notíciestgn313

24
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 313 27 04 16 La Xarxa de Santa Tecla farà més hores de quiròfan per assumir els pacients derivats de Joan XXIII L’activitat addicional no afectarà cap pacient de Santa Tecla que ja estigui en llista d’espera MAL ROTLLO MALESTAR ENTRE MOLTS PARADISTES DEL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA PER L’HORARI D’OBERTURA «IMPOSAT» EN EL NOU EDIFICI DESTACAT P02 PÀGINES 6 I 7

description

Notícies TGN

Transcript of notíciestgn313

Page 1: notíciestgn313

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 313270416

La Xarxa de Santa Tecla farà més

hores de quiròfan per assumir els

pacients derivats de Joan XXIII

L’activitat addicional no

afectarà cap pacient de Santa Tecla

que ja estigui en llista d’espera

MAL ROTLLOMALESTAR ENTRE MOLTS PARADISTES DEL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA PER L’HORARI D’OBERTURA «IMPOSAT» EN EL NOU EDIFICI

DE

STA

CAT

P02

PÀGINES 6 I 7

Page 2: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | Tema de la setmana2 |

tema de la setmana

E ls pacients que actual-ment estan en espera per ser operats en qual-

sevol dels centres de la Xarxa de Santa Tecla (Hospital de Santa Tecla, Santa Tecla Lle-vant i Hospital del Vendrell) no es veuran afectats per la redistribució de 2.500 casos de Joan XXIII cap a diferents centres sanitaris del Camp de Tarragona prevista pel CatSalut. La Xarxa de Santa Tecla ampliarà els horaris dels seus quiròfans per as-sumir el contingent de 969 pacients que Salut ha decidit assignar a la institució sani-tària, la qual cosa permetrà mantenir la programació es-

tablerta en els casos que ja estan en llista d’espera als centres de la Xarxa de San-ta Tecla i, al mateix temps, atendre l’activitat addicional procedent de Joan XXIII.

El Dr. Francesc Pujol, gerent assistencial de la Xarxa de Santa Tecla, assegura que «a la Xarxa fa anys que treballem en la reducció de les nostres llis-tes d’espera, la qual cosa ens permet disposar de capacitat instal·lada suficient per fer front a l’encàrrec addicional que ara ens planteja la Regió Sanitària». Pujol afegeix que «estem en disposició d’aten-dre els pacients que vénen de Joan XXIII, i fins i tot més si fos necessari, dins dels terminis garantits per Salut. Tot això sense perjudicar gens ni mica

aquelles persones que estan actualment en llista d’espera als nostres centres. L’augment d’activitat en els quiròfans no representarà cap retard en la programació que ja tenen esta-blerta. Aquesta es mantindrà igual, ja que per donar respos-ta a aquestes noves interven-cions s’ampliaran els actuals horaris de quiròfan».La direcció de la Xarxa de Santa Tecla recorda que existeix una col·laboració estreta amb Joan XXIII, «som dues institucions que tenim la mateixa volun-tat d’atendre la ciutadania», i que aquest treball conjunt «es realitza tant en termes de pro-fessionals com de recursos», afirma Pujol. «Quan a Santa Tecla no podem atendre un pacient per qualsevol motiu el derivem a Joan XXIII. Ara que Joan XXIII està en obres i veu reduïda la seva capacitat, és important que l’altre hospital de la ciutat estigui preparat. No es tracta d’un fet extraor-

dinari, ja que tots dos centres i els seus professionals sempre han col·laborat quan ha estat necessari». En aquest sentit, Pujol recorda que existeixen protocols assistencials unifi-cats entre els professionals de tots dos centres, així com co-mitès mèdics interhospitala-ris, «que són una garantia per a la població».Els 969 pacients quirúrgics que es derivaran a la Xarxa de Santa Tecla corresponen prin-

cipalment a les especialitzades de cirurgia general, trauma-tologia i otorinolaringologia. CatSalut contactarà aviat amb ells i els oferirà la possibilitat d’operar-se a la Xarxa de San-ta Tecla per no retardar més el seu cas inicialment previst a Joan XXIII.La derivació de pacients a San-ta Tecla i a altres centres del territori respon a un pla espe-cífic elaborat pel CatSalut per solucionar l’acumulació de ca-sos a Joan XXIII a causa de les obres que s’estan realitzant en els seus quiròfans de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), la qual cosa provoca una reduc-ció important de la capacitat resolutiva del centre de mane-ra temporal. A més dels 964 casos derivats a Santa Tecla, el CatSalut en portarà 946 a l’Hospital Sant Joan de Reus i al Centre Mèdic Quirúrgic de Reus (CMQR) i un total de 342 pacients al Pius de Valls.

La Xarxa Sanitària ampliarà les hores de quiròfan per assumir l’encàrrec del CatSalut i reduir les llistes d’espera a Tarragona

La derivació de casos de Joan XXIII no afectarà cap pacient de Santa Tecla

Òliver Márquez,Tarragona

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · [email protected]ÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · [email protected]

599€

999€460€

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

Est

as o

fert

as d

e un

idad

es li

mita

das

anu

lan

cual

qui

er o

tra.

La Xarxa de Santa Tecla atendrà un total de 969 pacients quirúrgics procedents de Joan XXIII en les especialitzats de cirurgia general, otorinolaringologia i traumatologia

Page 3: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 | 3Opinió

Espurnes d’en mossèn Aragonès

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«La recuperació econòmica només afecta uns quants, els de sempre»

Joan Llort, secretari general UGT a Tarragona

1613 20

6 8 10Confl icte entre

els paradistes del Mercat de TGN

El registre dels nounats ja es pot

fer als hospitals

Potser només és una anècdota però, aquesta primavera, l’1 de maig, Dia del Treballador, cau en diumenge. El gran dia dels sindicats

es pot veure deslluït per aquesta circumstància, ja que molta gent de la classe treballadora preferirà passar el dia festiu a la platja o a la terrassa d’un bar abans que fer-ho manifestant-se. Tinc curiositat per veure quin grau de mobilització assoleixen els principals sindicats del territori aquest diumenge. I també tinc curiositat per veure fi ns a quin punt els seus líders territorials atribueixen al dia festiu una presumible baixa participació ciutadana. Argumentar una baixa mobilització per motius de calendari seria, però, poc rigorós i massa simplista. Des de fa anys l’opinió pública ha col·locat els sin-dicats al mateix nivell que els partits polítics i els seus líders. Ja fa massa anys que la crisi econòmica plana sobre els caps del conjunt de la ciutadania

sense que ni els uns ni els altres hagin aconseguit vehicular fórmules reals en favor de la classe tre-balladora d’aquest país, la qual, per cert, és la gran majoria. Aquests dies es repeteixen consignes de l’estil «la riquesa està en mans d’uns quants», «la situació és pitjor que ara fa un any», «hi ha molta precarietat laboral», «els nostres governants estan venuts als poders econòmics» i un llarg etcètera de sentències amb les quals tots podem estar d’acord, però que ja estan passades de moda. Tot aquest discurs ja no és sufi cient per encendre les masses i mobilitzar-les com passava als anys 80. El món sindical, igual que la classe política, ha de renovar-se, ha de reinven-tar-se i posar-se a l’altura del repte que representa reconduir una societat que no té clar cap on va. En cas contrari, aviat es quedaran sense classe treballa-dora per defensar.

Diumenge, Dia del Treballador

Editorial

Francesc Xavier Grau, nou president de la Fundació Estela

La Fundació Bona Nit de Tarragona

fa 10 anys

Història d’un «superheroi» a la

Pobla de Mafumet

Godzillla es «menjarà» Tarragona

aquest 1 de maig

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotogra� a:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

[email protected]

Disseny original:Èxit Comunicació[email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:O.Montesó

cartes al [email protected]� catsclassi� [email protected]@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Vila-seca, primer municipi de Catalunya amb «deute bancari 0»

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet (CDC), pot presumir d’es-tar al capdavant del primer i únic consistori de tot Catalunya que no té deute bancari. Complint l’acord del ple municipal del passat mes d’octubre de 2015, l’Ajuntament de Vila-seca ha amortitzat en el darrer semestre fi ns a 13 milions d’euros que tenia pendents de retornar a entitats bancàries per prés-tects ICO concedits en anys anteriors. Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Vila-seca demostra que amb una bona gestió els municipis de més de 20.000 habitants no tenen motiu per estar sobreendeutats amb les entitats fi nanceres per oferir serveis públics de qualitat a la seva ciutadania.

-–Us farem un petit test abans de donar-vos el treball, diu el representant de l’empresa a dos sol·licitants de feina. A veure, quant fan dos i dos?–Quatre, diu tot seguit un.–El que digui el cap –contesta l’altre.No cal dir a qui es va donar.

L’adulació és una moneda falsa que només té valor dins de la • vanitat.Engolim d’un glop la mentida que ens adula i bevem gota a gota • la veritat que ens amarga.La funció essencial de l’adulació és lloar les persones per les • qualitats que no tenen.Digues-me qui admires i et diré qui ets.• L’adulador és un enemic amagat.• La funció essencial de l’adulador és lloar les persones per les • qualitats que no tenen.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Test per aconseguir treball

Bernabé

Page 4: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 4 | Opinió i cartes

CLAUS DE LA SETMANA

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

N ormalment parlem del dimoni i del diable com si fossin sinònims, dues paraules que signifi quen el mateix. No fem diferència entre possessió de-

moníaca i possessió diabòlica. Pensem que les dues de-signen la mateixa realitat: un ésser personal maligne a qui s’atribueixen poders sobre les persones. Però els evangelistes els utilitzen amb signifi cat diferent. Per a ells, la possessió és sempre demoníaca, mai diabòlica.La paraula dimoni és d’origen grec (daimónion) de gène-re neutre. No es tracta, doncs, d’una persona sinó d’una cosa. Era una parau-la creada per la mentalitat popular per designar po-ders impersonals o forces malèfi ques capaces d’en-trar dins de les persones i provocar malalties. No totes les malalties, però, s’atribuïen als dimonis. Si la causa era externa, per tant visible (una ferida, una deformitat, el dete-riorament d’un membre, etc.), la malaltia mai no s’endossava al dimoni. Així, en l’Evangeli mai un leprós o un cec són considerats endimoniats, tampoc els paralítics o els discapacitats físics si no podien caminar (Mc 2,1) o mou-re la mà (Mt 9,23) i la causa era a la vista de tothom. El mateix cal dir de les hemorràgies o de la febre que obli-gava a fer llit (Mc. 5, 25).Es distingia, doncs, entre malalties externes, que tenien una causa perceptible pels sentits, i les internes, la cau-sa de les quals era desconeguda. Aquestes s’atribuïen a l’acció o a la presència del dimoni: els muts (Mt 9, 32) i sobretot els epilèptics (Mt 17, 14-20) i els bojos. Tots ells externament eren normals i els seus membres aparent-ment estaven sans, però la seva conducta era estranya i desconcertant. Per a justifi car-la i explicar-la es recorria a unes forces desconegudes: els dimonis.

