tes amb els quals (socialdemocràcia isindicalisme reformista) venien nego-ciant certes millores en nom de lesclasses explotades. Aquests interme-diaris es veuen en els nostres diesningunejats pels de dalt i rebutjatspels de baix; el que és una novetat enla història de les crisis.

Avui són ens tan abstractes i crimi-nals com els mercats o els parquetsels que marquen les prioritats de go-verns i institucions internacionals detot tipus. organismes supranacionalscom l'onU, UnICEF, UnESCo, FMI,oMC, oIT o la nostra Unió Europeasón tristes titelles de multinacionals ibancs. S'han convertit en patèticsfantasmes del paper d'àrbitres i jut-ges que pretenien jugar en la convi-vència entre les nacions.

Tampoc les institucions nacionalstenen major credibilitat entre les ciu-tadanies corresponents. La desafec-ció i la separació del poble respecteals seus teòrics representants éscada dia major. I no sembla que lacosa vaja a canviar a mig termini.Trist també el paper servil i manipula-dor que juguen la gran majoria demitjans de comunicació, actuantsempre com a mers portaveus de lesgrans fortunes que els controlen.

Malgrat la cruesa del panorama, opotser com a conseqüència del pro-cés de desconfiança creixent respec-te al sistema neoliberal, com a orga-nització anarcosindicalista que maiha cregut en aquest miratge que enspresenten com a forma ideal de vida,és possible que estiguem davant unaprometedora possibilitat d'afirmar iestendre la nostra alternativa d'auto-gestió social i econòmica. Peròaqueixa oportunitat tindrà poques op-cions de plasmar-se si des de la CGT(i el conjunt del moviment llibertari)no traiem de la marginalitat les nos-tres propostes i superem aquesta im-plicació a mig gas en les lluites i pro-jectes que, sens dubte, van a conti-nuar sorgint davant les nostresajustades portes.

EDITA: CoMITÉ ConFEDErAL DE LA ConFEDErACIÓ GEnErAL DEL TrEBALL DEL PAÍS VALEnCIÀ (CGT-PV) - D. LEGAL: V-155-1987 - noVEMBrE 2016

Crisi globalCrisi, quin ambigu terme.

Pot referir-se a una per-sona o un gran col·lectiu,a un equip de futbol, a l'e-conomia, a la política, a

la salut, a les relacions afectives oveïnals. Pot existir una sola o conviu-re diverses al mateix temps. La veri-tat és que sempre hi ha alguna (o al-gunes) crisis afectant i condicionantles nostres vides. És més, la majorianomés hem conegut temps de crisi:crisis del petroli, crisis de la borsa,crisis diplomàtiques, crisis personalsi familiars.

En aquests moments, com nopodia ser d'una altra forma, tambéestem afectats per aquest fenomen alque no acabem mai d'adaptar-nos,malgrat la seua persistència i proximi-tat; bé és cert que les crisis no afec-ten per igual a tothom, i fins i tot hi hagent afortunada que es desembolicamolt bé en elles.

El que crida la nostra atenció i elque ens ha convidat a tractar el temacrisi, és que actualment la crisi éstotal i total és la falta de solucions,d'alternatives. A la més coneguda iveterana crisi energètica se li hananat afegint després una de les mésgreus i perllongades crisis econòmi-ques, la primera gran crisi ecològica ide matèries primes -que amenaçaamb liquidar la vida en el planeta- iuna profunda crisi de valors quedeixa a la humanitat absolutamentdesorientada i indefensa. Per a posarles coses encara pitjor, cap d'aques-tes crisis afecta solament a una regióde la Terra o a una classe social, sinóque són globals i no hi ha poble,nació o estat (poc importa ara aquestetern debat sobre identitats) que noes veja afectat per les seues implica-cions i efectes. Tampoc les classesadinerades –que havien portat bas-tant bé les anteriors crisis– estan lliu-res ara dels efectes de la crisi ecolò-gica i els seus efectes en la salut.

Descartats el càstig diví i les inva-sions d'extraterrestres (pel moment)

EnTREVisTAamb Víctor Tormo,Educador Especial i Delegatde CGT en la Generalitat pàg. 8

EDiToRiALEl neoliberalisme avançafront a la paràlisi socialpàg. 2

oPinióLos valores en la historiapàg. 2 Autòmats en el laberint deciment i formigópàg. 3

soCiALEl “Corredor Mediterrani”pàg. 4Amnistía socialpàg. 5

i MésLluites sindicals, agenda...pàg. 6 i 7

CGT País ValenciàComunicació Cgt-pv

@CGTPV www.cgtpv.org

només ens queda la pròpia espèciehumana com a responsable de tantdesastre i de posar-se a si mateixa ala vora de l'extinció. no obstant açòconvé avançar que no tots els consi-derats homo sapiens hem tingut lamateixa culpa en la nostra desgràciacol·lectiva. Des de temps immemo-rials han existit unes minories diri-gents (en allò econòmic, polític i reli-giós) que han imposat a la resta deles poblacions successives uns siste-mes de relacions socials absoluta-ment injustes, desiguals i repressi-ves. Evidentment aquests modelsd'explotació i control sobre la majoriahan anat canviant amb el temps,aconseguint en l'actualitat uns mèto-des altament sofisticats i dissimulats.Tal és així que molta gent no se sentexplotada, ni nota la falta de llibertat.Han acabat per integrar-nos total-ment en el sistema que abans com-batíem... o almenys odiàvem.

Després del fracàs propi o la derrotad'altres models polítics, econòmics ide producció és indiscutible que el sis-tema capitalista s'ha ensenyorit de l'or-be sencer i imposa les seues draco-nianes condicions en tots els conti-nents. Sense sistemes rivals de certaentitat a la vista, els empresaris i finan-cers que dirigeixen el món s'han lliurata una orgia d'enriquiment i especula-ció sense límits; fins i tot ignorant els lí-mits que la naturalesa mateixa impo-sa. Les conseqüències no han tardat aagreujar-se: canvi climàtic, esgota-ment de matèries primes, empobri-ment extrem i èxode de pobles sen-cers, atur, fam, sed: dolor per tot arreu.només una rica minoria segueix gau-dint –ara com ara- de l'explotació sal-vatge de recursos i poblacions.

Aquesta borratxera d'ambicions icotitzacions de borsa ha trencat l'i-nestable equilibri existent durant elssegles precedents entre els diferentspoders en pugna. L'actual capitalis-me ja ni respecta les seues pròpiesregles. no té una altra guia que el be-nefici ràpid i fàcil. Han trencat els pac-

Canal CGT País Valencià

ExPosiCió

La mirada de Kati Horna.Guerra i Revolució

(1936-1939)

De l’1 de desembre al 22 de gener

Centre del Carme Carrer Museu, València

Víctor Tormo davant la seu de la CGT-PV.

CGT en la Manifestació celebrada a València en el marc de la campanya mundial contra el TTIP i el CETA.

SecretariatPermanent del

Comité ConfederalPaís Valencià i Múrcia

Avgda. del Cid 15446014 València (L’Horta)Tels.: 96 383 44 40

96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgsec.general@cgtpv.org

Fundació Ferrer i GuàrdiaAvgda. del Cid 154 baixTels. 96 383 44 40 46014-València

FEDErACIonS LoCALS I CoMArCALS

FIC de CastellóC/ Cerdan de Tallada 23 entresòlTel. 96 425 06 36Fax 96 425 06 3612004-Castelló-La Planacgtkastello@hotmail.comcgtkastello15@gmail.com

SU del Camp de Morvedre i l’Alt PalànciaC/ del Treball, 21, baixTel. 96 269 86 3346520 Port de sagunt (València)cgtportsag@gmail.com

FL de PuçolC/ Castell de Morvedre 12-1er. dreta.Tel. 96 146 54 54Fax 96 146 54 5446530-Puçol (València-L’Horta)cgtpuzol@gmail.com

FL de ValènciaAv. del Cid 154Tel. 96 383 44 40 Fax 96 383 44 4746014-València (L’Horta).fed.local@cgtvalencia.org

• sP de la FL de València, tel. 96 383 44 40• sindicat de Metall, Energia i

Mineria, tel. 96 313 43 50• sindicat de Neteja, tel. 96 313 43 51• sindicat de Transports, Comuni-

cacions i Mar, tel. 96 383 53 73• sindicat de Banca, Estalvi i

Assegurances, tel. 96 383 53 74 • sindicat d’Administració Pública, tel. 96 383 45 08 • sindicat d’Oficis Diversos, tel.96 383 45 25• sindicat d’Alimentació, Comerç i

Hostaleria, tel. 96 313 41 39

serveis Afiliats: Biblioteca Llibertària “Ferrer i

Guàrdia”, Àrea de la Dona, OficinaPrecària CGT

FL La Safor-GandiaC/ Pintor sorolla 39 baixTel. 96 287 70 60Fax 96 287 70 6046700-Gandia (València-La safor)cgtlasafor@gmail.com

Federació Provincial d’AlacantC/ José Reus García, 3 Entpta. Dcha.Tel. 96 518 22 1103010 - Alacant (L’Alacantí)alacant@cgt.es

SOV d’AlcoiC/ Echegaray 10 baix Tel. 96 554 71 46Fax 96 554 71 4603800 -Alcoi (Alacant-L’Alcoià)f.l.alcoi@cgtpv.org

SOV de BenidormC/ san Antonio nº 15Tel. 96 680 65 80Fax 96 680 65 8003501 -Benidorm (Alacant)Apt. Correus 125 (CP: 03501)cgtmarinabaixa@gmail.com

2 - notícia confederal novembre del 2016o p i n i ó

EeEl titular deixa poc marge d'e-rror i molta possibilitat d'anàlisi.

