Novetats DUN 2017 - · PDF file4 revista informativa de JARC-COAG EDITORIAL C/ del...

Novetats DUN 2017

Revista informativa de JARC-COAG // Núm.138 // Gener-Febrer 2017 // Preu: 6€

Dejeccions i fertilització, normativa en camí

Soci a Soci: Cal Gravet

món rural 3

SUMARI

Revista Món RuralPRESIDENTFrancesc Boronat i Sans

Edita: Món Rural SLUD. Legal: B-21897-93

CONSELL DE REDACCIÓFrancesc Boronat, Joan Esteve, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep A. Caballé, Josep Bombardó, Raquel Escuder, Mireia Ramon

Amb el suport de:

COL·LABORADORSJordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Vicenç Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Josep Rosera, David Rodríguez, Mireia Ramon, Sergi Reina

MAQUETACIÓ I PUBLICITATPasseig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 27 80 80 [email protected]

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓUlldecona, 21-31 1er · 08038 BarcelonaTel. 93 451 03 93 · [email protected]

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

30ACTIVITATS2826SOCI A SOCI· Gerard Garreta (Cal Grauet), ramader de Saga

ASSEGURANCES · Assegurança multirisc

5 16 24ACTUALITAT· Pressupost Agricultura 2017· Novetats DUN 2017· Decret fertilització i dejeccions· Consell Català de l’Alimentació· Control fauna salvatge· Eleccions CPF

AGRICULTURA· Olivera· Fruita dolça· Vinya· Cítrics

RAMADERIA· Apicultura· Boví llet

4 revista informativa de JARC-COAG

EDITORIAL

C/ del Molí, 14 • 43786 • BateaTel. 606 456 349 • [email protected]

BAIX EBREPlaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 TortosaTel. 977 443 067 • [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 LleidaTel. 973 278 080 • Fax. 973 275 358 • [email protected]

PLA D’URGELL-URGELLC/ La Pau 15 bis. cantonada C/ Girona, Local 2 25230 MollerussaTel. 973 600 725 • [email protected]

PALLARS / ALTA RIBARGORÇAAv. Espanya, 4 · 25620 TrempTel. i Fax 973 651 236 · [email protected]

CERDANYA NOVA ADREÇAC/ Emili Foixonet, 2-4 • 25720 Bellver de CerdanyaTel. i Fax. 973 510 858 • [email protected]

BARCELONAC/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura)08038 BarcelonaTel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. [email protected]

PENEDÈSEd. Centre Àgora - Polígon industrial Domenys II s/n 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • [email protected]

OSONARonda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari08520 VicTel. i Fax. 938 892 413 • [email protected]

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈSRaval Sant Jaume, 19 • 08280 • CalafTel. 938 681 125 • [email protected]

TARRAGONAAvinguda Onze de Setembre, 2, baixos • 43203 ReusTel. 977 590 578 • Fax. 977 312 358 • [email protected]

TERRA ALTAC/ del Forn, 4 Ed. Aurera • 43781 • La FatarellaTel. 606 456 349 • [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig • 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 510 858 • [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n • 17001 GironaTel. 972 208 881 • Fax. 972 209 101 • [email protected]

OFICINES COL·LABORADORES:

ECOGARROTXA SLBofill i Matas, 2. Baixos 3a. 17800 OlotTel. 972 273 276

AGROPREVENSIS SLCervantes, 625100 AlmacellesTel. 973 742 116

AGROMÓN SLLlobera, 2725280 SolsonaTel. 973 481 760

AGROSOLUCIONS 2.0Sant Pere 1-1925600 BALAGUERTel. 633 19 76 59

En molts moments tinc la sensació de que estem atrapats en el temps. Els problemes estructurals, que des de JARC-COAG fa anys denunciem, estan encallats, per tant, tocarà ser més contundents per evitar que les Administracions ens sentin però no ens escoltin.

Seguirem treballant per trobar solucions a la crisi de preus que patim molts agricultors i ra-maders catalans. Per fer-ho, continuarem denunciant les males pràctiques d’alguns agents de la cadena alimentària, que perjudiquen els productors i fan que no ens puguem guanyar la vida amb la nostra feina. A més, farem seguiment de totes les denúncies, i si s’arxiven o es camuflen responsabilitats, canya! No ens cansarem de fer-ho públic!

En aquest tema, continuarem pressionant el Departament d’Agricultura. Hem fet arribar pro-postes concretes per millorar la situació dins el Codi de Bones Pràctiques, que aplega a repre-sentants de tota la cadena agroalimentària sota el paraigües del DARP, però aquí ningú respira, ni la resta de representants dels productors. No defallirem, i si veiem que no serveix de res anar a aquestes reunions, no hi dedicarem més temps i ens centrarem només en denunciar públicament la situació.

Pel que fa als ajuts, hem demanat per activa i per passiva que volem que es prioritzi el suport pels agricultors professionals, de forma que els productors de determinats sectors (fruita, horta, vinya, porcí, conill i aviram) puguem rebre el ajuts que ara acaben en mans externes al sector. En aquest tema, batallarem des de Madrid i també a Brussel•les, perquè allà es deter-mina qui ha de rebre el suport i qui no.

Com a sector estratègic per l’economia catalana, seguirem demanant que les Administracions garanteixin un pressupost suficient per les mesures de suport claus per al sector. No podem permetre que els ajuts per fer inversions, la incorporació de joves, les agroambientals, les in-demnitzacions compensatòries per les zones amb limitacions naturals i la producció ecològica, es convoquin sense tenir els diners suficients per donar resposta a la nostra demanda. Què treguin pressupost d’on vulguin, aquest no ha de ser el nostre problema. Si tots tenim clar que aquest són ajuts bàsics per al camp, i fins i tot el Parlament de Catalunya així ho ha expressat, no hi ha cap excusa per fer retallades o denegar sol•licituds per falta de diners.

No podem acceptar ni un dia més, que determinats sectors hagin de vendre les seves produccions per sota els costos. Davant de les crisis de preus, s’han d’activar de forma ràpida i eficaç mecanismes de retirada o d’emmagatzematge de producte. Cal anàlisi i anticipació als problemes de mercat, perquè quan els tenim a sobre, la pitjor part és sempre per nosaltres.

Com veieu, no avancem prou en els temes clau, per tant, caldrà que tots donem un cop de mà, fent pressió quan calgui i defensant la nostra feina amb més determinació. A JARC-COAG ho tenim clar : Hem de ser cada dia més, perquè quan alguna cosa s’encalla cal traça però també necessitem força!

NO AVANCEM EN ELS TEMES CLAU!

Les nostres oficines

FrancescBORONAT President JARC

PRESSUPOSTOS COIXOS: POLÍTIQUES AGRÀRIES COIXES

ACTUALITAT

Amb la vènia de la CUP i del Consell de Garanties Estatutàries, quan tingueu aquest article a la mà el Govern tindrà pressupostos.

Pel que fa a Agricultura, de res no ha servit la nos-tra reivindicació argumentada de dedicar-hi el que necessitem, i voltarà l’1% del pressupost global, malgrat gestionem el 80% del territori i produïm aliments d’alta qualitat i garantia.

De poc serveix, tampoc, una moció aprovada pel Ple del Parla-ment a finals de gener. Va néixer reclamant d’augmentar el pres-supost del Departament d’Agricultura (...) perquè suposi un 1,6 % del total, i va ser aprovada dient d’augmentar el pressupost (...) perquè progressivament es pugui situar en la mitjana d’altres països de l’entorn. Qui dia passa, any empeny...

Tots els grups parlamentaris han exposat la insuficiència del pres-supost per Agricultura, un sector que titllen d’estratègic, però el Parlament no l’ha esmenat. D’això se’n diu fer política de país!

Pressupost sector agrari

Si prenem com a bones les dades que la Conselleria presenta, el pressupost augmentaria un 13,6% respecte el 2015 (els nos-tres càlculs són més moderats), que significaria un +57,8% a les mesures de millora per a les explotacions, un +27.8% al CGE, un +12,6% al foment i suport de produccions agroramaderes, o un +14,8% a la millora de la cadena alimentària, entre d’altres. Llàstima que la valoració d’aquests positius es torna grisa quan observem que només es tracta de 36,3 M€ addicionals!

Entre les esmenes presentades, destacar les adreçades a augmen-tar la dotació del Contracte Global d’Explotació en més d’11 M€ o al foment d’assegurances agràries (entre 0,5-1 M€). Per a asso-lir-ho, alguns grups han proposat reduir essencialment els imports adreçats a regadius, diversificació o agroindústria, entre d’altres, mentre altri ha cercat els imports en protocol, retribucions de càrrecs o publicitat.

Al final, les partides d’Agricultura queden igual i no s’ha acceptat cap modificació. Paradoxalment, s’ha aprovat que el pressupost 2017 ha de preveure els recursos suficients per a recuperar la

Món Rural 5

retallada del 40% del pressupost del DARP, una esmena més po-lítica que pràctica perquè el pressupost no augmenta (o el que és el mateix, no es complirà).

Si reparteixen misèries, continuem reclamant blindar les línies d’incorporació de joves, inversió, zones amb limitacions naturals, agroambientals i producció ecològica, perquè aporten rendibili-tat, competitivitat i futur a les explotacions.

Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic

Aquesta Llei, un calaix de sastre, ha estat aprofitada novament per a colar per la porta del darrera qüestions en què no hi ha hagut cap voluntat de diàleg.

Que portem temps treballant un Decret per a la correcta gestió de les dejeccions i la fertilització? Doncs aquí teniu, sense comu-nicació, diàleg ni exposició pública, una taxa d’entre 50 i 200€ per a tramitar els plans i un procediment sancionador. Se’n podia haver parlat, oi? Doncs el que hem reclamat és això: treguin-ho de la Llei d’acompanyament, i parlem-ne. Ni cas.

També s’omplen la boca pel que fa a la situació general del sector agrari, dels preus que rebem, del nostre futur... Doncs bé, quina millor solució que augmentar les taxes entre un 15 i el 37%: ben bé el mateix que passa amb el que cobrem, oi? I si hi havia tràmits que en cara no tenien, tranquils que venim.... El primer que han de fer es reduir tràmits, perquè cada dia cobrem menys i paguem més: un llast respecte d’altres territoris.

Les ZEPA, per exemple, ara tindran consideració d’Espais Natu-rals Protegits. Les afectacions generals són difícils d’avaluar, però segurament significatives. Per això vàrem reclamar que es trami-tés fora d’aquesta Llei. Què hi ha algú?

En resum, el Govern manté que som un sector estratègic, però ni ho demostra ni ens escolta. Poc diàleg i, quan n’hi ha, de sords. Quan tinguin la sensibilitat o la visió estratègica de fer-ho, encara en quedarem menys i continuarà sent una utopia poder-se jubilar dignament.


El Ministeri d’Agricultura (Mapama) va publicar el 30 de desembre de l’any passat el Reial Decret 745/2016, que modifica els Reials decrets 1075, 1076, 1077 i 1078/2014, sobre els pagaments directes a l’agricultura i la ramaderia i altres règims d’ajuda, així com sobre la gestió i control

dels pagaments directes i dels de desenvolupament rural i l’assig-nació de drets de règim de pagament bàsic de la Política Agrícola Comuna (PAC).

Aquesta modificació de la PAC entra en vigor a partir de la cam-panya 2017 i té com a objectiu millorar l’aplicació i l’eficàcia en la gestió dels ajuts de la Declaració Única (DUN). També volen acon-seguir més claredat, seguretat jurídica i convergir amb els criteris manifestats per la Comissió Europea.

Alguns dels punts que modifica el Reial Decret són la consideració de la figura de l’agricultor actiu i l’activitat agrària, els ajuts associats, les superfícies d’interès ecològic, els joves agricultors, les cessions de drets de pagament bàsic i el règim dels petits agricultors. En aquest article, us detallarem els canvis més destacats.