Dimonis i diables en el Nou Testament (I)

Hi ha culpables que les escales de la plaça dels Carros no fun-cionin. No només trenquen les escales, sinó també les càme-res de vigilància que hi posen per evitar estralls.No sé si estan investigant qui pot ser o si no hi ha manera de saber-ho, el cas és que a més de no tenir diners per a coses urgents ara cal gastar 55.000 euros en les reparacions que s’han de fer per culpa d’uns in-cívics, per anomenar-los d’al-guna manera.Crec que no seria mala idea posar un rètol quan es facin les obres, donant a conèixer el valor de les reparacions i veu-ríem que amb aquests diners es podrien fer dos parcs infan-tils similars als que tenim a la plaça Verdaguer. Si hi ha una altra comparació que creguin més adient, vostès mateixos.És un avorriment viure envol-tats d’aquests personatges que tant mal fan al conjunt de la ciutadania.Potser s’haurien de penjar pancartes invitant la població a cuidar Tarragona com si fos casa seva. I aquesta pantalla lluminosa que tenim a la Ram-bla també es podria fer ressò de la importància de cuidar l’espai públic.Sentim una gran impotència de veure com destrossen i no poder veure la cara del malfac-tor.

M. Elisa Aragonés Tarragona

Després d’un parell de set-manes internat a Santa Tecla Llevant a causa d’una severa manca d’oxigen i uns dies de repòs silenciós al pis, sento la necessitat de manifestar-vos la meva gratitud i lloança per les atencions rebudes durant tot aquest temps i pel bon tracte rebut per part de tot el personal: la Dra. B. Granada i els seus efi cients i amables col-laboradors, infermeres, tèc-

La reparació de les escales mecàniques

CARTES AL DIRECTOR

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

nics sanitaris, estudiants de la URV en pràctiques, personal de servei de neteja i tota la resta que no he vist. Tothom amb un tracte exquisit. Eren petits de-talls, la informació convenient i necessària, la paraula amable i el somriure sincer, l’efi cièn-cia de l’instrumental i l’efi cà-cia dels medicaments, la llumi-nositat i elegant senzillesa de l’habitació, l’alimentació ben presentada, apetitosa, variada, al punt, etc. Tot plegat, a poc a poc m’infonia el coratge indis-pensable per mirar endavant amb més serenor i confi ança. L’ambient, tranquil i silenciós, obria espais de refl exió assos-segada.Em cridà l’atenció amb quina agilitat i prudència es movia un petit grup d’estudiants jo-ves de la URV, com una noieta pakistanesa de mirada llumi-nosa i amb un català elogiable, la qual amb mà tremolosa em prenia la tensió i a la qual vaig dir que li donaria un aprovat amb nota.És d’agrair l’oferta d’atenció espiritual per part del pare Ma-rio Buonanno, sempre cordial i breu, i per com duia de ple la píxide vaig deduir que no érem pocs els que rebíem la comunió.Que sant Pau i santa Tecla, en-mig de la complexitat actual, continuïn mantenint viva la memòria dels orígens de l’hos-pital amb una visió de futur. La ciutat de Tarragona, amb insti-tucions com aquesta i l’Hospi-tal Universitari Joan XXIII pot sentir-se ufana i esperançada, malgrat la precarietat econò-mica actual.Enhorabona, doncs, amb el meu més viu regraciament i lloança.

Joan Raventós GiralTarragona

Gratitud, satisfacció i enhorabona

Disposem de la generació més ben formada de la història, fruit d’una aposta dels poders públics i les famílies en les dar-reres dècades. Però el còctel entre una joventut formada i qualifi cada, un mercat de tre-ball basat en bona part en llocs de treball de baixa qualifi ca-ció i un atur juvenil desbocat està generant en els darrers anys una nova fuga de cervells: joves que es veuen forçats a emigrar per trobar treballs de major qualifi cació i més ben remunerats, que els permeten progressar com a persones i, si s’escau, com a famílies.La situació és, doncs, d’emer-gència. Cap país pot prosperar sense atendre adequadament els seus infants i joves. Per descomptat que no. A casa nos-tra, diversos departaments de la Generalitat hi treballen de valent. També ajuntaments i ens locals hi afegeixen mesu-res, recursos i esforços sovint imprescindibles. Per no dir el treball tenaç del tercer sector i d’una munió d’entitats i ciu-tadans compromesos. Però ni els esforços ni els recursos que hi estem esmerçant com a so-cietat i des dels poders públics són sufi cients: són manifesta-ment escassos i, com hem dit, poc efi caços.El més preocupant de tot ple-gat és que la gravetat del pro-blema sembla no afectar el debat polític ni determinar les prioritats de l’agenda políti-ca, ni al conjunt de l’Estat ni a Catalunya. A les campanyes electorals se’n parla poc El nou país que volem no té viabilitat sense apostar pels infants i els joves. Som el futur i ens me-reixem el suport necessari pel progrés individual i col·lectiu. Cal prendre’n consciència i ac-tuar en conseqüència des dels poders públics i la societat ci-vil. No fer-ho ens duu a un car-reró sense sortida, a un futur gens engrescador per a les no-ves generacions i pel conjunt de la societat.

Alvaro SolàTarragona

Una preocupació global

OPINIÓ

No totes les malalties, però, s’atribuïen als dimonis. Si la causa era externa, per tant visible (una ferida, una deformitat, el deteriorament d’un membre, etc.), la malaltia mai no s’endossava al dimoni

Page 5: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Tarragona | 5

TARRAGONA

Després de nombroses promeses, la darrera de les quals marcava

el 2018 com l’any en què el Fòrum de la Justícia de Tar-ragona seria una realitat, la Generalitat s’ha sincerat. Des de Tura a Gordó, els consellers de Justícia que havien visitat la ciutat res-ponien amb una data quan se’ls preguntava quan seria una realitat el Fòrum de la Justícia. Avui, Carles Mun-dó ha trencat aquest cos-tum tan arrelat entre els alts càrrecs catalans i espa-nyols quan se’ls pregunta per equipaments.

La conselleria de Justícia ajorna sense data el projecte d’unifi car totes les depen-dències judicials de la ciutat quantifi cat en uns 65 mili-ons d’euros. Segons Mundó, el pressupost per inversions del departament de Justícia és de 24 milions d’euros i les prioritats són atendre les ne-cessitats del personal i avan-çar en la modernització del sistema.Malgrat tot, per no tancar la

porta tan ràpidament a un projecte que ja comença a semblar utòpic, el conseller de Justícia i l’alcalde Balleste-ros es comprometen a buscar fi nançament privat o, fi ns i tot, es plantegen vendre el solar de l’antiga presó. «Com que el volem fer i com que és prioritari, hem de buscar

altres fórmules. Una de les fórmules que ens pot ajudar de manera determinant en aconseguir aquest objectiu és posar en valor aquest ter-reny. Abans cal fer molts trà-mits administratius i cal bus-car-hi el millor ús i treure-li el màxim rendiment», diu Mundó anticipant així que la

cosa s’allargarà. I més, si te-nim en compte que, a hores d’ara, el Centre Obert fa ús d’aquest espai.Per descomptat, i després d’anunciar una inversió de dos milions d’euros en actu-acions de millora de les actu-als dependències de l’Audièn-cia Provincial de Tarragona,

el conseller ha pactat amb l’alcalde que es posi en mar-xa un equip de treball entre les dues administracions que, sorprenentment, encara no existia i que s’encarregarà de buscar les solucions mili-onàries que podrien canviar la situació.

Tarragona es queda, de moment, sense Fòrum de la JustíciaLa Generalitat descarta el projecte pel seu cost de 65 milions d’euros

EQUIPAMENTS

Oriol Montesó,Tarragona

L’alcalde Ballesteros i el conseller de Justícia, Carles Mundó, a Tarragona. / Foto: Gencat.

El Govern català invertirà dos milions d’euros per millorar les actuals dependències de l’Audiència Provincial

Es posarà en marxa un equip de treball entre les dues administracions que s’encarregarà de buscar solucions al cas

PISOS I CASES EN LLOGUERPER RESPONDRE A L’ALTA

DEMANDA QUE TENIMEt trobarem l’inquilí ideal!

BUSQUEM

Aicat 4.746

Page 6: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

Més de quaranta para-distes, dels seixanta-un que hi ha en total

al Mercat Central de Tarrago-na, no volen que se’ls obligui a obrir de les nou del matí a les nou de la nit. Aquesta mesura s’inclou en el regla-ment del nou espai comerci-al que, segons la consellera de Comerç, Elvira Ferrando, ha estat consensuat amb les associacions de paradistes.

«No és una imposició, és un re-glament consensuat amb la co-missió negociadora», va dir la consellera Ferrando en roda de premsa dilluns passat, quan va afegir que el nou horari «és la petició d’alguns paradistes que ens ho han dit». El paradista Marcel Guiu ens explica, però, que «en totes les assemblees que hem fet, aquestes persones que diuen que ens representen ens han assegurat que els ho-raris són innegociables, i ara resulta que això és mentida».Casualment, o no, aquest ho-rari de dotze hores inclòs en el nou reglament del Mercat Central, coincideix amb el de la gran superfície que s’instal·-

larà a la planta baixa del recin-te comercial (Mercadona). Amb el nou reglament, si una para-da incompleix aquest horari perdrà la concessió, un bé que, a banda de ser el seu negoci, han pagat a 1.800 euros el me-tre quadrat.El Mercat Central està format majoritàriament per petits au-tònoms que, en molts casos, tenen un o cap treballador al seu càrrec. Les grans empreses, les que acumulen més treballa-dors i tenen més d’una parada, es poden comptar amb els dits d’una mà. «El peix gran es men-ja el petit», lamenta l’Angelines Martínez, la paradista que s’ha encarregat de recollir les signa-tures en contra de les 12 hores d’obertura al públic. «L’Ajunta-ment va amb els grans, en el petit autònom no hi han pen-

sat en cap moment».Els paradistes que representa l’Angelines sumen prop d’un 70% del total. Aquesta majoria vol deixar clar que respecta que hi hagi un grup que vulgui obrir dotze hores, però reclama que se’ls permeti disposar d’un

horari que consideren més rao-nable. «Nosaltres volem vendre la carn, el peix... que la senyora ho prengui i s’ho cuini a casa, qui vulgui fer degustacions que les faci, nosaltres no els posem cap pega, són ells els que ens les posen. Volen obrir i ens vo-

len a nosaltres de teloners per-què tinguem els llums encesos per a ells», explica la paradista.Obrir dotze hores al dia obli-garà aquests petits paradistes a contractar més personal sa-bent que, pel fet d’obrir de nou a nou, les vendes no necessària-

«Això és com una dictadura»Prop del 70% dels paradistes del Mercat Central de Tarragona estan en contra del reglament que els obligarà a obrir 12 hores diàries

MERCAT CENTRAL

Oriol Montesó,Tarragona

La paradista Angelines Martínez ensenya les més de quaranta signatures recollides. / Foto: Tomàs Varga.