Inqüestionable és el fet que la penúl-tima versió del capitalisme actual haaconseguit un nivell d'extensió i de con-trol a escala mundial com pocs van so-miar. Què les hipòtesis i maquinacionspolítiques de l'Escola de Chicago hangenerat en cinquanta anys un nou ordremundial i un nou Déu, els diners, o mésaviat el poder que ells atorguen. Què lesseues successives crisis ens estàn portanta una situació de caos i destrucció commai van existir en la història de la huma-nitat, amb l'anestèsia mental necessàriaperquè una part de la població en els paï-sos rics encara crea que la socialdemo-cràcia pot humanitzar la bèstia capitalis-ta. Fins a ací la coincidència d'anàlisi éscompartida també per grans capes de lapoblació, des del món ric, amb les seuesrevoltes d'indignació, a altres zones delplaneta on la lluita per la supervivènciadeixa pocs marges que no siguen el de larevolta permanent i l'èxode massiu. Laconsigna antiglobalització econòmica“pensa en global actua en allò local” ésun fet també poc qüestionable. Però,

aleshores, perquè aqueixa sensació deparàlisi social i fragmentació en les llui-tes segueix sent tan evident, de nou? Odit d'una altra manera. Com és possibleque no vegem els milers de projectesque a les voreres del sistema estan fun-cionant i que aquests no siguen acollitsper milions de persones al crit d'aquell“altre món és possible” o el “no ens re-presenten”?

Per a aquestes preguntes l'anàlisi escomplica, s'allunya del superficial i cruel“tenim el que ens mereixem”. Implicaautocrítica i, sobretot, capacitat i ganesde compartir espais amb més persones icol·lectius perquè les nostres alternati-ves siguen més populars, més grans, mésa les voreres del sistema i del seu controlsocial.

Les eines les tenim. suport mutu, so-lidaritat, internacionalisme, etc. formenpart del nostre vocabulari teòric, per tantposem la pràctica. Possiblement esti-guem en la major explosió d'experièn-cies llibertàries des de la Transició, onparticipem activament. Per açò des deCGT tenim moltes coses que ensenyarperò també que aprendre i, per tant, quecompartir. som possiblement l'organit-

zació anarcosindicalista amb major pro-jecció a nivell mundial. Portem el nostrediscurs a allò local, als espais propers onvivim, per a influir en el global. Recol-zem les iniciatives i projectes que com-parteixen amb nosaltres la finalitat detransformació social. Recuperem leseines i apliquem-les dins i fora de l'orga-nització.

si aquesta anàlisi és compartida enshauria de costar poc dissenyar un projec-te comú, dotar als nostres secretariatsPermanents d'equips de treball, deixarels egos personals a casa i treballar ambels nostres companys i companyes de fa-tigues i lluites quotidianes. El contrari ésno avançar i tancar-nos en les nostres fe-deracions i sindicats plens i plenes deraons que no serveixen al ben comú. Elpas del temps, la nostra història, tambéens demanarà responsabilitats de la ma-teixa forma que nosaltres li les demanema la resta del món. siguem coherents iconseqüents. El present és moviment.

A C C I Ó D I R E C T APRoGRAMA D’infoRMACió soCiAL i LAboRAL DE CGT-PV

Tots els dimecres en directe, de 16 a 18 h. (podcasts en www.cgtpv.org)

ESCoLTA’L I PArTICIPA!! a RÀDio KLARA 104.4. fM i www.radioklara.org

JoSÉ ASEnSIoEquip Comunicació CGT-PV

editor ia lEL NEOLIBERALISME AVANÇAFRONT A LA PARÀLISI SOCIAL

P E R S P E C T I V A

Los valores en la historia

Hace algunos años me contaronuna historia que me marcó en cuantoal concepto de valor y precio de lascosas. Pido disculpas por no poder sermás precisa en el sentido de la ubica-ción concreta del lugar, pero ha pasa-do mucho tiempo y no recuerdo elnombre de aquel sitio, solo sé que ocu-rrió en una aldea de la Sudaméricaprofunda.

En aquella aldea habitaban un pe-queño número de personas, una tribuacostumbrada a compartir lo pocoque la naturaleza y sus escasos me-dios le permitían. Si había que levan-tar una nueva cabaña, hombres y mu-jeres se unían y acababan en conjun-to la construcción, fuese para quienfuese, para la familia que la necesita-ra; si había que acarrear agua o leña,entre todos y todas aportaban cadacual su tiempo y sus fuerzas y se re-partía en la medida de las necesida-des de cada cual.

Una onG apareció un día con unproyecto de canalización de agua yotras obras que facilitarían la vida deaquella comunidad tan frágil. El trabajohabía de llevarlo a cabo entre losmiembros de la aldea y la onG decidiócompensar su esfuerzo con una canti-dad de dinero determinada para cadauno de los trabajadores que participa-ban en el proyecto.

A partir de aquellos trabajos, nadievolvió a construir en comunidad nadapara la aldea, solo se ayudaba a losvecinos a cambio de dinero u otrosproductos intercambiables. Se habíatrastocado completamente los arraiga-dos valores solidarios de la comuni-

dad, a raíz de un concepto de justiciaretributiva que los miembros de aque-lla onG occidental incorporaron debuena fe en base a sus propios valo-res.

Todo nuestro mundo, desde que losseres humanos tenemos memoria es-crita en cualquiera de las formas quehemos inventado para plasmar la cró-nica de nuestra existencia, hemosmarcado formas de intercambio tangi-bles e intangibles: Si el niño quiere uncaramelo, me tiene que dar un besito.Hemos aprendido a dar con el objetode recibir, nos enseñan a endurecernuestro espíritu con el fin de obtener,de manejar, de poseer.

El “a cambio de nada” es difícil deentender cuando el mundo entero giraalrededor del más poderoso de los ta-lismanes: el dinero. Quienes lo pose-en, pueden poseer cualquier cosa, encualquier lugar y en cualquier momen-to, pueden poseer incluso las almas ylas voluntades de los otros seres hu-manos.

Socializados en la idea de que todotiene un precio, la filosofía capitalistatiene abonado el campo del que tan

MArUJA MoYAnoCGT-Alacant // El “a cambio de nada”

es difícil de entender cuando el mundo entero

gira en torno al más poderosos de los

talismanes: el dinero //

novembre del 2016 notícia confederal - 3o p i n i ó

En el nostre quefer diari hi ha ac-cions que realitzem de forma automàti-ca i inconscient, repeticions rutinàriesque no tenen un altre objectiu que elproporcionar-nos els mitjans o portar-nos on puguem exercir aquelles que re-alment són les nostres funcions enaquesta societat.

Moltes d'elles es repeteixen al llargdels anys, i en ocasions en entorns mul-titudinaris, on moltes persones repetei-xen iguals o similars accions, cercant laseua destinació.

Cada dia ens alcem, desdejunem –o no–, ens preparem per a eixir, aga-fem el cotxe, autobús, metro,… i ensdirigim a l'escola, el treball, l'estudi…saludem, fitxem… I comencem la nos-tra jornada, ja podem interactuar, pen-sar, veure les novetats que ens ofereixel dia, per a tornar a reproduir el pro-cés al retorn fins a arribar a casa, o arealitzar les activitats que la vespradao la nit ens oferisca.

