Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

5
But Soc Cat Pediatr 1993;53: 83-87 M.J. Pueyo Sánchez M.P. Garron Torrico C. Luaces Cubells J.M. Martín Rodrigo J. Pou Fernández Servei de Pediatria. Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona. Correspondencia: M. Pueyo Servei de Pediatria Hospital Sant Joan de Déu Carretera d'Esplugues, s/n 08034 Barcelona Tr eball rebut: 25.3.1992 Tr eball acceptat: 5.10.1992 Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic Resum El xoc sèptic continua presentant una de les taxes de mortalitat més altes i difícils de reduir. El progressiu coneixement dels mecanismes que interve- nen en la seva gènesi i manteniment ha permès l'aparició de noves modali- tats terapèutiques que podrien millorar el seu pronòstic. El propòsit d'aquest treball és exposar una revisió deis conceptes fisiopa- tológics actuals i algunes de les novetats terapèutiques que se'n deriven. Paraules clau: xoc sèptic, alliberament d'oxigen, consum d'oxigen. Resumen El shock séptico continua presentando una de las tasas de mortalidad más altas y difíciles de disminuir. El progresivo mantenimiento ha permitido la aparición de nuevas modalidades terapéuticas que podrian mejorar su pronóstico. El objetivo de este trabajo es exponer una revisión de los conceptos fisio- patológicos actuales y algunas de las novedades terapéuticas de ellos deri- vadas. Palabras clave: shock séptico, liberación de oxígeno, consumo de oxígeno. Summary Septic shock continues to present one of the highest mortality rates. A better knowledge about its cause, the mechanisms of its initiation and main- tenance, have helped to find new therapeutic approaches which may improve its prognosis. This paper reviews the actual physiopathologic aspects and some of the latest therapeutic advances. Key words: septic shock, oxygen delivery, oxygen consumption. L'època en qué el tractament del xoc sèptic podia re- sumir-se en unes atencions generals i en l'administració d 'antibiòtics sembla que ha arribat al seu final. La més gran consciència sobre la importància de l'aportació d'oxigen i la seva captació en els teixits, la millor eficièn- cia en el control del volum intravascular, i el progressiu c oneixement dels mecanismes que intervenen en la le- sió histica aporten noves oportunitats per intentar millo- rar el pronòstic d'aquesta greu malaltia. El propòsit d'aquest treball és exposar una revisió dels conceptes fisiopatológics actuals i algunes de les noves modalitats terapèutiques que se'n deriven. Fisiopatologia El xoc sèptic s'ha associat clàssicament amb les en- dotoxines dels gèrmens gram negatius. Actualment se sap que aquestes endotoxines desencadenen l'allibera- 83

Transcript of Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

Page 1: Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

But Soc Cat Pediatr 1993;53: 83-87

M.J. Pueyo SánchezM.P. Garron TorricoC. Luaces CubellsJ.M. Martín RodrigoJ. Pou FernándezServei de Pediatria.Hospital Sant Joan de Déu.Barcelona.

Correspondencia:M. PueyoServei de PediatriaHospital Sant Joan de DéuCarretera d'Esplugues, s/n08034 Barcelona

Treball rebut: 25.3.1992Treball acceptat: 5.10.1992

Nous aspectes fisiopatológicsterapèutics del xoc sèptic

ResumEl xoc sèptic continua presentant una de les taxes de mortalitat més altes

i difícils de reduir. El progressiu coneixement dels mecanismes que interve-nen en la seva gènesi i manteniment ha permès l'aparició de noves modali-tats terapèutiques que podrien millorar el seu pronòstic.

El propòsit d'aquest treball és exposar una revisió deis conceptes fisiopa-tológics actuals i algunes de les novetats terapèutiques que se'n deriven.

Paraules clau: xoc sèptic, alliberament d'oxigen, consum d'oxigen.

ResumenEl shock séptico continua presentando una de las tasas de mortalidad

más altas y difíciles de disminuir. El progresivo mantenimiento ha permitidola aparición de nuevas modalidades terapéuticas que podrian mejorar supronóstico.