El nou reglament sancionarà amb la pèrdua de llicència els paradistes que no compleixin de nou del matí a nou del vespre

Page 7: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Tarragona | 7

TARRAGONA

ment s’incrementaran. «No em dóna. No puc agafar més perso-nal i el personal que tinc no el puc fer treballar dotze hores», explica la portaveu d’aquests paradistes reticents al nou reglament i que recorda que molts ja s’han hipotecat per poder pagar el cost del trasllat. «Faria fi ns i tot torn de nit si cregués que he de triplicar les vendes. El que passa és que es pensen que estem a la Diago-nal de Barcelona», afegeix vati-cinant que no hi ha prou nín-xol de mercat per obrir tantes hores. «Si obrim de nou a nou i surt malament, què passa? Em prenen la concessió?», pre-gunta indignada. «De què van? Van com fa quaranta anys, com si fos una dictadura», rebla la portaveu d’aquests paradistes.Aquesta por ha fet, segons An-gelines, que alguns paradistes ja hagin descartat la possibilitat de traslladar-se al nou mercat. Una explicació ben diferent a la que la consellera de Comerç es-grimia aquest dilluns quan va anunciar que un 77% dels pa-radistes es traslladaran al nou mercat. «Per què no segueixen tots? Moltes vegades és per un tema de recanvi generacional», afi rmava l’Elvira Ferrando.Abans de denunciar pública-ment aquests fets, la portaveu d’aquesta majoria de paradis-tes reticent al nou reglament va demanar audiència amb la consellera de Comerç i, poste-riorment, va sol·licitar parlar amb l’alcalde. «Encara estic esperant que el senyor Balles-teros em digui alguna cosa. Aquesta ha estat una gran de-cepció de la meva vida, perquè jo a l’alcalde Ballesteros el te-nia idolatrat», admet l’Angeli-nes, que recorda que ells estan «oberts a negociar l’horari i a fer les proves que facin falta».

El 23% no aniràal nou mercat

Una quarta part dels actuals paradistes no es traslladaran al nou recinte. «Si no canvien l’horari n’hi haurà més que no hi aniran, tot i haver pagat el 3% de la consessió», diu l’Ange-lines.Amb tot, aquestes 14 parades, més 8 de noves que s’han fet al nou mercat, sortiran a concurs a un preu de 7.800 euros el me-tre quadrat per una concessió de 50 anys. I no es preveu que els nous paradistes arribin a temps per a la inauguració del nou recinte a la tardor.

REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA

Informació i venda:

www.marebens.cat977248080

- Pisos de 100m2 EN VENDA, distribuïts en 3 habitacions i 2 banys- Ascensor, calefacció i a/c, parquet AC5 de 12mm, cuines equipades- Edifici dotat de sistema Nanotech per al tractament físic de l’aigua- Materials i marques de primera qualitat:

Des de Comerç es recorda que el reglament «ha estat consensuat», mentre que els paradistes asseguren que se’ls va dir que «l’horari no era negociable»

Els veïns de Tarragona Centre també lamenten la «manca de diàleg»Un altre col·lectiu que no està satisfet amb l’Ajuntament de Tarragona són els veïns de l’entorn del Mercat Central. L’associació de veïns Tarragona Centre, després d’un pro-cés participatiu envejable en el qual va aconseguir involu-crar nombrosos ciutadans de totes les edats, van presen-tar una proposta per incloure zones lúdiques i pèrgoles a la plaça Corsini un cop s’hagin traslladat els paradistes. L’equip de Govern va respondre negativament a la pro-posta i va tombar, en el passat plenari, una moció que defensava aquestes reivindicacions de veïns que viuen en aquella zona i que han patit unes obres faraòniques que van camí dels deu anys. Des de la conselleria es va assegurar al ple que «per dis-senyar la futura plaça Corsini hi ha hagut molt diàleg». Un diàleg que no inclourà, però, les propostes dels veïns que, tal com recull un comunicat de premsa, buscaven «la urbanització de la plaça Corsini i entorn, tot respec-tant la tornada del mercadet ambulant, però amb un ús polivalent i un entorn més amable per als veïns i els visi-tants». En concret es proposava la instal·lació d’un petit parc infantil (que ocuparia un 4% del total de l’espai dels marxants) i la instal·lació de pèrgoles i dibuixos a terra per afavorir el joc infantil.

Page 8: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 8 | Territori

TERRITORI

SALUT

ALTAFULLA

La inscripció dels nadons al registre civil ja es pot fer directament a l’hospital

La novena Cursa Primer de Maig a Altafulla incorpora els Specials i les cadires de rodes

D es de fa uns dies s’es-tà implantant de ma-nera progressiva la

possibilitat que les famílies puguin inscriure els nadons al registre civil directament des dels hospitals públics de Catalunya, sense haver de desplaçar-s’hi com passava fi ns ara. Aquest nou servei va estrenar-se l’octubre pas-sat, en una primera fase, en un únic hospital a Catalunya —el de Terrassa. Després d’uns mesos en què s’ha comprovat el bon funciona-ment, ja és possible fer-ho a centres com l’Hospital Joan XXIII i l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, a l’Hospital Sant Joan de Reus i a l’Hospital del Vendrell, i des de dilluns passat a altres hospitals de les Regions Sa-nitàries de Camp de Tarrago-na i de Terres de l’Ebre: Pius Hospital de Valls, Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i Hospital Verge de la Cinta

de Tortosa. Al juny, ja estarà operatiu als hospitals de la Regió Sanitària de Girona i cap al novembre arribarà a Barcelona.

Aquesta actuació representa un avenç en la modernització dels registres civils de Catalu-

nya i permetrà reduir l’afl uèn-cia de públic a les ofi cines de registre, amb una millor aten-ció al conjunt dels seus usua-ris, ja que la comunicació i la inscripció del naixement cons-titueix el primer vincle que una persona estableix amb l’Administració de Justícia.

Com funciona?Els pares poden sol·licitar la inscripció dels seus fi lls en els tres supòsits següents: en el cas de fi lls matrimonials, si un dels progenitors és espanyol; també en el cas de fi lls matri-monials, quan ambdós proge-nitors siguin estrangers però

de la mateixa nacionalitat i en el cas de fi lls de parelles no casades, si la fi liació s’esta-bleix només amb la mare o si el pare biològic està present i tots dos signen la sol·licitud. La petició del sistema s’ha de fer dins de les 72 hores poste-riors al naixement i cal apor-tar tres documents: el certifi -cat mèdic de naixement que lliura l’hospital, el DNI, NIE o passaport d’ambdós proge-nitors —o del sol·licitant si no és cap d’ells— i el llibre de família o certifi cat de ma-trimoni si falta la fi rma d’un progenitor. Immediatament, als pares i mares se’ls lliura-rà la documentació original aportada i un justifi cant d’ha-ver fet la comunicació. Més endavant, per correu ordinari o en format electrònic, rebran el certifi cat literal de naixe-ment, que també actualitzarà automàticament el Llibre de Família sense necessitat d’ha-ver de fer altre tràmit.

E l diumenge 1 de maig tindrà lloc la novena edició de la Cursa Pri-

mer de Maig, que se celebra al voltant del Castell d’Altafulla i recorre els diferents carrers de la Vila Closa. Enguany la prova incorpora la Cursa Spe-cials i la Cursa de Cadires de Rodes com a principals nove-tats, gràcies a la col·laboració de l’Escola Solc, la Fundació Estela i l’Associació Astafa-nias. Així, dintre de totes les curses que es faran hi haurà la cursa Corre amb un amic, amb infants amb discapacitat que participaran, acompa-nyats amb un amic o sols, en una cursa de 130 metres no competitiva a les 10,20 hores.L’esdeveniment es divideix en

dues parts. La primera comen-çarà a les 10 del matí i està dedicada exclusivament als infants amb diverses curses i distàncies, en funció de l’edat dels participants, que combina l’activitat física amb un ambi-ent lúdic i festiu que fa gaudir als més petits d’un dia d’esport i els inicia en la pràctica de l’at-letisme. La segona part, dedica-da als més grans, que consisteix en una cursa que començarà a dos quarts de dotze del migdia en un circuit urbà que passa per dintre de la Vila closa i aca-ba al Castell. Aquest circuit té una distància total de 5 quilò-metres, i per tant, és apte per a totes les edats i per a tots els estats de forma. La cursa està cronometrada amb xip i se surt

des de davant del Castell d’Alta-fulla.El període d’inscripcions ro-mandrà obert fi ns al dia 28 d’abril. En el cas de la Cursa Open el preu és de 12 euros, fi ns al 28 d’abril; i de 15 euros, el mateix dia de la prova. Pel que fa a la Cursa de Cadires de Rodes, el preu és de 5 euros fi ns al 28 d’abril, i per a les Curses Infantils, la inscripció serà gra-tuïta i es tancarà el mateix dia de la prova. Les persones inte-ressades poden apuntar-se de forma presencial a la Geladeria La Perla d’Altafulla, a la botiga Boom Sport de Torredembarra, o a la botiga Bikila de Tarra-gona. També ho poden fer per internet www.atletesaltafulla.com i www.athleticevents.net.

A l’Hospital de Santa Tecla, al Vendrell i a Joan XXIII

Page 9: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Territori | 9

territori

social

Més de 2.000 persones en espera per accedir a una residència a la demarcacióEl PSC reclama dotació pressupostària a la Generalitat de Catalunya

Més de 2.000 persones de la demarcació de Tarragona estan en

llista d’espera per accedir a una plaça de residència geri-àtrica pública en aquests mo-ments. Aquesta dada la posa sobre la taula el PSC, que ha reclamat al govern de la Ge-neralitat que destini la parti-da pressupostària necessària per donar sortida a aquesta demanda de la ciutadania. Segons la diputada vallenca Rosa Maria Ibarra, en l’actu-alitat el temps d’espera per accedir una plaça residencial pública al territori pot arribar a dilatar-se fins a 5 anys.