Durant aqueixos trasllats, i moltesaltres accions quotidianes, el nostrecomportament és tan automàtic queamb dificultat som capaços de recor-dar en què canvia un dia d'un altre, enssumim en els nostres pensaments, lesnostres lectures, el nostre estrès per-què arribem tard i ens aïllem de laresta del món, com si cadascuna deles persones que ens envolten i cami-nen al nostre costat no existiren; sol-tem les claus en arribar a casa amb talautomaticitat, que si algun xicotet inci-dent fa que ens isquem de la rutina iles canviem de lloc, serem incapaçosde trobar-les després.

Imaginem quantes persones realit-zen aquestes rutines cada dia, despla-çant-se en les grans ciutats per a anar

a treballar, trens de proximitat que s'a-proximen al centre des dels ravals, su-burbans atestats, escales elèctriquesen el seu lent i inexorable pujar o baixartransportant com Sísif encadenat a laseua pedra masses infinites, torns ques'obrin una i una altra i una altra i unaaltra vegada en passar les targetes, pa-rades d'autobusos plenes de gom agom d'ombres somnolentes.

realitats de ciment, encaminades aconstruir i produir probablement mésmaterials artificials, a la fàbrica, a l'obra,

a l'oficina, col·legi, institut o universitat,entorns grisos de llum artificial, queamb prou faenes deixen entreveurellunyans rajos de sol i unes plantes enjardins igual de domesticades que elsqui habitem les ciutats, les grans ciu-tats, urbs inhumanes on fins als teula-dins s'han negat a viure i van desapa-reixent del nostre paisatge.

Urbs dissenyades cada vegada ambmajor simetria, on iguals establimentsofereixen les mateixes mercaderies alllarg d'il·luminats carrers per als via-nants en qualsevol part del món, on lescadenes de restauració ofereixen idèn-tica menjar fem, destinat a causar-noscarències alimentàries.

Ciutats on ens emmagatzemem enxicotets ruscs de 200, 100, 70, 50 o 30metres quadrats, suspeses de la seuaestructura de formigó i a les quals hemd'accedir mitjançant interminables

trams d'escales o armaments de metallque ens transporten d'un pis a un altre,on ens trobem en ocasions amb algú aqui no hem vist mai malgrat viure alnostre costat, paret amb paret.

Ciutats comunicades amb llarguescarreteres, quitrà sobre naturaleses so-mortes, ofegades per la pol·lució, peròque albiren el camí a la llibertat, i quanajuntem dos dies lliures correm a acos-tar-nos a una naturalesa que cada diaestà un poc més lluny de la nostra vidadiària.

Enyorem boscos, muntanyes, plat-ges on el sol brilla lliurement, on l'oxigenunfla els nostres pulmons sense restric-cions, enyorem el nostre entorn natural,allà on l'ésser humà és capaç de desen-volupar-se sense ningú que intervinga,on podem aconseguir el nostre aliment,on la terra ens ofereix la seua energiasense haver de comprar-la, on l'aiguaflueix lliurement… on podem ser feliços.

Cada vegada que tenim oportunitattractem d'eixir d'un entorn inhòspit queens fa emmalaltir; estrès, al·lèrgies, de-pressions, són símptomes d'un sistemaque ens fa mal, on les persones impor-ten menys que els béns i la vida no éssinó una rutinària successió de diesdestinats a produir quantitats ingents debéns que solament generen riquesa ales elits i destrucció i fam a la majoria.

Solament un món que cerque abansde res la felicitat dels éssers humans ésun món viable de debò, i mai podrà re-alitzar-se fora del nostre entorn natural,per açò hem d'anar treballant per a re-cuperar a poc a poc tot allò que hemanat destruint, sense presses, consoli-dant, teixint xarxes i complicitats, sensedescoratjament però amb fermesa. Per-què cap utopia, cap revolució serà pos-sible si no és deixant de produir formigói ciment, i recuperant el nostre ordre na-tural en la terra.

Autòmats en el laberintde ciment i formigó

D I S T O P I A I U T O P I A

EMILIA MorEnoEquip Comunicació CGT-PV

// Entorn inhòspit que ens fa emmalaltir; estrès, al·lèrgies, depressions, són símptomesd'un sistema que ens fa mal, on les persones importen menys que els béns //

...

sólo tiene esperar que la cosecha sevierta en sus manos sin apenas es-fuerzo. La transgresión a esa normaes residual, la cultura pesa y pesamucho sobre la psiquis de los indivi-duos.

Hablamos de crisis de valorescomo si en algún momento de la his-toria de la humanidad esa crisis nohubiese existido. Los libros de historiase escriben sobre relatos de batallas,de muertes y de traiciones; los librosde historia de cualquier país, de cual-quier continente o de cualquier ciu-dad, da igual, se escriben con sangrederramada a base de contiendascuyo origen radica casi al cien porcien, en la disputa de tierras, de rique-zas, de recursos, de posesiones re-clamadas por grupos, subgrupos osimplemente por monarcas, genera-les o potentados.

Los libros de historia de la humani-dad, raramente recogen grandes epi-sodios de generosidad y de solidari-dad y seguimos, con esa mismapluma sangrante, escribiendo el pre-

sente que nuestros nietos estudiaránen el futuro como la continuación denuestra historia.

Acabar con esta crisis eterna quetodo ser humano reclama en el fondode su corazón, no vendrá nunca de lamano de un superhéroe de cómic. En-contrar la forma de iniciar una nuevaetapa humana donde los valores decambio no sean la base de la convi-vencia, está exclusivamente dentrode nosotros.

Ya surgen voces, cada vez más,que reclaman ese cambio. Me diréisque siempre hubo hombres y mujeresque levantaron la voz y que dieron lavida por cambiar el mundo hacia otromás justo e igualitario, más solidario ygeneroso y tenéis razón, siempre hahabido. Pero ahora, la tecnología y losavances de nuestra sociedad, ade-más, nos permiten dejar atrás los in-tentos aislados de cambio por la fuerzaarrolladora de los cambios en cadena.

Cada vez más personas son cons-cientes de la necesidad de dar un giroa esta dinámica destructiva que sufri-mos colectiva y personalmente. Cadavez más personas se plantean quehay cosas que no tienen precio, peroque tienen un valor infinito: ¿Qué valeun árbol, un bosque, una especie ani-mal que se extingue? ¿Qué vale elsufrimiento humano, qué nos cuestauna vida, mil vidas, millones de vidashumanas? ¿Qué vale el futuro en unplaneta que se autodestruye?

Esa luz entre tanta oscuridad, co-mienza a crecer cuando miles deseres humanos se alinean como vo-luntarios en todo tipo de batallasdonde las armas las constituyen la so-lidaridad y su convicción de que otromundo es posible sólo si nosotros lohacemos posible.

Dar, esperando que lo único que lavida nos devuelva, sea cambiar lamuerte por la vida en los libros dehistoria.

// Cada vez más personas son conscientesde la necesidad de dar un

giro a esta dinámica destructiva que

sufrimos personal y colectivamente //

// Enyorem boscos, muntan-yes, platges on el sol brillalliurement, on l’oxigen unflaels nostres pulmons sense

restriccions, enyorem elnostre entorn natural //

Des de que en 1987 va començar autilitzar-se de manera generalitzada elterme “Corredor Mediterrani”, els segui-dors s'han multiplicat any a any repetintla lletania que proveeixen interessada-ment certs lobbies i multinacionals.Pronunciant aquesta paraula màgica,la ciutadania és capaç d'assumir ràpi-dament quantitats ingents de fons pú-blics amb una escassíssima justifica-ció, i que, paradoxalment, molt poquespersones qüestionen.

Sobre la base d'açò, la ciutadania éscapaç d'acceptar que es reduïsca elservei de rodalies entre València i Cas-telló a menys de la meitat durant mésd'un any, o que tallen de manera cir-cumstancial trams quilomètrics queocasionen retards insofribles als pocstrens que queden. o també, que ensacostumem als talls temporals de lalínia per a instal·lar algun desviamentmixt, i als autobusos que s'utilitzen sis-temàticament per a substituir a certstrens, tant de manera programada, coma fortuïta. Aquestes situacions extem-porànies es succeeixen diàriament, iseguiran fins al 12 de novembre, al-menys açò és el que està previst.

L'altra paraula que cura qualsevol in-convenient és “ample internacional”, iper a aconseguir que entre València i

Castelló circulen trens per aquestample de via s'han canviat totes les tra-vesses en 65 quilòmetres, així com lasenyalització, i els sistemes de blo-queig, també han modificat andanes,instal·lat costosíssims desviamentsmixts amb tres carrils, etcètera.

