%.L’enhorabona a tots aquells i aquelles que han fet possible un resultat tan satisfactori.

la CGT manté el seu representant en Aludium(antiga Alcoa)El 28 d'abril va tenir lloc la votació per a l'elecció de representants dels treballadors en l'empresa iCGT va tornar a presentar-se en el col·legi d'Especialistes i no qualificats, on va obtenir els 23vots que li asseguraven un representant en el Comitè. CCOO, amb 156 vots, va mantenir els 6 re-presentants, i la UGT, amb 38 vots, es va quedar amb 2 representants. A destacar que enguanyels companys han integrat en la candidatura a diversos joves.

CGT, sindicat més votat en Aguas Municipalizadas d'Alacant, passa de 2 a 4 representants i de 65 a 95 vots,sobre una plantilla de 236 treballadorsLes eleccions a òrgans de representació dels treballadors en l'empresa del passat 8 de maig, vanportar algunes sorpreses molt interessants para CGT. D'una banda, la consolidació definitiva de lanostra secció sindical, tant en el col·legi de Tècnics i administratius com en el col·legi d'Especialis-tes i no qualificats, en obtenir 2 representants en cadascun d'ells, duplicant així la nostra repre-sentació en tots dos.

CGT, el sindicat més votat en la contracta de neteges del’Hospital d’AlacantLa votació en les eleccions en l’empresa Klüh Linaer, la contracta encarregada de la neteja de l’-Hospital General Universitari d’Alacant, que compta amb 208 treballadores, ha convertit a CGT enel sindicat més votat (43 vots), seguit d’a prop per CCOO (41 vots, la meitat que fa quatre anys),UGT (39 vots) i USO (34 vots).respecte als representants obtinguts, CGT compta amb tres dels mateixos, i els altres tres sindi-cats s’han quedat amb dos delegats cadascun. L’únic perdedor, tant en nombre de vots com endelegats, ha sigut CCOO que ha vist esfumar-se la meitat dels vots i 3 dels 5 delegats amb quècomptava, dos a les mans d’USO i un a les mans de CGT.

la CGT obté 4 delegats en ArcelorMittal i 6 en VosslohLa Confederació ha obtingut uns bons resultats en ambdues multinacionals del metall, la primeraubicada en el Port de Sagunt i la segona en Albuixech.Resultats ArcelorMittal Sagunto- CGT: 4 delegats- UGT: 4 delegats- TyC: 2 delegats- CCOO: 11 delegatsResultats Vossloh AlbuixechAmb una plantilla de 886 treballadors, l’empresa de construcció i reparació de material ferroviari,va celebrar els seus comicis el passat 22 d’abril. Els resultats són els següents:- CGT: 6 delegats- UGT: 7 delegats- CCOO: 8 delegats

CGT guanya les eleccions sindicals en AGRoAl CooPLa secció sindical de CAmP de la Confederació General del Treball (CGT) de Castelló ha guanyatles eleccions en AGrOAL COOP.El 24 de març s’han celebrat les eleccions per a triar el comité d’empresa d’AGrOAL COOP (em-presa de Borriana dedicada a la comercialització i exportació de cítrics) per als pròxims quatreanys amb un excel•lent resultat per a la secció sindical de la CGT que ha aconseguit 4 represen-tants enfront de 3 de CCOO i 2 d’UGT.El bon resultat obtingut per la secció sindical de CGT és un reflex del sentir general de la plantillaque ha vist com els representants de la dita secció estan en constant litigi amb l’empresa per pre-servar els drets dels treballadors, a diferència d’altres seccions per a les que preval més l’interésdel seu sindicat que el de la pròpia plantilla.

Més resultats al País ValenciàPilsa limpieza ValenciaCGT: 2, UGT: 8, CCOO: 3AG AGE Mantenimiento Servicios Petroleros. AlbuixechCGT: 2, CCOO: 1Boat Services. Remolcadores Puerto de CastellónCGT: l’únic delegat en joc (primera vegada que el sindicat es presentava)ferrodisa. Port de SaguntCGT: 4, CCOO: 4, UGT: 1Telefónica ValènciaCGT: 3, UGT: 8, CCOO: 5, STC: 4, AST: 1SAT limpieza viaria Port de SaguntCGT: 1, UGT: 5, CCOO: 3

notícia confederal - 7

Nacho i Chus, del grup d'igualtat de Va-lladolid, van impartir el dissabte 23 de maigel taller de micromasclismes a Alacant i nova poder anar millor la cosa. Vam aprendremolt i ho passàrem genial compartint ambells un bon matí. Vam ser unes 20 dones, lamajoria afiliades de CGT.