«Segons les mateixes dades ofi-cials de la Generalitat, més de 2.000 persones estan en llista d’espera a les comarques tarra-gonines per accedir a una plaça de residència pública per a la gent gran, una xifra realment intolerable», així ho ha denun-ciat la diputada socialista per Tarragona Rosa Maria Ibarra, que ha demanat al Govern que atengui amb les dotacions eco-nòmiques necessàries, en els pressupostos de la Generalitat que s’han de presentar aviat, la realitat diària que viuen moltes famílies.Rosa Maria Ibarra ha recordat que el Govern de CDC-ERC ha

ignorat durant els darrers anys totes les propostes del PSC per reduir aquestes llistes d’espera, establint calendaris i fixant re-cursos, a les residències públi-ques. «Estem parlant d’uns ciu-tadans que no poden esperar. Quina sortida se’ls dóna amb aquestes llarguíssimes llistes d’espera? Doncs anar a una resi-dència privada –qui s’ho pugui pagar– o bé deixar en exclusiva la responsabilitat de tenir cura dels avis en mans dels fami-liars. Aquesta és la disjuntiva real amb què es troben moltes famílies.»En aquest sentit, la diputada socialista ha recordat que se-

gons les mateixes associacions de gent gran de Catalunya el temps d’espera efectiu per ac-cedir a una plaça pública d’una residència es dilata fins a cinc anys. «Com passa sempre, darrere dels números hi ha una reali-tat que en molts casos és dra-màtica. Per exemple, parlant amb associacions de gent gran ens expliquen casos d’avis i àvi-es que requereixen ser atesos diverses vegades durant la nit amb el que això comporta per als familiars que en tenen cura i que l’endemà han d’anar a treballar». Ibarra ha reiterat el compromís del PSC de sumar

esforços on faci falta, també al Parlament, per fixar una agen-da social que doni una respos-ta efectiva a la situació que es viu a peu de carrer a Catalunya. «Amb el conflicte institucional permanent i amb discursos abrandats estèrils no anem en-lloc. No podem parlar cada dia de «la llibertat» quan aquesta lli-bertat i la dignitat que compor-ten els és negada, per exemple, a les persones amb discapacitat que es veuen obligades a viu-re amb menys de 100 euros al mes. Els catalans ens mereixem que entre tots siguem capaços d’establir un pla que garanteixi els serveis bàsics».

vila-seca

Vila-seca, primer municipi català sense deutes bancaris

Vila-seca s’ha convertit ja en la primera ciu-tat catalana de més

de 20.000 habitants amb el deute bancari a zero. El dilluns dia 25 d’abril, la tresoreria municipal feia efectiu el darrer pagament d’1.066.403 euros a l’en-titat bancària BSCH. Amb aquest pagament finalitza el procediment de liquida-ció iniciat el passat mes de

desembre que dóna confor-mitat a l’acord plenari del 30 d’octubre que va acordar l’amortització de la totalitat del deute financer de la cor-poració.

Com a conseqüència del nou context legislatiu, l’Ajunta-ment de Vila-seca va decidir fa uns mesos liquidar els 13,1 milions d’euros dels prés-tecs ICO que tenia vigents.

A finals de l’any passat que-daven amortitzats un total de 8.697.685 euros i durant aquest mes d’abril s’ha realit-zat la resta mitjançant dues liquidacions, una el passat dia 7 i l’altra ahir dilluns dia 25. Amb aquesta decisió, l’Ajun-tament de Vila-seca podrà ampliar el seu marge per fer inversions al municipi alhora que podrà incrementar tam-bé els recursos al servei dels

ciutadans.L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ha expressat que «el que hem fet és reduir el deu-te bancari municipal a zero, per tal de poder, d’acord amb la legislació vigent, continu-ar invertint en les persones, el nostre territori i les seves activitats i així seguir sent més sostenibles socialment i més competitius estratègica-ment».

El consistori encapçalat per Josep Poblet ha saldat 13,1 milions d’euros de préstecs ICO en els darrers sis mesos

Page 10: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 10 | Territori

territori

el catllar

L’Ajuntament del Catllar, a la butxaca

El Catllar posa en funcio-nament una aplicació mò-bil, Catllar APP, al servei

dels ciutadans del municipi. D’aquesta manera fa un pas endavant en la tecnologia, la comunicació i la difusió cul-

tural i turística del municipi. També s’hi destaquen els res-taurants, allotjaments i comer-ços del Catllar, així com un apartat d’incidències on l’usu-ari pot ajudar a millorar la via pública.

Aquest dispositiu que ja es pot descarregar de manera gratuïta, tant per a mòbils Android com per a iPhone, integra diferents funcionalitats dins d’una sola app, de manera que es pot portar tot el Catllar a la butxaca.L’usuari podrà consultar les no-tícies municipals i tota l’agenda cultural i esportiva. Cada acti-vitat està detallada amb tota la informació d’interès relativa a cada acte i també podrà veure’l geolocalitzat en el mapa. Aques-ta opció resulta de gran utilitat, ja que en el cas de no conèixer la ubicació on es realitza l’acte, l’aplicació ens explica com arri-bar-hi a través de Google Maps.

Comunicació d’incidències

Catllar APP, que es pot consultar tant en català com en castellà, també integra un apartat d’in-cidències. S’inicia així una nova manera de comunicació entre l’Ajuntament i el ciutadà. Amb aquesta eina d’incidències, els ve-ïns que detectin una incidència a

la via pública, com per exemple un fanal que no funciona, espais malmesos o mobiliari urbà en mal estat, ho podran comunicar d’una manera directa i senzilla al consistori a través del mòbil. Seguint les indicacions de l’apli-cació es pot pujar la fotografia corresponent, geolocalitzar on es troba la incidència i afegir-hi un comentari. Tota aquesta infor-mació arribarà a l’Ajuntament. Posteriorment el ciutadà rebrà una atenció personalitzada del seguiment d’aquesta incidència, ja que l’administració els enviarà diferents alertes que els usuaris rebran directament al mòbil.

Atractius del municipi

Una altra categoria interessant de l’app és l’apartat de «Què fer» on es poden trobar els diferents llocs d’interès del Catllar, com són el Castell, els jaciments ar-queològics i la Vall del riu Gaià, entre altres. Cada espai conté una fitxa ampliada amb l’explica-ció i la seva ubicació en el mapa per tal de poder-hi arribar amb

l’ajuda de Google Maps.Des de l’ajuntament també s’ha volgut fer una aposta clara pels serveis de restauració que ofe-reix el municipi. L’usuari hi tro-barà els bars, restaurants i allot-jaments del poble. També s’han volgut destacar tots els comerços i establiments.El mapa interactiu de l’aplicació permet, a més, utilitzar Catllar App com a guia turística del mu-nicipi. S’hi ha incorporat tots els llocs d’interès, de restauració i també la informació d’interès.

Com descarregar l’aplicació?

Per descarregar l’aplicació cal anar a l’Apple Store, en el cas de tenir un mòbil Apple, o a Google Play, en el cas de disposar d’un Android, i buscar Catllar App. La descàrrega és gratuïta i ràpida. Aquesta aplicació l’ha creat l’em-presa AppAjuntaments, gestiona-da pels periodistes Sergi Casado i Mar Cirera, a través d’un acord entre l’Ajuntament i el Circdela-cultura.

la pobla de mafumet

La Pobla té un nou «superheroi»Al municipi de la Pobla

de Mafumet no es parla d’una altra cosa. L’Al-

bert Giralt, agent de la Guàr-dia Urbana, va salvar la vida d’una persona que va patir una aturada cardiorespiratò-ria al carrer la matinada del dissabte dia 16 d’abril. L’en-certada actuació de l’agent, que va realitzar la manio-bra de reanimació cardio-pulmonar amb l’ajuda d’un desfibril·lador, va permetre estabilitzar la víctima, que posteriorment va ser traslla-dada a l’hospital, on va rebre les atencions necessàries.

Al municipi estan orgullosos de l’actuació de l’Albert Giralt i de tot el cos municipal, que des de fa temps rep formació espe-cífica per saber com actuar en cas d’una emergència d’aquest

tipus als carrers de la vila. L’Ajuntament, amb l’alcalde Joan Maria Sardà al capdavant, ha volgut premiar l’heroïcitat de l’agent i els seus companys i la setmana passada es va fer un acte oficial al consistori on es va lliurar a l’Albert Giralt un

diploma al mèrit professional. L’agent insisteix que ell només va fer la seva feina i que no és mereixedor de tants reconei-xements per part del municipi al qual presta servei. Des de fa uns anys, la Pobla aposta decididament per la

prevenció i la protecció en ca-sos d’emergències cardiovas-culars, per la qual cosa a finals del 2010 el consistori va adqui-rir quatre desfibril·ladors se-miautomàtics. Els quatre apa-rells de suport a la reanimació cardiopulmonar estan ubicats

en punts estratègics del mu-nicipi: un dels aparells forma part de la dotació del vehicle patrulla, mentre que els altres tres estan instal·lats al camp de futbol, a les piscines muni-cipals i al vehicle de l’Associa-ció de Voluntaris de Protecció Civil.Aquests aparells estan pen-sats per ser utilitzats per part de tot aquell personal no mè-dic que pugui atendre de ma-nera immediata una aturada cardiorespiratòria. Per aquest motiu, després d’haver adqui-rit aquests equips de socors d’emergència, l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet va promoure diferents accions formatives adreçades tant a la Guàrdia Municipal com al per-sonal relacionat amb els cen-tres esportius on s’ubiquen els desfibril·ladors.

Page 11: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Territori | 11

TERRITORI

EMPRESA

Dow premia l’excel·lènciauniversitàriaL’estudiant Lorena Chesa s’endú el Premi Dow 2016

Creat l’any 1978, valora els mèrits acadèmics i humans així com els

projectes professionals i d’in-vestigació dels alumnes que acaben els estudis superiors d’Enginyeria Química a la URV. Des del 2013, la dotació del Premi Dow s’ha convertit en una oportunitat laboral real. En aquest sentit, el gua-nyador del Premi Dow rep una oferta laboral relaciona-da amb l’enginyeria química dins del marc geogràfi c de Dow EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica). A més, el gua-nyador del Premi Dow rep una placa commemorativa i, també, la dotació del Premi pot incloure una ajuda eco-nòmica per al desplaçament i instal·lació del premiat en la seva nova destinació labo-ral.

El Premi Dow 2016 ha distin-git Lorena Chesa Miravet, una distinció que li permet accedir a una posició laboral com a enginyera química a la planta de Poliglicols a Dow Tarrago-na. Chesa s’ha confessat «molt

privilegiada per rebre aquest guardó, i per això em compro-meto a aprofi tar l’oportunitat que representa». Durant l’acte de lliurament, que va tenir lloc la passada set-mana, Anton Valero, president de Dow Chemical Ibérica, va oferir una breu pinzellada als diferents centres de recerca i investigació de què disposa el territori per fi xar un mapa del talent «que representa un cal-do de cultiu que atreu gent de tot el món», va assegurar.Per la seva banda, Kepa Díaz de Mendibil, director de Dow Che-mical a Tarragona, va incidir en el fet que Dow «no és una fàbrica de productes, sinó que som una fàbrica de solucions als grans reptes globals de la societat». L’acte va incloure la ponència titulada Competitivi-tat, Innovació i Economia Circular a Dow, a càrrec de Heinz Ha-ller, president de Dow Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l’Índia de The Dow Chemical Company, qui va assegurar que «dins del sector químic, Europa s’ha as-segurat només el 2% del creixe-

ment mundial en els pròxims anys i estic convençut que amb molt pocs canvis, podríem situ-ar Europa al capdavant i al lloc que es mereix», va afi rmar.Acabada la ponència de Ha-ller, els parlaments van prosse-guir amb la intervenció de Roc Muñoz, alcalde de la Canonja;

de Josep Anton Ferré, rector de la Universitat Rovira i Virgili, i de Jordi Jané, conseller d’Interi-or de la Generalitat de Catalu-nya, que va remarcar que «l’any 2014, Catalunya era la setzena regió europea en atracció d’in-versió estrangera. El 2015 ens hem situat en el quart lloc,

amb una xifra rècord de 5.224 milions d’euros». En aquesta línia, Jané va confi rmar també que «el 2015, les exportacions també han pujat més d’un 6%, la qual cosa confi rma que hi ha factors per a l’esperança, que les coses ens poden anar millor i que ens han d’anar millor».