Aquesta actuació, ha convertit unavia doble en perfecte funcionament, endues vies úniques paral·leles, amb elconsegüent inconvenient d’encreua-ments i avançaments que açò compor-ta, en augmentar il·lògicament la dis-tància entre estacions on es puguen re-alitzar aquestes operacions, atès queles estacions que podran realitzar en-creuaments o avançaments d'un mateixample, quedaran alternes. A més, fins aSagunt, la línia mixta s'ha instal·lat perla via més pròxima a la “muntanya”,oest, i a partir d'allí serà pel costat“mar”, Est, açò denota la total improvi-sació d'aquest projecte.

La disparitat tècnica entre els dife-rents trams del corredor és tal, que en

novembre del 2016s i n d i c a l i s m e e n l l u i t a4 - notícia confederal

El “Corredor Mediterrani”

w e b s a l P a í s V a l e n c i àCGT País Valenciàhttp://www.cgtpv.org

CGT Valènciahttp://www.cgtvalencia.org

CGT Castellóhttps://cgtkas.blogspot.com.es

CGT Alacanthttp://cgt-alicante.es

T R A N S P O R T S I C O M U N I C A C I O N S

JUAn rAMÓn FErrAnDIS BrESÓCoordinador Plataforma de Defensa del Ferrocarril de CGT

el conviuen una infinitat de situacionstotalment diferents tècnicament.

Entre Almeria i València no hi haample internacional en cap punt de lalínia, és més, en molts trams encaracontinua la via única, i uns altres estantotalment desmantellats des de faanys, fora de servei, en altres tramsfalta l'electrificació, i en uns altres la in-versió en manteniment ha sigut pràcti-cament nul·la. Açò sí, en paral·lel a “elcorredor”, Murcia tindrà un AVE costo-síssim que no resoldrà la problemàticade mercaderies, rodalies, ni mitjanadistància.

A partir de Font de la Figuera, la xarxatorna a recuperar la via doble, encaraque solament fins que circule l'AVE, jaque en aqueix moment, les mercade-ries, Mitjana Distància, i els rodalies,passaran a circular per una via única denova construcció fins a Xàtiva.

Entre Xàtiva i València, el corredorcontinuarà per la via actual, encara queels trens de mercaderies es desviaranper un ramal, també de via única a par-tir de Benifaió, i que servirà perquè elstrens de Ford tinguen una eixida direc-ta a aquest branc evitant el nus de Sillaa València.

És paradoxal que les obres de laxarxa paral·lela entre Xàtiva i Valènciaporten una dècada en marxa i que l'a-vanç en els últims anys haja sigut pràc-ticament inexistent, amb l’explanació,balasto i vies col·locades des de fa 8anys.

A partir de Castelló tampoc existeixample internacional, ni en funciona-

ment, evidentment, ni quasi en projec-te, excepte el nou tram de Vandellòs aTarragona, que porta també més d'unadècada construït, sembla que les re-matades finals estan costant tant comla decisió de decidir si els trens circula-ran per un ample, o un altre.

Aquesta qüestió és opinable, peròles raons polítiques semblen tenir moltmés pes en aquest aspecte que les so-cials, tècniques, i fins i tot les comer-cials.

Un clar exemple d'improvisació, ésque la pròpia factoria Ford, element depressió indiscutible per a les diferentsadministracions que van apostar pel“Corredor Mediterrani” no té possibili-tat de formar els seus trens ambaquestes característiques d'ample fe-rroviari, i de fer-ho, hauria de canviarels seus eixos diverses vegades fins ala frontera, i no solament una, comocorre en l'actualitat.

El nou ramal, solament millorarà eltemps dels seus trens en uns minuts,que d'altra banda, serien molt fàcilsd'estalviar amb la voluntat de reparar, iper baixíssim cost, els punts onaquests trens perden temps, i que enmoltes ocasions són actuacions tansenzilles com reparar una limitació develocitat a 10km/h per mal estat de la

infraestructura a l'eixida de l'estació deSilla.

resulta al seu torn lamentable, quecap dels trams que existeixen d'AltaVelocitat, estiga capacitat per a trans-portar mercaderies, donada la seuaconstrucció i el pes per eix que podensuportar, excepte el de Barcelona a lafrontera francesa, la qual cosa demos-tra clarament el poc interès a potenciarles mercaderies per ferrocarril.

El “Corredor Mediterrani” ja existiamolt abans d'aquesta moda, els trenscirculaven, solament es necessitavaperfilar certs aspectes per a millorar-lo.ni era imprescindible l'ample mixt, ni lalínia estava a la vora del col·lapse,però si ho haguera estat, aquest híbridhauria empitjorat la situació. El lamen-table és que les noves construccionssegueixen caent en el mateix error.

Per continuar desmitificant, podemapostar al fet que, per a l'única cosaque servirà aquesta gran superestruc-tura, és perquè els AVE de Madrid arri-ben a Castelló sense canviar eixos.Açò sí, ja no a 220km/h com anavenels Euromed, sinó a 160km/h, que és lavelocitat que podran desenvolupar enaquest tipus d'infraestructura. o siga,una gran infraestructura, amb un esforçeconòmic importantíssim, perquè, tansol, algú es faça la foto de l'arribada del'AVE a Castelló.

El Corredor Mediterrani no és un ne-goci de futur, no aportarà cap avantat-ge al transport de mercaderies i viat-gers, però la seua construcció sí estàsent un negoci per a alguns.

// El “Corredor Mediterrani”ja existia molt abans

d'aquesta moda, els trenscirculaven, solament es

necessitava perfilar certs aspectes per a millorar-lo//

// Tampoc és un negoci defutur perquè no aportarà

avantages en el transport demercaderies i viatgers//

notícia confederal - 5novembre del 2016 a c c i ó s o c i a l

// Hemos conseguido daruna visión más global delporqué de las acometidas represivas del sistema, yasea en las empresas, losbarrios, a las mujeres, enlos CIES, y las cárceles //

¿Qué sabéis sobre la Amnistía So-cial? os proponemos hacer un breve re-paso sobre cómo nace y se desarrollaesta propuesta.

Hace aproximadamente dos añossurge desde la comarca de l’Horta delPaís Valencià la necesidad de buscaruna respuesta colectiva a la gran canti-dad de casos y episodios represivos vi-vidos durante estos últimos años. LaKoordinadora de Kolectivos del ParkeAlkosa y personas de la ya extinguidaAsamblea Antirrepresiva 15M de Valen-cia se plantean un debate para encon-trar la manera de conseguir destapar elhilo conductor o el rostro principal de larepresión que estamos padeciendo.Todo con la intención de superar la ato-mización y dispersión planificada dadala gran cantidad de casos y variantescon los que nos encontramos.

Estos dos colectivos plantearon estedebate a otros que como ellos estabanpadeciendo de manera directa los em-bistes represivos del estado y sus políti-cas antisociales. La respuesta fue inme-diata; Baladre, CGT y Ecologistas enAcción se mojaron tras estudiar la pro-puesta y la hicieron suya.

Desde ese momento se establecenuna serie de encuentros para explicar-les la idea a otros colectivos sociales ysindicatos combativos.

El primer encuentro a nivel estatal loorganiza CGT Madrid y consigue que elproceso de dar vida a la reivindicaciónde Amnistía Social se extienda a mu-chos otros territorios y realidades.

El segundo encuentro se realiza enValencia organizado por el Grupo deTrabajo por la Amnistía Social, formadopor CGT-PV, Parke Alkosa y personasde la Asamblea Antirepresiva15M. Ya enese encuentro la idea se asume por laPAH, CnT, 25S Madrid, Familiares yAmigas de l@s encausad@s en rodeael Parlament y también de Can Vies.

El siguiente encuentro lo organiza lagente de Baladre de Málaga y se pro-fundiza en la vertiente más social de lapropuesta de Amnistía Social. Las com-pañeras de diversos grupos se planteandar una visión feminista del asunto y seacentúa el debate sobre cómo la repre-sión se ceba en los barrios más empo-brecidos de nuestras ciudades.

En Málaga nos convocamos paravolver a reunirnos en Madrid cuatromeses después. En esta ocasión lo or-ganizó Ecologistas en Acción y repasa-mos cosas pendientes; realizar unmapeo territorial de casos de represión,abrir una página propia en las redes, re-pasar el texto sobre feminismo y Amnis-tía Social entre otras cosas.