El objetivo de este trabajo es exponer una revisión de los conceptos fisio-patológicos actuales y algunas de las novedades terapéuticas de ellos deri-vadas.

Palabras clave: shock séptico, liberación de oxígeno, consumo de oxígeno.

SummarySeptic shock continues to present one of the highest mortality rates. A

better knowledge about its cause, the mechanisms of its initiation and main-tenance, have helped to find new therapeutic approaches which may improveits prognosis.

This paper reviews the actual physiopathologic aspects and some of thelatest therapeutic advances.

Key words: septic shock, oxygen delivery, oxygen consumption.

L'època en qué el tractament del xoc sèptic podia re-sumir-se en unes atencions generals i en l'administraciód 'antibiòtics sembla que ha arribat al seu final. La mésgran consciència sobre la importància de l'aportaciód'oxigen i la seva captació en els teixits, la millor eficièn-cia en el control del volum intravascular, i el progressiuconeixement dels mecanismes que intervenen en la le-sió histica aporten noves oportunitats per intentar millo-rar el pronòstic d'aquesta greu malaltia.

El propòsit d'aquest treball és exposar una revisiódels conceptes fisiopatológics actuals i algunes de lesnoves modalitats terapèutiques que se'n deriven.

FisiopatologiaEl xoc sèptic s'ha associat clàssicament amb les en-

dotoxines dels gèrmens gram negatius. Actualment sesap que aquestes endotoxines desencadenen l'allibera-

83

Page 2: Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

But Soc Cat Pediatr 1993;53

ment d'una serie de mitjancers que actuen «en cas-cada», es a dir, posant en marxa i amplificant la res-posta inflamatòria 1 . Altres substàncies que poden ini-ciar l'esmentat fenomen de «cascada» són lesenterotoxines, bacteris gram positius, agents vírics,gics o parasitaris, i, possiblement, estímuls no infeccio-sos.

D'acord amb les darreres investigacions, aquestessubstàncies posen en marxa la interleucina 1 i el TNF-alfa, i també el complement 2 . Aquests, al seu torn, acti-ven la síntesi i l'alliberament d'interleucina 6, PAF(Factor Activador de Plaquetes) i molts d'altres, res-ponsables de l'anomenada resposta de fase aguda. Adiferents treballs 2, 3 s'ha posat de manifest la correlacióque hi ha entre els nivells de TNF-alfa i d'interleucina 6 ila severitat de la malaltia (aparició de xoc, mortalitat).

Les diferents interaccions entre aquests mitjancersbioquímics seran les responsables de 4 processos fona-mentals en el xoc 4:

1. Inflamació endotelial que derivará en un augment dela permeabilitat i la conseqüent extravasació de lí-quid als teixits.

2. Alteracions del to vascular amb minva de les re-sistències vasculars generalitzada que condueix auna hipotensió.

3. Alteració dels processos de coagulació i fibrinálisiamb l'aparició en alguns casos de coagulació intra-vascular disseminada.

4. Depressió miocárdica reversible que es tradueix enminva de la fracció d'ejecció i dilatació ventricularbilateral. Segons alguns autors, aquesta depressiómiocárdia és una resposta d'adaptació al xoc,necessària per a la supervivencia 1, 8 . És produïdaper una substància que encara no ha pogut seridentificada.

A diversos estudis 8, 7, 8 s'ha vist que és fonamentalen el xoc sèptic la relació patológica que hi ha entre elconsum i l'alliberament d'oxigen a nivel! cel-lular. A efec-tes pràctics, és important recordar que els pacients ambxoc sèptic han de mantenir un nivell alt d'alliberamentd'oxigen (D02) i una despesa cardíaca elevada peradaptar-se a unes demandes metabòliques incrementa-des. Aquests nivells alts d'alliberament d'oxigen cursenamb un augment del seu consum (V02) 9 . Paradoxal-ment, hi ha una minva de la fracció d'extracció d'oxigen(OEA), amb el consegüent augment de la saturació dela sang venosa (Sv02). Sembla raonable suposar,d'acord amb el que hem exposat abans, que el tracta-ment del xoc haurà d'anar encarrilat a augmentar ladespesa cardíaca i l'alliberament d'oxigen (D02), per béque calen més estudis clínics per establir una pautaconcreta d'actuació 18.