Page 12: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 12 | Social

xarxa de santa tecla

La Fundació Estela dóna les gràcies a entitats col·laboradores

Les entitats o col·lectius que aquest any han col·laborat econòmicament amb la Fundació Estela i han contribuït, d’aquesta manera, a desenvolupar alguns dels seus projectes, han rebut un agraïment

en forma de rosa elaborada expressament pels usu·aris del taller del Servei de Teràpia Ocupacional i del Servei Ocupacional d’Inserció. Una representa·ció dels més de 80 usuaris i usuàries que actualment

té el taller ocupacional Estela, acompanyats per la seva directora, Helena Gómez, van visitar les dife·rents entitats per lliurar·los l’obsequi i agrair la seva col·laboració.

A Obra Social la Caixa, amb Eduard Gené, director d’Institucions, i Narcís Casanova, director de Negoci.

Amb el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu.

A l’Ajuntament de Tarragona amb la regidora de Serveis Socials, Ana Santos.

A l’Associació de Veïns de l’Arrabassada, amb el seu president, Josep Beltran.

A la Diputació de Tarragona, amb el president Josep Poblet.

A l’Associació Amics dels Castells (ACTAC), amb Adriana Gomez, cap de canalla, i Carla Pomerol, cap de comunicació.

A la Fundació PortAventura, amb el gerent, Joan Adserà; Choni Fernández, secretària del Patronat de la Fundació PortAventura, i Sandra Vioque.

Fundació Panasachs

ajuntament de tarragona

associació Veïns de l’arrabassada

associació amics dels castells

obra social la caixa

Fundació PortaVentura

Port de tarragona

Page 13: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Social

xarxa de santa tecla

| 13

Francesc Xavier Grau va exercir de rector de la Universitat Rovira i

Virgili durant vuit anys, ha estat president de l’Associa-ció Catalana d’Universitats Públiques i va tancar la llis-ta de Junts el Sí a la provín-cia de Tarragona. Des que està a la primera línia de la palestra mediàtica, aquest catedràtic en Mecànica de Fluids nascut a Lleida ha reclamat més unió dels agents territorials en la presa de decisions. Encara no fa dos anys, en el pregó de Santa Tecla, Grau va par-lar del paper de l’eix metro-polità Tarragona-Reus en aquest món canviant per fer de contrapès «a la forta tendència d’identificació de Catalunya amb Barcelona». Des de fa un mes ocupa la presidència de la Fundació Estela i enceta un nou camí que, encara i que ho pugui semblar, no està tan allu-nyat del món acadèmic, ja que una de les principals eines de la Fundació Estela és el Centre d’Educació Es-pecial.

Com ha acabat convertint-se en president de la Fun-dació Estela?Ja havia fet de vocal del pa-tronat de la Fundació Sant Josep amb la idea d’ajudar en l’àmbit social després del meu pas pel rectorat. Quan em demanen que sigui pre-sident de la Fundació Estela accepto per la mateixa raó que vaig acceptar la primera vegada amb la Fundació Sant Josep: és una demanda que se’m fa per part d’unes perso-nes que creuen que jo puc fer bé aquesta feina i jo la faig amb voluntat de servei.

Coneixia la Fundació Este-la?No en el detall de l’activitat ni en la seva dimensió. La co-

neixia perquè, com a entitat del nostre territori, tenia re-lació amb la universitat, pel fet de ser veïns i perquè al-guns serveis de la universitat els hem contractat a la Fun-dació Estela. Fins al moment ha estat un coneixement de la fundació molt diferent del que n’he de tenir ara.

Les relacions entre la fun-dació i la URV canviaran amb vostè a l’Estela?Sí i, en part, per això se’m va oferir a mi presidir aques-ta fundació. Especialment l’escola d’educació especial viu en unes circumstànci-es ben diferents de les que tenia quan fou dissenyada. Les atencions especials que han de rebre els nois i nens que hi van són diferents de les que rebien quan va ser creada. Aquest nou perfil re-quereix un nou coneixement i això també demana una in-teracció futura que haurem de buscar. Ningú no ho ha fet prèviament i, per tant, haurem de buscar les possi-bilitats.

On caldrà buscar aquestes possibilitats?La societat avui en dia és di-ferent. El perfil de jove amb

necessitat d’atenció especial ha anat minvant i han emer-git noves necessitats d’aten-ció més relacionades amb el comportament dels joves que fa 30 anys no existien en la mateixa proporció o, si exis-tien, no es veien. En aquest sentit, la societat ha fet més transparent i ha socialitzat més allò que abans era una vergonya dins de les famílies. En aquesta evolució positiva de la societat cal que tant el personal especialitzat com les instal·lacions tinguin una nova visió i un nou disseny. Sota quines directrius? Amb quin coneixement? Aquí és on pot intervenir la universi-tat amb una recerca orienta-

da i a través de la comparati-va internacional.

És a dir, que donarà al tercer sector l’experiència d’anys dins el coneixement...Quan un professor és cate-dràtic d’universitat, té el seu grup de recerca desenvolupat i, a més, té el privilegi de ser rector de la seva universitat, poques metes més poden quedar dins d’aquest àmbit. Aquest fet em permet te-nir una mirada en diferents direccions no estrictament acadèmica. Ho estic fent en aquest cas i en altres: amb l’Associació Catalana d’Uni-versitats Públiques dirigint un projecte de visió interna-cional d’universitats, o diri-gint també la càtedra Univer-sitat i Regió del Coneixement que té per finalitat promoure que a Tarragona es produeixi un sistema de presa de deci-sions estratègiques de visió regional.

Francesc Xavier GraupreSident fundació eStela

«La universitat pot aportar coneixement a l’actual món de l’atenció social»

Oriol Montesó,Tarragona

«El Centre d’Educació Especial viu en unes circumstàncies ben diferents de les que tenia quan fou dissenyada en origen»

«Cal que tant el personal especialitzat com les instal·lacions tinguin una nova visió i un nou disseny d’acord amb l’evolució que ha fet la societat»

«Tarragona ha de produir un sistema de presa de decisions de visió regional»

Page 14: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 14 | Publicitat

Page 15: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 Opinió | 15

OPINIÓ

E l dilluns dia 25 d’abril és el 30è aniversari de la Ley General de Sa-

nidad (LGS), la llei d’Ernest Lluch, economista, polític català i socialista que va ser el responsable del més gran avenç en l’accés a la sanitat que ha fet mai Espanya i Ca-talunya. La llei es basava en tres pilars: garantir que tot-hom tingués dret a la sanitat pública; una sanitat de quali-tat assistencial i professional amb la creació del Sistema Nacional de Salut pagat pels impostos de tots, i un siste-ma descentralitzat territori-alment que ha permès que Catalunya desenvolupi, or-ganitzi i governi un sistema sanitari públic propi. Una llei que ens va fer més europeus, més avançats i, sobretot, més iguals. També el 25 d’abril es compleixen quatre anys i cinc dies des que el govern del Partit Popular va dir no a aquesta llei, la va retallar, va afi rmar que no som tots iguals i va crear un concepte nou al nostre país: l’exclusió sanitària.

La commemoració d’aquesta efemèride em fa escriure so-bre la idoneïtat i la necessitat d’aquelles fórmules que em-prem, no ja per recordar, com és el cas esmentat, sinó per deturar-nos, refl exionar i fer visible quelcom important que moltes vegades en el dia a dia de tots queda més amagat o en segon pla. Aquesta funció la fan els «dies nacionals» o «dies internacionals» de tot tipus; l’OMS n’ha establert d’innume-rables: 3 de desembre dia de les persones amb discapacitat, 21 setembre de l’Alzheimer, 10 octubre salut mental, càncer, diabetis...; sensibilització, cons-cienciació i implicació és el seu objectiu i aquest és també, des de la modèstia, l’objectiu d’aquest article.

Les agressions en l’àmbit sanitari

El 16 de març és el dia naci-onal contra les agressions en l’àmbit sanitari i, aprofi tant aquest dia, organitzacions sin-dicals i professionals han po-sat negre sobre blanc quelcom que ens ha de preocupar com a societat i que a alguns els hau-ria de fer caure la cara de ver-gonya. Segons l’informe 2015 de l’Observatorio nacional de agresiones a médicos de la Organi-zación médica col·legial de España, l’any passat es van registrar a tot l’Estat un total de 361 agres-sions, de les quals 32% van aca-bar en lesions. Catalunya, amb 44 agressions, ocupa el quart lloc després de Madrid, Anda-lusia i València; tot i així, si aquestes dades es relacionen amb el nombre de col·legiats o si es ponderen amb la població atesa, aquesta relació canvia notablement. El mateix infor-me destaca que són les met-gesses les que pateixen més agressions i que aquests greus fets són majoritaris en atenció primària. Aquesta informació de caràcter general és concretada i ampli-ada per Col·legi de Metges de Tarragona (CMT) en un informe molt detallat centre per centre, que posa en relleu la importàn-cia d’aquesta qüestió que afecta tots els treballadors del sector, metges, infermers, auxiliars, administratius. En el cas del nostre territori, cal destacar, segons aquest mateix informe, una signifi cativa i alarmant tendència a l’alça, sobretot en-tre el personal administratiu i els professionals d’infermeria. Segons es desprèn de les dades facilitades al CMT pels centres sanitaris, l’any 2015 es van de-nunciar 401 agressions al per-sonal sanitari a tota la provín-cia respecte a les 176 de l’any 2014; entre el personal facul-tatiu aquests episodis han pas-sat de 35 el 2014 a 70 el 2015,

essent l’agressió més freqüent al metge l’amenaça verbal. Cal destacar que és en l’àmbit hospitalari on aquest tipus d’incidents es produeixen més, especialment als hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII.