Han sido cuatro encuentros (acom-pañados de acciones en la calle) muysustanciosos en cuanto a reflexiónsobre la represión y la Amnistía Socialcomo forma colectiva de respuesta.Tras dos años y sin hacer campaña lapropuesta está en muchas bocas y condistintas interpretaciones.

Por otra parte Baladre organizó enjulio la Caravana por la Amnistía Socialdesde Alacant a Valencia. Fueron siete

Amnistía socialRespuesta colectiva desde abajo a la represión

A N T I R R E P R E S I Ó N

JESÚS ArTEAGA (JIPY)

días de extender el debate sobre losefectos perniciosos de la represión conmuchos grupos interesados.

Hemos conseguido dar una visiónmás global del porqué de las acometi-das represivas del sistema, ya sea enlas empresas, los barrios, a las mujeres,en los CIES, y las cárceles. Ya sea porluchar por tus ideas como pasa conAlfon, Bódalo, nahuel o las personasanarquistas de los casos Sabadell, Pan-dora, Piñata o Titiriteros desde abajo.

Los diseñadores de la represión se-lectiva en cualquiera de sus grados(media, baja, intensa) nos tienen amucha gente en su diana. Todo lo quese le resista y le plante cara es su obje-tivo. La Amnistía Social es nuestra res-puesta a modo de salida en común asus bestialidades y pretensiones de do-minarnos.

El siguiente encuentro ya está enmarcha. Será en Salamanca para fe-brero. Está claro que vamos a seguirplantando cara más allá de los casos,juicios, sanciones y sentencias que te-nemos que afrontar por separado. LaAmnistía Social no es más que un ins-trumento para plasmar en lo concretoeso de que si nos tocan a un@ nostocan a tod@s.

La Amnistía social supondría entre otras cosas:

- La supresión de todas las causas penales abiertas en losjuzgados, derivadas de acciones deprotesta contra las políticas de recortes de derechos laboralesy sociales.- La anulación de todos los procesos y expedientessancionadores, derivados de laintervención gubernativa, en contra de manifestaciones endefensa de derechos democráticosreconocidos.- La libertad, también, para todas las personas quedesobedecieron las normas ante lasituación creada por el actual modelo económico y político.- La eliminación efectiva de todo cargo delictivo para quienesse enfrentaron a las intervenciones de la policía (endesahucios, huelgas generales y luchas sectoriales oindividuales, etc...). - Libertad inmediata para todas las personas presas por estascausas.- La desaparición de toda ficha policial y antecedentes penalesarchivados, que se deriven de las justas protestas sociales llevadas a cabo, comoconsecuencia de la crisis económica.- La restauración de todos los derechos perdidos ycumplimiento íntegro de todos losDerechos Humanos, en especial en el caso de la infancia y delas personas migrantes.- Derogación de la ley del menor, de la ley de extranjería ycierre de los Cies. - Erradicación de las prácticas policiales abusivas: Listasnegras, montajes policiales ytorturas - supresión del régimen de incomunicación, más conocidocomo fies.

Para encontrar más información: http://www.coordinacionbaladre.org/

Marcha Baladre Alacant-Valencia que tuvo lugar el pasado mes de julio.

6 - notícia confederal novembre del 2016s i n d i c a l i s m e e n a c c i ó

De bell nou l’esclavisme torna a renàixer, l’explotaciósalvatge dels migrants africans a l’Horta i comarques delvoltant.

Com exemple deixar clar que els migrants africansestan cobrant a 4€ l’hora i com a temps, les hores que elsAMoS vullguen; és a dir, inclús casos sagnants extrematscom quatre euros al dia i el menjar. I damunt tenen queestar agraïts i els afectats consideren als seus patronscom a pares.

Més greu encara és la collita dels tarongerals on estancobrant 20€ al dia menys 5 € pel transport, de 10 a 12hores diàries.

A l’hora que d’altres migrants esquirols, que són la mi-nora, exerceixen d’encarregats per a que l’amo i SEÑorde les terres no tinga que enfrontar-se amb una possiblereclamació ni rebot de tots aquells que estan sofrint unaexplotació que feia com a mínim 20 o 30 anys que no exis-tia a les nostres terres valencianes.

Tot açò està consentit per les autoritat pertinents detots els colors i amb la connivència dels mal anomenatscristians i rectors que ho saben i ho consenteixen sense

L’esclavisme a l’Horta nordE L C A M P

VICEnT-rICArD MArTÍnEz I AGUILArTavernes del Blanquers

fer cap clam al cel i al seu Déu, que segons ells és el ma-teix Déu que Alà.

Vergonya els tindria que donar a tots aquells que peractiva o per passiva no estem fent absolutament res perparar-ho i eixir al carrer per què açò desaparega d’unavegada i per sempre i eternament.

L’esclavatge que pul·lula per tot el món ens és indife-rent però partint de la base que cal tindre un pensamentglobal i una actuació local els deuria de caure la cara i l’à-nima per terra de tolerar aquestes situacions de misera-bilitat i d’exclusió social que ens va dur a un futur en elqual haurem de remullar les nostres barbes perquè alsnostres veïns ja han començat des de fa ja temps a soca-rrar.

La història es repeteix, qui no la coneix està condem-nat a repetir-la amb l’agravi de que el temps ja passat nohauria de seguir sent la quotidianeitat monòtona de tenirque cantar A las barricadas i la Internacional dels pàriesde la Terra.

Ens quedem indiferents de la misèria africana, asiàticai latinoamericana on es pasa veritable fam, i això fa quela gent fugisca tirant-se al mar per trobar un lloc nou d’es-perança i comprensió que empare les seues necessitatsfonamentals què un èsser viu no ha mai de renunciar.

Per a què tenim l’onU, el Mercat Comú Europeu, “ELSDrETS HUMAnS”, si no es respecta en absolut que lagent sobrevixca amb dignitat al seu país on ell vullga mi-grar. Els animalets no coneixen de fronteres, les fronteresestan fetes pels militars, rectors, policies i el capital, alhora que els mateixos polítics.

A la merda tota aquesta societat que no s’apiada de lagent “germans” que ens demanen menjar, vivenda, sani-tat i educació per a ells mateixa i els seus fills: i això quediuen que tots som fills de Déu. Quin cinisme, quina hipo-cresia, quina misèria en les paraules demagògiques. Elmateix Papa de roma ha deixat clar que l’Esglèsia i ambtotes les seues possessions hauria d’ajudar a totesaquestes persones (fal·làcia, demagògia i mentides).

Tota la societat occidental per consentir aquestescoses són còmplices d’aquesta incommesurable putada.

La treballadora va obtenir una sentènciafavorable, després del judici celebrat en elmes de juliol, després d'haver denunciat através dels serveis jurídics de CGT l'agres-sió patida pels gestors d'aquest restaurantquan va acudir al local a reclamar els impa-gaments pel treball realit-zat quan li la va contrac-tar.

Amb aquesta primerasentència es comença ademostrar que les de-núncies realitzades perles treballadores i aquestsindicat estan completament justificades.En aquests moments el restaurant situat enla platja de Gandia, acumula sis demandesjudicials pendents de judici, per impaga-ment. El pròxim 14 de novembre es cele-brarà el primer Judici contra l'empresa, enla Ciutat de Justícia de València.

Comprovem una vegada més que éspràctica habitual no abonar els salaris a lestreballadores, després del treball realitzatpels professionals d'aquest sector, ja queaquesta última temporada hem presentatuna demanda davant l’SMAC per impaga-ments a un altre treballador.

no conforme amb aquestes pràctiques, jade per si mateix menyspreables, els gestors

Una ex treballadora del restaurant bonamar del Grao de Gandia obté

una sentència favorable per agressió

H O S T A L E R I A

CGT-LA SAFores dediquen a desprestigiar i difamar a lestreballadores, que després de realitzar elseu treball amb professionalitat, es vanveure obligades a denunciar, pels impaga-ments, frau a la seguretat social i tot tipusde pràctiques abusives que van patir enaquest restaurant.

Donar legitimitat a l'actuació d'aquestespersones, no beneficia a la patronal hosta-lera de la platja de Gandia doncs aquest

tipus d'empresesdesprestigien al sec-tor i posen en moltmal lloc a la classeempresarial. no espot oferir un turismede qualitat, quan ales professionals del

sector se'ls estan negant els drets arreple-gats en el seu conveni col·lectiu i Estatutdels Treballadors, obligant-les a treballaren unes condicions de precarietat i explo-tació arribant a afectar a la seua pròpiasalut: cada vegada són més habitualscasos de depressió.