Mesures terapèutiquesLa primera acció terapèutica davant d'un pacient

afectat de xoc sèptic és confirmar i definir el quadre, co-rregir ràpidament tots els factors reversibles i adminis-trar el tractament específic de la malaltia responsable 11.

És essencial aportar una adequada oxigenació i monito-ritzar de manera fiable l'estat hemodinämic, per a laqual cosa és aconsellable incloure-hi la mesura de lapressió auricular dreta (PVC) i la de la pressió intraarte-rial. La pressió a nivell del capil-lar pulmonar és, enmolts casos, superposable a la PVC, per la qual cosa elseu ús no és imprescindible. En el tractament del xoc téuna gran importància l'administració de líquids, inotrò-pics i vasopressors 1 . Diversos estudis afirmen que l'ad-ministració de líquids superior a 40 cc/kg, en la primerahora del xoc, en disminueix la mortalitat 12 . La medicacióvasoactiva utilitzada més sovint es recull a la taula I.D'altra banda, com ja és conegut de tots nosaltres, hemd'assegurar les mesures de suport de la funció neuroló-gica, renal, hepática i hematológica 11.

TAULA IPRINCIPALS FÀRMACS VASOACTIUS

FÀRMAC mcg/k/min. EFECTES-RECEPTORS

Dopamina 0.5 - 4

5-10

>10

Vasodilatador espläcnic(ef. dopaminérgic)

Inotrópic(ef. beta adrenérgic)

Vasoconstrictor(ef. alfa adrenérgic)

Dobutamina 1-20 Inotrópica. Cronotrópica(beta>)

Vasodilatació (beta>)

lsonoproterenol 0.1-1 Inotrópic. CronotrópicVasodilatador (beta, J

Augmenta consum O, nniCcárdic

Adrenalina 0.05-1 Vasoconstricció (ef. alfa)Inotrópic. Cronotrópic (ef beta,)

Efecte beta>alfa

Noradrenalina 0.1-0.5 Ídem. Efecte alfa>beta

Nitroprusiat 1-10 Vasodilatador arterial>venós

Nitrits 1-20 Vasodilatador venós>arterial

Com ja hem comentat abans, l'actuació conjunta detots els mitjancers será la responsable de la patogènesidel xoc i de les seves seqüeles. Aquestes interaccionspoden produir diferents efectes en funció dels mecanis-mes sinérgics o antagònics dels diversos mediadors enrelacionar-se entre ells i en funció de l'estat d'activacióde la cel-lula diana.

84

Page 3: Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

But Soc Cat Pediatr 1993;53

Per tot això exposat és fàcil deduir que la monoterà-pia dirigida contra algun dels mediadors no sera total-ment efectiva; probablement caldrà la utilització de dis-tintes substàncies capaces de bloquejar els diferentsmecanismes d'acció patógens. La recerca de medica-ments que actuïn sobre els factors de l'hoste que fande mitjancers en la lesió hística ha obert noves líniesd'investigació els resultats de la qual, per bé que provi-sionals, resulten esperançadors. Enumerar tots aquestsprincipis actius seria excessivament complex, raó per laqual exposarem aquells que semblen despertar un ma-jor interés entre la literatura revisada, classificats se-gons el seu mecanisme d'acció.

Avanços terapèutics

1) lnhibidors del broces inflamatoriAmrinona

Fàrmac que inhibeix la fosfodiesterasa en el cicle in-tracel-lular de l'AMP. Els seus efectes són augmentar ladespesa cardíaca i disminuir les resistències vascularsperifèriques, les resistències capillars pulmonars i lapressió a l'aurícula dreta. La dosificació és de 0.75 mg/kgen bol seguit d'infusió continua de 5-10 mcg/kg/min 13.