Fan falta més mesures de prevenció?Aquestes dades estadístiques fan que ens preguntem si la modifi cació de l’article 550 del Codi Penal (març 2015) que té en consideració les agressions a

sanitaris que treballin en l’assis-tència sanitària pública com un delicte d’atemptat contra l’au-toritat és sufi cient si no inclou les amenaces, injúries, vexaci-ons o coaccions. Tant sindicats com organitzacions col·legials han demanat més sensibilitat davant dels problemes derivats de les agressions a professio-nals sanitaris, tot sol·licitant als responsables de l’adminis-tració sanitària que es desple-guin protocols de prevenció i que s’incorporin a la normativa que regula el funcionament de la sanitat pública, sancions ad-ministratives específi ques per a aquelles conductes d’usuaris que pertorbin l’ordre d’hospi-tals o centres de salut, o faltin al respecte al personal sanitari. Cal tenir present que ja hi ha sentències basades en l’aplica-ció de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en les quals es responsabilitza l’administració sanitària per no haver adoptat mesures de prevenció per evi-tar que aquestes situacions es puguin produir. Cal revertir aquesta situació perquè no ens podem permetre que els professionals sanitaris posin en risc la seva integritat fí-sica i mental en un sistema que fa poc per evitar que aquests fets es produeixin. És necessari un tractament multidisciplina-ri del problema tant de caràcter preventiu com dissuasiu per-què hem de tenir present que protegint els professionals es protegeix el conjunt del sistema sanitari.

Les agressions als professionals sanitarisNÚRIA SEGÚ

EXDIPUTADA AL PARLAMENT

CODI PENAL Article 550

1.Són reus d’atemptat els que agredeixin o, amb in-timidació greu o violència, oposin resistència greu a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.

En tot cas, es consideraran actes d’atemptat els co-mesos contra els funcionaris docents o sanitaris que es trobin en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, o en ocasió d’elles.

2.Els atemptats seran castigats amb les penes de pre-só d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat és contra l’autoritat [...].

L’any 2015 es van denunciar 401 agressions al personal sanitari a tota la província respecte a les176 de 2014

Page 16: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

‘El nazi de Siurana’, l’obra local més venuda per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi, les obres dels autors i autores del territori que han ocupat els llocs de les més venudes han estat El nazi de Siurana, de l’escrip-

tor de Falset (Priorat) Toni Orensanz, que ha estat el tí-tol local més sol·licitat al territori, seguit de ben a prop per La força del vent, de la reusenca Marta Magrinyà. A les Terres de l’Ebre, els llibres locals més venuts han estat El cafè de París, de la xertolina Francesca Aliern, i L’Ebre, un riu que fa pujada d’Arturo Gaya, cantant de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.A Tarragona ciutat un dels més venuts ha estat Tots els racons de la Part Alta, una obra de l’aquarel·lista Fermí Carré que proposa un recorregut visual pel Nucli Antic de la ciutat. També cal destacar altres títols com La crisi dels 80, d’Olga Xirinacs, o Etheria, de la reusenca Coia Valls, que també han estat molt sol·licitats.En termes generals, el títol més venut a les llibreries de la ciutat de Tarragona ha estat La filla del capità groc

de Víctor Amela, seguit d’altres propostes molt busca-des com Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, o Tot això ho faig perquè tinc molta por, el recull de contes d’Empar Moliner.Des del Gremi de Llibreters de Catalunya s’ha fet una valoració positiva d’un Sant Jordi que, tot i escaure’s en dissabte, ha mantingut una alta participació popu-lar arreu del territori, només minvada per la pluja que ha caigut a la tarda en molts punts del país. Des de l’entitat es mostra satisfacció per les dades de partici-pació i es destaca que tot i que ha caigut en dissabte, la percepció de vendes s’ha mantingut en la línia dels últims anys de no retrocedir. Cal destacar l’increment de demanda dels llibres infantils i les bones xifres de vendes dels dies previs a la diada, especialment el di-vendres. Tot plegat, referma la sensació de recuperació del sector, una tendència que també va lligada a l’aug-ment dels índexs de lectura de llibres en català.

RAmon segúChinChiLLA

Imatge d’inicis dels anys setanta que mostra una curiosa compe-tició que es feia a l’actual passeig de les Palmeres per les festes de Sant Magí Santa Tecla anomenada Gimcana vespista, impulsada pel Vespa Club. Era una prova molt seguida pels tarragonins que posava de manifest l’habilitat dels usuaris d’aquestes motocicle-tes, els quals que havien de superar diferents obstacles que es posaven al llarg de la Rambla. Era un dels actes més concorre-guts pels ciutadans, que gaudien amb les peripècies d’aquests motoristes. Els guanyadors rebien diferents premis.

Tarragona en imatges

El territori aposta per aquesta novel·la de l’autor de Falset Toni Orensanz, entre altres escriptors locals

Aquest 1 de maig, Godzilla eats Tarragona!

La Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) oferirà el pròxim 1 de maig el seu tradicional concert de primavera al Teatre Tarragona. En

aquesta ocasió, i sota el títol Godzilla eats Tarragona, la BUMT ens proposa passar una tarda de cinema amb la banda, en la que els protagonistes seran els superherois més agosarats de la història del cinema. Godzilla eats Tarragona serà un concert amb les ban-des sonores de grans films de la història del cinema, acompanyat d’un muntatge audiovisual que farà viure als espectadors una aventura musical i cine-matogràfica basada en l’amenaça del ferotge God-zilla. També s’hi podrà escoltar Independence Day, de David Arnold, o Avenders, d’Alan Silvestri, entre d’altres.En aquest concert de primavera, la BUMT portarà a Tarragona la música dels més reconeguts compo-sitors de bandes sonores, com John Williams, amb Star Wars, o Danny Elfman, amb Batman. I com no, l’espectacular obra del compositor nord-americà Eric Whitacre, Godzilla eats Las Vegas!Les entrades per al concert, que tindrà lloc el diu-menge 1 de maig a les set de la tarda al Teatre Tarra-gona, es poden adquirir a taquilla o bé a través de la pàgina web www.tarracoticket.cat.

Page 17: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 | 17Agenda

AgendA

Peixos és una websèrie de nou capítols que, entre la co-mèdia i el thriller, narra una història de refús i acollida en què descobrirem els costums, la llengua i les parti-cularitats socials de la comunitat sorda. La producció de Peixos ha significat una veritable experiència d’inte-gració, ja que ha estat realitzada per un equip mixt de persones sordes i oïdores. Pertany al festival Eclèctic.Lloc: URV Campus CatalunyaHora: 19

Esport i banda musical s’uneixen per compondre una simfonia de carrer d’impacte i d’efecte sorprenent. Basket Beat converteix la pilota de basquetbol en el nostre instrument de música que emet el so greu quan la botem contra el terra (DUM) i el so agut quan la pi-quem amb la mà oberta i els dits separats (TAK). Lloc: Centre Cívic TorrefortaHora: 18Gratuït amb inscripció a: www.tarragonajove.org

Ausencias sobre contes de Cristina Fernández Cubas. Els seus contes contenen personatges fascinants i molt teatrals. Desprenen una humanitat i una naturalitat que facilita l’empatia amb l’espectador i que el situen en escenaris realment quotidians i propers. Però les històries ama-guen elements pertorbadors que generen situacions inquietants i delirants, d’un dramatisme tan humà i alhora patètic que, paradoxalment, fan petar de riu-re. Amb els seus contes, Cristina Fernández Cubas ens mostra –amb humor i reflexió– les pors i les febleses de l’ésser humà.Lloc: Sala TronoHora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ amics de la Sala Trono

Sabies que el Chartreuse verd i groc és la base de la Mamadeta de Santa Tecla? I que tot i haver nascut a França es va elaborar també a la nostra ciutat? Vine a descobrir aquest licor i participa al nostre tallerLloc: Casino de TarragonaHora: 20.30Preu: 10€

IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre és un projecte creat el 1996 per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. ‘Ballem!’ inclou Un ballo, de Jirí Kylián, qui descriu la seva coreografia com el fet de «ballar una música, res més», Wad Ras, de Montse Sanchez i Ramón Baeza, és el nom de la presó de dones de Barcelona; una imatge real i irrecogonscible, una microsocietat on els sons del flamenc són presents i Minus 16 d’Ohad Naharin, recorre músiques que passen pel cha-cha-cha, el mambo o cançons populars d’Israel.Lloc: Teatre TarragonaHora: 21.30Preu: 15€

Arizona Baby han marcat un abans i un després en la música espanyola. Amb les seves característiques de marca: l’austeritat sonora i filosofia bàsica, van inau-gurar a Espanya en el neofolk acústic, la imatge bar-buda i van donar una sotregada a l’indie-rock amb la seva aparició fulminant (Grup revelació 2010). Des de llavors no han parat, fins arribar a 2015, any en què arrassen amb el seu nou disc, Secret Fires.Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 12€ anticipada / 15€

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Ausencias’ sobre contes de...

29

DIJOUSTarragona Presentació websèrie. ‘Peixos’

28

TarragonaConcert. Arizona Baby

25 26 27 28 29 30 1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

ABRIL / MAIg 2016

‘Ànima’

D’Albert Nel·lo

L’autor tarragoní ens ofereix un viatge a través de l’emoció, desgranant l’essència de cada ins-tant capturat. Moments irrepetibles caçats per sempre on afloren els sentiments en la frontera entre la psique i el món, generant sempre noves sensacions. Un rosari d’imatges que parlen soles, on cada protagonista ens brinda les seves confes-sions i ens insinua els seus secrets.Sempre a través d’una mirada, d’un gest, d’una expressió sorgida de l’ànima...Lloc: Palau Bofarull de la Diputació a ReusFins al 28 d’abril

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’

Ramon Segú Chinchilla i Rafael López-Monné

La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografies actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les plat-ges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gaire-bé inalterats.Lloc: Arxiu M2 Espai TabacaleraFins al 29 d’abrilDe dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

TarragonaDansa. ‘Ballem! IT Dansa’

TarragonaConcert. Basket Beat

TarragonaTaller. ‘Còctels amb Chartreuse’

Page 18: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | 18 | Opinió

OPINIÓ

D es dels Jocs Mediterranis iniciem una nova setmana impulsats encara pel bon vent que va bufar en l’anterior. I és que no només

hem seguit sumant companys de viatge tancant un nou acord de patrocini amb Empresa Plana, una d’una de les principals empreses privades de trans-port de viatgers per carretera a Tarragona i Catalu-nya, sinó que el Consell de Govern de la Generali-tat de Catalunya ha aprovat recentment la licitació de la construcció del Palau d’Esports dels Jocs, que està cridada a convertir-se en la instal·lació estel·lar de l’Anella Mediterrània situada entre els barris de Campclar i Bonavista. El Govern ha acordat ampliar

el pressupost de l’encàrrec efectuat a Infraestruc-tures.cat, de 12.403.395 euros inicials a 14.700.00 euros.El nou procés de licitació, que s’obrirà propera-ment, preveu desglossar l’execució de les obres en tres fases diferents: obra civil, arquitectura i instal-lacions. Estem convençuts que aquest nou procés de licitació ens durà a disposar del Palau d’Esports que Tarragona i tot el país mereixen per un esdeveni-ment de la rellevància d’uns Jocs Mediterranis.Aquest posicionament de la Generalitat no fa altra cosa que reafi rmar el rigor, compromís i solvència que ha tingut el Govern català per desbloquejar la construcció del Palau d’Esports, una instal·lació fo-namental i imprescindible per a nosaltres i que té un gran futur en el llegat de Tarragona 2017. De fet, el suport que en el seu dia va manifestar el president de la Generalitat, Artur Mas, i de manera més recent l’actual president Carles Puigdemont, evidencia el suport i la implicació que sempre ha tingut l’execu-tiu català. Un cop més es demostra que un projecte que és bo per a Tarragona és bo per al país.Els Jocs són una oportunitat de present i sobretot de futur, una oportunitat per millorar i transformar el territori i per construir un llegat sòlid, pròsper i sostenible. Estem convençuts que el Palau d’Es-ports serà un dels pilars d’aquest gran futur, però no l’únic. De moment seguim treballant per fer uns grans i modèlics Jocs Mediterranis al nostre país.