AGRICULTOR ACTIU

La comprovació de la condició d’agricultor actiu s’amplia cap a les entitats associades al titular de la sol·licitud única de la PAC. S’entén com a entitat associada, totes les entitats directament o indirectament relacionades amb les persones físiques i jurídiques o grups de persones físiques i jurídiques amb una relació de control exclusiu en forma de propietat íntegra o participació majoritària.

Aquesta nova comprovació s’orienta a esbrinar si s’exerceix al-guna de les activitats negatives, conforme a Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) o conforme a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que es corresponguin amb els codis recollits en l’annex III de la citada norma.

El requisit del 80/20, pel qual els ingressos de l’activitat agrària que no corresponguin als ajuts directes han de suposar almenys un 20% del total, es desvincula de la comprovació d’agricultor actiu i es manté com un requisit de l’activitat agrària. L’incompliment es considerarà com un factor de risc, sent objecte d’un control més exhaustiu per part de la Comunitat Autònoma, amb l’objectiu d’as-segurar que el beneficiari exerceix una activitat agrària real.

ACTIVITAT AGRÀRIA

Els recintes de guaret, que per tercer any es declarin de forma con-secutiva com a tals, seran acceptats per l’ajut de pagament base i pagament verd, però l’Administració considera que és una situació de risc d’abandonament, per tant, han d’estar en bones condicions de manteniment.

AJUTS ASSOCIATS

Ajuts Associats a l’Agricultura

Amb l’objectiu de millorar la gestió de les ajudes associades als cul-tius d’arròs i proteics, en les quals s’exigeix l’ús de llavors de varie-tats recollides al catàleg comú de varietats de la UE, al registre de varietats comercials o que tinguin concedides una autorització de comercialització, s’estableix que les varietats que poden declarar-se en la sol·licitud d’ajuda han d’estar inscrites o autoritzades.

Ajuts Associats a la Ramaderia

Vaques alletants: Només es consideraran elegibles les vaques que hagin parit en els 20 mesos previs al 30 d’abril de l’any de sol·licitud.

Boví de llet: Per ser vaques auxiliables, hauran de tenir una edat igual o major a 24 mesos a 30 d’abril de l’any de sol·licitud. A més, aquest 2017 hi ha un nou ajut extraordinari pel sector del boví de llet que també es sol·licitarà través de la DUN, per tant, estigueu atents, heu de tenir dos ajuts associats del boví de llet demanats en la DUN 2017.

Oví: S’ha de tenir un llindar mínim de moviments de sortida de l’explotació de com a mínim 0,6 animals per femella elegible en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre. Per al 2018, aquest període canviarà, i serà entre l’1 de juny i el 31 de maig de l’any de sol·licitud.

Les explotacions classificades zootècnicament com a reproducció per a la producció mixta i reproducció per a la producció de llet podran, alternativament, complir el requisit anterior si tenen una producció mínima de llet de 80 litres per reproductora i any. Per a això, es tindran en compte els lliuraments a compradors realitzats en el període comprès entre l’1 de juny de l’any anterior a la sol·li-

ACTUALITAT

NOVETATS DE LA DUN 2017Període de sol·licitud dels ajuts vinculats a la Declaració Única Agrària (DUN) 2017:

del 1 de febrer de 2017 al 2 de maig de 2017

citud i el 31 de maig de l’any de sol·licitud i, si escau, les vendes directes de llet realitzades durant l’any natural anterior a l’any de sol·licitud.

Cabrum: S’ha de tenir un llindar mínim de moviments de sortida de l’explotació de com a mínim 0,6 cabrits per femella elegible en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre. Per al 2018, aquest període canviarà, i serà entre l’1 de juny i el 31 de maig de l’any de sol·licitud.

Les explotacions podran, alternativament, complir el requisit an-terior si tenen una producció mínima de llet de 200 litres per reproductora i any. Per a això, es tindran en compte els lliuraments a compradors realitzats en el període comprès entre l’1 de juny de l’any anterior a la sol·licitud i el 31 de maig de l’any de sol·licitud i, si escau, les vendes directes de llet realitzades durant l’any natural anterior a l’any de sol·licitud.

Recordar a les explotacions d’oví i cabrum que cal tenir el cens actualitzat a 1 de gener.

AJUDA NACIONAL PER ALS FRUITS DE CLOSCA: Es prorroga un any més.

SUPERFÍCIES D’INTERÈS ECOLÒGIC

Dins dels requisits que han de complir les superfícies d’interès ecològic dins el pagament per pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient (pagament verd o greening), s’esta-bleix que les superfícies de guaret o de lleguminoses fixadores de nitrogen no han d’haver estat precedides l’any anterior d’un cultiu fixador de nitrogen.

Aquesta limitació només s’aplicarà si el cultiu fixador de nitrogen sembrat l’any anterior s’hagués computat com a superfície d’in-terès ecològic en el càlcul de l’ajuda. També han estat inclosos dins de la llista dels cultius fixadors de nitrogen la soja i el cacauet.

JOVES AGRICULTORS

Tant per a l’ajuda complementària al jove agricultor, com per a les assignacions de drets de pagament bàsic procedents de la reserva nacional, en el cas de les persones jurídiques, s’entendrà que un jove o un grup de joves agricultors exerceixen el control efectiu sobre aquesta persona jurídica quan tinguin potestat de decisió dins d’aquesta, la qual cosa exigeix que la seva participació en el capital social de la persona jurídica sigui superior al 50% i que posseeixin més del 50% dels drets de vot dins d’aquesta. Evident-

ment, hauran de complir la resta de requisits d’incorporació (alta Seguretat Social i no haver exercit l’activitat agrària durant els 5 anys anteriors).

Amb aquesta modificació, s’elimina la restricció per la qual es li-mitava l’assignació de drets de la reserva nacional o el pagament complementari al percentatge de participació del jove agricultor en la societat.

Pels joves que exerceixen l’activitat com a persona física, no hi ha cap novetat i poden accedir a la reserva i a l’ajut complementari de joves, per totes les superfícies de la seva explotació (de totes les finques, incloses vinya, fruita, etc).

CESSIONS DE DRETS DE PAGAMENT BÀSIC

Les millores en aquest àmbit tenen com a objectiu donar respos-ta a situacions específiques que es van donant de forma puntual des del començament d’aplicació del règim de pagament bàsic re-gionalitzat, relacionades amb les expropiacions de terres agrícoles per part de l’Administració i amb els processos de concentració parcel·lària.

En aquests casos, es facilitarà la cessió dels drets afectats, als quals no se’ls aplicarà el peatge corresponent a una cessió de drets sen-se terra. Amb aquesta mesura, es pretén donar sortida a aquells beneficiaris que es vegin afectats per aquesta situació, i als quals no resulti fàcil o factible trobar noves terres de la mateixa regió que els seus drets per a la seva activació.

Recordar-vos que les cessions de drets s’han de comunicar amb la DUN i sempre abans de finalitzar el termini establert.

PETITS AGRICULTORS

En el règim dels petits agricultors, s’han introduït les modificacions indicades per la Comissió Europea en l’àmbit de la cessió dels drets, de manera que el petit agricultor podria rebre drets mit-jançant cessions o herències, però no podria activar-los ni acu-mular-los amb els imports dels drets que ja tenia en el cas de les herències, tret que presenti una renúncia a aquest règim simplificat.

MÍNIM D’AJUT

A la campanya 2017 només es pagaran els expedients de més de 300 euros d’ajuts directes, per tant, tots aquells sol·licitants que rebin menys de 300 euros haurien de valorar si volen traspassar l’explotació i els drets a un agricultor que superi aquest import.

Món Rural 7


AJUTS CONTRACTE GLOBAL D’EXPLOTACIÓ

SEGON PILARAJUTS AGROAMBIENTALS

La majoria de beneficiaris esteu en el 2n i 3r any de compromi-sos. En aquest període, podeu ampliar amb ajut 3 hectàrees de cultiu o 5 UBG de bestiar. Si una agroambiental es convoca per nous sol·licitants podrem aplicar sense límit, mantenint l’any de compromís o com 1r any de compromís, però en ambdós casos estarà subjecte a les prioritats de la campanya en curs. En cas de quedar fora per falta de pressupost, no s’haurien de retornar les campanyes anteriors.

Es pot passar a agroambientals amb compromisos superiors si està oberta convocatòria, per exemple, de Producció integrada i/o Lluita alternativa a Agricultura ecològica, i es manté l’anualitat de compromisos.

Si es subroga el 100% de l’explotació, no cal que el nou cultiva-dor continuï amb l’agroambiental, no haurà de reemborsar els anys cobrats.

Ajuts que s’obren a nous sol·licitants a la DUN 2017

- Millora dels hàbitats esteparis de la xarxa Natura 2000- Agricultura i Ramaderia ecològica

La resta d’agroambientals, només es poden sol·licitar per renovació de compromisos (perceptors d’anteriors anys):

- Gestió sostenible de zones humides (renovació): Pagament amb CPP (reducció de prima)- Gestió i recuperació de prats de dall (renovació): Pagament amb CPP- Apicultura per a la millora de la biodiversitat (renovació): Pagament amb CPP- Sistemes alternatius a la lluita química (renovació): Pagament amb CPP- Producció integrada (renovació): Pagament amb CPP i s’estableixen prioritats- Conservació de races autòctones (renovació)- Gestió de la fertilització (renovació)- Millora de prats i pastures de muntanya (PDR 2007-2013): Renovació (cap beneficiari acaba compromisos)- Millora de pastures amb ramaderia equina (PDR 2007-2013): Renovació (cap beneficiari acaba compromisos)- RAMSAR retirada vint anys (renovació)

AJUT PER A ZONES HUMIDES

- Només demanar l’ajut en municipis auxiliables. El programa DUN no estableix aquest filtre.- Llavor certificada (submesura): noves dosis de sembra per varietat- Els canvis de varietat s’han de comunicar al DARP.

AJUTS APICULTURA

Cal declarar els assentaments en la DUN 2017. Com a mínim cal un assentament “estàtic” i la resta poden ser transhumants, però sempre a una distància mínima de 1.000 metres entre assenta-ments. Cal recordar que els moviments sempre s’han de comuni-car a la Oficina Comarcal del DARP, si no, és motiu de denegació del ajut.

AJUT LLUITA ALTERNATIVA

En la DUN 2017 caldrà declarar l’ADV a nivell de cada recinte.

RAMADERIA ECOLÒGICA

Pels bovins de carn, seran també auxiliables els animals de 6-24 mesos (reposició) a l’ajut de ramaderia ecològica. El DARP encara està estudiant com millorar els ajuts pels engreixos del boví de carn, que esperem que sigui amb efectes per aquesta campanya 2017, tal com hem demanat.

AJUTS PER INCORPORACIÓ I INVERSIONS

Amb la DUN 2017 també es podran demanar els ajuts de:

- Primera instal·lació de joves agricultors i agricultores- Modernització d’explotacions i de mitigació del canvi climàtic, també coneguts com Plans de Millora.- Diversificació de l’economia agrària (agroturisme, aules a l’entorn rural, etc)

DEJECCIONS RAMADERES

A la DUN 2017 també s’informarà, per cada recinte, si aquest està inclòs en algun Pla de dejeccions ramaderes. Aquesta informació no té efectes sobre els ajuts, però cal anar revisant les dades. Per fer canvis, caldrà que us dirigiu a les Oficines Comarcals del DARP.

ACTUALITAT

món rural 9

Els canvis normatius introduïts pel nou Programa de Des-envolupament Rural (PDR 2014-2020)a partir de l’any 2015 han provocat, com sabeu, una retallada de l’import de l’ajut a la ramaderia ecològica de boví de carn d’engreix superior al 30%.