Des de la CGT continuarem denunciantels abusos i l'incompliment de les condi-cions laborals més bàsiques, fins queaquest tipus de conductes desapareguende la platja de Gandia. Alhora, animem atotes les treballadores que patisquen alguntipus de vulneració dels seus drets a quedenuncien per a aconseguir, entre totes,acabar amb aquest tipus pràctiques.

Les onG haurien d’exigir que els ESTATS es mullarenel cul i no rebre subvencions per fer panys calents i no so-lucionar d’arrel tota aquesta situació tan imcomprensible inefasta.

Gràcies a aquelles persones senzilles i humils queamb la seua solidaritat fan tot allò que està en les seuesmans per què el poquet que aporten fa que tota pedrafaça paret.

// El restaurant acumula sisdemandes judicials encara

pendents de judici // El Comité d’empresa de Tylmesaes passa en bloc a CGT

Tal i com explica Chema Estruch, president del Comité d’empresa de Tejas y La-drillos Mediterráneo SA, “decidirem el passat mes de setembre desafiliar-nos tots deCCOO fartos de viure com negociaven les nostres condicions laborals sense comp-tar amb la nostra opinió i, a més, tractant d’enganyar-nos a la descarada”.

El fet definitiu va ser la mala gestió en les negociacions de l’últim conveni col·lec-tiu i la signatura final d’aquest sense el vistiplau dels afectats.

D’aquesta manera, el rebuig al sindicalisme oficial per part dels huit integrants del’òrgan de representació d’una plantilla que assoleix els 160 treballadors es va con-sumar amb l’afiliació en bloc a la Confederació. Una afiliació de la que participatambé una part important de la resta d’empleats.

Tylmesa es dedica a la fabricació de material de construcció especialitzat en lesteulades a partir de l’extracció de l’argila. La planta es troba a la localitat valencianade Llíria en la comarca del Camp de Túria. Equip Comunicació CGT-PV

Els huit membres del Comité d’empresa en el local del sindicat a València.

novembre del 2016 e n t r e v i s t a i a g e n d a

si vols col.laborar amb: envia els teus articles, notícies, dades, opinionsinformacions, fotos...

comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

notícia confederal - 7

A G E N DA

De l’1 de desembre al 22 de gener. Exposició“La mirada de Kati Horna. Guerra i Revolució

(1936-1939)” en el Centre del Carme

L’exposició organitzada per la CGT-PV reuneix 98 instantànies, algunes d’ellesinèdites, de les 270 que la fotògrafa anarquista va aconseguir salvar de la seuaestada a Espanya entre 1937 i 1939. En el marc de les XVIII Jornades Llibertàries,

la Confederació amb la col·laboració del Consorci de Museus de la GeneralitatValenciana té el plaer de mostrar aquesta interessant retrospectiva en un llocemplemàtic de València: el Centre del Carme (C/ Museu).Kati Horna és sens dubte una de les creadores més inusuals i autèntiques del s.xx,“Una obrera de la fotografia” com es definia ella mateixa.Feminista, solidària i llibertària, l’artista nascuda a Budapest en 1912 i participant de lesavantguardes d’entreguerres, va ser cridada a documentar i donar testimoniatge deltreball transformador que estaven portant endavant la CnT i la classe treballadoradurant la Guerra Civil :“col·lectivitats, comitès de gestió de la producció en lesempreses, ocupació d’esglésies i edificis, febril treball d’educació i cultura parlavend’una transformació molt més profunda que una simple reforma de l’Estat”, tal com esdestaca en el catàleg amb el qual compta l’exposició.L’àmplia exposició conformada per quasi un centenar de fotografies organitzadestemàticament entorn de “Construint un món nou. revolució”; “Vivint durant la guerra.Moments de la vida quotidiana”; “Vida en el front”; “Acolliment”; “rostres i mirades” i“Visió surrealista sobre la Guerra Civil. Fotomontatges”, forma part de les activitatsorganitzades per la CGT-PV per a commemorar el 80 aniversari de la revolució Social,precisament el tema de les Jornades Llibertàries d’enguany. + info: www.cgtpv.org

A’mb el lema 80 aniversari de la RevolucióLlibertària. Lliçons del passat per a ferpresent, les Jornades culturals d’enguany

es celebraran novament en l’octubre CCC (SantFerran, 12) Els actes, a més de l’exposició anunciada dalt,seran els següents:Dilluns 12 desembre12h: Presentació de les jornades. 18h30: Xerrada-debat "Utopia viscuda. La revolució social de1936". Dimarts 13 desembre18h30: Xerrada-debat "Quines eines continuensent útils per a l'acció revolucionària?".Dimecres 14 desembre18h30: Xerrada-debat "Quins són els problemesque fan fracassar projectes revolucionaris?". Dijous 15 desembre18h30: Xerrada-debat "La continuïtat de

l'experiència revolucionària: Dones Lliures, passat, present i futur". Divendres 16 desembre18h30: Xerrada-debat "Es fa revolució caminant”. 22h: Festa de clausura en el local deCGT (Av. del Cid, 154)+ info: www.cgtpv.org

25 novembre: Dia internacional contra les violències masclistes

Manifestacions convocades a diverseslocalitats de l’Estat.

Manifest CGT: [...] Les dones estem fartes quese'ns exigisca a nosaltres tot el treball necessari pera denunciar, solucionar i acabar amb les violènciesmasclistes. Portem més de 100 anys empoderadesi fent-ho. Açò ha de canviar, quan es va a exigir alsagressors que deixen de matar-nos?, quan es va aexigir a la classe política que deixe les seues con-cepcions patriarcals en allò que legisla i aprove par-tides pressupostàries contra les violències?, per aquan la nostra exigència d'acompanyament a lesdones víctimes de violència masclista i la formaciófeminista en violència de gènere?, quan es va adesemmascarar a tots els agressors?, quan es va aassenyalar als traficants de persones i l'explotaciósexual?Les dones volem viure en pau, amb alegria, en lli-bertat, sense amo, sense déu, sense maltracta-

ments.Acabem amb les violències cap a les dones pel fet de ser-ho! “A les VIoLÈnCIES MAS-CLISTES:rESPoSTES DE SUPorT MUTU i AUToDEFEnSA AnArCoFEMInISTES"+info: http://www.cgt.org.es i www.cgtpv.org

Del 12 al 13 desembre: xViii JornadesLlibertàries de CGT-València

Foto: Concentració celebrada el 3 de novembre davant Conselleria d’Educació a Castelló

CONTINUACIÓ ENTREVISTA VÍCTOR TORMO

riament femení, per la qual cosa el mas-clisme institucional actua mitjançant elmenyspreu a aquells col·lectius que estanfeminitzats.

I una segon vessant que seria un certclassisme. Les companyes mestres i pro-fessores també tenen els seus problemeslaborals, però s'entén des d'una visió auto-ritària que respon a una estructura jeràr-quica de l'Administració que les educado-res són meres subalternes a altres figuresdocents. I en cap moment les educadoresestan pretenent ser mestres o professo-res. El que es vol és que es valore en laseua justa mesura l'important treball quees realitza per a garantir l'educació de l'a-lumnat amb discapacitats. Crec que aquei-xes són les dues explicacions de per quèaqueix oblit des que es va crear la Gene-ralitat amb el PSoE, després amb el PP iara amb aquest nou govern de PSoE iCompromís.

En quines mesures concretes es tradui-ria aqueixa valoració que reclameu peral col·lectiu?

Primer en la visibilitat. Que es reconegacom un col·lectiu important, no més que unaltre col·lectiu que forma part de la comuni-tat educativa i per tant ha de tenir veu i hade tenir poder de decisió en allò que li com-petisca.

Després estan les purament laborals.Les condicions labo-rals de les educado-res són precàries.Perquè s'ha institu-cionalitzat, i li ha vin-gut molt bé a l'Admi-nistració, donar moltpoder a la inspeccióeducativa i a la direc-ció dels centres con-vertimt-se en corretjade transmissió enmoltes ocasions de laforma més restrictiva de l'Administració. Elque es fa és precaritzar les condicions deles treballadores per a abastar el màximpossible de treball. Les educadores espe-cials no participen en els claustres i açò ésuna aberració. És aberrant deixar-li la nor-mativa a lliure albir de la direcció del cen-tre. Ací es trenca el poder de negociació,perquè deixa en desavantatge a la pròpiaeducadora que ha d'apanyar-se la papere-ta amb el seu director.