Els companys van brillar per la seua ab-sència, com en altres ocasions, però elspassarem una notes resumides del tallerper si volen investigar.

Els micromasclismes són pràctiquesde dominació i violència masculina en lavida quotidiana. Una forma de pressió de

baixa intensitat més o menys subtils, queprocura que l'home mantinga el seu esta-tus de gènere, fent que la dona es vejaatrapada en aquesta violència quotidia-na. Són les bases de les altres formes dela violència de gènere i les més utilitza-des per l'home cap a la dona per a impo-sar els seus criteris sense tenir en comp-te el seu punt de vista. Aquestes pràcti-ques no solament es donen en l'àmbit dela parella, també en els cercles i xarxesque ens envolten. Seguim en la lluitacontra la desigualtat. Dones lliures-CGT Alacant

Celebrat el Taller de Micromasclismes

en CGT Alacant

Un moment de la trobada / PuRI EISMAN

c g t c a M p c a s t e l l ó

Dijous 4 de juny CGT CAmP Castelló vamestar convidats per l'assemblea de l’A.J. LACOSA NOSTrA per a fer una aproximació a larealitat del camp en una xerrada sota el títol“Treball al camp: explotació i precarietat”

Els companys Joan Carles i Jose, delegatssindicals i treballadors/collidors de les empre-ses AGrOAL i CASI3 respectivament, van feruna intervenció en la qual van fer un repàs a lahistòria i la lluita del camp marcant una líniacronològica del passat i les victòries aconse-guides, d'un present molt complex i precari ivan intentar traçar un futur digne per als colli-dors que solament és possible en el camp mit-jançant l'organització i la lluita siga en assem-blees de treballadors o organitzats amb sindi-cats de clase, sindicats que no juguen el paperde coreligionaris de la patronal que fins el diad'avui han portat els sindicats majoritaris.

La xerrada va donar peu a un posteriordebat on es va contestar a tots els dubtes delsassistents sobre organització sindical en elcamp, preus, convenis, es va fer un repàs

sobre els majors oligarques i propietaris delcamp que en un sector tan castigat segueixentenint ingressos desorbitats, gràcies a la des-mobilització dels treballadors del camp, o laprecarització del sector o fins i tot la deslocalit-zació d'empreses.

Tant Jose com Joan Carles van conclourela xerrada i van insistir en la importància de lalluita en un sector on hi ha futur passant perl'organització entre els treballadors, ja que sónmoltes les conquestes de drets que si no ha-guera sigut per la pressió sindical no s' s'ha-gueren aconseguit. Des de CGT CAmP infor-mem que aquesta és la segona d'una sèrie dexerrades que es van a iniciar per tota la pro-víncia per a animar a la gent del Camp a ba-rallar per un futur digne, perquè tenim molt clarque si el present és de lluita el futur és nostre.

També volem agrair a l’A.J. LA COSA NOS-TrA la invitació i als assistents l'interès mos-trat, i transmetre que aquest fet ens anima acontinuar lluitant en aquest sentit. CGT CampCastelló

xerrada sobre el treball al camp en Castelló

La Cosa Nostra va ser el lloc de la segona xerrada sobre el tema / CGT CASTElló

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Puri Eisman, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio iJosefina Juste. Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions:

servei de Normalització Lingüística de la CGT-PV.

HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,PURIFICACIÓN EIsMAN, JOsÉ AsENsIO, EMILIA MORENO, AssEMBLEA D’ATURADEs I

PRECÀRIEs DE CGT VALÈNCIA, BIBLIOTECA LLIBERTÀRIA FERRER I GUÀRDIA,JOsEFINA JUsTE, DONEs LLIUREs-CGT ALACANT I CGT CAMP CAsTELLÓ

ARTICLE DE PORTADA: ANTONIO PÉREZ COLLADO

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOs

FOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: GRAFILAN

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista amb Sergio Díaz Soler, fals autònom subcontractat per Teleco

“De la vaga en Movistar he après que contra el poble unit no poden fer res”