Després de diverses reunions bilaterals entre els membres de la nostra organització i els representants del Departament d’Agri-cultura, hem aconseguit el compromís del DARP de plantejar una nova proposta per modificar el càlcul de l’ajut a la ramaderia ecològica per al boví de carn d’engreix, aplicable a partir de la campanya 2017. L’objectiu és evitar que es repeteixi aquest per-

judici, per tant, quan disposem de més informació us ho farem saber, ja que a hores d’ara el DARP encara no ens ha fet una proposta concreta.

D’altra banda, continuarem pressionant al DARP per aturar les retallades en les línies agroambientals, les de producció ecològica i les indemnitzacions compensatòries per zones amb limitacions naturals, com seria la muntanya. Des de JARC-COAG, conside-rem inadmissibles que es deneguin aquests ajuts claus per al sec-tor o es retallin els imports, i així ho estem defensant davant el Govern català i els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya.

El DARP s’ha compromès amb representants de la nostra organització a replantejar el càlcul de l’ajut a la ramaderia ecologica de boví de carn d’engreix, d’aquest ajut per recuperar l’import anterior a l’any 2015, malgrat encara no haver-nos fet cap proposta concreta.

Des de JARC-COAG vàrem denunciar que amb el nou PDR s’havia reduït més d’un 30% el suport a aquests ramaders. Davant l’evidència, la Conselleria finalment ha acceptat fer una proposta amb els canvis necessaris per no tornar-los a perjudicar a partir de la campanya 2017.

TREBALLANT PER RECUPERAR L’IMPORT DE L’AJUT A LA RAMADERIA ECOLÒGICA

ACTUALITAT

GESTIÓ DE LES DEJECCIONS: CAL UNA NORMATIVA COHERENT I SIMPLE


Continuem treballant el que ha de ser el nou Decret de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes. A JARC-COAG tenim clar que s’ha de gestionar correc-tament ambdós temes, però amb coherència agronò-mica i burocràtica. Les dejeccions, no ho oblidem, són

un recurs preuat, i el que hem de possibilitar és el seu aprofitament amb una correcta gestió.

Zones Vulnerables no diferenciades

Hem traslladat el desacord amb la proposta de diferenciar les Zo-nes Vulnerables en dos subtipus (A i B). Cal mantenir la classificació actual, perquè aquesta distinció només farà més complexa la gestió i no solucionarà la contaminació de les aigües per Nitrogen (N).

Les ZV-A complirien almenys un dels requisits: un Índex de Càrre-ga Ramadera (ICR) superior a 0,8, un ICR superior a 0,5 però >50 mg/l Nitrat a les aigües subterrànies, o un ICR inferior a 0,5 i >60 mg/l Nitrat. Les ZV-B serien els municipis en zona vulnerable que no compleixen els criteris ZV-A.

L’ICR es calcula per terme municipal designat ZV, tenint en comp-te els adjacents. S’utilitza la capacitat de bestiar, superfície i dosis màximes de N a aplicar segons les taules del Decret, i el N en les dejeccions amb coeficients estàndard i reduccions per dieta.

Les ZV-A, a més, inclouen zones amb alt nivell de nitrats malgrat una baixa intensitat ramadera, fet que corrobora que cal buscar l’origen també més enllà del sector i que s’està condicionant la nostra activitat de forma poc motivada i sovint arbitrària.

Utilitzar dades reals

Reivindiquem de fa temps la necessitat d’aprofitar l’esforç que al-gunes explotacions estan fent per a caracteritzar les seves dejec-

cions i necessitats d’adobat. Hem reclamat que es permeti que les explotacions que disposin d’analítiques del sòl i de nitrats en les dejeccions les usin per elaborar els Plans, i les taules de referència només quan no es disposi de dades.

L’experiència real d’alguns socis ens ha permès mostrar al De-partament que tant el cubicatge com la quantitat de N/plaça no s’ajusten a les taules. Una explotació amb 21.000 porcs d’engreix produeix 34.650 m3/any segons les taules actuals, però el control de les cubades realitzades al llarg de l’any comptabilitza 6.764,77 Tm (densitat 1 Tm/m3). Si tenim en compte les dosis màximes aplicables en zones vulnerables i que el contingut analitzat del purí és de 9,9 kg N/Tm (Kjeldhal + Amoniacal), només podrà fertilitzar la meitat de les 671 ha que necessita en el seu Pla de gestió.

És un exemple de les implicacions de funcionar amb taules de re-ferència o amb dades reals: podem necessitar menor superfície per al Pla i cobrir les necessitats d’adobat amb les dejeccions.

Suport per implantar els sistemes de fertilització innovadors

Per a generalitzar progressivament una fertilització precisa, con-trolada i adaptada a les necessitats dels cultius, hem demanat que l’Administració promogui aquests sistemes i els recolzi econò-micament. Així, tots els productors podran usar aplicadors amb conductímetre elèctric i cabalímetre, tant si utilitzen el servei de tercers com si ho fan amb mitjans propis.

Paral·lelament, hem demanat reduir de 500 m a 300 m, sempre que s’utilitzi aquests equips, la distància a nuclis de població, polí-gons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure, i en què cal incorporar al sòl les dejeccions. Semblantment, disminuir els períodes de prohibició per aplicar fertilitzants orgànics quan

ACTUALITAT

món rural 11

s’utilitzi un aplicador localitzat, s’incorporin al sòl o estigui justificat agronòmicament.

Criteris agronòmics

La necessitat de nutrients depèn de diversos factors, com les ex-traccions del conreu o fer dobles collites. Per tant, hem rebatut les reduccions o restriccions injustificades plantejades pel DARP, i en què destaquem:

Cal permetre una major quantitat d’adob orgànic quan es fa do-bles collites perquè, si no es té en compte la major necessitat de nutrients, s’ha de complementar amb mineral. Hem demanat rei-teradament al DARP que permeti, en aquest supòsit, un augment des de les 170 unitats de nitrats per hectàrea a les 220, tal com ja han fet a altres països com Bèlgica.

Per ampliar en zones ZV-A amb terres en ZV-A, es demana que les terres estiguin a la DUN del ramader. Nosaltres no hi estem d’acord, la titularitat no afecta la gestió del N, i el DARP ha d’ac-ceptar que hagi declarat aquelles terres un altre titular en la seva DUN, mentre el ramader disposi d’autorització per utilitzar-se per la correcta gestió de les dejeccions.

En ZV-A, també exigiria una reducció del 30% del N aplicat en explotacions que generin més de 18.000 kg Nitrogen/any, decisió també sense criteri agronòmic ja caldrà continuar aportant els nu-trients necessaris amb adobs minerals.

El GPS només si cal

El projecte normatiu preveu que pel transport de les dejeccions s’haurà de disposar de GPS sempre que el Pla tingui base agrícola a >10 Km en línia recta de l’explotació ramadera, i cal enregistrar les dades en una unitat que no en permeti la manipulació. S’enre-gistrarà quan el transport el faci un empresa d’aplicació, es faci a emmagatzemades en destinació i tingui com a origen o destinació un gestor de residus, un gestor de dejeccions o gestor conjunt de dejeccions. En cas d’ampliació, seria obligatori enregistrar totes les sortides de l’explotació, i s’anirà fent cada cop més restrictiu.

Hem demanat substituir-ho per taules en què es classifiqui les dis-tancies màximes per aplicar en funció del tipus de dejecció i de si es tracta d’un aplicador extern o el mateix ramader. Si no s’ac-ceptés, s’hauria d’obligar només quan més d’un 20% de la base agrícola és a més de 10 km.

Anàlisis de sòl

Quan el DARP detecti que el contingut de P superi els 80 mg P/Kg sòl sec (Olsen) serà obligatori fertilitzar en base a l’anàlisi de

sòl. En cas d’explotacions ramaderes que realitzen un tractament de nitrificació – desnitrificació, caldrà analitzar els sòls receptors de la fracció líquida i aplicar-la en base a necessitats de K quan es superi els 400 mg K/Kg sòl sec (acetat amònic). Hem sol•licitat d’incrementar els llindars a 100 mg P/Kg sòl sec i a 500 mg K/Hg sòl sec, respectivament, i que la unitat de mostreig sigui ≤5 ha (enlloc de ≤4 ha).

Fer les coses fàcils

El projecte de Decret incideix en Plans, Llibre de gestió de la ins-tal·lació d’emmagatzematge, Llibre de gestió de fertilitzants, De-claracions anuals prèvies, documents de transport... Hem reclamat que el sistema sigui senzill i no dupliqui feina, demanant eliminar el document d’acompanyament durant el transport (s’ha de gestio-nar a través de la declaració anual) o simplificar al màxim la gestió de l’emmagatzematge (és complementari al llibre de dejeccions o a la declaració anual).

Tenim una trajectòria de més de 60 anys en el mercat de la maquinària agrícola sempre en constant evolució. Estem especialitzats en la fabricació de CISTERNES,TRANSBORDADORS, REMOLCS, BANYERES, PLATAFORMES, ESCAMPADORS aplicatsa les necessitats dels diferents mercats: agrícola, ramader, industrial i forestal.

TALLERS GILI 98, S.L.Crta, Balaguer-Agramunt km 7.325616 - MONTGAI (LLEIDA)

Telf. 973 430129 - www.giligroup.com

El mes de gener, el DARP va posar en informació pública el projecte de Decret de Creació del Consell Català de l’Alimentació.

Actuaria com a òrgan de participació i col·laboració res-pecte allò relacionat amb l’alimentació (reflexió i debat, assesso-rament, consulta i proposta). També, com a observatori de l’ali-mentació, amb visió transversal, que permeti proposar mesures per a aprofitar oportunitats i oferir millors condicions de qualitat i sostenibilitat.

Estaria constituït pel DARP, l’INCAVI, l’IRTA, PRODECA, Comerç, Salut Pública, Governació, Agència de Residus, Treball, Consum, In-dústria, ACCIO, Diputacions, FCAC, la indústria agroalimentària, distribució i comerç, gastronomia, DOP-IGP, artesania alimentària, entitats benèfiques, consumidors, òrgans consultius del DARP, JARC i UP, i els municipis (FMC i ACM)

El Consell actuaria amb total autonomia i hauria de desenvolupar funcions com:

• Analitzar i debatre qüestions de les polítiques públiques alimentàries. • Tractar sobre equilibri i la transparència en les relacions de la cadena alimentària. • Proposar sobre comercialització, foment i promoció dels productes catalans. • Analitzar i proposar sobre mesures definides per altres que puguin afectar l’alimentació. • Assessorar sobre sostenibilitat, responsabilitat social o malbaratament. • Recollir propostes de promoció i foment d’hàbits alimentaris entre la ciutadania. • Fer propostes de promoció i foment del patrimoni gastronòmic català. • Estimular la competitivitat via la innovació en base al trinomi salut, nutrició i gastronomia.• Fomentar la Seguretat Alimentària i la disponibilitat dels aliments envers el consumidors.

Hem transmès al DARP que compartim que cal polítiques estra-tègiques i la cooperació entre operadors, lleial, per a una correcta


CONSELL CATALÀ DE L’ALIMENTACIÓ:POSITIU O NEGATIU PER AL SECTOR PRIMARI?

ACTUALITAT

orientació dels productes als consumidors. Un fòrum d’intercanvi pot ser útil, però no és suficient si el repartiment del valor afegir no re-munera el sector primari, o si les polítiques comercials permeten l’en-trada de producte obtingut amb mitjans que aquí no són admesos i que competeixen deslleialment, particularment per preu. Aquestes han de ser les prioritats.

Pel que fa a la composició i funcions, destaquem qüestions en què cal claredat si el que es vol és defensar el futur de l’activitat agrària professional:

La representació de les Administracions volta el 70%, el 18% el sec-tor agroalimentari (el 6% les Organitzacions Professionals Agràries) i el 12% d’altres entitats. La representació dels productors és irrisòria i cal corregir-la. Si tenim en compte el pes de les Administracions, es podria qüestionar una actuació independent del Consell.