Després hi ha cert maltractament. Desdel moment en què condicions que estanper escrit, que no és que ens inventemres, per exemple el tema del descans, enla seua immensa majoria no es compleixaçò suposa un maltractament. A més, hiha un percentatge molt alt, com en la restade l'Administració autonòmica, d'interinitatamb el que suposa açò també de superio-ritat de l'Administració i d'indefensió perals treballadors.

Açò també ha sigut un pitxer d'aiguafreda per a aquells que pensaven que ambel nou Consell anava a canviar la políticadel personal de la Generalitat amb l'altíndex d'interinitat que suposa més d'unterç de la plantilla, en l'última oferta d'ocu-pació pública no ha eixit cap plaça. Des-prés cal explicar que hi ha jornades par-cials que també són habituals.

També és significatiu com a menyspreuel fet que haja desaparegut amb el PP laformació específica, i segueix sense exis-tir, açò és un dret que tenim tots els emple-

ats públics. És aberrant que no estiguen en els

claustres, que no hi haja temps per a coor-dinació educativa amb la resta de profeso-rales en el centre, o que no hi haja tempsper a la preparació d'activitats, temps quesí que tenen les professores i mestres. Enconseqüència es ve a traslladar la ideaque no importa aqueix treball, no importal'educació dels alumnes amb discapacitat.

Els pares i mares respecte a açò últimespecialment, tindran alguna cosa quedir. Quin paper juguen en aquest con-flicte?

Quan es parla amb les famílies sí queentenen com molt important la labor de leseducadores encara que de moment noparticipen de la protesta.

Com a CGT ens hem reunit amb laFAPA-Penyagolosa que és la que reuneixles AMPAS de la província de Castelló. Elsvaig traslladar quina és la nostra situació iles nostres reivindicacions i els vaig fer lapetició que en el seu àmbit parlen, discu-tisquen sobre el que en aquest momentestà ocult i és que hi ha un col·lectiu nom-brós i necessari per a l'educació de lesseuesfilles i fills.

També és important explicar que senseeducadores no existeix educació inclusivai aquesta no és un benefici només per al'alumnat amb discapacitat sinó també

s'obté benefici per ala resta d'alumnat. Enla pràctica diària en lameua escola ho veig:el compartir un aulaentre alumnes amb isense discapacitat re-alment suposa quedesprés aqueix alum-nat va a tenir unavisió molt més reflexi-va i integradora en lavida real, no es va a

sorprendre de certes coses i va a acceptarcertes diferències.

D'alguna forma la vostra reivindicacióel que fa és posar en qüestió la llei de laselva…

Exacte, estic d'acord. Si s'havia avan-çat en certa línia de benestar social en elcapitalisme fruit de les lluites de la classetreballadora, hi ha una reculada, un roba-tori d'aqueixa línia que, davant la llei de laselva, posava mesures compensatòries,per açò és més decebedora si cap per partdel nou govern que no atenguen a la ideaque per a un altre tipus d'educació és ne-cessari que es posen els mitjans. I els mit-jans suposarien una millora de les condi-cions educatives de l'alumnat amb disca-pacitat i de l'alumnat en general.

Vols afegir alguna cosa més?Doncs que tenim la mirada posada en

el conseller Vicent Marzá que ni veu ni es-colta ni parla.

Hem plantejat la mobilització continuadai les Plataformes mantenim la coordinació.

Estic molt satisfet de la labor que hemrealitzat com a sindicat. Un dels assoli-ments és posar en contacte a les educa-dores entre si. Les xarxes socials ens hanfacilitat que les educadores distants en co-marques del País Valencià estiguen par-lant. Intercanvien consultes, comentaris,com es senten. Aixó m'emociona perquè jaés un pas de gegant.

// Hi ha un robatori d’eixacerta línia de benestar social

que posava mesures compensatòries davant la

llei de la selva //

Edita: Comité Confederal de la CGT-PV. Coordinen: secretaria de Comunicaciói Imatge/Equip de Comunicació de la CGT-PV. Comité de redacció: AntonioPérez Collado, Puri Eisman, Libertad Montesinos, Emilia Moreno, José Asensio iJosefina Juste. Fotografies: Fons documental propi i expropiat. Traduccions:servei de Normalització Lingüística de la CGT-PV.

HI COL·LABOREN:sECCIONs sINDICALs, sINDICATs, sECRETARIEs I FEDERACIONs LOCALs DE CGT-PV,

JOsÉ AsENsIO, MARUJA MOYANO, EMILIA MORENO, JUAN RAMÓN FERRANDIsBREsÓ, JEsÚs ARTEAGA, CGT-LA sAFOR, VICENT-RICARD MARTÍNEZ I AGUILAR

ARTICLE DE PORTADA: ANTONIO PÉREZ COLLADO

MAQUETACIÓ: LIBERTAD MONTEsINOsFOTOMECÀNICA I IMPREssIÓ: IMPREsA NORTE

EDITA:COMITE CONFEDERAL DE LA CGT-PVAvinguda del Cid, 154. 46014 VALENCIA

Tel.: 96 383 44 40 - 96 313 43 53Fax: 96 383 44 47

www.cgtpv.orgCorreu electrònic: comunicacion-cgtpv@rojoynegro.info

Entrevista amb Víctor Tormo, Delegat de CGT en la Generalitat Valenciana i Educador Especial

“Masclisme i classisme expliquen el menyspreu a un col·lectiu, el de les educadores, vital per a garantir

una educació integradora i justa”Implicat des dels seus temps de la universitat en els moviments socials, aquest fun-cionari, diplomat com a professor de primària,viu a Vila-real i treballa fa sis anys coma educador especial en un centre castellonenc de Primària i Infantil.Va començar en el moviment estudiantil, més tard va militar en l’ecologista d’on des-taca “la bonica experiència en Per L’Horta” al llarg de la batalla en la ZAL a València.Després es va centrar en l’activitat sindical i també política.Actualment, a partir de la seua militància en la Confederació, passa a formar part delCasal Popular de Castelló, “un espai okupat que s’està rehabilitant i que és un dels

puntals del moviments socials de la comarca de La Plana”. Resumeix la seua tascacom “sempre vinculada a l’àmbit educatiu i social en centres educatius o de serveissocials”. En aquesta entrevista, Víctor Tormo no sols ens explica les claus de la lluita que estanprotagonitzant les educadores d’Educació Especial per visibilitzar el seu treball i ques’els reconega com a personal docent, sinó que ens apropa a la posada en pràctica dela seua defnicició de militància: “és el fet de no pensar únicament en un mateix, éspensar en la comunitat de persones pròximes i llunyanes”.

Com arribes al sindicat?Al sindicat arribe perquè militava en

Comissions obreres, vaig ser delegat icada vegada es feia més contradictori elque jo pensava amb el que pensava l'es-tructura del sindicat. Llavors vaig optarper anar-me de CCoo i passar-me a laCGT. Farà d'açò uns sis anys.

Quant al meu pas a delegat, em vanoferir des de CGT-Castelló presentar-mea les eleccions. Coneixia prou el que ésl'àmbit de les Conselleries en les comar-ques de Castelló i he tingut la sort que, apart de que el nom de CGT i la seua re-putació estan en alça entre molts treballa-dors i treballadores, també entre les em-pleades públiques, vaig comptar amb unacompanya que va eixir de delegada queés Vanesa Almela Escrig. realment hasigut una sort tenir-la de companya. Perprimera vegada hi ha dos representantsde CGT en la Junta de Personal de lescomarques de Castelló i estem fent unalabor positiva en tant que estem veientque si que hi ha certa gent dins de la funciópública descontenta amb el sindicalismemajoritari del règim.

Per què consideres a la CGT una einaútil?

Em vaig aproximar a la CGT perquè en-tenc que en aquests moments és l'instru-ment sindical que més s'acosta a la idea detransformació social. M'agrada la pluralitat. Isobretot, quan vaig arribar a la CGT em vaagradar la naturalitat, entesa com la volta ales essències sindicals, a l’assemblearisme,al fet que cada col·lectiu d'alguna forma s'a-panyava amb com gestionar des de lesseues contradiccions fins al dia a dia de lalabor sindical i social. Aqueixa naturalitat deles essències, però no com alguna cosa queestà tancada en un pot, sinó com algunacosa que està en constant debat i transfor-mació. Fins i tot dins del sindicat.