V ostès saben que a la declaració de la renda hi ha una casella en què, a títol individual, els ciuta-dans podem posar una creueta per dir si volem

que el 0,7% de l’impost de la renda de les persones físi-ques vagi a projectes socials. Sigui pel que sigui, i sense cap menysteniment pels que trien l’altra opció, resulta que les persones físiques catalanes tenen més tendèn-cia a marcar l’esmentada casella, de tal manera que el 25% de tot el que es recull a l’estat per aquest concepte es recapta a Catalunya.Resulta, també, que l’estat espanyol fa molt de temps que està obsessionat a gestionar aquests fons per deri-var-lo a entitats que tinguin implantació en el conjunt de la pell de brau, que diria Espriu. Ves per on, però, que els diferents governs centrals s’han anat trobant amb el petit inconvenient que les competències d’as-sistència social estan transferides a les comunitats au-tònomes. Per això, els diferents governs centrals han anat perdent una rere l’altra fi ns a 13 sentències, en les quals s’ha fallat reiteradament que correspon a les comunitats autònomes gestionar l’import que voluntà-riament els subjectes passius –que normalment són els més actius d’aquesta comèdia impositiva– decideixen dedicar a fi ns socials.

Però com que la policia no és tonta i l’estat encara menys, han sigut prou hàbils per treure del decret que atorgava el repartiment del fons l’expressió «assistència social», que ja hem dit més amunt que era una compe-tència autonòmica, ho recorden? I d’aquesta manera, el passat mes de març l’estat espanyol ha guanyat una sentència del Tribunal Suprem, que volen defi nitiva, per la qual cosa l’estat «parte y reparte y se queda con la major parte». A qualsevol persona física o subjecte passiu –digues-li com vulguis– no massa avesat a les decisions judicials dels màxims tribunals espanyols li podria estranyar que l’assistència social no tingui consi-deració de fi social, però vaja, als que hem anat seguint amb més expectació la diversitat de sentències de les seves senyories no ens estranya en absolut.Al fi nal, però, hem de raure a fer comptes. Aquesta ac-ció que ens fa tan antipàtics als catalans i que ens impe-deix interpretar el món a través de l’alegria solidària i despresa pròpia de qui «parte y reparte». Ja hem dit que els catalans aportem voluntàriament i individualment el 25% dels fons recaptats per a fi ns socials, però només ens en retornen un 14%. Això vol dir que enguany, les nostres entitats d’assistència social, que tenen cura de malalts d’Alzheimer, d’autistes, de nenes i nens amb pa-ràlisi cerebral, i tantes i tantes associacions que tenen cura d’aquells veïns més vulnerables, a qui coneixem prou bé, deixaran de percebre en conjunt 26,5 milions d’euros per l’únic motiu que els seus projectes no són d’abast estatal.Estem davant, doncs, d’un autèntic espoli social. No ens podem conformar perquè ataca directament les necessitats de les persones que pateixen les situacions més delicades. Persones que si tenen confort és pel tre-ball abnegat de tanta i tanta gent en associacions que arriben allí on no arriba l’estat. Ara, a més, pretenen que tampoc els arribin la part dels impostos que molts ciuta-dans els volen fer arribar. No ens en queda altra que fer-hi front, al costat de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Soci-al de Catalunya, poble a poble, ajuntament a ajuntament, sense perdre de vista que només tindrem un sistema equi-tatiu quan ens traguem de sobre els crupiers de les cartes marcades.

El 0,7% social,estem davant d’un espoli social

PAURICOMÀCANDIDAT D’ERC

A L’ALCALDIA

DE TARRAGONA

El gran futur del Palau d’Esports

JAV IERV ILLAMAYORTINENT D’ALCALDE

I COORDINADOR

GENERAL DELS

JOCS MEDITERRANIS

TARRAGONA 2017

E n política, tenint en compte l’ambient de desconfi ança que es respira a la societat, a la dona de César a més d’exigir-li que sigui ho-

nesta, demanem que ho aparenti. Aquesta màxima podria ser aplicada als càrrecs públics. En qüestions d’honestedat i honorabilitat, els governants no po-den badar. Una passa en fals pot desembocar en una fatalitat i pot representar la fi d’una carrera política. Recentment hem pogut assistir a la caiguda en picat del ministre Soria i com ensopegava en el món de la manca de la transparència, a causa dels polèmics papers de Panamà. Més a prop nostre, a Torredembar-ra, la segona autoritat de la ciutat, es veia obligat a escenifi car una dimissió a mitges després que el digital La República Checa hagués denunciat que con-duïa, des de feia mesos, sense la ITV i l’assegurança obligatòries. El que va ser un «error lamentable» va esdevenir un escàndol polític en un municipi que està acostumat a estar a la boca de tothom per la poca vergonya d’alguns polítics. Jordi Solé, el regi-dor socialista i primer tinent d’alcalde de la Torre, pensava que sortiria il·lès d’aquest afer. Va persistir en un silenci absurd i assassí. Va intentar aplicar la màxima popular de qui «dies passa, any empeny». Com que no va resistir la pressió política i medià-tica, va comparèixer davant els periodistes com un «xai degollat» i parafrasejant el rei Joan Carles I, va dir «ho sento i no es tornarà a repetir». Massa tard!!! Hauria d’haver donat la cara molt abans i evitar po-sar en perill un pacte de govern que necessita molt poc per esquerdar-se i fer aigües. El cas Jordi Solé (un governant conduint sense assegurança i ITV) no pot ser tipifi cat com un cas personal. No ho és. Ell és un càrrec electe i deu respecte i exemplaritat a la ciutadania. I deixem-nos de vendre la moto i fer creure que està sent víctima de persecució políti-ca. També podria ser, però no hem d’oblidar que ha vulnerat la llei i si la premsa no ho hagués de-nunciat, «avui pau i demà glòria». La impunitat i la immunitat tenen els dies comptats. Els radars estan més aguditzats que mai. Personalment, trobo que Solé ja no té autoritat política ni moral per conti-nuar en un govern que està capfi cat a corregir els errors del passat i enterrar l’empremta de Daniel Masagué (que els socialistes molt han criticat). Per corregir s’ha de donar exemple i Jordi Solé està a les antípodes de fer-ho. I la premsa no té la culpa i, en aquest cas, l’oposició tampoc. Solé hauria de dimi-tir (també de regidor) per coherència i no es tracta de decapitar-lo, però fer que Torredembarra pugui començar a creure en els seus polítics, cosa que ara per ara, veig força complicada i pràcticament im-possible. Què fan els torrencs i torrenques? Estaria bé que el poble decidís despertar-se i optés per tenir un paper més participatiu en la vida de la seva ciu-tat. Perquè, no ho oblidem, tenim els polítics que ens mereixem.

Torredembarrasense ITV

RICARD CHECAPERIODISTA

RICARDPERIODISTA@GMAIL .COM

Page 19: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016

GASTRONOMIA

Gastronomia | 19

La Cuina d’en Xavier és un petit restau-rant familiar, només per a 30 comensals, obert des de 2013 i situat al nucli antic de Tarragona, a dues passes del fòrum

roma i molt a prop de la catedral. El barceloní Xavier Navarro i la seva dona, l’as-turiana Ana González, van rodar bastant abans d’establir-se defi nitivament a la nostra ciutat. El 1996 van obrir Can Chiqui. Després de titular-se a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils, en Xavier va treballar en el sector de la res-tauració a la Seu d’Urgell, Salou i Bràfi m, però, enamorat de l’antiga Tàrraco, fa tres anys obre la seva «Cuina» per oferir una línia gastronòmi-ca casolana, basada en les receptes tradicionals de casa nostra, que elabora amb molta cura i passió. Plats apetitosos, abundants i gustosos, com els de casa, amb molt bona relació qualitat/preu: escudella catalana, cigrons amb bacallà, graella-da de verdures, fricandó de vedella, cua de bou, orada al forn; ous ferrats amb patates i pernil; fl am casolà, rebosteria...El restaurant ofereix un menú diari que canvia cada dia i en el qual el comensal pot triar entre 10 primers, 10 segons i 6 postres, per un preu de 13,50 euros, i els caps de setmana per 15 euros.La carta inclou un apartat de tapes, amb croque-tes casolanes de rostit, 6,30; calamars a l’anda-lusa, 6,25; llagostins a la graella, 12,50; musclos a la marinera, 7,50; patates braves, 5,50; popets amb ceba i tomàquet, 7,75 i hi ha també uns esmorzar de forquilla, pels dissabtes, amb plats com el trinxat de sípia amb mongetes, tripes de vedella (callos), peus de porc, ous amb xistorra, bacallà fregit amb allets i altres plats fan que di-versos col·lectius tarragonins en gaudeixin com a punt de trobada i tertúlia.

L’altre punt fort de la cuina són les carns a la

brasa cuinades a la barbacoa de pedra volcà-nica que, juntament amb les carns estofades, com el garró de porc al vi del priorat, la galta a l’empordanesa, la sípia amb mandonguilles, el conill escabetxat o el fi let al pebre verd, consti-tueixen altres especialitats que fan gaudir d’un molt bon àpat. La carta de vins té unes 15 re-ferències, totes catalanes. El vi de la casa és El celler de la Vega, de Tarragona.

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

MENÚXATÓ ICALÇOTADES

La Cuina d’en Xavier, bons plats casolans al nucli antic de Tarragona

Traiem el cor de la poma i la posem en una safata; seguidament la cuinem com si la vol-guéssim fer al forn però deixant-la més estona perquè la pell estigui daurada i la poma s’obri. Un cop feta, treiem la carn del centre de la poma i hi afegim sucre i canyella en pols. Ho regem amb una mica de vi o moscatell. Incorporem a la safata la branca de canyella trossejada, ja que dóna al vi un sabor especi-al. Procurem que no s’assequi, perquè amb el suc de la poma i el vi queda sucosa. Finalment desfem la poma i l’acompanyem del mató.