FentoxifilinaMetilxantina que inhibeix la fosfodiesterasa, aug-

menta els nivells d'AMP, i atenua l'activació dels neutró-fils, per la qual cosa millora la microcirculació tissular idisminueix la síntesi de PG i altres mediadors 14.

IbuprofénFàrmac inhibidor de l'àcid eicosanoic i de la síntesi

de tromboxà, que en diferents assaigs clínics ha pre-sentat molt bons resultats 1,4 . Les seves limitacions sóndonades per la nefrotoxicitat i els problemes gàstrics.

2) Moduladors de la coagulacióFibronectina

La fibronectina és una alfa2-globulina que és presenta l'organisme de dues formes diferents:

— plasmatica: actua servint d'«opsonina» i modulantl'activitat fagocítica deis macrófags hepàtics;

— tissular: forma part del «ciment» de l'endoteli vas-cular. El seu déficit influiria en el dany capil-laramb pas de substàncies del compartiment intra-vascular a l'extravascular.

La seva administració sembla disminuir la febre i laleucocitosi 15.

Activadors del plasminogenLa seva utilització seria justificada per l'augment de

la fibrinälisi en els pacients amb sépsia. Quan s'ha fet

servir 16 , s'ha observat un augment de la saturació arte-rial d'oxigen i una major supervivència.

Antitrombina IIIEn models animals, aquest inhibidor de la coagulació

produeix una millora de la funció pulmonar, metabólica ihematológica. En un estudi 17 de pacients amb xoc sèp-tic, sembla millorar la supervivència.

3) ImmunoterapiaLa febre, la hipotensió, la coagulació intravascular

disseminada (CID) i l'activació del complement presentsen el xoc s'han relacionat amb l'alliberament d'endotoxi-nes de la paret cel-lular bacteriana. Així, la immunoterà-pia contra aquestes endotoxines és un dels avançosmés prometedors en la terapéutica del xoc.

S'han desenvolupat dos mètodes diferents:

Anticossos monoclonals (sèrum anti-J5, HA-1A):obtinguts a partir d'E. Col/ J5. Són anticossos diri-gits contra el core del lipopolisacarid que enaquesta espècie mutant esta exposat sense pro-tecció. El core és immunogénic en éssers humansi és la part més semblant de les diferents endoto-xines. S'han obtingut resultats prometedors ambel seu ús tant en el tractament com en la profilaxisdel xoc sèptic en grups de risc 15, 13 . Tanmateix, enun treball recent 20 es posa en dubte l'eficàcia te-rapéutica d'aquest tipus d'anticossos.

Anticossos policlonals (anti-LPS): extrets deplasma humà ric en aquest tipus d'anticossos. Di-ferents estudis han provat la seva eficacia en eltractament del xoc sèptic per gramnegatius 21,

mentre d'altres no han estat demostratius 22.

Altres preparats que s'han intentat utilitzar són:

— Ac antiTNF 23

— Antagonistes dels receptors d'IL-1— Antagonistes dels receptors del PAF

— Preparats comercials d'immunoglobulines 24 , ambbon resultat.

4) Mètodes de depuració de substanciestòxiques

Plasmaféresi i exsanguinotransfussióAlguns estudis 25 mostren la seva utilitat al reduir la con-

centració d'interleucina1 i TNF (plasmaféresi) i a l'augmen-tar el nombre de neutrófils (exsanguinotransfussió).

HemocarboperfussióConsisteix a fer passar la sang per filtres amb carbó ac-

tivat que són eficaços per a l'eliminació de LPS. Molt usat al'Europa de l'Est, on sembla que ha donat bons resultats 25.

Hemofiltració arteriovenosa continua

Empra un circuit extracorpori per eliminar tromboxàB 2 altres mediadors del xoc 25.