Pense que estem en el millor momentpossible, un moment en el qual estan en-trant en contradicció el règim que està tapo-nat, i noves formes de fer les coses. I sindi-calment les noves formes de fer les cosesestan en la CGT. I no és perquè és nou, crecque no hi ha res inventat en el movimentobrer. Però sí és poder tornar als orígens.Tornar a comptar amb la gent, que siga lagent la que s’autoorganitze. Açò em semblaessencial. És simplement no dir-li a la gentel que ha de fer, sinó que siga la pròpia gentla que s’empodere.I açò crec que és el granvalor de la CGT, el possibilitar l'empodera-ment de la classe treballadora.

En aquest moment, quins crees que sónels principals enemics per a una lluitaefectiva de la classe obrera?

Crec que hi ha dues coses. D'una banda,està l'individualisme. Està molt ficat en lagent que cadascú es solucione el seu pro-blema pel seu compte. Pense, i no vull caureen el negativisme perquè en el front de ba-talla cal estar en actitud positiva, que la rea-litat és la que és i, almenys en l'Estat espan-yol, molta gent el que vol no és un canvi sinótornar a la tranquil·litat de les vaques gros-ses del capitalisme, quan ací semblava quetot funcionava bé. És a dir, tornar al treballalienant però que et permeta tenir un segoncotxe, un apartament, etc. Aqueix individua-

lisme està molt estès: açò d'intentar “a veuresi em funciona a mi bé, és igual la merda demón que tinguem”.

I d'altra banda, és la por. La por és unaeina del capital, igual que la religió, i és unelement molt fort que paralitza. Si té sentitun sindicat com la CGT, el valor del sindica-lisme de classe és precisament el trencaramb aqueixa por. Dient que no estàs sola,que hi ha una altra gent com tu, que cal can-viar les coses, i que entre totes podem ferfront al poder.

Porteu temps amb la denúncia de lescondicions laborals del col·lectiu d'edu-cadores especials, un col·lectiu no gaireconegut però imprescindible. Explica'nsqui sou i què feu.

El col·lectiu està format bàsicament perdones, per la qual cosa parle en femení.Som funcionàries, treballem per a la Gene-ralitat Valenciana des de la pròpia constitu-ció de la Generalitat, estem treballant en elscentres públics de Primària, Infantil i Secun-dària. També en centres específics. I dius béque som un col·lectiu desconegut. Sempreescoltem les mateixes declaracions, ten-dents a esmentar a les mestres, a l'alumnatperò no de les educadores. I no obstant açò,estem ací. Al País Valencià som més de 800en dotacions de centres públics d'educació.Per tant som un col·lectiu nombrós.

Com es distribueixen les educadores?La distribució depèn de la població i de

les necessitats dels centres. El nombre ésvariable. A València hi ha unes 450 educa-dores, 300 a Alacant i poc més de 100 en laprovíncia de Castelló. És un col·lectiu moltdispers. En la seua majoria estan soles enun centre. En Primària i Infantil açò és habi-tual i en els instituts també hi ha educadoresen situació més precària perquè tenen jor-nades partides en diversos centres i han dedesplaçar-se amb mitjans propis. I despréssí que hi ha centres específics en els qualses dóna un col·lectiu més nombrós integratper una dotzena d'educadores.

Apostem per intentar visibilitzar aquestcol·lectiu. Ens hem posat òbviament en con-tacte amb els altres territoris del País Valen-cià i açò ha suposat que ara, aquest curs,estiguem coordinats amb les plataformes

que s'han constituït tant a Alacant com a Va-lència. A Castelló no hi ha constituïda plata-forma, lliurem des del propi sindicat l'accióreivindicativa.

respecte a les plataformes cal dir que, sid'alguna forma sorgeixen, és perquè ha fa-llat el que és el sindicalisme oficial delrègim. Han fracassat des del moment enquè les pròpies educadores decideixenpassar dels sindicats perquè veuen queaquests no arrepleguen els seus interes-sos. Açò pot tenir una lectura negativa i ésque es pot caure en el corporativisme, delqual òbviament no estem participant des dela CGT. Però si que valorem molt positiva-ment que és una forma d'autoorganització ique aquest curs el fet que a la CGT ens tin-guen com un interlocutor vàlid vol dir que noés que siguen corporatives i antisindicalsaquestes plataformes sinó que és un rebuigals sindicats majoritaris que tots aquestsanys no han donat resposta als interessosper la millora de les condicions laborals deles treballadores educadores. I en açòestem.

L'any passat ja es va fer alguna concen-tració per part de la plataforma de Valènciai aquest curs s'ha constituït la plataformad'Alacant. Es va iniciar el curs amb una con-centració a València convocada per la Pla-taforma d'Educadores de València i ja enshem coordinat i vam fer en el mes d'octubreunes concentracions en les tres capitals deprovíncia del País Valencià davant les con-selleries d'Educació i davant la d'Adminis-tració pública. Van ser concentracionsquant a afluència importants: el col·lectiu ténecessitat de protestar, que se sàpia queexisteix, no estan disposades a engolirmés. Per què es fa a València davant la seud'Administració Pública? Perquè abans s'-havia fet davant la d'Educació i és que hi hauna circumstància que ve des de l'inici de laGeneralitat Valenciana que d'alguna formaderiva en la situació laboral que pateixenles educadores i és que, àdhuc estant encentres educatius, no se'ls reconeix com apersonal docent. Tenen una normativa comsi foren no docents. Açò és el que les diver-ses administracions han usat per a desen-tendre's. no es tracta d'un buit ja que estàperfectament reglamentat, sinó que aques-ta mescla permet aprofitar-se i modificar de

LIBErTAD MonTESInoSEquip de Comunicació CGT-PV

forma arbitrària les condicions laborals ala baixa.

Per què comenceu ara amb les mobi-litzacions quan veniu arrossegant elproblema des dels inicis de la Genera-litat Valenciana?

És veritat que el problema no és nou.És encertat preguntar-se per què ara per-què qualsevol que viu la pel·lícula delsfets es plantejarà quina és la raó.

Sorgeix ara perquè, després d'unquart de segle de la ultradreta que hempatida amb el Partit Popular, hi havia perpart de sectors amplis i també de les tre-balladores la idea que ara amb el nouConsell anaven a canviar les coses. I noha sigut així. L'olla estava a molt altapressió i s'ha disparat perquè totsaquests anys ha hagut una inutilitat delssindicats però també circumstàncies queporten a pensar que si algú ha posat ex-pectatives en el canvi de govern doncsprompte s'han trencat.És cert que a un govern cal deixar-li

temps suficient perquè s'assenteix i sàpiaper on escometre els canvis però el curspassat la Conselleria ja va presentar un es-borrany d'unes instruccions laborals queeren més restrictives que les que hi haviaamb el PP. Al final van ser retirades perquèni els sindicats del règim eren capaços d'as-sumir-les, encara que cal dir que UGT vatenir una actitud bastant complaent i va serarrossegada per la resta de sindicats per-què si no haurien donat el vistiplau. Si algútenia esperança que amb aquest Consells'anava a canviar es van desmuntar aquei-xes esperances. Des de la CGT, a pesarque les educadores estan orgànicamentsota la responsabilitat de la consellera d'Ad-ministració Pública, Graciela Bravo, nosal-tres apuntem directament al conseller d’E-ducació, a Vicent Marzá, perquè el col·lectiutreballa en centres educatius, fa tasqueseducatives i per tant és Educació qui ha defer moviments perquè es reconega com atreball docent i es revertisquen les precàriescondicions laborals.

Cal dir que sense educadores d'Educa-ció Especial no és possible una educaciópública de qualitat que siga inclusiva ambles persones amb diferències. Les educa-dores treballem amb alumnat amb discapa-citats físiques, psíquiques, sensorials, queper a continuar amb el trajecte del dissenycurricular, amb l'ensenyament ordinari enplenitud d'aptituds, requereixen un acom-panyament constant. És curiós perquè soml'única figura que en un centre educatiuacompanya en tot moment a aquest alum-nat amb discapacitats i no obstant açò soml'únic col·lectiu oblidat per l'Administració.

A quines raons respon aqueix oblit perpart de l'Administració?

Tinc la meua opinió. Açò seria tema detesi, seria bonic que algú des de les univer-sitats públiques es dedicara a estudiar elperquè de l'oblit de certs col·lectius. Lameua opinió va en un doble vessant. Unaés la condició de ser un col·lectiu majorità-

Víctor Tormo en un moment de l’entrevista

Continua en p.7