Al DARP existeixen òrgans com Taules Sectorials, Taula Agrària o Codi de Bones Pràctiques Comercials, hi ha molts d’altres amb l’Ad-ministració. Quedarien subordinats al Consell? Desapareixen? No tindran les funcions actuals? És important que estigui clar.

El Consell hauria de tenir un paper estratègic només per al sector primari, els actors intermediaris i els consumidors catalans. S’ha de preveure per a evitar que les estratègies les estableixin interessos de fora de Catalunya que participin com a membres.

Finalment, no es concreta el funcionament intern ni si les aporta-cions hauran de ser preceptives o seran tingudes en compte, de for-ma vinculant o no.

En definitiva, hi ha aspectes en què entenem que pot ser positiu, però tenint en compte el risc que es difumini la poca importància que el Govern encara dóna al sector. Produïm aliments amb les màximes ga-ranties, respecte i gestionem el territori: hem de poder defensar ade-quadament els nostres interessos i denunciar els greuges que patim.

Només en funció de com el Departament acabi definint aquest òr-gan podrem determinar si és per a donar-nos suport o per a por-tar-nos a vendre definitivament.

GESTIÓ DE LA FAUNA: UN DEPARTAMENT QUE NO ENS TÉ EN COMPTE

El desembre passat, es creà la Comissió Interdepartamental de Prevenció de Riscs i Danys produïts per les Espècies Cinegètiques, com apuntava la Consellera a l’entrevista en la darrera revista, i que forma part del Pla d’actuació del Govern en matèria de fauna.

Té com a objectiu garantir el compliment de la normativa de pre-venció de riscs i danys produïts per les espècies cinegètiques per part dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya. Treballa en dues comissions, la Directiva i la Tècnica, que ja s’han reunit, i en formen part diverses unitats del Departament d’Agricultura, Territori i Sostenibilitat, Salut i Interior.

El Pla contempla tres grans línies: millores del marc legal, coordinació de la participació d’administracions i agents, i actuacions de gestió i prevenció.

En la primera, s’emmarcarien el Decret de comercialització de la carn de caça i la nova Llei de Caça, de què hem sentit a parlar però no hem vist.

En la segona, la pròpia Comissió interdepartamental, però també òrgans de coordinació en zones de seguretat (al Baix Llobregat no estan gaire contents) i inclouria plans pilot a territoris i àmbits espe-cífics (força focalitzats en senglar).

Finalment, la tercera preveu una unitat administrativa específica i dotació per agilitar i harmonitzar l’actuació a Catalunya, gestionar la informació i coordinar. També, l’ampliació del Pla de vigilància sani-tària de la fauna salvatge i l’estudi i diagnosi de causes i els efectes econòmics.

És molt significatiu que, a hores d’ara, el que en coneixem del Pla sigui bàsicament per premsa, i en cap moment no s’hagi cridat el sector agrari per a treballar-lo. És indignant que l’Administració faci i desfaci sense un treball conjunt, quan serem destinataris d’unes

món rural 13

normes dictades des de la distància (territorial i econòmica) i que no tenen en compte el nostre dia a dia.

Un Pla interdepartamental que surt a premsa per dir que es vol fer coses, però que es cuina únicament a l’Administració, sembla tenir com a únic objecte salvaguardar-la. De fet, la primera funció de la Co-missió diu que vol garantir el compliment de la normativa de preven-ció de riscs i danys (...) per part dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. ¡Què menys demanar que compleixin la normativa! No obstant, el focus és aquest, i no solucionar un pro-blema global, que afecta a tota la societat catalana, com és la gestió de poblacions.

Sempre hem proposat i ens hem mostrat disposats a treballar per a cercar solucions. Però, molt important, és que sempre hem parlat de gestió de fauna, que és parlar més enllà d’una futura Llei de Caça, que pot ser un instrument però no l’Instrument.

Cinegètica o no, reintroduida o no, protegida o no, quan la fauna fa mal és que alguna cosa falla i cal esmenar-la. Però cal que sigui l’ens responsable qui actuï preventivament i, quan hi hagi danys, se’n faci càrrec. Per tant, continuarem demanant un Pla B, que actuï a curt ter-mini i que, donat el cas, compensi els que prevenim, lluitem i patim els danys a les nostres explotacions. Fins ara, s’han anat passant la pilota: ja es hora que l’entomin.

També és significatiu que l’Administració s’hi hagi posat quan les afec-tacions han començat a ser preocupants en d’altres àmbits, com l’ac-cidentalitat viària. Ara comença a ser un problema massa visible per a la ciutadania. El més greu és l’impacte sobre la vida i la salut de les persones, malgrat tenim clar que generarà reclamacions als titulars de les vies o augmentarà el cost d’assegurances.

No creiem que el Pla digui als conductors afectats que hauran de presentar una A50 i anar a caçar per evitar futurs accidents. A nosal-tres sí ens ho diuen, i a creure sense xistar... O no!

ACTUALITAT

COMERCIAL ALECA-GIMENELLS, S.L

Camí de la Ica s/n · 25112 · Gimenells i El Pla de la Font

973 050 [email protected] · www.comercialaleca.com


Deixa’t aconsellar per professionals, de com pots reduir la factura elèctrica de la teva empresaTotalment Gratuït, amb la col·laboració de JARC Lleida

Gestoria energètica i enginyeria

Sisco Ariza Cabreiro 619841787 · [email protected] · C/ Boque, 30 Telf 973 490511 · 25001 · Lleida · www.saconsultoria.es

Com molts de vosaltres ja sabeu, el passat dissabte 17 de desembre van tenir lloc les eleccions per elegir els representats de la propietat privada al Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal.

En aquestes eleccions, el Consorci Forestal de Catalunya i Boscat, amb el suport de la nostra organització i de la Unió de Pagesos, es van presentar en una candidatura unitària i de consens, la qual va aconseguir 4 dels 5 representants de la propietat forestal pri-vada al Consell Rector. Dos dels quatre membres escollits estan vinculats a la nostra organització, concretament el cap de llista de la candidatura, en Josep Maria Vila d’Abadal, i l’Eduard de Ribot.

Primer de tot, volem expressar la nostra satisfacció per l’índex de participació assolit. Prop d’un 30% en unes eleccions on, en alguns casos, calia fer desplaçaments importants fins al col·legi electoral, diuen molt en positiu d’un sector que defensa la seva representativitat.

Agrair, molt sincerament, el suport i confiança de molts de vo-saltres en la nostra candidatura. El fet d’haver aconseguit 4 re-presentants, de ben segur que ajudarà a assolir els objectius de promoure i millorar la gestió dels boscos i defensar els nostres socis, així com enfortir el paper i les funcions del Centre de la Propietat Forestal.

Breument, fem un repàs de les línies de treball que volem engegar, per tal d’assegurar “Futur per al bosc!”, el que ha estat el lema de la nostra campanya:

-Convertir el bosc, també, en una prioritat de país

-Simplificació administrativa

-Millora del finançament i la fiscalitat forestal

-Impulsar la bioeconomia i el consum de productes forestals de proximitat

-Recolzar la figura i la tasca del propietari forestal-silvicultor

-Impulsar la gestió del bosc, la regulació de l’ús social i el control de plagues

-Avançar al costat dels propietaris-silvicultors

-Promoure l’estructuració i la professionalització del sector

-Informar, comunicar i educar : Conscienciació social sobre la im-portància del bosc

ELECCIONS CENTRE DE LAPROPIETAT FORESTAL

ACTUALITAT

UNA LLEI EUROPEA QUE EVITI LES PRÀCTIQUES COMERCIALS ABUSIVES I DESLLEIALS EN LA CADENA AGROALIMENTÀRIA

món rural 15

ACTUALITAT

La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), organització de la qual formem part, participà en la primera reunió del nou mandat del Fòrum d’Alt Nivell per a la Millora del Funcionament de la Cadena Alimentària, celebrada el passat 15 de desembre.

En la mateixa, reclamarem a la Comissió Europea la necessitat d’engegar de manera urgent noves normes a nivell de la UE per afrontar les pràctiques comercials deslleials que afecten a la cadena i especialment als agricultors i ramaders, així com l’establiment de sistemes de compliment eficaços en els Estats membres.

En aquest sentit, ja s’han pronunciat gran part dels organismes de la UE, des del Parlament Europeu, al Consell, passant per la Task Force dels Mercats Agraris. La Comissió Europea ha d’atendre les múltiples peticions d’acció i actuar de manera urgent. Ha d’esta-blir-se una regulació obligatòria i un enfocament jurídic únic per a tota la Unió Europea, que prohibeixi determinades pràctiques abusives (venda a pèrdues, subhastes a cegues, imposició de pa-gaments atípics, etc), que serveixi d’element comú per a totes les

operacions comercials, i que garanteixi la igualtat de condicions en la Unió Europea, encara que pugui deixar cert marge als Estats membre per adaptar-se a les seves particularitats.

Recolzar-se únicament en un sistema voluntari per afrontar les pràctiques comercials deslleials és insuficient i ineficaç: no facilita als agricultors poder presentar les seves queixes de manera anòni-ma ni reduir la por que els genera la possibilitat de rebre represàlies dels seus clients. A més, la falta d’una autoritat independent que pu-gui imposar sancions en cas que s’incompleixin els codis de bones pràctiques és el principal punt feble de qualsevol sistema voluntari.

Des de JARC-COAG, treballem des de fa anys per la resolució d’aquesta problemàtica a Catalunya, aportant propostes directa-ment al Govern de la Generalitat, però també a l’Estat i a Brus-sel•les, gràcies a la nostra pertinença a COAG. Un marc normatiu que només sigui aplicable a Catalunya o a l’Estat serà insuficient per acabar amb les pràctiques comercials deslleials i abusives a casa nos-tra, ja que es continuaran generant condicions de comercialització desiguals a Europa.

La nostra organització va recolzar les mobilitzacions del dissabte 21 de gener a vint ciutats de l’Estat espanyol en protesta contra les conseqüències del Tractat Tran-satlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) entre la UE i els EUA i el CETA, acord entre la UE i Canadà. Durant

les mateixes, es va demanar als parlamentaris europeus que votessin en contra de la proposta, que es debatrà a Estras-burg el mes de febrer. En cas de resultar positiva la ratificació del CETA en el Parlament Europeu, àmplies seccions d’aquest acord s’aplicaran provisionalment, fins i tot abans que sigui vo-tat per a la seva confirmació final als diferents parlaments na-cionals dels 28 membres de la UE.

Per JARC-COAG, aquests dos tractats suposen serioses amenaces per al model agrari europeu i la seva seguretat i qualitat alimen-tària, rebutjant-los, principalment, per les següents raons:

•Suposaria que la Unió Europea no respectaria el principi de pre-valença dels interessos comunitaris en qualsevol acord comercial amb tercers països.

• Els pagesos i ramaders catalans ens sentim moneda de canvi en aquests acords, ja que els dirigents europeus mantenen una gran incoherència entre el que es demana als productors europeus i el que es permet importar.

• S’establiria, novament, competència deslleial, deixant als produc-tors catalans en inferioritat de condicions i sense respectar els consumidors europeus.

Volem continuar produint amb elevats estàndards que garanteixin la qualitat i seguretat dels aliments, però només si Europa prote-geix l’accés al mercat d’aliments produïts amb normatives molt més laxes que les comunitàries.

Aquest tema, el tractarem també en el marc de la 54a edició de la Fira de l’Oli de les Borges Blanques, on el secretari tècnic de la nostra entitat exposarà en una ponència les repercussions del TTIP en el sector oleícola, com la regulació diferenciada en l’àmbit de la seguretat alimentària o la protecció de les denominacions d’origen.