85

Page 4: Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

But Soc Cat Pediatr 1993;53

5) AltresNaloxona

La naloxona és un antagonista de les beta-endorfinesalliberades en situacions d'estrés importants, juntamentamb ACTH 26 . Aquestes endorfines provoquen hipoten-sió arterial, disminució de la contractilitat cardíaca i dis-minució del flux coronari 27.

Diferents estudis en animals i éssers humans sem-blen demostrar que després de la infusió de naloxonaaugmenta la despesa cardíaca i la tensió arterial 28, 29,

sense que per aixes augmenti ni la PVC ni la freqüènciacardíaca. Altres assaigs, en canvi, no troben diferènciessignificatives amb l'ús de naloxona 3°.

Angiotensina II

Potent vasoconstrictor independent de l'estimulacióde receptors adrenérgics. Algunes investigacions 31 de-mostren la seva eficàcia en el tractament del xoc sèpticen fases avançades quan els receptors adrenérgics hanperdut la seva eficàcia.

Hi ha moltes altres substàncies (Taula II), la utilitza-ció de les quals sembla tenir menys atractiu entre els di-ferents autors. Podem afirmar, atès el ritme de les in-vestigacions, que en un futur pròxim disposaremd'alternatives per al tractament d'una patologia que,malgrat els avenços fets, continua presentant una de lestaxes de mortalitat més altes.

TAULA IIPOTENCIALS AGENTS TERAPÈUTICS

Prostaglandines:

- PGE2- PGI2

Altres inhibidors de la inflamació:

- Inhibidor Cl

- MX-1

- Inhibidors d'araquidónic: - Tromboxà sintetasa (lmidazol)- Lipoxigenasa

(Dietilcarbamazina)

- Inhibidors de Leucotriens

lnhibidors dels Neutráfils: - Adenosina- Dapsona- Antioxidante- Quelants de metalls forts- Inhibidors de la proteasa- Radicals d'oxigen scavengers

- Moduladors de coagulació: - Trombomodulina- Hirudina

- Aprotinina

Bibliografia1. Rackow EC, Astiz ME: Pathophysiology and treatment of

septic shock. JAMA 1991; 266: 548-554.

2. Hack EC, De Groot ER, Richelle JF et al.: Increasedplasma levels of Interleukin-6 in sepsis. Blood 1989; 74:1.704-1.710.

3. Waage A, Halstensen A, Espevik T: Association betweenTumour Necrosis Factor in serum and fatal outcome in pa-tients with meningococcal disease. Lancet 1987, Feb. 14:355-357.

4. Bone RO: Sepsis syndrome: new insights into its pathoge-nesis and treatment. Crit Care Digest 1991; 10: 50-56.

5. Parillo JE, Parker MM, Natanson C et al: Septic shock inhumans. Advances in the understanding of pathogenesis,cardiovascular disfunction and therapy. Ann Intern Med.1990; 113: 227-242.

6. Barone JE, Snyder AB. Treatment strategies in shock:usse of oxygen transport measurements. Heart Lung 20:81-6 (1991).

7. Lucking SE, Williams TM, Chaten FC et al: Dependence ofoxygen consumption on oxygen delivery in children withhyperdynamic septic shock and low oxygen extraction. CritCaro Med. 1990; 18:1.316-1.319.

8. Cohen IL, Lumb PD: Monitoring tissue oxygen perfusion:global or regional. Crit Care Digest 1991; 10: 56-59.

9. Edwards JD, Brown OS, Nightingale P et al: Use of survi-vors' cardiorespiratory values as a therapeutic goals inseptic shock. Crit Caro Med 1989; 17: 1.098-1.103.

10. Edwards JD: Oxygen delivery and consumption. Clin Inten-sive Care 1990; 1: 62-65.

11. Blummer JL. Septic Shock de “A Practical guide to Pedia-tric intensive Care» 3 g ed. 1990. St. Louis. Ed. Mosby YearBook.

