NOUCENTISMEJOSEP CARNER

GUILLEM SANZ DAUNISDAVID MARÍN MARTÍNEZ

JOSEP CARNER

• Barcelona 1884- 1970 Brussel·les (Bèlgica)

• Conegut com el príncep dels poetes catalans

• Degut als seus ideals republicans i catalanistes, s’ha d’exiliar per la Guerra Civil

• Després d’exiliar-se a Mèxic, es trasllada a Brussel·les on finalment morirà.

OBRA POÈTICA

• Situa la poesia catalana d’aquell temps a l’altura de l’Europea.

• Principal autor noucentista.

• Obres importants:

- Fruits saborosos 1928

- La paraula en el vent 1914

BÈLGICA

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,m’agradaria fer-me vell en un país

on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres

guarnides d’arços, d’oms i de pereres;viure quiet, no mai assenyalat,

en una nació de bones gents plegades,com cor vora de cor ciutat vora ciutat,

i carrers i fanals avançant per les prades.I cel i núvol, manyacs o cruels,

restarien captius en canals d’aigua trèmula,tota desig d’emmirallar els estels.

M’agradaria fer-me vell dins unaciutat amb uns soldats no gaire de debò,

on tothom s’entendrís de música i pintureso del bell arbre japonès quan treu la flor,on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats

de pipes, de parlades i d’hospitalitats,amb flors ardents, magnífica sorpresa,

fins en els dies més gebrats.I tot sovint, vora un portal d’església,

hi hauria, acolorit, un mercat de renom,amb botí de la mar, amb presents de la terra,

amb molt de tot per a tothom.

Una ciutat on vagariade veure, per amor de la malenconia

o per desig de novetat dringant,cases antigues amb un parc on nien ombresi moltes cases noves amb jardinets davant.Hom trobaria savis de moltes de maneres;

i cent paraigües eminentsfarien –ai, badats- oficials rengleresen la inauguració dels monuments.

I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys

per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.

Una ciutat on vagariade veure, per amor de la malenconia

o per desig de novetat dringant,cases antigues amb un parc on nien ombresi moltes cases noves amb jardinets davant.Hom trobaria savis de moltes de maneres;

i cent paraigües eminentsfarien –ai, badats- oficials rengleresen la inauguració dels monuments.

I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys

per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.

De molt, desert, de molt, dejúviuria enmig dels altres, un poc en cadascú.

Però ningúno se’n podria témer en fent sa via.

Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,ben a recer, de brollador ben clar,

amb peixos d’or que hi fan més alegria.De mi dirien nens amb molles a la mà:

-És el senyor de cada dia.

OBRA

• Parla del desig de viure en terreny idealitzat (tranquil, alegre i harmoitzat)

• Esmenta l’enyorança del lloc d’origen, Catalunya

• El protagonista i narrador d’aquest poema és Josep Carner, amb un punt de vista subjectiu. Ex: “Si fossin al meu fat les terres estrangeres”

• Mitifica el desig de viure en un país tant idealitzat utilitzant algunes figures retòriques com les personificacions o les repeticions

ESTRUCTURA

• 1. Primera estrofa: desig de trobar el país idealitzat

• 2. Segona i tercera estrofa: explica com hauria de ser aquest país i n’explica la manera de viure.

• 3. Quart paràgraf: troba el lloc desitjat on quedar-se a viure amb pau i harmonia

• 4 estrofes de 12,13,14 i 7

• Versos alexandrins i decasíl·labs.

• Rima consonant

• 12A/12B/12B/12A/10A/10C/12B/12C/12B/10D/12E/10D

FIGURES RETÒRIQUES

• L’autor en cada estrofa utilitza l’ús de l’encavallament en alguns versos com el vers 2-3 o 4-5.

• Anàfores: versos 8 (vora.... vora...) i 31 (de).

• Antítesis: vers 3 “llum grisa i groga pluja i sol”

• Enumeracions: versos 5 i 37.

• Metàfores: vers 32 “paraigües eminents”.

CANÇONETA INCERTA Aquest camí tan fi, tan fi,

¿qui sap on mena?¿És a la vila o és al pi

de la carena?Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine-.Però: -No passis! -diu un vel

de teranyina.

• ¿Serà drecera del gosat,rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat,colgat de mata?

¿És un recer per a adormir qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena?

• ¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?

¿Qui sap si mor sobtadament,sota la brosta?

¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?

I és camí incert cada camí,n’és cada vida.

OBRA

• L’obra es basa en una metàfora que conté la cançoneta, el camí i la vida.

• Compara les decisions que es prenen en la vida amb els diferents trencants d’un camí (metàfora)

• tracta alguns temes noucentismes com la vida com a camí a través d’una cançó popular

ESTRUCTURA

• 1. Primera estrofa: explica cap a on ens portarà la vida i si aquesta la trobarem amb la gent o individualment

• 2. Segona estrofa: proposa la incògnita de la vida.

• 3. Tercera estrofa: posa en dubte el nostre destí i finalitza el poema dient-nos que durant al llarg de la vida tindrem dubtes sobre quin camí haurem d’escollir.

• Tres estrofes de vuit versos en les quals es combinen versos octasíl·labs amb tetrasíl·labs, per tant són d’art menor

• Rima consonant i una estructura mètrica de ababcdcd, efefadad, ghghaia

• Diversos encavallaments, que es troben en els versos 3, 7, 13, 17 i 21.

FIGURES RETÒRIQUES• Anàfores compresos entre els versos 16 i 21

• Trobem personificacions quan fa parlar un vel de teranyina en el vers 7

• Al principi de la tercera estrofa podem trobar un antítesi: ''trist o somrient‘’

• Crea un hipérbaton: ''qui sabrà mai aquest camí a que eTrobem diversos polisíndetons de conjuncions: o

• Metàfores en els versos 3 i 4 quan l’autor menciona “la vila” i “el pi de la carena” referint-se a la col·lectivitat i a la individualitat.