NO AL TTIP I AL CETA

ELECCIONS CENTRE DE LAPROPIETAT FORESTAL


La Unió Europea va eliminar l’any 1998 la compra d’oli d’oliva per intervenció del mercat, instaurant un sistema d’emmagat-zematge com a únic mecanisme de regulació d’aquest. La nova mesura es va establir per immobilitzar partides d’oli evitant que surtin al mercat durant uns mesos.

L’emmagatzematge, únicament es pot activar quan els preus estan per sota d’uns valors llindars preestablerts. Aquests, que es van fixar l’any 1998, són d’1,779€ per quilo en l’oli d’oliva verge extra, 1,71€ per quilo per l’oli d’oliva verge i 1,524€ per quilo per l’oli d’oliva llampant. Clarament, són cotitzacions totalment desfasades, posades fa vint anys, com constaten nombrosos estudis de costos fets per diferents institucions nacionals i internacionals.

Des de la nostra organització, hem reclamat reiterades vegades que s’actualitzin aquests valors en diverses reunions, però davant la manca

de reacció, ara hem tornat a fer la petició per escrit directament al DARP, i a través de COAG, al Ministeri d’Agricultura.

Destacar, que l’any 2013 es va aconseguir que el Reglament 1308/2013 de l’Organització Comuna de Mercat (OCM) definís que la Comissió havia de fer una revisió i actualització dels llindars de referència per l’activació del mecanisme d’emmagatzematge privat, atenent criteris objectius, com l’evolució de la producció, dels costos i el comporta-ment del mercat. Han passat tres anys des de llavors i no s’ha fet res.

Per aquest motiu, tornem a demanar al Departament d’Agricultura, al Mapama i a la Comissió Europea que iniciïn les actuacions per actualitzar els citats preus. En les darreres campanyes els preus en origen són adequats per als productors, per tant, és un bon moment per fixar sense pressió una actualització dels preus d’activació de l’emmagatzematge privat.

El gener del 2014 va entrar en vigor el Reial decret 895/2013 de 15 de novembre, que obligava als establiments d’hostaleria, restauració i serveis de càtering a presentar als consumidors final els olis d’oliva en envasos degudament etiquetats i que no es puguin reomplir.

Després de tres anys d’aplicació de la normativa estatal, s’ha constatat que molts establiments incompleixen aquesta llei i per posar-hi xifres la Interprofessional de l’oli d’oliva de l’Estat espanyol ha realitzat un estudi.

Segons aquest, un 86% dels consumidors i un 55% dels establiments hotelers no coneix el contingut de la norma. Tal com s’expressa en el mapa adjunt, extret del citat informe, a Catalunya només un 21% dels establiments hotelers enquestats sap de l’existència de la normativa.

Tot i així, serien aproximadament un 20% els establi-ments que estarien incomplint l’obligació de presen-tar l’oli d’oliva envasat i etiquetat als seus clients.

Està clar que queda molt per fer. La Interprofessional ha llançat una campanya de promoció per televisió i xarxes socials per conscienciar al consumidor que ho ha de reclamar i a l’establiment hoteler que ho ha d’aplicar.

Podeu veure els tres vídeos de la campanya a la web de la interprofessional. https://www.aceitesdeoliva-deespana.com/eventos/campana-peeerdona-en-ba-res-y-restaurantes

Des de la nostra organització, apostem plenament per l’aplicació d’aquesta normativa, ja que valoritza la imatge dels nostres olis d’oliva i li ofereix millors ga-ranties d’higiene, de qualitat i d’origen al consumidor.

Figura 1. Percentatge d’establi-ments hotelers que coneix la normati-va de setrilleres irreomplibles.

Font: Interprofessional de l’oli d’oliva. Estudi sobre la imple-mentació de la norma que regula la presentació dels olis d’oliva en la restauració.

3 ANYS DE SETRILLERES IRREOMPLIBLES

ACTUALITZAR ELS PREUS D’ACTIVACIÓ DE L’EMMAGATZEMATGE PRIVAT

Lluís GayaCap Sectorial

Olivera

OLIVERA

món rural 17

Segons el Consell Oleícola Internacional (COI), la collita d’oli d’oliva d’aquesta campanya 2016/17 tindria una pro-ducció estimada a Espanya d’.311.300 t. (-6,4% respecte a la campanya anterior), a Grècia de 260.000 tones (-19%), a Itàlia de 243.000 tones (-49%) i a Portugal de 93.600

tones (-14%). En altres països de fora de la Unió Europea, la co-llita 2016/17 seria de 100.000 tones a Tunísia (-29%), de 110.000 tones al Marroc (-15%), de 74.000 tones a Algèria (-11%) i de 177.000 tones a Turquia (+24% respecte campanya anterior).

Així, en el conjunt de la Unió Europea, la producció d’oli d’oli-va d’aquesta campanya seria un 17,1% menys que la campanya 2015/16. Els motius serien una primavera freda amb pluges, que va limitar la floració, i una secada la resta de campanya. En l’àmbit mundial, la baixada de la collita respecte a la del 2015/16 seria d’un 15%.

Destaca la curta collita italiana, la segona pitjor dels darrers vint-i-cinc anys. La campanya passada van tenir una producció normal, xifrada amb 475.000 tones, i la del 2016 s’estima un 49% inferior. Això ha provocat una forta demanda italiana, que ha fet apujar els preus en origen, en major mesura a Itàlia, però també en l’àm-bit mundial. De fet, s’estima que Itàlia podria importar aquesta campanya unes 600.000 tones d’oli, dues vegades i mitja la seva producció.

Segons dades del COI, els preus mitjans pagats als productors d’oli d’oliva verge extra el desembre del 2016 són de 5,64 euros per quilo a Bari (Itàlia), cotitzacions un 69% superiors al desembre del 2015.

Diferències entre oli refinat i extra

A Jaén (Espanya), les cotitzacions mitjanes en origen de l’oli d’oli-va verge extra del passat desembre són de 3,43 euros per qui-lo (+13% respecte a finals de desembre del 2015), a Chania (Grècia) de 3,46 euros i a Sfax (Tunísia) de 3,68 euros. També és destacable la diferència entre un oli refinat i un verge extra, que a Itàlia està a 2,2 euros per quilo i a Jaén està en només 0,16 euros per quilo.

Com va passar la campanya 2014/15, en la qual la collita italiana fou molt curta, els preus en origen a Itàlia es disparen respecte a la resta de cotitzacions, fet que demostra que el consumidor accepta pagar més si un oli d’oliva verge extra reflecteix en l’eti-queta la seva procedència italiana.

En l’àmbit de l’Estat espanyol, les xifres de vendes són bones. Es lidera les importacions a dos grans mercats, com els Estats Units i la Xina. Les existències, amb les darreres dades de l’AICA, se situarien a finals de desembre en 567.000 tones, un 30% menys que ara fa un any i amb valors no vistos des de la campanya 2009/10. Tenint en compte els preus superiors respecte de cam-panyes anteriors, és molt bon senyal que les vendes continuïn a bon ritme.

A Catalunya, les previsions són d’una producció de 133.600 to-nes d’olives i 23.418 tones d’oli, que representaria un 12% menys que la collita passada. Amb dades de l’AICA a 31 de desembre, s’haurien molturat a Catalunya 114.611 tones d’olives amb un rendiment mitjà del 16,65%, i obtenint 19.095 tones d’oli.

Informació nutricional en l’etiquetatge

Ha entrat en vigor una nova normativa d’etiquetatge, en la qual l’oli d’oliva i molts altres aliments que arriben envasats al consu-midor final han d’informar en la seva etiqueta dels valors nutri-cionals, en concret del contingut energètic, de grasses saturades, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.

MILLOR QUE FALTI OLI D’OLIVA!

TRAVESSA PEL DESERTArticle opinió, DAVID BORDA I LLOBET

Fa anys que des de JARC-COAG denunciem directament davant el Govern català, el de l’Estat i a Brussel·les, que molts productors de fruita s’estan arruïnant pels baixos preus. Els pagesos que acaben plegant són substituïts, amb la permissivitat de les Administracions, per inversors amb

capital extern al sector agrari amb una visió oportunista i puntual.

Els fructicultors fa tres campanyes que treballem pel diable. Són més els que s’endeuten que els que en treuen un mínim benefici. Molts companys van a resultes, sense contracte, entregant la fruita sense saber el preu que obtindran i rebent una liquidació ruïnosa, passats molts mesos. I per si no fos prou, alguns semblen voler-se carregar la llotja de referència, que publica les cotitzacions de sorti-da de central amb preus entre 10 i 15 cèntims per quilo superiors al que es liquida al pagès.

A sobre, a l’inici de la campanya alguns volen maquillar les dades en benefici de no se sap qui, fent unes previsions irreals que auguren una campanya millor. Millor que què? En quines dades es basaven per afirmar-ho? D’entrada, ens indigna que continuïn comparant les xifres actuals amb les de les campanyes 2014 i 2015, que van ser desastroses. En segon lloc, considerem que no es poden fer previsions a l’estiu, perquè al sector de la fruita s’incompleix clara-ment la Llei estatal de la Cadena Alimentària. És a dir, que malgrat ser obligatori des del 2014, no s’han generalitzat els contractes de compravenda on es fixa un preu i no se’ns paga a trenta dies. Així, si a l’inici de campanya els productors no saben quan els hi pagaran per la fruita, com algú s’atreveix a dir que pot ser un any millor?

Ara, al gener del 2017, si fem balanç de les liquidacions que durant els darrers mesos han anat arribant als pagesos, podem afirmar que la campanya ha tornat a ser dolenta, més tenint en compte que la producció s’ha reduït al voltant del 40% respecte a l’anterior. En fruita de pinyol, els preus en origen han estat dispars, situats en-tre els 20 i els 35 cèntims per quilo, però predominant clarament els “vints” sobre els “trentes”. I si parlem de pomes i peres, conti-nuem pel mateix camí. On són ara tots aquells analistes, del sector públic i del privat, que justifiquen els seus sous fent previsions? Ara, tots muts i a la gàbia, no sigui que els caigui algun clatellot.

Malgrat tot sembli una travessa pel desert, a JARC-COAG con-tinuem fent pressió per millorar la posició dels productors en la comercialització, fent complir la Llei de la Cadena Alimentària. Pa-ral·lelament, exigim màxima celeritat al Departament d’Agricultura perquè obligui a tots els operadors de la cadena de comercia-lització de la fruita a facilitar els preus de venda setmanalment,


que aquestes dades es facin públiques anònimament a través de l’Idescat, esdevenint d’interès estadístic per la Generalitat de Ca-talunya. Aquesta informació, tot i no ser la solució definitiva (al nostre entendre calen mesures més contundents), ens ha de servir per demostrar el que venim denunciant fa temps, qui perd diners amb la fruita. També ens ha de permetre detectar quan els preus baixen per sota els costos, posant en risc l’equilibri del mercat. Si aconseguim que tiri endavant, podrem tenir arguments irrefutables per demanar a Brussel·les que s’activin les mesures de crisi de mercat a temps i en la quantia suficient, no tard i escasses com ha passat després del veto rus.

Per cert, per aquells que semblen no tenir-ho clar o intenten con-fondre a la gent tergiversant les nostres propostes, recordar que la no collita o collita en verd, és l’única mesura de retirada de produc-te que va directa al pagès, pot equilibrar els preus més ràpidament, amb menor cost econòmic i menys impacte ambiental. El nostre sector l’hem de tirar endavant treballant amb les mans i el cap, no manipulant les propostes dels altres.

FRUITA DOLÇADavid Borda

Cap SectorialFruita dolça

MÉS SUBVENCIÓ EN L’ASSEGURANÇA PELS PROFESSIONALS PER COMPENSAR LA RETALLADA ESTATAL

Des de la nostra organització, hem demanat al De-partament d’Agricultura que incrementi el pres-supost per donar suport a la contractació d’asse-gurances de fruita, prioritzant en l’assignació de recursos els Agricultors Professionals (AP) i les

Explotacions Agràries Prioritàries (EAP), tenint present els joves que s’incorporen.