Sergio Díaz Soler, de 36 anys, pertany a una generació nascuda i educada en “de-mocràcia”. Encara que va vindre al món a la ciutat de València, va passar els seusprimers 17 anys de vida a Talayuelas, un poble de la serrania baixa de Conca. En tor-nar al cap i casal, va començar a treballar en activitats relacionades amb les teleco-municacions i la informàtica. Era l’inici d’una nova era tecnològica, un nínxol de llocsde treball que es va alimentar durant quasi dues décades de mà d’obra molt espe-cialitzada però cada vegada més precària. Sergio va acabar subcontractat per Movis-tar a través de Teleco, una de les quatre contractes, junt a Itete, Abentel i Elecnor, que

operen per a Telefónica en la província de València. Tirava endavant, dedicant-li mol-tes hores, engolit per la voràgine de la competència potenciada per la multinacional.Fins que en el mes de febrer d’enguany, aquest pare de dos fills, va veure que el seusou es tambalejava: Movistar va renovar el contracte dels serveis tècnics empitjorantsignificativament les condicions. Aleshores, Sergio i milers de treballadors com ellvan dir: Prou! Començava la revolució de les escales i el nostre entrevistat es va im-plicar per primera vegada en la seua vida en una vaga, en manifestacions i en un mo-viment de protesta organitzat.

Com s'inicia la lluita d'autònoms, contractesi subcontractes de Movistar i per què?

A València ciutat, s'inicia a partir del dia 7d'abril, el mateix dia que comença la vaga inde-finida en la resta de l'Estat (el dia 28 s'havia ini-ciat a madrid). Va començar molt fort, el proble-ma que vam tenir és que no comptàvem ambcap tipus d'organització ni suport, ni sindical, nigens per l'estil. Per desconeixement, per faltad'experiència, vam estar pràcticament deu diesdonant voltes d'ací cap enllà, sense saber commoure la vaga. Ens reuníem en la porta del Ce-menteri de València. Eixa falta de coordinació elque va provocar va ser que la gent fóra perdentforça. Llavors, quan arribem ací a CGT, la gentestava que ja que no podia més. Estaven moltdesanimats. Després va haver-hi un parell de re-cuperacions, però van començar les barallesentre contractes: “És que aquest no para, és queaquest sí”. I no es va tornar a agafar la cosa comtocava. Ara mateix estem un poc a l'expectativa.

Quines són les raons de la mobilització?radiquen principalment en dos punts, enca-

ra que hi ha més. Entre les reivindicacions, enprimer lloc està la derogació del contracte bucleque ens posa sobre la taula Telefònica. renovacada tres anys i sempre va a la baixa. I, ensegon lloc, la subcontractació.

respecte al contracte bucle, el tema està enque l'últim que teníem no era per a tirar coets, nimoltíssim menys. Però ens permetia sobreviure.Teníem un petit marge que era acceptable. Peròamb el nou contracte que redueix els guanys enun 25% aproximadament, la gent no pot seguirja treballant. De fet, molts ja han deixat el mate-rial i han comunicat a les contractes que no con-tinuen. Ja no per un tema de vaga, sinó perquèamb eixes condicions no es pot seguir enda-vant.

respecte al tema de la subcontractació,perquè considerem que tots eixos nivells desubcontractació que no tenen cap sentit, el quefan és llevar-nos el pa a nosaltres. És així desenzill.

A part de que és un tema que no ens afectanomés a nosaltres. La subcontractació s'estàgeneralitzant. Fins i tot en una assemblea quevam tenir, escoltàrem el cas del conserge d'unafinca al que havien obligat a fer-se autònom.

Considerem que la realitat està prenent unrumb que ni ens interessa a nosaltres, ni a l'àm-plia majoria de la societat. Perquè el que estanintentant és llevar-nos els nostres drets com atreballadors obligant a convertir-nos en autò-noms, sense poder tenir una representació sin-dical, ni dret a vacances, etc.

Què diries a la gent que pensa que els autò-noms són empresaris?

Doncs, començaria dient-los que jo no sócautònom. Jo sóc fals autònom i estic obligat aser-ho per a poder treballar, per a poder portardiners a la meua casa, per a poder mantenir a lameua família. Jo no sóc cap empresari.

Creus que en un moment donat hi ha hagutautònoms que s'han cregut açò de que sónempresaris?