La recepta d’Encarna Martínez

Mató amb compota de poma

Ingredients MatóPomaBranca de canyella

Canyella en polsSucreVi blanc o moscatell

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Elaboració

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Page 20: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | Gent20 |

GENT

El sopar solidari del Club Lions Tarragona ha recaptat uns 11.000€ per a la Fundació Bona Nit en el desè aniversari de l’entitat. Deu anys durant els quals la fundació ha multiplicat per dos la seva capacitat assistencial passant dels 15 llits de 2006 als 32 i oferint un lloc per dormir als sense sostre, no només durant l’hivern, sinó durant tot l’any. El president de l’entitat, el periodista Antoni Coll, ha destacat que, durant aquesta dècada, també ha millorat la qualitat en els serveis d’esmorzar, dinar, sopar i neteja de roba dels sense sostre. A banda, l’entitat té ja cinc persones contractades i un alberg propi cedit per l’Obra Pia Montserrat ubicat a la plaça Peixateries Velles. Per celebrar el desè aniversari de la Fundació Bona Nit i per agrair a totes les persones que durant aquest període l’han fet possible, l’entitat organitzarà la conferència concert Gaudí i la Misericòrdia. L’espectacle anirà a càrrec de l’arquitecte Jose Manuel Almuzara, la soprano Rocío Martínez i el pianista Manuel José Ruiz Segarra i es durà a terme el 9 de maig a les set de la tarda al Metropol.

El pròxim dijous 28 d’abril l’hotel SB Ciutat de Tarragona acollirà el càsting fotogràfic de mo-dels XL, un concurs d’àmbit estatal pensat fo-namentalment per buscar noies de talles grans mitjançant una sèrie de càstings mensuals per les principals capitals del territori espanyol. Diàriament es publicarà a les plataformes de l’empresa organitzadora (www.modelosxl.com) una imatge d’una model perquè els seguidors puguin votar i escollir la Model del Mes. Final-ment, a les dotze guanyadores se sumaran 12 candidates més escollides per una agència ofici-al i les 24 seran les protagonistes de la Fashion Show Final, d’on sortirà escollida, per part d’un jurat professional, la Model XL de l’any. Ja s’han realitzat càstings a diferents ciutats espanyoles com Barcelona, Madrid, Sevilla, València, la Corunya, Granada, Saragossa, Sant Sebastià, Múrcia, Valladolid i Gijón, i ara serà el torn de Tarragona. Les interessades poden consultar la web www.modelosxl.com.

Èxit del sopar solidari del Club Lions per a la Fundació Bona Nit

El dia 28 d’abril l’hotel SB Ciutat de Tarragona acull un càsting de models de talles grans

Page 21: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 | 21Gent

GENT

El projecte Torrenergy d’un grup d’alumnes de 4t de Primària de l’escola l’Antina de Torredembarra rep el segon premi del concurs Playenergy d’Endesa, valorat en més de 5.000 euros. ‘Torrenergy’ presenta com hauria de ser la Torredembarra del futur per ser una autèntica ciutat intel·ligent. A través d’una maqueta, les seves creadores, la Carla, la Clara, la Laia, la Lucia i la Paula, han representat de manera real una sèrie de propostes per fer que el seu municipi sigui més sostenible tant des del punt de vista dels habitatges i la via urbana com dels transports. Una Torre-dembarra sostenible on les fonts renovables i la gestió intel·ligent de l’energia són les protagonistes.

El cardenal i arquebisbe emèrit, Dr. Lluís Martínez Sistach va visitar la Congregació de Senyores de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat. Aquest va predicar la corona dolorosa a la Catedral de Tarragona i va acompanyar la Congregació en la processó que se celebra la tarda de Dissabte Sant. Fotografia: Albert Nel·lo

Torredembarra s’incorpora al moviment Viles Florides, que ja suma 82 municipis a tot Catalunya així com més de 200 llars i espais públics al llarg de tot el territo-ri. És una iniciativa de la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya a través de la flor i la planta ornamental.

La sèrie documental Ingeniería romana s’endú la medalla de Bronze, de la categoria d’Arts, del Festival Internacional de Televisió i cinema de Nova York, que es va celebrar el passat dimarts 19 d’abril. Aquesta coproducció de TVE, Digivisión i Structuralia, presentada a Tarragona, no ha parat de rebre bons elogis i guardons i a través de l’explicació de la construcció de les monumentals obres d’enginyeria romana i les sofisticades imatges de realitat virtual i augmentada, ha donat a co-nèixer la ciutat de Tàrraco a tot el món.

Un gran premi per a l’escola L’Antina de Torredembarra

Visita de l’arquebisbe la Puríssima Sang i la Soledat

Torredembarra rep la distinció de Vila Florida

Medalla de bronze per a ‘Ingeniería romana’ als EUA

Page 22: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | Classi� cats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

TORREDEMBARRA. ZONA CLARA-TARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2+250m2 de parcela. 3 hab., 1 baño completo y aseo. Se-miamueblado. Cocina equipada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubi-erta. Instalación calefacción. Porche. Ventanas doble acristalamiento. Próxi-mo a estación y comercios. 165.000€. Tel.:977233011 / 648695217

TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, a/c, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977252052. Ref: PV078

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref.Casa-pl 53. Tel. 977250993

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 hab. amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977233011 / 648 965 217

TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dorm., balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616

TARRAGONA (Ref. 6861). Chalet adosado en el centro de Tarragona. 1 planta, 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Galería, cocina amplia con chimenea, porche delantero y terraza trasera, bodega, patio interior, calefacción, puerta blindada. Plaza de parking descubierta. Necesita cierta reforma pero tiene muchas posibilidades. Muy bien comunicado. Oportunidad. 270.000€ Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dorm., cuina independent, menjador i bany. Per reformar. 110.000€ Tel. 977 24 80 80

LES GUYNOLES (LA SECUITA, TARRAGONA). (Ref. 6804). Chalet individual impecable. 1 planta, 3 habitaciones (1 suite) y 2 baños. 500 m2 jardín con piscina. Entrada vehículos, chimenea, electrodomésticos, preinstalación a/a, jardín con piscina individual, porche. Muy bien comunicado. Oportunidad. 150.000€ Tel: 977233011 / 648965217

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHÚJA. Reformat, estudi tot en un mateix ambient, amb mobles. Per: 320€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM127

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Reformat, sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, per 650€ Tel. 977252052 (Ref. PV644)

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ. Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977252052. Ref. PV594

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. Alquilamos pisos de 1 a 4 dormitorios a partir de 400€ al mes. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM181

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. DR. ZAMENHOFF. Amb mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, parking. Per: 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM283

TARRAGONA. C/ JAUME I. Reformat, amb mobles, tot exterior, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, 2 terrasses. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM078

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Alquilamos despachos a partir de 300€. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

COMA-RUGA. Venda de negoci de plats cuinats i càtering (superfície entre botiga i cuina de 330 m2). Negoci en ple rendiment. Venda per jubilació. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. (Ref. 7095). Alquiler con TRASPASO BAR RESTAURANTE céntrico en Tarragona. 170 m2, 2 aseos, terraza de 100m2, amueblado y equipado, a/a, alarma. Campana de carbono activo. Precio negociab.Oportunidad. Muy bien comunicado. 1200€ + traspaso. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como o� cina. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. Alquilamos despachos y locales comerciales. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA-Se traspasa Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Super� cies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. Zona PL. BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Despatx o pis en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edi� cio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618567142 (Paco)

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80

Se vende PEUGEOT CABRIO (año 2005) -136 CV- motor 2000. Precio: 2.200€ Tel. 646 874 265

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo � jo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Necesitamos representante/comercial para la venta de vinos. Llamar al tel. móvil: 693 363 348

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar currículum vitae a: [email protected]

Hipotecas a capital bancario y privado. Cancelamos cargas. Tel. 977 21 13 28

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesorami-ento jurídico en venta y alquiler totalmente GRATUITO. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Av. Rep. Argentina, nº 17 - Tarragona . Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas inde-tectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Teléfonos. 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de colección. Tel: 658 029 146

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATS

classi� [email protected]

616 728 550 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Page 23: notíciestgn313

| 27 d’abril de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 28

Sol de maig

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 27

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 25º / min. 7º

DIVENDRES 29

DIUMENGE 1

DIMARTS 3

DISSABTE 30

DILLUNS 2

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Acabem e l mes d ’abr i l amb a lgunes p luges que poden començar d imecres a l vespre i que emmarcaran to t e l d i jous . A par t i r de d ivendres e l ce l començarà a es tab i l i t zar-se i donarà pas a uns pr i -mers d ies de maig ben asso le l la ts . Les tempera tures es mantenen igua l .

DOLCE EN ADOPCIÓ! La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gate-ta molt afectuosa i bona, sana i desparasi-tada. Busquem adopció per a ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!Jennifer 639 451 [email protected]

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Valentín, un gatet molt actiu i afectuós, va ser abandonat i recollit molt trauma-titzat i amb por. Ara està molt recuperat i desitja una segona oportunitat. Ja està castrat i totalment sa.Contacte: [email protected]

Page 24: notíciestgn313

27 d’abril de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Embolic amb el nou mercat central de TGN

Toni Orensanz, triomfador local per Sant Jordi

Santa Tecla ampliarà hores de quiròfan

Guàrdia Urbana la Pobla de Mafumet

Una quarantena de paradistes del mercat, molestos amb les condicions marcades pel trasllat al nou edifi ci

L’escriptor de Falset, amb el seu llibre El nazi de Siurana, ha estat l’autor local més venut a Tarragona

L’hospital tarragoní atendrà un miler de pacients derivats de Joan XXIIII, que està en obres

Un agent del cos municipal va salvar la vida d’un veí que va pattir un aturada cardiorespiratòria al carrer

Elchicotriste

El millor equip del Gimnàstic

El Nàstic de Tarragona i l’associació Down Tar-ragona fa mesos que

treballen per fer realitat un projecte que, segons el president grana, Josep Ma-ria Andreu, serà «el millor equip del Nàstic». Els nens i nenes amb síndrome de Down del territori que vul-guin jugar a futbol amb la samarreta del Nàstic tenen l’oportunitat aquest dissab-

te dia 30 d’abril, a partir de les 10 del matí a les instal-lacions del Nou Estadi, per participar en l’entrena-ment de prova que dóna el tret de sortida a aquesta iniciativa solidària.

L’objectiu de Down Tarragona i el Nàstic és assolir el màxim nombre de nens i nens amb síndrome de Down perquè coneguin el futbol i el Nàstic,

facin esport i passin grans mo-ments junts. El projecte, ano-menat Nàstic Genuine, viurà el seu moment més especial aquest dissabte al matí amb el primer entrenament del nou equip. Les inscripcions encara estan obertes i es poden fer a través del portal de l’associa-ció Down Tarragona.

Més a més informació:http://downtarragona.org

Aquest dissabte 30 d’abril, entrenament de portes obertes per al nou equip grana integrat per joves amb síndrome de Down

Imatge de l’espot promocional del Nàstic per donar a conèixer la iniciativa solidària. / Cedida