Aquesta petició l’hem realitzat perquè els productors professio-nals de fruita no ens veiem perjudicats per la retallada de 10 punts en la subvenció base estatal aplicada per l’Entidad Estatal de Seguros Agrarios (Enesa), que suposa un increment del cost de contractació de l’assegurança de fins al 40%.

Des de la sectorial de la fruita dolça, considerem que la retalla-da d’Enesa “provocarà que els fructicultors ens veiem obligats a reduir les cobertures al mínim o deixar de contractar l’asse-gurança, senzillament perquè els números no sur ten”. Així, si s’incrementen els costos, “els fructicultors ens trobarem entre l’espasa i la paret i ens situarem en números rojos o haurem d’assumir un risc alt d’arruïnar-nos del tot per una pedregada”.

Per la seva banda, representants de la nostra organització es van reunir de forma infructuosa amb el director d’Enesa per aturar la retallada dels fons estatals. La reunió va constatar de nou la falta de suport de l’Estat espanyol envers els pagesos catalans.

Hem denunciat la cadena de supermercats Mercadona per la possible venda a pèrdues (comercialitzar un producte a un preu més baix del que s’ha adquirit) en les seves ofertes de fruita. Per aquest motiu, hem portat la pràctica davant l’Autoritat Ca-talana de la Competència (ACCO) i la Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA), després d’haver comprovat que en una de les seves ofertes, Mercadona va posar a la venda varietats de poma Reineta i pera Conference a 0,29 € el quilo, per sota del preu que ens costa produir-les.

Per la sectorial de la fruita dolça de la nostra organització, “aquestes pràctiques habituals pressionen a la baixa els preus, provocant-nos pèrdues econòmiques i de valor de la fruita. Ens enganyen a tots, usen un aliment com a reclam per aconseguir atreure a més clients que acaben comprant altres productes en els quals el supermercat obté un marge superior, i això provoca una baixada de preus en origen i que els compradors considerin normal poder menjar fruita de qualitat a un preu que acaba sent ruïnós per a nosaltres”.

Aquesta situació ve donada per la manca de transparència en la formació de preus de la fruita i l’incompliment de la Llei de la Cadena Alimentària, que estableix l’obligació de tenir un contracte per vendre el producte. Aquest incompliment provoca que els pagesos en-treguem la collita sense saber que se’ns pagarà i propicia que es puguin fer ofertes agressives, mentre els pagesos ens anem arruïnant.

Volem recordar que aquesta denúncia s’afegeix a la que vam imposar el mes de juliol del 2016 contra Casa Ametller per incomplir la normativa en la venda de fruita. Més de mig any després, encara no tenim notícies ni de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i la Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA) sobre la resolució de l’expedient.

Volem recordar que aquesta denúncia s’afegeix a la que vam imposar el mes de juliol del 2016 contra Casa Ametller per incomplir la normativa en la venda de fruita. Més de mig any després, encara no tenim notícies ni de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i la Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA) sobre la resolució de l’expedient.

món rural 19

DENUNCIEM MERCADONA PER LA VENDA DE FRUITA PER SOTA EL COST DE PRODUCCIÓ


El Departament d’Agricultura ha publicat la nova normati-va que regula els Plans de Reestructuració i Reconversió de la Vinya (PRRV) per la campanya 2016-2017 i 2017-2018. La publicació d’aquesta Ordre arriba més tard del previst, ja que un dels punts més controvertits era la pos-

sible supressió de l’opció de realitzar les feines de reestructuració amb mitjans propis. Des de JARC-COAG, ens vàrem oposar a aquesta possible modificació, argumentant la nostra posició en cada reunió i buscant recolzament en altres entitats sectorials per redreçar la idea inicial del DARP.

Aclarir que, tot i que el Reial Decret que regula els ajuts del PRRV a nivell estatal preveu un mecanisme paral·lel de contri-bucions en espècies, on es comptabilitzen les hores de treball del propi viticultor, inicialment el DARP no volia habilitar aquesta possibilitat, deixant només el suport per les feines realitzades a través de mitjans externs (contractar la feina a un tercer, dispo-sant d’una factura i un comprovant de pagament).

Des de JARC-COAG, hem defensat que el canvi que volia plan-tejar el DARP perjudicava els viticultors professionals, que habi-tualment realitzen les tasques directament a la seva explotació (no recorren a una empresa de serveis), ja que disposen de més

estructura (maquinària i recursos humans) per a poder realitzar les tasques amb mitjans propis.

Finalment, s’ha publicat la normativa reguladora dels PRRV, que ja és d’aplicació per la campanya en curs, que permet justificar les tasques de reestructuració i reconversió tan en mitjans externs com en les contribucions en espècies (similar als “mitjans propis” que teníem fins ara). Citant literalment la normativa, s’entén per contribucions en espècie “el conjunt d’actuacions en forma de provisió de treball, realitzades exclusivament pel propi beneficiari sol·licitant de l’ajut, que no hagi estat objecte de cap pagament en efectiu justificat amb factures i comprovants de pagament. Queden exclosos els costos per l’ús de maquinària i/o les hores de treball de personal en la pròpia explotació.”

Aclarir, que hi ha l’opció de justificar les accions amb la feina pròpia del viticultor, però aquesta no pot representar més de la meitat de les despeses subvencionables. Això suposa, que s’haurà de justificar l’altra meitat de les tasques amb factures i justificants de pagament.

Per al càlcul de les hores dedicades a cada tasca i l’import sub-vencionable el DARP ha considerat el següent:

ACCIÓ TEMPSMàxim/unitat

COST màxim subvencionable per contribucions en espècie(*)

Cost material per contribucions en espècies

Arrencada 14,75 hores/ha 174 €/ha

Plantació: preparació del sòl 46,58 hores/ha 551 €/ha

Plantació: planta i plantació 1,50 minuts/planta 0,30 €/planta 1,39 €/planta

Emparrat 57,78 hores/ha 684 €/ha 2.716 €/ha

Transformació vas a emparrat 50,72 hores/ha 600 €/ha

Despedregat 18 hores/ha 213 €/ha

Anivellament 31,67 hores/ha 375 €/ha

Protecció planta jove 0,56 minuts/planta 0,11 €/planta 0,39 €/planta

Reempelt 2,57 minuts/planta 0,51 €/planta

CONTRIBUCIONS EN ESPÈCIES (FEINA NO EXTERNALITZADA)

(*) Per al 2017, l’import que s’ha considerat és l’hora extra de Conveni Agropecuari de Catalunya, quantificat en 11,83 €/hora per la categoria d’encarregat capatàs.

PRRV: LA FEINA DELS VITICULTORS SERÀ SUBVENCIONABLE, PERÒ MENYS VALORADA

Isabel VidalCap Sectorial

Vinya

VINYA

món rural 21

D’altra banda, el següent quadre mostra els costos màxims sub-vencionables per les accions realitzades amb mitjans externs:

ACCIÓ COST MÀXIM SUBVENCIONABLE

Arrencada 430 €/ha

Plantació: preparació del sòl 1.400 €/ha

Plantació: planta i plantació 1,69 €/planta

Emparrat 3.400 €/ha

Transformació vas a emparrat 600 €/ha + emparrat

Desinfecció 2.000€/ha

Despedregat 400 €/ha

Anivellar 800 €/ha

Abancalament 19.000 €/ha

Abancalament amb murs de pedra seca en pendents > al 30%

30.000 €/ha

Protecció de planta jove 0,5 €/unitat

Reempelt 0,9 €/planta

MITJANS EXTERNS

Tot i que finalment hem aconseguit que el DARP permetés, per aquesta campanya i la vinent, la possibilitat de justificar l’hora de treball del viticultor dins el PRRV, els representants de la sectorial de JARC-COAG considerem que aquesta opció està valorada molt per sota del que realment es pot arribar a comptabilitzar. Així mateix, alguns del mòduls establerts pels mitjans externs (fei-na externalitzada) també pensem que es podrien valorar a l’alça.

Aquestes consideracions les hem fet arribar directament al DARP, i també al Ministeri d’Agricultura a través de COAG entitat a la qual pertanyem. Volem que en els propers PRRV, si es mantenen, es torni a contemplar els mitjans propis tal i com s’entenien abans. Demanem que es tornin a calcular els mòduls de les diferents ac-tuacions (imports per feina) i s’adaptin a les despeses reals de les explotacions vitícoles catalanes. Considerem que el PRRV sem-pre ha d’assegurar el suport als viticultors professionals, i en cap podem permetre que les condicions ofertes al nostre col·lectiu siguin pitjors que les que s’ofereixen a persones que s’hi dediquen professionalment.

Davant l’increment de plantacions de vinya que em-pelta el viticultor amb material vegetal provinent de la seva explotació, us recordem una sèrie de punts que cal tenir en compte:

Les comunicacions de plantació de vinya finalitzen quan la vinya està empeltada, no quan només es planta el peu. Per tant, quan es comunica la plantació, les autoritzacions de plantació (abans drets) han d’estar vigents. Si quan es fa l’empelt, les autoritza-cions han caducat, es generà una plantació il·legal.

El material vegetal utilitzat per l’empelt

o Pot provenir d’un viver autoritzat, amb la factura i passaport fitosanitari corresponent.

o En el cas que el viticultor empelti amb material vegetal pro-duït a la seva pròpia explotació, aquest viticultor haurà d’estar

registrat al Registre Oficial d’Empreses Proveïdores de Material Vegetal del DARP (ROEPMV), en l’apartat d’autoconsum, fer una declaració anual de cultius i sol·licitar l’autorització del pas-saport fitosanitari.

o Si es vol empeltar amb material vegetal produït a la pròpia ex-plotació, també hi ha l’opció de fer-ho a través d’un viver inscrit, és a dir, que el viver agafi el material de la vinya que el viticultor vol utilitzar per empeltar i un cop tingui preparat el material vegetal, l’empelti el viver o el viticultor.

En aquest cas, el viver a la seva declaració anual, presentada abans del 31 de maig, ha d’incloure la parcel·la de la qual traurà el material vegetal el següent hivern. D’aquesta manera, el viti-cultor no cal que estigui inscrit al ROEPMV.

Per més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb qualsevol de les nostres oficines.

GESTIÓ DELS EMPELTS EN PLANTACIONS DE VINYA


7,75 cops s’incrementen els preus dels cítrics des del pagès fins arribar al consumidor. Aquesta, és la realitat del nostre sector, devaluat fins a l’estat agònic actual.

Ja no es tracta només del pagès, qui obté uns preus irriso-ris per la seva feina de tot un any sota les inclemències del temps, sinó de tot un sector econòmic, que any rere any veiem com perd, fins al punt de tancar portes i Déu dirà!

Ara bé, per tots aquells a qui la multiplicació dels pans i els peixos no és fruit més que de l’esforç de cada dia, trist és veure com l’especulació abusiva, dia rere dia, fa més pobres i pocs rics.

Si per produir un quilo de cítric ens calen 0,21€, i això li hem de sumar 0,12€ per collir i transportar a l’OPFH, 0,10€ de manipulació, 0,10€ d’envasar i 0,07€ de despeses generals de magatzem, obtenim que a peu de moll d’exportació el preu hauria de ser de 0,60€/kg, però les grans distribuïdores actualment compren de mitjana, si o si, a 0,57€/kg. Està clar, que això no quadra ni és sostenible! Si tenim una pèrdua de 3 cèntims d’euro per kg produït, qui acaba cobrant 0,18€/kg en lloc de

0,21 és el pagès, perquè el tracte amb el comprador acostuma a ser a resultes.