12. Carcillo JA, Davis AL, Zaritsky A: Role of early fluid resus-citation in pediatric septic shock. JAMA 1991; 266: 1.242-1.245.

13. Boyd III JL, Stanford GG, Chernow B: The Pharmacothe-rapy of septic shock. Critical Caro Clinics 1989; 5:133-147.las novedades terapéuticas de ellos derivadas.

14. Haupt MT: Pentoxifylline and the microcirculation in he-morrhagic shock. Crit Care Med 1991; 19: 1.001-1.002.

15. Scovill WA, Annest SJ, Saba TM: Cardiovascular hemody-namics after opsonic alpha-2-surface binding glycoproteintherapy in injured patients. Surgery 1979; 86: 284-293.

16. Chang P, Aronson DL, Kessler CM: The rate of Thrombingeneration is enhanced after incubation of platelets with fi-brinolytic agents (abstract). Blood 1990; 76 (supp 1) 502a.

17. Seitz R, Wolf M, Egbring Retal: The disturbance of he-mostasis in septic shock: role of neutrophil elastase andthrombin, effects of antithrombin III and plasma substitu-tion. Eur J Haematol 1989; 43: 22-28.

18. Baumgartner JD, Glauser MP, McCutchan JA et al: Pre-vention of gram negative shock and death in surgical pa-tients by antibody to endotoxin core glycolipid. Lancet1985; 2:59-63.

86

Page 5: Nous aspectes fisiopatológics terapèutics del xoc sèptic

But Soc Cat Pediatr 1993;53

19.Ziegler EJ, McCutchan JA, Fierer J et al: Treatment ofgram negative bacteremia and shock with human antise-rum to a mutant Escherichia coli. N Engt J Med 1982; 307:1.225-1.230.

20. Warren HS, Danner RL, Munford RS: Anti-endotoxin mo-noclonal antibodies. N. Engl J Med 1992; 326: 1.153-1.156.

21. Aitchison JM, Arbuckle DD: Anti-endotoxin in the treatmentof severe surgical septic shock: Results of a randomizeddouble-blind trial. South Afr Med J 1985; 68: 787-789.

22. Lachman E, Gaffin SL: lnmunotherapy for septic shock.Harefuah 1988; 114: 609-612.

23. Hinshaw LB, Emerson TE: Significance of TNF-alfa in sep-sis progress in anti-TNF antibody therapy. Crit Gare Digest1991; 10: 7-9.

24. Schedel I, Dreikhausen U, Nentwing B at al: Treatment ofGram-negative septic shock with an immunoglobulin pre-paration: a prospective, randomized clinical trial. Crit GareMed 1991; 19: 1.104-1.113.

25. Despande JK: Perspectivas en el tratamiento de la septi-cemia meningocócica fulminante. Anales de Cuidados In-tensivos 1990; 5:224-228.

26. Putterman C. Modern approaches to the therapeutic ofseptic shock. Am J Emerg Med 1990; 8:152-161.

27. Tuggle DW, Horton JW: Cardiocirculatory effects of physiolo-gical doses of beta endorphin. Circ Shock 1986; 18:215-225.

28. Peters WP, Johnson MW, Friedman Pa et al: Pressor ef-fect of naloxone in septic shock. Lancet 1981; 1:529-532.

29. Groeger JJ, Carlon CC, Howland HS: Naloxone in septicshock. Crit Care Med 1983; 11: 650-654.

30. DeMaria A, Heffernan JJ, Gridlinger GA et al: Naloxoneversus placebo in the treatment of septic shock. Lancet1985; 1:1.363-1.365.

31. Thomas VL, Nielsen MS: Administration of angiotensin II inrefractory septic shock. Crit Care Med 1991; 19: 1.084-1.086.

Pueyo M.J., Garron M.P., Luaces C., Martin J.M., Pou J. Nous aspectes fisiopatológics del xoc sèptic.But Soc Cat Pediatr 1993; 53: 83-87.

87