Ho dubte molt. realment qui s'ha cregutempresari ha intentat crear alguna subcontracta,contractar treballadors, i bé, per desgràcia hi hahagut casos de més precarització si cap per partd'eixes persones que han tractat de guanyar di-ners amb treballadors estrenyent-los i ofegant-los encara més. Ací a València eixe cas no esdóna molt, però a madrid la major part dels afec-tats per la vaga estan tots subcontractats, no tre-ballen directament per a les contractes.

Sou un col·lectiu especialment afectatper la crisi/estafa?

Jo no crec que siga una qüestió de crisi, per-què les xifres de Telefónica parlen per si matei-xes (1.802 milions d’euros entre els mesos degener i març, un 162% més que en el mateix pe-

riode de 2014). Són rocambolesques: on està lacrisi? La multinacional guanya més del dobleque l'any passat i intenta retallar un 25% a lagent que estem donant la cara per eixa empre-sa, a aquells que anem a casa dels clients, re-presentem tot el que és la companya… Em pa-reix cruel.

Quina és la reflexió col·lectiva que feu entorndels processos de privatització? En aquestcas, el de Telefónica, ja que tota aquesta si-tuació deriva de la privatització d'una empre-sa que era pública i, per a la qual, la gent tre-ballava directament.

Com a col·lectiu no et puc dir. Però a nivellpersonal, arran de la vaga, supose que tot elque es va al llit pensant en açò arriba al mateixpunt. I és que, fa 20 anys, érem com a funcio-naris, treballàvem per a l'Estat. Telefónica erauna empresa pública i treballar per a ella estavamolt bé vist, era un treball digne, on es tenia unaseguretat. A dia d'avui, on ha quedat tot açò?

Què has après en tot aquest procés de lluita?He après molt d'aquesta vaga. En primer

lloc que, si la gent està unida, és igual el rivalque es tinga davant. Contra el poble unit, nopoden lluitar, no poden fer absolutament res.

Per açò, jo intente recalcar sempre als meuscompanys la importància que té la unió de tots.Perquè no hi ha una altra manera de combatrea un gegant com movistar que no siga amb to-thom unit.

D'altra banda, aquesta vaga ens ha donatla possibilitat de conèixer-nos entre nosaltres,perquè en el dia a dia, aquest és un treball moltindividual en el qual quasi no es té contacteamb altres treballadors i, molt menys, amb elsd’altres contractes, perquè treballem en zonesmolt diferents i no ens creuem, per res. Llavors,ens ha donat la possibilitat de conèixer a gentestupenda, de recolzar-nos, de crear llaçosentre nosaltres. Com sempre passa, et portesdesencisos amb certes persones. Però bé, engeneral la valoració és molt positiva.

La gent de madrid ens ha recolzat moltís-sim. Teresa rodríguez Celador, Secretària Ge-neral de la AST, ens va estar explicant com fun-cionen a madrid, com estan organitzats... unasèrie de coses que nosaltres i nosaltres no sa-bíem. De fet, ha sigut una de les causes queací a València hi haja hagut eixa falta d'organit-zació.

Sergio en un moment de l’entrevista. Foto / L.m.

Què us faltava per saber?Ens faltava saber la manera d'autofinançar-

se, de llevar-li un poc de ferro a eixa falta d'in-gressos que provoca fer la vaga, creant caixesde resistència, la manera de gestionar-les, laforma de reunir-se en assemblea, la manera derecolzar a la gent, d'animar-la... Tot eixe tipus decoses que són fonamentals.

Quina és la manera de recolzar a la gent?Escoltant. Tota aquella persona que secun-

de la vaga i tinga un problema, ha de ser escol-tada i cal intentar donar-li un recolzament, unasolució, encara que en molts casos no és pos-sible, però sempre cal intentar-ho a través dedenúncies o del que siga necessari.

Quina era la teua visió dels sindicats? Hacanviat després de la vaga?

Abans de la vaga, ja tenia més o menys clarel que eren UGT i CCOO, els sindicats majori-taris. I, sincerament crec que formen part d'a-quest entramat del sistema i estan igual de po-drits. Em sembla injust que una organitzaciósindical funcione com estan funcionant. Ques'estiguen portant diners dels fons de pensionsde Telefónica, i coses així. Em sembla que ésuna autèntica barbaritat, una forma de corrom-pre a una organització que se suposa que de-fensa als treballadors. Pot sonar una poc radi-cal, però pense que eixa gent hauria d'estar enla presó.