Si no anéssim a resultes i s’hagués de complir amb un preu de venda pactat per contracte, aquestes pèrdues les assumirien les empreses compradores. Així, està clar perquè majoritàriament no es fan con-tractes, malgrat sigui una obligació sancionable per llei des del 2014. Els que en tenen els acaben incomplint, i així a poc a poc ens anem quedant sense OPFHs que es facin càrrec de la producció de 20.000 ha de cítrics a Catalunya. Aquesta situació, comporta l’abandonament progressiu d’explotacions i el risc fitosanitari que això genera, més enllà del greuge econòmic d’un dels motors principals de la zona.

Mentre el sector citrícola europeu continuï sent la moneda de canvi dels polítics en els acords amb tercers països, en comptes d’enterrar la sardina, enterrarem taronges i mandarines.

Exigim, mesures de mercat que protegeixin la producció. Calen quotes de producció, de mercat i d’importació que regulin les regles del joc a tots nivells i les facin equitatives per a tots.

Joan BioscaCap Sectorial

Cítrics

CíTRICS

UN SECTOR EN ESTAT AGÒNIC

Desoint al Parlament Europeu, al sector citrícola, a les administra-cions nacionals dels països productors, i ignorant els riscos evi-dents que noves plagues tan perilloses com la Xylella Fastidio-sa entrin a la UE, la Comissió va presentar als Estats membres un projecte amb mesures de defensa fitosanitària dels cítrics

europeus clarament insuficient i que es va aprovar amb la majoria suficient d’Estats del centre i del nord d’Europa, no productors.

D’aquesta forma, considerem que la Comissió ignora al Parlament Europeu i posa en risc fitosanitari a la citricultura europea per sotmetre’s al lobby im-portador. A més, el projecte desisteix d’incloure mesures eficaces per evitar la propagació de noves plagues que amenacen a les plantacions citrícoles eu-ropees a través de les importacions des de tercers països. Una vegada més, Brussel·es s’ha plegat als interessos dels importadors i la indústria del nord d’Europa, deixant de banda el principi de precaució i la seguretat fitosanitària de les plantacions de cítrics.

LA CITRICULTURA EUROPEA, EN RISC FITOSANITARI

Heu pogut sentir les darreres notícies sobre la plaga de Ves-pa velutina. En poques paraules, el Govern ens diu que la situació és la que és i que ens busquem la vida.

A Catalunya, la realitat és diferent depèn de la zona: n’hi ha i és un veritable problema, o no n’hi ha i creuem els dits. I quan parlo de problema, ho és per als apicultors però també per a d’altres sectors agraris i per al conjunt de la societat.

El primer model de risc d’invasió, elaborat al 2014, mostrava l’ordre en què les diferents comarques podrien ser envaïdes (en verd clar, les més tardanes, i en marró fosc, les primerenques). Hi ha d’altres mapes, però és evident que la seva distribució va en augment i el nom-bre de nius també, i cap zona pot estar tranquil·la.

Al llarg de 2014, es va treballar un protocol d’actuació envers aques-ta espècie, que és dins el Catàleg d’Espècies Exòtiques Invasores i que obliga a prendre mesures. A l’Estat espanyol s’aprovà una Es-tratègia, que preveu la participació de les diferents Administracions públiques i la seva coordinació, suggerint finançament possible i la necessitat de mitjans d’actuació i de seguretat.

A data d’avui, la Direcció general de Polítiques Ambientals ha dit que ha de ser tractada com una espècie ordinària, com si es trobés un niu d’abelles o vespes comunes, i que cada territori o particular actuï com cregui.

Hem pogut sentir i llegir com algun Consell Comarcal ha decidit con-tractar una empresa externa després que la Generalitat ha delegat la responsabilitat als Ajuntaments i als mateixos apicultors. Aquesta tasca la


LA VESPA ASIÀTICA NO PREOCUPA PROU AL GOVERN

Joan Mª LlorensCap Sectorial

Apicultura

APICULTURA

feien els Agents Rurals, però la proliferació dels nius fa que el Govern ho consideri inassumible. Els Ajuntaments no saben com actuar o a qui s’ha d’avisar en cas de detecció, i des del sector hem reiterat que ni nosal-tres ni els Ajuntaments disposem dels mitjans adequats per fer-hi front. Aparentment, a data d’avui tampoc les empreses de control de plagues.

A això, cal afegir que no s’ha traslladat cap document oficial, com a mí-nim al sector, delegant la responsabilitat i explicant què fer i com actuar.

Considerem que la Generalitat s’ha inhibit de les seves obliga-cions respecte una Espècie Exò-tica Invasora. És per això que des de JARC-COAG hem reclamat tractar aquest tema a la Taula sec-torial i que s’habiliti un protocol com cal i que coordini a qui cal comunicar la detecció de nius, qui és el responsable d’eliminar-los, amb quins mitjans, amb quin fi-nançament i quin serà el circuït d’informació o comunicació.

Al País Basc o Cantàbria, per exemple, tenen habilitat un pro-tocol específic i clar. Preveuen co-municar la detecció al 112 (com preveu l’Estatègia espanyola) i es deriva la destrucció a la prò-pia Conselleria, Protecció Civil o l’Administració depenent del cas.

Tampoc no es pot oblidar que s’ha de preveure dues realitats. En zones en què ja és instal·lada, cal mantenir la lluita i, potser, preveure la convi-vència. En zones on encara no hi és, hem de prevenir l’entrada i mirar d’eradicar-la si apareix.

No pot ser que l’Administració catalana tracti una Espècie Exòtica Inva-sora com una d’autòctona que, circumstancialment, presenta una pro-blemàtica local. No és una qüestió menor ni que només afecti el sector apícola, i la Generalitat ni dóna la talla ni la cara.

El Parlament instarà el Govern espanyol a obligar l’etiquetatge de l’origen de la mel, i els grups catalans amb representació estatal també s’han compromès a tractar la proposta a les Cambres espanyoles.

Davant la passivitat del Ministeri d’Agricultura, des de la sectorial apí-cola de COAG es va fer accions el passat 19 d’octubre davant dels Parlaments autonòmics. Gràcies a aquestes iniciatives, Andalusia, Aragó, Extremadura, La Rioja, i ara Catalunya, ja hem aprovat resolucions si-milars.

EL PARLAMENT DÓNA SUPORT A LA NOSTRA RECLAMACIÓ D’UN ETIQUETATGE TRANSPARENT

El Ministerio ha publicat l’ajut excepcional d’adaptació per a determinats productors de llet de vaca, una mesura aprovada l’any passat per la Unió Europea i dotada amb 14,7 M€ que s’ha destinat íntegrament al sector boví de llet.

L’ajut s’adreça a agricultors actius titulars d’explotació de boví de llet d’alta al REGA. Preveu dues mesures, que són independents i es poden sumar.

La primera, adreçada a no incrementar la producció, s’equipara als criteris per als ajuts associats. Fixa un import de 200 €/benefi-ciari en cas del règim de petits agricultors i, per a la resta, la forma de càlcul d’un import unitari per animal, fins un màxim de 75 animals i 60€ per animal. No s’ha d’haver augmentat el nombre d’animals amb dret a ajut associat entre la DUN 2015 i 2016, i hi ha el compromís de no augmentar-lo durant el 2017.

La segona, d’execució de projectes de cooperació, demana for-mar part d’una organització de productors, d’una entitat asso-ciativa prioritària o de les entitats que en formen part. L’ajut es calcularà dividint l’import de la mesura entre les sol·licituds, amb un màxim de 750 €/beneficiari.

El tràmit és directe, però s’ha de fer la DUN 2017 marcant la casella d’aquest ajut. Sobre el paper, s’hauria de cobrar abans del 30 de setembre de 2017.

Com en mesures anteriors, hem qüestionat l’efectivitat d’aquesta, que incideix en compensar els baixos preus que rebem i no en cercar solucions per a la situació estructural en què les explota-cions patim els abusos de baules superiors de la cadena.

Hem analitzat aquesta norma i traslladat les nostres reivindica-cions a l’Administració, en què destaquem que no és coherent amb els objectius fixats i no és equitativa amb les explotacions catalanes. Per què?

Per a la mesura de no increment de la producció, es demana no haver augmentat animals, però no diu res d’haver augmentat

MESURES QUE ENS DISCRIMINEN I MÉS POPULISTES QUE EFECTIVES

món rural 25

producció (nosaltres defensàvem parlar de litres, no d’animals). I, curiosament, el requisit no afecta els petits agricultors ni les explotacions en zones de muntanya o amb menys de 75 animals. ¿Com és que es pot augmentar en una mesura de no augment i limitar l’ajut a una explotació que ha reduït?

En el millor dels casos, la mesura arribaria a cobrir uns 195 mil caps a l’Estat espanyol. Segons les dades d’ajuts associats del FEGA (2016), els primers 75 animals sumen més de 630 mil. Però és molt greu la discriminació dels diferents models produc-tius existents, ja que mentre a Catalunya els primers 75 suposen un 45% del total, en d’altres territoris arriben a un 86%. Si li sumem que les explotacions de menys de 75 animals no han de complir el requisit de no haver augmentat cens, el greuge es pot accentuar. En d’altres paraules, es penalitza les nostres explotacions, poques i grans, encara que hagin reduït producció, i s’aguditza el tracte discriminatori que ja vàrem patir amb l’an-terior ajut excepcional.

Esmentar, també, que el compromís de no augmentar els animals durant el 2017 pot condicionar l’explotació si se li obre noves oportunitats, un fet particularment greu si, a més, havia reduït producció en campanyes anteriors.

Pel que fa a la mesura d’execució de projectes de cooperació, el més sorprenent és que ni cal tenir un projecte ni executar-lo: només has d’estar associat. La simple pertinença hauria de ser intranscendent, i no s’ajusta a l’objectiu fixat pel Reglament eu-ropeu. Entenem que els criteris establerts en aquesta mesura són una altra forma d’alterar el repartiment.

Les Institucions es vanten de com ajuden el sector, però no hi ha cap voluntat de resoldre els greuges estructurals que patim: miren de compensar amb diner públic el que no ens paguen els que ho haurien de fer.

Queda, però, palès que el repartiment es fa amb criteris polítics, no d’equitat o justícia. I nosaltres quedem com uns pidolaires subvencionats, una imatge que hem de desmentir dia a dia mi-tjançant la nostra feina i les nostres denúncies i reivindicacions.

Roser SerretCap Sectorial

Boví de llet

BOVÍ DE LLET

L’evolució de les assegurances en els últims anys ha es-tat marcada per una competència ferotge. Cada cop són més les entitats que les ofereixen i, això, implica que existeixi en el mercat una oferta molt gran i de vegades poc especialitzada i professional. En aquest context, es fa

necessari encara més necessari disposar d’un bon assessorament, per donar-vos un cop de mà en la contractació de les asseguran-ces que més s’adeqüin a la vostra realitat, perquè l’assegurança més econòmica no sempre serà la millor.

Són molts els agricultors i ramaders que estan pagant un sobre-cost en les seves assegurances a tercers i aquest ve donat pel mal assessorament que hi ha en un sector que ha sofert molt l’intrusisme professional.

Avui en dia, tothom ofereix assegurances, però són molt pocs els que ofereixen un bon assessorament i una bona resolució de conflictes. Per això, resulta clau l’elecció del mediador d’assegu-rances, essent aquesta una figura en la qual s’ha de dipositar la confiança i, per tant, s’espera que ens ofereixi unes cobertures adequades a les necessitats que sorgeixen en les nostres explo-tacions agrícoles i ramaderes.

Actualment, les assegurances a tercers de les explotacions estan molt diversificades. L’assegurança en si és molt necessària en el context que vivim, el qual no està lliure de riscs i aquests els hem de cobrir per preveure possibles adversitats que vagin sortint a mesura que desenvolupem la nostra activitat agrària o ramadera.


ASSEGURANCES

ELS AVANTATGES DE LES ASSEGURANCES MULTIRISC

Tradicionalment, els riscs de les explotacions s’han cobert de forma individual. És a dir, una explotació que té una granja, un magatzem, dos tractors i un habitatge rústic cobria cada risc amb una pòlissa d’assegurança diferent.

En els últims anys, les companyies d’assegurances s’han adonat d’aquesta necessitat latent en el mercat i ha sorgit un producte molt interessant que engloba en una única pòlissa d’assegurança tots els riscs de l’explotació.

Aquesta pòlissa anomenada multirisc agrícola i ramader té uns avantatges considerables pels titulars de les explotacions. En pri-mer lloc, permet cobrir en una pòlissa quasi tots els riscos de l’explotació. A més, el seu cost és més reduït que si cobríssim els riscos de l’explotació de forma individual. Finalment, cal destacar l’enorme ventall de riscs que permet cobrir, on podem incloure, fins i tot, vehicles i habitatges.

En aquest article, hem volgut presentar aquest producte, que és força desconegut en el nostre sector i que resulta molt interes-sant pels titulars de les explotacions. Hem de treballar perquè les companyies asseguradores potenciïn aquest producte, ja que comporta molts avantatges pels assegurats.

Us animem a informar-vos amb més detall en relació a l’asse-gurança multirisc agrícola i ramader, comprovant si s’adapta al que necessiteu, oferint-vos un equilibri adequat entre el cost i la cobertura (telèfon 973 27 80 80 – [email protected]).

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

11.Mòn rural copia.pdf 1 24/1/17 12:13

Són molts els agricul-tors i ramaders que estan pagant un sobrecost en les seves assegurances a ter-cers i aquest ve donat pel mal assessorament que hi ha al sector

“ “

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

11.Mòn rural copia.pdf 1 24/1/17 12:13

BARCELONA

Els ajuts per la incorporació al sector agrari i per fer in-versions van ser el tema que vam tractar en la jornada del passat 19 de gener al Seminari de Vic. A la jornada, vam demanar que el DARP destinés el pressupost ne-cessari per garantir el suport a les incorporacions de

joves i les inversions fins al 2020, any en què acaba el període actual del Pla de Desenvolupament Rural (PDR).

El nostre secretari tècnic, Jordi Vidal, també va sol·licitar millores en el sistema actual de tributació dels ajuts que es reben en el moment d’iniciar l’activitat agrària, ja que per un excés de pres-sió fiscal es frenen les incorporacions.

Segons les dades del DARP aportades a la jornada, 712 produc-tors van rebre suport econòmic per iniciar la seva activitat a Cata-lunya durant la convocatòria de l’any 2015 per un import de 20,2 milions d’euros (ajuts per a la primera instal·lació de joves).

Tot i això, les estadístiques mostren que quan finalitza cada període del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) no s’ha assignat el pressupost suficient per garantir els ajuts a la incorporació de joves i a les inversions i el DARP no pot donar suport a totes les sol·licituds. Així, a la convocatòria del 2014 (moment de transició entre el PDR 2007-2013 i l’actual) només es va concedir l’ajut a 24 joves a tota Catalunya.

ASSESSORAMENT PER INCORPORAR-SE AL SECTOR AGRARI A VIC

La sala d’actes de la Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va acollir el passat 16 de febrer una jornada sobre els ajuts de la DUN 2017. Durant la sessió, el secretari tècnic de JARC-COAG, Jordi Vidal, va explicar els suports per fer inversions i altres ajuts destacats de la Declaració Única (DUN) d’enguany.

A la jornada, es va recordar que les explotacions agrícoles estan obligades des de l’any 2015 a inscriure’s al Registre General de la Pro-ducció Agrícola (Regepa). La inscripció en aquest registre és obligatòria per a totes les explotacions a excepció de les quals destinen íntegrament les seves produccions a l’autoconsum domèstic privat i s’ha de fer constar a la Declaració Única (DUN).

Des d’aquell moment, els productors estan obligats a realitzar anualment la DUN. En cas d’incompliment, el DARP podria aplicar sancions a l’explotació.

En aquest sentit, es va incidir en què totes les explota-cions que produeixin aliments per a les persones o per als animals han d’estar inscrites al Regepa i complir les normatives d’higiene, sigui quina sigui la seva superfície, a excepció de les que destinin tota la seva producció al consum domèstic privat.

Aquest concepte no va lligat a una superfície concreta, sinó al fet que els productes es consumeixin exclusiva-ment dins de l’àmbit familiar (bàsicament petits horts per a l’autoconsum), si qualsevol part de la producció, per petita que sigui, surt de l’àmbit de l’autoconsum, ja ha de complir les normatives d’higiene i figurar al Regepa.

Les explotacions exclusivament ramaderes no s’han d’inscriure al Regepa perquè ja ho estan al REGA. Pel que fa a les explotacions mixtes, hauran d’estar inscrites als dos registres.

ELS AJUTS DE LA DUN 2017


LLEIDA


Durant els mesos de gener i febrer, hem organitzat tres jornades del cicle assessorament agrari al Segrià. Conjuntament amb Mir & Siurana Assessors, durant el primer trimestre d’enguany celebrarem cinc xerra-des sobre aquest àmbit.

La primera es va celebrar el 19 de gener al Centre Europeu d’Em-preses i Innovació (CEEI) de Torrefarrera. La sessió es va centrar en les assegurances de fruita dolça per la campanya 2017. El direc-tor d’Agroseguro a Catalunya, Francesc Xavier Joana, va exposar les diferents línies d’assegurances en fruiters. Per la seva banda, el nostre tècnic responsable d’assegurances, Jaume Salla, va explicar la comparativa de costos i modalitats en l’assegurança de fruiters.

Els ajuts per a inversions 2017 i la seva tributació van ser el tema tractat a la segona jornada, que es va dur a terme el passat 9 de febrer a Alca-rràs. L’acte el va inaugurar l’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra.

El nostre secretari tècnic, Jordi Vidal, va detallar els ajuts per a la incorporació, la modernització i la seva diversificació. A més, va reiterar la importància que el DARP asseguri el suport econòmic als productors professionals. Respecte a la tributació dels ajuts, la ponència va anar a càrrec d’Alexandre Mir, assessor fiscal de Mir & Siurana Assessors.

La tercera jornada, titulada Successions i donacions a l’explotació agrària, es va celebrar el 23 de febrer a Alpicat. Alguns dels temes comentats van ser la rellevància d’atorgar un testament que ex-pressi la voluntat i la situació tributària de les successions a Cata-lunya enfront de l’impost de transmissions patrimonials i l’impost de donacions. Aquest aspecte el va completar el nostre secretari tècnic, Jordi Vidal, assenyalant les bonificacions fiscals en les succes-sions i donacions en les explotacions agràries.

JORNADES DEL CICLE D’ASSESSORAMENT AGRARI AL SEGRIÀ

Els beneficis de l’empresa familiar amb els impostos de Patri-moni, Successions i Donacions es van desenvolupar en una jornada que vam organitzar el passat 26 de gener a Balaguer. En aquest cas, l’economista i director de Gestiona’t Online, Sergi Alba, va aportar la seva visió en l’àmbit de la fiscalitat a

les explotacions agràries.

Per la seva banda, la responsable tècnica i sòcia directora d’Agrosolu-cions 2.0 i el secretari tècnic de JARC-COAG, Jordi Vidal, van presen-tar les novetats en assessorament per la incorporació, la modernitza-ció i la diversificació de l’activitat agrària.

El president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot, es va reunir recentment amb la nova delegada de l’Agència Tributària a Lleida, Meritxell Calvet. Durant la trobada, Massot va exposar un dels temes que més temps portem treballant des de la nostra organització: la tributació dels ajuts que reben els joves per incorporar-se a l’activitat agrària i que els penalitza fiscalment. Per això,

va demanar que aquesta tributació sigui més progressiva i no s’hagi de declarar de forma immediata.

Reunió amb la nova delegada d’Hisenda a Lleida

NOVA OFICINA A BELLVER DE CERDANYA PER AMPLIAR SERVEIS

INCORPORACIÓ I FISCALITAT AGRÀRIA

món rural 33

A Barbens i Castelldans, hem celebrat dues jornades sobre les novetats per enguany del sistema d’assegurances i la seva fiscalitat. A la primera, vam demanar que el DARP incrementi la subvenció als fructicultors professionals per contractar l’assegurança i compensar així la retallada estatal.

A la jornada de Barbens, van participar el nostre cap sectorial de la fruita, David Borda, i els nostres tècnics, Jaume Salla, i Vicenç Pascual, que van explicar les novetats en les assegurances de fruiters i en la DUN i els Plans de Millora per l’any 2017.

La sessió de Castelldans es va centrar en les novetats i en les assegurances a tercers. En aquest cas, el Jaume Salla va repassar els canvis en les assegurances dels fruiters i el tècnic fiscal de JARC-COAG, Sergi Reina, va parlar de les assegurances a tercers i la seva fiscalitat.

En les dues jornades, des de la nostra organització vam defensar que es prioritzi sempre els Agricultors Professionals (AP), les Explota-cions Agràries Prioritàries (EAP) i els joves que s’incorporen en el repartiment de les subvencions per les pòlisses.

El passat 16 de febrer vam inaugurar la nostra nova oficina a Bellver de Cerdanya, situada al carrer Emili Foixonet 2-4. Amb aquest nou espai, esperem oferir-vos un servei d’assessorament més complet. La inauguració coincideix amb el període de presentació de la DUN, que s’estén des de l’1 de febrer fins al 2 de maig.

A l’acte d’inauguració, vam realitzar un petit refrigeri, en el qual van estar presents socis i simpatitzants. També van participar el nostre pre-sident, Francesc Boronat i el nostre responsable de muntanya, Josep Bombardó. A més, també van assistir l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta, i el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner.

NOVA OFICINA A BELLVER DE CERDANYA PER AMPLIAR SERVEIS

NOVETATS DE LES ASSEGURANCES


COM PASSAR DEL SECÀ AL REGADIU

TARRAGONA

Un dels canvis més importants en la gestió de l’explotació agrària és la transformació del secà al regadiu. Per aquest motiu, vam organitzar una jornada pràctica a Corbera d’Ebre, demostrant al camp la forma de treball necessària per treure el màxim profit de la possibilitat de disposar de reg de suport.

El nostre representant a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Vela, va mostrar des de la seva experiència sobre el terreny la forma de gestionar amb reg de suport els conreus d’ametllers, oliveres, vinya i cirerers. Vela va explicar als joves assistents a la jornada com treure profit d’aquest procés de canvi, indicant-los com ha gestionat l’adaptació per als diferents tipus de cultius.

Per la seva banda, la nostra tècnica, Laura Solé, va oferir assessorament per la incorporació al sector agrari i per realitzar inver-sions a l’explotació. Durant la jornada, també es va oferir un petit refrigeri als assistents.

Aquesta sessió forma par t de les jornades que des de fa anys estem organitzant des de la nostra organització per incentivar i facilitar la incorporació dels joves al sector agrari. En aquestes, assessorem sobre els aspectes més rellevants que són necessaris per iniciar-se en l’activitat agrària.

Durant tot l’any, vam organitzar jornades tècniques adreçades als joves. Gràcies al suport de la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, abordem i informem d’aspectes tècnics i empresarial útils perquè els joves iniciïn l’activitat o la mantinguin.

A més de la de Corbera d’Ebre, l’any passat vam realitzar diverses activitats a Lleida, Mollerussa, Girona i Reus, entre d’altres.

Valorem la qualitat!

Col·laboradors

Cireraal servei de l’agricultor

Patrocinadors

La jornada, el tast i el dinar són gratuïts, però cal inscriure’s abans del 20 de març de 2017 JARC-COAG Lleida – Tel. 973 27 80 80 – [email protected]

24 de MARÇ A LLEIDA

Novetats DUN 2017 - · PDF file4 revista informativa de JARC-COAG EDITORIAL C/ del...

Documents

Transcript of Novetats DUN 2017 - · PDF file4 revista informativa de JARC-COAG EDITORIAL C/ del...