I en el conflicte amb Movistar, quin és elpaper que han jugat?

molt negatiu. Tant per part de CCOO comd'UGT. A València, UGT, quan va començar lavaga, l'única cosa que va fer per nosaltres vaser desconvocar la vaga a través d'una bado-meria (notícia falsa) de whatsapp. No la va des-convocar realment, però a través dels seus de-legats i de la seua organització va fer córrer lamentida. Amb això va fer moltíssim dany.

respecte a CCOO, en la primera assem-blea realment important de treballadors, seríemunes 120 persones, va acudir un delegat seu deValència. I estant en el pàrquing del cementeriva començar escoltant què és és el que ocorria,ens va preguntar si érem autònoms o contrac-tats, i quan va veure que érem tots autònoms,l'única cosa que se li va ocórrer dir a l'home eraque ell no ens podia representar. Em semblenevidents les intencions que té aquest tipus de

LIBErTAD mONTESINOSEquip de Comunicació CGT-PV

sindicat: si no puc rascar res de tu, oblida't quejo et defense. Ni pels teus drets, ni pels teus in-teressos ni per res. Em sembla interessat imancat de principis.

I la resta de sindicats?Ací la cosa ocorre de diferent manera.

Abans de la vaga, jo mai m'havia acostat aCGT, ni havia participat en una vaga, ni en unamanifestació, ni res per l'estil. Era alié al fet queexistiren sindicats amb puresa, sindicats on ésclar què és l'important i què és secundari. I laveritat, és que em porte molt bon sabor de bocadel que és CGT. Ens heu obert les portes desdel primer dia que vam venir ací, i sí que és certque abans de la vaga jo tenia als sindicats ge-neralitzats. Per a mi eren tot el mateix, i m'headonat que no és així.

Veus al sindicat doncs com una eina vàlida?Sí. De fet, crec que és una eina fonamental.

Però sempre que un sindicat siga un sindicat ino una empresa.

Quins creus que són els principals proble-mes als quals ens enfrontem davant unesmultinacionals crescudes a l'empar de lacrisi/estafa?

La globalització, el tractat del TTIP, que emsembla una aberració.... De ciència ficció. Sem-pre m’en recorde de George Orwell i 1984. Enel seu moment, quan es va publicar el llibre,qualsevol que el llegira havia de pensar que eracompletament fictici i irreal. Però avui, estemací. Ens encaminem de cap a ser esclaus deles empreses. El dia menys pensat hi ha elec-cions i els candidats són el BBVA, Iberdrola, Te-lefónica. És així ja però maquillat. I pot ser quearribe un dia en què s'oblidaran del maquillatge.

Crec que la societat ha de reflexionar sobreaquest tema i prendre consciència. No sé moltbé de quina manera es podria aconseguir ofe-rir-li a la societat en el seu conjunt una visió ob-jectiva del que realment està passant. Perquèmolta gent no és conscient del que està suc-ceint. És important cercar la forma entre tots deparar açò.

Aquesta situació que esteu vivint t'ha tornatanticapitalista o tu ja ho eres?

Jo ja era anticapitalista, des que vaig nàixer(riures). No sé per què. Sempre li he tingut bas-tant tírria als diners. Encara que considere queés necessari en la societat en la què vivim.Sempre he pensat que corromp l'ànima i elsprincipis. Pot ser que tinga una vocació internaa nivell reivindicatiu i de defensa dels drets.Sempre he tingut molt sentit de la justícia. Peròper una qüestió de vivències durant la infància,experiències que toca viure i generen un sentitde la justícia.

Penses que tot eixe sentit de la justícia quecomparteix molta gent ha de canalitzar-se enuna organització perquè puga convertir-seen una lluita col·lectiva?

Sí. De fet jo insistisc molt als meus com-panys en què aquesta lluita no ens incumbeixnomés a nosaltres. Sobretot parlant del tema dela subcontractació, açò és una lluita que afectaa tothom i nosaltres som la “avanzadilla”, laprova pilot. I si perdem aquesta guerra, ho va apagar molta gent. És important que no perdemforça i seguim lluitant per tal de crear un prece-dent sobre tot açò, que és lamentable, perquèels que vinguen darrere tinguen una bona basede suport. No deixem que les grans empresesfacen de nosaltres el que vulguen.

Vols afegir alguna cosa més?Donar les gràcies a tota la CGT pel suport

que ens heu brindat.